|
LA FONT DE LLUM DE SINCROTRÓ ALBA
El laboratori que s'ubicarà a
Cerdanyola del Vallès, denominat Alba, serà de tercera generació
|
El CELLS va ser creat per acord signat el 14 de març de
2003 entre el Ministeri de Ciència i Tecnologia i la
Generalitat de Catalunya a través del Departament
d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i la
seva finalitat és la construcció, equipament i posterior
explotació de una font de llum sincrotró. Amb aquesta
finalitat, s'ha construït, equipat i està actualment en
funcionament el laboratori de llum sincrotró ALBA,
situat al municipi de Cerdanyola del Vallès (Barcelona).
El president del Govern, José Luis Rodríguez
Zapatero, va inaugurar a Barcelona el dilluns 22 de març
de 2010, el Laboratori de Llum de Sincrotró Alba, la
major infraestructura científica construïda a Espanya i
al sud d'Europa, que va assegurar que "eixamplarà" la
Ciència espanyola, deixarà enrere pàgines d'història i
oferirà a les empreses el "millor instrument" per crear
Innovació i superar el "gap espanyol" entre la inversió
en investigació privada i pública.
'Alba' és el
nom del Laboratori de Llum de Sincrotró la posada en
marxa es va fer progressivament al llarg de 2010.
Aquesta instal·lació científica funciona com un
microscopi gegantí capaç de descobrir els secrets
d'àtoms i molècules, l'estructura de les proteïnes, " el
gran repte després del descobriment del genoma humà ",
segons ha indicat el president del laboratori, Ramon
Pascual.
El CELLS està desenvolupant una varietat
d'iniciatives de recerca, desenvolupament i innovació
amb l'objectiu de millorar l'equip de línies de llum
experimentals i facilitar i millorar la recopilació
d'informació dels experiments realitzats en el mateix.
El Parc de l'Alba és una de les Aportacions més
relevants de Catalunya al mapa de la innovació europea.
Gaudeix d'una Localització privilegiada a la
metròpolis de Barcelona estant dotada d'1 excel • lent
connectivitat local i internacional i aplega a su
Voltant una excepcional concentració de centres de
coneixement: Parc Tecnològic del Vallès, ESADECREAPOLIS,
Parc de Can Sant Joan, Parc de la Salut, Universitat
Autònoma de Barcelona, el Parc de Recerca UAB i
agrupen tot ell al Parc de l'Alba.
|
|
|
UNIVERSITAT AUTÒNOMA
DE BARCELONA
Situada a
l'extrem nord del Parc de l'Alba, aquesta universitat
pública té un dels índexs de productivitat científica
més alts d'Espanya i reuneix 40.000 estudiants i prop de
600 titulacions de grau i de postgrau.
Alhora,
participa activament en el lideratge d'una extensa xarxa
de centres d'innovació -formada per departaments
universitaris, serveis de recerca i nombrosos centres
hospitalaris-, coneguda com a Esfera UAB, que
constitueix un pol científic i tecnològic d'escala
europea. |
PARC DE RECERCA UAB
Acull 4.000
investigadors i més de 30
centres de recerca,alguns
dels quals assoleixen nivells d'excel·lència
internacio nal, i està especialitzat en 5 àrees de
coneixement: biotecnologia i biomedicina, salut i
nutrició, medi ambient, humanitats i ciències
experimentals.
Promogut pels
governs d'Espanya i de Catalunya i per la Universitat
Autònoma de Barcelona, assoleix una producció anual de
60 patents i de 70 M € de benefici, i està sent ampliat
amb un nou centre de transferència tecnològica que serà
inaugurat el 2010. |
PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS
Situat a
l'extrem sud-est del Parc de l'Alba, va ser el primer
parc tecnològic de Catalunya i actualment concentra 170
empreses nacionals i estrangeres.
Obté una
facturació anual superior als 1.200 M € i acull, entre
d'altres, la seu operativa de la Xarxa de Parcs
Científics i Tecnològics de Catalunya, un dels centres
tecnològics més actius d'Espanya -la Fundació ASCAMM- i
diverses empreses de gran projecció internacional.
|
| |
|
|
|
ESADECREAPOLIS
Aquest parc
empresarial i universitari, ubicat a 3 km del Parc de
l'Alba, està gestionat per una de les escoles de negocis
de referència a nivell mundial i té la missió de
fomentar l'emprenedoria i la projecció internacional del
teixit empresarial.
Les seves
instal·lacions reuneixen 1.500 alumnes de màsters
universitaris de l'escola de negocis ESADE, un centre de
formació d'executius i més de 70 empreses d'àmbit
internacional, com ara Xerox, Roca, Esteve, BBVA o ISS. |
PARC DE LA SALUT
Aquest parc de
recerca mèdica se situarà al complex hospitalari del
Parc Taulí, a 10 km del Parc de l'Alba, amb l'objectiu
de crear una plataforma de referència a escala europea
en recerca experimental i en noves tecnologies aplicades
a la medicina i a la cirurgia.
Està sent
impulsat conjuntament pel Govern de Catalunya, la
Universitat Autònoma de Barcelona, l'Ajuntament de
Sabadell, la Corporació Sanitària Parc Taulí i la
Fundació Parc Taulí. |
PARC DE CAN SANT JOAN
L'entorn del
Parc de l'Alba està dotat d'una extensa xarxa de parcs
empresarials i industrials, situats a les ciutats de
Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí, que es caracteritza per
tenir un alt índex d'activitats intensives en recerca i
reuneix prop de 10.000 empreses.
Entre els
centres empresarials d'aquest entorn destaca el Parc de
Can Sant Joan, que concentra 130 empreses de serveis i
producció avançada, entre les quals es troben Accenture,
Hewlett-Packard,
Nes- presso, Roche o Sharp. |
|
|
El sincrotró Alba és la infraestructura científica
més important del sud-oest d'Europa i constitueix un dels pocs
sincrotrons
de darrera generació del continent. A partir de la seva posada en
funcionament, l'any 2011, actuarà com a centre
de serveis de recerca avançada per a comunitats científiques i
industrials d'arreu del món.
Però que és
el sincrotró Alba?
|
|
"Els sincrotrons
són acceleradors de partícules en què aquestes, empaquetades
en un estret feix, recorren sempre una mateixa trajectòria,
més o menys circular, gràcies a conjunts d'imants de
diversos tipus que obliguen al feix a corbar-se i
focalitzar. A mesura que augmenta l'energia de les
partícules es regulen les intensitats dels camps magnètics,
de manera que el radi de curvatura de la trajectòria no
variï.
La intensa lluminositat que emet el Sincrotró pot penetrar
la matèria i observar l'estructura i composició de diversos
materials i teixits sent molt més intensa que la de les
fonts convencionals i, contrari a aquestes, té un espectre
continu, des dels raigs infrarojos fins als raigs X.
A Europa totes les fonts de llum de sincrotró (a excepció de
l'ESRF) estan per sobre de la línia que va de París a
Trieste, Això significava que calia una font que cobrís el
sud-est europeu. Per aquesta raó el govern de la Generalitat
de Catalunya, en el seu primer Pla de Investigació
(1993-1996), va oficialitzar la seva intenció de construir
una font de llum de sincrotró." (*)
Moltes de les seves aplicacions es concentren en el camp de
la biotecnologia: disseny de fàrmacs de nova generació,
estudi de virus, desenvolupament de angiografies i
mamografies, en terrenys de la física i la química de la
matèria, així com en aplicacions industrials per a la
microelectrònica o tecnologia espacial, entre moltes
altres. Un experiment que haurà de culminar en l'Alba, és el
d'obtenir la prova científica de la relació entre les
diverses escoles i pintors durant la transició del gòtic al
renaixement, moviment en el segle XV. Aquest és un període
crític de la història de Catalunya i s'espera que els
resultats revelen les influències de l'art i les connexions
amb altres regions a Europa. En el cas de la Mineralogia,
permetrà entendre millor la gènesi dels minerals, és a dir,
com es van formar i com es desenvolupen. Resumint, les
indústries alimentàries, que volen que els seus productes
tinguin millors
propietats; els fabricants de cosmètics,
que
s’interessen per l’eficàcia dels seus productes I
per a l’eliminació
d’efectes secundaris contraproduents; els sectors tèxtils,
que volen produir noves fibres sintètiques; les empreses
interessades en catalitzadors i en problemes de
contaminació, etc.
(*)
Ramon
Pascual és vicepresident de la Reial Acadèmia de Ciències i
Arts de Barcelona i està en possessió de la medalla Narcís
Montunriol. En l'actualitat és president de la Fundació Parc
Tauli i president de la Comissió Executiva del Consorci de
la font espanyola de llum de sincrotró ALBA, projecte del
qual ha estat impulsor. |
Si bé en un
principi es va creure convenient ubicar la instal lació dins
del mateix campus universitari, una sèrie de condicionaments
va imposar construir l'ALBA (va rebre aquest nom ja que és
una paraula que admet diversos idiomes) en uns terrenys més
estables i amplis situats a l'altre costat de l'autopista.
en un recinte de 6,5 hectàrees.
L'edifici de ALBA havia de complir tres requisits que ho
feien notablement complex. D'una banda el terreny debia de
ser capaç d'ubicar un edifici molt estable enfront de les
vibracions i els moviments del terreny. D'altra banda, el
seu sistema de ventilació havia d'oferir una gran
estabilitat tèrmica amb un marge de variacions de
temperatura no superior a un grau, i finalment, es havia de
comptar amb una estabilitat en el subministrament elèctric.
Aquesta última condició s'acaba de superar ja que la nova
subestació elèctrica de Codonyers ja està finalitzada i
connectada a la xarxa d'alta tensió, i la central
d'poligeneración està a punt per iniciar el període de
proves.
VIDEO
VIDEO
VIDEO |
|
 |
|
El Parc de l'Alba destina el
65% del seu territori urbanitzable a la creació d'una
conpleta xarxa de zones verdes
i d'espais publics que
afavoreix la recuperació de la biodiversitat local i que
promou, alhora, el contacte
amb la natura per part dels
ciutadans.
|
Alba (any 2012)
|
XARXA
DE ZONES VERDES
El Parc de l'Alba està
situat al peu del parc natural central de la regió de Barcelona -el
Parc de Collserola- i acull ecosistemes de notable valor
mediambiental. Per aquest motiu, dedica el 50% del seu territori a
la recuperació ecològica i paisatgística de prop de 160 hectàrees
d'espais lliures, en els quals crea:
■ Un extens corredor
biològic, d'un quilòmetre d'amplada (entre Sant Llorenç del Munt i
Collserola), que afavoreix la connectivitat del sistema regional
d'espais naturals i que constitueix, alhora, un gran pulmó verd
entre el Parc de l'Alba i els nuclis urbans del seu voltant.
■ Un complet sistema de
parcs que promou el contacte amb la natura i que permet recórrer les
noves àrees productives i residencials exclusivament a través de
zones verdes.
EL PARC DE L’ALBA TENDRÁ UNA GRAN CONCENTRACIÓN DE
OPERADORES DE TELECOMUNICACIONES
Sis operadors han signat un conveni que
permetrà a les empreses que s'ubiquen al Parc de l'Alba
gaudir d'un ampli ventall de serveis de telecomunicacions
terrestres.
Els operadors Telefónica, Ono, British Telecom, Colt, Gas
Natural i Orange Catalunya han signat un conveni amb el
Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola que
permetrà al Parc de l'Alba disposar d'una gran capacitat per
oferir tot tipus de serveis de telecomunicacions a les
empreses i centres de recerca que s'ubiquen en aquest nou
espai científic, tecnològic i empresarial d'escala europea
que s'està configurant en el centre de la Regió
Metropolitana.
La signatura del conveni garanteix a les empreses ubicades
al Parc de l'Alba beneficiar-se d'un gran nombre de serveis
i proveïdors en condicions de lliure competència. Els
primers clients que faran ús d'aquesta xarxa seran el
sincrotró Alba i els dos centres de processament de dades
que La Caixa està construint al Parc de l'Alba.
ESPAIS
PÚBLICS DE QUALITAT
El Parc de l'Alba inclou
també una xarxa de carrers i de places públiques d'alta qualitat
urbana i ambiental:
■ Tots els nous espais
públics estaran especialment dissenyats per donar prioritat als
vianants, als ciclistes i als transports col·lectius.
■ La major part dels
carrers del Parc de l'Alba tindrà una velocitat de circulació
especialment restringida, que permetrà assolir un alt grau de
seguretat viària i minimitzar la incidència acústica i atmosfèrica
del pas dels vehicles.
■ Tots els seus espais
lliures inclouran carrils bici i espais generosos per als vianants,
que estaran dotats de zones arbrades i de mobiliari urbà de
qualitat, amb la finalitat de fomentar la qualitat de vida i les
relacions socials.
EVOLUCIÓ PROGRESSIVA
La transformació d'aquest
territori es durà a terme en diverses etapes: en una primera fase,
prevista per a mitjan 2010, es posaran en servei els espais
científics i tecnològics més representatius i es concretarà
l'ordenació del conjunt de zones verdes. Tot seguit, es durà a terme
la construcció de les primeres illes d'habitatges públics i privats.
Aquestes primeres àrees
científiques, tecnològiques i residencials s'ampliaran de manera
progressiva, al llarg d'un període d'entre 15 i 20 anys.
|
L'accelerador propulsor del
sincrotró ALBA, ha realitzat
amb èxit en les dues últimes
setmanes les seves primeres
proves operacionals.
Aquestes proves s'han dut a
terme en un període de temps
curt i limitat per no
interferir excessivament ni
amb la instal lació de
l'anell d'emmagatzematge, ni
amb la de les línies
experimentals de llum, ha
informat avui ( 2/2/2010 )
el Consorci per a la
construcció, equipament i
explotació del laboratori de
llum de sincrotró, òrgan
cofinançat per la
Generalitat i l'Estat.
La llum de sincrotró ALBA
tindrà una qualitat (brillantor)
de primer ordre mundial i es
farà servir per a la
investigació en un ampli
ventall de disciplines
científiques.
ALBA està format per tres
acceleradors: l'accelerador
lineal, el propulsor i
l'anell d'emmagatzematge i
set línies experimentals de
llum. L'accelerador
lineal ja es va posar en
funcionament l'any passat en
paral lel amb la
finalització de l'edifici,
on es crea el feix
d'electrons que s'injectarà
en el segon accelerador, el
Propulsor, en el qual
l'energia s'incrementa fins
als 3 GeV (és dir el
99,999999% de la velocitat
de la llum).
Finalment, el feix es
injectarà en l'anell
d'emmagatzematge, on els
electrons són emmagatzemats
per a la producció de la
llum de sincrotró. El
propulsor d'ALBA, que ha
estat completament dissenyat,
muntat i provat per personal
propi, és el primer
accelerador d'alta energia
construït a Espanya.
Aquest Propulsor té un
disseny tal que aconsegueix
la mida del feix d'electrons
més petit del món dels
acceleradors de la seva
classe, el que farà que
sigui altament eficient. Els
responsables del projecte
assenyalen que les proves
fetes fins ara són motiu de
"gran satisfacció" i també
una motivació afegida per a
complir els següents reptes:
l'operació de l'anell
d'emmagatzematge, a la
tardor, i finalment
l'entrada en funcionament de
la instal.lació, prevista
per a principis del 2011.
(www.abc.es)
Aplicacions de la llum de
sincrotró
Les propietats úniques
de la llum de sincrotró la
converteixen en una eina de
recerca essencial per a un
ampli ventall de
disciplines:
Medicina
(Per
exemple, aplicacions en
imatge mèdica i en
radioterapies
Litografia i
microfabricació
(Per exemple, fabricació de
microdispositius
Patrimoni cultural
(Per exemple, anàlisi no
destructiu d'obres d'art)
Física
(Per exemple, determinació
de l'estructura atòmica de
fluids i sòlids).
Química
(Per exemple, estudis de
processos catalítics per
millorar l'eficiència de les
reaccions químiques).
Paleontologia
(Per exemple, estudis no
destructius de fòssils
Ciència de
materials
(Per
exemple, estudis de nous
materials a escala
nanomètrica),
Ciències ambientals
(Per exemple, detecció i
localització d'elements
traça contaminants en sòls i
plantes).
Ciències de la Vida
(Per exemple, determinació
d'estructures de molècules i
complexos).
Entre els
usuaris industrials de la
llum de sincrotró,
destaquen:
Farmàcia i
salut
Alimentació
Polímers
Microelectrònica
Medi Ambient
Metal·lúrgia
Cosmètica
Construcció
|
Andreu Salillas (2//2/2010) |
