Acords municipals any 1943


27 Abril
.


"Acord municipal pel qual s'autoritza la urbanització general de les finques" La Ferreria",
"la Beguda "i" Heretat Altimira ", com a resultat de l'expedient tramitat".


11 Maig.


"Assabentat de les gestions que es realitzen perquè sigui posat novament en marxa el servei d'autobusos entre l'estació del ferrocarril i la barriada de Montflorit."


13 Juliol. 


"Cedir a Manufacturas Eternit, SA, una parcel·la sobrant de via pública al final del carrer Gran Via, per a l'ampliació de la seva fàbrica, a condició que, com preu o compensació, executi, pel seu compte, l'obres d'urbanització de l'entrada a Sardanyola per la carretera de Sabadell, d'acord amb projecte redactat, sense que pertoque a cedir a la miama Empresa altra parcel·la que també sol·licitava al final del carrer Verge de Montserrat "

13 Juliol . 


"Quedar perfectament assabentat i impost de l'assumpte relatiu a la delimitació amb Ripollet practicat en 1930 i en la seva virtut advertir a l'Ajuntament d'aquella població que, segons acords anteriors que han adquirit fermesa legal, els drets sobre la finca urbana anomenada" La Ferreria ", de l'Avinguda de la Creu Roja, pertanyen al Municipi de Sardanyola ".

10 Agost .


"El assabentat i satisfacció que produeix una comunicació de l'Empresa Manufacturas Eternit, SA conformant-se amb la realització de les obres d'urbanització de l'entrada a Sardanyola per la carretera de Sabadell (carrer Sant Josep) a compensació i preu del terreny que li fou cedit a la sessió del dia 13 de juliol últim. ".


31 Agost.


"A Mariana Renom, per construir un edifici destinat a Cinema, amb l'obligació de practicar el terraplenat del carrer i deixar un pas provisional al costat de la finca del Sr. Félix de Pomés, el pas, l'espai del qual li pertany en propietat reconeguda a tots els efectes, ha de subsistir, com a màxim, fins que es continuï el carrer de Santa Teresa fins a arribar a la seva confluència amb el Riu Sech".


28 Setembre.


"Interposar recurs de reposició contra un acord adoptat per l'Ajuntament de Ripollet en data 13 d'agost últim, declarant revocat l'acord de 30 de setembre de 19.35 relatiu a la rectificació de la delimitació d'ambdós termes municipals."


14 Octubre.


"El assabentat i conformitat del recurs de reposició interposat contra l'acord adoptat per l'Ajuntament de Ripollet en data 13 d'agost últim, relatiu a determinats aspectes de la delimitació entre els dos municipis."


9 Novembre.


"Fer constar la satisfacció pel resultat obtingut amb el recurs de reposició entaulat contra acord de l'Ajuntament de Ripollet en matèria de delimitació d'ambdós termes municipals, i que ha tingut com a conseqüència el deixar sense efecte l'acord municipal recorregut" .


2 Desembre.


"Acceptar la invitació rebuda per assistir a la inauguració de les noves oficines que la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, instal·la en aquesta vila."



Acords municipals any 1945



11-1-1945 :


 "Autorizar al Sardanyola Club de Hockey para usar como fondo de su escudo, el de ésta municipalidad, a condición de que no sea fraccionado en ningún caso"



13-3-1945


"Fer constar la satisfacció més viva per haver obtingut el títol de campió de Catalunya l'equip local d'Hoquei sobre patins i contribuir a la subscripció per sufragar les despeses de la competició Nacional .a que ha de concórrer el mateix equip".



10-4-1945 :


"Fer constar la gran satisfacció que sent l'Ajuntament per haver estat fixada aquesta localitat com a capital d'una Comarca judicial, en aplicació dels preceptes de la nova Llei de justícia municipal, integrada pels Municipis de Moncada, Santa Perpètua, Ripollet i Barbará i procedir al compliment del que preveu el Decret de 19 de gener últim, per a la decorosa instal·lació del Jutjat".



10-7-1945 :


"Donar relleu a la inauguració del nou enllumenat públic del carrer de Sant Josep que serà inaugurat el dia 21 de l'actual, i lamentar que la manca de ciment obligui a endarrerir la terminació del pavimentat de l'expressat carrer".



30-8-1945 :


"Concedir un termini que acabarà el dia 30 de novembre vinent perquè tots els edificis que siguin susceptibles d'aprofitar les clavegueres del Municipi per a desguassos residuals, construeixin el tanc sèptic reglamentari per al depurat previ d'aquelles aigües, i que els que no ho efectuessin, siguin inclosos al Padró d'arbitris amb fins no fiscals sobre inexistència de tanc sèptic, previst en el vigent Pressupost municipal”.



Octubre 1945
:


"Fer constar la gran satisfacció del Municipi per haver estat inclòs aquest a la categoria de Cinturó de Barcelona, ​​als efectes de racionament, per la qual cosa la població rebrà els articles racionats a la mateixa quantia i classe que la capital".



30-10-1945 :


"L'assabentat d'haver estat nomenat President d'Honor del Club d'Hoquei el senyor Alcalde, i agrair la distinció a l'esmentat Club local".
Adjudicar definitivament al senyor Juan Truyols Xercavins, el concurs per a la prestació dels serveis de Pompes fúnebres i de més annexos del Cementiri municipal, amb subjecció a les condicions establertes per a la seva contractació”.


19-11-1945 :


"Col·locar dues vidrieres artístiques i un relleu del Patró de Sardanyola, Sant Martí, als tres finestrals del Saló de sessions".



18-1-1945 :


"Com ja s'han adonat els ciutadans de Sardanyola han començat els treballs d'urbanització del carrer de Sant Josep de conformitat amb el projecte aprovat darrerament per l'Ajuntament i autoritzat per la Prefectura d'Obres Públiques de la província.

De l'obra que es realitza ja se n'ha parlat alguna vegada, en particular quan era imminent la seva execució arran d'un primer projecte degudament aprovat. Tot i això, ha patit un ajornament per donar lloc a la rectificació de la rasant de la carretera amb motiu de ser eixamplada per part de l'Estat, havent-se aconseguit amb això una important millora per a la població de Sardanyola, i en particular per als veïns de l'expressada carretera o carrer de San José".

Durant aquest ajornament, i com a seqüela de la rectificació de rasant, s'ha hagut de modificar el projecte d'urbanització que finalment ha quedat concretat en la manera com s'està duent a terme.

Com es recordarà, les obres que es realitzen al repetit carrer de Sant Josep corren absolutament a càrrec de l'Empresa Manufactures Eternit S. A., que ha d'executar-les en virtut de compromís contret amb la Municipalitat, i aquesta no contribueix a l'obra amb altra cosa que amb els carros que han de transportar les terres procedents de les rases que s'obren per a la instal·lació de les clavegueres.

En principi, aquesta col·laboració municipal no estava prevista, però resultant que en el projecte s'assenyalava una canonada la capacitat de la qual es va considerar reduïda per a la claveguera citada, es va convenir amb l'Empresa constructora, que el Municipi s'encarregaria de l'acarreo de les terres sobrants, per compensar en alguna cosa l'exhorbitan-li excés que s'originava en l'Ajuntament.

És propòsit decidit que amb l'obra que es realitza, quedi resolt completament el problema de les aigües pluvials a l'esmentat carrer de Sant Ossé, i per tant s'aprofitarà l'oportunitat per derivar a la claveguera les aigües de totes les teulades. Aquesta millora que s'introdueix als edificis particulars, haurà de ser abonada pels respectius propietaris en fer efectiva la contribució especial que per tal millora haurà d'imposar, oportunament l'Ajuntament”.


8-3-1945 :


"Fa poc a l'estiu passat, Sardanyola es va vestir de festa per a reduir, com solemnement es va fer, als jugadors del "Sardanyola Club d'Hoquei" amb motiu d'haver conquerit el subcampionat nacional de l'Hoquei sobre patins. Va ser una efemèride que orgullosament recordem, i que tenia molts d'estímuls perquè els nostres jugadors arribessin a més glòries l'any actual".

I si bé no ha arribat el moment culminant, podem fer fora les campanes al vol per celebrar faust esdeveniment que preludia el toc dels clarins de la victòria definitiva per al nostre equip.

En efecte: El Sardanyola Club d'Hoquei ha guanyat el campionat de Catalunya a la competició que va finalitzar diumenge passat. Els nostres jugadors amb brau i alt esperit esportiu, imposant l'estil del seu joc ràpid i net, es van destacar al capdavant de la classificació general des dels primers partits i, durant el torneig, no només han mantingut el seu lloc sinó que ho han millorat destacant-se amb 4 punts d'avantatge sobre el subcampió regional.

Aquest fet en si, ja és! suficient per despertar l'orgull de Sardanyola que, també esportivament veu el seu nom llançat als quatre vents en grans titulars per registrar la gloriosa gesta del nostre equip en conquerir, per primera vegada, el Campionat de Catalunya.

Aquestes felicitacions que llancem sense reserves, no són, però, les definitives. Aquestes les reservem com a estímul per al moment en què els nostres jugadors d'Hoquei sobre patins arribin al títol de campió d'Espanya de la competició que ha de començar el dia 18 de l'actual paxa acabar el dia 1 d'abril.

Cal guanyar aquest campionat nacional. Nosaltres n'estem segurs perquè un Sardanyola que s'ha mantingut tan fort en el torneig regional en lluitar contra adversaris molt temibles, no pot cedir ni cedirà el seu primer lloc a cap dels nous conjunts amb què s'haurà d'enfrontar per guanyar el títol, sobradament merescut de campió nacional”.


12-4-1945 : II HOMENAJE A LA VEJEZ EN SARDANYOLA


"Acuitats per l'esperit d'amor a la Vellesa, tan magníficament demostrat per aquesta població l'any passat, estem organitzant l'Homenatge d'aquest any, amb la pretensió que revista, si és possible, encara més esplendor que el 1944.

S'ha assenyalat, en principi, la data del 13 de maig, per a la qual necessitem la col·laboració i el concurs de tots: ancians, com a figura central de l'homenatge; senyoretes perquè donin la principal nota de color; nens i nenes amb els seus Mestres, que expressin als ancians el pur amor de la infància; joves que els tributin testimoni de respecte; gent generosa que contribueixi amb el seu òbol a l'esplendor més gran d'aquest Homenatge que té un caràcter tan peculiar i tan espiritual; i finalment, públic, tot el poble de Sardanyola en massa, sense distinció d'edats, sexes ni classes perquè ompli i animi tots els actes amb la seva presència que serà penyora inequívoca de l'amor i respecte que, amb alt i honrós esperit de civilitat, rendeix la població de Sardanyola als seus venerables avis.

Hem dit que per organitzar la festa d'Homenatge a la Vellesa necessitem i demanem la col·laboració de tothom. Aquesta col·laboració ha de ser escalonada a mesura que les circumstàncies la facin precisa i, per tant, de moment ha de consistir en els requisits següents:
1. Els ancians més grans de 70 anys que vulguin sumar-se a l'Homenatge han de ser inscrits abans del dia 30 de l'actual. Amb aquesta finalitat, els mateixos ancians o qualsevol persona interessada, ha de passar per les oficines municipals per fer la inscripció.
2. Les senyoretes majors de 14 anys que es prestin per acompanyar els ancians, també s'han d'inscriure, a les oficines municipals, per tot el dia 30 del mes actual.
3. Queda oberta, a l'Ajuntament, una subscripció en què s'admetran tota mena de donatius per contribuir a la millor esplendor de l'Homenatge a la Vellesa. Cal que el veïnat de Sardanyo la recordi la festa de l'any passat i es decideixi a lliurar un donatiu, per modest que sigui, perquè aquest any 1945 l'Homenatge revista tal magnitud tjue mereixi ser assenyalat amb pedra d'or a la memòria de cadascun dels nostres ancians.

Estem segurs del bon acolliment que la població sencera de Sardanyola dispensarà a la idea de celebrar el II Homenatge a la Vellesa; i volem tenir també la seguretat que la col·laboració i l'aportació de tothom serà realment extraordinària.
No dubtem que, tal com confia el Patronat, l'Homenatge a la Vellesa d'aquest any 1945, revestirà una esplendor digna del prestigi de Sardanyola”.


19-4-1945 : 


“Per Ordre ministerial del 24 de març últim, ha estat creat un Jutjat Comarcal amb capitalitat a Sardanyola, de la qual dependran els Jutjats de Moncada i Reixach, Ripollet, Santa Maria de Barbarà i Santa Perpètua de la Moguda.

La creació d'aquesta Comarca judicial com totes les altres d'Espanya té el seu origen immediat al Decret de 8 de desembre de 1944. dictat per desenvolupar la Base primera de la nova Llei de Justícia municipal de data 19 de juliol anterior.

El coneixement d'aquestes disposicions i de les complementàries que es van dictar, principalment una Circular de la Direcció General d'Administració local, va revelar a l'Ajuntament de Sardanyola la importància que comportava obtenir, per a aquesta població, la capitalitat d'una comarca judicial.

Sense perdonar moment ni treball, es van realitzar els tràmits que reglamentàriament s'exigien, remarcant la importància, la situació geogràfica i les altres característiques del Municipi de Sardanyola, i col·locant-lo en un lloc destacat per merèixer la declaració de capitalitat de la Comarca judicial.

I la superioritat, compenetrant-se de les circumstàncies que concorren a la nostra població, ha resolt, per la citada Ordre de 24 de març, instituir-la en capitalitat de la Comarca judicial formada pels pobles de Sardanyola, Moneada, Ripollet, Barbarà i Santa Perpètua.

El fet té una importància extraordinària de la qual ens hem de congratular, no només pel relleu que atorga a la nostra localitat, sinó també perquè evita que el veïnat de Sardanyola s'hagués de desplaçar per a assumptes judicials, a una altra població on, si no, s'hagués fixat la capitalitat de la Comarca judicial.

Ara s'han d'instal·lar degudament i decorosament els locals per al Jutjat comarcal i, quan comenci el seu funcionament adonarem detalladament de les seves atribucions per a la més perfecta orientació dels nostres radiooients tant de Sardanyola com dels altres pobles que integren aquesta nova Comarca judicial”.


Reglament del Cementiri Municipal i els seus serveis

CAPÍTOL. I
GENERALITATS



Art. 1. El Cementiri de Sardanyola pertany al Municipi i per tant, té el caràcter de servei Municipal.
Àrt. 2. El règim i l'administració del Cementiri depèn de l'Ajuntament, sense perjudici del compliment i l'observança de les lleis i les disposicions generals d'ordre superior que siguin aplicables.
Art. 3. Al Cementiri de Sardanyola existiran dos recintes de dimensions proporcionades: un per als que morin dins de la comunitat del culte Catòlic i un altre per als que morin fora d'ella. Tots dos recintes tindran entrades diferents i la seva separació serà absoluta.
Art. 4. Al Cementiri es practicaran les inhumacions en les tres formes següents: en nínxols; en tombes o mausoleus i en fosses.



CAPITULO II
DE LOS NICHOS


Art. 5. Els nínxols es construiran per compte de l'Ajuntament i seran cedits als particulars en arrendament o en propietat, pels preus que estiguin establerts a l'Ordenança fiscal que estigui en vigor en el moment de la cessió.
Art. 6. L'arrendament d'un nínxol serà per cinc anys i podrà ser prorrogat una sola vegada, per igual termini. La pròrroga s'ha de sol·licitar amb un mes d'antelació al final del primer període. En qualsevol moment l'arrendament d'un nínxol es pot convertir en propietat definitiva.
Art. 7. Els nínxols no podran obrir-se fins transcorreguts els següents terminis de la seva última inhumació: Per a cadàvers de persones mortes de malalties corrents, dos anys. Per a les morts de malaltia infecciosa, cinc anys. Se n'exceptuen els casos de manament judicial, que s'han de complir de la manera com vagin ordenats.
Art. 8. En un mateix nínxol no es poden dipositar més cadàvers que els que pertanyen a les persones d'una mateixa família fins al tercer grau de parentiu, tant consagrar-lo com col·lateral, i de les que facin vida comuna amb aquests.
Art. 9. Correran de compte del Municipi les operacions de tapar i destapar els nínxols quan s'hagin de realitzar en els mateixos inhumacions i exhumacions recents. En qualsevol altre cas, o sigui quan es vulguin verificar altres operacions que sol·licitin els particulars, seran a compte d'aquests les despeses que s'originin. En tot cas, aquestes operacions han de ser practicades pel personal encarregat de les mateixes al Cementiri.
Art. 10. La conservació ordinària dels nínxols anirà a càrrec del Municipi, i l'extraordinària a càrrec dels seus amos. S'entenen per obres de conservació extraordinària els casos d'esfondrament que es produïssin després de transcorreguts deu anys de la concessió del nínxol.
Art. 11. Per contribuir a les despeses de conservació ordinària dels nínxols, els seus propietaris o arrendataris abonaran un cànon de cinc pessetes anuals per cada nínxol, a partir del primer de gener següent a la seva adquisició.

Si transcorregueren deu anys sense que abonés el cànon de conservació d'un nínxol, s'entendrà que els interessats hi renuncien els seus drets, i aquest revertirà íntegrament al municipi. En aquest cas, si el propietari o els seus familiars o representants són de domicili conegut, s'instruirà expedient requerint-los perquè es facin càrrec de les restes mortuòries que es trobin en el nínxol en qüestió, i si no ho verifiquessin en el termini que se'ls assenyali, aquestes restes seran conduïdes a la fossa comuna.

Si el propietari, els seus familiars o representants són de domicili desconegut, les restes mortuòries que es troben al nínxol s'han de col·locar en una urna especial, degudament retolada, que s'ha de conservar en lloc o departament exprofés del Cementiri, fins que aparegui algun interessat del difunt o dels seus familiars. En aquest moment s'instruirà l'expedient previngut al paràgraf anterior i es procedirà tal com s'hi estableix. Si el referit interessat vol conservar aquelles restes mortuòries, ha d'abonar les despeses que, per la seva negligència, s'hagin originat.

Art. 12 . La propietat d'un nínxol podrà traspassar-se només en virtut d'herència legalitzada, justificada documentalment davant l'Ajuntament, i abonant els drets que estiguin fixats a la corresponent Ordenança fiscal.
Art. 13. La propietat d'un nínxol podrà renunciar-se a favor del Municipi a títol gratuït o percebent, el propietari, la quantitat que cada cinc anys (els acabades en cinc i zero) fixarà l'Ajuntament amb caràcter general.
Art: 14. A la tapa dels nínxols es poden posar làpides o inscripcions de qualsevol classe, a condició que el projecte d'inscripció mereixi prèviament la conformitat de l'Alcaldia o de la Secretaria municipal.
Art. 15. La possessió d'un nínxol s'acreditarà per mitjà d'un títol que sempre ha d'obrar en poder del titular. El pagament del cànon de conservació s'acreditarà per l'oportú rebut. Per causa de destrucció o pèrdua d'aquests documents, es pot lliurar un duplicat si és procedent per resolució de l'expedient que, amb aquest motiu, s'instrueixi.
Art. 16. L'Ajuntament podrà disposar d'un nínxol quan li convingui per o per causes justificades. En aquest cas haurà de cedir al propietari un altre nínxol d'iguals o millors condicions que l'expropiat, i subvenir a totes les operacions i despeses del trasllat de restes.


CAPITULO III
DE LAS TUMBAS Y MAUSOLEOS


Art. 17. Regiran per a aquesta classe de sepultures les mateixes condicions i prevencions establertes en el Capítol anterior per als nínxols. amb les següents modificacions:

a) Seran construïdes exclusivament per compte dels interessats, de conformitat amb el projecte que, prèviament, aprovi l'Ajuntament. El seu emplaçament serà als llocs expressament destinats a aquesta classe de sepultures, i el solar haurà de ser adquirit pels propietaris als preus que s'assenyalin a la corresponent Ordenança-fiscal.
b) Totes les operacions que s'hagin de fer en aquestes sepultures, com ara obertura, tancament, conservació, millora, etc., etc., seran sempre de càrrec dels seus propietaris, els quals estaran subjectes al cànon de conservació que s'estableix a l'article onze.
c) Si el propietari fes abandonament d'una d'aquestes sepultures de manera que en sigui ostensible el descuit i el mal aspecte, serà requerit formalment perquè l'adequa. Si no ho efectués o bé resultés de parador desconegut, amb l'expedient previ que s'instrueixi a aquest efecte, s'entendrà que renuncia els seus drets sobre la sepultura i aquesta revertirà al municipi que podrà cedir-la en les condicions que expressament i per al cas, acordi.
Les restes mortuòries, si n'hi hagués, seran tractades com estableix l'article onze.


CAPÍTOL IV
DE LES FOSES


Art. 18. Al Cementiri municipal existiran espais suficients i expressament destinats per a la inhumació dels cadàvers que no hagin de ser dipositats en nínxols ni en tombes.
Art. 19. Les fosses es cavaran a la terra i hauran de tenir les dimensions, circumstàncies i condicions previstes per les lleis sanitàries en vigor. Les fosses no podran obrir-se ni remoure's fins transcorreguts dos anys de l'últim sepeli.
Art. 20. Les fosses seran numerades i se'n portarà registre especial a l'Ajuntament, a fi d'identificar el lloc on estigui dipositat un cadàver, mentre no hagi tingut lloc la seva remoció reglamentària.
Art. 21. Les inhumacions en fosses, no meritaran drets municipals de cap classe.
Emès per Ràdio Sabadell


En determinat moment de l'any 1943, la Direcció de l'Emissora Ràdio-Sabadell va oferir molt gentilment a l'Ajuntament de Sardanyola un espai setmanal per a la radiació de qüestions oficials o d'interès per a la municipalitat.

Acollida la idea amb simpatia, i malgrat el compromís i responsabilitat moral que per als regidors de Sardanyola implicava, es van ultimar els detalls fixant per al dijous de cada setmana, a les nou del a nit, la transmissió de l'expressada emissió municipal.
Heus aquí una petita seleccció:



Emissió del día 9 de setembre 1943


"L'Alcaldia de Sardanyola, en representació de l'Ajuntament, té a satisfacció dirigir-se per aquesta emissora els senyors radiooients, especialment els habitants de la població i els qui, d'una manera nás o menys directa, tenen en la mateixa interessos de qualsevol ordre.

La gentilesa de Radio-Sabadell, a la qual aquesta Alcaldia expressa des d'aquest moment la més sincera gratitud, fa possible que quan resulti intensant a la municipalitat, sigui difós entre els habitants de Sardanyola per mitjà d'aquesta Emissora que prestarà un servei tan apreciable tots els dijous a les nou del vespre.

En aquesta emissió especial, l'Ajuntament de Sardanyola comunicarà les notícies, projectes, acords, anuncis oficials i orientacions que estimi pertinent i pugui contribuir a la finalitat del Municipi que, com resa la Llei municipal, és el foment dels interessos morals i materials de la població.

Ens congratulem avui a saludar cordialment-li tota la població de Sardanyola, incloent-hi, d'una manera molt expressiva, la Colònia estiuenca que tant honra i estima la nostra vila, volent infondre a tots la satisfacció d'aquest moment en què s'inaugura l'emissió setmanal de Sardanyola des dels estudis de la simpàtica Radio, grata i profitosa a la població sencera".


Emissió del 9 de setembre 1943


"L'enllumenat públic de Bellaterra ha adquirit un excel·lent aspecte amb la col·locació dels nous focus que vénen a substituir els que van ser trencats durant l'època marxista.

S'està procedint a la reparació de l'afirmat del pont del carrer de Santa Anna, per facilitar-ne el trànsit i deixar en bon estat el terra del viaducte.

Ha canviat d'empresa la concessió de la línia urbana d'autobusos entre l'estació del Ferrocarril i la barriada de Montflorit. La nova Empresa, estimulada per l'Ajuntament, es proposa intensificar el servei fins a prestar-lo a l'arribada i la sortida de tots els trens.

Disposicions de caràcter superior, reiterades per l'Alcaldia, prohibeixen en absolut la circulació de gossos desproveïts de morrió. Es recorden aquestes circumstàncies per evitar accidents lamentables, així com les sancions que, en qualsevol altre cas, es poden imposar.

Tot carruatge de tracció a sang, ha de portar la corresponent tauleta de matrícula municipal degudament precintada. La lalta de precinte pot donar lloc a la imposició de multes. Per al precintat de les tauletes, així com per adquirir-les, s'ha d'acudir a les oficines municipals.

Les bicicletes, per circular, necessiten anar proveïdes de la tauleta de matrícula municipal que s'expen a les Oficines del Municipi”.


Emissió dia 16 de setembre 1943


"Els productors agrícoles que han fet entrega del Contingent forçós de blat, poden passar pel local de la Germandat de Labradores, per recollir la quantitat de segó que els pertany.
Els mateixos productors anteriors poden passar també pels baixos de la Casa Consistorial, a cobrar l'import de la quota forçosa entregada”.


Emissió del dia 30 de setembre 1943


"Han quedat ja repartides les noves cartilles de racionament que hauran d'entrar en vigor el proper 3 d'octubre.
La nova cartilla de racionament és idèntica a l'actual i per tant la seva utilització no presenta diferències, tret de les d'ordre de control"


Emissió del dia 14 d'octubre 1943


L'extensió dels nuclis urbans de Sardanyola constitueixen diversos quilòmetres de carrers que representen un problema de capital importància per al Municipi.
Una de les coses que revela millor l'activitat i la capacitat administradora d'un Ajuntament és, indubtablement, l'estat en què es troben els carrers de la seva població. Aquestes vies, que representa el sistema nerviós de la municipalitat, diuen eloqüentment la forma i la cura que es té per al sanejament, la urbanització i l'ornament de les poblacions, ja que resulta molt difícil atendre aquests aspectes primordials sense que es tradueixin en el millorament dels carrers.
L'Ajuntament de Sardanyola s'adona perfectament de la consideració anterior, i per això els seus majors esforços van encaminats al millorament i conservació de les vies municipals. Sense perjudici de les activitats que la municipalitat requereix, la Corporació té la seva preferència als carrers i està disposada a aconseguir que, dins d'un termini curtíssim, aquests adquireixin l'aspecte que el decòrum del Municipi exigeix, acabant amb els carrers intransitables, mal pavimentats i coberts d'herba i mala herba. Des de començament d'any s'ha treballat molt en aquesta finalitat, però l'extensió realment extraordinària de carrers que té Sardanyola, és causa que amb prou feines es noti la feina feta.

Donant-se'n compte, l'Ajuntament es proposa intensificar la seva acció en aquest sentit, amb el propòsit que l'any 1944 es faci un gran pas per posar en ordre i bon estat les vies municipals per conveniència, satisfacció i orgull de tots.

Absolutament lligat a aquest, hi ha un altre problema més delicat i costós: el de les voreres. És inadmissible que una població de la importància i característiques de Sardanyola no tingui voreres adequades, tant al seu nucli principal com a les seves belles barriades de Bellaterra i Montflorit. És aquest, problema que l'Ajuntament es proposa resoldre, però naturalment, amb temps, perquè alhora que s'observen les necessitats del Municipi, cal considerar les possibilitats econòmiques dels seus veïns i propietaris, majoritàriament en aquest assumpte de les voreres el cost de les quals, per disposició expressa de la llei, recau, en una part considerable, sobre el propietari de la finca.


Emissió del dia 21 d'octubre 1943


"L'arbrat a les muntanyes i valls constitueix un preat cabal de riquesa, i alhora, un regulador excel·lent del règim de pluges. L'arbrat a l'interior de les poblacions constitueix un signe de cultura, distinció i bon gust. Els passejos, carrers i places poblats d'arbres adquireixen vida i elegància.

Sardanyola, afortunadament va al capdavant de les poblacions que demostren afició a l'arbrat. Una vista general del nucli urbà ens mostra les cases i torres perdent-se entre el fullatge de mil diferents espècies arbòries i aquí i allà apareixen graciosos grups d'arbres i plantes que, senyorejant per sobre de teulades i terrats, donen a la població un aspecte agradable i poc comú. El que s'ha dit no indica que quant a arbrat, Sardanyola ho tingui tot fet ni que puguem acontentar-nos amb aquesta visió de caràcter general. A l'arbrat de la nostra població hi ha llacunes i defectes que desmenteixen en part el que acabem de dir, perquè retreuen d'una manera extraordinària l'aspecte de diversos punts i llocs de la població.

L'Ajuntament té idea cabal d'aquests defectes i té el propòsit de corregir-los en la mesura de les possibilitats. Per començar, es proposa fer una plantació extraordinària d'arbres al llit del Riu Sec per suprimir la visió d'abandó i brutícia que ofereix des del pont de la carretera de Sant Cugat. És clar que aquesta visió no es modificarà en un mes ni en un any, però d'aquí a un temps la llera del riu es veurà convertida en una bonica arbreda que, a més, enriquirà el patrimoni municipal.

Per realitzar la plantació que anunciem l'Ajuntament, que alhora que té gran afany per embellir la població, sent un gran respecte per la Hisenda del Municipi, ha aconseguit que, a més d'obtenir gratuïtament els arbres que siguin necessaris, els treballs siguin realitzats pel Front de Joventuts que té per missió predilecta el foment de la riquesa forestal. D'aquí pocs dies, per tant, veurem els alegres nois del Front de Joventuts poblant d'arbres el caude del Riu Sech, amb la qual cosa prestaran un assenyalat servei al Municipi ia la població sencera de Sardanyola”.


Emissió del dia 28 d'octubre 1943


El Municipi de Sardanyola no podem conèixer-lo íntegrament en una sola ullada. Té diversos i diversos aspectes que anirem donant a la publicitat a mesura que les dades i xifres apareguin degudament concretes i depurades.

Per avui, donarem a conèixer quant es refereix a la superfície del terme municipal dedicat a cultius, vinyes, boscos, pinedes i altres aprofitaments forestals i agrícoles.
La superfície total del terme de Sardanoya descomptant, naturalment, els espais ocupats per finques urbanes, torres, jardins, vies públiques i fins i tot sítios, és, en números rodons, de 28 milions de metres quadrats.

28 quilòmetres quadrats té, doncs, la nostra municipalitat i aquesta xifra, superada en pocs casos als Municipis d'Espanya, ens obliga a prendre en consideració un territori tan extens per deduir, com dèiem abans, els assumptes i problemes que, per conseqüència, es creen a la municipalitat.

Els indicats 28 milions de metres quadrats, equivalents a 2.800 hectàrees, estan destinats als següents aprofitaments:

Una vinya................................................. 737 hectàrees
A altres cultius................................... 461 "
A pinedes................................................ 1.297"
Un bosc................................................18 "
A altres aprofitament.... . ..........287 "

Les dades anteriors, a més de ser curioses, revelen que tenim un terme municipal molt extens. Hem de tractar-ho com a tal, possessionant-nos de l'orgull de posseir-ho i aplicant les conseqüències que se'n deriven. Seria pueril i insensat prescindir d'aquesta realitat i entossudir-nos a operar el nostre Municipi com si fos petit. Si els assumptes i problemes que el funcionament de la municipalitat origina, tenen envergadura, hem d'afrontar-los en les proporcions justes i resoldre'ls amb el sentit de la responsabilitat que ens incumbeix.
Donem per tant al Municipi de Sardanyola la importància que realment té, i sentint el noble orgull de viure-hi, deduïm consideracions de les que haurem d'ocupar-nos en una altra ocasió en què tractarem de l'aspecte urbà del nostre Municipi.


Emissió del dia 16 de desembre de 1943


"Per aquesta Alcaldia de Sardanyola ha estat dictat i publicat el següent BÀNDO

Francisco Duba Riera, Alcalde d'aquesta vila de Sardanyola.
Faig saber: Que s'observa un creixement perniciós en la manca d'assistència a l'escola per part dels infants de la població compresos a l'edat escolar.

Això constitueix una falta imperdonable que l'Autoritat no pot consentir, vetllant pels interessos de la vila, i exigeixen que els infants adquireixin el grau d'instrucció i educació imprescindibles per convertir-los en els homes que en el futur han d'ocupar el seu lloc a la societat humana.

Per tant, cal exigir el compliment estricte de les disposicions legals establertes sobre el particular, fent responsables els pares de tot cas d'abandó o negligència deliberada.

En virtut d'això, de conformitat amb les atribucions que m'estan conferides,

Disposo:

1. És obligatòria lassistència regular a classe de tots els nens i nenes de 5 a 14 anys dedat.
2. Tot escolar que es trobe pel carrer en hores que siguin de classe, serà recollit pels Agents de l'autoritat, i se li imposarà el correctiu adequat a la seva falta.
3. Els pares i familiars dels infants seran responsables de les faltes d'assistència a l'Escola que cometin els que estiguin a cura d'ells.
Per aquestes, se'ls imposaran multes de 5 a 25 pessetes per cada cas, sens perjudici de les sancions d'una altra ordre que es puguin imposar.
4. Per mitjà de la Matrícula escolar, es controlaran les assistències a classe, amb el propòsit ferm d'aturar d'una vegada per sempre la negligència observada, a fi d'aconseguir que la cultura de la població escolar de Sardanyola, no pugui ser posada en dubte sota cap concepte.

El que faig públic per a coneixement general i rigorós compliment, confiant que l'elevat esperit de ciutadania de la població sencera, sabrà fer innecessàries la imposició de sancions que, si s'escau, seran exorables".

Sardanyola, 13 de desembre de 1943. L'Alcalde, signat: F. Dubá


Emissió del dia 18 d'octubre 1945

"Sardanyola s'ha honrat, dissabte passat, dia 13, amb la visita de l'Excm. senyor Ministre de la Governació el senyor Blas Pérez González. La visita va tenir per objecte inaugurar el flamant Sanatori "La Flor de Maig" que acaba de ser construït per l'Estat al nostre terme municipal i que ofereix un aspecte superb.

A les quatre del dia indicat va arribar al Sanatori l'Excm. senyor Ministre acompanyat dels llustríssims senyors Director General de Sanitat i Director General d'Arquitectura i de l'Excm. senyor Governador civil de la província.

Van ser rebuts per les autoritats i personalitats que ja es trobaven en aquell lloc, entre els quals recordem l'Ajuntament en ple de Sardanyola amb el seu alcalde i secretari; als Excms. senyors President de la Diputació provincial i Rector de la Universitat; Il·lustre senyor Cap provincial de Sanitat; senyors Director i Administrador del Sanatori; Rdos. Cura-parroc i Coadjutor de la Parròquia, representants de la Premsa de Barcelona, ​​etc. etc. Fetes les presentacions de rigor, el senyor Ministre, amb els seus acompanyants, va recórrer els tres pavellons que integren el Sanatori, i es va procedir després a la benedicció i inauguració oficial. Acabat l'acte es va oferir als concurrents un delicat lunch que van servir de gentils infermeres, departint el senyor Ministre i altres personalitats durant prop de dues hores en agradable ambient de simpatia, expressant tots unànimament l'excel·lent impressió admirativa que causa el Sanatori inaugurat.

El Sanatori «La Flor de Maig» es troba emplaçat al més frondós de les nostres muntanyes cobertes de pinedes i dista uns tres quilòmetres de la població de Sardanyola. El circumda una extensa finca coberta de pins i enmig d'ella, dalt d'un magnífic panorama, s'aixequen majestuosos els tres amplis pavellons que formen el seu conjunt. L'obra, realitzada amb tots els avenços de la tècnica i del bon gust, rivalitza amb la seva instal·lació que està dotada de les més modernes exigències sanitàries. Té capacitat per a 350 malalts de tots dos sexes en pavellons separats i la seva construcció i instal·lació ha costat més de sis milions de pessetes.

Des de qualsevol punt del Sanatori i de les àmplies i ventilades terrasses, només es veuen muntanyes cobertes de pins. La impressió rememora paisatges helvètics sense que la taca d'un sol poble, ni tan sols el de Sardanyola, torbi l'ambient de repòs i de salut d'un panorama tan ampli i bell. No obstant i el solitari del paisatge que acabem de pintar com a marc molt adequat de «La Flor de Maig», les seves comunicacions es troben perfectament ateses amb un servei permanent d'autobusos urbans que fan el recorregut des de l'estació del Ferrocarril al Sanatori. A més tenim l'esperança que ben aviat quedarà acabada la carretera directa de Sardanyola a Barcelona per la Flor de Maig, amb la qual cosa el Sanatori quedarà a només 9 quilòmetres d'aquesta ciutat per esplèndida carretera panoràmica”.


AVÍS

"En compliment de les ordres superiors sobre restricció d'electricitat, a part de la restricció general per talls de corrent, caldrà observar a Sardanyola les prevencions següents, dictades per l'Autoritat governativa:

1. Els comerços no poden consumir electricitat des de les 7 de la tarda fins a les 8 del matí.
2. Els cafès i espectacles tancaran: els dies laborables, a les 11 de la nit i els dissabtes i dies festius, a les 12.00 h.
3. L'enllumenat públic s'apagarà totalment: els dies laborables a dos quarts de dotze i els dissabtes i dies festius a dos quarts de una.
4. L'enllumenat públic a base de columnes o fanals es mantindrà apagat.
Els contraventors d‟aquestes ordres seran denunciats a la Delegació especial de Catalunya”.

Emissió 1 novembre 1945

"Hace tiempo, en la emisión del día 19 de abril último, dimos cuenta de haber sido creado oficial-mente él Juzgado Comarcal de Sar danyola como consecuencia de la reforma que se está llevan-do a cabo en aplicación de la nueva Ley de Justicia municipal.
Desde la fecha en que dimos cuenta de la creación del Juzgado comarcal, por parte del Estado se han realizado los trámites conducentes a su efectividad, y por fin el día 22 de octubre último ha empezado el funcionamiento de este Juzgado, para el cual ha sido nombrado como Juez don Angel Tatjer Ciará.
El Juzgado Comarcal comprende, además de Sardanyola, que es su capitalidad, las poblaciones de Moneada y Reixach, Ripollet, Santa Perpètua de Moguda y Santa María de Barbará. O sea que todas las cuestiones o litigios de carácter civil y penal que se produzcan en esas poblaciones y correspondan a la competencia del Juzgado Comarcal, deberán sustanciarse ante nuestro Juzga-do de Sardanyola.
Como simple orientación, diremos que toda cuestión civil, cuya cuantía sea superior a 250 pese-tas, sin pasar de 3.000, corresponde, exclusivamente a la competencia del Juzgado Comarcal, sin que los juzgados de paz que han quedado establecidos en las poblaciones in dicadas, puedan entender, en absoluto, en los asuntos de referencia.
El Juzgado Comarcal de Sardanyola lia quedado instalado en los bajos de la Casa Consistorial y sus oficinas se hallan abiertas al público todos los días laborables de 11 a 2.
La actual instalación del Juzgado es provisional, puesto que el Ayuntamiento tiene aprobado, en principio, un proyecto para ampliat las actuales dependencias del Juzgado, elevándolas al rango que merece la categoría del Juzgado Comarcal.
Las obras proyectadas serán incluidas en el Presupuesto del año 1946, y su ejecución se llevará a cabo tan pronto como se hallen terminados los trámites reglamentarios para su contratación.
Hemos de expresar nuestra satisfacción por haber empezado el funcionamiento del Juzgado Comarcal, porque ello constituye a Sardanyola en capitalidad tangible de la Comarca, elevando su prestigio y su categoría y originando para la población beneficios que indudablemente habrán de producirse con la afluencia de las personas de la Comarca que deban acudir ante este Juzgado Comarcal".

Emissió del día 6 de desembre 1945.

"Hace tiempo que en Sardanyola se halla en trámite un expediente para efectuar unas importantes obras de mejora en la Avenida de la Cruz Roja.
Esta vía, una de las importantes de la localidad en cuanto a su tránsito y circulación, merece, verdaderamente, que el Ayuntamiento ponga especial atención en ella.
Antecedentes que obran en el Municipio, revelan que desde hace unos veinte años esa Avenida de la Cruz, Roja ha venido entrando periódicamente en los propósitos urbanísticos del Consistorio y, sin embargo, en ninguna ocasión ese propósito se ha convertido en realidad a pesar de que la obra en cuestión ha merecido siempre, al parecer, la calificación de necesidad pública.
Es realmente una cosa inexplicable, que esa calle continúe, a través de los años en un tal estado de lamentable aspecto. No es posible que una población como Sardanyola pueda tener y mantener tanto tiempo una calle tan céntrica en condiciones que, estética y sanitariamente, no dicen ni una palabra en favor del decoro y dignidad de nuestra villa. Es inadmisible un abandono tan patente de una vía municipal de esta categoría mostrada a propios y extraños como signo de debilidad o impotencia municipal.
Por esto el Ayuntamiento, dolido de este desagradable borrón en nuestras calles, ha resuelto por fin y tras serias dificultades surgidas en forma rara y a la vez curiosa, embellecer la Avenida de la Cruz Roja conforme al proyecto técnico que ya tiene aprobado y que se va a llevar a la práctica por medio de subasta que se celebrará dentro de poco tiempo.
La obra consistirá en una reforma completa de las aceras y cunetas, cubriéndose éstas para la debida evacuación de las aguas pluviales y residuales y construyendo luego las aceras de tipo uniforme y a una sola rasante.
Unos faroles a base de columna embellecerán la Atenida alumbrándola, y una hilera de árboles de especie adecuada completará la ornamentación de la calle.
Tenemos puesta gran ilusión en esta obra que se va a emprender porque, una vez terminada, hará conjunto con la calle de San fosé, cuya urbanización está a punto de concluir y que queda, como ya saben nuestros radioyentes de Sardanyola, en unas condiciones de ornato, amplitud y vistosidad que supera todas las previsiones y todas las exigencias. Es indudable que, una vez acabada la completa urbanización de estas dos calles tan juntas, se habrá conseguido una notabilísima mejora urbanística de la parte baja de la población".


       
        Obres del carrer Sant Josep (actual carretera de Barcelona). Aspecte primitiu del carrer

       
        Obres del carrer Sant Josep (actual carretera de Barcelona). El carrer en començar
        les obres

       
        Obres del carrer Sant Josep (actual carretera de Barcelona). Aspecte general de les
        obres reformades


       
        Obres del carrer Sant Josep (actual carretera de Barcelona). Un detall de les reformes

 
1943 - 45 1946 1947