El temps a Cerdanyola del Vallès
 Farmàcies de guàrdia

 
 
 Club Arquers Cerdanyola del Vallès
   


Dissabte dia 3 a les 18 h. : Espectacle de narració "Cartes de les heroïnes"

Espectacle literari "Cartes de les heroïnes" a càrrec de Susagna Navó i Carles Alcoy, basat en les 'Heroides' d'Ovidi.

La representació de Cartes de les heroïnes. Si reps aquesta carta, no em responguis, torna a casa es durà davant de l'espai de la Feixa Llarga al Museu de Ca n’Oliver i està adreçada a públic adult i adolescent a partir de 13 anys

Les inscripció s’han de fer al 93 580 45 00 (dies feiners de 10h a 14h) o al museucanoliver@cerdanyola.cat (indicant número de persones i telèfon de contacte)

Al Museu de Ca n'Oliver (carrer de València, 19)


 


Petit Concert d'Estiu amb l'òpera
"La Serva Padrona"



 


Diumenge 4 de juliol a les 20:30 h.
La Jove Orquestra de Cerdanyola ens porta la seva primera òpera, embolcallat per l'entorn natural i modernista dels jardins de Ca n'Or- tadó, convertint-lo en un veritable Petit Concert d'Estiu amb l'òpera
"La Serva Padrona"

Preus: 9€ general,6€ reduïda (12-18 anys, majors 65 anys) Gratuït socis JOC i menors de 12 anys
Venda anticipada d’entrades: https://orquestrajoc.fila12.cat
Taquilles obertes des d’1h abans de l’inici de l’espectacle
(socis i menors de 12 anys hauran de recollir les seves entrades a taquilla el dia del concert)

 



Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la circulació de Vehicles de mobilitat Personal



 


Avui dimarts 29 a les 18 hores l''alcalde, Carlos Cordón , la regidora de Mobilitat, Glòria M. Urbano, el caporal de la Policia Local, Albert Martínez, i el tècnic de Mobilitat, Àngel Reyes explicaran la nova Ordenança Municipal de Circulació de bicicletes, vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes.

Si vols tenir més informació conecta't al Canal de Youtube de l'Ajuntament de Cerdanyola

Organitza: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

https://www.youtube.com/watch?v=X2aNM8dC-90


 



Exposició "Ismael Smith. Sebas Martín"


 
 
Dimecres dia 30 a les 19h. : Dintre de la programació d'activitats de commemoració del Dia Internacional per a l'Alliberament LGTBIQ+ es presentarà l'exposició dels originals del còmic sobre la vida de l'artista Ismael Smith, fet per Sebas Martín.

L'acte comptarà amb la presència de Jordi Petit i Leopold Estapé que parlaran sobre la Memòria LGTBIQ+

La mostra es podrà veure fins al 30 d'agost

Places limitades segons aforament. No cal inscripció prèvia.

Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)

Organitzat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès


 


Dissabte dia 3
XXXVI Nit d'Havaneres



 


Actuació de dos grups: Mar Brava i Port Vell
A les 22 h hi haurà Ron Cremat pels assistents i s'iniciarà l'actuació del segon grup..

 



Es digitalitzen en 3D les esglésies de la Vall de Boí, Patrimoni Mundial de la UNESCO



 
¡
◘ Giravolt, el programa 3D del Departament de Cultura, reforça l’aposta de la digitalització amb la incorporació de 9 elements arquitectònics significatius del patrimoni cultural català.
◘ La digitalització de les esglésies romàniques de la Vall de Boí s’emmarca en els actes de commemoració del 20è aniversari del reconeixement com a Patrimoni Mundial de la Unesco.
◘ Durant l’estiu, s’incorporarà a la senyalització de les esglésies uns codis QR que donaran accés als models 3D perquè visitants que s’hi atansin fora de les hores o dies d’obertura, puguin accedir de forma virtual a l’interior.

En el marc del 20è aniversari de la inscripció de les Esglésies romàniques de la Vall de Boí com a Patrimoni Mundial de la Unesco, el Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, mitjançant el programa Giravolt, ha digitalitzat tot el conjunt amb la tècnica 3D per millorar l’accessibilitat a les esglésies.

A partir d'aquesta setmana, persones usuàries d’arreu del món poden fer un recorregut virtual per totes les esglésies romàniques de la Vall de Boí a través d’Internet. La digitalització en 3D del conjunt permet sobrevolar-les, i descobrir els detalls dels seus interiors a les pantalles d’ordinadors i dispositius mòbils, també en Realitat Augmentada i Realitat Virtual. Aquesta digitalització proporciona una nova eina de difusió i, alhora, permet millorar l’accessibilitat a les esglésies tant pels visitants en les hores de tancament com pels estudiosos i aficionats de tot el món.

Per a la creació dels models s’ha utilitzat la tècnica de la fotograme-tria, que consisteix a fer fotografies des de tots els punts de vista possible de l’edifici, tant en el seu interior com a l’exterior. En el cas de les esglésies de la vall, es van utilitzar drons per les captures d’imatge de les parts superiors com teulades i campanars, i captura fotogràfica convencional per a les parts baixes i interiors. Per aconseguir capturar tots els detalls, el nombre de fotografies de cada església va ser molt elevat: per la petita Sant Quirc de Durro es van fer més de 5.000 fotografies, mentre que per les més complexes com Sant Climent de Taüll es van superar les 7.000 fotografies d’alta resolució.

La captura es va efectuar el novembre de 2020 per part de l’estudi Burzon*Comenge, especialistes en producció cultural digital i bons coneixedors de la vall en ser uns dels autors del multipremiat mapatge de Taüll. El processament de les gairebé 50.000 fotografies per aconseguir els diferents models ha ocupat més de dos mesos de treball amb el resultat d’un model amb geometria de molt alta resolució de cadascuna de les esglésies, que normalment supera els 100 milions de triangles. D’aquest model es deriven models de baixa resolució per la seva difusió a Internet i models parcials per a l’estudi d’elements concrets.

La documentació en 3D de les esglésies de la vall compleix diferents funcions: permet tenir un registre de l’estat físic de les
esglésies el 2020 amb tot detall, permet detectar i analitzar possibles anomalies o patologies, permet al personal investigador de tot el món accedir a la visualització completa dels espais i superfícies dels temples, permet en l’ensenyament l’arribada a les aules d’una forma molt atractiva i, finalment, amb la seva publicació a Internet permet la difusió internacional del patrimoni romànic de la vall. Els models es publiquen amb llicència Creative Commons Reconeixement sense limitacions comercials, amb l’única obligació de citar-ne la font, com tots els publicats pel programa Giravolt a la plataforma Sketchfab per tal de promoure’n la màxima difusió i reutilització.

El conjunt d’esglésies romàniques de la vall de Boí és una incorporació important per al programa Giravolt que reforça l’aposta per la captura 3D dels elements arquitectònics més significatius del patrimoni cultural català. Fins ara s’han publicat models de monuments com la Seu Vella, el Reial Monestir de Santes Creus o el Palau de la Generalitat, i l’objectiu és formar una galeria en la qual es pugui difondre el patrimoni arquitectònic de Catalunya en tota la seva diversitat.

Els models de les 9 esglésies estan disponibles des d’avui mateix a la col·lecció de la plataforma Sketchfab Conjunt esglésies de la Vall de Boí. Cadascuna de les esglésies disposen d’una breu descripció en català, castellà i anglès, i de diferents anotacions que faciliten la navegació i destaquen els elements principals de cada edifici. Recórrer l’interior de Sant Climent de Taüll a vista d’ocell, descobrir la sagristia que s’amaga darrere el retaule de la Nativitat de Durro, o mirar la nau d’Erill des del punt de vista de les escultures del Davallament són perspectives impossibles que ara estan a l’abast de qualsevol amant del romànic.

Durant l’estiu s’incorporarà a la senyalització de les esglésies uns codis QR que donaran accés als models 3D de cada església que permetran als visitants que s’hi atansin fora de les hores o dies d’obertura, accedir de forma virtual a l’interior. Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Nativitat de Durro i Sant Feliu de Barruera, són les esglésies que estan obertes al públic tots durant tot l’any. Aquest estiu, els mesos de juliol i agost, s’obriran també Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll de dimecres a diumenge i l’ermita Sant Quirc de Durro els dimecres a la tarda dins del recorregut de l’itinerari “Romànic i Falles”.

Les entrades per les visites es poden adquirir directament a la porta de cada església o a través del web del Centre del Romànic de la Vall de Boí.

El Cerdanyola FC ja treballa
per la Segona Divisió RFEF




 
Grup III de la Segona Divisió RFEF

Cos tècnic:

Toni Carrillo, entrenador
Jonathan Pujibert, segon entrenador
Pitu Cruz, metodologia i analista
Joaquín Lázaro, entrenador de porters
Kilian Sotodosos, fisioterapeuta
José M. Muñoz, delegat
Xavi Iglesias, Preparador fisic i entrenador (fitxat)

Jugadors

Kevin Alarcón, renovat
Nils Puchades, renovat
Ruben Gimenez (mig camp)  renovat
Pablo Selvetti. renovat
Manu Martín (porter), renovat
Dani Martí, renovat
Santi Varese (lateral dret) (fitxat) del UE Vilassar de Mar
Adrien Awana (central) del Sant Cristobal (fitxat)
Juan Carlos Oliver (defensa) Fitxatge. Fundació Grama
Alejandro Cande (davanter) del CF Damm (fitxat)
Albert Ruiz (davanter) 26 anys procedent del Granollers
Cande (Damm)  alta
Elhadji Bandeh renovat
Albert Lopez (extrem) torna del Terrassa
Uri Escabrós (defensa) renovat


Salientes : Manso, Jonny, Javi Lopez i Marc


Aquests són els equips que integraran el grup III:

CD Numancia (Castilla Lleó)

CD Ebro (Aragó)
CD Teruel (Aragó)
SD Tarazona (Aragó)
CD Brea (Aragó)
SD Ejea (Aragó)
SD Huesca B (Aragó)

Terrassa FC (Catalunya)
CE Europa (Catalunya)
CF Badalona (Catalunya)
Cerdanyola FC (Catalunya)

Formentera (Balears)
Ibiza (Balears)
Islas Pitiusas (Balears)
Andratx (Balears)
Peña Deportiva (Balears)



La Lliga regular començarà el 5 de setembre de 2021 i acabrà el 15 de maig de 2022.




     

      
       

                Tal mes de juny de fa 50 anys



















        MESOS ANTERIORS  :    1ª Part : 1962-1968              2ª Part : 1969-fins avui  





Nova troballa epigràfica
al Poblat Ibèric
de Ca n'Oliver




 
Durant els treballs d’inventari i classificació dels materials arqueolò-gics de la darrera campanya d’excavació al Poblat ibèric de Ca n’Oliver s’ha produït una nova troballa d’un segell de terrissaire amb caràcters ibèrics imprès sobre un fragment d’un gran contenidor ceràmic datat entre el 125 i el 50 aC.

El text tot just està en curs d'estudi perquè, en ser fragmentari, la restitució i interpretació plantegen alguns problemes. Per aquest motiu des del Museu hem contactat amb la doctora Noemí Moncunill investigadora Ramón y Cajal, al Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la UB, que ja ha col·laborat i publicat altres testimonis epigràfics localitzats al jaciment.

La restitució preliminar de la inscripció permet identificar dos elements i es podria llegir · keltiskeŕ · neki o bé · neki · keltiskeŕ. Un primer correspondria al nom de l’artesà, que es diria keltiskeŕ, kertiskeŕ o satiskeŕ, ja que la lectura encara no és segura. A continuació hi ha la paraula neki de la qual no tenim ara per ara paral·lels exactes.

Tenint en compte que la funcionalitat de les estampilles d’aquests grans contenidors (dolia) podria correspondre a la marca del terrisser. El mot neki es podria relacionar amb formes com ekiar o takiar, que s’han identificat en altres peces de Ca n'Oliver i d’altres jaciments ibèrics, i que se solen interpretar com a paraules dins del camp semàntic de "fer, fabricar, obra". Aquesta interpretació, però, aniria subordinada al fet de que el que hi ha al darrere de neki sigui


una interpunció (punt que separa paraules), cosa que sembla possible, però no és segur del tot.

Malgrat plantegi dubtes de lectura importants, es tracta d'una peça interessant que aporta nova informació per avançar en el coneixement de l’ibèric; llengua de la qual tenim encara només una visió molt parcial i que representa un “enigma” del passat.



La mascareta deixarà de ser obligatòria en exteriors, el
proper dia 26




                   
El cap de Govern, Pedro Sánchez, va avançar aquest matí al Cercle d'Economia a Barcelona que l'ús de mascareta a l'aire lliure deixarà de ser obligatori el dissabte 26 de juny.
La nova mesura serà aprovada el proper dijous en un Consell de Ministres extraordinari.



L'exposició a la natura durant el confinament va ser beneficiosa per a la salut mental







Un estudi realitzat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i l’Instituto de Saúde Pública de la Universitat de Porto (ISPUP) conclou que l'exposició a espais naturals durant el primer confinament domiciliari per la pandèmia de COVID-19 en 2020 va resultar beneficiosa per a la salut mental dels ciutadans espanyols i portuguesos.

La investigació posa de manifest que, a Portugal, les persones que durant el primer tancament van mantenir o incrementar el contacte amb espais naturals públics, com parcs i zones costaneres, o que van poder contemplar aquests espais des de casa, van presentar nivells més baixos d'estrès, alteració psicològica (problemes de son, concentració, o per prendre decisions, etc.) i símptomes psicosomàtics (mal de cap i abdominal, pressió al pit, cansament, etc.).

En el cas d'Espanya, els que van mantenir o incrementar el contacte amb espais naturals privats, com ara plantes d'interior o zones verdes comunitàries, van presentar menors nivells d'estrès i símptomes psicosomàtics. Això podria ser degut a que a Espanya es van adoptar mesures més restrictives per a la circulació exterior durant el període analitzat.

La investigació Exposure to nature and mental health outcomes during COVID-19 lockdown. A comparison between Portugal and Spain, publicada a la revista Environment International, es va desenvolupar entre els mesos de març i maig de l'any 2020.

Segons Ana Isabel Ribeiro, investigadora de l'ISPUP i primera autora de l’estudi junt amb Margarita Triguero-Mas de l'ICTA-UAB, "vam decidir estudiar si els espais naturals, públics i privats, tenien un efecte beneficiós sobre la salut mental dels ciutadans portuguesos i espanyols, ajudant-los a afrontar millor els efectes negatius del confinament". Per la seva banda, Margarita Triguero-Mas explica que "les persones del nostre entorn i nosaltres mateixes parlàvem de com trobàvem a faltar el parc que creuàvem a l'anar a l'oficina o el passeig per la platja amb els nostres gossos, així que vam voler comprovar fins a quin punt el contacte amb els espais naturals era un factor important durant el confinament".

Diversos articles previs també han demostrat l'impacte positiu del contacte amb els espais naturals en la salut mental, és a dir, en la reducció de l'estrès, l'ansietat i la millora del benestar psicològic en el seu conjunt. "Tenint en compte això, vam voler avaluar si les persones que van gaudir d'una major exposició als espais naturals
durant el primer confinament tenien millors indicadors de salut mental que aquelles que no van tenir contacte amb les àrees naturals" explica la Dra. Ribeiro. Alhora, van voler investigar si l'exposició a espais naturals privats, com jardins interiors, horts o plantes, era més beneficiosa entre els ciutadans espanyols que entre els portuguesos, atès que Espanya va aplicar mesures de restricció de la circulació exterior més estrictes que Portugal.

Per dur a terme la investigació, els autors van aplicar un qüestionari en línia, entre el 27 de març i el 6 de maig de 2020, dirigit a tots els
ciutadans de 18 anys o més, residents en els dos països. L'enquesta va abastar aspectes relacionats amb la freqüència i el

tipus d'exposició de les persones als espais naturals (públics i privats), abans i durant el primer confinament; preguntes sobre salut mental per avaluar els nivells d'estrès, trastorns mentals i símptomes psicosomàtics, i qüestions sociodemogràfiques. Dels més de 3 mil ciutadans (n ​​= 3.157) que van respondre el qüestionari, 1.638 eren portuguesos i 1.519 espanyols.

En ambdós països, durant el confinament, hi va haver una reducció significativa en l'ús d'espais naturals públics, com platges, parcs i jardins, i un augment en el contacte amb espais naturals privats, com jardins d'edificis, horts urbans i plantes, especialment a Espanya. Les persones que vivien en cases unifamiliars i pisos ubicats a les ciutats van ser les que menys van mantenir o augmentar el seu contacte amb els espais naturals públics en els dos països.

A Espanya, on les mesures durant el període analitzat van ser molt més restrictives i es va prohibir sortir de casa i es van tancar espais públics a l'aire lliure, els beneficis de l'exposició als espais naturals públics no van ser tan rellevants com a Portugal, però es va evidenciar la importància dels elements naturals privats. Entre els ciutadans espanyols que van participar en l'estudi, el 66% va disminuir la freqüència d'exposició als espais naturals públics (davant el 54% a Portugal).

Així doncs, a Espanya, els que van tenir l'oportunitat de continuar dedicant o augmentar el temps dedicat a tenir cura de les seves plantes van presentar nivells d'estrès inferiors, mentre que els que van poder continuar gaudint o augmentar el temps d'ús d'espais verds comunitaris van presentar menors índexs de somatització.

Destaca en el cas d'Espanya, que les persones que menys van mantenir o augmentar la cura de plantes d'interior van ser les persones majors de 65 anys, les que convivien amb diverses persones a la llar o aquelles que van estar en una segona residència durant el confinament. En contraposició, les persones que més van mantenir o augmentar la cura de plantes d'interior van ser aquelles amb nens, però sense adults dependents.

"Aquest estudi demostra clarament el benefici dels espais naturals per a la salut mental de la població en un context de crisi de salut pública", diu Ana Isabel Ribeiro. "Les autoritats públiques i els prenedors de decisions haurien d’implementar mesures que facilitin l'accés als espais públics de la naturalesa, de manera segura i controlada, en el context d'una pandèmia. Això és particularment important per als grups de població més vulnerables socialment i econòmicament, i per als que tenen poc accés a aquests espais en el seu context privat", emfatitza.

A més, la Dra. Triguero-Mas afegeix que "el nostre estudi és especialment important per a ciutats com Barcelona, ​​on els edificis de nova construcció rarament tenen balcons o espais comunitaris amb vegetació; és important que es revaluï com les remodelacions o els nous habitatges poden ser espais més saludables, que promoguin i previnguin la salut de les persones que els habiten".

(uab.cat) 18 juny




El Futbol Sala Cerdanyola 2006 puja a Primera Catalana





El Futbol Sala Cerdanyola 2006 després d'una impecable temporada ha escombrat a la resta de competidors aconseguint el títol de campió dues setmanes abans de la seva finalització i amb vuit punts més que que el segon. Felicitats  



Linya, una Homo sapiens que va viure fa 14.000 anys al nord-est de la península Ibèrica



 
 
 
Investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPARQ-UAB) han descobert a la Cova Gran de Santa Linya les restes d’una dona atribuïdes a Homo sapiens, que va viure al Prepirineus orientals a finals del Paleolític Superior, fa uns 14.000 anys. Les restes prehistòriques d’humans moderns a la península Ibèrica són molt escasses. L’estudi de "Linya, la dona de La Noguera", com ha estat anomenada, permetrà aprofundir en el coneixement sobre com eren i com van viure els caçadors-recol·lectors del nord-est peninsular.

La Cova Gran (Avellanes-Santa Linya, La Noguera) preserva innumerables vestigis enterrats en els sediments que la conformen, que permeten reconstruir la història dels últims 50.000 anys de les gents que van viure al prepirineu de Lleida, des dels neandertals i els primers Homo sapiens fins als primers agricultors i ramaders.

L’equip d’investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPARQ-UAB) que estudia la Cova Gran des de l’any 2002 hi havia trobat registres materials d’entre 45.000 i 4.000 anys d’antiguitat. Però no s’ havia localitzat mai cap resta òssia dels individus que la van habitar.

Fins a la campanya de l’any passat, en què van trobar restes òssies que sens dubte pertanyien a un esquelet humà, en connexió anatòmica parcial, a dos metres sota el terra d’una zona lateral de l’excavació. Una localització que no presagiava l’aparició d’aquest tipus de restes.

El conjunt de les restes recuperades, que s’han donat a conèixer avui, correspon a una dona, que ha estat anomenada “Linya, la dona de La Noguera”. El formen dos fèmurs, un d’ells connectat a la pelvis, així com ossos llargs de les extremitats superiors (húmer, radio/cúbit) i inferiors (tíbia i peroné), metapodis i falanges disperses. El crani i l’esquelet axial (vèrtebres i costelles), tot i que presents, estan poc representats.

La datació de l’estrat on es van trobar les restes i una datació directa sobre un dels ossos acoten de forma precisa que la dona va morir fa entre 14.350-14.100 anys, corresponent al Paleolític Superior Final, a finals del Pleistocè.

"Les restes de Linya obren una nova finestra per apropar-nos a les circumstàncies de la seva mort, però també a la seva vida i la dels seus contemporanis a la regió. I alhora són una peça clau per conèixer l’anatomia i el patrimoni genètic de les poblacions de caçadors-recol·lectors del final del Pleistocè del nord-est de la península Ibèrica ”, destaca Rafael Mora, Catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB i investigador del CEPARQ. “La combinació de distintes analítiques d’ordre paleoantropològic, forense, genòmic i arqueològic, actualment en marxa, aportaran indicadors que enriquiran i corregiran la perspectiva actual d’una troballa de què disposem d’informacions preliminars derivades de l’excavació que estem realitzant”.

L’estat de conservació dels ossos ha fet necessari aplicar processos d’estabilització i preservació per als estudis futurs, que s’estan realitzant actualment a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Dipositades en un receptacle natural

Les restes es van trobar dins d’un espai considerat un receptacle natural, delimitat per varis blocs de grans dimensions caiguts de la visera de l’abric. Actualment s’està investigant si els ossos de les extremitats van ser desplaçats cap al cubicle, mentre l’esquelet axial i el crani romandrien protegits sota un d’aquests grans blocs. El que sí han constatat els investigadors és que en aquest espai es va dipositar el cos complet d’una persona que, a partir de la disposició dels fèmurs, va reposar directament sobre el terra en posició decúbit supí. La primera caracterització paleoantropològica realitzada indica que la cintura pelviana correspon a una dona adulta, possiblement de mida petita.

El cos va aparèixer a la base d’una seqüència arqueològica en què se succeeixen 7 nivells que contenen abundants restes lítics, fauna i carbons, que assenyalen el seu ús com a lloc d’habitatge. Però al llit sobre el qual es va col·locar el cos no s’han recuperat aquest tipus d’indicadors. Actualment, l’equip de recerca investiga possibles elements d’aixovar funerari, pràctica habitual en els enterraments d’Homo sapiens.

 El sediment de l’espai delimitat pels blocs s’està mostrejant per recuperar microrresidus que puguin indicar si el cadàver estava cobert amb pells o fibres vegetals, que justificarien la intenció de dipositar el cos sense que sigui necessari excavar un espai funerari.

“No se’ns escapa la necessitat de ser cautes a l’hora d’afirmar que es tracta d’un enterrament intencionat”, assenyala Jorge Martinez-Moreno, investigador del CEPARQ. “El tractament mortuori entre els caçadors-recol·lectors assenyala vàries possibilitats, que oscil·len entre un enterrament intencional, un enterrament secundari, una aportació parcial del cos, canibalisme o mort accidental. Aquests escenaris els haurem d’avaluar en funció dels resultats que proporcioni l’excavació de l’espai en què han aparegut les restes”, indica.
La datació per Carboni 14 a partir de fragments de carbó dels nivells arqueològics on han aparegut les restes indica que el dipòsit sedimentari es va formar en menys d’un mil·lenni, fa entre 14.400 i 13.500 anys. Explicar les causes d’aquest ràpid creixement de sediments, que s’acompanya amb el despreniment de nombrosos blocs massius de la cornisa, està sent analitzat a partir de la geomorfologia i el rebliment d’aquest sector de l’abric.

Un moment de canvis ecològics

L’interval temporal datat apunta que Linya i les persones que formen part el seu grup van viure en un moment climatològicament crític. Fa uns 14.700 anys, les condicions climàtiques globals extremadament fredes i rigoroses que van caracteritzar l’Últim Màxim Glacial (entre 30.000-15.000 anys) van virar de forma sobtada en menys de 100 anys cap a un nou règim climàtic similar a l’actual. Aquest esdeveniment, conegut com a oscil·lació de Bölling/Allerød, entre 14.700 i 12.900 abans del present, es va caracteritzar per un augment de la temperatura i la pluviositat, que va provocar canvis ecològics rellevants.

Tot i que l’impacte d’aquest esdeveniment sobre el Prepirineu és poc conegut, alguns indicadors recuperats a la Cova Gran permeten analitzar la seva incidència. L’estudi dels carbons indica que els grups humans que s’hi van instal·lar durant l’Última Glaciació van usar com a combustible només fusta del pi de muntanya (Pynus sylvestris). En la seqüència que s’està excavant actualment, on han aparegut les restes de Linya, a més de carbons de pi de muntanya s’identifiquen nous taxons, com ginebró (Juniperus), cirerer (Prunus) i espí cerval (Rhamus catharticus/saxatilis), un conjunt arbori i arbustiu que evoca unes condicions climàtiques més suaus, distintes al rigor que caracteritza els boscos de l’Últim Màxim Glaciar.

Homo sapiens a la península Ibèrica

La descoberta de restes humanes a la península Ibèrica atribuïts al Paleolític Superior Final (entre 20.000-12.000 anys) és escassa. En aquest sentit Cova Gran serà clau per conèixer millor com eren anatòmicament i d’on venien les poblacions de caçadors-recol·lectors del final del Pleistocè.

Un estudi paleogenètic recent realitzat per l’institut Max Planck sobre les restes recuperades a la Cueva del Mirón (Santander) i Balma Guilanyà (Lleida) indica que la seqüenciació del genoma de l’anomenada Dama Roja del Mirón, de fa 20.000 anys, mostrava estrets vincles amb les poblacions humanes d’Europa Occidental. Una situació que canvia en les restes de Balma Guilanyà, 1.000 anys posterior a les restes de Cova Gran, en què continuen aquests marcadors genètics comuns a les poblacions europees, amb nous indicadors que són presents en les poblacions de la península Itàlica.

En l’interval de 20.000-13.000 anys el genoma de les poblacions dels Pirineus registra, doncs, contactes entre les poblacions de les penínsules mediterrànies. “Potser les noves condicions climàtiques del Bölling/Allerød van permetre establir contactes regulars entre aquestes zones geogràfiques?” s’interroguen els investigadors. “Les restes humanes de Cova Gran seran claus per avaluar la solidesa d’aquesta interessant intuïció”, assenyalen.

L’equip del CEPARQ està convençut que la inesperada descoberta de Linya permetrà modular les nocions que tenim sobre l’anatomia d’aquells Homo sapiens, “de qui tenim un coneixement menys precís que sobre els neandertals”, apunten. També assenyalar “les causes que van dur a que aparegués en un espai configurat per grans blocs aprofundirà en el coneixement sobre els comportaments i decisions preses per aquella gent davant d’un fet transcendent i quotidià com és el de la mort: quin tractament van seguir aquells que formen part del nostre col·lectiu, però que ja no són presents. Les restes de Linya generen múltiples desafiaments, que esperem poder revelar els propers anys”, conclouen.

La importància arqueològica de la Cova Gran de Santa Linya

La Cova Gran de Santa Linya, descoberta l’any 2002, és un jaciment de més de 2.500 metres quadrats, considerat clau per a l’estudi de la presència humana al nord-est de la península Ibèrica.

És un dels pocs jaciments de la regió mediterrània en què s’han identificat vestigis de moments de “transició”, com el dels últims neandertals (cap a 45.000 anys) i l’aparició dels primers humans moderns (entre 37.000 i 30.000 anys), la pervivència d’aquests durant l’Últim Màxim Glaciar (entre 20.000 i 15.000 anys) i l’aparició dels primers agricultors i ramaders (entre 7.000 i 4.000 anys).

La recerca que l’equip del CEPARQ-UAB duu a terme a la Cova Gran de Santa Linya compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Fundació Palarq, la Leakey Foundation i l’Ajuntament de Les Avellanes i Santa Linya.

(uab.cat) 16/06/2021 
 



Donar sang, un gest que salva vides.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.






Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang


Dijous 7 de juliol a Cerdanyola
a l'Ateneu  (Industria, 38-40)

i tria la franja horària que millor et vagi



  
Les persones que vulguin donar sang hauran de rervervar
l’hora i seguir les mesures de seguretat seguretat establertes
com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala
i guardar la distància mínima interpersonal.

El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.



   



Comença la temporada d'estiu
de les piscines.


 
 
Aquest estiu, Cerdanyola disposarà de dues piscines descobertes: la del Turonet i la del Centre Cívic de Montflorit. De moment, la piscina del Bosc Tancat està per confirmar

Totes dues piscines inauguraran la temporada a meitat de juny. La del Centre Cívic Montflorit ho farà el divendres 18 i la del Turonet un dia després, el dissabte 19. Totes dues tancaran portes el dia 5 de setembre.

La piscina del Centre Cívic Montflorit obrirà de dilluns a diumenge. Del 18 al 27 de juny i del 31 d’agost al 5 de setembre el seu horari serà d’11h a 19h. A partir del 28 de juny i fins al 30 de juliol estarà oberta de dilluns a divendres de 12h a 20h i els caps de setmana d’11h a 19h.

El preu de l'entrada general d'adult serà de 5,20 euros els dies laborables i de 6,20 euros els dissabtes i festius. Les entrades puntuals d’un dia a partir de les 15h valdran 2,60 euros els dies laborables i 3,10 euros els festius. Els infants, el col·lectiu de la gent gran i grups tenen descomptes i també existeix l'opció de diferents modalitats d'abonaments (5 dies, 10 dies, temporada, mensual i familiar).

La piscina obrirà amb l'aforament permès pel PROCICAT i garantint la distància de seguretat entre les persones usuàries així com les mesures COVID vigents.

Piscina Centre Cívic Montflorit
carrer de Sant Oleguer, 5
936 915 262
piscina@montflorit.cat
https://www.restaurantmontflorit.com/piscinas
Llistat preus 

Piscina del Turonet

La piscina del Turonet també obrirà tots els dies de la setmana de 10:30h a 19:30h i en aquest cas serà necessari reservar l’accés a través del web o presencialment a la recepció. El preu de de l'entrada general d'adult serà de 5,40 euros els dies laborables i de 6,50 euros els dissabtes i festius.

La piscina també oferirà descomptes en les entrades a partir de les 17h, en les infantils i gent gran. A més, les persones interessades podran adquirir abonaments de temporada, mensuals i setmanals.

Piscina del Turonet
carrer de Pizarro, s/n
cerdanyolaelturonet@gmail.com
https://www.piscinesestiu.cat/elturonet
Llistat preus 





El Govern detalla la reobertura
de l'oci nocturn



 
El Procicat ha aprovat aquest matí la proposta del Govern de reobrir l’oci nocturn a partir del 21 de juny. La reobertura serà gradual i de moment es podrà fer amb un registre d’entrada, un 50% de l’aforament i horari de tancament a les 3.30h.

“Estem en tendència descendent i per això comencem una desesca-lada cap a la normalitat”. Meritxell Masó, secretària general del Departament de Salut, ha volgut incidir en què “no hem deixat enrere la pandèmia”. La situació des del punt de vista epidemiològic no està plenament normalitzada. Segons les dades d’avui, Catalunya continua per sota de l’1 d’RT i del mig miler d’ingressats,179 encara estan a la UCI.

És per això que Meritxell Masó, secretària general del Departament de Salut, ha explicat que és el moment de buscar “l’equilibri entre l’estat de la pandèmia i la conseqüent normalització de la vida quotidiana” i així garantir la “recuperació econòmica i social”.

Després dels assajos fets en alguns punts del territori, com la Sala Apolo o el Palau Sant Jordi, i més recentment la prova pilot als bars musicals del carrer del Pecat a Sitges, l’oci nocturn reobrirà les seves portes el 21 de juny amb una sèrie de restriccions:

♥ Registre d’entrada obligatori i guardar aquestes dades durant un mes per garantir la traçabilitat si és necessari.
♥  Disposició dels clients ha de limitar grups màxims de 6 persones en interiors i 10 a l’exterior, garantint distància física d’1,5 metres entre diferents grups.
♥  Es permet el ball a la pista amb mascareta.
♥  Espais interiors: limitació aforament al 50%.
♥  Tancament a les 3.30h..

Segons el sub-director general de Drogodependències de Salut, Joan Colom, les conseqüències d’aquestes mesures “s’analitzaran permanentment” per tal de poder-les “ampliar o limitar” en funció del que es detecti. Colom també ha destacat la bona interlocució amb el sector de l’oci nocturn que “ha acceptat les mesures graduals i equilibrades”, a més de garantir que “intervindran activament en difondre missatges de seguretat i prevenció en el seus locals”.

A banda de l’oci nocturn, també s’han aprovat d’altres mesures que flexibilitzen la situació d’alguns sectors:

♥  Reunions i/o trobades familiars i de caràcter social: tant en l’àmbit públic com privat es recomana que no superin el nombre màxim de 10 persones, llevat que es tracti de convivents. Fins ara existia la prohibició de reunions de més de 10 persones que no fossin convivents. En aquest sentit, la directora de Protecció Civil, Mercè salvat, ha insistit que tot i que ja no hi hagi la prohibició, es continua recomanant no ajuntar-se més de 10 persones i ha demanat sentit comú “per evitar aglomeracions”.

♥  Limitació de l’aforament a actes religiosos al 70% (1.000 – 3.000 persones per acte i en funció de les condicions de ventilació de l’espai).
♥  Assembles d’entitats esportives, culturals i de base associativa de manera presencial: limitació de l’aforament al 70% de l’autoritzat i amb un nombre màxim de 1.000 persones, i condicionat a garantir la ventilació mínima.
♥  En instal·lacions i equipaments en espais oberts o bé en espais tancats que compleixin les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades hi poden assistir fins a un màxim de 3.000 persones, respectant el límit d’aforament del 70%.
♥  Restauració: El nombre màxim de comensals per taula o agrupació de taules és de sis persones a l’interior i de deu persones en terrasses i espais a l’aire lliure, llevat que pertanyin a la bombolla de convivència.
♥  Extraescolars: Les activitats formatives o educatives no reglades presencials i d’esport escolar, organitzades dins o fora d’un centre educatiu per qualsevol entitat pública o privada, es poden realitzar d’acord amb el document Especificacions sobre el Pla d’actuació per al curs 2020-2021 per a centres educatius en el marc de la pandèmia per COVID-19 en relació amb les activitats extraescolars i les colònies i sortides escolars.
♥  Equipaments cívics: En els equipaments cívics es poden realitzar activitats cíviques i comunitàries grupals que impliquin presencialitat que poden arribar fins al 70% de l’aforament autoritzat si en els espais i locals oberts al públic es garanteix la ventilació mínima establerta.
♥  Consum de tabac i similars: No es pot fumar en la via pública o en espais a l'aire lliure quan no es pugui respectar una distància mínima interpersonal d'almenys dos metres. Aquesta limitació és aplicable, també, per a l'ús de qualsevol altre dispositiu d'inhalació de tabac, pipes d'aigua, catximbes o assimilats.
♥  Tampoc es permet fumar, consumir altres productes del tabac ni consumir cigarretes electròniques en les àrees destinades al públic dels esdeveniments i activitats multitudinàries (a partir de 1.000 persones) a l’aire lliure.

Aquestes mesures tenen una vigència de quinze dies, revisables en funció de les dades epidemiològiques.

També cal destacar que la resolució inclourà una modificació de les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades que han de complir determinades activitats (empreses de serveis i comerç minorista, actes religiosos i cerimònies civils, activitats culturals i esportives, i activitats relacionades amb el joc. Enlloc d’haver de complir, segons el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE), el nivell d’aire d’òptima qualitat (20 litres per segon i persona), caldrà complir el nivell d’aire de bona qualitat (12,5 litres per segons i persona).

(govern.cat) 16 juny



Ferrocarrils presenta l'oferta turística per a aquest estiu



 
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha presentat avui l’oferta turística per a aquest estiu a les estacions de muntanya, els trens turístics i al Parc Astronòmic del Montsec. En un acte celebrat als jardins del Recinte Modernista de Sant Pau, FGC ha convidat la ciutadania a redescobrir Catalunya a través de les destinacions turístiques que gestiona.

La presidenta d’FGC, Marta Subirà, ha destacat el compromís de la divisió de Turisme amb la promoció del país, així com amb el desenvolupament d’un turisme sostenible i el respecte al medi ambient i a la biodiversitat. “Aquest és un estiu de retrobament on Ferrocarrils planteja una oferta segura, que compta amb totes les certificacions i amb la qual esperem que es doni molta vida al territori. I no només als espais d’FGC sinó a tots aquells espais que hi estan vinculats o amb els quals col·laborem”, ha assegurat.

Subirà, les propostes d’FGC “es troben distribuïdes a diferents punts del país. Arreu col·laborem amb els ens locals i amb l’Agència Catalana de Turisme fent una aposta molt decidida per la sostenibilitat i la digitalització. Tenim propostes els 365 dies de l’any per a totes les famílies molt vinculades a la natura: som socis i porta d’entrada dels parcs naturals”.

La divisió de Turisme d’FGC gestiona 6 estacions de muntanya (La Molina, Vall de Núria, Vallter, Boí Taüll, Espot i Port Ainé), 4 trens turístics (Cremallera de Montserrat, Cremallera de Núria, Tren del Ciment i Tren dels Llacs), 3 funiculars (Funicular de Sant Joan i Funicular de la Santa Cova, a Montserrat; i Funicular de Gelida) i el Parc Astronòmic del Montsec.

Un estiu per redescobrir Catalunya

Les estacions de muntanya són porta d’entrada als parcs naturals de Catalunya i conviden la població a estar en contacte amb la natura i a practicar tot tipus d’activitats a l’aire lliure: senderisme, ciclisme, trail running o esports d’aventura. Una àmplia proposta per a tots els gustos i per a tots els públics.

La Molina iniciarà la temporada aquest dissabte 19 de juny i fins al 3 d’octubre; Boí Taüll ho farà dimecres 23 de juny i fins al 12 de setembre; Vallter obrirà el 17 de juliol i tancarà també el 12 de setembre; i Vall de Núria, que obre els 365 dies l’any, ja ofereix activitats d’estiu.

A bord dels trens turístics d’FGC

Una opció per recórrer Catalunya de manera sostenible és fer-ho a bord dels trens turístics d’FGC, uns trens singulars i històrics on el propi viatge ja es converteix en tota una experiència.

El Cremallera i els Funiculars de Montserrat apropen la població a un dels llocs més emblemàtics de Catalunya, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, i a espais museístics com el Centre d’Interpretació del Geoparc o el Museu de Montserrat.

El Cremallera de Núria, que enguany celebra 90 anys, és el transport de la vall per excel·lència i l’únic mitjà per accedir a l’estació de muntanya de Vall de Núria.

Al Berguedà, el Tren del Ciment, amb més de 100 anys d’història, fa un trajecte de 3,5 quilòmetres entre boscos i paisatges de gran valor que permeten observar la majestuositat de l’entorn natural a les portes del Parc Natural del Cadí-Moixeró o descobrir el Museu del Ciment o els Jardins Artigas.

Per la seva banda, el Tren dels Llacs, que porta els viatgers de la plana fins al Prepirineu de Lleida, estarà en circulació tots els dissabtes fins al 30 d’octubre. Són, en total, 29 circulacions: 25 del Tren Històric i 4 del Tren Panoràmic.

El Tren Històric circula tots els dissabtes fins al 17 de juliol i des del 21 d’agost fins al 30 d’octubre, excepte festius; mentre que el Tren Panoràmic ho farà els dies 24 i 31 de juliol i 7 i 14 d’agost.

El Funicular de Gelida, situat a la comarca de l’Alt Penedès, al municipi de Gelida, uneix el centre urbà del poble i la zona industrial amb l’estació de tren.

El millor cel de Catalunya

Una experiència única és l’observació del cel al Parc Astronòmic del Montsec, considerat l’equipament d’astronomia més important de Catalunya; un gran multiespai lúdic i un referent en la docència i la divulgació de l’astronomia i les ciències de l’espai. Situat a Àger, a la Serra del Montsec, ofereix un ampli ventall de visites tant diürnes com nocturnes.



Los trabajadores afectados por amianto tendrán acceso a la jubilación anticipada



 
La Seguridad Social se ha comprometido a impulsar de manera "inmediata" esta medida para que los empleados que hayan sido expuestos a esta sustancia en sus lugares de trabajo tengan mayores garantías.


◘  La tabla de la Seguridad Social con la cuantía de todas las pensiones mínimas
◘  Quiénes pueden utilizar el convenio especial de jubilación para cotizar más
◘  A qué trabajadores no afectará la nueva penalización de la jubilación anticipada


El amianto se ha convertido en un gran problema tanto en edificios residenciales o empresariales como en el transporte público. En los últimos años se han registrado restos de este material aislante en los túneles del Metro de Madrid y ya ha provocado varias muertes de maquinistas o personal de mantenimiento.

Según las estimaciones del Instituto Carlos III, se producen alrededor de 1.900 muertes anuales por exposición a este producto. Muchas de sus víctimas, que sufren enfermedades graves como cáncer de pulmón, ovario o laringe, mesotelioma o asbestosis por exposición a sus fibras, continúan batallando por recibir las compensaciones adecuadas.

La Unión Europea prohibió su uso en 2001 al descubrirse que era un agente cancerígeno, pero según los expertos puede haber más de 2,6 toneladas de este material instalado por todo el país. Ahora, el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) lo ha reconocido como enfermedad profesional y acelerará las jubilaciones anticipadas para los afectados.
Condiciones de toxicidad e insalubridad
El ministro de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, José Luis Escrivá, y el director general de Ordenación de la Seguridad Social, Borja Suárez, se han comprometido a impulsar "de forma inmediata" el acceso a la jubilación anticipada para los trabajadores que hayan estado expuestos a amianto en sus puestos de trabajo.

De esta forma, se les reconocerá dentro de los colectivos profesionales cuyas condiciones laborales son de naturaleza penosa, peligrosa, tóxica o insalubre. Otros profesionales como los mineros, los bomberos, los toreros o los trabajadores del mar ya cuentan con estas excepciones.

Según la normativa española de la Seguridad Social esto supone la aplicación de coeficientes reductores a la edad ordinaria de acceso a la jubilación, de manera que podrán acceder a la pensión de manera anticipada respecto a otros empleados.

Provoca enfermedades mortales
"Es evidente que quienes hemos trabajado expuestas al amianto presentamos todos los condicionantes exigidos por la legislación en el sentido de estar expuestos a probabilidades mucho más elevadas de desarrollar enfermedades potencialmente mortales", denunciaban desde Asociación Catalana de Víctimas Afectadas por el Amianto (AVAAC) durante la reunión celebrada con los dirigentes.

Según la OMS, en la actualidad, se estima que haya más de 125 millones de personas en todo el mundo que se expongan a estos materiales tóxicos de manera diaria en sus lugares de trabajo.

(lainformacion.com) 14 juny



Publicitat apareguda a
La Veu de Catalunya
el dia 27 de juny de 1922




 



Batalla judicial con Uralita:
el clamor más allá de la muerte de las víctimas del amianto en Catalunya


 
Antes de morir, algunos afectados por la sustancia nociva dejaron escrito su testimonio para acusar a Uralita. El concurso de acreedores de la empresa obstaculiza que sus herederos sean indemnizados.

"Lo último que uno espera durante la realización de unas pruebas preoperatorias, simples y rutinarias, es el diagnóstico de una enfermedad maligna e incurable". Habla Agustín Medina sobre la dolencia que le va a costar la vida. Sus palabras transpiran entereza y no rehúyen la devastación del mesotelioma, un tipo de cáncer de pulmón que suele acortar la vida a menos de un año y que solo el polvo de amianto provoca.

Agustín vivió y trabajó hasta los 25 años junto a la fábrica de Uralita de Cerdanyola del Vallès, donde se produjeron placas de fibrocemento hasta que cerró en 1997, 90 años después de abrir. Durante décadas, los alrededores de la nave quedaron cubiertos de una fina capa blanca. "Los niños construíamos nuestros propios juguetes con recortes de uralita. En ningún momento nadie nos comentó que aquello que hacíamos fuera peligroso", recalca Agustín, a quien este medio no ha llegado a tiempo a entrevistar: falleció en julio de 2016 a los 59 años. Sin embargo, la carta que escribió medio año antes de morir habla por él.

"Es muy sencilla, pero expresa cómo se sentía por no haber sabido nada del daño que Uralita causaba", comenta su esposa, María García. Recuerda que su marido se sobrepuso al dolor para redactarla: al igual que a otros afectados terminales, los abogados del Col·lectiu Ronda le sugirieron que escribiera para que la muerte no arrebatara a los jueces su testimonio acusatorio contra la compañía que esparció las fibras tóxicas sin control. "Sabía que se leería cuando él ya no estuviera. Tenía claro que no llegaría a ver el juicio", añade su viuda, una de las demandantes que se han enfrentado a la antigua Uralita y que, sin embargo, aún no han percibido una indemnización que, como ella dice, no reparará la pérdida.

Del mismo modo que otras firmas, Coemac –el nombre actual de Uralita– dilata los pleitos en su contra durante años. Por norma, apela contra las sentencias que obligan a pagar por la contaminación que hizo enfermar a empleados y también a vecinos de la factoría, como el Supremo acreditó en marzo, al ratificar que se transfieran 2,3 millones de euros a los herederos de 43 fallecidos. Sin embargo, otro obstáculo se interpone para los perjudicados: Coemac cayó en 2020 en concurso de acreedores alegando incapacidad para generar ingresos con los que atender a todas las demandas.

El Col·lectiu Ronda ha promovido 594 procesos judiciales por las secuelas del amianto y se ha personado en el procedimiento concursal para solicitar unos 25 millones de euros que se adeudan a sus clientes por resoluciones contrarias a Coemac.

"No tenemos garantía de que se cobrará parte o la totalidad de la cuantía", alerta Esther Costa, abogada que representa a afectados pasivos ambientales, quienes han desarrollado afecciones por convivir con trabajadores que manipularon el material nocivo o por aspirar sus partículas al afincarse cerca de las fábricas. "Las sentencias reconocen un derecho, pero eso no equivale a que lo que establecen vaya a cumplirse –dice Costa–. Es un crédito más de los que pueda haber y constantemente surgen nuevos acreedores en el proceso concursal".

Coemac se declaró insolvente tres meses después de encajar una condena de 3,4 millones, el mayor varapalo judicial dictado por el amianto en España. El fallo trata los casos de ocho personas, incluidos Agustín Medina y familiares de empleados de Uralita, que contrajeron trastornos décadas más tarde por gestos en apariencia inofensivos como lavar a mano monos de trabajo, sin saber que estaban impregnados de restos insalubres. Murieron antes de que se impartiera justicia. "Es lo habitual –comenta Costa–. La esperanza de vida con un mesotelioma no llega a dos años y apenas tenemos la primera sentencia en ese tiempo".

La afección indujo un deterioro "radical" a Agustín, que le restó fuerzas "incluso para caminar", precisa en su misiva. "Mi marido quiso denunciar porque padecía por cómo iba a dejar a la familia. He seguido con esto porque él así lo quería", da fe su viuda, quien tendrá que esperar con probabilidad dos años más a que el Supremo se pronuncie. Aunque los demandantes tienen las de ganar, Coemac no ha retirado el recurso. El litigio podría demorarse más de siete años en finalizar desde que se inició. "Agustín nunca hubiese creído que tardase tanto", presiente María. "La empresa siempre obstaculiza el cobro de indemnizaciones", reprocha Costa.

Coemac cerró el último ejercicio con 10,3 millones de pérdidas. Si bien lleva años manifestando una situación incierta y resultados deficitarios que vincula a las resoluciones desfavorables, la firma se alzó con 8,6 millones de beneficios en 2017, cuando vendió sus acciones en una marca de placas de yeso por 90,4 millones de euros. El Col·lectiu Ronda sospecha que Coemac se ha deshecho con premeditación de sus unidades más rentables para eludir el pago de las condenas avaladas por el Supremo. "Tenemos indicios de una operación planeada para despatrimonializar la empresa con antelación y dejarla prácticamente inactiva", apunta Costa. El juez ha autorizado vender la unidad productiva de Coemac y una filial suya, que en 2019 se quiso traspasar por 11 millones de euros. El importe no alcanza ni la mitad del débito con los demandantes.

Coemac contabiliza 29,3 millones de euros en reserva por unos litigios en que alberga malas perspectivas. "Son previsiones contables, no quiere decir que sea dinero en efectivo que tenga en el banco", aclara Costa, que agrega que el Col·lectiu Ronda estudia si el concurso es fraudulento y si podría exigir responsabilidades a los administradores de la sociedad.

De las provisiones, la empresa extrajo 1,3 millones en 2020 para sufragar obligaciones derivadas de los pleitos. "No sabemos de nadie que haya cobrado la indemnización en el último año", asegura José Luis Gómez, vicepresidente de la Asociación de Víctimas Afectadas por el Amianto en Catalunya, que cree que la supuesta insolvencia de Coemac es una "triquiñuela" para zafarse de resarcir a las víctimas. Junto a otras entidades, promueve un fondo de indemnización estatal que el Congreso ha empezado a diseñar. "Es la única forma de garantizar que cobren al menos una parte. La paradoja será que financiaremos con nuestros impuestos lo que debería haber pagado una empresa que se enriqueció", constata Costa.

Pese a que se prohibió comercializar hace 19 años en España, se siguen diagnosticando dolencias debidas al amianto, que se expandió como material de obra. El doctor emérito Josep Tarrés registró 220 mesoteliomas en Cerdanyola, Ripollet y el conjunto del Vallès Occidental entre 1975 y 2018, con un crecimiento disparado en el último tramo de examen. "Estamos en rampa ascendente. La curva de casos de trabajadores ha hecho meseta, pero crece a expensas de los diagnósticos de convivientes con empleados y afectados ambientales. Hay de 12 a 15 casos nuevos por año", concreta Tarrés. De hecho, al Col·lectiu Ronda acuden más víctimas que no trabajaron en las fábricas que exoperarios.

La otra cara del problema es el fibrocemento que permanece instalado. La Unión Europea obliga a erradicarlo antes de 2032, y Tarrés clama desde hace años por retirarlo para frenar una "pandemia evitable": "Aunque todo el amianto desapareciera, seguirían detectándose mesoteliomas durante unos 40 años, que es el periodo de latencia hasta que la patología se manifiesta. Ahora hay millones de microfocos en tejados y construcciones deterioradas que expulsan amianto a la atmósfera, con lo que toda la población está expuesta".

María siente que los damnificados del amianto cargan con "una injusticia muy grande": "Se sabía que esto era mortal desde los años 40, y lo dejaron pasar". "Me pregunto si una simple advertencia en el pasado podría haber cambiado mi presente", anotó Agustín hace cinco años, antes de morir. Coemac se ha excusado en el proceso concursal para no responder a este medio. JORDI RIBALAYGUE
(publico.es) 13 juny



El Ministerio de Seguridad Social acepta el compromiso de impulsar «inmediatamente» el acceso anticipado a la jubilación para los trabajadores expuestos al amianto


 
José Luis Escrivá, ministro de de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones y Borja Suárez, Director General de Ordenación de la Seguridad Social aceptaron el compromiso en la mañana de ayer de impulsar “de forma inmediata” el acceso anticipado a la jubilación para los trabajadores y trabajadoras que han estado expuestos al amianto en su lugar de trabajo, tal y como ya se reconoce a otros colectivos profesionales sometidos a condiciones laborales de naturaleza excepcionalmente penosa, peligrosa, tóxica o insalubre.

El anuncio fue trasladado en el transcurso de un encuentro mantenido por el ministro, el responsable de Ordenación de la Seguridad Social y su equipo técnico con representantes de la Asociación Catalana de Víctimas Afectadas por el Amianto (AVAAC) y los abogados Jaume Cortés y Marta Barrera, socios ambos de Colectivo Ronda. A la comitiva creada para trasladar al Ministerio las peticiones de los afectados por el amianto, se unió el congresista de las CUP Albert Botran, quien el pasado mes de abril ya intervino en sede parlamentaria para defender la necesidad de crear un fondo público de compensación para las personas que se han visto afectadas por la inhalación de fibras de amianto, material cancerígeno prohibido en el conjunto de la UE desde el año 2000.

La normativa española en materia de Seguridad Social contempla desde hace décadas la aplicación de coeficientes reductores a la edad ordinaria de acceso a la jubilación para determinados colectivos laborales en atención a las condiciones de peligrosidad, exigencia física o insalubridad en las que han desarrollado su profesión. Tal es la situación, por ejemplo, de mineros, trabajadores del mar y ferroviarios, bomberos o profesionales taurinos y de la aviación. Bajo otra prisma, también se reconoce a determinados artistas y trabajadores del sector de los espectáculos públicos el derecho a ver anticipado el momento de acceder a la jubilación atendiendo a la dificultad que la edad puede comportar para seguir con su práctica laboral.

Todos estos casos se regularon mediante normativas específicas creadas ad hoc para cada uno de los colectivos especialmente protegidos, en la mayoría de casos entre los años 1984 y 1986. Sin embargo, no fue hasta el año 2011 cuando una norma, el Real Decreto 1698/2011, estableció las bases y condiciones para que la Secretaría de Estado de Seguridad Social, actuando de oficio, o los propios trabajadores organizados pudieran instar el establecimiento de coeficientes reductores para rebajar la edad de jubilación, o la fijación de una edad mínima de acceso a la pensión como consecuencia del “sometimiento a un excepcional índice de penosidad, peligrosidad, insalubridad o toxicidad” de su profesión.

Norma infrautilizada

A pesar de la existencia de este instrumento legislativo, lo cierto es que en los diez años transcurridos desde que entró en vigor, el Real Decreto 1698/2011 tan sólo se ha utilizado en dos únicas ocasiones y en ambos casos en relación a fuerzas y cuerpos de seguridad. Concretamente, la norma ha sido invocada exclusivamente para rebajar la edad ordinaria de jubilación de miembros de los diferentes cuerpos de policía local y para los integrantes de la Ertzaintza. Por contra, se han desestimado otras muchas peticiones presentadas ante la Secretaría de Estado de Seguridad Social como, por ejemplo, la presentada en 2014 por el sindicato CGT para los trabajadores expuestos al amianto o, de nuevo y en el mismo sentido, la trasladada por la propia Asociación de Víctimas Afectadas por el Amianto en Cataluña (AVAAC) en 2017.

Morbilidad y mortalidad

El Real Decreto 1698/2011 enfatiza que a la hora de evaluar si se dan las condiciones que permitirían rebajar la edad de acceso a la
jubilación sin sufrir penalización económica, además de constatar la existencia de la mencionada penosidad, peligrosidad, insalubridad
o toxicidad, el ente gestor debe considerar si estas condiciones se traducen en una elevada “morbilidad y mortalidad”. O lo que es lo mismo, si es fehaciente que un determinado colectivo laboral padece una mayor incidencia de enfermedades profesionales y defunciones prematuras relacionadas con su actividad laboral.

A criterio de AVAAC es “evidente que el colectivo de personas que hemos trabajado expuestas al amianto presentamos todos los condicionantes exigidos por la legislación en el sentido de estar expuestos a probabilidades mucho más elevadas de desarrollar enfermedades potencialmente mortales, especialmente diversas formas de cáncer, que el conjunto de la población que no ha trabajado en contacto con este material, calificado como cancerígeno por la OMS desde la década de los setenta y prohibido en la UE por su peligrosidad para la salud humana”. La entidad destaca que incluso las estimaciones más conservadoras, como la realizada por el Instituto Carlos III de Madrid, cifran en al menos 1900 las muertes que anualmente se producen en el Estado español por causa exclusiva del amianto, sin olvidar que otros estudios elevan este coste en vidas humanas más allá de las 7000 defunciones anuales. Además, los integrantes de AVAAC recuerdan que, a diferencia de lo que sucede con otras profesiones que sí tienen reconocido el derecho a acceder prematuramente a la jubilación, en el caso de la exposición al amianto el riesgo para la salud no finaliza con el cese de la actividad laboral, dados los largos periodos de latencia de las enfermedades relacionadas con el asbesto. “Muchos de nuestros asociados -afirman- dejaron de trabajar expuestos al amianto en el año 2000 o en 2002, cuando finalizó la moratoria solicitada por España antes de aplicar la prohibición total impuesta por la UE. Pero durante 30 o 40 años más de su vida, están en riesgo de que en cualquier momento se desarrolle un cáncer de pulmón o un mesotelioma, que es un cáncer sin tasa de supervivencia. Eso es vivir conteniendo una bomba de relojería instalada en el pecho que puede explotar en cualquier momento. La vida bajo la espada de Damocles. Y esta situación, así como nuestra menor esperanza de vida, debe ser reconocida”.

Actitud positiva y compromiso firme del Ministerio de Seguridad Social

Tanto Marta Barrera como Jaume Cortès, de Colectivo Ronda, celebran “haber encontrado por primera vez en los muchos años que hace que reclamamos la jubilación anticipada para los trabajadores del amianto, una actitud de compromiso firme por parte de los máximos responsables de Seguridad Social para solventar esta situación de injusta desatención”. En este sentido, los letrados remarcan que “desde el Ministerio de Seguridad Social se nos ha asegurado que el procedimiento legal para la regulación de la jubilación anticipada para este colectivo se activará de forma inmediata, tomando como punto de partida la solicitud que en su momento confeccionamos junto al sindicato CGT en 2014 en la que se acredita el cumplimiento riguroso de todos los requisitos exigidos, incluida la imposibilidad de eliminar el riesgo mediante la adecuación de las condiciones de trabajo”.

“Celebramos -afirman los abogados de Colectivo Ronda– que en el transcurso de apenas dos meses hayamos visto como se inicia el procedimiento para crear un fondo público de compensación para las víctimas y cómo ahora se hace lo propio con el derecho a la jubilación anticipada. Por tarde que sea, por primera vez hay gestos significativos en favor de un reconocimiento a las víctimas que hasta ahora sólo han dispensado los juzgados, como atestigua que este país sea uno de los que menos casos de enfermedad profesional por amianto reconoce en vía administrativa en toda Europa. Nada compensa las miles de muertes silenciadas que ha causado el amianto. Pero todavía estamos a tiempo de proteger los derechos de quienes aún no han enfermado pero pueden hacerlo en el futuro”.
(tercerainformacion.es)



Naturgy realiza la primera inyección de gas renovable procedente de vertedero
en la red de distribución




 
Naturgy se ha convertido en la primera empresa en inyectar gas renovable procedente de vertedero en la red de distribución de gas de España. En concreto, el hito se ha producido en su planta de Cerdanyola del Vallés (Barcelona).

Según ha informado la energética, la planta, situada el Parc de l'Alba, junto al vertedero de residuos Elena, ha representado una inversión de 2,2 millones de euros. El grupo presidido por Francisco Reynés tiene como objetivo que en 2050 todo el gas que circule por sus redes sea de origen renovable.

La empresa está digitalizando así toda su infraestructura de distribución con la vista puesta en la entrada masiva de gases renovables, y ha presentado proyectos de biometano e hidrógeno por valor de 4.000 millones de euros a las diferentes Manifestaciones de
Interés para impulsar proyectos tractores en el marco del Plan de
Recuperación, Transformación y Resiliencia.

La planta de Cerdanyola del Vallès producirá 12 gigavatios hora (GWh) al año de biometano, lo que equivale al consumo anual de 3.200 hogares y evitará la emisión a la atmósfera de 2.400 toneladas de CO2/año, una cantidad equivalente a plantar unos 5.000 árboles.

Parte del gas que se inyectará a la red se utilizará para ser suministrado como combustible a vehículos en las estaciones del grupo Naturgy, ya que es una alternativa totalmente viable para la movilidad sostenible.

(cincodias.elpais.com)



Catalunya ja està en disposició d'emetre el Certificat
COVID digital

 
Des d’aquesta mateixa tarda, la ciutadania ja pot accedir al web de La Meva Salut i descarregar-se el Certificat COVID digital, un document que està cridat a facilitar els desplaçaments per la Unió Europea i fer-los més segurs.

El certificat COVID digital de la UE és un document que acredita tres possibles situacions individuals: haver estat vacunat contra la COVID-19; haver-se realitzat una prova amb un resultat negatiu; o haver-se recuperat de la COVID-19.kkkk

Així, el certificat COVID digital inclou tres opcions d’acreditació igualment vàlides: Certificat de vacunació contra la COVID-19, Certificat de recuperació de la COVID-19 i Certificat de prova diagnòstica COVID-19 negativa (disponible properament).

El Departament de Salut ha efectuat tots els treballs tècnics, logístics i operatius per tal d'emetre aquest certificat abans fins i tot de la seva
obligatorietat a tots els països de la Unió Europea, el dia 1 de juliol.
En aquest sentit, les reunions entre responsables tècnics del Departament de Salut amb el Ministerio de Sanidad són constants per conèixer les novetats i les especificitats del projecte. El desplegament d’aquesta eina es troba en aquests moments en fase de proves (capacitat, concurrència, etc.), i progressivament s’hi aniran afegint altres funcionalitats.
 
Durant els primers dies el certificat estarà accessible en versió digital i s'obtindrà a través del web de La Meva Salut. Properament estarà també disponible a les aplicacions mòbil i en altres formats.

Malgrat que el llançament del Certificat COVID digital ja permet usar-lo de forma immediata, cal tenir en compte que està pendent l’aprovació del seu reglament al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) i de com serà la seva aplicació per part dels estats membres.

Més informació a canalsalut.gencat.cat



Acció Climàtica prepara una llei per restringir els envasos de plàstic i promoure els retornables




 
-- La Generalitat vol recuperar la cultura de les ampolles reutilitzables.
--  La venda de plàstics d’un sol ús com gots, palletes i bastonets per les orelles quedarà prohibida d’aquí a un mes.

El nou Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ja treballa en el desenvolupament de dos avantprojectes de llei per minimitzar la producció de residus i impulsar l’economia circular.


Camí del residu zero

El primer dels textos es convertirà en la llei d’embalatges de Catalunya. Serà una norma adreçada a la indústria, per evitar els embalatges excessius i els envasos que, després d’un sol ús, es converteixen automàticament en un residu. La norma estimularà els envasos retornables; perquè el plàstic, l’alumini i el vidre tinguin una vida molt més llarga. La segona, serà la futura llei de residus, que regularà la gestió pública de la brossa.

Un dels reptes d’aquesta llei és convertir la fracció orgànica en un actiu, en lloc d’una nosa, amb una nova estratègia d’aprofitament.

La consellera Teresa Jordà ho ha explicat, aquest dissabte, després de participar en una recollida de deixalles marines a la platja del Somorrostro de Barcelona, en el marc de l’Ultra Clean Marathon. Aquesta és una de les moltes accions de sensibilització que tenen lloc arreu de Catalunya, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient.

Compte enrere pel final dels gots i els bastonets de plàstic per les orelles

Coberts i plats, remenadors de begudes, bastonets de les orelles, palles o recipients de plàstic per a aliments tenen els dies comptats. Tal com estableix Brussel·les, d’aquí un mes, el 3 de juliol, quedarà prohibida la venda de qualsevol producte de plàstic d’un sol ús. La mesura arriba després de la prohibició de les bosses d’aquest material, vigent des de l’1 de gener d’aquest any. Catalunya ha estat pionera en la reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús a través de l’anomenat Pacte per la bossa, promogut pel Govern de la Generalitat, d’acord amb els distribuïdors i els fabricants. L’any 2007, cada català va fer servir 327 bosses d’un sòl ús de plàstic.

(govern.cat) 5 juny



 
L'evolució de la pandèmia
permet flexibilitzar les festes
de final de curs



 
El Departament d’Educació ha enviat avui als centres educatius unes recomanacions que permetran flexibilitzar la celebració de les festes de final de curs, d’acord amb un informe del Departament de Salut. Tal com ha manifestat el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, "hem enviat recomanacions a tots els centres educatius de Catalunya perquè puguin obrir les portes a les famílies per les festes de final de curs, mantenint els protocols de seguretat, seguint l'informe del Departament de Salut". Aquesta mesura respon a la millora de la situació epidemiològica i al calendari de vacunació.

El conseller d’Educació ha explicat que el Departament va sol·licitar aquest informe a Salut per avaluar la possibilitat que els centres educatius poguessin fer aquestes festes i actes de graduació: “Avui ens ha arribat aquest informe, fa una estona hem enviat aquestes recomanacions als 5.340 centres del país, on els hi diem que podran obrir les portes a les famílies, per tal de fer aquestes festes de final de curs mantenint tots els protocols de seguretat recomanats per Salut”. ““Hem anat prenent les decisions durant el curs amb la màxima prudència i amb la màxima seguretat sanitària”, ha remarcat Gonzàlez-Cambray.

Josep Gonzàlez-Cambray ha destacat també que “són unes recomanacions en què autoritzem a les famílies que puguin entrar als centres per les festes de finals de curs i els actes de graduació, sempre pensant en l’alumnat, perquè és el centre de totes les decisions que prenem”.

El document “Recomanacions per a les festes de final de curs i actes de graduació” preveu que les activitats es facin de manera preferent a l’aire lliure. Pel que fa a l’aforament, en els espais exteriors s’hauran de fer sense superar les 500 persones, amb l’alumnat inclòs, i, en els espais interiors, en el cas que a l’acte hi participin les famílies, l’aforament serà del 50% de la capacitat de la sala amb un màxim de 250 persones, alumnat inclòs.

Tot això respectant les recomanacions bàsiques de salut de distància, ventilació, mascareta, higiene de mans i neteja i desinfecció dels espais.

(govern.cat) 4 juny



El Cerdanyola FC.
ja es 2a RFEF




Com serà aquesta categoria i a que equival.
Qui la compondrà?

Dels 102 equips d'aquesta temporada a Segona Divisió B, 40 jugaran a la Pro o a Segona. Dels 62 restants, 26 baixaran a Tercera RFEF: els cinc pitjors de cada un dels grups de fase de descens i el pitjor tercer global. Queden 36. A ells cal sumar-li els dos millors de cada un dels 18 grups de fase d'ascens de l'actual Tercera Divisió. És a dir, altres 36 fins a un total de 72.

Encara queden 18 per repartir. Aquests seran, un per grup, per als vencedors de l'anomenada Fase Final d'Ascens a Segona Divisió RFEF. Es crearan 18 quadres diferents, un per cada grup. En ells hi haurà els tercers, quarts, cinquens i sisens dels grups de la fase d'ascens i els dos millors dels grups de fase intermèdia. De cada un d'aquests quadres sortirà un nou ascendit. Un total de 54 ascensos més les 36 permanències: 90 equips en la nova Segona RFEF.

Com serà la categoria?

En principi, hi haurà cinc grups de 18 equips cadascun. La idea és
disputar un any tradicional, tots contra tots a anada i tornada i que els ascensos es configurin d'una forma menys rocambolesca. Les bases d'aquesta nova competició encara no estan confirmades.
 

A què equival?

A la quarta categoria de el futbol espanyol, només per sota de Primera, Segona i Primera RFEF. Per això, els 62 equips de Segona B que no hi arriben es veuran abocats a un descens, ja sigui a aquesta Segona RFEF o Tercera RFEF, perquè la Segona B d'aquest any és ara tercera categoria.

Quan es coneixeran tots els integrants de la Segona RFEF?

Si la pandèmia ho permet, el proper 20 de juny, quatre setmanes més tard que la Segona B, acabarà Tercera Divisió. Després de la seva conclusió, es coneixeran els 54 ascensos, tot i que ja abans hi haurà algun que altre confirmat amb anterioritat. A la conclusió de Segona B, 36 clubs quedaran enquadrats en la nova Segona RFEF.

Els catalans de 2a RFEF

Un cop que el Cerdanyola ha assolit la categoria, aquest són els equips catalan que també jugaran en la nova 2a RFEF: Lleida Esportiu, Badalona, Espanyol B, Prat, Europa, Terrassa i l'esmentat Cerdanyola.
Simplificant, la 2a RFEF estarà formada per cinc grups de 18 equips units segons criteris geogràfics. Pujaran tots els campions i de el 2n a l'5⁰ faran un play-off en seu neutral barrejant-se entre els grups per les 5 places d'ascens restants.
Pel que fa a la davallada, baixaran els últims cinc de cada grup i els quatre pitjors 13è disputaran un play-out en seu neutral de què sortiran dos equips descendits.



Final del play-off a 2RFEF



 
El Cerdanyola FC ha guanyat la final del play-off a 2RFEF per 3-1 al Sant Andreu

Foto: Cerdanyola FC




El curs proper escolar començarà el 13 de setembre i acabarà
el 22 de juny




 
El Departament d’Educació ha establert el calendari escolar per al curs 2021-2022

Les vacances de Nadal seran entre el 23 de desembre i el 7 de gener, i les de Setmana Santa entre l’11 i el 18 d’abril



El curs escolar 2021-2022 començarà el 13 de setembre per als ensenyaments d’infantil, primària, ESO, batxillerat, i cicles formatius de grau mitjà i grau superior. Així ho estableix el Departament d’Educació en el calendari escolar, que avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El calendari també determina que el curs escolar acabarà el 22 de juny, llevat en els ensenyaments de règim especial, que ho faran d’acord amb la seva programació acadèmica. També s’estableixen les dates de les avaluacions extraordinàries de l’educació secundària obligatòria, entre el 17 i el 22 de juny, després de l’avaluació final ordinària. Les activitats d’avaluació dels alumnes del segon curs de batxillerat i del darrer curs dels cicles formatius de
grau superior s’han de programar a cada centre segons les necessitats d’inscripció a l’accés dels estudis universitaris.

Les vacances de Nadal el proper curs seran entre el 23 de desembre i el 7 de gener, ambdós inclosos. A Setmana Santa les classes s’aturaran entre l’11 i el 18 d’abril, ambdós inclosos. En el marc del calendari, els centres disposaran de 3 dies festius de lliure disposició que es podran fer repartits en els diferents trimestres i que no poden coincidir amb els d’inici i final de les classes i s’han de preveure en la programació general del centre.

Es manté l’horari a l’educació infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat. Pel que fa al pla pilot de jornada continuada a primària, que es du a terme en 25 escoles d’arreu de Catalunya, es prorroga de cara al curs que ve.

El calendari publicat ha estat prèviament aprovat pel ple del Consell Escolar de Catalunya, on hi ha representats sectors de la comunitat educativa.




Trobada de Ball de Gitanes
del Vallès a Montserrat




 
Diumenge passat dia 30 ha través de la l'Agrupació de Colles de Ball de Gitanes de Vallès, que agrupa els diferents grups de ball de gitanes de la zona, amb el seu president Llorenç Solà van acudir a Montserrat a presentar una ofrena a la Moreneta en representació de totes les Colles de l'Vallès.

Per segon any consecutiu l'ofrena no es va poder realitzar com ha estat costum celebrar.la durant els 39 anys anteriors a causa de la pandèmia.

Lidia Borras en representació de la colla de Gitanes de Cerdanyola va llegir a següent missatge:

"Aquest any ens trobem a Montserrat, una representació de les Colles del Ball de Gitanes del Vallès.

Ens agradaria, poder haver pujat amb tots els dansaires, músics,
mestres, caps de colla i demès, per oferir a la nostra Moreneta, les nostres danses. Però la Covid ens ha obligat a replantejar-nos-ho fer d'una manera diferent.

Venim només uns quants, en nom de totes les colles i pobles que en formem part. Us oferim el ciri i un coixí de clavells grocs i vermells, els colors de la nostra senyera, la del poble català.

Esperem, ben aviat, aquesta situació millori, l'any que ve puguem pujar a Montserrat a celebrar els nostres 40 anys de trobada. Perquè les nostres danses ballades per petits, mitjans, grans i veterans, puguin tornar a omplir de balls i alegria, la plaça de davant el monestir. I així, poder tornar a fer ben lluïda, la nostra ballada, la nostra diada.

Junta de Colles del Ball de Gitanes del Vallès"



Dies internacionals i Mundials



27 de juny - Dia Internacional de les Persones Sordcegues
28 de juny - Dia Internacional de l'Orgull LGBT o Dia de l'Orgull Gai
28 de juny - Dia Mundial de l'Arbre
29 de juny - Dia Internacional dels Tròpics
29 de juny - Dia Europeu de la esclerodèrmia
30 de juny - Dia Internacional dels Asteroides
30 de juny - Dia de les Xarxes Socials
30 de juny - Dia Internacional de l'Parlamentarisme



Tal com díu el refrany
pel Juny ...



 
Juny comença l’estiu: tot riu i tot viu.
Alzina que no floreix pel juny, tot l’any el porc en gruny. (Ha de florir aquest mes perquè els porcs tinguin glans).
Bon sol pel primer de juny, any de llegum.
Del juny enllà, el dia es comença a escurçar. (A partir de Sant Joan).
Dels glans florits pel juny, tot l’any el porc en gruny.
Dels vents de juny, o de Sant Antoni, ni un.
El juny diu al juliol: ja que jo he plogut, tu fes bon sol.
El juny fred, mata l’esplet. (Perjudica la collita).
El juny fred sol contentar poquets.
El juny hermós és abundós.
El juny la madura i el juliol porta la fruita.
El sol de juny estalvia llum.(Hi ha moltes hores de llum solar).
El sol de juny i de juliol escalda i omple el fesol.
Fins el deu de juny no et llevis roba ni et descordis el puny (Recomana prudència a l’hora de posar-se roba més lleugera).
Juny acabat, dia escurçat.
Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.
L’herba curta o llarga, pel juny ha d’estar segada (Es el mes de la sega).
Pel juny, cada gota com un puny (Les pluges d’aquest mes perjudiquen les collites)
Pel juny, molt sol i molta son.
Pel juny vaig com vull (Ja no cal abrigar-se).
Si vols conservar un bon pit, pel juny no surtis de nit (A les nits encara refresca).
Bany de Sant Joan, salut per tot l’any (Banyar-se en el mar al moment de sortir el sol del dia de Sant Joan priva de malalties durant tot l’any).
El dia de Sant Joan, al sol es cou el pa (Perquè fa calor).
El vent que bufa per Sant Joan, bufa la resta de l’any.
Els focs de Sant Pere se salten pel darrere, i els de Sant Joan se salten pel davant.
Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any.
La missa de Sant Pere, missa verdadera (La missa que diu el Papa aquest dia té la mateixa importància com si la digués sant Pere).
La nit de Sant Joan, la més curta de l’any.
La qui es gronxa per Sant Joan, aviat troba galant (És bon temps per trobar parella).
Les cireres de Sant Joan es mengen vora la llar
Diu la tradició que les fogueres fetes per Sant Pere feien passar les antipaties, els odis.
Nit de Sant Joan, nit d’amoretes (És una nit màgica).
Per bé o per mal, no et treguis roba fins per Sant Joan.
Per Sant Joan, carn a la mar (Hi havia el costum de banyar-se la nit de Sant Joan).




Donar sang, un gest que salva vides.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.






Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang


Dijous 7 de juliol a Cerdanyola
a l'Ateneu  (Industria, 38-40)

i tria la franja horària que millor et vagi



  
Les persones que vulguin donar sang hauran de rervervar
l’hora i seguir les mesures de seguretat seguretat establertes
com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala
i guardar la distància mínima interpersonal.

El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.






El govern municipal eliminarà
la zona blava




El ple de maig va votar a favor de la proposta del govern de suspen-dre la prestació del servei d’estacionament amb control horari limitat Zona Blava’ a partir de l’1 de setembre del 2021 amb els vots a favor del Partit Socialista, Ciutadans i En Comú Podem i l’abstenció de la resta de grups municipals: Esquerra Republicana, Guanyem, Junts per Cerdanyola i Partit Popular

L’Ajuntament reconvertirà la zona Blava actual de pagament en zona taronja amb estacionament igualment limitat en el temps (màxim 90 minuts) però totalment gratuït a partir de l’1 de setembre.

El nou sistema d’estacionament segueix fomentant la rotació de vehicles per dinamitzar el comerç local i ho fa sense que això suposi un perjudici econòmic per a la ciutadania. Davant la crisis sanitària i en conseqüència econòmica, el govern municipal segueix treballant
en dur a terme actuacions que ajudin a millorar l’activitat econòmica local i especialment del petit comerç alhora d’ajudar també a la ciu-
tadania.

L’horari de la Zona Taronja serà de 9h a 13h i de 16h a 20h de dilluns a divendres i de 9h a 14h els dissabtes. Per fer ús d’aquestes places serà necessari descarregar-se l’aplicació ‘Parkunload’, disponible per a dispositius Android i iOS. A través d’aquest sistema es podrà obtenir el tiquet d’estacionament i es podrà consultar en temps real les places d’aparcament disponibles de la Zona Taronja.

Des de l’Ajuntament ja s’està treballant per convertir les actuals places de Zona Blava, que deixarà de funcionar el 31 de juliol, en places de Zona Taronja, que entrarà en funcionament l’1 de setembre.

Confirmen el paper de la vespa asiàtica en el declivi de les abelles


 
Després de dos anys de recollida de dades en condicions periurbanes, el projecte UABee confirma que la vespa asiàtica suposa una gran amenaça per a la supervivència de les abelles, però demostra que és possible evitar el declivi amb un maneig adequat dels ruscos.

Un equip d'investigadors de la UAB ha realitzat un seguiment de dos anys, entre març de 2019 i febrer de 2021, de l’apiari experimental UABee, inicialment format per sis ruscos poblats amb abelles ibèriques (la raça autòctona espanyola Apis mellifera iberiensis). Es tracta del primer abellar plenament monitoritzat d'Espanya que està sent seguit tant per mètodes manuals com per sensors. L’apiari aplica condicions sanitàries de referència (tractaments obligatoris contra l'àcar varroa en absència de cria) i mesures de suport en èpoques crítiques. Els investigadors han registrat el pes, les incidències ocorregudes en els ruscos, han capturat imatges de l'activitat de les abelles i han relacionat tot això amb les condicions meteorològiques. L'estudi s'ha completat amb l'anàlisi del pol·len i de la procedència del nèctar utilitzat per a produir la mel.

Les dades mostren que el pes dels ruscos i l'activitat de les abelles en condicions mediterrànies periurbanes (l’apiari es troba en una zona de bosc en el mateix campus de la UAB a Bellaterra) augmenta amb la temperatura a l'hivern i a la primavera, però disminueix marcadament a l'estiu i després de les collites de mel, amb mínims a l'inici de la tardor. Per això, els investigadors recomanen als apicultors fer collites primerenques a la primavera per permetre que les abelles augmentin les seves reserves de mel i pol·len per passar l'estiu i hivern.

L'estudi mostra també com l'activitat pecoreadora, la conducta de les abelles obreres que recol·lecten pol·len i nèctar, depèn de la temperatura, amb un màxim d'activitat a 19,4°C, i disminuint molt si la temperatura es redueix a menys de 7°C o augmenta per sobre dels 31°C. Així, encara que hi hagi floració, la seva utilitat per a les abelles ibèriques és molt limitada a l'hivern i a l’estiu.

La mortalitat de ruscos protegits contra l'àcar varroa, va ser d'un 17% anual (1 de cada 6 ruscos), per sota de la mitjana espanyola, i els atacs de vespes velutines, vespa asiàtica, van constituir la major amenaça entre els mesos de juny i novembre. La vespa asiàtica limita la sortida de les abelles durant tot el dia i va ser responsable
d'una tercera part de les baixes totals de ruscos, per la qual cosa es
van instal·lar arpes elèctriques com a protecció, que van abatre més de 4 velutines al dia, encara que amb efectes col·laterals en les pròpies abelles i en altres espècies. Els investigadors estimen que la instal·lació d'arpes va evitar la predació de més de 14.000 abelles el 2020. Amb aquestes mesures, la producció mitjana de mel va ser de 13 kg per rusc i any, situada entre la mitjana espanyola (10 kg) i l'europea (15 kg).

“Gràcies al monitoratge amb sensors de pes, temperatura i so s'ha pogut identificar els ruscos que tenien problemes o aquells en les quals les abelles s'estaven marxant, recuperant els eixams per a així reforçar-les i mantenir-les actives”, explica el director del projecte, Gerardo Caja. “Tot indica que a Espanya i a Europa s'està frenant el declivi de les abelles domèstiques, i el nostre treball demostra que amb bon maneig i control de la nova plaga de vespa asiàtica es podria mantenir la població i la producció dels ruscos”, afegeix el professor del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB.

Nova fase del projecte UABee

El projecte UABee es va iniciar el maig de 2019 amb l'objectiu de construir un abellar experimental per a la demostració (visites per entrar en contacte amb l'apicultura i la biologia de les abelles), l'ensenyament (cursos de formació per a universitaris i professionals del sector) i la recerca sobre l'apicultura i la biologia de les abelles. Es tracta d'un abellar experimental únic a Catalunya, i amb la segona fase de monitoratge electrònic que s'inicia ara es converteix en l'únic apiari completament monitoritzat de tota Espanya, la qual cosa permetrà estudis més detallats en el futur. Constituït inicialment per sis ruscos destinats a allotjar colònies estàndard i amb la possibilitat de modificar la seva configuració segons l'activitat i la grandària de la colònia, la instal·lació s'ha ampliat recentment a deu ruscos.

UABee allotjarà també projectes de recerca en col·laboració amb altres institucions, orientats a l'estudi de la metabolòmica de l’abella, els processos químics que tenen lloc a l'interior de les cèl·lules del seu organisme. En el projecte participa com a fundador l'empresa Granja San Francisco i està obert a la col·laboració amb altres empreses relacionades amb el sector alimentari, veterinari i social.
(uab.cat) 19/05



Así es la nueva normativa de la DGT para patinetes eléctricos



 
El dia 2 de enero de 2021 entró en vigor la nueva regulación nacio-nal de la Dirección General de Tráfico que unifica los criterios y restricciones impuestas a Vehículos de Movilidad Personal (VMP) .

A su vez, la DGT ha confirmado que creará un manual técnico para expedir certificados de circulación que garanticen que los patinetes eléctricos (privados o compartidos) son aptos para uso.

Esta normativa, ya vigente, tiene como objetivo principal reducir la siniestralidad de los patinetes eléctricos.

Para ello, entre otras medidas, se prohibe la circulación por aceras, zonas peatonales, pasos de travesías, autovías o autopistas, así como circular por fuera de las ciudades.

Sobre los certificados de circulación para VMP, todos los patinetes eléctricos deberán disponer de un documento emitido por el fabricante o por los importadores del vehículo.

Este certificado servirá de ITV y deberá hacer constancia de que el patinete cumple con los requisitos mínimos impuestos por la normativa para circular por el territorio nacional. La DGT ha concedido una moratoria de dos años para que los fabricantes se puedan adaptar a este nuevo requisito.

Aunque todavía no está listo el manual técnico en el que se especificarán las exigencias técnicas, de seguridad y de estructura que garanticen el uso del patinete, se sabe que será la propia Dirección General de Tráfico quien se encargue de crearlo.
(itv.com.es)



Aquest llibre narra les ocurrències d'un avi molt estimat per la seva família i els seus conveïns d'un poblet granadí.
És l'avi de la meva dona autora de el llibre, escrit pocs anys després d'haver patit un vessament cerebral (ictus) bastant sever.
Representa la capacitat de recuperació de l'ésser humà després d'un episodi d'aquesta índole.

Publicat per l'editorial Punto Rojo.



Lacer alquila 3.000 metros cuadrados en la Diagonal para el nuevo cuartel general



 
Lacer alquila 3.000 metros cuadrados en la Diagonal para el nuevo cuartel general Lacer ya tiene nuevo cuartel general en Barcelona. La farmacéutica ha cerrado el alquiler de 3.000 metros cuadrados en el número 605 de la Avenida Diagonal de la capital catalana. El edificio, de 15.000 metros cuadrados, se convertirá en las oficinas corporativas de la empresa.

Lacer se encuentra en un proceso de mudanza. En las próximas semanas dejará su histórica sede del Eixample para trasladarse al distrito de negocios de Barcelona, concretamente a un edificio de Merlin Properties en el número 605 de la Avenida Diagonal. Este espacio actuará como sede corporativa y albergará el domicilio social de Lacer, ya que la empresa cuenta desde finales de los noventa con una planta en
Cerdanyola del Vallès (Barcelona) de 16.000 metros cuadrados.

Fuentes del mercado explican que este alquiler será un paso intermedio, ya que los planes de Lacer pasan por buscar una nueva sede corporativa en propiedad cuando surja una oportunidad.

Lacer cuenta con una planta en Cerdanyola del Vallès (Barcelona) de 16.000 metros cuadrados

Hasta ahora, la farmacéutica contaba con 13.000 metros cuadrados en el número 350 de la calle Sardenya. La antigüedad del inmueble y la poca ocupación han llevado a la empresa a ponerlo en venta para su transformación en residencial en pleno centro de Barcelona, una comercialización que está llevando a cabo Savills Aguirre Newman y que previsiblemente se cerrará en las próximas semanas.

Lacer es un grupo familiar fundado en los años 20 del pasado siglo, cuando Carlos Andress fue enviado por la farmacéutica Merck desde Alemania a Barcelona. Con el tiempo y de la mano de su hijo Horst compró un pequeño laboratorio local, conocido como Lacer. La empresa estaba hasta ahora en manos de la tercera generación, representada en el empresario Helmut Andress, fallecido el pasado 9 de marzo en Suiza, y que contaba con cuatro hijos: Daniela, Nora, Elsa y Karl.





La cartera de la farmacéutica abarca un conjunto de productos cardiovasculares, gastrointestinales, para el sistema nervioso, urología, cuidado del cabello, protección corporal, salud bucodental y alergias. La compañía empezó a exportar sus productos en 1970 y tiene presencia en cuarenta países. La farma cuenta con más de 400 empleados y unos ingresos superiores a 120 millones de euros.

La compañía cuenta con más de 400 empleados y unos ingresos superiores a 120 millones de euros

En 2014, la compañía puso en marcha el nuevo centro de investigación y desarrollo (I+D) en el Parc Tecnològic del Vallès, anexo a las instalaciones de la planta industrial, con una superficie construida de casi 4.000 metros cuadrados y una inversión de siete millones de euros.

A escala internacional, la compañía tiene presencia comercial en México, República Dominicana, Guatemala, Perú, Brasil, Egipto, Arabia Saudí, Israel, China, Japón y Malasia, entre otros países.
Por B. Badrinas

(plantadoce.com) 19/5



Los ayuntamientos españoles deberán tener antes de 2023 un censo de edificios con amianto y un plan para eliminarlo



 
Los ayunamientos españoles deberán disponer antes de 2023 de un censo de edificios e infraestructuras que contenga amiantiatos así como un plan para su eliminación, segun consta en el proyecto de ley de residuos y suelos contaminados que el Consejo de Ministros aprobará "en breve", según confirmó esta semana la ministra para la Transición Ecológica y Reto Demográfico, Teresa Ribera. Se trata de la primera vez que una norma obligará a los municipios a censar todas las instalaciones que contengan esta sustancia cancerígena.

El texto, al que ha tenido acceso Europa Press, también establece que la ropa del armario que se quiera desechar como un residuo tendrá su propio sistema de recogida separada en España antes del 31 de diciembre de 2024.

Según la última versión del texto --de finales de abril--, los consistorios deberán establecer sistemas de recogida separada de los residuos municipales entre los que se incluyen los de origen doméstico (envases, papel, cartón, vidrio, metales y plásticos) --es decir los de los contenedores azul, amarillo y verde-- los biorresiduos, la madera, los textiles, los residuos de aparatos eléctricos y electrónico, las pilas, los acumuladores y los residuos de gran volumen como los colchones y muebles, así como el aceite de cocina usado.

En concreto, los residuos textiles que representan el 4,62 por ciento de los 23 millones de toneladas de los residuos urbanos, según datos del Gobierno, deberán contar antes del 31 de diciembre de 2024 con un sistema de recogida separada.

De este modo, como tope en la Nochevieja de dentro de cuatro años también será obligatorio para los municipios disponer de una recogida separada de aceite de cocina usado, tanto para los hogares como para el de la hostelería y también para los residuos voluminosos, como por ejemplo los muebles o enseres, así como los residuos domésticos peligrosos.

Pero antes de ese hito, este mismo año, el 31 de diciembre de 2021 los Ayuntamientos también deberán contar con una recogida separada de los biorresiduos (basura orgánica) domésticos en el caso de poblaciones de más de 5.000 habitantes y dos años después, en 2023 en el resto de municipios.

Restricciones al plástico

La futura ley introduce restricciones como la prohibición de ciertos productos, como los plásticos de un solo uso, pero también con desincentivos fiscales en forma de nuevos impuestos verdes.

En ese sentido, para reducir el impacto de los plásticos en el medio ambiente, los envases de este material deberán pesar la mitad en 2026 que en 2022 e incluso un 70 por ciento menos en 2030.

Al mismo tiempo, de acuerdo con la normativa comunitaria, contempla recoge que a partir del 1 de enero de 2023 los consumidores tendrán que pagar por cada vaso de bebida, su tapa, los recipientes para alimentos para llevar y mucho antes, este mismo verano, a partir del 3 de julio quedará "prohibida" la venta de cualquier producto fabricado con plástico oxodegradable, con microesferas de menos de 5 milímetros, bastoncillos de algodón, cubiertos de plástico, platos, pajitas, palitos agitadores de bebidas, el palo de los globos, los recipientes de poliestireno expandido y los vasos de ese mismo material.

A la mitad de este decenio, en 2025 las botellas de plástico deberán estar compuestas, al menos, por un 25 por ciento de plástico reciclado y un 30 por ciento en 2030. Para fomentar su recuperación, estas botellas se recogerán también por separado y para ello se podrán usar los sistemas colectivos actuales o bien se abre la posibilidad de implantar un sistema de depósito, devolución y retorno de envases con el fin de que en 2029 se pueda recuperar el 90 por ciento del peso de las botellas de PET puestas en el mercado.

Fiscalidad

Las medidas de fiscalidad verde también se amplían en la futura Ley puesto que este borrador consultado, que ya incluye los comentarios del Consejo de Estado, fija un impuesto a los envases de plástico no reutilizables de 0,45 euros por kilogramo y otro más, para evitar el depósito de residuos en vertederos, la coincineración y la incineración que según el material podrá oscilar desde 1,5 euros a 40 euros por tonelada métrica.

Entre el extenso articulado, 118, las disposiciones adicionales, transitorias y anexos, el proyecto de ley quiere también reducir el desperdicio alimentario, en línea con el cumplimiento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible de modo que se plantea bajarlo en un 20 por ciento en 2030 respecto a 2020. Para ello se fomentarán, con incentivos fiscales, las donaciones a comedores, por ejemplo, y en otras vías de redistribución y en para los bares y restaurantes será obligatorio ofrecer agua de grifo en vez de disponer solo de agua embotellada.

Entre las nuevas restricciones para los productores, los fabricantes tendrán prohibido destruir los excedentes de productos que no vendan que se destinarán a la donación y otros circuitos, al tiempo que tendrán que aumentar el periodo de validez de las garantías de los productos y también a la hora de contar durante más tiempo de piezas de repuesto.

Otra de las propuestas, dirigidas a los más jóvenes, pasan por fomentar la reutilización de los libros de texto y las campañas de concienciación ambiental en este sector poblacional.

Además, la nueva norma amplía también obligaciones y el régimen de responsabilidad de los productores, de los sistemas individuales y colectivos de gestión de residuos e incorpora medidas para revertir la contaminación de los suelos al tiempo que eleva el régimen de multas y sanciones por incumplir la ley que finalmente sea aprobada por las Cortes Generales.

Responsabilidad

El Gobierno busca ampliar por un lado la responsabilidad de los productores de residuos y que estos dejen de serlo para convertirse en nuevos recursos, para lo que el borrador de ley propone generar medidas de prevención y sistemas que estimulen que estos puedan volver al sistema, mediante su reciclaje y conversión en nuevos productos que de nuevo entren en la cadena de producción.

De ese modo, se pretende reducir el consumo de materias primas, el volumen de residuos, evitar la contaminación ambiental, marina y terrestre, reducir las emisiones de gases de efecto invernadero, en particular del metano --que se genera especialmente en los biorresiduos-- y acelerar, con ello, la economía circular que redunde en un beneficios sociales, económicos y ambientales.

De hecho, el borrador de la ley prevé que en 2025 aumentará la preparación para la reutilización y el reciclado de residuos municipales hasta un mínimo del 55 por ciento en peso. Ese porcentaje aumentará en 2030 hasta un mínimo del 60 por ciento del peso de los residuos y en 2035 cinco puntos porcentuales más.

Para la recogida separada de todas estas fracciones de residuos los consistorios podrán poner en marcha distintas iniciativas que pasan por la recogida puerta a puerta, entre otras y además estarán obligados expresamente a fijar una tasa por este servicio a los ciudadanos.

Por otro lado, también será obligatorio, en este caso a partir del 1 de enero de 2022, la clasificación separada de los residuos de construcción y demolición no peligrosos, como por ejemplo el hormigón, los ladrillos, los azulejos, la cerámica y la piedra por un lado, pero también los metales, el vidrio, el yeso y el plástico. También afecta esto a quienes hagan una reforma en su vivienda.
(zamora24horas.com) 10/5




T-Systems reduce la huella de carbono de su CPD de Cerdanyola del Vallès en 15 toneladas anuales.



 
 
 T-Systems, uno de los principales proveedores europeos de servicios digitales perteneciente a Deutsche Telekom, ha reducido un 89 % su consumo eléctrico en el edificio de operación del centro de procesos de datos (CPD) del Parc de l'Alba en Cerdanyola del Vallès (Barcelona) y ha reducido su huella de carbono en 15,1 t de CO2 al año con la instalación de 159 paneles fotovoltaicos.

La compañía avanza así en los objetivos estratégicos de Deutsche Telekom de reducir al máximo su consumo energético y alcanzar las 0 toneladas de CO2 en sus emisiones para el año 2030.

Los nuevos paneles fotovoltaicos tienen una potencia total de 52.470 Wp, que se completa con un sistema de agua enfriada y energía eléctrica de la red de distribución local para lograr la potencia necesaria para el correcto funcionamiento del CPD.

Este centro de proceso de datos de T-Systems se inauguró en noviembre de 2013 con una inversión de 47 millones de euros, cuenta con una superficie de 8.862 metros cuadrados y da servicio a multitud de empresas, nacionales e internacionales y al sector público.

El objetivo de sostenibilidad y eficiencia energética ha sido una de las claves de este centro desde su concepción, desde la decisión de


 
su ubicación en esta localidad catalana hasta el diseño de construcción de pasillos fríos confinados o la inclusión de un sistema de generación, distribución de agua con motores asistidos por variadores de frecuencia y ventiladores en climatizadores IEC de volumen variable.

Gracias a que Cerdanyola del Vallés registra una temperatura media de entre 3 y 4 grados inferior a la del litoral de Barcelona, los equipos pueden trabajar más horas en modalidad Free Cooling indirecto, es decir, utilizando la temperatura ambiente para enfriar el agua que refrigera el CPD a través de unos ventiladores, lo que también reduce el consumo energético y la huella de carbono un tercio en comparación con la compresión mecánica.

Por ello, el diseño del nuevo sistema de alimentación del CPD, que pasa a provenir casi en su totalidad de fuentes sostenibles, ha respetado e integrado el diseño original en la nueva instalación.

Además, ha tenido en cuenta la tolerancia a fallos del sistema eléctrico, se ha realizado sin alterar la disponibilidad del CPD y ha requerido una adaptación detallada y cuidadosa a las necesidades de servicios de los clientes que tienen alojados sus aplicaciones y datos en este centro.

(rrhhpress.com) 



Aprovat el Pla Especial de Protecció del Parc Natural de Collserola




 

•  Proposa un augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic.
•  El nou model de protecció es basa en la preservació de la biodiversitat i en la potenciació dels serveis ecosistèmics.
•  El nou Pla Especial de Protecció substituirà el pla vigent, aprovat el 1987, com a conseqüència de la declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola.


Amb la publicació el 9 d’abril de 2021 al DOGC de l’ ACORD GOV/48/2021, de 6 d’abril, es fa pública l’aprovació del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), un instrument que busca garantir la màxima protecció i conservació d’aquests sistemes naturals de vital importància per a tot l’espai metropolità. Per això, la nova planificació proposa un augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic.

L’aprovació d’aquest nou instrument de gestió és una fita molt important per a la conservació d’aquest Parc Natural, en donar compliment a les determinacions del Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada – Can Balasc, actualitzant l’anterior Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo) del 1987, que queda derogat.

La importància d’aquest parc natural rau en els valors que conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest important espai natural ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un reforç de la infraestruc-
tura verda metropolitana.

En paral·lel a la redacció del PEPNat, s’ha aprovat la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM), per tal adaptar el planejament metropoli-tà, de 1976 a la realitat existent, a la legislació més recent i al mateix PEPNat.

Àmbit d’aplicació

L’àmbit d’aplicació del Pla inclou la totalitat de l’espai del PEIN Serra de Collserola, que coincideix amb el lloc d’importància comunitària i zona especial de conservació (codi ES5110024), tot incorporant el Parc Natural i les reserves naturals parcials, d’acord amb la delimitació definitiva establerta pel Decret 146/2010 i les posteriors modificacions aprovades pel Govern i publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’inclouen terrenys de l’interior o l’exterior de l’espai protegit atesa la seva funció rellevant per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració de Parc Natural. Aquests terrenys situats fora de l’espai PEIN es defineixen com a «espai funcional».

La superfície de l’àmbit del Parc Natural és de 8.156 ha i abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. La superfície de l’Espai funcional és de 3.676 ha i abasta, a més dels municipis de l’àmbit del PEPNat, els municipis de Castellbisbal, Sant Joan Despí, Ripollet i Santa Coloma de Gramenet.

(Parc Natural Collserola)
   
L’Ajuntament proposa a la ciutadania el programa Més Que lletres, integrat per una vintena d’activitats diverses al voltant de la literatura adreçades a tots els públics.

Són els actes de la Commemoració del Dia Mundial de la Poesia; La Marató de Lectura de Sant Jordi, que aquest any celebra el vintè aniversari.

D’aquestes activitats  només  seran presencials  la trobada  de TalesTrucks, una part de la XX Marató de Lectura i l’acció d’homenatge a Joan Margarit, amb el folrat amb els seus poemes d’elements arquitectònics dels carrers de Sant Martí i de Sant Ramon.
Diverses floristeries i llibreries proposaran a la ciutadania que ho vulgui, fer arribar la rosa i el llibre allà on pertoqui.  

Aquest any es posa en marxa el I Concurs fotogràfic Instagram Sant Jordi 2021 Llibres, lectura, ... vida. L’organització, a càrrec de l’AFOCER i l’Ajuntament, vol destacar fotografies de moments i situacions de lectura al municipi.

Bases Concurs Fotogràfic Instagram Sant Jordi 2021



Cerdanyola rebrà més de 130 mil euros per incrementar la competi-tivitat de les empreses dedicades a les persones majors de 55 anys

 
Els municipis de Cerdanyola, Sabadell, Badia i Castellar treballaran conjuntament en el marc del nou programa Treball, Talent i Tecnologia de la Diputació de Barcelona.

Els Ajuntaments de Cerdanyola, Sabadell, Badia i Castellar s’unei-xen per desenvolupar el nou projecte Activa Vallès +55 que promou-rà l’ocupació de qualitat i la competitivitat de les empreses que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones majors de 55 anys. Activa Vallès +55 és una iniciativa finançada per la Diputa-ció de Barcelona, que hi aportarà més de 600.000 euros en el marc del programa Treball, Talent i Tecnologia, que promou el treball digne, la millora competencial del talent local i el creixement econòmic sostenible a través de la tecnologia. A més, Activa Vallès +55 també fomentarà la cooperació territorial i la creació de nous
serveis i productes tecnològics. L'import del programa es repartirà entre els quatre municipis participants i la dotació pressupostària que rebrà Cerdanyola per aquest programa és de 135.531,49 euros.

La presentació del programa s’ha dut a terme amb la participació de l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, que ha volgut donar les gràcies a la Diputació de Barcelona per la posada en marxa del programa Treball, Talent i Tecnologia del que neix el projecte Actius +55 Vallès. Cordón també ha volgut destacar l’objectiu del programa de “promoure el treball digne, millorant competencialment el talent local i contribuir a un creixement econòmic sostenible a través de la tecnologia, posant el focus en la silver economy”.

L’acte també ha comptat amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, l’alcalde de Castellar i president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, i l’alcaldessa de Badia i presidenta de l’Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació de Barcelona, Eva Menor. A l’acte han estat presents regidors dels quatre Ajuntaments, entre aquests la regidora de Promoció Econòmica, Empresa i Ocupació de Cerdanyola, Carme Arché.

L’àmbit triat per desenvolupar el projecte respon al seu potencial de creixement i per donar resposta a un índex d’envelliment de la
població que va en ascens. Alhora, al territori format per aquests quatre municipis destaca l’existència d’un important volum d’empreses i agents, com ara universitats o centres de recerca, dedicats a oferir productes i serveis a persones amb una edat superior als 55 anys. A més, a tot l’àmbit conflueixen projectes
estratègics entorn aquest sector.

El període d’execució del projecte serà de dos anys i s’hi portaran a terme accions de promoció de l’ocupació i de reactivació econòmica, basades en l’impuls de la tecnologia i en l’acompanyament a la transició digital de les persones, les empreses i les institucions.

Entre les primeres actuacions s’analitzarà la cadena de valor de serveis i productes per a sèniors dins el territori per identificar reptes estratègics i propostes d’actuacions, detectar les necessitats reals que tenen les persones i les empreses i fer partícip el teixit socioeco-nòmic tot fomentant fomentar la col·laboració publicoprivada i entre institucions. Així, s’establiran i reforçaran les aliances entre ajuntaments i altres agents públics i privats per  de-
senvolupar una estratègia comuna que impulsi les ocupacions tecnològiques.

També es preveuen accions de reciclatge i assessorament a professionals i per disminuir la bretxa tecnològica i incrementar les oportunitats d’accedir a feines més qualificades i millor remunerades.

Finalment, el programa impulsarà la competitivitat de les empreses minimitzant l’impacte de la crisi i acompanyant-les en el procés de digitalització i redefinició dels seus models de negoci.

El projecte Activa Vallès +55 preveu així mateix crear un laboratoris d’idees i trobades entre persones consumidores i desenvolupadores de tecnologia que derivi en el prototipatge i testeig de serveis i solucions tecnològiques per millorar la qualitat de vida de les persones majors de 55 anys. 
 



Lacer pone en venta su histórica sede de Barcelona



 
Lacer se muda. La farmacéutica catalana ha puesto a la venta sus históricas oficinas en el Eixample de Barcelona y ultima la firma en alquiler de una nueva sede corporativa en la capital catalana.
Las oficinas de Lacer en el número 350 de la calle Sardenya se transformarán en viviendas.

La empresa familiar ha encargado a Savills Aguirre Newman y Cushman&Wakefield la venta de sus oficinas en Barcelona, un inmueble de más de 13.000 metros cuadrados. Las consultoras ya han iniciado un proceso que esperan acabar en breve con el objetivo de que el inmueble acabe convirtiéndose en una promoción de vivienda en el centro de Barcelona, muy cerca de la Sagrada Familia. En paralelo, han iniciado un proceso de búsqueda de unas nuevas oficinas representativas y están a punto de cerrar el alquiler de tres mil metros cuadrados en un edificio del eje principal de negocios de Barcelona.

Este espacio actuará como sede corporativa y albergará el domicilio social de Lacer, ya que la empresa cuenta desde finales de los noventa con una planta en Cerdanyola del Vallés  de 16.000 metros cuadrados. Allí, además de la producción, concentra departamentos de calidad, ingeniería, logística y medio ambiente, entre otros. En un momento en que el mercado residencial se encuentra muy dinámico
 y la demanda de suelo es alta, la empresa ha decidido emprender esta operación que le reportará importantes plusvalías. Hay que tener en cuenta, además, que el edificio de Sardenya está infrautilizado y no presenta los estándares de calidad propios de las oficinas actuales. Lacer, que cuenta con una planta en Cerdanyola del Vallés, instalará su nueva sede corporativa en unas oficinas de 3.000 metros cuadrados en el eje principal de negocios de Barcelona.

La cartera de la farmacéutica abarca un conjunto de productos cardiovasculares, gastrointestinales, para el sistema nervioso, urología, cuidado del cabello, protección corporal, salud bucodental y alergias.

La compañía empezó a exportar sus productos en 1970 y tiene presencia en cuarenta países. La empresa cuenta con más de 400 empleados y unos ingresos superiores a los 120 millones de euros.
Lacer es un grupo familiar fundado en los años 20 del pasado siglo, cuando Carlos Andress fue enviado por la farmacéutica Merck desde Alemania a Barcelona. Con el tiempo y de la mano de su hijo Horst compró un pequeño laboratorio local, conocido como Lacer.

(plantadoce.com)



El Supremo confirma que Uralita debe indemnizar también a los vecinos de la fábrica de Cerdanyola afectados por el amianto


 
El Tribunal Supremo ha estimado parcialmente los recursos interpuestos por 43 personas contra Uralita, S.A. por los daños sufridos a causa de la actividad industrial que esta empresa desarrolló en Cerdanyola del Vallés (Barcelona) entre 1907 y 1997 consistente en la fabricación de elementos para la construcción mediante el uso de amianto.

En la sentencia 141/2021, 15 de marzo, el Pleno de la Sala de lo Civil, con ponencia de José Luis Seoane Spiegelberg, explica que los perjuicios alegados en la demanda se basaban en la inhalación de fibras de amianto, que afectó a 39 personas.

El total de la indemnización supera los 2,3 millones de euros y el Supremo incluye en ella el daño moral derivado de las placas pleurales.

Los afectados son los familiares de los trabajadores de la empresa, que retornaban a sus respectivos domicilios con las ropas de trabajo contaminadas (los llamados pasivos domésticos), pero también las personas que vivían en las proximidades de la fábrica a consecuen-cia de las emanaciones y residuos procedentes de la misma (los llamados pasivos ambientales).

Los demandantes intervinieron en la causa en su condición de perjudicados por padecer alguna de las enfermedades relacionadas con el amianto y también en su condición de herederos de personas fallecidas por esas patologías.

El juzgado de Primera Instancia 96 de Madrid estimó en 2015 la demanda solo en cuanto a las pretensiones de los familiares de trabajadores que habían prestado sus servicios en la empresa entre 1971 y 1977. La Audiencia Provincial, por su parte, amplió en 2017 la responsabilidad de la empresa demandada a todos los pasivos domésticos, sin limitarla al periodo 1971-1977, y estimó también la demanda en cuanto a los denominados pasivos ambientales, es decir, las personas que vivían en las proximidades.

Ahora, el Supremo ha desestimado los recursos interpuestos por la empresa Uralita (ahora Corporación Industrial de Materiales de Construcción S.A.).

La Sala considera que la utilización del amianto en los procesos industriales, y especialmente la inhalación del polvo que se desprendía en la fabricación de productos derivados, conformaba «un indiscutible riesgo para la salud perfectamente conocido cuando menos en la década de los años cuarenta del siglo pasado, hasta el punto de ser considerada la asbestosis como una enfermedad profesional».

«Constatado y conocido riesgo para la salud»

«El constatado y conocido riesgo para la salud llevó a la imposición de una serie de prevenciones y medidas de seguridad a observar por parte de los empresarios con la finalidad de garantizar la salud de sus trabajadores y controlar el impacto ambiental de las emanaciones de sus fábricas», recuerda el Supremo.
En este contexto, «dentro de dichas prevenciones se estableció la obligación de que la limpieza de la ropa de trabajo se llevara a cabo en los propios centros o empresas específicamente contratadas a tales efectos, prohibiéndose expresamente que se lavara en las casas de los empleados».

Esto, según la Sala, «implica el reconocimiento normativo expreso de los riesgos que dichas sustancias generaban para la salud de los denominados pasivos domésticos, especialmente las mujeres de los trabajadores de la empresa dado el rol entonces asumido por éstas en el marco de las relaciones familiares. Las disposiciones normativas responden a una previa situación constatada de daño a prevenir».

«Igualmente se acredita una progresiva reducción de los niveles de concentración promedio permisible de fibras de amianto en cada puesto de trabajo, hasta la prohibición de utilizar, producir y comercializar fibras de amianto y productos que las contengan por los efectos perniciosos para la salud».

Con ello, indica el Supremo, «se obtiene la incontestable conclusión de que la entidad demandada tenía perfecta constancia de los riesgos que las sustancias de tal clase generaban para la salud de los trabajadores y a terceros ajenos a la relación laboral, así como la condición de peligrosa de la actividad industrial que desarrollaba, en tanto en cuanto susceptible de generar distintas patologías respiratorias elevadas incluso a la condición de enfermedad profesional, siendo la fuente de contaminación la inhalación de partículas o polvo de asbesto derivados de su transformación industrial».

Compatibilidad de las indemnizaciones

Además, la Sala confirma también la compatibilidad entre las indemnizaciones reclamadas por los herederos de las personas ya fallecidas y las correspondientes al daño experimentado por estos como perjudicados por su muerte.

Igualmente, se declara que la utilización orientativa del baremo de tráfico no impide que puedan aplicarse criterios correctores en atención a las circunstancias concurrentes en el sector de actividad en que se produjo el daño.

La Sala estima parcialmente el recurso de los demandantes, en el sentido de incluir en la indemnización el daño moral derivado de las placas pleurales, que son una manifestación radiológica de la exposición del amianto que implica un factor de riesgo, aunque no conlleva afectación pulmonar.

Tiene en cuenta, para ello, el riesgo de acabar contrayendo una enfermedad derivada del amianto, el largo periodo de incertidumbre, por los elevados periodos de latencia de la enfermedad, y el hecho de que los demandantes viven en una población con un elevado porcentaje de enfermedades de esa clase.    Irene Casanueva
(confilegal.com)   17 març



Constituida la Taula de l’Amiant
de Cerdanyola del Vallès



 
El dijous dia 11, va tenir lloc la constitució de la Taula de l’Amiant de Cerdanyola del Vallès, presidida per l’Alcalde Carlos Cordón i amb la participació de l’expert en l’àmbit, el Dr. Josep Tarrès.

Van també participar membres del govern municipal, representants dels grups municipals del consistori, representants de les associaci-ons de persones afectades AVAAC i AAACR, representants del CAP Serraperera, CAP Canaletes, CAP La Farigola, del CUAP Cerdanyola- Ripollet, i del Servei Atenció Primària Metro Nord, així com representants dels Serveis Municipals de Medi Ambient, Salut Pública i Alcaldia.

L’objectiu d’aquesta taula és la de sumar esforços per erradicar els materials contenidors d’amiant a la ciutat, així com donar cobertura a totes les persones afectades.

A fi d’iniciar els treballs que consensuïn i defineixin noves actuacions en l’àmbit, la Taula va acordar, ahir, la constitució d’una Comissió Tècnica que es reunirà a l’abril.

També s’ha habilitat una adreça de correu electrònic taulaamiant@cerdanyola.cat a través de la qual qualsevol ciutadà o ciutadana podrà fer arribar les seves propostes així com manifestar el seu interès a participar de properes sessions.


Estimació de la població centenària. 2019


 
La població centenària de Catalunya s’ha duplicat de l’any 2009 al 2019. Un de cada tres centenaris té 102 anys o més.


La població centenària estimada de Catalunya era de 2.100 persones a 1 de gener de 2019, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Aquesta xifra representa un augment del 6,3% respecte d’un any enrere. Aproximadament dues terceres parts dels centenaris (el 65%) tenien 100 o 101 anys, i una tercera part dels centenaris (el 35%) tenia 102 anys o més. Concretament, hi havia 855 persones amb 100 anys d’edat, 515 persones amb 101 anys, 300 persones amb 102 anys, 180 persones amb 103 anys, 115 persones amb 104 anys i 130 persones amb 105 anys o més.

La població centenària de Catalunya ha augmentat de manera continuada en els darrers anys com a conseqüència de l’increment de l’esperança de vida i de l’arribada a edats avançades de generacions cada vegada més nombroses.

El nombre de centenaris gairebé s’ha duplicat en els darrers 10 anys, ja que ha passat de 1.105 persones el 2009 a 2.100 persones el 2019.

En la darrera dècada no s’ha incrementat només el nombre de centenaris, sinó que el nombre de centenaris que arriben als 105 anys també ha augmentat. El 2009 residien a Catalunya 70 persones de 105 anys o més i el 2019 n’hi residien 130.

La quantificació de la població centenària és molt sensible als errors de mesura, atès que és un grup de població molt poc nombrós. La necessitat de disposar d’informació precisa de la població centenària, que està augmentant degut a l’increment de l’esperança de vida i a l’augment dels nonagenaris, porta l’Idescat a dur a terme aquesta estimació mitjançant el mètode de Kannisto-Thatcher.

Aquest mètode demogràfic ofereix resultats més precisos, tot i que menys actuals que el Padró municipal d’habitants o les Estimacions de població.

govern.cat)






Expertos instan al Presidente Pedro Sánchez que aborde urgente una Ley Integral
del Amianto




 
El Grupo de la Ley Integral del Amianto, formado por más de 40 organizaciones, representantes de la sociedad médica, civil, y ecologista, además de varios expertos, instan al Presidente del Gobierno Pedro Sánchez, a que el Gobierno de España aborde una propuesta de Ley Integral del Amianto llegue al Congreso de los Diputados, que afronte de forma urgente, el desastre medioambiental, sanitario y socio laboral, que supone la exposición al amianto a la población española, por lo cual es necesario que la Presidencia del Gobierno, se implique en actuar contra la Pandemia del Amianto, que ha causado, y seguirá causando, miles de muertes de españoles.

El amianto, material de la construcción utilizando masivamente entre los años 60 y 2000, y muchos productos, como tejados de uralita, canalones, depósitos de agua, tuberías de conducción de agua, hasta proyectados en instalaciones, está presente en miles de edificios, que suponen un exposición al amianto a toda la población, ya que más del 67% del mismo ha alcanzado el fin de su vida útil, y el 87% lo habrá hecho en 2030, sin considerar los perjuicios por los eventos climatológicos, como el temporal Filomena. Un material, que es un carcinógeno de primer nivel, del que no existe nivel de exposición mínima que no comporte riesgo de cáncer de pulmón o mesotelioma, además de otros cánceres como laringe y ovario. Lo anterior, sin perjuicio de los cientos de vertidos clandestinos que suponen la exposición al aire de partículas de amianto.

El Neumólogo Josep Tarrés, especialista en amianto, ha trasladado “El Gobierno de España debe actuar ya para evitar que la Pandemia del Amianto alcance a nuestros hijos y nietos, y dar protección social a las miles de víctimas que ha ocasionado, y ocasionará. No actuar, supondrá dejar a las próximas generaciones una herencia envenenada, y miles de casos de cáncer que se manifestarán dentro de 20 a 50 años, una gravísima irresponsabilidad de los políticos y de los agentes sociales que provocara dolor, muerte y sufrimiento a las generaciones futuras”. Asimismo, el Dr. Tarrés ha indicado “que mientras otros países europeos vienen utilizando fondos estructurales europeos desde hace años para erradicar el amianto, España lleva años perdiendo la opción de actuar contra un grave problema de salud pública, con financiación europea”.

Leticia Cardenal, Presidenta de la Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres del Alumnado, a declarado que “Consideramos necesario establecer un orden de prioridades en cuanto a la retirada del amianto comenzando por los lugares más sensibles a la población, como pueden ser los centros sanitarios y los centros escolares. Hoy en día tenemos a lo largo del todo territorio español cientos de centros educativos con amianto, poniendo en peligro la salud de toda la Comunidad Educativa.
Los niños y niñas pasan en los centros escolares, en muchos casos, más de 40 horas semanales durante 10 meses del año. Por ello, solicitamos un Plan de Salud Ambiental Escolar estatal que responda a todas las necesidades que requiere nuestra infancia y que se materialice, entre otras cosas, en unas infraestructuras dignas, sostenibles, eficientes y saludables”.

El Dr. Juan Antonio Ortega, coordinador del Comité de Salud Medioambiental de la Asociación Española de Pediatría, enfatiza la necesidad de conseguir ambientes sanos y seguros en los entornos escolares. Los niños no votan, y esto es un factor que les desprotege. “El amianto es un cancerígeno humano todavía presente en muchos centros escolares. Mantiene que los niños pasan unas 40 horas a la semana en las escuelas y guarderías y deben ser lugares seguros para que nuestros niños aprendan, jueguen y convivan libres de los riesgos ambientales”

Al mismo tiempo Ortega considera necesario el desarrollo de programas de Salud Medioambiental Escolar en todas las CCAAs que aborden de forma integrativa los problemas de salud medioambiental en los centros educativos y contribuya a generar una nueva cultura más respetuosa con la Naturaleza.

La etapa escolar de los niños es más sensible a la acción de carcinógenos, por este motivo es importante considerar y planificar la eliminación del amianto en los centros educativos. Muchas de las exposiciones de riesgo medioambiental durante la etapa escolar derivan de una edad avanzada del edificio escolar.

La media de edad de muchos de los edificios escolares en España supera los 50 años, y explica la presencia de amianto y otros materiales usados en el pasado. Planificar el desafío de eliminar el amianto de los centros educativos es uno de los mejores regalos para la infancia en el marco escolar.

La Salud Medioambiental Escolar contribuye a mejorar la calidad de los colegios. La principal fuente de exposición al amianto ocurre cuando se agrieta la uralita o se rompe durante las tareas de remodelación u obras en los colegios. La vía de exposición es la inhalación, y no provoca síntomas agudos.

El amianto provoca cáncer de pleura y pulmón, también fibrosis pulmonar, y estas enfermedades aparecen décadas después de las exposiciones. Es urgente desarrollar programas de Salud Medioambiental Escolar (la salud laboral de la infancia) que contribuyan a eliminar la exposición a cancerígenos en los centros educativos y el amianto de forma prioritaria.

(tercerainformacion.es)      5/3



Una empresa de Cerdanyola fabricarà les primeres bateries lliures de cobalt



 
L'empresa de Cerdanyola Millor Battery ha estat seleccionada pel consorci europeu COBRA (Cobalt-free Batteries for Future Automotie Applications) per a fabricar les primeres bateries lliures de cobalt per a cotxes elèctrics.

Eliminar el cobalt de les bateries utilitzades en vehicles elèctrics és, segons la companyia, una manera de reduir les "matèries primes crítiques" presents en els productes sense "comprometre l'energia i el rendiment energètic". Alhora, aquestes bateries són "més respectuo-ses amb el medi ambient i permeten reduir els costos".

Les bateries de ions de liti que fabricarà Millor Battery prescindeixen del cobalt, un projecte que ja fa un any que l'empresa cerdanyolenca ha començat i que ara ha estat seleccionada pel consorci Cobra per fabricar-ne els prototips i les primeres bateries.

Segons explica la companyia en un comunicat, el consorci ha apostat pel seu projecte atesa la seva "experiència i coneixement en el disseny, desenvolupament i producció de bateries". Entre les empreses que conformen el consorci COBRA destaca l'IREC (Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya).

Millor Battery preveu que els primers prototips funcionals estiguin disponibles a principis de 2022 i que els resultats finals del projecte es facin públics pel consoci europeu COBRA a finals de 2023.

Demanda de bateries
El president de Seat, Wayne Griffiths, va assegurar aquest dilluns que mantenen "discussions força avançades amb el govern espanyol" perquè la planta de Martorell pugui fabricar un cotxe elèctric el 2025.

Griffths va fer valdre la importància de transitar com a l'electrificació i, per això, també va dir que veia "imprescindible" que Espanya compti amb una planta de bateries, de manera que el muntatge de les mateixes se situï "a prop" de la planta de Martorell.

Ha dit que tant Seat com Volkswagen estan "interessats a invertir en això juntament amb proveïdors i el govern espanyol", però ha comentat que aquesta fàbrica "no seria exclusiva per a una marca o un consorci (automobilístic).

A més d'una fàbrica de bateries, Seat reclama al govern espanyol que "empenyi" la venda de vehicles elèctrics i híbrids a Espanya, amb ajuts per a la compra dels mateixos i també habilitant la necessària infraestructura de recàrrega.

"El govern no pot perdre el tren de l'electrificació", ha assegurat Griffiths. Cristina Alonso

(elnacional.cat)



Publicat per El Diluvio (diario político de avisos, noticias y decretos), en 1934

 



Comença a esclarir-se el futur
de la Torre Vermella.


 
Per fi ha arribat el moment en què els pronòstics s'han convertit en realitat. Mitjançant una xerrada informativa online organitzada per l'Ajuntament es va donar a conèixer la recuperació de la Torre Vermella i la data d'inici, el proper estiu i les obres tindran una durada de dotze mesos. La Torre Vermella té unes dimensions de 620 metres quadrats construïts, és una torre catalogada, molt singular que la fa fins i tot popular, per la seva situació, el color, la seva simetria i els anys que porta impassible mirant de reüll a la població que passeja pel seu entorn.

És un edifici catalogat de caire historicista que deu el seu nom al color del maó vist en què està bastit tot l'edifici. Va ser construït cap al 1879-80 pels germans Planas i Casals com a torre d'estiueig obra de Gaietà Buïgas.

La seva construcció ha patit diverses transformacions i ampliacions ja que d'origen era molt més reduïda de mida i fins i tot s'ha dividit en dues meitats. Els seus quatre cantons van ser afegides posterior-ment podent-se distingir des de l'aire.
El preu total de la reabilitación de la Torre Vermella ascendirà a un milió tres-centes trenta-cinc euros i acullirà oficines dels serveis municipals i d'atenció a la ciutadania a la planta baixa.

També es preveuen espais de magatzem dels quals també pugui beneficiar-se el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC). Tembè aculliràuna sala d'actes amb capacitat per a un màxim de 50 persones i un ascensor.


La Llum del Sincrotró desvela perquè es deterioren els vitralls modernistes



 
Els vitralls són un dels components més fràgils del nostre patrimoni cultural. En ser elements estructurals, com finestres, es troben exposats a la intempèrie i, en conseqüència, al deteriorament. La preocupació suscitada per la decadència mostrada pels esmalts dels vitralls modernistes ha impulsat un estudi a llarg termini i la tesi presentada avui per Martí Beltrán González. "N'estem força satisfets. Hem obtingut informació totalment inèdita dels esmalts i, en particular, dades que poden ajudar a una millor conservació dels vitralls esmaltats d'aquesta època", valora Trinitat Pradell, directora de la tesi.

La llum de sincrotró té importants aplicacions en l’estudi del patrimoni històric i artístic i el grup de la UPC fa anys que és usuari de les instal·lacions d’ALBA per tal de fer anàlisis per a la seva recerca. En aquest cas, la línia de llum on s’han fet els experiments, MSPD, proporciona la tècnica de microdifracció. És a dir, a través de l’anàlisi amb raigs X de mostres de vitralls tallades en seccions molt fines (100 micres), s’obtenen patrons de difracció de gran resolució que permeten determinar la composició química dels materials i identificar-ne els pigments i colorants usats, així com la seva microestructura o productes formats a conseqüència de la corrosió.

Els tallers modernistes de vitralls de Barcelona són reconeguts per la seva creativitat i valor artístic. Els vitralls de les darrers dècades del segle XIX i inicis del XX del Modernisme Català es caracteritzen per l’ús d’un nou tipus d’esmalts pre-preparats (que es comercialitzaven en pols a punt de pintar), novetat de l’època. L’estudi ha revelat que molts d’aquests esmalts estan constituïts per un vidre de borosilicat de plom i zinc i una àmplia varietat de pigments i colorants.

En concret, el grup d’investigadors ha estudiat una col·lecció d’aquests esmalts pre-preparats d’un dels tallers de vidre més importants de Barcelona de l’època, Rigalt, Granell i cia, pertanyents a la col·lecció privada de J.M. Bonet. A partir d’aquests productes pre-preparats en pols comprats per Vitralls Bonet a Rigalt i Granell l’any 1931, es van obtenir rèpliques dels esmalts per tal de poder-los comparar amb els que es troben en els edificis. L’avantatge principal és que aquests productes han estat emmagatzemats dins dels pots originals i no han estat sotmesos als efectes de la corrosió atmosfèrica. D’aquesta manera, les anàlisis han esdevingut crucials per determinar el grau d’alteració dels esmalts així com els mecanismes de corrosió, i en particular els motius pels que els esmalts blaus i verds estan més alterats.

La col·laboració de Vitralls Bonet ha estat molt important per a la investigació ja que, a banda dels materials per fer les rèpliques, també va posar a disposició de l’equip de recerca la seva col·lecció de petits fragments de vidres esmaltats originals recollits durant més de 100 anys de restaurar els vitralls de Barcelona. Entre els vitralls estudiats destaquem els produïts per Rigalt, Granell i cia que decoren edificis com el Palau de Justícia de Barcelona o la Seu del Districte Sants-Montjuïc. També s’han estudiat nombroses mostres de vitralls fets per altres prestigiosos tallers de la Barcelona modernista que es poden trobar, entre d’altres, en cases privades de l’Eixample de Barcelona (taller Bordalba) i de Badalona (taller Buxeres i Codorniu), a la Catedral de Palma de Mallorca o a
l’església de Sant Jaume de Calaf (taller Hijos de Edualdo Ramon Amigó) i a l’Estació del Nord de Barcelona (taller Maumejean). Un petit fragment pertany a un dels conjunts del vitralls més importants del modernisme: Les Dames de Cerdanyola, exposat al Museu de Cerdanyola del Vallès i produït per Ludwig Dietrich, vitraller alsacià establert a Barcelona el 1900.

Els resultats han revelat que els vidres de borosilicat de plom i zinc de les composicions emprades en els esmalts estan caracteritzats per una baixa temperatura d’estovament alhora que mantenen una bona estabilitat contra la corrosió química, especialment a la corrosió de l’aigua. No obstant, el relativament estret marge de temperatures necessari per una correcta adherència dels esmalts al vidre base sense que aquest es deformi, podria haver requerit l’addició de fundent que resultaria en la disminució de la seva estabilitat. Els esmalts històrics presenten una composició química completament alterada pels processos de corrosió atmosfèrica, que donen lloc a una pèrdua del plom, bor i zinc i la formació d’un silicat hidratat amorf, així com a la formació de sulfats o carbonats de plom i calci, depenent de l’atmosfera. Pel que fa als esmalts blaus i verds, presenten una microestructura (capes heterogènies amb partícules de pigment a la superfície) més susceptible a la degradació. Tanmateix, en l’estudi s’ha observat que l’absorció de la radiació infraroja dels colorants (cobalt i coure) emprats en els esmalts blaus i verds pot provocar diferencies de temperatura entre els esmalts i els vidres base així com entre les partícules de pigment i la fase vítria, que seria responsable de la formació d’esquerdes i, per tant, a llarg termini, de la seva caiguda.

D’aquesta manera, l’ampli estudi de l’equip de la UPC aporta nova informació rellevant de les causes de deteriorament dels vitralls. Per millorar la conservació dels esmalts proposen que la protecció contra la humitat i els gasos atmosfèrics també hauria d’anar acompanyada d’un filtre de llum infraroja, d’especial importància en els climes mediterranis. A més, tot i que la humitat, els contaminants i la irradiació solar són les principals causes de corrosió, conclouen que la microestructura dels esmalts juga un paper important. Per tant, els resultats recolzen que la "creativitat" artística i tècnica d'alguns dels tallers modernistes catalans va donar lloc a esmalts amb una estabilitat més reduïda.

"La nostra recerca obre la porta al coneixement científic d’un material molt important del patrimoni artístic català com són els vitralls modernistes. A la documentació històrica de totes aquestes peces ara es pot sumar la seva caracterització estructural." comenta Martí Beltrán. "El treball permet abordar la conservació dels esmalts des d’un punt de vista eminentment científic i no especulatiu. El coneixement de la composició, estructura i les propietats tèrmiques dels materials són unes eines imprescindibles per tal d’esbrinar els motius de la seva degradació i així establir estratègies de conservació adequades." afegeix Beltrán.

El grup de recerca remarca que continuar amb estudis d’aquest tipus és fonamental per comprendre el comportament dels materials utilitzats pels artistes al llarg del temps i necessari per les estratègies de conservació llançades pels museus del territori.

(cells.es)



Ajuntaments i Generalitat signaran aquest mes el protocol d'inici del projecte del  nou Hospital


 

Solar on es construirà el nou Hospital Ernest Lluch
El nou centre, que donarà servei als residents de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i Badia del Vallès, costarà uns 50 milions d'euros i la seva gestió dependrà del Consorci Hospitalari del Parc Taulí

La Conselleria de Salut de la Generalitat descriu el nou centre com un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb un model d’atenció integral de les persones que acostarà a la ciutadania el seguiment domiciliari, a més d'oferir atenció ambulatòria especialitzada, proves diagnòstiques de proximitat i cirurgia ambulatòria.

L’hospital disposarà de 200 llits i atendrà a més de 176.000   habi-
tants de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i Badia del Vallès.

L'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que l'Hospital Ernest Lluch "és la reivindicació d'una necessitat del territori llargament demandada per entitats i persones dels municipis, i pels ajuntaments del territori".

Salut destaca que amb la construcció del nou hospital es garantirà una cobertura assistencial més àmplia a la regió sanitària amb més densitat de població de tot Catalunya, la Metropolitana Nord.

El pressupost de l'Ajuntament per al 2021 s'incrementa un 3,79%



 
El pressupost municipal de l'Ajuntament de Cerdanyola per al 2021 aprovat pel Ple Municipal és de 64.172.946 euros, un 3,79% més que el de l'any passat. En el capítol d'ingressos es mantenen el de l'IBI i l'Impost de Circulació, i es redueixen les taxes en un 5,5% a causa de la pandèmia. Només s'incrementa l'IAE que puja un 13%. Pel que fa a les despeses hi haurà 3,5 milions per a polítiques socials, un milió per fomentar l’ocupació i el comerç, i 200.000 euros d’ajuts per a la reconstrucció econòmica local. Al manteniment i millora de l’espai públic es destinaran 11 milions d'euros.

El nou pressupost recull un pla d’inversions de 5,67 milions que inclou 1,3 milions d'euros per a l'Espai Públic, 800.000€ per a cobrir les pistes de la Zona Esportiva Muicipal Fontetes, 770.000 € per a l’ampliació del PEM Guiera, 600.000€ per a l’habilitació
d’aparcaments i per a una nova cambra al Mercat de les Fontetes,
550.000€ per a la rehabilitació de Ca n’Altimira i 525.000€ per a la
recuperació de la Torre Vermella.

En el 2021 també es preveu destinar 600.000 euros a energies renovables, 400.000€ a polítiques d’habitatge, 200.000€ a la millora de polígons industrials i 100.000€ a parcs infantils.

Pel que fa a les actuacions al barris, el nou pressupost inclou la segona fase de l’actuació a Les Fontetes i a Serraparera, la millora en el clavegueram i la reurbanització al sector de Santa Marcel·lina i una nova actuacions a l'entorn de Martinica.per donar resposta a la situació social i econòmica generada per la COVID-19 i per garantir les inversions



Canvi de varietats de vinya als camps de Can Coll



 
La masia de Can Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental del Parc gestionat pel consorci  del PNSC,  data del 1495 i  preserva  un dels
antics cellers que hi havia repartits arreu de la serra de Collserola.

Actualment, a la finca es desenvolupen activitats diverses, amb finalitats educatives, que giren al voltant de l’agricultura i el patrimoni rural i paisatgístic de Collserola i el municipi que l’acull, Cerdanyola del Vallès.

Una d’aquestes activitats és el cultiu de la vinya. Ja fa més de 25 anys que el Consorci del PNSC va decidir plantar una vinya per recuperar un dels cultius fonamentals de la serra.

Sense la vinya no podríem entendre la història agrícola de la serra i dels municipis que hi formen part. Dos anys enrere vam arribar a un
acord per gestionar la vinya des de la cooperativa L’Olivera, i així, donar-li un sentit productiu més enllà del sentit educatiu que ja se li
donava. Després de 25 anys, la vinya plantada ja ha donat tots els fruits que podia donar i, d'acord amb les persones responsables de
la finca, es va decidir fer un nou plantejament i replantar la vinya de Can Coll.

Al principi, aquesta idea sempre espanta una mica. Ens fa la sensació que trenquem amb un llegat i una història arrelada a la masia i a les persones que dediquen la seva feina a l'èxit del projecte. En aquest cas no és així.

El que farem és construir un nou relat, que acompanyi el passat i escrigui el futur de la finca i la seva masia. Actualitzarem la proposta tècnica de la vinya, mirarem de plantar varietats autòctones, que lliguin amb el passat vitivinícola del territori, però en clau de futur.

Això segurament ens portarà a explorar varietats blanques de raïm,
 

tipus xarel·lo, macabeu o malvasia, i algunes de negres com poden
ser el sumoll o el monastrell. Encara està per estudiar i decidir. Totes aquestes varietats les empeltarem sobre peus americans que, molt
ben triats, seran els que millor s’adaptin al terroir de la finca. Ara, de moment, com a tot ésser viu, cal que deixem reposar el terreny per tal que pugui donar molts més fruits en els propers anys i ompli de rialles i coneixement tots els infants i adults que vulguin aprenddre més del món de la vinya i el vi a Can Coll. 

(parcnaturalcollserola)


Neix 'amiant.cat', el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya



 
○  El web permet a la ciutadania trobar, en un únic lloc, tota
    la informació relacionada amb l'amiant
○  Es tracta d’una iniciativa transversal i conjunta de les diferents
   administracions i organismes públics que formen part de la
  Comissió  per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC)


La Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) ha posat en funcionamentamiant.
amiant.cat  (amiant.gencat.cat,) el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya. Fins ara, la informació disponible sobre l’amiant estava molt fragmentada per sectors i àmbits d’actuació (riscos laborals, salut pública, residus, construcció, indústria...). Gràcies a aquest nou web, la ciutadania podrà trobar en un únic espai totes aquelles qüestions d’interès relacionades amb l’amiant, com ara preguntes freqüents, línies d’ajut, legislació sobre la matèria, documents i enllaços, etc., amb un llenguatge planer i allunyat de tecnicismes.

Amiant.cat és una iniciativa conjunta de totes les administracions i entitats que participen a la CEAC: Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; Diputació de Barcelona; Agència de Salut Pública; Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC). La CEAC es va crear l’octubre de 2019 amb l’encàrrec d’impulsar el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya, un document que ha de desenvolupar-se a partir del treball transversal de les diferents administracions catalanes i de les entitats municipalistes.

Fruit d’aquesta col·laboració, i durant el procés d’elaboració d’aquest Pla, una comissió tècnica ha desenvolupat un seguit de mesures prioritàries a materialitzar durant l’any 2020, entre les quals es troba la creació d’aquest lloc web.

La posada en funcionament d’amiant.cat coincideix amb la consulta pública prèvia a l'elaboració del Projecte de llei per a l’'erradicació de l'amiant que està preparant el Govern de la Generalitat de Catalunya. 

La  consulta, que restarà oberta fins el proper dia 25 de gener, té per
objecte recollir les opinions, demandes, preocupacions, necessitats, etc. de la ciutadania i dels diferents col·lectius i sectors potencialment afectats per poder regular, amb caràcter general i de forma uniforme en tot el territori, l'erradicació de l'amiant per tal de salvaguardar la salut de la població pel que fa a l'exposició a aquest material,

L’amiant a Catalunya

L’amiant és un agent químic especialment perillós, utilitzat àmpliament en la indústria i la construcció. S’estima que, a Catalunya, l’amiant instal·lat suposa més de 4 milions de tones de fibrociment i entre unes 6.000 i 30.000 tones de projectats i calorifugats, entre altres materials.

S’ha detectat aquest material en vaixells, trens, maquinària, dipòsits, túnels, galeries i canonades de les xarxes de distribució d’aigües públiques i privades i, en particular, en edificis, tant públics com privats.

Tot i que l’ús, producció i comercialització de materials amb amiant es va prohibir a l’Estat espanyol l’any 2001, no s’obliga legalment a retirar els materials amb amiant instal·lats fins que no s’ha arribat a la fi de la seva vida útil.

Totes les varietats d’amiant són perilloses i, en aquest sentit, s’han documentat els efectes greus que pot tenir sobre la salut de les persones l’exposició a fibres d’amiant. Per aquest motiu, l’erradicació de l’amiant és un repte de país que requereix una acció conjunta i transversal de totes les administracions, institucions i sectors socioeconòmics, així com de la ciutadania, ja que afecta directament les persones i abraça múltiples àmbits, com la salut pública, la salut laboral, els residus, les empreses, les infraestructures, els equipaments públics i privats, el medi ambient, els subministraments, els transports, etc.


Salut construirà un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental



 
  El centre atendrà a 176.383 habitants de cinc municipis: Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del Vallès.
  El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros i es calcula que s’executarà en 5 anys.
La gestió dependrà de l’Hospital de Parc Taulí de Sabadell i s’ubicarà en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet.
El projecte s’ha explicat als alcaldes i alcaldesses de les poblacions que donarà cobertura.



El Departament de Salut ha anunciat la construcció d’un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental, que donarà resposta a les necessitats actuals i futures d’envelliment de la població del territori i acompanyament a un nombre cada cop més creixent de malalts crònics.

El centre projectat és el d’un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb una atenció integral que, a més, acostarà a la ciutadania els dispositius adequats de seguiment domiciliari. La nova infraestructura es dotarà de gabinets d’alta resolució en atenció ambulatòria especialitzada i de proves diagnòstiques de proximitat, així com cirurgia ambulatòria.

Així ho han explicat avui, la consellera de Salut, Alba Vergés, i el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, i la gerent de la Regió Metropolitana Nord, Anna Aran, als alcaldes i alcaldesses dels municipis als quals donarà cobertura el nou centre. Concretament,

l’hospital atendrà una àrea formada per 176.383 habitants corresponent a cinc poblacions: Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del Vallès. El Protocol d’inici del projecte se signarà a finals del proper mes de gener.


L’elevada pressió assistencial que diàriament gestiona el mateix Hospital Parc Taulí o la manca de recursos en diferents àmbits d’atenció en aquest territori són alguns dels motius pels quals el nou hospital és una necessitat que ja feia temps que s’havia previst cobrir. El centre permetrà descongestionar les entrades dels altres centres de la zona i donar una cobertura més àmplia i de proximitat a tot el territori d’aquesta regió.

La construcció del nou hospital garantirà una cobertura assistencial més àmplia en un de les regions –l’àmbit sanitari Metropolità Nord- amb més densitat de població de tot Catalunya, i que requereix amb més urgència un nou centre sanitari. El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros en 5 anys. La gestió dependrà de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. És previst que el nou centre s'ubiqui en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet.

L’equipament del nou hospital està dissenyat per prestar serveis a patologies més prevalents i de complexitat baixa i moderada. El centre es proveirà de consultes externes, de capacitat per fer proves diagnòstiques i de quiròfans. En definitiva, un nou hospital interdisciplinari basat en un model d’atenció integral de les persones.   (govern.cat)



Calendari Laboral per 2021



 

L’any 2021 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals.

Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2021 les següents:

  • 1 de gener (Cap d'any)
  • 6 de gener (Reis)
  • 2 d'abril (Divendres Sant)
  • 5 d'abril (Dilluns de Pasqua Florida)
  • 1 de maig (Festa del Treball)
  • 24 de juny (Sant Joan)
  • 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya)
  • 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya)
  • 1 de novembre (Tots Sants)
  • 6 de desembre (Dia de la Constitució)
  • 8 de desembre (La Immaculada)
  • 25 de desembre (Nadal)
Els dos dies festius locals a Cerdanyola per a l’any 2021 seran el :

 
3 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i
11 de novembre (Festa de Tardor de Sant Martí)



Equips del
Cerdanyola Vallès F.C


(cliqueu sobre el nom)
NOM DE L'EQUIP CatCATEGORIA
CERDANYOLA VALLES, F.C. "A" TERCERA DIVISIO NACIONAL (GRUP 5.B)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "B" SEGONA CATALANA - Primera Fase (SUBGRUP 4.A)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "A" DIVISIÓ HONOR JUVENIL (GRUP III.B)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "B" JUVENIL PRIMERA DIVISIÓ (GRUP 7)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "A" PREFERENT CADET (GRUP 3)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "A" PREFERENT INFANTIL (GRUP 3)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "A" PREFERENT BENJAMÍ (GRUP 1)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "B" BENJAMÍ 7 PRIMERA DIVISIÓ (GRUP 6)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "A" ALEVÍ PRIMERA DIVISIÓ (GRUP 5)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "B" ALEVÍ PRIMERA DIVISIÓ (GRUP 6)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "C" BENJAMÍ 7 SEGONA DIVISIÓ (GRUP 13)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "C" ALEVÍ SEGONA DIVISIÓ (GRUP 12)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "A" PREBENJAMÍ 7 (GRUP 35)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "B" PREBENJAMÍ 7 (GRUP 37)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "D" BENJAMÍ 7 SEGONA DIVISIÓ (GRUP 11)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "D" BENJAMÍ 7 SEGONA DIVISIÓ (GRUP 14)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "F" BENJAMÍ 7 TERCERA DIVISIÓ (GRUP 32)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "D" ALEVÍ SEGONA DIVISIÓ (GRUP 13)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "E" ALEVÍ SEGONA DIVISIÓ (GRUP 11)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "F" ALEVÍ TERCERA DIVISIÓ (GRUP 48)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "B" INFANTIL PRIMERA DIVISIÓ (GRUP 7)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "C" INFANTIL PRIMERA DIVISIÓ (GRUP 6)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "D" INFANTIL SEGONA DIVISIÓ (GRUP 54)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "B" CADET PRIMERA DIVISIÓ (GRUP 6)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "C" CADET PRIMERA DIVISIÓ (GRUP 7)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "C" JUVENIL SEGONA DIVISIÓ (GRUP 43)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "B" SEGONA DIVISIO FEMENI (GRUP 3)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "E" INFANTIL SEGONA DIVISIÓ (GRUP 52)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "D" CADET SEGONA DIVISIÓ (GRUP 43)
CERDANYOLA DEL VALLES FC. "D" JUVENIL SEGONA DIVISIÓ (GRUP 42)
CERDANYOLA VALLES, FC. "C" PREBENJAMÍ 7 (GRUP 38)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "A" SEGONA DIVISIÓ FEMENÍ INFANTIL (GRUP 5)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "C" LLIGA SEGONA DIVISIÓ INFANTIL FUTBOL SALA (BCN Gr. 2)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "B" LLIGA PRIMERA DIVISIÓ INFANTIL FUTBOL SALA (BCN Gr. 2)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "A" LLIGA SEGONA DIVISIÓ CADET FUTBOL SALA (BCN Gr. 3)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "A" LLIGA PRIMERA DIVISIÓ JUVENIL FUTBOL SALA (BCN Gr. 2)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "A" PREFERENT FEMENÍ (GRUP 1)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "B" LLIGA TERCERA DIVISIÓ CADET FUTBOL SALA (BCN Gr. 3)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "A" LLIGA PRIMERA DIVISIÓ ALEVÍ FUTBOL SALA (BCN Gr. 1)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "E" CADET SEGONA DIVISIÓ (GRUP 35)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "B" SEGONA DIVISIÓ FEMENÍ ALEVÍ (GRUP 3)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "G" ALEVÍ TERCERA DIVISIÓ (GRUP 46)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "H" ALEVÍ TERCERA DIVISIÓ (GRUP 47)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "F" INFANTIL SEGONA DIVISIÓ (GRUP 53)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "B" LLIGA TERCERA DIVISIÓ JUVENIL FUTBOL SALA (BCN Gr. 3)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "G" BENJAMÍ 7 TERCERA DIVISIÓ (GRUP 31)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "A" SEGONA DIVISIÓ FEMENÍ JUVENIL (GRUP 4)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "I" ALEVÍ TERCERA DIVISIÓ (GRUP 50)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "F" CADET SEGONA DIVISIÓ (GRUP 44)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "A" SEGONA DIVISIÓ B NACIONAL FUTBOL SALA (Subgrupo 3A)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "H" BENJAMÍ 7 TERCERA DIVISIÓ (GRUP 33)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "C" LLIGA TERCERA DIVISIÓ INFANTIL FUTBOL SALA (BCN Gr. 3)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "G" INFANTIL SEGONA DIVISIÓ (GRUP 55)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "B" LLIGA TERCERA DIVISIÓ CATALANA FUTBOL SALA (BCN Gr. 4)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "A" LLIGA MINIBENJAMÍ FUTBOL SALA (BCN Gr. 2)
CERDANYOLA VALLES, F.C. "B" LLIGA MINIBENJAMÍ FUTBOL SALA (BCN Gr. 3)




Nou cartipàs del govern municipal



 
 
 
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha portat alguns canvis en el cartipàs municipal

Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric.

Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors, David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra. Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez. També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible.

Les tinences d’alcaldia queden de la següent forma:

Primera Tinent d’Alcaldia - Pepi Rivera
Segon Tinent d’Alcaldia - David González
Tercer Tinent d’Alcaldia - Javier Sánchez
Quarta Tinent d’Alcaldia - Carme Arché
Cinquena Tinent d’Alcaldia - Glòria Urbano
Sisena Tinent d’Alcaldia – Eulàlia Mimó

El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda de la següent forma:

Àrea d’Alcaldia i Presidència

◘ L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció de la Ciutat
◘ David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del Coneixement,
   Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, Joventut i Infància
◘ Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis Jurídics
◘ Carme Arché, és responsable de Gent Gran
◘ Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+

Àrea de Cohesió Social i Ciutadania

Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge
David González, s’encarrega d’Educació i Joventut
Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat, Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública.
Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric
Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments Socials

Àrea de Territori i Sostenibilitat

Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de Proximitat

Àrea d’Economia i Serveis Generals

Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria
Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i Ocupació
Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat Accessible
David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes d’Informació
Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans 



Les obres del cementiri-tanatori marxen a bon pas



 

 
 
 
 
 
Al meu entendre les obres cada dia que passa es veuen com avancen. Els nínxols estan molt avançats i els que estaven ruïnosos han estat enderrocats. L'escalinata que comunicava els dos nivells de l'cementiri s'ha traslladat i passa a ser una rampa. Les voreres (ja era hora) estan desapareixent amb la qual cosa l'espai per a les escales de mà serà molt millor. Era impossible donar suport a una escala per accedir a un quart pis.
L'accés d'entrada necessita eliminar la grava ja que hi ha pujada i possibilitaria algúna que altre relliscada. (25 setembre)



Reurbanització de Can Xarau



 
El projecte de reforma i millora de la illa de Can Xarau va començar el 2014 amb un avantprojecte general que va permetre obrir al públic el gran espai ocupat per l’antic camp de futbol de Santa Anna, actual parc Xarau. A partir d’aquest avantprojecte han sorgit diferents projectes executius d’obres com ara la reurbanització de la plaça central d’accés des del carrer de les Camèlies, la coberta d’una de les pistes exteriors, la reforma de la coberta de La Boina, la substitució de la coberta del pavelló i l’adequació d’un equipament en edifici de serveis, entre d’altres.

La reurbanització de l'illa d’equipaments de Can Xarau segueix el seu curs amb la posada en marxa d’una nova fase d’actuació. Les obres ja han començat i s’allargaran durant 6 mesos amb la previsió de finalitzar-les durant el primer trimestre del 2021.
Remodelació del tram del carrer de les Camèlies entre els carrers de Santa Anna i la Malesa. Aquesta actuació permetrà eliminar les barreres arquitectòniques i transformar el carrer en un espai més amable per als vianants i per a les persones usuàries de les instal·lacions. També s’aprofitarà per substituir el clavegueram d’aquest tram de carrer, que es troba en molt mal estat.

En aquests moments les obres s'han concentrat a l'antiga escalinata que donava accés a el camp de futbol, aixecament de l'tram de vorera entre el passeig de la Riera i el carrer de les Camèlies, i l'enderroc de la planta superior de l'edifici que fins ara ocupaven els oficines de l'Cerdanyola Club d'Hoquei.

Remodelació del tram del carrer de les Camèlies entre els carrers de Santa Anna i la Malesa. Aquesta actuació permetrà eliminar les barreres arquitectòniques i transformar el carrer en un espai més amable per als vianants i per a les persones usuàries de les instal.la-
cions. També s’aprofitarà per substituir el clavegueram d'aquest tram
de carrer, que es troba en molt mal estat.

La nova fase ara iniciada s’allargara durant 6 mesos amb la previsió de finalitzar-les durant el primer trimestre del 2021.
(Font : Ajuntament de Cerdanyola)


Los oncólogos reclaman una ley general de amianto para evitar más muertes

Tiene relación directa con el cáncer de pulmón, mesotelioma, cáncer de laringe
y de ovario


 
La Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) se suma a la petición de varias organizaciones de desarrollar una Ley Integral del Amianto. El objetivo es evitar las muertes derivadas de la exposición a este material cancerígeno. Así, junto a la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (Separ), entre otras sociedades científicas, los oncólogos se adhieren al Manifiesto publicado recientemente.

En la actualidad alrededor de 125 millones de personas en todo el mundo se exponen al amianto, según la Organización Mundial de la Salud (OMS). En general, la exposición se produce en el lugar de trabajo, lo que provoca que, al año, mueran en el mundo 107.000 personas por cáncer de pulmón, cáncer de pleura o mesotelioma y asbestosis, y 1.523.000 años de vida ajustados por discapacidad.

Los oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de muertes a otras enfermedades relacionadas con el amianto

Los expertos oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de muertes a otras enfermedades relacionadas con el amianto. Además, También se relacionan los fallecimientos con exposiciones a este material que no están relacionadas con el lugar de trabajo. Entre estas, la OMS estima unas 400 muertes. Aunque en España está prohibida desde 2002 la producción del amianto no existe una regulación sobre este que ya está instalado a nivel nacional. Hasta ese año fue muy utilizado en España y aún sigue formando parte de múltiples instalaciones.

“Por desgracia, en España no disponemos de un registro regulado de enfermedades relacionadas con el amianto y existe por tanto un infradiagnóstico importante. Además, no hay competencia nacional reguladora en España para gestionar la prevención de la exposición. Y todo esto hace necesario una ley integral que regule todo esto”, asegura el Dr. Álvaro Rodríguez-Lescure, presidente de SEOM.

Latencia de hasta 40 años

El oncólogo recuerda que este material tiene un periodo de latencia de hasta 40 años, lo que lo convierte en la actualidad en “un problema sanitario prevalente de gran impacto en España”. El Dr. Rodríguez-Lescure advierte de que esto “se mantendrá en las próximas décadas”.

Dr. Rodíguez-Lescure: “El amianto es un carcinógeno desconocido. Tiene una relación directa con el cáncer de pulmón, el mesotelioma, el cáncer de laringe y el de ovario”

Por otra parte, insisten en que no se trata de un enfermedad asociada que afecte únicamente a los antiguos trabajadores del amianto. “Nos afecta a todos, como población general expuesta, sin saberlo, de forma ambiental. Sin embargo, es un carcinógeno desconocido en este aspecto. Concretamente el amianto tiene una relación directa con el cáncer de pulmón, el mesotelioma, el cáncer de laringe y el de ovario”.

Desde SEOM crearon un grupo de trabajo específico sobre este asunto, centrado en la prevención, la colaboración con Medicina del Trabajo, las bajas laborales y la identificación de enfermedades profesionales de naturaleza oncológica.

Con una Ley Integral quedarían reguladas las medidas para la  iden-

 

tificación de población de alto riesgo de enfermedad atribuible al
amianto.

Los oncólogos también destacan los beneficios para la salud pública que tendría una Ley Integral del Amianto. Por una parte, quedarían reguladas las medidas para la identificación de población de alto riesgo de enfermedad atribuible al amianto. “Esto permitiría implementar medidas de seguimiento/screening, teniendo en cuenta el periodo de latencia de enfermedad”, aseguran desde SEOM.

En segundo lugar, podrían identificarse los casos atribuibles a este material cancerígeno. Esto se haría a través de un Registro de Notificación Obligatoria de todos casos atribuibles al amianto como la asbestosis o el cáncer.

Manejo de pacientes con enfermedades del amianto

Desde oncología también piden fomentar la importancia de la identificación de estas enfermedades en el registro. En concreto, entre los especialistas sanitarios que intervienen en el manejo de pacientes con enfermedades del amianto, incluidos los oncólogos.

Es importante evitar el infradiagnóstico. Para ello, aconsejan permitir el acceso al registro a todos los especialistas que intervienen en el manejo de estos pacientes

Por otro lado es importante evitar el infradiagnóstico. Para ello, aconsejan permitir el acceso al registro a todos los especialistas que intervienen en el manejo de estos pacientes. Desde el médico de atención primaria, neumólogo y oncólogo, hasta el médico del trabajo, entre otros.

Otro aspecto importante es la identificación de los casos potencialmente atribuibles al amianto, como aquellos relacionados con la exposición en población general ambiental/residencial. Por último, desde SEOM señalan que esta ley permitiría, a corto plazo, tener una imagen de la situación en España para gestionar recursos y medidas de prevención/diagnóstico por áreas de prioridad.

(http://isanidad.com)     20 juliol




Durant el confinament, abastiment agroecològic de proximitat



 
La pagesia de Collserola, i de tot el territori, té un munt de productes, sans, de qualitat, frescos i ecològics preparats per servir-te’ls. Aprofita’ls i a més donaràs suport als projectes que gestionen el nostre territori.

Finca de Can Puig. Font: Arran de Terra
Molts projectes agroramaders i artesanals del territori estan en una situació molt difícil com a conseqüència del confinament. Alguns d’ells han perdut els seus canals de comercialització principals, com menjadors escolars, restauració i mercats a l’aire lliure; d’altres estan fent un important esforç addicional per la gran quantitat de comandes, moltes d’elles a domicili, que estan rebent aquests dies.

L’abastiment alimentari és una prioritat en aquesta etapa de confinament, i la pagesia i els projectes d’elaboració artesanal són sectors estratègics que mantenen viu el nostre territori i generen economia local amb un alt valor afegit.

La pagesia de Collserola no s’escapa d’aquesta situació, tot i tenir una xarxa de consumidors propera s’han perdut diferents canals de comercialització molt rellevants per a la seva viabilitat econòmica, a causa de la situació d’emergència sanitària.

És doncs moment, també, de donar suport a aquesta pagesia que realitza un paper tant important de gestió del Parc Natural.

Us deixem un llistat de recursos perquè pugueu consumir ecològic i de proximitat.

Recursos per a consumir productes de proximitat:

Consulta el Catàleg de la pagesia de Collserola. Hi trobaràs tots els productors del Parc i la forma de contactar-hi. De les diferents iniciatives, actualment necessiten suport per a la venda de productes:
Xai de Collserola. Podeu contactar directament per telèfon amb el productor al 626 43 16 71

Can Puig. Tenen excedents de carxofa morada i faves per la baixada de venda de productes a la seva agrobotiga del Papiol. Podeu contactar directament al 689 93 42 41

Can Miano. Estan tenint dificultats per vendre els cargols que crien a Sant Feliu. Contacteu amb 677 78 17 34

Pere Montes. Ofereix la seva mel, després dels tancaments de restaurants i altres canals als que abastia abans del confinament. Contacteu a 646639667

A més també trobaràs molts més productors i productes al web Abastiment Agroecològic amb un mapa i directori de projectes agroramaders i artesanals a tota Catalunya.

Si vius a Barcelona, l’Ajuntament ha publicat al seu web un llistat de productors que serveixen a la ciutat. Els trobaràs a : 
a : 
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/productores-amb-servei-a-domicili-a-barcelona_938387

I no t’oblidis dels mercats de proximitat. Han reajustat les mesures de seguretat i en algun cas el lloc, però molts d’ells segueixen funcionant.

Consulteu els canals de comunicació del vostre municipi per conèixer si es desenvolupen o no i en quines condicions. Trobaràs un llistat dels mercats agroecològics:
Directori dels mercats setmanals a tot el territori:
https://www.mercatsetmanal.cat/

A Barcelona pots consultar els que estan oberts al següent enllaç:
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/els-mercats-de-pages-reobren-aquest-cap-de-setmana-2_939230

(parcnaturalcollserola)



Mapa de Catalunya



 
 
    Cliqueu sobre la foto



Història d'internet



 



Cerdanyola, terra d'ibers



 
 
Cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una visita guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de la tribu dels laietans, en la que es poden veure, distribuïts en set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola i reconstruccions, interactius i audiovisuals.

De la mà de la guia els participants podran descobrir l'origen i desaparició de la Cultura Ibèrica, l'organització de la societat, l'urbanisme i les activitats artesanals, la vida quotidiana de les familiars o les creences i misteris encara indesxifrables d'aquesta cultura sobre la vida quotidiana dels ibers.

En aquesta visita, entre d'altres aspectes de la cultura ibèrica, es podrà veure quines activitats feien les dones i quin paper tenien dins de la societat ibèrica.

 
La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per restes arqueològiques del poblat i els tres edificis ibèrics reconstruïts. activitat per a majors de 8 anys.

Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a l’exposició permanent amb l’entrada




Horaris museu:

Dissabte: 11-14.30 i 16.30-20 h
Diumenge: 10.30-14.30 h

Lloc: Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (Carrer de València, 19) 



Preservar el patrimoni històric: Can Coll com a exemple



 
Pel seu important valor patrimonial i etnogràfic la recuperació dels elements del passat agrícola de la serra és una de les tasques que es desenvolupa a diferents espais del Parc i, sobretot, a la finca de Can
Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental del Parc.

Un dels trets històrics més destacats del passat agrícola de la finca de Can Coll són les feixes delimitades per murs de contenció, de gran desnivell. Aquestes construccions serien avui dia impensables pel seu elevat cost, per això esdevenen un element de valor patrimonial i etnogràfic a conservar.

Enguany s’ha fet la recuperació del mur de pedra d’una de les feixes, pot ser el de més valor, dels tancats de la granja de Can Coll. La part on s’ha actuat és la meitat del mur quedes de l’origen ja estava compost per pedra i restes de totxo. A la resta de mur format per morter de calç i ciment amb pedra de riu petita, no s’ha actuat.

El mur original és autoportant però amb el pas del temps el fred, la calor, etc., s’ha anat degradant i fentcavitats, és a dir, perdent molt material de la secció del mur, fet que provocava la caiguda de les peces de l'acabament de la part superior del mur.
En els treballs duts a terme, el que s’ha buscat ha estat sanejar totes les parts més degradades i arribar fins al material més cohesionat i estable, zones on ja era necessari sanejar amb maquinària més potent. Aleshores s’ha continuat amb el mateix pendent del talús original per donar-li estabilitat, excepte a la zona del revolt, on el grau d’inclinació éssuperior, per tal de donar encara més estabilitat, reomplint per darrere amb morter i pedra.

Una part de la pedra utilitzada ha estat recuperada d’altres murs de pedra seca que han anat caient i dispersant-se amb els anys pels camps de conreu. La resta, l’hem anat a buscar per la mateixa finca, la qual cosa ha comportat passar moltes hores recollint i buscant pedres.

S’han recuperat tots els forats d’escorrentia d’aigües pluvials existents amb peces recobrades de la masia mateixa, que s’havien guardat per a aquests casos, i també s'ha refet la part de l'acabament del revolt, que havia caigut per la degradació i el pas del temps.

A la base del mur s’ha fet una sabata correguda armada per donar més estabilitat. Els treballs han durat quatre setmanes.

(parcnaturalcollserola)



Els vitralls de
Les Dames de Cerdanyola,

peces emblemàtiques del Museu d'Art de Cerdanyola(MAC), han estat proclamats
Bé Cultural d'Interès Nacional


 



Comença la construcció
del tanatori municipal


 
La primera fase de les obres contempla la reforma de la part antiga del cementiri i la construcció del tanatori

Mentre durin les obres, les restes dels nínxols afectats es dipositaran en capses de fusta a l’interior de l’Església Vella de Sant Martí, dins el mateix recinte del cementiri

   

Si s'ha complert el calendari, aquesta setmana havien de donar inici les obres per a la construcció del tanatori, que inclou quatre sales de vetlla, una sala polivalent, espai per als serveis administratius i un aparcament soterrat. Paral·lelament també s’iniciarà la reforma de la part antiga del cementiri que contempla l’enderroc d’una part dels nínxols de la zona més antiga del cementiri. Les famílies dels nínxols afectats ja han estat notificades i ara s’estan resolent les al·legacions presentades per algunes de les persones propietàries. Resoltes aquestes, es procedirà a l'exhumació de les restes que hi ha als nínxols afectats i es traslladaran a l’interior de l’església Vella de Sant Martí. Aquesta romandrà tancada fins que les restes siguin reubicades als nous nínxols.

Fet el trasllat de les restes a l’església, es procedirà a l’enderroc dels nínxols afectats i una vegada s’hagin fet els moviments de terra i la construcció del tanatori arribi a la planta baixa,

començarà l’ampliació del cementiri i per tant dels nous nínxols, que es concreta en un augment d’un 25% passant dels 3.149 actuals als gairebé 4.000. La durada de les obres serà d’aproximadament dos anys.

Lápides catalogades

El Cementiri Municipal de Cerdanyola i l’Església Vella de Sant Martí formen part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Catalunya. A la fitxa de protecció s’estableix el valor patrimonial d’algunes làpides dels nínxols que s’han d’enderrocar.

Des de l’Ajuntament es vol acordar amb les famílies propietàries de les làpides catalogades la seva cessió i exposició en el que serà un racó de memòria dins el mateix recinte del cementiri.




Nou Consistori 2019



 




Les Fonts de Collserola :
Passat, Present i Futur.



 
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada, d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de la història, han anat cons - truint amb l’objectiu de captar i canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els ele-ments inicials no sempre s’han conservat.

La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de ribera una mica  desenvolu-pada, que les emmarca. En molts casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats per fer ombra.

Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant. L’existència de les fonts ha fet possible la presència d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una continuada i massiva presència humana.

Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i cons-truccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar en la mesura del possible, totes les funcions.

Les Fonts, espais de Patrimoni construït

Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un inventari de totes les fonts existents i del seu estat de conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels primers.
Amb els anys les actuacions han estat supeditades, sobretot, a la dis-ponibilitat de recursos econòmics i humans i s'han centrat en la rea-lització de tasques de recerca, conservació i manteniment.

Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen tota men-a de vandalisme, fet que demana molts esforços i recursos econò-mics extres de què les administracions sovint no disposen.

En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de millora en algu-nes fonts, els seus espais i accessos. Totes aquestes tasques sem-pre s’han fet en col·laboració amb els propietaris, els mateixos ajun-taments i moltes entitats del territori del Parc.

L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que tingui. Els projectes s’es-tan acabant d’enllestir. A hores d’ara, les perspectives de futur són positives.

Les Fonts, espais del Patrimoni Natural

L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els ambients fonti-nals estan sent objecte d’estudis multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del Parc Natural de Collserola.

Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de relleu l’exis-tència d’un important nombre d’espècies lligades a les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes característiques força pròpies.

Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els elements d’obra i manteniment tots aquells que puguin resultar rellevants de cara a la biodiversitat.

Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte d’HortaGui-nardó, amb una forta tradició d’us social, s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la conservació dels valors naturals.

A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de sortida dels animals en fonts, safarejos i basses.

Espais viscuts i per repensar entre tots

Collserola ha comptat sempre amb la presència de persones, grups excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint.
A les feines realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un centenar de fonts.

Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar els diferents racons.

La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc., i finalment, consensuar els projectes, ha portat a la creació degrups de treball al voltant de les diferents fonts.  (Parc de Collserola) abril 2019


Observa en directe
els ocells de Collserola



 
 
Al llindar del bosc, ben embolcallada per les alzines i a tocar del centre d’informació, hi ha instal·lada una de les menjadores del parc. Gràcies a la webcam que hi ha instal·lada, podeu veure en directe, des d’ara i fins al començament del mes de març, aquesta instal·lació d’ajuda a la fauna que facilita l’alimentació hivernal als ocells i, a la vegada, constitueixen un mitjà excel·lent per poder-los conèixer i observar i extreure’n una informació privilegiada.

Per tal d’identificar més fàcilment els ocells que veurem atansar-se a la menjadora, la pàgina web conté una sèrie de fotografies de les aus que hi acostumen a menjar (gaigs, picasoques blau, mallerengues, pit-roig…). Al web també hi trobareu petits vídeos dels ocells que s’apropen al centre d’informació.

Connecteu-vos i no us perdeu l’espectacle!

Us convidem també a que vingueu al Centre d’Informació observar els ocells que visiten la menjadora. El trobareu obert tots els dies de la setmana, de 9.30 a 15 h. A Can Coll CEA (Cerdanyola del Vallès) també trobareu oberta, tots els diumenges de 10.30 a 13.30 la Feixa dels Ocells. Ambdues instal·lacions estaran en funcionament fins a principis de març. 


(Parc Collserola)
 
             
 
Després de sis mesos tancada, a partir de setembre l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes tornarà a obrir les seves portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h.


L'Església vella de Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració


 
 
 
   
   
   


El Parc de la Riera.
Collserola



 
El Parc de la Riera de Sant Cugat representa una porta d'entrada al Parc de Collserola. La riera dón'a el seu nom al parc i, en el seu pas pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès, delimita la ciutat amb Collserola, a la vegada que constitueix un veritable nexe d'unió, cosa que permet un millor apropament a la Serra.

El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important.
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable.
Vista de la Riera de Sant Cugat des de la passera dels Horts
 
La riera de Sant Cugat

La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal.

La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major.


La riera rep el seu nom, aproximadament, a l'alçada del Parc de la Pollancreda al municipi de Sant Cugat.

Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera constitu-eix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà.

Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial  d'Orde-
nacio i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc.


Parc de l'alba.
Dos nous itineraris
pel corredor Verd



 
El 11 de juny de l'any passat es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba.

La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord.

El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec-
tada per elements que fragmenten el territori. Però té un paper clau  en el manteniment de la connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits (ENP).

El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals.
 



Can Coll, Centre d'Educació Ambiental



 
 
Parc Natural de la serra de Collserola

La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica.

Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals.


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius.

Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament.

Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural.
Els mestres i professors han de preparar les activitats en una reunió prèvia a Can Coll amb els educadors. Les inscripcions comencen el primer dia laborable de setembre. Trobareu detallades les diferents propostes educatives a l'apartat el Curs al Parc.

Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants.

A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors.
Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells.


Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2
Telèfon fix: 93 692 03 96        Telèfon mobil: 638 56 52 77
Fax: 93 580 76 54
Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés

E-mail: activitatscancoll@collserola.cat
Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503
Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental


Declarat bé cultural d'interès
nacional el jaciment ibèric 
de Ca n'Oliver,

a Cerdanyola del Vallès



 
 
 El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.

La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunica-cions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultò-rics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.
 
Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demana-va tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització.

En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la pro-mulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració
 


CALENDARI DE PAGAMENT
DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS  PER AL 2021



 
 
 

CALENDARI FISCAL
GUIA FISCAL



HORARI DE CORREUS


 
-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57
Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:30 hores


HORARI  CEMENTIRI

 

Dilluns, dijous, divendres i dissabte de 8:30h a 13:30h i de 14h a 17h.
Dimarts de 8:30h a 13:30h.
Dimecres, tancat

Diumenge de 10h a 14h.
 
   


TRANSPORT LOCAL


 



     Línies i horaris 
 
 
SALILLAS.NET  ÉS UNA WEB PERSONAL QUE NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO  CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

a.salillas@gmail.com 
 
   
   

Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900. Totalment desconeguda

Passseig de Cordelles al voltant de 1900. A la vista de la fotografia podem afirmar sense cap por, que res del que ensenya existeix
 
Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant dels anys 80-90
 
Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva. Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a 1920
 
 
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba.  
 
                    FOTOGRAFIES DE
         CERDANYOLA DEL
            PASSAT SEGLE

 

Passejant  pels carrers de Cerdanyola  al llarg del segle XX

 
 

Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola
 anys 1943-1945-1946-1947


 

Regidors de 1799 -2019

 

El comerç local des d'inicis del segle XX
 

 

Agenda Política


Junta de Govern
Carlos Cordón Núñez - Alcalde
Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia
David González Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia
Javier Sánchez Miras - 3è. Tinent d'Alcaldia
Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia
Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia
Oscar Pons - Regidor delegat

 


Properes activitats
 
 

 

 

 


Activitats estables
Algunes activitats poden estar suspeses a causa de l'Covid-19
 
 
Cada primer diumenge de mes el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura Ibèrica

Cerdanyola, terra d'Ibers

2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Martí, una església per a la pagesia
2n diumenge de mes
Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h
Visita guiada gratuïta a les 12 h. Església Vella de Sant Martí


Activitats a Can Catà Natura
És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost.
Preu: Adults 3 €, nens 2 € -Telf: 627 433 462 i 600 259 084

Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 

1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h.
Activitats a Can Catà.
Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu:
- Fem el camí de la font nova!
- Anem cap a la font vella!
Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults
3 €, nens 2 €


Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges.  Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h.

La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros

 

Activitats al Museu d'Art (MAC)



Dissabte 10 de juliol a les 19 h. :
Fantosfreak Off Festival
Sessió alternativa, prèvia a l'inici del festival.
Al Museu d'Art de Cerdanyola

Diumenge 18 de juliol a les 12 h. :
Visita Guiada al Museu
Inclosa amb l'entrada
Al Museu d'Art de Cerdanyola



Del 25/6 fins al 30/8.: Ismael Smith. Sebas Martin - L'il·lustrador de còmics Sebas Martin presenta els originals d'una novel·la o quadern gràfic que ha realitzat a partir de la trajectòria vital de l'artista Ismael Smith i Marí i que serà editat pel Servei de Feminisme i LGTBIQ+.
                           

Activitats al Poblat de Ca n'Oliver 
 




Primer diumenge de mes

Ca n'Oliver, un poblat iber laietà
Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït.

Segon diumenge de mes a les 12 h.
Cerdanyola, terra d'ibers
Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys.
 
 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.

Visita guiada al Museu de Ca n’Oliver
Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada.

L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament:

Entrada general: 3 €
Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola).
Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola.
Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants)
Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones.

HORARIS

De l'1 d'octubre al 30 de març
Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h


De l'3 d'Abril al 30 de Setembre:
Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h

Tancat:
 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre

 
El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes arqueològics.
Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. 

 
 
Activitats al
 Parc del Turonet


Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc 

Calendari activitats
Diumenges d'11:30 a 13:30 h.
 

La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Obrirà els diumenges d'11:30 a 13:30 h, al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamental-ment a un públic familiar.
Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es desenvoluparan seguint les mesures corresponents de prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és necessària la inscripció prèvia a través del mail  mediambient@cerdanyola.cat, indicant el nom, telèfon i número de participants.

 
 

      EXPOSICIONS


Fins al 4 de juliol
al Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver
Exposicions 'Tots som monestir' i 'No és or tot el que brilla. Fons ocult'
Dues mostres relacionades amb la història de Cerdanyola entre els segles XI i XVII.
"Tots som monestir" és una proposta conjunta dels Museus d'Història de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet i Sant Cugat del Vallès, poblacions que durant segles van estar vinculades amb el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès. S'hi mostren objectes i documents dels quatre museus.
"No és or tot el que brilla". El Fons ocult és un programa de mostres de materials i documents del fons del Museu d'Història que no estan exposats i que ja es feia a Ca n'Ortadó amb l'objectiu de què la ciutadania pugui veure'ls. Aquesta primera mostra, estarà dedicada a la pisa daurada procedent de la volta del cor de l'església Vella de Sant Martí.
Aforament limitat. Cal seguir la normativa sanitària vigent
Horaris: Dimecres, dijous i divendres de 17 a 20 h.
               Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h.
               Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h.



Fins al 11 de juliol :
Exposició temporal "Jordi Sabater Pi. L’art de la ciència"- Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver (carrer de València, 19)
El zoòleg Jordi Sabater Pi és recordat per ser qui va trobar el goril·la albí Floquet de Neu, que va viure gairebé 40 anys al zoo de Barcelona, però no cal oblidar que també va ser un científic reconegut internacionalment pels seus estudis en etologia i etnografia amb treballs sobre les eines dels ximpanzés, sobre la cultura de tribus com la dels Fang o per haver treballat amb Diane Fossey, la reconeguda primatòloga experta en goril·les, entre molts altres.
A més de la vessant científica, Sabater Pi tenia una gran capacitat d'observació, que ell considerava la base del coneixement. Aquesta exposició ens permet descobrir el Sabater artista, dibuixant, fotògraf, observador del detall. A les seves llibretes hi anotava, de manera incansable, apunts anatòmics, mesures, colors, retrats, tatuatges, expressions, hi feia dibuixos de flora, d’aus, d’amfibis…i com no, de primats. Un repàs del que ha significat el dibuix científic, una eina essencial d'observació i d’anàlisi, en els treballs d’investigació i que cal tornar a recuperar com a disciplina de formació dels nostres futurs científics.
Organitzat: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb la col·laboració del CRAC, La Constància i AFOCER



Activitats a l'ATENEU

 
 
 
https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu



  Cerdanyola, cultura, natura
i patrimoni




Activitats estables Tots els diumenges


De I’ 1 de març al 7 de juny : Jugatecambiental -
Activitats familiars - Parc del Turonet . Horari: 11.30 a 13.30 h.    ???


Tercer diumenge de mes


Sant Iscle, una parròquia medieval -
Visita guiada a les 12 h.
Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes


Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els!



Activitats estables 

Tots els diumenges.

Can Coll, un mas al bosc
. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.3. 0 a 14.30 h

Segon diumenge de mes
Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat

Tercer diumenge de mes
Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost tancat
 
 

Activitats a la Biblioteca Central

 


      http://www.bibliotecacerdanyola.cat/


 
 
EXPOSICIONS

Horaris :

Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h.
Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h.


 

Activitats del Parc Natural  Collserola
 
 
 
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)  



Per tal de frenar la mobilitat en el territori i evitar la transmissió
 de la COVID-19 us informem que, fins a nou avis :


- Els caps de setmana restaran tancat els centres d'atenció al públic.
- S'anul-la l'agenda d'activitats del Parc. Nomes es mantenen els
   programes escolars.
- Alguns serveis de les arees de lleure (aparcaments, lavabos, taules
 de picnic...) no estan operatius.

Mes informació

 

 
DESCOBERTES EN FAMILIA

Una passejada als voltants del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc.
• Cal inscriure’s el mateix dia al Centre.
• Places limitades, 20 persones per sortida.
• Menors de 3 anys gratuït.
, Preu: 1,85 € / persona. Horari: 11 i 12.30 h.

Dissabte, 18 de setembre : La química de la natura
Dos torns, a les 11 i a les 12.30 h.
Al Centre d'Informació del Parc

UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA

Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de la biodiversitat. En aquests moments, és el centre d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus horts, granja, vinya i camps, són importants espais educatius.

Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit - Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del Parc

Can Coll CEA
Ctra. de Cerdanyola a Horta, Km 2. Cerdanyola del Vallés


PASSEJADES AL VOLTANTS DEL CENTRE D'INFORMACIÓ

ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA

Obert els diumenges  de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 
 
 
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL

Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h.  

Visites a la granja de Can Coll


 
MATINALS A COLLSEROLA



Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos.

Durada 3 hores       Horari: de 10:00 a 13:00 h
De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon :
932 803 552 -  Màxim 25 persones per grup    
Preu per grup 109,10 €. 


Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.
 
 
VOLS COL·LABORAR?

Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us convidem a participar-hi!
• Activitat gratuïta.
• Places limitades.
• Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552.
• A partir de 18 anys. Horari: de 10 a 13 h.


 
NITS D'ASTRONOMIA 
 
 
 
Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constella-cions i altres cossos celestes. L’activitat combina explicacions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 22 a 24 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc.
Cal inscripció prèvia
la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552.  Places limitades.
Preu : 5,40€      Edat recomanada: + de 12 anys.

Divendres, 16 de juliol :
Vega i Altair: el romanç de la Via Làctia
Al Centre d'Informació del Parc de 22 a 24 h
.
 
D'EXCURSIÓ AMB...



Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament.
Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada.
Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552

Dimarts, 21 de setembre : DEPANA. Caminants Collserola: de Sant Feliu de Llobregat a Molins del Rei
Consultar al inscriure's
HORA: consultar al inscriure's.
 
PASSEJADES TEMÀTIQUES 
 
 
 
Una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà una visió general d’aquest espai natural.

Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius). A partir 12 anys
Horari: De les 11:00 a les 13:30 h.
Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52
Preu: 1,85 € per persona

Dissabte, 17 de juliol d'11 a 13.30 h. : Preparats per la calor
Al Centre d'Informació del Parc

  
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores 
 
 
QUÈ TROBAR ALS CENTRES

CENTRE D’INFORMACIÓ*
Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions.

CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL *
Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions.
La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA*
Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament.

CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS
 
 
CENTRE D’INFORMACIÓ*
Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net
Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats.

CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396
activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA*
Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17

PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ
Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.

PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA
Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola.

PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS*
Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874

* Gestionats pel Consorci
 
 

LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)

 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41º28'03.9", 2º09'02.0"
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.28'25.44" ,  2º07'28.35"
Masia de Can Fatjó del Molí.
41º.484013º, 2º127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º

Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º

Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º

Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º

       


TELEFONS D'INTERÈS


SERVEIS LOCALS


Ajuntament (centraleta): 935 808 888
Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888
010 - Informació Ciutadana: 010
Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133
Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369
Casal de Joves Altimira: 935 805 869
Deixalleria Municipal: 936 917 442
Parc Tecnològic:  935 820 100
Piscina Municipal: 936 917 704
SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 
Servei Informació Juvenil:  935 806 119
Servei Local Català: 935 802 751
Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322
UAB: 935 811 000

SERVEIS GENERALS

Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710
Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720
Avaries aigua potable: 933 422 000
Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750
Avaries Endesa: 800 760 706
Biblioteca Central: 935 807 602
Correus: 936 913 757
Gas Natural (Avaries): 900 750 750
Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100
Correus: 936 913 757
CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647
Dones per la Igualtat: 935 801 398
El Safareig: 935 806 151
Funerària Truyols: 935 809 710
Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515
RENFE Rodalies: 936 918 869
Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292
Servei Local de Català: 935 802 751
Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016
Taxi (Fonotaxi): 933 001 100

URGÈNCIES

Emergències: 112
Ambulàncies: 061
Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències)
Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700
Bombers: 085
Policia Local : 092 / 936 912 000
Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502
Policia Nacional (Urgències): 1091
Policia Nacional (DNI): 935 942 489
Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120

SALUT

Alcohòlics Anònims: 933 177 777
Parkinson Catalunya: 935 800 311
Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953
Ambulàncies (Urgències): 061
As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099
Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444
Planificació familiar: 935 942 199

CAPS

Cita prèvia atenció primària: 937 284 444
CAP Canaletes: 935 910 740
CAP Fontetes: 935 944 470
CAP La Farigola: 936 919 589
CAP Serraparera: 935 806 363
CAP 2 (Urgències): 935 942 216
CAP 2 (Visites): 935 942 111

ASSOCIACIONS DE VEÏNS

AV Banús-Bonasort : 935 807 078
AV Canaletes: 666 38 78 38
AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93
AV Can Cerdà: 93 580 05 61
AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62
AV La Farigola: 637 52 62 38
AV Les Fontetes: 93 691 91 51
AV Quatre Cantons: 93 580 46 11
AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27
AV Sant Ramon: 93 692 52 22
AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29
AV Serragalliners: 627 64 68 07
AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56
AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27
AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19
Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550
Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594



 

Mapa del món

 
 

Sobre la Serra de Collserola
 
 
Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts de Cerdanyola
          
       

       • FONTS  DE  COLLSEROLA



HISTÒRIA DE COLLSEROLA
 
Des de fa molts i molts anys Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica.

A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys.

Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura.

Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès.

L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta.

La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera.

A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles.

Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra.

La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc.

Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern.

El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses.

A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions.

Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist.

Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres.

Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra.

Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà.

La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona.

Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió.

Parc Natural de Collserola