 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
El temps a Cerdanyola del Vallès Farmàcies de guàrdia El temps a Cerdanyola del Vallès |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Inauguració de l'exposició: "Al Vallès, som gent de vinya" |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'exposició se inaugurará el diumenge 15 de setembre a la 1
del migdia i romandrà oberta fins dilluns 30 de desembre. "Al Vallès, som gent de vinya" pretén documentar-nos del que va ser la vida a la nostra Cerdanyola des que pràcticament l'home va trepitjar aquestes terres. Se sap que durant molts anys la nostra terra estava pràcticament dedicada a la vinya. Només cal mirar fotografies antigues per comprovar la quantitat de terrenys dedicats a ella. |
En un cens municipal d'octubre
del 1943 les terres del municipi dedicava a la vinya un total de
737 hectàrees. La mostra a més d'estar dedicada al conrreu de la vinya i la producció i comer-cialització de vi al Vallès Occidental dedica bona part a les eines i objectes vinculats a la vinya i al vi, especialment de la col·lecció de la família Costa-Milà, cedits al Museu d’Història de Cerdanyola. L'exposició es complementarà amb activitats i visites guiades. Al Museu de Ca n'Oliver |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Sesions mensuals de L'Escola de Salut de Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un cop acabades les vacances
estivals L’Escola de Salut de Cerdanyola ofereix un
nou cicle de sessions informatives per seguir abordant diferents
temàtiques amb la finalitat de millorar els coneixements i les
habilitats en salut entre la ciutadania.
Fins ara, l’Escola de Salut ha tractat temes com la gestió emocional i tècniques de relaxació, l’alimentació i els hàbits saludables, les voluntats anticipades, el funcionament de La Meva Salut, l’activitat física, l’eutanàsia o el dol i la pèrdua, entre d’altres. Durant el darrer quadrimestre de l’any, les sessions programades són: 4 de setembre – ‘Tingues cura de la teva esquena’ 2 d’octubre – ‘No me’n recordo... em falta la memòria?’ 6 de novembre – ‘Guia d’alimentació saludable a la primera infància’ 11 de desembre – ‘Desmuntem mites en salut mental’ Les xerrades es faran de les 17:30 a les 19 hores a la sala 22 de l’Ateneu de Cerdanyola (carrer de la Indústria, 38-40) i estaran conduïdes per persones professionals especialitzades en funció de la temàtica de la xerrada. No caldrà fer inscripció prèvia. L'Escola de Salut és possible gràcies a l'estreta col·laboració en les actuacions en l'àmbit comunitari entre els equips d’atenció primària de Canaletes, Serraparera i La Farigola i l'Ajuntament de Cerdanyola. Per a més informació, cal adreçar-se al taulell d’atenció a la ciutadania del CAP Canaletes, del CAP Serraparera o del CAP La Farigola.  |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Fit Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
A partir del 4 de setembre es donarà a conèixer la
programació i es posaran a la venda les entrades per als
diferents espectacles. Els més menuts (de 0 a 2 anys) entren de franc! Això sí, han d’estar ben còmodament asseguts a la falda durant la funció. 🎟 Entrada general: 7 € 🎟 Nens i nenes de 3 a 12 anys: 5 € - Tens alguna pregunta? No dubtis a xafardejar les nostres xarxes socials i escriure’ns. Estarem encantades de xerrar amb tu! bambalina.cerdanyola@gmail.com |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els Arxius Municipals de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet organitzen els dies 4 i 5 d’octubre la primera edició de les Jornades d’Arxius i Recerca Local a la riba del riu Ripoll, amb el suport de l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Aquestes jornades pretenen donar a conèixer els fons documentals que conserven els arxius municipals i l’arxiu comarcal i impulsar la col·laboració en la gestió d’informació i coneixement entre els mateixos arxius, les entitats locals, els centres d’estudis i les persones investigadores que realitzen recerca local. Les jornades oferiran ponències, taules rodones i també comunicacions d'investigadors/es o especialistes en recerca local. El termini per presentar comunicacions destinades a investigadors romandrà obert fins al 22 de setembre a l’adreça arxiumunicipal@ripollet.cat. Les bases per a la publicació de comunicacions, ponències i taules rodones es pot consultar a aquí. Per assistir-hi com a públic, s’ha de fer una inscripció prèvia fins a l’1 d’octubre, enviant un correu electrònic a arxiumunicipal@ripollet.cat o trucant a telèfon 93 504 60 00. En el cas de Montcada i Reixac, les activitats es faran a la Casa de la Vila i a la Casa de Larratea, recentment reformada. |
Programa Les jornades se celebraran entre el 4 i 5 d'octubre. El divendres 4, l'Arxiu Municipal de Ripollet acollirà la inauguració, la ponència 'Fets dels cementiris clandestins i la recerca local a càrrec d'Oriol Dueñas, la taula rodona 'Els fons d'arxiu de les associacions locals' i el primer bloc de comunicacions de recerca local. La jornada finalitzarà amb una visita guiada a l'arxiu ripolletenc. El dissabte 5 d'octubre, les jornades es traslladaran a Montcada i Reixac i Cerdanyola. El matí començarà a l'Ajuntament de Montcada amb la ponència 'D'una experiència pedagògica a la creació de recursos per a la recerca comarcal: el cost humà de la Guerra Civil al Vallès Occidental' a càrrec de Benjamí Benedicto. Durant el matí es presentaran més comunicacions, es presentaran llibres i recursos per a la recerca local i es durà a terme la taula rodona 'Dades per a la recerca local: on són i com accedim a les fonts primàries'. Al migdia es farà una visita guiada a la Casa Larretea, una torre d'estiueig rehabilitada. El Museu d'Art de Cerdanyola acollirà els actes a la tarda amb la ponència 'L'estudi de la immigració almerienca a Catalunya. Alguns apunts sobre fonts i arxius' de Jorge Luciano Mingorance, seguidament es farà la taula rodona 'La memòria del moviment obrer al Vallès industrial' i es durà a terme l'últim bloc de comunicacions de recerca local. Les jornades finalitzaran amb una visita al museu. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
12è Taller Internacional de Microscòpia Infraroja i Espectroscòpia amb Fonts Basades en Acceleradors |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aquesta és la primera vegada que la conferència WIRMS se
celebra a Barcelona, ja que va començar el 2001. Cobrirà els darrers temes i desenvolupaments recents en fonts basades en acceleradors com a fonts de llum de sincrotró i FELs, incloent l'arribada dels anells d'emmagatzematge de 4a generació, espectromicroscòpia IR i imatges ultrareterminades, espectroscòpia vibracional en condicions extremes, làser d'electrons lliures (FEL) i fonts i línies de llum IR/THz, fonts i detectors infrarojos recents, anàlisi química in situ i operativa, i més sobre les aplicacions multidisciplinàries de la tècnica a les ciències dels materials, la biomedicina, el patrimoni cultural, les ciències ambientals, etc. |
Amb aquesta conferència, busquem reunir experts de renom
internacional en la matèria. També es vol brindar una
oportunitat perquè investigadors, estudiants i professionals
interessats de la indústria de tot el món es reuneixin.
L'objectiu és discutir, aprendre i intercanviar idees sobre
temes i aplicacions d'avantguarda de la microespectroscòpia
infraroja. A més, el dilluns 7 d'octubre del 2024 està previst un taller especialitzat centrat en l'anàlisi de dades espectroscòpiques FTIR i sSNOM utilitzant la plataforma Quasar, al mateix lloc, just abans de la conferència WIRMS 2024. El taller estarà a càrrec de científics experts en espectroscopia FTIR i anàlisi de dades. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esports. Cerdanyola del Vallès |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
FUTBOL.
Tercera Federació grup 5.
La temporada finalitzara després de 34 jornades el 10-11 de maig al camp del Tona. La interrupció de la lliga pel Nadal durarà uns vint dies. La jornada 16 es jugarà el 22 de desembre i es reprendrà el dia 12 de gener. |
HOQUEI PATINS
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cerdanyola Club Hoquei |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
COMENÇA LA LLIGA 2024-25 Badalona - Cerdanyola FC 1ª Jornada RFEF 8 de setembre = 2 - 0 Tercera Federació grup 5. La temporada finalitzara després de 34 jornades el 10-11 de maig al camp del Tona. La interrupció de la lliga pel Nadal durarà uns vint dies. La jornada 16 es jugarà el 22 de desembre i es reprendrà el dia 12 de gener. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Dies Internacionals i Mundials |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
9 de setembre - Dia
Internacional Protegir l'Educació d'Atacs 9 de setembre - Dia Mundial de l'Agricultura 9 de setembre - Dia Mundial del Vehicle Elèctric 9 de setembre - Dia Internacional de la Bellesa 9 de setembre - Dia Internacional del Tester de Programari 9 de setembre - Dia Mundial del Trastorn de l'Espectre Alcohòlic Fetal 10 de setembre - Dia Internacional per a la prevenció del suïcidi 12 de setembre - Dia de les Nacions Unides per a la Cooperació Sud-Sud 12 de setembre - Dia Internacional d'Acció contra la Migranya 12 de setembre - Dia del Programador 13 de setembre - Dia Internacional de la Xocolata 13 de setembre - Dia Mundial de la Sepsis 13 de setembre - Dia del Professor de Natació 14 de setembre - Dia Mundial de la Dermatitis Atòpica 14 de setembre - Dia Mundial de l'Arepa 14 de setembre - Dia Internacional de l'Observació de la Lluna 14 de setembre - Dia Mundial dels Primers Auxilis 14 de setembre - Dia del Benestar al Carib 15 de setembre - Dia Internacional de la Democràcia 15 de setembre - Dia Europeu de la Salut Prostàtica 15 de setembre - Dia Mundial del Limfoma 16 de setembre - Dia Internacional de la Capa d'Ozó 16 de setembre - Dia Internacional de la Cardiologia Intervencionista 17 de setembre - Dia Mundial de la Seguretat del Pacient 17 de setembre - Dia Internacional de la Música Country 17 de setembre - Dia Internacional de la Febre Mediterrània Familiar 17 de setembre - Dia Mundial de la Síndrome de Kleefstra 18 de setembre - Dia Internacional de la Igualtat Salarial 18 de setembre - Dia Mundial de la Quiropràxia 18 de setembre - Dia Mundial de l'Ètica Mèdica 18 de setembre - Dia Mundial del Control de la Qualitat de l'Aigua 18 de setembre - Dia Mundial del Bambú 18 de setembre - Dia Mundial de la Síndrome de Pitt-Hopkins 19 de setembre - Dia Mundial de la Marca Pròpia 19 de setembre - Dia Mundial de l'Aperitiu 19 de setembre - Dia Internacional de Conscienciació sobre la Mossegada de Serp 19 de setembre - Dia Mundial de Sensibilització sobre la Dissecció Aòrtica 20 de setembre - Dia Internacional de l'Esport Universitari 20 de setembre - Dia Mundial de la Llibertat d'Expressió de Pensament 20 de setembre - Dia Internacional de Conscienciació sobre el Creixement Infantil 21 de setembre - Dia Internacional de la Pau 21 de setembre - Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia i Sang de Cordó Umbilical 21 de setembre - Dia Mundial de l'Alzheimer 21 de setembre - Dia de l'Artista Plàstic 21 de setembre - Dia Internacional contra els Monocultius d'Arbres 21 de setembre - Dia Mundial de la Neteja 21 de setembre - Dia Internacional del Panda Rojo 21 de setembre - Dia Mundial del Paganisme 21 de setembre - Dia Mundial de les Platges 21 de setembre - Dia Internacional del Rock Progressiu |
21 de setembre - Dia Internacional
de la Bibliodiversitat 21 de setembre - Dia Mundial del Programari Lliure 22 de setembre - Equinocci de Tardor 22 de setembre - Dia Mundial sense Cotxe 22 de setembre - Dia Mundial del Rinoceront 22 de setembre - Equinocci de Primavera (Hemisferi Sud) 22 de setembre - Dia Mundial dels Rius 22 de setembre - Dia Internacional del Mimo 22 de setembre - Dia Europeu sense Cotxes 22 de setembre - Dia Mundial de la Narcolèpsia 22 de setembre - Dia Mundial de la Leucèmia Mieloide Crònica i Aguda 23 de setembre - Dia Internacional Contra l'Explotació Sexual i el Tracta de Persones 23 de setembre - Dia Internacional de les Llengües de Senyals 23 de setembre - Dia Internacional de la Bisexualitat 23 de setembre - Dia Mundial de la Síndrome de Cames Inquietes 24 de setembre - Dia Mundial del Goril·la 24 de setembre - Dia Internacional de Recerca contra el Càncer 24 de setembre - Dia Mundial del Càncer de Tiroide 24 de setembre - Dia Mundial contra les Patents de Programari 25 de setembre - Dia Mundial del Farmacèutic 25 de setembre - Dia Mundial de la Llet Escolar 25 de setembre - Dia Internacional de l'Ataxia 26 de setembre - Dia Marítim Mundial 26 de setembre - Dia Internacional per a l'Eliminació Total de les Armes Nuclears 26 de setembre - Dia Mundial de la Salut Ambiental 26 de setembre - Dia Mundial de l'Anticoncepció 26 de setembre - Dia Mundial de Prevenció de l'Embaràs no Planificat a Adolescents 26 de setembre - Dia Mundial dels Naixements Múltiples 26 de setembre - Dia Europeu de les Llengües 26 de setembre - Dia Interamericà de les Relacions Públiques 27 de setembre - Dia Mundial del Turisme 27 de setembre - Dia Europeu del Donant de Medul·la Òssia 28 de setembre - Dia Mundial contra la Ràbia 28 de setembre - Dia Internacional del Dret d'Accés Universal a la Informació 28 de setembre - Dia Internacional del Conill 28 de setembre - Dia Mundial de les Notícies 28 de setembre - Dia d'Acció Global per l'accés a l'avortament legal i segur 28 de setembre - Dia Internacional de la Síndrome Arnold Chiari 28 de setembre - Dia Mundial de les Leucodistròfies 29 de setembre - Dia Mundial del Cor 29 de setembre - Dia Internacional de les Persones Sordes 29 de setembre - Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d'Aliments 29 de setembre - Dia Mundial de la Trombocitopènia Immune Primària 29 de setembre - Dia Mundial de la Retinosi Pigmentària 29 de setembre - Jornada Mundial del Migrant i Refugiat 30 de setembre - Dia Internacional de la Traducció 30 de setembre - Dia Internacional del Dret a la Blasfèmia 30 de setembre - Dia Internacional del Podcast 30 de setembre - Dia Internacional de Conscienciació amb la Distròfia Muscular de Cintura | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Horaris dels equipaments municipals de Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
-Arxiu Municipal L'horari serà l'habitual de 9:30 a 15 h -Ateneu Durant els mesos de juny, juliol i setembre l'horari serà de dilluns a divendres de 8 a 22 h, dissabte i diumenge tancat -Deixalleria Estarà oberta a la ciutadania els dilluns de 16:30 a 19:30 h, de dimarts a divendres de 9:30 a 14 h i de 16:30 a 19:30 h i els dissabtes de 9.30 a 13:30 h. -Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver Fins al 30 de setembre l'horari dimecres, dijous i divendres de 17 a 20 h, dissabtes d'11 a 14:30 i de 16:30 a 20 h i diumenges i festius de 10:30 a 14:30 h. -Oficina Municipal d’Habitatge Farà l'horari habitual tots els dies laborals de 9 a 14 h -Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) Romandrà tancat fins nou avís. Per a qualsevol consulta o reclamació urgent per temes de consum durant aquests dies cal trucar a 012. -Policia Local Està a disposició de la ciutadania les 24 hores dels 365 dies de l'any. Telèfons: 93 691 20 00 i 092. -Servei de Primera Acollida Durant el mes de setembre es mante els horaris habituals, de dilluns a divendres de 9 a 14 h i dilluns i dimecres de 15 a 18 h. Per ser atès, es requereix sol·licitar cita prèvia escrivint un correu electrònic a lrascher@vincle.org o trucant al 606850986. Durant el mes d'agost romandrà tancat. -Servei d'Informació i Assessorament Jurídic en matèria d'Estrangeria i Mobilitat Internacional (SAJEM) Durant el setembre es mante els horaris habituals, dimarts de 9:30 a 13:30 h i de 15 a 19h i dimecres de 15 a 19 h. Per ser atès, cal demanar cita prèvia: per telèfon, trucant al 934 812 720 de dilluns a dijous, de 9 a 14 h i de 16 a 18 h i divendres de 9 a 14 h o per correu electrònic a cite@ccoo.cat. indicant les dades personals i número de telèfon. -Servei Local de Català Fins al 10 de setembre l'atenció serà presencial de dilluns a dijous de 10 a 13 h i telefònica als telefons 677 255 023 o 93 550 27 51. Els divendres nomès en atenció telefònica de 10 a 13 h als telèfons 677 255 023 o 677 382 082. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Bellaterra es Zona de Baixes Emissions |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els vehicles que no disposin d'etiquetes ambientals Zero, Eco, C
o B no podrán circular per la zona els dies laborables, de
dilluns a divendres, entre les 7 h i les 20 hores. És una mesura que s’aplica desde l’1 de juliol 2024 a efectes informatius, i amb efectes sancionadors, a partir de l’1 de gener de 2025. Exempcions i moratòries Tot i la implantació de la ZBE, hi haurà una sèrie d’exempcions i moratòries per a vehicles sense etiqueta ambiental. Podran circular per la ZBE els següents vehicles: • Els vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda (VPMR). • Els vehicles que presten serveis d'emergència i essencials. |
• Els vehicles dedicats al transport de persones amb malalties i
discapacitats. • Els vehicles dedicats a l'exercici professional i que els seus titulars estiguin propers a la jubilació. Els vehicles els titulars dels quals acreditin uns ingressos econòmics inferiors a 2 vegades l'IMPREM, ponderat segons el nombre de membres de la unitat familiar. També es podran expedir autoritzacions puntuals: Per tractament mèdic, o prestació de servei singular. Fins a 24 autoritzacions de pagament vàlides durant un dia. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Dimecres 11 de setembre.: Diada Nacional de Catalunya 2024 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Programa d'actes: 10:00 h Pilar d'honor i ofrena dels Castellers de Cerdanyola 10:10 h Interpretació de El Cant de la senyera a càrrec de la Coral de l'Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès (AMCV) 10:15 h Inici de les ofrenes florals de les entitats, associacions i organitzacions polítiques 10:45 h. Ofrena floral institucional a càrrec de l'alcalde, els/les portaveus dels grups municipals i els/les regidors/res de l'Ajuntament, amb l'interpretació d'Els segadors a càrrec de la Banda i la Coral de l'AMCV 10:50 h Agraïment de l'alcalde a totes les persones participants. 10:55 h Ballada de sardanes a càrrec de l'Agrupació Cultural Sardanista de Cerdanyola i actuació de la Banda i la Coral de l'AMCV 11:30 h Fi de l'acte A la plaça Onze de Setembre - Organitzat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Oberta la convocatòria de la 12a Beca Rotary "Impuls a l’Emprenedoria" |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El premi a la millor iniciativa empresarial local
serà: 2.500 € en efectiu per al circulant de la nova empresa. Patrocina el Club Rotary de Cerdanyola. Assessorament empresarial amb el següent catàleg de prestacions: Un any d’honoraris professionals gratuïts per la gestió dels serveis laborals, comptables i fiscals, que resulti de la posada en marxa del projecte Becat. Patrocina Grup Sisquella. Un any d’honoraris professionals gratuïts per a la gestió dels serveis jurídics i financers, que resulti de la posada en marxa del projecte Becat.Patrocina SOLVENTIAN. Assessorament a la creació i disseny del web corporatiu. Patrocina REMARCA’T Diploma acreditatiu al projecte guanyador i els finalistes. Els projectes es poden presentar en el Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament fins al 21 octubre. El nom del projecte guanyador i els projectes finalistes es donaran a conèixer al novembre, en el marc de la XI Nit de Cerdanyola Empresarial. Per a més informació cal adreçar-se a la Unitat d'Empresa i Emprenedoria del Servei de Promoció Econòmica (avinguda Roma, 65), al telèfon 93 594 70 50 o al correu electrònic emprenedoria@cerdanyola.cat Bases Beca Rotary "Impuls a l’Emprenedoria" 2024 Sol·licitud Beca Rotary "Impuls a l’Emprenedoria" Declaració responsable Beca Rotary "Impuls a l’Emprenedoria" |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Dijous 31 d'octubre a les 17:30 h.: "Vuelta a casa de mi madre" Activitat quinzenal que forma part del Programa Gent Gran Activa, per la població de 60 anys o mès. Es projectarà la pel·lícula: "Vuelta a casa de mi madre"(Éric Lavaine. França, 2016), amb Josiane Balasko i Alexandra Lamy. La sessió de cinema anirà acompanyada d'un espai de debat posterior. Stéphanie té 40 anys, ha perdut la seva feina i estalvis, ha estat abandonada pel seu marit i es veu obligada a tornar a casa de la seva mare...Totes dues fa molt de temps que no conviuen juntes i hauran d'adaptar-se a la nova situació, especialment ara que la seva mare és tan activa... Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer Sant Martí, 88) Organitza: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès |
 Vallès Trail és la caminada solidària per equips i relleus més gran del Vallès Occidental. La Caminada solidària contra el càncer i a favor de la Fundació Oncolliga se celebrarà el 5 d'octubre i les inscripcions estaran obertes fins al 22 de setembre. Per a participar cal formar un equip de 6 persones per completar per relleus el recorregut de 68 km pel Vallès Occidental en un màxim de 16 hores. A més, cada equip té l’objectiu de recaptar un donatiu mínim de 600€ per a la lluita contra el càncer. Tota la informació a https://somvallestrail.cat/ Organitza: Club Esports de Muntanya Cerdanyola amb la col·laboració i suport dels ajuntaments del Vallès Occidental |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'INCASÒL ven a Premier una parcel·la per construir 271 habitatges de protecció oficial al Parc de l'Alba |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Imatge aèria del Parc de l'Alba amb la parcel·la R-22.01 ressaltada |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha comercialitzat un
solar residencial a Premier per a construir 271 habitatges al
Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), a
tocar de l’estació de tren Cerdanyola-Universitat. Els terrenys tenen una edificabilitat de 27.079,22 m2 de sostre, 8.159,74 m2 de superfície i un preu de venda de 11.208.350 euros (IVA exclòs). La seva urbanització està prevista per a l’any 2026. L’edifici d’habitatges que projecta Premier compta amb un pressupost de 60 milions d’euros. La nova promoció també inclou 2.600 m2 de sostre a la planta baixa que es destinaran a activitats comercials. Premier, filial del grup Bassac, es dedica a la promoció d’habitatge en règim lliure i de protecció oficial a diversos països d’Europa des de fa més de 50 anys. A Catalunya aquest any té previst entregar 182 habitatges, dels quals 46 són de protecció oficial. Aquesta promoció està situada al Prat de Llobregat, en una parcel·la adquirida a l’INCASÒL l’any 2021. |
Parc de l’Alba L’habitatge és un dels pilars principals del Parc de l’Alba. Fins a la data, ja s’ha comercialitzat sòl per a desenvolupar més de 1.000 habitatges, combinant habitatges de protecció oficial i en règim lliure. L’INCASÒL preveu acabar el sòl que hi té disponible, així com el sòl del Consorci del Parc de l’Alba, en uns dos anys. L’INCASÒL també ha venut recentment la parcel·la adjacent a la que ara es comercialitza, on es construiran 283 habitatges socials. L’altre pilar del sector és l’activitat econòmica, destacant els usos destinats a la ciència, la tecnologia i la innovació. També hi tindrà un paper molt important la recerca, aprofitant la proximitat amb la Universitat Autònoma de Barcelona i instal·lacions com el Sincrotró Alba. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
 Propera presència de la unitat Mòbil: ? De 17 a 21 h. Unitat mòbil davant l'Ajuntament (Pl.Abat Oliba) Donació: Sang  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'any 2026 estarà dedicat a commemorar l'arquitecte català Antoni Gaudí i Cornet |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Consell Gaudí, format pels gestors dels edificis de
Gaudí, tant públics com privats, han treballat de manera
conjunta per impulsar l’Any Gaudí 2026 i el full de ruta
d’aquesta efemèride. El comissariat anirà a càrrec de Núria Poch (Barcelona, 1962), directora del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró i Galdric Santana (Barcelona, 1971), director de la Càtedra Gaudí. La commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí vol apropar a la ciutadania l’obra d’un dels arquitectes catalans més universals amb una visió transversal, territorial i d’internacionalització Núria Poch i Galdric Santana. El Consell per al Foment i la Difusió de l’obra de Gaudí, Consell Gaudí, creat l’any 2014, és un òrgan consultiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Format pels gestors del patrimoni de Gaudí, tant públics com privats, té com a objectiu vetllar per la conservació, l’estudi i el reconeixement del patrimoni gaudinià. Tots els seus membres han acordat la idoneïtat de comptar amb un doble comissariat que anirà a càrrec de Núria Poch, directora del Consorci que gestiona la Nau Gaudí de Mataró, seu del Consell Gaudí, i Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí, seu de l’oficina tècnica de la commemoració. El Consell té per objectiu difondre la figura de l’artista, i vetllar per la protecció de la imatge i obra de Gaudí, tot potenciant-ne el seu coneixement i la recerca rigorosa. Des de la Càtedra Gaudí, en representació del Consell, s’ha presentat també, la sol·licitud a nivell estatal, per declarar la commemoració com Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic (AEIP). |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Antoni Gaudí i Cornet és considerat un dels màxims exponents del modernisme català i una de les figures més importants de larquitectura del segle XIX i XX. Va néixer el 25 de juny de 1852 a Reus, una ciutat de la província de Tarragona, i va morir el 10 de juny de 1926 a Barcelona. Gaudí és conegut pel seu estil únic i revolucionari, que es caracteritza per la combinació de formes orgàniques, la utilització de materials innovadors i la integració de l'arquitectura amb la natura. La seva obra més famosa és la Sagrada Família, una basílica a Barcelona que encara està en construcció i és considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Explorarem la vida i l'obra d'Antonio Gaudí, des dels primers anys de formació fins als projectes més emblemàtics. Analitzarem el seu estil arquitectònic únic i el seu enfocament innovador que el va convertir en un dels arquitectes més influents de la seva època. També examinarem algunes de les seves obres més destacades, com ara el Parc Güell, la Casa Batlló i la Casa Milà, i n'analitzarem la influència en l'arquitectura moderna. A més, abordarem el llegat de Gaudí i el seu impacte durador a la ciutat de Barcelona ia l'arquitectura a nivell mundial. Infància i formació a Reus Durant la seva infància, Antonio Gaudí va viure a la ciutat de Reus. Va ser en aquest indret on va començar a desenvolupar la seva passió per l'arquitectura i el disseny. Des de primerenca edat, va mostrar un gran interès per la natura i la geometria, cosa que influiria en el seu estil únic i característic en les seves futures obres. Gaudí va rebre la seva formació acadèmica a l'escola dels Jesuïtes de Reus, on es va destacar per la seva creativitat i habilitat en el dibuix. Tot i que inicialment es va interessar per l'enginyeria, aviat va descobrir la seva veritable vocació a l'arquitectura i va decidir estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Durant el seu temps a Reus, Gaudí també va tenir l'oportunitat de conèixer i aprendre dels mestres artesans de la zona, que li van ensenyar tècniques tradicionals de construcció i li van transmetre amor pels materials naturals i l'artesania. Antonio Gaudí va iniciar els estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1865. Durant el seu temps a l'escola, Gaudí va mostrar un gran talent i una visió única de l'arquitectura. El seu estil trencador i el seu enfocament innovador el van portar a destacar des del començament. Durant la seva formació, Gaudí va tenir l'oportunitat d'aprendre de reconeguts arquitectes de l'època, cosa que va influir en el desenvolupament artístic. A més, la seva participació en concursos i exposicions li va permetre mostrar la feina i guanyar reconeixement dins del món de l'arquitectura. Durant els seus anys d'estudi, Gaudí també va tenir l'oportunitat de treballar en projectes reals, cosa que li va oferir una experiència pràctica invaluable. Aquesta experiència primerenca li va permetre experimentar amb diferents materials i tècniques, assentant les bases del seu estil arquitectònic únic. Influència de l'arquitectura gòtica Un dels aspectes més destacats dels estudis de Gaudí va ser la fascinació per l'arquitectura gòtica. Durant el temps a l'escola, Gaudí va estudiar detalladament les catedrals gòtiques de Barcelona i altres ciutats europees. Aquesta influència gòtica es reflectiria més tard en moltes de les seves obres mestres, com ara la Sagrada Família. Els anys d'estudi d'Antonio Gaudí a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona van ser fonamentals per desenvolupar-lo com a arquitecte. Durant aquest temps, Gaudí va poder explorar la seva creativitat, aprendre altres arquitectes destacats i experimentar amb diferents estils i tècniques. Aquests estudis van asseure les bases per a la seva carrera i li van permetre convertir-se en el geni de l'arquitectura modernista que coneixem avui dia. Primers treballs a l'estudi de Francisco de Paula del Villar Antonio Gaudí va començar la seva formació a l'estudi de l'arquitecte Francisco de Paula del Villar. Durant aquest període Gaudí va tenir l'oportunitat d'aprendre i desenvolupar les seves habilitats en el disseny i l'arquitectura. Va ser en aquest estudi on va rebre una sòlida base en els principis i les tècniques de l'arquitectura neogòtica, que després influirien en el seu estil únic i distintiu. La Sagrada Família: la seva obra mestra inacabada La Sagrada Família és sens dubte l'obra més emblemàtica d'Antonio Gaudí i un dels símbols més reconeixibles de Barcelona. Aquesta majestuosa basílica és considerada una de les meravelles arquitectòniques del món i ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tot i la seva impressionant bellesa, és important destacar que la Sagrada Família segueix en construcció i s'estima que no estarà finalitzada fins a l'any 2026, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí. Altres projectes emblemàtics a Barcelona: Casa Batlló, Casa Milà. Tot i que la Sagrada Família és l?obra més coneguda d?Antonio Gaudí, no és l?única que va deixar la seva empremta a la ciutat de Barcelona. Dos dels seus projectes més emblemàtics són la Casa Batlló i la Casa Milà. La Casa Batlló, ubicada al Passeig de Gràcia, és un edifici residencial que va ser reformat per Gaudí entre 1904 i 1906. La façana colorida i ondulada, decorada amb mosaics i vidrieres, és un exemple perfecte de l'estil arquitectònic únic de Gaudí. A més a més, el disseny interior de la casa també és impressionant, amb una distribució orgànica dels espais i detalls decoratius originals. La Casa Milà, també coneguda com a La Pedrera, és un altre projecte destacat de Gaudí. Construïda entre 1906 i 1912, aquesta casa d'apartaments es caracteritza per la façana de pedra irregular i els balcons de ferro forjat que semblen fondre's amb lestructura de ledifici. Al terrat, es poden apreciar les famoses xemeneies en forma de guerrers, que s'han convertit en un símbol de la ciutat. Aquests dos edificis només són una mostra del llegat arquitectònic de Gaudí a Barcelona. El seu estil innovador i la seva atenció meticulosa als detalls han convertit aquestes obres en destinacions turístiques populars i en testimonis duradors de la seva genialitat. |
L'arquitectura modernista d'Antonio Gaudí va estar fortament influenciada pels corrents artístics i culturals de finals del segle XIX i principis del XX. El modernisme, també conegut com a Art Nouveau, buscava trencar amb l'estètica i les normes establertes, apostant per l'originalitat, l'ornamentació i la integració de les arts a l'arquitectura. Gaudí es va inspirar en la natura, les formes orgàniques i la geometria fractal per crear les seves obres mestres. Els seus edificis es caracteritzen per les línies corbes, les formes sinuoses i els detalls ornamentals. A més, l'arquitecte va utilitzar materials innovadors per a l'època, com ara el ferro forjat, el vidre i la ceràmica, donant-li un toc avantguardista a les seves construccions. Elements característics del modernisme a l'arquitectura de Gaudí Ús de mosaics i ceràmica: Gaudí va fer servir rajoles i ceràmica per decorar les seves façanes, creant colorits dissenys i figures geomètriques. Formes orgàniques: Els seus edificis s'assemblen a formes naturals, com ara arbres, flors o serps, donant-los un aspecte únic i original. Línies corbes i sinuoses: Gaudí evitava les línies rectes, optant per corbes i formes ondulades que transmeten moviment i dinamisme. -Innovació estructural: L'arquitecte va utilitzar tècniques innovadores de construcció, com ara l'ús d'arcs catenaris i la creació de voltes i columnes inclinades. La influència del modernisme en l'estil arquitectònic d'Antonio Gaudí és evident a totes les seves obres. L'arquitecte català va aconseguir fusionar la bellesa de la natura amb la funcionalitat de l'arquitectura, creant un llegat unc i inigualable a la història de l'arquitectura moderna. Llegat i reconeixement internacional El llegat d'Antonio Gaudí és indiscutible i la seva influència a l'arquitectura modernista continua vigent fins avui. Les seves obres mestres, com la Sagrada Família, el Parc Güell i la Casa Batlló, han estat reconegudes no només a Espanya, sinó a tot el món. Gaudí va revolucionar la manera de concebre l'arquitectura, trencant amb les normes establertes i creant un estil únic i reconeixible. El seu enfocament innovador de la geometria, l'ús de materials naturals i l'atenció al detall li van valer el reconeixement dels seus contemporanis i de les futures generacions. La Sagrada Família, la seva obra més emblemàtica, ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i ha esdevingut un símbol de la ciutat de Barcelona. Cada any, milions de turistes de tot el món visiten aquest temple inacabat per meravellar-se amb la seva arquitectura única i la seva impressionant bellesa. Reconeixements i premis Al llarg de la seva carrera, Gaudí va rebre diversos reconeixements i premis per la seva feina. El 1900, va ser guardonat amb el títol de Cavaller de l'Ordre de Carles III pel rei Alfons XIII d'Espanya. A més, el 1907 va rebre la Medalla d'Or de l'Exposició Internacional de Barcelona per la seva contribució a l'arquitectura. Posteriorment, el 1984, la UNESCO va incloure set de les seves obres a la llista de Patrimoni de la Humanitat, entre les quals hi ha la Sagrada Família, el Parc Güell i la Casa Batlló. Aquests reconeixements són un testimoniatge del valor artístic i cultural de les creacions de Gaudí. Sagrada Familia Parque Güell Casa Batlló Casa Milà (La Pedrera) Pabellones Güell Colegio Teresiano Cripta de la Colonia Güell El llegat d´Antonio Gaudí ha transcendit les fronteres d´Espanya i la seva influència s´ha estès a nivell internacional. Les seves obres han estat font d'inspiració per a arquitectes i artistes de tot el món, i el seu estil únic i avantguardista continua sent objecte d'estudi i d'admiració. El geni d'Antonio Gaudí perdura a cada racó de les seves construccions, deixant un llegat inesborrable a la història de l'arquitectura. Gaudí va morir el 10 de juny del 1926 a Barcelona, atropellat per un tramvia. als 73 anys HistòriaUniversal.org. (023). Biografia d'Antonio Gaudí. HistòriaUniversal.org. Recuperat de https://historiauniversal.org/antonio-gaudi |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El cerdanyolenc Josep Ricart guanya el premi FAD d'Arquitectura |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El despatx d'arquitectura HArquitectes, integrat entre
altres pel cerdanyolenc Josep Ricart, ha estat el guanyador del
premi FAD d'Arquitectura Espanyola 2024, per la construcció la
Casa 1763 al barri de Sarrià a Barcelona. La Casa 1763 és un projecte sobre un solar urbà entre mitgeres ample, llarg i irregular, manté únicament la façana protegida i reinventa a l'interior la tipologia d'habitatge unifamiliar, amb un gran atri central, de terra a coberta, transformat al cor de la casa, que garanteix la il·luminació i la ventilació naturals.  |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
A l'estiu és possible refrescar-se i gaudir de la cultura |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els museus de Cerdanyola no tanquen per vacances i
formen part de la xarxa de refugis climàtics de la ciutat Aquest estiu Cerdanyola del Vallès comptarà amb una xarxa de refugis climàtics perquè qui ho desitgi gaudeixi de temperatures temperades. Els dos museus de la ciutat, el d’Història i d’Art, formen part d’aquesta xarxa. La ciutadania gaudirà de les òptimes condicions climàtiques i de les activitats que es programen aquests dies. Horaris dels museus Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver Fins al 30 de setembre l'horari dimecres, dijous i divendres de 17 a 20 h, dissabtes d'11 a 14:30 i de 16:30 a 20 h i diumenges i festius de 10:30 a 14:30 h. |
Museu d’Art de Cerdanyola El primer diumenge de mes l’entrada al museu serà gratuïta. El tercer diumege es programaran visites guiades al museu a partir les de les 12 h. Les persones que entrin el MAC com a refugi climàtic podran visitar l’exposició temporal Nazario. Art i dissidència en temps de repressió i alliberament, que romandrà a la ciutat fins al 29 d’octubre. L'exposició mostra l'obra revolucionària de l'artista Nazario Luque (Castilleja del Campo, Sevilla, 1944) i posa de manifest la continuïtat de les reivindicacions del col·lectiu queer en l’actualitat, cinquanta anys després dels seus inicis. La ciutadania podrà visitar la col·lecció permanent del Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès. També es podrà visitar a l’Espai Arc “EL FONS DEL MAC” que treu de la reserva del museu les obres dels dos escultors més destacats de la Cerdanyola Contemporània, Elisa Arimany i Salvador Mañosa. El Museu d’Art de Cerdanyola forma part de la xarxa de refugis climàtics de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La mina de la font de la Mina de Mas Sauró |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
"Espais fontinals", (broc d’on, en funció de l’època de
l’any i sobretot de les pluges, hi brolla més o menys aigua.)
atrauen fauna diversa que necessita l’aigua per al seu cicle
vital, com els insectes i, lògicament, els amfibis, i també són
espais visitats per mamífers que la necessiten per sobreviure.
L’aigua que regalima fa possible la vida de briòfits com molses,
hepàtiques, etc. En definitiva, tot un petit ecosistema! Collserola sempre ha estat un massís on hi ha hagut moltes fonts, i tanta aigua que, a començaments del segle XX, fins i tot hi havia unes quantes empreses embotellado-res, res a veure amb el que actualment ens ve al cap quan sentim aquesta paraula. Tenim força literatura que ens parla d’aquest fet. Amb el temps moltes fonts s’han perdut a causa de la urbanització de la serra, de la construcció de vies de comunicació, etc. i sobretot per la manca de manteniment de les mines, construccions que es troben sota terra sense les quals no es recolliria i canalitzaria l’aigua, la protagonista d’aquests espais. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Són conegudes les xarxes de mines de la vall de Sant Just o
de la de Sant Feliu. Si miréssim un plànol de les mines que hi
ha en aquestes valls o al vessant barceloní de Collserola, segur
que sentiríem admiració per la feinada que van fer els nostres
avantpassats per recollir i canalitzar l’aigua per regar els
camps o per viure. Les basses també formaven part d’aquest
sistema. Des del seu inici, una de les línies de treball del Consorci ha estat la catalogació i la conservació d’aquests espais fontinals i, més recentment, també dels punts d’aigua. I tot això s’ha fet en coordinació amb els municipis del Parc Natural i, sobretot, amb l’entusiasme i l’esforç de moltes persones voluntàries d’entitats, centres educatius i empreses, que han aportat a més de la seva feina, el seu coneixement de la serra. Aquest és el cas de l’Associació de veïns i veïnes de Santa Maria de Vallvidrera-Mas Sauró i de la seva Comissió verda, que des de l’any 2017 treballa per la recuperació i la conservació del patrimoni natural i construït del barri de Mas Sauró, un barri de muntanya estretament lligat a la construcció i a l’existència del pantà de Vallvidrera. En la memòria d’alguns dels seus habitants ha quedat com era aquesta zona fa més de seixanta anys, les construccions que hi havia i quina era la seva funció. |
El primer element del patrimoni on es va començar a actuar
va ser la font de la Mina de Mas Sauró, que rajava de forma
intermitent. Cal dir que tot això es va fer amb les reticències
d’alguns veïns i veïnes que volien que aquest indret es
conservés amagat i en l’anonimat per por a la possible
massificació. Fins a l’actualitat i durant aquests anys s’ha anat recuperant el corriol d’accés i els de connexió amb altres elements de patrimoni existents com la bòbila, les diferents basses, etc. que van tenir un paper important en la construcció del pantà. Molt a prop també s’ha anat fent feina en un altre espai fontinal, el de Sant Tomàs i en un forn de calç que queda més amunt. Cal dir que a més, aquesta associació veïnal també ha col·laborat econòmicament -gràcies en part a una petita subvenció de TABASA-, en la realització d’algunes millores realitzades en aquests espais com la col·locació de les portes de les fonts de Sant Tomàs i de la Mina de Mas Sauró. L’any 2023 amb el mateix import l’associació ha contribuït a la recerca, neteja i recuperació en part de la mina d’aigua que alimenta aquesta font. Ara només cal que plogui… (parcnaturalcollserola.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Període de risc d’incendi forestal i prohibició de fer foc |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ja fa prop d’un mes que es va iniciar la campanya de
vigilància activa del Dispositiu de Prevenció d’Incendis de
l’àrea metropolitana, format per 12 torres de guaita, 1 equip de
suport mòbil que patrulla per la xarxa de camins, l’equip de
guardes del Parc i una central de comandament i comunicacions
situada a la seu dels serveis tècnics del Parc Natural. Tot i les darreres pluges els boscos encara no s’han recuperat de la sequera acumu-lada i el Consorci demana prudència a la ciutadania davant la situació crítica de la vegetació. Enguany s’ha actualitzat el protocol d’actuació en situació de risc alt o extrem d’incendi forestal, incorporant els quatre nivells del Pla Alfa dels Agents Rurals, segons el risc d’incendi i les accions que es prenen en cada situació. A més, en els camins que no disposen de tancament amb cadenat, s’han instal·lat cartells reversibles per senya-litzar la prohibició de pas, excepte veïnat i serveis. Es recorda que a menys de 500 metres de terrenys forestals resta prohibit: Encendre foc sigui quina sigui la seva finalitat. Cremar rostolls, marges i restes d'aprofitaments forestals, agricoles o de jardineria. Fer focs d'esbarjo (excepte barbacoas mataguspires i fogons de gas utilitzats en àrees de lleure recreatives, zones d'acampada o parcel.les d'urbanitzacions) Llançar objectes encesos Abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena SI DETECTEU FOC O COLUMNA DE FUM TRUQUEU AL 112 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un pla d’ocupació local netejarà graffitis |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Ajuntament ha contractat nou
persones en el marc dels Plans Locals d’Ocupació 2024 L’Ajuntament ha posat en marxa un nou pla d’ocupació. En aquesta ocasió el pla està cofinançat per la Diputació de Barcelona, en el marc dels Plans Locals d’Ocupació 2024. El contracte tindrà una durada de sis mesos. Cinc d’elles són nois i noies amb dificultats d’inserció per patir diferents patologies mentals, i aquests faran neteja de pintades i graffitis a l’espai públic. També s’ha contractat una tècnica que farà el seu acompanyament al llarg del projecte i una tècnica de suport a la gestió de programes de foment de l’ocupació local. Finalment, a través del pla d’ocupació s’ha contractat un paleta i un fuster, que estan portant a terme actuacions de millora dels barris, començant pels murets de la plaça Benito Pérez Galdós. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Posada la primera pedra del futur Data Center Campus al Parc de l'Alba |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
AQ-BARCELONA 1 Data Center Campus ja estan en marxa i per
certificar-ho, el passat 27 de juny s'ha dut a terme l'acte de
posada de la primera pedra del que serà un centre de dades, amb
una potència de 60 MW (s'està treballant perquè siguin 80 MW) i
abastit amb energia 100% renovable. L'acte ha comptat amb
l'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i el secretari de
Polítiques Digitals de la Generalitat, David Ferrer, entre
altres autoritats. la instalación se construirá en el parque empresarial Parc de l'Alba de Cerdanyola del Vallès en unos terrenos que antes pertenecían a Cerámicas Catalunya. L'AQ-BARCELONA 1 Data Center Campus ocuparà una superfície de 7.000 metres quadrats i preveu generar 300 llocs de treball directes i 1.500 d'indirectes. La infraes-tructura serà verda alimentada amb energia 100% renovable procedent de plantes que administra Aquila. L'estratègia d'AQ Compute es basa en el subministrament d'energia amb energia 100% renovable, el disseny sostenible i eficient energètica-ment i la recuperació i reciclatge d'energia. A més, al voltant de la infraestructura es crearà un centre de formació i innovació per a futurs enginyers de centres de dades i un laboratori d'investigació d'eficiència energètica i noves tecnologies informàtiques. Barcelona tindrà a finals del 2024 un dels Data Center amb més capacitat d'Europa. En una superfície de 7.000 metres quadrats, ubicada al Parc de l'Alba de Cerdanyola del Vallès, s'edificarà un campus que albergarà centres d'innovació i investigació, a més del Data Center, que faran servir més de 300 persones de forma directa. |
 El cost del projecte pujarà a 300 milions, que s'invertiran en el que serà el vaixell insígnia dels deu data centers que preveuen impulsar a Europa. Sota el nom de Barcelona 1, el nou Data Center tindrà una potència de 60 Megawatts que permetrà gestionar el volum creixent d'informació de les empreses. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Aquest lloc durant anys va estar el Bar Salla, atenent tot viatger que es dirigia cap a la línia de Manresa o de Barcelona. Serà la primera obra de tot un programa macro al voltant de l'estació de Cerdanyola i els seus accessos. (Autor: A.Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Sincrotró ALBA Un nou catalitzador per l'obtenció d'hidrogen net i sostenible |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un equip de recerca
internacional liderat per l’ICFO i l’ICN2 ha desenvolupat un nou
sistema d’electròlisi de l’aigua basat en una membrana de
tungstat de cobalt. Aquest tipus de catalitzador podria ser la clau per a la producció barata i sostenible d’hidrogen, un potencial combustible verd del futur. La investigació també ha involucrat instrumentació del projecte InCAEM ubicat al Sincrotró ALBA. La revista Science va publicat el 21 de juny els resultats d’un estudi internacional que ha demostrat la utilitat d’un nou electrocatalitzador de tungstat de cobalt per dur a terme la reacció d’electròlisi de l’aigua en condicions industrials. Aquests resultats faciliten el camí cap a produir hidrogen d’una manera més neta i sostenible. La caracterització estructural i química d’aquest material s’ha fet mitjançant el microscopi electrònic EM02-METCAM, cofinançat amb Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) i ubicat al Centre Conjunt de Microscòpia Electrònica a l’ALBA (JEMCA). Aquests resultats són només el punt de partida de les oportunitats que oferirà el projecte InCAEM. Aquesta nova instal·lació per anàlisis correlatives in situ de materials energètics avançats proporcionarà un equipament únic en la frontera del coneixement. El repte de l’hidrogen "verd" A dia d’avui, la crisi climàtica ha posat de manifest la necessitat de desenvolupar i millorar alternatives més sostenibles als combustibles fòssils. Una d’aquestes potencials fonts d’energia és l’hidrogen (H2), que pot produir-se mitjançant electròlisi de l’aigua. En aquesta reacció, les molècules d’aigua (H2O) es divideixen en hidrogeno i oxigen (O2) mitjançant el pas d’un corrent elèctric. |
Actualment, el mètode més comú
per produir hidrogen és usar gas natural, cosa que genera
l’emissió de gasos contaminants com el diòxid i el monòxid de
carboni. Tanmateix, a diferència d’aquest mètode, l’electròlisi
de l’aigua pot produir hidrogen sense emissions nocives ni
residus perillosos (conegut com hidrogen verd). Per aquest
motiu, aquest tipus de tecnologia podria jugar un paper clau en
la lluita contra la crisi climàtica. El potencial de les membranes lliures de platí L’equip científic ha desenvolupat un nou sistema d’electròlisi basat en una estratègia anomenada PEMWE (electròlisi d’aigua amb membrana d’intercanvi de protons). En aquest caso concret, el catalitzador és una membrana de tungstat de cobalt que actua atrapant les molècules d’aigua i afavorint l’intercanvi de protons. A diferència d’altres sistemes habituals d’electròlisi d’aigua, no utilitza platí, un material molt escàs, important per reduir costos. La reacció catalítica obtinguda amb aquest sistema va demostrar ser eficient i factible en condicions industrials. El sistema va aconseguir una densitat de corrent de 1,8 A/cm² a 2 V i un funcionament estable de fins a 1 A·cm² en condicions industrials (80°C). Aquestes xifres representen una fita en el camp dels PEMWE sense platí. Aquestes troballes revelen una nova informació sobre el disseny d’electrocatalitzadors per produir hidrogen net a gran escala. A més, se senyala que encara fan falta esforços en la recerca i desenvolupament de nous catalitzadors basats en materials alternatius, com el manganès o el níquel, considerant aspectes com barreres geopolítiques i factores ambientals relacionats amb l’extracció i el tractament d’aquests elements. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'increment de les reserves d'aigua provoca el retorn a l'escenari d'alerta del sistema Ter Llobregat i el pas de l'emergència II a I de Darnius-Boadella |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ Des de principis del mes de març fins a l’actualitat
s’han més que doblat els nivells dels embassaments del Ter-Llobregat, situant-se al 38,5%, i
Darnius Boadella ha passat de l’11% a gairebé el 23%. ◘ La Comissió Interdepartamental de Sequera ha acordat aquests canvis en la reunió d’avui i es preveu que els canvis es facin efectius la setmana vinent. ◘ Tot i la millora de les reserves, el Govern continua amb les actuacions previstes per disposar de més aigua. La Comissió Interdepartamental de Sequera (CIS) ha acordat aquest dimarts tornar a l’escenari d’alerta en l’àmbit Ter-Llobregat, i el pas d’emergència II a emergència I a Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà, arran de la recuperació de les reserves. Actualment, el nivell de reserves en els embassaments de l’àmbit Ter-Llobregat se situa al 38,5%, amb 236 hm3, amb una tendència creixent arran de les pluges. Cal recordar que, a principis del mes de març, el nivell de reserves en l’àmbit Ter-Llobregat era del 15% amb 91 hm3. Es retorna així a l’alerta, un escenari en el qual s’hi va entrar durant el mes de novembre de 2022. Darnius Boadella també continua guanyant, tot i que d'una manera cada cop més lleugera. En 3 mesos ha doblat els seus volums, guanyant més de 8 hm3. Avui està a gairebé el 23% mentre que principis de març se situava a l’11%. El pas a emergència I comporta que la dotació per municipi augmenta fins als 200 litres per habitant i dia en comptes de 180 litres. A més, no hi ha l'obligació de tancar les dutxes en els gimnasos. Els canvis d’escenari entraran en vigor a principis de la setmana vinent, quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). D’aquesta manera, amb aquest canvi hi haurà 13 municipis (35.007 habitants) en situació de normalitat; 52 (785.232 habitants) en prealerta; 255 (més de 6 milions d’habitants) en alerta; 293 (678.728 habitants) en excepcionalitat; i 17 (151.516 habitants) en emergència I. Pel que fa a les zones definides en el Pla de Sequera (18), dues segueixen en normalitat (Banyoles i aqüífer de Tarragona); una en prealerta (Consorci d’Aigües de Tarragona); 5 en alerta (aqüífer del Baix Ter, capçalera del Llobregat, embassaments del Ter, embassaments del Llobregat, embassaments del sistema Ter Llobregat); 8 en excepcionalitat (Anoia Gaià, aqüífers del Fluvià Muga i Carme Capellades, capçalera del Ter, Empordà, Llobregat mig, Prades Llaberia i Serralada Transversal); i 2 en emergència I (Riudecanyes, a més dels municipis de Vallirana, Vacarisses i Sant Feliu de Codines, i Darnius Boadella). Mesures de la fase d’alerta Les mesures que s’han d’aplicar en situació d’alerta per sequera impliquen una sèrie de limitacions en alguns usos, com la reducció d'aigua, respecte al consum normal, per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%). Pel que fa als usos d'abastament domèstic, s'estableixen limitacions particulars per a determinats usos urbans que han de complir tots els municipis com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions en l’ompliment de piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d’altres. També es defineix una xifra per al consum global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia. Més informació sobre les mesures en la fase d’alerta, en aquest enllaç. |
Actuacions per via d’emergència Tot i la millora de la situació hidrològica, el Govern continua treballant per incrementar la disponibilitat de l’aigua. Com a mesures estructurals, l’ACA està construint diversos pous al tram final del riu Besòs (a Montcada, Barcelona -zona del Bon Pastor- i Sant Adrià del Besòs), que preveu tenir enllestits durant el mes de juliol, amb una inversió superior als 1,1 MEUR. Aquests sis pous serviran per aportar aigua a les futures plantes potabilitzadores que es construiran en aquesta zona, i de les quals l’ACA està redactant els projectes bàsics. En l’àmbit de l’Alt Empordà, on encara perdura la greu situació de sequera, amb l’àmbit de l’embassament de Darnius Boadella en situació d’emergència II, segueixen duent-se a terme els treballs per aportar aigua regenerada al riu la Muga, i incrementar així la disponibilitat d’aigua, així com també el desplegament de 12 dessalinitzadores mòbils en diversos punts de la comarca, amb l’objectiu de disposar de més aigua. Aquestes plantes, que les està habilitant el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona amb finançament del Govern, estaran operatives durant les pròximes setmanes. També en aquesta comarca, l’ACA ha aprovat el conveni per a la construcció de diversos pous entorn de Peralada, amb l’objectiu de disposar de més aigua a les xarxes d’abastament que hi ha en aquesta zona, amb una inversió de 4,4 MEUR. A banda, a les capçaleres del Ter i del Llobregat i a la zona de Girona, l’ACA ha realitzat una sèrie de sondejos amb l’objectiu de disposar de més aigua a través de la construcció de diversos pous. L’ens d’abastament d’aigua ATL continua executant les obres d’emergència de noves connexions a la xarxa Ter-Llobregat dels municipis de Vallirana (Baix Llobregat) i 9 localitats de l’Anoia i del Bages amb reserves inestables (per un total de 14,7 MEUR). Obres previstes a la Llei 9/2023 Dues de les obres que s’estaven duent a terme en compliment de la Llei 9/2023, del 19 de maig, de mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera excepcional a Catalunya, ja han finalitzat. Es tracta de la canonada de l’estació de tractament d’aigua potable (ETAP) de Sant Joan Despí (9 MEUR) i les obres a l’estació regeneradora (ERA) del Prat de Llobregat (4 MEUR), ambdues al Baix Llobregat i dins l’àmbit de l’AMB. Mentrestant continuen els treballs per enllestir les obres d’altres infraestructures del cicle de l’aigua incloses en la Llei de mesures extraordinàries. En execució es troben els nous pous Estrella i la nova ETAP Estrella, a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), que han de quedar enllestits aquest any, i l’ampliació de l’ETAP de la Trinitat, a Barcelona, prevista per al 2025 i amb una inversió de 35 milions. Pròximament, està previst començar les obres per millorar la potabilitzadora del Ter (130 MEUR) i la potabilitzadora d’Abrera (6 MEUR), així com l’ERA de Sant Feliu de Llobregat (5,4 MEUR). En l’àmbit de la regeneració, s’està redactant el projecte per aportar aigua regenerada des de la depuradora de Sabadell riu Sec fins a Sant Cugat i Cerdanyola per a usos municipals, lúdics i industrials (5,5 MEUR). Pel que fa a l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, el projecte fa mesos que està a punt i s’està pendent que l’Estat liciti les obres. 18 de juny de 2024 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cerdanyola adherida a la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les primeres evidències del canvi climàtic van començar a
notar-se a la dècada dels 80. Un informe de l'any 1996 elaborat
per International Panel on Climate Change (IPCC), després
d'investigar més de 150 països diferents, concloïa que la Terra
s'havia escalfat uns 0,6ºC durant els darrers 100 anys. De fet,
aquest fenomen és el que coneixem com a escalfament global.
Però aquesta no és l'única conclusió que es va treure d'aquest estudi, sinó que n'hi havia moltes més, com per exemple que la causa de l'increment dels gasos efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen, vapor d'aigua, partícules de sulfat…) era conseqüència de l'activitat humana, la Terra patiria un escalfament entre 1 i 3,5ºC l'any 2100. Més tard van aparèixer altres estudis que asseguren que la temperatura global de la terra es pot incrementar fins a 4,5ºC. Actualment ja estem notant els efectes del canvi climàtic, però cada regió ho nota a la vostra manera. Les zones amb pluges torrencials i grans inundacions, cada cop les pateixen més sovint. I les zones amb sequera, les onades de calor arriben fins i tot a provocar pèrdues a la producció, manca d'aliments i problemes en el subministrament d'aigua. Es calcula que cada deu anys el nivell del mar puja uns 0,4 centímetres, cosa que provoca que puguin desaparèixer platges i també la desaparició de moltes regions que estan a zones baixes a causa de les inundacions. L'increment de la temperatura de l'aigua del mar provoca també canvis a la flora i la fauna marina, cosa que provoca que diferents espècies que fins ara podien viure en un lloc concret, ho tinguin més complicat, ja que no poden suportar la vida en aquestes noves condicions, provocant així la seva extinció. |
Pel que fa al territori, es calcula que serà cada cop més
sec i àrid. El fet que cada vegada plogui menys augmentarà el
risc d'incendis, sobretot a les zones d'alta muntanya i com a
conseqüència la flora i la fauna també es veurà afectada. Segons El Tercer informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, el nombre de defuncions a causa de la calo a Catalunya es podria veure multiplicat per vuit l'any 2050, cosa que representaria 25.000 morts anuals. La contaminació de l aire també provoca una gran quantitat de problemes respiratoris i cardiovasculars. A més, els canvis de temperatura provoquen que altres malalties que abans només es trobaven a països concrets oa regions concretes del planeta, ara han començat a aparèixer en altres zones. Això ha provocat que malalties que es consideraven eradicades hagin tornat a aparèixer de nou. Uns clars exemples són el dengue o la malària, entre d'altres. A causa dels efectes del canvi climàtic, que impacten de manera especialment greu a la zona mediterrània, els darrers dos estius han estat els més càlids de la història de Catalunya i, segons els pronòstics, aquest pròxim estiu la temperatura continuarà ascendint. Per aquest motiu, els equipaments per adaptar-se a aquestes temperatures són clau. Aquest any, Cerdanyola s’ha adherit a la xarxa metropolitana de refugis climàtics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb 14 espais, nou interiors ubicats en equipaments municipals, dos exteriors i les tres piscines municipals: |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Tots aquests espais han estat inspeccionats per l’AMB, que ha comprovat que compleixen amb els requisits per ser considerats refugis climàtics. La xarxa metropolitana està formada per 186 refugis climàtics (53 parcs, 115 equipaments i 18 piscines), que estaran actius durant els mesos de més calor en 24 municipis metropolitans. Els refugis de la XMRC donaran cobertura a 556.181 persones vulnerables que es troben a 10 minuts caminant, una xifra que representa el 84 % de la població dels municipis que integren la xarxa, i un 76 % del total de la población. Els refugis climàtics són equipaments que habitualment tenen una altra funció |
i que de manera excepcional ofereixen confort en períodes de temperatures elevades. Per afavorir-ne la difusió i atracció, què són els refugis climàtics i quins beneficis aporten. Cal recordar que, en general, les persones grans, els infants, les dones embarassades i alguns malalts són especialment vulnerables a la calor. Segons l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), unes 526.000 persones de l’àrea metropolitana de Barcelona (un 16 % de la població) són especialment vulnerables a la calor, i es concentren en 9 municipis. Informació detallada dels refugis climàtics de Cerdanyola es mostran els que hi han a Cerdanyola. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Han començat les obres rehabilitació de les tanques i jardí de Can Llopis |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Moviments per la rehabilitació de la tanca i el jardí de Can Llopis. Termini d'execució: 6 mesos. Pressupost total: 753.220,66 € (25-8-24) (Foto A.Salillas) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La tanca actual serà substituïda per una d'acer corten
transparència en tota l'alçada La intervenció proposada obrirà el jardí a la ciutadania connectant el carrer Sant Ramon i el barri Banús. Els treballs consisteix en la restauració general del jardí i de part dels elements arquitectònics que el componen, l'eliminació de la tanca actual perimetral, l'adequació del nou tancament amb la modificació del límit perimetral i la creació d'un nou espai exterior de transició entre el jardí i els carrers adjacents La durada prevista de les obres és de 18 mesos Amb aquest projecte, el consistori pretén obrir aquest espai a la ciutat estimulant la generació d'usos i funcions de vida quotidiana en condicions ambientals sostenibles. Les obres permetran connectar el carrer Sant Ramon amb el barri Banús. |
La intervenció contempla diferents espais de la part
exterior de Can Llopis. S'eliminarà la tanca actual i
s'incorporarà una de la nova d'acer corten transparència en tota
l'alçada i ajustada a les noves delimitacions urbanístiques. Al
lateral del carrer Sant Daniel, la nova tanca es construirà cap
a l'interior del jardí històric original. Es conservarà la porta
monumental d'accés a la torre situada al carrer Sant Ramon. Tambè enderrocant parcialment l'edificació auxiliar del safareig i guanyant aquest espai per al carrer Sant Daniel. Es defineix una plaça dura a nivell de carrer, una rampa de comunicació amb el passeig Maria Lluïsa i una nova gran jardinera dintre de la volumetria original del safareig. També es contempla la restauració del jardí amb propostes de conservació i de noves plantacions d'arbrat, arbustives i vivaces. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Fa 7.500 anys al Pirineu ja es consumia i processaven productes lactis als inicis del Neolític |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un estudi conjunt de la
Universitat Autònoma de
Barcelona, la Universitat de Saragossa i la
Universitat d’Estrasburg sobre restes de les coves de Chaves i
Puyascada, totes dues a Osca, ha trobat la primera evidència
directa del consum i processament de productes lactis al Pirineu
ja als inicis del Neolític, fa 7.500 anys, així com de derivats
del porc. El resultat qüestiona la consideració que l'explotació
d'aquests productes a la serralada pirinenca hauria començat
molt més tard. Restes de ceràmiques analitzades en l'estudi sobre lactis i Pirineus. R. Laborda Restes de ceràmica de l'Espluga de Puyascada (La Fova, Osca) analitzades a l'estudi. Autora: R. Laborda L'anàlisi del contingut i l'ús dels atuells prehistòrics ha esdevingut una valuosa font d'informació sobre els patrons alimentaris i les pràctiques de subsistència de les societats del passat. Una recerca feta sobre materials dels jaciments d'Osca de la Cova de Chaves (Bastarás), a 640 metres d'altitud a les serres prepirinenques, i l’Espluga de la Puyascada (La Fova), a 1.300 metres, en un ambient estrictament pirinenc, ha revelat ara la primera evidència directa de consum i processament de productes lactis al Pirineu durant el Neolític antic. El treball l'han desenvolupat prehistoriadors procedents de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Saragossa i químics de la Universitat d'Estrasburg (França) sobre materials dipositats al Museu d'Osca i s'ha publicat a la revista Archaeological and Anthropological Sciences. La recerca s'ha dut a terme mitjançant una combinació de tècniques per a la identificació de residus orgànics i la caracterització isotòpica d'àcids grassos per a determinar-ne l'origen animal, així com de dades obtingudes de la morfologia i funcionalitat de la ceràmica i d'estudis arqueozoològics de tots dos llocs. El resultat «qüestiona la consideració anterior que el consum de lactis als Pirineus s'hauria iniciat molt més tard», assenyala Nàdia Tarifa, investigadora de la Universitat d'Estrasburg durant la recerca i primera autora de l'article. |
«Sempre s'ha considerat
que les dinàmiques socials prehistòriques en contextos
muntanyencs són més lentes o "menys evolucionades" que a la
costa. El nostre treball corrobora de manera definitiva estudis
faunístics previs a tots dos llocs, que ja havien apuntat
l'explotació làctia en aquestes zones muntanyenques en unes
fases molt primerenques del Neolític». L'estudi mostra també com els productes derivats del porc podrien haver estat processats o emmagatzemats en recipients de ceràmica als dos jaciments, cosa que indicaria la importància d'aquesta espècie per a les primeres economies ramaderes de muntanya. En contrast amb els resultats per a la llet, els investigadors han observat també algunes variacions entre els dos jaciments quant a l'explotació de carn de remugants i porcs, amb predomini dels primers a l’Espluga de la Puyascada i dels segons a la Cova de Chaves. Aquestes diferències podrien estar relacionades amb les característiques dels assentaments i el seu entorn i amb els mètodes de processament de la carn. Els investigadors han identificat també residus de vegetals processats, així com de resina de pi. Aquesta última substància s'hauria utilitzat per impermeabilitzar l'interior dels recipients. Els resultats donen suport a la idea que al Neolític primerenc a l'àrea pirinenca es practicava una economia mixta basada en l'agricultura i la ramaderia integrades (en què una sosté l'altra), amb ramats d'ovelles com a principal font de carn i llet. «Les nostres troballes permeten conèixer millor els hàbits de consum i l'ús tecnològic dels recursos en el Neolític antic al Pirineu i obren noves vies de recerca per aprofundir en la comprensió de les dinàmiques socials i econòmiques de les societats antigues, especialment en les zones muntanyenques», assenyala Alejandro Sierra, investigador de la UAB coautor de l'estudi. (UAB) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Horaris de les piscines públiques |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les piscines de Bosc Tancat tancarà el 8 de setembre. Horaris de dilluns a diumenge de 10 a 19 h. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ca n’Ortadó tornarà a ser la seu del Museu d’Història de Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Ple ha aprovat de forma inicial el projecte de
rehabilitació i adequació interior de Ca n’Ortadó com a
equipament del Museu d’Història. Es tornarà a convertir en museu
després de la rehabilitació i adequació prevista a l’edifici.
Aprovava de forma iniciarl el projecte, s’ha de sotmetre a informació pública per un termini de 30 dies hàbils abans de la seva aprovació definitiva i també la modificació de crèdit necessària (601.062,21€) per disposar del finançament necessari per dur a terme les obres. L’alcalde, Carlos Cordón, molt satisfet per aquesta aprovació va senyalar que es un pas més en “la recuperació del patrimoni en els edificis referents de la ciutat”. L’aprovació del projecte i del seu finançament “ens permetrà convertir Ca n’Ortadó “en el que va ser i en el que volem que sigui: el Museu d’Història |
de la ciutat des de l’època de les grans indústries fins a
la del Coneixement”. L’edifici tindrà la distribució següent: Planta baixa: recepció, exposició i servei higiènic adaptat i que es podrà fer servir quan hi hagi activitats programades a l’exterior. Planta primera: es destinarà íntegrament a exposició permanent. També s’hi ubiquen uns serveis higiènics. Planta segona: estarà destinada a la conservació i consulta de determinats conjunts documentals i materials que han estat dipositats a l’Ajuntament. També s’habilitarà una zona de consulta o es conservarà un petit despatx |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Policia Local incorpora el servei de cita prèvia |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
A partir de l'1 de juny, la ciutadania que necessiti
interposar una denúncia a l'Oficina de Recepció de Denúncies i
Accidents de Trànsit (ORDAT) de la Policia Local i que no sigui
urgent, podrà demanar cita prèvia a la pàgina web de
l'Ajuntament La Policia Local de Cerdanyola vol que el temps d'espera de la ciutadania sigui el mínim possible a l'hora de ser atesa Un cop concertada la cita a través del web, es generarà un comprovant de confirmació de la visita que l'usuari rebrà al seu correu electrònic. En cas de no |
poder assistir a la cita és recomanable
anul·lar-la perquè la franja horària quedi disponible per a algú altre. La franja horària disponible per demanar visita concertada és entre les 6:30 i les 21 h. Les persones que no disposin de mitjans poden continuar demanant la cita per telèfon trucant al 93 691 29 99 o presencialment a les dependències de la Policia Local (plaça Sant Medir, s/n). En el cas de denúncies per violència domèstica i/o violència de gènere, no caldrà cita prèvia. S'atendrà directament a la comissaria. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
  |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Museu d’Art de Cerdanyola s’integra al Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El departament de Cultura de la Generalitat formalitza la
integració de 28 centres d’art contemporani d’arreu de Catalunya
en el Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals amb l’objectiu
de començar el desplegament normatiu del Sistema i enfortir les
arts visuals del país. El
Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) és un d’ells L'objectiu del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals que impulsa el Departament de Cultura és apropar l'art contemporani i les arts visuals a la ciutadania. Mitjançant aquest sistema, els equipaments col·laboren entre ells i fan accions de cooperació que permetran optimitzar els seus recursos. Per exemple, els centres territorials poden compartir recursos amb centres locals, tot cedint-los continguts artístics o part de les seves programacions. També permet la complicitat i col·laboració entre el govern i els ajuntaments per enfortir els centres als diferents territoris Finalment, el sistema també pretén ser un espai d'interacció dels agents artístics, més |
enllà dels equipaments, que faciliti i fomenti la creació. El Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals està integrat per gairebé una trentena de centres, encapçalats pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), com a equipament nacional, els Centres Territorials i els Centres i Espais d'art locals. Recentment, s'ha integrat en aquest sistema el Museu d'Art de Cerdanyola i altres tres centres del Vallès Occidental s'hi han integrat, la Sala Muncunill de Terrassa, el Museu de Sabadell i la sala d'exposicions La Granja de Santa Perpètua de Mogoda. Tots els centres del sistema tenen la missió de fomentar la recerca i creació; la producció i programació; la difusió i dinamització de públics; la patrimonialització i documentació, la connexió i articulació i la creació i la producció. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'INCASÒL facilita la creació de 283 habitatges de protecció oficial al Parc de l'Alba |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les cooperatives d’habitatge Fem Ciutat i Llar Unió
Catalonia han comprat una parcel·la amb una edificabilitat de
25.539 m² de sostre. L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, i les cooperatives d’habitatge Fem Ciutat i Llar Unió Catalonia, han firmat el contracte d’arres per a la compravenda d’una parcel·la destinada a sòl residencial al Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Es tracta d’una parcel·la amb una edificabilitat de 25.539 m2 de sostre que s’ha venut per 12.357.785,78 € (IVA inclòs) i que està qualificada de sòl residencial destinat a habitatges de protecció oficial en règim general, amb capacitat d’acollir 283 habitatges. La parcel·la venuda (R-21.01), de 8.512,69 m2, està destinada íntegrament a l’habitatge. Està situada a l’extrem nord del Parc de l’Alba, a tocar de l’estació de tren Cerdanyola-Universitat i al costat d’una altra parcel·la destinada a l’habitatge de protecció oficial en règim general que també és propietat de l’INCASÒL i encara està disponible, així com de parcel·les destinades al parc científic i a altres activitats econòmiques. Està previst que les obres d’urbanització de la zona comencin l’any vinent i que a principis de 2026 les cooperatives puguin sol·licitar la llicència d’edificació. (govern.cat) |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Inauguració de la sala on s’exposaran: “LES TITÀNIDES D’ISMAEL SMITH”. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Imatge original |
 Imatge original |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El passat dissabte dia 18 al Museu d'Art de Cerdanyola del
Vallès es va procedir a la inauguració de la sala on han quedat
exposats els relleus recuperats de les façanes de la fàbrica
Uralita: “LES TITÀNIDES D’ISMAEL SMITH”. “LES TITÀNIDES D’ISMAEL SMITH” estaven ubicades a la façana de la via del tren de la fàbrica Uralita i són una de les escultures públiques de majors dimensions que Smith va realitzar i que s’ha conservat. Es tracta de dues |
al.legories de les deesses primigènies del mar i la terra,
Talassa i Gea, realitzades amb materials innovadors perl'època, el ciment i el formigó, i que mostren l'estil
personal, expressiu i elegant, erótic i ambigu de l'artista
Ismael Smith. Es van extreure i recuperar a partir d’una operació de rescat i un llarg procés de restauració i museografia que ha comptat amb el suport del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Aspecte actual després de la restauració |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La UAB és la primera universitat d'Espanya segons el rànquing CyD |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'onzena edició del rànquing per a les universitats espanyoles
que elabora la Fundació CyD situa la UAB en primera posició i li
atorga el nombre més gran d'indicadors d'alt rendiment de les 81
universitats analitzades. La Fundació CyD ha presentat els resultats de l'onzena edició del rànquing CyD per a les universitats espanyoles. Aquesta classificació s'elabora associada al rànquing internacional U-Multirank, amb la qual comparteix els principis metodològics i la majoria d'indicadors, afegint-hi alguns indicadors més apropiats per al sistema universitari espanyol. Aquesta edició inclou els resultats de 81 universitats, 30 àmbits de coneixement i |
3.407 titulacions. El rànquing avalua el rendiment de les universitats en funció del resultat obtingut en 36 indicadors, tant per a la classificació institucional com per a la classificació dels 30 àmbits de coneixement. Les 10 universitats espanyoles que obtenen un nombre més elevat d'indicadors de més rendiment a la classificació són, per aquest ordre, la UAB, la Universitat de Navarra, la Universitat Autònoma de Madrid, la Carles III de Madrid, la Universitat de Barcelona, la Pompeu Fabra, la de Deusto, la Pontifícia de Comillas, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Ramon Llull. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Nova Farmàcia a Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Aquesta setmana ha obert les portes una nova farmàcia, a la carretera de Barcelona 169 amb el nom de Farmàcia La Farigola sent la seva titular, la farmacèutica Marta Fabregat López. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La recuperació de les reserves hídriques permet a l'Àmbit Ter-Llobregat tornar a l'escenari d'excepcionalitat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La flexibilització de mesures
beneficiarà 6 milions de persones de 14 comarques del país. La Comissió Interdepartamental de Sequera (CIS) ha acordat aquest dimarts tornar a l’escenari d’excepcionalitat en l’àmbit Ter-Llobregat, arran de la recuperació de les reserves a causa de les pluges de les darreres setmanes. Actualment el nivell de reserves en els embassaments d’aquest àmbit es situa al 25,4%, amb 154 hm3, amb una tendència creixent arran de les pluges i el desgel. Cal recordar, que al mes de març el nivell de reserves en l’àmbit Ter-Llobregat era del 15%. El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha explicat que “aquesta mesura beneficiarà 6 milions de persones a 202 municipis en 14 comarques del país”. “És una fase que ens permet guanyar temps i tenir més marge de maniobra per continuar estalviant aigua sense aplicar les mesures més restrictives”, ha dit Mascort. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Escenari d'excepcionalitat significa que a
partir de demà dilluns 13 començaran a aplicar-se les mesures
següents: ◘ Per als habitants, el límit de consum diari serà de 230 litres, davant dels 200 permesos a l'escenari d'emergència. ◘ Per a usos recreatius, el consum d'aigua es redueix al 15% en àmbits urbans i al 50% en reg. ◘ Per als usuaris industrials, el consum d'aigua es redueix al 15%, enfront del 25% de reducció a la fase d'emergència. ◘ Per als usuaris del sector agrícola, el consum es redueix un 40%, enfront del 80% a l'escenari d'emergència. A més, per a usos ramaders aquesta reducció serà del 30% i es presenta la possibilitat de flexibilitzar aquesta mesura si es presenta un Pla d'estalvi a l'Agència Catalana de l'Aigua. D‟altra banda, l‟escenari d‟excepcionalitat implica algunes prohibicions: Estat de les reserves actuals d'aigua als embassaments (4 d'agost: 33,72%) (6 setembre 29,81 %) |
◘ L'ús d'aigua per
regar jardins o zones verdes públiques o privades, excepte en el cas del reg de supervivència d'arbres i plantes, que es durà a terme gota a gota o amb regadora). ◘ El reg de gespa, excepte en el cas dels camps dedicats a la pràctica dels esports federats. ◘ La neteja de zones urbanes (carrers, clavegueram, datades) amb aigua potable. La situació presenta millores, però la Comissió Interdepartamental de Sequera insisteix a no abaixar la guàrdia, més encara tenint en compte que s'acosta una època de gran consum d'aigua: a l'estiu, la despesa en piscines, dutxes públiques i reg és més gran que a altres estacions, degut no només a l'ús dels habitants, sinó també a l'afluència del turisme a Catalunya. ◘ Queda prohibit omplir piscines d'ús personal o familiar. ◘ Només es permet l'ompliment parcial o primer omplert de piscines públiques o privades que tinguin un sistema de recirculació d'aigua. ◘ Només es permet la neteja de vehicles a locals. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cerdanyola és una ciutat segura per viure |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les dades destaquen la baixada
de robatoris amb força i un augment significatiu de les estafes
per internet. També recullen un increment de les denúncies de
convivència i civis-me. Durant l’any 2023, els delictes contra
el patrimoni han tornat a ser els més nombrosos a Cerdanyola amb
un 83% de la totalitat. D’entre aquests, destaca el descens d’un 21% (131) dels robatoris amb força a l’interior de vehicles i també la baixada d’un 12,9% (121) dels robatoris amb força a domicilis. També cal destacar que els robatoris amb violència i/o intimidació han disminuït un 23,2% (86). Per contra, entre les infraccions penals contra el patrimoni estan experimentant un creixe-ment destacat les estafes per internet. Durant el 2023, s’han registrat 863 denúncies per estafes i la tendència és que aquesta xifra continuï augmentant perquè la ciutadania no té la percepció de perill davant aquestes situacions. La posada en marxa de la comissaria virtual dels MMEE permetrà destinar més recursos als delictes digitals. Al llarg del 2023, els MMEE i Policia Local van detenir a 293 persones, un 11,4% més que l’any anterior. D’entre aquestes, el 89,1% van ser homes i gairebé la meitat persones majors de 36 anys. |
Respecte a l’accidentalitat, es van produir 182 accidents,
un 8,6% més que l’any 2022. Aquest augment s’atribueix a la
major mobilitat. Durant el 2023 no es va produir cap víctima
mortal en accident de trànsit, 22 ferits greus i 197 lleus. Pel
que fa als atropellaments, aquests van passar de 30 a 36 i la
majoria d’ells es van produir en passos de vianants. Davant aquests números des dels cossos de seguretat destaquen que cal reforçar les inspeccions i senyalització per als vehicles. Previsió d'un increment d’efectius Des de l’Ajuntament s’està actuant de forma contundent contra l’incivisme per canviar la dinàmica ascendent dels incidents per convivència i civisme. Durant l’any 2023 es van produir 1.437 incidents, un 31% més que l’any anterior i es van posar un total de 72 denúncies. Des del mes de gener d’aquest any s’ha posat en marxa un pla d’actuació contra l’incivisme amb la implementació de patrulles de la policia local vestides de carrer per poder detectar i actuar amb major contundència. En aquest sentit, el cap de la Policia Local, Lluís Funes, avança que “hi ha previst un increment d’efectius aquest any i aquest ens permetrà, entre d’altres, estabilitzar la unitat de proximitat i civisme”. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un projecte de 'big data' optimitza més de 2.700 km de la xarxa de canonades de Catalunya per reduir el risc de fuites d'aigua |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un projecte de ‘big data’,
impulsat pel Catalan Water Partnership (CWP), el clúster de
l’aigua, permetrà compartir les dades de més de 2.700 km de
canonades de Catalunya per generar un sistema de predicció de
risc d’avaries i minimitzar el perill de fuites d’aigua als
sistemes de quatre de les companyies d’aigües de Catalunya. Per
fer-ho, han creat un consorci on hi participen cinc socis:
Aigües Manresa, TAIGUA (Aigua Municipal de Terrassa), Aigües de
Mataró, AVENTEC i BGEO, les enginyeries i empreses
tecnològi-ques especialitzades en solucions digitals pel cicle
urbà de l’aigua. La iniciativa, anomenada Fluent, compta amb el suport del Govern per mitjà d’ACCIÓ – l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- a través d’un ajut de 65.600 euros, provinents del programa per a Iniciatives de Reforç de la Competitivitat destinat al desenvolupament de projectes en cooperació, impulsats pels clústers del programa Catalunya Clústers. El consorci que ha posat en marxa el CWP aglutina les dades del sistema de canonades d’aigua de les quatre companyies participants, que donen servei a pràcticament 260.000 abonats, i que a futur vol permetre adquirir dades de més municipis. A partir del big data, l’objectiu és adquirir el màxim coneixement i dades sobre l’estat de les canonades. D’aquesta manera, el sistema dissenya un algorisme que permet identificar les zones o canonades que tenen un major probabilitat de patir una avaria, a fi i efecte de poder tenir-ho en compte en el moment de planificar les obres de renovació de la xarxa de distribució. El clúster manager del CWP, Xavier Amores, assegura que “el projecte Fluent és un pas més en la digitalització del cicle de l’aigua, on el Clúster ha liderat una trentena de projectes cooperatius els darrers 8 anys”. En aquest sentit, Amores explica que “aquesta iniciativa d’innovació vol contribuir a la gestió d’un recurs escàs com l’aigua, més avui en un context de sequera. Per això, les solucions digitals poden ajudar a preveure i avançar-nos de manera més clara les possibles avaries i millorar el rendiment de la xarxa”. Per últim, el clúster manager del CWP afegeix que “confiem que la col·laboració de diversos operadors a l’hora de compartir dades amb empreses tecnològiques serveixi d’exemple per compartir bones pràctiques al conjunt del sector”. L’objectiu principal és reduir el volum d’aigua no registrada (ANR) o el que també s’ano- |
mena “usos no mesurats”
(subcontatges, usos municipals, pèrdues,captacions il·legals,
dipòsits contra incendis), que a dia d’avui voreja el 25% al
conjunt de sistemes de canonades de Catalunya, segons dades de
l’Agència Catalana de l’Aigua. D’aquest, el clúster calcula que
un 10% son fuites, i reduir aquest percentatge és l’objectiu del
projecte. En el cas de les empreses d’aigües que cedeixen les
seves dades a Fluent, el percentatge d’aigua no registrada és
del 12,2% d’Aigües de Mataró i Aigües Vic, el 22%, a Terrassa i
el 18,4% d’Aigües Manresa. Són càlculs provinents de les prop de
3.000 avaries detectades en l’últim any per part de les
companyies. Pel que fa a la privadesa de les dades de cada
companyia d’aigües, el consorci les gestionarà al complet però
les empreses únicament tindran accés a les seves. Ajuts per a millorar les xarxes municipals El Govern ha ampliat fins als 128 milions d’euros el pressupost per a la línia d'ajuts destinada a millorar l'eficiència de les xarxes municipals d’aigua, que beneficiaran fins a 707 municipis de Catalunya. Es tracta de subvencions per a reduir les pèrdues de la xarxa de canonades, rehabilitació o impermeabili-tació de dipòsits, digitalització de xarxes en baixa i campanya de recerca i reparació de fuites. Sobre el CWP El Catalan Water Partnership és el clúster català de l’aigua, format per empre-ses i centres de coneixement que des de 2008 operen en el sector de l’ús sostenible de l’aigua i que té la missió de millorar la competitivitat global dels seus associats i la sostenibilitat en l’ús del recurs. Al CWP hi participen fabricants d’equips, laboratoris, consultories, enginyeries, universitats i altres entitats relacionades amb el sector de l’aigua i les soluci-ons per a l’ús sostenible. El clúster promou projectes i col·laboracions multinivell, orientades a aconseguir solucions innovadores a les necessitats globals d’aigua de qualitat en qualsevol lloc del món i aplicables en múltiples sectors. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Govern aprova el calendari de festes laborals per a l'any 2025 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Departament
d’Empresa i Treball ha aprovat el calendari de festes laborals
per a l’any vinent a tot el país. Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2025: 1 de gener, dimecres 6 de gener, dilluns 18 d’abril, divendres 21 d’abril, dilluns 1 de maig, dijous 24 de juny, dimarts 15 d’agost, divendres 11 de setembre, dijous 1 de novembre, dissabte 6 de desembre, dissabte 8 de desembre, dilluns 25 de desembre, dijous 26 de desembre, divendres De les tretze festes esmentades n’hi haurà una, a triar entre el 6 de gener, el 21 d’abril, el 24 de juny i el 26 de desembre, que tindrà el caràcter de recuperable. Les altres dotze seran de caràcter retribuït i no recuperable. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cerdanyola disposarà d’una nova escola bressol municipal. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Ajuntament ha firmat el
contracte de lloguer del futur local que ocuparà l’escola
bressol, situat al carrer Ample (amb entrada i sortida per
carrer Ample i passatge Maria Lluïsa). Aquest local va ser una
llar d’infants fins al curs 2021-22, però igualment necessita
obres per adequar-lo a la normativa vigent del Departament
d’Educació de la Generalitat. La futura escola bressol tindrà 448,40 m² dels quals 125,80 m² corresponen a pati i tindrà capacitat per a 61 infants. L’adquisició del local respon al compromís del govern local per obrir la quarta escola bressol municipal ampliant així el nombre de places de 0-3 i donant resposta a l’augment de la demanda en aquesta franja d’edat. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg) Detall de les Fontetes des del Turonet |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cerdanyola es Zona de Baixes Emissions |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Llei del Canvi Climàtic i
Transició Energètica va obligar que totes aquelles ciutats i
municipis d'Espanya que superessin els 50.000 habitants (més del
50% de la població espanyola), haguessin d'establir una Zona de
Baixes Emissions abans del 2023. Tot i això, la realitat és que la majoria de les localitats no han fet els deures. El Ple municipal de Cerdanyola finalment el dia 1 de febrer passat ha aprovat l'ordenança de la Zona de Baixes Emissions. A Cerdanyola, la zona de baixes emissions comprendrà el nucli urbà i quedarà delimitada per la carretera N-150 (carretera Barcelona), avinguda Canaletes, avinguda Guiera, carrer Santa Rosa, carrer Oreneta, carrer Àliga, avinguda Roma, carrer Serragalliners, ronda Serraparera, carrer Clota, carrer Santa Anna i carrer Can Pallarès. En el cas de Bellaterra, la zona de baixes emissions comprendrà tota l’extensió urbanitzada, delimitada pels accessos a l’AP7, camí Antic de Sant Cugat, la BV-1414 (carretera de Bellaterra) i carrer de la UAB. En aquests dos àmbits, els vehicles que no disposin de les etiquetes ambientals Zero, Eco, C o B no podran accedir a la zona delimitada com a Baixes Emissions els dies laborables, de dilluns a divendres, en horari de 7 a 20 h. Per tal de garantir la seva posada en marca amb mirada social, s’ha previst un paquet d’exempcions i moratòries en cas dels vehicles que no disposin d’etiqueta ambiental. |
Quedaran exempts i, per tant, podran continuar circulant per la
ZBE: Els vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda (VPMR) Els vehicles que presten serveis d’emergència i essencials Els vehicles dedicats al transport de persones amb malalties i discapacitats Els vehicles dedicats a l’exercici professional i que els seus titulars estiguin propers a la jubilació Els vehicles els titulars dels quals acreditin uns ingressos econòmics inferiors a 2 vegades l’IMPREM, ponderat segons el nombre de membres de la unitat familiar També es podran expedir autoritzacions puntuals Per tractament mèdic, o prestació de servei singular 24 autoritzacions de pagament vàlides durant un dia L’ordenança que regula les zones de baixes emissions entrarà en vigor a Cerdanyola a partir de l’1 de juliol de 2024. S’establiran uns mesos de moratòria sancionadora i serà a partir de l’1 de gener de 2025 l’inici del període sancionador. Les infraccions seran considerades totes com a greus i seran de 200 euros amb un recàrrec del 30% per reincidència. Els ingressos obtinguts per les sancions es destinaran a finançar actuacions orientades a impulsar la mobilitat sostenible. https://www.cerdanyola.cat/sites/default/files/zbe_video_04_hd06.mp4 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Las etiquetas con las que puedes acceder a una Zona de Bajas Emisiones son: | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Etiqueta Zero:correspon a
cotxes elèctrics (BEV), elèctrics d'autonomia estesa (REEV),
híbrids endollables amb una autonomia de 40 km i els vehicles de
pila de combustible. Etiqueta Eco:poden portar-la els vehicles híbrids endollables que no puguin recórrer més de 40 km en mode elèctric, els híbrids no endollables i els de gas natural (GNC,GNL i GLP). Etiqueta C:les porten al vidre tant els turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculats a partir del 2006, els turismes i furgonetes dièsel matriculats a partir del setbre del 2015. Etiqueta B:correspon als turismes i furgonetes de gasolina a partir del gener del 2001 fins al 2005 inclòs, les furgonetes i turismes dièsel a partir del 2006 fins a l'agost del 2015. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Pas endavant per construir l'hospital de proximitat del Vallès Occidental |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’AMB ha aprovat avui una
modificació del planejament urbanístic vigent per ubicar el centre a la cruïlla entre Cerdanyola, Montcada i Reixac i Ripollet. El consell metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat inicialment aquest dimarts la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per a la construcció del nou hospital de proximitat del Vallès Occidental, un equipament que es construirà a la confluència dels municipis de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet. El nou dispositiu serà un centre d’alta resolució per a les patologies més prevalents i de complexitat baixa i moderada. Tindrà consultes per a atenció especialitza, gabinets per a proves diagnòstiques i quiròfans per a cirurgia ambulatòria. També oferirà atenció urgent, rehabilitació i servei de diagnòstic per la imatge. Així mateix, per cobrir les necessitats del territori en atenció intermèdia, comptarà amb places d’hospital de dia i llits per a pacients de llarga estada, convalescència, cures pal·liatives i subaguts. L’hospital atendrà una àrea formada per 180 mil habitants corresponent a cinc poblacions: Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del Vallès. La gestió correspondrà al Consorci Sanitari del Parc Taulí. |
La modificació del PGM ha estat redactada per l’AMB en
consens amb els ajuntaments afectats i el Servei Català de la
Salut i en coordinació amb els treballs del Pla director
urbanístic metropolità. A més de l’hospital, la proposta inclou: Transformar l’antiga carretera N-150 en una avinguda metropolitana que millori les connexions a peu, en bicicleta i amb transport públic entre els municipis afectats, de manera que es garanteixi una bona accessibilitat al nou hospital. Nous espais verds a les vores del riu Sec i la riera de Sant Cugat que millorin les connexions entre Collserola i el riu Ripoll. La construcció d’un barri a l’entorn de l’hospital amb noves places, equipaments, habitatges (40% de protecció oficial), comerços i activitats terciàries. Després de l’aprovació inicial per part del consell metropolità, s’iniciarà el procés d’informació pública de la modificació del PGM, en què la ciutadania i les institucions podran presentar les al·legacions i els informes que considerin oportuns. Amb l’aprovació definitiva de la modificació del PGM, a càrrec de la Generalitat de Catalunya, s’iniciaran els tràmits per cedir els terrenys al Servei Català de la Salut i per convocar el concurs de redacció del projecte. La previsió és engegar el concurs el 2025. (30-01-2024) Aquí es poden descarregar imatges del projecte: https://we.tl/t-jCb6ok98wr |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ja podeu consultar en línia i de forma gratuïta, el Diccionari etimològic de Pere Coromines |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de l'autor Joan Coromines, publicats entre el 1980 i el 1991, des del dia d'ahir es pot consultar en línia des de qualsevol dispositiu electrònic i de forma gratuïta a l'adreça DeCat.iec.cat. | Fruit d'un conveni entre l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines ja es poden consultar els nou volums que formen l'obra | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
2025. Celebració del mil.lenari de l'Abadia de Montserrat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’any 2025 es commemorarà el
mil·lenari de la fundació del monestir de
Montserrat per part de l’Abat Oliba, abat de Ripoll, bisbe de
Vic i un dels promotors més importants de la pau que hi va haver
durant l’Edat Mitjana.
La història diu que ja vers l’any 880 hi havia a la muntanya de Montserrat una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. No va ser fins unes dècades més tard, el 1025, quan un grup de monjos de Ripoll, enviats per l’abat, van construir un cenobi benedictí al costat de l’esmentada ermita. Naixia així el monestir de Montserrat, que durant mil anys ha estat marcat per aquest doble vessant: monestir benedictí i santuari marià. Així doncs, l’any del mil·lenari, i en el marc de diverses manifestacions en l’àmbit cultural, artístic, religiós, social i científic, el Govern participarà en la creació d’aquest nou espai museogràfic. S’aprova una subvenció a l’Abadia de Montserrat per a la museïtzació immersiva d’un espai únic: els murs del segle XIV En el marc de la commemoració del mil·lenari del monestir de Montserrat, el Govern ha aprovat una subvenció d’1,4 milions d’euros per al finançament del nou espai immersiu de l’Abadia de Montserrat durant els anys 2023 i 2024. El projecte museogràfic es desenvoluparà a l’espai dels murs del segle XIV entrant per l’actual museu. Suposarà el |
desenvolupament del projecte
museogràfic “Mil·lenari Montserrat”, que explicarà la
importància de l’abadia a partir de tres àmbits: l’espai físic
(l’arada, signe de construcció social i de progrés), la dimensió
humana (el llibre, signe de cultura i de pensament) i
l’espiritualitat (la creu, signe de fe).
Aquesta plasmació conceptual es farà a partir de propostes volumètriques i interactives, realitat virtual, holografia 3D i teatres virtuals, taules i tòtems tàctils, recreacions parcials, instal·lacions i projeccions immersives entre d’altres, amb les actualitzacions necessàries per integrar la part museística actual. Aquest projecte oferirà uns continguts rigorosos i emotius, amb la qual cosa contribuirà als propòsits de la celebració del mil·lenari de l’Abadia de Montserrat el 2025 que es basen en Montserrat com un lloc de natura, de cultura, d’espiritualitat i proper a la societat. La proposta museogràfica se centrarà en les persones, en la vida monàstica, en el culte i el significat del lema benedictí “Ora et Labora”, i també destacarà l’abadia com un lloc de pas i se’n coneixerà la projecció internacional i les personalitats que l’han visitat. En la proposta expositiva es representarà l’orografia de la muntanya (el massís, l’interior de les seves coves i grutes) així com l’interior del monestir i la vida monàstica (per exemple, amb la recreació del claustre) i els aspectes més espirituals i aquells relacionats amb la cultura (contribució de Montserrat a la vida cultural, a la difusió i preservació del patrimoni artístic i arqueològic de Catalunya). |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
º
Global Technical Realty construirà
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un total de 15.000 m2 han estat adquirits per Global
Technical Realty a la multinacional Dcite per a la construcció a
terrenys del Parc de l'Alba de Cerdanyola d'un gran Data Center
de 16MW.
La companyia, recolzada pel tercer fons d'infraestructura global de KKR, va anunciar l'adquisició del primer centres de dades a Espanya. "Barcelona és la cinquena àrea metropolitana més gran de la UE i té l'economia més gran per PIB del Mar Mediterrani", va dir Franek Sodzawiczny, fundador i CEO de Global Technical Realty. |
"El mercat de centres de dades a la regió creixerà
ràpidament. Planegem proporcionar un centre de dades que atendrà
els requisits del núvol en una instal·lació altament
segura,
utilitzant fonts d'energia renovable. Estem emocionats de
convertir-nos en part d'aquesta comunitat bulliciosa".
El maig del 2020, KKR va anunciar que destinaria mil milions de dòlars per establir un nou centre de dades d'hiperescala a Europa. L'empresa està desenvolupant centres de dades a Slough, Regne Unit , i Petah Tikva, Israel. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Properes activitats del Museu d'Art de Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'Ajuntament ha posat en funcionament l’Oficina Jove d’Acompanyament i Orientació de Cerdanyola del Vallès |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Oficina obre al públic jove per oferir un servei
centralitzat i de major qualitat que permeti donar resposta a
les inquietuds, dubtes o demandes de diversa índole, acompanyant
als i les joves en el seu camí de transició i creixement cap a
l’adultesa. El propòsit és que l’Oficina Jove sigui la porta
d’entrada i el punt de referència d’informació i orientació, tot
acompanyant-la per a que se senti el més recolzada possible tant
en l’àmbit personal, com en l’acadèmic i el professional. Aquest nou servei municipal ofereix als i les joves un espai d’ajuda i informació, orientació i acompanyament sobre, estudis, informació per treballar, beques, lleure, voluntariat, etc., amb la voluntat de créixer i posar a l’abast de les persones joves altres serveis que s’ofereixen des del municipi i trobar professionals que realitzaran atencions personalitzades. Aquests serveis son gratuïts i confidencials. Servei d’Orientació Acadèmica Servei d’informació, orientació i assessorament acadèmic per a joves, de 12 a 29 anys, i les seves famílies. Ofereix: • Suport per escollir el teu itinerari formatiu. • Resposta a dubtes dels centres, dates per fer preinscripció, accés als estudis, etc. • Informació sobre: ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Universitats, formació ocupacional, etc. • Informació sobre beques i ajuts del sistema educatiu oficial. • Xerrades per a joves i famílies. Servei d’Orientació Laboral Servei gratuït i personalitzat que ofereix assessorament sobre el món laboral i suport en la recerca de feina per a joves de 16 a 29 anys. Ofereix: • Acompanyament i orientació en la recerca de la teva primera feina. • Suport per preparar el currículum o l’entrevista de feina. • nformació eines i canals de recerca de feina tens al teu abast. • Informació sobre voluntariats i estades a l’estranger. • Tallers i xerrades per a joves. Servei d’Acompanyament Emocional. Escolta Jove L’Escolta Jove és un servei d’atenció i acompanyament emocional, per a joves |
 fins a 29 anys, en el que podràs parlar sobre el que sents i el que t’amoïna. En aquest servei podràs trobar: • Atenció individual i confidencial per a joves. • Assessorament i orientació per a famílies i professionals que treballen amb joves. • Espais grupals, tallers i xerrades per a joves, famílies i professionals. Servei d’informació per a l’emancipació Us oferim suport i assessorament sobre altres serveis i recursos que promoguin l’emancipació, l’autonomia i la construcció del projecte vital dels i les joves de Cerdanyola del Vallès, com ara, saber que fer per inscriure’t al registre de sol·licitants d’habitatge, o com saber que fer per sol·licitar ajuts pel lloguer,.... L'Oficina Jove està ubicada al Casal de Joves Altimira (passeig del Pont, 45) i es pot contactar i demanar informació a través de diferents vies: • Correu electrònic: oficinajove@cerdanyola.cat • Telèfon: 667 770 124 • També a través del perfil d’Instagram: @casaldejovesaltimira El seu horari d’atenció és de dilluns, dimecres, dijous i divendres de 10.00 a 14.00h i les tardes de dilluns, dimarts i dijous de 16.00 a 19.00h. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 El darrer dissabte de cada mes de 10:30h a 11:30 h.: "Taller de danses" a l'Escola Sant Martí Cada darrer dissabte arriba el taller de danses a Cerdanyola!! A càrrec de l'Agrupació Sardanista de Cerdanyola que forma part del Pla Educatiu d'Entorn 22-23. Els tallers es faran adreçats a infants i joves de 6 a 16 anys i a les seves famílies. Cada dissabte s'aprendrà a ballar una dansa diferent, i tenim previst acabar els tallers a final de curs, amb una festa amb música en directe. Organitzat per l' Agrupació Sardanista de Cerdanyola i Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Can Coll Com descobrir la masia i el seu entorn rural i participar en diferents activitats. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els diumenges al matí, de 9.30 a 14.30h Can Coll
està obert a tothom. Hi trobareu un servei d’informació i venda de publicacions del Parc, podreu descobrir la masia i el seu entorn rural i participar en diferents activitats. La masia es pot visitar de manera lliure. La planta baixa conserva l’estructura de les masies de finals de segle XVII i XVIII i a la primera planta s’hi aprecia l’aspecte més senyorial que va anar adquirint a mitjans del segle XIX i principis del XX. Dins hi trobareu l’exposició l’Home i el medi a Collserola que mostra la manera de viure de la pagesia antigament. Els corrals de la granja de Can Coll es poden visitar també de 11:30h a 14:30h de manera lliure. També podreu visionar els audiovisuals: Això és Collserola i Can Coll 500 anys i fer jocs de descoberta per a famílies. |
Podreu fer, pel vostre compte, alguna de les 6 Passejades
senyalitzades pels voltants, que us permetran passejar pel bosc
i descobrir les vistes panoràmiques del Vallès o els ambients
frescals dels torrents. Del primer diumenge de novembre a l’últim diumenge de febrer, de 10.30 a 13.30 h es poden fer observacions d’aus hivernants a la Feixa dels Ocells. Servei de préstec gratuït si no us porteu els vostres prismàtics. A partir de 8 anys. Activitat gratuïta. Places limitades Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l'activitat al telèfon del Centre d'Informació: 932803552 (laborables de 9:30h a 14:30h) màxim 4 places per trucada. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
HORARI DE CORREUS |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
-Sant
Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del
Vallès paqueteria.correos.es Tfn. 936 91 37 57 |
Dilluns a divendres: 08:30 a
20:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:00 hores Diumenges i festius TANCAT Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es: Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:30 hores |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
HORARI CEMENTIRI |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
HORARI D'AGOST De dilluns a divendres de 8.00 a 14.00 h Dissabtes i diumenges de 9.00 a 14.00 h SERVEIS ESPECIALS DIA DE TOTS ELS SANTS (1 DE NOVEMBRE) DEL S'amplia l'horari de visites els dies següents: 24 i 25 d'octubre, de 8.30 ha 19.00 h (dissabte i diumenge, dies anteriors a T.S.) 26, 27, 28, 29 i 30 d'octubre, de 8.30 ha 12.30 hi de 14.00 ha 17.00 h (dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres, dies anteriors a T.S.) 31 d'octubre i 1 de novembre, de 8.30h fins a les 19.00h (dissabte i diumenge (festiu) 2 de novembre, de 8.30 ha 12.30 hi de 14.00 ha 17.00 h |
HORARIS Dilluns, dijous, divendres i dissabte : De de 8:30h a 12:30 i de 14:00 17:00 hores Dimarts : De 8:30h a 13:30 h. hores Diumenges i festius: De 10:00 a 14:00 hores. Dimarts tarda i Dimecres: El cementiri romandrà tancat . -Carrer dels Boters, 18 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
TRANSPORT LOCAL |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Línies i horaris |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Nou cartipàs del govern municipal 2023-27 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Estructura organitzativa de l’Ajuntament per al mandat 2023-2027 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El govern estarà estructurat en quatre grans
Àmbits: Coneixement, Societat, Ciutat Sostenible
i Recursos i cadascun d’ells el liderarà un
Tinent d’alcalde El nou govern de Cerdanyola del Vallès, encapçalat per Carlos Cordón, ja ha aprovat el cartipàs que ha d’estructurar l’Ajuntament durant els propers quatre anys i la delegació de responsabilitats a cada regidor/a membre del govern. L’Alcalde, Carlos Cordón, assumirà de forma directa les Relacions Institucionals i la Promoció de la Ciutat. La resta de l’estructura política es divideix en quatre àmbits, que encapçalen quatre Tinents/es d’Alcaldia. Pepi Rivera és la primera Tinenta d’alcalde i està al capdavant de l’Àmbit de Recursos, David González ocupa la segona Tinença d’Alcaldia i l’àmbit de Ciutat del Coneixement, Javier Sánchez com a tercer Tinent d’alcalde assumeix l’àmbit de Ciutat Sostenible i Sònia Rodríguez ocuparà la quarta tinença d’alcaldia i lidera l’àmbit de Societat. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Àmbit
de Ciutat del Coneixement David González encapçala l’àmbit i es fa càrrec de Comunicació i l’EMD Bellaterra Pepi Rivera es responsabilitza de Població i Eleccions Andrea Borrego assumeix Barris i Centres Cívics Santiago Moro té les atribucions de Participació i Transparència, Oficina d’Atenció Ciutadana, Tecnologies i Sistemes d’Informació Conchi Martínez és regidora d’Innovació i Agenda Urbana i Agenda 2030 Àmbit de Societat Sònia Rodríguez està al davant de l’àmbit i assumeix Acció Social, Habitatge i Promoció de la Salut Pepi Rivera s’encarrega de Gent Gran Pilar Adell es fa càrrec d’Educació, Memòria Democràtica i Museus i Arxiu Històric David González lidera Cultura Oscar Pons té les atribucions d’Esports Andrea Borrego es responsabilitza d’Igualtat i Feminisme i Infància i Joventut Antonio Otero és el regidor de Cooperació i Solidaritat |
Àmbit de
Ciutat Sostenible Óscar Pons està al capdavant d’Espai Públic, Serveis Urbans i Salut Pública Eulàlia Mimó s’encarrega de Planificació Urbanística, Activitats i Llicències i Obres Públiques Jaume Folch és el responsable de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Convivència i Civisme Conchi Martínez encapçala Mobilitat Antonio Otero assumeix Medi Ambient i Transició Energètica i Benestar Animal Cristina Padilla té les atribucions de Promoció Econòmica, Comerç i Mercats, Empresa i Polígons Industrials i Ocupació i Formació Àmbit de Recursos Pepi Rivera està al capdavant de l’àmbit i assumeix Recursos Humans, Patrimoni i Equipaments Municipals Javier Sánchez encapçala Serveis Econòmics, Contractació i Compres, Secretaria General, Intervenció i Tresoreria Sònia Rodríguez assumeix Serveis Jurídics |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
SALILLAS.NET ÉS
UNA WEB
PERSONAL
QUE
NO TÉ CAP SUPORT
COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT
I LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES a.salillas@gmail.com |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||
|
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL PASSAT SEGLE |
||||
| Passejant pels carrers de Cerdanyola al llarg del segle XX | ||||
 |
||||
|
Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola anys 1943-1945-1946-1947 |
||||
|
Regidors de 1799 -2019 |
||||
|
El comerç local des d'inicis del segle XX |
||||
Agenda Política |
||||
|
Junta de Govern Carlos Cordón Núñez - Alcalde Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia David González Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia Javier Sánchez Miras - 3è. Tinent d'Alcaldia Sonia Rodríguez Ruiz - 4a. Tinenta d'Alcaldia |
||||
Properes activitats |
||||
|
Festa Major de Bellaterra 2024 Dimecres 11 a les 10 h.: Cursa La 6.6 de Bellaterra (sortida a la plaça del Pi) Dimecres 11 de setembre.: Concert per la Diada Nacional de Catalunya A la Pl. Onze de Setembre – Cerdanyola del Vallès Repertori: Himnes, Sardanes Amb la Banda i Coral de l’AMCV Dijous 12 - Festa Major de Bellaterra 2024 20:00 h Tertúlia de Festa Major del Fòrum Bellaterra a l'Auditori d'El Musical "50 anys CAU de Bellaterra" 21:00 h Concert de Festa Major Barcelona Swing Flamingos Auditori d’El Musica 22:30 h Ball del fanalet. Organitzat per Fòrum Bellaterra amb música d'El Musical 22:30 h Cava i Piscolabis del Fòrum Bellaterra i El Musical 22:00 h Cinema a la fresca per a joves. Projecció de la pel·lícula d’Alice Rorhwacher. Pista de bàsquet del Turó de Sant Pau Divendres 13 - Festa Major de Bellaterra 2024 17:15 a 18:20 h.: L’Elefantet curiós. Taller de conte i música en família. Per a famílies amb infants d’1 a 6 anys. Centre Cívic plaça Maragall 17:30 a 20:30 h.: Jocs de Cucanyes Plaça del Pi 18 a 22 h.: Torneig de futsal. Turó de Sant Pau 19:00 h.: La criada de dues mestresses. Grup Tàndem de Santa Pepètua de Mogoda. Finalista I Concurs de Teatre Amateur de Bellaterra (Centre Cívic EMD Bellaterra) 19:30 a 21 h.: Espai músics de Bellaterra Plaça del Pi 21:00 h.: Entrega de premis 1r Concurs Teatre La Cadira. Centre Cívic plaça Maragall 21:00 h.: Botifarrada popular. Plaça del Pi 22:30 h.: Pregó de Festa Major. Plaça del Pi 23 a 00:30 h.: Concert Banda Neon. Plaça del Pi 01 a 04 h.: Dj Giorgio Sampler. Plaça del Pi. Dissabte 14 setembre de 9 a 13 h..: L'associació Ràdio Club Vallès EA3RCH organitza el seu mercat mensual de material de radioafeccionats. Al vestíbul de l'Ateneu (carrer Indústria, 38-40) Organitza: Ràdio Club Vallès EA3RCH Dissabte 14 - Festa Major de Bellaterra 2024 9:30 a 11:30 h.: Esmorzar de festa major solidari. Plaça del Pi 10 a 13 h.: Gimcana per a joves i infants. Plaça del Pi 10 a 13 h.: Torneig de futsal. Turó de Sant Pau 12:00 h.: Tast de vins. Organitzat per Taca de Vi. Plaça del Pi 12:00 h.: Art&Taps dinar de food-trucks. Plaça del Pi 17:00 h.: Baixada de carros. Carrer Sant Pancraç 18:30 h.: Cursa de patinets. Avinguda Josep Maria Claret 20:30 h.: Concurs de RAP solidari. Plaça del Pi 23 a 1 h.: Concert Les Que Faltaband. Plaça del Pi 1:30 a 4 h.: Dj Buffetlibre Diumenge 15 Festa Major de Bellaterra 2024 10 a 13 h.: Matí d'inflables. Plaça del Pi 12:00 h.: Missa de Festa Major. Parròquia de Santa Creu 12:45 h.: Ballada de gegants i Marxing band. Plaça del Pi 13:00 h.: Concurs de paella i fideuà. Plaça del Pi 17:00 h.: Entrega de premis concurs de paella, fideuà i baixada de carros. Plaça del Pi 18:00 h.: Fi de festa amb Holli Fest. Plaça del Pi Diumenge 15 de setembre a partir 10 h.: Visita a la parròquia medieval de Sant Iscle Portes obertes de l'antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, com cada tercer diumenge de mes. A l'Avinguda d’Horta/camí de Can Catà (Parc Natural de la serra de Collserola). Propietat privada. L’antiga sagristia acull una petita exposició sobre l’evolució de l’església i la parròquia i s’hi poden veure les restes d’algunes tombes antropomorfes. Al temple són visibles elements arquitectònics d’època romànica, gòtica i renaixentista. Diumenge 15 de setembre a partir 19 h.: Ball de Cerdanyola Altre sessió del Ball de Cerdanyola per ballar i gaudir a l'aire lliure. En aquesta ocasió amb la música en directe de l'Orquestra La Chata, a la plaça Abat Oliba. El ball és gratuït i obert a tothom a la plaça de Abet Oliba Diumenge 15 de setembre d'11:30 a 13:30 h.: Jugateca ambiental Tema: Geocaching. Aprendrem a fer servir un GPS per fer geocerques. Es tracta d’una gimcana d’orientació al voltant del parc mitjançant l’ús de les noves tecnologies, concretament l’ús de GPS de muntanya. Al parc de sorra al costat dels gratacels i està adreçat al públic infantil. Dijous 19 de setembre a las 19 h.: Cafè amb lletres - "Confeti" de Jordi Puntí Tornem a les sessions de Cafè amb Lletres 2024 i comencem el segon semestre carregats de grans protagonistes. La primera sessió ve de la mà de Jordi Puntí, premi Sant Jordi 2024, amb Confeti (Editorial Proa: 2024). Una novel·la contemporània on ens fa viatjar de Nova York a Hollywood, d'Havana a l'hotel Ritz de Barcelona, al llarg de tot un segle turbulent i fantasiós, llegim les peripècies de dos homes que van ser amics potser per conveniència, en un joc de miralls en què la imaginació conviu amb la voluntat de ser immortal, etern. La moderadora de la sessió serà Anna Ballbona. Les sessions s’enregistren i es publiquen al Canal de Youtube de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès A la Sala Enric Granados, Biblioteca Central de Cerdanyola (plaça Enric Granados, 1) Organitza: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb la participació de Llibreria Efora i Llibreria L'Aranya. Dissabte 5 octubre a les 9 h.: Caminada solidària contra el càncer a favor de la Fundació Oncolliga - Som Vallès Trail 68 km pel Vallès Occidental, per equips i per relleus. Inscripcions a l'enllaç Organitza: Club Esports de Muntanya Cerdanyola amb la col·laboració i suport dels ajuntaments del Vallès Occidental www.somvallestrail.cat info@somvallestrail.cat Dijous 24 d'octubre a les 19 h.: Cafè amb lletres - "Aprendre a esquivar les bales" de Xavier Coral La segona sessió la porta Xavier Coral, amb Aprendre a esquivar les bales (La Campana: 2024). Una novel·la escrita a quatre mans: Josep Trullàs va escriure des del front, cada dia, intentant atrapar totes les vivències i l'honor que veia amb els seus propis ulls. Vuitanta anys després, el seu net, el periodista Xavi Coral, relata la vida del seu avi aquest debut literari que pretén fer justícia amb tots aquells que no van tenir l'oportunitat de tornar a fer sentir el seu testimoni. La moderadora de la sessió serà Gemma Ventura. Les sessions s’enregistren i es publiquen al Canal de Youtube de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès A la Sala Enric Granados, Biblioteca Central de Cerdanyola (plaça Enric Granados, 1) Organitzat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb la participació de Llibreria Efora i Llibreria L'Aranya. Divendres 25 d’octubre. 20 h.: Teatre: "Conqueridors" El Teatre Ateneu ha donat a conèixer la programació professional que es representarà a la ciutat el darrer trimestre de l’any. La comèdia èpica de Ramon Madaula dirigida per Josep Maria Mestres. L’acció es situa en un plató de televisió on s’hi grava una sèrie històrica… El repartiment el formen Ramon Madaula, Roger Coma, Mònica Glaenzel, Xavier Bertran, Moha Amazian, Tilda Espluga i Vanessa Segura. Entrada: 24€, anticipada 18€, estudiants i pensionistes, 13€. Descompte d’1€ si la compra es fa per Internet. Dijous 31 d'octubre a les 17:30 h.: "Vuelta a casa de mi madre" Activitat quinzenal que forma part del Programa Gent Gran Activa, per la població de 60 anys o mès. Es projectarà la pel·lícula: "Vuelta a casa de mi madre"(Éric Lavaine. França, 2016), amb Josiane Balasko i Alexandra Lamy. La sessió de cinema anirà acompanyada d'un espai de debat posterior. Stéphanie té 40 anys, ha perdut la seva feina i estalvis, ha estat abandonada pel seu marit i es veu obligada a tornar a casa de la seva mare...Totes dues fa molt de temps que no conviuen juntes i hauran d'adaptar-se a la nova situació, especialment ara que la seva mare és tan activa... Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer Sant Martí, 88) Organitza: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Diumenge 27 d'octubre.: L’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès. Concert de Tardor Al Teatre de l’Ateneu – Cerdanyola del Vallès Repertori: Monogràfic de Gustav Holst (150è aniversari) Amb la Banda de l’AMCV Divendres 15 novembre. 20 h.: Teatre: "Amnèsia" La comèdia "Amnèsia" és una comèdia del dramaturg argentí Nelson Valente sobre les dificultats d’entendre’s entre els diferents membres d’una família a l’hora d’enfrontar-se al fet que la mare, puntal de la família, necessitarà ajuda a partir d’ara perquè ja no podrà viure sola. L’autoria de l’obra i la direcció és de Nelson Valente. El repartiment el formen Mercè Aránega, Míriam Iscla, Victòria Pagès, Màrcia Cisteró, Joan Negrié (també n’ha fet la traducció) i Biel Rossell. Entrada: 24€, anticipada 18€, estudiants i pensionistes, 13€. Descompte d’1€ si la compra es fa per Internet. Dijous 21 de noviembre a les 19 h.: Cafè amb lletres "Crònica d'una societat intoxicada" Joan-Ramon Laporte La tercera sessió arriba de la mà de Joan-Ramon Laporte, amb Crònica d'una societat intoxicada (Columna: 2024). Un llibre divulgatiu que aprofundeix en la nostra relació amb els fàrmacs i que advoca per acabar amb el consum acrític que en fem. La moderadora de la sessió serà Cristina Ribas. Les sessions s’enregistren i es publiquen al Canal de Youtube de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès A la Sala Enric Granados, Biblioteca Central de Cerdanyola (plaça Enric Granados, 1) Organitzat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb la participació de Llibreria Efora i Llibreria L'Aranya Divendres 29 novembre. 20 h.: Teatre: "Picasso, rey, monstruo, payaso" Picasso, rey, monstruo, payaso presenta el pintor malagueny universal, el gran triomfador del segle XX. Pintor bohemi, exitós i fascinant, viu un constant homenatge després de la seva mort. Però a la festa del seu aniversari hi arriba una visita inesperada: la companyia de pallassos Rhum&Cia. I amb ells, un poeta i cronista de circ, vell amic de Picasso, Ramón Gómez de la Serna. La dramatúrgia és de María Folguera. Dirigeix Joan Arqué. El repartiment el formen Jordi Martínez, Joan Arqué, Piero Steiner, Mauro Paganini, Queralt Albinyana, Xavi Lozano i Lluc Armengol Entrada: 22€, anticipada 17€, estudiants i pensionistes, 12€. Descompte d’1€ si la compra es fa per Internet. Dissabte 30 novembre i 1 desembre.: L’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès. Concert de Sta. Cecília – 20è aniversari de la Coral Al Teatre l'Ateneu
Dijous 19 de desembre a les 19 h.:
Cafè amb lletres - "Història d'un
piano" de Ramon Gener
|
||||
|
EXPOSICIONS |
||||
|
|
||||
|
Divendres 27 de setembre a
les 19:30 h.: Inauguració de
l'exposició "Torna el Blues" Es tracta d'una exposició col·lectiva amb motiu del XXXIII Festival Internacional Blues de Cerdanyola. La mostra recull obres d'una vintena d'artistes, agafant la temàtica de la música Blues com a referència i font d'inspiració. Es podran veure obres noves com peces recuperades d'altres edicions. La inauguració anirà acompanyada per un concert de música a càrrec del grup Blues Apples. L'exposició es podrà visitar del 4 de setembre al 20 d'octubre. A la Sala B'Art de l'Ateneu (carrer Indústria, 38-40) Organitzat per l'Associació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola amb el suport de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès |
||||
|
|
||||
| https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu | ||||
|
|
||||
|
Activitats estables |
||||
|
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica i els edificis reconstruïts. D'10:30 a 14:30 h. A les 12 visita guiada. Informació: 93 580 45 00 El Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) obre les seves portes a la ciutadania cada primer diumenge de mes amb accés gratuït. Cerdanyola, terra d'Ibers 2n diumenge de mes a les 12 hores Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver El Museu de Ca n'Oliver ofereix, cada segon diumenge de mes, la possibilitat de fer una visita guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de la tribu dels laietans en la que es poden veure, distribuïts en set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola Sant Iscle, una parròquia medieval 3r diumenge de mes Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat Visita als jardins de Ca n'Ortadó i Can Llopis, organitzada conjuntament amb el Museu d'Art de Cerdanyola, a final de mes. L’oficina mòbil d’Aigües de Barcelona estarà disponible a Cerdanyola del Vallès cada tercer divendres de mes. Portes obertes al MAC Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada. 1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h. Activitats a Can Catà. Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu: - Fem el camí de la font nova! - Anem cap a la font vella! Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults 3 €, nens 2 € Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges. Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h. La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros |
||||
|
Activitats al Museu d'Art (MAC) |
||||
 |
||||
Cada primer diumenge de mes¨. Portes obertes al MAC. Accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada. |
||||
| Horari
museu: Dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d'11 a 14 h Dilluns (inclosos festius) tancat Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) Agenda MAC |
||||
|
|
||||
Activitats al Poblat de Ca n'Oliver |
||||
 |
||||
|
|
||||
|
Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver Horaris dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2022: Feiners de dimecres a divendres: 17 a 20 h Dissabtes: 11 a 14.30 i 16.30 a 20 h Diumenges i festius: 10.30 a 14.30 h Més info https://www.museucanoliver.cat/ca/visitans Primer diumenge de mes Ca n'Oliver, un poblat iber laietà Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït. Segon diumenge de mes a les 12 h. Cerdanyola, terra d'ibers Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys. |
||||
|
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00 a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa. |
||||
| Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada. L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament: Entrada general: 3 € Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola). Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola. Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants) Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones. HORARIS De l'1 d'octubre al 30 de març Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h De l'3 d'Abril al 30 de Setembre: Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h Tancat: 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre |
||||
| El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics. Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. |
||||
|
|
||||
|
Activitats al Parc del Turonet |
||||
 Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un públic familiar. Activitat lliure i gratuïta. Les activitats es duran a terme els diumenges, a partir del 10 de setembre fins al 3 de desembre, al Parc del Turonet. L’espai de joc de la Jugatecambiental estarà obert d’11:30 a 13:30 h. Activitats de 12 a 13 h. 15/09/2024 Geocaching Aprendrem a fer servir un GPS per fer geocerques 22/09/2024 Mobilitat sostenible * Aprendrem conceptes relacionats amb la mobilitat sostenible d’una manera ben entretinguda *Activitat d’11.30 a 13.30 h 29/09/2024 Els ocells del parc i coneguem les caixes niu* Identificarem ocells i aprendrem com funcionen les caixes niu *Activitat d’11.30 a 13.30 h 06/10/2024 La fauna secreta del parc i taller de petjades Descobrirem els animals que viuen al parc a través de les seves petjades 13/10/2024 Alimentació sostenible * Què és l’alimentació sostenible? Descobrim-ho! *Activitat d’11.30 a 13.30 h 20/10/2024 Qui viu a l’estany? A través de l’observació i la pràctica, identificarem quines característiques de l’aigua i de l’entorn permeten la presència de diferents espècies d’amfibis i invertebrats, entre altres animals 27/10/2024 Cosmètica natural amb plantes remeieres Taller de descoberta de les plantes remeieres del parc i de les seves propietats 03/11/2024 Hort al balcó Parlarem dels horts urbans i les verdures de temporada 10/11/2024 Hotel d’insectes Una eruga ben especial ens explicarà com en són d’importants, els hotels d’insectes 17/11/2024 Gimcana del canvi climàtic Juguem per aprendre què és el canvi climàtic, què el causa i com podem atenuar-lo 24/11/2024 Manteniment de caixes niu * Acompanyarem un ornitòleg en la seva tasca de manteniment de les caixes niu del parc perquè estiguin a punt quan arribi l’hora de nidificar *Activitat d’11.30 a 13.30 h 01/12/2024 Calendari de llunes Descobrirem com influeix aquest satèl·lit en els fluxos naturals del planeta |
||||
|
Cerdanyola, cultura, natura i patrimoni |
||||
|
|
||||
|
Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els! |
||||
|
|
||||
|
Activitats estables
Tots els diumenges. Can Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.30 a 14.30 h Segon diumenge de mes Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Agost tancat |
||||
Activitats a la Biblioteca Central |
||||
 |
||||
|
|
||||
| CAFÈ AMB LLETRES | ||||
|
Dijous 19 de setembre a las 19 h.: Cafè amb lletres - "Confeti" de Jordi Puntí Dijous 24 d'octubre a les 19 h.: Cafè amb lletres - "Aprendre a esquivar les bales" de Xavier Coral Dijous 21 de noviembre a les 19 h.: Cafè amb lletres - Joan-Ramon Laporte Dijous 19 de desembre a les 19 h.: Cafè amb lletres - "Història d'un piano" de Ramon Gener |
||||
|
El vídeo resultant s’editarà i es penjarà en el canal de Youtube de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès |
||||
|
EXPOSICIONS Horaris : Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h. Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h. |
||||
|
|
||||
Activitats del Parc Natural Collserola |
||||
 |
||||
|
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
CAN COLL, més de 500 anys d’història Apunts històrics 1495 La masia rep el nom de Can Coll, abans es deia Mas Portell. 1495-1867 Va passant de pares a fills de cognom Coll que viuen a la propietat. Francesc d’Assís Coll va ser l’últim propietari amb aquest cognom. Va fer construir la capella actual i posar les reixes de tancament de la plaça. Va tenir 4 filles. 1867-1927 Mor Francesc d’Assís Coll. L’hereu és el seu nét, Jaume González i Coll, que ja no viurà a la casa. Josep Pujol i Armenteras és l’últim descendent dels Coll que hereta la casa. La hipoteca per pagar uns deutes i la perd. 1928-1936 Teresa Boix i Vila compra la finca, que és gestionada per Joan Serra Sian. Aquest hi viu amb la seva esposa, M.ª Teresa Espasa Rius, i acaba comprant-la i escripturant-la l’any 1935. El senyor Serra fa moltes millores tant a l’interior com a l’exterior de la masia, destacant l’habitació de dormir amb cambra de bany, la terrassa amb les torres decoratives i les obres inacabades d’un futur hotel al costat de la masoveria, a l’edifici del davant. El juliol del 1936, quan comença la guerra civil, mor assassinat. 1936-1939 Durant la guerra es va constituir la Col·lectivitat de Camperols de Cerdanyola - Ripollet que funcionava en règim d’autogestió i la finca de Can Coll va ser destinada a l’explotació forestal. 1940-1987 En acabar la guerra la família Serra Espasa recupera la finca. Un dels fills s’hi queda a viure amb els seus descendents durant uns anys. Fins als anys 60, Can Coll és una finca agrícola, vinícola, ramadera i forestal, a més de disposar de fusteria. Als anys 70, s’hi munta un circuit de lloguer de motos de trial. La masia s’utilitza com a lloc d’estiueig, així com per a la celebració d’esdeveni-ments familiars. Uns masovers viuen a l’edifici del davant. 1987 La Corporació Metropolitana de Barcelona adquireix la finca. 1988 Es rehabilita una part de la construcció del davant i s’inaugura el Centre d’Educació Ambiental Can Coll a l’octubre. Comencen les obres de restauració de la masia 1992 S’inaugura la remodelació de la masia. |
||||
|
MAPA-GUIA DEL PARC |
||||
|
ITINERARIS |
||||
|
Can Coll. Centre d’Educació Ambiental Obert a tots els públics els diumenges de 9.30 a 14.30 h. Can Coll CEA és un punt de referència per al professorat que vol incloure el Parc de Collserola com a proposta educativa. Els diumenges, esdevé centre difusor dels valors de Collserola a la ciutadania. UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D’HISTÒRIA * A Can Coll CEA - Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana. Podreu descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del temps i saludar al senyor Coll. La masia de Can Coll està situada a l’extrem nord-est del Parc de Collserola, dins del municipi de Cerdanyola del Vallès, i la finca té una extensió de 236 hectàrees. La masia, ja documentada des de l’any 1495, conserva tota la bellesa i l’originalitat del món rural vallesà. Des de 1988 és un equipament municipal, restaurat i gestionat pel Consorci del Parc Natural de la serra de Collserola. El novembre de 1988 es van iniciar les activitats com a centre d’educació ambiental. Fou el primer equipament públic obert per l’aleshores denominat Patronat del Parc de Collserola. Actualment, els dies laborables és centre d’educació ambiental, amb una oferta d’activitats educatives El Curs al Parc dirigides a l’educació formal, des de llars d’infants, escoles de primària, instituts, universitats, fins a escoles d’adults i d’educació especial i també activitats formatives dirigides a l’educació del lleure. Els diumenges és Centre d’Informació i acollida de visitants del Parc amb propostes de descoberta del seu entorn natural i rural. Can Coll també és la seu del CDRE del Parc de Collserola (Centre de Documentació i Recursos Educatius) que assessora, informa, ofereix recursos i préstec de material a estudiants i docents dels centres educatius. Can Coll Centre d’educació ambiental Entre setmana, el treball pedagògic del centre d’educació ambiental Can Coll, es basa en l’oferta d’experiències educatives i lúdiques que estimulin l’exploració, l’aprenentatge, l’estimació, el gaudi, el diàleg i la participació, tenint com a protagonista absolut l’ambient natural de la serra de Collserola. S’utilitzen mètodes d’ensenyament – aprenentatge basats en el descobriment lliure o guiat i en la resolució de problemes. Són processos viscuts sempre en primera persona. No es pretén donar informació perquè l’alumnat l’assimili, sinó que el que es busca és la construcció d’un coneixement conjunt, mitjançant accions cooperatives, de síntesi, d’informació, d’experimentació i d’investigació. Sentiment-emoció-coneixement, estan ben presents en tots els programes. Anualment i d’acord amb el resultat de les avaluacions de professorat, alumnat i del propi equip educatiu del centre, es fa una revisió complerta de cadascun dels programes de l’oferta d’activitats educatives. Acull majoritàriament escolars d’educació infantil, primària i secundària que fan activitats d’una jornada, de dilluns a divendres. Hi ha més de 20 propostes diferenciades per nivells d’edat, aprofundiment i temàtica. A més, es fan programes personalitzats a grups d’alumnat universitari, escoles d’estudis superiors, de persones adultes i d’educació especial. Trobareu detallades totes les propostes a l’apartat El Curs al Parc. Centre de documentació i recursos educatius del Parc Centre d’Informació i acollida de visitants del Parc  ESPECIAL ESTIU Divendres 13 de setembre de 21.30 a 24 h.: Una Masia i unes vinyes sota les estrelles a Can Calopa Voleu conèixer el projecte de Can Calopa, tastar un dels seus vins i observar el cel per conèixer les tres estrelles del triangle d’estiu? El preu inclou la sessió d’astronomia i una copa de vi. https://www.dropbox.com/scl/fi/ruap90tvmj9rfkhel9jjp/La.Vanguardia.30.08.2024.pdf?rlkey=ch4uz1nbu47q0qs976wcdhnf9&dl=0 Si voleu sopar a Can Calopa contacteu amb el servei de la Vinoteca al tel. 646 619 188. Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d'Informació. Caps de semana i festius del 7 de setembte al 6 d'octubre al turó de la Magarola : Observació de la migración de les aus rapinyaires Al mirador de la Magarola trobareu ornitòlegs que us ajudaran a identificar àguiles, falcons, arpelles... Podreu reconèixer i diferenciar les siluetes dels ocells que es desplacen cap a terres africanes. de 10 a 13 h. L'accés fins a dalt del turó és a peu. Cal que porteu prismàtics. Diumenge 29 de setembre als jardins del MUHBA Vil.la Joana de 12 a 13 h.: POESIA AL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA Escriviu-me al Far West. Recital cubista a partir de poemes de Joan Salvat-Papasseit. A càrrec de Joan Vigó i Myriam Soteras. Activitat organitzada per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona dins el cicle Poesia als Parcs. Més informació a https://parcs.diba.cat/poesia-als-parcs |
||||
|
EXPOSICIONS TEMPORALS Fins a l'11 de setembre al Centre d'Informació Exposició "Collserola crema", de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, amb imatges d’Antoni Silva dels incendis del 2018 a la Collserola més propera a Nou Barris. Visita subjecta a la disponibilitat de la sala. |
||||
|
DESCOBERTES EN FAMILIA Una passejada als voltants del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. • Cal inscripciu prèvia la mateixa setmana de l’activitat al telèfon del Centre d’Informació: 932803552 (laborables de 9.30 a 14.30 h) màxim 4 places per trucada. • Majors de 3 anys • Preu: 2 € / persona. Horari: 11:15 i 12:30 h. (dos torns) |
||||
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
|
||||
|
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA Obert els diumenges de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 |
||||
|
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. CENTRE DE NATURA CAN SOLER ** Obert el segon i quart divendres i diumenge de mes, de 9.30 a 14 h. Tancat de l'1 al 31 d’agost. Ctra. de Sant Cugat, 114 -132, Barcelona. Lat. 41.425379, long. 2.133354 Tel. 664 117 871 (només dimarts i dijous de 10 a 14 h) centrenaturacansoler@bcn.cat CASTELL DE TORRE BARÓ Obert de dimarts a divendres de 10 a 13 h.; els divendres de 17 a 20 h, els dissabtes de 10 a 20 h. Torre tancada de 13.00 a 15.00 h. i els diumenges de 10 a 14 h. Tancat del 5 al 19 d’agost. Ctra. Alta de les Roquetes, 309, Barcelona. Lat. 41.45184326, long.2.17628893 Tel. 664 044 079 castell_torrebaro@bcn.cat Visites comentades i activitats per a tots els públics. TURÓ DE MONTCADA Informació de les activitats i inscripcions al web de l’associació ACER: http://www.acer-associacio.org/ |
||||
MATINALS A COLLSEROLA Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos. Durada 3 hores Horari: de 10:00 a 13:00 h De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552 Màxim 25 persones per grup Preu per grup 109,10 €. Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera. Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera. A Can Coll Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn. Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn. |
||||
|
VOLS COL·LABORAR? Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us convidem a participar-hi! • Activitat gratuïta. • Places limitades. • Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552. • A partir de 18 anys. • Horari Variable segons l'activitat Diumenge 15 de setembre : Seguiment d'espècies exòtiques invasores Geolocalització i caracterització pels entorns de Can Soler dels focus d’espècies exòtiques invasores per als ecosistemes mediterranis. D’11 a 14 h. A partir de 18 anys. Inscripcions: per correu a centrenaturacansoler@bcn.cat o trucant al 664 117 871 (dimarts i dijous de 10 a 14 h). Dissabte 28 de setembre : Recuperació del Torrent de Canyelles Tasques de manteniment i millora de la zona restaurada del torrent de Canyelles: reposició i reg de plançons, mapatge i control de plantes invasores, i recollida de deixalles. Coorganitzat amb el Castell de Torre Baró i la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova. De 10.30 a 13.30 h. A partir de 18 anys. Inscripcions a castell_torrebaro@bcn.cat o al tel. 664 044 079 o trucant la mateixa setmana de l’activitat al telèfon del Centre d’Informació. |
||||
| NITS D'ASTRONOMIA | ||||
 |
||||
Sessions d'iniciació a l'observació d'estels, constel.lacions i
altres cossos celestes.
L’activitat combina explicacions teòriques: què són les
estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb
observa-cions a l’exterior: identificació de constel·lacions a
ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys
de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
|
||||
D'EXCURSIÓ AMB... Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament. Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada. Horari variable segons l'itinerari Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia la setmana anterior a l'activitat al tel. 932 803 552 del Centre d'Informació. LLOC i HORA : Consultar en inscriure's - A partir de 12 anys.: GRATUÏTA Dimarts 17 de setembre : DEPANA. CAMINANTS COLLSEROLA. Us proposem descobrir el Parc Natural de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament. Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada. Horari segons activitat. Fem fonts per Collserola. En aquesta sortida els espais fontinals seran els protagonistes que ens marcaran el recorregut per la zona barcelonina del Parc Natural. Cal inscripció prèvia la setmana anterior a l’activitat al telèfon del Centre d’Informació. |
||||
|
AVANÇAMENT DE L’AGENDA DE TARDOR ESPECIAL DIA MUNDIAL DELS OCELLS A COLLSEROLA Aquesta diada se celebra a la major part d’espais naturals protegits per tal d’apropar el món dels ocells i els seus hàbitats a la ciutadania, i conscienciar-la dels problemes de conservació que els afecten. Enguany la celebració al Parc Natural serà el cap de setmana del 5 i 6 d’octubre en tres escenaris: A Can Coll, la Festa dels ocells. Diumenge 6 d'octubre. us convidem a compartir una matinal aprenent i gaudint amb tot un seguit d'activitats que tindran com a protagonista el món de les aus. Activitats gratuïtes per a tots els públics. Al turó de la Magarola, diumenge 6 d'octubre, coincidint amb el darrer dia de la 36a Campanya d’observació de la migració de les aus rapinyaires. Al Centre d’Informació. Passejada temàtica. Dissabte 5 d’octubre Els ocells de Collserola. |
||||
| PASSEJADES TEMÀTIQUES | ||||
 |
||||
| Una passejada tranquil·la pels entorns
del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la
mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu
realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del
Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un
tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor
que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà
una visió general d’aquest espai natural. Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52 Preu: 2 € per persona - D’11 a 13.30 h. Edat + de 3 anys |
||||
|
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA.
Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a
divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc
932.803.552. Horari de 9.30 a 14:30 hores |
||||
|
QUÈ TROBAR ALS CENTRES CENTRE D’INFORMACIÓ* Exposició permanent Collserola Parc Natural, pensada per fer pensar. Exposició temporal Agents Rurals: guardians del medi natural fi ns el 17 de setembre Itineraris senyalitzats als entorns de l'equipament Itinerari de Les fonts accessible per a persones amb mobilitat reduïda, des de l'estació de Baixador de Vallvidrera fins a la font Nova. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. Cafeteria i serveis adaptats (mobilitat reduïda, canviador de bebés). CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL * Masia del segle XV i entorn rural. Exposició permanent L’home i el medi a Collserola. Exposició temporal Insectes fins l'1 d'octubre. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. Visita lliure als corrals de la granja d’11 a 13.30 h. a partir del 17 de setembre. Cafeteria i serveis adaptats (mobilitat reduïda, canviador de bebés). ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA* Exposició permanent El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns de l'equipament. |
||||
| CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS | ||||
| CENTRE D’INFORMACIÓ* Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats. CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL* Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396 activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA* Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17 PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola. PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS* Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874 * Gestionats pel Consorci |
||||
|
COM ARRIBAR AL TURÓ DE LA MAGAROLA Aproximació en cotxe fins: Al Revolt de la paella, km 3,9 de la carretera de la Rabassada – seguir a peu la pista aproximadament 1,3 km i arribareu al turó de la Magarola. Al km 6,5 de la carretera d’Horta a Cerdanyola (Pista Pas del Rei) - seguir a peu la pista aproximadament 1,7 km fins el turó de la Magarola. Vista Rica, km 5. de la carretera de la Rabassada. Seguir a peu. Trobar el GR-92 – seguir les banderoles: turó de Santa Maria - Pas del Rei – turó de la Magarola. A peu: Des de Barcelona. Del Parc del Laberint d’Horta, per darrera del velòdrom - trobar el GR-6 (Barcelona-Montserrat) – seguir les banderoles: portell de Valldaura - carretera de la Rabassada - Vista Rica. |
||||
| Itineraris al voltant del Parc | ||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
| Descobrir el Parc en bicicleta. | ||||
 |
||||
El conjunt de rutes que es proposen, s’ha dissenyat amb l’objectiu de descobrir el Parc en bicicleta. En total són 17 itineraris per a adults i 10 passejades per fer en família. Itineraris senyalitzats amb bicicleta |
||||
LLOCS D'INTERÈS (amb Google Maps) |
||||
|
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º Cases modernistes al carrer de Sant Francesc 41.494483º, 2.143034º Castell de Sant Marçal. 41.490684º, 2.114799º Escultures modernistes i noucentistes del cementiri municipal 41º29'12.73", 2º07'23.21" Ermita de Santa Maria de les Freixes. 41.479020º, 2.142564º Ermita de Sant Iscle 41º28'03.9", 2º09'02.0" Església i rectoria de Sant Martí. 41.491344º, 2.139979º Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Masia de Can Canaletes i aqüeducte. 41.479157º 2.142362º Masia de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll 41.28'25.44" , 2º07'28.35" Masia de Can Fatjó del Molí. 41º.484013º, 2º127144º Masia de Can Miró. 41.501460º, 2.102093º Masia de Can Serraparera. 41.496042º, 2.130091º Paratge de Canaletes. 41.483073º, 2.143356º Bosc Gran de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Monument a Europa 41.485378º, 2.128094º Parc Esportiu Guiera -Avda. de Guiera 6-8 41.483350º, 2.139192º Parc Tecnològic del Vallès 41.484886º, 2.127711º Jutjats 41.484005º, 2.143957º Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera 41.489279º, 2.144290º FESTA MAJOR Primer cap de setmana del maig MUSEUS Ca N’Olivé (Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º Museu de Ca n’Ortadó: Plaça de Sant Ramon, 23-24. Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins. 41.488767º, 2.135999º Museu i Poblat ibèric 41.480617º,2.134068º OFERTA CULTURAL: Festival de Blues (octubre) VARIS Ajuntament -Pl. Francesc Layret, s/n 41.491027º,2.140686º Pavelló d'esports (Compleix Esportiu Municipal Can Xarau) 41.494471º, 2.139991 L'Ateneu. -Carrer Indústria, 38-40 41.488106º,2.140945º Biblioteca Central -Avda de Catalunya 41.492544º, 2.142231º Pl. Sant Ramon i Monument Republica 41.489107º, 2.136014º Columnes d'Alfaro (UAB) 41.497103º, 2.110553º Parc de Cordelles 41.496174º, 2.133794º Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya) 41.492656º, 2.147392º Estació Renfe Cerdanyola-Universitat 41.497040º, 2.115583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra 41.500968º, 2.090583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma 41.502824º, 2.102540º Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg. d'Horta s/n 41.486486º, 2.144069º Àrea de Can Coll (restaurant, àrea de lleure) Montflorit 41.472626º, 2.127352º Zona Esportiva del Bosc Tancat -carrer Riu Sec s/n 41.501639º, 2.130923º |
||||
TELEFONS D'INTERÈS |
||||
|
SERVEIS LOCALS Ajuntament (centraleta): 935 808 888 Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888 010 - Informació Ciutadana: 010 Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133 Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369 Casal de Joves Altimira: 935 805 869 Deixalleria Municipal: 936 917 442 Parc Tecnològic: 935 820 100 Piscina Municipal: 936 917 704 SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 Servei Informació Juvenil: 935 806 119 Servei Local Català: 935 802 751 Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322 UAB: 935 811 000 SERVEIS GENERALS Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710 Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720 Avaries aigua potable: 933 422 000 Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750 Avaries Endesa: 800 760 706 Biblioteca Central: 935 807 602 Correus: 936 913 757 Gas Natural (Avaries): 900 750 750 Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100 Correus: 936 913 757 CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647 Dones per la Igualtat: 935 801 398 El Safareig: 935 806 151 Funerària Truyols: 935 809 710 Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515 RENFE Rodalies: 936 918 869 Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292 Servei Local de Català: 935 802 751 Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016 Taxi (Fonotaxi): 933 001 100 URGÈNCIES Emergències: 112 Ambulàncies: 061 Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències) Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700 Bombers: 085 Policia Local : 092 / 936 912 000 Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502 Policia Nacional (Urgències): 1091 Policia Nacional (DNI): 935 942 489 Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120 SALUT Alcohòlics Anònims: 933 177 777 Parkinson Catalunya: 935 800 311 Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953 Ambulàncies (Urgències): 061 As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099 Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444 Planificació familiar: 935 942 199 CAPS Cita prèvia atenció primària: 937 284 444 CAP Canaletes: 935 910 740 CAP Fontetes: 935 944 470 CAP La Farigola: 936 919 589 CAP Serraparera: 935 806 363 CAP 2 (Urgències): 935 942 216 CAP 2 (Visites): 935 942 111 ASSOCIACIONS DE VEÏNS AV Banús-Bonasort : 935 807 078 AV Canaletes: 666 38 78 38 AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93 AV Can Cerdà: 93 580 05 61 AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62 AV La Farigola: 637 52 62 38 AV Les Fontetes: 93 691 91 51 AV Quatre Cantons: 93 580 46 11 AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27 AV Sant Ramon: 93 692 52 22 AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29 AV Serragalliners: 627 64 68 07 AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56 AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27 AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19 Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550 Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594
A Cerdanyola del Vallès. 08290 CEE Jeroni de Moragas Adreça: Carrer de Renaixement, 131 Telèfon: 93 692 21 39 - 686 984 117 Correu electrònic: a8035623@xtec.cat Web:http://www.xtec.cat/centres/a8035623/ Col-legi Montserrat Adreça: Avinguda Sant Iscle, 6 Telèfon: 93 691 97 52 Correu electrònic: info@cmontserrat.cat Web: https://cmontserrat.cat/ Escola Carles Buïgas Adreça: Av. Lesseps, 49 Telèfon: 936 923 197 Correu electrònic: ceipcarlesbuigas@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/ceipcarlesbuigas Escola Collserola Adreça: Carrer de Pizarro, s/n Telèfon: 936 922 595 Correu electrònic: a8062626@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/escolacollserolacerdanyola/ Escola Les Fontetes Adreça: Carrer d'El Greco, 2 Telèfon: 936 922 170 Correu electrònic: a8028758@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceiplesfontetes/ Escola Municipal la Sínia Adreça: Carrer de la Sínia, 13 Telèfon: 935 864 623 Correu electrònic: escolalasinia@cerdanyola.cat Web: http://agora.xtec.cat/escolamunicipal-lasinia/ Escola Saltells Adreça: Av. Roma, 57 Telèfon: 936 924 550 Correu electrònic: a8036411@xtec.cat Web: http://saltells.com/ Escola Sant Martí Adreça: Av. Sant Iscle, 1 Telèfon: 936 920 881 / 605 938 439 Correu electrònic: a8028746@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceipsantmarti-cerdanyola/ Escola Serraparera Adreça: Carrer de Diagonal, 41 Telèfon: 936 922 742 Correu electrònic: a8028783@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/ceipserraparera.com Institut Banús Adreça: Carrer de Sant Casimir, 16 Telèfon: 93 580 62 36 Correu electrònic: iesbanus@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/iesbanus FEDAC Cerdanyola Adreça:Carrer de Cervantes,5-15 Telèfon: 93 692 08 84 Correu electrònic: fedac.cerdanyola@fedac.cat Web:https://cerdanyola.fedac.cat/ Institut Forat del Vent Adreça: Carrer de Pizarro, 35 Telèfon: 93 69112 00 Correu electrònic:a8031757@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/iesforatdelvent Institut Gorgs Adreça: Carrer de l'Àliga, 65 Telèfon: 93 580 43 54 Correu electrònic: ies-gorgs@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/ies-gorgs Institut Jaume Mimó Adreça: C. de la Serra de Galliners, s/n Telèfon: 93 580 39 94 Correu electrònic: a8044715@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/iesjaumemimo A Cerdanyola del Vallès. Bellaterra 08193 Escola Bellaterra Adreça: Carrer de l'Escoleta, s/n Telèfon: 935 811 030 Correu electrònic: a8039896@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceip-bellaterra/ Ramon Fuster Adreça: C.de l'Escultor Vallmitjana, 9-15 Telèfon: 93 586 41 06 Correu electrònic: ramonfuster@fundaciocollserola.cat Web : http://escolaramonfuster.cat |
||||
Mapa del món |
||||
Sobre la Serra de Collserola |
||||
|
Patrimoni
construït
— Castells medievals Fortificació medieval Penya del Moro Castellciuró Castell del Papiol Castell de Torre Baró — Ermites i esglésies Santa Maria de Valldonzella Sant Cebrià i Santa Justina Santa Creu d'Olorda Santa Maria de Vallvidrera Santa Maria de les Feixes La Salut de Sant Feliu de Llobregat Temple del Tibidabo La Salut o Santa Eulàlia de Madrona Sant Adjutori Sant Medir Sant Pere de Romaní Sant Bartomeu de la Quadra — Masies Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat) Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat) Can Balasc (Barcelona) Can Baró (Sant Just Desvern) Can Bell (Sant Cugat del Vallès) Can Borrell (Sant Cugat del Vallès) Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès) Can Bova (Sant Cugat del Vallès) Can Calopa de Dalt (Barcelona) Can Campmany (Molins de Rei) Can Candeler (Sant Just Desvern) Can Carbonell (Sant Just Desvern) Can Castellví (Barcelona) Can Catà (Cerdanyola del Vallès) Coll (Cerdanyola del Vallès) Can Cortès (Sant Cugat del Vallès) Can Coscoll (Sant Just Desvern) Can Fatjó (Sant Just Desvern) Can Gelabert (Sant Just Desvern) Can Maimó (El Papiol) Can Masdeu (Barcelona) Can Monmany (Sant Cugat del Vallès) Can Padrosa (Sant Just Desvern) Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat) Can Ribes (Molins de Rei) Can Tintorer (Molins de Rei) Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès) Can Vila (Sant Just Desvern) Can Vilagut (Molins de Rei) Granja Can Llevallol (Barcelona) Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat) Vil·la Joana (Barcelona) Torre Negra (Sant Cugat del Vallès) — Fonts de Cerdanyola
• FONTS DE COLLSEROLA L'ASSOCIACIÓ FES FONTS FENT FONTING, VETERANA A COLLSEROLA En els anys setanta, uns quants amics acostumàvem a anar a córrer per Collserola i durant el recorregut visitàvem diverses fonts naturals, però no va ser fins l’any 1995 que se'ns va despertar un veritable interès per les seves fonts. Al mateix temps, vam conèixer la riquesa que té Collserola, els animals, les plantes, les masies, els arbres singulars, les barraques de vinya, les fonts, i moltes més coses. Vàrem anar a buscar una per una les fonts que sortien als mapes, als llibres, les que ens van dir els tècnics del Parc, els caminats..., i amb tota la recopilació feta, més de 350 fonts, vam publicar una pàgina web https://fontscollserola.com, que anem actualitzant i és referència per a moltes persones aficionades. Ens vam unir al grup de fonts de Voluntaris de Collserola i a les xerrades de formació vam conèixer moltes més fonts, la seva importància per a l’ecosistema i la manera de condicionar-les millorant l’entorn i també que els sistemes fontinals són hàbitats que permeten mantenir un ambient aquàtic molt valuós per a les comunitats biològiques, ja que els permeten resistir durant períodes de sequera i posteriorment contribuir a la recolonització en els trams de riu que flueixen de nou en períodes de pluja. També són abeuradors per a la fauna silvestre, contribuint al sosteniment de la biodiversitat pròpia de la mateixa font (líquens, molses, invertebrats, amfibis, etc.) i de la fauna i flora vinculada. Conèixer la seva geologia ens va ajudar a comprendre l’abundància de fonts i que el terreny metamòrfic de pissarra (llicorella) fa que l’aigua de la pluja s’acumuli en petits aqüífers i surti a poc a poc per les fonts. L’any 2016 vam fundar l'Associació Fes Fonts Fent Fonting com a projecte de rehabilitació de les fonts. Des de fa uns anys participem en el programa Col·laborem amb el Parc, que ens assessora en les tasques que cal fer i en el marc del qual ja portem més de setanta actuacions diverses, que consisteixen principalment en la neteja de terra i pedres, la recollida d’escombraries i treballs d’arqueologia. Així hem arribat a conèixer les formes artesanes de construcció, tan diferents les unes de les altres. En trobem de construïdes amb paret de pedra, de totxo, revestides de mosaic. Unes són petites i altres monumentals. Unes ragen aigua abundant i d’altres no ragen o només ho fan en algunes estacions. Les fonts són uns elements més que contribueixen a la bellesa del paisatge. Algunes són com petites obres d’art que mereixen una visita. Durant aquests anys hem apreciat un interès creixent per mantenir les fonts en bon estat, tant des de l’Administració com de part d’associacions, particulars i empreses i això és molt positiu per al futur de les fonts i del Parc. Marcel Oliveres Gené, membre de Fes Fonts Fent Fonting |
||||
HISTÒRIA DE COLLSEROLA |
||||
| Des de fa molts i molts anys
Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El
paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica. A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys. Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura. Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès. L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta. La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera. A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles. Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra. La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc. Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern. El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses. A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions. Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist. Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres. Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra. Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà. La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona. Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió. Parc Natural de Collserola |
||||
| VIDEOS | ||||
|
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement |
||||
| Cerdanyola del Vallès | ||||
| Visita Museu d'Art de Cerdanyola | ||||
| Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la circulació Vehicles de mobilitat personal | ||||
| El barri de Les Fontetes | ||||
| Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo | ||||
| Cerdanyola del Vallès en el año 1976 | ||||
| Cerdanyola del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella | ||||
| Castell de Sant Marçal | ||||
| La Fábrica Uralita l'any 1999 | ||||
| Ajuntament de Cerdanyola | ||||
| 150 Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 | ||||
| El llegat Espinal | ||||
| Exposició "Visca la República!" - Homenatge a Francesc Layret | ||||
| La restauració dels vitralls modernistes de le Dames de Cerdanola | ||||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech). Història de l'edifici | ||||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Audioguia. El Casino de l'Art | ||||
| Exposició "Ismael Smith by Sebas Martín" | ||||
| Exposició "De l'oblit a la revolta, deesses invisibles" - MAC | ||||
| 4 paraules, una història. Petites edicions - Taller familiar virtual - MAC | ||||
| Audioguia · Museu d’Art de Cerdanyola | ||||
| Encesa de les llums de Nadal a Cerdanyola 2021 | ||||
| Reportatge sobre el "Mercadillo" de Les Fontetes 1985 | ||||
| Cerdanyola, Ciudad del Conocimiento | ||||
| Cerdanyola del Vallès 2020 | ||||
| Homenatge Gabriel Escursell | ||||
| Cerdanyola Ciutat del Coneixement. Capitol 1 | ||||
| Parc de l'Alba | ||||
|
Presentació de "Ciutadà Canalda" d'Isidre Grau Presentació del llibre "Montflorit, cent anys entre pla i serra" El Museu d'Art de Cerdanyola rep l'Arxiu Professional dels Estudis Beaumont Concert de Sant Esteve de la Corral Collserola (2022) Orquestra Aulos & Aulos Gospel Cor (Escola de Música de Cerdanyola) - Concert Primavera 2023 El barrio de Les Fontetes - Cerdanyola del Vallès 2020 Jove Orquestra de Cerdanyola - Schubertiada (Març 2023) |
||||
|
Homenatge al Cerdanyola CH en el seu 50è aniversari (TV Cerdanyola, 1985) |
||||
| Cerdanyola Universitat FFCC | ||||
| Cerdanyola Ciutat del Coneixement | ||||
| Cerdanyola CH - Manlleu 2023 | ||||
| Cercavila de Gegants - Festa Major de Cerdanyola 2023 | ||||
| La riuada a Cerdanyola. Any 1962 | ||||
Inauguraçió plaça Carlos Buigas
11-11-1967
-any1962b.jpg)
