|
La
història de Montblanc
s'inicia en el 1080
any en que es funda el poble
de Duesaigües, situat vora la confluència dels rius d'Anguera i
Francolí. El 1155, Ramon Berenguer
IV atorgava carta de poblament i
canvia'n el nom pel de Vila-salva.
El 1163 Alfons I, amb finalitats estratègiques, lliura una nova
carta de poblament i ordenà que la població es traslladés a l'altra
banda del Francolí, a major altura, i que prengués el nom de
Muntblanc. Aquesta carta de poblament concedia al veguer de
Montblanc el ple domini sobre les aigües.
La nova població es concentrà al voltant del tossal de Santa Bàrbara,
en un perímetre delimitat del camí ral (actual Carrer Major), pel
torrent de la Regina (en la Plaça Major) i pel baluard de Santa Anna.
El creixement sembla que fou ràpid i el 1170, a més del castell, ja
existia l'església romànica de Santa Maria, el Palau del Castlà, el
cementiri i el mercadal.
La vila fou de domini reial i governada pel castlà fins al febrer
del 1177. El 1387 es erigit el ducat de Montblanc. El castell restà
en aquesta època abandonat i es bastiren grans palaus. Les obres de
la muralla, en la seva major part conservada, tingueren lloc entre
el 1366 i la darreria del segle (1 500 metres de longitud i 32
torres emmerletades de 16 a 20 metres de altura totes quadrades,
menys la dels Cinc Cantons).
El nucli antic, conjunt medieval de gran interès, apareix encerclat
per un volt de muralles, tres portals (de Bover, del Castlà i de
Sant Jordi) i les torres subsistents.
En 1995 la comissió territorial de Patrimoni Cultural aprova el pla
d'actuació de l'Ajuntament de Montblanc per a recuperar la muralla
medieval, amb una inversió inicial de 600 milions de pessetes. La
muralla de Montblanc és una de les més importants que es conserven a
Catalunya.
|
