|
BREU HISTÒRIA DIVERSES AGRUPACIONS |
|
|
|
Cerdanyola
Club d'Hoquei
Aquest Club, actualment degà de tots els d'Espanya en l’especialitat.
d’hoquei sobre patins, fou constituït per un grup de joves entusiastes
d’aquest magnífic esport, al setembre de l’any 1936, actuant com
President don Francisco Mariné Alsina, sota la presidència del qual va
ser conquerit el campionat de Catalunya de 2a categoria en la temporada
1936-37, utilitzant com terreny de joc la pista de "Cordelles''.
El primer partit es va celebrar contra el Luna H.C i formant els
jugadors del Cerdanyola CH. amb, Emilio Albiñana, Esteve Humet,
Francisco Mariner, Josep Maria Cabot, Jordi Cabot i Josep Maria Aloy. A
la temporada següent, en la qual van aconseguir el campionat de
Catalunya de 2ª Categoria, l’equip estava format per Emilio Albiñana,
Josep María Aloy, Francisco Mariner, Jordi Cabot, Josep Maria Cabot, E.
Labori, Gual i Fontdevila.
L’any 1939, a la alliberació de la localitat per les tropes Nacionals es
va organitzar immediatament el Club, sota la presidència de José Mora
Basum, utilitzant des d’aquesta data fins la temporada 1951-53 la pista
del "Sardanyola Gran Casino" i formant part de la primera categoria
regional, on milita sense interrupció alguna. Durant uns dos anys
aproximadament, i en absència del senyor Mora, va actuar com President
don Ramón Permanyer Volart, en el període del qual es va adquirir el
terreny on es va construir la penúltima pista d’hoquei que posseeix el
Club en la plaça d'Enric Granados.
L'any 1952
concretament varen començar les obres de la nova pista de la plaça Enric
Granados als terrenys que ara ocupa el Casal del Esport.
Des de les
diverses competicions que ha participat ha obtingut nombrosos trofeus i
títols entre els
quals cap
destacar, una vegada Campió de Catalunya, dues vegades Subcampió de
Catalunya, una vegada Subcampió de Espanya i campió de tres trofeus
(Copa Hnos. Pironti). Una vegada campió del torneig nocturn (Copa Esport
Patí), Subcampió en altra ocasió en el mateix torneig i vencedor en el
torneig de Palma de Mallorca. Una vegada campió del Trofeu València.
A causa de les enormes despeses que causava la pràctica d’aquest esport
( llum, impostos,
manteniment, etc.) el club cedeix les seves instal·lacions a
l’ajuntament. En un acte presidit per
l'alcalde Sr. Domenec Fatjó Sanmiquel i el president del club senyor
Ramon Sugrañes Cardona
la pista passa a ser de propietat municipal.
L'any
1970 es funda la secció de Patinatge Artístic. L'any 1972 neix la
secció d'hoquei. Un any mes tard, el Cerdanyola Club de Hockey disputa
la final del Campionat d'Espanya que mes endavant seria la actual Copa
del Rei a Mieres, perdent davant el Reus Deportiu per 4 a 3.
Els anys 1979-1980 i 1981 van ser tres importants anys per el club al
aconseguir ser campions de la Copa Catalana gràcies al bon moment de
l’equip que estava format per Josep Tamburini, Josep Suñé, Jaume
Carreter, Pere Torras, Manolo Barceló, Jordi Miró, Fernando del Espino,
Félix Andrés, Quique Roig, Carlos Figueroa, i Lluís Martínez.
L'any 1985 el Club arriba a la final de la copa de la C.E.R.S.,
perdent-la davant del Novara italià.
Per què els mes
petit poguessin també tenir el seu premi i portar el protagonisme al seu
club, neix el "Torneig Vila de Cerdanyola" el any 1981.
L'any 1986 el Club celebra el 50 aniversari. Dins dels actes de la
celebració una representació del Cerdanyola C.H. integrada per
directius, ex-jugadors i jugadors es rebuda per S. M. el Rei Juan Carlos
I i el President de la Generalitat de Catalunya, M. H. Jordi Pujol ací
com la concessió de una placa de bronze de la Reial Ordre del Mèrit
Esportiu. Aquella temporada I'equip estava format per, Josep Tamburini,
Pep Vandellós, Jaume Carreter, Manolo Barceló, Toni Rovira, Xavier Gil,
Josep Serrano, Clares i Joan Dols.
D’aquest
històric Club han sortit jugadors de gran vàlua, alguns dels quals han
defensat els colors d’equips de Primera Divisió i format part de la
selecció Nacional. Actualment conta amb una de les millors pistes que
existeixen en l’estat i dotada d’unes instal·lacions immillorables per a
la pràctica de aquest esport.
---------------
Des de dissabre 14 d'abril 2007 es el President
del Cerdanyola Club d'Hoquei en Jordi Sabater prenent el relleu de
Esteve Buldú qui per motius de salut va declibar tornar a presentar-se a
la reelecció.
Després de deu anys de romandre en la primera
divisió, per fi el 26 de maig del 2007, una jornada abans de finalitzar
la temporada, l'Epson Cerdanyola es proclama campió i ascendeix
automàticament a la OK Lliga.
Un feliç retorn de qui no hauria d'haver baixat mai de
categoria. No en va és el degà d'Espanya].
|
|
|
|
HISTÒRIA DE LES 24 HORES DE HOCKEY
Aleshores a Barcelona s’estava celebrant la segona edició de les 24
hores Motociclistes de Montjuic amb un espectacular èxit. Tant és, que
en una de les reunions que feien els components de la colla "chypis",
José Manuel Salillas suggereix al grup organitzar unes 24 hores però
d'hoquei sobre patins. Semblava bona idea però calia el suport de algú
amb crèdit reconegut que l’apadrinés. Tots el van anar a veure Lluis
Bel. Aquell mateix estiu va donar inici la 1a edició de les 24 hores
d'Hoquei sobre Patins de Cerdanyola del Vallès a la màgica pista
descoberta de la plaça Enric Granados. Darrera la seva desaparició les
24 Hores es van ressentir.
|
RESULTATS.
|
1956 - 01a. Blaus, 176 - Verds, 158
1957 - 02a. Cerdanyola A contra Cerdanyola B
1958 - 03a. Cerdanyola - Selecció Barcelonesa
1959 - 04a. Cerdanyola - U. D. Cros
1960 - 05a. 4 equips: Arrahona, Barcelona, Sgda. Familia de
Terrassa i Cerdanyola
1961 - 06a. 4 equips: Coma Cros, Reus Deportiu, Selecció
Barcelonesa i Cerdanyola
1962 - 07a. 4 equips: Noia, Vendrell, Croma Cros i
Cerdanyola
1963 - 08a. 4 equips: Noia, Artextil, Selecció Barcelonesa i
Cerdanyola
De 1964 a
1967 : NO ES VAN CELEBRAR
1968 - 09a. 1r. Cerdanyola, 2n. Sentmenat (7 equips)
1969 - 10a. 1r. Reus Deportiu, 2n. Cerdanyola
1970 - 11a. 1r. Cerdanyola, 2n. Mataró
1971 - 12a. 1r. Cerdanyola, 2n. Reus Deportiu
De 1972 a 1975 : NO ES VAN
CELEBRAR
1976 - 13a. 1r. Vendrell, 2n. Sentmenat (8 equips ja des de
lIavors)
1977 - 14a. 1r. Sentmenat, 2n. Selecció Nacional Junior
1978 - 15a. 1r. Cerdanyola, 2n. Seleccionat Nacional Junior
1979 - 16a. 1r. Cerdanyola, 2n. Selecció Nacional Junior
1980 - 17a. 1r. Tordera, 2n. Cerdanyola
1981 - 18a. 1r. Cerdanyola, 2n. Selecció Nacional Junior
1982 - 19a. 1r. Tordera, 2n. Cerdanyola
1983 - 20a. 1r. Tordera, 2n. Selecció Catalana
1984 - 21a. 1r. Tordera, 2n. Cerdanyola
1985 - 22a. 1r. Ruan Alcobendas, 2n. Cerdanyola
1986 - 23a. 1r. Selecció Nacional Junior, 2n. Mollet
1987 - 24a. 1r. Tordera, 2n. Combinat Divisió d'Honor
1988 - 25a. 1r. Ruan Alcobendas, 2n. Cerdanyola
1989 - 26a. 1r. Mollet, 2n. Horta
1990 - 27a. 1r. Mollet, 2n. Vic
1991 - 28a. 1r. Mollet, 2n. Sentmenat
1992 - 29a. 1r. Sentmenat, 2n. Cerdanyola
1993 - 30a. 1r. Tordera, 2n. Barcelona (Torneig)
1994 - 31a. 1r. F.c. Barcelona, 2n. ONCE Igualada
1995 - 32a. 1r. Piera, 2n. Tordera
1996 - 33a. 1r. Noia, 2n. Mataró
1997 - 34a. 1r. GEiEG, 2n. Cerdanyola
1998 - 35a. 1r. Tordera, 2n. Cerdanyola
1999 - 36a. 1r. Cerdanyola, 2n. C.E.5.
2000 - 37a. 1r. Cerdanyola, 2n. Alcorcón
2001 - 38a. 1r. Cerdanyola, 2n. Maçanet
2002 - 39a. 1r. Cerdanyola, 2n. Horta
2003 - 40a. 1r. Cerdanyola
2004 - 41a. 1r. Cerdanyola
2005 - 42a. 1r. Vilafranca. 2n. Cerdanyola |
|
|
|
|
 |
|
|
Associació
Excursionista Cerdanyola CIMS
L’Associació excursionista de
Cerdanyola CIMS (A.E.C.-CIMS) va ser fundada el mes d’octubre de 2000.
Els seus membres, però ja fa molt temps que formen part del teixit
associatiu de Cerdanyola i, en especial, dels moviments relacionats amb
el món de l’esport, de la muntanya.
Cada secció de l'Associació té
un ampli programa d’activitats adequats a totes les edats i condicions
físiques. Tanmateix, s’intenta donar suport a qui vulgui participar en
competicions que es fan arreu de Catalunya.
Aquest any, iniciem una nova col·laboració amb la Comissió de Festes Sant Martí; organitzem conjuntament la 1a
Pedalada en BTT de les Festes de la Tardor.
|
|
|
|
Banda
de Música de l'Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès.
La Banda de Música de l'Agrupació
Musical de Cerdanyola deI Vallès va nèixer a la ciutat de Cerdanyola,
encara no fa tres anys. Ha tingut ocasió de portar la seva música des
de les rodalies de la nostra ciutat, a tot el Vallès Occidental, fins a
llocs tan diversos com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona;
la Vall Fosca, als Pirineus Ileidatans o Londres (Anglaterra), on
recentment va donar uns concerts amb la Barnet Choral Society i la
Bisham Concert Band.
EI repertori que interpreta la Banda, compta amb obres de diversos
estils: grans obres simfòniques de Wagner, Txaicovsky, Bizet... música
popular, música tradicional catalana, composicions modernes i bandes
sonores de pel.lícules. En el Disc Compacte enregistrat per aquesta
formació, es recullen tots aquests estils: pas-dobles, obertures
clàssiques i bandes sonores.
Actualment, la Banda la integren 7 músics, tots ells estudiants de
música, amb una important presència de músics molt joves, però que
tenen un nivell musical i una empenta sobre l'escenari molt interessants.
|
|
|
|
|
EI
bàsquet a la nostra ciutat
Hauriem de mirar molts anys enrere
per poder indagar en l'inici del Bàsquet a la nostra ciutat. Fa molts
anys, tants com uns trenta o més, existien dos equips, ambdós
masculins; un era el C. Tennis i l'altre el C.B. Uralita, dels quals van
sortir les persones que més tard fundarien el C.B. Cerdanyola.
EI C.B. Cerdanyola va
iniciar una Ilarga marxa amb la que arribaria a tenir equips femenins.
Anys després, aquests equips es van
desvincular del club i van fundar el C.B.F. Cerdanyola. Més endavant i
a una època en què el bàsquet començava a agafar protagonisme dins
la nostra ciutat (anys 80), van sorgir noves entitats nascudes al si
dels col.legis més emblemàtics de la
ciutat, com AA.W. Serraparera (C.B. Serraparera), A.P.A. Carles Buïgas
(A.E. Cerdanyola C.B.) i A.P.A. La Sínia. Durant aquests anys, tots
aquests clubs es van anar fent un Iloc dins de la història del bàsquet
a Cerdanyola. Anys després, acabaria desapareixent el A.P.A. La Sínia,
els jugadors del qual van recalar al C.B. Cerdanyola i al
C.B.F.Cerdanyola. L'any 1995 i desprès de I'esforç que havia realitzat
el Sr. Subirats per unir en un sol club totes les entitats, va sorgir el
C.B. La Unió, fruit de la fusió del C.B. Cerdanyola i del C.B.
Serraparera, quedant així només tres clubs.
L'estiu del 2000 i després
de vàries reunions, I'A.E. Cerdanyola C.B. (Carlos Buigas), arribava a
un principi d'acord amb el C.B. La Unió per treballar conjuntament el
bàsquet masculí. Un any després, I'acord quedava tancat i ampliat
(acordant incorporar també el bàsquet Femení del A.E. Cerdanyola C.B.),
i per primer cop, des de feia molts anys, el C.B. La Unió tornava a
tenir equips femenins. És així com a dia d'avui, a la nostra ciutat,
només queden dos clubs de bàsquet: el C.B. La Unió (amb 16 equips) i
el C.B. F Cerdanyola (amb 7 equips).
Per arribar fins aquí han hagut de passar moltes persones, que sense
ànim de lucre han fet possible que el bàsquet a la nostra ciutat
tingui una història plena d'anècdotes, d'històries, d'alegries i de
penes. Vull, en aquestes últimes línies, donar les gràcies a totes
aquelles persones ( Ilegeixi Eduardo Clemente, Josep Subirats, Antonio
Revaliente, Francisco Serrano, germans Navarro, Lorenzo Fernàndez,
hermanos Seda, Ramon Teixidor..) que amb el seu esforç, dedicació i
treball han fet possible que gent com jo haguem pogut viure una
història tan especial com la que ens ha donat el Bàsquet a la nostra
ciutat.
C. B. La Unió
|
|
|
|
Agrupació
Cultural Sardanista
Era a la tardor de I'any
1946 quan es fundà la primera agrupació sardanista de Cerdanyola, que
per circunstàncies de I'època, havia d'estar vinculada a un club
esportiu, i així es coneixia amb el nom "Sección Folklórica del
Sardanyola C.H.". Aquesta agrupació durà escassament un any.
L'any 1947, un grup de joves del Casal Parroquial, formen una nova agrupació
sardanista, amb tanta empenta que ja als pocs mesos organitzen en
el Parc de les Alzines la Primera Diada
Sardanista, i a penes amb un any d’existència organitzen el primer Aplec
de Cerdanyola.
Aquesta agrupació es legalitza d’acord amb les noves disposicions
d'associacions, passant a anomenar-se Agrupació Cultural Sardanista de
Cerdanyola del Vallès, amb la fita d'oferir ballades durant tot I'any,
I'organització de I'Aplec, que enguany ha estat el 27è, la Diada
Sardanista, I'Aplec de Sant Iscle...Cal destacar els cursets
d'ensenyament que es donen a I'Ateneu i en aquelles associacions que ens
ho demanaven, així com la col.laboració amb totes les entitats de la
vila que dintre del seu programa de
festes hi vulguin incloure una ballada de sardanes.
Recentment s'ha creat una colla d'adults, sota la direcció d'en Jaume
Bujorch, per a participar en concursos i exhibicions, a més de la colla
infantil Xarau, creada fa més d'un any i dirigida per na Núria Pérez,
que ha participat amb èxit en diversos concursos.
Adreça: carrer Indústria 38-40 (dissabtes al matí a L'Ateneu).
|
|
|
|
Breu
història de la Colla dels Joves Diables de Cerdanyola
Aquesta colla va ser fundada a
mitjans dels anys 80, per un grup de perdones vinculades a les
activitats de la muntanya. La idea era portar a terme dos objectius:
fomentar les tradicions catalanes i passar-s'ho d'alló més bé.
Els Diables vàrem començar a fer 2 correfocs a l'any. Un alnovembre
coincidint amb la Festa de Tardor Sant Martí i I'altre al maíg, per la
Festa Major del Roser de Maig.
Més endavant, vam ser convidats a participar al correfoc que es
celebrava al barri del Pont Vell. A partir d'aquell dia hi participem í
també I'organitzem, conjuntament amb la nostra colla veïna, els
Diables de Ripollet.
Durant tants anys i de correfoc rera correfoc, han anat coneixent moltes
colles d'arreu de Catalunya, colles com: Pallejà, Santa Perpètua.
Santa Coloma, Terrassa, Can Sant Joan, Ripollet, la Whitehouse... i amb
totes hem fet intercanvi de correfocs.
Hem intentat fer arribar al poble de Cerdanyola tot el seu espléndor i
tota la seva màgia.
Formant part de la història de Diables, hem de fer menció a totes les
persones que han passat per la colla i ens han deixat aquesta espurna
que ha anat fent que la colla es mantingués viva en tot moment.
Hi ha hagut gent d'altres entitats, d'esplais, hi ha hagut autèntics
"bojos" per la pirotècnia i per la festa... Tot un col-lectiu
de persones que han fet de Diables una de les colles més emblemàtiques
i més especials de la ciutat.
Esperem que rera aquesta pàgina no quedi la incertesa de què ha
significat aquesta colla per molta gent, i que significa en aquests
moments per a nosaltres.
|
