El temps a Cerdanyola del Vallès

 Farmàcies de guàrdia

 

  
 Ca l'Pagès va ser una institució dedicada a la venda de material per a la construcció, ciments, sanitaris, tubs, plaques, dipòsits, etc.
 Es trobava a la carretera de Barcelona 178-182. Podem veure a la familia Pagès fundadora del comerç a la porta del magatzem
 



MOR ORLANDO BARRIAL I JOVÉ



 


Ha mort Orlando Barrial i Jové (1963-2020), una de les figures clau en la preservació i difusió de la riquesa del patrimoni històric, artístic i cultural de la ciutat.

Va ser membre del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC), y difusor del nostre patrimoni, edificant el projecte del Museu de Cerdanyola. I autor de nombrosos llibres i estudis sobre el patrimoni de la nostra ciutat

 



Dimarts 18 i dimecres 19

FIRA ORIENTA CERDANYOLA


 
La plaça de l'Abat Oliba acollirà la Fira Orienta Cerdanyola amb estands informatius amb l'oferta educativa postobligatòria i d'orientació al municipi. La fira recollirà les diferents opcions existents, tant la formació acadèmica com la vinculada al món de l'empresa.
Hi haurà estands informatius amb oferta educativa postobligatòria i d'orientació a Cerdanyola del Instituts amb oferta diferenciada:

• Jaume Mimó (FP i Batx. Artístic)
• Forat del Vent (nocturn/flexible, Batxibac, Batx Internacional)
•CFA L'Alzina
• Casal de Joves
• Can Serraparera
• UAB
• Fundació Main – Centre de Noves Oportunitats
• Diputació de Barcelona – Punts d'Orientació Personalitzada als matins de 10 a 12
• ESDI - Escola Superior de Disseny - Sabadell
• ESHOB - Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona
• Escola Vitae Cerdanyola
• CFT Flor de Maig
• Consorci per a la Normalització Lingüística

També s'informarà de la fira "Apropa't a la FP", d'àmbit comarcal, que es farà a Sabadell del 26 al 29 de febrer i en la que hi participen l'Institut Jaume Mimó i el CFT Flor de Maig.
S'ha previst una gimcana per introduir el jovent a la Fira. Hauran de resoldre diverses qüestions per, en acabar, fer-se les fotos al photocall creat per l'ocasió. A més rebran un obsequi.

Horaris de la Fira Orienta Cerdanyola (plaça Abat Oliba):

Dimarts 18 de febrer, de 9 a 14 h i de 16 a 18 h
Dimecres 19 de febrer, 9 a 14 h

Activitats complementàries obertes a la ciutadania (Museu d'Art de Cerdanyola):

Dimarts 18 de febrer, a les 18 h, xerrada "Com ens preparem per les professions de futur?", a càrrec del professor Román Castro, amb el suport de la Diputació de Barcelona, oberta a tota la ciutadania. Es farà difusió especial d'aquesta xerrada a l'alumnat de Batxillerat, de escola d'adults i de formació ocupacional.
A la Plaça de l'Abat Oliba i Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)
Organitza l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
 




ESPORT CAP DE SETMANA
15-16  FEBRER






 

Futbol 3a Divisió
Banyoles - Cerdanyola         0 - 0

Futbol Sala 2ª divisió grup 3
Cerdanyola Vallès - Escola Pia Sabadell      4 - 2

OK lliga fem.
Bigues i Riells - Cerdanyola CH        2 - 3

Lliga Nnal. Catalana
Cerdanyola CH - FC Barcelona         4 - 4

Lliga Nnal. Catalana Fem.
Cerdanyola CH. B - Vila-sana B         1 - 2

Primera Catalana F
HP. Tona - Cerdanyola CH C         
 (Dia 22)
Segona Catalana C
Cerdanyola CH B - Sitges B
           2 - 4




DIMARTS 18 S'OBRE EL PERÍODE D'INSCRIPCIÓ A LA UAB BARCELONA SUMMER SCHOOL PER A ESTUDIANTS DE FORA DE LA UAB



 
El termini perquè els estudiants de fora de la UAB s'inscriguin a la UAB Barcelona Summer School, cursos d'estiu de tres setmanes de durada impartits majoritàriament en anglès, romandrà oberta a partir del 18 de febrer. Les persones que es matriculin abans del 15 d'abril gaudiran un 10% de descompte. L'oferta d'enguany inclou 25 cursos de tots els camps acadèmics, set dels quals s'impartiran per primer cop aquest curs. Hi haurà també cursos d'espanyol i activitats lúdi-ques per relacionar-se amb altres estudiants i conéixer la universitat i el seu entorn.

Els cursos seran impartits al campus de la UAB, en horaris de matí i en dos períodes diferents: una part es desenvoluparà entre el 22 de juny i el 10 de juliol, i la resta es desenvoluparà entre el 13 i el 31 de juliol. Tenen un reconeixement acadèmic de sis crèdits ECTS per curs. La majoria són impartits en anglès però hi haurà també un curs en castellà sobre les visions d'Espanya al cinema actual i cursos d'espanyol com a llengua estrangera(nivells A2 i B1). Els set cursos nous tractaran sobre política espanyola, programació avançada, malalties en mamífers marins, gastronomia i enologia, emprenedoria i innovació, biodiversitat mediterrània i relacions internacionals con-
temporànies.

A més, la UAB Barcelona Summer School inclou el Buddy Program-me, que vol facilitar als estudiants internacionals el contacte amb altres estudiants de la Universitat per tal de familiaritzar-se amb les activitats del campus i amb la cultura i la societat locals. Al llarg de les tres setmanes del curs, els estudiants practicaran llengües, faran una passejada pel campus, realitzaran una activitat esportiva, compartiran un dinar internacional, etc. A més, els participants de la UAB Barcelo-na Summer School podran accedir de franc al Servei d'Activitat Física.

A banda del 10% de descompte per a les persones que es matriculin abans del 15 d'abril, els estudiants de les universitats que formen part de les xarxes YERUN Network i ECIU tenen un 20% de descompte sobre el preu d'inscripció. Tota la informació sobre els cursos, preus, requisits, inscripció, allotjament o reconeixement de crèdits es pot consultar al web de la
UAB Barcelona Summer School.

(UAB) 





¿QUÉ OPCIONES TIENEN LOS ACCIONISTAS DE COEMAC ANTE EL CONCURSO DE ACREEDORES?



 
El pasado 30 de enero Coemac presentó la solicitud voluntaria de concurso de acreedores ante la imposibilidad de generar liquidez suficiente para hacer frente a las reclamaciones derivadas de la fabricación de fibrocemento de amianto. ¿Cuáles son las opciones que tiene el inversor que ha quedado “pillado” en la acción?

El fibrocemento es un material utilizado en la construcción, constituido por un aglomerante y reforzado con fibras orgánicas, minerales y/o fibras sintéticas. Originalmente las fibras de fibrocemento eran de amianto o asbesto, pero, al demostrarse el efecto cancerígeno, se empezaron a usar otros materiales, como la fibra de vidrio. Cuando se descubrieron los efectos nocivos de su uso se dejó de usar. En España, a partir de la década de 1990. Uno de los productores de este cemento era Uralita. Fabricante de materiales de construcción, con más de 100 años de historia y actualmente sociedad cabecera de un grupo de empresas con presencia en más de 25 países bajo el nombre de COEMAC. Su unidad de negocio principal es la fabricación de tuberías y accesorios de PVC, que elabora y comercializa a través de sus filiales que operan bajo la marca comercial Adequa.

El nombre de COEMAC ya no aparece vinculado al amianto aunque el pasado siempre vuelve. En 2019, el Juzgado de Primera Instancia número 5 de Madrid condenó a la compañía a abonar 379.963 euros a la Diputación de Sevilla por los trabajos que tuvo que realizar la institución provincial para recuperar los terrenos de un cortijo de su

propiedad y eliminar los restos de amianto procedentes de la antigua fábrica de fibrocemento. Instalaciones propiedad de Uralita. Tan sólo unos meses después, la misma Audiencia de Madrid vuelve a condenar a la compañía con el pago de 3,45 millones de euros en indemnizaciones por ocho personas que enfermaron en las localidades barcelonesas de Cerdanyola del Vallés y Ripolllet, donde produjo Uralita de 1.907 a 1997. Esta multa ha sido la más alta que se ha impuesto a la compañía por lo que algunos consideraron “un genocidio laboral”.

Los problemas financieros de COEMAC comenzaron hace más de una década

María Mira, analista fundamental de Estrategias de inversión asegura que los problemas financieros de COEMAC “se iniciaron ya en 2008 con caída en ventas de más del 50% y entrada en pérdidas. A partir de 2010 la generación de caja del grupo se redujo tanto que comenzaron sus problemas de endeudamiento financiero además del aumento del pago por contingencias históricas”. Esto provocó una situación crítica de falta de liquidez que llevó a la compañía a vender los negocios de Tejas (2014), Aislantes (2015) y Yesos (2017). Unas desinversiones que “eliminaron el endeudamiento, estrecharon a mínimos el negocio pero no resolvieron los pagos por reclamaciones crecientes por contingencias, que se dispararon a 6-7 millones de euros al año”, asegura Mira. (noticia completa) Silvia Morcillo

(estrategiasdeinversion.com) 12 febrer




 
          
       

                Tal mes de febrer de fa 50 anys





          









             Mesos anteriors


   



Donar sang, un gest que salva vides.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.



El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% aquestes festes de Nadal a Catalunya.
Per això ha organitzat la Marató de Donants, que se celebrarà del 10 al 17 d’aquest mes. Durant aquests dies es podran fer les donacions als principals hospitals catalans i divendres i dissabte de la setmana que ve en un gran envelat instal∙lat a la plaça Catalunya de Barcelona. / Redacció La Vanguardia (4-1-2020)



Al món cada dia hi ha 310.000 donacions de sang, de les quals 1.000 són a Catalunya i 6.000 a tot l’Estat espanyol.


L’Organització Mundial de la Salut celebra des de fa 15 anys el Dia Mundial del Donant de Sang.

L’objectiu és sensibilitzar sobre la necessitat de donar de forma regular i d’aconseguir l’autosuficiència de cada país per atendre els malalts que requereixen teràpies que només poden aconseguir-se amb les donacions de sang.

Cada any hi ha 113 milions de donacions de sang al món, la meitat en països desenvolupats. A Catalunya, sumem prop de 250.000 donacions i som autosuficients en sang.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.



Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang

   Cerdanyola del Vallès
 

 Divendres, 21 de febrer 
10 a 14 hores


La Unitat Mòbil es trobarà al costat del Mercat Serraparera
carrer Sant Casimir, s/n



ALLÒ QUE ÉS BO, SEMPRE TORNA


SETMANA DEL BACALLÀ
DEL 21 DE FEBRER A L'1 DE MARÇ



 
 
El bacallà ha estat molt present a les taules catalanes des que els bascos el van portar de les aigües fredes de l'Atlàntic. És un llegat dels temps en que el peix havia de curar-se perquè pogués resistir l'prolongat transport des de les zones de pesca fins als mercats. Durant set dies el podem gaudir aprofitant les diferents presentacions dels 19 restaurants que hi participen.

Divendres 28 de febrer a les 17.30h.

Taller de Cuina tradicional del Bacallà al Mercat Municipal de Serraperera. Realitzat per Montse Torregrossa
Organitza: Associació de Concessionaris del Mercat Municipal de Serraperera. Inscripcions i informació: Mercat Municipal de Serraperera

Dissabe 7 de març a les 11.30h.

Concurs de receptes de cuina
Al Mercat Municipal de les Fontetes organitzat per el Gremi d’Hostaleria i Turisme del Vallès Occidental i Associació de Concessionaris del Mercat Municipal de les Fontetes
Inscripcions i informació: Mercat Municipal de Fontetes
En aquest concurs es valorarà l’elaboració, presentació i el gust dels plats. Els concursants s’hauran d’inscriure al Mercat Municipal de les Fontetes i podran finalitzar l’elaboració del plat al mateix mercat el dia 7 de març a les 11.30h. Els productes amb els que s’elaborarà el plat han de ser comprats a les parades del Mercat Municipal de les Fontetes.

Hi haurà cinc premis que consistiran en vals de compra per a les parades del Mercat Municipal de les Fontetes i/o sopars als restaurant que participen a la Setmana del Bacallà
El Jurat estarà format per restauradors participants a la Setmana del Bacallà

Del 24 febrer al 14 de març

Exposició bibliogràfica de cuina "LA CUINA DEL BACALLÀ"
A la Planta -1, Biblioteca Central de Cerdanyola organitzat per la Biblioteca Central de Cerdanyola.
 
    
     Els restaurants que participen en l’edició d’aquest anys són:


  1. BAR ALASKA : Pg. de les Acàcies 9 | 93 691 90 53
  2. BAR GRAU : C. de Sant Ramon 180 | 93 580 84 81
  3. CA L’ENRIC : Pg. de Cordelles 2 | 93 511 61 57
  4. CAFETERIA CHEER : Av. de la Primavera 17 | 93 594 44 44
  5. CAP I CUA : Passatge del Llorer 15 | 93 580 96 35
  6. CASA ANDREU 1 : C. d’Anselm Clavé 3-5 | 642 32 01 39
  7. CASA ANDREU 2 : C. d’Anselm Clavé 13-15 | 93 171 81 56
  8. CINNAMON : C. de Santa Anna 58 | 93 580 92 96
  9. EL PINAR : Ronda de Cerdanyola 15 | 93 580 64 96
10. EL RACÓ DE LA PLAÇA : Pl. de Sant Ramon 1 | 93 691 10 21 - 682 22 88 16
11. ELS CARGOLS : C. de Sant Antoni 23 | 93 691 52 02
12. MALAGRAPA : C. de Santa Teresa 13 | 635 94 88 73
13. ODDVAR : Av. de Flor de Maig 5 | 633 75 90 94
14. PIROPO : Av. de Canaletes 13 | 93 692 83 93
15. RESTAURANT LOS ABETOS : Pg. de les Acàcies 4 | 93 692 11 48
16. TANINO : Av. de Canaletes 17 | 93 594 85 43
17. TAPS I TAPES : Av. de Sant Iscle 19 | 93 348 62 34
18. MASIA TITO CARLOS : Passatge Olivé 2 | 93 692 34 16
19. TOCAT DE L’OLLA : C. de l’Àliga 26 | 697 40 40 34  



PROGRAMACIÓ
XISCNÈFILS 



 


 

27 de febrer
 
12 de març

Dijous                 Hora: 21:30 h.

Lloc: Teatre Ateneu      Organitza: Xiscnèfils
 
Soci: 2 euros; General: 5 euros; abonaments de cinc entrades no personals: 20 euros; carnet fidelitat (30 € alta i 2€ x pel·lícula)
Per facilitar l’accés al públic més jove, els nascuts a l’any 1996 i posteriors tindran l’entrada a 2€ sense necessitat de donar-se d’alta al carnet fidelitat.

 
 


JA EL TENIM A SOBRE
CARNAVAL 2020



 
Dijous dia 20

A les 17 h. a la plaça de l’Abat Oliba : ARRIBADA DEL REI CARNESTOLTES
Amb l’animació del Lluís Pinyot plena de bons moments per a petits i grans començarem la xerinola i la festa!
Veniu a passar-ho d'allò més bé i donar la benvinguda a Sa Majestad Carnestoltes. I com dicten les normes carnavalesques, celebrarem Dijous Gras amb pa, brou i botifarra d’ou!

Divendres dia 21

A les 18 h. a la plaça de l’Abat Oliba : ANIMACIÓ INFANTIL DE CARNAVAL
Els infants són els grans protagonistes de la tarda de divendres i podran cantar, jugar i ballar amb el grup musical d’animació infantil Plàstics.
I per fer la festa encara més dolça, hi haurà coca i xocolata calenta!
Veniu a lluir les disfresses amb ganes de pas- sar-ho bé, que el Carnaval només se celebra un cop a l’any!

Dissabte dia 22
 
A les 16 h.: Concentració de comparses a l’av. de Roma cantonada amb l’av. d’Espanya amb animació i organització de la sortida
A les 17 h: Sortida de la Rua des del barri de Serraperera, davant de l’escola Saltells i arribada al Parc Xarau. Tres petards avisen 10 minuts abans, 5 minuts i a l’hora la sortida de la rua.
Recorregut de la Rua: av. d’Espanya cantonada av. Roma, c. de Francolí, passeig. de Cordelles, plaça de Francesc Layret, carre de Sant Iscle, avinguda de la Primavera, avinguda Catalunya, carrer de Santa Anna i parc Xarau.
A les 18:30 h. : Ball de Carnaval amb l’orquestra The Jukebox i lliurament dels premis del concurs de disfresses al Parc Xarau
Des de les 18 h: hi haurà servei de bar al Parc Xarau.
A les 22h. : Gran ball de Carnaval  amb l'Orquestra Prometida. Entrada gratuïta. Al Pavelló Municipal Can Xarau - Paco Arpide
Amb servei de Bar.

Dimecres de Cendra, dia 26 a les 12h. Enterrament de la Sardina a la plaça de Francesc Layret : Instal·lació de la capella ardent i inici de la vetlla de Sa Majestat el Rei Carnestoltes.
A les 18 h. davant de l'Ajuntament : Congregació del seguici fúnebre i Ies forces de l'infern.
Vine a participar en l'acomiadament del rei Carnestoltes amb un grup de música i els Joves Diables de Cerdanyola. Fa¬ran un recorregut amb foc i música per acompanyar el fèretre de Sa Majestat fins a l’Ateneu de Cerdanyola.
Recorregut: pl. de Francesc Layret, pl. de l’Abat Oliba, c. de Torres i Bages fins a la plaça de l'Ateneu.
A les 18.30h. Ateneu de Cerdanyola. Solemne acte fúnebre d’Enterrament de la Sardina amb la crema del taüt i l’actuació de l'Escola de Dansa i el Grup de Teatre de l'Ateneu, i la Colla de Joves Diables de Cerdanyola, entre d’altres sorpreses.

Inscripcions de les comparses.
Les inscripcions de les comparses poden fer a:
Ateneu de Cerdanyola : C. de la Indústria 38-40 de dilluns a divendres de 8.30 h a 22 h
El formulari d’inscripció es pot omplir directament a l’Ateneu 0 bé descarregar del web de l’Ajuntament
https://www.cerdanyola.cat/sites/default/files/fitxers/models_instancia/inscripcio_cul-07_carnaval_2020.pdf
La data màxima d’inscripció per a participar al concurs de disfresses és el dimecres 19 de febrer


LLIURAMENT DE LES PREMIS
Un cop el Jurat hagi atorgat el seu veredicte es farà el lliurament de premis a l’escenari del parc Xarau, am les següents categories:
1r premi de Comparses
2n premi de Comparses
3r premi de Comparses

Premi a la millor disfressa individual o parella
I dues “Mencions Especials” del Jurat. El Jurat estarà format per membres d’entitats de Cerdanyola i agents culturals de la ciutat.

CARNAVAL ALS MERCATS
Com cada any els mercats de les Fontetes i de Serraparera organiten concursos de disfresses

Carnaval Mercat de Les Fontetes.
Dissabte 22 de Febrer d'11 a 14h. : Concurs de disfresses al Mercat de Fontetes
No fa falta inscripció prèvia, simplement lliurar el dorsal el mateix dia del concurs al Mercat de les Fontetes
Poden participar tots els adults en modalitat individual o comparsa
Tots els infants que vinguin disfres¬sats rebran un obsequi.

Carnaval Mercat de Serraperera
Divendres 21 febrer de 17:00 h a 19:00 h. : Xocolatada. Espectacle globoflexia
Concurs de disfresses, premis: 6 infants, 1 adult, 1 comparsa

 



 


ALARMA EN LAS VÍCTIMAS DEL AMIANTO: «URALITA QUIERE IRSE DE ROSITAS»




 
La empresa causa inquietud entre los afectados al declararse incapaz de abonar las indemnizaciones impuestas por la Justicia

«Que no me vengan con historias de que no tienen dinero. Tiene que haber un responsable de todo esto». Maite Martín está indignada por que la antigua Uralita se declare ahora insolvente para reparar las secuelas del amianto. Es la única con vida de 39 perjudicados de Cerdanyola y Ripollet por los que una sentencia instó a la empresa en 2017 a abonar más de dos millones de euros en indemnizaciones. «Por probabilidades, no me tocaría estar aquí. Soy una superviviente. Me dieron una esperanza de vida que no llegaba a dos años. Y ya llevo nueve luchando sin parar y con quimioterapia», recuenta.

Ni ella ni los demás que constan en la resolución trabajaron en la fábrica de material de fibrocemento, abierta hasta 1997 en el límite entre ambas poblaciones barcelonesas. Residían a escasa distancia de la nave o convivían con empleados: hay esposas e hijas de operarios que, al cabo de las décadas, han muerto por aspirar las fibras de la sustancia al limpiar los monos de trabajo. Uralita diseminó el polvo tóxico sin control, sembrando el germen de patologías y cánceres pulmonares que todavía afloran, más de 20 años después de cerrar la factoría. La compañía aún no ha transferido las compen-saciones por aquellos 39 casos, los primeros en los que un tribunal reconoció a damnificados que no pertenecieron a la plantilla. Recurrió al Tribunal Supremo, pendiente de pronunciarse.

La reprimenda se repitió en noviembre, con otras ocho víctimas del amianto que se dispersó en Cerdanyola y Ripollet. Solo una vivía al dictarse el fallo, que impone 3,4 millones de euros en indemnizacio-nes a Coemac, como Uralita se rebautizó en 2015. Es el mayor importe exigido en España por negligir con el material nocivo, prohibido comercializar desde 2002. Menos de tres meses más tarde, la empresa pidió ser declarada en concurso de acreedores.

En la nota que envió a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), Coemac se dice incapaz de generar ingresos suficientes para resarcir los daños que causó con el amianto. Hasta finales de 2018, la antigua Uralita consignaba en reserva 27,8 millones de euros para atender litigios pendientes. Pagó 10,2 millones aquel año, fruto de procedimientos ya firmes.

La firma declaró 15,6 millones de euros en pérdidas en 2018, el ejercicio más reciente con datos publicados; en cambio, ganó 8,6 millones en 2017, tras un trienio cerrando con déficit. Las auditorías señalaron en los últimos años que el futuro de Coemac era incierto y lo ligaba al resultado de los pleitos.

«Las posibles dificultades financieras de Coemac no pueden ser en ningún caso una fórmula para eludir la responsabilidad derivada de sus prácticas empresariales y el incumplimiento reiterado de la obligación de proteger la salud», replica el Col·lectiu Ronda, que ha representado a unos 600 demandantes contra la vieja Uralita. La cooperativa de abogados admite que la petición de concurso ha inquietado a afectados y familiares de los fallecidos. Trata de calmar-los recalcando que no conlleva que los pagos cesen y que la ley ampara a quienes aguardan compensación.

El bufete sospecha que la empresa pretende disuadir nuevas denuncias, una vez que la Justicia ha ampliado la concesión de indemnizaciones más allá del personal de los talleres que enfermó. Ronda ha cosechado victorias judiciales que estima en un coste de 26 millones de euros para Uralita. El grueso se concentra en las plantas de Cerdanyola y la de Rocalla en Castelldefels.

Coemac esgrime que ha tratado de obtener liquidez para afrontar las sentencias vendiendo su división de fabricación de tuberías, Adequa, que batió su récord de ventas el año pasado: generó 2,9 millones en beneficios durante los primeros nueve meses de 2019. Queda al margen del posible concurso. En las últimas cuentas anuales, la actual Uralita asegura que le ofrecieron 23 millones de euros por la filial en febrero de 2019. Señala ahora que la operación se ha retrasado. Ya se deshizo de su línea de negocio de yeso en 2017, por lo que se anotó una plusvalía de 36,6 millones.

«Los abogados nos avisaron desde el primer momento que intentaría por todos lados decir que no tiene un duro y no pagar», indica Maite, que cree que la compañía procura «irse de rositas». Urge al Supremo a impartir justicia, para ella y los 38 fallecidos por los que se siente obligada a hablar: «No es por el dinero. En mis circunstancias, el dinero no me arreglará. Pero lo han de pagar porque lo que se nos ha hecho no tiene nombre».

«Que no me vengan con historias de que no tienen dinero. Tiene que haber un responsable de todo esto». Maite Martín está indignada por que la antigua Uralita se declare ahora insolvente para reparar las secuelas del amianto. Es la única con vida de 39 perjudicados de Cerdanyola y Ripollet por los que una sentencia instó a la empresa en 2017 a abonar más de dos millones de euros en indemnizaciones. «Por probabilidades, no me tocaría estar aquí. Soy una superviviente. Me dieron una esperanza de vida que no llegaba a dos años. Y ya
 

llevo nueve luchando sin parar y con quimioterapia», recuenta.

Ni ella ni los demás que constan en la resolución trabajaron en la fábrica de material de fibrocemento, abierta hasta 1997 en el límite entre ambas poblaciones barcelonesas. Residían a escasa distancia de la nave o convivían con empleados: hay esposas e hijas de operarios que, al cabo de las décadas, han muerto por aspirar las fibras de la sustancia al limpiar los monos de trabajo. Uralita diseminó el polvo tóxico sin control, sembrando el germen de patologías y cánceres pulmonares que todavía afloran, más de 20 años después de cerrar la factoría. La compañía aún no ha transferido las compensaciones por aquellos 39 casos, los primeros en los que un tribunal reconoció a damnificados que no pertenecieron a la plantilla. Recurrió al Tribunal Supremo, pendiente de pronunciarse.

La reprimenda se repitió en noviembre, con otras ocho víctimas del amianto que se dispersó en Cerdanyola y Ripollet. Solo una vivía al dictarse el fallo, que impone 3,4 millones de euros en indemnizaciones a Coemac, como Uralita se rebautizó en 2015. Es el mayor importe exigido en España por negligir con el material nocivo, prohibido comercializar desde 2002. Menos de tres meses más tarde, la empresa pidió ser declarada en concurso de acreedores.

En la nota que envió a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), Coemac se dice incapaz de generar ingresos suficientes para resarcir los daños que causó con el amianto. Hasta finales de 2018, la antigua Uralita consignaba en reserva 27,8 millones de euros para atender litigios pendientes. Pagó 10,2 millones aquel año, fruto de procedimientos ya firmes.

La firma declaró 15,6 millones de euros en pérdidas en 2018, el ejercicio más reciente con datos publicados; en cambio, ganó 8,6 millones en 2017, tras un trienio cerrando con déficit. Las auditorías señalaron en los últimos años que el futuro de Coemac era incierto y lo ligaba al resultado de los pleitos.

«Las posibles dificultades financieras de Coemac no pueden ser en ningún caso una fórmula para eludir la responsabilidad derivada de sus prácticas empresariales y el incumplimiento reiterado de la obligación de proteger la salud», replica el Col·lectiu Ronda, que ha representado a unos 600 demandantes contra la vieja Uralita. La cooperativa de abogados admite que la petición de concurso ha inquietado a afectados y familiares de los fallecidos. Trata de calmarlos recalcando que no conlleva que los pagos cesen y que la ley ampara a quienes aguardan compensación.

El bufete sospecha que la empresa pretende disuadir nuevas denuncias, una vez que la Justicia ha ampliado la concesión de indemnizaciones más allá del personal de los talleres que enfermó. Ronda ha cosechado victorias judiciales que estima en un coste de 26 millones de euros para Uralita. El grueso se concentra en las plantas de Cerdanyola y la de Rocalla en Castelldefels.

Coemac esgrime que ha tratado de obtener liquidez para afrontar las sentencias vendiendo su división de fabricación de tuberías, Adequa, que batió su récord de ventas el año pasado: generó 2,9 millones en beneficios durante los primeros nueve meses de 2019. Queda al margen del posible concurso. En las últimas cuentas anuales, la actual Uralita asegura que le ofrecieron 23 millones de euros por la filial en febrero de 2019. Señala ahora que la operación se ha retrasado. Ya se deshizo de su línea de negocio de yeso en 2017, por lo que se anotó una plusvalía de 36,6 millones.

«Los abogados nos avisaron desde el primer momento que intentaría por todos lados decir que no tiene un duro y no pagar», indica Maite, que cree que la compañía procura «irse de rositas». Urge al Supremo a impartir justicia, para ella y los 38 fallecidos por los que se siente obligada a hablar: «No es por el dinero. En mis circunstancias, el dinero no me arreglará. Pero lo han de pagar porque lo que se nos ha hecho no tiene nombre». JORDI RIBALAYGUE


(elmundo.es) 11 febrer



DOS JÓVENES DE CERDANYOLA ESTUDIARÁN
EN CANADÁ GRACIAS A UNA BECA DE LA FUNDACIÓN AMANCIO ORTEGA


 
 
Marina Acosta Andrés y Armando Martínez Muñoz, alumnos del Instituto Banús de Cerdanyola del Vallés, son algunos de los 600 chicos y chicas de toda España beneficiarios de una de las becas de la Fundación Amancio Ortega que les permitirá el próximo curso ir a estudiar bachillertato a un centro de Canadá. Vivirán con una familia de ese país y cursarán el Grado 11 (equivalente a Primero de Bachillerato).

La beca cubre el 100% de los servicios necesarios para realizar un curso escolar en el extranjero: viaje, tasas de escolarización y matrícula en un instituto público, alojamiento y manutención en una familia de acogida, seguro médico y de accidentes, convalidación del año académico y apoyo continuado durante los diez meses de estancia.

El programa de becas de la Fundación Amancio Ortega selecciona cada año 600 alumnos de 4º de ESO de los centros educativos de toda España para cursar 1º de Bachillerato en Estados Unidos o Canadá. Desde que comenzó el año 2010, el Programa pretende proporcionar a los jóvenes participantes no únicamente el dominio del inglés, sino también las herramientas que les pueden servir para incrementar su capacidades de adaptarse a nuevos entornos sociales y culturales.

Este curso fueron preselecionados 5 alumnos de 4º de ESO del Instituto Banús y estos dos han conseguido la beca. La beca también

 


ha beneficiado a otros jovenes vallesanos como dos alumnos del Instituto Marina de La Llagosta

(revistadelvalles.es) 11 febrer 



PROPERES ACTIVITATS
A CERDANYOLA




 

Dissabte 15 de 9 a 14 h. : Taller intensiu de Microgimnàstica. La Microgimnàstica ofereix la possibilitat d'investigar i conèixer veritablement el cos, cercant amb paciència i constància el re-equilibri físic i mental. Els tallers aniran a càrrec de Dolors Gardeñas , terapeuta Sistema ARC
Les sessions es faran (es pot fer una o dues sessions):
-- Dissabte 15 de febrer
-- Dissabte 23 de maig
Per a més informació i inscripcions : Ateneu (carrer de la Indústria, 38-40) - Telèfon 935 914 133
A l'Ateneu de Cerdanyola (carrer de la indústria, 38-40)


Dissabte dia 15 : Fira d'antiguitats, col·leccionisme i artesania.
Horari: De 9 a 14h, antiguitats, col·leccionisme i artesania.
             De 14 a 20:30h, artesania
A la Plaça del Pla de les Alzines - Organitza : Associació d'Amics de les Antiguitats i del Col·leccionisme de Cerdanyola i Ripollet


Dissabte dia 15 a les 9:30 h. : Caminada i Xocolatada Solidària Dia Internacional del càncer infantil
El dia 15 de febrer és el Dia internacional del càncer infantil. L'Hospital Sant Joan de Déu disposa d'un laboratori d'investigació del càncer infantil, format per un equip de més de 30 professionals. Més del 70% del seu pressupost prové de les donacions privades d'entitats i persones solidàries que el fan possible.
Des del CEM Cerdanyola i amb la col·laboració del Col·legi Montserrat, el seu AMPA i CIMS contra el càncer infantil participaran a la Xocolatada Solidària https://chocolatadasolidaria.org/ que té com a finalitat recaptar fons per a la investigació d'aquesta malaltia a l'Hospital Sant Joan de Déu
Han organitzat una caminada solidària de caràcter familiar (7 km) que finalitzará amb una xocolatada popular a les instal·lacions del Col·legi Montserrat.- Inscripcions a la caminada. El preu-donatiu és de 5 € per persona (l'inscripció inclou caminada guiada, la xocolatada i l'assegurança)
S'ha de portar roba i calçat cómoda, crema solar i aigua.
A més altres entitats del poble com els Castellers de Cerdanyola s'adhereixen a aquesta iniciativa i faràn un taller de temàtica castellera.
Hora: inici 9.30 h (recollida de dorsals a les 9 h) - Lloc sortida i arribada: Col·legi Montserrat (avinguda de Sant Iscle, 6) - Organitza: CEM Cerdanyola, Col·legi Montserrat, CIMS contra el càncer infantil i AMPA Col·legi Montserrat.


Dissabte dia 15 de 10 a 19 h. : Mercat Vintage a Bellaterra
Des de la unitat de Pioners i Caravel·les del Grup Escolta Bellaterra han organitzat un Mercat Vintage on podràs trobar llibres, contes, jocs, pel.lícules, roba, complements, etc. Més informació a Facebook i Instagram - A la plaça del Pi de Bellaterra (plaça de l'Estació)


Dissabte 15 a les 18 h. : La Pallassada, espectacle familiar: OOPS! - La Pallassada. Pallassos, teatre i titelles per a infants a partir de 3 anys.
La màgica inspiració vista un compositor que empaita la última nota d’una cançó. Uns cuiners amb tres cassoles creen un món de pots i olles. Tres cantants melòdics perden el compàs darrera un microfon rebel... etc.
Oops! vol ser un cant a l’optimisme, a viure i a riure amb els pulmons plens i els ulls clars. A badar i a encantar-se amb les petites coses, que són les més grans. Durada: 55 minuts - Companyia Teatre Mòbil - Compra d'entrades a la web de Bambalina
Al Teatre Ateneu (carrer Indústria, 38-40) - Preu: 7 €; amb carnet de Bambalina, 4 €



ES DONEN PER FINALITZADES LES OBRES DE LA NOVA PISTA COBERTA DE CAN XARAU




 




Can Xarau compta ja amb dues pistes poliesportives cobertes, a banda del pavelló i una pista més exterior. Les obres del cobriment de la
 pista més propera al club de tennis, s’han completat i l’empresa ha fet el lliurament de la instal·lació acabada. Els treballs per cobrir la pis-
ta han tingut un cost de 692.383,89 euros i han estat finançats per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

A la pista es practicarà hoquei patins, patinatge artístic, futbol sala i diferents activitats dels Jocs Esportius Escolars.





COMENCEN LES OBRES D'ARRANJAMENT DE L'CLAVEGUERAM I DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER DE SANTA MARCEL·LINA



 
 
La xarxa de clavegueram necessita una immediata substitució integral en l'àmbit del carrer de Santa Marcel·lina, ja que està molt deteriorada. Ha sofert un seguit de reparacions importants en els darrers anys per clots a l'asfalt a causa d'enfonsaments del col·lector existent. Es trans-formarà l'eix comercial, potenciant la pacificació del vial i la prioritat a les persones vianants, renovant-se tot el mobiliari urbà, les voreres i l'enllumenat públic

Les obres es duran a terme per trams; començaran per l'extrem del passeig de Cordelles i aniran avançant fins al carrer de Sant Daniel.

L'actuació a fer al carrer de Santa Marcel·lina tindrà una durada de 5 mesos. L'empresa adjudicatària de l'obra és Asfaltos Barcino, SL. per un pressupost total de 858.858 €, IVA inclòs. 

Els treballs també comportaran el desviament de les línies d'autobusos amb itinerari per aquest vial i l'anul·lació de les parades de Sant Casi-mir / Banús i Santa Marcel·lina / Pintor Togores.

Les línies e3, B4, SU2 i N62 es desviaran per Francolí, Santa Anna, avinguda de Catalunya i Francesc Layret recuperant el recorregut habi-tual a partir del carrer de Lluís Companys.

Les parades més pròximes a les anul·lades són:

Sant Casimir / Mercat de Serraparera - Sant Casimir / Banús

Lluís Companys / Ajuntament - Santa Marcel·lina / pl. Collegno

La línia B2 anul·la el seu recorregut habitual pel carrer de Francolí i tindrà parades al carrer de La Clota amb passeig de Cordelles (provisional) i carrer de Santa Anna amb Camèlies (parada SU3).

A partir del carrer de Lluís Companys també recupera el recorregut habitual.
 
   



XXVII EDICIÓ DE
LA PALLASSADA





 
 
 
Els dies 15 i 16 de febrer al Teatre Ateneu, organitzat per Bambalina
 



CROSS FUNCIONAL 30′ ABRE SU CUARTO GIMNASIO Y ULTIMA SU ENTRADA EN BARCELONA




 
La cadena boutique catalana Cross Funcional 30′ prosigue con su plan de expansión sumando este febrero su cuarto gimnasio, el tercero en régimen de franquicia, además de ultimar su entrada en Barcelona y continuar con su expansión nacional.

La propuesta del boutique Cross Funcional 30′, impulsada hace seis años por el entrenador y nutricionista Javier Ureña, sigue dando pasos para consolidarse en el mercado catalán, y también nacional.

Tras arrancar a principios de 2019 su proyecto de franquicias y abrir en el pasado año dos estudios franquiciados en Terrassa (Barcelona) y Alicante, este próximo sábado 8 de febrero abrirá las puertas del que se convertirá en el cuarto centro de la cadena, y el tercero en régimen de franquicia.

El nuevo club se ubica en la localidad también catalana de Cerdan-yola del Vallès, reforzando así la presencia de la marca en la región, donde ya opera con su primer club en Sabadell y el ya mencionado abierto hace unos meses en Terrassa.

ESTÉTICA PROPIAMENTE BOUTIQUE

Como en las últimas aperturas de la cadena, el nuevo centro de Cerdanyola, situado en número 3 de la calle Sant Francesc, abrirá en régimen de franquicia, modelo que Cross Funcional 30′ puso en práctica en el pasado 2019 con la intención de reproducir su propu-esta con sello personal en nuevas ubicaciones.

El centro dispone de 200 m2 de superficie y presenta las mismas características de diseño, servicio y metodología que el resto de clubes de la franquicia. Sin embargo, como novedad, esta nueva apertura incluye ciertas mejoras estéticas que “lo acercan más al concepto que se tiene hoy de boutique en cuanto apariencia”, admite Ureña. En concreto, incluye nuevos juegos de luces de distinto diseño para cada zona de entrenamiento, siendo la iluminación en el área de entrenamiento funcional especialmente pensadas para ambientar y dictar el ritmo de entrenamiento.

DEBUT EN BARCELONA

Tras esta apertura, está previsto que Cross Funcional 30′ haga su debut en el competitivo mercado barcelonés en marzo. Será también con un club franquiciado cuya ubicación se encuentra en el distrito de Sants-Montjuïc, y que previsiblemente presentará unas caracte-

risticas muy similares al resto de gimnasios de la cadena. “El modelo funciona y está diseñado para ser reproducible en otras localiza-ciones”, apunta su creador, Javier Ureña.

El objetivo del empresario es no pararse aquí y seguir ampliando la huella de la marca en los próximos meses, no descartándose la apertura de algún centro más fuera de Catalunya, donde por el momento Cross Funcional 30′ tan solo tiene presencia en Alicante. Entre las opciones, el norte peninsular sería el mejor posicionado.

Ureña explica que, si bien, tiene intención de abrir algún centro de gestión propia más en un futuro, “por el momento nos centraremos en la franquicia, que está dando muy buenos resultados, obteniendo muchas solicitudes de interesados en convertirse en franquiciados”. Hasta la fecha, los centros abiertos y por inaugurar estarán gestiona-dos por nuevos franquiciados de la marca, aunque algunos ya han confirmado su intención de convertirse en multifranquicia y abrir nuevos clubes de la cadena en un futuro.

MÉTODO PROPIO CONSOLIDADO

Cross Funcional 30′ se cimenta sobre el método de entrenamiento creado por el propio Javier Ureña hace ahora seis años, basado en el entrenamiento funcional. Este método combina ejercicios en un circuito de alta intensidad interválico con un circuito de tonificación muscular, con una duración total que no supera los 30 minutos. Este concepto propone tanto entrenamientos personales como en grupos reducidos.

Los entrenamientos son guiados por entrenadores personales y se complementan con un plan de nutrición y control de peso corporal mensual que se realiza mediante un estudio antropométrico.

Además, los usuarios del centro disponen de acceso a la app donde se indican los distintos programas de entrenamiento, así como una monitorización continua de sus constantes durante las sesiones de entrenamiento, a través de uso de pulsómetros de la marca deportiva Polar.

El éxito de la acogida que está teniendo Cross Funcional 30′, apunta Ureña, es “que ofrecemos una propuesta con la que se lo ponemos muy fácil al cliente”. Sus centros presentan una superficie media de 200m2, con una capacidad máxima para entre 150 y 200 clientes.

(cmdsport.com) 6 febrer



LA UAB, LA ÚNICA UNIVERSIDAD QUE
PRORROGA EL
PRESUPUESTO



 
Una gran parte de las universidades públicas catalanas ha aprobado un presupuesto para 2020 con unos aumentos de entre el 2,7% y el 5,7%, que viene motivado por la obligación de aplicar los incremen-tos salariales acordados entre el Estado y los sindicatos. A pesar de esta subida, los rectores continúan haciendo equilibrios y denuncian-do la precaria situación a la que los tiene sometidos la infrafinancia-ción de la Generalitat. La Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) se muestra más drástica y ha decidido prorrogar el presupuesto del 2019. La Politécnica, por su parte, ha aprobado un presupuesto de 304 millones de euros, un 3% superior al de 2019.

La Universidad Abierta de Cataluña (UOC) ha seguido los pasos de la UPC y aprobó un presupuesto de 128,6 millones de euros, con una subida de un 5,9% más que el año pasado. La Universidad de Lleida (UdL) presenta un incremento más moderado, del 2,7% con lo que alcanzan los 96,3 millones de euros. En este caso, la retribución del personal aumenta en 2,5 millones, en parte por el incremento salarial y por la previsión de contratación ligada a las nuevas titula-ciones del campus de Igualada. La Universidad de Girona (UdG) presentó en diciembre una propuesta de 100 millones, un 3% más que en 2019.

La Universidad de Barcelona (UB) ha visto su presupuesto incremen-tado con un 5,7%  y alcanza así  los  408  millones de euros. Por su

parte, la Universidad Pompeu Fabra (UPF) presenta una pequeña rebaja respecto del año 2019: pasa de 150,4 millones a 150,2 millones. Por último, también ha tenido que reducir el presupuesto la Universidad Rovira i Virgili (URV), cuya rebaja supone un 1,3% respecto al de 2019.

Situación crítica

La situación en Cataluña es crítica. Los rectores de las universidades públicas catalanas reclaman que se recupere la financiación que la Generalitat destinaba a las universidades en el año 2010, 900 millones de euros, y que se llegue en 2022 a los 1.300 millones.

La rectora de la URV, María José Figueras, argumenta que la rebaja en su universidad viene motivada por "un ingreso puntual de 2 millones de euros, que la URV recibió el año 2019 para pagar el regreso de un préstamo".

La UAB es la única que ha decidido prorrogar el presupuesto de 2019. El año pasado esta institución operó con unas cuentas de 321,5 millones, y en diciembre el consejo de gobierno acordó limitar los gastos, mientras no se aprueba el presupuesto nuevo, a un máximo del 60% de lo presupuestado en el año 2019.

(eleconomista.es) 30/1
 
Cursa i Caminada Feminista de Cerdanyola: FemCerdanyola
Primera edició de la Cursa i caminada feminista mixta a Cerdanyola, en el marc del Dia Internacional de les Dones. 
Sortida i arribada: Parc Esportiu Guiera (avinguda de Guiera, 6) - A les 10 h. - Preu: 5 € Inscripció




LAS RECLAMACIONES POR EL AMIANTO DEJAN SIN LIQUIDEZ A COEMAC (Y ATRAPA A NO POCOS ESPECULADORES EN BOLSA)




 
Eran las siete de la tarde de ayer jueves, cuando la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) informaba de un hecho relevante de Corporación Empresarial de Materiales de Construcción, es decir, Coemac (CCMC). Y no era precisamente nada halagüeño sino todo lo contrario: la histórica cotizada anteriormente llamada Uralita solicitaba concurso voluntario de acreedores.

Lo hacía reconociendo su imposibilidad de generar la suficiente liquidez para hacer frente a las reclamaciones derivadas de la fabricación de fibrocemento con amianto, una actividad en la que el grupo cesó hace casi veinte años pero que la ha llevado a pagar no pocas indemnizaciones por dicho material de construcción prohibido en España desde 2002.

La decisión del consejo de administración fue una especie de crónica de una muerte anunciada desde que en abril de 2013 la coti-
zada fundada y controlada por lo Serratosa se echara en manos de KKR,  uno de los grandes 'fondos buitre' del planeta. Lo hizo recibiendo un crédito de 320 millones de euros a siete años de vencimiento para pagar a sus entonces acreedores financieros, tanto entidades bancarias como bonistas como contó entonces este diario.

Sin embargo, poco más de dos años después la entonces llamada Uralita cedió el negocio de los aislantes (Ursa) a sus acreedores, liderados por KKR, en el marco de un nuevo acuerdo de reestructuración de la deuda financiera.

La crisis, el comportamiento adverso de los mercados y la devaluación del rublo ruso golpean sobre la histórica cotizada valenciana, que para entonces ya dibujaba una senda bajista en el parqué como se observa en el gráfico.   Luis A. Torralba
(reste de l'informació)




Dies Internacionals i Mundials 



 
 Febrer  2020           
   
                        
  
  
  
15 de febrer - Dia Internacional del Nen amb Càncer
18 de febrer - Dia Internacional de la Síndrome d'Asperger
20 de febrer - Dia Mundial de la Justícia Social
20 de febrer - Dia Internacional de l'Gat
20 de febrer - Dia Internacional de la Pipa
21 de febrer - Dia Internacional de la Llengua Materna
21 de febrer - Dia Internacional de l'Guia de Turisme
22 de febrer - Dia Mundial de la Encefalitis
22 de febrer - Dia de l'Pensament Scout
26 de febrer - Dia Mundial de l'Festuc
27 de febrer - Dia Nacional de l'Trasplantament
28 de febrer - Dia Mundial de les Malalties Rares




Refranys amb referència
a l'febrer




 
A pesar del febrer, floreix l’ametller
El febrer porta febres al darrer. És tingut com a dolent per a la salut.
Es febrer és mes geler.   Fa molt fred.
Es febrer, s’oliva aixecaré. . És el mes més bo per esporgar les oliveres.
Febrer, febreret, set capes i un barret. Perquè tan aviat fa sol com fa fred.
Quan febrer viu, el fred reviu. (És un dels mesos més freds de l’any)
Quan trona pel febrer, tremola el vinyater. (Els trons es consideren de mal averany).
Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve. 
 Si no plou pel febrer, mal va el graner.
La pluja d’aquest mes és molt beneficiosa per al gra.
Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs.
 Si tenc calor pes febrer, per Pasqua tremolaré.
A la Candelera, si el fred no li va davant li va 1299 darrere.
A pescar truites per Sant Valentí, si no del 1300 vespre, de matí..

 





SANT CUGAT PRESENTA ALEGACIONES CONTRA CENTRO DIRECCIONAL
DE CERDANYOLA




 
 El pleno municipal de Sant Cugat del Vallès celebrado este lunes ha ratificado las cinco alegaciones que el Ayuntamiento ya ha presentado al Plan director urbanístico del Centro Direccional de Cerdanyola del Vallès.

La aprobación de las cinco alegaciones que ha propuesto el gobierno municipal y que se han elevado al pleno ha contado con los votos a favor de todos los grupos municipales, excepto Ciudadanos que se ha abstenido.

Esta área, concebida por el Plan General Metropolitano (PGM) como una nueva centralidad metropolitana, tiene una extensión de 470 hectáreas situadas dentro del término municipal de Cerdanyola pero contiguas al término municipal de Sant Cugat.

Su plan de desarrollo urbanístico se aprobó inicialmente el pasado mes de julio y prevé la construcción de 5.400 viviendas, un complejo con un techo comercial de 57.000 metros cuadrados y 1,5 millones de metros cuadrados de techo para zonas de actividad económicas.

Las alegaciones de Sant Cugat a este gran proyecto tienen que ver, principalmente, con la movilidad.

En primer lugar se pide un estudio más extenso sobre el impacto que
generará el nuevo macrocentro comercial, ya que se prevén 46.500

desplazamientos diarios en vehículo privado en la zona.

Paralelamente, se pide que la rotonda que conecta la Avenida de la Vía Augusta y la avenida de las Roquetes con la B-30 quede también unida al nuevo vial que se construirá en paralelo a la B-30 en dirección a la estación de Renfe de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En cuanto al transporte público, se pide un estudio para potenciar este servicio en la zona mediante el refuerzo de las líneas de autobús o la concreción de un posible ramal de los FGC en la zona.

Las alegaciones restantes tienen que ver con la sostenibilidad medioam-biental.

En este sentido, se pide que se contemple una mejora de la conexión del corredor verde del Vallès recuperando espacios ocupados actualmente por empresas de servicios para la construcción y que están en las proximidades del Parque Natural de Collserola.

También se pide que la construcción de edificios esté un poco más separada de la riera de Sant Cugat para poder preservar mejor este espacio natural. EFE

(lavanguardia.com)   27 gener



LOGRAN DESCONTAMINAR
UN ACUÍFERO BIOLÓGICAMENTE



 
Investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), junto con la empresa LITOCLEAN y la Universitat de Barcelona (UB), han conseguido descontaminar biológicamente un acuífero con una elevada concentración de un compuesto organoclorado denominado percloroetileno.

Los compuestos organoclorados, mayoritariamente tóxicos, se utilizan como disolventes y desengrasantes y, según la Agencia de Residuos de Cataluña, constituyen casi el 9% de los contaminantes presentes en suelos en esta comunidad.

La descontaminación se ha realizado bioestimulando con lactato bacterias dehalorespiradoras presentes en el acuífero, localizado en la provincia de Barcelona. Estas bacterias son capaces de 'respirar' los compuestos organoclorados y transformarlos en otro compuesto no tóxico, el eteno.

Los resultados del estudio, publicados en Water Research, son fruto de una metodología multidisciplinaria pionera en nuestro país, que permite precisar en cada caso la estrategia más adecuada para detoxificar biológicamente acuíferos con organoclorados.

El procedimiento usa diferentes técnicas para identificar las enzimas implicadas en la degradación de los contaminantes, analiza las vías de transformación del contaminante y sus cambios en la composición isotópica, así como las características hidrogeológicas del acuífero.

Estos datos en conjunto aportan información para decidir qué estrategia de biorremediación resultará más eficaz: la bioestimulación (añadiendo nutrientes para las bacterias autóctonas del acuífero) o la bioaumentación (añadiendo microorganismos con actividad detoxificadora probada).

Los investigadores validaron primero la metodología en el laboratorio, que demostró que la adición de un nutriente como el lactato aumentaba la actividad 'limpiadora' de las bacterias autóctonas, puesto que les proporcionaba más energía y unas condiciones óptimas en el acuífero. A continuación, se hizo una prueba piloto en uno de los pozos del acuífero con éxito, puesto que unos 200 días después de inyectar el bioestimulante, el compuesto mayoritario pasaba a ser el eteno, que no es tóxico.

Posteriormente, se procedió a implementar con éxito el tratamiento en toda el área contaminada. Un año después, los resultados de monitorización muestran la transformación de percloroetileno a eteno en la mayoría de los pozos del acuífero analizados y, actualmente, cumple los parámetros fijados por la Agencia Catalana del Agua.

El tratamiento de los acuíferos

El buen estado químico de los acuíferos es una cuestión prioritaria, puesto que constituyen la principal fuente de abastecimiento de agua potable para cerca del 75% de los habitantes de Europa. Su importancia es todavía más relevante en el contexto actual de cambio climático, puesto que hay un aumento en la frecuencia de eventos extremos de sequías e inundaciones y, como consecuencia, las fuentes de agua dulce superficiales han pasado a ser menos fiables y ha aumentado la demanda de agua subterránea.

“Para descontaminar los acuíferos, la mayoría de las empresas y consultorías españolas optan por tratamientos fisicoquímicos, que se han demostrado efectivos para tratar el foco de contaminación, pero que actualmente se consideran insuficientes para lograr las concentraciones fijadas por las administraciones competentes”, explica el coautor Ernest Marco, del Grupo de Biodegradación de Contaminantes Industriales y Valorización de Residuos (BioremUAB).

“El uso de la biorremediación –añade– supone un cambio de paradigma respecto a los tratamientos actuales y esperamos que este estudio sirva de impulso para dejar de considerarlos una técnica poco madura y se apueste por su uso”.

“Nuestro estudio da consistencia a la aplicación de tratamientos biológicos para cumplir los objetivos fijados. Estos son eficientes y económicos, y actualmente existe un amplio abanico de técnicas analíticas para realizar una diagnosis y monitorización adecuadas sin unos grandes costes adicionales”, destaca Mònica Rosell, del grupo de investigación MAiMA de la UB.

“Una de las partes más positivas de este proyecto es que nos ha permitido trabajar en condiciones reales y aplicar las conclusiones del laboratorio en un caso de contaminación existente”, señala la doctoranda y coautora Natàlia Blázquez Pallí.
(agenciasinc.es) 28 gener



LA BIODIVERSITAT DELS ESPAIS FONTINALS DE COLLSEROLA


 

Esquema de la font d’en Sert amb els diferents microhàbitats analitzats durant l'estudi.
Font: BIOSCICAT - Societat Catalana de Ciències per la Conservació de la Biodiversitat



La font del Lleó Font: Arxiu CPNSC
Un estudi realitzat a 4 fonts del Parc revela la riquesa biològica dels ambients fontinals i planteja mesures per comptabilitzar els usos, les actuacions de manteniment i la conservació d’aquests rics i importants espais.

Les fonts del Parc Natural de Collserola han estat de sempre un element de gran interès des del punt de vista social i, en repetides ocasions, s’han posat de manifest els seus valors patrimonials, històrics i, fins i tot, arquitectònics. Així doncs, no és d’estranyar que les fonts de Collserola hagin estat objecte d’especial atenció pels Serveis Tècnics, bàsicament en els àmbits relacionats amb el manteniment i la gestió dels entorns sempre de cara a l’ús per part dels visitants. Tanmateix cal admetre que fins ara s’havia prestat poca atenció a un element de gran importància. El valor de les fonts com a ecosistemes.

Les fonts o ecosistemes fontinals estan considerats com a punts calents de biodiversitat. Així es va posar de manifest en el Simposi sobre Ecosistemes Fontinals, organitzat per Bioscicat i celebrat a Barcelona el juny passat. En aquesta trobada d’experts i interessats vàrem presentar una comunicació sobre les nostres fonts en la qual va quedar de manifest la multifuncionalitat de les fonts del Parc Natural.

Tot i això, restava pendent fer valdre la biodiversitat de les fonts de Collserola i tenirla molt present en els diferents projectes de manteniment i millora que fins ara no han prioritzat la naturalitat dels entorns fontinals. Així doncs, el Consorci ha encarregat a Bioscicat un estudi de la biodiversitat de 4 fonts del Parc del municipi de Barcelona per tal de contrastar els resultats i recomanacions amb els projectes d’arranjament de 20 fonts en aquest àmbit. Les fonts escollides han estat la font del Bacallà, la font de l’Espinagosa, la font d'en Sert i la font de l’Estrangulador, aquesta darrera dins l’àmbit de la Reserva Natural de la Font Groga. Val a dir que una condició indispensable era que les fonts no estiguessin connectades a la xarxa i que no s’haguessin assecat en el període de mostreig, entre juliol i agost.

ELS MICROHÀBITATS DELS AMBIENTS FONTINALS

Una de les aportacions d’aquest treball, de gran utilitat a l’hora de redactar projectes i obres des del Consorci, ha estat la visualització dels diferents elements de les fonts des de la perspectiva de la biodiversitat. En els esquemes podem apreciar quins són els diferents microhàbitats de cada font :

■ Les basses, piques o safaretjos són ambients lenítics on es troben diferents espècies, com ara invertebrats aquàtics, algues, etc.
■ Els murets, superfícies humides on es desenvolupen les molses (briòfits).
■ Els petits canalons i tolls són corrents laminars humits sobre substrat natural i l’hàbitat preferencial d’espècies tan emblemàtiques com les salamandres.

En aquest treball s’han establert els perfils fisicoquímics i hidromorfològics i els valors de biodiversitat dels grups biològics dels sistemes fontinals amb la detecció de 243 taxons: cormòfits o flora vascular (70 espècies), briòfits o molses (27), macroalgues (17), diatomees (53), macroinvertebrats aquàtics i microcrustacis (57 ssp) –incloent-hi un endemisme ibèric (Echinogammarus longisetosus)–, i vertebrats (11).

Segons els autors de l’estudi aquesta riquesa biològica és molt elevada si la comparem amb la superfície prospectada que, en el
conjunt de les fonts, seria de l’ordre del centenar de metres quadrats. Les fonts es revelen, per tant, com a focus molt importants de biodiversitat a escala territorial, en particular en La font del Lleó Font: Arxiu CPNSC climes semiàrids i àrids.

RECOMANACIONS PER A LA GESTIÓ DELS ESPAIS FONTINALS

En aquest treball es desgranen un seguit de recomanacions per tal de compatibilitzar els usos, les actuacions de gestió i la conservació de la biodiversitat dels sistemes fontinals:

A) MANTENIMENT DE LA FONT

Pel que fa a la neteja de la font i el seu entorn, la vegetació que caldria eliminar s’hauria de limitar al camí d’accés. Només s’hauria d’eliminar la vegetació llenyosa que impedeix el pas i respectar la vegetació herbàcia i briofítica (molses i hepàtiques), així com les masses d’algues filamentoses surants o submergides.

En general, la neteja del fons de les basses annexes per eliminar-ne els sediments i la vegetació associada requereix el desviament del cabal. En aquest sentit ha de procurar-se fer com més a prop de la bassa millor, amb la finalitat de no afectar els microhàbitats existents en el corrent que prové de la surgència.

B) DIVERSIFICACIÓ DE MICROHÀBITATS

L’entorn del sistema fontinal constitueix un mètode per augmentar la biodiversitat, caldrà, doncs, tenir en compte aspectes tals com:

■ L’elecció del brollador de la font l’element que vehicula el raig d’aigua pot ser de materials molt diversos. En general, els conductes de plàstic i de metall no són bons substrats per acollir microcomunitats biològiques. És millor utilitzar una teula col·locada a l’inrevés, ja que la seva superfície permet el creixement de diatomees, algues filamentoses o briòfits.

Tanmateix és desitjable que l’aigua sigui projectada només a pocs centímetres de la surgència, de manera que es creïn degotalls i es mantingui al peu del brollador una superfície de roques o altres materials naturals a través de la qual l’aigua pugui descendir.

■ La creació d’acumulacions d’aigua: l’execució o preservació de petites basses o tolls que permetin l’acumulació de l’aigua que brolla de la font és un mètode molt efectiu per incrementarla biodiversitat. Aquests cúmuls d’aigua poden ser entollats o bé corrents. En qualsevol dels casos cada tipologia afavorirà una comunitat determinada i contribuirà a l’augment de la biodiversitat.

C) DIVULGACIÓ

Una important tasca també és la de divulgar la biodiversitat d’aquests espais. Un primer pas ha estat la presentació d’aquest treball a la Trobada d'Entitats Col·laboradores del Parc, moltes de les quals estan implicades directament en projectes de manteniment de fonts.





Santa Perpètua sugiere crear
un intercambiador ferroviario con la propuesta de la R4
al aeropuerto.




 
El Ayuntamiento de Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona) ha sugeri-do crear un intercambiador entre las líneas ferroviarias R4 -- cubre el recorrido entre Sant Vicenç de Calders y Manresa-- y R8 --Martorell y Granollers por Cerdanyola Universitat--, en Barberà del Vallès (Barcelo-na), a raíz de la propuesta de varios municipios vallesanos de aprove-char la R4 para llegar al Aeropuerto de Barcelona.

La alcaldesa del municipio, Isabel Garcia, ha señalado esta opción, porque daría "un mayor servicio ferroviario a toda la ciudadanía", concentrada alrededor de los municipios que atraviesa la línea R8, así como la actividad económica que hay en este eje, ha apuntado este lunes en un comunicado.

Garcia ha recordado que esta sugerencia figura en el documento del Plan de Movilidad de los Vallesos (PEMV), que está actualmente en fase final de aprobación.

La alcaldesa ha criticado que el proyecto que tiene pensado la Generalitat, con el encargo a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de explotar un servicio ferroviario entre la capital catalana y el Aeropuerto, "es centralista con la ciudad de Barcelona y requiere de nuevas y grandes infraestructuras", remarcando que la idea expuesta desde el Vallès supo-ne un ahorro en la construcción de una lanzadora operada por FGC, al disponer del material, el personal y las instalaciones.

Ha determinado que supondría una mejor conexión con la línea R3 --L'Hospitalet de Llobregat a Puigcerdà (Barcelona)-- y ha advertido al Govern de que decisiones de estas características "deben tener en cuenta todos los municipios y los agentes económicos y sociales del territorio". Europa Press

(lavanguardia.com) 20 gener



Un estudio vincula la progresiva prolongación de la primavera con veranos secos y calurosos.



 
 
Un estudio, dirigido por la Universidad de Pequín (China), con la colaboración del investigador del CSIC en el Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales de la Universitat Autònoma de Barcelona (Creaf-UAB), Josep Peñuelas, ha vinculado la progresiva prolongación de la primavera con la disminución de la humedad del suelo en verano y, por tanto, periodos estivales más secos y calurosos

El trabajo, que se ha hecho a partir de análisis de datos obtenidos por satélite y con simulaciones climáticas en el hemisferio norte desde 1982 al 2011, ha establecido esta conexión y ha precisado que "la influencia del verdor temprano en la sequedad del suelo es más compleja" de lo que inicialmente se suponía, ha señalado el responsable del estudio, Xu LIan, en un comunicado de la UAB.

En este sentido, esta observación ha descubierto que dos fenómenos que se producen en estaciones del año diferentes están conectadas, y además ha determinado que esta "gran cantidad" de agua que va a la atmósfera se recupera en forma de precipitación posterior y supone un
alivio.

Asimismo, el hallazgo ha permitido detectar beneficios en Siberia y en algunos terrenos de cultivo de Europa, porque "un índice de evaporación mayor de lo habitual, justamente gracias a la evaporación en otros puntos ubicados a su oeste" y así, se descargan en estas áreas, debido a la circulación de masas de aire de oeste a este, pasando por los Montes Urales.

El trabajo, tal como han apuntado sus responsables, "puede explicar en parte las situaciones extremas actuales" como las recientes sequías de la latitud norte y han concretado, a partir de simulaciones climáticas, que la sequedad de la Tierra en verano, por esta conexión con la primavera, puede alargarlos y que sean extremadamente calurosos del orden de un día por década e incrementar la temperatura 0,07 grados en el mismo periodo.

(salamanca24horas.com)  



Front comú del Vallès per connectar amb l’aeroport




 
 Un front comú sòlid: que la línia de Renfe R­4 de Rodalies, que passa per set municipis del Vallès Occidental, tingui una connexió directa amb l’aeroport del Prat. Seria un recorregut que beneficiaria un milió d’usuaris potencials i que milloraria la mobilitat ferroviària entre el Bages i el Baix Llobregat sense haver de baixar obligatòriament a Barcelona a fer transbordament. Així ho van argumentar ahir els alcaldes de Sabadell, Terrassa, Montcada i Reixac,Barberà del Vallès,Cerdanyola del Vallès, Vacarisses i Viladecavalls, després d’una reunió al Consell Comarcal.

Els batlles han convidat el conseller de Territori, Damià Calvet, a un consell d’alcaldies perquè desestimi la proposta de construir una nova línia des de Sant Andreu al’aeroport –pagada per Foment però que gestionaria Ferrocarrils de laGeneralitat– i que aposti pel nou ramal de Renfe. L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, es preguntava “quin model de transport ferroviari volem? Apostem pel centralisme o ens

creiem els discursos que fem, entenent que la gran Barcelona som el territori de la seva conurbació?”

Els municipis defensen el que preveia el pla d’infraestructures ferroviàries de Barcelona 2008­2015, que destaca que “el més beneficiós per al territori i el país” és l’esmentada prolongació. “Caldria construir en un ramal des de l’estació del Prat, però seria més ràpid, barat i eficient”, va dir el president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez. “Es podria unir Sabadell amb l’aeroport en 45 minuts”, van anunciar.

Al seu torn, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va demanar respecte per als municipis que envolten Barcelona. “L’R4 és la més llarga de Rodalies (40estacions) i beneficiaria diferents comarques. No som el pati del
darrere de Barcelona”. PALOMA ARENÓS

(lavanguardia.com) 11 gener



Valldaura Labs, un laboratori arquitectònic al Parc Natural
de Collserola




 
 
 
La masia de Can Valldaura acull el Valldaura Labs, un projecte on s’estudia com la gestió forestal sostenible pot ajudar en el procés de renaturalització de les ciutats i l’impuls de la bioeconomia.

El laboratori arquitectònic de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, el Valldaura Labs, està situat en una masia del segle xix, Can Valldaura, al cor del Parc Natural de Collserola, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. L’objectiu d’aquest projecte és la investigació i formació sobre els hàbitats autosuficients.

En aquesta línia, el 13 de novembre passat es va dur a terme el Seminar on Biocities amb la participació de diferents entitats, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), l’EFI (European Forest Institut), el CTFC (Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya), així com diverses empreses i experts per debatre projectes de gestió sostenible del bosc, de la bioeconomia i de la construcció amb fusta.

Durant el transcurs de la sessió es va debatre sobre com aprofitar el potencial forestal de Catalunya ‒on un setanta per cent de la seva superfície és forestal‒, i com desenvolupar-hi la bioeconomia, vinculada a una gestió forestal adequada i unes infraestructures industrials adaptades. Aquest escenari permetria crear una nova cultura del bosc i de la biodiversitat, promovent una gestió sostenible dels boscos i impulsant, per exemple, la construcció amb fusta, una de les grans tendències mundials per combatre la crisi climàtica.

En aquest mateix sentit, al Valldaura Labs també es desenvolupa el màster en Edificis Ecològics Avançats i Biociutats en el qual actualment
participen vint estudiants de dotze països.

Cal tenir present que la finca de Valldaura, que compta amb un Pla de Gestió i Millora Forestal, utilitza la fusta que se n'extreu com a combustible per a la caldera de biomassa del centre i també per a la construcció d’estructures i construccions experimentals. Una de les primeres és la Tiny House 01, habitatge autosuficient que disposa de panells solars, sistemes d’acumulació d’aigua i gestió de residus biològics. El projecte també incorpora la traçabilitat de l’arbre, permetent conèixer-ne l’origen i la destinació, i garantint el km 0 de la fusta.

Finalment, cal destacar que Valldaura Labs s’ha incorporat com a membre en l'European Forest Institut, amb base a Finlàndia i subseu a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

L’objectiu d’aquest institut és impulsar projectes d’investigació en l'àmbit europeu sobre com reduir la petjada ecològica per aconseguir ciutats d’emissions zero.

Entre el Parc Natural de Collserola i el Valldaura Lab existeix un marc de col·laboració permanent mitjançant el qual el centre rep l’assessorament del Consorci per a la gestió sostenible de la finca i el Parc gaudeix dels avenços i recerques sobre construccions fetes amb fusta i autosuficients. 


 



Los autores quieren iniciar ensayos en humanos

Dos fármacos, eficaces en ratones contra el cáncer por amianto más agresivo




 
En la actualidad hay pocos tratamientos contra el mesotelioma malig-no, a pesar de que se sabe desde hace décadas que lo provoca el amianto o asbesto. Un nuevo estudio encuentra eficacia en la combina-ción de dos medicamentos. Los compuestos identificados están ya siendo probados contra otros cánceres, lo que puede acelerar los ensayos en humanos.

La exposición al amianto o asbesto es el principal causante del meso-telioma maligno, un cáncer agresivo que se da sobre todo en los tejidos que recubren los pulmones –la pleura– y las vísceras abdominales –el peritoneo–. Aunque esto se sabe desde décadas, las alteraciones moleculares que originan el mesotelioma siguen siendo muy poco conocidas, y las opciones de tratamiento, escasas.

Ahora, el hallazgo por parte de expertos del Centro Nacional de Investi-gaciones Oncológicas (CNIO) de procesos moleculares clave en este cáncer ha permitido dar con dos fármacos que, combinados, podrían ser eficaces contra el tipo más agresivo de mesotelioma. Se trata de compuestos que están ya en ensayo para otros tumores, lo que acele-raría el estudio de su actividad en mesotelioma.

Además, para seleccionar mejor los pacientes con mesotelioma que podrían beneficiarse de esta nueva terapia combinada, los autores proponen marcadores moleculares que podrían predecir la respuesta al tratamiento. El trabajo, liderado por Paco Real, jefe del Grupo de Carcinogénesis Epitelial del CNIO, y Miriam Marqués, investigadora del mismo grupo, se publica en la revista Cancer Research.

“El resultado es relevante porque el mesotelioma es un cáncer poco estudiado, con mal pronóstico y contra el que no hay terapias dirigidas”, dice Real. “Nosotros aportamos evidencias, en ratón y en líneas celulares humanas, de la posible eficacia de dos compuestos ya conocidos. Ahora nos gustaría iniciar ensayos en humanos cuanto antes”.

En España se atribuye al mesotelioma la muerte de 5 personas por millón de habitantes, pero se espera que esta cifra aumente los próximos años –al igual que en el resto de Europa–. El tumor, reconocido como enfermedad profesional, aparece varias décadas después de la exposición al amianto, un material usado en España sobre todo en los años setenta y hasta su prohibición en 2001.

No obstante, en términos relativos el mesotelioma sigue siendo un cáncer poco frecuente y por tanto difícil de estudiar en profundidad. El más agresivo de los mesoteliomas, que representa alrededor de una cuarta parte de los casos, es el de tipo sarcomatoide. La supervivencia media de los pacientes con mesotelioma sarcomatoide que reciben los tratamientos disponibles actualmente es de entre 14 y 18 meses.

Hallazgo inesperado
El resultado de esta investigación fue en gran medida inesperado. Los científicos trataban de generar ratones que desarrollaran cáncer de vejiga y para ello intervinieron sobre dos conocidos genes supresores de tumores, Pten y Trp53.

Para su sorpresa, los animales no desarrollaron cáncer de vejiga, sino mesotelioma sarcomatoide muy agresivo. Los autores creen que es posible que simplemente no hubiera tiempo para la aparición de tumores en la vejiga, dado el rápido desarrollo de mesoteliomas agresivos.

Buscando la causa molecular de esta agresividad, hallaron una sobreactivación de las rutas de las proteínas MEK/ERK y PI3K a través de mecanismos novedosos que implican a una proteína de la familia de las GPCR. El bloqueo de estas rutas con fármacos inhibidores de MEK y PI3Kbeta logró, en efecto, reducir la proliferación y la capacidad invasiva de las células del mesotelioma en los ratones.

Fármacos ya en ensayo
El paso siguiente fue buscar fármacos contra esas proteínas que estuvieran siendo ensayados ya en pacientes. Los encontraron: se trata de los compuestos Selumetinib y AZD8186, que inhiben las quinasas MEK y PI3Kbeta, respectivamente.

Real resume el hallazgo: “Primero identificamos moléculas que están alteradas en el mesotelioma sarcomatoide en ratones; después comprobamos que las proteínas también están alteradas en mesoteliomas sarcomatoides humanos, y hallamos una combinación de fármacos efectiva en ratones y en líneas celulares humanas. Seleccionamos fármacos que ya están en ensayo clínico para otros tumores, porque su toxicidad ya se conoce y eso facilita el que puedan hacerse ensayos clínicos”.

Dado que los genes PTEN y TP53 participan en una amplia variedad de tumores humanos, y que las proteínas MEK y PIK3beta están sobreactivadas también en muchos otros tumores humanos, los hallazgos podrían tener relevancia más allá del mesotelioma maligno. Esta posibilidad está siendo analizada actualmente por Marqués y Real.

En España se atribuye al mesotelioma la muerte de 5 personas por millón de habitantes, pero se espera que esta cifra aumente los próximos años.
Para seleccionar mejor los pacientes que se beneficiarían de esta terapia combinada, se proponen marcadores moleculares para predecir la respuesta al tratamiento.


(agenciasinc.es)    8 gener



Terrassa apoya que sea la línea R4 la que ofrezca servicio hasta el aeropuerto de Barcelona



 
Se suma así al frente común contra la nueva línea de cercanías de FGC que propone la Generalitat de Catalunya

El pasado lunes 23 de diciembre, el Govern de la Generalitat, a través de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, presentó el nuevo servi-cio ferroviario de acceso al Aeropuerto Josep Tarradellas Barcelona-El Prat como servicio de cercanías, que prestaría Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Ante esta propuesta, el alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, considera que “hay que repensarla”, ya que sería “un error histórico” que saliera adelante, y propone que “hay que recuperar los estudios que dieron forma al Plan de Cercanías, ya que concluyen que la mejor propuesta era un servicio Manresa-Terrassa-Barcelona-Aeropuerto”.

Ante la propuesta del Gobierno, Ballart cree que Terrassa se sumará al "movimiento" propuesto por la alcaldesa de Sabadell, Marta Farrés, para instar a la Generalitat a replantear la necesidad de una nueva línea. Desde el Ayuntamiento de Terrassa, ya se han puesto en con-
tacto con la alcaldesa de Sabadell para coordinar acciones conjuntas en este sentido, pasadas las fiestas navideñas.

“Sin tener en cuenta las necesidades del Vallès Occidental”
Así, se considera que tal como ya proponía el Plan de Cercanías de Barcelona 2008-2015, una de las propuestas para reequilibrar los servicios de cercanías, pasaba por aprovechar la línea R4 para conectar con el aeropuerto, ofreciendo una conexión “directa y más económica” a esta infraestructura en grandes municipios como Manresa, Sabadell, Cerdanyola o Terrassa.

Para Ballart, además, “la línea de corto recorrido que propone la Generalitat no aprovechará el potencial que ofrece el nuevo acceso aeroportuario y añadirá presión a los túneles ferroviarios que atraviesan la ciudad de Barcelona”.

Ballart ha querido añadir que parece que la decisión de la Generalitat “se ha tomado sin tener en cuenta las necesidades de la población del Vallès Occidental, condicionando la vertebración territorial y de calidad, que deben ofrecer las infraestructuras de transporte y movilidad públicas”.

(elperiodico.com) 27 desembre



HM Delfos estrena un nuevo servicio de cirugía plástica, reparadora y estética



 
El grupo HM Hospitales sigue ampliando su oferta de alta especializa-ción en Barcelona. Su último proyecto es la puesta en marcha del ser-vicio de cirugía plástica, reparadora y estética del Hospital HM Delfos. Un proyecto que está liderado por el cirujano plástico, el doctor Jaume Masià; cuenta con un equipo de 15 profesionales y está equipado con la más avanzada tecnología.

Este servicio ofrecerá técnicas y tratamientos innovadores. La recons-trucción microquirúrgica, uno de los procedimientos más complejos de la cirugía reconstructiva y consistente en el autotrasplante de teji-dos del propio paciente, será una de las especialidades más destaca-das. Esta técnica ha supuesto un antes y un después para las mujeres afectadas por un cáncer de mama, ya que favorece una mejor recons-trucción mamaria y el tratamiento quirúrgico del linfedema, cuya apa-rición es habitual después de la extracción de un tumor mamario. Asimismo, la reconstrucción microquirúrgica se utiliza para abordar cirugías de reasignación de género y en todas las reconstrucciones genitourinarias (reconstructivas, funcionales y cosméticas). Además, el servicio de cirugía plástica, reparadora y estética dispondrá de una unidad de cirugía facial única en España, que aplicará técnicas de reconstrucción y rejuvenecimiento modular orbitario realizado hasta hoy sólo en Estados Unidos.

La cirugía reconstructiva es, hoy, una especialidad que ayuda a mu-

chas otras a mejorar sus objetivos y permite ofrecer un tratamiento
más eficaz y seguro a los pacientes de ortopedia, traumatología, neu-rocirugía, oncología, etc. Precisamente, este servicio también lleva a cabo intervenciones de cirugía plástica pediátrica especializadas en sarcomas y tumores óseos infantiles.

Masià se licenció en Medicina y Cirugía por la Universitat de Barcelo-na (UB) en 1992, especializándose en Cirugía Plástica, Reparadora y Estética en 2001 y obteniendo el Doctorado en 2008 por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualmente, es profesor del Departa-mento de Cirugía de la Facultad de Medicina de la UAB y miembro de diversas sociedades científicas nacionales e internacionales.

HM Hospitales cuenta en la actualidad con una plantilla superior a los 4.800 trabajadores. Además, está formado por 42 centros asistencia-les: 17 hospitales, 4 centros integrales de alta especialización en Oncología, Cardiología, Neurociencias y Fertilidad, además de 21 policlínicos. En Barcelona, cuenta con una red asistencial conformada por los centros hospitalarios HM Delfos, HM Sant Jordi y HM Nens, que dan cobertura a todas las especialidades médicas y están dota-dos con tecnología sanitaria de última generación.

(alimarket.es)



¿Cómo es una ‘escuela Google’?



 
- El trabajo cooperativo traspasa las paredes del aula porque los alumnos pueden continuar colaborando desde sus casas


Usar herramientas tecnológicas en las aulas puede ayudar a preparar a los estudiantes para su futuro laboral. En los últimos años se está implementando en multitud de centros educativos la plataforma Google Classroom, parte de Google Suite.

FEDAC Cerdanyola es un ejemplo de escuela que empezó a implementar el entorno Google en el año 2003 y como resultado de este trabajo, se ha convertida en escuela certificada en 2019.

“Ser escuela Google, ha sido un reto que nos ha permitido fortalecernos como centro y transformar nuestra tarea educativa para encontrar nuevas y mejores maneras para llevar a nuestros alumnos hacia retos de futuro”, explica Silvia Paz, Directora Pedagógica de ESO de FEDAC Cerdanyola.

La adopción de estas herramientas ha supuesto una actualización constante por parte del equipo docente que ha tenido que adaptarse a una nueva manera de acompañar a los alumnos en su aprendizaje.

“Aprovechamos las herramientas Google para trabajar en un entorno colaborativo entre alumnos y profesorado que favorece un uso más eficaz del tiempo. Todas estas maneras de trabajar serán fundamentales por el futuro laboral y personal de los estudiantes”, apunta Paz.

En este sentido, desde Cloudalia Educación ayudan al profesorado a administrar el panel de control de G-Suite for Education. Cloudalia Educación es partner de Google for Education y da soporte a distintos centros educativos.

Trabajo cooperativo y seguimiento de los alumnos

El trabajo cooperativo traspasa las paredes del aula puesto que los alumnos pueden continuar colaborando desde sus casas con herramientas como Drive. Esto les permite tomar decisiones de manera autónoma y ayudarse entre ellos.

“Al mismo tiempo, los docentes podemos valorar el proceso y no solo el resultado final puesto que los profesores los podemos ir guiando cuando sea necesario”, sentencia la profesora.

Este proceso de seguimiento es un enriquecimiento para alumnos y profesores porque da información del impacto de lo que se trabaja con ellos y ellas de manera directa. “Así, podemos tener la posibilidad de reconducir y cambiar si detectamos que algo no funciona”, explica Paz.

Los profesores pueden medir el progreso de los alumnos más fácilmente con la ayuda de herramientas como Classroom que permiten hacer un seguimiento muy preciso dando feedback personalizado en cualquier momento.

“También nos permite llevar a cabo Flipped classroom (aula invertida) en varias materias y en diferentes formatos. Esto favorece que los alumnos sean los protagonistas de su aprendizaje y que las horas de clase sean horas productivas para aprender de forma que cada uno de ellos se responsabilice de su aprendizaje”, expone la profesora.

Adaptabilidad e incremento de la atención

Las extensiones y aplicaciones de Google ayudan a resolver tareas de una manera rápida, fácil y que se adapta a cada uno de los alumnos. Por ejemplo, alumnos con discapacidades visual o auditiva pueden acceder a los contenidos.

Se incrementa la atención por parte de los alumnos. “Se focalizan en aquello que están haciendo y se concentran en las tareas más fácilmente. No se pierde tiempo al buscar recursos propios o compartidos, todo está ordenado en Drive y se puede localizar ágilmente”, puntualiza Paz.

El entorno Google es una solución que contribuye a ahorrar papel. “Es una pieza fundamental para continuar con nuestra tarea como escuela verde”, remarca Paz.

Además, otro aspecto que se transmite a los alumnos es la importancia de que tienen que ser buenos ciudadanos digitales. “Esto implica seguridad digital, responsabilidad y ética en el uso de las herramientas TIC, etcétera”, concluye Paz.   LAURA ANDRÉS TALLARDÀ

Información elaborada en colaboración con Cloudalia Educación

(lavanguardia.com) 23 desembre



El amianto y sus efectos
siguen ahí




 
 
 
Se sabe bien cuál es el problema, se sabe bien cómo erradicarlo pero, sin voluntad política y recursos, difícilmente se solucionará el problema de salud pública, no sólo laboral, que supone el asbesto en España.

El "caso amianto" en el Metro de Madrid, por el que hay imputados siete responsables del área de Salud y Prevención de Riesgos de la empresa por presuntamente ocultar a los trabajadores el riesgo que corrían después de que cuatro fuesen diagnosticados de asbestosis y dos de ellos hubiesen fallecido, nos recuerda que el problema de salud pública –no sólo de salud laboral- sigue ahí.

Además, la Audiencia de Madrid impuso recientemente la indemniza-ción más alta hasta la fecha en España para resarcir a los afectados por exposición al amianto a la empresa Uralita de Cerdanyola del Vallés, en Barcelona: 3,5 millones de euros a 14 personas, todas víctimas de la exposición doméstica (familiares que lavaban ropa de trabajadores de la empresa) o ambiental (vecinos de la fábrica, consi-derada el kilómetro cero de este problema en España).

Hay que recordar que la relación del amianto con el cáncer de pul-món, el mesotelioma y la asbestosis (fibrosis pulmonar); la placas, engrosamientos y derrames pleurales, y el cáncer de laringe y otros tumores está bien establecida.

El amianto se prohibió en España a partir de 2002 pero se calcula que seguirá causando muertes hasta el 2040, tras su uso masivo en la construcción entre 1960-1990. Ni se sabe cuántos edificios privados –muchos de viviendas- y públicos –algunos escuelas- contienen ese material en paredes, cubiertas y conducciones. Se estima, porque no hay registros, que podría haber 2,6 toneladas de amianto instaladas por toda España y entre 60.000 y 200.000 personas afectadas, una
horquilla que va de datos del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo a sindicales. Entre 2007-2011 murieron por esta
causa 1.297 personas,según el Instituto Nacional de Estadística (INE).
El Gobierno catalán acaba de tomar cartas en el asunto, en el que ya han venido interviniendo ayuntamientos y diputaciones provinciales: esta semana ha constituido la Comisión para la Erradicación del Amianto de Cataluña (CEAC), que tiene como objeto eliminar totalmente esta sustancia en la comunidad autónoma en 2032, de acuerdo con el plazo máximo establecido por el Comité Económico y Social Europeo (CESE) de la Unión Europea. Para lograrlo hay que movilizar múltiples ámbitos: la salud pública, la salud laboral, residuos, empresas, infraestructuras, equipamientos públicos y privados, medio ambiente, suministros, transportes, etc.

A la primera reunión asistió Miguel Moreno, representante del Grupo de Jubilados Macosa-Alstom afectados por el amianto, asociación que recogió 10.000 firmas de apoyo a un manifiesto que pedía que las administraciones actuaran.

“La Comisión ha decidido que es necesario abordar medidas de carácter urgente que no pueden esperar a la aprobación del Plan Nacional y que permitan actuaciones a corto y medio plazo”, ha informado la Generalitat.

Hay que tener presente, además, que la uralita está siendo retirada y abandonada a menudo de cualquier manera en lugares apartados y sin control, debido al elevado coste de su gestión o, simplemente, por ignorancia.

Esperemos que Gobierno central y resto de gobiernos autonómicos expresen pronto qué piensan hacer al respecto. Se sabe bien cuál es el problema, se sabe bien cómo erradicarlo pero, sin voluntad política y recursos, difícilmente se solucionará. Y este no es un problema más: la salud y la vida de muchas personas está en juego. Carmen Fernández Fernández.

(diariomedico.com) 21 desembre 
 



Es constitueix la Comissió
per a l'Erradicació de l'Amiant
a Catalunya (CEAC)




 

-- L’objectiu principal de la CEAC és l’impuls per a l’elaboració d’un Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant

-- Fins que aquest Pla no estigui elaborat, la CEAC estudiarà quines mesures cal prendre a curt termini, les facilitarà i vetllarà per la seva implantació.

El Govern ha constituït aquest migdia la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya (CEAC), que té com a objectiu principal impulsar totes les accions necessàries per eliminar definitivament la presència d’aquesta substància tòxica l’any 2032, d’acord amb el termini màxim establert pel Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) de la Unió Europea. Amb l’acte d’avui, es dona compliment a l’acord aprovat pel Govern el 22 d’octubre passat, que instava a crear la Comissió en un termini màxim de dos mesos.

L’erradicació de l’amiant és un repte de país que requereix de la implicació de totes les administracions catalanes, institucions i sectors socioeconòmics, ja que afecta directament les persones i abraça múltiples àmbits, com la salut pública, la salut laboral, residus, empreses, infraestructures, equipaments públics i privats, medi ambient, subministraments, transports, etc.

L’eliminació total de l’amiant és una qüestió complexa que demana temps i grans consensos . Així, la Comissió treballarà per avaluar la situació actual, identificar-ne tots els agents implicats i establir-hi mecanismes de cooperació i control. En aquest sentit, una de les gran fites de la comissió serà l’impuls per a l’elaboració del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant.

Per aquest motiu, a la comissió constituïda avui hi participen els departaments de Presidència; Vicepresidència i d’Economia i Hisen-da; Treball, Afers Socials i Famílies; Salut; Territori i Sostenibilitat; Empresa i Coneixement; Educació; així com representats de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i de la Federació de Municipis de Catalunya.

Aquesta primera sessió constitutiva ha comptat amb la presència del viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern, Pau Villòria, que exerceix el càrrec de president de la Comissió; el secretari de Salut Pública, Joan Guix, que n’és el vicepresident; la responsable de Coordinació i Seguiment de Projectes Estratègics del Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, Consol Cervera, que ha estat designada secretària de la Comissió; i el director general de Centres Públics, Josep Gonzàlez-Cambray; el sub-director general del Patrimoni Mobiliari i Immobiliari; Lucas Castaño; el sub-director general de Seguretat Industrial, Florenci Hernàndez; el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost; la directora de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, Elena Juanola, i el secretari general adjunt de l'Associació Catalana de Municipis, Rafael de Yzaguirre, que hi han participat en qualitat de vocals.

A part dels membres designats oficialment, el Govern ha convidat altres representants per la seva rellevància i les seves aportacions en la lluita per l’erradicació de l’amiant. Així, a la reunió ha assistit Miguel Moreno, representant del Grup de Jubilats Macosa-Alstom afectats per l’amiant, associació amb qui el president Torra es va reunir el 21 de novembre passat, una trobada en la qual van lliurar 10.000 signatures de suport a un manifest que demanava que les administra-cions actuessin per erradicar l’amiant, així com altres mesures en relació amb els efectes de la seva exposició a les persones. Altres convidats han estat el secretari general de Treball, Josep Ginesta; la directora general de Coordinació Interdepartamental, Ester Obach, i la Cristina Castells, representant de l’Ajuntament de Barcelona.

La Comissió farà el seguiment i control de les actuacions a realitzar per la comissió tècnica DESAMIANT-CAT, que s’haurà de constituir
durant les primeres setmanes del 2020, on podran participar també totes les administracions i agents que la Comissió determini i que tinguin competències o interessos perquè hi estan afectats i que, si fos el cas, proposarà la creació de grups de treball específics.

Per la importància que aquest tema té sobre les persones, i per la complexitat i abast que l’exposició a fibres d’amiant té a Catalunya, la Comissió ha decidit que és necessari abordar mesures de caràcter urgent que no poden esperar a l’aprovació del Pla Nacional i que permetin actuacions a curt i mig termini.

Entre els acords presos avui, destaca l’encàrrec a la Comissió Tècnica DESAMIANT-CAT, d’identificar les actuacions que caldrà prioritzar, per tal que siguin aprovades, si s’escau, en la propera reunió de la CEAC.

Durant la reunió d’avui, també s’ha proposat la creació del Grup de Treball Impulsor, que farà la coordinació i seguiment d’aquest projecte.

Cal recordar que les accions de la Comissió i els objectius que perse-gueix han d’estar alineats amb la normativa europea que promou l’eliminació segura de l’amiant; així com amb les propostes recollides a l’informe sobre l’exposició laboral a fibres d’amiant a Catalunya, de desembre de 2018, elaborat de forma concertada per la Generalitat de Catalunya i els agents socials membres de la Comissió de Seguretat i Salut Laboral del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.

L’amiant a Catalunya

A Catalunya encara hi ha més de quatre milions de tones de fibroci-ment i entre unes sis i trenta mil tones de projectats i calorifugats, entre d’altres materials. Una gran part d’aquests materials es van instal·lar entre mitjans dels anys 60 i finals dels anys 80 i, per tant, han arribat o estan arribant al final de la seva vida útil, però el risc d’alliberar fibres contingudes als materials d’amiant pot donar-se per l’envelliment i deteriorament de les instal·lacions, encara que no hagin esgotat les seves característiques funcionals.

L’any 2001 es va prohibir la utilització, la producció i la comercialitza-ció de l’amiant a Catalunya, però aquesta restricció no afectava els materials ja instal·lats, ja que l’obligació legal de retirar l’amiant només s’aplica a aquells materials que ja han arribat al final de la seva vida útil.

A Catalunya, fa més de trenta anys que es duen a terme actuacions a diferents nivells, amb l’objectiu d’eradicar la presència d’amiant. Totes les administracions públiques catalanes destinen recursos amb la finalitat d’eliminar aquest agent químic, tant a nivell municipal o supra-municipal. Alguns exemples són el “Pla d’Acció de l’Àrea Metropolita-na de Barcelona”, aprovat a l’abril de 2019, per a la retirada de l’amiant a 36 municipis, o els treballs realitzats per a la detecció de l’amiant per part de l’Observatori de l’Habitatge de Barcelona”.

La situació a Europa

La Unió Europea ha posat terminis a l’erradicació de l’amiant a través de Resolucions del Parlament i dictàmens. La primera data límit és el 2028 i afecta els centres públics o d’utilització massiva, que aquell any hauran d’estar lliures d’amiant. Per a la resta d’infraestructures, el termini màxim és el 2032.

Alguns països, com Polònia, han aprovat ja el seu Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant. A l’Estat espanyol, el Govern de Navarra ha aprovat un Pla d’acció integral plurianual a 12 anys amb un cost estimat d’uns 245 milions d’euros.

(gobern.cat)  17 desembre



Llum verda a la reordenació de l'entorn de l'estació de tren i dels cinemes el Punt de Cerdanyola del Vallès


 
El projecte crearà un nou àmbit de centralitat millorant l’entorn urbà de l’estació amb una nova plaça, creant un parc al costat del riu i constru-int 33 habitatges amb protecció oficial

La Comissió territorial d’urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelo-na, presidida pel secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha aprovat definitivament avui una modificació del planejament munici-pal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) per reordenar l’entorn de l’estació de tren i dels cinemes el Punt. El projecte crearà un àmbit de centralitat, amb nous espais públics, equipaments, habitatges i un parc al costat del riu, a mes de millorar la connexió amb la resta del municipi.

L’àmbit té una superfície de 19.455 m2 i està delimitat per la línia fèrria, el passeig del Pont i el riu Sec i l’avinguda de la Primavera. Es troba parcialment edificat, amb dos blocs residencials de principis del segle XX a l’avinguda de Primavera que deixen un pas d’accés al vestíbul de l’estació. Els dos edificis es van construir amb una edificabilitat molt superior a la que després va permetre el Pla General Metropolità (PGM) de 1976. A banda, a l’àmbit també es troben cases unifamiliars al carrer Santa Teresa i els cinemes el Punt.

L’Ajuntament proposa la construcció de quatre blocs residencials per completar l’àmbit i habilitar una façana cap al riu, que oferiran 178 habitatges lliures i 33 amb diversos règims de protecció oficial.

Els nous blocs es construiran tapant les mitgeres existents, millorant així el teixit urbà, i els que se situïn a tocar de les vies del ferrocarril tindran un pati lliure posterior. Als dos edificis antics de l’avinguda de Primavera se’ls reconeix l’edificabilitat existent però hauran de fer les cessions urbanístiques obligatòries. Pel que fa als equipaments, es proposa reservar per a aquest ús 1.500 m2 a un dels nous blocs, i també es destinaran 5.120 m2 a parcs i jardins urbans, entre ells, un nou parc vora el riu.

La modificació aprovada també permetrà construir una plaça davant de l’estació i a l’espai que ara ocupen els cinemes. Finalment, s’habili-tarà un pas soterrat que comunicarà ambdues bandes de les vies del tren i una passera elevada per creuar el riu Sec i millorar la connexió amb el barri de Fontetes.

(govern.cat)



El Área Metropolitana de Barcelona cobra un 30%
de más en recibos de su polémico impuesto




 
El organismo supramunicipal admite que existe un método de cálculo menos gravoso pero no anula los importes reclamados

El revuelo causado por la tasa que el Área Metropolitana de Barcelona (AMB) ha extendido a la segunda corona de la urbe como contrapartida a abaratarle el transporte público ha llevado a cotejar la compleja fórmula con que se calcula la cuantía a los propietarios de inmuebles de 18 municipios. Ayuntamientos a los que se ha expandido el tributo metropolitano, como los de Cerdanyola del Vallès y Sant Vicenç dels Horts, han detectado un sobrecoste medio de alrededor del 30% en el recargo aplicado al Impuesto de Bienes Inmuebles.

Ambos han sugerido que se reajuste según los valores catastrales que actualizaron en 2005, lo que el AMB no tuvo en cuenta al tasar el tributo en las dos poblaciones y que conllevaría que los contribuyentes pagasen menos. El AMB lo ha aceptado para 2020, pero ha descartado anular los recibos de este año, estimados con un método aritmético que, aunque alega que es correcto, ha acarreado que el importe se sobrevalore.

«En una reunión pedí tres veces que dieran de baja todos los recibos de Cerdanyola, pero dijeron que era inviable. La única vía que nos han dejado es la del recurso individual», comenta el concejal de Servicios Económicos, Javier Sánchez, que señala que el AMB puede percibir en torno a un millón de euros de más este 2019 en la localidad, al obviar el resultado de la revisión catastral que Cerdanyola efectuó hace 14 años. El Ayuntamiento ha abierto incluso en fin de semana para tramitar peticiones para que se reintegre el exceso sufragado; 3.421 vecinos lo han solicitado en el Consistorio.

«Si deben devolver dinero, lo devolverán, pero mirarán caso a caso», explica Sánchez. El Ayuntamiento ha interpuesto sus propias recla-

maciones porque el AMB le pide 1.000 euros que cree de más por inmuebles de su titularidad y otros 8.500 por propiedades de una empresa pública, aparte de 15.000 euros por otras exentas de IBI y que considera indebidos.

El Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts también ha presentado un recurso contra el abono que debe hacer por una finca. El alcalde, el socialista Miguel Comino, defiende que «hay que tener en cuenta el valor catastral de 2005» para rebajar el importe y sostiene que el anterior equipo de gobierno, liderado por ERC, no aportó en su momento todos los datos requeridos. «El AMB decidió aplicar el tributo sin disponer de toda la información, con el consecuente perjuicio que ha significado», asegura.

Los vecinos de Sant Vicenç podrán sumarse al recurso para pedir el reembolso entrando una instancia en el Ayuntamiento antes del 16 de enero. El Consistorio trabaja para enviar al AMB los valores catastrales vigentes en 2005 para rebajar el impuesto en 2020.

Más municipios sondean fórmulas menos gravosas. Castellbisbal contratará a una empresa para que compruebe si existe un criterio más favorable para sus habitantes en función de las variaciones del catastro desde 2005. Se guía por la vía abierta por Sant Cugat del Vallès, que discrepó con la base de cálculo y logró disminuir la recaudación que el AMB previó de 6,9 millones a 4,2 millones de euros en la localidad.

Sant Cugat desistió de un contencioso, mientras que Barberà del Vallès sí lo mantiene en el juzgado. El AMB no ha atendido las peticiones reiteradas de respuesta de este medio. JORDI RIBALAYGUE

(elmundo.es) 17 desembre



Crean ‘cuerpos de inclusión’ artificiales para la liberación controlada de medicamentos


 
La medicina de precisión está tomando un gran protagonismo en nuestros días, logrando terapias personalizadas más eficaces para cada paciente y desarrollos farmacológicos innovadores. En el campo de la oncología, por ejemplo, se están desarrollando diferentes aproximaciones orientadas a la liberación dirigida y controlada de los medicamentos disminuyendo su toxicidad en el organismo.

En este sentido, investigadores del CIBER de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN), el Instituto de Biotecnología y de Biomedicina de la Universidad Autónoma de Barcelona (IBB-UAB) y el Institut de Recerca del Hospital de Sant Pau han desarrollado un nuevo tipo de biomaterial proteico que permite una liberación continuada en el tiempo de proteínas terapéuticas cuando se administra de forma subcutánea en animales de laboratorio.

“Estas estructuras, de pocos micrómetros de diámetro, contienen proteínas funcionales que son liberadas de una forma parecida a la liberación de hormonas humanas en el sistema endocrino” señala Antonio Villaverde, investigador del CIBER-BBN/ IBB-UAB y uno de los coordinadores del trabajo.

El trabajo es fruto de la colaboración científica estable entre el grupo de Antonio Villaverde y el que lidera Ramón Mangues en el Institut de Recerca del Hospital de Sant Pau y ha contado con la participación del Instituto de Investigaciones Biológicas y Tecnológicas de la Universidad Nacional de Córdoba-CONICET, en Argentina.

Mangues, también investigador del CIBER-BBN y coautor del trabajo, explica que “el nuevo biomaterial mimetiza un producto bacteriano común en procesos biotecnológicos llamado ‘cuerpos de inclusión’, de interés farmacológico, que en esta versión artificial ofrece un amplio abanico de posibilidades terapéuticas en el campo de la oncología y en cualquier otro ámbito clínico que requiera una liberación sostenida en el tiempo”.

Los investigadores han usado como modelo enzimas comunes en biotecnología y una toxina bacteriana nanoestructurada y dirigida a células metastásicas de cáncer colorrectal humano, que se ha ensayado en modelos animales. “De esta forma hemos logrado generar tanto catalizadores inmovilizados como un nuevo fármaco antitumoral de acción prolongada en el tiempo” exponen los responsables de la investigación.

Enorme potencial en la clínica

Los gránulos proteicos artificiales desarrollados, que previamente habían sido propuestos como ‘nanopills’ (comprimidos de material terapéutico en una escala nanoscópica), imitan los cuerpos de inclusión bacterianos y ofrecen un potencial enorme en clínica en el campo de la vacunología y como sistemas de liberación controlada de fármacos.

“Hemos visto que los cuerpos de inclusión naturales, administrados como medicamentos, pueden generar respuestas inmunes no deseadas debido a la contaminación inevitable con materiales bacterianos” comentan los investigadores. Sin embargo, en el nuevo trabajo, el desarrollo de cuerpos de inclusión artificiales con capacidad de secreción “evita muchos de los problemas regulatorios asociados al potencial desarrollo de las ‘nanopills’ bacterianas, y ofrece una plataforma transversal para la obtención de componentes funcionales en cosmética y en clínica” añaden.

Este trabajo apunta a los cuerpos de inclusión artificiales como una nueva categoría novedosa explotable de biomateriales para aplicaciones biotecnológicas, como resultado de la fabricación simple y la previsión de aplicaciones clínicas.

(gacetamedica.com)  18 desembre



El paper del manganès per a conseguir bateries amb major capacitat d'energia



 
 
La llum sincrotró de les línies de llum CLAESS i MISTRAL de l'ALBA ha revelat el paper central del manganès en el limitat cicle de vida útil de les bateries de ions de liti. Aquestes són les primeres dades publicades obtingudes amb l'espectròmetre d'emissió CLEAR.

No és cap sorpresa que l'àrea d'investigació sobre bateries ha rebut una atenció considerable en els darrers anys i s'estan fent grans esforços per comprendre i dissenyar bateries amb millors rendiments. Molts dels nostres dispositius electrònics personals actuals (ordinadors portàtils, tablets, telèfons mòbils, etc.) i també automòbils elèctrics depenen de l'ús de bateries de ions de liti. Per aquest motiu la carrera per aconseguir bateries que es puguin carregar en menys temps o que puguin emmagatzemar més energia ja ha començat.

Nascudes a principis de la dècada de 1990, les bateries de ions de liti es carreguen i descarreguen quan els ions de liti viatgen d'un costat a un altre entre l'elèctrode negatiu (ànode) i positiu (càtode) dins de la bateria. El material del càtode és un dels components més importants per determinar les propietats de la bateria. El LiCoO2 és l'òxid que demostra el millor rendiment electroquímic i el material més utilitzat en les bateries de ions de liti, amb una capacitat de prop de 140 mAh / g. Per augmentar la densitat d'energia, s'ha explorat la substitució química en el lloc del cobalt (Co), resultant en diverses combinacions que ofereixen menors costos de producció, més seguretat i majors densitats d'energia. En concret, quan el Co es reemplaça parcialment per manganès (Mn), níquel (Ni) i liti (Li), es forma un nou material, anomenat "Li-rich-NMC", amb prometedores prestacions electroquímiques. Aquest nou material permet emmagatzemar Li addicional en les capes del metall de transició i mostra capacitats superiors a 280 mAh/g, aproximadament el doble que la de LiCoO2 convencional.

Actualment s'està duent a terme una intensa recerca en òxids de metalls de transició rics en Li. Malgrat el seu funcionament a alts voltatges i les seves altes capacitats, aquests materials presenten una alta probabiblidad de fallar durant el cicle de càrrega. En tots els materials "Li-rich-NMC", la primera càrrega introdueix canvis estructurals i químics irreversibles que encara no s'entenen completament, el que limita el disseny de càtodes de major rendiment.

Investigadors del Sincrotró ALBA, l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), la Universitat de Bolonia i l'Institut Helmholtz Ulm (HIU) han analitzat l'evolució de les propietats electrò-

 
niques i magnètiques del manganès en un material de càtode ric en liti, centrant-se en el primer cicle de càrrega / descàrrega.

"Necessitem entendre com reacciona aquest material durant l'estat de càrrega per a dissenyar estratègies que permetin controlar l'estructura i millorar el cicle de vida útil de l'elèctrode", diu Laura Simonelli, científica a càrrec de la línia de llum CLAESS de l'ALBA i primera autora de l' estudi. Els resultats suggereixen que el manganès, generalment considerat inert en el procés electroquímic, té un paper central en el cicle de vida limitat d'aquest tipus de bateries. Curiosament, durant la càrrega, el manganès es redueix en lloc d' oxidar-se, amb el seu comportament en estat redox sempre oposat al mecanisme de compensació de càrrega. A més, la reducció del manganès es correlaciona amb l'oxidació de Ni, el que suggereix que té un paper clau en la definició de les propietats electroquímiques finals. Això revela la importància del control sobre tots els metalls de transició a escala local per millorar el rendiment de la bateria.

En resum, els autors han demostrat com la tensió controla l'oxidació del manganès així com el seu espí, proporcionant nous coneixements sobre un mecanisme fonamental que s'ha de tenir en compte a l'hora de desenvolupar estratègies de disseny per millorar l'electroquímica dels càtodes rics en Li.

Durant la investigació, es van dur a terme experiments d'absorció i emissió de raigs X a la línia de feix CLAESS del Sincrotró ALBA per identificar les propietats electròniques i magnètiques locals del Mn, on aquestes últimes es van obtenir mesurant la línia d'emissió de Mn Kβ per mitjà de l'espectròmetre CLEAR. Aquests són els primers resultats publicats que mostren parcialment les capacitats de l'espectròmetre CLEAR, un instrument de CLAESS que ha estat dissenyat internament i fabricat entre el personal d'ALBA i l'empresa NTE (SENER). L'espectròmetre d'emissió de raigs X CLEAR funciona en geometria circular Rowland cobrint contínuament entre 6,4 i 22 keV.

Els resultats CLAESS s'han complementat amb els obtinguts en la línia de llum MISTRAL permetent identificar la correlació entre les xarxes de manganès-oxigen i níquel-oxigen i la seva distribució espacial. "Les tècniques basades en sincrotró ofereixen grans oportunitats per a estudiar en detall aquests materials, des de diferents perspectives i metodologies", afegeix Laura Simonelli.

(cells.es) 5 desembre
 



Desvelan cómo unas bacterias antiguas favorecieron las condiciones para la vida
en la Tierra




 
Un estudio publicado en Science Advances indica que los antepasados de las bacterias modernas cultivadas de un lago rico en hierro de la República Democrática del Congo podrían haber sido la clave para mantener el clima cálido primitivo de la Tierra y formar los yacimientos de hierro mineral más grandes del mundo -las BIF, por las siglas en inglés de formaciones laminadas de hierro-, en los fondos oceánicos hace miles de millones de años.

El trabajo ha sido liderado por investigadores de la Universidad de la Columbia Británica (UCB), en colaboración con expertos de las universidades Autónoma de Barcelona (UAB) (Catalunya, España), Alberta y Tubinga y del Instituto Tecnológico de Georgia.

Las bacterias estudiadas tienen características químicas y físicas especiales que en completa ausencia de oxígeno les permiten convertir la energía de la luz solar en minerales de hierro oxidado y en biomasa celular, de una manera tal que en última instancia provocan que otros microbios produzcan metano, el potente gas de efecto invernadero.

"Usando técnicas geomicrobiológicas modernas, hemos hallado que dichas bacterias poseen superficies que les permiten expulsar minerales de hierro, lo que hace posible que exporten estos minerales al fondo marino creando depósitos", explica Katharine Thompson, autora principal del estudio y estudiante de doctorado en el departamento de Microbiología e Inmunología de la UBC. "Separadas de sus productos minerales oxidados, estas bacterias pasan a alimentar a otros microorganismos productores de metano. Ese metano es lo que probablemente mantuvo caliente la atmósfera de la Tierra, a pesar de que el sol era mucho menos luminoso que hoy día".

El proceso de generación de las BIF ha sido un enigma hasta ahora, al no existir en estos depósitos registros fósiles de biomasa celular producida durante la oxidación del hierro. “Ahora hemos demostrado que los antepasados de estas bacterias pudieron participar en la

formación de las BIF y que el exceso de biomasa no depositado en ellas se habría depositado en los sedimentos costeros, formando pizarras ricas en materiales orgánicos y alimentando la metanogénesis microbiana, añade Marc Llirós, investigador del Departamento de Genética y Microbiología de la UAB.

El estudio supone una posible explicación a la paradoja del sol joven y débil, originalmente reconocida por el astrónomo Carl Sagan. Dicha paradoja explica la existencia de océanos líquidos en la Tierra primitiva a pesar de que las estimaciones de la temperatura terrestre calculadas a partir de la luminosidad del Sol primitivo y la química atmosférica moderna implicarían que la Tierra debería haber estado completamente congelada.

Una Tierra congelada no habría soportado mucha vida. Una atmósfera rica en metano, vinculada a los depósitos masivos de hierro mineral y a la vida temprana fue propuesta inicialmente por el científico atmosférico de la Universidad de Michigan, James Walker, en 1987. Este nuevo estudio aporta una fuerte evidencia física para apoyar la teoría y revela que las interacciones a micro escala entre bacterias y minerales fueron probablemente la causa.

"El conocimiento fundamental que estamos adquiriendo de los estudios que utilizan herramientas y técnicas geomicrobiológicas modernas está transformando nuestra visión de la historia de la Tierra, así como la forma en que conocemos e interactuamos con el mundo que nos rodea hoy día", dice el autor principal del artículo, Sean Crowe, catedrático de investigación canadiense de geomicrobiología y profesor asociado de la UBC. "Este conocimiento de los procesos químicos y físicos a través de los c las bacterias interactúan con su entorno puede ser utilizado, por ejemplo, para desarrollar y diseñar nuevos procesos para la recuperación de recursos, nuevos materiales de construcción, y aportar nuevos enfoques para el tratamiento de enfermedades”, añade. (Fuente: UAB)

(noticiasdelaciencia.com)  29/12



Cuerpos para la ciencia



 
 
Cuerpos para la ciencia. La Facultat de Medicina cuenta, como no puede ser de otra manera, con su sala de disección. Un lugar al que los alumnos no tienen acceso, pero sí lo tienen a sus contenidos. En estos días, los 15 compartimentos de la sala de disección cuentan con 2 cuerpos y unas 300 piezas anatómicas, imprescindibles para el estudio de la anatomía humana.

Las antiguas piscinas de formol, que la joven Facultat de Medicina de la UIB no ha conocido, ya no se utilizan para conservar los cuerpos. Desde hace unos años, el formol es considerado un líquido tóxico y en la actualidad se emplea la llamada solución de Cambridge, compuesta por alcohol, metanol y muy poca concentración de formol, para la conservación de las piezas anatómicas. Miquel Roca, decano de la facultad, y Mariano Izquierdo, técnico de la sala de disección, explican que «la antigua conservación en formol se hacía a temperatura ambiente. En la actualidad, sumergimos las piezas en la solución de Cambridge y las mantenemos a una temperatura de 6 grados».

Los cuerpos de la Facultat de Medicina no se obtienen en Mallorca. Gracias a un convenio con la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), desde esta institución llegan las piezas que la UIB necesita. Roca señala que «la Autònoma puede recibir al año casi un centenar de cuerpos donados a la ciencia. En Balears no existe una ley de donación, pero no estamos seguros de que sea una medida adecuada a nuestras circunstancias. Podríamos encontrarnos con un número de cuerpos que superase nuestra capacidad de conservación. El convenio con la UAB nos resulta mucho más cómodo y práctico».

Alfonso Rodríguez Baeza, catedrático de Anatomía en la UAB, se desplaza una semana al mes a la Facultat de Medicina de la UIB para coordinar todo el proceso y también para dar clases. Rodríguez Baeza, que hace dos años fue elegido el mejor profesor universitario de España, indica desde Barcelona que «no hay ningún problema de deterioro con las piezas y los cuerpos trasladados a Mallorca, que ya llegan embalsamados. Los estudiantes pueden analizar en pantallas partes del cuerpo en tres dimensiones, pero la pieza anatómica real es insustituible, es imprescindible. El 3D puede ser útil, pero no puede sustituir al material cadavérico. Las piezas pueden durar muchos años, hasta 10, dependiendo del uso. No obstante, te puedes encontrar con una pieza de un año que ya está deteriorada. Cuando una pieza ya es inservible, se incinera». El catedrático destaca que «una facultad pequeña como la de la UIB, con sus infraestructuras nuevas, es un lujo para los estudiantes y un gran atractivo para los profesores».


 Asignaturas

Las piezas sirven para las tres asignaturas de Anatomía: Aparato Locomotor en primer curso y dos de Aparatos y Sistemas en segundo curso. Sin embargo, las piezas también son un recurso para los alumnos de Infermeria, Fisioteràpia y la Escola d’Odontologia Adema. Los enfermeros del 061 se han interesado por el material de disección para realizar prácticas. Unos 24 profesores se encargan de impartir las asignaturas anatómicas.Cuerpos para la ciencia

En la sala de disección hay un cadáver desde hace dos años al que se ha puesto nombre: Rodolfo. De él quedan ahora la cabeza y el tórax, que fue abierto para la extracción de sus órganos. Los alumnos pueden estudiarlo y analizarlo, y, como práctica, colocar los órganos en el lugar correspondiente. Rodolfo fue embalsamado en formol, por lo que durará más tiempo. Joan J. Serra

(ultimahora.es) 7 desembre 



Salut responde a las demandas de más inversiones de Ripollet, Cerdanyola, Montcada, Badia y Barberà



 
La Consejera de Salud, Alba Vergés, se ha reunido esta mañana con las alcaldesas de Montcada i Reixac, Laura Campos; Badia del Vallés, Eva Menor, y los alcaldes de Barberá del Vallés, Xavier Garcés; de Cerdanyola del Vallés, Carlos Cordón, y la concejala de Salud Pública de Ripollet, Meritxell Caler.

Alba Vergés les ha explicado que la Generalitat está elaborando un Plan territorial que recogerá las necesidades de asistencia sanitaria en la comarca y que prevé tenerlo listo durante el primer trimestre de 2020.

Esta reunión llega después de la rueda de prensa conjunta, hace una semana, los Alcaldes de las cinco poblaciones, a fin de reclamar la reactivación del proyecto del hospital Ernest Lluch, ante la fuerte congestión del Parc Taulí.

La Consejera de Salud les ha explicado que había que hacer un nue-
vo Plan, porque el actual se ha quedado obsoleto, en cuanto a necesi-dades de asistencia sanitaria, tipo de atención y tecnología empleada.

La concejala de Salud Pública de Ripollet, Txell Caler, por su parte, ha insistido en la Consejera en la necesidad de trabajar para reforzar la atención primaria, donde hay una situación de carencia de personal médico, de enfermería y de administración.

También le ha expresado otras necesidades, tal como otra unidad de pediatría en Ripollet y la reducción de las listas de espera. En este sentido, Alba Vergés ha asegurado que también se trabaja en la primaria y que el Plan puede incluir actuaciones para mejorarla. Así, les ha adelantado que Anna Aran, gerente de la Región Sanitaria de Barcelona, se reunirá con ellos las próximas semanas.


(revistadelvalles.es) 4 desembre




Los alcaldes de Cerdanyola, Montcada, Ripollet, Barberà y Badia reclaman a la Generalitat el nuevo hospital



 
Los alcaldes de Cerdanyola, Carlos Cordón, Montcada i Reixac, Laura Campos, Ripollet, José Mª Osuna, Barberà, Xavier Garcés; y Badía, Eva Menor, reclaman un compromiso público de la Generalitat para hacer realidad la construcción del hospital Ernest Lluch para atender una población de más de 200.000 habitantes que sufre una situación sanitaria insostenible.

Los cinco alcaldes denuncian una situación insostenible en la atención sanitaria a un territorio muy poblado y en crecimiento que exige la construcción de un equipamiento hospitalario como el proyectado en los terrenos de Redosa -a caballo de los muncipios de Cerdanyola, Ripollet y Montcada- desde el 2006.

Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, subraya que la reclamación de un territorio con 200.000 habitantes es de justicia y apunta que el equipamiento mejoraría la atención al resto de la comarca ya que desongestionaria el hospital de Sabadell.

Cordón indica que los alcaldes sólo contemplan la opción de la construcción del hospital Ernest Lluch y no el uso público del Hospital General de Cataluña -entre Sant Cugat y Rubi- tal y como planteó el ex consejero Toni Comín y recuerda que la edificación del equipamiento en la antigua fábrica de Redosa permitiría también la dignificación de una zona históricamente degradada:

El alcalde de Ripollet, José María Osuna, indica que los cinco municipios afectados no tolerarán más demoras y reclama a la Generalitat «certezas, un proyecto claro, un calendario de ejecución y presupuesto» para llevarlo a cabo. Osuna, además, reclama el hospital como imprescindible para mejorar la atención primaria en nuestra zona, elemento que considera que debería ser el centro de las políticas de salud del país.

Los alcaldes han mostrado su indignación por la falta de respuesta de la Generalitat a sus continuas peticiones de diálogo.
La alcaldesa de Montcada i Reixac, Laura Campos, apunta que en el
último año se ha pedido una reunión con la consejera de Salud, Alba Vergès, hasta en cuatro ocasiones y no se ha dado ninguna respuesta en una actitud que considera de falta de respeto a los cinco municipios.

En este sentido, Eva Menor, alcaldesa de Badia, explica que las nece-sidades sanitarias del territorio son claras y no interpretables. Menor explica que «cada vez hay una respuesta sanitaria más débil» y esto provoca una situación insostenible tanto para los usuarios como para los profesionales de la salud. La alcaldesa de Badia subraya que la propia conselleria debería estar interesada en dar una respuesta a la planificación del modelo sanitario del territorio.

El alcalde de Barberà, Xavier Garcés, apunta por su parte que los Ayuntamientos se implicaron al máximo desde el primer momento para hacer realidad el proyecto. Así, el alcalde barberense explica que los municipios costearon el concurso de ideas para hacer el proyecto del hospital Ernest Lluch porque era y es un servicio de proximidad necesario y una oportunidad histórica que no se puede perder.

El centro hospitalario estaba proyectado en los terrenos de la antigua fábrica Redosa, en el término de Montcada i Reixac, en el límite de los términos municipales de Ripollet y Cerdanyola. El proyecto ganador del concurso de ideas sobre el edificio realizado en 2009 plantea un equipamiento con 6 niveles: una planta inferior iluminada por patios interiores, donde se ubicarían los servicios generales del Hospital; la planta de acceso y el primer nivel, que acogerían la totalidad de áreas asistenciales y de apoyo asistencial del edificio; y las tres plantas restantes, que es donde se ubicarían las 10 unidades de hospitaliza-ción. El centro estaba previsto que tuviera 190 camas para agudos y 60 de media estancia, 5 quirófanos, 77 consultas y servicios de urgen-cias, diagnóstico por la imagen y hospital de día, entre otros.

(revistadelvalles.es) 25 nov.



Científicos de la UAB desarrollan nuevo fármaco
para lesiones de nervios




 
Científicos de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) han creado NeuroHeal Biomedicals, una nueva empresa de base tecnológica para lanzar al mercado un nuevo tratamiento para lesiones nerviosas que quieren empezar a probar en humanos en un plazo de dos años.

La empresa ha sido creada por el equipo de investigación liderado por Caty Casas, del Grupo de Neuroplasticidad y Neuroregeneración del Instituto de Neurociencias de la UAB (INc-UAB) tras diseñar en laboratorio y con animales un nuevo tratamiento neuroprotector que acelera la regeneración de los nervios periféricos dañados.

Los nervios periféricos son los que permiten hacer todas las actividades cotidianas, como pasear, correr, coger, abrazar o sentir, y hay varios tipos de lesiones que pueden sufrir por un traumatismo, una infección, problemas metabólicos o hereditarios o la exposición a toxinas.

Por ejemplo, algunas lesiones pueden ocurrir tras un accidente, por la sección de los nervios de alguna extremidad, pero también por complicaciones, como las hernias o el síndrome del túnel carpiano.

Los síntomas comunes incluyen hormigueo, entumecimiento y dolor y, en los casos más severos, pérdida de función nerviosa sensorial, motora o del sistema autónomo.
'NeuroHeal', el medicamento que propone el equipo de investigación, es una combinación de dos principios activos y ha sido diseñado para impulsar las neuronas a activar sus propios mecanismos endógenos de neuroprotección y regeneración nerviosa.

"Los ensayos preclínicos desarrollados hasta ahora han demostrado que el fármaco tiene un efecto neuroprotector en neuronas motoras espinales y un efecto anti-neuroinflamatorio, particularmente intere-sante, ya que reduce la microgliosis que causa el dolor neuropático", ha explicado Casas.

Además, según la investigadora, el nuevo fármaco acelera la regene-ración nerviosa, mejora la reinervación muscular y reduce la atrofia muscular debida a la denervación, promoviendo la recuperación funcional en modelos animales con daño de nervio periférico.

El equipo investigador ya ha patentado el nuevo fármaco y ahora, con la nueva empresa, aspira a completar la fase preclínica regulatoria y hacer los primeros ensayos clínicos en humanos, que esperan poder empezar en el año 2022. EFE

(lavanguardia.com) 25 nov.



Empresa prevé probar en personas un fármaco contra cáncer por amianto en 2021



 
La empresa biotecnológica Aromics, de Barcelona, espera poder iniciar un ensayo clínico con personas de un innovador fármaco contra el mesotelioma maligno, un tipo de tumor relacionado con la exposición al amianto, a lo largo del año 2021.

Así lo ha considerado hoy, viernes, la directora científica de Aromics, Carme Plasencia, en declaraciones a EFE tras intervenir en una jornada temática sobre el amianto y las principales enfermedades que se pueden derivar del mismo, que se ha desarrollado en el Parque Científico de Barcelona.

En esta jornada, la primera científica que se ha hecho en Barcelona sobre el amianto y la salud de las personas y abierta al público, han intervenido también el doctor Josep Morera, codirector del Servicio Respiratorio del Centro Médico Teknon; y el doctor Josep Tarrés, coordinador del equipo médico del Observatorio para el Estudio de las Patologías Relacionadas con el amianto. EFE

(lavanguardia.com) 15 nov.
 


Un experimento en el Sincrotrón Alba consigue nanopartículas para un fármaco contra el cáncer de mama
 
 
 Un experimento en el Sincrotrón Alba, que se encuentra en Cerdanyola del Vallès (Barcelona), ha conseguido sintetizar nanopartículas del Dasatinib, un fármaco que se usa como terapia contra el cáncer de mama.

El trabajo, desarrollado por investigadores, además de la instalación vallesana, de la Universidad de Castilla La Mancha, el Sincrotrón de Grenoble (Francia) y el Hospital Clínico San Carlos de Madrid, ha consistido en fabrica nanopartículas poliméricas para liberar al fármaco de forma controlada, según ha informado el Sincrotrón Alba este miércoles en un comunicado.

La luz del equipamiento, la dispersión de Rayos X de bajo y alto ángulo, ha servido para comparar la estructura del polímero "en crudo" y en forma de nanopartículas para saber si el producto mantenía sus propiedades y así ha sido.

 Asimismo, la investigación ha demostrado que el polímero es biodegradable, no tóxico y compatible con la sangre, aunque el especialista de la Universidad de Castilla La Mancha, Iván Bravo, ha apuntado que "el siguiente paso es probar otros compuestos y testar la efectividad de éste utilizando modelos in vivo".

Las nanopartículas, que son de entre uno y 100 nanómetros de tamaño, tienen el potencial de revolucionar el mundo de la medicina, ya que sus características las hacen ideales para encapsular fármacos alargando el tiempo de degradación de éstos en el interior del organismo, y ayudando a transportarlos únicamente a las zonas de interés, disminuyendo la toxicidad y los efectos secundarios (EUROPA PRESS)

(lavanguardia.com) 20 nov



El Museu d’Art de Cerdanyola impulsa la recuperació de dos relleus de l’antiga fàbrica Uralita

Les deesses d’Ismael Smith
se salven de la ruïna



 
 
L’antiga fàbrica Uralita, a Cerdanyola del Vallès, va ser abans de la maledicció de l’amiant una de les factories més importants de Catalunya i un dels motors econòmics de la localitat, la comarca i el país. L’asbest va deixar un reguer de malaltia i mort, però no va contaminar les deesses de dos relleus que Ismael Smith va crear el 1915 per a la façana principal i que el Museu d’Art de Cerdanyola ha aconseguit recuperar i començar a restaurar gràcies a la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a una subvenció del departament de Cultura (de 1.978 dels 4.946 euros que ha costat la recuperació) i a la feina feixuga i incansable de la brigada municipal.

Cada relleu pesa 200 quilos, sense comptar els marcs, que en pesen 400. “Ismael Smith realitza dues deesses, la Terra i el Mar, Gea i Talassa. Clarament representen l’abundància, la prosperitat i el comerç”, afirma el director del Museu d’Art de Cerdanyola, Txema Romero.

Els relleus van ser donats al museu per la propietària de la fàbrica, Carme Pons, i la restauració s’està portant a terme en una sala del museu a la vista del públic. Està previst que la restauració del relleu de Gea duri dos mesos i que després es restauri el de Talassa. “Són unes obres que tenen la singularitat d’estar realitzades amb ciment i formigó i alhora estan policromades -afirma el restaurador dels relleus, Jérôme Rouch-.

És un intent de conjugar la pràctica artística amb els materials de construcció que es feien servir a la fàbrica. Són materials que ara són molt comuns, però que en aquell moment eren molt innovadors”. A nivell de cromatisme, crida l’atenció que els colors verdosos, terrosos i ataronjats que s’han trobat (i que seran analitzats) hagin sobreviscut després d’estar tant de temps exposats a la intempèrie i sobre un su-
port de pedra artificial. La tria dels colors no és casual, ja que potser es van fer servir per mostrar com, amb el ciment, es podien imitar metalls com el bronze.

Els relleus encara estan protegits per unes gases i un papers col·locats abans del trasllat. Després de retirar-los s’estudiarà l’estat de conservació de les peces per localitzar les pèrdues, les fissures i les alteracions, i la feina continuarà amb l’estabilització del suport i el tractament de les llacunes.

Una de les raons per les quals els relleus són importants és perquè remeten a un moment esplèndid de la trajectòria d’Ismael Smith, però del qual es conserven poques obres, perquè el seu taller parisenc va ser destruït durant la primera Guerra Mundial i perquè ell mateix va fer destruir moltes obres més endavant. També són de les obres més grans que va realitzar.

Ismael Smith va representar la deessa Gea amb un element tradicional, el corn de l’abundància, però el de Talassa inclou un detall sorprenent, el cap del déu Urà a la part inferior, amb el qual Smith va capgirar la història mitològica d’aquest déu: “La deessa té un corn a la mà del qual raja un líquid que cau damunt el cap d’Urà -explica Romero-. Urà era el rei dels déus. No deixava créixer els seus fills, i un d’ells, Saturn, el va castrar, i del seu esperma i l’escuma del mar va néixer Venus.

Smith va representar una escena a la inversa, perquè fa que sigui el líquid que raja del cargol marí, que és en realitat un sexe femení, el que fecunda el cap d’Urà”. ANTONI RIBAS TUR

(ara.cat) 14 nov. 
 



Passejada per Collserola.

Itineraris a l'entorn de l'Àrea de lleure
i el Centre d'Educació Ambiental Can Coll




 
Els boscos són, principalment, pinedes de pi blanc amb alzinars joves al sotabosc que s'estan regenerant després d'haver-se abandonat l'explotació forestal. Hi ha racons amb pinedes de pi pinyer. A les fondalades podem trobar alzinar amb roures, i a la vora dels torrents, vegetació de ribera. Els cultius són sobretot de secà, i n'hi ha tant a les clarianes interiors com a la línia de contacte entre la muntanya i el pla. Aquest mosaic de paisatges crea un ambient molt favorable per a la fauna.

En aquestes passejades us convidem a descobrir les vistes panoràmiques del Vallès i de la Serralada Litoral i Prelitoral des del puig de la Guàrdia i el turó de l'Ermità; a caminar pels ambients frescals dels torrents de Can Coll, Can Codonyers i Can Cerdà; a descobrir l'activitat agrícola que encara perdura al parc, i a passejar pel bosc per descobrir les plantes i els rastres i els senyals dels animals que hi habiten.

Parc Natural de la Serra de Collserola Can Coll La finca de Can Coll, de 238 hectàrees, és la més extensa del parc. Inclou el Centre d'Educació Ambiental Can Coll, ubicat a la masia. Els diumenges al matí, és obert a tothom i funciona com a punt d'informació i acollida dels visitants del parc. A l'altre costat de la carretera, hi ha ('Àrea de Lleure, situada en unes antigues feixes de conreu de la finca. És oberta tots els dies de la setmana, menys els dimarts.



Passejada a la font de la Budellera

Sortim del Centre d’Informació en direcció a l’escola Xiprers i seguim pel camí de l’esquerra que s’enfila per la pineda, fins a la propera cruïlla, on està indicada, a la dreta, la direcció dels itineraris de la Budellera cap a on ens dirigim. Al cap d’uns 45 minuts de la sortida, seguim per la pista que porta cap a la Budellera per dalt. El camí passa per sobre de can Mandó, i uns metres més enllà deixa a l’esquerra can Xoliu. A uns 25 minuts trobem, a la dreta, el camí que baixa cap a la font.

El paratge va ser enjardinat per J.C.N. Forestier al començament de segle XX. Hi trobareu una font amb aigua de xarxa. Des de la Bullede-
-


ra també podeu arribar a la torre de Collserola. De la darrera de les placetes que formen el recinte, surt el camí que davalla cap a Vil·la Joana, però que deixarem a la dreta, una mica més endavant, per seguir uns pocs metres fins a ca n’Estisora.

Baixant per les escales, podrem veure les feixes i la bassa de la masia a la dreta i, seguint la pista, en menys de 15 minuts serem ja al revolt de les Monges, tot baixant per un corriol graonat a la dreta.

A l’altra banda de la carretera baixem per les escales de fusta i continuem pel camí que ressegueix el torrent fins a arribar a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. 


Tens dubtes de Mates? Una professora voluntària de mates anirà al Casal de Joves Altimira per resoldre dubtes al jovent que ho necessiteu Nivell ESO i batxillerat. servei gratuït. No cal inscripció
Més informació al telèfon 935805869


Hora: tots els dimarts a les 17.30 h
Lloc: Casal de Joves Altimira (passeig del Pont, 45)


 
 



Calendari oficial de festes laborals a Catalunya
per a l'any 2020.




 
Atès el que disposen l'article 170.1.l) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya; l'article 37 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d'octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;

Atès l'article 12 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, escoltat el Consell de Relacions Laborals, i en ús de les atribucions que tinc conferides,



Article 1

a) Són festes laborals a Catalunya durant l'any 2020 les següents:

  1 de gener (Cap d'Any)

  6 de gener (Reis)

10 d'abril (Divendres Sant)

13 d'abril (Dilluns de Pasqua Florida)

  1 de maig (Dia del Treball)

24 de juny (Sant Joan)

15 d'agost (l'Assumpció)

11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya)

12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya)

  8 de desembre (Immaculada Concepció)

25 de desembre (Nadal)

26 de desembre (Sant Esteve)



b) Al territori d'Aran, d'acord amb el Decret 152/1997, de 25 de juny, i el Decret 146/1998, de 23 de juny, que modifiquen el Decret 177/1980, de 3 d'octubre, sobre el calendari de festes fixes i suplents, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la del 17 de juny (Festa d'Aran).

Article 2

A més de les festes esmentades, mitjançant una ordre d'aquest Departament, s'han de fixar dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels ajuntaments.

Article 3

De conformitat amb el Decret 319/1993, de 28 de desembre, i en relació amb el que disposa l'article 30.7 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, el calendari laboral anual té efectes com a calendari de dies inhàbils pel que fa al còmput de terminis administratius a Catalunya.


Barcelona, 7 de juny de 2019



Cerdanyola, terra d'ibers



 
 
Cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una visita guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de la tribu dels laietans, en la que es poden veure, distribuïts en set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola i reconstruccions, interactius i audiovisuals.

De la mà de la guia els participants podran descobrir l'origen i desaparició de la Cultura Ibèrica, l'organització de la societat, l'urbanisme i les activitats artesanals, la vida quotidiana de les familiars o les creences i misteris encara indesxifrables d'aquesta cultura sobre la vida quotidiana dels ibers.

En aquesta visita, entre d'altres aspectes de la cultura ibèrica, es podrà veure quines activitats feien les dones i quin paper tenien dins de la societat ibèrica.

 
La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per restes arqueològiques del poblat i els tres edificis ibèrics reconstruïts. activitat per a majors de 8 anys.

Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a l’exposició permanent amb l’entrada




Horaris museu:

Dissabte: 11-14.30 i 16.30-20 h
Diumenge: 10.30-14.30 h

Lloc: Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (Carrer de València, 19) 



Preservar el patrimoni històric: Can Coll com a exemple



 
Pel seu important valor patrimonial i etnogràfic la recuperació dels elements del passat agrícola de la serra és una de les tasques que es desenvolupa a diferents espais del Parc i, sobretot, a la finca de Can
Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental del Parc.

Un dels trets històrics més destacats del passat agrícola de la finca de Can Coll són les feixes delimitades per murs de contenció, de gran desnivell. Aquestes construccions serien avui dia impensables pel seu elevat cost, per això esdevenen un element de valor patrimonial i etnogràfic a conservar.

Enguany s’ha fet la recuperació del mur de pedra d’una de les feixes, pot ser el de més valor, dels tancats de la granja de Can Coll. La part on s’ha actuat és la meitat del mur quedes de l’origen ja estava compost per pedra i restes de totxo. A la resta de mur format per morter de calç i ciment amb pedra de riu petita, no s’ha actuat.

El mur original és autoportant però amb el pas del temps el fred, la calor, etc., s’ha anat degradant i fentcavitats, és a dir, perdent molt material de la secció del mur, fet que provocava la caiguda de les peces de l'acabament de la part superior del mur.
En els treballs duts a terme, el que s’ha buscat ha estat sanejar totes les parts més degradades i arribar fins al material més cohesionat i estable, zones on ja era necessari sanejar amb maquinària més potent. Aleshores s’ha continuat amb el mateix pendent del talús original per donar-li estabilitat, excepte a la zona del revolt, on el grau d’inclinació éssuperior, per tal de donar encara més estabilitat, reomplint per darrere amb morter i pedra.

Una part de la pedra utilitzada ha estat recuperada d’altres murs de pedra seca que han anat caient i dispersant-se amb els anys pels camps de conreu. La resta, l’hem anat a buscar per la mateixa finca, la qual cosa ha comportat passar moltes hores recollint i buscant pedres.

S’han recuperat tots els forats d’escorrentia d’aigües pluvials existents amb peces recobrades de la masia mateixa, que s’havien guardat per a aquests casos, i també s'ha refet la part de l'acabament del revolt, que havia caigut per la degradació i el pas del temps.

A la base del mur s’ha fet una sabata correguda armada per donar més estabilitat. Els treballs han durat quatre setmanes.

(parcnaturalcollserola)



Els vitralls de
Les Dames de Cerdanyola,

peces emblemàtiques del Museu d'Art de Cerdanyola(MAC), han estat proclamats
Bé Cultural d'Interès Nacional



 



Abrirán una nueva residencia para la tercera edad en Cerdanyola con 76 plazas



 
El grupo Clece Vitam ha anunciado la inauguración de una nueva residencia para personas mayores en Cerdanyola del Vallès , su primer centro en Cataluña, con 76 plazas.

Bajo el nombre de Clece Vitam Ceritania, será el primer espacio de estas características gestionado por la entidad en el territorio catalán, y abrirá sus puertas al público durante el segundo trimestre del año que viene.

"La nueva residencia contará con 76 plazas y ofrecerá trabajo a más de 40 personas cuando esté a pleno rendimiento”, ha explicado el gerente de Clece Vitam, Albert Abril.

“Para asegurar el bienestar de las personas usuarias, se evaluará regularmente su estado y estarán atendidas en todo momento por un
equipo  humano  multidisciplinar   y  altamente  cualificado", apunta
Abril.

Para hacer más estrecho el vínculo con el territorio, la entidad ha hecho un guiño a la población de Cerdanyola recuperando el nombre del equipamiento su topónimo latino, Ceritania.

La residencia está situada en el número 2 de Rambla de Montserrat, donde se ubicaban los antiguos juzgados de Cerdanyola del Vallès, en el centro del municipio, lo que permitirá el acceso a todos los
 

servicios y comercios, así como de la estación de Renfe, agilizando el desplazamiento tanto de familiares y allegados como de trabajadores del centro. EFE

(lavanguardia.com) 4 setembre



Recepció oficial



 
 
 

Recepció del Alcalde Sr. Carlos Cordón amb membres de la Taula del Patrimoni local, representada per CRAC, AFOCER, GREC, Amics
del
MAC i La Constància-Factoria Cultural.
Acompanyats per Pepi Rivera regidora de Patrimoni i Arxiu Històric.




Comença la construcció
del tanatori municipal


 
La primera fase de les obres contempla la reforma de la part antiga del cementiri i la construcció del tanatori

Mentre durin les obres, les restes dels nínxols afectats es dipositaran en capses de fusta a l’interior de l’Església Vella de Sant Martí, dins el mateix recinte del cementiri

   

Si s'ha complert el calendari, aquesta setmana havien de donar inici les obres per a la construcció del tanatori, que inclou quatre sales de vetlla, una sala polivalent, espai per als serveis administratius i un aparcament soterrat. Paral·lelament també s’iniciarà la reforma de la part antiga del cementiri que contempla l’enderroc d’una part dels nínxols de la zona més antiga del cementiri. Les famílies dels nínxols afectats ja han estat notificades i ara s’estan resolent les al·legacions presentades per algunes de les persones propietàries. Resoltes aquestes, es procedirà a l'exhumació de les restes que hi ha als nínxols afectats i es traslladaran a l’interior de l’església Vella de Sant Martí. Aquesta romandrà tancada fins que les restes siguin reubicades als nous nínxols.

Fet el trasllat de les restes a l’església, es procedirà a l’enderroc dels nínxols afectats i una vegada s’hagin fet els moviments de terra i la construcció del tanatori arribi a la planta baixa, començarà

l’ampliació del cementiri i per tant dels nous nínxols, que es concreta en un augment d’un 25% passant dels 3.149 actuals als gairebé 4.000. La durada de les obres serà d’aproximadament dos anys.


Lápides catalogades

El Cementiri Municipal de Cerdanyola i l’Església Vella de Sant Martí formen part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Catalunya. A la fitxa de protecció s’estableix el valor patrimonial d’algunes làpides dels nínxols que s’han d’enderrocar.

Des de l’Ajuntament es vol acordar amb les famílies propietàries de les làpides catalogades la seva cessió i exposició en el que serà un racó de memòria dins el mateix recinte del cementiri.




Estructura organitzativa de l’Ajuntament per al mandat 2019-2023




 






Nou Consistori 2019



 


Font : Cerdanyola al Dia  -  29 maig





L'Auca de Cerdanyola al 1933



 
 
   
   
   
Font : Arxiu Jaume Mimó   



Les Fonts de Collserola :
Passat, Present i Futur.



 
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada, d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de la història, han anat cons - truint amb l’objectiu de captar i canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els ele-ments inicials no sempre s’han conservat.

La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de ribera una mica  desenvolu-pada, que les emmarca. En molts casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats per fer ombra.

Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant. L’existència de les fonts ha fet possible la presència d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una continuada i massiva presència humana.

Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i cons-truccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar en la mesura del possible, totes les funcions.

Les Fonts, espais de Patrimoni construït

Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un inventari de totes les fonts existents i del seu estat de conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels primers.
Amb els anys les actuacions han estat supeditades, sobretot, a la dis-ponibilitat de recursos econòmics i humans i s'han centrat en la rea-lització de tasques de recerca, conservació i manteniment.

Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen tota men-a de vandalisme, fet que demana molts esforços i recursos econò-mics extres de què les administracions sovint no disposen.

En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de millora en algu-nes fonts, els seus espais i accessos. Totes aquestes tasques sem-pre s’han fet en col·laboració amb els propietaris, els mateixos ajun-taments i moltes entitats del territori del Parc.

L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que tingui. Els projectes s’es-tan acabant d’enllestir. A hores d’ara, les perspectives de futur són positives.

Les Fonts, espais del Patrimoni Natural

L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els ambients fonti-nals estan sent objecte d’estudis multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del Parc Natural de Collserola.

Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de relleu l’exis-tència d’un important nombre d’espècies lligades a les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes característiques força pròpies.

Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els elements d’obra i manteniment tots aquells que puguin resultar rellevants de cara a la biodiversitat.

Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte d’HortaGui-nardó, amb una forta tradició d’us social, s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la conservació dels valors naturals.

A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de sortida dels animals en fonts, safarejos i basses.

Espais viscuts i per repensar entre tots

Collserola ha comptat sempre amb la presència de persones, grups excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint.
A les feines realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un centenar de fonts.

Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar els diferents racons.

La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc., i finalment, consensuar els projectes, ha portat a la creació degrups de treball al voltant de les diferents fonts.  (Parc de Collserola) abril 2019


Un monòlit recorda les víctimes de l'amiant a Cerdanyola i Ripollet


 
 
 
 Març 2019


Observa en directe
els ocells de Collserola



 
 
Al llindar del bosc, ben embolcallada per les alzines i a tocar del centre d’informació, hi ha instal·lada una de les menjadores del parc. Gràcies a la webcam que hi ha instal·lada, podeu veure en directe, des d’ara i fins al començament del mes de març, aquesta instal·lació d’ajuda a la fauna que facilita l’alimentació hivernal als ocells i, a la vegada, constitueixen un mitjà excel·lent per poder-los conèixer i observar i extreure’n una informació privilegiada.

Per tal d’identificar més fàcilment els ocells que veurem atansar-se a la menjadora, la pàgina web conté una sèrie de fotografies de les aus que hi acostumen a menjar (gaigs, picasoques blau, mallerengues, pit-roig…). Al web també hi trobareu petits vídeos dels ocells que s’apropen al centre d’informació.

Connecteu-vos i no us perdeu l’espectacle!

Us convidem també a que vingueu al Centre d’Informació observar els ocells que visiten la menjadora. El trobareu obert tots els dies de la setmana, de 9.30 a 15 h. A Can Coll CEA (Cerdanyola del Vallès) també trobareu oberta, tots els diumenges de 10.30 a 13.30 la Feixa dels Ocells. Ambdues instal·lacions estaran en funcionament fins a principis de març. 


(Parc Collserola)
 
             



Gaudir de Collserola en bicicleta.
Recórrer els camins de Collserola en bicicleta ens permet, en poc temps, descobrir diferents hàbitats naturals i gaudir-ne dels contrastos.



 
El Parc Natural de Collserola acull milions devisitants a l’any. Segons les dades de l’últim estudi de freqüentació, elaborat al terme munici-pal de Barcelona, el Parc rep gairebé 4.500.000 visites anuals, de les quals més d’un milió i mig circulen en bicicleta.

La normativa sobre l’ús de la bicicleta al Parc, vigent des de l’any 2000, en regula la velocitat i els espais per on es pot circular.

L’important volum de ciclistes i la constatació, d’una banda, del desco-neixement d’aquesta regulació, i de l’altra, del seu incompliment cons-cient per una part d’aquest col·lectiu, han fet necessari iniciar noves accions encaminades a millorar la informació i la implementació d’un marc sancionador.

Un dels primers resultats és el mapa d’ús ciclista del Parc, que recull tots els camins i les pistes aptes per a l’ús ciclista (més de 250 km), a més de les carreteres i carrers pavimentats de les zones urbanitzades a l’interior i a la perifèria del Parc. Aquest mapa s’amplia amb 70 km respecte de la versió anterior, publicada a la Guia BTT del Parc de Collserola (actualment exhaurida). El nou mapa està disponible al web del Parc i es pot visualitzar mitjançant el visor de mapes ArcGIS Online o bé descarregar en format PDF.

El plànol s’ha elaborat tenint en compte les zones d’especial protecció del Parc, les reserves naturals parcials de la Rierada-Can Balasc i de
la Font Groga, així com altres espais d’especial interès. La major part dels camins que incorpora són els que componen la Xarxa de Preven-ció d’Incendis del Parc. Aquesta xarxa està marcada amb unes pla-ques vermelles que incorporen un codi de lletres i números blancs, i té un pla de manteniment per tal que els camins estiguin sempre opera-tius per als vehicles de prevenció d’incendis.

La publicació del mapa forma part de les accions complementàries de la implantació de la nova regulació de l’ús de la bicicleta al Parc.
 Aquesta regulació incorpora un marc sancionador que els diferents ajuntaments amb territori a Collserola estan en procés de tramitar i aprovar per incloure-la en les seves ordenances. Els ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei són els primers que han forma-litzat els tràmits. Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat han apro-vat inicialment la proposta, i a la resta d’ajuntaments la tramitació encara està pendent.

Tota la informació sobre la circulació en bicicleta al Parc (normativa, recomanacions, itineraris...) queda recollida al nou espai web sobre la bicicleta al Parc. Per donar a conèixer els antecedents, la motivació i la finalitat d’aquesta nova regulació, així com les actuacions dutes a terme en els últims anys, també hi ha disponible un comunicat elaborat des dels Serveis Tècnics.

(Parc Natural de Collserola)


Calendari laboral del 2019
a Catalunya



 
Aquests són els 12 festius del calendari laboral del 2019 per a tot Catalunya aprovats pel CRL:

   1 de gener: Any Nou
19 d'abril: Divendres Sant
22 d'abril: Dilluns de Pasqua
   1 de maig: Dia del Treballador
24 de juny: Sant Joan
15 d'agost: Assumpció de la Mare de Déu
11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya
12 d'octubre: Festa Nacional d'Espanya
   1 de novembre: Tots Sants
   6 de desembre: Dia de la Constitució
25 de desembre: Nadal
26 de desembre: Sant Esteve

El calendari laboral de l'any 2019 a Catalunya tindrà 14 festius. A les 12 dates previstes pel Consell de Relacions Laborals (CRL), els ajuntaments afegiran dues festes locals, retribuïdes i no recuperables.

El nou conseller d'Empresa i Ocupació, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va presidir el 25 de juliol del 2018 el primer ple de l'any del Consell de Relacions Laborals, en el qual es va aprovar el calendari de festes laborals del 2019.

Els integrants del Consell (Govern de la Generalitat i les organitza-cions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya) van donar la seva conformitat.

(elperiodico.com)


L'Església vella de Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració


 
 
 
   
   
   


El Parc de la Riera.
Collserola



 
El Parc de la Riera de Sant Cugat representa una porta d'entrada al Parc de Collserola. La riera dón'a el seu nom al parc i, en el seu pas pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès, delimita la ciutat amb Collserola, a la vegada que constitueix un veritable nexe d'unió, cosa que permet un millor apropament a la Serra.

El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important.
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable.
Vista de la Riera de Sant Cugat des de la passera dels Horts
 
La riera de Sant Cugat

La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal.

La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major.
La riera rep el seu nom, aproximadament, a l'alçada del Parc de la Pollancreda al municipi de Sant Cugat.

Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera constitu-eix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà.

Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial  d'Orde-
nacio i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc.
   


Parc de l'alba.
Dos nous itineraris
pel corredor Verd



 
El 11 de juny de l'any passat es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba.

La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord.

El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec-
tada per elements que fragmenten el territori. Però té un paper clau  en el manteniment de la connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits (ENP).

El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals.
 


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


 
 
Parc Natural de la serra de Collserola

La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica.

Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals.


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius.

Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament.

Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural.
Els mestres i professors han de preparar les activitats en una reunió prèvia a Can Coll amb els educadors. Les inscripcions comencen el primer dia laborable de setembre. Trobareu detallades les diferents propostes educatives a l'apartat el Curs al Parc.

Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants.

A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors.
Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells.


Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2
Telèfon fix: 93 692 03 96        Telèfon mobil: 638 56 52 77
Fax: 93 580 76 54
Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés

E-mail: activitatscancoll@collserola.cat
Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503
Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental


Declarat bé cultural d'interès
nacional el jaciment ibèric 
de Ca n'Oliver,

a Cerdanyola del Vallès



 
 
 El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.

La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunica-cions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultò-rics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.
 
Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demana-va tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització.

En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la pro-mulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració
 


CALENDARI DE PAGAMENT
DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS  PER AL 2020



 
 
 

En el quadre adjunt s'inclouen les taxes i els imposts més destacats que afecten a la ciutadania i el període de pagament de cada tribut. La gestió del cobrament dels tributs la du a terme l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. L’Impost de Béns Immobles Urbans es pot pagar en quatre pagaments fraccionats. La resta de tributs es paguen en un únic rebut.

Per a consultar la pàgina de l’ORGT dedicada a Cerdanyola del Vallès i on hi trobareu els terminis de pagament per a tots els tributs locals, punxeu aquí.

L’Oficina Gestora de l’ORGT a Cerdanyola del Vallès és al carrer d’Altimira, 48, 1r C Tel. 934 729 170. Horari: de 8.30 a 14 h. Email:
orgt.cerdanyola@diba.cat

L’atenció telefònica a la persona contribuent es fa al telèfon 932 029 802, de dilluns a divendres, de 8:15 a 14:15h i dilluns i dimarts de 15:30 a 17:15h. 







HORARI DE CORREUS


 
-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57
Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:30 hores


TRANSPORT LOCAL


 



     Línies i horaris 
 
 
SALILLAS.NET  ÉS UNA WEB PERSONAL QUE NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO  CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

a.salillas@gmail.com 
 
   
   

Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900. Totalment desconeguda

Passseig de Cordelles al voltant de 1900. A la vista de la fotografia podem afirmar sense cap por, que res del que ensenya existeix
 
Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant dels anys 80-90
 
Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva. Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a 1920
 
 
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba.  
 
                    FOTOGRAFIES DE
         CERDANYOLA DEL
            PASSAT SEGLE

 
 
 
 

Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola
 anys 1943-1945-1946-1947


 

El comerç local des d'inicis del segle XX
 

 

Agenda Política



Dimarts, 18 a les 9:00h. : Cita concertada amb ciutadà/ana -
A' l'lcaldia

Dilluns, 17 a les 12:30h. : Visita a la delegada del Govern a Catalunya.
Trobada amb la delegada del Govern a Catalunya - A la Delegació del Govern a Barcelona

Dilluns, 17 a les 13:30h. : Comissió informativa de Cohesió Social i Ciutadania.
Presidenta: Pepi Rivera, 1a Tinenta d'Alcaldia (dimarts de la setmana anterior a la celebració del Ple)

Dimecres, 19 a les 10:30h. : Visita a l'Institut Pere Calders

Dimecres, 19 a les 13:30h. : Comissió informativa de Territori i Sostenibilitat.
Presidente: Víctor Francos, 2n Tinent d'Alcaldia. Dia: dimecres de la setmana anterior a la celebració del Ple

Dijous, 20 a les 9:30h. : Reunió de la Comissió delegada del Centre Direccional.
Reunió periòdica mensual - Parc de l'Alba

Dijous, 20 a les 12:00h. : Reunió de coordinació amb Comunicació Institucional -
Al despatx regidor (4a planta)

Dijous, 20 a les 13:30h. : Comissió informativa d'Alcaldia, Economia i Serveis Generals.
President: Javier Sánchez, 3r Tinent d'Alcaldia (dijous de la setmana anterior a la celebració del Ple)

Divendres, 21 a les 9:00h. : Junta de Govern Local.
Reunió periòdica setmanal - A les Dependències municipals

Divendres, 21 a les 9:30h. Reunió de grup de Govern.
Reunió periòdica setmanal - A' l'lcaldia

Divendres, 21 a les 11:00h. : Visita als Mercats Municipals.
De manera periòdica, l'alcalde recorrerà els mercats municipals de la ciutat els divendres


Junta de G overn
Carlos Cordón Núñez - Alcalde
Josefa Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia
Víctor Francos Díaz - 2a. Tinent d'Alcaldia
Javier Sánchez Miras - 3a. Tinent d'Alcaldia
Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia
Gloria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia
 


Properes activitats
 
  Febrer

 


CINEFÒRUM : "Sessions de Xiscnèfils amb la projecció de pel·lícules en VO" - Més info http://www.xisc.org/ Hora: 21:30 h. Lloc: Teatre Ateneu Organitza: Xiscnèfils
 
Jam Session al Bar de l'Ateneu. Tots els dimecres a les 21 h. hi haurà una Jam Session al Bar de l'Ateneu, porta el teu instrument i participa. 
 
Open Mic al Bar Irlandes THE 1916. Cada diumenge a les 19:30 h.: Micro obert per qui vulgui pujar a cantar, tocar, ballar, recitar, per-formar....
 
La Marea Pensionista de Cerdanyola del Vallès, Cada dijous a les 17 h. el col·lectiu convoca  concentracións davant de l'Ajuntament de Cerdanyola, per reclamar una actualització de les pensions en funció de l'IPC amb el lema "El present i futur de les pensions, es cosa de tots i totes".
 


Activitats estables

 
 
Cada primer diumenge de mes el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura Ibèrica

Cerdanyola, terra d'Ibers

2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Martí, una església per a la pagesia
2n diumenge de mes
Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h
Visita guiada gratuïta a les 12 h. Església Vella de Sant Martí


Activitats a Can Catà Natura
És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost.
Preu: Adults 3 €, nens 2 € -Telf: 627 433 462 i 600 259 084

Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 

1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h.
Activitats a Can Catà.
Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu:
- Fem el camí de la font nova!
- Anem cap a la font vella!
Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults
3 €, nens 2 €


Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges.  Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h.

La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros

 

Activitats al Museu d'Art (MAC)



Febrer

Fins al 5 d'abril  - L'Home NU. 
La Diputació de Barcelona produeix una exposició comissariada des del Museu d'Art de Cerdanyola i que compta amb la col·laboració de la Fundació Joan Abelló. La mostra ens aproxima a la temàtica del nu masculí, des d'una perspectiva feminista que reivindica la igualtat de gènere i la diversitat d'identitat de gènere, sexual i afectiva.

Del 17 d'abril al 7 de juny - No em va fer brossa
El Departament de Cultura de la Generalitat presenta la instal·lació sonora i plàstica de Cabosanroque, formada per diferents elements quotidians, extrets del seu context, per representar els paisatges als que fa referència Joan Borssa en la seva prosa dels anys 40 i 50. La ntenció és crear una nova prosa objectual, d'interpretació lliure, però que alhora conservi oberta la pontencialitat del seu significat.

Del 19 de juny al 30 d'agost - Entre linies
Fruit de la col·laboració entre el museu i la Universitat Autònoma de Barcelona, es podrà veure aquesta exposició organitzada per Cultura en viu i el Màster Oficial en Anàlisis i Gestió del Patrimoni Artístic i el Departament d'Art i Musicologia de la UAB. La mostra proposa un viatge a través de la literatura il·lustrada, des dels grans clàssics universals tractats com a objectes preciosos, fins les rondalles, els contes infantils o el llibre d'aventures.


<<>><<>><<>><<>>

Programes de difusió del
Museu d'Art de Cerdanyola


PROGRAMA D’EXPOSICIONS TEMPORALS:
Sala d'exposicions del MAC i Espai Arc
Sala d'exposicions Elisa Arimany (BCCI

VISITES GUIADES AL MUSEU:
tercer diumenge del mes ales 12 h.

ACTIVITATS I TALLERS FAMILIARS:
segon diumenge del mes.

ACTIVITATS EDUCATIVES:
visites i tallers per a tots els cicles.

ARTS & HEALTH. PROGRAMA DE MUSEUS I SALUT

GRANS ARTISTES: PROGRAMA PER AGENT GRAN.

PROGRAMA D’ART I JOVES:
Festival de curtmetratges [C] Screen Plat Artístic)
NIT LAB MAC Tancats al museu

C. de Sant Martí, 88/ Ptge. del Llorer, 11 08290 Cerdanyola del Vallès Tel. 93 591 41 30
www.cerdanyola.cat/mac
mac@cerdanyola.cat

Horaris:
De dimarts a dissabte de 17 a 20 h
Diumenges i festius d’11 a 14 h
Tots els dilluns tancat, fins i tot els festius

L’accés a les exposicions temporals és gratuït.
A les visites guiades i tallers s’accedeix amb el tiquet d’entrada al museu.
Tots els primers diumenges de mes l’entrada al museu és gratuïta.




Activitats al Poblat de Ca n'Oliver 
 
 
Primer diumenge de mes

Ca n'Oliver, un poblat iber laietà
Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït

Segon diumenge de mes a les 12 h.
Cerdanyola, terra d'ibers
Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per 5 a majors de 10 anys

DIUMENGE 15 DE MARÇ, 11.30 h. : Egípcies, grecoromanes i ibèriques. Taller de creació de cartells reivindicatius a l’Antiguitat per a majors de 12 anys

DIUMENGE 19 D'ABRIL, 11.30 h. : La tribu de la Laietània a Ca n'Oliver. Taller de recreació d’una història d’època ibèrica a partir d’elements de la natura, a carrec de natura creativa. Infants de 5 a 10 anys, amb inscripció prèvia

DEL 15 AL 17 DE MAIG, Ca n'Oliver, un poblat iber laietà
Jornada de Portes Obertes al Museu

DIUMENGE 17 DE MAIG, 11.30 h. : Què amaga un escut?
Taller d’heràldica i disseny d’escuts per a famílies amb infants majors de 6 anys

DIVENDRES 19 DE JUNY, 21.00 h. : Nit d'Estels a la terrassa del Museu. Observació a càrrec de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. Activitat de pagament amb inscripció Organitza: La Constància

DIUMENGE 21 DE JUNY, 11.30 h. : Tessel·les romanes.
Taller de disseny i construcció de mosaics per a tots els públics a partir de 6 anys

 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.

Visita guiada al Museu de Ca n’Oliver
Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada.

L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament:

Entrada general: 3 €
Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola).
Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola.
Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants)
Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones.

HORARIS
De l'1 d'octubre al 31 de Març :
Dijous i divendres de 16.30 a 19.30h

De l'3 d'Abril al 30 de Setembre:
Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h

Tancat:
 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre
 
El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes arqueològics.
Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. 

 

Activitats de Bambalina 
 
 

Diumenge 22 a les 12 h. : L'Aventura d'avorrir-es. A l'Ateneu

Dijous 23 d'abril a les 17 h. : La Rateta. Companyia Campi qui pugui. A la plaça Francesc Layret
 
 

          EXPOSICIONS A CA N'OLIVER


FINS AL 19 D'ABRIL :
Dones: ficcions i realitats

DEL 29 D'ABRIL AL 26 DE JULIOL :
Marca Hispànica. La Catalunya carolíngia (71 I -1000)

DE MAIG A JULIOL (a concretar)
Tots som monestir. Coincidències insòlites


Activitats a l'ATENEU

 
 

Divendres 21 de febrer, a les 21h. : Teatre: La partida d'escacs
Interpretació: Jordi Bosch -- En un exercici interpretatiu ple d’humor i d’humanisme, Jordi Bosch assumeix tots els papers de l’obra sol a l’escenari. L’obsessió pot ser una condemna, però també una salvació. El Senyor B., com tots nosaltres, amaga un infern dins de la seva ment, disposat a despertar en la pitjor de les circumstàncies. Detingut i torturat per l’exèrcit nazi, està a punt de caure dins l’abisme de la bogeria; però serà precisament gràcies a la seva pròpia ment que aconseguirà sobreviure i demostrar una fortalesa humana excepcional.
Preu: 22€; anticipat 16€; estudiants i pensionistes: 10€


Divendres 6 de març, a les 21h. : Teatre: La Plaça del Diamant
Interpretació: Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera i Ariadna Camps
Una adaptació de l’obra de la Mercè Rodoreda des d’una mirada contemporània. Amb el rerafons de l’arribada de la República i de la guerra civil, aquesta obra se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en representa moltes d’altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel.
La Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposen. Arriba a acceptar que li canviï el nom pel de Colometa. Com moltes dones de l’època, veurà anar-se’n i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills. Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat cedint tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d’una època que deixava la dona en un segon pla.
Preu: PREU: 18€; anticipat: 12€; Estudiants i pensionistes: 8 €


Divendres 27 de març, a les 21h. : Teatre: Això ja ho he viscut.
Interpretació: Sílvia Bel, Lluís Soler, Miriam Alamany, Carles Martínez, Jordi Banacolocha, Roc Esquius
Sis personatges en un entorn rural, un petit hotel idíl·lic lluny del brogit de la ciutat, es troben de cop immersos en un trasbals inesperat quan un hoste, un home estranger amb un aspecte excèntric, els adverteix que aquell serà l’escenari d’una horrible desgràcia en un futur immediat perquè ell ja ho ha viscut. A partir d’aquí, s’encadenaran els fets en una espiral que es balanceja constantment entre la realitat i el somni, el present i el futur anunciat, la ciència i la malastrugança, i finalment, entre l’acceptació de la desgràcia i les ànsies desesperades dels personatges per canviar el seu futur.
Preu: 22€, anticipat 16€; estudiants i pensionistes10€


Divendres 24 d'abril, a les 21h : Teatre: Els Brugarol
Interpretació: Ramon Madaula, Jaume Madaula i Estel Solé -- Un dia, la meva filla Martina em diu: “Papa, a tu no t’importaria si em canviés el cognom pel de la mama?”. Jo, que em considero progressista i em vull creure que sóc d’esquerres, li vaig dir: “Filla, ja ets gran, fes el que vulguis. Hi tens tot el dret”. Però el que vaig sentir per dins no em va agradar... i tant que m’importaria! Si la meva filla ja no dugués el meu cognom de primer cognom, em sabria greu. Ho sento, no hi puc fer més. Què difícil que és ser coherent!
A cal Brugarol —família de l’alta burgesia catalana—, la filla, l’Anna, que és activista social i feminista, decideix canviar-se el cognom pel de la mare: “No abatrem el patriarcat fins que no ens diguem com la mare que ens ha parit”. Per a l’Antoni Brugarol, el pare de l’Anna, és inconcebible que la seva filla ja no es digui Brugarol —un dels cognoms amb més tradició de la comarca— i haurà de recórrer a tota mena d’argúcies i xantatges perquè l’Anna no es canviï el cognom.
Preu: 20€, anticipat 15€: estudiants i pensionistes: 10€


Divendres 8 de maig, a les 21h. : Teatre: Una història real
Interpretació: Julio Manrique, Mireia Aixalà, Nil Cardone -- Gestionar un dol no és gens fàcil. Però fer net és una necessitat, una teràpia beneficiosa per a l’ànima per poder tirar endavant. Cada persona troba la seva manera de portar-la a terme, alguns ho aconsegueixen sols i d’altres necessiten una petita ajuda externa. Però què passa quan els buits emocionals i educatius fan que un jove busqui refugi desesperadament? Què pot portar un jove de família progressista a coquetejar amb l’ultra dreta supremacista? És la por? La solitud? O la manca de referents sòlids? Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la seva professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot. I a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans, l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència.
Preu: 22€; Anticipat 16€; Estudiants i pensionistes: 10€


Divendres 23 de maig, a les 19h. : Concert-Teatre: Con-certo a tempo d'umore
Interprets: Orquestra de Cambra de l'Empordà; Direcció teatral: Jordi Purtí ; Direcció Musical Diego Miguel-Urzanqui
Dotze músics i un director d'orquesra en un muntatge còmic i musical, amb les peces més famoses dels grans autors clàssics. Teatre de gest amb molt d'humor pel de gags, del que poden gaudir tant els adults com els infants. Un espectacle interactiu, en el que el públic puja a l'escenari i els músics baixen a la platea, i amb una interpretació musical excel·lent.
Dirigit per un antic membre dels Joglars, porta més de més de 300 representacions entre l'estat espanyol, França, Alemania, Gran Bretanya, Suïssa, Mèxic i Xina. Premi Fetén 2018 a la millor direcció.
Preu: 18€ ; anticipat 14€; estudiants i pensionistes 8€

 

  Cerdanyola, cultura, natura
i patrimoni

 
PROGRAMACIÓ 1e. SEMESTRE
===========================

Diumenge 23 de febrer, 11.30 h Sant Marçal de fortalesa a torre d'estiueig.
Visita guiada per a majors de 10 anys. Castell de Sant Marçal Inscripcions: 935 804 500 Places limitades Preu: 3,00 €

Diumenge 15 de març : Una masia amb més de 500 anys d'història -
Visita guiada a les 11:15 i 12:30 h. A Can Coll - CEA. A partir de 8 anys - Inscripcions el mateix dia (places limitades)

Dimarts 24 de març, 18.30 h. : Cerdanyola en blanc i negre: festes de tardor - hivern -
Xerrada participativa amb imatges a la Biblioteca Central de Cerdanyola (Sala Enric Granados)
Col·labora: La Constància


Dissabte 2 de maig, 12 h. : Contes de Festa Major.
Històries de festa i gresca per a tots els públics, grans i petits - Al Parc de Can Xarau

Dia Internacional dels Museus

Diumenge 17 maig : Història i natura a la vall de les Feixes. Jornada de Portes Obertes: 10 a 14 h. Visites guiades:
-Ermita de Sta. Maria de les Feixes: 10.30 h.
-Església de Sant Iscle i Santa Victòria: 12 h.
-Bosc Gran de Can Catà: 13 h.


Dijous 21 de maig, 19 h. : Cafè amb lletres: Irene Solà. "Canto jo i la muntanya balla" -
Presentació d’una novel·la que s’endinsa en el món màgic i tradicional d’un territori entre Camprodon i Prats de Molló - Biblioteca Central de Cerdanyola (Sala Enric Granados)

Diumenge 24 de maig, 12 h. : Teatre al jardí amb Bambalina
Espectacle teatral per a públic familiar al Jardí del Museu Ca n’Ortadó - Preu: 3,00 € - Organitza: Bambalina

Diumenge 7 juny : Una masia amb més de 500 anys d'histò-ria -
Visita guiada: 11:15 i 12.30 h. A Can Coll - CEA - A partir de 8 anys. Inscripcions el mateix dia (places limitades)

Diumenge 14 de juny a les 12 h. : "La masovera se'n va al mercat" -
Contes i cançons de comprar i vendre per a infants petits i grans a càrrec de Rosa Pinyol - Al Jardí del Museu Ca n’Ortadó

Dimarts 23 de juny, 18 h. : "La màgia de la revetlla de Sant Joan" - Conta contes de foc i màgia per a tots els públics a partir de 3 anys. Al Jardí del Museu Ca n’Ortadó


Activitats estables Tots els diumenges

Can Coll, un mas al bosc - Visita lliure a la masia i a l'exposició : "L'home i el medi a Collserola" -
A Can Coll - CEA Obert de 9:30 a 14:30 h. - Tancat 12 d’abril i 28 de juny

La granja de Can Coll : Visita guiada a les 11 i 12 h.
- Preu 1,85 € - A Can Coll - CEA - Inscripcions el mateix dia (places limitades). Obert de 9.30 a 14.30 h. Tancat 12 d’abril i 28 de juny

La Feixa dels Ocells. Activitat d'observació d'aus
p
er a majors de 8 anys - A Can Coll - CEA - Diumenges fins el 15 de març - Horari: 10.30 a 13.30 h.

De I’ 1 de març al 7 de juny : Jugatecambiental -
Activitats familiars - Parc del Turonet . Horari: 11.30 a 13.30 h.


Tercer diumenge de mes

Sant Iscle, una parròquia medieval -
Visita guiada a les 12 h.
Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes


Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els!


 
Activitats estables

Tots els diumenges. Can Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.3. 0 a 14.30 h

La granja de Can Coll. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,85 €

La Feixa dels Ocells. Activitat d’observació d’aus per a majors de 8 anys Can Coll - CEA
Des del primer diumenge de novembre Horari de 10.30 a 13.30 h

Jugateca ambiental. Activitats familiars Parc del Turonet.
Horari: 11.30 a 13.30 h.  Del 15 de setembre al 24 de novembre

Segon diumenge de mes
Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat

Tercer diumenge de mes
Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost tancat
 
 

Activitats a la Biblioteca Central

 
 Horaris matins: dimecres i divendres de 10 a 14h.
 Horaris Tardes: de dilluns a dijous de 15:30 a 20:30h.
 Telf. 935807602
 www.bibliotecacerdanyola.cat

 b.cerdanyola@diba.cat
 Pl. Enric Granados, 1 Cerdanyola del Vallès


PROGRAMACIÓ

CAFÈ AMB LLETRES  a les 19 h.

Dijous 20 de febrer : "Fugir era el més bell que teníem" amb Marta Marín.
Ella regularment fa les maletes i se’n va a viure a un país nou. Sembla que fugi. ¿De què? Aquesta pregunta és el seu fil d’Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat: més enllà de la infància, aquest temps en què el pare es va haver d’exiliar dues vegades, com a fill d’anarquista i com a jove soldat.
Fugir era el més bell que teníem, és un viatge de Barcelona a Toronto seguint la pista dels que no poden dir “casa nostra”...


Dijous 19 de març : "Paraules que tu entendràs" amb Xavier Bosch" La Mara Lincoln, aventurera incansa-ble, organitza viatges exclusius per als seus clients. El Xavi Vera, arquitecte d'èxit, rep l'encàrrec de dissenyar la casa de la seva vida. La parella es disposa a brindar per l'any nou en un hotel als Alps suïssos, amb els quatre amics de sempre.
Tots sis riuen, juguen i són feliços, però res no és mai el que sembla...


Dijous 16 d'abril : "La fuga de l'home cranc" amb
Guillem Sala.
La fuga de l’home cranc és una novel·la que no s’assembla a cap altra, una aventura còsmica i d’estar per casa escrita amb un llenguatge ric i cuidat, fresc i radicalment actual. Una història contemporània on emergeix una realitat delirant que s’ho empassa tot i ho digereix en forma de cant a la insignificança i a l’amor indiscriminat de l’univers.
Guillem Sala Lorda (Barcelona, 1974) és professor de sociologia. Va guanyar el Premi Document amb Imagina un carrer (Empúries, 2007) i aquesta és la seva segona novel·la.


Dijous 21 de maig : "Canto jo i la muntanya balla" de Irene Solà. Premi Llibres Anagrama de Novel-la. "Canto jo i la muntanya balla" és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius...

I TAMBÉ...

19 FEBRER : HORA DEL CONTE MENUTS 17.30h. i 18.30h. - 1-4 anys = La Formiga Josep Maria (Santi Rovira) - Inscripció: a partir del 5 de febrer (web).

23 FEBRER
   PÚBLIC INFANTIL | PL 1
LLIBRES INFANTILS MÉS PRESTATS OKKA
Exposició bibliogràfica dels llibres més llegits a l’última edició del Joc d'animació lectora de l’OKKA.

24 FEBRER - 14 MARÇ    PÚBLIC ADULT | PL -1
LA CUINA DEL BACALLÀ
Vine a la nostra exposició bibliogràfica de cuina.

26 FEBRER : HORA DEL CONTE NADONS 17.30h. : El Regal del Massatge Infantil (Elena Andrés) - Inscripció: a partir del 12 de febrer (web).

27 FEBRER : CAFÈ FILOSÒFIC 18:30 h. := Diàleg sobre temes d’interès des d'una perspectiva filosòfica. Coordinadora: Sílvia Staps - Sala E. Granados. Planta 0. Aforament limitat.

 
EXPOSICIONS

Horaris :

Matins : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h.
Tardes : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h.



 

Activitats a la Sala Enric Granados

 
Horaris MATINS de dimarts a dissabtes de 10:00 a 14:00 h.
              TARDES de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h.

Programació : http://www.bibliotecacerdanyola.cat/events/
 
 

Activitats del Parc Natural  Collserola
 
 
 
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)  
 
ESPECIAL TARDOR

Especials Trimestre

Són activitats que venen determinades pel ritme de les estacions del Parc Natural, les relacionades amb una temàtica sobre la biodiver-sitat o el paisatge, o per la celebració d’esdeveniments més globals dels qual Collserola hi participa: Dia Europeu dels Parcs, Jornades de Patrimoni, Setmana de la Ciència, Setmana del Voluntariat, etc.

La tipologia d’activitats és variada: itineraris guiats, xerrades divul-gatives, jornades participatives, tallers familiars, espectacles, expo-sicions.

A partir de novembre :
LA FEIXA DELS OCELLS DE CAN COLL
Els diumenges, a Can Coll, podreu contemplar els ocells més comuns de Collserola. Al Centre d’Informació també trobareu una petita menjadora on fer observacions. Servei gratuït de préstec de prismàtics i de fitxes d’identificació als dos centres.
De 10.30 a 13.30 h.

Dissabte, 7 de març, de 9.30 a 13.30 h. 
CICLE D'ACTIVITATS AIGUART DE VALLVIDRERA A COLLSEROLA
: Itinerari de descoberta de la riera de Vallvidrera que finalitzarà amb una activitat d’expressió artística de la mà de l’Associació Urban Sketchers.

Dissabte 21 de març, d’11 a 13.30 h.
ELS CAMINS DE L’AIGUA
: seguirem el rastre de l’aigua fins arribar a una de les fonts més emblemàtiques, la Budellera. Al Centre d’Infor-mació.
 
NO US HO PODEU PERDRE...

Dissabte, 7 de març, de 9.30 a 13.30 h.
CICLE D'ACTIVITATS AIGUART  - DE VALLVIDRERA A COLLSEROLA : Itinerari de descoberta de la riera de Vallvidrera que finalitzarà amb una activitat d’expressió artística de la mà de l’Associació Urban Sketchers.

Dissabte 21 de març, d’11 a 13.30 h.
ELS CAMINS DE L’AIGUA : seguirem el rastre de l’aigua fins arribar a una de les fonts més emblemàtiques, la Budellera.
Al Centre d’Informació.

 
DESCOBERTES EN FAMILIA

Un dissabte al mes us proposem una passejada pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc. A càrrec dels Guies del Parc.
Cal inscriure’s al Centre el mateix dia. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades, 20 persones per sortida. Preu :1,85€ - A les 11 h. i 12.30 h.


25 Febrer : 22 Màscares al bosc

28 Març : Els petits habitants del Parc


(*) Activitat gratuïta en motiu de la Celebració del Dia Mundial de l'Educació Ambiental


LA GRANJA DE CAN COLL

Els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren diferents espais de la granja: la incubadora i els pollets i el tancat dels conills i el dels ànecs. Així com els corrals amb la somera, la truja, la vedella i l’aviram.

Horari: 11:15 h i 12:15 h. Preu: 1,75 € per persona (adults i nens a partir de 3 anys). Cal inscriure’s el mateix dia al taulell d’informació de Can Coll. Places limitades, màxim 25 persones per visita. 

De 13 h a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.  

 
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA

Obert els diumenges  de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552. Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17
 
 
 
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL

Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per a 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h.  
 
MATINALS A COLLSEROLA



Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos.
Durada 3 hores       Horari: de 10:00 a 13:00 h
De dilluns a dissabte. Cal concertar data al tel 932 803 552
Màxim 25 persones per grup     Preu per grup 109,10 €. 

Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.
 
 
VOLS COL·LABORAR?

Què et semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si tens temps i ganes, et convidem a participar-hi! -
Mès de 18 anys. Cal inscripció prèvia. Activitat gratuïta

Diumenge 23 de febrer . De 11 a 14 h. : SEGUIMENT D'ES-PÈCIES INVASORES. Itinerari guiat pels entorns de Can Soler amb l’objectiu de geolocalitzar i caracteritzar els focus d’aquelles espècies exòtiques que presenten un comportament invasiu.
Coorganitzat amb Centre de Natura de Can Soler. Inscripcions al tel. 664.117.817 o a centrenaturacansoler@bcn.cat.

Dissabte 7 de març . De 10 a 13 h. : MAPATGE DE PLAN-TES INVASORES. Acció conjunta de ciutadania i entitats a una zona del Parc, per fer una diagnosi del territori, detectar punts on hi ha espècies exòtiques invasores i elaborar un mapa, que ens servirà per després actuar sobre el terreny.
Coorganitzat amb la Casa de l'Aigua.
 
NITS D'ASTRONOMIA 
 
 
 
Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constella-cions i altres cossos celestes. L’activitat combina explica-cions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 21 a 23 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc.
Cal inscripció prèvia
la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552.  Places limitades.
Preu : 5,40€      Edat recomanada: + de 12 anys.

Divendres 21 febrer de 21 a 23 h. :
El cinturó d’Orió, bressol dels déus egipcis
La constel·lació d’Orió se’ns presenta gegant a l’estació freda. En aquesta sessió descobrirem què va representar per les civilitzacions egípcies i els seus déus. A més, coneixerem algunes de les seves joies, com són Betelgeuse i Rigel.

Divendres  20 març
Càstor i Pòl·lux: germans inseparables
Les estrelles Castor i Pollux se situen a la constel·lació dels Bessons, una de les constel·lacions situades a la franja zodiacal. Segons els grecs representen dos germans que, tot i tenir destins diferents, van perdurar junts per sempre. Voleu conèixer la seva història?

 
D'EXCURSIÓ AMB...



Us proposem descobrir el Parc de la mà d'alguna de les entitats del territori que se'l coneixen abastament.
Cal inscripció prèvia a partir de 12 anys. gratuïta
Lloc: consultar al inscriure's
Hora: consultar al inscriure's
a càrrec del Club Muntanyenc Sant Cugat. inscripcions al centre d'informació del parc. tel. 93 280 35 52

Dimarts 18 febrer : Circular: Mundet-Mundet
El recorregut que surt de Barcelona ens permetrà conèixer una de les zones del Parc natural més interessants del municipi de Cerdanyola. A càrrec de Depana. Caminants Collserola. Inscripcions al centre d'informació del parc. tel. 93 280 35 52

Diumenge 1 de març : Barcelona als peus
Aquesta sortida proposa fer una variació de la clàssica. Aquest cop, el recorregut enlloc de començar a Roquetes, ho fa a la Magarola, per acabar a Sant Pere Màrtir.
A càrrec de Collserola Verda. Inscripcions al Centre d'informació del Parc. tel. 93 280 35 52
 
PASSEJADES TEMÀTIQUES 
 
 
 
Una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor que donarà peu a parlar del bosc mediterrani i us proporcionarà una visió general d’aquest espai natural.

Hivern i estiu, dissabtes alterns. Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius). Horari: De les 11:00 a les 13:30 h.
Inscripcions el mateix dia de la passejada, al taulell del Centre d’Informació. (No es fan reserves prèvies). Màxim de 20 perso-nes per sortida.  Preu: 1,85 € per persona.  Horari de 11 a 13:30 h.

21 Març : Els camins de l'aigua*
(*Activitat gratuïta inclosa en el programa AiguaArt ) (Dia Mundial de l'Aigua)

  
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores 
 
 
QUÈ TROBAR ALS CENTRES

CENTRE D’INFORMACIÓ*
Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions.

CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions.
La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA*
Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament.

CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS
 
 
CENTRE D’INFORMACIÓ*
Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net
Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats.

CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396
activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA*
Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17

PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ
Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.

PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA
Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola.

PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS*
Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874

* Gestionats pel Consorci
 
 

LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)

 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41º28'03.9", 2º09'02.0"
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.28'25.44" ,  2º07'28.35"
Masia de Can Fatjó del Molí.
41º.484013º, 2º127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º

Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º

Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º

Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º

       


TELEFONS D'INTERÈS


SERVEIS LOCALS


Ajuntament (centraleta): 935 808 888
Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888
010 - Informació Ciutadana: 010
Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133
Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369
Casal de Joves Altimira: 935 805 869
Deixalleria Municipal: 936 917 442
Parc Tecnològic:  935 820 100
Piscina Municipal: 936 917 704
SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 
Servei Informació Juvenil:  935 806 119
Servei Local Català: 935 802 751
Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322
UAB: 935 811 000

SERVEIS GENERALS

Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710
Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720
Avaries aigua potable: 933 422 000
Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750
Avaries Endesa: 800 760 706
Biblioteca Central: 935 807 602
Correus: 936 913 757
Gas Natural (Avaries): 900 750 750
Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100
Correus: 936 913 757
CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647
Dones per la Igualtat: 935 801 398
El Safareig: 935 806 151
Funerària Truyols: 935 809 710
Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515
RENFE Rodalies: 936 918 869
Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292
Servei Local de Català: 935 802 751
Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016
Taxi (Fonotaxi): 933 001 100

URGÈNCIES

Emergències: 112
Ambulàncies: 061
Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències)
Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700
Bombers: 085
Policia Local : 092 / 936 912 000
Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502
Policia Nacional (Urgències): 1091
Policia Nacional (DNI): 935 942 489
Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120

SALUT

Alcohòlics Anònims: 933 177 777
Parkinson Catalunya: 935 800 311
Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953
Ambulàncies (Urgències): 061
As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099
Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444
Planificació familiar: 935 942 199

CAPS

Cita prèvia atenció primària: 937 284 444
CAP Canaletes: 935 910 740
CAP Fontetes: 935 944 470
CAP La Farigola: 936 919 589
CAP Serraparera: 935 806 363
CAP 2 (Urgències): 935 942 216
CAP 2 (Visites): 935 942 111

ASSOCIACIONS DE VEÏNS

AV Banús-Bonasort : 935 807 078
AV Canaletes: 666 38 78 38
AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93
AV Can Cerdà: 93 580 05 61
AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62
AV La Farigola: 637 52 62 38
AV Les Fontetes: 93 691 91 51
AV Quatre Cantons: 93 580 46 11
AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27
AV Sant Ramon: 93 692 52 22
AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29
AV Serragalliners: 627 64 68 07
AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56
AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27
AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19
Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550
Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594



 

Mapa del món

 
 

Sobre la Serra de Collserola
 
 
Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts
         
          Font Antiga de Can Catà (41º25’50.2″N 002º06’39.0″E)
          Font d’en Güell
          Font de Can Canaletes
          Font de Can Cerdà
          Font de Can Fermí
          Font de Can Ferrer o Vella
          Font de Can Lloses
          Font de Can Valldaura 2
          Font de Can Valldaura o de Can Gatell
          Font de la Budellera
          Font de la Garrofera
          Font de la Lleganya
          Font de la Maduixera
          Font de la Panacha
          Font de la Rabassada
          Font de la Rata
          Font de la Riera
          Font de la Salamandra
          Font de la Tórtora
          Font de la Verge
          Font de les Heures
          Font de Moisès (Vella de Can Catà)
          Font de Nova de Can Catà
          Font de Sant Iscle
          Font de Sant Joan
          Font de Sant Medir o del Manyos
          Font de Sant Pau
          Font de Santa Pau
          Font de Verdaguera
          Font del Bacallà
          Font del Ferro
          Font del Frare
          Font del Geroni
          Font del Lloc Reial de Valldaura
          Font del Pla del Cigró
          Font del pou de Can Coll
          Font del Rossinyol
          Font dels Aurons o Arons
          Font dels Caçadors d’Horta
          Font dels Degotalls
          Font d'en Llevallol
          Font d'en Ribes
          Font d'en Sert
          Font Groga
          Font Joana