Al desaparèixer la invasió sarraïna, es van completar les defenses
de la vila : el castell de Terrassa i la torre de vigilància que
havia al Puig Novell. En l'any 1110, el comte de Barcelona, Ramón
Berenguer III, va vendre unes possessions properes al Vallparadís, a
un noble dit Berenguer Sanla, però amb l'obligació d'edificar
allí una fortalesa. Aviat va quedar construïda la part principal
d'aquella residència fortificada, amb forts murs, fosses i torres de
defensa. Aquella família va residir en ella més de dos segles.
L'any 1345, Blanca de Centelles que no tenia descendència, al morir
va cedir els seus dominis a l'ordre religiós dels cartoixans. Des
d'aleshores i fins el segle XV s'instal.la al castell la comunitat
cartoixana de Sant Jaume de Vallparadís.
L'edifici es va reformar i adaptar a les necessitats de la
comunitat cartoixana. Es van construir les dependències pròpies d'un
monestir (l'església, la sala capitular, el claustre, les
cel.les...). Inicialment, el nou monestir va rebre el nom de sant Jaume
de la vall de Terrassa, denominació que provenia de la capella de Sant
Jaume. La capella, documentada des del segle XIII, era exterior i va
desaparèixer a començament del segle XX.
L'església destinada als cartoixans era a l'interior, i es correspon
a la sala on s'ubiquen les exposicions temporals del Museu. La sala
capitular de la comunitat es trobava, amb tota probabilitat, a la
sala de "Medi natural, prehistòria i mon antic" de l'exposició
permanent del Museu.
El claustre de la cartoixa, d'estil gòtic auster, té una galeria
inferior i una al pis superior. Les cel.les dels cartoixans podrien
ser al pis superior, tot i que no se'n coneix ni la situació ni la
distribució exactes.
L'any 1413 els cartoixans van vendre l'edifici a l'Ordre del Carme
de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i al mateix any es van
traslladar a la nova cartoixa de Santa Maria de Montealegre, a Tiana.
L'Ordre del Carme va ocupar el monestir fins al 1432. Aquest mateix
any l'edifici va passar a mans de Jofre de Sentmenat.
L'any 1830, el territori de la quadra de Vallparadís es va
incorporar a la jurisdicció municipal de Terrassa i s'acabaren els
drets jurisdiccionals del senyor del castell. La família Sentmenat
va continuar conservant el castell i algunes terres fins al 1852,
quan ho va vendre a la família Maurí.
Una masovers treballaven les terres i habitaven una part de
l'edifici. A final del segle XIX i principi del XX l'edifici es
trobava en un avançat estat de degradació, i bona part d'ell ja
havia desaparegut.
El 1944 el castell va ser declarat monument històric, i el 1947 els
Maurí el van cedir a la ciutat. Poc després es van iniciar les
obres de restauració i reconstrucció de l'edifici, on es va ubicar
el museu, que es va inaugurar, el 1959, com a Museu Municipal de
Arte. Actualment, i sota la denominació de Museu de Terrassa, el
Castell Cartoixa de Vallparadis és una de les seccions d'aquest
museu.
Font : Castell Cartoixa de Vallparadis
Situació : A la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental) Coordenades
: N 41 33 52
E 02 01 08
|