COLLA DE GITANES I ANTICS DANSAIRES DE CERDANYOLA
DEL VALLÈS
2024
128anysballantGitanesaCerdanyola
delVallès
66anysde
l'estrena delaPolca
de Cerdanyola
Al Casino de Montflorit
(Cerdanyola) (5-2-2006)
"EL BALL DE LES GITANES"
Les primeres
manifestacions que la humanitat va fer amb caràcter religiós i profà, en
celebrar-les, sempre han estat ballant o cantant, és una expressió
pròpia de totes les multituds; la història explica que l'adoració
als antics déus pagans, la celebració de les batalles guanyades pels
cabdills de les tribus es celebren amb balls i cants.
Això ha perdurat
en el decurs del temps; avui encara es manifesta d'una manera, en el
fons, igual. Per tant tots els balls, tots els cants que avui encara
es guarden i es celebren a tot el món, tenen orígen antic.
No té res
d'estrany que la nostra comarca, concretament el Vallès, conservi
alguna d'aquestes tradicions o costums. Un dels balls és l'anomenat
"Ball de les gitanes", que és el més important dels balls vallesans;
es celebra sempre pels voltants del Carnaval i a principis de la
Santa Quaresma religiosa.
Un temps abans s'organitza la colla o
quadrilla, cada fadrí escolleix una noia per parella, i una vegada
organitzada, dirigits per un coneixedor de les danses, anomenat
"mestre director", s'assagen els diferents balls, combinacions,
passos i altres lluïments.
Generalment aquestes danses es ballen a
la Plaça Major de la població; en algunes es ballen davant del pati
de l'església, en altres a l'era de batre; abans del ball es marquen
els espais pels balladors i a l'entorn se instal.len uns taulats,
graderies i fileres de cadires per a poder encabir-hi al públic.
Aquest ball sempre es acompanyat al so d'una orquestra.
Gairebé sempre
és presidit per les autoritats locals, les quals donen un obsequi a
cada colla o quadrilla de les que hi prenen part; també es a
presenten vàries colles de les poblacions foranes.
Antigament hi
havia una parella que representaven el "Vell" i la "Ve lla" que
simbolitzaven als vells de la població. El "Nuvi major o capità" i la "Nuvia",
abillada amb vestit diferent de les altres balladores, perquè
aquesta parella fa algunes figures de ball diferents.
Les "vestidores"
encarregades de guardar la roba, d'arrajar a les balladores quan,
acabada una dansa, convé reformar el vestit, posar-hi una cinta, una
flor, etc.
Acompanyen a la quadrilla un o dos
"diablots" que, portant unes "tralles" i una botija de vi, són els
encarregats de guardar l'ordre. El número de parelles no és limitat.
El jovent
porta pantalons arremangats, amb mitges de colors, espardenyes,
alguns amb cascavells; al presentar-se a ballar porten un
"tapaboques" al coll, ballen amb mànigues de camisa. Les noies es
presenten amb mantons de Manila, vestits curts i vaporosos, mitges,
espardenyes i cascavells.
Com que aquestes danses no tenen un ritme
ni una música determinada, els balls són diferents cada any, la
contradansa, vals, jota, xotis, etc., tot segons el gust del mestre
director. Després del ball s'invita als balladors visitants a un
refresc, i seguidament al ball que es celebra en un dels locals
d'esbargiment, aprofitant l'avinentesa de tenir l'orquestra
contractada.
JAUME MIMÓ
1920
1935
Sense
informació
CENT
VINT-I-NOUanysballantel tradicional i típic
Ball de Gitanes de Cerdanyola del
Vallès.
Ben segur
que el centenari es podria haver celebrat tres o quatre dècades
abans, però no tenien documentació, ni gràfica ni escrita que
testimoniï aquest fet.
Sort quefinalment vam descobrir a través del Diari de Sabadell
que en 1895 es van ballar a Cerdanyola amb la
famosa orquestra Lira, avui
desapareguda. Així doncs es va celebrar el
centenari sis anys més tard de l'degut.
Ara voldríem fer un breu repàs per la
seva història i a la colla de gitanes que al llarg d'aquesta
centúria l'ha mantinguda viva fins als nostres dies, així com,
aquelles colles paral.leles a ella que també han contribuït a la
seva continuïtat. Agra'im aquesta tasca a la memòria
col.lectiva, que ha aportat els seus records, les pròpies
vivències i les dels seus avantpassats que havien transmès les
seves remembrances.
Cerdanyola és una de les poblacions que mai no van deixar de
ballar-se des de l'any de la seva fundació, A l'igual de Sentmenat,
L'Atmella i Castellar. Un dels principals motius a més a més de
l'afecció que movia als integrants de la Colla ho seria
el poder comptar amb un mestre, peça fonamental per
aconseguir assaigs i exhibicions, en aquest cas Sebastià
Garriga. Amb ell i el piano que sempre els acompanyava es podien
presentar a qualsevol roda. Malgrat el treball i despesa que
comportava traslladar-lo a la població en que eren invitats: autocar
per a la colla i camió per al piano. Tot un dispendi.
Altres poblacions es distingeixen per altres conceptes. A
L'Ametlla es continua utilitzant el mateix color del vestit en 500
anys. A Castellar s'usen
polaines i picarols. A Ulldecona es sap que ja ballaven fa 1000 anys i a Setmenat, 400. Així dons
com a minim en Cerdanyola es ballaven les
Gitanes; aquell ball que ens van ensenyar uns
gitanos búlgars que van visitar les nostres terres, des
de fa cent deu anys.
El Ball de Gitanes, àdhuc que no és
oriünd de Catalunya, ja que fou introduït des de fa algunes
centúries per una tribu de gitanos nòmades. Va arrelar
profundament entre la gent del poble que el va desenvolupar en
tanta intensitat que encara avui perdura, principalment, en
contrades vallesanes en l'època de carnaval. Val a dir que l'any
1828, és quan
va començar a formar-se el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès, fins
aleshores es composava de masies disperses per tot el terme,
sent difícil poder organitzar la colla per sortir a plaça. La
referència escrita més antiga en que consta que es ballava el
ball de gitanes a la comarca data de 1767, a Sant Celoni.
Hem de suposar que des dels inicis fins l'any 1936, en que
va esclatar la guerra civil, es degué de ballar amb regularitat.
Fins i tot dóna la circumstància que durant el període republicà
1931-1936 es feien dues colles de gitanes, la del Sindicat
Agrícola de dretes i la de la Cooperativa "La Constancia"
d'esquerres. En acabar la conflagració i a l'any 1941 es tornen
a reemprendre les ballades fins el 1946.
A la tardor de
1950 és quan un grup de joves torna a formar la colla demanant
ajut a antics balladors i col.laboradors. (Sebastià Garriga,
director musical; Jaume Garriga Vicenç Grau "Tató", coreògraf;
Jaume Valls i Farell que ensenyar a ballar la catxutxa i tocar
les castanyoles).
La Colla a Granollers per les festes de la
Ascensió (maig 1976)
Ballant
Gitanes al parc de Cordelles, al voltant de 1940
Primer
concurs Ball de Gitanes. Sabadell 15 maig 1966
Àlvar Francisco i Ballarín
Sebastià
Garriga i Morera
Santi Borrás
1953
1954. Rosa Mª
Teruel i el seu germà
1954. Angela Garriga-Joaquim Puig
1953
1954. A
l'antiga pista del Cerdanyola CH.
1955
1956
1956
1964
1957. Pista
basquet Ripollet
1973.
Masrampinyo
1964
Dels orígens de la Moixiganga ja hi ha constància
que es feia a l'Alt Camp, terra eminent-ment
castellera, l'any 1861. Però la Moixiganga emprada
per nosaltres és originaria de Sitges i representa
quadres plàstics, la majoria de sentit religiós, que
tracten de figurar escenes de la passió, mort i
resurrecció de Jesús.
Els ballaires van descalços i vestits amb una
indumentària pròpia dels castellers, llevat del
personatge que fa la figura de Jesús, que va vestit
íntegrament de blanc. A la població de Sitges, la
indumentària emprada pels ballaires és la vestimenta
tradicional dels pobles hel·lènics.
El repertori consta de nombrosos quadres, alguns
d'ells de molta plasticitat. Temps enrere es feien
al so de la gralla i la tonada és verament notable
dins d'una preciosa rusticitat. Formen el conjunt
una quinzena de ballaires i, com els castellers, la
Moixiganga anava a la processó i entrava a
l'esglèsia, on feia les seves evolucions al so,
estrident i dolç, de les gralles.
Moment en què el mestre Sebastià
Garriga, dedica
la Polca al seu amic Alvaro, a l'hora que li fa el lliurament
de
les partitures.
L'any 1955
s'estrena La Polca de Cerdanyola, composada pel mestre
Sebastià Garriga, director musical de la colla i
coreografiada per l'Alvar Francisco, director i coreògraf de
la mateixa. Entre els anys 1969 i 1974 hi hagué una gran
davallada, tant en el nombre de pobles que organitzaven
colles com per l'interès del jovent a participar-hi. Davant
d'aquest fet la colla de Cerdanyola decideix l'any 1970 amb
el director coreògraf Àlvar Francisco i l'assessorament de
Geroni Camí, incorporar el ball de la Tirotitàina. Un
simpàtic ball amb esclops que engresca als dansaires i al
públic assistent a la ballada. L'èxit d'aquest ball anima a
incorporar-ne d'altres. Aleshores es gesta la idea de formar
un Esbart, com a una possible solució per la contínuïtat de
la colla, d'aquesta manera el 8 de juliol de 1970, en una
reunió al Bar Grau, es fundà l'Esbart Dansaire Sant Marçal,
realitzant la primera actuació en públic a Cerdanyola, el
dia 4 d'octubre d'aquell any la presentació oficial el dia
20 de juny de 1971.
L'any 1971 es va formar la colla
infantil, amb la col•aboració de Josep Llargués per afermar
la continuïtat de la Colla i de l'Esbart. El dia 17 de juny
de 1972 i en el decurs d'un festival de dansa a Cerdanyola,
ballarien com Esbart infantil els dos primers ballets.
El 27 de febrer de 1972, a Masrampinyo, s'estrena la
Polca dels petits i els grans de Cerdanyola, obra pòstuma
del mestre Sebastià Garriga, traspassat aquell mateix any.
La colla per omplir el buit deixat pel mestre demanar la
col•aboració al mestre Pere Miquel de Ripollet per el qual
acceptar per una temporada breu.
En els darrers trenta anys
paral•lelament a l'Esbart s'han anat formant altres colles
per ballar conjunta o autònomament en actes o festes
determinades. Algunes colles rnantingueren l'activitat
durant un temps més o menys efímer.
Així tenim: entre 1974 i 1978, una colla de casats,
només homes, que ballaven amb les nenes de la colla
infantil ï entre ells. Aquesta colla prengué part
activa
en l'organització de la
colla de gitanes.
Redactaren uns estatuts
(1975) per els que regir la colla durant aquells
anys, aixi com un acte d'homenatge a Alvar
Francisco, per els vint-i-cinc anys com a
director i coreógraf de la colla i al seu
col-laborador Josep Llargués, el dia 6 de juliol de
1974. A l'acte es convidaren a tots els mestres de
colles de la contrada. L'any 1981 l'Àlvar Francisco
es retirà de la Colla de Gitanes i de l'Esbart per
divergències internes.
Del 1981 al 1984 es formar una colla independent
denominada "Ex-balladors", sota la direcció de
l'Alvar Francisco i la col•laboració de Santiago Pi.
Aquella colla organitzà el dia 8 de novembre un acte
d'homenatge a l'Àlvar pels seus trenta anys de
dedicació continada a les gitanes, tenint
continuitat el dia 31 de gener de 1982 amb un aplec
de germanor a Montserrat.
De 1985 a 1996
s'organitzen colles de gitanes autònomes per a celebracions
determinades, principalment per ballar dins dels actes de la
Festa major de Sant Martí, L'any 1997 un grup d'antics
dansaires, dirigits per Santiago Borràs I Albert Làzaro, es
reuneix per organitzar una colla per retre homenatge pòstum
al Mestre Sebastià Garriga, en commemoració del centenari
del seu naixement i el vint - i - cinquè del seu traspàs.
L'acte va tenir lloc el dia 9 de novembre de 1997, dintre
dels actes de la festa Major de Sant Martí.
La
Colla, desprès de l'acte, decideix continuar i el 1998 funda
la Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola, prenem
part en la roda de Ball de Gitanes de cada any i les
trobades anuals a Montserrat. Participem a les ballades de
les Festes majors ï en tots aquells actes dintre i fora de
Cerdanyola en que es demana la nostra presència, així com
també ballem el ball de la Moixiganga, entre d'altres
activitats al llarg de l'any.
Fins aquí aquest breu i
apretat repàs que donaria per moltes pàgines de vivències i
anècdotes. De segur que n'hi ha molta més d'informació,
però seria per un treball més extens i acurat. Colla de
Gitanes i Antics dansaires de Cerdanyola del Vallès. (Treball realitzat per Albert Làzaro
i Santiago Pi).
El dimarts dia 11-11-1972 festivitat del
patró Sant Martí, al carrer Sant Ramon, 286;
en la casa on nasqué i va morir en Sebastiá
Garriga, es va descubrir per l'Alcaldessa de
Cerdanyola Cristina Real, una placa
conmemorativa del centenari del naixement
del mestre, placa executada per el seu fill
l'escultor Josep Garriga. Desprès de
pronunciades unes paraules de record i per
cloure l'acte es va fer una ballada
de Gitanes per la cobla veterana d'ex
balladors de Gitanes de Cerdanyola.
L'acte es va veure envoltat d'una gran
quantitat de balladors locals i de nombrosos
veïns que van voler testimoniar el seu
afecte.
1971
Miquel Sala
Busquets i Montserrat Mompart,1935
1971
1952
La pèrgola de Sabadell 15 maig 1966. Després de
guanyar el primer premi
1968
1969
1971
1971
1973
1973
1974
1975
Colla de l'any 1966
D’esquerra a dreta i fent parella: Joan Farell,
Núria Espanol-Andreu Sala, Conxita Sanuy-Santiago
Borràs, Mª Teresa Capdevila- Josep Maymó,
Montserrat Crespo-Jaume Sirvent, Carmen Marín-Joan
Bayó, Mª Angeles Marín, Sebastià Garriga.
Director musical-Alvaro Francisco. Director
coreogràfic, Dionisio Diez, Mª Teresa
Miralles-Josep Bayó, Mª Carmen García-Santiago Pi,
Josefina Xufré-Josep Farràs, Bienvenida Marín.
1981
Gitanes febrer any 2000
2003- Ballada conjunta
de l'Esbart Sant Marçal i la Colla d'antics Dansaires de
Cerdanyola del Vallès al Pavelló Esportiu
Cerdanyola del Vallès
2003- Ballada conjunta
de l'Esbart Sant Marçal i la Colla d'antics Dansaires de
Cerdanyola del Vallès al Pavelló Esportiu
Cerdanyola del Vallès
9-11-1997 Festa
Major a Cerdanyola
12-11-2001
23 maig 2010.
Trobada Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat
25-10-1998 a Os de
Balaguer
Actuació Aniversari Centenari del
Barcelona FC (1999)
TROBADA DE BALL
DE GITANES DEL VALLES A MONTSERRAT 30-5-2021
"Aquest any ens trobem a Montserrat, una
representació de les Colles del Ball de Gitanes del
Vallès.
Ens agradaria, poder haver pujat amb
tots els dansaires, músics, mestres, caps de colla i
demès, per oferir a la nostra Moreneta, les nostres
danses. Però la Covid ens ha obligat a
replantejar-nos-ho fer d'una manera diferent.
Venim només uns quants, en nom de totes les
colles i pobles que en formem part. Us oferim el
ciri i un coixí de clavells grocs i vermells, els
colors de la nostra senyera, la del poble català.
Esperem, ben aviat, aquesta situació millori,
l'any que ve puguem pujar a Montserrat a celebrar
els nostres 40 anys de trobada. Perquè les nostres
danses ballades per petits, mitjans, grans i
veterans, puguin tornar a omplir de balls i alegria,
la plaça de davant el monestir. I així, poder tornar
a fer ben lluïda, la nostra ballada, la nostra
diada.
Junta de Colles del Ball de Gitanes
del Vallès"
Colla de
Cerdanyola del Vallès després de l'actuació del 8 de maig de
2022
40a Trobada de Colles
del Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat.
(29-5-2022) Hi vam participar, amb
tota la colla, els diablots, el vell i la vella, i
participant amb les colles de l'Agrupació.
Mor el bon amic Santi Borras. (19-11-2021). Uns dels pioners a
Cerdanyola que encara quedaven del Ball de Gitanes. Des
de ben jovenet es va integrar a la Colla com a ballador i on
ha estat mentre el cos li ha permès fer-ho. Deixa un
buit molt gran perquè ell va ser un dels entusiastes de les
Gitanes i mai no va faltar allà on se'l necessitava
organitzant i dirigint. Avui ha rebut cristiana
sepultura. Santi mai no t'oblidarem.
Diumenge 19 de
març 2023 a Ripollet, a les pistes de l'Esbar,
davant pavelló
14 parelles formades per la Colla Sardanista de
Cerdanyola del Vallès i la Colla d'Antics Dansaires
de Cerdanyola del Vallès, després de ballar la Polca
de Cerdanyola (14-5-2023)
Diumenge 12 de novembre 2023 a les festes de
Sant Marti de Cerdanyola del Vallès
Diumenge 10 de març de 2024. Ballada de Roda
de Gitanes a les pistes de l'Esbar, a
Ripollet.
13 abril 2024 al
Teatre Auditori de Ripollet, la Colla de
Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola del
Vallès vam ballar a l'espectacle "Passat,
Present i Futur", juntament amb
els Grallers dels Gegants de Ripollet.
L'acte estava organitzat per la Colla de
Gitanes de Ripollet.
Roda de Gitanes
del Roser de Maig 2024, amb les colles de
Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat,
Ripollet i la Colla de Gitanes i Antics
Dansaires de Cerdanyola del Vallès.
(28-4-2024)
Avui s'ha rendit un emotiu homenatge a
Santiago Pi per ser el ballador més veterà
de la Colla d'Antics Dansaires de
Cerdanyola del Vallès. Fa aquest any 60 anys
ballant gitans !!
Cerdanyola del Vallès 5 maig 2024 Festa
Major del Roser de Maig
Cerdanyola del Vallès 5 maig 2024 - Festa Major del
Roser de Maig
Passejant per Santa Perpètua de Mogoda
després de la Ballada (12-5-2024)
42a Trobada de les Colles de Gitanes
del Vallès a Montserrat 26-5-2024
Properes ballades de la
Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola
del Vallès
-----------
Comença la temporada 2024-25 !!!
Avui dijous dia 19 de setembre
comencem els assajos a Can Xarau.
Tenim
actuació el més que ve, participarem a la 5a
Ciutat Gitanera'24 a
Alcarràs, el cap de setmana 26 i 27
d'octubre del 2024.
-oOo-
Any 1951
-oOo-
Aquestany 2024,
la Collade Gitanescelebrarà els
seus129anys delBallde Gitanesi44en què elsGrupsdeGitanesdel Vallèsfanl'ofrena a laMare de Déu deMontserrat.La Colla de Gitanes i Antics
Dansaires de Cerdanyola celebra el seu 27
aniversari.
ASSAIGS,
els dijous de 21 a 22 h. al gimnàs Xarau la Colla d'adults. Els divendres a Banus Bona Sort
de 18 a 19h. Els
petits a partir de 4 anys. Gratuït
No deixis que és perdi la
tradició
Polca de Cerdanyola a la Roda de Ripollet 6-3-2022
Polca de Cerdanyola a la Roda de Ripollet 6-3-2022
Festa de Tardor. Diumenge 12 novembre
2023 a Cerdanyola del Vallès
13 abril 2024 al
Teatre Auditori de Ripollet. La Colla de Gitanes
i Antics Dansaires de Cerdanyola del Vallès vam
ballar a l'espectacle "Passat, Present i Futur".
Organitzat per la Colla de Gitanes de Ripollet
també van participar els Grallers dels Gegants
de Ripollet.
Actuació de Roda
del ball de Gitanes amb la Colla de Gitanes i
Antics Dansaires de Cerdanyola del Vallès
(28 d'abril de 2024)
Cerdanyola del Vallès
Cerdanyola del Vallès
Cerdanyola del Vallès
Cerdanyola del Vallès
Les dances de Cerdanyola a la Festa del
Roser de Maig 2024
.jpg)
.jpg)
