|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El temps a Cerdanyola del Vallès Farmàcies de guàrdia |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Catalunya registra l'atur més baix en un febrer des del 2008. L’atur se situa en 327.253 persones registrades, amb un descens del 2,1% respecte a l’any passat. El secretari de Treball, Paco Ramos, afirma que “el nostre mercat de treball s’està comportant de manera robusta i amb un creixement sostingut que és de lloar”. Catalunya ha tancat el mes de febrer amb un total de 327.253persones registrades a l’atur, la xifra més baixa en un mes de febrer des de 2008. Pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social, s’han assolit l ls 3.850.359 persones ocupades, el millor registre d'afiliació en un febrer des de l'inici de la sèrie històrica l'any 2004. Segons el secretari de Treball, “les 23.564 afiliacions durant el mes de febrer són un bon indicador que es pensa que podra mantenir al llarg d’aquest any”. Al mes de febrer, l’atur s’ha reduït interanualment en 7.068 persones (-2,1%), amb un descens a tots els sectors (menys les persones sense ocupació anterior) i demarcacions. Ja són més de 4 anys continuats de reducció interanual de l’atur. Pel que fa a les dades mensuals, l’atur ha augmentat en 2.039 persones (+0,6%) respecte al mes de gener. Quant a les afiliacions a la Seguretat Social, han augment tant mensualment, amb 23.564 persones ocupades més (+0,6%) com interanualment, amb 73.742 persones més (+2%).   |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Dia Internacional de les Dones Dijous, 12 de març, a les 20.30 h.: "LA TRENZA", de Lætitia Colombani, 2023 – França Versió Original Subtitulada (VOS) Preu: soci 3€, general 5€ i jubilat 4€ - Teatre Ateneu de Cerdanyola - Organitza: Cineclub Xiscnèfils Divendres, 13 de març, a les 18h.: Tertúlia "Dona, vida i llibertat: les protestes a l'Iran i els drets de les dones avui." A càrrec d'Anahita Nassir, politòloga iranianocatalana especialista en relacions internacionals i Ryma Sheermohammadi, analista i comunicadora sociopolítica especialitzada en Iran i Orient Mitjà - Sala Enric Granados Biblioteca de Cerdanyola del Vallès Organitza: Regidoria de Cooperació i La Constància Factoria Cultura i Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Diumenge 15 de març de 10 a 14 h.: Les dones en una parròquia medieval. L’església mil·lenària de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes estarà oberta perquè tothom la pugui visitar. A més, qui ho desitgi podrà gaudir d’explicacions sobre com era la vida de les dones a les comunitats pageses medievals i quina era la seva relació amb l’església. L’activitat es farà només si disminueixen les restriccions per la pesta porcina africana Activitat gratuïta i recomanada per a majors de 10 anys - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Organitza: Ajuntament (Museu d’Història de Cerdanyola del Vallès) D’11 a 13 h.: Dones en joc A través d’un joc de taula descobrirem dones extraordinàries que han destacat al llarg de la història en els seus àmbits professionals, així com dones activistes sovint invisibilitzades i encara poc conegudes. L’activitat s'adreça a tots els públics a partir de 12 anys. Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver - Organitza: CRAC i Ajuntament De 12 a 13 h.: Elisa Arimany. Escultures de Cerdanyola Realització d’un itinerari per les escultures públiques de l’escultora Elisa Arimany a Cerdanyola amb motiu del mes de la dona. L’itinerari proposa fomentar el coneixement artístic local: Apreciar i comprendre l'obra i la trajectòria de l’escultora destacant la seva influència a la nostra ciutat. Porta principal del MAC Divendres 20 de març a les 18 h.: Què ens sosté i què ens desgasta? Salut mental i gènere a la vida quotidiana En aquesta xerrada abordarem com els rols de gènere, la cultura de la cura,l'autoexigència i la manca de suport comunitari influeixen en el benestar emocional de les dones.- Carrer Indústria 12 - Organitza: Dones per la Igualtat Del 21 de febrer al dia 8 : Dona i Justícia: de l’estat liberal al franquisme en documents del Vallès Occidental. Exposició itinerant que convida a reflexionar sobre la situació de les dones i la seva relació amb el sistema judicial des de l’inici de l’administració contemporània fins al franquisme. Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès - Organitza: Ajuntament i Arxiu Comarcal del Vallès Occidental Del 2 de març al 14 de març: ESCOLTAR-LES Una retrospectiva a través de deu compositores. Es recomana portar auriculars. Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès, planta segona Del 2 de març al 31 de març : Exposició “Desmuntant mites sobre la igualtat de gènere” - Activitat per a joves de 12 a 17 anys.- Casal de Joves Altimira |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Oficina de Promoció Empresarial es trasllada temporalment |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Oficina de Promoció
Empresarial (OPE) de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
canvia temporalment d’ubicació per motius organitzatius del
servei. A partir d’ara i fins a nou avís, l’atenció a persones
emprenedores, empreses, comerços i professionals es durà a terme
en dues localitzacions diferents: ◘ Masia Can Serraparera: de dilluns a divendres, de 8.30 a 14 h. ◘ Oficina d’Atenció Ciutadana: dimarts i dijous, de 15 a 18 h. L'OPE atent a persones emprenedores i empreses, els comerços i professionals, centralitzant la informació i coordinant la tramitació dels diferents serveis municipals que intervenen en una activitat econòmica. Des d'aleshores, l'OPE ha integrat tots els tràmits i serveis municipals que són necessaris per realitzar o iniciar una activitat empresarial.. El servei atén amb cita prèvia . Per a més informació, podeu contactar amb l’OPE mitjançant: Telèfon: 93 580 88 88 (ext. 3451 i 2113) Correu electrònic: ope@cerdanyola.cat |
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Pont sobre el riu Sec amb la torre de la família Recolons, actualment convertida en vivendes. Va ser una de les grans torres que hi havia a Cerdanyola (Autor desconegut) (Arxiu: Col.legi Montserrat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ja es poden visitar els jardins de Can Llopis |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 El projecte també ha contemplat la restauració i conservació de la vegetació històrica del jardí, així com la incorporació de noves plantacions d’arbres, arbustos i plantes vivaces. S’han instal·lat noves infraestructures com xarxa de reg, enllumenat sostenible i mobiliari urbà, fomentant un ús més eficient i sostenible d’aquest espai verd. El jardí de Can Llopis obrirà al públic de 10 a 18 h. Aquest horari es mantindrà d’octubre a març. D’abril a setembre, l’horari serà de 10 a 21 h. (Autor A.Salillas) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Catalunya llança el primer satèl·lit 6G en òrbita baixa d'Europa destinat a la recerca |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ El satèl·lit 6GStarLab, liderat
pel centre de recerca i2CAT, s’ha posat en òrbita des de les instal·lacions de SpaceX a Vandenberg, Califòrnia. ◘ Es tracta d’un laboratori obert pioner a Europa que permetrà accelerar el desenvolupament de la futura connectivitat 6G i la investigació i innovació oberta en xarxes no terrestres. ◘ Permetrà fer experiments reals a l’espai i de forma remota per avançar en el desenvolupament de noves aplicacions tecnològiques com la telemedicina, l’educació a distància, la prevenció i mitigació d’incendis i desastres naturals o la mobilitat autònoma. ◘ El projecte, finançat pel Govern d'Espanya amb fons NextGenerationEU, activa l'ecosistema català de l'espai i desplega una estació òptica pionera a Terres de l’Ebre que compta amb cofinançament del Fons de Transició Nuclear. El satèl·lit 6GStarLab, el primer laboratori europeu obert de recerca 6G en òrbita baixa, ja és a l’espai. Divendres passat al vespre es va llançar des de la base d’SpaceX a Vandenberg, Califòrnia, i ja està orbitant la Terra. El centre de recerca i2CAT, adscrit al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, lidera aquesta missió pionera amb l'objectiu de validar experimentalment noves tecnologies de comunicació en un entorn real a l'espai. El 6GStarLab actuarà com un banc de proves obert i flexible per a la comunitat científica i tecnològica que permetrà desplegar i executar experiments de forma remota, promovent la innovació en l’ecosistema emergent que treballa per la interconnexió entre les xarxes terrestres i no terrestres. La retransmissió en diferit del llançament ha estat seguida aquest dimarts des de l’Auditori del Palau de la Generalitat pel secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort; el secretari general de Telecomunicacions i Ordenació dels Serveis de Comunicació Audiovisual de l’Estat, Matías González, el cap de Projectes de Futur de l’Agència Espacial Europea, Xavier Lobao, i el director d’i2CAT, Sergi Figuerola, a més de representants d’empreses i entitats de l’ecosistema industrial espacial que han participat en el projecte. El 6GStarLab es va llançar a l’espai amb el coet Falcon 9 Block 5, actiu des del 2018 i amb més de 550 missions completades. Aquest coet està format per dues parts que treballen de manera coordinada durant el llançament i l’arribada a l’òrbita. La primera part, coneguda com a booster, és la que dona la gran empenta inicial per sortir de l’atmosfera terrestre i, un cop arriba al punt de separació, uns dos minuts i mig després de l’enlairament, es desprèn de la resta del coet i torna de manera autònoma a la Terra per poder ser reutilitzada en futures missions. La segona part, més petita i adaptada a les condicions de l’espai, és la que transporta els satèl·lits i els components de la missió, i proporciona l’impuls necessari per col·locar-los en òrbita. Quan el 6GStarLab va estar alliberat, el satèl·lit es va activar automàticament, va determinar la seva posició a l’òrbita terrestre i es va estabilitzar per començar a funcionar amb les condicions òptimes. Tot aquest procés va durar al voltant d’una hora, i actualment ja s’ha estabilitzat i ha començat les operacions inicials, tal com estava previst. Ara es duran a terme una sèrie de proves per validar la tecnologia que s’utilitzarà, i el satèl·lit estarà en funcionament per a finalitats de recerca a principis d’any. Un laboratori d’experimentació en xarxes no terrestres Gran part de l’experimentació del 6GStarLab se centrarà en les xarxes no terrestres (NTN, per les sigles en anglès). Aquestes xarxes utilitzen nodes com satèl·lits o plataformes de gran altitud per transmetre informació, complementant les xarxes terrestres tradicionals. La integració entre tradicionals i no terrestres crea xarxes híbrides que milloren el rendiment de les comunicacions i ofereixen una experiència d'usuari sense interrupcions. Són fonamentals per reduir la bretxa digital, facilitar l'accés a serveis essencials a escala mundial i impulsar el camí cap a la 5G avançada i la futura 6G. La integració de les xarxes terrestres i no terrestres és clau també per vertebrar el territori i respondre a emergències. Aquesta tecnologia permet portar connectivitat de qualitat a zones rurals o aïllades, on la infraestructura tradicional no pot arribar, garantint així l'accés ciutadà a serveis com la telemedicina i l'educació a distància. |
 Francesc Betorz (i2CAT), Clàudia Mateo (i2CAT), Albert Tort (secretari de Telecomuni-cacions i Transformació Digital) i Sergi Figuerola (i2CAT). Alhora, esdevé una eina vital per a la prevenció i mitigació de desastres naturals, com ara incendis, i per al futur de la mobilitat autònoma, en garantir la connexió constant dels vehicles intel·ligents. També contribuirà a l’establiment d’una nova generació de comunicacions segures, fonamentals per protegir els sistemes governamentals, financers, empresarials i personals davant les creixents amenaces de ciberseguretat. Un satèl·lit fabricat íntegrament a Catalunya Liderada per i2CAT, la missió es desenvolupa en col·laboració amb l'ecosistema català de l’espai. El centre de recerca català va adjudicar a inicis de 2025 un contracte públic per un valor d’1,65 milions d’euros a l'empresa Open Cosmos per cobrir el disseny, la fabricació, la integració, el llançament i la posada en marxa del satèl·lit 6GStarLab. El satèl·lit es va fabricar en temps rècord a la sala blanca d’Open Cosmos a Barcelona, un entorn controlat per executar diverses proves i garantir el funcionament òptim del satèl·lit abans del llançament i desplegament en òrbita. El 6GStarLab inclou càrregues útils d'alta tecnologia dissenyades per i2CAT i l'empresa catalana Microwave Sensors and Electronics (MWSE) i un conjunt d'antenes per a les comunicacions de radiofreqüència desenvolupat pel grup del NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El component internacional l’ha aportat l’empresa Transcelestial, amb seu a Singapur, que hi ha incorporat un terminal làser de comunicació òptica espai-terra i la seva corresponent estació terrestre. Estació òptica terrestre a Móra la Nova La missió tindrà impacte més enllà de l’espai, ja que comptarà amb un segment a Móra la Nova, a les Terres de l’Ebre, cofinançat per la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball en el marc del Fons de Transició Nuclear. El segment, que es començarà a construir durant aquest mes, s’instal·larà en una àrea del polígon industrial del Molló propera al laboratori d'innovació social COEbre LAB. Aquesta infraestructura controlarà els experiments del 6GStarLab i es posarà en marxa en paral·lel a les operacions del satèl·lit. A més, inclourà una estació òptica terrestre pionera a Catalunya que permetrà establir comunicacions làser bidireccionals terra-espai, un avenç clau per a la transmissió de dades d'alta velocitat. Aquesta tecnologia és, alhora, precursora de les futures comunicacions quàntiques. El 6GStarLab s'emmarca en el programa d’Universalització d’Infraestructures Digitals per a la Cohesió UNICO I+D 6G, impulsat pel Govern d'Espanya dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i finançat amb fons NextGenerationEU. Alhora, la missió segueix el full de ruta que està traçant l’Agència Espacial Europea (ESA) en l’àmbit de la 6G. (govern.cat) 2-12-2025 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Des de l'1 de gener se sanciona els vehicles sense etiqueta i no censats al municipi, que accedeixin a la Zona de Baixes Emissions |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Llei de canvi climàtic i transició energètica obliga a
totes les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants a
l’establiment de zones de baixes emissions. A Cerdanyola, amb l’arribada del 2025 s’ha fet un pas més cap a una ciutat lliure de contaminació i des d’ahir 1 de gener se sanciona els vehicles sense distintiu ambiental que accedeixin a la Zona de Baixes Emissions de dilluns a divendres de 7 a 20 hores. Entre aquests vehicles, disposen d’una moratòria i, per tant, estan exempts els que estiguin censats a Cerdanyola i el seu propietari empadronat al municipi. L’àmbit territorial de la ZBE a Cerdanyola és el nucli urbà del municipi i hi ha vies principals per les quals es permet circular sense distinció d'etiqueta i horari. Aquestes vies són: Carretera N150, Avinguda Canaletes, Avinguda Guiera, Carrer Santa Rosa, Avinguda del Parc Tecnològic, Carrer dels Boters, Avinguda Roma, Carrer Serragalliners, Ronda Serraparera, Carrer de La Clota, Carrer Santa Anna, i Carrer Can Pallarès. I ha un segon nucli, corresponent a l’EMD de Bellaterra i Turó de Sant Pau definit per als accessos de l’AP7, el Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, la BV-1414 i el camí de la UAB. Exempcions i moratòries Per garantir la seva posada en marxa amb mirada social, s’ha previst un paquet d’exempcions i moratòries en cas de no disposar d’etiqueta ambiental al vehicle. Quedaran exempts i podran continuar circulant per la ZBE: Els vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda (VPMR) Els vehicles que presten serveis d’emergència i essencials |
Els vehicles dedicats al
transport de persones amb malalties o discapacitats Els vehicles censats a Cerdanyola i que el seu propietari estigui empadronat al municipi. A la web de l'AMB es poden registrar les diferents tipologies de vehicles sense etiqueta i que compleixin alguna de les característiques anteriors. També es podran expedir autoritzacions: - D’accés esporàdic (fins a 24 l’any) - Vehicles dedicats al transport de persones que han de fer tractaments mèdics de manera periòdica - Vehicles especials que presten un servei o activitat singular. Es poden trobar a l’ordenança municipal corresponent (p. ex. vehicles d’autoescola, portaconteni- dors, cisterna, blindats, camions gàbia, dúmper, etc.). L’autorització té una durada anual. - Vehicles que presten servei en una activitat singular amb autorització municipal (p.ex.mudança o rodatge) - Vehicles que fan proves dinàmiques als tallers mecànics. - Vehicles de persones que acreditin uns ingressos econòmics anuals inferiors a 2 vegades l’IPREM, incrementat segons el nombre de membres de la unitat familiar. - L’autorització té una vigència d’un any i és renovable - Vehicles dedicats a l’activitat professional, als titulars dels quals els falten com a màxim 5 anys per arribar a la jubilació - Vehicles que se substituiran per un de nou. Cal acreditar la compra d’un vehicle que compleixi els requisits ambientals. - Les autoritzacions s'han de tramitar al web de l'AMB". Consulta si el teu vehicle disposa d’etiqueta ambiental Ordenança ZBE a Cerdanyola Tota la informació de la ZBE a Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Com a norma general: A partir de l'1 de gener del 2026, els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants hauran de prohibir la circulació als cotxes dièsel amb etiqueta B aquells dies en què s'activi el nivell 1 o el nivell 2 del protocol per alta contaminació a les Zones de Baixes Emissions. Per tant, si teniu un vehicle de gasoil amb aquest distintiu mediambiental, haureu de consultar l'estat de l'alerta per contaminació (segons els nivells NO2) abans de sortir al carrer. Si no, et podrien posar una multa de 200€. A partir del gener del 2028 la mesura es torna més restrictiva a Catalunya per als cotxes amb etiqueta B (independentment que siguin benzina o dièsel) ja que tindran prohibida la seva circulació a les Zones de Baixes Emissions. Com a tercera mesura afegida, la Generalitat també crea una nova normativa per a aquells municipis on hi hagi més de 20.000 persones empadronades. S'estableixen dues regles afegides: ◘ A partir de gener de 2026 els cotxes sense distintiu estaran prohibits a les ZBE creades en aquests municipis de Catalunya. ◘ A partir del gener del 2028 s'estén la prohibició de la circulació als cotxes dièsel amb etiqueta B quan s'activi el protocol per alta contaminació. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Can Coll Com descobrir la masia i el seu entorn rural i participar en diferents activitats. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els diumenges al matí,
de 9.30 a 14.30h. Can Coll està obert a tothom. Hi trobareu un servei d’informació i venda de publicacions del Parc, podreu descobrir la masia i el seu entorn rural i participar en diferents activitats. La masia es pot visitar de manera lliure. La planta baixa conserva l’estructura de les masies de finals de segle XVII i XVIII i a la primera planta s’hi aprecia l’aspecte més senyorial que va anar adquirint a mitjans del segle XIX i principis del XX. Dins hi trobareu l’exposició l’Home i el medi a Collserola que mostra la manera de viure de la pagesia antigament. Els corrals de la granja de Can Coll es poden visitar també de 11:30h a 14:30h de manera lliure. També podreu visionar els audiovisuals: Això és Collserola i Can Coll 500 anys i fer jocs de descoberta per a famílies. |
Podreu fer, pel vostre compte, alguna de les 6 Passejades
senyalitzades pels voltants, que us permetran passejar pel bosc
i descobrir les vistes panoràmiques del Vallès o els ambients
frescals dels torrents. Del primer diumenge de novembre a l’últim diumenge de febrer, de 10.30 a 13.30 h es poden fer observacions d’aus hivernants a la Feixa dels Ocells. Servei de préstec gratuït si no us porteu els vostres prismàtics. A partir de 8 anys. Activitat gratuïta. Places limitades Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l'activitat al telèfon del Centre d'Informació: 932803552 (laborables de 9:30h a 14:30h) màxim 4 places per trucada. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, obren les portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El
1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera cita
documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han
realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques i s’ha
restaurat el temple. L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions, en què van participar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit per refer la història de l’església. La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar, el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació... Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que podeu veure, han estat possibles gràcies a la col·laboració desinteressada de les entitats, les persones i les institucions esmentades i d’altres anònimes. El 1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera cita documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques i s’ha restaurat el temple. L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions, en què van participar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit per refer la història de l’església. La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar, el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació... Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que podeu veure, han estat possibles gràcies a la col·laboració desinteressada de les entitats, les persones i les institucions esmentades i d’altres anònimes. Per poder visitar la església de sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, esta oberta tots els tercers diumenges de mes d'10 a 14 hores. |
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cerdanyola disposa d’una ordenança municipal que regula la circulació de bicicletes i vehicles de mobilitat personal |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La nova ordenança
regula la circulació dels VMP Les sancions per no complir les normes de circulació que recull l’ordenança van de 80 euros les més lleus a 1.000 euros les més greus Aquesta setmana ha entrat en vigor la nova ordenança municipal sobre la circulació de bicicletes, vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes. El text va ser aprovat de forma inicial pel ple municipal al juny, posteriorment ha estat trenta dies en exposició pública sense haver rebut al·legacions ni suggeriments quedant de forma automàtica definitivament aprovat. L'objectiu d’aquesta ordenança és regular la mobilitat a la ciutat dels anomenats VMP, vehicles de mobilitat personal (bicicletes, patinets, cicles de més de dues rodes ...), però també millorar la seguretat viària, afavorir l'ús de modes de transport sostenibles, regulant la seva circulació pels espais adequats per a això, i assegurar la prioritat de vianants. L’ordenança s’estructura en 7 capítols desenvolupats en 35 articles. Un dels capítols està dedicat a la mobilitat ciclista, un altre a la mobilitat dels ginys sense motor i un altre a la mobilitat dels vehicles de mobilitat personal amb motor i cicles de més de dues rodes. A més, l’ordenança també recull els drets i les obligacions, la regulació de la circulació de bicicletes al Parc Natural de Collserola i les infraccions i sancions que s’aplicaran. |
A partir d’ara, les persones que circulin a Cerdanyola en
bicicleta, en un vehicle de mobilitat personal com un patinet
elèctric o en qualsevol altre cicle de més de dues rodes haurà
de complir amb les normativa municipal. Les principals novetats d’aquesta ordenança se centren en la regularització de la circulació dels VMP, un mètode de transport que ha experimentat un creixement exponencial en els darrers anys. Les principals normes al voltant dels vehicles de mobilitat personal són: ◘ L’edat mínima per conduir-los són els 14 anys ◘ L’ús de casc és obligatori fins als 16 anys ◘ La velocitat màxima permesa és de 25 km/h ◘ No està permès circular per voreres, vies interurbanes i travesseres ◘ No està permès conduir fent ús del mòbil així com auriculars ◘ No està permès anar-hi més d’una persona ◘ Prohibit circular sota els efectes de drogues i alcohol ◘ Cal respectar les normes generals de circulació ◘ A la nit el vehicle ha de portar reflectants i enllumenat ◘ Només poden portar seient o selló si el VMP té sistema d’autoequilibrat L’ordenança completa es pot consultar aquí Cerdanyola del Vallès, 22 de setembre de 2021 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 L’organització general es manté dividida en quatre grans àmbits: Ciutat del Coneixement, Societat, Ciutat Sostenible i Recursos, cadascun liderat per un tinent d’Alcaldia. Tot i això, s’han introduït canvis significatius en algunes regidories per optimitzar la gestió. Principals modificacions Les regidories de Cultura i Educació s’han reestructurat per respondre millor a les necessitats del municipi. Andrea Borrego serà la nova regidora de Cultura, mentre que David González, anteriorment al capdavant d’aquesta àrea, assumirà els Grans Esdeveniments de Ciutat i la regidoria d’Educació. Pilar Adell, que fins ara ocupava Educació, liderarà les Escoles Bressol Municipals i encapçalarà també la regidoria de Memòria Democràtica, Museus i Arxiu, que deixa de formar part del servei de Cultura. En l’àmbit d’Infància i Joventut, Santiago Moro substitueix Andrea Borrego. Aquestes modificacions responen a l’objectiu del govern de millorar l’eficiència i adequar les estructures de gestió a les necessitats de la ciutadania. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
HORARI DE CORREUS (juliol i agost 2025) -Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès paqueteria.correos.es Tfn. 936 91 37 57 Del 16 de juliol al 15 de setembre l'horari es: Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores Dissabtes: TANCAT |
HORARI CEMENTIRI (novembre 2025) Dilluns, dijous, divendres i dissabte : De de 8:30h a 12:30 i de 14:00 17:00 hores Dimarts : De 8:30h a 13:30 h. hores Dimecres: El cementiri romandrà tancat . Diumenges: De 10:00 a 14:00 hores. Mes d' AGOST 2025 De dilluns a divendres de 8:00 a 14:00 h. Dissabtes i diumenges de 9:00 a 14:00 h. -Carrer dels Boters, 18 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
TRANSPORTE LOCAL Línies i horaris |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
EL CORREO CATALÁN
14-2-1975 SI AL TRASVASE Cerdanyola se ha adherido a los acuerdos adoptados por la Diputación provincial y en consecuencia ha considerado de interés prioritario el aprovechamiento integral de las aguas del Ebro y de la máxima urgencia la construcción del acuerdo Ebro Pirineo Oriental. El traslado de este acuerdo a la Diputación provincial y a los Ministerios de la Gobernación y Obras Publicas ha sido llevado ya a efecto. SE SUPRIMIRAN FUENTES PUBLICAS Según un acuerdo municipal va a procederse a la anulación de aquellas fuentes publicas -no refiriéndose a las de manantial- que existen en la población y que en los últimos tiempos no se les da ningún uso, debido a que hoy. todo el mundo, dispone de agua corriente en los domicilios De momento la fuente que va a anularse rápidamente es la que existe entre las calles Oriente y González del núcleo de Les Fontetes Más adelante y en razón de los estudios facilitados por los servicios técnicos y los datos de utilidad registrados se procederá a otras. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
83 MILLONES DE PRESUPUESTO MUNICIPAL PARA 1975 Una reciente sesión extraordinaria ha culminado tras larga sesión de trabajo, en la aprobación por la Corporación Municipal en Pleno Especial, del presupuesto ordinario de Ingresos y Gastos para el ejercicio de 1975. La cifra total alcanza la cantidad de 83.500.000 pesetas. Tras la lectura de los números y resúmenes que dejan perfectamente nivelado el presupuesto y las explicaciones dadas por el presidente de la Comisión de Hacienda y por el interventor para aclarar los distintos conceptos y razonar la cuantía de las consignaciones. Los presupuestos de anteriores campañas señalan las cifras de 63 millones en 1974 y de 54 ел 1973. REFORMAS EN EL CUARTEL DE LA GUARDIA CIVIL 14-2-1975 Una inversión global -es mancomunidad entre Cerdanyola y Ripollet- de 36.000 pesetas ha sido aprobada para las obras de reforma del de la Guardia Civil a pagar en partes iguales por ambos municípios. Las obras por contratación directa afectarán el inmueble donde está ubicaso el cuartel y las viviendas. |
DOS NUEVAS FARMACIAS, PERO SERRAPARERA QUEDA DESATENDIDA El problema de la escasez de farmacias ha quedado ya desde ahora, casi solucionado. Dos nuevas farmacias se han agregado a las ya existentes la de Lda. Sanchez en el Pasaje Chopos de Montfiorit y la del Lda. Torrens en la calle Diagonal, 30. Sin embargo, esta última a pesar de haberse solicitado alegando cubrir las demandas del barrio de Serraparera, su ubicación casi no ho resuelto nada, ya que queda muy alejada y cuesta casi lo mismo una vez puesto en marcha para ir a una farmacia, ir a ésta como a la del Paseo de Cordellas. La necesidad para este barrio bastante alejado de todo, permanece y más si pensamos en una urgencia. Asi, ahora las ocho farmacias cubriran el circulo de guardias segun el orden siguiente: El próximo, sabado dia 15 iniciará la farmacia Sanchez, siguiendole Alvarez, Bach, Hidalgo, Dalmases, Huertas, Torrens, Valls y Ferrandez Desde ahora y al haber mayor numero de ellas, permanecerán abiertas los sabados dos de ellas. Lo que inicia el turno semanal y otra de refuerzo qus obrira de 4,30 a 8.30 y que será la que lo semana anterior ocupase el puesto de guardia. Al final, un servicio al ciudadano tan elemental como éste en una población en que se señala cien kilómetros de calles, puede de esta manera cubrir dos puntos opuestos y distantes, Mas que en realidad para evitar esperar colas, lo que si se evitara -y esto se habia expuesto repetidas veces- son largos desplazamientos. Y más cuando en numerosos ocasione la visita a las farmacias proceden de la visita de tarde de los médicos. Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
HISTORIA DE UN BARRIO El ponerse a hablar de Serraparera -la antigua Can Serra-es hablar de un barrio lleno de historia, de trabajo y de esperanzas. El nombre de Serraparera según documentos, proviene de una familia que ya lo poseía en 1651, doña María Serraparera; tiempos en que otros cuatro "masos" se incorporaban a él: "mas Morató", "mas Cabot", "mas Santa Lucía" y "mas Saltells" hoy todos desa-parecidos. Luego pasaría a poder del doctor José Deu hasta que en 1844 fuera adquirido por Ramón Tort para pasar a sus descendientes, propietarios actuales. La empresa Vilcom convertiría aquellos terrenos mediante urbanización colonial en la actual zona de barrio; tras planificación en 1968 con el nombre de Plan Parcial Serrraparera-Vilcom, aprobada por la Comisión de Urbanismo con algunos reparos y recortes. La experiencia adquirida en el primer tramo del Paseo de Cordellas y el entusiasmo colectivo de los propietarios de la Urbanización Vilcom, constituidos en Asociación, hacen que en poco tiempo se pavimenten todas las calles de ésta simpática barriada costeándose las obras directamente. Era una pavimentación sencilla de poco espesor pero con ella se logró que las calles llenas de baches que llegaban hasta hacer imposible el acceso de coches a la barriada, fuesen las primeras del municipio en ofrecer al tránsito un firme asfáltico. Un firme asfáltico que duró poco al no hacer caso los camioneros de los límites de peso señalizados. Es ahora cuando al echarse en falta el asfalto, se recuerda con nostalgia aquel trabajo que tanto dinero costó reunir en la época de las torrecillas. Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
SERRAPARERA HA DICHO NO AL ASFALTADO DE SUS CALLES Como quiera que las viviendas construidas -unifamiliares de planta baja en su mayoría- lo eran gracias a muchos sacrificios y las prestaciones no daban para mucho, los desagües se hacían por el sistema de pozos negros. La higienización, el Importe de su limpieza y las escasas empresas dedicadas, decidieron de la necesidad de anularios por un alcantarillado general. Poco después de su cubrimiento por las tierras el agua de las lluvias provocaban barros, socabones y caídas, El lío armado por las tierras flojas al contacto con las aguas, se iniciaba, Unas zanjas abiertas para contener el alcantarillado del sector por falta de una compactación insistente eran en pocas horas de lluvias parcialmente abiertas. Unos primeros espectáculos de hundimiento de algunos vehículos, dio la alarma estableciéndose entre los vecinos el acuerdo de convocar una reunión con la Asociación de Vecinos y decidir el camino a seguir ante estas situaciones. LA POSTURA DE LOS VECINOS Más de un centenar de vecinos durante casi cuatro horas, intentaron dar las opiniones, que en la mayoría de las ocasiones por el cariz personal que tomaban, resultaban únicamente di-vagaciones faltos de ligazón y coherencia y técnicamente insuficientes. El orden impuesto finalmente y el deseo de que el asfalto se cargase en partes iguales con la industria por ser la que más utiliza camiones, así como el encauzamiento de los motivos fundamentales de aquella reunión, decidieron una postura a tomar ante el Ayuntamiento: exponer el deseo unánime de que las calles vuelvan a presentar la fisonomía anterior al de las obras, desestimando para un futuro el asfaltado general con bordillos y aceras que en un principio se valora en 57 millones de pesetas, algo así como a 4,37 pesetas el palmo de superficie del solar. |
La
crisis actual y la calidad obrera de la mayoría de los vecinos,
fue el fundamento principal expuesto. Como medida auxiliar, se
estimó la conveniencia de celebrar dos días después otra reunión
para formar la comisión de obras desde donde se trabaje en la
conservación del barrio de Serraparera. LAS CAUSAS Las causas del general mal estado de las calles en lo referente a su asfaltado se puede fundamentar en la insuficiente resistencia da la capa asfáltica y en la escasa vigilancia por parte de agentes del orden en el control de carga máxima de los camiones con destino a las fábricas por allí establecidas. Camiones, que antes de respetar las señales -existentes aún en la actualidad- de no sobrepasar la carga de de 5.5 Tm. pasaban discriminatoriamente por todas ellas. CONCLUSIÓN Un barrio de torrecillas pequeñas, en su mayor parte construidas a base de muchas fiestas dominicales, se bate entre el barro en días lluviosos y polvo en días secos, si bien algunas brigadas municipales extienden grava por las calles. Si no se asfalta ahora, luego se encarecerá, pero si ahora se hace con el fin de revalorizar los terrenos y luego el Plan Parcial no permite edificaciones multifamiliares (torres si se puede) no se habrá conseguido gran cosa. Quizás la espera de más luz a ésta cuestión. De momento el vecindario dice no al asfaltado, y si a la conversión de las vías actuales en las de hace un año, época anterior a las obras de alcantarillado. Las últimas noticias y diversos letreros a la entrada de la población atestiguan; de limitar el paso de carga superior a 7,5 toneladas de no poder exhibir un permiso especial del Ayuntamiento, así como se destinarán unas vías especiales para evitar éstos abusos. Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
PROSIGUEN LOS TRÁMITES EN EL POLÍGONO BADIA 1975 Mientras una ciudad para veinte mil personas duerme un largo letargo en espera de acoger a sus vecinos, dentro de ella funciona en el área de servicio una oficina mancomunada a fin de facilitar a habitantes que luego vendrán, los trámites administrativos. Para todos ellos, una hijuela de la línea que une Sabadell con Sardanyola a la altura de Santa María de Barberá con la N-150, enlaza con su interior cinco veces al día entre las 9.30 y 13,30 о sea en horas de oficina. No parece tardar ya la fecha en que se distribuyan las viviendas, toda vez que excepto la depuradora de aguas, casi todos los servicios están terminados. Incluso hace ya bastantes días se procedió a la subasta de los locales comerciales si bien no todos ellos quedaron comprados, ante la inconcreta fecha de su población. Las calles tal como refleja la fotografía, permanecen totalmente desiertas, como aquellas ciudades aztecas que hoy en día aún se descubren entre las selvas mejicanas. Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
  |
MAS DE 40 CERDANYOLENSES PARTICIPARAN 14-2-1975 EN EL XXIII RALLYE COSTA BRAVA Con la llegada del XXIII Rallye Costa Brava y que por las poblaciones de Barcelona y Gerona se va a poner en marcha dentro de breves días, más de 30 miembros de la Escudería Sardanyola se van a movilizar en busca del triunfo y de la promoción automovilística del Vallés Cuando a finales del año 69 su presidente Juan Pagés y varios aficionados al motor, se decidieron a llevar el nomber de la población por todos los rincones de España dentro de la competición, no se esperaban --si bien los deseos y la aspiración era el motor de tal decisión-, la campaña ascendente conseguida, aún algo insuficiente debido a la escasa colaboración comercial recibida. Ahora con la experiencia de numerosas competiciones en rallyes, subidas en cuesta y la organización de gimkhanas en terrenos que facilita la empresa Uralita; salen a participar en ésta prueba que puntuable para el campeonato de Europa suma casi mil doscientos kilómetros de recorrido. Para esta ocasión y dertro de la lista de participantes, destaca como segunda escudería en nú mero de participantes, la de Cerdanyola con seis coches y pilotos de reconocida valía: Claudio Caba campeón de España del grupo I con Alfa Romeo 2000 GTV, M. Doménech con 1340-1600, Tomás Parcerisas que ya participó hace unos días en el de Tarragona, Magín Desveus con Fiat-Abart 124 spider 1800, J. Balsach con 1430-1600 y el otro hermano Pedro Caba con 127. Cerdanyola vive sin embargo muy desconocedora de ésta afición bien por falta de difusión, bien por que el trabajo de sus habitantes resta tiempo para vivir otras manifestaciones y desear más el descanso. Mientras, la cercania con Barcelona brinda otras atracciones demás resonancia y menos sacrificio, dejando a unos hombres con sus sacrificios: el de robustecer el grupo y alzarse por encima de otras escuderias de más resonancia y menos sacrificio, dejando a unos hombres con sus sacrificios: el de robustecer el grupo y alzarse por encima de otras escuderías. Por esta perspectiva se ha dejado de lado el esquema de seguir desde principio de temporada un orden preconcebido de inscripciones de pruebas, prefiriendo seguir una a una sin el riesgo de olvidar detalles que al final pudieran resultar de trascendencia. Decisión que en estos momentos nos priva de poder anticipar la próxima presencia dentro del calendario anual de pruebas. Cabe señalar la participación dentro del Rallye Tarragona último en que Alfonso Marcos y Martin Peix quedaron terceros de la general mientras debian abandonar tras un buen promedio por rotura mecánica los tandem Tomás Parcerisas y Juan Aymami, Juan Pagés y José Moratona y José María del Cor y XX. Ahora, incluso la clasificación de un cincuenta por ciento en el de Costa Brava sería un éxito para Cerdanyola y sus seguidores que en número superior a treinta rivalizarán por servir y prestar una asistencia acorde con sus pilotos. Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
  |
RIU SEC: DEMORAS Y MAS DEMORAS
7-3-1975 Su encauzamiento y la ampliación del puente de la Avenida Primavera se retrasan más de la cuenta por problemas burocráticos CERDANYOLA DEL VALLÈS. - Los temas de la ampliación del puente sobre el río Sec a la altura de la avenida Primavera, y el encauzamiento del río en cuestión han sido tratados en estas páginas en más de una ocasión, debido más que nada, al interés popular, las molestias que ocasionan, peligros y aspecto que genera, todo debido al largo plazo en que se desenvuelve la puesta en marcha de ambas obras. El puente, -estrecho en un espacio de unos treinta metros, es utilizado por los vehículos procedentes o con destino a Sant Cugat -ya que se aconseja utilicen este enlace,- las amas de casa que van al mercado municipal, escolares que se dirigen a cualquiera de los varios centros escolares por allí localizados y por los propios vecinos que habitan en los cientos de viviendas con que cuenta Les Fontetes. El otro, el río Sec pacientemente esperando que encaucen sus aguas, sigue fiel a su historia: unas veces medio seco y otras encorajinado y desbordando sus cauces. Un río poco preparado para conducir las aguas furiosas que bajan en los días de tormenta. De una manera o de otra, su cauce y sus orillas son de momento nido de algún que otro furtivo abandona de enseres, de matorrales y tierras que llevan en sedimentación las sucias aguas llegadas de lejos parajes. Las últimas noticias que nos llegan, hablan de las gestiones y papeleos que ceremoniosamente caminan hacia la meta soñada: la puesta en marcha. Con respecto al puente se ha aprobado una propuesta de la comisión de Fomento, con respecto a la actualización de precios del presupuesto que ha servido de base para la subasta de las obras de construcción del puente mencionado, con aplicación de la fórmula polinómica que según informe de los técnicos, presenta una elevación del 47,4 por ciento desde el mes de marzo de 1973 en que se confeccionó el proyecto y presupuesto hasta la fecha. Para anunciar nueva subasta de dicho proyecto, se ha interesado la conformidad de la Corporación Metropolitana de Barcelona. Dicho proyecto fue aprobado definitivamente por la Comisión de Urbanismo, con la elevación indicada que hace elevar el presupuesto de las obras o tipo de licitación, a tres millones seiscientas ochenta y siete mil doscientas tres pesetas. El encauzamiento del río Sec sin responder en noticia concreta de aprobación u otra ordenanza municipal, si que podría adquirir unos beneficios de su "hermano menor", la Riera de Sant Cugat. Así se da a entender en un escrito dirigido a la Comisión Provincial de Servicios Técnicos como contestación a los suyos, sobre contratación del proyecto de encauzamiento del sector de la riera de Sant Cugat comprendido en el casco de Montflorit, en el cual se comunica que se está tramitando el expediente administrativo reglamentario. En él se añade, que si ello fuese posible, el Ayuntamiento vería con agrado que el crédito estatal destinado a esta obra se transfiriera a la de encauzamiento del río Sec cuyo proyecto se halla más avanzado y es de mucho mayor interés, esperando sea subastado por la Dirección General de Obras Hidráulicas en plazo breve con un presupuesto rectificado que hará elevar la aportación municipal en mayor cantidad que la que se destina a la riera de Sant Cugat, proyecto y expedienta que de todas formas y por si no fuera posible la transferencia de crédito aludida, se enviarán con la posible urgencia. Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
POR SEGUNDA VEZ, LA AUTONOMA ESCENARIO DEL "APLEC DE CERDANYOLA" 11-3-1976 CERDANYOLA DEL VALLÈS.- Cuando todavía no se ha apagado el clamor y permanecen aún en el aire los comentarios positivos alcanzados por ei primer Aplec, está ya a punto el II Aplec de la Sardana de Cerdanyola del Vallés, previsto para el domingo día 14 de diez de la mañana a cuatro de la tarde. Nuevamente se ha escogido la Plaça Cívica de la Universitat Autónoma que permite por sus características utilizar los aparcamientos cubiertos caso de aparecer la lluvia. Cuatro -una más que en la pasada edición- coblas amenizarán el día: la Montgrins, Selvatana, Ciutat de Glrona y Sabadell. Más de tres mil personas se estiman que estuvieron presentes el año pasado por lo que se prevé para esta una afluencia que alcance las cuatro mil quinientas personas, En esta ocasión dos autobuses realizarán el trayecto constante entre la terminal en Les Fontetes y el mismo recinto. Quizá lo más importante de reseñar sea el hecho de haberse establecido acuerdo con el bar y el restaurante de la Universidad para que permanezcan abiertos y sean ofrecidas comidas al precio de cien y ciento veinticinco pesetas. La víspera, y en el Pabellón Polideportivo, la Comisión de l'Aplec de Cerdanyola ofrecerá un concierto por el Orfeó Gracienc a las diez de la noche bajo la dirección del maestro Antoni Pérez i Simó con obras de Millet, Oltra, Toldrá, Balcells, Morera, Perez Moya, Scarlatti, Purcell. Pare A. Soler, Cererols, Pau Casals, Brel y Raimon. El mencionado concierto será entrada gratuita. Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
AL RESTITUIR LA ANTIGUA DENOMINACIÓN DE LA GRAN VIA.. 3-5-1975 PRAT DE LA RIBA TENDRA UNA CALLE EN CERDANYOLA Cerdanyola del Vallès. - Desde hace varios años y a través de la Biblioteca Popular de la Diputación, se vienen impartiendo cursos nocturnos de la lengua catalana a fin de fomentarla y divulgarla. En el reciente Pleno municipal celebrado, se refirió al hecho de haberse celebrado el día 23 la festividad de Sant Jordi y el 27 la de Nuestra Señora de Montserrat copatrones de Catalunya; así como el haber tenido lugar en el Patio de los Naranjos la colocación del busto del que fue primer presidente de la Mancomunidad de Catalunya, don Enric Prat de la Riba. Con el deseo de que se conserve la cultura y lengua catalana. tesoro legado de nuestros antepasados, la Comisión de Cultura propuso al Pleno la adopción de los siguientes acuerdos: 1: Adherirse a la iniciativa de: Colegio de Abogados de Barcelona para la celebración del Congreso en Defensa de la Cultura Catalana, 2. Que en la calle que en la actualidad figura en el nomenclátor de la población con nombre de Gran Vía, vuelva a figurar con su primitivo nombre de Gran Vía Prat de la Riba. 2. Que en la calle que en la actualidad figura en el nomenclátor de la población con el nombre de Gran Vía, vuelva a figurar con su primitivo nombre de Gran Vía Prat de la Riba. Acuerdos que fueron aprobados, al igual que la solicitud hecha por el teniente de alcalde delegado de Fomento, señor Buldú, en el último Pleno, acerca de la rotulación de las calles de la población en donde se refleje al nombre en castellano y en catalán. EL "INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS" SE PRONUNCIARA SOBRE EL TOPONIMO DE LA VILLA Sardañola, Sardanyola, Cerdanyola. He aquí tres distintas maneras de denominar a esta villa que históricamente naciera antes del siglo X, ya que los primeros vestigios se encuentran localizados en el año 990 con el nombre de Cerdanyola según el Cartulari de Sant Cugat del Vallés apareció en 1238 a través del siguiente extracto: "In parrochia Sancti Martini de Cerdanyola iuxta mansum de Noguera que est alodium dicti cenobi". En numerosas ocasiones y en la revista "Sardanyola" local, te ha debatido y polemizado en torпо a ello con el consiguiente tejido de opiniones. La opinión se masifica cuando se atribuye el nombre de Cerdanyola como diminutivo de la Cerdanya por ser familias de aquella comarca los primeros que aquí se instalaron buscando la cercania con Barcelona. El Ayuntamiento, consciente de la importancia en la escritura co-rrecta del nombre de este municipio, ha propuesto solicitar del Institut d'Estudis Catalans y del Archivo de la Corona de Aragón se emita un documentado informe sobre la procedencia y forma correcta de escribir el nombre hasta ahora oficialmente considerado como Sardanyola, a fin si procede, iniciar el oportuno expediente ante el Ministerio de la Gobernación: Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
NUEVA JUNTA DEL CERDANYOLA CLUB DE HOCKEY
12-8-1975 ESTA PRESIDIDA POR EL SR. GONZALEZ Tal como anticipábamos hace unos días, se ha llevado a efecto una nueva asamblea a modo de continuación de la anterior del día 16, del Sardanyola Club de Hockey. Se debía en ella oficiar el sentimiento masivo y unánime de proseguir vistiendo los colores del Club en La División de Honor, buscando para ello los medios necesarios para salvar los problemas económicos expuestos por su actual junta Como sea que el revuelo levantado en la población oponiéndose tal medio, era masivo, y la junta actual ponía al club en manos de quienes vieran posibilidades de salvación económica: el pasado sábado la asamblea aprobó la transmisión de poderes a una Comisión Gestora que durante un tiempo buscará los medios y procedimientos para levantar nuevamente al club del déficit que podría contraer y después reorganizar una nueva junta. Tras diez y siete años de permanencia como presidente, don Ramón Sugrañes agradeció a los presentes en gran número reunido en esta ocasión el interés despertado por todos para que el club permanecer en ésta categoría que por decano le corresponde, presentando uno a uno a todos los miembros de la nueva junta rectora y alabando las cualidades de cada uno, todos ellos conocidos y populares dentro de la población por sus colaboraciones anteriores con el club, La junta rectora está presidida por el señor González, actuando como secretario el señor Mongay y los miembros siguientes: Carreter, Torras, Piera, Pagés, Aranda, Bigas, Duba, Sanuy, etc,etc. Tras la exposición del motivo de la reunión por el teniente alcalde delegado de Cultura señor Ramirez, la glosa sobre la nueva junta del presidente hasta estos momentos señor Sugrañés, el presidente en nuevos funciones señor González expresó su agradecimiento por la confianza depositada en su persona, indicó que en aquellos nomentos no podia aventurar si aquello podría salir positivo o negativo ya que las gestiones están realizándose, pero que con el apoyo de todos y otras sucesivas reuniones a celebrar era de esperar dias, gloriosos para el hockey cerdanyolense. Gratas palabras las escuchadas esta noche donde el señor Sugrañés manifestó su satisfacciones por los amistades adquiridas en Cerdanyola y fuera a través del hockey, y que siempre estaría a disposición del Sardanyola C.H., estrechándose seguidamente en un mutuo y afectuoso abrazo ambos presidentes. Presidentes que durante los días habidos entre la otra asamblea y ésta, han estado trabajando en equipo para reavivar la vida del club y estudiar las posibilidades más aconsejables cara a su resurgimiento economico, que a fin de cuentas ha sido la causa de esta crisis administrativa y directiva. Respondiendo a algunos preguntas del auditorio si bien antes indicaron era casi imposible responder a nada por la inseguridad en estos momentos parece que "el milagro" como alli se le denominó a lo que se esperoba ocurriera, vendría a través de la captación de nuevos socios y la repesca de los antiguos que por un motivo u otro se habian dado de baja, y otros medios en estudio. La sesión que en si fue corto, terminó con al otorgamiento del voto de confianza po la nueva junta rectora y el manifiesto, de realizar una nueva junta lo antes posible, hecho que se comunicará a todos los socios. Una nueva Junta, una nueva savia de la que se esperangrandes cosas para el bien del Sardanyola Club de Hockey Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
CERDANYOLA: ACUERDO MUNICIPAL
25-9-1976 REFORMADO DE CRÉDITO PARA EL PABELLÓN POLIDEPORTIVO Ha sido motivo de acuerdo municipal el reformado del proyecto del Pabellón Polideportivo Municipal según lo previsto en el articulo 54 del Reglamento de Contratación de las Corporaciones locales, por encajar dentro de las limitaciones y especialidades previstas en tal articulo, dando traslado del mismo a la entidad Metropolitana de Barcelona Acuerdo que sin embargo previamente a motivado diversas intervenciones, en especial del concejal señor Más al manifestar que en la comisión no se había hablado de este reformado, no queriendo firmar la propuesta de acuerdo de la comisión de fomento. El señor Buldú por su parte le manifestó que el pabellón ha pasado por ciertas vicisitudes y que cuando se empezó la construcción no se tenía ninguna experiencia en esta clase de obras y que se ha creído oportuno habilitar el mismo para toda clase de manifestaciones deportivas, sociales, culturales y artísticas y que por ello se ha realizado este reformado, añadiendo el señor Segura que se habían recogido en el reformado algunas propuestas por la Comisión de Cultura y Deportes. Otra propuesta aprobada por unanimidad, es la referida al expediente confeccionado por los técnicos municipales sobre el proyecto reformado, así como el informe de intervención, en donde se acuerda utilizar como concepto de Ingreso, el superávit disponible del presupuesto ordinario de 1976. El suplemento de Crédito representa 3.509 695, pesetas. Un escrito de la Mancomunidad Intermunicipal Santa María de Barberá-Cerdanyola ha merecido el acuerdo de plena ratificación del acuerdo transcrito a sus efectos El escrito con fecha 31-8-76 refiere sendos acuerdos tomados por la Comisión Gestora de esa Mancomunidad. El primero aprueba Inicialmente el Plan Especial para determinar la zonificación escolar de ciudad Badía. El segundo comprende el de exponer al público el Plan Especial durante el plazo de un mes, previa inserción en el BOP, dado audiencia simultánea al Ministerio de la Vivienda, Ministerio de Educación y Ciencia y Ministerio de Obras Públicas. RECAUDACION POR RECOGIDA DE BASURAS Ha quedado aprobado el padrón de recogida de basuras de domicilios particulares, correspondiente al ejercicio de 1976, por un importe de 6.030.400, pesetas, habiéndose puesto a exposición del público por espacio de quince días a efectos de examen y reclamaciones, cuya recaudación se efectuará a través del Banco de Sabadell. El periodo de cobranza voluntario comprende del 16 de septiembre al 15 de noviembre de 1976. Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
SE JUBILA EL SECRETARIO DEL AYUNTAMIENTO
15-3-1975 El secretario titular del Ayuntamiento cerdanyolense, don Justiniano Hidalgo Barriuso, que naciera en Valle del Veldelucio, provincia de Burgos, el pasado día 28 de febrero por cumplimiento de la edad reglamentaria ha dejado la plaza al tomar por derecho su jubilación. Su llegada a Cerdanyola él la explica así: "Tomé posesión de mi cargo de secretario en propiedad de este Ayuntamiento el 11 de octubre de 1952, en virtud de nombramiento hecho por la dirección general de Administración Local, resolviendo concurso reglamentario. Las razones que me movieron a pedir esta plaza fueron su proximidad a Barcelona y los estudios de mis hijos, el mayor de los cuales tenía que empezar y empezó en ese año la carrera de Medicina. En aquel concurso solicité únicamente tres plazas: la de San Lorenzo del Escorial y las de Sant Feliu de Llobregat y Cerdanyola, porque estaban cerca de Barcelona y bien comunicadas. Me dieron esta plaza y aquí estoy desde entonces muy satisfecho porque, aunque yo no conocía a nadie cuando vine, me honraron en seguida con su amistad y confianza el entonces alcalde señor Juventeny y todos los concejales y personas con quienes por razón del cargo entablé mis primeras relaciones, siguiendo así hasta estos momentos en que tú mismo habrás podido comprobar las pruebas de afecto y consideración que recibo de cuantos me conocen y de una manera muy particular del alcalde, señor Fatjó". El Ayuntamiento en reciente pleno ha hecho constar el más sincero voto de gracias al secretario de la Corporación por sus 48 años de servicio a la administración local y su especial labor desarrollada en Cerdanyola desde el año 1952 hasta la actualidad y para testimoniar dicha gratitud se convocará un pleno extraordinario para el próximo día 20 de marzo y el acuerdo de aprobación de expediente para otorgar al citado funcionario la medalla al mérito del trabajo, así como instruir expediente para otorgarle la medalla de la villa de Cerdanyola en su categoría de plata. Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
LAS INTERMINABLES GESTIONES PARA
15-3-1975 EL ENCAUZAMIENTO DEL RIU SEC. VOLVERÁ A SACARSE A SUBASTA POR 83 MILLONES Parece que las actividades burocráticas en torno al encauzamiento del riu Sec se están moviendo con más interés que en tiempos atrás. En esta ocasión vuelven a producirse aprobaciones, que si bien, tal vez no sean las definitivas, sí que inciden en una convincente razón: mientras se mueva, la posibilidad de algo positivo será más fácil de conseguir. Y es que el problema de más difícil solución municipal es, sin duda el del encauzamiento que ha tenido en jaque constante la actividad municipal y que aún sigue candente. Se hizo primero un proyecto de colectora para el casco urbano que topó con problemas en la jefatura provincial de Sanidad, y no pudo realizarse a pesar de que en ello se interesó el propio ministro de Obras Públicas que entonces era el Conde de Vallellano. Se aprobó más tarde otro proyecto de encauzamiento a cielo descubierto que, "con todas las bendiciones", se estancó en el Ministerio muriendo en la lista de espera. Otro proyecto hecho posteriormente que llegaba a los cincuenta millones de pesetas logró salir a subasta en el año último pero no hubo licitadores en si vista se ha hecho una modificación con actualización de precios llegando el presupuesto a ochenta y tres millones quinientas cincuenta mil ochocientas noventa y siete, con una aportación municipal del 35 por 100 que si no tarda mucho en salir a subasta podrá por fin realizarse la obra. Andreu Salillas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
VISIÓ DE CERDANYOLA DEL VALLÈS |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Carrer de Sant Ignasi any 1911. Actualment Avinguda de Catalunya (Autor O y B) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Candidats a millor esportista de Cerdanyola del 1968, a la festa que es va celebrar a la pista del Cerdanyola Club d'Hoquei, en què va resultar elegit Josep Mª Turmo Martí, porter del Cerdanyola C.H. (Fotografia Escursell Hnos.) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Mercat de Sant Josep al voltant de 1950 (Autor i arxiu: J.R.Urbano) IA |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Avinguda de Catalunya al voltant de 1900 IA |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
-any1962b.jpg) Nevada Avinguda Catalunya llavors Av.Glmo Franco. Any1962 (Autor desconegut) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Nevada de 1956 al carrer de Sant Josep, actualmente carretera de Barcelona (Autor desconegut) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Panoramica Cerdanyola IA |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 El col.legi del Sagrat Cor ocupava l'antiga torre Renom. Era una institució d'ensenyança primaria inaugurada al 1940 per ajudar a compensar la deficiència de places escolars. Al 1944 arriba de Barcelona Albert Sala i Roxló, que n'esdevingué el propietari, director i mestre. Amb disciplina i afectivitat va aconseguir donar-li un marcat estil personal i peculiar a l'escola. (Autor desconegut) (Arxiu Col.legi Montserrat) - IA (Autor desconegut) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Inici de l´Avinguda Catalunya. Al fons els Quatre Cantons i el restaurant de Cal Ramonet. Ja en aquell moment existia a la dreta –amb rajoles blanques i negres– el que finalment seria Bar Jordi. A l'esquerra la façana lateral de la carnisseria Morera i actualment la Caixa Banc. Davant dels joves, el pont sota l'estació del ferrocarril. (Autor desconegut) (Arxiu: Col.legi Montserrat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Vista parcial Cerdanyola 1959-1964 IA |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Cerdanyola a principis del segle XX |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Vista de Cerdanyola pels volts del 1960 amb qualitat K4 amb la imatge de l'església Parroquial de sant Marti al centre. (Foto:Autor desconegut) Arxiu:Col.legi Montserrat) IA |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Detall ampliat de l'anterior foto IA |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Cerdanyola de Dalt al voltant de 1960 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 En primer terme la factoria Uralita constituïda el 1909 com a Uralita, S.A. El 1915 va finalitzar la construcció del seu primer edifici conegut com a bloc 1 i caracteritzat per les dues esculturals columnes. Fotografía de 1929 (autor desconegut) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 En primer terme l'estació de Renfe Cerdanyola |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
COLLSEROLA 2025  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||
|
|
||||
|
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL PASSAT SEGLE |
||||
| Passejant pels carrers de Cerdanyola al llarg del segle XX | ||||
 |
||||
|
Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola anys 1943-1945-1946-1947 |
||||
|
Regidors de 1799 -2019 |
||||
|
El comerç local des d'inicis del segle XX |
||||
Agenda Política |
||||
|
Junta de Govern Carlos Cordón Núñez - Alcalde Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcalde Javier Sánchez Miras - 2è. Tinent d'Alcalde Sonia Rodríguez Ruiz - 3a. Tinenta d'Alcalde Óscar Pons Cárceles - 4t. Tinent d'Alcalde Mª Eulàlia Mimó Viader - 5a. Tinenta d'Alcalde |
||||
Properes activitats |
||||
|
Dijous 12 i 19 a les 18:30 h. Xerrades-Taller 'Hayao Miyazaki, la utopia animada' Xiscnèfils convida a assistir a les xerrades-taller 'Hayao Miyazaki, la utopia animada' a càrrec de Víctor Esquirol Un recorregut per l’univers visual de Miyazaki on la fantasia esdevé un refugi de valors humanistes i una forma de resistència lluminosa davant la foscor dels nostres temps. L’aforament és limitat i cal confirmar l’assistència mitjançant el formulari. Les persones sòcies de Xiscnèfils tindran prioritat en la reserva; en cas que quedin vacants, les places restants s'assignaran al públic general per estricte ordre d’inscripció. El preu és gratuït. Durada: 60 minuts - A l'Ateneu de Cerdanyola (carrer indústria, 38-40) Dijous 12 a les 20:30 h.: Cinema 'La trenza' (2023) 115' Cinema d'autor, independent i de qualitat, en versió original organitzat per l'entitat Cineclub Xiscnèfils, i amb motiu del 8M Dia Internacional de les Dones Direcció: Lætitia Colombani Repartiment: Kim Raver, Fotini Peluso, Mia Maelzer, Avi Nash, Katherine King, ... Gènere: Drama. Feminisme. Família. Històries creuades Argument: A l'Índia, Smita és una "intocable" de baixa casta. Somia amb donar-li una educació a la seva filla petita i farà tot el que sigui a la seva mà perquè això succeeixi, fins i tot deixar enrere tot el que coneix a la recerca d'un futur millor. En Puglia, Itàlia, Giulia treballa en el taller de perruques del seu pare, l'últim d'aquest tipus a la regió. Quan el seu pare sofreix un greu accident, descobreix que el manteniment de la seva família està en joc. Al Canadà, Sarah és una mare de tres fills divorciada, i una reeixida advocada la identitat de la qual es basa completament en el seu treball. Però just quan espera l'ascens pel qual ha estat treballant tota la seva carrera, li anuncien que té càncer de mama. Al Teatre Ateneu (carrer Indústria, 38-40) Preu: Socis 3 €; General 5 €; Jubilats 4 € |
||||
|
EXPOSICIONS |
||||
|
|
||||
|
Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver exposició
itinerant "Dona i Justícia" L’exposició s’emmarca dins la programació especial del Museu d’Història amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i es podrà visitar del 21 de febrer al 8 de març de 2026, en l’horari habitual del museu: dijous i divendres de 16:30 a 19:30 h, dissabtes d'11 a 14:30 h i de 16:30 a 20 h i diumenges i festius de 10:30 a 14:30 h. |
||||
| https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu | ||||
|
|
||||
|
Activitats estables |
||||
|
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica i els edificis reconstruïts. D'10:30 a 14:30 h. A les 12 visita guiada. Informació: 93 580 45 00 El Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) obre les seves portes a la ciutadania cada primer diumenge de mes amb accés gratuït. Cerdanyola, terra d'Ibers 2n diumenge de mes a les 12 hores Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver El Museu de Ca n'Oliver ofereix, cada segon diumenge de mes, la possibilitat de fer una visita guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de la tribu dels laietans en la que es poden veure, distribuïts en set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola. Sant Iscle, una parròquia medieval 3r diumenge de mes Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat Visita als jardins de Ca n'Ortadó i Can Llopis, El jardí de Can Llopis obre cada dia al públic de 10 a 18 h. Aquest horari es mantindrà d’octubre a març. D’abril a setembre, l’horari serà de 10 a 21 h L’oficina mòbil d’Aigües de Barcelona estarà disponible a Cerdanyola del Vallès cada tercer divendres de mes. Portes obertes al MAC Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada. 1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h. Activitats a Can Catà. Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu: - Fem el camí de la font nova! - Anem cap a la font vella! Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults 3 €, nens 2 € Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges. Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h. La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros |
||||
|
Activitats al Museu d'Art (MAC) |
||||
 |
||||
Cada primer diumenge de mes¨. Portes obertes al MAC. Accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada. |
||||
| Horari
museu: Dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d'11 a 14 h Dilluns (inclosos festius) tncat Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) Agenda MAC |
||||
|
|
||||
Activitats al Poblat de Ca n'Oliver |
||||
 |
||||
|
|
||||
|
Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver Horaris dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2022: Feiners de dimecres a divendres: 17 a 20 h Dissabtes: 11 a 14.30 i 16.30 a 20 h Diumenges i festius: 10.30 a 14.30 h Més info https://www.museucanoliver.cat/ca/visitans Primer diumenge de mes Ca n'Oliver, un poblat iber laietà Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït. Segon diumenge de mes a les 12 h. Cerdanyola, terra d'ibers Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys. |
||||
|
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00 a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa. |
||||
| Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada. L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament: Entrada general: 3 € Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola). Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola. Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants) Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones. HORARIS De l'1 d'octubre al 30 de març Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h De l'3 d'Abril al 30 de Setembre: Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h Tancat: 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre |
||||
| El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics. Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. |
||||
|
|
||||
|
Activitats al Parc del Turonet |
||||
 Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un públic familiar. Activitat lliure i gratuïta. Les activitats es duran a terme els diumenges, a partir del 10 de setembre fins al 3 de desembre, al Parc del Turonet. L’espai de joc de la Jugatecambiental estarà obert d’11:30 a 13:30 h. Activitats de 12 a 13 h. |
||||
|
Cerdanyola, cultura, natura i patrimoni |
||||
|
|
||||
|
Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els! |
||||
|
Activitats estables
Tots els diumenges. Can Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.30 a 14.30 h Segon diumenge de mes Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Agost tancat |
||||
Activitats a la Biblioteca Central |
||||
 |
||||
|
|
||||
| CAFÈ AMB LLETRES | ||||
|
19 de març "El pit adormit" (Edicions 62, 2026), de Dolors Miquel 16 de abril Blanca Llum Vidal presentarà "Tan bonica i tirana" (Editorial Proa, 2025), un poemari destacat amb el Premi Carles Riba 2024. Tancarà el cicle del Cafè amb lletres, el 16 de maig, l’obra "La calavera de l’apòstol (Editorial Columna, 2025), de Jaume Clotet. Totes les sessions es faran a la Sala Enric Granados (Biblioteca Central) L’accés serà lliure, limitat per l’aforament de la sala. El vídeo resultant s’editarà i es penjarà en el canal de Youtube de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès |
||||
|
|
||||
Activitats del Parc Natural Collserola |
||||
 |
||||
|
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
CAN COLL, més de 500 anys d’història Apunts històrics 1495 La masia rep el nom de Can Coll, abans es deia Mas Portell. 1495-1867 Va passant de pares a fills de cognom Coll que viuen a la propietat. Francesc d’Assís Coll va ser l’últim propietari amb aquest cognom. Va fer construir la capella actual i posar les reixes de tancament de la plaça. Va tenir 4 filles. 1867-1927 Mor Francesc d’Assís Coll. L’hereu és el seu nét, Jaume González i Coll, que ja no viurà a la casa. Josep Pujol i Armenteras és l’últim descendent dels Coll que hereta la casa. La hipoteca per pagar uns deutes i la perd. 1928-1936 Teresa Boix i Vila compra la finca, que és gestionada per Joan Serra Sian. Aquest hi viu amb la seva esposa, M.ª Teresa Espasa Rius, i acaba comprant-la i escripturant-la l’any 1935. El senyor Serra fa moltes millores tant a l’interior com a l’exterior de la masia, destacant l’habitació de dormir amb cambra de bany, la terrassa amb les torres decoratives i les obres inacabades d’un futur hotel al costat de la masoveria, a l’edifici del davant. El juliol del 1936, quan comença la guerra civil, mor assassinat. 1936-1939 Durant la guerra es va constituir la Col·lectivitat de Camperols de Cerdanyola - Ripollet que funcionava en règim d’autogestió i la finca de Can Coll va ser destinada a l’explotació forestal. 1940-1987 En acabar la guerra la família Serra Espasa recupera la finca. Un dels fills s’hi queda a viure amb els seus descendents durant uns anys. Fins als anys 60, Can Coll és una finca agrícola, vinícola, ramadera i forestal, a més de disposar de fusteria. Als anys 70, s’hi munta un circuit de lloguer de motos de trial. La masia s’utilitza com a lloc d’estiueig, així com per a la celebració d’esdeveni-ments familiars. Uns masovers viuen a l’edifici del davant. 1987 La Corporació Metropolitana de Barcelona adquireix la finca. 1988 Es rehabilita una part de la construcció del davant i s’inaugura el Centre d’Educació Ambiental Can Coll a l’octubre. Comencen les obres de restauració de la masia 1992 S’inaugura la remodelació de la masia. |
||||
|
MAPA-GUIA DEL PARC |
||||
|
ITINERARIS |
||||
|
Nou mapa guia del Parc Natural de la serra de Collserola. A B |
||||
|
Can Coll. Centre d’Educació
Ambiental Obert a tots els públics els diumenges de 9.30 a 14.30 h. Can Coll CEA és un punt de referència per al professorat que vol incloure el Parc de Collserola com a proposta educativa. Els diumenges, esdevé centre difusor dels valors de Collserola a la ciutadania. UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D’HISTÒRIA * A Can Coll CEA - Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana. Podreu descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del temps i saludar al senyor Coll. La masia de Can Coll està situada a l’extrem nord-est del Parc de Collserola, dins del municipi de Cerdanyola del Vallès, i la finca té una extensió de 236 hectàrees. La masia, ja documentada des de l’any 1495, conserva tota la bellesa i l’originalitat del món rural vallesà. Des de 1988 és un equipament municipal, restaurat i gestionat pel Consorci del Parc Natural de la serra de Collserola. El novembre de 1988 es van iniciar les activitats com a centre d’educació ambiental. Fou el primer equipament públic obert per l’aleshores denominat Patronat del Parc de Collserola. Actualment, els dies laborables és centre d’educació ambiental, amb una oferta d’activitats educatives El Curs al Parc dirigides a l’educació formal, des de llars d’infants, escoles de primària, instituts, universitats, fins a escoles d’adults i d’educació especial i també activitats formatives dirigides a l’educació del lleure. Els diumenges és Centre d’Informació i acollida de visitants del Parc amb propostes de descoberta del seu entorn natural i rural. Can Coll també és la seu del CDRE del Parc de Collserola (Centre de Documentació i Recursos Educatius) que assessora, informa, ofereix recursos i préstec de material a estudiants i docents dels centres educatius. Can Coll Centre d’educació ambiental Entre setmana, el treball pedagògic del centre d’educació ambiental Can Coll, es basa en l’oferta d’experiències educatives i lúdiques que estimulin l’exploració, l’aprenentatge, l’estimació, el gaudi, el diàleg i la participació, tenint com a protagonista absolut l’ambient natural de la serra de Collserola. S’utilitzen mètodes d’ensenyament – aprenentatge basats en el descobriment lliure o guiat i en la resolució de problemes. Són processos viscuts sempre en primera persona. No es pretén donar informació perquè l’alumnat l’assimili, sinó que el que es busca és la construcció d’un coneixement conjunt, mitjançant accions cooperatives, de síntesi, d’informació, d’experimentació i d’investigació. Sentiment-emoció-coneixement, estan ben presents en tots els programes. Anualment i d’acord amb el resultat de les avaluacions de professorat, alumnat i del propi equip educatiu del centre, es fa una revisió complerta de cadascun dels programes de l’oferta d’activitats educatives. Acull majoritàriament escolars d’educació infantil, primària i secundària que fan activitats d’una jornada, de dilluns a divendres. Hi ha més de 20 propostes diferenciades per nivells d’edat, aprofundiment i temàtica. A més, es fan programes personalitzats a grups d’alumnat universitari, escoles d’estudis superiors, de persones adultes i d’educació especial. Trobareu detallades totes les propostes a l’apartat El Curs al Parc. Centre de documentació i recursos educatius del Parc Centre d’Informació i acollida de visitants del Parc  |
||||
    |
||||
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
començaments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
|
||||
MATINALS A COLLSEROLA Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos. Durada 3 hores Horari: de 10:00 a 13:00 h De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552 Màxim 25 persones per grup Preu per grup 109,10 €. Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera. Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera. A Can Coll Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn. Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn. |
||||
| PASESSADES TEMÀTIQUES | ||||
|
Dissabte, 21 de febrer de 11 a
13.30 h.: Líquens: petits
indicadors Líquens: petits indicadors IniciAgenda Líquens: petits indicadors CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA - A partir de 8 anys - GRATUÏTA Als voltants del Centre d'Informació A càrrec dels guies del Parc Natural. ACTIVITAT PENDENT DE PROGRAMACIÓ SEGONS LES RESTRICCIONS D’ACCÉS AL MEDI NATURAL A REL DELS FOCUS DE PESTA PORCINA AFRICANA (PPA) AL PARC NATURAL DE COLLSEROLA. Tot fent una agradable passejada pels voltants del Centre d’Informació, ens aproparem a aquests interessants pobladors de Collserola. Els líquens viuen molt condicionats per la temperatura i la humitat del medi. Com que no tenen arrels ni cap capa protectora, són molt sensibles als canvis en la composició de l’aire i a la contaminació atmosfèrica, i per aquests motius són molt bons indicadors de la qualitat de l’aire i del canvi climàtic. Més informació: Centre d’Informació. Tel. 932 803 552 (laborables de 9.30 a 14.30 h). |
||||
|
QUÈ TROBAR ALS CENTRES CENTRE D’INFORMACIÓ* Exposició permanent Collserola Parc Natural, pensada per fer pensar. Exposició temporal Agents Rurals: guardians del medi natural fi ns el 17 de setembre Itineraris senyalitzats als entorns de l'equipament Itinerari de Les fonts accessible per a persones amb mobilitat reduïda, des de l'estació de Baixador de Vallvidrera fins a la font Nova. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. Cafeteria i serveis adaptats (mobilitat reduïda, canviador de bebés). CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL * Masia del segle XV i entorn rural. Exposició permanent L’home i el medi a Collserola. Exposició temporal Insectes fins l'1 d'octubre. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. Visita lliure als corrals de la granja d’11 a 13.30 h. a partir del 17 de setembre. Cafeteria i serveis adaptats (mobilitat reduïda, canviador de bebés). ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA* Exposició permanent El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns de l'equipament. Diumenges de 9.30 a 14.30 h. De dilluns a divendres, per a grups, amb visita concertada prèviament a activitatscancoll@ parccollserola.net. Visita subjecta a la disponibilitat de la sala. |
||||
|
COM ARRIBAR AL TURÓ DE LA MAGAROLA Aproximació en cotxe fins: Al Revolt de la paella, km 3,9 de la carretera de la Rabassada – seguir a peu la pista aproximadament 1,3 km i arribareu al turó de la Magarola. Al km 6,5 de la carretera d’Horta a Cerdanyola (Pista Pas del Rei) - seguir a peu la pista aproximadament 1,7 km fins el turó de la Magarola. Vista Rica, km 5. de la carretera de la Rabassada. Seguir a peu. Trobar el GR-92 – seguir les banderoles: turó de Santa Maria - Pas del Rei – turó de la Magarola. A peu: Des de Barcelona. Del Parc del Laberint d’Horta, per darrera del velòdrom - trobar el GR-6 (Barcelona-Montserrat) – seguir les banderoles: portell de Valldaura - carretera de la Rabassada - Vista Rica. |
||||
| Itineraris al voltant del Parc | ||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
| Descobrir el Parc en bicicleta. | ||||
 |
||||
El conjunt de rutes que es proposen, s’ha dissenyat amb l’objectiu de descobrir el Parc en bicicleta. En total són 17 itineraris per a adults i 10 passejades per fer en família. Itineraris senyalitzats amb bicicleta |
||||
LLOCS D'INTERÈS (amb Google Maps) |
||||
|
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º Cases modernistes al carrer de Sant Francesc 41.494483º, 2.143034º Castell de Sant Marçal. 41.490684º, 2.114799º Escultures modernistes i noucentistes del cementiri municipal 41º29'12.73", 2º07'23.21" Ermita de Santa Maria de les Freixes. 41.479020º, 2.142564º Ermita de Sant Iscle 41º28'03.9", 2º09'02.0" Església i rectoria de Sant Martí. 41.491344º, 2.139979º Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Masia de Can Canaletes i aqüeducte. 41.479157º 2.142362º Masia de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll 41.28'25.44" , 2º07'28.35" Masia de Can Fatjó del Molí. 41º.484013º, 2º127144º Masia de Can Miró. 41.501460º, 2.102093º Masia de Can Serraparera. 41.496042º, 2.130091º Paratge de Canaletes. 41.483073º, 2.143356º Bosc Gran de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Monument a Europa 41.485378º, 2.128094º Parc Esportiu Guiera -Avda. de Guiera 6-8 41.483350º, 2.139192º Parc Tecnològic del Vallès 41.484886º, 2.127711º Jutjats 41.484005º, 2.143957º Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera 41.489279º, 2.144290º FESTA MAJOR Primer cap de setmana del maig MUSEUS Ca N’Olivé (Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º Museu de Ca n’Ortadó: Plaça de Sant Ramon, 23-24. Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins. 41.488767º, 2.135999º Museu i Poblat ibèric 41.480617º,2.134068º OFERTA CULTURAL: Festival de Blues (octubre) VARIS Ajuntament -Pl. Francesc Layret, s/n 41.491027º,2.140686º Pavelló d'esports (Compleix Esportiu Municipal Can Xarau) 41.494471º, 2.139991 L'Ateneu. -Carrer Indústria, 38-40 41.488106º,2.140945º Biblioteca Central -Avda de Catalunya 41.492544º, 2.142231º Pl. Sant Ramon i Monument Republica 41.489107º, 2.136014º Columnes d'Alfaro (UAB) 41.497103º, 2.110553º Parc de Cordelles 41.496174º, 2.133794º Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya) 41.492656º, 2.147392º Estació Renfe Cerdanyola-Universitat 41.497040º, 2.115583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra 41.500968º, 2.090583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma 41.502824º, 2.102540º Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg. d'Horta s/n 41.486486º, 2.144069º Àrea de Can Coll (restaurant, àrea de lleure) Montflorit 41.472626º, 2.127352º Zona Esportiva del Bosc Tancat -carrer Riu Sec s/n 41.501639º, 2.130923º |
||||
TELEFONS D'INTERÈS |
||||
|
SERVEIS LOCALS Ajuntament (centraleta): 935 808 888 Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888 010 - Informació Ciutadana: 010 Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133 Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369 Casal de Joves Altimira: 935 805 869 Deixalleria Municipal: 936 917 442 Parc Tecnològic: 935 820 100 Piscina Municipal: 936 917 704 SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 Servei Informació Juvenil: 935 806 119 Servei Local Català: 935 802 751 Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322 UAB: 935 811 000 SERVEIS GENERALS Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710 Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720 Avaries aigua potable: 933 422 000 Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750 Avaries Endesa: 800 760 706 Biblioteca Central: 935 807 602 Correus: 936 913 757 Gas Natural (Avaries): 900 750 750 Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100 Correus: 936 913 757 CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647 Dones per la Igualtat: 935 801 398 El Safareig: 935 806 151 Funerària Truyols: 935 809 710 Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515 RENFE Rodalies: 936 918 869 Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292 Servei Local de Català: 935 802 751 Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016 Taxi (Fonotaxi): 933 001 100 URGÈNCIES Emergències: 112 Ambulàncies: 061 Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències) Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700 Bombers: 085 Policia Local : 092 / 936 912 000 Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502 Policia Nacional (Urgències): 1091 Policia Nacional (DNI): 935 942 489 Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120 SALUT Alcohòlics Anònims: 933 177 777 Parkinson Catalunya: 935 800 311 Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953 Ambulàncies (Urgències): 061 As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099 Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444 Planificació familiar: 935 942 199 CAPS Cita prèvia atenció primària: 937 284 444 CAP Canaletes: 935 910 740 CAP Fontetes: 935 944 470 CAP La Farigola: 936 919 589 CAP Serraparera: 935 806 363 CAP 2 (Urgències): 935 942 216 CAP 2 (Visites): 935 942 111 ASSOCIACIONS DE VEÏNS AV Banús-Bonasort : 935 807 078 AV Canaletes: 666 38 78 38 AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93 AV Can Cerdà: 93 580 05 61 AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62 AV La Farigola: 637 52 62 38 AV Les Fontetes: 93 691 91 51 AV Quatre Cantons: 93 580 46 11 AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27 AV Sant Ramon: 93 692 52 22 AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29 AV Serragalliners: 627 64 68 07 AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56 AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27 AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19 Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550 Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594
A Cerdanyola del Vallès. 08290 CEE Jeroni de Moragas Adreça: Carrer de Renaixement, 131 Telèfon: 93 692 21 39 - 686 984 117 Correu electrònic: a8035623@xtec.cat Web:http://www.xtec.cat/centres/a8035623/ Col-legi Montserrat Adreça: Avinguda Sant Iscle, 6 Telèfon: 93 691 97 52 Correu electrònic: info@cmontserrat.cat Web: https://cmontserrat.cat/ Escola Carles Buïgas Adreça: Av. Lesseps, 49 Telèfon: 936 923 197 Correu electrònic: ceipcarlesbuigas@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/ceipcarlesbuigas Escola Collserola Adreça: Carrer de Pizarro, s/n Telèfon: 936 922 595 Correu electrònic: a8062626@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/escolacollserolacerdanyola/ Escola Les Fontetes Adreça: Carrer d'El Greco, 2 Telèfon: 936 922 170 Correu electrònic: a8028758@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceiplesfontetes/ Escola Municipal la Sínia Adreça: Carrer de la Sínia, 13 Telèfon: 935 864 623 Correu electrònic: escolalasinia@cerdanyola.cat Web: http://agora.xtec.cat/escolamunicipal-lasinia/ Escola Saltells Adreça: Av. Roma, 57 Telèfon: 936 924 550 Correu electrònic: a8036411@xtec.cat Web: http://saltells.com/ Escola Sant Martí Adreça: Av. Sant Iscle, 1 Telèfon: 936 920 881 / 605 938 439 Correu electrònic: a8028746@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceipsantmarti-cerdanyola/ Escola Serraparera Adreça: Carrer de Diagonal, 41 Telèfon: 936 922 742 Correu electrònic: a8028783@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/ceipserraparera.com Institut Banús Adreça: Carrer de Sant Casimir, 16 Telèfon: 93 580 62 36 Correu electrònic: iesbanus@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/iesbanus FEDAC Cerdanyola Adreça:Carrer de Cervantes,5-15 Telèfon: 93 692 08 84 Correu electrònic: fedac.cerdanyola@fedac.cat Web:https://cerdanyola.fedac.cat/ Institut Forat del Vent Adreça: Carrer de Pizarro, 35 Telèfon: 93 69112 00 Correu electrònic:a8031757@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/iesforatdelvent Institut Gorgs Adreça: Carrer de l'Àliga, 65 Telèfon: 93 580 43 54 Correu electrònic: ies-gorgs@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/ies-gorgs Institut Jaume Mimó Adreça: C. de la Serra de Galliners, s/n Telèfon: 93 580 39 94 Correu electrònic: a8044715@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/iesjaumemimo A Cerdanyola del Vallès. Bellaterra 08193 Escola Bellaterra Adreça: Carrer de l'Escoleta, s/n Telèfon: 935 811 030 Correu electrònic: a8039896@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceip-bellaterra/ Ramon Fuster Adreça: C.de l'Escultor Vallmitjana, 9-15 Telèfon: 93 586 41 06 Correu electrònic: ramonfuster@fundaciocollserola.cat Web : http://escolaramonfuster.cat |
||||
Mapa del món |
||||
Sobre la Serra de Collserola |
||||
|
Patrimoni
construït
— Castells medievals Fortificació medieval Penya del Moro Castellciuró Castell del Papiol Castell de Torre Baró — Ermites i esglésies Santa Maria de Valldonzella Sant Cebrià i Santa Justina Santa Creu d'Olorda Santa Maria de Vallvidrera Santa Maria de les Feixes La Salut de Sant Feliu de Llobregat Temple del Tibidabo La Salut o Santa Eulàlia de Madrona Sant Adjutori Sant Medir Sant Pere de Romaní Sant Bartomeu de la Quadra — Masies Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat) Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat) Can Balasc (Barcelona) Can Baró (Sant Just Desvern) Can Bell (Sant Cugat del Vallès) Can Borrell (Sant Cugat del Vallès) Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès) Can Bova (Sant Cugat del Vallès) Can Calopa de Dalt (Barcelona) Can Campmany (Molins de Rei) Can Candeler (Sant Just Desvern) Can Carbonell (Sant Just Desvern) Can Castellví (Barcelona) Can Catà (Cerdanyola del Vallès) Coll (Cerdanyola del Vallès) Can Cortès (Sant Cugat del Vallès) Can Coscoll (Sant Just Desvern) Can Fatjó (Sant Just Desvern) Can Gelabert (Sant Just Desvern) Can Maimó (El Papiol) Can Masdeu (Barcelona) Can Monmany (Sant Cugat del Vallès) Can Padrosa (Sant Just Desvern) Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat) Can Ribes (Molins de Rei) Can Tintorer (Molins de Rei) Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès) Can Vila (Sant Just Desvern) Can Vilagut (Molins de Rei) Granja Can Llevallol (Barcelona) Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat) Vil·la Joana (Barcelona) Torre Negra (Sant Cugat del Vallès) — Fonts de Cerdanyola
• FONTS DE COLLSEROLA L'ASSOCIACIÓ FES FONTS FENT FONTING, VETERANA A COLLSEROLA En els anys setanta, uns quants amics acostumàvem a anar a córrer per Collserola i durant el recorregut visitàvem diverses fonts naturals, però no va ser fins l’any 1995 que se'ns va despertar un veritable interès per les seves fonts. Al mateix temps, vam conèixer la riquesa que té Collserola, els animals, les plantes, les masies, els arbres singulars, les barraques de vinya, les fonts, i moltes més coses. Vàrem anar a buscar una per una les fonts que sortien als mapes, als llibres, les que ens van dir els tècnics del Parc, els caminats..., i amb tota la recopilació feta, més de 350 fonts, vam publicar una pàgina web https://fontscollserola.com, que anem actualitzant i és referència per a moltes persones aficionades. Ens vam unir al grup de fonts de Voluntaris de Collserola i a les xerrades de formació vam conèixer moltes més fonts, la seva importància per a l’ecosistema i la manera de condicionar-les millorant l’entorn i també que els sistemes fontinals són hàbitats que permeten mantenir un ambient aquàtic molt valuós per a les comunitats biològiques, ja que els permeten resistir durant períodes de sequera i posteriorment contribuir a la recolonització en els trams de riu que flueixen de nou en períodes de pluja. També són abeuradors per a la fauna silvestre, contribuint al sosteniment de la biodiversitat pròpia de la mateixa font (líquens, molses, invertebrats, amfibis, etc.) i de la fauna i flora vinculada. Conèixer la seva geologia ens va ajudar a comprendre l’abundància de fonts i que el terreny metamòrfic de pissarra (llicorella) fa que l’aigua de la pluja s’acumuli en petits aqüífers i surti a poc a poc per les fonts. L’any 2016 vam fundar l'Associació Fes Fonts Fent Fonting com a projecte de rehabilitació de les fonts. Des de fa uns anys participem en el programa Col·laborem amb el Parc, que ens assessora en les tasques que cal fer i en el marc del qual ja portem més de setanta actuacions diverses, que consisteixen principalment en la neteja de terra i pedres, la recollida d’escombraries i treballs d’arqueologia. Així hem arribat a conèixer les formes artesanes de construcció, tan diferents les unes de les altres. En trobem de construïdes amb paret de pedra, de totxo, revestides de mosaic. Unes són petites i altres monumentals. Unes ragen aigua abundant i d’altres no ragen o només ho fan en algunes estacions. Les fonts són uns elements més que contribueixen a la bellesa del paisatge. Algunes són com petites obres d’art que mereixen una visita. Durant aquests anys hem apreciat un interès creixent per mantenir les fonts en bon estat, tant des de l’Administració com de part d’associacions, particulars i empreses i això és molt positiu per al futur de les fonts i del Parc. Marcel Oliveres Gené, membre de Fes Fonts Fent Fonting |
||||
HISTÒRIA DE COLLSEROLA |
||||
|
Des de fa molts i molts anys Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica. A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys. Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura. Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès. L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta. La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera. A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles. Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra. La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc. Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern. El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses. A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions. Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist. Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres. Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra. Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà. La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona. Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió. Parc Natural de Collserola |
||||
| VIDEOS | ||||
|
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement |
||||
| Cerdanyola del Vallès | ||||
| Visita Museu d'Art de Cerdanyola | ||||
| Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la circulació Vehicles de mobilitat personal | ||||
| El barri de Les Fontetes | ||||
| Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo | ||||
| Cerdanyola del Vallès en el año 1976 | ||||
| Cerdanyola del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella | ||||
| Castell de Sant Marçal | ||||
| La Fábrica Uralita l'any 1999 | ||||
| Ajuntament de Cerdanyola | ||||
| 150 Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 | ||||
| El llegat Espinal | ||||
| Exposició "Visca la República!" - Homenatge a Francesc Layret | ||||
| La restauració dels vitralls modernistes de le Dames de Cerdanola | ||||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech). Història de l'edifici | ||||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Audioguia. El Casino de l'Art | ||||
| Exposició "Ismael Smith by Sebas Martín" | ||||
| Exposició "De l'oblit a la revolta, deesses invisibles" - MAC | ||||
| 4 paraules, una història. Petites edicions - Taller familiar virtual - MAC | ||||
| Audioguia · Museu d’Art de Cerdanyola | ||||
| Encesa de les llums de Nadal a Cerdanyola 2021 | ||||
| Reportatge sobre el "Mercadillo" de Les Fontetes 1985 | ||||
| Cerdanyola, Ciudad del Conocimiento | ||||
| Cerdanyola del Vallès 2020 | ||||
| Homenatge Gabriel Escursell | ||||
| Cerdanyola Ciutat del Coneixement. Capitol 1 | ||||
| Parc de l'Alba | ||||
|
Presentació de "Ciutadà Canalda" d'Isidre Grau Presentació del llibre "Montflorit, cent anys entre pla i serra" El Museu d'Art de Cerdanyola rep l'Arxiu Professional dels Estudis Beaumont Concert de Sant Esteve de la Corral Collserola (2022) Orquestra Aulos & Aulos Gospel Cor (Escola de Música de Cerdanyola) - Concert Primavera 2023 El barrio de Les Fontetes - Cerdanyola del Vallès 2020 Jove Orquestra de Cerdanyola - Schubertiada (Març 2023) |
||||
|
Homenatge al Cerdanyola CH en el seu 50è aniversari (TV Cerdanyola, 1985) |
||||
| Cerdanyola Universitat FFCC | ||||
| Cerdanyola Ciutat del Coneixement | ||||
| Cerdanyola CH - Manlleu 2023 | ||||
| Cercavila de Gegants - Festa Major de Cerdanyola 2023 | ||||
| La riuada a Cerdanyola. Any 1962 | ||||
