 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
El temps a Cerdanyola del Vallès Farmàcies de guàrdia |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 El centre cívic de Serraparera un cop finalitzades les obres de remodelació de l’equipament. Han consistit en millorar la funcionalitat dels espais, actualitzar la normativa en termes d’eficiència energètica així com la millora de l’accessibilitat. En aquest sentit s’ha instal·lat un ascensor, s’han incorporat mecanismes de ventilació i renovació d’aire i nous tancaments. Les activitats al centre cívic es calcula s'iniciïn el mes de setembre amb l'inici de curs 2021-2022 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Es digitalitzen en 3D les esglésies de la Vall de Boí, Patrimoni Mundial de la UNESCO |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ Giravolt, el programa 3D del Departament de Cultura,
reforça l’aposta de la digitalització amb la incorporació de 9
elements arquitectònics significatius del patrimoni cultural
català. ◘ La digitalització de les esglésies romàniques de la Vall de Boí s’emmarca en els actes de commemoració del 20è aniversari del reconeixement com a Patrimoni Mundial de la Unesco. ◘ Durant l’estiu, s’incorporarà a la senyalització de les esglésies uns codis QR que donaran accés als models 3D perquè visitants que s’hi atansin fora de les hores o dies d’obertura, puguin accedir de forma virtual a l’interior. En el marc del 20è aniversari de la inscripció de les Esglésies romàniques de la Vall de Boí com a Patrimoni Mundial de la Unesco, el Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, mitjançant el programa Giravolt, ha digitalitzat tot el conjunt amb la tècnica 3D per millorar l’accessibilitat a les esglésies. A partir d'aquesta setmana, persones usuàries d’arreu del món poden fer un recorregut virtual per totes les esglésies romàniques de la Vall de Boí a través d’Internet. La digitalització en 3D del conjunt permet sobrevolar-les, i descobrir els detalls dels seus interiors a les pantalles d’ordinadors i dispositius mòbils, també en Realitat Augmentada i Realitat Virtual. Aquesta digitalització proporciona una nova eina de difusió i, alhora, permet millorar l’accessibilitat a les esglésies tant pels visitants en les hores de tancament com pels estudiosos i aficionats de tot el món. Per a la creació dels models s’ha utilitzat la tècnica de la fotograme-tria, que consisteix a fer fotografies des de tots els punts de vista possible de l’edifici, tant en el seu interior com a l’exterior. En el cas de les esglésies de la vall, es van utilitzar drons per les captures d’imatge de les parts superiors com teulades i campanars, i captura fotogràfica convencional per a les parts baixes i interiors. Per aconseguir capturar tots els detalls, el nombre de fotografies de cada església va ser molt elevat: per la petita Sant Quirc de Durro es van fer més de 5.000 fotografies, mentre que per les més complexes com Sant Climent de Taüll es van superar les 7.000 fotografies d’alta resolució. La captura es va efectuar el novembre de 2020 per part de l’estudi Burzon*Comenge, especialistes en producció cultural digital i bons coneixedors de la vall en ser uns dels autors del multipremiat mapatge de Taüll. El processament de les gairebé 50.000 fotografies per aconseguir els diferents models ha ocupat més de dos mesos de treball amb el resultat d’un model amb geometria de molt alta resolució de cadascuna de les esglésies, que normalment supera els 100 milions de triangles. D’aquest model es deriven models de baixa resolució per la seva difusió a Internet i models parcials per a l’estudi d’elements concrets. |
La documentació en 3D de les esglésies de la vall compleix
diferents funcions: permet tenir un registre de l’estat físic de
les esglésies el 2020 amb tot detall, permet detectar i analitzar possibles anomalies o patologies, permet al personal investigador de tot el món accedir a la visualització completa dels espais i superfícies dels temples, permet en l’ensenyament l’arribada a les aules d’una forma molt atractiva i, finalment, amb la seva publicació a Internet permet la difusió internacional del patrimoni romànic de la vall. Els models es publiquen amb llicència Creative Commons Reconeixement sense limitacions comercials, amb l’única obligació de citar-ne la font, com tots els publicats pel programa Giravolt a la plataforma Sketchfab per tal de promoure’n la màxima difusió i reutilització. El conjunt d’esglésies romàniques de la vall de Boí és una incorporació important per al programa Giravolt que reforça l’aposta per la captura 3D dels elements arquitectònics més significatius del patrimoni cultural català. Fins ara s’han publicat models de monuments com la Seu Vella, el Reial Monestir de Santes Creus o el Palau de la Generalitat, i l’objectiu és formar una galeria en la qual es pugui difondre el patrimoni arquitectònic de Catalunya en tota la seva diversitat. Els models de les 9 esglésies estan disponibles des d’avui mateix a la col·lecció de la plataforma Sketchfab Conjunt esglésies de la Vall de Boí. Cadascuna de les esglésies disposen d’una breu descripció en català, castellà i anglès, i de diferents anotacions que faciliten la navegació i destaquen els elements principals de cada edifici. Recórrer l’interior de Sant Climent de Taüll a vista d’ocell, descobrir la sagristia que s’amaga darrere el retaule de la Nativitat de Durro, o mirar la nau d’Erill des del punt de vista de les escultures del Davallament són perspectives impossibles que ara estan a l’abast de qualsevol amant del romànic. Durant l’estiu s’incorporarà a la senyalització de les esglésies uns codis QR que donaran accés als models 3D de cada església que permetran als visitants que s’hi atansin fora de les hores o dies d’obertura, accedir de forma virtual a l’interior. Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Nativitat de Durro i Sant Feliu de Barruera, són les esglésies que estan obertes al públic tots durant tot l’any. Aquest estiu, els mesos de juliol i agost, s’obriran també Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll de dimecres a diumenge i l’ermita Sant Quirc de Durro els dimecres a la tarda dins del recorregut de l’itinerari “Romànic i Falles”. Les entrades per les visites es poden adquirir directament a la porta de cada església o a través del web del Centre del Romànic de la Vall de Boí. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Futbol Sala Cerdanyola 2006 puja a Primera Catalana |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El Futbol Sala Cerdanyola 2006 després d'una impecable temporada ha escombrat a la resta de competidors aconseguint el títol de campió dues setmanes abans de la seva finalització i amb vuit punts més que que el segon. Felicitats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Donar sang, un gest que salva vides. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang Dimecres 4 d'agost a Cerdanyola a l'Ateneu (Industria, 38-40) i tria la franja horària que millor et vagi |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.  |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Comença la temporada d'estiu de les piscines. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aquest estiu, Cerdanyola disposarà de dues piscines
descobertes: la del Turonet i la del Centre Cívic de Montflorit.
De moment, la piscina del Bosc Tancat està per confirmar Totes dues piscines inauguraran la temporada a meitat de juny. La del Centre Cívic Montflorit ho farà el divendres 18 i la del Turonet un dia després, el dissabte 19. Totes dues tancaran portes el dia 5 de setembre. La piscina del Centre Cívic Montflorit obrirà de dilluns a diumenge. Del 18 al 27 de juny i del 31 d’agost al 5 de setembre el seu horari serà d’11h a 19h. A partir del 28 de juny i fins al 30 de juliol estarà oberta de dilluns a divendres de 12h a 20h i els caps de setmana d’11h a 19h. El preu de l'entrada general d'adult serà de 5,20 euros els dies laborables i de 6,20 euros els dissabtes i festius. Les entrades puntuals d’un dia a partir de les 15h valdran 2,60 euros els dies laborables i 3,10 euros els festius. Els infants, el col·lectiu de la gent gran i grups tenen descomptes i també existeix l'opció de diferents modalitats d'abonaments (5 dies, 10 dies, temporada, mensual i familiar). La piscina obrirà amb l'aforament permès pel PROCICAT i garantint la distància de seguretat entre les persones usuàries així com les mesures COVID vigents. Piscina Centre Cívic Montflorit carrer de Sant Oleguer, 5 936 915 262 piscina@montflorit.cat https://www.restaurantmontflorit.com/piscinas Llistat preus |
 Piscina del Turonet La piscina del Turonet també obrirà tots els dies de la setmana de 10:30h a 19:30h i en aquest cas serà necessari reservar l’accés a través del web o presencialment a la recepció. El preu de de l'entrada general d'adult serà de 5,40 euros els dies laborables i de 6,50 euros els dissabtes i festius. La piscina també oferirà descomptes en les entrades a partir de les 17h, en les infantils i gent gran. A més, les persones interessades podran adquirir abonaments de temporada, mensuals i setmanals. A partir d’avui la piscina del Turonet ampliarà el seu horari i les nits dels divendres i dissabtes de juliol i agost també es podrà accedir i gaudir d’ella de 20:30h a 00:30h. En aquest horari el bar de la instal·lació romandrà obert i oferirà servei. Davant la demanda de les persones usuàries de la piscina i amb la intenció que més persones puguin gaudir de la instal·lació el govern municipal ha aprovat l’ampliació del seu horari en la darrera Junta de Govern Local. Amb aquesta mesura es vol ampliar un servei d’estiu que en aquests moments, per motius de seguretat COVID, ofereix un aforament del 70%. Els preus per accedir en horari nocturn a la piscina són: Divendres nit Entrada infantil 2,5€ Entrada adult 4€ Dissabte nit Entada infantil 4€ Entrada adult 5€ Piscina del Turonet carrer de Pizarro, s/n cerdanyolaelturonet@gmail.com https://www.piscinesestiu.cat/elturonet Llistat preus |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ferrocarrils presenta l'oferta turística per a aquest estiu |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha
presentat avui l’oferta turística per a aquest estiu a les
estacions de muntanya, els trens turístics i al Parc Astronòmic
del Montsec. En un acte celebrat als jardins del Recinte
Modernista de Sant Pau, FGC ha convidat la ciutadania a
redescobrir Catalunya a través de les destinacions turístiques
que gestiona. La presidenta d’FGC, Marta Subirà, ha destacat el compromís de la divisió de Turisme amb la promoció del país, així com amb el desenvolupament d’un turisme sostenible i el respecte al medi ambient i a la biodiversitat. “Aquest és un estiu de retrobament on Ferrocarrils planteja una oferta segura, que compta amb totes les certificacions i amb la qual esperem que es doni molta vida al territori. I no només als espais d’FGC sinó a tots aquells espais que hi estan vinculats o amb els quals col·laborem”, ha assegurat. Subirà, les propostes d’FGC “es troben distribuïdes a diferents punts del país. Arreu col·laborem amb els ens locals i amb l’Agència Catalana de Turisme fent una aposta molt decidida per la sostenibilitat i la digitalització. Tenim propostes els 365 dies de l’any per a totes les famílies molt vinculades a la natura: som socis i porta d’entrada dels parcs naturals”. La divisió de Turisme d’FGC gestiona 6 estacions de muntanya (La Molina, Vall de Núria, Vallter, Boí Taüll, Espot i Port Ainé), 4 trens turístics (Cremallera de Montserrat, Cremallera de Núria, Tren del Ciment i Tren dels Llacs), 3 funiculars (Funicular de Sant Joan i Funicular de la Santa Cova, a Montserrat; i Funicular de Gelida) i el Parc Astronòmic del Montsec. Un estiu per redescobrir Catalunya Les estacions de muntanya són porta d’entrada als parcs naturals de Catalunya i conviden la població a estar en contacte amb la natura i a practicar tot tipus d’activitats a l’aire lliure: senderisme, ciclisme, trail running o esports d’aventura. Una àmplia proposta per a tots els gustos i per a tots els públics. La Molina iniciarà la temporada aquest dissabte 19 de juny i fins al 3 d’octubre; Boí Taüll ho farà dimecres 23 de juny i fins al 12 de setembre; Vallter obrirà el 17 de juliol i tancarà també el 12 de setembre; i Vall de Núria, que obre els 365 dies l’any, ja ofereix activitats d’estiu. |
A bord dels trens turístics d’FGC Una opció per recórrer Catalunya de manera sostenible és fer-ho a bord dels trens turístics d’FGC, uns trens singulars i històrics on el propi viatge ja es converteix en tota una experiència. El Cremallera i els Funiculars de Montserrat apropen la població a un dels llocs més emblemàtics de Catalunya, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, i a espais museístics com el Centre d’Interpretació del Geoparc o el Museu de Montserrat. El Cremallera de Núria, que enguany celebra 90 anys, és el transport de la vall per excel·lència i l’únic mitjà per accedir a l’estació de muntanya de Vall de Núria. Al Berguedà, el Tren del Ciment, amb més de 100 anys d’història, fa un trajecte de 3,5 quilòmetres entre boscos i paisatges de gran valor que permeten observar la majestuositat de l’entorn natural a les portes del Parc Natural del Cadí-Moixeró o descobrir el Museu del Ciment o els Jardins Artigas. Per la seva banda, el Tren dels Llacs, que porta els viatgers de la plana fins al Prepirineu de Lleida, estarà en circulació tots els dissabtes fins al 30 d’octubre. Són, en total, 29 circulacions: 25 del Tren Històric i 4 del Tren Panoràmic. El Tren Històric circula tots els dissabtes fins al 17 de juliol i des del 21 d’agost fins al 30 d’octubre, excepte festius; mentre que el Tren Panoràmic ho farà els dies 24 i 31 de juliol i 7 i 14 d’agost. El Funicular de Gelida, situat a la comarca de l’Alt Penedès, al municipi de Gelida, uneix el centre urbà del poble i la zona industrial amb l’estació de tren. El millor cel de Catalunya Una experiència única és l’observació del cel al Parc Astronòmic del Montsec, considerat l’equipament d’astronomia més important de Catalunya; un gran multiespai lúdic i un referent en la docència i la divulgació de l’astronomia i les ciències de l’espai. Situat a Àger, a la Serra del Montsec, ofereix un ampli ventall de visites tant diürnes com nocturnes. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Los trabajadores afectados por amianto tendrán acceso a la jubilación anticipada |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Seguridad Social se ha comprometido a impulsar de
manera "inmediata" esta medida para que los empleados que hayan
sido expuestos a esta sustancia en sus lugares de trabajo tengan
mayores garantías. ◘ La tabla de la Seguridad Social con la cuantía de todas las pensiones mínimas ◘ Quiénes pueden utilizar el convenio especial de jubilación para cotizar más ◘ A qué trabajadores no afectará la nueva penalización de la jubilación anticipada El amianto se ha convertido en un gran problema tanto en edificios residenciales o empresariales como en el transporte público. En los últimos años se han registrado restos de este material aislante en los túneles del Metro de Madrid y ya ha provocado varias muertes de maquinistas o personal de mantenimiento. Según las estimaciones del Instituto Carlos III, se producen alrededor de 1.900 muertes anuales por exposición a este producto. Muchas de sus víctimas, que sufren enfermedades graves como cáncer de pulmón, ovario o laringe, mesotelioma o asbestosis por exposición a sus fibras, continúan batallando por recibir las compensaciones adecuadas. La Unión Europea prohibió su uso en 2001 al descubrirse que era un agente cancerígeno, pero según los expertos puede haber más de 2,6 toneladas de este material instalado por todo el país. Ahora, el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) lo ha reconocido como enfermedad profesional y acelerará las jubilaciones anticipadas para los afectados. |
Condiciones de toxicidad e insalubridad El ministro de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, José Luis Escrivá, y el director general de Ordenación de la Seguridad Social, Borja Suárez, se han comprometido a impulsar "de forma inmediata" el acceso a la jubilación anticipada para los trabajadores que hayan estado expuestos a amianto en sus puestos de trabajo. De esta forma, se les reconocerá dentro de los colectivos profesionales cuyas condiciones laborales son de naturaleza penosa, peligrosa, tóxica o insalubre. Otros profesionales como los mineros, los bomberos, los toreros o los trabajadores del mar ya cuentan con estas excepciones. Según la normativa española de la Seguridad Social esto supone la aplicación de coeficientes reductores a la edad ordinaria de acceso a la jubilación, de manera que podrán acceder a la pensión de manera anticipada respecto a otros empleados. Provoca enfermedades mortales "Es evidente que quienes hemos trabajado expuestas al amianto presentamos todos los condicionantes exigidos por la legislación en el sentido de estar expuestos a probabilidades mucho más elevadas de desarrollar enfermedades potencialmente mortales", denunciaban desde Asociación Catalana de Víctimas Afectadas por el Amianto (AVAAC) durante la reunión celebrada con los dirigentes. Según la OMS, en la actualidad, se estima que haya más de 125 millones de personas en todo el mundo que se expongan a estos materiales tóxicos de manera diaria en sus lugares de trabajo. (lainformacion.com) 14 juny |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Naturgy realiza la primera inyección de gas renovable procedente de vertedero en la red de distribución |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Naturgy se ha convertido en la primera empresa en inyectar
gas renovable procedente de vertedero en la red de distribución
de gas de España. En concreto, el hito se ha producido en su
planta de Cerdanyola del
Vallés (Barcelona). Según ha informado la energética, la planta, situada el Parc de l'Alba, junto al vertedero de residuos Elena, ha representado una inversión de 2,2 millones de euros. El grupo presidido por Francisco Reynés tiene como objetivo que en 2050 todo el gas que circule por sus redes sea de origen renovable. La empresa está digitalizando así toda su infraestructura de distribución con la vista puesta en la entrada masiva de gases renovables, y ha presentado proyectos de biometano e hidrógeno por valor de 4.000 millones de euros a las diferentes Manifestaciones de |
Interés para impulsar proyectos tractores en el marco del
Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. La planta de Cerdanyola del Vallès producirá 12 gigavatios hora (GWh) al año de biometano, lo que equivale al consumo anual de 3.200 hogares y evitará la emisión a la atmósfera de 2.400 toneladas de CO2/año, una cantidad equivalente a plantar unos 5.000 árboles. Parte del gas que se inyectará a la red se utilizará para ser suministrado como combustible a vehículos en las estaciones del grupo Naturgy, ya que es una alternativa totalmente viable para la movilidad sostenible. (cincodias.elpais.com) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Catalunya ja està en disposició d'emetre el Certificat COVID digital |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Des d’aquesta mateixa tarda, la ciutadania ja pot accedir al
web de La Meva Salut
i descarregar-se el Certificat COVID digital, un document que
està cridat a facilitar els desplaçaments per la Unió Europea i
fer-los més segurs. El certificat COVID digital de la UE és un document que acredita tres possibles situacions individuals: haver estat vacunat contra la COVID-19; haver-se realitzat una prova amb un resultat negatiu; o haver-se recuperat de la COVID-19.kkkk Així, el certificat COVID digital inclou tres opcions d’acreditació igualment vàlides: Certificat de vacunació contra la COVID-19, Certificat de recuperació de la COVID-19 i Certificat de prova diagnòstica COVID-19 negativa (disponible properament). El Departament de Salut ha efectuat tots els treballs tècnics, logístics i operatius per tal d'emetre aquest certificat abans fins i tot de la seva obligatorietat a tots els països de la Unió Europea, el dia 1 de juliol. |
En aquest sentit, les reunions entre responsables tècnics
del Departament de Salut amb el Ministerio de Sanidad són
constants per conèixer les novetats i les especificitats del
projecte. El desplegament d’aquesta eina es troba en aquests
moments en fase de proves (capacitat, concurrència, etc.), i
progressivament s’hi aniran afegint altres funcionalitats. Durant els primers dies el certificat estarà accessible en versió digital i s'obtindrà a través del web de La Meva Salut. Properament estarà també disponible a les aplicacions mòbil i en altres formats. Malgrat que el llançament del Certificat COVID digital ja permet usar-lo de forma immediata, cal tenir en compte que està pendent l’aprovació del seu reglament al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) i de com serà la seva aplicació per part dels estats membres. Més informació a canalsalut.gencat.cat |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El curs proper escolar començarà el 13 de setembre i acabarà el 22 de juny |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Departament d’Educació ha establert el calendari
escolar per al curs 2021-2022 Les vacances de Nadal seran entre el 23 de desembre i el 7 de gener, i les de Setmana Santa entre l’11 i el 18 d’abril El curs escolar 2021-2022 començarà el 13 de setembre per als ensenyaments d’infantil, primària, ESO, batxillerat, i cicles formatius de grau mitjà i grau superior. Així ho estableix el Departament d’Educació en el calendari escolar, que avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El calendari també determina que el curs escolar acabarà el 22 de juny, llevat en els ensenyaments de règim especial, que ho faran d’acord amb la seva programació acadèmica. També s’estableixen les dates de les avaluacions extraordinàries de l’educació secundària obligatòria, entre el 17 i el 22 de juny, després de l’avaluació final ordinària. Les activitats d’avaluació dels alumnes del segon curs de batxillerat i del darrer curs dels cicles formatius de |
grau superior s’han de programar a cada centre segons les
necessitats d’inscripció a l’accés dels estudis universitaris. Les vacances de Nadal el proper curs seran entre el 23 de desembre i el 7 de gener, ambdós inclosos. A Setmana Santa les classes s’aturaran entre l’11 i el 18 d’abril, ambdós inclosos. En el marc del calendari, els centres disposaran de 3 dies festius de lliure disposició que es podran fer repartits en els diferents trimestres i que no poden coincidir amb els d’inici i final de les classes i s’han de preveure en la programació general del centre. Es manté l’horari a l’educació infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat. Pel que fa al pla pilot de jornada continuada a primària, que es du a terme en 25 escoles d’arreu de Catalunya, es prorroga de cara al curs que ve. El calendari publicat ha estat prèviament aprovat pel ple del Consell Escolar de Catalunya, on hi ha representats sectors de la comunitat educativa. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Trobada de Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Diumenge passat dia 30/6 ha través de la l'Agrupació de Colles
de Ball de Gitanes de Vallès, que agrupa els diferents grups de
ball de gitanes de la zona, amb el seu president Llorenç Solà
van acudir a Montserrat a presentar una ofrena a la Moreneta en
representació de totes les Colles de l'Vallès. Per segon any consecutiu l'ofrena no es va poder realitzar com ha estat costum celebrar.la durant els 39 anys anteriors a causa de la pandèmia. Lidia Borras en representació de la colla de Gitanes de Cerdanyola va llegir a següent missatge: "Aquest any ens trobem a Montserrat, una representació de les Colles del Ball de Gitanes del Vallès. Ens agradaria, poder haver pujat amb tots els dansaires, músics, |
mestres, caps de colla i demès, per oferir a la nostra
Moreneta, les nostres danses. Però la Covid ens ha obligat a
replantejar-nos-ho fer d'una manera diferent. Venim només uns quants, en nom de totes les colles i pobles que en formem part. Us oferim el ciri i un coixí de clavells grocs i vermells, els colors de la nostra senyera, la del poble català. Esperem, ben aviat, aquesta situació millori, l'any que ve puguem pujar a Montserrat a celebrar els nostres 40 anys de trobada. Perquè les nostres danses ballades per petits, mitjans, grans i veterans, puguin tornar a omplir de balls i alegria, la plaça de davant el monestir. I així, poder tornar a fer ben lluïda, la nostra ballada, la nostra diada. Junta de Colles del Ball de Gitanes del Vallès" |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El govern municipal eliminarà la zona blava |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El ple de maig va votar a favor de la proposta del govern de
suspen-dre la prestació del servei
d’estacionament amb control horari limitat Zona Blava’
a partir de l’1 de setembre del 2021 amb els vots a favor del
Partit Socialista, Ciutadans i En Comú Podem i l’abstenció de la
resta de grups municipals: Esquerra Republicana, Guanyem, Junts
per Cerdanyola i Partit Popular L’Ajuntament reconvertirà la zona Blava actual de pagament en zona taronja amb estacionament igualment limitat en el temps (màxim 90 minuts) però totalment gratuït a partir de l’1 de setembre. El nou sistema d’estacionament segueix fomentant la rotació de vehicles per dinamitzar el comerç local i ho fa sense que això suposi un perjudici econòmic per a la ciutadania. Davant la crisis sanitària i en conseqüència econòmica, el govern municipal segueix treballant |
en dur a terme actuacions que ajudin a millorar l’activitat
econòmica local i especialment del petit comerç alhora d’ajudar
també a la ciu- tadania. L’horari de la Zona Taronja serà de 9h a 13h i de 16h a 20h de dilluns a divendres i de 9h a 14h els dissabtes. Per fer ús d’aquestes places serà necessari descarregar-se l’aplicació ‘Parkunload’, disponible per a dispositius Android i iOS. A través d’aquest sistema es podrà obtenir el tiquet d’estacionament i es podrà consultar en temps real les places d’aparcament disponibles de la Zona Taronja. Des de l’Ajuntament ja s’està treballant per convertir les actuals places de Zona Blava, que deixarà de funcionar el 31 de juliol, en places de Zona Taronja, que entrarà en funcionament l’1 de setembre. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aquest llibre narra les ocurrències d'un avi molt estimat per la seva família i els seus conveïns d'un poblet granadí. És l'avi de la meva dona autora de el llibre, escrit pocs anys després d'haver patit un vessament cerebral (ictus) bastant sever. Representa la capacitat de recuperació de l'ésser humà després d'un episodi d'aquesta índole. Publicat per l'editorial Punto Rojo. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Lacer alquila 3.000 metros cuadrados en la Diagonal para el nuevo cuartel general |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Lacer alquila 3.000 metros cuadrados en la Diagonal para el
nuevo cuartel general Lacer ya tiene nuevo cuartel general en
Barcelona. La farmacéutica ha cerrado el alquiler de 3.000
metros cuadrados en el número 605 de la Avenida Diagonal de la
capital catalana. El edificio, de 15.000 metros cuadrados, se
convertirá en las oficinas corporativas de la empresa. Lacer se encuentra en un proceso de mudanza. En las próximas semanas dejará su histórica sede del Eixample para trasladarse al distrito de negocios de Barcelona, concretamente a un edificio de Merlin Properties en el número 605 de la Avenida Diagonal. Este espacio actuará como sede corporativa y albergará el domicilio social de Lacer, ya que la empresa cuenta desde finales de los noventa con una planta en Cerdanyola del Vallès (Barcelona) de 16.000 metros cuadrados. Fuentes del mercado explican que este alquiler será un paso intermedio, ya que los planes de Lacer pasan por buscar una nueva sede corporativa en propiedad cuando surja una oportunidad. Lacer cuenta con una planta en Cerdanyola del Vallès (Barcelona) de 16.000 metros cuadrados Hasta ahora, la farmacéutica contaba con 13.000 metros cuadrados en el número 350 de la calle Sardenya. La antigüedad del inmueble y la poca ocupación han llevado a la empresa a ponerlo en venta para su transformación en residencial en pleno centro de Barcelona, una comercialización que está llevando a cabo Savills Aguirre Newman y que previsiblemente se cerrará en las próximas semanas. Lacer es un grupo familiar fundado en los años 20 del pasado siglo, cuando Carlos Andress fue enviado por la farmacéutica Merck desde Alemania a Barcelona. Con el tiempo y de la mano de su hijo Horst compró un pequeño laboratorio local, conocido como Lacer. La empresa estaba hasta ahora en manos de la tercera generación, representada en el empresario Helmut Andress, fallecido el pasado 9 de marzo en Suiza, y que contaba con cuatro hijos: Daniela, Nora, Elsa y Karl. |
 La cartera de la farmacéutica abarca un conjunto de productos cardiovasculares, gastrointestinales, para el sistema nervioso, urología, cuidado del cabello, protección corporal, salud bucodental y alergias. La compañía empezó a exportar sus productos en 1970 y tiene presencia en cuarenta países. La farma cuenta con más de 400 empleados y unos ingresos superiores a 120 millones de euros. La compañía cuenta con más de 400 empleados y unos ingresos superiores a 120 millones de euros En 2014, la compañía puso en marcha el nuevo centro de investigación y desarrollo (I+D) en el Parc Tecnològic del Vallès, anexo a las instalaciones de la planta industrial, con una superficie construida de casi 4.000 metros cuadrados y una inversión de siete millones de euros. A escala internacional, la compañía tiene presencia comercial en México, República Dominicana, Guatemala, Perú, Brasil, Egipto, Arabia Saudí, Israel, China, Japón y Malasia, entre otros países. Por B. Badrinas (plantadoce.com) 19/5 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aprovat el Pla Especial de Protecció del Parc Natural de Collserola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
• Proposa un augment dels espais lliures de més de 700
ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic. • El nou model de protecció es basa en la preservació de la biodiversitat i en la potenciació dels serveis ecosistèmics. • El nou Pla Especial de Protecció substituirà el pla vigent, aprovat el 1987, com a conseqüència de la declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola. Amb la publicació el 9 d’abril de 2021 al DOGC de l’ ACORD GOV/48/2021, de 6 d’abril, es fa pública l’aprovació del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), un instrument que busca garantir la màxima protecció i conservació d’aquests sistemes naturals de vital importància per a tot l’espai metropolità. Per això, la nova planificació proposa un augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic. L’aprovació d’aquest nou instrument de gestió és una fita molt important per a la conservació d’aquest Parc Natural, en donar compliment a les determinacions del Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada – Can Balasc, actualitzant l’anterior Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo) del 1987, que queda derogat. La importància d’aquest parc natural rau en els valors que conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest important espai natural ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un reforç de la infraestruc- |
tura verda metropolitana. En paral·lel a la redacció del PEPNat, s’ha aprovat la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM), per tal adaptar el planejament metropoli-tà, de 1976 a la realitat existent, a la legislació més recent i al mateix PEPNat. Àmbit d’aplicació L’àmbit d’aplicació del Pla inclou la totalitat de l’espai del PEIN Serra de Collserola, que coincideix amb el lloc d’importància comunitària i zona especial de conservació (codi ES5110024), tot incorporant el Parc Natural i les reserves naturals parcials, d’acord amb la delimitació definitiva establerta pel Decret 146/2010 i les posteriors modificacions aprovades pel Govern i publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’inclouen terrenys de l’interior o l’exterior de l’espai protegit atesa la seva funció rellevant per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració de Parc Natural. Aquests terrenys situats fora de l’espai PEIN es defineixen com a «espai funcional». La superfície de l’àmbit del Parc Natural és de 8.156 ha i abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. La superfície de l’Espai funcional és de 3.676 ha i abasta, a més dels municipis de l’àmbit del PEPNat, els municipis de Castellbisbal, Sant Joan Despí, Ripollet i Santa Coloma de Gramenet. (Parc Natural Collserola) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Supremo confirma que Uralita debe indemnizar también a los vecinos de la fábrica de Cerdanyola afectados por el amianto |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Tribunal Supremo ha estimado parcialmente los recursos
interpuestos por 43 personas contra Uralita, S.A. por los daños
sufridos a causa de la actividad industrial que esta empresa
desarrolló en Cerdanyola del Vallés (Barcelona) entre 1907 y
1997 consistente en la fabricación de elementos para la
construcción mediante el uso de amianto. En la sentencia 141/2021, 15 de marzo, el Pleno de la Sala de lo Civil, con ponencia de José Luis Seoane Spiegelberg, explica que los perjuicios alegados en la demanda se basaban en la inhalación de fibras de amianto, que afectó a 39 personas. El total de la indemnización supera los 2,3 millones de euros y el Supremo incluye en ella el daño moral derivado de las placas pleurales. Los afectados son los familiares de los trabajadores de la empresa, que retornaban a sus respectivos domicilios con las ropas de trabajo contaminadas (los llamados pasivos domésticos), pero también las personas que vivían en las proximidades de la fábrica a consecuencia de las emanaciones y residuos procedentes de la misma (los llamados pasivos ambientales). Los demandantes intervinieron en la causa en su condición de perjudicados por padecer alguna de las enfermedades relacionadas con el amianto y también en su condición de herederos de personas fallecidas por esas patologías. El juzgado de Primera Instancia 96 de Madrid estimó en 2015 la demanda solo en cuanto a las pretensiones de los familiares de trabajadores que habían prestado sus servicios en la empresa entre 1971 y 1977. La Audiencia Provincial, por su parte, amplió en 2017 la responsabilidad de la empresa demandada a todos los pasivos domésticos, sin limitarla al periodo 1971-1977, y estimó también la demanda en cuanto a los denominados pasivos ambientales, es decir, las personas que vivían en las proximidades. Ahora, el Supremo ha desestimado los recursos interpuestos por la empresa Uralita (ahora Corporación Industrial de Materiales de Construcción S.A.). La Sala considera que la utilización del amianto en los procesos industriales, y especialmente la inhalación del polvo que se desprendía en la fabricación de productos derivados, conformaba «un indiscutible riesgo para la salud perfectamente conocido cuando menos en la década de los años cuarenta del siglo pasado, hasta el punto de ser considerada la asbestosis como una enfermedad profesional». «Constatado y conocido riesgo para la salud» «El constatado y conocido riesgo para la salud llevó a la imposición de una serie de prevenciones y medidas de seguridad a observar por parte de los empresarios con la finalidad de garantizar la salud de sus trabajadores y controlar el impacto ambiental de las emanaciones de sus fábricas», recuerda el Supremo. En este contexto, «dentro de dichas prevenciones se estableció la obligación de que la limpieza de la ropa de trabajo se llevara a cabo en los propios centros o empresas específicamente contratadas a tales efectos, prohibiéndose expresamente que se lavara en las casas de los empleados». |
Esto, según la Sala, «implica el reconocimiento normativo
expreso de los riesgos que dichas sustancias generaban para la
salud de los denominados pasivos domésticos, especialmente las
mujeres de los trabajadores de la empresa dado el rol entonces
asumido por éstas en el marco de las relaciones familiares. Las
disposiciones normativas responden a una previa situación
constatada de daño a prevenir». «Igualmente se acredita una progresiva reducción de los niveles de concentración promedio permisible de fibras de amianto en cada puesto de trabajo, hasta la prohibición de utilizar, producir y comercializar fibras de amianto y productos que las contengan por los efectos perniciosos para la salud». Con ello, indica el Supremo, «se obtiene la incontestable conclusión de que la entidad demandada tenía perfecta constancia de los riesgos que las sustancias de tal clase generaban para la salud de los trabajadores y a terceros ajenos a la relación laboral, así como la condición de peligrosa de la actividad industrial que desarrollaba, en tanto en cuanto susceptible de generar distintas patologías respiratorias elevadas incluso a la condición de enfermedad profesional, siendo la fuente de contaminación la inhalación de partículas o polvo de asbesto derivados de su transformación industrial». Compatibilidad de las indemnizaciones Además, la Sala confirma también la compatibilidad entre las indemnizaciones reclamadas por los herederos de las personas ya fallecidas y las correspondientes al daño experimentado por estos como perjudicados por su muerte. Igualmente, se declara que la utilización orientativa del baremo de tráfico no impide que puedan aplicarse criterios correctores en atención a las circunstancias concurrentes en el sector de actividad en que se produjo el daño. La Sala estima parcialmente el recurso de los demandantes, en el sentido de incluir en la indemnización el daño moral derivado de las placas pleurales, que son una manifestación radiológica de la exposición del amianto que implica un factor de riesgo, aunque no conlleva afectación pulmonar. Tiene en cuenta, para ello, el riesgo de acabar contrayendo una enfermedad derivada del amianto, el largo periodo de incertidumbre, por los elevados periodos de latencia de la enfermedad, y el hecho de que los demandantes viven en una población con un elevado porcentaje de enfermedades de esa clase. Irene Casanueva (confilegal.com) 17 març |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Estimació de la població centenària. 2019 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La població centenària de Catalunya s’ha duplicat de
l’any 2009 al 2019. Un de cada tres centenaris té 102 anys o
més. La població centenària estimada de Catalunya era de 2.100 persones a 1 de gener de 2019, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra representa un augment del 6,3% respecte d’un any enrere. Aproximadament dues terceres parts dels centenaris (el 65%) tenien 100 o 101 anys, i una tercera part dels centenaris (el 35%) tenia 102 anys o més. Concretament, hi havia 855 persones amb 100 anys d’edat, 515 persones amb 101 anys, 300 persones amb 102 anys, 180 persones amb 103 anys, 115 persones amb 104 anys i 130 persones amb 105 anys o més. La població centenària de Catalunya ha augmentat de manera continuada en els darrers anys com a conseqüència de l’increment de l’esperança de vida i de l’arribada a edats avançades de generacions cada vegada més nombroses. El nombre de centenaris gairebé s’ha duplicat en els darrers 10 anys, ja que ha passat de 1.105 persones el 2009 a 2.100 persones el 2019. En la darrera dècada no s’ha incrementat només el nombre de centenaris, sinó que el nombre de centenaris que arriben als 105 anys també ha augmentat. El 2009 residien a Catalunya 70 persones de 105 anys o més i el 2019 n’hi residien 130. La quantificació de la població centenària és molt sensible als errors de mesura, atès que és un grup de població molt poc nombrós. La necessitat de disposar d’informació precisa de la població centenària, que està augmentant degut a l’increment de l’esperança de vida i a l’augment dels nonagenaris, porta l’Idescat a dur a terme aquesta estimació mitjançant el mètode de Kannisto-Thatcher. Aquest mètode demogràfic ofereix resultats més precisos, tot i que menys actuals que el Padró municipal d’habitants o les Estimacions de població. govern.cat) |
  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Comença a esclarir-se el futur de la Torre Vermella. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Per fi ha arribat el moment en què els pronòstics s'han convertit en realitat. Mitjançant una xerrada informativa online organitzada per l'Ajuntament es va donar a conèixer la recuperació de la Torre Vermella i la data d'inici, el proper estiu i les obres tindran una durada de dotze mesos. | La Torre Vermella té unes dimensions de 620 metres quadrats construïts, és una torre catalogada, molt singular que la fa fins i tot popular, per la seva situació, el color, la seva simetria i els anys que porta impassible mirant de reüll a la població que passeja pel seu entorn. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
És un edifici catalogat de caire historicista que deu el seu
nom al color del maó vist en què està bastit tot l'edifici. Va
ser construït cap al 1879-80 pels germans Planas i Casals com a
torre d'estiueig obra de Gaietà Buïgas. La seva construcció ha patit diverses transformacions i ampliacions ja que d'origen era molt més reduïda de mida i fins i tot s'ha dividit en dues meitats. Els seus quatre cantons van ser afegides posterior-ment podent-se distingir des de l'aire. |
El preu total de la reabilitación de la Torre Vermella
ascendirà a un milió tres-centes trenta-cinc euros i acullirà
oficines dels serveis municipals i d'atenció a la ciutadania a
la planta baixa. També es preveuen espais de magatzem dels quals també pugui beneficiar-se el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC). Tembè aculliràuna sala d'actes amb capacitat per a un màxim de 50 persones i un ascensor. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Llum del Sincrotró desvela perquè es deterioren els vitralls modernistes |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els vitralls són un dels components més fràgils del nostre
patrimoni cultural. En ser elements estructurals, com finestres,
es troben exposats a la intempèrie i, en conseqüència, al
deteriorament. La preocupació suscitada per la decadència
mostrada pels esmalts dels vitralls modernistes ha impulsat un
estudi a llarg termini i la tesi presentada avui per Martí
Beltrán González. "N'estem força satisfets. Hem obtingut
informació totalment inèdita dels esmalts i, en particular,
dades que poden ajudar a una millor conservació dels vitralls
esmaltats d'aquesta època", valora Trinitat Pradell, directora
de la tesi. La llum de sincrotró té importants aplicacions en l’estudi del patrimoni històric i artístic i el grup de la UPC fa anys que és usuari de les instal·lacions d’ALBA per tal de fer anàlisis per a la seva recerca. En aquest cas, la línia de llum on s’han fet els experiments, MSPD, proporciona la tècnica de microdifracció. És a dir, a través de l’anàlisi amb raigs X de mostres de vitralls tallades en seccions molt fines (100 micres), s’obtenen patrons de difracció de gran resolució que permeten determinar la composició química dels materials i identificar-ne els pigments i colorants usats, així com la seva microestructura o productes formats a conseqüència de la corrosió. Els tallers modernistes de vitralls de Barcelona són reconeguts per la seva creativitat i valor artístic. Els vitralls de les darrers dècades del segle XIX i inicis del XX del Modernisme Català es caracteritzen per l’ús d’un nou tipus d’esmalts pre-preparats (que es comercialitzaven en pols a punt de pintar), novetat de l’època. L’estudi ha revelat que molts d’aquests esmalts estan constituïts per un vidre de borosilicat de plom i zinc i una àmplia varietat de pigments i colorants. En concret, el grup d’investigadors ha estudiat una col·lecció d’aquests esmalts pre-preparats d’un dels tallers de vidre més importants de Barcelona de l’època, Rigalt, Granell i cia, pertanyents a la col·lecció privada de J.M. Bonet. A partir d’aquests productes pre-preparats en pols comprats per Vitralls Bonet a Rigalt i Granell l’any 1931, es van obtenir rèpliques dels esmalts per tal de poder-los comparar amb els que es troben en els edificis. L’avantatge principal és que aquests productes han estat emmagatzemats dins dels pots originals i no han estat sotmesos als efectes de la corrosió atmosfèrica. D’aquesta manera, les anàlisis han esdevingut crucials per determinar el grau d’alteració dels esmalts així com els mecanismes de corrosió, i en particular els motius pels que els esmalts blaus i verds estan més alterats. La col·laboració de Vitralls Bonet ha estat molt important per a la investigació ja que, a banda dels materials per fer les rèpliques, també va posar a disposició de l’equip de recerca la seva col·lecció de petits fragments de vidres esmaltats originals recollits durant més de 100 anys de restaurar els vitralls de Barcelona. Entre els vitralls estudiats destaquem els produïts per Rigalt, Granell i cia que decoren edificis com el Palau de Justícia de Barcelona o la Seu del Districte Sants-Montjuïc. També s’han estudiat nombroses mostres de vitralls fets per altres prestigiosos tallers de la Barcelona modernista que es poden trobar, entre d’altres, en cases privades de l’Eixample de Barcelona (taller Bordalba) i de Badalona (taller Buxeres i Codorniu), a la Catedral de Palma de Mallorca o a l’església de Sant Jaume de Calaf (taller Hijos de Edualdo Ramon Amigó) i a l’Estació del Nord de Barcelona (taller Maumejean). Un petit fragment pertany a un dels conjunts del vitralls més importants del modernisme: Les Dames de Cerdanyola, exposat al Museu de Cerdanyola del Vallès i produït per Ludwig Dietrich, vitraller alsacià establert a Barcelona el 1900. |
Els resultats han revelat que els vidres de borosilicat de plom
i zinc de les composicions emprades en els esmalts estan
caracteritzats per una baixa temperatura d’estovament alhora que
mantenen una bona estabilitat contra la corrosió química,
especialment a la corrosió de l’aigua. No obstant, el
relativament estret marge de temperatures necessari per una
correcta adherència dels esmalts al vidre base sense que aquest
es deformi, podria haver requerit l’addició de fundent que
resultaria en la disminució de la seva estabilitat. Els esmalts
històrics presenten una composició química completament alterada
pels processos de corrosió atmosfèrica, que donen lloc a una
pèrdua del plom, bor i zinc i la formació d’un silicat hidratat
amorf, així com a la formació de sulfats o carbonats de plom i
calci, depenent de l’atmosfera. Pel que fa als esmalts blaus i
verds, presenten una microestructura (capes heterogènies amb
partícules de pigment a la superfície) més susceptible a la
degradació. Tanmateix, en l’estudi s’ha observat que l’absorció
de la radiació infraroja dels colorants (cobalt i coure) emprats
en els esmalts blaus i verds pot provocar diferencies de
temperatura entre els esmalts i els vidres base així com entre
les partícules de pigment i la fase vítria, que seria
responsable de la formació d’esquerdes i, per tant, a llarg
termini, de la seva caiguda. D’aquesta manera, l’ampli estudi de l’equip de la UPC aporta nova informació rellevant de les causes de deteriorament dels vitralls. Per millorar la conservació dels esmalts proposen que la protecció contra la humitat i els gasos atmosfèrics també hauria d’anar acompanyada d’un filtre de llum infraroja, d’especial importància en els climes mediterranis. A més, tot i que la humitat, els contaminants i la irradiació solar són les principals causes de corrosió, conclouen que la microestructura dels esmalts juga un paper important. Per tant, els resultats recolzen que la "creativitat" artística i tècnica d'alguns dels tallers modernistes catalans va donar lloc a esmalts amb una estabilitat més reduïda. "La nostra recerca obre la porta al coneixement científic d’un material molt important del patrimoni artístic català com són els vitralls modernistes. A la documentació històrica de totes aquestes peces ara es pot sumar la seva caracterització estructural." comenta Martí Beltrán. "El treball permet abordar la conservació dels esmalts des d’un punt de vista eminentment científic i no especulatiu. El coneixement de la composició, estructura i les propietats tèrmiques dels materials són unes eines imprescindibles per tal d’esbrinar els motius de la seva degradació i així establir estratègies de conservació adequades." afegeix Beltrán. El grup de recerca remarca que continuar amb estudis d’aquest tipus és fonamental per comprendre el comportament dels materials utilitzats pels artistes al llarg del temps i necessari per les estratègies de conservació llançades pels museus del territori. (cells.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ajuntaments i Generalitat signaran aquest mes el protocol d'inici del projecte del nou Hospital |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Solar on es construirà el nou Hospital Ernest Lluch |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El nou centre, que donarà servei als residents de
Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i
Badia del Vallès, costarà uns 50 milions d'euros i la seva
gestió dependrà del Consorci Hospitalari del Parc Taulí La Conselleria de Salut de la Generalitat descriu el nou centre com un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb un model d’atenció integral de les persones que acostarà a la ciutadania el seguiment domiciliari, a més d'oferir atenció ambulatòria especialitzada, proves diagnòstiques de proximitat i cirurgia ambulatòria. L’hospital disposarà de 200 llits i atendrà a més de 176.000 habi- |
tants de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i
Badia del Vallès. L'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que l'Hospital Ernest Lluch "és la reivindicació d'una necessitat del territori llargament demandada per entitats i persones dels municipis, i pels ajuntaments del territori". Salut destaca que amb la construcció del nou hospital es garantirà una cobertura assistencial més àmplia a la regió sanitària amb més densitat de població de tot Catalunya, la Metropolitana Nord. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El pressupost de l'Ajuntament per al 2021 s'incrementa un 3,79% |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El pressupost municipal de l'Ajuntament de Cerdanyola per al
2021 aprovat pel Ple Municipal és de 64.172.946 euros,
un 3,79% més que el de l'any passat. En el capítol d'ingressos
es mantenen el de l'IBI i l'Impost de Circulació, i es redueixen
les taxes en un 5,5% a causa de la pandèmia. Només s'incrementa
l'IAE que puja un 13%. Pel que fa a les despeses hi haurà 3,5 milions per a polítiques socials, un milió per fomentar l’ocupació i el comerç, i 200.000 euros d’ajuts per a la reconstrucció econòmica local. Al manteniment i millora de l’espai públic es destinaran 11 milions d'euros. El nou pressupost recull un pla d’inversions de 5,67 milions que inclou 1,3 milions d'euros per a l'Espai Públic, 800.000€ per a cobrir les pistes de la Zona Esportiva Muicipal Fontetes, 770.000 € per a l’ampliació del PEM Guiera, 600.000€ per a l’habilitació |
d’aparcaments i per a una nova cambra al Mercat de les
Fontetes, 550.000€ per a la rehabilitació de Ca n’Altimira i 525.000€ per a la recuperació de la Torre Vermella. En el 2021 també es preveu destinar 600.000 euros a energies renovables, 400.000€ a polítiques d’habitatge, 200.000€ a la millora de polígons industrials i 100.000€ a parcs infantils. Pel que fa a les actuacions al barris, el nou pressupost inclou la segona fase de l’actuació a Les Fontetes i a Serraparera, la millora en el clavegueram i la reurbanització al sector de Santa Marcel·lina i una nova actuacions a l'entorn de Martinica.per donar resposta a la situació social i econòmica generada per la COVID-19 i per garantir les inversions |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Canvi de varietats de vinya als camps de Can Coll |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La masia de Can Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental
del Parc gestionat pel consorci del PNSC, data del
1495 i preserva un dels antics cellers que hi havia repartits arreu de la serra de Collserola. Actualment, a la finca es desenvolupen activitats diverses, amb finalitats educatives, que giren al voltant de l’agricultura i el patrimoni rural i paisatgístic de Collserola i el municipi que l’acull, Cerdanyola del Vallès. Una d’aquestes activitats és el cultiu de la vinya. Ja fa més de 25 anys que el Consorci del PNSC va decidir plantar una vinya per recuperar un dels cultius fonamentals de la serra. Sense la vinya no podríem entendre la història agrícola de la serra i dels municipis que hi formen part. Dos anys enrere vam arribar a un acord per gestionar la vinya des de la cooperativa L’Olivera, i així, donar-li un sentit productiu més enllà del sentit educatiu que ja se li donava. Després de 25 anys, la vinya plantada ja ha donat tots els fruits que podia donar i, d'acord amb les persones responsables de la finca, es va decidir fer un nou plantejament i replantar la vinya de Can Coll. Al principi, aquesta idea sempre espanta una mica. Ens fa la sensació que trenquem amb un llegat i una història arrelada a la masia i a les persones que dediquen la seva feina a l'èxit del projecte. En aquest cas no és així. El que farem és construir un nou relat, que acompanyi el passat i escrigui el futur de la finca i la seva masia. Actualitzarem la proposta tècnica de la vinya, mirarem de plantar varietats autòctones, que lliguin amb el passat vitivinícola del territori, però en clau de futur. Això segurament ens portarà a explorar varietats blanques de raïm, |
 tipus xarel·lo, macabeu o malvasia, i algunes de negres com poden ser el sumoll o el monastrell. Encara està per estudiar i decidir. Totes aquestes varietats les empeltarem sobre peus americans que, molt ben triats, seran els que millor s’adaptin al terroir de la finca. Ara, de moment, com a tot ésser viu, cal que deixem reposar el terreny per tal que pugui donar molts més fruits en els propers anys i ompli de rialles i coneixement tots els infants i adults que vulguin aprenddre més del món de la vinya i el vi a Can Coll. (parcnaturalcollserola) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Neix 'amiant.cat', el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
○ El web permet a la ciutadania trobar, en un únic
lloc, tota la informació relacionada amb l'amiant ○ Es tracta d’una iniciativa transversal i conjunta de les diferents administracions i organismes públics que formen part de la Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) La Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) ha posat en funcionamentamiant. amiant.cat (amiant.gencat.cat,) el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya. Fins ara, la informació disponible sobre l’amiant estava molt fragmentada per sectors i àmbits d’actuació (riscos laborals, salut pública, residus, construcció, indústria...). Gràcies a aquest nou web, la ciutadania podrà trobar en un únic espai totes aquelles qüestions d’interès relacionades amb l’amiant, com ara preguntes freqüents, línies d’ajut, legislació sobre la matèria, documents i enllaços, etc., amb un llenguatge planer i allunyat de tecnicismes. Amiant.cat és una iniciativa conjunta de totes les administracions i entitats que participen a la CEAC: Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; Diputació de Barcelona; Agència de Salut Pública; Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC). La CEAC es va crear l’octubre de 2019 amb l’encàrrec d’impulsar el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya, un document que ha de desenvolupar-se a partir del treball transversal de les diferents administracions catalanes i de les entitats municipalistes. Fruit d’aquesta col·laboració, i durant el procés d’elaboració d’aquest Pla, una comissió tècnica ha desenvolupat un seguit de mesures prioritàries a materialitzar durant l’any 2020, entre les quals es troba la creació d’aquest lloc web. La posada en funcionament d’amiant.cat coincideix amb la consulta pública prèvia a l'elaboració del Projecte de llei per a l’'erradicació de l'amiant que està preparant el Govern de la Generalitat de Catalunya. |
La consulta, que restarà oberta fins el proper dia 25
de gener, té per objecte recollir les opinions, demandes, preocupacions, necessitats, etc. de la ciutadania i dels diferents col·lectius i sectors potencialment afectats per poder regular, amb caràcter general i de forma uniforme en tot el territori, l'erradicació de l'amiant per tal de salvaguardar la salut de la població pel que fa a l'exposició a aquest material, L’amiant a Catalunya L’amiant és un agent químic especialment perillós, utilitzat àmpliament en la indústria i la construcció. S’estima que, a Catalunya, l’amiant instal·lat suposa més de 4 milions de tones de fibrociment i entre unes 6.000 i 30.000 tones de projectats i calorifugats, entre altres materials. S’ha detectat aquest material en vaixells, trens, maquinària, dipòsits, túnels, galeries i canonades de les xarxes de distribució d’aigües públiques i privades i, en particular, en edificis, tant públics com privats. Tot i que l’ús, producció i comercialització de materials amb amiant es va prohibir a l’Estat espanyol l’any 2001, no s’obliga legalment a retirar els materials amb amiant instal·lats fins que no s’ha arribat a la fi de la seva vida útil. Totes les varietats d’amiant són perilloses i, en aquest sentit, s’han documentat els efectes greus que pot tenir sobre la salut de les persones l’exposició a fibres d’amiant. Per aquest motiu, l’erradicació de l’amiant és un repte de país que requereix una acció conjunta i transversal de totes les administracions, institucions i sectors socioeconòmics, així com de la ciutadania, ja que afecta directament les persones i abraça múltiples àmbits, com la salut pública, la salut laboral, els residus, les empreses, les infraestructures, els equipaments públics i privats, el medi ambient, els subministraments, els transports, etc. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salut construirà un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ El centre
atendrà a 176.383 habitants de cinc municipis:
Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. ◘ El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros i es calcula que s’executarà en 5 anys. ◘ La gestió dependrà de l’Hospital de Parc Taulí de Sabadell i s’ubicarà en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet. ◘ El projecte s’ha explicat als alcaldes i alcaldesses de les poblacions que donarà cobertura. El Departament de Salut ha anunciat la construcció d’un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental, que donarà resposta a les necessitats actuals i futures d’envelliment de la població del territori i acompanyament a un nombre cada cop més creixent de malalts crònics. El centre projectat és el d’un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb una atenció integral que, a més, acostarà a la ciutadania els dispositius adequats de seguiment domiciliari. La nova infraestructura es dotarà de gabinets d’alta resolució en atenció ambulatòria especialitzada i de proves diagnòstiques de proximitat, així com cirurgia ambulatòria. Així ho han explicat avui, la consellera de Salut, Alba Vergés, i el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, i la gerent de la Regió Metropolitana Nord, Anna Aran, als alcaldes i alcaldesses dels municipis als quals donarà cobertura el nou centre. Concretament, |
l’hospital atendrà una àrea formada per 176.383 habitants
corresponent a cinc poblacions: Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. El Protocol d’inici del projecte se signarà a
finals del proper mes de gener. L’elevada pressió assistencial que diàriament gestiona el mateix Hospital Parc Taulí o la manca de recursos en diferents àmbits d’atenció en aquest territori són alguns dels motius pels quals el nou hospital és una necessitat que ja feia temps que s’havia previst cobrir. El centre permetrà descongestionar les entrades dels altres centres de la zona i donar una cobertura més àmplia i de proximitat a tot el territori d’aquesta regió. La construcció del nou hospital garantirà una cobertura assistencial més àmplia en un de les regions –l’àmbit sanitari Metropolità Nord- amb més densitat de població de tot Catalunya, i que requereix amb més urgència un nou centre sanitari. El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros en 5 anys. La gestió dependrà de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. És previst que el nou centre s'ubiqui en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet. L’equipament del nou hospital està dissenyat per prestar serveis a patologies més prevalents i de complexitat baixa i moderada. El centre es proveirà de consultes externes, de capacitat per fer proves diagnòstiques i de quiròfans. En definitiva, un nou hospital interdisciplinari basat en un model d’atenció integral de les persones. (govern.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Calendari Laboral per 2021 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’any 2021 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals. Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2021 les següents:
|
Els dos dies festius locals a Cerdanyola per a l’any 2021 seran
el : 3 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i 11 de novembre (Festa de Tardor de Sant Martí)  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Equips del Cerdanyola Vallès F.C (cliqueu sobre el nom) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Nou cartipàs del govern municipal |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de
l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha
portat alguns canvis en el cartipàs municipal Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric. Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors, David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra. Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez. També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible. Les tinences d’alcaldia queden de la següent forma: Primera Tinent d’Alcaldia - Pepi Rivera Segon Tinent d’Alcaldia - David González Tercer Tinent d’Alcaldia - Javier Sánchez Quarta Tinent d’Alcaldia - Carme Arché Cinquena Tinent d’Alcaldia - Glòria Urbano Sisena Tinent d’Alcaldia – Eulàlia Mimó El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda de la següent forma: Àrea d’Alcaldia i Presidència ◘ L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció de la Ciutat ◘ David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del Coneixement, Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, Joventut i Infància ◘ Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis Jurídics ◘ Carme Arché, és responsable de Gent Gran ◘ Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+ Àrea de Cohesió Social i Ciutadania Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge David González, s’encarrega d’Educació i Joventut Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat, Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública. Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments Socials Àrea de Territori i Sostenibilitat Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de Proximitat Àrea d’Economia i Serveis Generals Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i Ocupació Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat Accessible David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes d’Informació Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les obres del cementiri-tanatori marxen a bon pas |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Al meu entendre les obres cada dia que passa es veuen com
avancen. Els nínxols estan molt avançats i els que estaven
ruïnosos han estat enderrocats. L'escalinata que comunicava els
dos nivells de l'cementiri s'ha traslladat i passa a ser una
rampa. Les voreres (ja era hora) estan desapareixent amb la qual
cosa l'espai per a les escales de mà serà molt millor. Era
impossible donar suport a una escala per accedir a un
quart pis. L'accés d'entrada necessita eliminar la grava ja que hi ha pujada i possibilitaria algúna que altre relliscada. (25 setembre) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Los oncólogos reclaman una ley general de amianto para evitar más muertes Tiene relación directa con el cáncer de pulmón, mesotelioma, cáncer de laringe y de ovario |
|
|
La Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) se
suma a la petición de varias organizaciones de desarrollar una
Ley Integral del Amianto. El objetivo es evitar las muertes
derivadas de la exposición a este material cancerígeno. Así,
junto a la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica
(Separ), entre otras sociedades científicas, los oncólogos se
adhieren al Manifiesto publicado recientemente. En la actualidad alrededor de 125 millones de personas en todo el mundo se exponen al amianto, según la Organización Mundial de la Salud (OMS). En general, la exposición se produce en el lugar de trabajo, lo que provoca que, al año, mueran en el mundo 107.000 personas por cáncer de pulmón, cáncer de pleura o mesotelioma y asbestosis, y 1.523.000 años de vida ajustados por discapacidad. Los oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de muertes a otras enfermedades relacionadas con el amianto Los expertos oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de muertes a otras enfermedades relacionadas con el amianto. Además, También se relacionan los fallecimientos con exposiciones a este material que no están relacionadas con el lugar de trabajo. Entre estas, la OMS estima unas 400 muertes. Aunque en España está prohibida desde 2002 la producción del amianto no existe una regulación sobre este que ya está instalado a nivel nacional. Hasta ese año fue muy utilizado en España y aún sigue formando parte de múltiples instalaciones. “Por desgracia, en España no disponemos de un registro regulado de enfermedades relacionadas con el amianto y existe por tanto un infradiagnóstico importante. Además, no hay competencia nacional reguladora en España para gestionar la prevención de la exposición. Y todo esto hace necesario una ley integral que regule todo esto”, asegura el Dr. Álvaro Rodríguez-Lescure, presidente de SEOM. Latencia de hasta 40 años El oncólogo recuerda que este material tiene un periodo de latencia de hasta 40 años, lo que lo convierte en la actualidad en “un problema sanitario prevalente de gran impacto en España”. El Dr. Rodríguez-Lescure advierte de que esto “se mantendrá en las próximas décadas”. Dr. Rodíguez-Lescure: “El amianto es un carcinógeno desconocido. Tiene una relación directa con el cáncer de pulmón, el mesotelioma, el cáncer de laringe y el de ovario” Por otra parte, insisten en que no se trata de un enfermedad asociada que afecte únicamente a los antiguos trabajadores del amianto. “Nos afecta a todos, como población general expuesta, sin saberlo, de forma ambiental. Sin embargo, es un carcinógeno desconocido en este aspecto. Concretamente el amianto tiene una relación directa con el cáncer de pulmón, el mesotelioma, el cáncer de laringe y el de ovario”. Desde SEOM crearon un grupo de trabajo específico sobre este asunto, centrado en la prevención, la colaboración con Medicina del Trabajo, las bajas laborales y la identificación de enfermedades profesionales de naturaleza oncológica. Con una Ley Integral quedarían reguladas las medidas para la iden- |
 tificación de población de alto riesgo de enfermedad atribuible al amianto. Los oncólogos también destacan los beneficios para la salud pública que tendría una Ley Integral del Amianto. Por una parte, quedarían reguladas las medidas para la identificación de población de alto riesgo de enfermedad atribuible al amianto. “Esto permitiría implementar medidas de seguimiento/screening, teniendo en cuenta el periodo de latencia de enfermedad”, aseguran desde SEOM. En segundo lugar, podrían identificarse los casos atribuibles a este material cancerígeno. Esto se haría a través de un Registro de Notificación Obligatoria de todos casos atribuibles al amianto como la asbestosis o el cáncer. Manejo de pacientes con enfermedades del amianto Desde oncología también piden fomentar la importancia de la identificación de estas enfermedades en el registro. En concreto, entre los especialistas sanitarios que intervienen en el manejo de pacientes con enfermedades del amianto, incluidos los oncólogos. Es importante evitar el infradiagnóstico. Para ello, aconsejan permitir el acceso al registro a todos los especialistas que intervienen en el manejo de estos pacientes Por otro lado es importante evitar el infradiagnóstico. Para ello, aconsejan permitir el acceso al registro a todos los especialistas que intervienen en el manejo de estos pacientes. Desde el médico de atención primaria, neumólogo y oncólogo, hasta el médico del trabajo, entre otros. Otro aspecto importante es la identificación de los casos potencialmente atribuibles al amianto, como aquellos relacionados con la exposición en población general ambiental/residencial. Por último, desde SEOM señalan que esta ley permitiría, a corto plazo, tener una imagen de la situación en España para gestionar recursos y medidas de prevención/diagnóstico por áreas de prioridad. (http://isanidad.com) 20 juliol |
|
Durant el confinament, abastiment agroecològic de proximitat |
|
 |
|
|
La pagesia de Collserola, i de tot el territori, té un munt de
productes, sans, de qualitat, frescos i ecològics preparats per
servir-te’ls. Aprofita’ls i a més donaràs suport als projectes
que gestionen el nostre territori. Finca de Can Puig. Font: Arran de Terra Molts projectes agroramaders i artesanals del territori estan en una situació molt difícil com a conseqüència del confinament. Alguns d’ells han perdut els seus canals de comercialització principals, com menjadors escolars, restauració i mercats a l’aire lliure; d’altres estan fent un important esforç addicional per la gran quantitat de comandes, moltes d’elles a domicili, que estan rebent aquests dies. L’abastiment alimentari és una prioritat en aquesta etapa de confinament, i la pagesia i els projectes d’elaboració artesanal són sectors estratègics que mantenen viu el nostre territori i generen economia local amb un alt valor afegit. La pagesia de Collserola no s’escapa d’aquesta situació, tot i tenir una xarxa de consumidors propera s’han perdut diferents canals de comercialització molt rellevants per a la seva viabilitat econòmica, a causa de la situació d’emergència sanitària. És doncs moment, també, de donar suport a aquesta pagesia que realitza un paper tant important de gestió del Parc Natural. Us deixem un llistat de recursos perquè pugueu consumir ecològic i de proximitat. Recursos per a consumir productes de proximitat: Consulta el Catàleg de la pagesia de Collserola. Hi trobaràs tots els productors del Parc i la forma de contactar-hi. De les diferents iniciatives, actualment necessiten suport per a la venda de productes: Xai de Collserola. Podeu contactar directament per telèfon amb el productor al 626 43 16 71 |
Can Puig. Tenen excedents de carxofa morada i faves per la
baixada de venda de productes a la seva agrobotiga del Papiol.
Podeu contactar directament al 689 93 42 41 Can Miano. Estan tenint dificultats per vendre els cargols que crien a Sant Feliu. Contacteu amb 677 78 17 34 Pere Montes. Ofereix la seva mel, després dels tancaments de restaurants i altres canals als que abastia abans del confinament. Contacteu a 646639667 A més també trobaràs molts més productors i productes al web Abastiment Agroecològic amb un mapa i directori de projectes agroramaders i artesanals a tota Catalunya. Si vius a Barcelona, l’Ajuntament ha publicat al seu web un llistat de productors que serveixen a la ciutat. Els trobaràs a : a : https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/productores-amb-servei-a-domicili-a-barcelona_938387 I no t’oblidis dels mercats de proximitat. Han reajustat les mesures de seguretat i en algun cas el lloc, però molts d’ells segueixen funcionant. Consulteu els canals de comunicació del vostre municipi per conèixer si es desenvolupen o no i en quines condicions. Trobaràs un llistat dels mercats agroecològics: Directori dels mercats setmanals a tot el territori: https://www.mercatsetmanal.cat/ A Barcelona pots consultar els que estan oberts al següent enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/els-mercats-de-pages-reobren-aquest-cap-de-setmana-2_939230 (parcnaturalcollserola) |
|
Mapa de Catalunya |
|
Cliqueu
sobre la foto |
|
|
Història d'internet  |
|
|
Cerdanyola, terra d'ibers |
|
 |
|
|
Cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una visita
guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de
la tribu dels laietans, en la que es poden veure, distribuïts en
set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents
de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola i
reconstruccions, interactius i audiovisuals. De la mà de la guia els participants podran descobrir l'origen i desaparició de la Cultura Ibèrica, l'organització de la societat, l'urbanisme i les activitats artesanals, la vida quotidiana de les familiars o les creences i misteris encara indesxifrables d'aquesta cultura sobre la vida quotidiana dels ibers. En aquesta visita, entre d'altres aspectes de la cultura ibèrica, es podrà veure quines activitats feien les dones i quin paper tenien dins de la societat ibèrica. |
La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per
restes arqueològiques del poblat i els tres edificis ibèrics
reconstruïts. activitat per a majors de 8 anys. Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a l’exposició permanent amb l’entrada Horaris museu: Dissabte: 11-14.30 i 16.30-20 h Diumenge: 10.30-14.30 h Lloc: Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (Carrer de València, 19) |
|
Preservar el patrimoni històric: Can Coll com a exemple |
|
 |
|
|
Pel seu important valor patrimonial i etnogràfic la recuperació
dels elements del passat agrícola de la serra és una de les
tasques que es desenvolupa a diferents espais del Parc i,
sobretot, a la finca de Can Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental del Parc. Un dels trets històrics més destacats del passat agrícola de la finca de Can Coll són les feixes delimitades per murs de contenció, de gran desnivell. Aquestes construccions serien avui dia impensables pel seu elevat cost, per això esdevenen un element de valor patrimonial i etnogràfic a conservar. Enguany s’ha fet la recuperació del mur de pedra d’una de les feixes, pot ser el de més valor, dels tancats de la granja de Can Coll. La part on s’ha actuat és la meitat del mur quedes de l’origen ja estava compost per pedra i restes de totxo. A la resta de mur format per morter de calç i ciment amb pedra de riu petita, no s’ha actuat. El mur original és autoportant però amb el pas del temps el fred, la calor, etc., s’ha anat degradant i fentcavitats, és a dir, perdent molt material de la secció del mur, fet que provocava la caiguda de les peces de l'acabament de la part superior del mur. |
En els treballs duts a terme, el que s’ha buscat ha estat
sanejar totes les parts més degradades i arribar fins al
material més cohesionat i estable, zones on ja era necessari
sanejar amb maquinària més potent. Aleshores s’ha continuat amb
el mateix pendent del talús original per donar-li estabilitat,
excepte a la zona del revolt, on el grau d’inclinació
éssuperior, per tal de donar encara més estabilitat, reomplint
per darrere amb morter i pedra. Una part de la pedra utilitzada ha estat recuperada d’altres murs de pedra seca que han anat caient i dispersant-se amb els anys pels camps de conreu. La resta, l’hem anat a buscar per la mateixa finca, la qual cosa ha comportat passar moltes hores recollint i buscant pedres. S’han recuperat tots els forats d’escorrentia d’aigües pluvials existents amb peces recobrades de la masia mateixa, que s’havien guardat per a aquests casos, i també s'ha refet la part de l'acabament del revolt, que havia caigut per la degradació i el pas del temps. A la base del mur s’ha fet una sabata correguda armada per donar més estabilitat. Els treballs han durat quatre setmanes. (parcnaturalcollserola) |
|
Els vitralls de Les Dames de Cerdanyola, peces emblemàtiques del Museu d'Art de Cerdanyola(MAC), han estat proclamats Bé Cultural d'Interès Nacional |
|
 |
|
|
Comença la construcció del tanatori municipal |
|
|
La primera fase de les obres contempla la reforma de la part
antiga del cementiri i la construcció del tanatori Mentre durin les obres, les restes dels nínxols afectats es dipositaran en capses de fusta a l’interior de l’Església Vella de Sant Martí, dins el mateix recinte del cementiri |
|
 |
|
 |
|
 |
 |
|
Si s'ha complert el calendari, aquesta setmana havien de donar inici les obres per a la construcció del tanatori, que inclou quatre sales de vetlla, una sala polivalent, espai per als serveis administratius i un aparcament soterrat. Paral·lelament també s’iniciarà la reforma de la part antiga del cementiri que contempla l’enderroc d’una part dels nínxols de la zona més antiga del cementiri. Les famílies dels nínxols afectats ja han estat notificades i ara s’estan resolent les al·legacions presentades per algunes de les persones propietàries. Resoltes aquestes, es procedirà a l'exhumació de les restes que hi ha als nínxols afectats i es traslladaran a l’interior de l’església Vella de Sant Martí. Aquesta romandrà tancada fins que les restes siguin reubicades als nous nínxols. Fet el trasllat de les restes a l’església, es procedirà a l’enderroc dels nínxols afectats i una vegada s’hagin fet els moviments de terra i la construcció del tanatori arribi a la planta baixa, |
començarà l’ampliació del cementiri i per tant dels nous nínxols, que
es concreta en un augment d’un 25% passant dels 3.149 actuals
als gairebé 4.000. La durada de les obres serà d’aproximadament
dos anys. |
|
Nou Consistori 2019 |
|
 |
|
|
Les Fonts de Collserola : Passat, Present i Futur. |
|
|
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada,
d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i
excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de
la història, han anat cons - truint amb l’objectiu de captar i
canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de
què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les
mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable
xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els
ele-ments inicials no sempre s’han conservat. La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de ribera una mica desenvolu-pada, que les emmarca. En molts casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats per fer ombra. Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant. L’existència de les fonts ha fet possible la presència d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una continuada i massiva presència humana. Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i cons-truccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar en la mesura del possible, totes les funcions. Les Fonts, espais de Patrimoni construït Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un inventari de totes les fonts existents i del seu estat de conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels primers. |
Amb els anys les
actuacions han estat supeditades, sobretot, a la dis-ponibilitat
de recursos econòmics i humans i s'han centrat en la
rea-lització de tasques de recerca, conservació i manteniment. Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen tota men-a de vandalisme, fet que demana molts esforços i recursos econò-mics extres de què les administracions sovint no disposen. En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de millora en algu-nes fonts, els seus espais i accessos. Totes aquestes tasques sem-pre s’han fet en col·laboració amb els propietaris, els mateixos ajun-taments i moltes entitats del territori del Parc. L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que tingui. Els projectes s’es-tan acabant d’enllestir. A hores d’ara, les perspectives de futur són positives. Les Fonts, espais del Patrimoni Natural L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els ambients fonti-nals estan sent objecte d’estudis multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del Parc Natural de Collserola. Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de relleu l’exis-tència d’un important nombre d’espècies lligades a les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes característiques força pròpies. |
 |
|
 |
|
|
Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió
detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que
s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els
elements d’obra i manteniment tots aquells que puguin resultar
rellevants de cara a la biodiversitat. Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte d’HortaGui-nardó, amb una forta tradició d’us social, s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la conservació dels valors naturals. A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de sortida dels animals en fonts, safarejos i basses. Espais viscuts i per repensar entre tots Collserola ha comptat sempre amb la presència de persones, grups excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint. |
A les feines
realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des
de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els
seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment
d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va
motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un
centenar de fonts. Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar els diferents racons. La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc., i finalment, consensuar els projectes, ha portat a la creació degrups de treball al voltant de les diferents fonts. (Parc de Collserola) abril 2019 |
|
Observa en directe els ocells de Collserola |
|
|
Al llindar del bosc, ben embolcallada per les alzines i a
tocar del centre d’informació, hi ha instal·lada una de les
menjadores del parc. Gràcies a la webcam que hi ha instal·lada,
podeu veure en directe, des d’ara i fins al començament del mes
de març, aquesta instal·lació d’ajuda a la fauna que facilita
l’alimentació hivernal als ocells i, a la vegada, constitueixen
un mitjà excel·lent per poder-los conèixer i observar i
extreure’n una informació privilegiada. Per tal d’identificar més fàcilment els ocells que veurem atansar-se a la menjadora, la pàgina web conté una sèrie de fotografies de les aus que hi acostumen a menjar (gaigs, picasoques blau, mallerengues, pit-roig…). Al web també hi trobareu petits vídeos dels ocells que s’apropen al centre d’informació. Connecteu-vos i no us perdeu l’espectacle! Us convidem també a que vingueu al Centre d’Informació observar els ocells que visiten la menjadora. El trobareu obert tots els dies de la setmana, de 9.30 a 15 h. A Can Coll CEA (Cerdanyola del Vallès) també trobareu oberta, tots els diumenges de 10.30 a 13.30 la Feixa dels Ocells. Ambdues instal·lacions estaran en funcionament fins a principis de març. (Parc Collserola) |
 |
 |
 Després de sis mesos tancada, a partir de setembre l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes tornarà a obrir les seves portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h. |
|
L'Església vella de Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració |
|
 |
|
 |
 |
 |
 |
El Parc de la Riera. Collserola |
|
 |
|
|
El Parc de
la Riera de Sant Cugat
representa
una porta d'entrada al Parc de
Collserola. La riera dón'a el seu nom al
parc i, en el seu pas pel terme
municipal de Cerdanyola del Vallès,
delimita la ciutat amb Collserola, a la
vegada que constitueix un veritable nexe
d'unió, cosa que permet un millor
apropament a la Serra.
El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important. |
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable. |
 |
|
|
Vista de la Riera de Sant Cugat des de
la passera dels Horts |
|
|
La riera de
Sant Cugat
La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal. La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major. |
La riera rep el seu nom, aproximadament,
a l'alçada del Parc de la Pollancreda al
municipi de Sant Cugat. Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera constitu-eix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà. Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial d'Orde- nacio i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc. |
Parc de l'alba. Dos nous itineraris pel corredor Verd |
|
|
El 11 de juny de l'any passat
es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana
de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba. La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord. El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec- |
tada per elements que fragmenten
el territori. Però té un paper clau en el manteniment de la
connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits
(ENP). El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals. |
 |
|
Can Coll, Centre d'Educació Ambiental |
|
 |
|
|
Parc Natural de
la serra de Collserola La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica. Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals. Can Coll, Centre d'Educació Ambiental Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius. Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament. Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural. |
Els mestres i professors
han de preparar les
activitats en una reunió
prèvia a Can Coll amb
els educadors. Les
inscripcions comencen el
primer dia laborable de
setembre. Trobareu
detallades les diferents
propostes educatives a
l'apartat el Curs al
Parc. Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants. A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors. Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells. Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2 Telèfon fix: 93 692 03 96 Telèfon mobil: 638 56 52 77 Fax: 93 580 76 54 Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés E-mail: activitatscancoll@collserola.cat Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503 Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental |
Declarat bé cultural d'interès nacional el jaciment ibèric de Ca n'Oliver, a Cerdanyola del Vallès |
|
 |
|
|
El Govern ha
aprovat declarar bé
cultural d’interès
nacional, en la
categoria de zona
arqueològica, el
jaciment ibèric de Ca
n’Oliver, a
Cerdanyola del
Vallès.
El poblat ibèric de Ca
n’Oliver està situat al
sud del nucli urbà de
Cerdanyola, a la comarca
del Vallès Occidental,
al turó de Ca n’Oliver,
al barri de Montflorit,
i és per tant dins del
Parc Natural de
Collserola. És un
enclavament rellevant de
l’antic territori de la
Laietània i del món
ibèric català. La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunica-cions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció. La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultò-rics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar. |
Les
recerques arqueològiques
que s’hi ha fet han
permès establir que el
jaciment ibèric va viure
diverses fases
cronològiques que van
dels anys 550 aC, en el
període ibèric antic,
fins a l’alta edat
mitjana. És a dir, el
jaciment abasta la
gènesi de l’iberisme i
tota la vigència del món
ibèric fins a la seva
desaparició dins del
procés de la
romanització. El darrer
assentament, que data
dels segles VIII a l’XI,
tanca l’ocupació
d’aquest turó en el
passat. D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demana-va tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització. En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la pro-mulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració |
CALENDARI DE PAGAMENT DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS PER AL 2021 |
|
 CALENDARI FISCAL GUIA FISCAL |
|
|
HORARI DE CORREUS |
|
|
-Sant
Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del
Vallès paqueteria.correos.es Tfn. 936 91 37 57 |
Dilluns a divendres: 08:30 a
20:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:00 hores Diumenges i festius TANCAT Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es: Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:30 hores |
|
HORARI CEMENTIRI |
Dilluns, dijous, divendres i dissabte de 8:30h a 13:30h i de 14h a 17h. Dimarts de 8:30h a 13:30h. Dimecres, tancat Diumenge de 10h a 14h. |
|
TRANSPORT LOCAL |
|
 |
Línies i horaris |
|
SALILLAS.NET ÉS
UNA WEB
PERSONAL
QUE
NO TÉ CAP SUPORT
COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT
I LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES a.salillas@gmail.com |
|
 Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900. Totalment desconeguda |
|
 Passseig de Cordelles al voltant de 1900. A la vista de la fotografia podem afirmar sense cap por, que res del que ensenya existeix |
|
 Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant dels anys 80-90 |
|
 Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva. Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a 1920 |
|
 |
||
| Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. | ||
|
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL PASSAT SEGLE |
||
| Passejant pels carrers de Cerdanyola al llarg del segle XX | ||
 |
||
|
Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola anys 1943-1945-1946-1947 |
||
|
Regidors de 1799 -2019 |
||
|
El comerç local des d'inicis del segle XX |
||
Agenda Política |
||
|
Junta de Govern Carlos Cordón Núñez - Alcalde Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia David González Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia Javier Sánchez Miras - 3è. Tinent d'Alcaldia Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia Oscar Pons - Regidor delegat |
||
Properes activitats |
||
|
|
||
|
Activitats estables Algunes activitats poden estar suspeses a causa de l'Covid-19 |
||
|
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica Cerdanyola, terra d'Ibers 2n diumenge de mes a les 12 hores Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver Sant Martí, una església per a la pagesia 2n diumenge de mes Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h Visita guiada gratuïta a les 12 h. Església Vella de Sant Martí Activitats a Can Catà Natura És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Preu: Adults 3 €, nens 2 € -Telf: 627 433 462 i 600 259 084 Sant Iscle, una parròquia medieval 3r diumenge de mes Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat Portes obertes al MAC Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. 1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h. Activitats a Can Catà. Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu: - Fem el camí de la font nova! - Anem cap a la font vella! Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults 3 €, nens 2 € Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges. Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h. La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros |
||
|
Activitats al Museu d'Art (MAC) |
||
 |
||
Fins al 30 d'agost.: Ismael Smith. Sebas Martin - L'il·lustrador de cò-mics Sebas Martin presenta els originals d'una novel·la o quadern gràfic que ha realitzat a partir de la trajectòria vital de l'artista Ismael Smith i Marí i que serà editat pel Servei de Feminisme i LGTBIQ+. |
||
|
|
||
Activitats al Poblat de Ca n'Oliver |
||
 |
||
|
|
||
|
Primer diumenge de mes Ca n'Oliver, un poblat iber laietà Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït. Segon diumenge de mes a les 12 h. Cerdanyola, terra d'ibers Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys. |
||
|
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00 a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa. |
||
| Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada. L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament: Entrada general: 3 € Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola). Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola. Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants) Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones. HORARIS De l'1 d'octubre al 30 de març Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h De l'3 d'Abril al 30 de Setembre: Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h Tancat: 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre |
||
| El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics. Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. |
||
|
|
||
|
Activitats al Parc del Turonet |
||
|
Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc |
||
La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i
educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs,
tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del
Turonet. Obrirà els diumenges d'11:30 a 13:30 h, al Parc
del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i
s’adreça fonamental-ment a un públic familiar.
Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es
desenvoluparan seguint les mesures corresponents de
prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és
necessària la inscripció prèvia a través del mail mediambient@cerdanyola.cat,
indicant el nom, telèfon i número de participants.
|
||
|
EXPOSICIONS |
||
|
|
||
|
Activitats a l'ATENEU |
||
| https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu | ||
|
|
||
|
Cerdanyola, cultura, natura i patrimoni |
||
|
|
||
|
Activitats estables Tots els diumenges De I’ 1 de març al 7 de juny : Jugatecambiental - Activitats familiars - Parc del Turonet . Horari: 11.30 a 13.30 h. ??? Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval - Visita guiada a les 12 h. Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els! |
||
|
|
||
|
Activitats estables
Tots els diumenges. Can Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.3. 0 a 14.30 h Segon diumenge de mes Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost tancat |
||
Activitats a la Biblioteca Central |
||
 |
||
| HORARI D'ESTIU Fins al 4 de setembre  http://www.bibliotecacerdanyola.cat/ |
||
|
EXPOSICIONS Horaris : Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h. Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h. |
||
Activitats del Parc Natural Collserola |
||
 |
||
|
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
|
||
Per tal de frenar la mobilitat en el territori i evitar la transmissió de la COVID-19 us informem que, fins a nou avis : - Els caps de setmana restaran tancat els centres d'atenció al públic. - S'anul-la l'agenda d'activitats del Parc. Nomes es mantenen els programes escolars. - Alguns serveis de les arees de lleure (aparcaments, lavabos, taules de picnic...) no estan operatius. Mes informació |
||
|
|
||
|
DESCOBERTES EN FAMILIA Una passejada als voltants del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. • Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. • Places limitades, 20 persones per sortida. • Menors de 3 anys gratuït. , Preu: 1,85 € / persona. Horari: 11 i 12.30 h. |
||
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
PASSEJADES AL VOLTANTS DEL CENTRE
D'INFORMACIÓ
|
||
|
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA Obert els diumenges de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 |
||
|
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. Visites a la granja de Can Coll |
||
MATINALS A COLLSEROLA Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos. Durada 3 hores Horari: de 10:00 a 13:00 h De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552 - Màxim 25 persones per grup Preu per grup 109,10 €. Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera. Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera. A Can Coll Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn. Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn. |
||
|
VOLS COL·LABORAR? Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us convidem a participar-hi! • Activitat gratuïta. • Places limitades. • Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552. • A partir de 18 anys. Horari: de 10 a 13 h. |
||
| NITS D'ASTRONOMIA | ||
 |
||
|
Sessions d'iniciació a l'observació d'estels, constella-cions i
altres cossos celestes.
L’activitat combina explicacions teòriques: què són les
estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb
observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a
ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys
de 10 inscrits se suspendrà l'activitat. Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 22 a 24 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc. Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552. Places limitades. Preu : 5,40€ Edat recomanada: + de 12 anys. Divendres, 16 de juliol : Vega i Altair: el romanç de la Via Làctia Al Centre d'Informació del Parc de 22 a 24 h. |
||
D'EXCURSIÓ AMB... Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament. Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada. Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552 Dimarts, 21 de setembre : DEPANA. Caminants Collserola: de Sant Feliu de Llobregat a Molins del Rei Consultar al inscriure's HORA: consultar al inscriure's. |
||
| PASSEJADES TEMÀTIQUES | ||
 |
||
| Una passejada tranquil·la pels entorns
del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la
mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu
realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del
Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un
tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor
que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà
una visió general d’aquest espai natural. Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius). A partir 12 anys Horari: De les 11:00 a les 13:30 h. Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52 Preu: 1,85 € per persona |
||
|
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA.
Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a
divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc
932.803.552. Horari de 9.30 a 15 hores |
||
|
QUÈ TROBAR ALS CENTRES CENTRE D’INFORMACIÓ* Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL * Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions. La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA* Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament. |
||
| CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS | ||
| CENTRE D’INFORMACIÓ* Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats. CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL* Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396 activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA* Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17 PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola. PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS* Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874 * Gestionats pel Consorci |
||
LLOCS D'INTERÈS (amb Google Maps) |
||
|
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º Cases modernistes al carrer de Sant Francesc 41.494483º, 2.143034º Castell de Sant Marçal. 41.490684º, 2.114799º Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Ermita de Santa Maria de les Freixes. 41.479020º, 2.142564º Ermita de Sant Iscle 41º28'03.9", 2º09'02.0" Església i rectoria de Sant Martí. 41.491344º, 2.139979º Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Masia de Can Canaletes i aqüeducte. 41.479157º, 2.142362º Masia de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll 41.28'25.44" , 2º07'28.35" Masia de Can Fatjó del Molí. 41º.484013º, 2º127144º Masia de Can Miró. 41.501460º, 2.102093º Masia de Can Serraparera. 41.496042º, 2.130091º Paratge de Canaletes. 41.483073º, 2.143356º Bosc Gran de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Monument a Europa 41.485378º, 2.128094º Parc Esportiu Guiera -Avda. de Guiera 6-8 41.483350º, 2.139192º Parc Tecnològic del Vallès 41.484886º, 2.127711º Jutjats 41.484005º, 2.143957º Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera 41.489279º, 2.144290º FESTA MAJOR Primer cap de setmana del maig MUSEUS Ca N’Olivé (Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º Museu de Ca n’Ortadó: Plaça de Sant Ramon, 23-24. Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins. 41.488767º, 2.135999º Museu i Poblat ibèric 41.480617º,2.134068º OFERTA CULTURAL: Festival de Blues (octubre) VARIS Ajuntament -Pl. Francesc Layret, s/n 41.491027º,2.140686º Pavelló d'esports (Compleix Esportiu Municipal Can Xarau) 41.494471º, 2.139991 L'Ateneu. -Carrer Indústria, 38-40 41.488106º,2.140945º Biblioteca Central -Avda de Catalunya 41.492544º, 2.142231º Pl. Sant Ramon i Monument Republica 41.489107º, 2.136014º Columnes d'Alfaro (UAB) 41.497103º, 2.110553º Parc de Cordelles 41.496174º, 2.133794º Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya) 41.492656º, 2.147392º Estació Renfe Cerdanyola-Universitat 41.497040º, 2.115583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra 41.500968º, 2.090583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma 41.502824º, 2.102540º Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg. d'Horta s/n 41.486486º, 2.144069º Àrea de Can Coll (restaurant, àrea de lleure) Montflorit 41.472626º, 2.127352º Zona Esportiva del Bosc Tancat -carrer Riu Sec s/n 41.501639º, 2.130923º |
||
TELEFONS D'INTERÈS |
||
SERVEIS LOCALS Ajuntament (centraleta): 935 808 888 Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888 010 - Informació Ciutadana: 010 Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133 Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369 Casal de Joves Altimira: 935 805 869 Deixalleria Municipal: 936 917 442 Parc Tecnològic: 935 820 100 Piscina Municipal: 936 917 704 SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 Servei Informació Juvenil: 935 806 119 Servei Local Català: 935 802 751 Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322 UAB: 935 811 000 SERVEIS GENERALS Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710 Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720 Avaries aigua potable: 933 422 000 Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750 Avaries Endesa: 800 760 706 Biblioteca Central: 935 807 602 Correus: 936 913 757 Gas Natural (Avaries): 900 750 750 Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100 Correus: 936 913 757 CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647 Dones per la Igualtat: 935 801 398 El Safareig: 935 806 151 Funerària Truyols: 935 809 710 Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515 RENFE Rodalies: 936 918 869 Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292 Servei Local de Català: 935 802 751 Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016 Taxi (Fonotaxi): 933 001 100 URGÈNCIES Emergències: 112 Ambulàncies: 061 Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències) Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700 Bombers: 085 Policia Local : 092 / 936 912 000 Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502 Policia Nacional (Urgències): 1091 Policia Nacional (DNI): 935 942 489 Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120 SALUT Alcohòlics Anònims: 933 177 777 Parkinson Catalunya: 935 800 311 Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953 Ambulàncies (Urgències): 061 As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099 Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444 Planificació familiar: 935 942 199 CAPS Cita prèvia atenció primària: 937 284 444 CAP Canaletes: 935 910 740 CAP Fontetes: 935 944 470 CAP La Farigola: 936 919 589 CAP Serraparera: 935 806 363 CAP 2 (Urgències): 935 942 216 CAP 2 (Visites): 935 942 111 ASSOCIACIONS DE VEÏNS AV Banús-Bonasort : 935 807 078 AV Canaletes: 666 38 78 38 AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93 AV Can Cerdà: 93 580 05 61 AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62 AV La Farigola: 637 52 62 38 AV Les Fontetes: 93 691 91 51 AV Quatre Cantons: 93 580 46 11 AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27 AV Sant Ramon: 93 692 52 22 AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29 AV Serragalliners: 627 64 68 07 AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56 AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27 AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19 Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550 Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594 |
||
Mapa del món |
||
Sobre la Serra de Collserola |
||
|
Patrimoni
construït — Castells medievals Fortificació medieval Penya del Moro Castellciuró Castell del Papiol Castell de Torre Baró — Ermites i esglésies Santa Maria de Valldonzella Sant Cebrià i Santa Justina Santa Creu d'Olorda Santa Maria de Vallvidrera Santa Maria de les Feixes La Salut de Sant Feliu de Llobregat Temple del Tibidabo La Salut o Santa Eulàlia de Madrona Sant Adjutori Sant Medir Sant Pere de Romaní Sant Bartomeu de la Quadra — Masies Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat) Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat) Can Balasc (Barcelona) Can Baró (Sant Just Desvern) Can Bell (Sant Cugat del Vallès) Can Borrell (Sant Cugat del Vallès) Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès) Can Bova (Sant Cugat del Vallès) Can Calopa de Dalt (Barcelona) Can Campmany (Molins de Rei) Can Candeler (Sant Just Desvern) Can Carbonell (Sant Just Desvern) Can Castellví (Barcelona) Can Catà (Cerdanyola del Vallès) Coll (Cerdanyola del Vallès) Can Cortès (Sant Cugat del Vallès) Can Coscoll (Sant Just Desvern) Can Fatjó (Sant Just Desvern) Can Gelabert (Sant Just Desvern) Can Maimó (El Papiol) Can Masdeu (Barcelona) Can Monmany (Sant Cugat del Vallès) Can Padrosa (Sant Just Desvern) Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat) Can Ribes (Molins de Rei) Can Tintorer (Molins de Rei) Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès) Can Vila (Sant Just Desvern) Can Vilagut (Molins de Rei) Granja Can Llevallol (Barcelona) Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat) Vil·la Joana (Barcelona) Torre Negra (Sant Cugat del Vallès) — Fonts de Cerdanyola
• FONTS DE COLLSEROLA |
||
HISTÒRIA DE COLLSEROLA |
||
| Des de fa molts i molts anys
Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El
paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica. A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys. Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura. Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès. L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta. La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera. A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles. Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra. La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc. Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern. El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses. A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions. Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist. Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres. Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra. Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà. La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona. Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió. Parc Natural de Collserola |
||
| VIDEOS | ||
|
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement |
||
| Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la circulació Vehicles de mobilitat personal | ||
| El barri de Les Fontetes | ||
| Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo | ||
| Cerdanyola del Vallès en el año 1976 | ||
| Cerdanyola del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella | ||
| Castell de Sant Marçal | ||
| La Fábrica Uralita l'any 1999 | ||
| Ajuntament de Cerdanyola | ||
| 150 Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 | ||