Situació : Al centre de la població, al costat de la plaça d'Octavià

Visitat el 17-8-2010       Situació d’aquesta edificació: N 41º28'25"   /   E 2º 05' 06"

L'antiga abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou el monestir més important del comtat de Barcelona. Es tenen notícies des de l'any 878, en què s'esmenta l'abat Ostofred, un precepte del rei franc Lluís el Tartamut.

El monestir de Sant Cugat era al s. XI, un dels més importants en la colonització de les terres i un dels que més rendiment obtenia, sent el centre més important de poder i cultura.
A finals del s. XII, els dominis del Monestir s'havien estès de tal manera que va ser necessària una important reforma de l'administració interna. Es creen quatre divisions: Vallès, Llobregat, Penedès i Palau, per tal de racionalitzar l'administració dels dominis monacals.

El monestir mai va ser un castell si bé es va emmurallar i per diversos motius estratègics, interessar adquirir aquesta denominació. Actualment  envolta el recinte, cap al sud i l'est, el mur de l'antiga muralla exterior.

"...no és fins el 1120 que per primer cop el cenobi es designa com a castrum d'Octavià (Rius, 1947: 46, doc. 849). El fet no respon a una innocent evocació d'una antiga fortalesa, sinó a una fórmula jurídica creada per l'abadia a fi d'erigir-se en castell termenat. El doble caràcter de monestir i castell feudal és confirmat per una sentència del 1532 al plet entre l'abat i el poble de Sant Cugat pel qual el primer com a senyor exigia als seus vassalls la contribució a l'obra de la muralla...." (x)


 (x)  Extracte de l'estudi :  "La fortalesa romana, la basílica i el Monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià (Catalunya).  Les excavacions de 1993-1995" signat per Pere Lluís Artigues i Conesa-Mònica Blasco Iarasanz- Eduard Riu-Barberà i Maria Sardà i Vilardaga.