 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
El temps a Cerdanyola del Vallès Farmàcies de guàrdia |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg) Diapositiva en vidre de la Torre Moruna al 1929 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Publicitat apareguda a La Veu de Catalunya el dia 27 de juny de 1922 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Batalla judicial con Uralita: el clamor más allá de la muerte de las víctimas del amianto en Catalunya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Antes de morir, algunos afectados por la sustancia
nociva dejaron escrito su testimonio para acusar a Uralita. El
concurso de acreedores de la empresa obstaculiza que sus
herederos sean indemnizados. "Lo último que uno espera durante la realización de unas pruebas preoperatorias, simples y rutinarias, es el diagnóstico de una enfermedad maligna e incurable". Habla Agustín Medina sobre la dolencia que le va a costar la vida. Sus palabras transpiran entereza y no rehúyen la devastación del mesotelioma, un tipo de cáncer de pulmón que suele acortar la vida a menos de un año y que solo el polvo de amianto provoca. Agustín vivió y trabajó hasta los 25 años junto a la fábrica de Uralita de Cerdanyola del Vallès, donde se produjeron placas de fibrocemento hasta que cerró en 1997, 90 años después de abrir. Durante décadas, los alrededores de la nave quedaron cubiertos de una fina capa blanca. "Los niños construíamos nuestros propios juguetes con recortes de uralita. En ningún momento nadie nos comentó que aquello que hacíamos fuera peligroso", recalca Agustín, a quien este medio no ha llegado a tiempo a entrevistar: falleció en julio de 2016 a los 59 años. Sin embargo, la carta que escribió medio año antes de morir habla por él. "Es muy sencilla, pero expresa cómo se sentía por no haber sabido nada del daño que Uralita causaba", comenta su esposa, María García. Recuerda que su marido se sobrepuso al dolor para redactarla: al igual que a otros afectados terminales, los abogados del Col·lectiu Ronda le sugirieron que escribiera para que la muerte no arrebatara a los jueces su testimonio acusatorio contra la compañía que esparció las fibras tóxicas sin control. "Sabía que se leería cuando él ya no estuviera. Tenía claro que no llegaría a ver el juicio", añade su viuda, una de las demandantes que se han enfrentado a la antigua Uralita y que, sin embargo, aún no han percibido una indemnización que, como ella dice, no reparará la pérdida. Del mismo modo que otras firmas, Coemac –el nombre actual de Uralita– dilata los pleitos en su contra durante años. Por norma, apela contra las sentencias que obligan a pagar por la contaminación que hizo enfermar a empleados y también a vecinos de la factoría, como el Supremo acreditó en marzo, al ratificar que se transfieran 2,3 millones de euros a los herederos de 43 fallecidos. Sin embargo, otro obstáculo se interpone para los perjudicados: Coemac cayó en 2020 en concurso de acreedores alegando incapacidad para generar ingresos con los que atender a todas las demandas. El Col·lectiu Ronda ha promovido 594 procesos judiciales por las secuelas del amianto y se ha personado en el procedimiento concursal para solicitar unos 25 millones de euros que se adeudan a sus clientes por resoluciones contrarias a Coemac. "No tenemos garantía de que se cobrará parte o la totalidad de la cuantía", alerta Esther Costa, abogada que representa a afectados pasivos ambientales, quienes han desarrollado afecciones por convivir con trabajadores que manipularon el material nocivo o por aspirar sus partículas al afincarse cerca de las fábricas. "Las sentencias reconocen un derecho, pero eso no equivale a que lo que establecen vaya a cumplirse –dice Costa–. Es un crédito más de los que pueda haber y constantemente surgen nuevos acreedores en el proceso concursal". Coemac se declaró insolvente tres meses después de encajar una condena de 3,4 millones, el mayor varapalo judicial dictado por el amianto en España. El fallo trata los casos de ocho personas, incluidos Agustín Medina y familiares de empleados de Uralita, que contrajeron trastornos décadas más tarde por gestos en apariencia inofensivos como lavar a mano monos de trabajo, sin saber que estaban impregnados de restos insalubres. Murieron antes de que se impartiera justicia. "Es lo habitual –comenta Costa–. La esperanza de vida con un mesotelioma no llega a dos años y apenas tenemos la primera sentencia en ese tiempo". |
La afección indujo un deterioro "radical" a Agustín, que le
restó fuerzas "incluso para caminar", precisa en su misiva. "Mi
marido quiso denunciar porque padecía por cómo iba a dejar a la
familia. He seguido con esto porque él así lo quería", da fe su
viuda, quien tendrá que esperar con probabilidad dos años más a
que el Supremo se pronuncie. Aunque los demandantes tienen las
de ganar, Coemac no ha retirado el recurso. El litigio podría
demorarse más de siete años en finalizar desde que se inició.
"Agustín nunca hubiese creído que tardase tanto", presiente
María. "La empresa siempre obstaculiza el cobro de
indemnizaciones", reprocha Costa. Coemac cerró el último ejercicio con 10,3 millones de pérdidas. Si bien lleva años manifestando una situación incierta y resultados deficitarios que vincula a las resoluciones desfavorables, la firma se alzó con 8,6 millones de beneficios en 2017, cuando vendió sus acciones en una marca de placas de yeso por 90,4 millones de euros. El Col·lectiu Ronda sospecha que Coemac se ha deshecho con premeditación de sus unidades más rentables para eludir el pago de las condenas avaladas por el Supremo. "Tenemos indicios de una operación planeada para despatrimonializar la empresa con antelación y dejarla prácticamente inactiva", apunta Costa. El juez ha autorizado vender la unidad productiva de Coemac y una filial suya, que en 2019 se quiso traspasar por 11 millones de euros. El importe no alcanza ni la mitad del débito con los demandantes. Coemac contabiliza 29,3 millones de euros en reserva por unos litigios en que alberga malas perspectivas. "Son previsiones contables, no quiere decir que sea dinero en efectivo que tenga en el banco", aclara Costa, que agrega que el Col·lectiu Ronda estudia si el concurso es fraudulento y si podría exigir responsabilidades a los administradores de la sociedad. De las provisiones, la empresa extrajo 1,3 millones en 2020 para sufragar obligaciones derivadas de los pleitos. "No sabemos de nadie que haya cobrado la indemnización en el último año", asegura José Luis Gómez, vicepresidente de la Asociación de Víctimas Afectadas por el Amianto en Catalunya, que cree que la supuesta insolvencia de Coemac es una "triquiñuela" para zafarse de resarcir a las víctimas. Junto a otras entidades, promueve un fondo de indemnización estatal que el Congreso ha empezado a diseñar. "Es la única forma de garantizar que cobren al menos una parte. La paradoja será que financiaremos con nuestros impuestos lo que debería haber pagado una empresa que se enriqueció", constata Costa. Pese a que se prohibió comercializar hace 19 años en España, se siguen diagnosticando dolencias debidas al amianto, que se expandió como material de obra. El doctor emérito Josep Tarrés registró 220 mesoteliomas en Cerdanyola, Ripollet y el conjunto del Vallès Occidental entre 1975 y 2018, con un crecimiento disparado en el último tramo de examen. "Estamos en rampa ascendente. La curva de casos de trabajadores ha hecho meseta, pero crece a expensas de los diagnósticos de convivientes con empleados y afectados ambientales. Hay de 12 a 15 casos nuevos por año", concreta Tarrés. De hecho, al Col·lectiu Ronda acuden más víctimas que no trabajaron en las fábricas que exoperarios. La otra cara del problema es el fibrocemento que permanece instalado. La Unión Europea obliga a erradicarlo antes de 2032, y Tarrés clama desde hace años por retirarlo para frenar una "pandemia evitable": "Aunque todo el amianto desapareciera, seguirían detectándose mesoteliomas durante unos 40 años, que es el periodo de latencia hasta que la patología se manifiesta. Ahora hay millones de microfocos en tejados y construcciones deterioradas que expulsan amianto a la atmósfera, con lo que toda la población está expuesta". María siente que los damnificados del amianto cargan con "una injusticia muy grande": "Se sabía que esto era mortal desde los años 40, y lo dejaron pasar". "Me pregunto si una simple advertencia en el pasado podría haber cambiado mi presente", anotó Agustín hace cinco años, antes de morir. Coemac se ha excusado en el proceso concursal para no responder a este medio. JORDI RIBALAYGUE (publico.es) 13 juny |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Ministerio de Seguridad Social acepta el compromiso de impulsar «inmediatamente» el acceso anticipado a la jubilación para los trabajadores expuestos al amianto |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
José Luis Escrivá, ministro de de Inclusión, Seguridad
Social y Migraciones y Borja Suárez, Director General de
Ordenación de la Seguridad Social aceptaron el compromiso en la
mañana de ayer de impulsar “de forma inmediata” el acceso
anticipado a la jubilación para los trabajadores y trabajadoras
que han estado expuestos al amianto en su lugar de trabajo, tal
y como ya se reconoce a otros colectivos profesionales sometidos
a condiciones laborales de naturaleza excepcionalmente penosa,
peligrosa, tóxica o insalubre. El anuncio fue trasladado en el transcurso de un encuentro mantenido por el ministro, el responsable de Ordenación de la Seguridad Social y su equipo técnico con representantes de la Asociación Catalana de Víctimas Afectadas por el Amianto (AVAAC) y los abogados Jaume Cortés y Marta Barrera, socios ambos de Colectivo Ronda. A la comitiva creada para trasladar al Ministerio las peticiones de los afectados por el amianto, se unió el congresista de las CUP Albert Botran, quien el pasado mes de abril ya intervino en sede parlamentaria para defender la necesidad de crear un fondo público de compensación para las personas que se han visto afectadas por la inhalación de fibras de amianto, material cancerígeno prohibido en el conjunto de la UE desde el año 2000. La normativa española en materia de Seguridad Social contempla desde hace décadas la aplicación de coeficientes reductores a la edad ordinaria de acceso a la jubilación para determinados colectivos laborales en atención a las condiciones de peligrosidad, exigencia física o insalubridad en las que han desarrollado su profesión. Tal es la situación, por ejemplo, de mineros, trabajadores del mar y ferroviarios, bomberos o profesionales taurinos y de la aviación. Bajo otra prisma, también se reconoce a determinados artistas y trabajadores del sector de los espectáculos públicos el derecho a ver anticipado el momento de acceder a la jubilación atendiendo a la dificultad que la edad puede comportar para seguir con su práctica laboral. Todos estos casos se regularon mediante normativas específicas creadas ad hoc para cada uno de los colectivos especialmente protegidos, en la mayoría de casos entre los años 1984 y 1986. Sin embargo, no fue hasta el año 2011 cuando una norma, el Real Decreto 1698/2011, estableció las bases y condiciones para que la Secretaría de Estado de Seguridad Social, actuando de oficio, o los propios trabajadores organizados pudieran instar el establecimiento de coeficientes reductores para rebajar la edad de jubilación, o la fijación de una edad mínima de acceso a la pensión como consecuencia del “sometimiento a un excepcional índice de penosidad, peligrosidad, insalubridad o toxicidad” de su profesión. Norma infrautilizada A pesar de la existencia de este instrumento legislativo, lo cierto es que en los diez años transcurridos desde que entró en vigor, el Real Decreto 1698/2011 tan sólo se ha utilizado en dos únicas ocasiones y en ambos casos en relación a fuerzas y cuerpos de seguridad. Concretamente, la norma ha sido invocada exclusivamente para rebajar la edad ordinaria de jubilación de miembros de los diferentes cuerpos de policía local y para los integrantes de la Ertzaintza. Por contra, se han desestimado otras muchas peticiones presentadas ante la Secretaría de Estado de Seguridad Social como, por ejemplo, la presentada en 2014 por el sindicato CGT para los trabajadores expuestos al amianto o, de nuevo y en el mismo sentido, la trasladada por la propia Asociación de Víctimas Afectadas por el Amianto en Cataluña (AVAAC) en 2017. Morbilidad y mortalidad El Real Decreto 1698/2011 enfatiza que a la hora de evaluar si se dan las condiciones que permitirían rebajar la edad de acceso a la jubilación sin sufrir penalización económica, además de constatar la existencia de la mencionada penosidad, peligrosidad, insalubridad |
o toxicidad, el ente gestor debe considerar si estas
condiciones se traducen en una elevada “morbilidad y
mortalidad”. O lo que es lo mismo, si es fehaciente que un
determinado colectivo laboral padece una mayor incidencia de
enfermedades profesionales y defunciones prematuras relacionadas
con su actividad laboral. A criterio de AVAAC es “evidente que el colectivo de personas que hemos trabajado expuestas al amianto presentamos todos los condicionantes exigidos por la legislación en el sentido de estar expuestos a probabilidades mucho más elevadas de desarrollar enfermedades potencialmente mortales, especialmente diversas formas de cáncer, que el conjunto de la población que no ha trabajado en contacto con este material, calificado como cancerígeno por la OMS desde la década de los setenta y prohibido en la UE por su peligrosidad para la salud humana”. La entidad destaca que incluso las estimaciones más conservadoras, como la realizada por el Instituto Carlos III de Madrid, cifran en al menos 1900 las muertes que anualmente se producen en el Estado español por causa exclusiva del amianto, sin olvidar que otros estudios elevan este coste en vidas humanas más allá de las 7000 defunciones anuales. Además, los integrantes de AVAAC recuerdan que, a diferencia de lo que sucede con otras profesiones que sí tienen reconocido el derecho a acceder prematuramente a la jubilación, en el caso de la exposición al amianto el riesgo para la salud no finaliza con el cese de la actividad laboral, dados los largos periodos de latencia de las enfermedades relacionadas con el asbesto. “Muchos de nuestros asociados -afirman- dejaron de trabajar expuestos al amianto en el año 2000 o en 2002, cuando finalizó la moratoria solicitada por España antes de aplicar la prohibición total impuesta por la UE. Pero durante 30 o 40 años más de su vida, están en riesgo de que en cualquier momento se desarrolle un cáncer de pulmón o un mesotelioma, que es un cáncer sin tasa de supervivencia. Eso es vivir conteniendo una bomba de relojería instalada en el pecho que puede explotar en cualquier momento. La vida bajo la espada de Damocles. Y esta situación, así como nuestra menor esperanza de vida, debe ser reconocida”. Actitud positiva y compromiso firme del Ministerio de Seguridad Social Tanto Marta Barrera como Jaume Cortès, de Colectivo Ronda, celebran “haber encontrado por primera vez en los muchos años que hace que reclamamos la jubilación anticipada para los trabajadores del amianto, una actitud de compromiso firme por parte de los máximos responsables de Seguridad Social para solventar esta situación de injusta desatención”. En este sentido, los letrados remarcan que “desde el Ministerio de Seguridad Social se nos ha asegurado que el procedimiento legal para la regulación de la jubilación anticipada para este colectivo se activará de forma inmediata, tomando como punto de partida la solicitud que en su momento confeccionamos junto al sindicato CGT en 2014 en la que se acredita el cumplimiento riguroso de todos los requisitos exigidos, incluida la imposibilidad de eliminar el riesgo mediante la adecuación de las condiciones de trabajo”. “Celebramos -afirman los abogados de Colectivo Ronda– que en el transcurso de apenas dos meses hayamos visto como se inicia el procedimiento para crear un fondo público de compensación para las víctimas y cómo ahora se hace lo propio con el derecho a la jubilación anticipada. Por tarde que sea, por primera vez hay gestos significativos en favor de un reconocimiento a las víctimas que hasta ahora sólo han dispensado los juzgados, como atestigua que este país sea uno de los que menos casos de enfermedad profesional por amianto reconoce en vía administrativa en toda Europa. Nada compensa las miles de muertes silenciadas que ha causado el amianto. Pero todavía estamos a tiempo de proteger los derechos de quienes aún no han enfermado pero pueden hacerlo en el futuro”. (tercerainformacion.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
A partir de mitjans de la setmana del 14 de juny, Salut inicia la vacunació de segones dosis a persones de 60 a 69 anys, que ja van rebre la primera dosi d'AstraZeneca |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les persones nascudes entre el 1961 i el 1952 que van rebre
la vacuna fa més d’11 setmanes podran accedir a la web
vacunacovidsalut.cat per
demanar cita per vacunar-se amb la segona dosi a partir de
mitjans de la propera setmana. Actualment el Departament disposa de suficients dosis d'Astrazeneca per cobrir aquest tram de la vacunació. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Naturgy realiza la primera inyección de gas renovable procedente de vertedero en la red de distribución |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Naturgy se ha convertido en la primera empresa en inyectar
gas renovable procedente de vertedero en la red de distribución
de gas de España. En concreto, el hito se ha producido en su
planta de Cerdanyola del
Vallés (Barcelona). Según ha informado la energética, la planta, situada el Parc de l'Alba, junto al vertedero de residuos Elena, ha representado una inversión de 2,2 millones de euros. El grupo presidido por Francisco Reynés tiene como objetivo que en 2050 todo el gas que circule por sus redes sea de origen renovable. La empresa está digitalizando así toda su infraestructura de distribución con la vista puesta en la entrada masiva de gases renovables, y ha presentado proyectos de biometano e hidrógeno por valor de 4.000 millones de euros a las diferentes Manifestaciones de |
Interés para impulsar proyectos tractores en el marco del
Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. La planta de Cerdanyola del Vallès producirá 12 gigavatios hora (GWh) al año de biometano, lo que equivale al consumo anual de 3.200 hogares y evitará la emisión a la atmósfera de 2.400 toneladas de CO2/año, una cantidad equivalente a plantar unos 5.000 árboles. Parte del gas que se inyectará a la red se utilizará para ser suministrado como combustible a vehículos en las estaciones del grupo Naturgy, ya que es una alternativa totalmente viable para la movilidad sostenible. (cincodias.elpais.com) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Cerdanyola CH present a Riazor |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Cerdanyola CH i el Generali HC Palau es jugaran un lloc a
la final de la Copa de SM La Reina 2021 en la segona semifinal
de dissabte, que es disputarà a les 13:15h. El partit serà
retransmès en directe per Esport 3, Teledeporte, OK Lliga TV i
Hoquei Global. El primer duel de quarts de final, ple d'alternatives, s'ha decidit gràcies a un molt bon tram de l'Cerdanyola CH. Entre els últims 5 minuts de la primera meitat i els 10 primers de la segona han aconseguit convertir un 1-3 en contra en un 6-3 a favor. Adri Gutiérrez, clau amb un hattrick, ha sentenciat el partit posant el 7-5 en l'electrònic a falta de pocs segons per acabar el partit. Per la seva banda, l'HC Palau de Plegamans ha aconseguit la seva plaça a la semifinal després de vèncer amb claredat a l'CHP Bigues i Riells. La internacional espanyola, Laura Puigdueta, amb 4 gols, ha liderat el triomf de les actuals campiones de l'OK Lliga Femenina. Quarts de final Cerdanyola CH - CP Las Rozas 7 - 5 Generalitat HC Palau de Plegamans - CHP Bigues i Riells 8 - 2 Semifinals Palau de Plegamans - Cerdanyola CH 4 - 3 Manlleu - Voltrega 6 - 0 Final Generalitat HC Palau de Plegamans - Magic Studio PC Manlleu (dia 13) Tots els partits es disputaran al Palau dels Esports de Riazor i es podran veure en directe per Esport3, Teledeporte, TVGA (partits de l'Esportiu Liceu, semifinals masculines i finals), Barça TV (partits de Barça) OK Lliga TV i Hoquei Global . |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Catalunya ja està en disposició d'emetre el Certificat COVID digital |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Des d’aquesta mateixa tarda, la ciutadania ja pot accedir al
web de La Meva Salut
i descarregar-se el Certificat COVID digital, un document que
està cridat a facilitar els desplaçaments per la Unió Europea i
fer-los més segurs. El certificat COVID digital de la UE és un document que acredita tres possibles situacions individuals: haver estat vacunat contra la COVID-19; haver-se realitzat una prova amb un resultat negatiu; o haver-se recuperat de la COVID-19.kkkk Així, el certificat COVID digital inclou tres opcions d’acreditació igualment vàlides: Certificat de vacunació contra la COVID-19, Certificat de recuperació de la COVID-19 i Certificat de prova diagnòstica COVID-19 negativa (disponible properament). El Departament de Salut ha efectuat tots els treballs tècnics, logístics i operatius per tal d'emetre aquest certificat abans fins i tot de la seva obligatorietat a tots els països de la Unió Europea, el dia 1 de juliol. |
En aquest sentit, les reunions entre responsables tècnics
del Departament de Salut amb el Ministerio de Sanidad són
constants per conèixer les novetats i les especificitats del
projecte. El desplegament d’aquesta eina es troba en aquests
moments en fase de proves (capacitat, concurrència, etc.), i
progressivament s’hi aniran afegint altres funcionalitats. Durant els primers dies el certificat estarà accessible en versió digital i s'obtindrà a través del web de La Meva Salut. Properament estarà també disponible a les aplicacions mòbil i en altres formats. Malgrat que el llançament del Certificat COVID digital ja permet usar-lo de forma immediata, cal tenir en compte que està pendent l’aprovació del seu reglament al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) i de com serà la seva aplicació per part dels estats membres. Més informació a canalsalut.gencat.cat |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salut obre ja la vacunació de la COVID-19 a persones nascudes entre 1977 i 1981 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salut continua avançant en la vacunació massiva contra la
COVID-19 i avui mateix l’ha obert a les persones nascudes entre
1977 i 1981. D’aquesta manera, les persones incloses en les
franges d’edat d’entre 40 i 44 anys ja poden demanar cita a
http://vacunacovidsalut.cat per vacunar-se a punts massius o
a centres d’atenció primària, tot i que paral·lelament també
s'aniran enviant SMS de convocatòria de manera progressiva.
Aquestes persones ja vacunar se sumen, per tant, a les que tenen
entre 45 i 49 anys, que es poden vacunar des de fa uns dies. En la roda de premsa setmanal sobre el procés de vacunació a Catalunya, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha fet una crida a les persones incloses en aquestes franges d’edat a vacunar-se, en tant que “estem veient persones d’aquestes edats –més d’una trentena- ingressades a l’UCI”. “La vacuna funciona, és important que ho facin i es protegeixin, perquè la malaltia pot ser greu”, ha ressaltat Cabezas. De fet, la titular de Salut Pública ha animat a tota la població cridada a vacunar-se a fer-ho, també durant els caps de setmana, quant hi ha molta oferta i força punts de vacunació disponibles. Pel que fa a la situació de la vacunació de COVID a Catalunya, Cabezas ha avançat que aquest migdia ja s’haurà arribat als 5 milions de dosis administrades arreu del país, el que suposa gairebé el 90% de les que han arribat. “Tot plegat és resultat de l’esforç tant important que està fent tot el sistema de salut català. La setmana passada va ser la que, fins ara, més vacunes hem posat, però en volem més”, ha emfatitzat Cabezas abans d’indicar algunes altres dades assolides: que el 87,8% de les persones de 60 o més anys han iniciat la vacunació, el que també succeeix amb el 82,8% de les persones de 50 o més anys. Per grups de vacunació, Cabezas ha destacat, per exemple, que ja s’hagi arribat al 50,6% de segones dosis en treballadors essencials –per a la qual majoritàriament escullen AstraZeneca-. La roda també ha servit per aprofundir en els detalls sobre el Certificat COVID Digital EU, que vol Impulsar la mobilitat segura entre països de la UE durant la vigència de la pandèmia COVID-19. Per exemple, que només és vàlid per viatjar entre estats membres (tot i que es podran afegir altres països previ acord), que no serà obligatori per viatjar i que, per segons quins usos, caldrà disposar d’una reglamentació específica. En concret, el certificat pot ser de tres tipus diferents: de vacunes –conforme s’ha rebut alguna dosi-, de proves –que indica que es té una prova amb resultat negatiu-, i de recuperació –conforme s’ha obtingut una prova PRC positiva entre 180 dies i més 10 dies de la data de sol·licitud-. Fins ara, ja s’han emès més 147.000 certificats de vacunes i més de 7.000 de recuperació. Totes tres funcionalitats han d’estar del tot disponibles a partir de l’1 de juliol arreu de la UE. |
Per últim, Cabezas ha reiterat que la incidència de la
malaltia continua molt a la baixa, com ho indica l’acumulat en
els darrers 7 dies. “Seguim veient com, amb la vacunació, la
incidència està caient, com els ingressos i com la mortalitat”,
ha conclòs. L’atenció primària, clau per augmentar la cobertura de vacunació en col·lectius amb baixa cobertura Per la seva banda, Mar Isnard Blanchar, responsable de l'àrea d'infermeria i continuïtat assistencial de l'Atenció Primària Metropolitana Nord de l'Institut Català de la Salut, ha posat en valor les estratègies de vacunació que està desenvolupant l’atenció primària per a augmentar la cobertura de vacunació, especialment ara identificant aquelles poblacions amb una baixa cobertura vacunal per diferents factors, com bretxa digital, falses creences, barreres idiomàtiques o factors socioeconòmics. Entre aquestes accions per fomentar la vacunació, Isnard ha emfatitzat les trucades telefòniques dels professionals de referència, i en concret l’important paper del personal administratiu sanitari. “Poden arribar a fer prop d’una desena de trucades per localitzar finalment la persona a vacunar”, ha exemplificat abans d’enumerar altres accions. Per exemple, les assolides amb el treball comunitari –contactant amb associacions de veïns, implicant líders informals de cada comunitat, i actius de la comunitat com farmacèutics i botiguers, i amb el treball conjunt amb els ajuntaments –que han posat punts d´informació vacunació COVID que ajuden a la població en el tràmit de demanar cita o en contacte amb casals i centres cívics. Una altra acció rellevant és la vacunació oportunista, per exemple a través de jornades de ‘portes obertes’ de vacunació, del suport d’administratius sanitaris dels CAP per ajudar a programar cites o en vacunacions de dissabte sense citació prèvia a alguns CAP. “Les estratègies de vacunació de l’atenció primària són múltiples i diverses. Els professionals mèdics i infermers comptem amb la implicació de molts agents de la comunitat: associacions veïnals, botiguers, farmacèutics...”, ha enumerat Isnard abans que Cabezas afegís com a molt rellevant “el treball en xarxa i la construcció del teixit comunitari” per fer créixer la cobertura de vacunació. “Els bons resultats obtinguts amb aquestes accions comunitàries demostren com els agents del sistema sanitari, del món local i la farmàcia comunitària són imprescindibles, com també les infermeres i els infermers, metges, administratius, que fan una tasca impressionant per captar persones i augmentar la cobertura vacunal de la problació”, ha reblat Cabezas. (govern.cat) 10 juny |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Represa de les festes majors a partir 7 de juny |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El DOGC 8426 autoritza la celebració de festes majors,
revetlles i altres festes populars a partir del 7 juny. La
resolució preveu que aquestes activitats es desenvolupin d’acord
a les normes de seguretat establertes per tal d’evitar
aglomeracions. Igualment, a partir del dia 7 de juny també es
permetrà la celebració d’assemblees d’entitats culturals i
d’entitats de base associativa de manera presencial, limitant
l'aforament al 70 % de l'autoritzat i amb un nombre màxim de 500
persones, i condicionat a garantir específicament la ventilació
mínima establerta a la normativa vigent en matèria
d'instal·lacions tèrmiques d'edificis. Pel que respecta a les revetlles de Sant Joan, a partir del proper dilluns Protecció Civil publicarà un seguit de guies i materials informatius per tal de garantir una celebració amb seguretat. Allargament de l’horari de les activitats culturals Des del dia 4 de juny ja és possible realitzar activitats culturals des de les 06.00 hores a les 01.00 hores del dia següent. Ampliació dels aforaments per a grans espectacles o activitats a l’aire lliure fins a 3.000 persones i espais de restauració en equipaments culturals L’aforament general dels locals i els espais en què es desenvolupen activitats culturals d'arts escèniques i musicals, com ara teatres, cinemes, auditoris i circs, amb programació artística estable, tant en recintes tancats com a l'aire lliure, i els espais especialment habilitats per a la realització d'espectacles públics, està actualment fixat en un 70% de l'autoritzat i amb un nombre màxim de 1.000 persones per sala i sessió o actuació. En tot cas, tots els assistents han d'estar asseguts i s'ha de garantir una bona ventilació dels espais tancats mitjançant ventilació natural o altres sistemes de ventilació. Com a novetat, en aquests espais i locals es permet ara també disposar de servei de restauració. Les activitats culturals d'arts escèniques i musicals, si es desenvo- |
lupen a l'aire lliure o bé en espais físics tancats que
compleixin amb les condicions de ventilació reforçades, poden
realitzar-se igualment respectant el límit de l'aforament al
70%, fins a un màxim de 3.000 persones per sessió o actuació,
totes assegudes, i amb assignació prèvia de seients i registre
previ. Cal igualment garantir les mesures de control
d'aglomeracions. Com a novetat, si aquestes activitats es desenvolupen en tot moment a l'aire lliure, en instal·lacions o equipaments amb un aforament autoritzat superior a 15.000 persones (per exemple estadis), poden optar a rebre fins a un nombre màxim de públic del 20% (3.000 persones) respectant un seguit de condicions recollides a la resolució. Els arxius, les biblioteques, els museus, les sales d'exposicions, les galeries d'art i els centres de creació i arts visuals continuen subjectes a una limitació dels seus aforaments de fins el 70% de l'autoritzat a banda de la necessitat de seguir també les mesures contingudes als corresponents plans sectorials. Festivals d’estiu Tot i que la normativa general ja permet la celebració de festivals, ateses les magnituds i característiques especials d’alguns esdeveniments concrets que se celebren a l’estiu, el PROCICAT està analitzant actualment les propostes presentades pels promotors d’alguns d’aquests festivals. Actualització dels protocols sectorials del món cultural Per tal de poder assegurar la realització del màxim nombre d’activitats culturals durant l’estiu, el Departament de Cultura ha iniciat una revisió exhaustiva dels actuals protocols sectorials, amb la intenció d’adaptar-los a la legislació actual. Més informació : Resolució SLT/1778/2021 (govern.cat) 5 juny |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Acció Climàtica prepara una llei per restringir els envasos de plàstic i promoure els retornables |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
-- La Generalitat vol recuperar la cultura de les
ampolles reutilitzables. -- La venda de plàstics d’un sol ús com gots, palletes i bastonets per les orelles quedarà prohibida d’aquí a un mes. El nou Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ja treballa en el desenvolupament de dos avantprojectes de llei per minimitzar la producció de residus i impulsar l’economia circular. Camí del residu zero El primer dels textos es convertirà en la llei d’embalatges de Catalunya. Serà una norma adreçada a la indústria, per evitar els embalatges excessius i els envasos que, després d’un sol ús, es converteixen automàticament en un residu. La norma estimularà els envasos retornables; perquè el plàstic, l’alumini i el vidre tinguin una vida molt més llarga. La segona, serà la futura llei de residus, que regularà la gestió pública de la brossa. Un dels reptes d’aquesta llei és convertir la fracció orgànica en un actiu, en lloc d’una nosa, amb una nova estratègia d’aprofitament. |
La consellera Teresa Jordà ho ha explicat, aquest dissabte,
després de participar en una recollida de deixalles marines a la
platja del Somorrostro de Barcelona, en el marc de l’Ultra Clean
Marathon. Aquesta és una de les moltes accions de
sensibilització que tenen lloc arreu de Catalunya, amb motiu del
Dia Mundial del Medi Ambient. Compte enrere pel final dels gots i els bastonets de plàstic per les orelles Coberts i plats, remenadors de begudes, bastonets de les orelles, palles o recipients de plàstic per a aliments tenen els dies comptats. Tal com estableix Brussel·les, d’aquí un mes, el 3 de juliol, quedarà prohibida la venda de qualsevol producte de plàstic d’un sol ús. La mesura arriba després de la prohibició de les bosses d’aquest material, vigent des de l’1 de gener d’aquest any. Catalunya ha estat pionera en la reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús a través de l’anomenat Pacte per la bossa, promogut pel Govern de la Generalitat, d’acord amb els distribuïdors i els fabricants. L’any 2007, cada català va fer servir 327 bosses d’un sòl ús de plàstic. (govern.cat) 5 juny |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'evolució de la pandèmia permet flexibilitzar les festes de final de curs |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Departament d’Educació ha enviat avui als centres
educatius unes recomanacions que permetran flexibilitzar la
celebració de les festes de final de curs, d’acord amb un
informe del Departament de Salut. Tal com ha manifestat el
conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, "hem enviat
recomanacions a tots els centres educatius de Catalunya perquè
puguin obrir les portes a les famílies per les festes de final
de curs, mantenint els protocols de seguretat, seguint l'informe
del Departament de Salut". Aquesta mesura respon a la millora de
la situació epidemiològica i al calendari de vacunació. El conseller d’Educació ha explicat que el Departament va sol·licitar aquest informe a Salut per avaluar la possibilitat que els centres educatius poguessin fer aquestes festes i actes de graduació: “Avui ens ha arribat aquest informe, fa una estona hem enviat aquestes recomanacions als 5.340 centres del país, on els hi diem que podran obrir les portes a les famílies, per tal de fer aquestes festes de final de curs mantenint tots els protocols de seguretat recomanats per Salut”. ““Hem anat prenent les decisions durant el curs amb la màxima prudència i amb la màxima seguretat sanitària”, ha remarcat Gonzàlez-Cambray. |
Josep Gonzàlez-Cambray ha destacat també que “són unes
recomanacions en què autoritzem a les famílies que puguin entrar
als centres per les festes de finals de curs i els actes de
graduació, sempre pensant en l’alumnat, perquè és el centre de
totes les decisions que prenem”. El document “Recomanacions per a les festes de final de curs i actes de graduació” preveu que les activitats es facin de manera preferent a l’aire lliure. Pel que fa a l’aforament, en els espais exteriors s’hauran de fer sense superar les 500 persones, amb l’alumnat inclòs, i, en els espais interiors, en el cas que a l’acte hi participin les famílies, l’aforament serà del 50% de la capacitat de la sala amb un màxim de 250 persones, alumnat inclòs. Tot això respectant les recomanacions bàsiques de salut de distància, ventilació, mascareta, higiene de mans i neteja i desinfecció dels espais. (govern.cat) 4 juny |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Cerdanyola FC. ja es 2a RFEF |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Com serà aquesta categoria i a que equival. Qui la compondrà? Dels 102 equips d'aquesta temporada a Segona Divisió B, 40 jugaran a la Pro o a Segona. Dels 62 restants, 26 baixaran a Tercera RFEF: els cinc pitjors de cada un dels grups de fase de descens i el pitjor tercer global. Queden 36. A ells cal sumar-li els dos millors de cada un dels 18 grups de fase d'ascens de l'actual Tercera Divisió. És a dir, altres 36 fins a un total de 72. Encara queden 18 per repartir. Aquests seran, un per grup, per als vencedors de l'anomenada Fase Final d'Ascens a Segona Divisió RFEF. Es crearan 18 quadres diferents, un per cada grup. En ells hi haurà els tercers, quarts, cinquens i sisens dels grups de la fase d'ascens i els dos millors dels grups de fase intermèdia. De cada un d'aquests quadres sortirà un nou ascendit. Un total de 54 ascensos més les 36 permanències: 90 equips en la nova Segona RFEF. Com serà la categoria? En principi, hi haurà cinc grups de 18 equips cadascun. La idea és disputar un any tradicional, tots contra tots a anada i tornada i que els ascensos es configurin d'una forma menys rocambolesca. Les bases d'aquesta nova competició encara no estan confirmades. |
A què equival? A la quarta categoria de el futbol espanyol, només per sota de Primera, Segona i Primera RFEF. Per això, els 62 equips de Segona B que no hi arriben es veuran abocats a un descens, ja sigui a aquesta Segona RFEF o Tercera RFEF, perquè la Segona B d'aquest any és ara tercera categoria. Quan es coneixeran tots els integrants de la Segona RFEF? Si la pandèmia ho permet, el proper 20 de juny, quatre setmanes més tard que la Segona B, acabarà Tercera Divisió. Després de la seva conclusió, es coneixeran els 54 ascensos, tot i que ja abans hi haurà algun que altre confirmat amb anterioritat. A la conclusió de Segona B, 36 clubs quedaran enquadrats en la nova Segona RFEF. Els catalans de 2a RFEF Un cop que el Cerdanyola ha assolit la categoria, aquest són els equips catalan que també jugaran en la nova 2a RFEF: Lleida Esportiu, Badalona, Espanyol B, Prat, Europa, Terrassa i l'esmentat Cerdanyola. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Simplificant, la 2a RFEF estarà formada per cinc grups de 18
equips units segons criteris geogràfics. Pujaran tots els
campions i de el 2n a l'5⁰ faran un play-off en seu neutral
barrejant-se entre els grups per les 5 places d'ascens restants. Pel que fa a la davallada, baixaran els últims cinc de cada grup i els quatre pitjors 13è disputaran un play-out en seu neutral de què sortiran dos equips descendits. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Final del play-off a 2RFEF |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Cerdanyola FC ha guanyat la final del play-off a
2RFEF per 3-1 al Sant Andreu Foto: Cerdanyola FC |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El curs proper escolar començarà el 13 de setembre i acabarà el 22 de juny |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Departament d’Educació ha establert el calendari
escolar per al curs 2021-2022 Les vacances de Nadal seran entre el 23 de desembre i el 7 de gener, i les de Setmana Santa entre l’11 i el 18 d’abril El curs escolar 2021-2022 començarà el 13 de setembre per als ensenyaments d’infantil, primària, ESO, batxillerat, i cicles formatius de grau mitjà i grau superior. Així ho estableix el Departament d’Educació en el calendari escolar, que avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El calendari també determina que el curs escolar acabarà el 22 de juny, llevat en els ensenyaments de règim especial, que ho faran d’acord amb la seva programació acadèmica. També s’estableixen les dates de les avaluacions extraordinàries de l’educació secundària obligatòria, entre el 17 i el 22 de juny, després de l’avaluació final ordinària. Les activitats d’avaluació dels alumnes del segon curs de batxillerat i del darrer curs dels cicles formatius de |
grau superior s’han de programar a cada centre segons les
necessitats d’inscripció a l’accés dels estudis universitaris. Les vacances de Nadal el proper curs seran entre el 23 de desembre i el 7 de gener, ambdós inclosos. A Setmana Santa les classes s’aturaran entre l’11 i el 18 d’abril, ambdós inclosos. En el marc del calendari, els centres disposaran de 3 dies festius de lliure disposició que es podran fer repartits en els diferents trimestres i que no poden coincidir amb els d’inici i final de les classes i s’han de preveure en la programació general del centre. Es manté l’horari a l’educació infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat. Pel que fa al pla pilot de jornada continuada a primària, que es du a terme en 25 escoles d’arreu de Catalunya, es prorroga de cara al curs que ve. El calendari publicat ha estat prèviament aprovat pel ple del Consell Escolar de Catalunya, on hi ha representats sectors de la comunitat educativa. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Trobada de Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Diumenge passat dia 30 ha través de la l'Agrupació de Colles
de Ball de Gitanes de Vallès, que agrupa els diferents grups de
ball de gitanes de la zona, amb el seu president Llorenç Solà
van acudir a Montserrat a presentar una ofrena a la Moreneta en
representació de totes les Colles de l'Vallès. Per segon any consecutiu l'ofrena no es va poder realitzar com ha estat costum celebrar.la durant els 39 anys anteriors a causa de la pandèmia. Lidia Borras en representació de la colla de Gitanes de Cerdanyola va llegir a següent missatge: "Aquest any ens trobem a Montserrat, una representació de les Colles del Ball de Gitanes del Vallès. Ens agradaria, poder haver pujat amb tots els dansaires, músics, |
mestres, caps de colla i demès, per oferir a la nostra
Moreneta, les nostres danses. Però la Covid ens ha obligat a
replantejar-nos-ho fer d'una manera diferent. Venim només uns quants, en nom de totes les colles i pobles que en formem part. Us oferim el ciri i un coixí de clavells grocs i vermells, els colors de la nostra senyera, la del poble català. Esperem, ben aviat, aquesta situació millori, l'any que ve puguem pujar a Montserrat a celebrar els nostres 40 anys de trobada. Perquè les nostres danses ballades per petits, mitjans, grans i veterans, puguin tornar a omplir de balls i alegria, la plaça de davant el monestir. I així, poder tornar a fer ben lluïda, la nostra ballada, la nostra diada. Junta de Colles del Ball de Gitanes del Vallès" |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Dies internacionals i Mundials |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
14 de juny - Dia Mundial de l'Donant de Sang 15 de juny - Dia Mundial de Presa de Consciència de l'Abús i Maltractament en la Vellesa 15 de juny - Dia Global d'el Vent 16 de juny - Dia Mundial de les Tortugues Marines 16 de juny - Dia Internacional del Nen Africà 16 de juny - Dia Internacional de les Remeses Familiars 16 de juny - Dia Internacional de la Solidaritat amb el Poble en Lluita de Sud-àfrica 17 de juny - Dia de Lluita contra la Desertificació i la Sequera 17 de juny - Dia Mundial de la Tapa 18 de juny - Dia de la Gastronomia Sostenible 18 de juny - Dia Internacional de l'Sushi 19 de juny - Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Sexual en els Conflictes 20 de juny - Dia Mundial de l'Refugiat 20 de juny - Yellow Day, el Dia més feliç de l'any 20 de juny - Dia Mundial de la distròfia muscular facioescapulohumeral 21 de juny - Dia Internacional de la Celebració de l'Solstici 21 de juny - Dia Internacional de el Sol 21 de juny - Solstici d'Estiu 21 de juny - Dia Internacional de l'Ioga 21 de juny - Dia Mundial de la Lluita contra l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) 21 de juny - Dia Europeu de la Música 21 de juny - Dia de l'Pare (EUA i Iberoamèrica) 21 de juny - Dia Internacional de la Anirídia 21 de juny - Dia de Portar el Gos a el Treball 21 de juny - Dia Internacional de SYNGAP 22 de juny - Dia Internacional dels Boscos Tropicals 22 de juny - Dia de l'Futbolista Argentí 23 de juny - Dia Internacional de les Vídues 23 de juny - Dia de les Nacions Unides per a l'Administració Pública 24 de juny - Dia Internacional contra la Contaminació Electromagnètica 25 de juny - Dia de la Gent de Mar 26 de juny - Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura 26 de juny - Dia Internacional de la lluita contra l'ús indegut i el tràfic il·lícit de drogues 27 de juny - Dia de les Microempreses i les petites i mitjanes Empresa 27 de juny - Dia Internacional de les Persones Sordcegues 28 de juny - Dia Internacional de l'Orgull LGBT o Dia de l'Orgull Gai 28 de juny - Dia Mundial de l'Arbre 29 de juny - Dia Internacional dels Tròpics 29 de juny - Dia Europeu de la esclerodèrmia 30 de juny - Dia Internacional dels Asteroides 30 de juny - Dia de les Xarxes Socials 30 de juny - Dia Internacional de l'Parlamentarisme |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Tal com díu el refrany pel Juny ... |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Juny comença l’estiu: tot riu i
tot viu. Alzina que no floreix pel juny, tot l’any el porc en gruny. (Ha de florir aquest mes perquè els porcs tinguin glans). Bon sol pel primer de juny, any de llegum. Del juny enllà, el dia es comença a escurçar. (A partir de Sant Joan). Dels glans florits pel juny, tot l’any el porc en gruny. Dels vents de juny, o de Sant Antoni, ni un. El juny diu al juliol: ja que jo he plogut, tu fes bon sol. El juny fred, mata l’esplet. (Perjudica la collita). El juny fred sol contentar poquets. El juny hermós és abundós. El juny la madura i el juliol porta la fruita. El sol de juny estalvia llum.(Hi ha moltes hores de llum solar). El sol de juny i de juliol escalda i omple el fesol. Fins el deu de juny no et llevis roba ni et descordis el puny (Recomana prudència a l’hora de posar-se roba més lleugera). Juny acabat, dia escurçat. Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat. L’herba curta o llarga, pel juny ha d’estar segada (Es el mes de la sega). Pel juny, cada gota com un puny (Les pluges d’aquest mes perjudiquen les collites) Pel juny, molt sol i molta son. Pel juny vaig com vull (Ja no cal abrigar-se). Si vols conservar un bon pit, pel juny no surtis de nit (A les nits encara refresca). Bany de Sant Joan, salut per tot l’any (Banyar-se en el mar al moment de sortir el sol del dia de Sant Joan priva de malalties durant tot l’any). El dia de Sant Joan, al sol es cou el pa (Perquè fa calor). El vent que bufa per Sant Joan, bufa la resta de l’any. Els focs de Sant Pere se salten pel darrere, i els de Sant Joan se salten pel davant. Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any. La missa de Sant Pere, missa verdadera (La missa que diu el Papa aquest dia té la mateixa importància com si la digués sant Pere). La nit de Sant Joan, la més curta de l’any. La qui es gronxa per Sant Joan, aviat troba galant (És bon temps per trobar parella). Les cireres de Sant Joan es mengen vora la llar Diu la tradició que les fogueres fetes per Sant Pere feien passar les antipaties, els odis. Nit de Sant Joan, nit d’amoretes (És una nit màgica). Per bé o per mal, no et treguis roba fins per Sant Joan. Per Sant Joan, carn a la mar (Hi havia el costum de banyar-se la nit de Sant Joan). |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Donar sang, un gest que salva vides. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang Dijous 23 de juny a Cerdanyola a l'Ateneu (Industria, 38-40) i tria la franja horària que millor et vagi |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.  |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El govern municipal eliminarà la zona blava |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El ple de maig va votar a favor de la proposta del govern de
suspen-dre la prestació del servei
d’estacionament amb control horari limitat Zona Blava’
a partir de l’1 de setembre del 2021 amb els vots a favor del
Partit Socialista, Ciutadans i En Comú Podem i l’abstenció de la
resta de grups municipals: Esquerra Republicana, Guanyem, Junts
per Cerdanyola i Partit Popular L’Ajuntament reconvertirà la zona Blava actual de pagament en zona taronja amb estacionament igualment limitat en el temps (màxim 90 minuts) però totalment gratuït a partir de l’1 de setembre. El nou sistema d’estacionament segueix fomentant la rotació de vehicles per dinamitzar el comerç local i ho fa sense que això suposi un perjudici econòmic per a la ciutadania. Davant la crisis sanitària i en conseqüència econòmica, el govern municipal segueix treballant |
en dur a terme actuacions que ajudin a millorar l’activitat
econòmica local i especialment del petit comerç alhora d’ajudar
també a la ciu- tadania. L’horari de la Zona Taronja serà de 9h a 13h i de 16h a 20h de dilluns a divendres i de 9h a 14h els dissabtes. Per fer ús d’aquestes places serà necessari descarregar-se l’aplicació ‘Parkunload’, disponible per a dispositius Android i iOS. A través d’aquest sistema es podrà obtenir el tiquet d’estacionament i es podrà consultar en temps real les places d’aparcament disponibles de la Zona Taronja. Des de l’Ajuntament ja s’està treballant per convertir les actuals places de Zona Blava, que deixarà de funcionar el 31 de juliol, en places de Zona Taronja, que entrarà en funcionament l’1 de setembre. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Confirmen el paper de la vespa asiàtica en el declivi de les abelles |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Després de dos anys de recollida de dades en
condicions periurbanes, el projecte UABee confirma que la vespa
asiàtica suposa una gran amenaça per a la supervivència de les
abelles, però demostra que és possible evitar el declivi amb un
maneig adequat dels ruscos. Un equip d'investigadors de la UAB ha realitzat un seguiment de dos anys, entre març de 2019 i febrer de 2021, de l’apiari experimental UABee, inicialment format per sis ruscos poblats amb abelles ibèriques (la raça autòctona espanyola Apis mellifera iberiensis). Es tracta del primer abellar plenament monitoritzat d'Espanya que està sent seguit tant per mètodes manuals com per sensors. L’apiari aplica condicions sanitàries de referència (tractaments obligatoris contra l'àcar varroa en absència de cria) i mesures de suport en èpoques crítiques. Els investigadors han registrat el pes, les incidències ocorregudes en els ruscos, han capturat imatges de l'activitat de les abelles i han relacionat tot això amb les condicions meteorològiques. L'estudi s'ha completat amb l'anàlisi del pol·len i de la procedència del nèctar utilitzat per a produir la mel. Les dades mostren que el pes dels ruscos i l'activitat de les abelles en condicions mediterrànies periurbanes (l’apiari es troba en una zona de bosc en el mateix campus de la UAB a Bellaterra) augmenta amb la temperatura a l'hivern i a la primavera, però disminueix marcadament a l'estiu i després de les collites de mel, amb mínims a l'inici de la tardor. Per això, els investigadors recomanen als apicultors fer collites primerenques a la primavera per permetre que les abelles augmentin les seves reserves de mel i pol·len per passar l'estiu i hivern. L'estudi mostra també com l'activitat pecoreadora, la conducta de les abelles obreres que recol·lecten pol·len i nèctar, depèn de la temperatura, amb un màxim d'activitat a 19,4°C, i disminuint molt si la temperatura es redueix a menys de 7°C o augmenta per sobre dels 31°C. Així, encara que hi hagi floració, la seva utilitat per a les abelles ibèriques és molt limitada a l'hivern i a l’estiu. La mortalitat de ruscos protegits contra l'àcar varroa, va ser d'un 17% anual (1 de cada 6 ruscos), per sota de la mitjana espanyola, i els atacs de vespes velutines, vespa asiàtica, van constituir la major amenaça entre els mesos de juny i novembre. La vespa asiàtica limita la sortida de les abelles durant tot el dia i va ser responsable |
d'una tercera part de les baixes totals de ruscos, per la
qual cosa es van instal·lar arpes elèctriques com a protecció, que van abatre més de 4 velutines al dia, encara que amb efectes col·laterals en les pròpies abelles i en altres espècies. Els investigadors estimen que la instal·lació d'arpes va evitar la predació de més de 14.000 abelles el 2020. Amb aquestes mesures, la producció mitjana de mel va ser de 13 kg per rusc i any, situada entre la mitjana espanyola (10 kg) i l'europea (15 kg). “Gràcies al monitoratge amb sensors de pes, temperatura i so s'ha pogut identificar els ruscos que tenien problemes o aquells en les quals les abelles s'estaven marxant, recuperant els eixams per a així reforçar-les i mantenir-les actives”, explica el director del projecte, Gerardo Caja. “Tot indica que a Espanya i a Europa s'està frenant el declivi de les abelles domèstiques, i el nostre treball demostra que amb bon maneig i control de la nova plaga de vespa asiàtica es podria mantenir la població i la producció dels ruscos”, afegeix el professor del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB. Nova fase del projecte UABee El projecte UABee es va iniciar el maig de 2019 amb l'objectiu de construir un abellar experimental per a la demostració (visites per entrar en contacte amb l'apicultura i la biologia de les abelles), l'ensenyament (cursos de formació per a universitaris i professionals del sector) i la recerca sobre l'apicultura i la biologia de les abelles. Es tracta d'un abellar experimental únic a Catalunya, i amb la segona fase de monitoratge electrònic que s'inicia ara es converteix en l'únic apiari completament monitoritzat de tota Espanya, la qual cosa permetrà estudis més detallats en el futur. Constituït inicialment per sis ruscos destinats a allotjar colònies estàndard i amb la possibilitat de modificar la seva configuració segons l'activitat i la grandària de la colònia, la instal·lació s'ha ampliat recentment a deu ruscos. UABee allotjarà també projectes de recerca en col·laboració amb altres institucions, orientats a l'estudi de la metabolòmica de l’abella, els processos químics que tenen lloc a l'interior de les cèl·lules del seu organisme. En el projecte participa com a fundador l'empresa Granja San Francisco i està obert a la col·laboració amb altres empreses relacionades amb el sector alimentari, veterinari i social. (uab.cat) 19/05 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
        MESOS ANTERIORS : 1ª Part : 1962-1968 2ª Part : 1969-fins avui |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Así es la nueva normativa de la DGT para patinetes eléctricos |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El dia 2 de enero de 2021 entró en vigor la nueva regulación
nacio-nal de la Dirección General de Tráfico que unifica los
criterios y restricciones impuestas a Vehículos de Movilidad
Personal (VMP) . A su vez, la DGT ha confirmado que creará un manual técnico para expedir certificados de circulación que garanticen que los patinetes eléctricos (privados o compartidos) son aptos para uso. Esta normativa, ya vigente, tiene como objetivo principal reducir la siniestralidad de los patinetes eléctricos. Para ello, entre otras medidas, se prohibe la circulación por aceras, zonas peatonales, pasos de travesías, autovías o autopistas, así como circular por fuera de las ciudades. |
Sobre los certificados de circulación para VMP, todos los
patinetes eléctricos deberán disponer de un documento emitido
por el fabricante o por los importadores del vehículo. Este certificado servirá de ITV y deberá hacer constancia de que el patinete cumple con los requisitos mínimos impuestos por la normativa para circular por el territorio nacional. La DGT ha concedido una moratoria de dos años para que los fabricantes se puedan adaptar a este nuevo requisito. Aunque todavía no está listo el manual técnico en el que se especificarán las exigencias técnicas, de seguridad y de estructura que garanticen el uso del patinete, se sabe que será la propia Dirección General de Tráfico quien se encargue de crearlo. (itv.com.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Aquest llibre narra les ocurrències d'un avi molt estimat per la seva família i els seus conveïns d'un poblet granadí. És l'avi de la meva dona autora de el llibre, escrit pocs anys després d'haver patit un vessament cerebral (ictus) bastant sever. Representa la capacitat de recuperació de l'ésser humà després d'un episodi d'aquesta índole. Publicat per l'editorial Punto Rojo. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Lacer alquila 3.000 metros cuadrados en la Diagonal para el nuevo cuartel general |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Lacer alquila 3.000 metros cuadrados en la Diagonal para el
nuevo cuartel general Lacer ya tiene nuevo cuartel general en
Barcelona. La farmacéutica ha cerrado el alquiler de 3.000
metros cuadrados en el número 605 de la Avenida Diagonal de la
capital catalana. El edificio, de 15.000 metros cuadrados, se
convertirá en las oficinas corporativas de la empresa. Lacer se encuentra en un proceso de mudanza. En las próximas semanas dejará su histórica sede del Eixample para trasladarse al distrito de negocios de Barcelona, concretamente a un edificio de Merlin Properties en el número 605 de la Avenida Diagonal. Este espacio actuará como sede corporativa y albergará el domicilio social de Lacer, ya que la empresa cuenta desde finales de los noventa con una planta en Cerdanyola del Vallès (Barcelona) de 16.000 metros cuadrados. Fuentes del mercado explican que este alquiler será un paso intermedio, ya que los planes de Lacer pasan por buscar una nueva sede corporativa en propiedad cuando surja una oportunidad. Lacer cuenta con una planta en Cerdanyola del Vallès (Barcelona) de 16.000 metros cuadrados Hasta ahora, la farmacéutica contaba con 13.000 metros cuadrados en el número 350 de la calle Sardenya. La antigüedad del inmueble y la poca ocupación han llevado a la empresa a ponerlo en venta para su transformación en residencial en pleno centro de Barcelona, una comercialización que está llevando a cabo Savills Aguirre Newman y que previsiblemente se cerrará en las próximas semanas. Lacer es un grupo familiar fundado en los años 20 del pasado siglo, cuando Carlos Andress fue enviado por la farmacéutica Merck desde Alemania a Barcelona. Con el tiempo y de la mano de su hijo Horst compró un pequeño laboratorio local, conocido como Lacer. La empresa estaba hasta ahora en manos de la tercera generación, representada en el empresario Helmut Andress, fallecido el pasado 9 de marzo en Suiza, y que contaba con cuatro hijos: Daniela, Nora, Elsa y Karl. |
 La cartera de la farmacéutica abarca un conjunto de productos cardiovasculares, gastrointestinales, para el sistema nervioso, urología, cuidado del cabello, protección corporal, salud bucodental y alergias. La compañía empezó a exportar sus productos en 1970 y tiene presencia en cuarenta países. La farma cuenta con más de 400 empleados y unos ingresos superiores a 120 millones de euros. La compañía cuenta con más de 400 empleados y unos ingresos superiores a 120 millones de euros En 2014, la compañía puso en marcha el nuevo centro de investigación y desarrollo (I+D) en el Parc Tecnològic del Vallès, anexo a las instalaciones de la planta industrial, con una superficie construida de casi 4.000 metros cuadrados y una inversión de siete millones de euros. A escala internacional, la compañía tiene presencia comercial en México, República Dominicana, Guatemala, Perú, Brasil, Egipto, Arabia Saudí, Israel, China, Japón y Malasia, entre otros países. Por B. Badrinas (plantadoce.com) 19/5 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un any més, la UAB és la millor universitat d'Espanya segons el rànquing CYD |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La UAB és la universitat que té un rendiment alt en el major
nombre d'indicadors (28 dels 37 analitzats) a l'edició d'enguany
del rànquing CYD, el rànquing espanyol amb major nombre
d'universitats. Manté així els resultats obtinguts en l'edició
anterior i es situa un any més com la millor universitat de
l'Estat. Aquest rànquing és elaborat per la Fundación
Conocimiento y Desarrollo (CYD) a partir d'informació facilitada
per les pròpies institucions i pels ministeris de ciència i
universitats, així com dades bibliomètriques i de patents. El rànquing CYD avalua el rendiment de les universitats en funció del resultat obtingut en els 37 indicadors que fa servir. No genera una classificació d'universitats sinó que valora si cada institució té un rendiment alt, mig o baix en cada indicador analitzat. Els indicadors estan agrupats en cinc àmbits: docència i aprenentatge, investigació, transferència del coneixement, orientació internacional i implicació amb l'entorn. La UAB ha obtingut excel·lents resultats en els indica-dors de tots els cinc àmbits, destacant sobretot en transferència de |
orientació internacional i implicació amb l'entorn. A més,
és la universitat que presenta menys indicadors de baix
rendiment. Aquesta vuitena edició del rànquing CYD inclou 77 universitats, 27 àmbits de coneixement (enguany s'han inclòs veterinària i agricultura) i 2.998 titulacions. S'elabora associat al rànquing internacional U-Multirank, amb el qual comparteix els principis metodològics i la majoria d'indicadors, amb l'afegit d'alguns indicadors més apropiats per al sistema universitari espanyol. (uab.cat) El rànquing de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) s'elabora associat al rànquing internacional U-Multirank. Enguany, la UAB iguala els resultats obtinguts a l'edició anterior i es situa un cop més al capdavant de tot el sistema universitari espanyol. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Los ayuntamientos españoles deberán tener antes de 2023 un censo de edificios con amianto y un plan para eliminarlo |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Los ayunamientos españoles deberán disponer antes de 2023 de
un censo de edificios e infraestructuras que contenga
amiantiatos así como un plan para su eliminación, segun consta
en el proyecto de ley de residuos y suelos contaminados que el
Consejo de Ministros aprobará "en breve", según confirmó esta
semana la ministra para la Transición Ecológica y Reto
Demográfico, Teresa Ribera. Se trata de la primera vez que una
norma obligará a los municipios a censar todas las instalaciones
que contengan esta sustancia cancerígena. El texto, al que ha tenido acceso Europa Press, también establece que la ropa del armario que se quiera desechar como un residuo tendrá su propio sistema de recogida separada en España antes del 31 de diciembre de 2024. Según la última versión del texto --de finales de abril--, los consistorios deberán establecer sistemas de recogida separada de los residuos municipales entre los que se incluyen los de origen doméstico (envases, papel, cartón, vidrio, metales y plásticos) --es decir los de los contenedores azul, amarillo y verde-- los biorresiduos, la madera, los textiles, los residuos de aparatos eléctricos y electrónico, las pilas, los acumuladores y los residuos de gran volumen como los colchones y muebles, así como el aceite de cocina usado. En concreto, los residuos textiles que representan el 4,62 por ciento de los 23 millones de toneladas de los residuos urbanos, según datos del Gobierno, deberán contar antes del 31 de diciembre de 2024 con un sistema de recogida separada. De este modo, como tope en la Nochevieja de dentro de cuatro años también será obligatorio para los municipios disponer de una recogida separada de aceite de cocina usado, tanto para los hogares como para el de la hostelería y también para los residuos voluminosos, como por ejemplo los muebles o enseres, así como los residuos domésticos peligrosos. Pero antes de ese hito, este mismo año, el 31 de diciembre de 2021 los Ayuntamientos también deberán contar con una recogida separada de los biorresiduos (basura orgánica) domésticos en el caso de poblaciones de más de 5.000 habitantes y dos años después, en 2023 en el resto de municipios. Restricciones al plástico La futura ley introduce restricciones como la prohibición de ciertos productos, como los plásticos de un solo uso, pero también con desincentivos fiscales en forma de nuevos impuestos verdes. En ese sentido, para reducir el impacto de los plásticos en el medio ambiente, los envases de este material deberán pesar la mitad en 2026 que en 2022 e incluso un 70 por ciento menos en 2030. Al mismo tiempo, de acuerdo con la normativa comunitaria, contempla recoge que a partir del 1 de enero de 2023 los consumidores tendrán que pagar por cada vaso de bebida, su tapa, los recipientes para alimentos para llevar y mucho antes, este mismo verano, a partir del 3 de julio quedará "prohibida" la venta de cualquier producto fabricado con plástico oxodegradable, con microesferas de menos de 5 milímetros, bastoncillos de algodón, cubiertos de plástico, platos, pajitas, palitos agitadores de bebidas, el palo de los globos, los recipientes de poliestireno expandido y los vasos de ese mismo material. A la mitad de este decenio, en 2025 las botellas de plástico deberán estar compuestas, al menos, por un 25 por ciento de plástico reciclado y un 30 por ciento en 2030. Para fomentar su recuperación, estas botellas se recogerán también por separado y para ello se podrán usar los sistemas colectivos actuales o bien se abre la posibilidad de implantar un sistema de depósito, devolución y retorno de envases con el fin de que en 2029 se pueda recuperar el 90 por ciento del peso de las botellas de PET puestas en el mercado. |
Fiscalidad Las medidas de fiscalidad verde también se amplían en la futura Ley puesto que este borrador consultado, que ya incluye los comentarios del Consejo de Estado, fija un impuesto a los envases de plástico no reutilizables de 0,45 euros por kilogramo y otro más, para evitar el depósito de residuos en vertederos, la coincineración y la incineración que según el material podrá oscilar desde 1,5 euros a 40 euros por tonelada métrica. Entre el extenso articulado, 118, las disposiciones adicionales, transitorias y anexos, el proyecto de ley quiere también reducir el desperdicio alimentario, en línea con el cumplimiento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible de modo que se plantea bajarlo en un 20 por ciento en 2030 respecto a 2020. Para ello se fomentarán, con incentivos fiscales, las donaciones a comedores, por ejemplo, y en otras vías de redistribución y en para los bares y restaurantes será obligatorio ofrecer agua de grifo en vez de disponer solo de agua embotellada. Entre las nuevas restricciones para los productores, los fabricantes tendrán prohibido destruir los excedentes de productos que no vendan que se destinarán a la donación y otros circuitos, al tiempo que tendrán que aumentar el periodo de validez de las garantías de los productos y también a la hora de contar durante más tiempo de piezas de repuesto. Otra de las propuestas, dirigidas a los más jóvenes, pasan por fomentar la reutilización de los libros de texto y las campañas de concienciación ambiental en este sector poblacional. Además, la nueva norma amplía también obligaciones y el régimen de responsabilidad de los productores, de los sistemas individuales y colectivos de gestión de residuos e incorpora medidas para revertir la contaminación de los suelos al tiempo que eleva el régimen de multas y sanciones por incumplir la ley que finalmente sea aprobada por las Cortes Generales. Responsabilidad El Gobierno busca ampliar por un lado la responsabilidad de los productores de residuos y que estos dejen de serlo para convertirse en nuevos recursos, para lo que el borrador de ley propone generar medidas de prevención y sistemas que estimulen que estos puedan volver al sistema, mediante su reciclaje y conversión en nuevos productos que de nuevo entren en la cadena de producción. De ese modo, se pretende reducir el consumo de materias primas, el volumen de residuos, evitar la contaminación ambiental, marina y terrestre, reducir las emisiones de gases de efecto invernadero, en particular del metano --que se genera especialmente en los biorresiduos-- y acelerar, con ello, la economía circular que redunde en un beneficios sociales, económicos y ambientales. De hecho, el borrador de la ley prevé que en 2025 aumentará la preparación para la reutilización y el reciclado de residuos municipales hasta un mínimo del 55 por ciento en peso. Ese porcentaje aumentará en 2030 hasta un mínimo del 60 por ciento del peso de los residuos y en 2035 cinco puntos porcentuales más. Para la recogida separada de todas estas fracciones de residuos los consistorios podrán poner en marcha distintas iniciativas que pasan por la recogida puerta a puerta, entre otras y además estarán obligados expresamente a fijar una tasa por este servicio a los ciudadanos. Por otro lado, también será obligatorio, en este caso a partir del 1 de enero de 2022, la clasificación separada de los residuos de construcción y demolición no peligrosos, como por ejemplo el hormigón, los ladrillos, los azulejos, la cerámica y la piedra por un lado, pero también los metales, el vidrio, el yeso y el plástico. También afecta esto a quienes hagan una reforma en su vivienda. (zamora24horas.com) 10/5 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
T-Systems reduce la huella de carbono de su CPD de Cerdanyola del Vallès en 15 toneladas anuales. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
T-Systems, uno de los principales proveedores europeos
de servicios digitales perteneciente a Deutsche Telekom, ha
reducido un 89 % su consumo eléctrico en el edificio de
operación del centro de procesos de datos (CPD) del Parc de
l'Alba en Cerdanyola del Vallès (Barcelona) y
ha reducido su huella de carbono en 15,1 t de CO2 al año con la
instalación de 159 paneles fotovoltaicos. La compañía avanza así en los objetivos estratégicos de Deutsche Telekom de reducir al máximo su consumo energético y alcanzar las 0 toneladas de CO2 en sus emisiones para el año 2030. Los nuevos paneles fotovoltaicos tienen una potencia total de 52.470 Wp, que se completa con un sistema de agua enfriada y energía eléctrica de la red de distribución local para lograr la potencia necesaria para el correcto funcionamiento del CPD. Este centro de proceso de datos de T-Systems se inauguró en noviembre de 2013 con una inversión de 47 millones de euros, cuenta con una superficie de 8.862 metros cuadrados y da servicio a multitud de empresas, nacionales e internacionales y al sector público. El objetivo de sostenibilidad y eficiencia energética ha sido una de las claves de este centro desde su concepción, desde la decisión de |
su ubicación en esta localidad catalana hasta el diseño de
construcción de pasillos fríos confinados o la inclusión de un
sistema de generación, distribución de agua con motores
asistidos por variadores de frecuencia y ventiladores en
climatizadores IEC de volumen variable. Gracias a que Cerdanyola del Vallés registra una temperatura media de entre 3 y 4 grados inferior a la del litoral de Barcelona, los equipos pueden trabajar más horas en modalidad Free Cooling indirecto, es decir, utilizando la temperatura ambiente para enfriar el agua que refrigera el CPD a través de unos ventiladores, lo que también reduce el consumo energético y la huella de carbono un tercio en comparación con la compresión mecánica. Por ello, el diseño del nuevo sistema de alimentación del CPD, que pasa a provenir casi en su totalidad de fuentes sostenibles, ha respetado e integrado el diseño original en la nueva instalación. Además, ha tenido en cuenta la tolerancia a fallos del sistema eléctrico, se ha realizado sin alterar la disponibilidad del CPD y ha requerido una adaptación detallada y cuidadosa a las necesidades de servicios de los clientes que tienen alojados sus aplicaciones y datos en este centro. (rrhhpress.com) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aprovat el Pla Especial de Protecció del Parc Natural de Collserola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
• Proposa un augment dels espais lliures de més de 700
ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic. • El nou model de protecció es basa en la preservació de la biodiversitat i en la potenciació dels serveis ecosistèmics. • El nou Pla Especial de Protecció substituirà el pla vigent, aprovat el 1987, com a conseqüència de la declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola. Amb la publicació el 9 d’abril de 2021 al DOGC de l’ ACORD GOV/48/2021, de 6 d’abril, es fa pública l’aprovació del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), un instrument que busca garantir la màxima protecció i conservació d’aquests sistemes naturals de vital importància per a tot l’espai metropolità. Per això, la nova planificació proposa un augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic. L’aprovació d’aquest nou instrument de gestió és una fita molt important per a la conservació d’aquest Parc Natural, en donar compliment a les determinacions del Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada – Can Balasc, actualitzant l’anterior Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo) del 1987, que queda derogat. La importància d’aquest parc natural rau en els valors que conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest important espai natural ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un reforç de la infraestruc- |
tura verda metropolitana. En paral·lel a la redacció del PEPNat, s’ha aprovat la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM), per tal adaptar el planejament metropoli-tà, de 1976 a la realitat existent, a la legislació més recent i al mateix PEPNat. Àmbit d’aplicació L’àmbit d’aplicació del Pla inclou la totalitat de l’espai del PEIN Serra de Collserola, que coincideix amb el lloc d’importància comunitària i zona especial de conservació (codi ES5110024), tot incorporant el Parc Natural i les reserves naturals parcials, d’acord amb la delimitació definitiva establerta pel Decret 146/2010 i les posteriors modificacions aprovades pel Govern i publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’inclouen terrenys de l’interior o l’exterior de l’espai protegit atesa la seva funció rellevant per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració de Parc Natural. Aquests terrenys situats fora de l’espai PEIN es defineixen com a «espai funcional». La superfície de l’àmbit del Parc Natural és de 8.156 ha i abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. La superfície de l’Espai funcional és de 3.676 ha i abasta, a més dels municipis de l’àmbit del PEPNat, els municipis de Castellbisbal, Sant Joan Despí, Ripollet i Santa Coloma de Gramenet. (Parc Natural Collserola) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Ajuntament proposa a la ciutadania el programa Més Que
lletres, integrat per una vintena d’activitats diverses al
voltant de la literatura adreçades a tots els públics. Són els actes de la Commemoració del Dia Mundial de la Poesia; La Marató de Lectura de Sant Jordi, que aquest any celebra el vintè aniversari. D’aquestes activitats només seran presencials la trobada de TalesTrucks, una part de la XX Marató de Lectura i l’acció d’homenatge a Joan Margarit, amb el folrat amb els seus poemes d’elements arquitectònics dels carrers de Sant Martí i de Sant Ramon. |
Diverses floristeries i llibreries
proposaran a la ciutadania que ho vulgui, fer arribar la rosa i
el llibre allà on pertoqui. Aquest any es posa en marxa el I Concurs fotogràfic Instagram Sant Jordi 2021 Llibres, lectura, ... vida. L’organització, a càrrec de l’AFOCER i l’Ajuntament, vol destacar fotografies de moments i situacions de lectura al municipi. Bases Concurs Fotogràfic Instagram Sant Jordi 2021 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cerdanyola rebrà més de 130 mil euros per incrementar la competi-tivitat de les empreses dedicades a les persones majors de 55 anys |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els municipis de Cerdanyola, Sabadell, Badia i
Castellar treballaran conjuntament en el marc del nou programa
Treball, Talent i Tecnologia de la Diputació de Barcelona. Els Ajuntaments de Cerdanyola, Sabadell, Badia i Castellar s’unei-xen per desenvolupar el nou projecte Activa Vallès +55 que promou-rà l’ocupació de qualitat i la competitivitat de les empreses que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones majors de 55 anys. Activa Vallès +55 és una iniciativa finançada per la Diputa-ció de Barcelona, que hi aportarà més de 600.000 euros en el marc del programa Treball, Talent i Tecnologia, que promou el treball digne, la millora competencial del talent local i el creixement econòmic sostenible a través de la tecnologia. A més, Activa Vallès +55 també fomentarà la cooperació territorial i la creació de nous serveis i productes tecnològics. L'import del programa es repartirà entre els quatre municipis participants i la dotació pressupostària que rebrà Cerdanyola per aquest programa és de 135.531,49 euros. La presentació del programa s’ha dut a terme amb la participació de l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, que ha volgut donar les gràcies a la Diputació de Barcelona per la posada en marxa del programa Treball, Talent i Tecnologia del que neix el projecte Actius +55 Vallès. Cordón també ha volgut destacar l’objectiu del programa de “promoure el treball digne, millorant competencialment el talent local i contribuir a un creixement econòmic sostenible a través de la tecnologia, posant el focus en la silver economy”. L’acte també ha comptat amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, l’alcalde de Castellar i president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, i l’alcaldessa de Badia i presidenta de l’Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació de Barcelona, Eva Menor. A l’acte han estat presents regidors dels quatre Ajuntaments, entre aquests la regidora de Promoció Econòmica, Empresa i Ocupació de Cerdanyola, Carme Arché. L’àmbit triat per desenvolupar el projecte respon al seu potencial de creixement i per donar resposta a un índex d’envelliment de la |
població que va en ascens. Alhora, al territori format per
aquests quatre municipis destaca l’existència d’un important
volum d’empreses i agents, com ara universitats o centres de
recerca, dedicats a oferir productes i serveis a persones amb
una edat superior als 55 anys. A més, a tot l’àmbit conflueixen
projectes estratègics entorn aquest sector. El període d’execució del projecte serà de dos anys i s’hi portaran a terme accions de promoció de l’ocupació i de reactivació econòmica, basades en l’impuls de la tecnologia i en l’acompanyament a la transició digital de les persones, les empreses i les institucions. Entre les primeres actuacions s’analitzarà la cadena de valor de serveis i productes per a sèniors dins el territori per identificar reptes estratègics i propostes d’actuacions, detectar les necessitats reals que tenen les persones i les empreses i fer partícip el teixit socioeco-nòmic tot fomentant fomentar la col·laboració publicoprivada i entre institucions. Així, s’establiran i reforçaran les aliances entre ajuntaments i altres agents públics i privats per de- senvolupar una estratègia comuna que impulsi les ocupacions tecnològiques. També es preveuen accions de reciclatge i assessorament a professionals i per disminuir la bretxa tecnològica i incrementar les oportunitats d’accedir a feines més qualificades i millor remunerades. Finalment, el programa impulsarà la competitivitat de les empreses minimitzant l’impacte de la crisi i acompanyant-les en el procés de digitalització i redefinició dels seus models de negoci. El projecte Activa Vallès +55 preveu així mateix crear un laboratoris d’idees i trobades entre persones consumidores i desenvolupadores de tecnologia que derivi en el prototipatge i testeig de serveis i solucions tecnològiques per millorar la qualitat de vida de les persones majors de 55 anys. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Lacer pone en venta su histórica sede de Barcelona |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Lacer se muda. La farmacéutica catalana ha puesto a la venta
sus históricas oficinas en el Eixample de Barcelona y ultima la
firma en alquiler de una nueva sede corporativa en la capital
catalana. Las oficinas de Lacer en el número 350 de la calle Sardenya se transformarán en viviendas. La empresa familiar ha encargado a Savills Aguirre Newman y Cushman&Wakefield la venta de sus oficinas en Barcelona, un inmueble de más de 13.000 metros cuadrados. Las consultoras ya han iniciado un proceso que esperan acabar en breve con el objetivo de que el inmueble acabe convirtiéndose en una promoción de vivienda en el centro de Barcelona, muy cerca de la Sagrada Familia. En paralelo, han iniciado un proceso de búsqueda de unas nuevas oficinas representativas y están a punto de cerrar el alquiler de tres mil metros cuadrados en un edificio del eje principal de negocios de Barcelona. Este espacio actuará como sede corporativa y albergará el domicilio social de Lacer, ya que la empresa cuenta desde finales de los noventa con una planta en Cerdanyola del Vallés de 16.000 metros cuadrados. Allí, además de la producción, concentra departamentos de calidad, ingeniería, logística y medio ambiente, entre otros. En un momento en que el mercado residencial se encuentra muy dinámico |
y la demanda de suelo es alta, la empresa ha decidido
emprender esta operación que le reportará importantes
plusvalías. Hay que tener en cuenta, además, que el edificio de
Sardenya está infrautilizado y no presenta los estándares de
calidad propios de las oficinas actuales. Lacer, que cuenta con
una planta en Cerdanyola del Vallés, instalará
su nueva sede corporativa en unas oficinas de 3.000 metros
cuadrados en el eje principal de negocios de Barcelona. La cartera de la farmacéutica abarca un conjunto de productos cardiovasculares, gastrointestinales, para el sistema nervioso, urología, cuidado del cabello, protección corporal, salud bucodental y alergias. La compañía empezó a exportar sus productos en 1970 y tiene presencia en cuarenta países. La empresa cuenta con más de 400 empleados y unos ingresos superiores a los 120 millones de euros. Lacer es un grupo familiar fundado en los años 20 del pasado siglo, cuando Carlos Andress fue enviado por la farmacéutica Merck desde Alemania a Barcelona. Con el tiempo y de la mano de su hijo Horst compró un pequeño laboratorio local, conocido como Lacer. (plantadoce.com) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Supremo confirma que Uralita debe indemnizar también a los vecinos de la fábrica de Cerdanyola afectados por el amianto |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Tribunal Supremo ha estimado parcialmente los recursos
interpuestos por 43 personas contra Uralita, S.A. por los daños
sufridos a causa de la actividad industrial que esta empresa
desarrolló en Cerdanyola del Vallés (Barcelona) entre 1907 y
1997 consistente en la fabricación de elementos para la
construcción mediante el uso de amianto. En la sentencia 141/2021, 15 de marzo, el Pleno de la Sala de lo Civil, con ponencia de José Luis Seoane Spiegelberg, explica que los perjuicios alegados en la demanda se basaban en la inhalación de fibras de amianto, que afectó a 39 personas. El total de la indemnización supera los 2,3 millones de euros y el Supremo incluye en ella el daño moral derivado de las placas pleurales. Los afectados son los familiares de los trabajadores de la empresa, que retornaban a sus respectivos domicilios con las ropas de trabajo contaminadas (los llamados pasivos domésticos), pero también las personas que vivían en las proximidades de la fábrica a consecuen-cia de las emanaciones y residuos procedentes de la misma (los llamados pasivos ambientales). Los demandantes intervinieron en la causa en su condición de perjudicados por padecer alguna de las enfermedades relacionadas con el amianto y también en su condición de herederos de personas fallecidas por esas patologías. El juzgado de Primera Instancia 96 de Madrid estimó en 2015 la demanda solo en cuanto a las pretensiones de los familiares de trabajadores que habían prestado sus servicios en la empresa entre 1971 y 1977. La Audiencia Provincial, por su parte, amplió en 2017 la responsabilidad de la empresa demandada a todos los pasivos domésticos, sin limitarla al periodo 1971-1977, y estimó también la demanda en cuanto a los denominados pasivos ambientales, es decir, las personas que vivían en las proximidades. Ahora, el Supremo ha desestimado los recursos interpuestos por la empresa Uralita (ahora Corporación Industrial de Materiales de Construcción S.A.). La Sala considera que la utilización del amianto en los procesos industriales, y especialmente la inhalación del polvo que se desprendía en la fabricación de productos derivados, conformaba «un indiscutible riesgo para la salud perfectamente conocido cuando menos en la década de los años cuarenta del siglo pasado, hasta el punto de ser considerada la asbestosis como una enfermedad profesional». «Constatado y conocido riesgo para la salud» «El constatado y conocido riesgo para la salud llevó a la imposición de una serie de prevenciones y medidas de seguridad a observar por parte de los empresarios con la finalidad de garantizar la salud de sus trabajadores y controlar el impacto ambiental de las emanaciones de sus fábricas», recuerda el Supremo. |
En este contexto, «dentro de dichas prevenciones se
estableció la obligación de que la limpieza de la ropa de
trabajo se llevara a cabo en los propios centros o empresas
específicamente contratadas a tales efectos, prohibiéndose
expresamente que se lavara en las casas de los empleados». Esto, según la Sala, «implica el reconocimiento normativo expreso de los riesgos que dichas sustancias generaban para la salud de los denominados pasivos domésticos, especialmente las mujeres de los trabajadores de la empresa dado el rol entonces asumido por éstas en el marco de las relaciones familiares. Las disposiciones normativas responden a una previa situación constatada de daño a prevenir». «Igualmente se acredita una progresiva reducción de los niveles de concentración promedio permisible de fibras de amianto en cada puesto de trabajo, hasta la prohibición de utilizar, producir y comercializar fibras de amianto y productos que las contengan por los efectos perniciosos para la salud». Con ello, indica el Supremo, «se obtiene la incontestable conclusión de que la entidad demandada tenía perfecta constancia de los riesgos que las sustancias de tal clase generaban para la salud de los trabajadores y a terceros ajenos a la relación laboral, así como la condición de peligrosa de la actividad industrial que desarrollaba, en tanto en cuanto susceptible de generar distintas patologías respiratorias elevadas incluso a la condición de enfermedad profesional, siendo la fuente de contaminación la inhalación de partículas o polvo de asbesto derivados de su transformación industrial». Compatibilidad de las indemnizaciones Además, la Sala confirma también la compatibilidad entre las indemnizaciones reclamadas por los herederos de las personas ya fallecidas y las correspondientes al daño experimentado por estos como perjudicados por su muerte. Igualmente, se declara que la utilización orientativa del baremo de tráfico no impide que puedan aplicarse criterios correctores en atención a las circunstancias concurrentes en el sector de actividad en que se produjo el daño. La Sala estima parcialmente el recurso de los demandantes, en el sentido de incluir en la indemnización el daño moral derivado de las placas pleurales, que son una manifestación radiológica de la exposición del amianto que implica un factor de riesgo, aunque no conlleva afectación pulmonar. Tiene en cuenta, para ello, el riesgo de acabar contrayendo una enfermedad derivada del amianto, el largo periodo de incertidumbre, por los elevados periodos de latencia de la enfermedad, y el hecho de que los demandantes viven en una población con un elevado porcentaje de enfermedades de esa clase. Irene Casanueva (confilegal.com) 17 març |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Constituida la Taula de l’Amiant de Cerdanyola del Vallès |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El dijous dia 11, va tenir lloc la constitució de la Taula
de l’Amiant de Cerdanyola del Vallès, presidida per l’Alcalde
Carlos Cordón i amb la participació de l’expert en l’àmbit, el
Dr. Josep Tarrès. Van també participar membres del govern municipal, representants dels grups municipals del consistori, representants de les associaci-ons de persones afectades AVAAC i AAACR, representants del CAP Serraperera, CAP Canaletes, CAP La Farigola, del CUAP Cerdanyola- Ripollet, i del Servei Atenció Primària Metro Nord, així com representants dels Serveis Municipals de Medi Ambient, Salut Pública i Alcaldia. |
L’objectiu d’aquesta taula és la de sumar esforços per
erradicar els materials contenidors d’amiant a la ciutat, així
com donar cobertura a totes les persones afectades. A fi d’iniciar els treballs que consensuïn i defineixin noves actuacions en l’àmbit, la Taula va acordar, ahir, la constitució d’una Comissió Tècnica que es reunirà a l’abril. També s’ha habilitat una adreça de correu electrònic taulaamiant@cerdanyola.cat a través de la qual qualsevol ciutadà o ciutadana podrà fer arribar les seves propostes així com manifestar el seu interès a participar de properes sessions. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Estimació de la població centenària. 2019 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La població centenària de Catalunya s’ha duplicat de
l’any 2009 al 2019. Un de cada tres centenaris té 102 anys o
més. La població centenària estimada de Catalunya era de 2.100 persones a 1 de gener de 2019, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra representa un augment del 6,3% respecte d’un any enrere. Aproximadament dues terceres parts dels centenaris (el 65%) tenien 100 o 101 anys, i una tercera part dels centenaris (el 35%) tenia 102 anys o més. Concretament, hi havia 855 persones amb 100 anys d’edat, 515 persones amb 101 anys, 300 persones amb 102 anys, 180 persones amb 103 anys, 115 persones amb 104 anys i 130 persones amb 105 anys o més. La població centenària de Catalunya ha augmentat de manera continuada en els darrers anys com a conseqüència de l’increment de l’esperança de vida i de l’arribada a edats avançades de generacions cada vegada més nombroses. El nombre de centenaris gairebé s’ha duplicat en els darrers 10 anys, ja que ha passat de 1.105 persones el 2009 a 2.100 persones el 2019. En la darrera dècada no s’ha incrementat només el nombre de centenaris, sinó que el nombre de centenaris que arriben als 105 anys també ha augmentat. El 2009 residien a Catalunya 70 persones de 105 anys o més i el 2019 n’hi residien 130. La quantificació de la població centenària és molt sensible als errors de mesura, atès que és un grup de població molt poc nombrós. La necessitat de disposar d’informació precisa de la població centenària, que està augmentant degut a l’increment de l’esperança de vida i a l’augment dels nonagenaris, porta l’Idescat a dur a terme aquesta estimació mitjançant el mètode de Kannisto-Thatcher. Aquest mètode demogràfic ofereix resultats més precisos, tot i que menys actuals que el Padró municipal d’habitants o les Estimacions de població. govern.cat) |
  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Expertos instan al Presidente Pedro Sánchez que aborde urgente una Ley Integral del Amianto |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Grupo de la Ley Integral del Amianto, formado por más de
40 organizaciones, representantes de la sociedad médica, civil,
y ecologista, además de varios expertos, instan al Presidente
del Gobierno Pedro Sánchez, a que el Gobierno de España aborde
una propuesta de Ley Integral del Amianto llegue al Congreso de
los Diputados, que afronte de forma urgente, el desastre
medioambiental, sanitario y socio laboral, que supone la
exposición al amianto a la población española, por lo cual es
necesario que la Presidencia del Gobierno, se implique en actuar
contra la Pandemia del Amianto, que ha causado, y seguirá
causando, miles de muertes de españoles. El amianto, material de la construcción utilizando masivamente entre los años 60 y 2000, y muchos productos, como tejados de uralita, canalones, depósitos de agua, tuberías de conducción de agua, hasta proyectados en instalaciones, está presente en miles de edificios, que suponen un exposición al amianto a toda la población, ya que más del 67% del mismo ha alcanzado el fin de su vida útil, y el 87% lo habrá hecho en 2030, sin considerar los perjuicios por los eventos climatológicos, como el temporal Filomena. Un material, que es un carcinógeno de primer nivel, del que no existe nivel de exposición mínima que no comporte riesgo de cáncer de pulmón o mesotelioma, además de otros cánceres como laringe y ovario. Lo anterior, sin perjuicio de los cientos de vertidos clandestinos que suponen la exposición al aire de partículas de amianto. El Neumólogo Josep Tarrés, especialista en amianto, ha trasladado “El Gobierno de España debe actuar ya para evitar que la Pandemia del Amianto alcance a nuestros hijos y nietos, y dar protección social a las miles de víctimas que ha ocasionado, y ocasionará. No actuar, supondrá dejar a las próximas generaciones una herencia envenenada, y miles de casos de cáncer que se manifestarán dentro de 20 a 50 años, una gravísima irresponsabilidad de los políticos y de los agentes sociales que provocara dolor, muerte y sufrimiento a las generaciones futuras”. Asimismo, el Dr. Tarrés ha indicado “que mientras otros países europeos vienen utilizando fondos estructurales europeos desde hace años para erradicar el amianto, España lleva años perdiendo la opción de actuar contra un grave problema de salud pública, con financiación europea”. Leticia Cardenal, Presidenta de la Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres del Alumnado, a declarado que “Consideramos necesario establecer un orden de prioridades en cuanto a la retirada del amianto comenzando por los lugares más sensibles a la población, como pueden ser los centros sanitarios y los centros escolares. Hoy en día tenemos a lo largo del todo territorio español cientos de centros educativos con amianto, poniendo en peligro la salud de toda la Comunidad Educativa. |
Los niños y niñas pasan en los centros escolares, en muchos
casos, más de 40 horas semanales durante 10 meses del año. Por
ello, solicitamos un Plan de Salud Ambiental Escolar estatal que
responda a todas las necesidades que requiere nuestra infancia y
que se materialice, entre otras cosas, en unas infraestructuras
dignas, sostenibles, eficientes y saludables”. El Dr. Juan Antonio Ortega, coordinador del Comité de Salud Medioambiental de la Asociación Española de Pediatría, enfatiza la necesidad de conseguir ambientes sanos y seguros en los entornos escolares. Los niños no votan, y esto es un factor que les desprotege. “El amianto es un cancerígeno humano todavía presente en muchos centros escolares. Mantiene que los niños pasan unas 40 horas a la semana en las escuelas y guarderías y deben ser lugares seguros para que nuestros niños aprendan, jueguen y convivan libres de los riesgos ambientales” Al mismo tiempo Ortega considera necesario el desarrollo de programas de Salud Medioambiental Escolar en todas las CCAAs que aborden de forma integrativa los problemas de salud medioambiental en los centros educativos y contribuya a generar una nueva cultura más respetuosa con la Naturaleza. La etapa escolar de los niños es más sensible a la acción de carcinógenos, por este motivo es importante considerar y planificar la eliminación del amianto en los centros educativos. Muchas de las exposiciones de riesgo medioambiental durante la etapa escolar derivan de una edad avanzada del edificio escolar. La media de edad de muchos de los edificios escolares en España supera los 50 años, y explica la presencia de amianto y otros materiales usados en el pasado. Planificar el desafío de eliminar el amianto de los centros educativos es uno de los mejores regalos para la infancia en el marco escolar. La Salud Medioambiental Escolar contribuye a mejorar la calidad de los colegios. La principal fuente de exposición al amianto ocurre cuando se agrieta la uralita o se rompe durante las tareas de remodelación u obras en los colegios. La vía de exposición es la inhalación, y no provoca síntomas agudos. El amianto provoca cáncer de pleura y pulmón, también fibrosis pulmonar, y estas enfermedades aparecen décadas después de las exposiciones. Es urgente desarrollar programas de Salud Medioambiental Escolar (la salud laboral de la infancia) que contribuyan a eliminar la exposición a cancerígenos en los centros educativos y el amianto de forma prioritaria. (tercerainformacion.es) 5/3 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Donar sang, un gest que salva vides. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang Dimecres 23 de juny a Cerdanyola a l'Ateneu (Industria, 38-40) i tria la franja horària que millor et vagi |
Les persones que vulguin donar sang hauran de rervervar l’hora i seguir les mesures de segure-tat establertes com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala i guardar la distància mínima interpersonal. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Una empresa de Cerdanyola fabricarà les primeres bateries lliures de cobalt |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'empresa de Cerdanyola Millor Battery ha
estat seleccionada pel consorci europeu COBRA (Cobalt-free
Batteries for Future Automotie Applications) per a fabricar les
primeres bateries lliures de cobalt per a cotxes elèctrics.
Eliminar el cobalt de les bateries utilitzades en vehicles elèctrics és, segons la companyia, una manera de reduir les "matèries primes crítiques" presents en els productes sense "comprometre l'energia i el rendiment energètic". Alhora, aquestes bateries són "més respectuo-ses amb el medi ambient i permeten reduir els costos". Les bateries de ions de liti que fabricarà Millor Battery prescindeixen del cobalt, un projecte que ja fa un any que l'empresa cerdanyolenca ha començat i que ara ha estat seleccionada pel consorci Cobra per fabricar-ne els prototips i les primeres bateries. Segons explica la companyia en un comunicat, el consorci ha apostat pel seu projecte atesa la seva "experiència i coneixement en el disseny, desenvolupament i producció de bateries". Entre les empreses que conformen el consorci COBRA destaca l'IREC (Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya). Millor Battery preveu que els primers prototips funcionals estiguin disponibles a principis de 2022 i que els resultats finals del projecte es facin públics pel consoci europeu COBRA a finals de 2023. |
Demanda de bateries El president de Seat, Wayne Griffiths, va assegurar aquest dilluns que mantenen "discussions força avançades amb el govern espanyol" perquè la planta de Martorell pugui fabricar un cotxe elèctric el 2025. Griffths va fer valdre la importància de transitar com a l'electrificació i, per això, també va dir que veia "imprescindible" que Espanya compti amb una planta de bateries, de manera que el muntatge de les mateixes se situï "a prop" de la planta de Martorell. Ha dit que tant Seat com Volkswagen estan "interessats a invertir en això juntament amb proveïdors i el govern espanyol", però ha comentat que aquesta fàbrica "no seria exclusiva per a una marca o un consorci (automobilístic). A més d'una fàbrica de bateries, Seat reclama al govern espanyol que "empenyi" la venda de vehicles elèctrics i híbrids a Espanya, amb ajuts per a la compra dels mateixos i també habilitant la necessària infraestructura de recàrrega. "El govern no pot perdre el tren de l'electrificació", ha assegurat Griffiths. Cristina Alonso (elnacional.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Publicat per El Diluvio (diario político de avisos, noticias y decretos), en 1934 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Comença a esclarir-se el futur de la Torre Vermella. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Per fi ha arribat el moment en què els pronòstics s'han convertit en realitat. Mitjançant una xerrada informativa online organitzada per l'Ajuntament es va donar a conèixer la recuperació de la Torre Vermella i la data d'inici, el proper estiu i les obres tindran una durada de dotze mesos. | La Torre Vermella té unes dimensions de 620 metres quadrats construïts, és una torre catalogada, molt singular que la fa fins i tot popular, per la seva situació, el color, la seva simetria i els anys que porta impassible mirant de reüll a la població que passeja pel seu entorn. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
És un edifici catalogat de caire historicista que deu el seu
nom al color del maó vist en què està bastit tot l'edifici. Va
ser construït cap al 1879-80 pels germans Planas i Casals com a
torre d'estiueig obra de Gaietà Buïgas. La seva construcció ha patit diverses transformacions i ampliacions ja que d'origen era molt més reduïda de mida i fins i tot s'ha dividit en dues meitats. Els seus quatre cantons van ser afegides posterior-ment podent-se distingir des de l'aire. |
El preu total de la reabilitación de la Torre Vermella
ascendirà a un milió tres-centes trenta-cinc euros i acullirà
oficines dels serveis municipals i d'atenció a la ciutadania a
la planta baixa. També es preveuen espais de magatzem dels quals també pugui beneficiar-se el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC). Tembè aculliràuna sala d'actes amb capacitat per a un màxim de 50 persones i un ascensor. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El MAC mostra la programació de les seves activitats durant el primer semestre Combinant les activitats presencials amb les virtuals |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Llum del Sincrotró desvela perquè es deterioren els vitralls modernistes |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els vitralls són un dels components més fràgils del nostre
patrimoni cultural. En ser elements estructurals, com finestres,
es troben exposats a la intempèrie i, en conseqüència, al
deteriorament. La preocupació suscitada per la decadència
mostrada pels esmalts dels vitralls modernistes ha impulsat un
estudi a llarg termini i la tesi presentada avui per Martí
Beltrán González. "N'estem força satisfets. Hem obtingut
informació totalment inèdita dels esmalts i, en particular,
dades que poden ajudar a una millor conservació dels vitralls
esmaltats d'aquesta època", valora Trinitat Pradell, directora
de la tesi. La llum de sincrotró té importants aplicacions en l’estudi del patrimoni històric i artístic i el grup de la UPC fa anys que és usuari de les instal·lacions d’ALBA per tal de fer anàlisis per a la seva recerca. En aquest cas, la línia de llum on s’han fet els experiments, MSPD, proporciona la tècnica de microdifracció. És a dir, a través de l’anàlisi amb raigs X de mostres de vitralls tallades en seccions molt fines (100 micres), s’obtenen patrons de difracció de gran resolució que permeten determinar la composició química dels materials i identificar-ne els pigments i colorants usats, així com la seva microestructura o productes formats a conseqüència de la corrosió. Els tallers modernistes de vitralls de Barcelona són reconeguts per la seva creativitat i valor artístic. Els vitralls de les darrers dècades del segle XIX i inicis del XX del Modernisme Català es caracteritzen per l’ús d’un nou tipus d’esmalts pre-preparats (que es comercialitzaven en pols a punt de pintar), novetat de l’època. L’estudi ha revelat que molts d’aquests esmalts estan constituïts per un vidre de borosilicat de plom i zinc i una àmplia varietat de pigments i colorants. En concret, el grup d’investigadors ha estudiat una col·lecció d’aquests esmalts pre-preparats d’un dels tallers de vidre més importants de Barcelona de l’època, Rigalt, Granell i cia, pertanyents a la col·lecció privada de J.M. Bonet. A partir d’aquests productes pre-preparats en pols comprats per Vitralls Bonet a Rigalt i Granell l’any 1931, es van obtenir rèpliques dels esmalts per tal de poder-los comparar amb els que es troben en els edificis. L’avantatge principal és que aquests productes han estat emmagatzemats dins dels pots originals i no han estat sotmesos als efectes de la corrosió atmosfèrica. D’aquesta manera, les anàlisis han esdevingut crucials per determinar el grau d’alteració dels esmalts així com els mecanismes de corrosió, i en particular els motius pels que els esmalts blaus i verds estan més alterats. La col·laboració de Vitralls Bonet ha estat molt important per a la investigació ja que, a banda dels materials per fer les rèpliques, també va posar a disposició de l’equip de recerca la seva col·lecció de petits fragments de vidres esmaltats originals recollits durant més de 100 anys de restaurar els vitralls de Barcelona. Entre els vitralls estudiats destaquem els produïts per Rigalt, Granell i cia que decoren edificis com el Palau de Justícia de Barcelona o la Seu del Districte Sants-Montjuïc. També s’han estudiat nombroses mostres de vitralls fets per altres prestigiosos tallers de la Barcelona modernista que es poden trobar, entre d’altres, en cases privades de l’Eixample de Barcelona (taller Bordalba) i de Badalona (taller Buxeres i Codorniu), a la Catedral de Palma de Mallorca o a |
l’església de Sant Jaume de Calaf (taller Hijos de Edualdo
Ramon Amigó) i a l’Estació del Nord de Barcelona (taller
Maumejean). Un petit fragment pertany a un dels conjunts del
vitralls més importants del modernisme: Les Dames de
Cerdanyola, exposat al Museu de Cerdanyola del Vallès i produït
per Ludwig Dietrich, vitraller alsacià establert a Barcelona el
1900. Els resultats han revelat que els vidres de borosilicat de plom i zinc de les composicions emprades en els esmalts estan caracteritzats per una baixa temperatura d’estovament alhora que mantenen una bona estabilitat contra la corrosió química, especialment a la corrosió de l’aigua. No obstant, el relativament estret marge de temperatures necessari per una correcta adherència dels esmalts al vidre base sense que aquest es deformi, podria haver requerit l’addició de fundent que resultaria en la disminució de la seva estabilitat. Els esmalts històrics presenten una composició química completament alterada pels processos de corrosió atmosfèrica, que donen lloc a una pèrdua del plom, bor i zinc i la formació d’un silicat hidratat amorf, així com a la formació de sulfats o carbonats de plom i calci, depenent de l’atmosfera. Pel que fa als esmalts blaus i verds, presenten una microestructura (capes heterogènies amb partícules de pigment a la superfície) més susceptible a la degradació. Tanmateix, en l’estudi s’ha observat que l’absorció de la radiació infraroja dels colorants (cobalt i coure) emprats en els esmalts blaus i verds pot provocar diferencies de temperatura entre els esmalts i els vidres base així com entre les partícules de pigment i la fase vítria, que seria responsable de la formació d’esquerdes i, per tant, a llarg termini, de la seva caiguda. D’aquesta manera, l’ampli estudi de l’equip de la UPC aporta nova informació rellevant de les causes de deteriorament dels vitralls. Per millorar la conservació dels esmalts proposen que la protecció contra la humitat i els gasos atmosfèrics també hauria d’anar acompanyada d’un filtre de llum infraroja, d’especial importància en els climes mediterranis. A més, tot i que la humitat, els contaminants i la irradiació solar són les principals causes de corrosió, conclouen que la microestructura dels esmalts juga un paper important. Per tant, els resultats recolzen que la "creativitat" artística i tècnica d'alguns dels tallers modernistes catalans va donar lloc a esmalts amb una estabilitat més reduïda. "La nostra recerca obre la porta al coneixement científic d’un material molt important del patrimoni artístic català com són els vitralls modernistes. A la documentació històrica de totes aquestes peces ara es pot sumar la seva caracterització estructural." comenta Martí Beltrán. "El treball permet abordar la conservació dels esmalts des d’un punt de vista eminentment científic i no especulatiu. El coneixement de la composició, estructura i les propietats tèrmiques dels materials són unes eines imprescindibles per tal d’esbrinar els motius de la seva degradació i així establir estratègies de conservació adequades." afegeix Beltrán. El grup de recerca remarca que continuar amb estudis d’aquest tipus és fonamental per comprendre el comportament dels materials utilitzats pels artistes al llarg del temps i necessari per les estratègies de conservació llançades pels museus del territori. (cells.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Copa d'Europa d'hoquei sobre patins femenina |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Copa d'Europa d'hoquei sobre patins femenina, que es va
donar a conèixer després de la reunió que van mantenir ahir els
clubs participants, tindrà un nou format de final amb vuit equips. El dijous 27 de maig seran els quarts de final, mentre que dissabte 29 de maig es disputaran les semifinals i el diumenge 30 de maig es jugarà el partit pel títol. El sorteig es farà a final de febrer i la seu, a la qual opta Gijón per |
compromís de l'Ajuntament pel 25 aniversari, es decidirà 40
dies abans de la celebració. Prèviament s'enviarà a tots els clubs les condicions que exigeix l'organització. Els equips participants, a l'marge el Gijón, són Benfica, Stuart Massamá i C.A.C.O. de Portugal, així com Cerdanyola, Palau, Manlleu i Voltregà. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ajuntaments i Generalitat signaran aquest mes el protocol d'inici del projecte del nou Hospital |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Solar on es construirà el nou Hospital Ernest Lluch |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El nou centre, que donarà servei als residents de
Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i
Badia del Vallès, costarà uns 50 milions d'euros i la seva
gestió dependrà del Consorci Hospitalari del Parc Taulí La Conselleria de Salut de la Generalitat descriu el nou centre com un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb un model d’atenció integral de les persones que acostarà a la ciutadania el seguiment domiciliari, a més d'oferir atenció ambulatòria especialitzada, proves diagnòstiques de proximitat i cirurgia ambulatòria. L’hospital disposarà de 200 llits i atendrà a més de 176.000 habi- |
tants de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i
Badia del Vallès. L'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que l'Hospital Ernest Lluch "és la reivindicació d'una necessitat del territori llargament demandada per entitats i persones dels municipis, i pels ajuntaments del territori". Salut destaca que amb la construcció del nou hospital es garantirà una cobertura assistencial més àmplia a la regió sanitària amb més densitat de població de tot Catalunya, la Metropolitana Nord. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El pressupost de l'Ajuntament per al 2021 s'incrementa un 3,79% |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El pressupost municipal de l'Ajuntament de Cerdanyola per al
2021 aprovat pel Ple Municipal és de 64.172.946 euros,
un 3,79% més que el de l'any passat. En el capítol d'ingressos
es mantenen el de l'IBI i l'Impost de Circulació, i es redueixen
les taxes en un 5,5% a causa de la pandèmia. Només s'incrementa
l'IAE que puja un 13%. Pel que fa a les despeses hi haurà 3,5
milions per a polítiques socials, un milió per fomentar
l’ocupació i el comerç, i 200.000 euros d’ajuts per a la
reconstrucció econòmica local. Al manteniment i millora de
l’espai públic es destinaran 11 milions d'euros. El nou pressupost recull un pla d’inversions de 5,67 milions que inclou 1,3 milions d'euros per a l'Espai Públic, 800.000€ per a cobrir les pistes de la Zona Esportiva Muicipal Fontetes, 770.000 € per a l’ampliació del PEM Guiera, 600.000€ per a l’habilitació |
d’aparcaments i per a una nova cambra al Mercat de les
Fontetes, 550.000€ per a la rehabilitació de Ca n’Altimira i 525.000€ per a la recuperació de la Torre Vermella. En el 2021 també es preveu destinar 600.000 euros a energies renovables, 400.000€ a polítiques d’habitatge, 200.000€ a la millora de polígons industrials i 100.000€ a parcs infantils. Pel que fa a les actuacions al barris, el nou pressupost inclou la segona fase de l’actuació a Les Fontetes i a Serraparera, la millora en el clavegueram i la reurbanització al sector de Santa Marcel·lina i una nova actuacions a l'entorn de Martinica.per donar resposta a la situació social i econòmica generada per la COVID-19 i per garantir les inversions |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Canvi de varietats de vinya als camps de Can Coll |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La masia de Can Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental
del Parc gestionat pel consorci del PNSC, data del
1495 i preserva un dels antics cellers que hi havia repartits arreu de la serra de Collserola. Actualment, a la finca es desenvolupen activitats diverses, amb finalitats educatives, que giren al voltant de l’agricultura i el patrimoni rural i paisatgístic de Collserola i el municipi que l’acull, Cerdanyola del Vallès. Una d’aquestes activitats és el cultiu de la vinya. Ja fa més de 25 anys que el Consorci del PNSC va decidir plantar una vinya per recuperar un dels cultius fonamentals de la serra. Sense la vinya no podríem entendre la història agrícola de la serra i dels municipis que hi formen part. Dos anys enrere vam arribar a un acord per gestionar la vinya des de la cooperativa L’Olivera, i així, donar-li un sentit productiu més enllà del sentit educatiu que ja se li donava. Després de 25 anys, la vinya plantada ja ha donat tots els fruits que podia donar i, d'acord amb les persones responsables de la finca, es va decidir fer un nou plantejament i replantar la vinya de Can Coll. Al principi, aquesta idea sempre espanta una mica. Ens fa la sensació que trenquem amb un llegat i una història arrelada a la masia i a les persones que dediquen la seva feina a l'èxit del projecte. En aquest cas no és així. El que farem és construir un nou relat, que acompanyi el passat i escrigui el futur de la finca i la seva masia. Actualitzarem la proposta tècnica de la vinya, mirarem de plantar varietats autòctones, que lliguin amb el passat vitivinícola del territori, però en clau de futur. Això segurament ens portarà a explorar varietats blanques de raïm, |
 tipus xarel·lo, macabeu o malvasia, i algunes de negres com poden ser el sumoll o el monastrell. Encara està per estudiar i decidir. Totes aquestes varietats les empeltarem sobre peus americans que, molt ben triats, seran els que millor s’adaptin al terroir de la finca. Ara, de moment, com a tot ésser viu, cal que deixem reposar el terreny per tal que pugui donar molts més fruits en els propers anys i ompli de rialles i coneixement tots els infants i adults que vulguin aprenddre més del món de la vinya i el vi a Can Coll. (parcnaturalcollserola) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Neix 'amiant.cat', el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
○ El web permet a la ciutadania trobar, en un únic
lloc, tota la informació relacionada amb l'amiant ○ Es tracta d’una iniciativa transversal i conjunta de les diferents administracions i organismes públics que formen part de la Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) La Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) ha posat en funcionamentamiant. amiant.cat (amiant.gencat.cat,) el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya. Fins ara, la informació disponible sobre l’amiant estava molt fragmentada per sectors i àmbits d’actuació (riscos laborals, salut pública, residus, construcció, indústria...). Gràcies a aquest nou web, la ciutadania podrà trobar en un únic espai totes aquelles qüestions d’interès relacionades amb l’amiant, com ara preguntes freqüents, línies d’ajut, legislació sobre la matèria, documents i enllaços, etc., amb un llenguatge planer i allunyat de tecnicismes. Amiant.cat és una iniciativa conjunta de totes les administracions i entitats que participen a la CEAC: Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; Diputació de Barcelona; Agència de Salut Pública; Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC). La CEAC es va crear l’octubre de 2019 amb l’encàrrec d’impulsar el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya, un document que ha de desenvolupar-se a partir del treball transversal de les diferents administracions catalanes i de les entitats municipalistes. Fruit d’aquesta col·laboració, i durant el procés d’elaboració d’aquest Pla, una comissió tècnica ha desenvolupat un seguit de mesures prioritàries a materialitzar durant l’any 2020, entre les quals es troba la creació d’aquest lloc web. La posada en funcionament d’amiant.cat coincideix amb la consulta pública prèvia a l'elaboració del Projecte de llei per a l’'erradicació de l'amiant que està preparant el Govern de la Generalitat de Catalunya. |
La consulta, que restarà oberta fins el proper dia 25
de gener, té per objecte recollir les opinions, demandes, preocupacions, necessitats, etc. de la ciutadania i dels diferents col·lectius i sectors potencialment afectats per poder regular, amb caràcter general i de forma uniforme en tot el territori, l'erradicació de l'amiant per tal de salvaguardar la salut de la població pel que fa a l'exposició a aquest material, L’amiant a Catalunya L’amiant és un agent químic especialment perillós, utilitzat àmpliament en la indústria i la construcció. S’estima que, a Catalunya, l’amiant instal·lat suposa més de 4 milions de tones de fibrociment i entre unes 6.000 i 30.000 tones de projectats i calorifugats, entre altres materials. S’ha detectat aquest material en vaixells, trens, maquinària, dipòsits, túnels, galeries i canonades de les xarxes de distribució d’aigües públiques i privades i, en particular, en edificis, tant públics com privats. Tot i que l’ús, producció i comercialització de materials amb amiant es va prohibir a l’Estat espanyol l’any 2001, no s’obliga legalment a retirar els materials amb amiant instal·lats fins que no s’ha arribat a la fi de la seva vida útil. Totes les varietats d’amiant són perilloses i, en aquest sentit, s’han documentat els efectes greus que pot tenir sobre la salut de les persones l’exposició a fibres d’amiant. Per aquest motiu, l’erradicació de l’amiant és un repte de país que requereix una acció conjunta i transversal de totes les administracions, institucions i sectors socioeconòmics, així com de la ciutadania, ja que afecta directament les persones i abraça múltiples àmbits, com la salut pública, la salut laboral, els residus, les empreses, les infraestructures, els equipaments públics i privats, el medi ambient, els subministraments, els transports, etc. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salut construirà un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ El centre
atendrà a 176.383 habitants de cinc municipis:
Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. ◘ El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros i es calcula que s’executarà en 5 anys. ◘ La gestió dependrà de l’Hospital de Parc Taulí de Sabadell i s’ubicarà en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet. ◘ El projecte s’ha explicat als alcaldes i alcaldesses de les poblacions que donarà cobertura. El Departament de Salut ha anunciat la construcció d’un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental, que donarà resposta a les necessitats actuals i futures d’envelliment de la població del territori i acompanyament a un nombre cada cop més creixent de malalts crònics. El centre projectat és el d’un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb una atenció integral que, a més, acostarà a la ciutadania els dispositius adequats de seguiment domiciliari. La nova infraestructura es dotarà de gabinets d’alta resolució en atenció ambulatòria especialitzada i de proves diagnòstiques de proximitat, així com cirurgia ambulatòria. Així ho han explicat avui, la consellera de Salut, Alba Vergés, i el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, i la gerent de la Regió Metropolitana Nord, Anna Aran, als alcaldes i alcaldesses dels municipis als quals donarà cobertura el nou centre. Concretament, |
l’hospital atendrà una àrea formada per 176.383 habitants
corresponent a cinc poblacions: Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. El Protocol d’inici del projecte se signarà a
finals del proper mes de gener. L’elevada pressió assistencial que diàriament gestiona el mateix Hospital Parc Taulí o la manca de recursos en diferents àmbits d’atenció en aquest territori són alguns dels motius pels quals el nou hospital és una necessitat que ja feia temps que s’havia previst cobrir. El centre permetrà descongestionar les entrades dels altres centres de la zona i donar una cobertura més àmplia i de proximitat a tot el territori d’aquesta regió. La construcció del nou hospital garantirà una cobertura assistencial més àmplia en un de les regions –l’àmbit sanitari Metropolità Nord- amb més densitat de població de tot Catalunya, i que requereix amb més urgència un nou centre sanitari. El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros en 5 anys. La gestió dependrà de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. És previst que el nou centre s'ubiqui en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet. L’equipament del nou hospital està dissenyat per prestar serveis a patologies més prevalents i de complexitat baixa i moderada. El centre es proveirà de consultes externes, de capacitat per fer proves diagnòstiques i de quiròfans. En definitiva, un nou hospital interdisciplinari basat en un model d’atenció integral de les persones. (govern.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Calendari Laboral per 2021 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’any 2021 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals. Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2021 les següents:
|
Els dos dies festius locals a Cerdanyola per a l’any 2021 seran
el : 3 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i 11 de novembre (Festa de Tardor de Sant Martí)  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Equips del Cerdanyola Vallès F.C (cliqueu sobre el nom) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Nou cartipàs del govern municipal |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de
l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha
portat alguns canvis en el cartipàs municipal Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric. Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors, David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra. Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez. També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible. Les tinences d’alcaldia queden de la següent forma: Primera Tinent d’Alcaldia - Pepi Rivera Segon Tinent d’Alcaldia - David González Tercer Tinent d’Alcaldia - Javier Sánchez Quarta Tinent d’Alcaldia - Carme Arché Cinquena Tinent d’Alcaldia - Glòria Urbano Sisena Tinent d’Alcaldia – Eulàlia Mimó El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda de la següent forma: Àrea d’Alcaldia i Presidència ◘ L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció de la Ciutat ◘ David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del Coneixement, Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, Joventut i Infància ◘ Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis Jurídics ◘ Carme Arché, és responsable de Gent Gran ◘ Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+ Àrea de Cohesió Social i Ciutadania Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge David González, s’encarrega d’Educació i Joventut Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat, Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública. Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments Socials Àrea de Territori i Sostenibilitat Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de Proximitat Àrea d’Economia i Serveis Generals Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i Ocupació Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat Accessible David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes d’Informació Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les obres del cementiri-tanatori marxen a bon pas |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Al meu entendre les obres cada dia que passa es veuen com
avancen. Els nínxols estan molt avançats i els que estaven
ruïnosos han estat enderrocats. L'escalinata que comunicava els
dos nivells de l'cementiri s'ha traslladat i passa a ser una
rampa. Les voreres (ja era hora) estan desapareixent amb la qual
cosa l'espai per a les escales de mà serà molt millor. Era
impossible donar suport a una escala per accedir a un
quart pis. L'accés d'entrada necessita eliminar la grava ja que hi ha pujada i possibilitaria algúna que altre relliscada. (25 setembre) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Reurbanització de Can Xarau |
|
 |
|
|
El projecte de reforma i millora de la illa de Can Xarau va
començar el 2014 amb un avantprojecte general que va permetre
obrir al públic el gran espai ocupat per l’antic camp de futbol
de Santa Anna, actual parc Xarau. A partir d’aquest
avantprojecte han sorgit diferents projectes executius d’obres
com ara la reurbanització de la plaça central d’accés des del
carrer de les Camèlies, la coberta d’una de les pistes
exteriors, la reforma de la coberta de La Boina, la substitució
de la coberta del pavelló i l’adequació d’un equipament en
edifici de serveis, entre d’altres. La reurbanització de l'illa d’equipaments de Can Xarau segueix el seu curs amb la posada en marxa d’una nova fase d’actuació. Les obres ja han començat i s’allargaran durant 6 mesos amb la previsió de finalitzar-les durant el primer trimestre del 2021. |
Remodelació del tram del carrer de les Camèlies entre els
carrers de Santa Anna i la Malesa. Aquesta actuació permetrà
eliminar les barreres arquitectòniques i transformar el carrer
en un espai més amable per als vianants i per a les persones
usuàries de les instal·lacions. També s’aprofitarà per
substituir el clavegueram d’aquest tram de carrer, que es troba
en molt mal estat. En aquests moments les obres s'han concentrat a l'antiga escalinata que donava accés a el camp de futbol, aixecament de l'tram de vorera entre el passeig de la Riera i el carrer de les Camèlies, i l'enderroc de la planta superior de l'edifici que fins ara ocupaven els oficines de l'Cerdanyola Club d'Hoquei. |
 |
|
|
Remodelació del tram del carrer de les Camèlies entre els
carrers de Santa Anna i la Malesa. Aquesta actuació permetrà
eliminar les barreres arquitectòniques i transformar el carrer
en un espai més amable per als vianants i per a les persones
usuàries de les instal.la- cions. També s’aprofitarà per substituir el clavegueram d'aquest tram |
de carrer, que es troba en molt mal estat. La nova fase ara iniciada s’allargara durant 6 mesos amb la previsió de finalitzar-les durant el primer trimestre del 2021. (Font : Ajuntament de Cerdanyola) |
|
Los oncólogos reclaman una ley general de amianto para evitar más muertes Tiene relación directa con el cáncer de pulmón, mesotelioma, cáncer de laringe y de ovario |
|
|
La Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) se
suma a la petición de varias organizaciones de desarrollar una
Ley Integral del Amianto. El objetivo es evitar las muertes
derivadas de la exposición a este material cancerígeno. Así,
junto a la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica
(Separ), entre otras sociedades científicas, los oncólogos se
adhieren al Manifiesto publicado recientemente. En la actualidad alrededor de 125 millones de personas en todo el mundo se exponen al amianto, según la Organización Mundial de la Salud (OMS). En general, la exposición se produce en el lugar de trabajo, lo que provoca que, al año, mueran en el mundo 107.000 personas por cáncer de pulmón, cáncer de pleura o mesotelioma y asbestosis, y 1.523.000 años de vida ajustados por discapacidad. Los oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de muertes a otras enfermedades relacionadas con el amianto Los expertos oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de muertes a otras enfermedades relacionadas con el amianto. Además, También se relacionan los fallecimientos con exposiciones a este material que no están relacionadas con el lugar de trabajo. Entre estas, la OMS estima unas 400 muertes. Aunque en España está prohibida desde 2002 la producción del amianto no existe una regulación sobre este que ya está instalado a nivel nacional. Hasta ese año fue muy utilizado en España y aún sigue formando parte de múltiples instalaciones. “Por desgracia, en España no disponemos de un registro regulado de enfermedades relacionadas con el amianto y existe por tanto un infradiagnóstico importante. Además, no hay competencia nacional reguladora en España para gestionar la prevención de la exposición. Y todo esto hace necesario una ley integral que regule todo esto”, asegura el Dr. Álvaro Rodríguez-Lescure, presidente de SEOM. Latencia de hasta 40 años El oncólogo recuerda que este material tiene un periodo de latencia de hasta 40 años, lo que lo convierte en la actualidad en “un problema sanitario prevalente de gran impacto en España”. El Dr. Rodríguez-Lescure advierte de que esto “se mantendrá en las próximas décadas”. Dr. Rodíguez-Lescure: “El amianto es un carcinógeno desconocido. Tiene una relación directa con el cáncer de pulmón, el mesotelioma, el cáncer de laringe y el de ovario” Por otra parte, insisten en que no se trata de un enfermedad asociada que afecte únicamente a los antiguos trabajadores del amianto. “Nos afecta a todos, como población general expuesta, sin saberlo, de forma ambiental. Sin embargo, es un carcinógeno desconocido en este aspecto. Concretamente el amianto tiene una relación directa con el cáncer de pulmón, el mesotelioma, el cáncer de laringe y el de ovario”. Desde SEOM crearon un grupo de trabajo específico sobre este asunto, centrado en la prevención, la colaboración con Medicina del Trabajo, las bajas laborales y la identificación de enfermedades profesionales de naturaleza oncológica. Con una Ley Integral quedarían reguladas las medidas para la iden- |
 tificación de población de alto riesgo de enfermedad atribuible al amianto. Los oncólogos también destacan los beneficios para la salud pública que tendría una Ley Integral del Amianto. Por una parte, quedarían reguladas las medidas para la identificación de población de alto riesgo de enfermedad atribuible al amianto. “Esto permitiría implementar medidas de seguimiento/screening, teniendo en cuenta el periodo de latencia de enfermedad”, aseguran desde SEOM. En segundo lugar, podrían identificarse los casos atribuibles a este material cancerígeno. Esto se haría a través de un Registro de Notificación Obligatoria de todos casos atribuibles al amianto como la asbestosis o el cáncer. Manejo de pacientes con enfermedades del amianto Desde oncología también piden fomentar la importancia de la identificación de estas enfermedades en el registro. En concreto, entre los especialistas sanitarios que intervienen en el manejo de pacientes con enfermedades del amianto, incluidos los oncólogos. Es importante evitar el infradiagnóstico. Para ello, aconsejan permitir el acceso al registro a todos los especialistas que intervienen en el manejo de estos pacientes Por otro lado es importante evitar el infradiagnóstico. Para ello, aconsejan permitir el acceso al registro a todos los especialistas que intervienen en el manejo de estos pacientes. Desde el médico de atención primaria, neumólogo y oncólogo, hasta el médico del trabajo, entre otros. Otro aspecto importante es la identificación de los casos potencialmente atribuibles al amianto, como aquellos relacionados con la exposición en población general ambiental/residencial. Por último, desde SEOM señalan que esta ley permitiría, a corto plazo, tener una imagen de la situación en España para gestionar recursos y medidas de prevención/diagnóstico por áreas de prioridad. (http://isanidad.com) 20 juliol |
|
Durant el confinament, abastiment agroecològic de proximitat |
|
 |
|
|
La pagesia de Collserola, i de tot el territori, té un munt de
productes, sans, de qualitat, frescos i ecològics preparats per
servir-te’ls. Aprofita’ls i a més donaràs suport als projectes
que gestionen el nostre territori. Finca de Can Puig. Font: Arran de Terra Molts projectes agroramaders i artesanals del territori estan en una situació molt difícil com a conseqüència del confinament. Alguns d’ells han perdut els seus canals de comercialització principals, com menjadors escolars, restauració i mercats a l’aire lliure; d’altres estan fent un important esforç addicional per la gran quantitat de comandes, moltes d’elles a domicili, que estan rebent aquests dies. L’abastiment alimentari és una prioritat en aquesta etapa de confinament, i la pagesia i els projectes d’elaboració artesanal són sectors estratègics que mantenen viu el nostre territori i generen economia local amb un alt valor afegit. La pagesia de Collserola no s’escapa d’aquesta situació, tot i tenir una xarxa de consumidors propera s’han perdut diferents canals de comercialització molt rellevants per a la seva viabilitat econòmica, a causa de la situació d’emergència sanitària. És doncs moment, també, de donar suport a aquesta pagesia que realitza un paper tant important de gestió del Parc Natural. Us deixem un llistat de recursos perquè pugueu consumir ecològic i de proximitat. Recursos per a consumir productes de proximitat: Consulta el Catàleg de la pagesia de Collserola. Hi trobaràs tots els productors del Parc i la forma de contactar-hi. De les diferents iniciatives, actualment necessiten suport per a la venda de productes: Xai de Collserola. Podeu contactar directament per telèfon amb el productor al 626 43 16 71 |
Can Puig. Tenen excedents de carxofa morada i faves per la
baixada de venda de productes a la seva agrobotiga del Papiol.
Podeu contactar directament al 689 93 42 41 Can Miano. Estan tenint dificultats per vendre els cargols que crien a Sant Feliu. Contacteu amb 677 78 17 34 Pere Montes. Ofereix la seva mel, després dels tancaments de restaurants i altres canals als que abastia abans del confinament. Contacteu a 646639667 A més també trobaràs molts més productors i productes al web Abastiment Agroecològic amb un mapa i directori de projectes agroramaders i artesanals a tota Catalunya. Si vius a Barcelona, l’Ajuntament ha publicat al seu web un llistat de productors que serveixen a la ciutat. Els trobaràs a : a : https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/productores-amb-servei-a-domicili-a-barcelona_938387 I no t’oblidis dels mercats de proximitat. Han reajustat les mesures de seguretat i en algun cas el lloc, però molts d’ells segueixen funcionant. Consulteu els canals de comunicació del vostre municipi per conèixer si es desenvolupen o no i en quines condicions. Trobaràs un llistat dels mercats agroecològics: Directori dels mercats setmanals a tot el territori: https://www.mercatsetmanal.cat/ A Barcelona pots consultar els que estan oberts al següent enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/els-mercats-de-pages-reobren-aquest-cap-de-setmana-2_939230 (parcnaturalcollserola) |
|
Mapa de Catalunya |
|
Cliqueu
sobre la foto |
|
|
Història d'internet  |
|
|
Cerdanyola, terra d'ibers |
|
 |
|
|
Cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una visita
guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de
la tribu dels laietans, en la que es poden veure, distribuïts en
set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents
de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola i
reconstruccions, interactius i audiovisuals. De la mà de la guia els participants podran descobrir l'origen i desaparició de la Cultura Ibèrica, l'organització de la societat, l'urbanisme i les activitats artesanals, la vida quotidiana de les familiars o les creences i misteris encara indesxifrables d'aquesta cultura sobre la vida quotidiana dels ibers. En aquesta visita, entre d'altres aspectes de la cultura ibèrica, es podrà veure quines activitats feien les dones i quin paper tenien dins de la societat ibèrica. |
La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per
restes arqueològiques del poblat i els tres edificis ibèrics
reconstruïts. activitat per a majors de 8 anys. Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a l’exposició permanent amb l’entrada Horaris museu: Dissabte: 11-14.30 i 16.30-20 h Diumenge: 10.30-14.30 h Lloc: Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (Carrer de València, 19) |
|
Preservar el patrimoni històric: Can Coll com a exemple |
|
 |
|
|
Pel seu important valor patrimonial i etnogràfic la recuperació
dels elements del passat agrícola de la serra és una de les
tasques que es desenvolupa a diferents espais del Parc i,
sobretot, a la finca de Can Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental del Parc. Un dels trets històrics més destacats del passat agrícola de la finca de Can Coll són les feixes delimitades per murs de contenció, de gran desnivell. Aquestes construccions serien avui dia impensables pel seu elevat cost, per això esdevenen un element de valor patrimonial i etnogràfic a conservar. Enguany s’ha fet la recuperació del mur de pedra d’una de les feixes, pot ser el de més valor, dels tancats de la granja de Can Coll. La part on s’ha actuat és la meitat del mur quedes de l’origen ja estava compost per pedra i restes de totxo. A la resta de mur format per morter de calç i ciment amb pedra de riu petita, no s’ha actuat. El mur original és autoportant però amb el pas del temps el fred, la calor, etc., s’ha anat degradant i fentcavitats, és a dir, perdent molt material de la secció del mur, fet que provocava la caiguda de les peces de l'acabament de la part superior del mur. |
En els treballs duts a terme, el que s’ha buscat ha estat
sanejar totes les parts més degradades i arribar fins al
material més cohesionat i estable, zones on ja era necessari
sanejar amb maquinària més potent. Aleshores s’ha continuat amb
el mateix pendent del talús original per donar-li estabilitat,
excepte a la zona del revolt, on el grau d’inclinació
éssuperior, per tal de donar encara més estabilitat, reomplint
per darrere amb morter i pedra. Una part de la pedra utilitzada ha estat recuperada d’altres murs de pedra seca que han anat caient i dispersant-se amb els anys pels camps de conreu. La resta, l’hem anat a buscar per la mateixa finca, la qual cosa ha comportat passar moltes hores recollint i buscant pedres. S’han recuperat tots els forats d’escorrentia d’aigües pluvials existents amb peces recobrades de la masia mateixa, que s’havien guardat per a aquests casos, i també s'ha refet la part de l'acabament del revolt, que havia caigut per la degradació i el pas del temps. A la base del mur s’ha fet una sabata correguda armada per donar més estabilitat. Els treballs han durat quatre setmanes. (parcnaturalcollserola) |
|
Els vitralls de Les Dames de Cerdanyola, peces emblemàtiques del Museu d'Art de Cerdanyola(MAC), han estat proclamats Bé Cultural d'Interès Nacional |
|
 |
|
|
Comença la construcció del tanatori municipal |
|
|
La primera fase de les obres contempla la reforma de la part
antiga del cementiri i la construcció del tanatori Mentre durin les obres, les restes dels nínxols afectats es dipositaran en capses de fusta a l’interior de l’Església Vella de Sant Martí, dins el mateix recinte del cementiri |
|
 |
|
 |
|
 |
 |
|
Si s'ha complert el calendari, aquesta setmana havien de donar inici les obres per a la construcció del tanatori, que inclou quatre sales de vetlla, una sala polivalent, espai per als serveis administratius i un aparcament soterrat. Paral·lelament també s’iniciarà la reforma de la part antiga del cementiri que contempla l’enderroc d’una part dels nínxols de la zona més antiga del cementiri. Les famílies dels nínxols afectats ja han estat notificades i ara s’estan resolent les al·legacions presentades per algunes de les persones propietàries. Resoltes aquestes, es procedirà a l'exhumació de les restes que hi ha als nínxols afectats i es traslladaran a l’interior de l’església Vella de Sant Martí. Aquesta romandrà tancada fins que les restes siguin reubicades als nous nínxols. Fet el trasllat de les restes a l’església, es procedirà a l’enderroc dels nínxols afectats i una vegada s’hagin fet els moviments de terra i la construcció del tanatori arribi a la planta baixa, |
començarà l’ampliació del cementiri i per tant dels nous nínxols, que
es concreta en un augment d’un 25% passant dels 3.149 actuals
als gairebé 4.000. La durada de les obres serà d’aproximadament
dos anys. |
|
Nou Consistori 2019 |
|
 |
|
|
Les Fonts de Collserola : Passat, Present i Futur. |
|
|
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada,
d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i
excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de
la història, han anat cons - truint amb l’objectiu de captar i
canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de
què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les
mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable
xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els
ele-ments inicials no sempre s’han conservat. La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de ribera una mica desenvolu-pada, que les emmarca. En molts casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats per fer ombra. Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant. L’existència de les fonts ha fet possible la presència d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una continuada i massiva presència humana. Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i cons-truccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar en la mesura del possible, totes les funcions. Les Fonts, espais de Patrimoni construït Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un inventari de totes les fonts existents i del seu estat de conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels primers. |
Amb els anys les
actuacions han estat supeditades, sobretot, a la dis-ponibilitat
de recursos econòmics i humans i s'han centrat en la
rea-lització de tasques de recerca, conservació i manteniment. Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen tota men-a de vandalisme, fet que demana molts esforços i recursos econò-mics extres de què les administracions sovint no disposen. En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de millora en algu-nes fonts, els seus espais i accessos. Totes aquestes tasques sem-pre s’han fet en col·laboració amb els propietaris, els mateixos ajun-taments i moltes entitats del territori del Parc. L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que tingui. Els projectes s’es-tan acabant d’enllestir. A hores d’ara, les perspectives de futur són positives. Les Fonts, espais del Patrimoni Natural L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els ambients fonti-nals estan sent objecte d’estudis multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del Parc Natural de Collserola. Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de relleu l’exis-tència d’un important nombre d’espècies lligades a les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes característiques força pròpies. |
 |
|
 |
|
|
Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió
detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que
s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els
elements d’obra i manteniment tots aquells que puguin resultar
rellevants de cara a la biodiversitat. Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte d’HortaGui-nardó, amb una forta tradició d’us social, s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la conservació dels valors naturals. A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de sortida dels animals en fonts, safarejos i basses. Espais viscuts i per repensar entre tots Collserola ha comptat sempre amb la presència de persones, grups excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint. |
A les feines
realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des
de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els
seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment
d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va
motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un
centenar de fonts. Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar els diferents racons. La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc., i finalment, consensuar els projectes, ha portat a la creació degrups de treball al voltant de les diferents fonts. (Parc de Collserola) abril 2019 |
|
Observa en directe els ocells de Collserola |
|
|
Al llindar del bosc, ben embolcallada per les alzines i a
tocar del centre d’informació, hi ha instal·lada una de les
menjadores del parc. Gràcies a la webcam que hi ha instal·lada,
podeu veure en directe, des d’ara i fins al començament del mes
de març, aquesta instal·lació d’ajuda a la fauna que facilita
l’alimentació hivernal als ocells i, a la vegada, constitueixen
un mitjà excel·lent per poder-los conèixer i observar i
extreure’n una informació privilegiada. Per tal d’identificar més fàcilment els ocells que veurem atansar-se a la menjadora, la pàgina web conté una sèrie de fotografies de les aus que hi acostumen a menjar (gaigs, picasoques blau, mallerengues, pit-roig…). Al web també hi trobareu petits vídeos dels ocells que s’apropen al centre d’informació. Connecteu-vos i no us perdeu l’espectacle! Us convidem també a que vingueu al Centre d’Informació observar els ocells que visiten la menjadora. El trobareu obert tots els dies de la setmana, de 9.30 a 15 h. A Can Coll CEA (Cerdanyola del Vallès) també trobareu oberta, tots els diumenges de 10.30 a 13.30 la Feixa dels Ocells. Ambdues instal·lacions estaran en funcionament fins a principis de març. (Parc Collserola) |
 |
 |
 Després de sis mesos tancada, a partir de setembre l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes tornarà a obrir les seves portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h. |
|
L'Església vella de Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració |
|
 |
|
 |
 |
 |
 |
El Parc de la Riera. Collserola |
|
 |
|
|
El Parc de
la Riera de Sant Cugat
representa
una porta d'entrada al Parc de
Collserola. La riera dón'a el seu nom al
parc i, en el seu pas pel terme
municipal de Cerdanyola del Vallès,
delimita la ciutat amb Collserola, a la
vegada que constitueix un veritable nexe
d'unió, cosa que permet un millor
apropament a la Serra.
El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important. |
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable. |
 |
|
|
Vista de la Riera de Sant Cugat des de
la passera dels Horts |
|
|
La riera de
Sant Cugat
La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal. La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major. |
La riera rep el seu nom, aproximadament,
a l'alçada del Parc de la Pollancreda al
municipi de Sant Cugat. Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera constitu-eix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà. Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial d'Orde- nacio i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc. |
Parc de l'alba. Dos nous itineraris pel corredor Verd |
|
|
El 11 de juny de l'any passat
es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana
de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba. La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord. El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec- |
tada per elements que fragmenten
el territori. Però té un paper clau en el manteniment de la
connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits
(ENP). El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals. |
 |
|
Can Coll, Centre d'Educació Ambiental |
|
 |
|
|
Parc Natural de
la serra de Collserola La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica. Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals. Can Coll, Centre d'Educació Ambiental Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius. Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament. Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural. |
Els mestres i professors
han de preparar les
activitats en una reunió
prèvia a Can Coll amb
els educadors. Les
inscripcions comencen el
primer dia laborable de
setembre. Trobareu
detallades les diferents
propostes educatives a
l'apartat el Curs al
Parc. Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants. A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors. Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells. Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2 Telèfon fix: 93 692 03 96 Telèfon mobil: 638 56 52 77 Fax: 93 580 76 54 Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés E-mail: activitatscancoll@collserola.cat Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503 Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental |
Declarat bé cultural d'interès nacional el jaciment ibèric de Ca n'Oliver, a Cerdanyola del Vallès |
|
 |
|
|
El Govern ha
aprovat declarar bé
cultural d’interès
nacional, en la
categoria de zona
arqueològica, el
jaciment ibèric de Ca
n’Oliver, a
Cerdanyola del
Vallès.
El poblat ibèric de Ca
n’Oliver està situat al
sud del nucli urbà de
Cerdanyola, a la comarca
del Vallès Occidental,
al turó de Ca n’Oliver,
al barri de Montflorit,
i és per tant dins del
Parc Natural de
Collserola. És un
enclavament rellevant de
l’antic territori de la
Laietània i del món
ibèric català. La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunica-cions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció. La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultò-rics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar. |
Les
recerques arqueològiques
que s’hi ha fet han
permès establir que el
jaciment ibèric va viure
diverses fases
cronològiques que van
dels anys 550 aC, en el
període ibèric antic,
fins a l’alta edat
mitjana. És a dir, el
jaciment abasta la
gènesi de l’iberisme i
tota la vigència del món
ibèric fins a la seva
desaparició dins del
procés de la
romanització. El darrer
assentament, que data
dels segles VIII a l’XI,
tanca l’ocupació
d’aquest turó en el
passat. D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demana-va tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització. En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la pro-mulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració |
CALENDARI DE PAGAMENT DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS PER AL 2021 |
|
 CALENDARI FISCAL GUIA FISCAL |
|
|
HORARI DE CORREUS |
|
|
-Sant
Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del
Vallès paqueteria.correos.es Tfn. 936 91 37 57 |
Dilluns a divendres: 08:30 a
20:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:00 hores Diumenges i festius TANCAT Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es: Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:30 hores |
|
HORARI CEMENTIRI |
Dilluns, dijous, divendres i dissabte de 8:30h a 13:30h i de 14h a 17h. Dimarts de 8:30h a 13:30h. Dimecres, tancat Diumenge de 10h a 14h. |
|
TRANSPORT LOCAL |
|
 |
Línies i horaris |
|
SALILLAS.NET ÉS
UNA WEB
PERSONAL
QUE
NO TÉ CAP SUPORT
COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT
I LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES a.salillas@gmail.com |
|
 Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900. Totalment desconeguda |
|
 Passseig de Cordelles al voltant de 1900. A la vista de la fotografia podem afirmar sense cap por, que res del que ensenya existeix |
|
 Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant dels anys 80-90 |
|
 Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva. Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a 1920 |
|
 |
||
| Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. | ||
|
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL PASSAT SEGLE |
||
| Passejant pels carrers de Cerdanyola al llarg del segle XX | ||
 |
||
|
Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola anys 1943-1945-1946-1947 |
||
|
Regidors de 1799 -2019 |
||
|
El comerç local des d'inicis del segle XX |
||
Agenda Política |
||
|
Junta de Govern Carlos Cordón Núñez - Alcalde Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia David González Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia Javier Sánchez Miras - 3è. Tinent d'Alcaldia Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia Oscar Pons - Regidor delegat |
||
Properes activitats |
||
|
|
||
| La Marea Pensionista de Cerdanyola del Vallès,
Cada
dissabte a les 17 h. el col·lectiu
convoca concentracións davant de l'Ajuntament de
Cerdanyola, per reclamar una actualització de les pensions en
funció de l'IPC
amb el lema "El
present i futur de les pensions, es cosa de tots i totes". |
||
|
Activitats estables Algunes activitats poden estar suspeses a causa de l'Covid-19 |
||
|
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica Cerdanyola, terra d'Ibers 2n diumenge de mes a les 12 hores Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver Sant Martí, una església per a la pagesia 2n diumenge de mes Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h Visita guiada gratuïta a les 12 h. Església Vella de Sant Martí Activitats a Can Catà Natura És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Preu: Adults 3 €, nens 2 € -Telf: 627 433 462 i 600 259 084 Sant Iscle, una parròquia medieval 3r diumenge de mes Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat Portes obertes al MAC Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. 1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h. Activitats a Can Catà. Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu: - Fem el camí de la font nova! - Anem cap a la font vella! Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults 3 €, nens 2 € Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges. Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h. La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros |
||
|
Activitats al Museu d'Art (MAC) |
||
 |
||
|
Diumenge dia 20 de juny a les 12 h. : Visita guiada al Museu Inclosa amb l'entrada Al Museu d'Art de Cerdanyola Diumenge 27 de juny a les 12 h. : Dia de l'orgull LGTBIQ+ Al Museu d'Art de Cerdanyola Dissabte 10 de juliol a les 19 h. : Fantosfreak Off Festival Sessió alternativa, prèvia a l'inici del festival. Al Museu d'Art de Cerdanyola Diumenge 18 de juliol a les 12 h. : Visita Guiada al Museu Inclosa amb l'entrada Al Museu d'Art de Cerdanyola Fins al 27 de juny Exposició : "De l'oblit a la revolta. Deesses invisibles" Producció del Museu d'Art que s'emmarca en els actes del Dia Internacio-nal de les Dones, i compta amb la col·laboració del Museu de Tossa que produeix una de les obres, i on itinerarà després a partir de juliol. Es tracta d'un petit homenantge a 5 dones que van quedar relegades a un segon terme o símplement que no van poder dedicar-se a la seva vocació artística, una pagesa, una burgesa, una obrera de la Uralita, una model o una muntadora de cinema... i 5 artistes actuals les interpreten amb obres contemporànies. Les artistes contemporànies es relliguen amb aquests substrats de creació menystinguda. Xantal Grau, Francesca Llopis, Fiona Morrison, Ivonne Navarro i Marga Ximenez s’han apropiat del seu llegat de sentits latents i l’han revitalitzat amb la seva pròpia pràctica. Elles són les nostres còmplices en aquesta aventura de rescat de la memòria que té l’ambició de corregir-ne els oblits. Horari: Dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d'11 a 14 h Dilluns tancat Lloc: Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) |
||
|
|
||
Activitats al Poblat de Ca n'Oliver |
||
 |
||
|
Primer diumenge de mes Ca n'Oliver, un poblat iber laietà Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït. Segon diumenge de mes a les 12 h. Cerdanyola, terra d'ibers Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys. |
||
|
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00 a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa. |
||
| Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada. L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament: Entrada general: 3 € Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola). Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola. Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants) Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones. HORARIS De l'1 d'octubre al 30 de març Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h De l'3 d'Abril al 30 de Setembre: Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h Tancat: 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre |
||
| El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics. Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. |
||
|
|
||
|
Activitats al Parc del Turonet |
||
|
Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc |
||
La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i
educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs,
tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del
Turonet. Obrirà els diumenges d'11:30 a 13:30 h, al Parc
del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i
s’adreça fonamental-ment a un públic familiar.
Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es
desenvoluparan seguint les mesures corresponents de
prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és
necessària la inscripció prèvia a través del mail mediambient@cerdanyola.cat,
indicant el nom, telèfon i número de participants.
|
||
|
EXPOSICIONS |
||
|
Fins al 27 de juny : "Exposició "De l'oblit a la revolta. Deesses invisibles" - Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) Aquesta exposició és una producció del Museu d'Art que s'emmarca en els actes del Dia Internacional de les Dones, i compta amb la col·labora-ció del Museu de Tossa que produeix una de les obres, i on itinerarà després a partir de juliol. Es tracta d'un petit homenantge a 5 dones que van quedar relegades a un segon terme o símplement que no van poder dedicar-se a la seva vocació artística, una pagesa, una burgesa, una obrera de la Uralita, una model o una muntadora de cinema... i 5 artistes actuals les interpreten amb obres contemporànies. Horaris: Dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d'11 a 14 h Dilluns tancat Fins al 4 de juliol al Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver Exposicions 'Tots som monestir' i 'No és or tot el que brilla. Fons ocult' Dues mostres relacionades amb la història de Cerdanyola entre els segles XI i XVII. "Tots som monestir" és una proposta conjunta dels Museus d'Història de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet i Sant Cugat del Vallès, poblacions que durant segles van estar vinculades amb el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès. S'hi mostren objectes i documents dels quatre museus. "No és or tot el que brilla". El Fons ocult és un programa de mostres de materials i documents del fons del Museu d'Història que no estan exposats i que ja es feia a Ca n'Ortadó amb l'objectiu de què la ciutadania pugui veure'ls. Aquesta primera mostra, estarà dedicada a la pisa daurada procedent de la volta del cor de l'església Vella de Sant Martí. Aforament limitat. Cal seguir la normativa sanitària vigent Horaris: Dimecres, dijous i divendres de 17 a 20 h. Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h. Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h. Fins al 11 de juliol : Exposició temporal "Jordi Sabater Pi. L’art de la ciència"- Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver (carrer de València, 19) El zoòleg Jordi Sabater Pi és recordat per ser qui va trobar el goril·la albí Floquet de Neu, que va viure gairebé 40 anys al zoo de Barcelona, però no cal oblidar que també va ser un científic reconegut internacionalment pels seus estudis en etologia i etnografia amb treballs sobre les eines dels ximpanzés, sobre la cultura de tribus com la dels Fang o per haver treballat amb Diane Fossey, la reconeguda primatòloga experta en goril·les, entre molts altres. A més de la vessant científica, Sabater Pi tenia una gran capacitat d'observació, que ell considerava la base del coneixement. Aquesta exposició ens permet descobrir el Sabater artista, dibuixant, fotògraf, observador del detall. A les seves llibretes hi anotava, de manera incansable, apunts anatòmics, mesures, colors, retrats, tatuatges, expressions, hi feia dibuixos de flora, d’aus, d’amfibis…i com no, de primats. Un repàs del que ha significat el dibuix científic, una eina essencial d'observació i d’anàlisi, en els treballs d’investigació i que cal tornar a recuperar com a disciplina de formació dels nostres futurs científics. Organitzat: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb la col·laboració del CRAC, La Constància i AFOCER |
||
|
Activitats a l'ATENEU |
||
| https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu | ||
|
|
||
|
Cerdanyola, cultura, natura i patrimoni |
||
|
|
||
|
Activitats estables Tots els diumenges De I’ 1 de març al 7 de juny : Jugatecambiental - Activitats familiars - Parc del Turonet . Horari: 11.30 a 13.30 h. ??? Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval - Visita guiada a les 12 h. Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els! |
||
|
|
||
|
Activitats estables
Tots els diumenges. Can Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.3. 0 a 14.30 h Segon diumenge de mes Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost tancat |
||
Activitats a la Biblioteca Central |
||
 |
||
 http://www.bibliotecacerdanyola.cat/ |
||
|
EXPOSICIONS Horaris : Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h. Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h. |
||
Activitats del Parc Natural Collserola |
||
 |
||
|
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
|
||
Per tal de frenar la mobilitat en el territori i evitar la transmissió de la COVID-19 us informem que, fins a nou avis : - Els caps de setmana restaran tancat els centres d'atenció al públic. - S'anul-la l'agenda d'activitats del Parc. Nomes es mantenen els programes escolars. - Alguns serveis de les arees de lleure (aparcaments, lavabos, taules de picnic...) no estan operatius. Mes informació |
||
|
|
||
|
DESCOBERTES EN FAMILIA Una passejada als voltants del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. • Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. • Places limitades, 20 persones per sortida. • Menors de 3 anys gratuït. , Preu: 1,85 € / persona. Horari: 11 i 12.30 h. |
||
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
PASSEJADES AL VOLTANTS DEL CENTRE
D'INFORMACIÓ
|
||
|
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA Obert els diumenges de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 |
||
|
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. Visites a la granja de Can Coll |
||
MATINALS A COLLSEROLA Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos. Durada 3 hores Horari: de 10:00 a 13:00 h De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552 - Màxim 25 persones per grup Preu per grup 109,10 €. Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera. Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera. A Can Coll Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn. Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn. |
||
|
VOLS COL·LABORAR? Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us convidem a participar-hi! • Activitat gratuïta. • Places limitades. • Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552. • A partir de 18 anys. Horari: de 10 a 13 h. |
||
| NITS D'ASTRONOMIA | ||
 |
||
|
Sessions d'iniciació a l'observació d'estels, constella-cions i
altres cossos celestes.
L’activitat combina explicacions teòriques: què són les
estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb
observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a
ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys
de 10 inscrits se suspendrà l'activitat. Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 22 a 24 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc. Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552. Places limitades. Preu : 5,40€ Edat recomanada: + de 12 anys. |
||
D'EXCURSIÓ AMB... Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament. Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada. Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552 |
||
| PASSEJADES TEMÀTIQUES | ||
 |
||
| Una passejada tranquil·la pels entorns
del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la
mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu
realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del
Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un
tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor
que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà
una visió general d’aquest espai natural. Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius). A partir 12 anys Horari: De les 11:00 a les 13:30 h. Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52 Preu: 1,85 € per persona |
||
|
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA.
Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a
divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc
932.803.552. Horari de 9.30 a 15 hores |
||
|
QUÈ TROBAR ALS CENTRES CENTRE D’INFORMACIÓ* Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL * Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions. La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA* Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament. |
||
| CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS | ||
| CENTRE D’INFORMACIÓ* Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats. CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL* Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396 activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA* Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17 PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola. PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS* Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874 * Gestionats pel Consorci |
||
LLOCS D'INTERÈS (amb Google Maps) |
||
|
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º Cases modernistes al carrer de Sant Francesc 41.494483º, 2.143034º Castell de Sant Marçal. 41.490684º, 2.114799º Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Ermita de Santa Maria de les Freixes. 41.479020º, 2.142564º Ermita de Sant Iscle 41º28'03.9", 2º09'02.0" Església i rectoria de Sant Martí. 41.491344º, 2.139979º Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Masia de Can Canaletes i aqüeducte. 41.479157º, 2.142362º Masia de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll 41.28'25.44" , 2º07'28.35" Masia de Can Fatjó del Molí. 41º.484013º, 2º127144º Masia de Can Miró. 41.501460º, 2.102093º Masia de Can Serraparera. 41.496042º, 2.130091º Paratge de Canaletes. 41.483073º, 2.143356º Bosc Gran de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Monument a Europa 41.485378º, 2.128094º Parc Esportiu Guiera -Avda. de Guiera 6-8 41.483350º, 2.139192º Parc Tecnològic del Vallès 41.484886º, 2.127711º Jutjats 41.484005º, 2.143957º Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera 41.489279º, 2.144290º FESTA MAJOR Primer cap de setmana del maig MUSEUS Ca N’Olivé (Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º Museu de Ca n’Ortadó: Plaça de Sant Ramon, 23-24. Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins. 41.488767º, 2.135999º Museu i Poblat ibèric 41.480617º,2.134068º OFERTA CULTURAL: Festival de Blues (octubre) VARIS Ajuntament -Pl. Francesc Layret, s/n 41.491027º,2.140686º Pavelló d'esports (Compleix Esportiu Municipal Can Xarau) 41.494471º, 2.139991 L'Ateneu. -Carrer Indústria, 38-40 41.488106º,2.140945º Biblioteca Central -Avda de Catalunya 41.492544º, 2.142231º Pl. Sant Ramon i Monument Republica 41.489107º, 2.136014º Columnes d'Alfaro (UAB) 41.497103º, 2.110553º Parc de Cordelles 41.496174º, 2.133794º Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya) 41.492656º, 2.147392º Estació Renfe Cerdanyola-Universitat 41.497040º, 2.115583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra 41.500968º, 2.090583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma 41.502824º, 2.102540º Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg. d'Horta s/n 41.486486º, 2.144069º Àrea de Can Coll (restaurant, àrea de lleure) Montflorit 41.472626º, 2.127352º Zona Esportiva del Bosc Tancat -carrer Riu Sec s/n 41.501639º, 2.130923º |
||
TELEFONS D'INTERÈS |
||
SERVEIS LOCALS Ajuntament (centraleta): 935 808 888 Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888 010 - Informació Ciutadana: 010 Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133 Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369 Casal de Joves Altimira: 935 805 869 Deixalleria Municipal: 936 917 442 Parc Tecnològic: 935 820 100 Piscina Municipal: 936 917 704 SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 Servei Informació Juvenil: 935 806 119 Servei Local Català: 935 802 751 Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322 UAB: 935 811 000 SERVEIS GENERALS Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710 Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720 Avaries aigua potable: 933 422 000 Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750 Avaries Endesa: 800 760 706 Biblioteca Central: 935 807 602 Correus: 936 913 757 Gas Natural (Avaries): 900 750 750 Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100 Correus: 936 913 757 CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647 Dones per la Igualtat: 935 801 398 El Safareig: 935 806 151 Funerària Truyols: 935 809 710 Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515 RENFE Rodalies: 936 918 869 Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292 Servei Local de Català: 935 802 751 Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016 Taxi (Fonotaxi): 933 001 100 URGÈNCIES Emergències: 112 Ambulàncies: 061 Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències) Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700 Bombers: 085 Policia Local : 092 / 936 912 000 Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502 Policia Nacional (Urgències): 1091 Policia Nacional (DNI): 935 942 489 Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120 SALUT Alcohòlics Anònims: 933 177 777 Parkinson Catalunya: 935 800 311 Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953 Ambulàncies (Urgències): 061 As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099 Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444 Planificació familiar: 935 942 199 CAPS Cita prèvia atenció primària: 937 284 444 CAP Canaletes: 935 910 740 CAP Fontetes: 935 944 470 CAP La Farigola: 936 919 589 CAP Serraparera: 935 806 363 CAP 2 (Urgències): 935 942 216 CAP 2 (Visites): 935 942 111 ASSOCIACIONS DE VEÏNS AV Banús-Bonasort : 935 807 078 AV Canaletes: 666 38 78 38 AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93 AV Can Cerdà: 93 580 05 61 AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62 AV La Farigola: 637 52 62 38 AV Les Fontetes: 93 691 91 51 AV Quatre Cantons: 93 580 46 11 AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27 AV Sant Ramon: 93 692 52 22 AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29 AV Serragalliners: 627 64 68 07 AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56 AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27 AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19 Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550 Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594 |
||
Mapa del món |
||
Sobre la Serra de Collserola |
||
|
Patrimoni
construït — Castells medievals Fortificació medieval Penya del Moro Castellciuró Castell del Papiol Castell de Torre Baró — Ermites i esglésies Santa Maria de Valldonzella Sant Cebrià i Santa Justina Santa Creu d'Olorda Santa Maria de Vallvidrera Santa Maria de les Feixes La Salut de Sant Feliu de Llobregat Temple del Tibidabo La Salut o Santa Eulàlia de Madrona Sant Adjutori Sant Medir Sant Pere de Romaní Sant Bartomeu de la Quadra — Masies Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat) Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat) Can Balasc (Barcelona) Can Baró (Sant Just Desvern) Can Bell (Sant Cugat del Vallès) Can Borrell (Sant Cugat del Vallès) Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès) Can Bova (Sant Cugat del Vallès) Can Calopa de Dalt (Barcelona) Can Campmany (Molins de Rei) Can Candeler (Sant Just Desvern) Can Carbonell (Sant Just Desvern) Can Castellví (Barcelona) Can Catà (Cerdanyola del Vallès) Coll (Cerdanyola del Vallès) Can Cortès (Sant Cugat del Vallès) Can Coscoll (Sant Just Desvern) Can Fatjó (Sant Just Desvern) Can Gelabert (Sant Just Desvern) Can Maimó (El Papiol) Can Masdeu (Barcelona) Can Monmany (Sant Cugat del Vallès) Can Padrosa (Sant Just Desvern) Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat) Can Ribes (Molins de Rei) Can Tintorer (Molins de Rei) Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès) Can Vila (Sant Just Desvern) Can Vilagut (Molins de Rei) Granja Can Llevallol (Barcelona) Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat) Vil·la Joana (Barcelona) Torre Negra (Sant Cugat del Vallès) — Fonts de Cerdanyola
• FONTS DE COLLSEROLA |
||
HISTÒRIA DE COLLSEROLA |
||
| Des de fa molts i molts anys
Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El
paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica. A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys. Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura. Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès. L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta. La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera. A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles. Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra. La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc. Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern. El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses. A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions. Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist. Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres. Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra. Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà. La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona. Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió. Parc Natural de Collserola |
||