Documentat en
1068. Restes en la part alta de la població del que va ser el
castell destacant una gran torre quadrada acompanyada pels murs de
l'antiga església parroquial.
Gósol va pertànyer inicialment al pagusberguedà, però aviat
passa als comtes de Cerdanya i més tard, amb les restants
possessions d'aquests, al patrimoni dels comtes de Barcelona. Els
uns i els altres infeudan el castell de Gósol, als senyors de Pinós.
L'any 1273 Galceran (IV) de Pinós, (dit el Vell), i la seva dona
Esclarmunda atorguen carta de poblament per a tots aquells que
s'estableixin en la població. Aixó alliberava els habitants presents
de l'obligació de treballar en les reparacions del castell.
A la fi del segle XIV, Gósol es veu involucrat en les lluites contra
el comte de Foix i un any després pateix de la guerra contra Joan II.
El 1469 el capità Pere Companyó va declarar la vila sotmesa al rei
de França. En aquesta època, Gósol, com la resta de les propietats
dels Pinós, havia passat a pertànyer als ducs d'Alba.
|