|
|
|
Cerdanyola del Vallès |
Coordenades geogràfiques :
longitud=02º08'49"E latitud=41º29'48"N En UTM WGS1984 x=428800 y=4594270 Població (any 2021) : 57.642 Superfície (km2) : 30,56 Densitat de població : 1.872,3 (hab./km2) - Altitud : 82 m. Comarca : Vallès Occidental |
||
|
|
El terme de Cerdanyola compte amb una
superfície de 31,084 Km2. Des de la
formació històrica de Cerdanyola, al segle X, forma part de la comarca
del Vallès i ara, amb l’actua’l divisió territorial de Catalunya,
pertany a la comarca del Vallès Occidental, amb capital a Sabadell i
Terrassa. Les afrontacions de Cerdanyola són les següents: A llevant, amb Ripollet i Montcada. A migdia, amb Barcelona i Sant Cugat. A ponent, amb Sant Cugat. I a tramuntana, amb Sant Quirze, Sabadell, Badia i Barberà. Geològicament, podríem dividir el terme en dues meitats quasi iguals, separades pel Riu Major. La de migdia, correspondria a la Serra de Collserola; i la de tramuntana, al Pla del Vallès i arribaria fins a la Serra de Galliners. El nucli urbà principal es troba al Pla i altres nuclis dispersos es troben al Collserola (Montflorit i Can Cerdà) i a Galliners (Terranova, Bellaterra i Turó de Sant Pau). El nom oficial del terme és Cerdanyola del Vallès. Històricament, des del segle X està documentat el topònim com Cerdanyola. Tanmateix, entre els segles XVI i XX, ha estat castellanitzat en diferents formes com Serdanyola, Sardanyola, Cerdañola i Sardañola. Modernament, al segle XX, en dues ocasions, seguint Pau Vila, se li ha afegit el determinatiu geogràfic “del Vallès”. |
 El Poblat Ibèric de Ca n' Olivé ocupat des del s. VI al s. I aC, es un poblat de gran dimensions que està situat a la serra de Collcerola. Es conserven restes constructives de les diferents fases del món ibèric... (VEURE TOT)  |
|||
|
|
|||||
|
|
|
|
|
||
|
|
|
||||
|
|
|
||||
|
|
|||||
|
|
Antics
dansaires de Ball de Gitanes Agrupacions |
|
|||
| Encara que tot apunta que a
Cerdanyola ja es ballaven Gitanes fa 100
anys, sembla que el mestre Sebastià Garriga, el creador de l'Esbart
Cerdanyola, va aprendre d'un ballador de Polinyà. La seva afició el va portar a aprendre a tocar el piano a fi de sonoritzar el cinema mut de l'època i que es projectava al Sindicat i amb l'ajut de una flauta de canya. Tot això i el desig de potenciar l'Esbart, el va estimular per compondre la masurca i la "Polca de Cerdanyola". .. (VEURE TOT ) |
|||||
 Entitats Locals |
|||||
 Serveis Municipals |
|||||
Festes tradicionals |
|||||
Durant l’edat mitjana, i fins el 1868,
el terme de Cerdanyola va estar dividit en dues parròquies, la de
