Documentat l'any 957 a través d'una donació de Ènnec i Flodeberga que fan a Sant Cugat si bé el domini quedava en poder del comte de Barcelona. Anys més tard, en el 993 ho rep Aimeruds de mans del seu marit el comte Borrel la qual a la seva mort ho cedeix al seu fill el comte Ramón.
Aquest castell és adquirit en 1323 per l'acaudalat banquer Pere Marc juntament amb la jurisdicció del lloc per 120.000 sous de Barcelona de mans del rei Jaume I el qual estava mancat de diners per a conquistar Sardenya. En 1897 passa a les mans d'altre banquer, anomenat Manuel Girona.

Així, en 1323, Pere Marc I comprà el senyoriu d'Eramprunyà, i tant ell com el seu fill Pere foren consellers i tresorers reials; seu altre fill, Jaume, va ingressar en l'orde de cavalleria, i ennoblir a la família. Jaume Marc II, senyor d'Eramprunyà i també poeta, va rebre l'encàrrec del rei Joan II d'organitzar els primers jocs florals instituïts a Catalunya. Entre 1375 i 1376 va impulsar obres al castell d'Eramprunyà, com commemora una inscripció encara visible a la roca de la fortificació. També va ser qui va encarregar la imatge gòtica de la Mare de Déu de Bruguers. Però possiblement el Marc més conegut és Ausiàs, el gran poeta, mort en 1459, membre de la branca valenciana de la família i parent dels senyors d'Eramprunyà.

En 1469, durant la guerra entre el rei d'Aragó Joan II i la Generalitat, les tropes d'aquesta destrueixen el castell d'Eramprunyà després d'un mes de setge. A partir del segle XVI, es trasllada el centre senyorial a la casa fortificada de Castelldefels (actual castell) i en 1548 mor Isabel Marc, amb la qual s'extingeix la línia d'aquesta família a Eramprunyà.

Actualment presenta un notable conjunt de ruïnes sobre el santuari de Bruguera, així com tombes i magatzems. El progressiu deterioramiento de totes les seves restes pel abandonamiento dels seus propietaris, ha culminat amb l'exigència de l'Ajuntament de Gavà cap a la Generalitat perquè adopti les mesures oportunes perquè les restes d'aquest castell medieval considerat com Bé cultural d'interès nacional siguin expropiats.

Conserva alguns elements arquitectònics interessants: uns arcs, finestres, una cisterna coberta (?) semi-derruïda, etc. L'interior, molt diàfan -- no hi ha gaire runa a terra - permet moure's amb comoditat pel recinte. La construcció està edificada al punt més alt del turó, sobre grans roques de color rogenc, amb pedra del mateix color, que el pas del temps va deteriorant a mossegades.

Al costat de la fortalesa hi ha l'ermita de Sant Miquel, completament accessible, sense res a dins, amb la teulada ben conservada. Entre aquesta i el castell hi ha una cisterna a l'aire lliure, excavada a la roca, de dimensions respectables. Algunes tombes antropomorfes apareixen pels voltants de les dues edificacions.
En definitiva, una visita molt aconsellable

Situació : Dalt d’un turó a les afores de Gavà, a la vora de Begues, a la comarca del Baix Llobregat 

GPS : N 41 18 50.96 E 01 57 26.