Es la
tercera església dedicada a Sant Martí de Tours que ha tingut
Cerdanyola. La primera, a l'època medieval estava a l'interior de la
serra de Collcerola a prop de l'actual masia de Can Coll.
A principis del segle XVII, es va edificar l’església
Vella entre les masies de la plana. L'actual va ser construïda entre
1902 i 1909 en una antiga zona d'horts cedida per Francesc Mariner
i Moratona entre Cerdanyola de Baix i Cerdanyola de Dalt.
Claudi Duran i Ventosa (18..-1926) seguint un estil
historicista molt eclèctic a l'exterior es barregen estils
arquitectonics gòtic i romanic i en la desapareguda façana i en l'ocul
que il-lumina el baptisteri es fa palesa la influència bizantina. El
campanar es va afegir posteriorment seguint el disseny original.
El 1909 es van colocar a cada banda de l'altar dos grans mosaics d'estil
modernista fets amb tessel.les
ceràmica i marbre obra del prestigiós mosaista Lluís Bru Salells
(1868-1952) que representen dos miracles atribuïts a sant Martí: la
resurrecció d'un catecúmen i la submissió de l'emperador Valentinia.
El 1947,
es va construir la capella dedicada al Santíssim Sacrament que recorda
una cripta romànica amb elements bizantins. El projecte era de
l'arquitecte principal Eduard Maria Balcells (1977-1965). Gran part de
l'imagineria de l’església es obra de l'escultor local Francesc
Juventeny. (Sant Martí bisbe, Sant Crist...)
Sant Martí de Tours.
Es el patró de
Cerdanyola del Vallès des de l'època medieval. Fou un soldat gal del
segle IV que va arribar a ser bisbe de la ciutat de Tours (d'aquí el
nom) i va ser el fundador de diversos monestirs. Se l'atribuiex
un gran nombre de miracles i la tradició l'ha envoltat de llegendes
entre les quals destaquen les lluites amb el dimoni.
En Cerdanyola se li han dedicat tres esglèsies: la medieval, situada
a la serra de Collserola, ara desapareguda; l'anomenada
església vella de Sant Martí (imatge del costat) i l'actual esglèsia
parroquial.
|
 |
D'un diari
d'aquella època (30/9/1909) treiem la sigüent noticia:
"El templo es hermoso y muchas ciudades lo querrían para sí. De
sólida construcción, con un ancho crucero y capaces naves, con grandes
ventanales donde entra la luz a manos llenas, tiene el sabor de las
modernas construcciones de estilo bizantino, no muy determinado y con el
buen gusto de no seguir las extravagancias que privan en algunas
construcciones modernas.
En 1906 se colocó la primera piedra de la nueva iglesia; hace
bastante tiempo que estaba cubierta la bóveda y se celebraba allí la
Santa Misa, pero faltaba la construcción del altar mayor y de los
altares del crucero, y hoy con toda pompa se han inaugurado unos y
otros.
E1 prócer valenciano don Vicente Trénor, marqués de Cerdanyola,
quiso dejar perpetuo recuerdo a la ciudad titular de su marquesado,
famoso en los hechos de la historia catalana por su castillo de San
Marsal, que se remonta al siglo XI, con la generosa dádiva del Altar
Mayor.
Dirigió las obras don Claudio Durán y se encargaron de los trabajos
de carpintería, dorado y cerrajería don José García, don Casimiro
Llovet y don Ramón y don Andrés Buil, respectivamente; de los de
albañilería don José Boilar de la escultura tallista don Francisco
Rifá, y de los proyectos de altares, mosaicos, etc., don José Mestres.
Don Luis Brú, patentizb su primorosa labor con dos soberbios
retablos de 20 metros de superficie, representativos de episodios de la
vida de San Martín y el escultor don Rafael Atché añadió nuevos
timbres de gloria a su fama de artista cincelando las hermosísimas
imágenes de San Martfn, San Vicente Ferrer, San Isidro y Nuestra
Señora del Carmen.
El altar lateral de la izquierda, dedicado al Sagrado Corazón tuvo
como costeadores a la familia Planas y Casals. Asistieron a los actos
religiosos el párroco de Cardanyola, Rvdo. don Angel Garriga, el antiguo párroco del pueblo,
Rvdo. Dr. Canut (al oual se debían las primeras piedras de la obra), el
Ayuntamiento en pleno presidido por su alcalde accidental don Domingo
Fatj5, el Ilmo. señor Obispo de Gerona, Dr. Pol, que bendijo el templo,
toda la población y los veraneantes que llenaban el templo en los
divinos oficios cantados por una nutrida orquesta y masa coral dirigida
por el Rvdo. Rodamilans, y en los cuales pronunció un elocuentísimo
sermón el Rvdo. Dr. Mas, de Mataró."
Publicat en
el Revista de Cerdanyola el mes d'octubre de 1970 |