El temps a Cerdanyola del Vallès
 Farmàcies de guàrdia

 
 


L'ACA declara l'alerta hidrològica al sistema Ter Llobregat i a la conca de la Muga, sent tretze les àrees que estan en aquest escenari


 

Mapa amb l'estat de la sequera a l'àmbit de les conques internes.
- Els embassaments del Ter-Llobregat i Darnius Boadella se situen al 33%, registrant un descens constant en els darrers mesos, fet que ha comportat l’entrada en aquest escenari
- Continuen en alerta els aqüífers de Carme Capellades i el Fluvià Muga, la capçalera del Ter, el Llobregat Mitjà, l’Anoia Gaià, l’Empordà, la Serralada Transversal, Banyoles i Prades Llaberia
- Passen de 9 a 13 les unitats en aquest escenari (3 relatives al Ter Llobregat i la unitat restant pertanyent a la Muga), que comprenen un total de 515 municipis en alerta per sequera pertanyents a 27 comarques.


L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha revisat la situació de la sequera a les conques internes, definint un nou canvi consistent en la declaració d’alerta al sistema Ter Llobregat i a la conca de la Muga. L’entrada en aquest escenari entra en vigor avui amb la publicació en el DOGC de la resolució del director. Es pren aquesta decisió després de constatar que tant el sistema Ter Llobregat com l’embassament de Darnius Boadella se situen al 33% de la seva capacitat.

Amb aquest ja són 13 els àmbits de les conques internes que estan en situació d’alerta, juntament amb les unitats del Carme Capellades, el Fluvià Muga, la capçalera del Ter, el Llobregat Mitjà, l’Anoia Gaià, l’Empordà, Banyoles, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia.

Amb l’entrada en alerta del sistema Ter Llobregat i de la conca de la Muga, hi ha a les conques internes de Catalunya un total de 515 municipis de 27 comarques que es troben en situació d’alerta per sequera, el que representa una població propera als 6,7 milions d’habitants habitants.

Cal tenir en compte que el Pla de Sequera està activat des del mes d’octubre de 2021 i mensualment revisa la situació de la sequera a les 18 àrees en les que es divideix el territori de les conques internes en funció de la font de proveïment principal (embassaments, aqüífers, pluviometria).

Mesures en situació d’alerta

Les mesures que s’han d’aplicar en situació d’alerta per sequera impliquen una sèrie de limitacions en alguns usos, com la reducció d'aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).

Pel que fa als usos d'abastament domèstic, s'estableixen limitacions particulars per a determinats usos urbans que han de complir tots els municipis com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions en l’ompliment de piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d’altres.

També es defineix una xifra per al consum global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia.

La resta d’unitats, en prealerta

Pel que fa Riudecanyes (19%), la capçalera del Llobregat i l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), continuen en l'escenari de prealerta.

Els aqüífers del Baix Ter i el de Tarragona són els únics de les conques internes que es mantenen en situació de normalitat.
Les dessalinitzadores, produint al màxim

Amb la situació actual, les dessalinitzadores continuen funcionant al seu màxim rendiment, el que suposa una producció mitjana des del gener de 5,4 hm3 al mes.

Des del mes de febrer, moment en què el sistema Ter Llobregat va entrar en l’escenari de prealerta, les dessalinitzadores catalanes han incrementat notablement el nivell de producció d’aigua, totalitzant des del febrer fins a finals d’octubre un volum superior als 54 hm3 d’aigua nova, un fet que ha alentit el descens de reserves. Sense la seva aportació, avui els embassaments estarien 7 punts per sota.

A més de la dessalinització, en la fase de prealerta s’ha potenciat la producció d’aigua regenerada, aportant 2.000 litres per segon en el tram final del riu Llobregat per garantir el cabal ecològic. En la fase d’alerta, es preveu que part d’aquesta aigua regenerada (900 litres per segon) es destini per al reg agrícola a través del canal de la dreta del Llobregat, mentre que els 1.100 restants serviran per a garantir el cabal ecològic.

Actuacions per a millorar la disponibilitat d’aigua

L’ACA, per a incrementar la disponibilitat d’aigua i assegurar l’abastament en alta, desplega amb caràcter periòdic diversos ajuts. Per una banda, dues vegades l’any, convoca subvencions per al cofinançament del transport d’aigua en camions cisterna i l’execució d’obres d’emergència. El primer d’aquests ajuts es va adjudicar el maig d’enguany, destinant més de 239.000 euros a través de 36 ajuts, i la segona ja s’ha signat la resolució, que comporta l’atorgament de 36 ajuts amb una inversió global superior als 400.000 euros.

D’altra banda, en un nivell més estructural, l’ACA millora l’abastament d’aigua a través de les línies de subvencions que es convoquen periòdicament per a millorar els abastaments locals (més de 100 milions d’euros en el període 2016-2021 en la millora dels abastaments municipals, a través de 7 línies d’ajuts -5 per a la millora dels abastaments municipals i 2 per a la millora de les xarxes supramunicipals-). Aquest octubre s’han publicat les bases d’una nova línia d’ajuts per a millores en el subministrament d’aigua (en les mesures que es podran subvencionar i incrementar del nivell de les aportacions que beneficien els municipis), que es preveu convocar a principis de 2023 amb una aportació de 15 MEUR.

A més de la millora de la garantia, també és vital el control dels cabals d’aigua que es capten i es subministren. L’Agència Catalana de l’Aigua ha resolt els ajuts destinats a la instal·lació de comptadors en alta, destinant 1,1 milions d’euros a través de 112 subvencions a ajuntaments de tot Catalunya. Aquesta línia d’ajuts ens permetrà millorar el coneixement dels consums i l’eficiència de les xarxes municipals d’abastament.

Pots ampliar la informació sobre l’estat de la sequera en aquest enllaç.

També pots consultar les campanyes divulgatives sobre l’estalvi d’aigua i informació complementària sobre recomanacions i mesures per a fer un consum més eficient en aquest enllaç.

(govern.cat)



El dijous día 1 de desembre els carrers de Cerdanyola donaran la benvinguda
al Nadal



 
El dijous día 1 de desembre els carrers de Cerdanyola donaran la benvinguda al Nadal omplint de llum i color els carrers, places i avingudes de la nostra ciutat.

L’acte es farà a la Plaça de Francesc Layret a partir de les 18 hores i comptarà amb la màgia de la Fada Alba, l’encarregada de portar la llum de la màgia del Nadal a la ciutat. L’acte comptarà amb el concert de benvinguda del Nadal a càrrec de La Golden Beat i amb l’espectacle de dansa i llum dels Brodas Bros. Al llarg de la tarda no faltarà la xocolatada popular i un taller de maquillatge màgic.

El pressupost destinat aquest any als llums de Nadal ha estat de 254.000 €. Els llums nadalencs il·luminaran més d’una trentena de carrers i fins a 11 edificis municipals. A més també s’han instal·lat cinc arbres de Nadal i tres figures 3D Gegants a diferents punts de la ciutat.

Els espais que enguany han quedat il·luminats són: places Constitució, Pla de les Alzines, Estatut, Colon, als carrers Reis, Santa Anna, Francesc Layret, Sant Martí, Sant Ramon, Santa Marcel·lina, Sant Salvador, Bonasort i Sant Antoni, a les avingudes Argentina, Catalunya, Primavera, Espanya, Creu Roja i Canaletes, al passeig Cordelles, a la ronda de Cerdanyola i a la carretera de Barcelona. A més, aquest any s’afegeixen els carrers Nostra Senyora dels Àngels, Prat de la Riba, Diagonal i Sant Casimir, l’avinguda Còrdova i la plaça Sant Medir.

S’han instal·lat arbres de Nadal a la plaça de Francesc Layret (davant de l'Ajuntament), a la plaça Universal, al davant de la parròquia del Roser i a la plaça Sant Ramon i s’han il·luminat les façanes de la Biblioteca Central, l’Ajuntament, el Museu d’Art, els Mercat Serraperera i Fontetes, al Pavelló de Can Xarau-Paco Arpide, el PEM Guiera i els centres cívics de Banús, Serraperera i Fontetes l’Ateneu i l’Arxiu. A més, alguns punts de la ciutat acolliran espais màgics de llum i personatges nadalencs amb figures 3D gegants.



Comença el programa
Orienta 2022 a Cerdanyola



 
El programa Orienta creat pel Servei Públic d'Ocupació, té com a objectiu dur a terme accions d'orientació i acompanyament a la inserció laboral. Es tracta d'acompanyar a la persona participant en la definició del seu projecte professional per tal que assoleixi un coneixement, desenvolupament i millora de les seves potencialitats i competències, amb la finalitat d'aconseguir una presa de decisions adient per a la seva inserció.

El programa va dirigit a persones demandants d’ocupació en situació d’atur o persones treballadores en situació de precarietat laboral.

Les persones interessades es poden adreçar a l’Oficina de Treball corresponent, o bé al Servei Municipal de Treball i Promoció Econòmica a través del correu electrònic lopezrg@cerdanyola.cat o trucant al telèfon 93 594 70 50. Per a més informació: http://serveiocupacio.gencat.cat





Per primer cop, la Universitat Autònoma de Barcelona compta amb un estand propi a l’Smart City Expo World Congress



 
Per primer any, la Universitat Autònoma de Barcelona compta amb un estand propi a l’Smart City Expo World Congress, l’esdeveniment internacional sobre ciutats i solucions urbanes intel·ligents organitzat per Fira de Barcelona. Entre els projectes que es poden consultar a l’estand destaca Circular B30, projecte que posiciona l’eix Cerdanyola-Mollet com un territori referent en economia circular.

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va visitar l’estand juntament amb el rector de la UAB, Javier Lafuente, i la directora del Parc de Recerca de la UAB, Rosa Maria Sebastián.

Entre els projectes que recull l’estand de la UAB, es va fer especial èmfasi en Circular B30, marca  que  engloba el  projecte d’Especialització i  Competitivitat
Territorial (PECT) ‘HubB30: Més enllà de la circularitat’. En aquest últim hi participen l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, coordinador del PECT, l’Ajuntament de Mollet del Vallès, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Esade, el Parc de Recerca de la UAB i el centre tecnològic EURECAT amb la finalitat de convertir-se en l’inici de la transformació cap a un ecosistema sostenible de recerca i innovació mitjançant una xarxa d’OpenLabs al territori.

Entre les iniciatives que engloba el projecte Circular B30 destaca convertir l'emblemàtic espai de Ca n'Altimira en un nou Lab de generació d'idees, cocreació i coel·laboració, on es fomentarà la innovació social i tecnològica per donar respostes a problemes i reptes del municipi.




Calendaris esports 2022-23


 
 
FUTBOL

Lliga Segona RFEF Grup 5
27/11- 12 h. = Cerdanyola FC - Alcorcón       

Lliga Nacional Juvenil Grp 7 - Sub 19
27/11 - 17:15 h. =  Gimnastic Manresa - Cerdanyola B 

Futbol.Preferent Femeni
27/11 - 12 h. =  Cerdanyola - La Roca Penya Blancblava
   

BÀSQUET

Lliga Femenina 2 de Bàsquet B
26/11 - 18:30 h. = Viladecans - Promoviatges CBF Cerdanyola


OK Lliga Iberdrola (F)
 
26/11 - 14 h.= Cerdanyola CH
- Telecable HC      

HOQUEI SOBRE PATINS




 


Les projeccions de l'Idescat preveuen augments de població a 2 de cada 3 municipis, a l'horitzó del 2041



 
El nombre d’habitants augmentarà a 644 municipis catalans entre el 2021 i el 2041, mentre que disminuirà a 293 i es mantindrà estable a 10, segons l’escenari mitjà de les projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Tots els municipis del Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Moianès, el Tarragonès i el Vallès Oriental guanyarien població. A l’altre extrem, només el 17% dels municipis de la Terra Alta guanyarien població, mentre que a la Noguera ho farien el 20%, al Pallars Jussà el 21% i a les Garrigues el 25%.

Mapa que representa el creixement de la població entre el 2021 i el 2041, per municipis de Catalunya


    


Els municipis de més de 5.000 habitants que creixerien més en termes relatius són: Torredembarra (29,5%), Sant Antoni de Vilamajor (28,9%) i Sant Just Desvern (28,3%). A l’altre extrem, la Sénia (-6,5%), Vilafant (-3,9%) i Navàs (-3,7%) serien els municipis de més de 5.000 habitants que perdrien més població.

Pràcticament tots els municipis de més de 2.000 habitants (320 dels 354) guanyarien població en l’horitzó de l’any 2041, i també ho farien 2 de cada 3 municipis de 501 a 2.000 habitants. En canvi, perdrien població la meitat dels municipis petits (168 dels 332 de 500 habitants o menys).

 

Gràfic que representa el creixement de la població dels municipis de Catalunya, agrupats per grandària de població. 2021-2041
Per grau d’urbanització, les ciutats mitjanes i les àrees semidenses, que agrupen 204 municipis, seran les que guanyaran més població en termes relatius, un 12,0% en el període 2021-2041. El conjunt de les 55 ciutats grans creixeran un 7,4%, mentre que els 688 municipis localitzats en àrees rurals creixeran un 6,3%.

D’aquí al 2041, només el 15% dels municipis tindrien creixement natural positiu, mentre que el 93% tindrien saldo migratori positiu

Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, només 142 municipis (el 15%) tindrien més naixements que defuncions en el conjunt del període 2021-2041.

En canvi, es preveu que en aquest període la migració neta seria positiva en 876 municipis (el 93%), i en molts d’ells compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de municipis.

Als territoris occidentals de Catalunya menys del 10% dels municipis tindrien més naixements que defuncions: cap municipi a les Terres de l’Ebre, l’1% dels municipis a l’Alt Pirineu i Aran, el 6% a les Comarques Centrals i el 7% a Ponent.

A l’altre extrem se situen l’Àmbit Metropolità amb creixement natural positiu al 34% dels seus municipis, i les Comarques Gironines i el Penedès, ambdues amb el 22%. Finalment, al Camp de Tarragona, el 14% dels municipis tindrien creixement natural positiu.


L’envelliment de la població afectaria tot el territori a l’horitzó del 2041

Com a resultat de la baixa natalitat, l’any 2041 la població de 0 a 15 anys disminuiria a 715 municipis, 3 de cada 4 municipis. També disminuirà la població de 16 a 64 anys a la majoria de municipis, 601 del 947. En canvi, la població de més edat, la de 65 anys o més, augmentaria a 876 municipis, 9 de cada 10 municipis.

L’envelliment de la població és una tendència global de la població de Catalunya que afecta tot el territori. En totes les grandàries poblacionals augmentarà el percentatge de població major de 65 anys. L’augment serà més important en els municipis de 5.001 a 10.000 habitants (del 17,6% al 28,5%), que són els que actualment tenen menys percentatge de població major de 65 anys.

Els municipis menors de 2.000 habitants són els que tenen una població més envellida el 2021, i ho continuaran sent el 2041, ja que més del 30% de la seva població seria major de 65 anys. Els municipis amb menor percentatge de majors de 65 anys al 2041 seran els de més de 50.000 habitants.

Els municipis que tindran major percentatge de població de 65 anys o més el 2041 serien l’Ametlla de Mar (37,2%), la Ràpita (35,8%), Sant Fost de Campsentelles (34,9%) i Canet de Mar (34,0%), mentre que Salt (19,4%), Alcarràs i Canovelles (22,2%), Girona i Montcada i Reixac (22,8%) serien els que tindran menor percentatge.

Pel que fa a la població de 0 a 15 anys a l’horitzó del 2041, els municipis de més de 5.000 habitants que tindrien els percentatges més elevats serien Salt (18,1%), Figueres (16,7%), Constantí i Cassà de la Selva (16,6%), mentre que l’Ametlla de Mar (9,3%), la Ràpita (9,4%) i Ulldecona i la Sénia (10,6%) serien els de menor percentatge.

D’altra banda, els municipis amb major percentatge de població de 16 a 64 anys el 2041 serien Vielha e Mijaran (63,1%), Guissona i Polinyà (62,7%), Barcelona i Canovelles (62,6%), mentre que Roda de Berà i Sant Fost de Campsentelles (53,0%), l‘Ametlla de Mar (53,5%), Navàs i Sant Vicenç de Montalt (54%) serien els de menor percentatge.



Canvis d'entrenador al Juvenil A


 
L'entrenador del juvenil A del Cerdanyola Albert Serrat no continuarà al càrrec en- cara que seguirà vinculat al club.

L'equip, que va baixar a Lliga Nacional, només ha guanyat un partit des de començament de lliga i ocupa llocs de descens. Serà substituït al banqueta per Eric Cristófol.





A mort Salvador Mañosa Janè






 
Salvador Mañosa Janè neix a Cerdanyola del Vallès l'any 1945, rep la seva formació artística amb l'escultor Eudald Serra a l'Escola Massana de Barcelona alhora que treballa amb l'escultor cerdanyolenc Francesc Juventeny.

Dedicà un ampli període de la seva trajectòria artística a aprofundir tècniques i procediments de la ceràmica. Aquests coneixements li serviran per aplicar-ho a moltes de les seves obres escultòriques.

Ha desenvolupat una obra pública de grans dimensions, paral.lelament amb una obra més intimista de recerca d'un llenguatge propi a través de la interpretació del cos de persones properes.
 

Algunes de les seves obres:

1990 Crist per Església Mare de Déu del Roser (Cerdanyola del Vallès)
1992 Homenatge a la Gent de Barberà. Bronze a (Barberà del Vallès)
Medalla Olímpica. Homenatge a Roser Riu i Eva Bravo a l'Ateneu (Cerdanyola V.)
1994 Monument a Lluís Companys. Acer corten (Cerdanyola del Vallès)
Virgen Reparadora. Bronze (Cerdanyola del Vallès i Vigo)
1995 Font de la Dona. Bronze (Barberà del Vallès)
1999 Monument a Carles Buïgas (Cerdanyola, av.Catalunya)
2000 Llibertat. Bronze i acer corten (Barberà del Vallès)
Josep Tarradellas. Bust. Bronze (Barberà del Vallès)
2001 Santa Cristina. (Lloret de Mar)
Santa Rosa de Lima (Mollet del Vallès)
L'Obrera. Bronze (Lloret de Mar)
2006 Cristo Benagalbón (Malaga)
2006 Exposició al Altis (Cerdanyola del Vallès)
2010 Cementiri La Oliva (Tarragona) Monument als represaliats pel franquisme
2011 Monument a la República a desbrossament i blocs de pedra
1999-2000 Monument als nens nascuts durant el canvi de segle a la Plaça dels Vents (Barberà del Vallès)


A mès, el monument al president Companys de la plaça de l’estatut, que popularment es coneix com la C de Cerdanyola, l’estàtua de la República que presideix la plaça de Sant Ramon, el Nu dels jardins de ca n’Ortadó o la placa commemorativa a la casa de l’alcalde i historiador Jaume Mimó entre altres.


Acordat un pla d'actuació per reduir
la sinistralitat a l'AP-7


 
 
L’SCT i MITMA posaran en marxa mesures de control de la velocitat i de la sinistralitat a quatre trams de l’autopista que sumen 82 km

El Servei Català de Trànsit (SCT) i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) han acordat un pla d’actuació per reduir la sinistralitat a l’AP-7 que inclou diferents mesures de control i de reducció de la velocitat, entre d’altres actuacions.

El director de l’SCT, Ramon Lamiel, ha destacat en la presentació de les mesures que “aquesta intervenció coordinada amb el ministeri a l'AP-7 ens permet actuar en els trams amb més víctimes de l'autopista per intentar reduir aquesta sinistralitat, i també permetrà disminuir les congestions i millorar la qualitat de servei de l'AP-7”. Lamiel també ha fet referència que “el pla va més enllà de la reducció de la velocitat i que se’n farà un seguiment conjunt periòdic per avaluar-ne possibles canvis i millores”.

Per la seva banda, el secretari general d’Infraestructures de Mitma, Xavier Flores, ha remarcat que “hem tingut des de l’inici un grau de col·laboració molt bo amb l’SCT, som conscients que l’AP-7 és un eix transcendental per a mobilitat del territori, per la qual cosa hi ha una necessitat d’actuar-hi per poder millorar la seguretat i la funcionalitat de la via”. Flores ha afegit que “hi ha mesures globals que portarem a terme en matèria d’infraestructures però en determinats punts, pel tipus de trànsit que tenim, requereix intervenir-hi de manera immediata, amb mesures de baix cost i ràpida implementació”.

Concretament, en el marc d’aquest pla, s’actuarà en quatre àrees de l’autopista que sumen un total de 82 km. Pel que fa al tram del Vallès:

Tram Mollet-Papiol (pk 132-161). Es reduirà la velocitat per a tots els vehicles a 100 km/h. Per part del Servei Català de Trànsit, s’establiran controls de la velocitat amb la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra i control d’infraccions amb els mitjans aeris de l’SCT. A més, s’instal·larà en aquest tram un sistema de velocitat variable, controlat per l’SCT.


Convé destacar que enguany aquesta autopista acumula 23 víctimes mortals, el 17% de les 135 persones mortes a les carreteres catalanes. A més, a l’AP-7 aquest 2022 també s’hi han registrat 45 ferits de gravetat.

També cal remarcar que des de l’alliberament dels peatges en aquest eix viari la mobilitat ha augmentat un 40% i les congestions per sinistres s’han incrementat un 98%.

En aquest sentit, aquestes noves mesures van encaminades tant a reduir-ne la sinistralitat com les congestions, i en definitiva millorar el servei d’aquesta autopista.  
(govern.cat)


Investigadors de la UAB han desenvolupat un material magnètic capaç d'imitar la manera com el cervell emmagatzema la informació.



 
El material permet emular la sinapsi de les neurones i imitar per primer cop l’aprenentatge que es produeix durant el son profund.

La computació neuromòrfica és un nou paradigma de computació on s’emula el comportament del cervell amb la imitació de les principals funcions sinàptiques de les neurones. Entre aquestes funcions hi ha la plasticitat neuronal: la capacitat d’emmagatzemar informació o d’oblidar-la en funció de la durada i repetició dels impulsos elèctrics que les estimulen, una plasticitat que estaria vinculada a l’aprenentatge i la memòria.

Entre els materials que imiten les sinapsis de les neurones destaquen els materials memresistius, els ferroelèctrics, els materials amb memòria per canvi de fase, els aïllants topològics i, més recentment, els magnetoiònics. En aquests darrers s’indueixen canvis en les propietats magnètiques a causa del desplaçament dels ions dins del material provocats per l’aplicació d’un camp elèctric. En aquests materials es coneix molt bé com es modula el magnetisme quan s’aplica el camp elèctric, però l’evolució en deixar d’aplicar-lo (és a dir, l’evolució després de l’estímul), és difícil de controlar. Això dificulta l’emulació d’algunes funcions inspirades en el cervell, com mantenir l’eficiència de l’aprenentatge que té lloc fins i tot mentre el cervell està en un estat de son profund (és a dir, sense estimulació externa).

Una recerca dirigida pels investigadors del Departament de Física de la UAB Jordi Sort i Enric Menéndez, en col·laboració amb el Sincrotró ALBA, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i l’ICMAB, proposa una nova manera de controlar l’evolució de la imantació tant en l’estat d’estimulació com en l’estat posterior a l’estímul.

Els investigadors han desenvolupat un material basat en una capa prima de mononitrur de cobalt (CoN) on, per mitjà de l’aplicació d’un camp elèctric, es pot controlar l’acumulació d’ions a la interfase entre la capa i un electròlit líquid en el qual s’ha immergit prèviament aquest material. «El nou material funciona amb moviment d'ions controlat amb voltatge elèctric, de manera anàloga al nostre cervell, i a velocitats similars a les que es produeixen a les neurones, de l’ordre dels milisegons», expliquen l’investigador ICREA Jordi Sort i el professor lector Serra Húnter Enric Menéndez. «Hem desenvolupat una sinapsi artificial que en el futur pot ser la base d'un nou paradigma de computació alternatiu al que fan servir els ordinadors actuals», destaquen Sort i Menéndez.

Els investigadors han aconseguit un control sense precedents de l’evolució de la imantació en un material. En aplicar polsos de voltatge s’ha pogut emular, de manera controlada, processos com la memòria, el processat d’informació, la recuperació d’informació i, per primer cop, l’actualització controlada d’informació sense voltatge aplicat. Aquest control s’ha aconseguit modificant el gruix de les

Els investigadors, d'esquerra a dreta, Jordi Sort, Enric Menéndez i Zhengwei Tan al laboratori de magnetisme de la UAB


capes de mononitrur de cobalt (que determina la velocitat dels ions) i la freqüència dels polsos. La disposició del material permet controlar les propietats magnetoiòniques no tan sols en aplicar el voltatge, sinó també, per primer cop, en deixar d’aplicar-lo. Un cop l’estímul extern de voltatge desapareix, la imantació del sistema pot reduir-se o bé incrementar-se en funció del gruix del material i del protocol de com s’ha aplicat prèviament el voltatge.

Aquest nou efecte, mai observat fins ara, obre tot un ventall d’oportunitats per a noves funcions de computació neuromòrfica. Ofereix una nova funció lògica que permet, per exemple, la possibilitat d’imitar l’aprenentatge neuronal que es produeix després de l’estimulació del cervell, quan dormim profundament. Aquesta funcionalitat no es pot emular mitjançant cap altre tipus de material neuromòrfic existent.

«Quan el gruix de la capa de mononitrur de cobalt està per sota dels 50 nanòmetres i amb un voltatge aplicat a una freqüència superior als 100 cicles per segon hem aconseguit emular una funció lògica addicional: un cop s’ha aplicat el voltatge el dispositiu pot ser programat per aprendre o bé per oblidar, sense necessitat de cap aportació addicional d’energia, mimetitzant les funcions sinàptiques que tenen lloc al cervell durant el son profund, quan el processament de la informació pot continuar sense aplicar-hi cap senyal extern», destaquen Jordi Sort i Enric Menéndez.
(uab.cat)



La UAB presenta l'exposició:
 

«Més enllà de Tutankhamon.
30 anys d'egiptologia a la UAB»




 


La Universitat commemora amb aquesta exposició el seu 30è aniversari de docència i recerca en egiptologia, el centenari de la descoberta de la tomba de Tutankhamon i el bicentenari del desxiframent dels jeroglífics, que se celebren enguany. La UAB és l’única universitat catalana que ofereix estudis oficials d’egiptologia i l’única del món de parla hispana amb titulacions o assignatures d’aquest àmbit en tots els nivells educatius.

L’exposició està comissariada per Josep Cervelló i José Lull, professors del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i investigadors de l’ Ins-
titut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la Universitat. S’estructura a
partir de panells explicatius amb imatges d’alta qualitat, que es complementen amb l’exhibició de materials de recerca, com ara quaderns de camp dels investigadors i estris utilitzats en les excavacions, i projeccions audiovisuals de les campanyes de recerca fetes pels investigadors de la UAB a Egipte.

Les dues primeres parts de la mostra, amb textos dels professors Josep Cervelló, director de l’IEPOA, i José Lull, estan dedicades a la història i les implicacions que han tingut per a l’egiptologia el desxiframent dels jeroglífics, que va fer Jean-François Champollion el 14 de setembre de 1822, i la descoberta de la tomba de Tutankhamon, feta per Howard Carter el 4 de novembre de 1922.

Una tercera part recorre la història dels estudis d’egiptologia que la UAB imparteix des de fa 30 anys. De fet, actualment la UAB és l’única universitat catalana i espanyola que imparteix estudis oficials d’egiptologia, així com l’única del món de parla hispana amb titulacions o assignatures d’aquesta disciplina a tots els àmbits i nivells de l’educació universitària.

La quarta part de l’exposició reflecteix la contribució de la UAB, a través dels seus projectes de recerca a Egipte, al coneixement sobre la història, la organització social, els personatges i els registres arqueològics de la civilització egípcia, així com a la conservació del seu patrimoni artístic i cultural.

«Més enllà de Tutankhamon. 30 anys d’egiptologia a la UAB» es pot visitar del 3 de novembre al 20 de desembre, de dilluns a divendres i de 10 a 19 h, a la Sala d’Exposicions UAB, situada a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, al campus universitari de Bellaterra.   (UAB)
 
La il·luminació nadalenca comença a decorar fanals i arbres. El Nadal ha iniciat
la seva presència entre nosaltres.
 
Cinema Xiscnèfils dia 24 novembre 20:30h. al Teatre Ateneu. Argument: Cassie tenia un brillant futur fins que un desagradable incident va truncar la seva carrera. Ara té l'oportunitat d'esmenar tot el que no va sortir bé en el passat... venjant-se dels culpables.



El Complex Esportiu Municipal Can Xarau es a punt de posar-se en servei




 
En pocs dies s'obriran al públic les noves instal·lacions del Complex Esportiu Can Xarau un cop finalitzades les obres corresponents a la primera fase del projecte.

Les obres han consistit a duplicar lespai del vestíbul de 80 m2 a 162 m2. Des d'aquest es podrà accedir a una nova planta de 275 m2 a través d'ascensor i escala a la part d'administració.

En una segona fase es completarà el el projecte d’ampliació del CEM Can Xarau i que contempla una reforma integral de tot l’edifici.

A banda de les millores ja realitzades, el projecte també recull l’ampliació dels vestidors per abonats i grups, més vestidors, ampliació de sales d’activitats fent que l’actual espai es divideixi en dos plantes i remodelació de la piscina, afegint serveis, sauna, nous magatzems, remodelació dels vasos i platja de la piscina i els seus complements. (Foto Ajuntament)


Plasticker:
el rastrejador urbà de microplàstics


 
S’estima que hi ha més de 24 trilions de microplàstics surant als oceans. Malgrat que la major part d’aquests contaminants arriben al medi marí a través dels rius, el seu origen es troba en les àrees urbanes, ja que en aquestes es concentra l’activitat antròpica. Les fonts de microplàstics lligades a l’activitat humana són molt diverses, per exemple: l’abrasió de les soles de les sabates o dels neumàtics a les carreteres, la construcció i la indústria, els abocadors i les plantes de tractament d’aigües residuals, l’ús de rentadores, etc.

Com a mitjana, cada habitant allibera directament o indirectament al medi uns 2,5 kg de microplàstics per any. Els centres urbans poden acumular més de 700 partícules de microplàstics per metre quadrat i dia. Així, la població està contínuament exposada a aquesta pol·lució, la qual cosa suposa un risc potencial per a la salut de les persones.

Els microplàstics poden arribar al cos humà per inhalació, ingestió o per contacte amb la pell. Diversos estudis científics han demostrat que poden causar impactes greus en la salut humana, com per exemple estrès físic, reaccions inflamatòries, estrès o alteracions en les respostes immunitàries.

Tot i que els centres urbans són els grans generadors de microplàstics, s’ha fet més aviat poca recerca en aquests entorns. Aquesta manca d’estudis i informació es podria explicar, en part, per la dificultat pràctica i l’elevat cost econòmic que té mostrejar, quantificar i identificar els microplàstics. El projecte Plasticker pretén facilitar el mostreig i l’anàlisi de microplàstics en superfícies d’espais públics i/o privats.

I en què consisteix el Plasticker? El Plasticker serà un adhesiu 100% biodegradable que, en enganxar-se a una superfície (voreres, mobiliari urbà, parcs infantils, etc.), atraparà les partícules que hi ha a sobre. Posteriorment, les partícules enganxades a l’adhesiu, s’extrauran ràpidament al laboratori i s’analitzaran les mostres per obtenir dades sobre els microplàstics recollits.

Conèixer l’origen i les concentracions de microplàstics als nostres espais quotidians és essencial per prendre decisions sobre com afrontar aquest problema de contaminació que té efectes directes en la salut de les persones i els ecosistemes. Per això, el desenvolupament de la metodologia Plasticker és un pas endavant per crear ciutats i espais més sostenibles i lliures de microplàstics.
(UAB)
 

Campanar Esglèsia Vella 1927 (Arxiu Jaume Mimó Llobet) (Autor:Font)
 
 Campanar Esglèsia Vella 1927 (Arxiu Jaume Mimó Llobet) (Autor:Font)



Donar sang, un gest
que salva vides.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.





Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang

Dilluns 19 desembre a Cerdanyola
Davant l'Ateneu (dona sang)
(de 16:30 a 20:30) -carrer Industria, 38-40 
     i tria la franja horària que millor et vagi
Et necessitem més que mai! 

Les persones que vulguin donar sang hauran de reservar
l’hora i seguir les mesures de seguretat  establertes
com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala
i guardar la distància mínima interpersonal.

Dilluns 19 desembre a Bellaterra
            Col.legi La Vall Vall
Ctra.Sabadell Sabadell-Bellaterra,K.4.6
 




El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donen sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.




EL SENADO APRUEBA LA LEY

Aval definitivo al Fondo de compensación a Víctimas del Amianto: ¿Y ahora qué?



 
Tras la aprobación definitiva de la Ley que creará el Fondo de compensación a víctimas del amianto, se abrirá un plazo de tres meses para dictar el reglamento que lo desarrollará.

Los años de lucha por una causa social no siempre tienen su recompensa. Por eso, cuando sí llegan los reconocimientos las noticias sobre estos mismos se escriben de forma diferente. Así ocurre con esta información. Después de muchos años de espera, las víctimas afectadas por la exposición al amianto serán compensadas económicamente gracias a la creación de un fondo específico.

Ha sido este jueves cuando el Senado ha dado el apoyo definitivo a la Proposici-ón de Ley de creación de un fondo de compensación para las víctimas del amianto. Finalmente, el texto aprobado no ha sufrido ninguna modificación durante su paso por la Cámara Alta, por lo que se aprueba tal cual salió del Congreso de los Diputados, cumpliendo con la petición original enviada por el Parlamento Vasco.

El Fondo beneficiará a trabajadores con una enfermedad profesional reconocida por su exposición al amiento y también a víctimas domésticas o familiares y a víctimas ambientales
De esta forma, el Fondo contempla ayudas para los trabajadores con una enfermedad profesional reconocida debido a su exposición al amianto. Además, se beneficiarán las víctimas domésticas o familiares y las víctimas ambientales con una enfermedad de la que se haya determinado que su causa principal es la exposición a este material. Para ello, un equipo de valoración determinará “el diagnóstico y la valoración de la enfermedad, su calificación y revisión”.

¿CÓMO SE FINANCIARÁ EL FONDO?

Durante el trámite parlamentario, el asunto relacionado con la financiación del Fondo ha sido motivo de discusión entre el PSOE y Unidas Podemos, junto a otros grupos que apoyan habitualmente al Gobierno de coalición. Según lo pactado, este mecanismo estará garantizado anualmente en los Presupuestos Generales del Estado (PGE) con las “consignaciones o transferencias que se determinen cada año”. Para el 2023, se espera implementar la asignación de 25 millones de euros que se fijó en 2022.

Por otra parte, se tendrán en cuenta las cantidades obtenidas “por subrogación” de los afectados “en vía judicial” y contará con los recursos derivados de las “aportaciones provenientes de las sanciones impuestas por la autoridad laboral correspondiente, a propuesta de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, por incumplimiento de las obligaciones en materia de seguridad y salud laborales relacionada con el amianto” y por las “rentas o frutos del propio Estado”.
Una vez la Ley se publique en el BOE se abrirá un plazo de tres meses para dictarse el reglamento que desarrollará la ley; antes, el Gobierno debe financiar el Fondo. La ejecución del Fondo será tarea del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones a través del Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) y no del Imserso, como planteaba el Gobierno.

¿QUÉ PLAZOS ESPERAN A LAS VÍCTIMAS?

Según establece la ley, el próximo paso será la publicación de la Ley en el Boletín Oficial del Estado (BOE). Una vez esto ocurra, entrará en vigor como tal “a los veinte días”. Igualmente, se abrirá un plazo de tres meses para dictarse el reglamento que desarrollará la ley. Y, en cuanto dicho reglamento entre en vigor, se pondrán en marcha el Fondo así como todas las actividades asociadas. Aún así, el Gobierno deberá dotarlo previamente con los “medios humanos y materiales necesarios”.

Por otro lado, se creará una Comisión de seguimiento que ayudará en “la mejora de la respuesta en la protección de las personas expuestas y sus familiares”. Este órgano estará compuesto "por representantes de la Administración General del Estado, de las organizaciones empresariales y sindicales más representativas, estatales, autonómicas, entidades y expertos de reconocido prestigio de la comunidad científica conocedores de las consecuencias y patologías derivadas del amianto y de la Federación de Asociaciones de Víctimas del Amianto”.

¿CÓMO SE PEDIRÁN LAS AYUDAS?

La ley indica que el procedimiento se iniciará “a solicitud de la persona perjudicada o de los causahabientes en caso de fallecimiento de aquella”. Dicha petición deberá dirigirse al INSS “acompañada de los documentos acreditativos de la enfermedad y lesiones padecidas, así como de que han sido originadas o han podido serlo por la exposición al amianto, incluidos los certificados médicos, informe sanitario del PIVISTEA, y todos los documentos necesarios para probar la realidad de la exposición”.

En el plazo de tres meses desde que se presenta la solicitud, el INSS formulará al solicitante una propuesta de resolución, “indicando la evaluación establecida sobre la enfermedad padecida, lesiones, causa de las lesiones o del fallecimiento, en su caso, discapacidad que se reconoce y compensación que corresponde”. Si no existe conformidad, el INSS podrá desestimarla. Y si se acepta la propuesta, emitirá una resolución “estimando la procedencia de la compensación”.
(consalud.es) 6-10-2022


La vacunació contra la grip arrenca de forma simultània amb la dosi de record de la COVID-19 a la població de més
de 60 anys



 
La campanya fa una crida a vacunar-se als col·lectius més vulnerables: la població de més de 60 anys, els malalts crònics, els professionals de la salut i les dones embarassades.

A partir del 10 d’octubre es podrà demanar cita i els equips d’atenció primària els començaran a vacunar a partir del 17 d’octubre.

Salut ha distribuït enguany 1.604.800 vacunes contra la grip i uns 2 milions de dosis contra la COVID-19
 
La campanya de vacunació contra la grip i la dosi de record contra la COVID-19 seguirà els mateixos criteris que l’any passat. La vacunació serà simultània per a les persones de més de 60 anys, pacients amb problemes crònics i factors de risc, persones amb immunosupressió, professionals de salut, cuidadors de persones amb factors de risc i dones embarassades. Els col·lectius essencials només s’hauran de vacunar de la grip.

La vacunació va començar el passat 26 de setembre centrada en persones que viuen en residències i majors de 80 (als centres d’atenció primària).

La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, i la cap de Servei de Medicina Preventiva, Montse Martínez, han anunciat aquest matí en roda de premsa, que “els col·lectius més vulnerables cridats en aquesta doble campanya de vacunació podran demanar cita a partir del 10 d’octubre per poder-se vacunar a partir del 17 d’octubre”. La Dra. Cabezas ha insistit en “la importància d’aquesta vacunació en els col·lectius més vulnerables i també les embarassades”.

Les residències, primer lloc de vacunació

La vacunació contra la grip i la dosi de record contra la COVID-19 va començar el passat dilluns 26 de setembre, a les residències de gent gran, tant pels residents com per als treballadors, així com per a la població major de 80 anys i els professionals sanitaris, per ser considerat el col·lectiu més vulnerable.

Des d’aquell dia, els equips d’atenció primària es traslladen a les residències per fer la vacunació, com es va fer l’any passat, per evitar que els residents hagin de desplaçar-se i així garantir una correcta vacunació.

D’altra banda, les persones més grans de 80 anys han de demanar cita, dia i hora, al seu CAP per vacunar-se.

Vacunes

El Departament de Salut disposa aquest any d’un total de 1.604.800 dosis de vacunes contra la grip, 34.800 dosis més que a la campanya de vacunació de
l’any passat. Aquesta campanya, Catalunya ha tornat a adquirir de les tres vacu-
nes de la grip –vacunes tetravalents d’alta càrrega antigènica; vacunes tetravalents d’immunogenicitat reforçada i vacunes tetravalents.

La cap de servei de Medicina Preventiva ha assegurat que “l’objectiu de la campanya de vacunació d’aquest any vol superar les cobertures de vacunació de l’any passat que va ser d’un 75% en persones de més de 60 anys, en el personal sanitari i sociosanitari, i del 60% en dones embarassades i en persones amb condicions de risc, especialment en infants”.

Pel que fa a les vacunes de la dosi de record contra la COVID-19 es disposa d’uns 2 milions de dosis contra la COVID-19.La vacuna que s’administra és bivalent amb soques adaptades a la variant Òmicron, la BA4 i la BA5, per fer front a les variant actuals.

Com es pot demanar cita per a la vacunació?

Les persones de més de 80 anys i que no viuen a residències, des del 26 de setembre, poden demanar cita per vacunar-se directament al seu centre d’atenció primària habitual, trucant per telèfon o presencialment.

La població de més de 60 anys i les que formin part dels col·lectius de risc: pacients amb problemes crònics i factors de risc, persones amb immunosupressió, professionals de salut, persones que viuen a residències, cuidadors de persones amb factors de risc i dones embarassades poden demanar cita a través del web de programació de visites, citasalut.gencat.cat o a través de La Meva Salut, a l’apartat “Cita”. També contactant directament, de forma presencial o telèfon, amb el seu Centre d’Atenció Primària habitual.

“Aquest tardor, protegeix-te el doble”

La campanya d’enguany del Departament de Salut incorpora com a lema “Aquest tardor, protegeix-te el doble”, que es podrà llegir en diferents cartells informatius distribuït als centres sanitaris. També inclou un vídeo que es projectarà a les pantalles dels centres i es difondrà a les xarxes socials, així com les falques d’àudio per als mitjans radiofònics, amb la voluntat de poder arribar a tota la població a través dels mitjans de comunicació.

Com a novetat, aquest any, el Departament de Salut ha dissenyat uns stickers per ser utilitzats en les plataformes de comunicació com whattsapp, telegram, signal per incentivar la doble vacunació entre els col·lectius cridats i així garantir una bona protecció.


Més informació:
https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/vacunacions/Vacunacio-antigripal/
(govern.cat) 5/10/2022
Llocs: Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) i al Museu de Ca n'Oliver (carrer de València, 19)
   

  Aquest anunci pertany a una revista apareguda l'any 1925
 
L'any 1957 s'inicia la Coral Els Novells. La imatge es de 1964



Cerdanyola acollirà un
Green Data Center Campus



 
 
 
Carlos Cordón durant la presentació del projecte del Green Data Center Campus
 
AQ Compute, gestora de centres de dades filial del grup alemany Aquila Capital, invertirà 300 milions d’euros en construir un gran centre de dades amb una capacitat elèctrica de 50 megavats (MW) a Cerdanyola del Vallès

El centre de dades crearà 300 llocs de treball directes, 300 indirectes i 1.500 a les empreses usuàries.

Cerdanyola ocuparà un lloc destacat al mapa europeu de centres de dades amb la construcció d’un d’ells als terrenys actualment ocupats per l’empresa Ceràmi-ques Catalònia, al Parc de l’Alba, al costat del Sincrotó Alba i la Universitat Autònoma de Barcelona.

El projecte era presentat ahir dimecres a les instal·lacions de CBRE amb la participació de l’alcalde, Carlos Cordón, qui va destacar la importància de la generació de llocs de treball i de la infraestructura per a la ciutat i afegeix que “suposa una gran oportunitat per a la ciutadania de Cerdanyola i entorns amb la construcció també de l’àrea dedicada a la innovació, un centre de formació i un espai dedicat a les start-ups”. Cordón també celebra que “paral·lelament, l’objecte de la instal·lació reforça l’estratègia de ciutat que des del govern municipal volem consolidar”.

El Green Data Center Campus de Cerdanyola serà el segon centre de dades que construirà la companyia, que ja en té un a Noruega. El complex del grup alemany és el més gran que actualment es projecta a Barcelona, ​​encara que n'hi ha quatre

 
més en marxa: Edged Energy, a l'Hospitalet, amb 16MW; Interxion, a Sant Adrià del Besòs (15MW); Edgeconnex, a Viladecans (8MW), i Adam, a Cerdanyola (4MW). Aquests projectes, més els que puguin sorgir en el futur, situen Barcelona entre les deu ciutats europees amb més potencial de creixement.

Situado dentro del Parque Tecnológico del Vallés, calle Artesans, 7. Comunica en sus proximidades con las autopistas AP-7 (E-15) y C-58, con dos accesos a menos de 2 km de clusters.

Este centro de datos se encuentra junto a servicios de emergencia: Estación de bomberos a 3 km, en la UAB, Comisaría de policía a 1,5 km.

Adam dispone, en la actualidad, de tres centros de datos, los cuales están interco-nectados mediante anillos de comunicaciones de alta capacidad y baja latencia. Esto permite establecer fácilmente sistemas D.R.S y B.R.S.

Los 3 centros de datos están también interconectados a los principales puntos de presencia de la península y a los principales puntos de intercambio: SPA-NIX, CAT-NIX, DE-CIX. También disponen de capacidad de interconexión con todas las principales plataformas cloud públicas en cualquier centro de datos en Europa.

Formatos de comercialización: rack, cubos dedicados, espacios privados y salas dedicadas a medida.  
 



El Congreso aprueba la creación de un fondo para compensar a las víctimas del amianto y sus dependientes


 
Se prevé que arranque con una asignación de los Presupuestos Generales de este año de 25 millones de euros.
El articulado de la norma, con origen en el Parlamento Vasco, ha salido ade-lante con el apoyo de todos los grupos.


El Congreso de los Diputados ha aprobado este miércoles por unanimidad la proposición de una ley para crear un fondo que compense a las víctimas del amianto por daños y perjuicios sobre la salud resultantes de una exposición "en ámbito laboral, doméstico o ambiental en España. Además, beneficiará también "a aquellos que dependieran económicamente del causante".

El Fondo para la Indemnización de las Víctimas del Amianto será gestionado por el Instituto Nacional de la Seguridad Social y arrancará con una asignación de los Presupuestos Generales de este año de 25 millones de euros, según ha anunciado la diputada socialista Mercé Pérea. Asimismo, contará con otras aportaciones como, por ejemplo, de sanciones a empresas.

Ahora, el texto promovido desde la Comisión de Trabajo pasa directamente al Senado para su visto bueno definitivo, ya que se ha votado en Comisión con
competencia legislativa plena.

Una vez publicado en el BOE, se dará un plazo máximo de tres meses para el desarrollo del reglamento necesario, que aparte de definir las compensaciones, también determinará quién es responsable de valorar y diagnosticar las causas de la enfermedad.

El articulado de la norma, que tiene origen en una proposición del Parlamento Vasco, ha salido adelante con el apoyo de todos los grupos que han coincidido en destacar la necesidad de remediar una "injusticia". La exposición de motivos, sin embargo, se ha votado por separado y ha salido adelante con 32 votos a favor y cinco en contra, uno de ellos de Vox.

Otros grupos como Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) han planteado, vía enmienda, que la ley incluya otros beneficios para los afectados, como coeficientes de mejora o jubilaciones anticipadas.

(rtve.es/noticias) 13-7-2022



Dies Internacionals i Mundials



21 de novembre - Dia Mundial de la Televisió
21 de novembre - Dia Mundial de la Salutació
21 de novembre - Dia Internacional de l'Espina Bífida
21 de novembre - Dia Mundial de la Pesca
22 de novembre - Dia Internacional del Músic o Dia de la Música
22 de novembre - Dia Internacional de la Síndrome 22q11 (edició de novembre)
23 de novembre - Dia Internacional de la Paraula
23 de novembre - Dia Europeu dels Sense Sostre
23 de novembre - Dia Internacional de l'Assessor d'Imatge
24 de novembre - Dia Mundial de l'Evolució
24 de novembre - Dia d'Acció de Gràcies
25 de novembre - Black Friday
25 de novembre - Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona
25 de novembre - Dia de No Comprar Res (BND Buy Nothing Day)
25 de novembre - Dia Internacional de l'Enginyer de Sistemes
26 de novembre - Dia Mundial de l'Olivera
26 de novembre - Dia Mundial contra l'ús indiscriminat d'Agroquímics
27 de novembre - Dia del Mestre (Espanya)
28 de novembre - Ciber Monday
29 de novembre - Dia Internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí
29 de novembre - Dia Mundial de la Conservació del Jaguar
29 de novembre - Dia Internacional de les Defensores de Drets Humans
29 de novembre - Dia de Conscienciació sobre la Síndrome de Menkes
30 de novembre - Dia de Commemoració de totes les víctimes de la guerra química
30 de novembre - Dia Internacional de la Seguretat Informàtica
30 de novembre - Dia Internacional de la lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)
30 de novembre - Dia de l'Influencer
30 de novembre - Dia de l'Aqüicultura
 



Tal com díu el refrany
pel
NOVEMBRE:



Malaltia de novembre no té cura i paga amb la sepultura.
Els arbres de pinyol pel novembre s’enterren i pel maig surten al sol.
Novembre acabat, hivern començat. Novembre assoleiat i abril plujós, estiu abun¬dós.
Novembre calent, maig gelat.
Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar.
Novembre i febrer són marit i muller. (Són inestables).
Novembre, març i febrer, s’avenen d’allò més bé.
De novembre enllà, agafa sa manta i no la deixis estar.
Pel novembre, bones torrades, castanyades i bunyolades.(Són les menges pròpies d'aquest mes).
Pel novembre, castanyes i nous.
Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i fins una altra anyada.
Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals.
Quan novembre ve, abriga’t bé.
Qui pel novembre no ha sembrat, que no sem¬bri, que ja és tard.
Si pel novembre trona, la collita serà bona.
Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós.
A Sant Andreu, no li llauris el peu.
Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l’estiuet, fam i fred.(L estiuet de Sant Martí és un temps de bonança que ve després dels primers freds de la tardor).
Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia.
De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual.
De Tots Sants a Nadal, justa una passa de gall (En referència a la durada del dia).
De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens doni Déu.
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.
De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir.
De Tots Sants fins a l’advent, ni massa pluja ni massa vent.
Ditxós mes de Déu que comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu.
Entre Tots Sants i Nadal, pluja i vent faran prou mal.
L’ocell que no és aquí per Sant Martí, s’ha quedat pel camí.
La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu.


(Del llibre "Tots els refranys catalans" de Anna Parés i Puntas)



Salut comença a vacunar contra el virus del papil·loma humà (VPH) a tot l'alumnat de 6è de primària



 
La inclusió d’aquesta vacuna al calendari de vacunacions garanteix la protecció, també en nens, davant la infecció pels genotips de VPH inclosos en les vacunes

Coincidint amb l’inici del curs escolar, el Departament de Salut ha iniciat de forma progressiva la vacunació als centres educatius catalans contra el virus del papil·loma humà (VPH) a tot l’alumnat de 6è de primària, noies i nois d’11 i 12 anys, tal com es va anunciar el mes de maig d’aquest any. La inclusió d’aquesta vacuna al calendari de vacunacions sistematitzat garanteix l’equitat de gènere i la protecció, també en nens, davant la infecció pels genotips de VPH inclosos en les vacunes.

La vacunació a les escoles

A l’inici de curs, els centres d’atenció primària es coordinen amb les escoles per establir quin dia és el millor per iniciar aquesta vacunació.

Abans de posar les vacunes, les infermeres realitzen a cada infant una sèrie de preguntes protocol·làries per assegurar que el procés es fa amb total seguretat. Els pares i les mares dels infants han hagut d’autoritzar la vacunació prèviament i els infants van a l’escola amb el llibre de vacunes on, les infermeres, registren la vacuna que els hi posen. Al cap d’uns mesos d’haver rebut la primera dosi de la vacuna, les infermeres tornaran a l’escola a posar les segones dosis.

Avui, per exemple, a l’escola Roser Capdevila de Polinyà s’han administrat les vacunes contra el VPH i contra l’Hepatitis A 43 infants de 6è de primària. La vacunació l’han dut a terme al centre educatiu, dues infermeres de l’EAP Polinyà, que és el seu equip de referència.
Importància de la vacunació del VPH

El VPH és una infecció de transmissió sexual (ITS) que s’estima que el 85-90% de les dones i dels homes sexualment actius adquiriran en algun moment de la seva vida. Fins ara, el calendari de vacunacions de Catalunya només recomanava la vacunació contra el VPH en noies als 11-12 anys i en persones amb condicions de risc. Per aquest motiu, el 19 d’abril es va presentar la proposta de vacunació també per als nois, un cop revisada l’evidència científica, al Consell Assessor de Vacunacions a Catalunya.

Actualment, les vacunes administrades a Catalunya protegeixen contra 9 dels més de 100 tipus de VPH existents i representen el 90% de protecció contra el càncer de coll uterí i el 90% de les berrugues anogenitals. La vacunació en noies als 11-12 anys va començar a implementar-se el curs 2008-09 i va provocar la disminució de més del 60% de la incidència de les berrugues anogenitals en noies d’entre 16 i 19 anys, una dècada després.

Aquesta vacunació ha donat protecció indirecta en nois i homes, amb la reducció d’un 4-6% de les berrugues genitals i la reducció de certs genotips, alhora que ha donat també protecció indirecta a noies i dones no vacunades.

A Catalunya, el percentatge de noies que es van vacunar durant el curs 2020-21 va ser del 86%. En total la compra per aquest curs ha estat de 175.000 dosis, unes 70.000 per a nois, amb una inversió total d’uns 8,2 milions d’euros.



     
Les inscripcions per a les activitats de La Tardor És Gran es podran realitzar a partir del 20 de setembre de forma presencial a les oficines de l’Àrea Social (avinguda Espanya, 6C) o a través del correu electrònic promociosocial@cerdanyola.cat. Aquestes es poden realitzat presencialment a les a les oficines de l’Àrea Social (avinguda Espanya, 6C)  Les places són limitades.
Per resoldre dubtes o demanar informació cal adreçar-se als telèfon del programa de gent gran: 93.580.88.88 extensions 2141 i 3772 o 603.62.02.14.
D’altra banda, la Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada també ofereix, dins el programa La Tardor És Gran, diferents tallers de manualitats, massatges, lecto-escriptura, hort, gimnàstica de manteniment, alfabetització digital, relaxació, musicoteràpia, memòria, cuentoteràpia i jocs. Per inscriure’s en aquestes activitats cal trucar al 93.691.61.61

       



Visita als Jardins Històrics de Cerdanyola



 
 
   
Dues de les torres més representatives del nostre catàleg patrimonial que encara es conserven en bon estat; han estat seleccionades per ser visitades i viure en primera persona el benestar que disposaven els estiuejants des de finals del segle XIX fins a la seva marxa pels anys 1960.
Dos exemples de la Cerdanyola Modernista i Noucentista: la Torre Can Llopis i Ca n'Ortadó. La primera perfectament conservada és del 1872 obra atribuïda a Gaietà Buïgas, és propietat des del 2021 de l'Ajuntament i la segona coneguda també per Masia Rosa va ser construïda a partir del 1929 per Joaquim Lloret i Homs. Dues belles edificacions amb preciosos jardins que envolten l´edificació.


 
Per poder-les visitar cal fer-ho a través de les visites guiades que un cop per mes podran sol·licitar-ho a través del telèfon 935 914 130 en horari d'atenció al públic (de marts a dissabte de 17 a 20 h i diumenges i festius d'11 a 14 h) o bé caldrà inscriure's prèviament al Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès (seu de Can Domènech).
La propera visita guiada es farà el diumenge 27 de novembre i el 18 de desembre  que s’avança per Nadal.
 

     
        
       

                Tal mes d'octubre de fa 50 anys















               MESOS ANTERIORS  :    1ª Part : 1962-1968              2ª Part : 1969-fins avui  





Activitats del Museu d'Història de Cerdanyola, per a la resta del 2022



 
El Museu d'Història presenta les activitats que durà a terme a l'últim quadrimestre de l'any. La majoria de les propostes es realitzaran a les diverses seus del Museu, complementant-les amb sortides a jaciments i llocs destacats de la història del país.

Les primeres activitats començaran amb la celebració de la Diada. El Museu d'Història i el CRAC organitzen una visita a les restes arqueològiques i a l'exposició del Born a Barcelona, ​​per la qual caldrà inscriure's prèviament. També faran una visita guiada a l'exposició temporal  “La nit i el cel dels ibers”.

El primer dissabte i diumenge d´octubre arribarà una activitat habitual: el cap de setmana ibèric que, en aquesta XXII edició, estarà dedicada a les lletres i els signes. Tallers, visites, teatralitzacions... que organitzen el Museu i el CRAC, amb el suport de moltes persones i entitats de la ciutat.

El cap de setmana següent arriben les Jornades Europees de Patrimoni. Com cada any es farà la Jornada de Portes Obertes, visites guiades al Museu i Poblat de Ca n'Oliver i als temples de la vall de les Feixes. A més, es realitzarà una ruta amb bus i a peu pel Museu d'Història de Cerdanyola durant la qual es passarà pels espais patrimonials que en formen part.
 
A l'octubre també s'organitzarà un acte commemoratiu en record de les víctimes del franquisme, durant el qual està previst presentar el projecte expositiu de l'Església Vella de Sant Martí, un espai dedicat a la Memòria Democràtica de Cerdanyola.

Durant el mes de novembre es programarà una Jornada de Portes Obertes a Ca n'Oliver i dues activitats al jardí de Ca n'Ortadó. Aquest any incorpora nous elements de vida quotidiana i es faran visites guiades a una mostra sobre la Cerdanyola medieval. Per a l'Aplec de Sant Iscle, s'obrirà l'església i l'ermita de Santa Maria de les Feixes. Es farà un taller de motius medievals amb el CRAC a l'església i, a l'ermita, AFOCER presentarà una projecció retrospectiva d'imatges del concurs de fotografia de l'Aplec.

Finalment, per al mes de desembre, el museu prepara una nova activitat pensada per a públic familiar amb nens. Una mena de gimcana distòpica a Ca n'Oliver per les sales d'exposició, el poblat i els edificis reconstruïts. El Museu i el CRAC organitzaran aquesta proposta i comptaran amb la col·laboració d´entitats i persones de la ciutat. Es tancarà l'any amb la dinovena edició del Camí de Justícia ja tradicional en aquestes dates.
 



BASF col.labora amb el sincrotró Alba per optimizar la producció de bateries per a cotxes elèctrics




 
Les bateries dels cotxes elèctrics no han aconseguit encara un preu competitiu en comparació als cotxes de combustió. Això es deu principalment a l'increment en el cost de les matèries primeres que es fan servir per a produir els càtodes de les bateries. A l'hora de buscar materials per a càtodes de baix preu, la recerca en mètodes de fabricació més eficients és clau.

Una recerca liderada per la companyia BASF, en col·laboració amb diverses universitats i centres de recerca alemanys, ha estudiat com optimitzar el procés de producció convencional emprat per als materials de càtode rics en níquel, presents en les bateries d'ions de liti. Es tracta d'un procés tèrmic anomenat calcinació. Més concretament, l'equip de recerca volia comprendre en profunditat el mecanisme de litiació (addició de liti) en si mateix. A més, es buscava conèixer si un procés de calcinació en dos passos, incloent-hi un pas de litiació parcial, es pot fer servir per a sintetitzar materials per a càtode amb propietats similars a les d'aquells obtinguts amb un protocol de calcinació convencional, d'un sol pas.

El concepte de calcinació proposat porta a un increment del rendiment en un factor de tres, incrementant així l'eficiència en la producció dels futurs materials per a càtode, però mantenint les seves propietats fisicoquímiques i el seu comportament electroquímic. A més, es creu que s'aconseguiran altres avantatges afegits arran d'emprar aquest procés de litiació per a la síntesi d'aquest tipus de materials, com són una millora en l'homogeneïtat de la composició i la grandària dels grans o cristalites. Per tal de confirmar aquests avantatges serà necessari investigar quantitats de mostres a gran escala, fet que formarà part de treballs futurs.
Per a caracteritzar les mostres en profunditat després del pas de litiació parcial, es van dur a terme mesures de difracció de pols de raigs-X de sincrotró (XRD, per les seves sigles en anglès) en la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA. Aquesta és la primera vegada que es reporta la composició dels residus amb liti en forma d'agulla, fet indicatiu d'una reacció incompleta. Gràcies a la combinació de XRD i altres tècniques de caracterització, es va poder confirmar la presència d'hidròxid de liti en les mostres preparades amb el mètode convencional però no així en les mostres obtingudes amb la nova metodologia, basada en dos passos.

Aquests resultats formen part d’una llarga col·laboració amb BASF. Al 2021 ja es va publicar un altre article que contenia dades obtingudes a ALBA.

Els experiments que es van dur a terme en el Sincrotró ALBA van tenir lloc gràcies a l'accés industrial d'ALBA. L'accés industrial a les tècniques d'ALBA aporta avantatges d'utilitat per a les empreses i indústries com ara un temps d'accés més ràpid, un suport científic i administratiu més ampli i confidencialitat en els resultats (en comparació a l'accés acadèmic). Les tècniques disponibles en ALBA ofereixen resultats excepcionals que no és possible aconseguir amb altres equipaments i que poden ajudar a impulsar la competitivitat d'una empresa.

(Amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia. El Sincrotró ALBA forma part de la xarxa d'Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i ha rebut suport a través del projecte FCT-21-17088.) (cells.es  7/9/2022)



Deu trens uniran el centre de Barcelona amb l'aeroport del Prat cada 15 minuts en la nova línia operada per Ferrocarrils



 
El servei es realitzarà amb nous trens de 85 metres de longitud, cinc cotxes i capacitat per a 600 persones

Tindran les característiques específiques que requereix un servei a l’aeroport, com ara nombrosos espais per a equipatges i passadissos més amples per a facilitar la mobilitat interior. També disposaran dels sistemes més avançats de seguretat i informació en temps real sobre terminals i vols

Les noves unitats les fabrica Alstom i en el contracte s’inclou, a més, el manteniment dels trens per 15 anys, per al qual es construirà un taller específic al centre industrial que l’empresa té a Santa Perpetua de Mogoda

La nova connexió ferroviària ràpida que el Govern prepara per enllaçar el centre de Barcelona amb l’aeroport del Prat s’oferirà amb deu trens que uniran la ciutat amb les terminals T1 i T2. El servei, que el Govern ha encarregat a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), es prestarà amb nous trens que està fabricant Alstom.

Avui s’han fet públics els primers detalls de les noves unitats en el decurs d’una visita que el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha realitzat al centre industrial d’Alstom a Santa Perpètua de Mogoda, acompanyat de la presidenta d’FGC, Marta Subirà.

Govern també aposta per la descarbonització "amb fets com reiniciar les obres de l’L9, iniciar les obres per connectar les línies d’FGC del Vallès i del Baix Llobregat-Anoia, el tramvia de Tarragona o les Rodalies de Lleida".

Característiques del servei

Els trens tindran les característiques específiques per donar servei a l’aeroport, amb nombrosos espais per als equipatges i passadissos més amples per a facilitar la mobilitat interior. Inclouran, a més, els sistemes de senyalització, seguretat i informació al passatge més avançats de manera que s’assegurin els màxims nivells de seguretat i de servei a l’usuari. Disposaran dels màxims nivells d’eficiència energètica i reciclabilitat.
Cadascun dels deu nous trens, de 85 metres de llarg, estarà format per cinc
cotxes d'un pis, amb capacitat per a 600 passatgers i podran assolir una velocitat màxima de servei de 120 km/h.

Tot el tren serà de pis baix, excepte les zones de bogies i cabina, amb dobles portes de major amplada i situades a l’alçada d'andana. Els cotxes s'han dissenyat de manera que s'aprofiti al màxim l'espai interior, per a maximitzar-lo i per a dotar el passatge d'un major confort. Disposaran d’endolls i punts de recàrrega USB a tots els seients i xarxa wifi.

Seran trens permanentment connectats amb el centre de control i tindran sistemes de videovigilància activa, i disposaran del sistemes de ciberseguretat d'última generació". En el disseny dels trens, que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació ONCE, s’han seguit els criteris de Disseny Universal, per tal d’oferir la millor experiència de viatge per a totes les persones.

La nova connexió ràpida a l’aeroport comportarà millores respecte a l’oferta actual: prestarà servei a totes dues terminals de l’Aeroport –actualment s’atura només a la T2– i tindrà el doble de freqüències, amb un tren cada 15 minuts i sempre a les mateixes hores. I es facilitarà l’embarcament als trens a la terminal T1, ja que en tot moment hi haurà un tren a l’andana rebent passatgers perquè tinguin temps d’acomodar-se. Aquesta nova línia permetrà intercanvis senzills amb les principals línies de la resta de transports públics de Catalunya (metro, trens i busos).

Ferrocarrils ha formalitzat la compra dels trens aquest juliol, així com també la signatura del finançament de la inversió amb diverses entitats financeres i el Banc Europeu d’Inversions. El contracte inclou el subministrament de les 10 unitats (la primera està previst que arribi en tres anys) i el seu manteniment per a un període de 15 anys, per un total de 177 milions.

L’esquema tarifari permetrà que tant els costos d’operació com d’inversió (adquisició de trens) siguin coberts al 100% per les tarifes dels usuaris. I una vegada amortitzat el finançament dels trens, els beneficis de l’explotació permetran contribuir al finançament del conjunt del sistema metropolità de transport públic.



Població de Cerdanyola l'any 1911




 





L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès participa en el I Fòrum de les Agendes Urbanes Locals, organitzat per la Diputació de Barcelona



 
Coincidint amb la jornada, una trentena de municipis, entre els que es troba Cerdanyola, han presentat el Manifest de la Xarxa d’Agendes Urbanes Locals per demostrar el seu compromís per al seu desenvolupament. El text mostra la voluntat de treballar conjuntament per enfortir el projecte.

L’acte, que es va celebrar el passat 18 de juliol al Paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona, va ser el punt de trobada per compartir i posar en comú la feina que estan realitzant diferents municipis de Catalunya en l’àmbit de l’Agenda Urbana. En aquest sentit, l’Ajuntament de Cerdanyola ha demanat assistència a la Diputació de Barcelona per la redacció de l’Agenda Urbana Local.

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern d’Espanya,
Raquel Sánchez, i la vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, Carmela Fortuny, van ser les encarregades d’inaugurar la jornada. Durant la mateixa, es van poder conèixer les experiències de ciutats que estan implementant la seva Agenda Urbana i com aquesta sorgeix d’un llarg procés de planificació estratègica urbana i territorial per fer de les ciutats espais de convivència amable, inclusius, resilients i sostenibles.

La jornada també va servir per presentar el Manifest de la Xarxa d’Agendes Urbanes Locals, a la que pertany l’Ajuntament de Cerdanyola i 27 ajuntaments més de la demarcació de Barcelona, i que serveix per demostrar el nostre compromís amb el desenvolupament de l’Agenda Urbana emmarcada dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per Nacions Unides l’any 2015.



A la venda les entrades per a la programació de tardor
del Teatre Ateneu



 
La proposta teatral és eclèctica, abastant temàtiques que van des de la comèdia a la introspecció emocional en els personatges

Les persones afeccionades al teatre que vulguin disposar a l’avançada de les entrades per gaudir de la programació prevista per la tardor al Teatre Ateneu, ja poden adquirir-les entrant al web https://www.cerdanyola.cat/teatre Com és habitual hi haurà un petit descompte sobre el preu de taquilla per qui compri les localitats amb antelació, així com bonificacions per a persones jubilades i estudiants (escoles, instituts i universitat).

11 i 12 d’octubre i a les 20 h. "Búho"

La companyia cerdanyolenca Titzina Teatre obrirà la programació de tardor amb l’estrena de l’obra Búho. S’han programat dues representacions, els dies 11 i 12. El nou muntatge, creació de Pako Merino i Diego Lorca, parteix del fet que la majoria d’infants s'abracen a la llum. La companyia ens presenta a Pau, un antropòleg forense especialitzat en jaciments paleolítics. L’individu pateix un ictus que li provoca una amnèsia severa. L’espectador assistirà a una recerca interior per la seva memòria per recuperar-ne els records, en definitiva, la identitat.

21 d’octubre i a les 20 h. : "Buffalo Bill"

La proposta artística seguirà amb Buffalo Bill, obra original de Ramon Madaula que ell mateix i la periodista Raquel Sans posaran en escena al Teatre Ateneu. Una entrevista imaginària aprofundirà en el mític personatge, prototip d’una certa masculinitat però que no va interessar gaire al públic barceloní en les actuacions fetes al cap i casal el desembre de 1889.

Les cròniques diuen que -a diferència de la resta del món- Buffalo Bill no va despertar gaire entusiasme als barcelonins. Per quin motiu?
4 de novembre i a les 20 h.: “L'Oreneta”

L’Oreneta, un text de Guillem Clua interpretat per Emma Vilarasau i Dafnis Balduz. Una cançó, “L'Oreneta”, té un significat especial per als dos personatges, que aniran desgranant detalls del seu passat, marcat per un atemptat terrorista de signe islamista que va patir la ciutat l'any anterior.

18 de novembre a les 20 h. : "El sopar dels idiotes"

La proposta artística compta amb una comèdia, El sopar dels idiotes, de Francis Veber adaptat per Paco Mir. L’obra narra la història d'un executiu que sol sopar setmanalment amb amics "tots ells homes de negocis" i un convidat molt particular. L'objectiu és presentar, en petit comitè, a un desconegut seleccionat per a tenir alguna afecció que consideren estúpida. Un elenc efectiu, format per: David Olivares, Artur Busquets, Anna Gras, Toni González, Jordi Vidal Gómez i Ariana Bruguera. L'obra dirigida per Pep Anton Gómez farà riure a tothom

16 de desembre, a les 20 h.: "León"

La programació la tancarà l’obra León, un text amb dramatúrgia de Maria Pla a partir d’una idea d’Òscar Intente. Antoine de Saint-Exupéry va dedicar El Petit Príncep a l’escriptor i crític d’art Léon Werth, el seu gran amic, un excombatent de la Primera Guerra Mundial , un vell pacifista, un jueu resistent que passava fred i gana, sol, amagat en un racó de la França ocupada. El text imagina una trobada entre els dos personatges. Es tracta, doncs, d’un conte sobre la solitud, l’amistat, la vida, la mort i la responsabilitat de ser persones. Quimet Pla dóna vida a Léon i Òscar Intente, a l’aviador.

Les entrades de la programació de tardor del Teatre Ateneu es compren per Internet a https://www.cerdanyola.cat/teatre



La Generalitat inicia l'elaboració del cens de l'amiant a Catalunya per eliminar-lo de tots els edificis públics
i privats




 
El Departament de la Presidència ha formalitzat ja l’encàrrec a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per tal que elabori una cartografia on es delimitin les cobertes

L’objectiu del Govern és disposar d’una primera capa del cens a finals del 2023, amb l’objectiu prioritzar les actuacions necessàries per eradicar l’amiant de tots els edificis públics el 2028, i del conjunt del territori el 2032, tal i com marca la normativa europea
La Generalitat ha iniciat els treballs per a l’elaboració del cens de l’amiant a Catalunya, que preveu tenir enllestit a finals de 2023, amb l’objectiu de recollir informació sobre instal·lacions que continguin aquest material, altament perjudicial per la salut, tant en entorns públics com privats i implementar les mesures necessàries per a la seva gestió i eradicació.

El Departament de la Presidència ha formalitzat ja l’encàrrec a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per tal que elabori una cartografia on es delimitin les cobertes en alçada que puguin contenir fibrociment a tot el territori de Catalunya. Aquestes dades s’obtindran mitjançant vols de cobertura amb sensors hiperespectrals i el tractament i georeferenciació posterior de les dades.

L’objectiu és disposar d’aquesta primera capa del cens a finals del 2023, la qual cosa permetrà dimensionar l’afectació i prioritzar les actuacions necessàries per tal d’assolir d’eradicar l’amiant de tots els edificis públics el 2028, i del conjunt del territori el 2032, tal i com marca la normativa europea.

L’encàrrec també inclou la creació d’una aplicació informàticaque incorpori aquesta primera capa d’informació, que permeti la visualització i explotació dels resultats obtinguts i que serveixi de base per completar el cens amb la resta d’informació necessària: presència d’amiant a ubicacions diferents de les cobertes, el seu estat de conservació, nivell de risc que suposa, etc.

Amb aquesta intervenció, el Departament de Presidència també donarà suport als municipis del país que, d’acord amb la Llei estatal de residus aprovada l’abril de 2022 imposa als ajuntaments l’obligació d’elaborar un cens d’instal·lacions amb amiant i d’un calendari que planifiqui la seva retirada, sense dotar-los dels recursos econòmics ni materials necessaris.

L’actuació s’impulsa des de la Comissió per a l’eradicació de l’amiant a Catalunya, adscrita a la Secretaria del Govern de la Generalitat de Catalunya, que també és la responsable d’impulsar el Pla Nacional i la Llei per a l’eradicació de l’amiant.

El Govern, tal i com va anunciar aquest juliol el president Pere Aragonès, està compromès amb l’eliminació total de l’amiant, i atendrà els 100% dels ajuts sol·licitats durant el 2021, que corresponen a un total de 1.453 i sumen un import de 7.168.181 euros. A més, i també amb la fita de l’amiant 0 a Catalunya, s’avança en l’aprovació del Pla Nacional per a l’Eradicació de l’Amiant que està previst que es pugui fer realitat durant el primer trimestre del 2023.


Primera fase de comercialització
de les parcel·les del Parc de l’Alba
a Cerdanyola del Vallès



 




Noticies d'ASCAMM Cerdanyola



 


Troben més de cent estatuetes úniques del summe sacerdot Imephor a la necròpolis egípcia de Kom el-Khamasin


 
 
L’equip de recerca de la UAB que duu a terme una campanya de rescat a la necròpolis de Kom el-Khamasin, al sud-oest de Saqqara, ha descobert enguany més de cent estatuetes funeràries del summe sacerdot egipci Imephor, cadascuna única en forma i concepció. Els investigadors han treballat també en un segon jaciment de la concessió que podria ser un recinte reial per al culte, d’on han tret a la llum nombrosos fragments de pintures que guarnien l’edifici.

La troballa més important i sorprenent d’enguany ha estat una acumulació de més d’un centenar d’estatuetes d’Imephor amb el nom complet del sacerdot inscrit al braç dret. Es tracta d’un tipus d’estatuetes funeràries sense paral·lel, cadascuna única en forma i concepció, que mesuren entre 15 i 30 centímetres. Les estatuetes són del mateix tipus que les 12 que ja es coneixien pel mercat il·legal d’antiguitats, de les quals només una ha pogut ser repatriada. L’any passat els investigadors van recuperar dos petits fragments molt malmesos d’aquestes estatuetes, que els van donar la pista per trobar enguany el conjunt.

De la mastaba d’Impehor s’han recuperat també 38 blocs o fragments de blocs amb inscripcions i relleus procedents, majoritàriament, del sostre de la cambra funerària. Inscrits amb dues franges paral·leles de text jeroglífic amb els noms i títols del sacerdot, aquests fragments permeten reconstruir ja gairebé integra- ment el sostre de la cambra i queda definitivament fixat el contingut de la inscrip- ció.
Edifici i pintures de la reialesa

Al nord-est de Kom el-Khamasin, en un segon jaciment de la concessió de la Missió que els investigadors van identificar el 2019 i van anomenar Square Building, els treballs han tret a la llum el que devia haver estat un edifici reial de caràcter cultual, de 37,5 × 33,8 metres, que va ser construït en tovot amb elements de pedra calcària (el llindar i les bases de les columnes), amb un cos central ben definit i tot un seguit de corredors i cambres laterals.

Al cos central de l’edifici els investigadors han fet una descoberta que qualifiquen d’excepcional: un conjunt de pintures en colors vius format per centenars de fragments d’estuc de paret, alguns dels quals de fins a 30 centímetres de llarg, que malgrat el seu estat, molt fragmentari, permeten identificar motius iconogràfics regis, com ara un rei ornat amb un ureu, un Horus de Behdet amb les ales desplegades, un cavall i un carro de combat.

Una altra característica essencial d’aquest jaciment són les grans acumulacions de ceràmica (36 en total) que hi ha al voltant, datades també del Regne Nou i amb relació estructural i semàntica amb el complex. Diverses evidències suggereixen que l’edifici del Regne Nou pot haver-se aixecat damunt un jaciment anterior, del Regne Antic.   (uab.cat)

Les dessalinitzadores catalanes han produït més de 30 hm3 d'aigua durant els últims sis mesos

 
 
Vista aèria de la dessalinitzadora del Llobregat.


 
• Des del mes de febrer, amb l’entrada en l’escenari de prealerta del sistema
 Ter-Llobregat, aquestes plantes estan funcionant al 85% de la seva
  capacitat
• Amb la seva producció, s’alenteix el descens de reserves dels embassa-   
  ments
• Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es constata que durant aquest
  2022 la ciutadania està consumint més aigua, amb increments puntuals
  d’un 10% respecte la demanda de referència, pel que s’insta a fer un
  consum responsable.


Les dessalinitzadores catalanes, concretament la del Llobregat i la del Tordera, han produït un total de 31 hm3 durant sis mesos, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Des del mes de febrer d’enguany, el sistema Ter Llobregat es troba en l’escenari de prealerta tal i com estableix el Pla de Sequera, al situar-se les seves reserves per sota del 60% de la seva capacitat.

 En aquest escenari, una de les mesures dutes a terme ha estat incrementar la capacitat de producció de les dessalinitzadores, passant del 20-30% habitual (règim de producció típic d’anys humits i normals) al 85%.

Concretament, la del Llobregat funciona amb 7 dels 10 mòduls que disposa activats i la de la Tordera amb 3 dels 4 mòduls activats. Aquest és el volum màxim produït d’aigua dessalinitzada de la història, tenint en compte que fins ara, va ser en el 2018 i el 2019 quan es van assolir els màxims, amb una producció de 27 i 28 hm3, respectivament.
 
Alentir el descens dels embassaments

L’increment de producció de les dessalinitzadores es duu a terme amb l’objectiu que s’alenteixi el descens de reserves dels embassaments del sistema Ter Llobregat, que actualment se situen al 47% de la seva capacitat, amb 287 hm3. Sense l’aportació de les dessalinitzadores, avui els embassaments estarien entre el 42%, amb 256 hm3. Cal tenir en compte que la dessalinització està concebuda per tenir un major pes en èpoques de sequera i que el seu funcionament sigui més baix en períodes humits o normals.

Cal tenir en compte que l’estiu és l’època de l’any en què es consumeix més aigua, atès que a més d’una major demanda urbana també és el període de l’any en què s’han de garantir les campanyes de reg, a més que les elevades temperatures també produeixen una major evaporació de l’aigua.

Tot i això, des de l’Agència Catalana de l’Aigua s’està constatant que entre els mesos de maig i juny s’han produït puntes de consum d’aigua a nivell domèstic, amb increments d’un 10% respecte la demanda de referència. És per aquest motiu que s’insta a la ciutadania fer un consum responsable, tenint en compte que des de finals de 2020 el règim de pluges és inferior a la mitjana i que la tardor de 2021 i la primavera de 2022 han estat, en línies generals, molt seques, quan habitualment són els períodes on plou més i quan es produeix una major recàrrega d’aigua.
 


Avenços a l'eradicació
de l'amiant a Catalunya




 
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha reunit amb l’associació Jubilats Macosa – Alstom d’afectats per l’amiant a l’Agència de Residus de Catalunya. Aragonès ha anunciat el compliment del 100% de les sol·licituds d’ajuts presentades el passat 2021 per compensar els greuges causats per aquest material, un total de 1.453 sol·licituds amb un valor de 7.168.181 euros. El president ha destacat que “avancem de forma progressiva i sense aturar-nos cap a l’eradicació de l’amiant a Catalunya”, ha explicat a la sortida de la reunió.

Arribar aquest objectiu és una de les prioritats que té la Generalitat, segons ha explicat Aragonès, posant en primera línia “la defensa dels drets dels afectats i el compromís de les institucions per retirar l’amiant de Catalunya, que vol dir retirar-lo de les nostres vides”, ha reblat.

El cap de l’Executiu ha explicat que l’abonament d’aquests ajuts es podrà finançar amb “4.000.000 d’euros del cànon dels residus de la construcció de 2021, també amb 1.000.000 d’euros de transferència del Departament d’Empresa i estem en disposició de dir que els 2.168.181€ restants els podem cobrir amb el cànon de la construcció del primer semestre 2022”, ha dit.

El president ha posat en valor la feina de l’associació Jubilats Macosa – Alstom com “una de les entitats amb més trajectòria en la lluita per a l’eradicació de l’amiant a Catalunya. En la denúncia de com de perjudicial és per a la salut i en la defensa dels drets de les persones afectades que han estat exposades al llarg
de la seva vida laboral”. Pel cap de l’executiu “sense la seva feina col·lectiva no
hauríem avançat tant en els propers mesos i anys en la sensibilització de la població” i per tant, ha traslladat el seu agraïment.

Aragonès també ha recordat que l’objectiu d’eradicar l’amiant a Catalunya ha quedat demostrat per part del Govern “a finals de l’any passat amb la inversió de 4,5 milions d’euros per retirar l’amiant de tots els edificis de Badia del Vallès. Un cas singular en què la totalitat dels edificis estaven afectats”, ha esmentat.

També ha fet al·lusió a la Llei d'eradicació de l'amiant, que està inclosa en el Pla normatiu del Govern. “Ja s’ha fet una important consulta pública i tot fa preveure que pugui ser aprovada pel Govern i així iniciar el tràmit parlamentari al llarg del 2023 per la seva aprovació definitiva”, ha afegit.

Altres iniciatives encaminades en l’objectiu d’amiant 0 a Catalunya son l’avenç en l’aprovació del Pla Nacional per a l’Eradicació de l’Amiant que està previst que es pugui aprovar durant el primer trimestre del 2023 i el primer pas en l’elaboració del cens de l’amiant a Catalunya. “De la mateixa manera que en el cas de Badia, l’elaboració del mapa de l’amiant va ser determinant per poder elaborar un pla i després actuar, ara ho volem fer a nivell de Catalunya”, ha explicat el president. Aquest és “un projecte molt ambiciós”, ha dit, fet amb la col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i que s’executarà entre 2022 i 2023amb un cost aproximat de 700.000 €.


Un estudi alerta que viurem més anys, però molts seran amb pitjor salut



 
A l'estudi “L'augment de la longevitat a Europa: afegint anys a la vida o vida als anys?”, que es publica a la revista Perspectives Demogràfiques del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, elaborat pels investigadors Iñaki Permanyer i Octavio Bramajo, alerten sobre la necessitat d'implantar polítiques públiques que facin front a les creixents taxes de morbiditat que s'acosten a Europa. Els investigadors han explorat en quina mesura els increments de longevitat a Europa durant els darrers 30 anys s'han produït amb guany d'anys en bona salut o mala salut, posant el focus no només en la quantitat, sinó també en la qualitat dels anys guanyats.

Per al seu estudi, els investigadors han utilitzat dades de l'Institute for Health Metrics and Avaluation (Global Burden of Disease), que proporciona indicadors de 204 països i territoris des de 1990 fins a l'actualitat, la qual cosa els han permès fer estimacions sobre l'esperança de vida (EV), l'esperança de vida saludable o amb bona salut (EVS) i l'esperança de vida no saludable o mala salut (EVNS). És la primera vegada que s'investiga amb perspectiva internacional l'esperança de vida en bona o mala salut als diferents països europeus durant els darrers 30 anys, comparant-los entre si.

Centenaris, però malalts?

Segons aquesta recerca, els futurs increments en esperança de vida, eventualment per sobre dels 100 anys, podrien suposar un repte social majúscul si, a més, van acompanyats d'un increment no només de la morbiditat, sinó també de la comorbiditat (és a dir, persones que pateixen diferents malalties alhora).

Si els descensos en les taxes de mortalitat no van acompanyats per descensos equivalents en les taxes de morbiditat, les persones que visquin en aquestes societats tendiran a viure més anys, però en pitjor estat de salut, un fenomen amb enormes conseqüències per a la sostenibilitat dels sistemes de salut i de pensions tal com els coneixem.
L'estudi evidencia empíricament que la proporció d'esperança de vida viscuda amb mala salut sol ser més gran entre les dones i tendeix a incrementar-se en el temps

“Tot això suggereix la necessitat de destinar cada cop més recursos per reduir la morbiditat, ja sigui a través de campanyes preventives que retardin les edats d'inici de malalties o discapacitats (per exemple, promovent estils de vida saludables i entorns socioeconòmics inclusius i sostenibles) o mitjançant la inversió en tractaments o innovacions tecnològiques”, explica l'investigador Iñaki Permanyer.

A la immensa majoria de països europeus els canvis en esperança de vida entre 1990 i 2019 s'expliquen majoritàriament pels increments en esperança de vida saludable, que sempre supera el 60 % del total. D'altra banda, com més gran és l'esperança de vida inicial (el 1990), els subsegüents increments en esperança de vida es produeixen cada cop més a costa de viure més anys amb mala salut, especialment entre les dones.

El cas d'Espanya sobresurt

L'esperança de vida dels nascuts a Espanya l'any 1950 era de 64,2 i 59,3 anys per a dones i homes, i des d'aleshores fins ara, aquesta esperança de vida ha augmentat de manera pràcticament ininterrompuda fins a arribar als 85,1 i 79,6 anys el 2020, respectivament.

Espanya sobresurt perquè és un dels països més longeus (amb una EV el 2019 de 80 anys) pel fet que la proporció d'anys viscuts amb bona salut (EVS) és alta comparada amb altres països amb una longevitat similar. La proporció d'anys viscuts amb bona salut és més gran entre els homes. S'observa que encara que l'esperança de vida de les dones és més gran que la dels homes, aquesta es produeix a costa de viure més anys amb mala salut.   (uab.cat)


L'últim sobre l'Hospital Ernest Lluch


 
A la Revista de Ripollet d'aquesta setmana, apareix aquesta notícia a la pàgina 8
que pel seu interès per als veïns de Cerdanyola, reproduïm:


 



Els millors especialistes en vitrall de tot el món es troben a Cerdanyola



 
Aquesta visita es produeix en el marc del XXX Congrés Internacional del Corpus Vitrearum que reuneix bianualment a més de 100 especialistes de tot el món. Berna, Cracòvia, Siena, Estrasburg, Colònia, París, Colònia, Florència, Brussel·les, York, Viena, Sant Petersburg, Zurich, Anvers i Nova York, entre altres ciutats, han estat les seus de les diferents trobades de l’organització internacional, que enguany es reuneix a Barcelona, que comparteix seu amb Cerdanyola i Girona.

El Corpus Vitrearum és una organització que té per objectiu l’estudi dels vitralls a tot el món. El projecte va ser iniciat a Amsterdam l’any 1952 pel Comitè Internacional d’Història de l’Art (CIHA). El regeix un Comitè Internacional amb seu a París i cada país ha format el seu comitè nacional. Pel que fa als vitralls de Catalunya, sota el paraigua de l’Institut d’Estudis Catalans, s’han compilat més de 3.000 imatges, conservades al seu arxiu històric.

Així, cada dos anys els membres d’aquesta organització es reuneixen en un país diferent per tal de posar en comú els avenços, problemes i projectes que
sorgeixen. Aquesta reunió és l’anomenat Col·loqui Internacional del Corpus Vitrearum, que aquest any posava l’accent en el concepte i realització del vitrall de l’Edat Mitjana al Modernisme, i del qual Cerdanyola ha acollit una de les jornades.

Els comentaris dels especialistes congregats van lloar la qualitat del nostre museu:

“Mai havíem vist uns vitralls fets amb aquesta barreja de tècniques” comenta Sarah Brown, especialista del York Glazier Trust mentre observen els vitralls de Les Dames de Cerdanyola.

“Uns magnífics vitralls, obra cabdal del vitrall modernista a Catalunya”. Així definia Tim Ayers, president del Corpus Vitrearum Internacional, el tríptic de les Dames de Cerdanyola en l’obertura de la sessió celebrada el 5 de juliol al Museu d’Art, que torna a situar Cerdanyola en el mapa internacional.


Comercialitzem a l'empresa de cosmètica Natura Bissé una segona parcel·la del Parc de l'Alba, a Cerdanyola del Vallès
Incasòl



 
 

En blau, la parcel·la PC1-01.01 del Parc de l'Alba de Cerdanyola del Vallès, comercialitzada a l'empresa Natura Bissé.
 
El Consorci del Parc de l’Alba és el propietari dels terrenys que compten amb prop de 5.000 m2 de superfície de sòl i un preu de venda de 3,3 milions d’euros

L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha comercialitzat a la companyia cosmètica Natura Bissé la parcel·la PC1-01.01 del Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès, per encàrrec del Consorci del Parc de l’Alba. El Consorci és el propietari dels terrenys que compten amb 4.923,17 m2 de superfície de sòl i un preu de venda de 3.332.000,61 milions d’euros.

Es tracta de la segona parcel·la que Natura Bissé adquireix al Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès. En aquest cas, els nous terrenys estan situats al costat de l’actual seu mundial d’investigació, fabricació i comercialització de la companyia. Natura Bissé preveu ampliar les seves instal·lacions en aquest nou espai.

El Parc de l’Alba, un nou districte ple d’oportunitats

El Consorci del Parc de l’Alba, integrat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

i de l’INCASÒL, és l’encarregat de promoure el desenvolupament del Parc de
l’Alba. Actualment, el Consorci està preparant una concurrència d’ofertes per poder comercialitzar en els propers mesos unes 60 hectàrees de sòl per activitat econòmica i residencial.

El Parc de l'Alba es consolida com un dels projectes estratègics de Catalunya i ofereix noves oportunitats d'inversió, amb 2,14 milions de m2, 70% dels quals es destinaran a activitat econòmica i el 30% restant al sector residencial. Amb la potencialitat de crear 30.000 nous llocs de treball i 5.733 habitatges, prop de la meitat del quals seran en règims protegits.

Un nou districte que comptarà amb 15.000 residents, un parc urbà de 200 hectàrees i una inversió pública de 450 milions d’euros. Actualment, el Parc de l’Alba compta amb empreses ja instal·lades, entre les quals destaquen la pròpia Natura Bissé, Stradivarius, Sener, i La Caixa, entre d’altres.

Així com edificis i equipaments destinats a la recerca i la innovació com són el Sincrotró Alba i la planta de poligeneració. 
 


Confirmen la presència plena
del Neolític al Pirineu



 
 
Coro Trasito (Osca) és considerada la cova cleda excavada a més altitud de la península Ibèrica (a 1548 metres). L'excavació de 2022 que ha conclòs aquesta setmana ha permès confirmar els indicis d'una agricultura consolidada de cereals (blat i ordi) durant el Neolític antic (entre 5300 i el 4450 anys abans de la nostra era). Els treballs que s’hi ha fet han proporcionat novament abundants restes de cereals.

 Aquesta evidència, juntament amb la presència d’eines vinculades al processa-ment de cereals (dents de falç i molins), i pol·len de cereal en nombroses capes del jaciment, consolida la imatge innovadora de la presència d'una agricultura en zones elevades del Pirineu en les primeres etapes del Neolític.

 Aquesta informació modifica la imatge tradicional del poblament de les zones de muntanya de la península i, especialment, del Pirineu durant el Neolític. Segons aquesta noció, el poblament humà del Pirineu a l'inici del Neolític hauria estat residual i associat a l'aprofitament estival de pastures d'altura en una ramaderia ovina. L'evidència arqueològica, en canvi, mostra una altra situació: un assenta-ment més estable, amb agricultura, un bestiar diversificat i una àmplia gamma d'activitats associades.

Situada al municipi de Tella-Sin, comarca de Sobrarb, el jaciment consisteix en una cavitat de grans dimensions que alberga indicis de l'estabulació de bestiar al llarg de diferents èpoques: moderna, edat del Bronze (datades entre 1430-1280 abans de la nostra era) i Neolític antic. El jaciment és objecte d'estudi des de l'any 2011 sota la direcció dels arqueòlegs Javier Rey (Departament d'Educació Cultura i Esport del Govern d'Aragó), Ignacio Clemente (Institució Milà i Fontanals – CSIC) i Ermengol Gassiot (Departament de Prehistòria, UAB).

Els vestigis neolítics

Els vestigis neolítics són els que actualment estan centrant l'atenció dels arqueò-legs. Consisteixen en les restes generades per l'estabulació de bestiar a l'interior de la cova durant el Neolític antic, en una successió d'estrats que cobreix més d'1 metre de gruix. Al costat s’hi documenten també indicis d'emmagatzematge d'aliments en petites sitges excavades en el sòl, així com fases en què l'espai estudiat de la cova va ser un lloc de treball. L'excavació al llarg de 45 metres quadrats permet estudiar-ho amb detall.

Els resultats tenen un alt valor científic: d'una banda, aporten informació inèdita sobre les primeres formes de ramaderia a l'Alt Pirineu, que es fonamentaven en ramats mixtos d’ovicaprins, bòvids i suids. Aquest fet contrasta amb les formes ramaderes tradicionals imperants a la fi del segle XIX i inicis del XX, amb  caba-
 

nes essencialment de bestiar oví. Un altre aspecte rellevant de la recerca és l'ampli ventall d'activitats que van fer en el jaciment els seus pobladors durant el Neolític: van manufacturar ceràmica, així com una àmplia gamma d'eines lítiques, d'os i de fusta; van processar lactis, i a més de carn del bestiar van consumir aliments procedents de la caça, de la recol·lecció d'un ampli espectre de fruits i van treballar minerals per elaborar pigments. Crida també l'atenció l'àmplia presència d'adorns, des de granisses de collaret i penjolls en petxines marines fins a un braçalet de marbre, que confirma la relació del jaciment amb altres àrees geogràfiques del llevant peninsular.

En la present campanya d'excavació s'ha reprès el programa Excava con el Geoparque de Sobrarbe. Des de 2013, aquest programa promou la participació setmanal de dues persones voluntàries en les excavacions de Coro Trasito com a eina per a la divulgació de la recerca en arqueologia. També ha acollit alumnat en pràctiques del grau d'Arqueologia de la UAB.

Les recerques en Coro Trasito es fan en el marc del projecte de recerca «Les primeres comunitats agropastorals de la vessant sud del Pirineu Central (5600-4500 calANE): economia i paisatge» (PID2020-115205GB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i codirigit per Ermengol Gassiot i Ignacio Clemente i en el marc de successives edicions del projecte «Arqueologia del pastoralisme en el bé natural Pirineus-Mont Perdut (vessant espanyol)», finançat pel Ministeri de Cultura i la Comarca de Sobrarb. 
(uab.cat)



El pont que connecta, per sobre de
l’AP-7 i la B-30, el campus de la UAB
i el nucli urbà de Cerdanyola es reformarà per tal de doblar-ne l’amplada



 
 
 
El pont que connecta, per sobre de l’AP-7 i la B-30, el campus de la UAB i el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès per l’avinguda de Serragalliners es reformarà per tal de doblar-ne l’amplada.

La intervenció permetrà passar dels actuals tres carrils per a tot tipus de vehicles i una vorera estreta a dos carrils de circulació de vehicles, dos carrils segregats per al transport públic, una vorera amb una amplada suficient per al flux de vianants i un carril bici. A més, està previst que la sortida de la B30 que actualment enllaça amb el pont passi per sota d’aquest i desemboqui directament a la rotonda de l’estació de Rodalies de Renfe.

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la UAB han presentat el projecte que transformarà un dels accessos al
campus amb més trànsit tant de vianants com de bicicletes, transport públic i vehicles particulars.

L’aportació de 600 mil euros del Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’AMB es destinarà a la construcció del carril bici previst a la intervenció del pont. Aquest futur carril bici tindrà 270 metres i formarà part de la Bicivia, la xarxa pedalable de la metròpoli de Barcelona; concretament pertany a l’eix Bicivia 9, que connectarà Montcada i Reixac amb Cervelló quan estigui completada.

La transformació del pont, que connecta, per sobre de l’AP-7 i la B-30, el campus de la UAB i el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès per l’avinguda de Serragalliners, s'iniciarà l'any 2.023. 
 



L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, torna a obrir les seves portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h.


 

El 1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera cita documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques i s’ha restaurat el temple.

L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions, en què van participar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit per refer la història de l’església.

La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar, el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació...

Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que podeu veure, han estat possibles gràcies a la col·laboració desinteressada de les entitats, les persones i les institucions esmentades i d’altres anònimes.

El 1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera cita documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques i s’ha restaurat el temple.

L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions, en què van participar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit per refer la història de l’església.

La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar, el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació...

Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que podeu veure, han estat possibles gràcies a la col·laboració desinteressada de les entitats, les persones i les institucions esmentades i d’altres anònimes.


Per poder visitar la església de sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, esta  oberta tots els tercers diumenges de mes d'10 a 14 hores.



El Govern implantarà noves mesures
de gestió del trànsit a l'AP-7



 

  S’habilitarà un nou carril addicional a l’AP-7 nord, entre Sant Celoni i
    Parets del Vallès

 
Es limitarà la circulació de camions per la dreta en trams de l’AP-7 i a
    una velocitat màxima de 80 km/h els divendres o dies previs a un festiu



El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha presentat avui al Govern un informe de mesures per una millor gestió del trànsit i la velocitat amb l’objectiu de reduir l’accidentalitat i les retencions a les carreteres catalanes.

L’informe mostra que, pel que fa a la sinistralitat, hi ha un 22% menys d’accidents amb víctimes mortals o ferits greus al conjunt de la xarxa viària i, en relació amb el nivell de retencions, el darrer pont de la segona Pasqua, el total de quilòmetres de retencions va ser un 47% més baix que el 2019. Tot i que el total de la mobilitat és similar al de l’any 2019, l’AP-7 i la C-33 han incrementat prop del 40% el trànsit total, i l’AP-7 concentra el 20% de les víctimes mortals de tota la xarxa viària catalana, amb 14 víctimes mortals fins ara.

Davant l’increment de trànsit en aquestes vies, el Govern anuncia que s’habilitarà un carril addicional nou a l’AP-7 nord entre Sant Celoni i Parets del Vallès, que se sumarà als 40 km de carril addicional amb els quals s’ha dotat l’AP-7 sud. També ha informat d’un carril addicional a la C-32 nord, de Llavaneres fins a Montgat.

Així mateix, en les properes setmanes entrarà en funcionament un sistema de grues en diferents punts estratègics de l’AP-7 per retirar vehicles accidentats amb celeritat, així com l’entrada en vigor de les restriccions de circulació de camions per Sant Joan, tots els caps de setmana de juliol i dates d’especial intensitat de la mobilitat.

Entre altres mesures, també s’establirà una limitació de la circulació de camions per la dreta i a 80 km/h en el tram d’AP-7 de dos carrils al sud del país i al tram central de l’AP-7 els dies d’especial confluència de trànsit, els divendres o bé els dies previs a un festiu a partir de les 5 de la tarda. I també es treballa en un pla d’aparcaments per a transportistes que els garanteixi el descans en diferents punts de l’AP-7.




Per controlar la velocitat, el Departament d’Interior licitarà aquest 2022 la instal·lació del sistema de velocitat variable a la C-58 i la iniciació dels projectes per instal·lar sistemes de velocitat variable a l’AP-7 centre (entre Santa Perpètua de la Mogoda i el Papiol), a l’AP-7 Nord (entre Sant Celoni i la Roca del Vallès) i a la C-33 (entre Parets del Vallès i el Nus de la Trinitat).

Aquestes mesures s’haurien d’afegir a la proposta feta pel Govern de reduir a 110 km/h la velocitat a l’AP-7 i a 100 km/h en trams on hi ha acumulació d’accidents a la part central de l’AP-7 / B30.

L’Executiu considera que l’alliberament dels peatges s’ha fet sense cap planificació i que hi ha un problema estructural a l’AP-7, motiu pel qual reclama un compromís clar del govern espanyol amb les infraestructures a Catalunya, com l’ampliació d’un tercer carril a Tarragona, la connexió de l’AP-7 amb l’A-7 per derivar part del trànsit a aquesta autovia gratuïta, l’ampliació de la capacitat de l’enllaç de l’AP-7 amb l’A-2 en sentit nord a Martorell o la finalització de les obres de l’N-II entre Tordera i Vidreres.





Cerdanyola rep la distinció de
"Ciutat de la Ciència i la Innovació"


 
La ciutat torna a formar part de la Red Innpulso, la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació impulsada i cofinançada pel Ministerio de Ciencia e Innovación.

El Ministeri de Ciencia e Innovación ha aprovat la concessió de la distinció de 'Ciutat de la Ciència i la Innovació' a un total de 20 ciutats i municipis, entre ells Cerdanyola del Vallès que torna així a formar part de la Red Innpulso. La ciutat ja va formar part al 2010 i va renovar l’acreditació al 2014, però al 2018 no es va presentar a la convocatòria de revalidació i havia perdut la distinció.

Carlos Cordón ha destacat que aquesta és una passa més “per aprofitar i treure profit de totes les oportunitats i inversions necessàries per poder gaudir d’un creixement sostenible i que pugui revertir en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania” i ha afegit que “tornar a la Red Innpulso ens permet estar en una lliga de ciutats que treballen per la ciència i la innovació i les oportunitats que ens donarà estar-hi les hem d’aprofitar”.

L’Ajuntament de Cerdanyola va presentar-se a la convocatòria 2021 realitzant una memòria explicativa de les iniciatives i projectes innovadors en marxa i en projecció.

D’entre totes les ciutats que han presentat la seva candidatura, únicament 20 han estat seleccionades i distingides com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. Amb la distinció i com a ciutat sòcia de la Red Innpulso, Cerdanyola podrà accedir a un centre receptor i distribuïdor de recursos, informació, projectes, finançament; intercanviar experiències i bones pràctiques; accedir a un fòrum tècnic i d’assessoria en l’estratègia de ciència i innovació; impulsar la compra pública innovadora; eliminar barreres a la innovació; donar suport a pimes innovadores i a l’emprenedoria; participar en projecte europeus, i contribuir al canvi de model productiu basat en el coneixement. També podrà beneficiar-se dels ajuts al a contractació d’agents locals per a la implementació de les polítiques innovadores municipals (fins al 75% del cost).


 Roda de premsa per informar de la distinció Ciutat de la Ciència i la Innovació

Amb les 20 ciutats d’aquesta convocatòria, la xarxa passarà a estar integrada per 83 municipis arreu de l’estat espanyol. Les ciutats de Viladecans i d’Ermua comparteixen la presidència.

Cal desatacar que han donat suport a la candidatura de Cerdanyola: Universitat Autònoma de Barcelona, Parc Tecnològic del Vallès, Consorci del Sincrotró, Cerdanyola Comerç i Serveis, Associació d’Empreses de Cerdanyola del Vallès, Fundació Parc Recerca UAB, Associació Àmbit B30, 30Virtual.net, HUB b30, Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, Associació de Directives i Empresàries, CCOO del Vallès Occidental i Catalunya Central i Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada.




Cerdanyola s’adhereix al Servei Comarcal de Biomassa Forestal



 
L’Ajuntament disposa d’una caldera de biomassa instal·lada al Pavelló Municipal Can Xarau-Paco Arpide, amb una potència 500kW, que funciona mitjançant estella forestal i que requereix d’una aportació d’unes 480 tones anuals d’estella per al seu funcionament.

El Servei Comarcal de Biomassa Forestal és un servei públic que té com objectiu contribuir a la prevenció d’incendis forestals a la comarca promovent la gestió sostenible de la superfície forestal i la valorització de la biomassa per a la generació d’energia tèrmica.

Compta com a usuaris amb els ajuntaments d’Ullastrell, Vacarisses, Terrassa i Viladecavalls i recentment també amb Cerdanyola del Vallès i Palau-Solità i Plegamans.

Aquest servei s’emmarca en l’estratègia comarcal de transició energètica i millora de la qualitat de l’aire. De fet, el Centre Logístic de Biomassa ja ha subministrat, des de 2018, prop de 6.800 tones d’estella provinent de fusta de boscos de la comarca als seus diferents usuaris.

Això equival al subministrament aproximadament 20 Giga Watts d’energia tèrmica a equipaments de la comarca, en substitució de combustible fòssil i estalviant l’emissió de més de 4.000 tones de CO2 a l’atmosfera.

Gràcies al Servei s’han gestionat 340 hectàrees de bosc. La fusta que arriba al Centre Logístic prové en un 67% dels boscos del Vallès Occidental. Castellar del Vallès i Matadepera són els municipis que n’aporten més.



Agrotiendas y cooperativas desperdician 80% menos fruta
que los supermercados




 
Un estudio de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) señala que las agrotiendas y las cooperativas desperdician hasta un 80 % menos fruta y verdura que los supermercados. El desperdicio alimentario en las agrotiendas, cooperati-vas agrarias y paradas de agricultores es de entre el 1 % y el 2 %, un porcentaje muy inferior al de los supermercados, donde del 5 % al 10 % de las frutas y hortalizas acaban en la basura.

Así se desprende de un estudio del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de Barcelona (ICTA-UAB) desarrollado en el marco de un proyecto que pretende contribuir a la creación de municipios resilientes que puedan hacer frente a situaciones de vulnerabilidad en materia alimentaria como la generada por la pandemia.

El 80 % de los alimentos mundiales se consumen en las ciudades, donde también se concentra el 70 % de la generación de residuos. El estudio, «Municipios resilientes a las pandemias mediante el nexo de agricultura de proximidad, energía, agua y residuos. Del piloto al municipio», pretende reducir el desperdicio alimentario, acercar la producción sostenible a los consumidores en las ciudades y concienciar a la población sobre este problema global.

El estudio compara el nivel de desperdicio alimentario de frutas y verduras en los establecimientos de cadena de distribución larga (supermercado, hipermercado), que suministran al 81 % de la población, con los de cadena corta (agrotiendas, cooperativas agrarias y venta directa del agricultor), que abastecen al 19 % de la población.

El desperdicio en las agrotiendas y las cooperativas es hasta un 80 % menor que en los supermercados debido a que, en este tipo de establecimientos, se establece una mayor relación entre el comprador y el vendedor, que fomenta el consumo de alimentos más variados y de temporada.

Asimismo, los clientes suelen tener una mayor conciencia ambiental y tienden a adquirir productos más «feos» estéticamente, la mayoría de los cuales no llegan
a los supermercados.

Según Pietro Tonini, investigador del ICTA-UAB responsable de este estudio, «entre un 10 y un 15 % de lo que se cultiva se queda en el campo debido a exigencias estéticas, a la saturación del mercado o a precios demasiado bajos, unas cifras que no se contabilizan como desperdicio alimentario».

El estudio, realizado con la colaboración del Ayuntamiento de Sabadell a partir de datos del Parc Agrari de Sabadell y de la cooperativa El Rodal, pone de manifiesto que quienes compran en supermercados/hipermercados suelen hacer un consumo más elevado de productos ultraprocesados, un tipo de alimentos que ha aumentado tras la pandemia.

Por el contrario, los clientes de agrotiendas y cooperativas consumen más cantidad de productos frescos, dedican más tiempo a cocinar, y tienen una mayor conciencia ambiental y sobre la alimentación saludable. Se estima que la distribución de cadena larga desperdicia 60 millones de toneladas de productos alimentarios cada año en Europa, es decir, entre 35 y 38 kilos por persona y año.

«Esto significa que más de una tercera parte de lo que producimos se desperdicia, un dato terrible», ha explicado Pietro Tonini, que ha destacado que, por fortuna, la cadena corta de distribución está creciendo en los países del Mediterráneo.

El objetivo del proyecto es concienciar y promover la producción alimentaria sostenible entre la población, acercando la producción al consumidor. «En la actualidad, los mayoristas importan los productos de lejos, de manera que estamos rompiendo el sistema que hay en torno a las ciudades», ha dicho Tonini.

(america-retail.com) 3/6
Cerdanyola demana que
el CAP Fontetes recuperi
la seva activitat total


 

 L’alcalde, Carlos Cordón signan la carta adreçada al conseller de Salut
El passat dimecres dia 1, els grups municipals amb representació al consistori i l’Associació de Veïns de les Fontetes firmaven una carta adreçada al conseller de Salut per demanar l’aplicació de la resolució aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya i referida a la reobertura del CAP de les Fontetes.

La carta, signada pels grups municipals amb representació de l’Ajuntament, l’Associació de Veïns de les Fontetes i d’altres entitats locals que també li donen
suport, urgeix a la Conselleria de Salut i al CatSalut que dotin a l’ambulatori de les Fontetes dels recursos necessaris restablint els serveis existents abans de la declaració de l’Estat d’Alarma decretat al març del 2020. La carta indica que “el CAP les Fontetes disposa de 1.260 persones usuàries assignades i té una àrea d’influència de més de 15.000 persones” i segons recull la mateixa carta “la seva reobertura total serviria per donar servei al barri i també per reduir la pressió a la resta de CAPs de la ciutat”.



El Consell Metropolità aprova de forma inicial el projecte de ressegellat de l’abocador de Can Planas


 
Al llarg del 2023 està previst que puguin començar les obres de ressegellat del dipòsit de residus Can Planas. El projecte va ser aprovat en el darrer Consell Metropolità, màxim òrgan de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entitat que gestiona l’abocador des del 1982.

L’abocador de Can Planas va ser clausurat al 1985 i llavors ja es va fer un segellat. Joan Miquel Trullols, director de Serveis de Prevenció i gestió de Residus de l’AMB, explica que tot i que “es va fer seguint els criteris avalats per l’agència de residus llavors no existia una legislació a nivell estatal referida a abocadors”.

El projecte de ressegellat contempla totes les capes superficials necessàries perquè es controlin els gasos que s’emeten a dins del dipòsit (petites quantitats). També es farà una capa d’impermeabilització per evitar que l’aigua de pluja entri a dins de l’abocador i una última capa més superficial de terra vegetal que farà circular l’aigua de pluja cap als laterals.
LAgència Catalana de Residus serà qui es farà càrrec del projecte de ressegellat amb un pressupost d’execució de 21.081.292,28 euros el que significa, tal i com destacat l’alcalde Carlos Cordón, que l’actuació no tindrà cap cost per a la ciutat. En un inici havia de fer-se càrrec del cost de l’actuació en un 40% l’Agència Catalana de Residus, un 40% l’AMB i un 20% l’Ajuntament de Cerdanyola.

Carlos Cordón, s’ha referit també al projecte de ressegellat com a una fita històrica per a la ciutat. Cordón recorda que van arribar al govern amb l’objectiu de “desbloquejar el creixement sostenible de la ciutat a través del Parc de l’Alba” i afegeix que per aconseguir-ho una passa imprescindible era remediar l’abocador de Can Planas. Pere Solà, director del Parc de l'Alba, explica que el ressegellat de l’abocador “és una mesura addicional per donar major seguretat a l’urbanització del Parc de l’Alba doncs tal com està l’abocador actualment no té cap incidència en el medi ambient i en les persones”. Solà també destaca que una vegada finalitzat el ressegellat, les 18 hectàrees es convertiran en parc urbà a disposició de la ciutadania.


Preparando el programa del XX Workshop Métodos rápidos y automatización en microbiología alimentaria


 
Se celebrará del 22 al 25 de noviembre en Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), con descuento para los suscriptores de Eurocarne

El Centro de Innovación, Investigación y Transferencia en Tecnología de los Alimentos (CIRTTA) y el Departamento de Ciencia animal y de los Alimentos han elaborado el programa del que será el XX Workshop Métodos rápidos y automatización en microbiología alimentaria, memorial DYCFung, que se celebrará del 22 al 25 de noviembre en Bellaterra, Cendanyola del Vallès, en la Facultad de Veterinaria de la Universidad Autónoma de Barcelona.

El objetivo de este encuentro pasa por ampliar y difundir los conocimientos teóricos y prácticos sobre métodos innovadores para detectar, contar, aislar e identificar rápidamente los microorganismos, y sus metabolitos, habituales en

los alimentos y el agua.

El workshop está destinado a directores y técnicos de industrias, consultorías y laboratorios agroalimentarios, así como de otros sectores (microbiológico, biotecnológico, clínico, farmacéutico, cosmético, químico, medioambiental, etc.); inspectores y demás personal de la administración; estudiantes de grado y postgrado; personal técnico y profesores universitarios; personal de otros centros de investigación...

A lo largo de estos tres días se sucederán ponencias, exhibiciones de las empresas de microbiología, sesiones prácticas de laboratorio y talleres.

(eurocarne)



Monitoritzen el "viatge" dels microplàstics per l'intestí
d'un organisme viu




 
Un equip de recerca de la UAB ha aconseguit fer un seguiment del comporta-ment dels microplàstics durant el seu “viatge” pel tracte intestinal d’un organisme viu i il·lustrar el que succeeix al llarg del seu recorregut. L’estudi, fet en Drosophila melanogaster amb eines de microscòpia electrònica posades a punt pels propis investigadors, suposa un avenç significatiu per poder analitzar d’una manera més precisa el risc per a la salut de l’exposició a aquests contaminants.

El comportament del micro i nanoplàstics (MNPLs) dins de l’organisme és una qüestió impossible de respondre avui per avui en humans i els models in vitro no son d’utilitat. Per això, cal buscar models animals que permetin respondre aquesta pregunta. Hi ha, a més, limitacions de les metodologies actuals per detectar i quantificar la seva presència en les diferents mostres biològiques humanes, la qual cosa impedeix una valoració precisa del risc en la salut per la seva exposició.

En aquest context, investigadors del Grup de Recerca en Mutagènesi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han aconseguit monitoritzar el seguiment dels MNPLs en el seu “viatge” des de l’ambient fins a l’interior d’un organisme viu. Ho han fet desenvolupant eines basades en microscòpia electrònica i en larves de la mosca Drosophila melanogaster, un organisme model àmpliament utilitzat per estudiar fenòmens i processos biològics.

L’equip de recerca ha estudiat el comportament dels MNPLs al llarg del seu recorregut amb poliestirè comercial de mides nanomètriques. El “reportatge fotogràfic” obtingut els ha permès veure la interacció dels MNPLs amb la microbiota i cèl·lules de la membrana que recobreix l’interior de l’intestí, la seva capacitat de creuar la barrera intestinal i la seva presència en l’hemolimfa, que equival a la sang en humans, i en els hemòcits, cèl·lules que es corresponen als nostres limfòcits.

“A més d’establir una nova aproximació metodològica, el nostre estudi confirma els grans avantatges de Drosophila melanogaster com a model per determinar els potencials efectes perniciosos associats a la ingesta d’aquests contaminants”, explica Ricard Marcos, investigador del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB, coordinador de l’estudi.

Efectes a nivell nanomètric

L’avaluació dels efectes biològics en diferents etapes de la vida de les larves va mostrar que, tot i que no es va observar cap toxicitat important, l'exposició va produir una àmplia resposta molecular, alterant l'expressió de gens implicats en la resposta general a l'estrès, el dany oxidatiu i la genotoxicitat, així com en els gens relacionats amb la resposta al dany físic sobre la barrera intestinal.



El seguiment de les partícules de nanoplàstics ha permès detectar-les dins de l'intestí mitjà (A), envoltant la membrana peritròfica (B), envoltant els bacteris de l'intestí mitjà (C), dins dels enteròcits (D), envoltades pels vacúols de l'intestí mitjà (E) i, finalment, arribant a l'hemolimfa (F).



“El nostre treball afegeix informació del que succeeix, pel que fa als efectes, quan la exposició és a nanoplàstics, que per la seva petita mida tenen per a nosaltres una rellevància especial, per la seva major capacitat de creuar les barreres biològiques i de produir efectes toxicològics que poden afectar la salut dels organismes, inclosos els humans”, assenyala Alba Hernández Bonilla, investigadora de la UAB i coautora de l’estudi.

Fins ara, la majoria dels efectes de MNPLs s’han estudiat en els rangs micro i inclús mil·limètric, i en models aquàtics, fonamentalment marins. Els estudis in vivo i utilitzant nanoplàstics són gairebé inexistents. És en aquest context on es veu la rellevància de l’estudi, que ha utilitzat metodologies mai abans fetes servir per a aquests propòsits, remarquen els investigadors.

L’estudi s’ha publicat a la revista Environmental Sciences: Nano i s’emmarca al projecte europeu PLASTICHEAL, coordinat per la UAB, que té com a objectiu oferir noves metodologies i evidència científica sòlida als reguladors, per establir la base de coneixements per a una avaluació adequada del risc dels MNPLs.

(uab.cat)
 



Curso en línea GRATIS para aprender Egiptología, incluye certificado con validez internacional



 
La Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) en colaboración con la plataforma Coursera ofrecen al público general la posibilidad de aprender sobre una de las civilizaciones más icónicas de la historia, el antiguo Egipto.

Para ello, proponen el curso «Egiptología (Egyptology)» que promete ser uno de los más completos de la plataforma y que traerá grandes beneficio para todos los cibernautas. Es preciso decir que para incorporarse al curso no se piden requisitos puntuales, como experiencia o conocimientos previos, el único requisito es tener disposición de aprender. Así como, tener deseo, interés y entusiasmo para conocer esta magnífica civilización.

A lo largo del curso se enseñará sobre la cultura e historia del antiguo Egipto y cómo fueron capaces de dejar un legado arquitectónico, histórico y textual, que incluso en la actualidad sigue siendo muy importante. Al mismo tiempo, se pretende ofrecer una introducción general en la disciplina egiptológica donde se abordarán aspectos importantes de la antigua civilización, específicamente sobre los templos, los monumentos, las ciudades, los faraones, la escritura jeroglífica, la religión y los complejos funerarios.

Con el objetivo de lograr una experiencia enriquecedora y un idóneo proceso de desarrollo educativo, se han agregado distintos recursos didácticos. Por lo tanto, durante el proceso de capacitación se proporcionarán materiales gráficos y herramientas de alto nivel académico para expresar con claridad un determinado tema, entre los que destacan los videos, las lecturas, las infografías y los diaporamas.

En lo que se refiere al proceso de certificación, para solicitar el certificado se debe completar más del 85 % del curso. El trámite se realiza directamente en la plataforma Coursera y será validado por la Universidad Autónoma de Barcelona
(UAB). Se debe mencionar que el curso no tiene ningún costo, no obstante, para adquirir el cerficado se debe efectuar un pago en la plataforma.

Pese a que no se establecen fechas límites ni horarios, el curso tiene UNA dura-ción aproximada de 36 horas para completar en nueve semanas. Además, se desarrolla de principio a fin en línea y durante ese lapso se explicará a profundi-dad los siguientes temas:

Semana 1. Bienvenida y presentación: Orígenes
Semana 2. Pirámides
Semana 3. Sinuhé
Semana 4. Hyksos
Semana 5. Amón
Semana 6. Amarna
Semana 7. Ramsés
Semana 8. Rosetta
Semana 9. Examen final


Por último, es importante mencionar a los docentes encargados de instruir el presente curso, por un lado, se encuentra el Profesor Josep Cervelló quien es Máster Oficial en Lengua y Civilización del Antiguo Egipto y por otro lado el Profesor José Lull quien es partícipe en el Instituto de Estudios del Oriente Próximo Antiguo, ambos profesores son del Departamento de Ciencias de la Antigüedad y de la Edad Media de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB).

Enlace al curso: Egiptología (Egyptology)

(ensedeciencia.com) 22abril


Cataluña invertirá 11 millones para  retirar el amianto de 39 escuelas
en tres años



 
Los trabajos más habituales son la retirada de las cubiertas de fibrocemento

Sin prisa, pero sin pausa. Progresivamente, el Departamento de Educación va eliminando el fibrocemento que hay en los centros escolares. El último paquete consta de 11 millones de euros para intervenir en 39 escuelas e institutos, principalmente, para sustituir las cubiertas antiguas de uralita, un material que contiene amianto, altamente nocivo y que provoca graves enfermedades respiratorias que pueden ser mortales.

La escuela Arraona de Sabadell es una de las que se beneficiarán de la nueva dotación, aunque todavía no saben cuándo se ejecutarán las obras para retirar la cubierta (normalmente se aprovecha las vacaciones estivales). “Es una demanda muy antigua de la comunidad educativa. Parecía que se iba a hacer en el verano de 2020, pero la pandemia lo paró todo”, apunta el director, Xavi Terol. Hace unos meses ya se tuvo que actuar de urgencia cuando parte del tejado salió volando durante una ventada.

La escuela se construyó en los años sesenta usando los materiales de la época: entre ellos, el fibrocemento, económico y efectivo, pero que escondía un regalo envenenado (hasta que en 2002 se prohibió su uso). El director abunda que la escuela se tenía que haber inaugurado en 1962, el año de las riadas que asolaron el Vallès Occidental. “La escuela se convirtió en refugio de las personas que se quedaron sin casa, así que no se inauguró hasta un año más tarde”, cuenta. “Todos los edificios de este barrio fueron construidos con uralita, pero muchos ya se derribaron”, añade.

Tras años de reivindicación, la escuela espera su turno para hacer desaparecer la cubierta. Las obras, que se complementarán con trabajos de mejora del aislamiento térmico, se elevan a 392.000 euros y están previstas para el periodo 2022-23, según consta en el listado de actuaciones programadas por la Generalitat para retirar el amianto de las escuelas, recogidas en una respuesta parlamentaria a petición del PSC.

En total serán 39 intervenciones en escuelas e institutos que supondrán una inversión de unos 11 millones de euros. De momento, solo se han adjudicado las obras de ocho, por un valor de 755.000 euros; de estas, destacan por su importe el instituto escuela de Badalona (213.000) o el instituto Salvador Espriu de Salt (111.000). El resto de las obras están previstas para este año y el próximo: y las de mayor envergadura son las del instituto Mare de Déu de la Mercè de Barcelona (910.000 euros), el instituto de Flix (690.000) y la escuela de educación especial Flor de Maig de Cerdanyola del Vallès (672.000).

En 2017, el Departamento de Educación realizó un mapa de los centros con elementos de fibrocemento: lo detectó en 291 escuelas e institutos. El amianto no solo está presente en las cubiertas, también se ha hallado en bajantes y tuberías. Y en elementos no constructivos, como las pizarras. A raíz de ese estudio, se detectaron 108 encerados con amianto en 25 colegios que se han ido retirando progresivamente.

Los trabajos para eliminar este producto tóxico son muy costosos porque requieren de equipos de alta protección y de empresas especializadas que cuenten con una acreditación especial. Además, los residuos se deben trasladar a un vertedero concreto en Castellolí (Anoia). El fibrocemento es nocivo cuando se rompe y desprende unas fibras que son inhaladas, aunque los expertos alertan de que esto también sucede cuando se degrada, tres o cuatro décadas después de su colocación. La sustancia puede provocar cáncer de pleura y graves dolencias respiratorias.

“Es una evidencia científica que se trata de un material muy peligroso. Cuando ves los equipos de protección que usan los trabajadores que retiran el amianto, y piensas que nosotros estamos aquí cada día, pues no te genera confianza, la verdad”, tercia el director de la escuela Arraona, que pide más celeridad en estas obras. “Las cuestiones de seguridad y salud deben ser una prioridad y pasar por delante de todo”, remata.   IVANNA VALLESPÍN
(elpais.com) 18 abril


El Departament d'Empresa i Treball
aprova el calendari de festes laborals
per a l'any 2023


El Departament d’Empresa i Treball ha aprovat el calendari de festes laborals per a l’any vinent a tot el país.
L’aprovació s’ha fet després que els agents socials i econòmics, en el marc del Consell de Relacions Laborals, tinguessin coneixement de la proposta de calendari.

6 de gener (Reis), divendres.
7 d’abril (Divendres Sant), divendres.
10 d’abril (Dilluns de Pasqua Florida), dilluns.
1 de maig (Festa del Treball), dilluns.
24 de juny (Sant Joan), dissabte.
15 d’agost (l'Assumpció), dimarts.
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya), dilluns.
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), dijous.
1 de novembre (Tots Sants), dimecres.
6 de desembre (Dia de la Constitució), dimecres.
8 de desembre (La Immaculada), divendres.
25 de desembre (Nadal), dilluns.
26 de desembre (Sant Esteve), dimarts.

El ple ha aprovat per unanimitat que els dos dies festius locals a Cerdanyola al 2023 siguin el 8 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i el 13 de novembre (Festa tardor de Sant Martí).



El Consultori local Fontetes torna a funcionar per a malalts crònics



 
Ëls dimecres de 9 a 13 hores, a partir del dia 23 de març; el Concultori de les Fontetes tornarà a atendre pacients crònics, que seran atesos amb cita prèvia. Va ser el març del 2020 quan a causa de la pandèmia va ser tancat fins a finals del 2021 per prestar atenció comunitària.

El Consultori Local de Fontetes disposarà de professionals d'infermeria i atenció a la ciutadania per fer el seguiment (en principi els dimecres) dels gairebé 70 pacients amb patologia crònica que té assignats. A banda de realitzar els controls pertinents, també s'ocuparan d'administrar cures i injectables i fer tasques d'educació sanitària.

El Centre dAtenció Primària (CAP) Canaletes mantindrà latenció programada i espontània per part dels professionals de medicina de família. Aquests professionals també realitzaran latenció domiciliària (a una trentena de pacients amb necessitats especials) i donaran suport a la infermeria del Consultori Local.
El Consultori Local de Fontetes, en els darrers mesos ha estat punt de vacunació contra la COVID-19, ajustant-se a les necessitats de la campanya a cada moment. Actualment, combina la vacunació d'adults (de dilluns a divendres) amb la vacunació pediàtrica (llunes, divendres, dissabte i diumenge). En aquest període la població de Fontetes ha estat atesa pel mateix Equip d'Atenció Primària a les instal·lacions del CAP Canaletes.

Vies de contacte


El telèfon d'atenció per als pacients assignats al Consultori Local de Fontetes és el 93 591 07 40. Per programació  de  visites hi  ha  disponible  el  telèfon
93 728 44 44 i el web citasalut.gencat.cat. També es poden realitzar tràmits administratius i resoldre problemes i dubtes de salut trucant al 061 Salut Respon,
 Quan podrem veure pels carrers de Cerdanyola aquesta indicació tal com han adoptat les autoritats municipals de Sabadell. Conviure
 amb  les bicicletes per les nostres voreres ja resulta insuportable. Que l'Ajuntament faci alguna cosa. ¡Ja està bé tanta deixadesa.!      



L'exposició col·lectiva "Signes i escriptures" comença la seva itinerància a Vilanova i la Geltrú i finalitza a Cerdanyola del Vallès


 
La mostra forma part del programa d’exposicions itinerants d’arts visuals impulsat pel Departament de Cultura i està produïda per la Fundació Suñol
Inclou obres d’artistes de reconeguda trajectòria com Antoni Tàpies, Robert Llimós, Joana Cera, Fina Miralles, Carlos Pazos o Carmen Calvo

L’exposició itinerant “Signes i escriptures”, produïda per la Fundació Suñol, s'ha inaugurat al Centre d’art contemporani La Sala, de Vilanova i la Geltrú, on es podrà veure fins al 15 de maig. La mostra forma part del programa d’exposicions itinerants d’arts visuals impulsat pel Departament de Cultura i itinerarà a Caldes d'Estrac, Vilafranca del Penedès, Santa Perpètua de Mogoda i Martorell.

La proposta de la Fundació Suñol pretén emfatitzar el paper del signe i l'escriptura en les arts plàstiques de la segona meitat del segle XX, tot traçant un recorregut descriptiu d'aquestes aplicacions simbòliques a través d'una selecció d'obres de la Col·lecció Suñol Soler.

La finalitat de l'exposició és posar de manifest el paper del signe i l'escriptura en l'art del segle XX, un moment en què l’estudi del llenguatge permeabilitza tots els camps del coneixement. L'exposició dibuixa un recorregut que evoluciona del signe més indesxifrable a l'escriptura més llegible. En les obres seleccionades, el missatge es presenta de vegades explícit, d'altres suggerit, alguns cops amb referències textuals o gràfiques, però sempre a través d'elements iconogràfics que reflecteixen la interacció de cada artista amb cada espectador, a través de llenguatges visuals que fan servir el signe, la lletra, l'alfabet, la paraula o l'escriptura com a part de la seva formulació estètica.

Totes les obres de l’exposició formen part de la Col·lecció Suñol Soler i han estat realitzades entre el 1972 i l’actualitat. La quarantena de peces escollides il·lustren l’ús recorrent del signe i l’escriptura en la pintura, el collage o el tapís, així com en els textos explícits com una necessitat de comunicació per part de l’artista.

Entre el conjunt d’obres exposades hi ha peces dels artistes Antoni Tàpies, Robert Llimós, Joan Rabascall, Evru/Zush, Joana Cera, José Luis Alexanco, Sergi Aguilar, Eduardo Chillida, Miguel Salinas, Manuel Millares, Antoni Socías, Carmen Calvo, Darío Villalba, Jordi Tolosa, Fina Miralles, Jordi Sabaté, Ramon Parramon, José Manuel Broto, Jordi Teixidor, Alighiero Boetti, Miralda, Lawrence Weiner, Federico Guzmán i Carlos Pazos. Obres com les de Robert Llimós, Antoni Tàpies, Fina Miralles, Carmen Calvo o Evru/Zush proposen una determinada visió del procés de creació i la manifestació d’un llenguatge inèdit i únic, al costat d’artistes com Ignasi Aballí, Carmen Calvo, Darío Villalba, Carlos Pazos o Joan Rabascall, que mostren en diferents obres unes narracions més explícites.
A l’espai La Sala de Vilanova i la Geltrú es desplegarà l’activitat educativa “L’espai mental no és així” adreçada als alumnes de primària, secundària i batxillerat. Posteriorment “Signes i escriptures” itinerarà a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, la Sala Trinitaris Vilafranca del Penedès, La Granja Espai cultural de Santa Perpètua de Mogoda i al Muxart. Espai d’art i creació contemporanis de Martorell.

Programa d’exposicions itinerants d’arts visuals 2021-2022

L’exposició “Signes i escriptures”, juntament amb “Dimonis” produïda per cabosanroque i “L’altre ubic” produïda pel Festival Panoràmic forma part del programa d’exposicions itinerants d’arts visuals 2021-2022.

“Signes i escriptures”

Centre d’Art Contemporani. La Sala. Vilanova i la Geltrú. Del 11 març al 15
   maig 2022
Fundació Palau. Caldes d’Estrac. Del 28 maig al 18 setembre 2022
Sala Trinitaris de Vilafranca del Penedès. Del 28 d’octubre al 18 de desembre
La Granja Espai cultural. Santa Perpètua de Mogoda. Del 20 gener a finals
   març 2023
Muxart. Espai d’art i creació contemporanis. Martorell. Del 21 abril al 25 juny
  2023


“L'altre ubic”

Espai Moritz. Cornellà. Del 16 de setembre fins al 28 d’octubre de 2021
Centre d’Art de Tarragona. Del 5 de novembre fins al 9 de gener de 2022
Muxart. Espai d’art i creació. Martorell. Del 27 gener a l'1 de maig de 2022
Centre Cultural El Casino. Manresa. Del 13 de maig al 10 juliol de 2022
Can Manyé. espai d’art i creació. Alella. Gener- març de 2023
Centre Cultural La Mercè. Del 15 març al 28 abril 2023
Museu de Granollers. Del 19 d’octubre al 16 de novembre de 2023

“Dimonis”

Església de la Pietat de Vic. Del 10 de novembre de 2021 fins al 9 de gener
  de 2022
Can Manyé. espai d’art i creació. Alella. Del 4 març a l’1 de maig 2022
Museu de Granollers. Del 2 de juny fins a l'11 de setembre de 2022
Centre d’Art de Tarragona. Del 23 setembre fins al 30 d’octubre de 2022
Museu d’Art de Cerdanyola. Principis de novembre fins a finals desembre
  de 2022



Collserola esdevé un laboratori participatiu per adaptar els boscos
als reptes climàtics


 
El Parc Natural de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és un dels cinc escenaris escollits de Catalunya per portar a terme una prova pilot de projectes forestals operatius que identifiquen, amb participació de tots els actors implicats, les actuacions de gestió forestal més efectives de cara a la mitigació i adaptació del canvi climàtic per aquell territori concret. A més, posen en valor els beneficis d’aquesta gestió, mitjançant el nou mercat voluntari de crèdits climàtics, que permet a empreses i entitats participar del projecte en el marc de la seva responsabilitat social.

Les intervencions forestals es portaran a terme a cinc finques del Parc:

 •  Dues finques de titularitat pública: Can Montmany (EMD Valldoreix i Ajuntament de Sant Cugat), i Can Ferriol (Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat) amb gestió del bosc adscrita al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. En el cas de Can Ferriol, la gestió està cedida a la cooperativa La Rural de Collserola.
 •  Tres finques de titularitat privada, als termes municipals de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès: Can Cussó, Can Ferrer i Bosc Gran de Can Major, les tres amb Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal vigent.
En la proposta de finques s’han tingut present diferents elements. Algunes són punts estratègics de gestió per prevenir els incendis forestals i d’altres són finques amb iniciatives agràries, de pastura o de gestió forestal actives, per garantir la continuïtat de l’actuació. En aquesta primera fase es preveu actuar sobre 40 hectàrees.

Les primeres actuacions es faran al llarg del mes de febrer en 14 hectàrees de les finques de Can Montmany (10,2 ha) i Can Ferrer (3,8 ha) i consisteixen en les següents tasques específiques:

 •  Retirada parcial i selectiva d’arbres i sotabosc per disminuir la biomassa, especialment aquella fàcilment inflamable.
 •  Eliminació de competència als arbres més vitals per tal d’accelerar l’adaptació del bosc a condicions de sequera recurrent i millorar-ne la resistència i capacitat de resposta en cas d’incendi.
 •  Conservació dels elements clau per a la biodiversitat (arbres grans i amb microhàbitats, fusta morta de grans dimensions, claps de matollar …) i generació de nous elements (soques altes, petites obertures per a l’entrada d’espècies florícoles, …) .
Amb aquesta intervenció, durant els pròxims 15 anys, s’espera una millora del balanç de CO2 del bosc, una optimització del consum d’aigua per part de l’arbrat, al mantenir menys arbres però més grans i vitals, i una millora de la seva capacitat d’acollir biodiversitat. A més a més, en cas d’incendi, s’evitaria l’emissió de més de 7.000 tones de CO2 a l’atmosfera. Aquestes millores s’han quantificat mitjançant una metodologia elaborada al mateix projecte CLIMARK amb la col·laboració de diversos experts d’institucions i centres de recerca de Catalunya.

La Cooperativa Forest4 i l’empresa Boscat-Fusta, de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals, executaran aquestes intervencions
forestals que aniran acompanyades, a més a més, d’accions de sensibilització.

Gràcies a la col·laboració de diferents associacions i entitats públiques i privades com l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, l’EMD de Valldoreix, l’associació La Rural de Collserola, les empreses executores, el Consorci del Parc Natural de Collserola i diverses entitats i empreses finançadores, serà possible desenvolupar les intervencions.

El projecte LIFE CLIMARK: context i antecedents

En 25 anys, la biomassa forestal a Catalunya ha augmentat un 73% i els boscos són avui un 24% més densos ara que l’any 1990. Com a conseqüència del canvi global, la salut dels boscos ha disminuït, ha augmentat el risc d’incendis i ha afectat la provisió de serveis bàsics com l’aigua, amb una reducció de fins al 30% del cabal dels rius en 25 anys. Alhora, la biodiversitat també s’ha vist afectada per l’expansió del bosc, especialment la aquella que es troba vinculada a matollars i espais oberts.

En aquest escenari, la gestió forestal multifuncional desenvolupada pel projecte LIFE CLIMARK és clau alhora de contribuir en la mitigació del canvi climàtic i sobretot per a l’adaptació dels nostres paisatges a les noves situacions climàtiques. Més enllà de l’obtenció de productes de fusta i suro, gestionar un bosc pot ser necessari per prevenir incendis catastròfics o per augmentar la resistència de les masses forestals a períodes de sequera més llargs i pertorbacions més freqüents.

Amb l’objectiu de promoure una gestió forestal per a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic, l’any 2017 s’inicia el projecte LIFE CLIMARK, coordinat pel Centre de la Propietat Forestal (CPF) i amb participació de la Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i tres centres de recerca forestal: el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida i l’italià CNR-ISAFOM.

La primera fase del projecte ha servit per definir els Projectes forestals per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic (PROMACC), projectes operatius promoguts des del territori, on s’identifiquen actuacions forestals que aporten beneficis en relació a la mitigació o adaptació al canvi climàtic, per a un paisatge concret. També s’ha elaborat una metodologia, consensuada amb experts, per poder quantificar aquests beneficis. El finançament d’aquests PROMACC es vol vehicular mitjançat un mercat voluntari de crèdits climàtics, on entitats i empreses poden finançar les actuacions en el marc de la seva responsabilitat social corporativa. Els crèdits climàtics van més enllà dels habituals crèdits de carboni, ja que inclouen, també, l’impacte de la gestió sobre el balanç d’aigua i la conservació de la biodiversitat.

Aquesta segona fase consisteix en la posada en marxa de cinc proves pilot que serviran per avaluar cadascuna de les fases d’implantació del futur mercat de crèdits climàtics, de cara a la seva eventual posada en marxa a finals del 2022.



Les comunitats locals de tot el món alerten de la desaparició de plantes silvestres comestibles



 
Així ho demostra un estudi realitzat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza els canvis socioambientals que afecten aquestes espècies vegetals essencials a les dietes diverses i els sistemes alimentaris resilients. 

A tot el planeta, al voltant de 7.000 espècies de plantes silvestres i 2.000 espècies de fongs silvestres s'utilitzen com a aliment, proporcionant una font alimentària diversa, saludable i nutritiva per a les comunitats locals. Si bé el subministrament d'energia de les plantes silvestres comestibles i els fongs sol ser baix, són fonts importants de micronutrients i poden tenir una àmplia gamma d’efectes positius per a la salut. A més, les plantes silvestres comestibles i els fongs són importants reservoris genètics per al cultiu i la reproducció i, en molts casos, són importants per a les cultures alimentàries locals. 

Tot i aquesta importància, hi ha poca informació consolidada disponible a nivell local sobre com els canvis socioambientals impacten en les plantes silvestres comestibles i els fongs. Per tant, aquesta revisió sistemàtica, realitzada sota la direcció de Christoph Schunko de BOKU (Viena, Àustria) i de Xiaoyue Li i Victoria Reyes-García de l'ICTA-UAB, va tenir com a objectiu cobrir aquesta bretxa. Per això, l’equip investigador va tenir en compte les percepcions de les comunitats locals, donat que molts dels seus membres observen i descriuen amb precisió els canvis socioambientals en curs en els entorns amb què interactuen. 

L'estudi, realitzat en el marc del projecte LICCI (“Indicadors locals dels impactes del canvi climàtic”), va trobar que les comunitats locals perceben que les plantes silvestres comestibles i els fongs estan subjectes a nombrosos canvis socioambientals, que inclouen canvis a la seva distribució, sabors, productivitat, qualitat i temps de fructificació. Tot i això, la percepció més estesa (en el 92% dels casos) és que els comestibles silvestres estan disminuint en abundància. “Trobem que això passa en tots els tipus de plantes i totes les zones climàtiques, majoritàriament fruites i verdures”, explica Victoria Reyes-García, líder del projecte LICCI. 

"Aquests resultats ressalten clarament que les comunitats locals de tot el món estan preocupades per la disminució de l'abundància de plantes i fongs silvestres comestibles, que en molts casos són essencials per a la nutrició i la seguretat alimentària", diu Christoph Schunko, autor principal de l'estudi. “Els comestibles silvestres sovint no es tenen en compte prou en la investigació i les polítiques, però els nostres resultats mostren que prendre seriosament els canvis percebuts a les comunitats locals pot ser important per contrarestar els
desenvolupaments adversos en una etapa primerenca”, afegeix. 
Els causants principals de la disminució de l'abundància són el canvi d'ús de la terra -provocat pel desenvolupament de l'agricultura, la silvicultura i la infraestructura-, la sobreexplotació, la contaminació i el canvi climàtic. Tot i això, és important tenir en compte que la importància de les diverses causes varia segons els continents i les zones climàtiques. Per exemple, es va percebre que el canvi climàtic impactava negativament amb més freqüència a l'abundància de plantes silvestres i fongs comestibles a Amèrica del Nord i del Sud que a altres continents, la sobreexplotació és més problemàtica en zones de clima sec, mentre que la intensificació agrícola i les plagues són més prominents a zones de clima tropical. 

“Desenvolupar estratègies per contrarestar la disminució de l'abundància d'aquestes plantes i fongs ha de basar-se, per tant, en contextos geogràfics i socioculturals locals, així com considerar les múltiples causes que incideixen simultàniament i incloure les veus de les comunitats locals, si es vol que tinguin èxit”, conclou Schunko. 

Un altre estudi recent del grup de recerca del LICCI mostra que els coneixements sobre les plantes silvestres comestibles es distribueixen de manera diferencial segons el gènere i les etapes de la vida (adults/nens). L'estudi, realitzat per Vincent Porcher a les terres altes del sud de Madagascar i publicat a la revista PLOS ONE, mostra que determinats conjunts de coneixements sobre les plantes silvestres comestibles s'adquireixen durant l'edat adulta, mentre que altres conjunts de coneixements s'adquireixen molt aviat, el que converteix els nens en posseïdors fiables de coneixements.

"Els infants tenen coneixements amplis i identifiquen espècies diferents a les dels adults. Els infants coneixen un nombre inesperadament alt de plantes silvestres comestibles, cosa que desafia la nostra comprensió de la distribució del coneixement a les societats a petita escala", afirma Porcher, que afegeix que els nens citen amb més freqüència espècies introduïdes, mentre que les persones adultes citen més espècies endèmiques, cosa que podria ser un indicador del canvi mediambiental. Per això, subratllen la importància que els estudis futurs tinguin en compte els nens a l'hora d'explorar els coneixements ecològics locals. 

“Hem ignorat durant massa temps els coneixements de les dones i els nens, però per respondre als problemes climàtics, mediambientals i bioculturals és essencial tenir una visió representativa dels coneixements tradicionals”, conclou Porcher. 

(uab.cat)


Restabliment de l'aspecte original
dels jardins de Can Llopis



 
 
  



Noves oficines d'Atenció Ciutadana



 
A partir del dilluns 24 de gener l’Oficina d’Atenció Ciutadana disposarà de dos nous punts d’atenció, un al Parc Esportiu Municipal Guiera (avinguda Guiera, 6) i un altre a la Masia Serraparera (avinguda Roma, s/n).

Les dues noves oficines atendran amb cita prèvia i el seu horari serà de dilluns a divendres de 8:30h a 14:30h.

En aquestes dues oficines es podran realitzar els mateixos tràmits que a l’OAC ubicada a l’Ajuntament.
El mateix dilluns 24, l’Oficina d’Atenció Ciutadana oferirà el nou servei de videoatenció ampliant així els canals de comunicació amb la ciutadania. El servei funcionarà amb cita prèvia a través del web municipal i servirà per oferir ajuda a les persones que la necessitin per dur a terme qualsevol tràmit de forma telemàtica a través de la Seu Electrònica de l’Ajuntament.

Per utilitzar el servei de videoatencions, no serà necessari instal·lar cap programari per part de les persones usuàries als seus ordinadors, o si es fa amb mòbil/tauleta només cal una APP

Parc Esportiu Municipal Guiera 

 Masia Serraparera




La Comissió per a l'Erradicació
de l'Amiant a Catalunya reprèn
la seva activitat



 
 L’organisme, creat per abordar des d’una perspectiva transversal i de país eliminació total d’aquest material nociu a Catalunya, ha adaptat la seva    composició a la nova organització de departaments de la Generalitat

La Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya ha celebrat avui la primera reunió de l’actual legislatura i ha reprès d’aquesta manera la seva activitat. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha presidit la sessió telemàtica que ha servit per avaluar la situació actual, posar sobre la taula properes actuacions i fixar futurs objectius.

La Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya es va crear l’any 2019 per abordar, des d’una perspectiva transversal i de país, l’eliminació total d’aquest material nociu a Catalunya el 2032, l’any límit marcat per la Unió Europea. Abans, el 2028, s’hauran d’haver netejat aquells edificis o infraestructures de caràcter públic, com ara hospitals o centres escolars. Així mateix, la Comissió continua treballant en l’elaboració del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, que inclou

mesures com la redacció d’un avantprojecte de llei o la creació d’un cens de materials i productes que contenen amiant.

Aquesta legislatura, l’organisme ha adaptat la seva composició a la nova organització de departaments de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, ara està presidida pel secretari de Govern, Xavier Bernadí, mentre que la vicepresidència primera l’ocupa el secretari general del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i, la vicepresidència segona. la secretària general del Departament de Salut, Meritxell Masó.

A més, la comissió està formada per vuit vocalies. Sis en representació dels departaments de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori; Empresa i Treball; Economia i Hisenda; Igualtat i Feminismes; Educació; i Drets Socials. Les dues vocalies restants les ocupen representants de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, i de la Federació de Municipis de Catalunya.

(govern.cat)   17 des





Calendari laboral 2022



 
Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2022 les següents:

  1 de gener (Cap d’any), dissabte.
  6 de gener (Reis), dijous.
15 d’abril (Divendres Sant), divendres.
18 d’abril (dilluns de Pasqua Florida), dilluns.
  6 de juny (Dilluns de Pasqua Granada), dilluns.
24 de juny (Sant Joan), divendres.
15 d’agost (l'Assumpció), dilluns.
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), dimecres.
  1 de novembre (Tots Sants), dimarts.
  6 de desembre (Dia de la Constitució), dimarts.
  8 de desembre (La Immaculada), dijous.
26 de desembre (Sant Esteve), dilluns.

L’any 2022 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran proposar afegir-hi dues festes locals, retribuïdes i no recuperables.

El primer cap de setmana llarg, per Reis

El primer pont del 2022 podria ser després de Reis, que cau en dijous. En canvi, l'1 de gener és dissabte, de manera que no convida a començar l'any
La Setmana Santa caurà  del 15 al 18 d'abril.

El dilluns de Pasqua Granada, o Segona Pasqua, que se celebrarà el 6 de juny, és el següent festiu. La Generalitat l'ha establert per compensar la pèrdua del festiu per la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de Setembre, que cau en diumenge.

També al juny hi ha la festa de Sant Joan, el 24 de juny, que caurà en divendres. A l'estiu també serà festiu el dilluns 15 d'agost, la Mare de Déu d'Agost.

A la tardor hi haurà quatre festius: el dimecres 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya); el dimarts 1 de novembre, per Tots Sants, que convida a un pont de quatre dies; i les festivitats de la Constitució i la Immaculada, els dies 6 i 8 de desembre, que cauen en dimarts i dijous i podrien permetre a qui li sigui possible estirar els dies festius.

Al desembre encara quedarà un altre cap de setmana llarg, perquè Sant Esteve, el dia 26, cau en dilluns.





Ordenança municipal sobre la circulació

de bicicletes, vehicles mobilitat personal,
cicles de més de dues rodes


 
......"L’elevada velocitat dels vehicles motoritzats incrementa la gravetat dels accidents (risc demostrat) i és una barrera per a la utilització dels modes més vulnerables (percepció de risc). Els conceptes de “ciutats habitables” i “carrers complets” aposten per un canvi de model en què la relació de la mobilitat amb el territori i l’espai públic tingui en compte les opcions de mobilitat dels usuaris més vulnerables, que són a la vegada les més sostenibles.

Està demostrat que en condicions de moderació de les velocitats, la bicicleta, VMP i cicles de més de dues rodes poden compartir la calçada amb els vehicles motoritzats. Per tant, les vies amb limitació de la velocitat de 30 km/h o menys són pedalables d’entrada, sempre que no hi hagi altres obstacles per a l’ús dels vehicles no motoritzats..

◙ 
 Prioritat dels vianants. La prioritat dels vianants ha d’estar per sobre de la resta d’usuaris de l’espai públic, inclosa la bicicleta. Aquesta prioritat juga un paper especialment important en decisions tècniques i normatives relatives a l’ús per part de la bicicleta dels espais reservats per vianants. Així, cal evitar utilitzar l’espai dels vianants i fer servir el dels vehicles motoritzats sempre que es pugui, ja que cal prioritzar aquells en front d’aquests.
Aquesta idea resumeix el canvi de filosofia que està vivint la gestió de la mobilitat. Les prioritats de la mobilitat de les ciutats ja no són que es pugui utilitzar el cotxe a tot arreu i per a tot com fins ara, sinó que la prioritat és que la mobilitat sigui el més sostenible i saludable possible que perquè el transport motoritzat està contribuint en gran mesura a problemes severs de contaminació, soroll, consum d’espai per part dels vehicles motoritzats, etc.

Desterrem, per tant, el concepte de prioritat invertida, ja que sorgí com a contraposició a la prioritat generalitzada dels vehicles motoritzats a les ciutats.

El vianant haurà de tenir sempre la prioritat, tant en espais de convivència com en les múltiples situacions de trobada entre els diversos usuaris, i caldrà fomentar el civisme de tots, si cal, amb campanyes de pedagogia viària dirigides a tots els usuaris i orientades de forma positiva
.....................

    
Clica aquí per consultar.la sencera



Comença la dignificació
de les entrades a ciutat


 

 Rotonda entre l’avinguda de Canaletes i la ronda de Cerdanyola, donant la benvinguda a tothom qui accedeix per aquesta entrada
Des del govern municipal, un dels projectes prioritaris és millorar la imatge de la ciutat en general i en particular els seus accessos.

Una de les inciatives per aconseguir-ho ha estat la instal·lació d’una estructura tipus rètol formada per una base de formigó de corten sobre la que s’han instal·lat unes grans lletres d’hacer galvanitzat amb el nom de la ciutat "Cerdanyola del Vallès’"

La seva instal·lació es completarà amb la instal·lació de la il·luminació de les lletres, la plantació d’un parterre de flors i la reforma i ampliació de la instal·lació de reg automàtic

El projecte de dignificació dels accessos a la ciutat tindrà continuïtat amb la instal·lació de lletres iguals o similars a d’altres rotondes. Està previst, en un futur, dignificar l’entrada des de la UAB, des del parc de l’Alba i també des de l’accés nord.


HORARI DE CORREUS



-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57
Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:

Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:30 hores


HORARI  CEMENTIRI

 

 
HORARI D'AGOST

De dilluns a divendres de 8.00 a 14.00 h
Dissabtes i diumenges de 9.00 a 14.00 h

SERVEIS ESPECIALS DIA DE TOTS ELS SANTS (1 DE NOVEMBRE) DEL 2020

S'amplia l'horari de visites els dies següents:

24 i 25 d'octubre, de 8.30 ha 19.00 h (dissabte i diumenge, dies anteriors a T.S.)
26, 27, 28, 29 i 30 d'octubre, de 8.30 ha 12.30 hi de 14.00 ha 17.00 h (dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres, dies anteriors a T.S.)
31 d'octubre i 1 de novembre, de 8.30h fins a les 19.00h (dissabte i diumenge (festiu)
2 de novembre, de 8.30 ha 12.30 hi de 14.00 ha 17.00 h
HORARIS

Dilluns, dijous, divendres i dissabte :
De de 8:30h a 12:30 i de 14:00 17:00 hores

Dimarts :
De 8:30h a 13:30 h. hores


Diumenges i festius:
De 10:00 a 14:00 hores.

Dimarts tarda i Dimecres:
El cementiri romandrà tancat  .

-Carrer dels Boters, 18      


TRANSPORT LOCAL


 



     Línies i horaris 



Nou cartipàs del govern municipal



 
 
 
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha portat alguns canvis en el cartipàs municipal

Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric.

Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors, David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra. Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez. També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible.

Les tinences d’alcaldia queden de la següent forma:

Primera Tinent d’Alcaldia - Pepi Rivera
Segon Tinent d’Alcaldia - David González
Tercer Tinent d’Alcaldia - Javier Sánchez
Quarta Tinent d’Alcaldia - Carme Arché
Cinquena Tinent d’Alcaldia - Glòria Urbano
Sisena Tinent d’Alcaldia – Eulàlia Mimó

El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda de la següent forma:

Àrea d’Alcaldia i Presidència

◘ L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció de la Ciutat
◘ David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del Coneixement,
   Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, Joventut i Infància
◘ Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis Jurídics
◘ Carme Arché, és responsable de Gent Gran
◘ Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+

Àrea de Cohesió Social i Ciutadania

Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge
David González, s’encarrega d’Educació i Joventut
Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat, Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública.
Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric
Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments Socials

Àrea de Territori i Sostenibilitat

Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de Proximitat

Àrea d’Economia i Serveis Generals

Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria
Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i Ocupació
Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat Accessible
David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes d’Informació
Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans 




SALILLAS.NET  ÉS UNA WEB PERSONAL QUE NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO  CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

a.salillas@gmail.com 
 
 
 
 
 
 
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba.  
 
              FOTOGRAFIES DE                    CERDANYOLA DEL
            PASSAT SEGLE

 

Passejant  pels carrers de Cerdanyola  al llarg del segle XX

 
 

Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola
 anys 1943-1945-1946-1947


 

Regidors de 1799 -2019

 

El comerç local des d'inicis del segle XX
 

 

Agenda Política


Junta de Govern
Carlos Cordón Núñez - Alcalde
Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia
David González Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia
Javier Sánchez Miras - 3è. Tinent d'Alcaldia
Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia
Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia
Maria Eulàlia Mimó Viader-6a.Tinenta d'Alcaldia
Oscar Pons - Regidor delegat
Marian Navarro Marín - Regidora delegada

 


Properes activitats
 
 

 



NOVEMBRE


Dissabte dia 26 a les 19 h. : Concert de Santa Cecília amb l'Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès
Vida de Santa Cecília amb la Banda i Coral de l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès (AMCV)
Aquest concert repassa la biografia de Cecília de Roma a través de les obres de diferents compositors i compositores, de Catalunya i d’arreu, que en diferents èpoques s’han vist inspirats d’una manera o d’altra pel llegat de la patrona de la música.
Al Teatre Ateneu (Carrer de la Indústria, 38-40)
Organitza: Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès


Diumenge dia 27 d'11 a 12:30 h. : Activitat La Cultura Cura al MAC
L'Associació d'Amics del MAC (AMAC) fa una nova proposta de taller d'art i salut a les sales del museu. Activitat centrada en els beneficis que l’art, el patrimoni i la cultura tenen per la salut.
El doctor Xavier Gimeno Soria, professor de la UAB i membre de l'Equip BES, serà l’encarregat de dur a terme les activitats.
Aquest mes proposen la sessió gratuïta dedicada al bronze.
Activitat gratuïta amb taquilla inversa.
Inscripció prèvia a amics.maccerdanyola@gmail.com
Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)


Diumenge dia 27 a les 11:30 h. : Visita als Jardins Històrics de Cerdanyola
Itinerari que connectaran Can Llopis i Ca n’Ortadó, dos jardins amb història vinculats a un temps en què Cerdanyola del Vallès va tenir una comunitat d’estiuejants importants.
El recorregut començarà a Can Domènech (carrer de Sant Martí, 88) a les 11:30 h, i s’acabarà a Ca n’Ortadó. L’activitat serà gratuïta amb places limitades. Per participar-hi caldrà inscriure’s prèviament al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès (seu de Can Domènech) o bé trucant al telèfon 935 914 130 en horari d’atenció al públic (de dimarts a dissabte de 17 a 20 h i diumenges i festius d’11 a 14 h).
Organitza: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès


Diumenge dia 27 a les 12 del migdia : Ballada de sardanes
A càrrec de la Cobla Jovenívola que interpretarà sardanes dels mestres J. Làzaro, F. Mas i Ros, J. Saderra, entre d'altres.
A Plaça Abat Oliba.
Organitza: Agrupació Cultural Sardanista


Diumenge dia 27 a les 12 h. : Visita guiada a l'exposició "Art primer. Artistes de la prehistòria"
Visita guiada a l'exposició 'Art primer. Artistes de la prehistòria'
Des del dia 18 de novembre, el Museu de Ca n’Oliver acull una exposició dedicada a l’art rupestre. Com és habitual, s’ha organitzat un programa d’activitats complementàries que començarà el dia 27 amb una visita guiada a càrrec d’Àngels Casanovas, comissària de l’exposició i conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Hi podreu veure els primers calcs que es van fer de les pintures del llevant peninsular.
La visita està recomanada per a majors de 10 ans, és gratuïta i no cal inscripció prèvia.
Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (carrer de València,19)


DESEMBRE


Dijous dia 1 de desembre a les 18h.: Encesa dels llums de Nadal
L'acte d'encesa de les llums de Nadal comptarà amb un programa d'activitats que començarà a partir de les 18 h

- Concert de Benvinguda del Nadal a càrrec de La Golden Beat
- Feix de llum de Fada Alba. Espectacle de dansa i llum a càrrec dels
   Brodas Bros
- Xocolatada popular
- Taller de maquillatge màgic

A la Plaça de Francesc Layret
Organitzat per: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès


16 de desembre, a les 20 h.: Teatre "León"

La programació la tancarà l’obra León, un text amb dramatúrgia de Maria Pla a partir d’una idea d’Òscar Intente. Antoine de Saint-Exupéry va dedicar El Petit Príncep a l’escriptor i crític d’art Léon Werth, el seu gran amic, un excombatent de la Primera Guerra Mundial , un vell pacifista, un jueu resistent que passava fred i gana, sol, amagat en un racó de la França ocupada. El text imagina una trobada entre els dos personatges. Es tracta, doncs, d’un conte sobre la solitud, l’amistat, la vida, la mort i la responsabilitat de ser persones. Quimet Pla dóna vida a Léon i Òscar Intente, a l’aviador.


 
 

      EXPOSICIONS



Fins al 27 de novembre : Exposició 'Domini' al Museu d'Art de Cerdanyola
(carrer de Sant Martí, 88)
Els Amics del MAC presenten Domini, una mostra de l'artista vallesana Francesca Riu Jacas, que segueix la línia de les anteriors, on l’art contemporani reflexiona sobre el món actual.


Fins al 30 de desembre : Repensem l'N-150. Projecte RiConnect
La carretera de Barcelona N-150 i els barris del seu entorn, a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), van estar seleccionats per formar part de la xarxa RiConnect, que es troba dins del programa Urbact, programa Europeu que es centra a promoure projectes dins els criteris urbanístics de l’Agenda Urbana.
L’eix de la carretera de Barcelona al seu pas per Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Barberà es tracta d’una zona de teixits urbans que tot i estar molt pròxims físicament entre ells, estan molt desconnectats per grans infraestructures com són el tren, el riu i l’autopista.
Per dur endavant el projecte és necessària la participació de tot el territori: ciutadania, estaments polítics, associacions, tècnics de les administraci-ons implicades… L’objectiu és que el resultat del projecte de transforma-ció de les infraestructures que uneixen a Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Barberà doni resposta a les necessitats reals i globals del territori.   
Lloc a concretar


Fins el 31 de desembre, "Visites Inesperades" sis obres d’art, totes elles provinents de fons de galeries d’art catalanes, fan estada a les sales del MAC per conviure amb la seva col·lecció permanent. Aquestes “Visites Inesperades”, com es titula la mostra, estableixen diàlegs amb la col·lecció del museu.

Es tracta d’un projecte de les Galeries d'Art de Catalunya i comissariat per la crítica d'art ripolletenca Montse Frisach en el marc de la Setmana de l’Art, un esdeveniment organitzat per aquesta associació.

El projecte té lloc simultàniament al Museu d’Art de Cerdanyola i al Museu de l'Empordà de Figueres, i les 13 obres seleccionades són el testimoni de la diversitat, riquesa i vitalitat de les 41 galeries associades, tot establint una barreja d’estils i èpoques des de principis del segle XX fins a l’actualitat i una trobada entre artistes de generacions diverses però des de la contemporaneïtat.


Fins al 20 de gener : Beaumont. Història d’una caixa.
L’exposició es podrà visitar al Museu d’Art de Cerdanyola fins al 20 de gener.

 
Fins al 9 de març : Exposició "Art primer. Artistes de la prehistòria"
La mostra aborda el tema dels orígens de l’art, fent un èmfasi especial en l’aparició i les característiques de l’art rupestre llevantí, una de les expressions artístiques prehistòriques més originals sorgides, tant a Catalunya com a la resta de la mediterrània peninsular, ara fa més de 7.000 anys.
La presentació es fará el dia 17 a les 18:30 h. en un acte que comptarà amb la presència d'una de les comissàries de l'exposició, Àngels Casanovas que farà una visita guiada a la mostra.
Al Museu de Ca n'Oliver (carrer de València, 19)



Activitats a l'ATENEU

 

Diumenge 18 desembre a les 19 h. : L'Orquestra de Cambra de Cerdanyola (OCC)
Ofereix el seu tradicional concert de Nadal 2022 a l'Ateneu de Cerdanyola
Carrer de la Indústria, 38-40 (Cerdanyola del Vallès)

 
https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu


 


Activitats estables
Algunes activitats poden estar suspeses a causa de l'Covid-19
 
 
Cada primer diumenge de mes el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura Ibèrica i els edificis reconstruïts.

Cerdanyola, terra d'Ibers

2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Visita als jardins de Ca n'Ortadó i Can Llopis, organitzada conjuntament amb el Museu d'Art de Cerdanyola, a final de mes.

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 

Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada.

1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h.
Activitats a Can Catà.
Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu:
- Fem el camí de la font nova!
- Anem cap a la font vella!
Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults
3 €, nens 2 €


Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges.  Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h.

La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros

 

Activitats al Museu d'Art (MAC)



Cada primer diumenge de mes¨. Portes obertes al MAC. Accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 

Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada.
Horari museu:

Dimarts a dissabte de 17 a 20 h
Diumenges i festius d'11 a 14 h
Dilluns (inclosos festius) tancat
Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)



Agenda MAC
                           

Activitats al Poblat de Ca n'Oliver 
 




Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver
Horaris dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2022:
Feiners de dimecres a divendres: 17 a 20 h
Dissabtes: 11 a 14.30 i 16.30 a 20 h
Diumenges i festius: 10.30 a 14.30 h
Més info https://www.museucanoliver.cat/ca/visitans


Primer diumenge de mes

Ca n'Oliver, un poblat iber laietà
Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït.

Segon diumenge de mes a les 12 h.
Cerdanyola, terra d'ibers
Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys.
 
 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.

Visita guiada al Museu de Ca n’Oliver
Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada.

L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament:

Entrada general: 3 €
Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola).
Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola.
Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants)
Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones.

HORARIS

De l'1 d'octubre al 30 de març
Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h


De l'3 d'Abril al 30 de Setembre:
Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h

Tancat:
 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre

 
El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes arqueològics.
Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. 

 
 
Activitats al
 Parc del Turonet



Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc 

La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un públic familiar.



20/11/2022 : Ciència i literatura
Festival de literatura i ciència

27/11/2022 : Meteorologia
Descobrim amb experiments els fenòmens meteorològics que ens envolten

04/12/2022 : L'herbari artístic
Elaborem un herbari amb les plantes del parc 

Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es desenvoluparan seguint les mesures corresponents de prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és necessària la inscripció prèvia a través del mail  mediambient@cerdanyola.cat, indicant el nom, telèfon i número de participants.
Durant aquesta temporada la Jugatecambiental tornarà a oferir el servei de préstec Bicikit. Es tracta d’un kit amb un inflador i eines per a bicicletes. Les persones que vagin en bicicleta fins a la Jugatecambiental el poden sol·licitar per poder reparar les seves bicis in situ (no es pot emportar a casa).

 
 

  Cerdanyola, cultura, natura
i patrimoni




Activitats estables Tots els diumenges


Tercer diumenge de mes


Sant Iscle, una parròquia medieval -
Visita guiada a les 12 h.
Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes


Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els!



Activitats estables 

Tots els diumenges.

Can Coll, un mas al bosc
. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.30 a 14.30 h

Segon diumenge de mes
Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat

Tercer diumenge de mes
Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost tancat
 
 

Activitats a la Biblioteca Central

 
 
CAFÈ AMB LLETRES
 

Dijous 15 desembre a les 19 h.: SERGI BELBEL
Presenta la seva obra : "Morir-ne disset"
Modera : Bernat Puigtobella
Premi Sant Jordi 2021


 
EXPOSICIONS

Horaris :

Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h.
Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h.



CONTACONTES


 

Activitats del Parc Natural  Collserola
 
 
 
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)  

 



MAPA-GUIA DEL PARC



 


ITINERARIS


 
 
 
DESCOBERTES EN FAMILIA

Una passejada als voltants del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc.
• Cal inscripciu prèvia la mateixa setmana de l’activitat al telèfon del Centre d’Informació: 932803552 (laborables de 9.30 a 14.30 h) màxim 4 places per trucada.
• Places limitades, 20 persones per sortida.
• Majors de 3 anys
• Preu: 1,90 € / persona. Horari: 11 i 12.30 h.


Dissabte 17 de desembre
UN NADAL MÉS SOSTENIBLE
Vols fer que el teu Nadal sigui més teu i
especial? Vols guarnir sense haver de comprar
plàstics? Et proposem una activitat creativa,
on podràs fer guarniments i detalls nadalencs
partint d’elements naturals i materials reciclats.

UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA

Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de la biodiversitat. En aquests moments, és el centre d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus horts, granja, vinya i camps, són importants espais educatius.

Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit - Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del Parc

Can Coll CEA
Ctra. de Cerdanyola a Horta, Km 2. Cerdanyola del Vallés


ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA

Obert els diumenges  de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 
 
 
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL

Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. 
 

Visites a la granja de Can Coll



TURÓ DE MONTCADA

Informació de les activitats i inscripcions al web de l’associació ACER: 

http://www.acer-associacio.org/


 
MATINALS A COLLSEROLA



Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos.

Durada 3 hores       Horari: de 10:00 a 13:00 h
De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552
Màxim 25 persones per grup    
Preu per grup 109,10 €. 


Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.
 
 
VOLS COL·LABORAR?

Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us convidem a participar-hi!
• Activitat gratuïta.
• Places limitades.
• Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552.
• A partir de 18 anys.



Dissabte 26 de novembre
FEM DE PAGÈS PER UN DIA A CAN CALOPA
Actuació a l’hort de la masia de Can Calopa. Coorganitzat amb L’Olivera - Can Calopa de Dalt. de 10 a 13.30 h.
Inscripcions al telèfon del Centre d’Informació o al correu-e formacio@olivera.org


Diumenge 11 de desembre
SEGUIMENT D’ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES
Itinerari guiat pels entorns de Can Soler amb
l’objectiu de geolocalitzar i caracteritzar els
focus d'espècies exòtiques invasores.
Coorganitzat amb el Centre de Natura
de Can Soler d'11 a 14 h
Inscripcions al correu-e centrenaturacansoler@
bcn.cat o trucant al tel. 664 117 871 dimarts i dijous de 10 a 14 h.

 
NITS D'ASTRONOMIA 
 
 
Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constella-cions i altres cossos celestes. L’activitat combina explicacions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 21 a 23 h. tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc.
Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l’activitat al telèfon del Centre d’Informació: 932.803.552 (laborables de 9.30 a 14.30 h).
Places limitades. Maxin 4 places per trucada. -
Preu : 5,95 €  
(a partir de 12 anys)

Divendres 2 desembre
El cinema i l’astronomia. A l’espai ningú sentirà el teu crit…

Quan arriba el Nadal, la cartellera s’inunda de pel·lícules de tot tipus. De vegades les pel·lícules han fet molt mal i han desvirtuat el que realment passa a l’espai. Algunes altres en canvi sí que han tractat el tema amb serietat. Farem un repàs d’algunes de les pel·lícules relacionades amb l’espai i com de rigoroses han sigut.
Sessió d’iniciació a l’observació d’estels, constel·lacions i altres cossos celestes.
 
D'EXCURSIÓ AMB...



Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament.
Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada. Horari variable segons l'itinerari
Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552


Dimarts 22 de novembre
DEPANA. CAMINANTS COLLSEROLA
El Papiol - La Floresta
Aquesta ruta ens portarà des de la zona de les Escletxes del Papiol a La Floresta passant per  diverses fonts, l’ermita de La Salut, la masia de
Can Montmany i la serra de Can Julià.

 
PASSEJADES TEMÀTIQUES 
 
 
Una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà una visió general d’aquest espai natural.

Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius). A partir 12 anys
Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52
Preu: 2,05 € per persona - Màxim de 20 persones per sortida
D’11 a 13.30 h


Dissabte 19 de novembre
RESIDUS AL BOSC?
Com reacciona el bosc a la presència d’objectes aliens? En aquesta passejada reflexionarem sobre la presència de deixalles al Parc, la seva problemàtica i com podem actuar per prevenir els residus.
Activitat gratuïta en motiu de la celebració de la Setmana de Prevenció de Residus.


Dissabte 10 de desembre
CUIDEM EL SÒL
Són necessaris milers d’anys perquè es formi una capa de sòl i es pot perdre molt ràpidament per l’acció humana. Què podem fer nosaltres per evitar la pèrdua de sòl? Passejant pels voltants del Centre d’Informació en
podràs saber més.
Activitat inclosa dins de la celebració del Dia del sòl.

  
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores 
 
 
QUÈ TROBAR ALS CENTRES

CENTRE D’INFORMACIÓ*
Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions.

CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL *
Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions.
La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA*
Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament.

CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS
 
 
CENTRE D’INFORMACIÓ*
Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net
Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats.

CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396
activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA*
Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17

PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ
Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.

PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA
Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola.

PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS*
Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874

* Gestionats pel Consorci

COM ARRIBAR AL TURÓ DE LA MAGAROLA


Aproximació en cotxe fins:
Al Revolt de la paella, km 3,9 de la carretera de la Rabassada – seguir a peu la pista aproximadament 1,3 km i arribareu al turó de la Magarola.
Al km 6,5 de la carretera d’Horta a Cerdanyola (Pista Pas del Rei) - seguir a peu la pista aproximadament 1,7 km fins el turó de la Magarola.
Vista Rica, km 5. de la carretera de la Rabassada. Seguir a peu. Trobar el GR-92 – seguir les banderoles: turó de Santa Maria - Pas del Rei – turó de la Magarola.

A peu:
Des de Barcelona. Del Parc del Laberint d’Horta, per darrera del velòdrom - trobar el GR-6 (Barcelona-Montserrat) – seguir les banderoles: portell de Valldaura - carretera de la Rabassada - Vista Rica.
 
 
 
Itineraris al voltant del Parc
 
Passejada a la font de Sant Pau
45 min

2,7 km

Baixa
 
Passejada a la font de Sant Pau passant pel Torrent de Can Cerdà 70 min

4,1 km

Mitjana
 
Passejada al puig de la Guàrdia, Can Canaletes i el torrent de Can Coll  
90. min

5,5 km

Mitjana
 
Passejada alTuró de l'Ermi-
tà passant pels torrents De Can Coll i Can Cerdà
120 min

7,8 km

Mitjana
 
Passejada
fins al puig de la Guàrdia i tornada pel torrent de Can Coll
60 min

3,6 km

Mitjana
 
Passejada
pel torrent de Can Codonyers
i la font de Sant Pau 
 
75 min

4,3 km

Mitjana
 
 
Descobrir el Parc en bicicleta. 
 

El conjunt de rutes que es proposen, s’ha dissenyat amb l’objectiu de descobrir el Parc en bicicleta. En total són 17 itineraris per a adults i 10 passejades per fer en família.  
 
 
 
 

LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)

 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri municipal
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41º28'03.9", 2º09'02.0"
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.28'25.44" ,  2º07'28.35"
Masia de Can Fatjó del Molí.
41º.484013º, 2º127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º

Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º

Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º

Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º

Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º

       


TELEFONS D'INTERÈS


SERVEIS LOCALS


Ajuntament (centraleta): 935 808 888
Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888
010 - Informació Ciutadana: 010
Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133
Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369
Casal de Joves Altimira: 935 805 869
Deixalleria Municipal: 936 917 442
Parc Tecnològic:  935 820 100
Piscina Municipal: 936 917 704
SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 
Servei Informació Juvenil:  935 806 119
Servei Local Català: 935 802 751
Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322
UAB: 935 811 000

SERVEIS GENERALS

Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710
Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720
Avaries aigua potable: 933 422 000
Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750
Avaries Endesa: 800 760 706
Biblioteca Central: 935 807 602
Correus: 936 913 757
Gas Natural (Avaries): 900 750 750
Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100
Correus: 936 913 757
CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647
Dones per la Igualtat: 935 801 398
El Safareig: 935 806 151
Funerària Truyols: 935 809 710
Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515
RENFE Rodalies: 936 918 869
Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292
Servei Local de Català: 935 802 751
Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016
Taxi (Fonotaxi): 933 001 100

URGÈNCIES

Emergències: 112
Ambulàncies: 061
Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències)
Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700
Bombers: 085
Policia Local : 092 / 936 912 000
Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502
Policia Nacional (Urgències): 1091
Policia Nacional (DNI): 935 942 489
Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120

SALUT

Alcohòlics Anònims: 933 177 777
Parkinson Catalunya: 935 800 311
Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953
Ambulàncies (Urgències): 061
As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099
Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444
Planificació familiar: 935 942 199

CAPS

Cita prèvia atenció primària: 937 284 444
CAP Canaletes: 935 910 740
CAP Fontetes: 935 944 470
CAP La Farigola: 936 919 589
CAP Serraparera: 935 806 363
CAP 2 (Urgències): 935 942 216
CAP 2 (Visites): 935 942 111

ASSOCIACIONS DE VEÏNS

AV Banús-Bonasort : 935 807 078
AV Canaletes: 666 38 78 38
AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93
AV Can Cerdà: 93 580 05 61
AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62
AV La Farigola: 637 52 62 38
AV Les Fontetes: 93 691 91 51
AV Quatre Cantons: 93 580 46 11
AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27
AV Sant Ramon: 93 692 52 22
AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29
AV Serragalliners: 627 64 68 07
AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56
AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27
AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19
Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550
Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594



CENTRES EDUCATIUS



A Cerdanyola del Vallès. 08290


CEE Jeroni de Moragas

Adreça: Carrer de Renaixement, 131
Telèfon: 93 692 21 39 - 686 984 117
Correu electrònic: a8035623@xtec.cat
Web:http://www.xtec.cat/centres/a8035623/


Col-legi Montserrat

Adreça: Avinguda Sant Iscle, 6
Telèfon: 93 691 97 52
Correu electrònic: info@cmontserrat.cat
Web: https://cmontserrat.cat/


Escola Carles Buïgas

Adreça: Av. Lesseps, 49
Telèfon: 936 923 197
Correu electrònic: ceipcarlesbuigas@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/ceipcarlesbuigas
 

Escola Collserola

Adreça: Carrer de Pizarro, s/n
Telèfon: 936 922 595
Correu electrònic: a8062626@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/escolacollserolacerdanyola/


Escola Les Fontetes

Adreça: Carrer d'El Greco, 2
Telèfon: 936 922 170
Correu electrònic: a8028758@xtec.cat
Web: https://agora.xtec.cat/ceiplesfontetes/


Escola Municipal la Sínia

Adreça: Carrer de la Sínia, 13
Telèfon: 935 864 623
Correu electrònic: escolalasinia@cerdanyola.cat
Web: http://agora.xtec.cat/escolamunicipal-lasinia/


Escola Saltells

Adreça: Av. Roma, 57
Telèfon: 936 924 550
Correu electrònic: a8036411@xtec.cat
Web: http://saltells.com/


Escola Sant Martí

Adreça: Av. Sant Iscle, 1
Telèfon: 936 920 881 / 605 938 439
Correu electrònic: a8028746@xtec.cat
Web: https://agora.xtec.cat/ceipsantmarti-cerdanyola/


Escola Serraparera

Adreça: Carrer de Diagonal, 41
Telèfon: 936 922 742
Correu electrònic: a8028783@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/ceipserraparera.com

Institut Banús

Adreça: Carrer de Sant Casimir, 16
Telèfon: 93 580 62 36
Correu electrònic: iesbanus@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/iesbanus


FEDAC Cerdanyola

Adreça:Carrer de Cervantes,5-15
Telèfon: 93 692 08 84
Correu electrònic: fedac.cerdanyola@fedac.cat
Web:https://cerdanyola.fedac.cat/


Institut Forat del Vent

Adreça: Carrer de Pizarro, 35
Telèfon: 93 69112 00
Correu electrònic:a8031757@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/iesforatdelvent


Institut Gorgs

Adreça: Carrer de l'Àliga, 65
Telèfon: 93 580 43 54
Correu electrònic: ies-gorgs@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/ies-gorgs


Institut Jaume Mimó

Adreça: C. de la Serra de Galliners, s/n
Telèfon: 93 580 39 94
Correu electrònic: a8044715@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/iesjaumemimo




A Cerdanyola del Vallès. Bellaterra 08193


Escola Bellaterra

Adreça: Carrer de l'Escoleta, s/n
Telèfon: 935 811 030
Correu electrònic: a8039896@xtec.cat
Web: https://agora.xtec.cat/ceip-bellaterra/

Ramon Fuster

Adreça: C.de l'Escultor Vallmitjana, 9-15
Telèfon: 93 586 41 06
Correu electrònic: ramonfuster@fundaciocollserola.cat
Web : http://escolaramonfuster.cat




 

Mapa del món

 
 

Sobre la Serra de Collserola
 
 
Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts de Cerdanyola
          
       

       • FONTS  DE  COLLSEROLA



HISTÒRIA DE COLLSEROLA

 
Des de fa molts i molts anys Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica.

A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys.

Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura.

Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès.

L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta.

La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera.

A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles.

Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra.

La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc.

Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern.

El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses.

A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions.

Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist.

Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres.

Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra.

Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà.

La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona.

Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió.

Parc Natural de Collserola

 
 
VIDEOS
 
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement
 
Cerdanyola del Vallès 
 
Visita Museu d'Art de Cerdanyola
 
Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la circulació Vehicles de mobilitat personal
 
El barri de Les Fontetes
 
Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo 
 
Cerdanyola del Vallès en el año 1976 
 
Cerdanyola del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella
 
Castell de Sant Marçal 
 
La Fábrica Uralita l'any 1999 
 
Ajuntament de Cerdanyola 
 
150 Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 
 
El llegat Espinal
 
Exposició "Visca la República!" -  Homenatge a Francesc Layret
 
La restauració dels vitralls modernistes de le Dames de Cerdanola
 
Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech). Història de l'edifici
 
Museu d'Art de Cerdanyola. Audioguia. El Casino de l'Art
 
Exposició "Ismael Smith by Sebas Martín"
 
Exposició "De l'oblit a la revolta, deesses invisibles" - MAC
 
4 paraules, una història. Petites edicions - Taller familiar virtual - MAC
 
Audioguia · Museu d’Art de Cerdanyola
 
Encesa de les llums de Nadal a Cerdanyola 2021
 
Reportatge sobre el "Mercadillo" de Les Fontetes 1985
 
Cerdanyola, Ciudad del Conocimiento
 
Cerdanyola del Vallès 2020
 
Homenatge Gabriel Escursell 
 
Cerdanyola Ciutat del Coneixement. Capitol 1

 
 
 
 
 
 

 



Altres imatges a gran format

 
 En primer terme la factoria Uralita constituïda el 1909 com a Uralita, S.A. El 1915 va finalitzar la construcció del seu primer edifici conegut com a bloc 1 i caracteritzat per les seves dues esculturals columnes.
Fotografía de 1929 (autor desconegut)
 
Nevada de 1956 al carrer de Sant Josep, actualmente carretera de Barcelona (Autor desconegut)
 
Nevada Avinguda Catalunya llavors Av.Glmo Franco. Any1962 (Autor desconegut)
 
Cerdanyola de Dalt al voltant de 1960
 
Cerdanyola a principis del segle XX
 
Vista parcial Cerdanyola  1959-1964 
 
 

 

 ç