COLLA DE GITANES I ANTICS
 DANSAIRES DE CERDANYOLA
DEL VALLÈS
 
 
 2024   128 anys ballant Gitanes a Cerdanyola del Vallès 
   66 anys de l'estrena de la Polca de Cerdanyola  
 

Al Casino de Montflorit (Cerdanyola) (5-2-2006) 


"EL BALL DE LES GITANES"


Les primeres manifestacions que la humanitat va fer amb caràcter religiós i profà, en celebrar-les, sempre han estat ballant o cantant, és una expressió pròpia de totes les multituds; la història explica que l'adoració als antics déus pagans, la celebració de les batalles guanyades pels cabdills de les tribus es celebren amb balls i cants.

Això ha perdurat en el decurs del temps; avui encara es manifesta d'una manera, en el fons, igual. Per tant tots els balls, tots els cants que avui encara es guarden i es celebren a tot el món, tenen orígen antic.

No té res d'estrany que la nostra comarca, concretament el Vallès, conservi alguna d'aquestes tradicions o costums. Un dels balls és l'anomenat "Ball de les gitanes", que és el més important dels balls vallesans; es celebra sempre pels voltants del Carnaval i a principis de la Santa Quaresma religiosa.

Un temps abans s'organitza la colla o quadrilla, cada fadrí escolleix una noia per parella, i una vegada organitzada, dirigits per un coneixedor de les danses, anomenat "mestre director", s'assagen els diferents balls, combinacions, passos i altres lluïments.

Generalment aquestes danses es ballen a la Plaça Major de la població; en algunes es ballen davant del pati de l'església, en altres a l'era de batre; abans del ball es marquen els espais pels balladors i a l'entorn se instal.len uns taulats, graderies i fileres de cadires per a poder encabir-hi al públic. Aquest ball sempre es acompanyat al so d'una orquestra.

Gairebé sempre és presidit per les autoritats locals, les quals donen un obsequi a cada colla o quadrilla de les que hi prenen part; també es a presenten vàries colles de les poblacions foranes.

Antigament hi havia una parella que representaven el "Vell" i la "Ve lla" que simbolitzaven als vells de la població. El "Nuvi major o capità" i la "Nuvia", abillada amb vestit diferent de les altres balladores, perquè aquesta parella fa algunes figures de ball diferents.

Les "vestidores" encarregades de guardar la roba, d'arrajar a les balladores quan, acabada una dansa, convé reformar el vestit, posar-hi una cinta, una flor, etc.

Acompanyen a la quadrilla un o dos "diablots" que, portant unes "tralles" i una botija de vi, són els encarregats de guardar l'ordre. El número de parelles no és limitat.

El jovent porta pantalons arremangats, amb mitges de colors, espardenyes, alguns amb cascavells; al presentar-se a ballar porten un "tapaboques" al coll, ballen amb mànigues de camisa. Les noies es presenten amb mantons de Manila, vestits curts i vaporosos, mitges, espardenyes i cascavells.

Com que aquestes danses no tenen un ritme ni una música determinada, els balls són diferents cada any, la contradansa, vals, jota, xotis, etc., tot segons el gust del mestre director. Després del ball s'invita als balladors visitants a un refresc, i seguidament al ball que es celebra en un dels locals d'esbargiment, aprofitant l'avinentesa de tenir l'orquestra contractada.

JAUME MIMÓ

 
1920
 
   
1935  Sense informació 
  
CENT VINT-I-NOU   anys ballant  el tradicional i típic Ball de Gitanes de Cerdanyola  del Vallès.  
                            

Ben segur que el centenari es podria haver celebrat tres o quatre dècades abans, però no tenien documentació, ni gràfica ni escrita que testimoniï aquest  fet. Sort que finalment vam descobrir a través del Diari de Sabadell que en 1895 es van ballar a Cerdanyola amb la famosa orquestra Lira, avui desapareguda. Així doncs es va celebrar el centenari sis anys més tard de l'degut.

Ara voldríem fer un breu repàs per la seva història i a la colla de gitanes que al llarg d'aquesta centúria l'ha mantinguda viva fins als nostres dies, així com, aquelles colles paral.leles a ella que també han contribuït a la seva continuïtat. Agra'im aquesta tasca a la memòria col.lectiva, que ha aportat els seus records, les pròpies vivències i les dels seus avantpassats que havien transmès les seves remembrances.

Cerdanyola és una de les poblacions que mai no van deixar de ballar-se des de l'any de la seva fundació, A l'igual de Sentmenat, L'Atmella i Castellar. Un dels principals motius a més a més de l'afecció que movia als integrants de  la Colla  ho seria el poder comptar  amb un mestre, peça fonamental per aconseguir assaigs i  exhibicions, en aquest cas Sebastià Garriga. Amb ell i el piano que sempre els acompanyava es podien presentar a qualsevol roda. Malgrat el treball i despesa que comportava traslladar-lo a la població en que eren invitats: autocar per a la colla i camió per al piano. Tot un dispendi.

Altres poblacions  es distingeixen per altres conceptes. A  L'Ametlla es continua utilitzant el mateix color del vestit en 500

anys. A Castellar s'usen polaines i  picarols. A Ulldecona es sap
que ja ballaven fa 1000 anys i a Setmenat, 400. Així dons com a minim en Cerdanyola es ballaven les Gitanes; aquell ball  que ens van ensenyar uns gitanos búlgars que van visitar les nostres terres, des de fa cent deu anys.


El Ball de Gitanes, àdhuc que no és oriünd de Catalunya, ja que fou introduït des de fa algunes centúries per una tribu de gitanos nòmades. Va arrelar profundament entre la gent del poble que el va desenvolupar en tanta intensitat que encara avui perdura, principalment, en contrades vallesanes en l'època de carnaval. Val a dir que l'any 1828, és  quan va començar a formar-se el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès, fins aleshores es composava de masies disperses per tot el terme, sent difícil poder organitzar la colla per sortir a plaça. La referència escrita més antiga en que consta que es ballava el ball de gitanes a la comarca data de 1767, a Sant Celoni.

Hem de suposar que des dels inicis fins l'any 1936, en que va esclatar la guerra civil, es degué de ballar amb regularitat. Fins i tot dóna la circumstància que durant el període republicà 1931-1936 es feien dues colles de gitanes, la del Sindicat Agrícola de dretes i la de la Cooperativa "La Constancia" d'esquerres. En acabar la conflagració i a l'any 1941 es tornen a reemprendre les ballades fins el 1946.

A la tardor de 1950 és quan un grup de joves torna a formar la colla demanant ajut a antics balladors i col.laboradors. (Sebastià Garriga, director musical; Jaume Garriga Vicenç Grau "Tató", coreògraf; Jaume Valls i Farell que ensenyar a ballar la catxutxa i tocar les castanyoles).

 
La Colla a Granollers per les festes de la Ascensió (maig 1976)
 
Ballant Gitanes al parc de Cordelles, al voltant de 1940  Primer concurs Ball de Gitanes. Sabadell 15 maig 1966
     
Àlvar Francisco i Ballarín  Sebastià Garriga i Morera Santi Borrás 
1953  1954. Rosa Mª Teruel i el seu germà   1954. Angela Garriga-Joaquim Puig 


1953 1954. A l'antiga pista del Cerdanyola CH.   1955
1956   1956   1964
1957. Pista basquet Ripollet   1973. Masrampinyo 1964


Dels orígens de la Moixiganga ja hi ha constància que es feia a l'Alt Camp, terra eminent-ment castellera, l'any 1861. Però la Moixiganga emprada per nosaltres és originaria de Sitges i representa quadres plàstics, la majoria de sentit religiós, que tracten de figurar escenes de la passió, mort i resurrecció de Jesús.

Els ballaires van descalços i vestits amb una indumentària pròpia dels castellers, llevat del personatge que fa la figura de Jesús, que va vestit íntegrament de blanc. A la població de Sitges, la indumentària emprada pels ballaires és la vestimenta tradicional dels pobles hel·lènics.

El repertori consta de nombrosos quadres, alguns d'ells de molta plasticitat. Temps enrere es feien al so de la gralla i la tonada és verament notable dins d'una preciosa rusticitat. Formen el conjunt una quinzena de ballaires i, com els castellers, la Moixiganga anava a la processó i entrava a l'esglèsia, on feia les seves evolucions al so, estrident i dolç, de les gralles.  




Moment en què el mestre Sebastià Garriga, dedica la Polca
 al seu amic Alvaro, a  l'hora  que li fa el lliurament
de les partitures.


L'any 1955 s'estrena La Polca de Cerdanyola, composada pel mestre Sebastià Garriga, director musical de la colla i coreografiada per l'Alvar Francisco, director i coreògraf de la mateixa. Entre els anys 1969 i 1974 hi hagué una gran davallada, tant en el nombre de pobles que organitzaven colles com per l'interès del jovent a participar-hi. Davant d'aquest fet la colla de Cerdanyola decideix l'any 1970 amb el director coreògraf Àlvar Francisco i l'assessorament de Geroni Camí, incorporar el ball de la Tirotitàina. Un simpàtic ball amb esclops que engresca als dansaires i al públic assistent a la ballada. L'èxit d'aquest ball anima a incorporar-ne d'altres. Aleshores es gesta la idea de formar un Esbart, com a una possible solució per la contínuïtat de la colla, d'aquesta manera el 8 de juliol de 1970, en una reunió al Bar Grau, es fundà l'Esbart Dansaire Sant Marçal, realitzant la primera actuació en públic a Cerdanyola, el dia 4 d'octubre d'aquell any la presentació oficial el dia 20 de juny de 1971. 

L'any 1971 es va formar la colla infantil, amb la col•aboració de Josep Llargués per afermar la continuïtat de la Colla i de l'Esbart. El dia 17 de juny de 1972 i en el decurs d'un festival de dansa a Cerdanyola, ballarien com Esbart infantil els dos primers ballets. 

El 27 de febrer de 1972, a Masrampinyo, s'estrena la Polca dels petits i els grans de Cerdanyola, obra pòstuma del mestre Sebastià Garriga, traspassat aquell mateix any. La colla per omplir el buit deixat pel mestre demanar la col•aboració al mestre Pere Miquel de Ripollet per el qual acceptar per una temporada breu.

En els darrers trenta anys paral•lelament a l'Esbart s'han anat formant altres colles per ballar conjunta o autònomament en actes o festes determinades. Algunes colles rnantingueren l'activitat durant un temps més o menys efímer.

Així tenim: entre 1974 i 1978, una colla de casats, només homes, que ballaven amb les nenes de la colla infantil ï entre ells. Aquesta colla prengué part activa en l'organització de la colla de gitanes.  
Redactaren uns estatuts (1975) per els que regir la colla durant aquells anys, aixi com un acte d'homenatge a Alvar Francisco, per els vint-i-cinc anys com a director i coreógraf de la colla i al seu col-laborador Josep Llargués, el dia 6 de juliol de 1974. A l'acte es convidaren a tots els mestres de colles de la contrada. L'any 1981 l'Àlvar Francisco es retirà de la Colla de Gitanes i de l'Esbart per divergències internes.

Del 1981 al 1984 es formar una colla independent denominada "Ex-balladors", sota la direcció de l'Alvar Francisco i la col•laboració de Santiago Pi. Aquella colla organitzà el dia 8 de novembre un acte d'homenatge a l'Àlvar pels seus trenta anys de dedicació continada a les gitanes, tenint continuitat el dia 31 de gener de 1982 amb un aplec de germanor a Montserrat.

De 1985 a 1996 s'organitzen colles de gitanes autònomes per a celebracions determinades, principalment per ballar dins dels actes de la Festa major de Sant Martí, L'any 1997 un grup d'antics dansaires, dirigits per Santiago Borràs I Albert Làzaro, es reuneix per organitzar una colla per retre homenatge pòstum al Mestre Sebastià Garriga, en commemoració del centenari del seu naixement i el vint - i - cinquè del seu traspàs. L'acte va tenir lloc el dia 9 de novembre de 1997, dintre dels actes de la festa Major de Sant Martí.  

La Colla, desprès de l'acte, decideix continuar i el 1998 funda la Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola, prenem part en la roda de Ball de Gitanes de cada any i les trobades anuals a Montserrat. Participem a les ballades de les Festes majors ï en tots aquells actes dintre i fora de Cerdanyola en que es demana la nostra presència, així com també ballem el ball de la Moixiganga, entre d'altres activitats al llarg de l'any.

Fins aquí aquest breu i apretat repàs que donaria per moltes pàgines de vivències i anècdotes.  De segur que n'hi ha molta més d'informació, però seria per un treball més extens i acurat. Colla de Gitanes i Antics dansaires de Cerdanyola del Vallès. 
(Treball realitzat per Albert Làzaro i Santiago Pi). 

 
El dimarts dia 11-11-1972 festivitat del patró Sant Martí, al carrer Sant Ramon, 286; en la casa on nasqué i va morir en Sebastiá Garriga, es va descubrir per l'Alcaldessa de Cerdanyola Cristina Real,
una placa conmemorativa del centenari del naixement del mestre, placa executada per el seu fill l'escultor Josep Garriga. Desprès de pronunciades unes paraules de record i per cloure l'acte es va fer
 una ballada de Gitanes per la cobla veterana d'ex balladors de Gitanes de Cerdanyola.
L'acte es va veure envoltat d'una gran quantitat de balladors locals i de nombrosos veïns que van voler testimoniar el seu afecte. 
 
 
 
            
     
1971  Miquel Sala Busquets i Montserrat Mompart,1935   1971 
 
   
1952  La pèrgola de Sabadell 15 maig 1966. Després de guanyar el primer premi  
   
1968  1969 
   
1971 1971
1973 1973
1974 1975

 
Colla de l'any 1966

D’esquerra a dreta i fent parella: Joan Farell, Núria Espanol-Andreu Sala, Conxita Sanuy-Santiago Borràs, Mª Teresa Capdevila-
Josep Maymó, Montserrat Crespo-Jaume Sirvent, Carmen Marín-Joan Bayó, Mª Angeles Marín,
Sebastià Garriga. Director musical-Alvaro Francisco. Director coreogràfic,
Dionisio Diez, Mª Teresa Miralles-Josep Bayó, Mª Carmen García-Santiago Pi, Josefina Xufré-Josep Farràs, Bienvenida Marín.

 
1981
 
 

Gitanes febrer any 2000

 
2003- Ballada conjunta de l'Esbart Sant Marçal i la Colla d'antics Dansaires de Cerdanyola del Vallès al Pavelló Esportiu Cerdanyola del Vallès 
 
2003- Ballada conjunta de l'Esbart Sant Marçal i la Colla d'antics Dansaires de Cerdanyola del Vallès al Pavelló Esportiu Cerdanyola del Vallès  
 
9-11-1997  Festa Major a Cerdanyola
 
12-11-2001
 
23 maig 2010.  Trobada Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat
 
25-10-1998 a Os de Balaguer

 
Actuació Aniversari Centenari del Barcelona FC  (1999)


TROBADA DE BALL DE GITANES DEL VALLES A MONTSERRAT   30-5-2021

"Aquest any ens trobem a Montserrat, una representació de les Colles del Ball de Gitanes del Vallès.

Ens agradaria, poder haver pujat amb tots els dansaires, músics, mestres, caps de colla i demès, per oferir a la nostra Moreneta, les nostres danses. Però la Covid ens ha obligat a replantejar-nos-ho fer d'una manera diferent.

Venim només uns quants, en nom de totes les colles i pobles que en formem part. Us oferim el ciri i un coixí de clavells grocs i vermells, els colors de la nostra senyera, la del poble català.

Esperem, ben aviat, aquesta situació millori, l'any que ve puguem pujar a Montserrat a celebrar els nostres 40 anys de trobada. Perquè les nostres danses ballades per petits, mitjans, grans i veterans, puguin tornar a omplir de balls i alegria, la plaça de davant el monestir. I així, poder tornar a fer ben lluïda, la nostra ballada, la nostra diada.

Junta de Colles del Ball de Gitanes del Vallès"



Colla de Cerdanyola del Vallès després de l'actuació del 8 de maig de 2022


   
   
   
   
40a Trobada de Colles del Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat.  (29-5-2022)
Hi vam participar, amb tota la colla, els diablots, el vell i la vella, i participant amb les colles de l'Agrupació.  
   
   
   
   
   
   
   



Mor el bon amic Santi Borras. (19-11-2021). Uns dels pioners a Cerdanyola que encara quedaven del Ball de Gitanes.
Des de ben jovenet es va integrar a la Colla com a ballador i on ha estat mentre el cos li ha permès fer-ho.
Deixa un buit molt gran perquè ell va ser un dels entusiastes de les Gitanes i mai no va faltar allà on se'l necessitava organitzant i dirigint.
Avui ha rebut cristiana sepultura. Santi mai no t'oblidarem.





Diumenge 19 de març 2023 a Ripollet, a les pistes de l'Esbar, davant pavelló
 

14 parelles formades per la Colla Sardanista de Cerdanyola del Vallès i la Colla d'Antics Dansaires
de Cerdanyola del Vallès, després de ballar la Polca de Cerdanyola (14-5-2023)
 

Diumenge 12 de novembre 2023 a les festes de Sant Marti de Cerdanyola del Vallès 
 
   
   
Diumenge 10 de març de 2024. Ballada de Roda de Gitanes a les pistes de l'Esbar, a Ripollet.  
   
   
 
   
   
 13 abril 2024 al Teatre Auditori de Ripollet, la Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola del Vallès vam ballar a l'espectacle
"Passat, Present i Futur", juntament amb els Grallers dels Gegants de Ripollet.
L'acte estava organitzat per la Colla de Gitanes de Ripollet.
 
   
   
   
   
   
   
   
   

 
 
 Roda de Gitanes del Roser de Maig 2024, amb les colles de Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Ripollet i la Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola del Vallès. (28-4-2024) 
   
   
 
 Avui s'ha rendit un emotiu homenatge a Santiago Pi per ser el ballador més veterà de la Colla d'Antics
Dansaires de Cerdanyola del Vallès. Fa aquest any 60 anys ballant gitans !!

Cerdanyola del Vallès  5 maig 2024  Festa Major del Roser de Maig      
   
   
 
   
 
                                                                                                                              
 
Cerdanyola del Vallès  5 maig 2024 - Festa Major del Roser de Maig  
   
Passejant per Santa Perpètua de Mogoda després de la Ballada (12-5-2024)
 
 
42a Trobada de les Colles de Gitanes del Vallès a Montserrat  26-5-2024
 
 
 
 
 


Properes ballades de la Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola del Vallès
-----------



Comença la temporada 2024-25 !!!


Avui dijous dia 19 de setembre comencem els assajos a Can Xarau.

Tenim actuació el més que ve, participarem a la 5a Ciutat Gitanera'24 a Alcarràs, el cap de setmana 26 i 27 d'octubre del 2024.
                 
      

-oOo-



Any 1951
           
      

  -oOo-

Aquest any 2024, la Colla de Gitanes celebrarà els seus 12
9 anys del Ball de Gitanes i 44 en què els Grups de Gitanes del Vallès fan l'ofrena a la Mare de Déu de Montserrat. La Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola celebra el seu 27 aniversari.
 


Ballada de Roda 6 març 2022
a Ripollet

Imatges actuacion Ballada 13 maig 2018
de Cerdanyola del Vallès


Imatges actuacións Ballada 15 maig 2016
de Cerdanyola del Vallès


Imatges actuacións Ballada 11 maig 2014
de Cerdanyola del Vallès

 Imatges actuacións Festa Tardó 2012
de Cerdanyola del Vallès




DADES GENERALS

 

Tipus d'associació

President

Telèfon per informació
 

 

Dansa folklorica catalana
Santiago Borrás
686 01 12 14   (Lídia)
649 85 87 55  (Yolanda)

  Inscrita des del 13-3-1998 amb el registre nº 20.460
 e-mail : colladegitanes.cerdanyola@gmail.com

 


 ASSAIGS, els dijous de 21 a 22 h. al gimnàs Xarau la Colla  d'adults.
 Els divendres a Banus Bona Sort 
de 18 a 19h.

 Els petits a partir de 4 anys.  Gratuït

  No deixis que és perdi la tradició
 

Polca de Cerdanyola a la Roda de Ripollet  6-3-2022

Polca de Cerdanyola a la Roda de Ripollet  6-3-2022


Festa de Tardor. Diumenge 12 novembre 2023 a Cerdanyola del Vallès




13 abril 2024 al Teatre Auditori de Ripollet. La Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola del Vallès vam ballar a l'espectacle "Passat, Present i Futur". Organitzat per la Colla de Gitanes de Ripollet també van participar els Grallers dels Gegants de Ripollet. 







Actuació de Roda del ball de Gitanes amb la Colla de Gitanes i Antics Dansaires
 de Cerdanyola del Vallès (28 d'abril de 2024)


Cerdanyola del Vallès
 Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès

Les dances de Cerdanyola a la Festa del Roser de Maig 2024

Cerdanyola del Vallès
 Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès
 Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès
 Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès
 Cerdanyola del Vallès