 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
El temps a Cerdanyola del Vallès Farmàcies de guàrdia Meteo Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pont sobre el riu Sec al voltant de 1950. Al davant la torre de Can Recolons (Arxiu Col.legi Montserrat) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Govern prorroga les mesures anti-Covid 7 dies més |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ El
conseller Sàmper demana a la ciutadania mantenir l’alt grau de
compliment de les restriccions. ◘ En referència a les eleccions que s’han de celebrar properament, el conseller Sàmper ha afirmat que “el dispositiu policial estarà preparat si es decideix que les eleccions són el 14 de febrer”. ◘ La consellera de Salut, Alba Vergés, admet que són mesures “dures” però que cal una setmana més per aturar la transmissió del virus. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat avui en roda de premsa que el PROCICAT ha decidit aquest matí prorrogar 7 dies més les mesures anti-Covid vigents “amb l’objectiu d’aturar la transmissió del virus”. La pròrroga començarà dilluns que ve i durarà fins al diumenge 24 de gener. Vergés ha admès que són mesures “dures” però que “encara no veiem que el creixement que volíem frenar en sec s’hagi aturat”. Ha explicat que des de principis de desembre el creixement del nombre de contagis no s’ha accelerat però tampoc s’ha aturat. “És cert que la pandèmia a Catalunya no creix exponencialment, però encara no ha deixat de créixer. Per això necessitem uns dies més i prorroguem una setmana més les mesures actuals”. També ha indicat que “l’augment de casos va repercutint poc a poc i sense aturador a la situació assistencial, tant a l’atenció primària com també als hospitals”. Avui hi ha 2.541 persones ingressades als centres hospitalaris de Catalunya, 498 de les quals, a les UCI i “sabem que aquests números creixeran els propers dies a conseqüència del creixement del nombre de casos positius, on en l’última setmana ens situem als 23.000”. En aquest sentit, la titular de Salut ha assenyalat que “el ritme de l’entrada a UCIs es manté i això posa en situació complicada als centres i, assistencialment, fa pensar que pot ser molt més complicat les properes setmanes”. Per la seva part, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha indicat que "el nombre de persones ingressades a l'UCI ha augmentat un 20% l'última setmana”. Malgrat això, ha indicat que “tenim algunes dades que ens conviden a ser molt moderadament optimistes i a pensar que, segurament, a principis de la setmana vinent podríem començar a veure que les xifres de contagis es frenen. Aquesta és una de les raons de la pròrroga de 7 dies". “Molt probablement acabarem la setmana sobre els 24.000 casos i ja estarem en una situació de frenada, que és el que estem buscant", ha reblat el secretari de Salut Pública. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha destacat que amb la pròrroga del confinament perimetral municipal i després del temporal que ha deixat gruixos molt importants de neu, “cal que evitem anar als llocs amb neu acumulada com la zona del Parc Natural dels Ports”. Així, Sàmper ha anunciat que “aquest cap de setmana hi haurà un dispositiu especial per controlar l’accés al Parc Natural dels Ports i garantir el compliment de la restricció de la mobilitat municipal”. El dispositiu estarà coordinat per Mossos i hi participaran Agents Rurals, Guàrdia Civil, pel que fa banda aragonesa, i Policia Local de Roquetes i Tortosa. Segons Sàmper, “el cap de setmana passat, tot i la restricció de mobilitat i en ple temporal Filomena, es van detectar alguns vehicles i persones que accedien als massissos, incomplint aquesta restricció i amb risc evident pel gruix de neu acumulada”. En aquest sentit, el conseller ha afirmat que en cas d’incompliment, els dispositius de Mossos, Protecció Civil i tots els efectius del |
departament continua sent d’explicació, de sensibilització
de les mesures i també de control i eventualment de
sanció, “perquè la majoria compleix i cal posar-ho en valor”. En
aquesta mateixa línia, el titular d’Interior també ha fet una
crida i ha demanat a la ciutadania “que mantingui el compliment
generalitzat de les mesures tal i com ens demanen les autoritats
sanitàries, ja que és bàsic per aconseguir aquesta millora”. En referència a les eleccions que s’han de celebrar properament, el conseller Sàmper ha afirmat a preguntes dels periodistes que “el dispositiu per part dels cossos de seguretat, Mossos d'Esquadra i policies locals està garantit pel 14 de febrer”. “El dispositiu estarà preparat si es decideix mantenir que les eleccions són el 14 de febrer. Estarem amatents a la decisió que es prengui”, ha afegit. Mesures vigents: mobilitat limitada al municipi tota la setmana En primer lloc, pel que fa a la mobilitat personal, es limita al perímetre municipal durant tota la setmana, amb les mateixes excepcions que per a l’entrada i la sortida de Catalunya, si bé es permet la realització d’activitats físiques i esportives individuals entre municipis limítrofs. En conseqüència, se suspèn en aquest moment l’autorització de desplaçaments entre l’Alt Urgell i Andorra per part de les persones residents en ambdós territoris. En segon lloc, les trobades familiars i/o socials es permeten sempre que no se superin les 6 persones, llevat que siguin convivents, i no suposin la confluència de més de dues bombolles de convivència. A aquestes mesures obligatòries s’afegeix la recomanació que les reunions i/o trobades familiars i de caràcter social que tinguin lloc en espais tancats, incloent els domicilis, es limitin tant com sigui possible i, en tot cas, fonamentalment a les visites a persones amb dependència o en situació de vulnerabilitat i que siguin sempre de la mateixa bombolla de convivència. En tercer lloc, se suspèn l’obertura al públic dels locals i establiments de comerç minorista de més de 400 metres quadrats, i dels centres comercials, galeries comercials i recintes comercials. Els que tenen una superfície útil de venda igual o inferior a 400 metres quadrats només poden romandre oberts de dilluns a divendres, per evitar la major afluència que es dóna en cap de setmana. Es manté la limitació de l’aforament al 30% de l’autoritzat i també la resta de mesures organitzatives de seguretat. S’exclouen d’aquestes previsions els establiments comercials dedicats a la venda de productes essencials. L’horari d’obertura al públic de les activitats permeses en cap cas podrà superar la franja entre les 6 i les 21h, en general; no obstant, sí podrà arribar fins a les 22h en cas d’activitats culturals i per a la recollida a l’establiment en els serveis de restauració, i fins a les 23h per a serveis de restauració a domicili. Pel que fa als equipaments esportius, es preveu el tancament dels que es troben ubicats en espais tancats, a excepció de les piscines, l’ús de les quals se sotmet també a condicions especials de control. També se suspenen les activitats del lleure infantil i juvenil i se suspèn majoritàriament el desenvolupament de les activitats extraescolars, que es limiten a aquelles que es realitzin en el centre escolar i en què participin exclusivament alumnes del grup bombolla definit per a l’activitat lectiva. Per últim, se suspenen les activitats de cultura popular i tradicional, incloses les de caràcter esportiu. També s’ajornen les competicions esportives, a excepció de les oficials d’àmbit estatal, internacional i professionals que s’han de celebrar sense assistència de públic. (govern.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Rosa María Sebastián, nova directora del Parc de Recerca UAB |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Patronat del Parc de Recerca UAB ha
nomenat Rosa María Sebastián directora general de l'entitat en
substitució de Francisco Javier Lafuente, que ha ocupat el
càrrec els últims quatre anys i ara és rector de la UAB. Aquesta
catedràtica del Departament de Química de la Universitat, en
l'Àrea de Química Orgànica, es converteix així en la primera
dona en presidir el Parc de Recerca UAB, un càrrec que combinarà
amb el de vicerectora d’Innovació i de Projectes Estratègics de
la UAB. Doctora en Química per la UAB, Sebastián va dur a terme una estada postdoctoral al Laboratoire de Chimie de Coordination (CNRS) i, posteriorment, va retornar a la UAB gràcies a un contracte de reincorporació de doctors a universitats catalanes de la Generalitat de Catalunya, fins que va guanyar una plaça del Programa Ramón y Cajal el 2001. Des de gener de 2006 forma part del personal docent i investigador permanent de la UAB. La seva recerca ha evolucionat des de l'estudi sintètic de molècules |
petites a macromolècules fins a arribar a la preparació de
materials polimèrics, i ha donat lloc a més de 73 articles científics indexats i tres patents. Ha participat en dotze projectes estatals i europeus i en sis xarxes científiques. Actualment coordina un grup de recerca consolidat finançat. Ha supervisat nou tesis doctorals i set en desenvolupament. Pel que fa a la transferència de coneixement, ha participat en quatre projectes competitius i quinze contractes amb empreses, dels quals s'han derivat més de dotze patents en explotació, dos doctorats industrials i el Premi Nacional de Recerca al Partenariat Publicoprivat entre la UAB i Henkel KGaA& Co. D’altra banda, ha format part de tres projectes d'innovació docent que han donat lloc a nou articles. Ha estat cap de la Unitat de Química Orgànica, secretària del Departament de Química, membre de la junta permanent de la Facultat de Ciències i de la Secció de Química i membre de la Comissió de Doctorat del Departament de Química. (uab) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Fiscalía de Barcelona denuncia vertidos de residuos peligrosos en Hostalets de Pierola y Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Fiscalía de Barcelona ha presentado una querella contra
dos empresas y sus responsables por un presunto delito contra
los recursos naturales al supuestamente verter residuos
peligrosos en Hostalets de Pierola y Cerdanyola
del Vallès (Barcelona). Según la querella, consultada por Europa Press, los querellados actuaron "a sabiendas de que se realizaba una gestión de residuos totalmente contraria a la normativa y con la creación de un riesgo grave para la salud de las personas y el medio ambiente". |
La querella relata que ambas empresas estaban vinculadas con
un entramado de cargos con relación de parentesco y afirma que,
a pesar de no tener autorización del consistorio, instalaron en
Barberà del Vallès (Barcelona) "de manera clandestina y sin
ningún tipo de autorización ambiental, una fragmentadora de
metales y una separadora de metales" con las que se dedicaron a
recoger motores y aparatos eléctricos para extraer los metales
de valor. (EUROPA PRESS) (elconfidencialdigital) 12/1 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Posada en marxa de la iniciativa Petó i Adéu |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Es tracta d'espais de rotació ràpida reservats a prop de les
escoles perquè les famílies pugin parar per acomiadar-se dels
seus fills i filles en condicions de seguretat, sense interferir
el trànsit i evitant l'estacionament il·legal. La col·locació de les places són: Escola Serraparera carrer Diagonal amb Pirineu (4 places) Escola Xarau carrer del Remei amb Santa Anna (6 places) Escola La Sínia carrer de Sant Lluís amb La Sínia (5 places) Escola Escaladei carrer del Roserar amb Sant Salvador (3 places) Escola Escaladei carrer del Foment amb pg de la Riera (4 places) Escola Carles Buïgas avinguda Lesseps davant de l’escola (4 places) Els horaris previstos són: En l'Escola Serraparera, Xarau, La Sínia i Carles Buïgas: de dilluns a divendres lectius de 08:45 a 09:15h, de 12:15 a 12:45h, de 14:45 a 15:15h i de 16:15 a 16:45h En l'Escola Escaladei: de dilluns a divendres lectius de 08:45 a 09:15h, de 12:45 a 13:15h, de 14:45 a 15:15h i de 16:45 a 17:15h Tambè s'ha Instal·lat una tanca al carrer Santa Anna davant la porta d'accés a l'Escola Xarau entre la vorera i la calçada a tot el tram del de la banda de l’escola per evitar que els vehicles estacionin a sobre i que cap persona caigui o baixi a la calçada de manera sobtada. Tanmateix així s’obliga als vianant a creuar pels passos de vianants habilitats. Subministrament i instal·lació d'aparcament de bicicletes i patinets. Des de l'inici dels Camins Escolars al 2016 les comunitats educatives dels centres educatius han canviat la seva mobilitat per accedir a l'escola. S'està produint una disminució clara de la presència de vehicles de motor al voltant de les zones escolars. Aquest canvi d'hàbit i actitud crea la necessitat d'habilitat un espai dins de les escoles i instituts per poder guardar en horari lectiu les bicicletes i els patinets amb els que infants i mestres arriben a l'escola. Enguany s'ha proporcionat aparcaments a les escoles Les Fontetes, Bellaterra, Xarau i Saltells. |
 Pintura i repintura de les marques de camins escolars existents i dels nous itineraris durant el juliol i fins el setembre de 2020. Després de tres anys calia tornar a repintar les marques de camins escolars que s'havien esborrat per les inclemències del temps, pel pas del temps i perquè després de les enquestes de DOYMOs es van detectar nous itineraris. La intervenció es concreta en la pintura de les marques de camins escolars de l'Escola M La Sínia, l'Escola Xarau i l'Escola Serraparera. Els diners destinats a aquestes intervencions de millora i manteniment dels Camins Escolars han estat uns 24.600 euros. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Govern impulsa l'Avantprojecte de llei que crearà l'Agència Espacial de Catalunya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
- El Govern ha donat avui llum verda a la memòria preliminar de
l’Avantprojecte de llei de creació de l’Agència Espacial de
Catalunya, promoguda pel Departament de Polítiques Digitals en
el marc de l’Estratègia NewSpace - La creació de l’Agència Espacial de Catalunya respon a la necessitat de comptar amb un marc jurídic i una estructura administrativa per gestionar i desplegar l’aplicació de les polítiques i actuacions en aquest àmbit a Catalunya - L’Agència implementarà la política de desenvolupament econòmic nacional de l'espai i serà l’entitat de referència per als agents públics i privats en tot allò relacionat amb el sector espacial al país El Govern ha aprovat la memòria preliminar sobre l’Avantprojecte de Llei de creació de l’Agència Espacial de Catalunya, promoguda pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública. Això suposa el primer pas del que serà l’estructura administrativa encarregada de desplegar la política satel·litària de Catalunya i gestionar l’activitat del sector de la nova economia de l’espai (New Space). Amb aquest acord, el Govern inicia els tràmits per crear l’Agència tan sols dos mesos després d’haver presentat l’Estratègia NewSpace de Catalunya i els seus eixos de treball. L’acord d’avui s’emmarca en l’Estratègia NewSpace de Catalunya, l’estratègia de país en l’àmbit de la denominada nova economia de l’espai, aprovada per l’Executiu el 27 d’octubre passat per impulsar un nou sector econòmic d’alt valor afegit generador d’oportunitats, de creixement econòmic i d’ocupació, mitjançant l’ús de satèl·lits més petits i de menor cost, que orbiten a baixa altura. L’Estratègia NewSpace de Catalunya desplegarà un programa d’actuacions per enfortir l’ecosistema del NewSpace català i liderar la generació de coneixement, l’aplicació social i empresarial i la creació de noves solucions basades en dades facilitades per l’ús de noves tecnologies, per tal de fomentar el creixement econòmic i millorar la vida de les persones. Un dels elements clau per a l’èxit i sostenibilitat de l’Estratègia NewSpace de Catalunya és el desenvolupament d’una normativa que proporcioni estabilitat jurídica al desplegament de l’estratègia i del seu ecosistema. A la mateixa Estratègia s’estableix “la necessitat de desplegar una norma reguladora, amb rang de llei, i una estructura administrativa en forma d’agència, que desplegui la política satel·lità-ria i permeti gestionar adequadament l’activitat de la NewSpace a Catalunya”. En aquest sentit, disposar d’un marc jurídic ajudarà tant al consum de nous serveis de dades per part del sector públic com a la incorporació d’empreses i més massa crítica al sector NewSpace, amb l’objectiu que generi efectes positius en el PIB, sigui font d’ocupació i permeti desenvolupar nou coneixement. Així, la política satel·litària de l’Administració ha de garantir l’existència d’un mercat, almenys en origen, que sigui una llavor per a la viabilitat de l’ecosistema amb vincles sòlids en el territori i que contribueixi a revertir desigualtats socials, eliminar barreres geogràfiques i fomentar la connectivitat entre els ciutadans. Així mateix, cal disposar d’una estructura administrativa en forma d’agència que permeti gestionar adequadament l’activitat de la NewSpace a Catalunya i s’encarregui de centralitzar tots els aspectes relacionats amb el compliment de la llei; definir una promoció empresarial competent i ser responsable de les activitats de promoció, seguiment i control relacionades amb empreses que vulguin desenvolupar la seva activitat en aquest àmbit de la manera més ám- |
 plia i integradora possible. De fet, una anàlisi del dret comparat mostra que la major part de normes relacionades amb l’activitat espacial tenen associada en algun moment la creació d’una agència espacial. Els principals encàrrecs i funcions de la futura Agència Espacial de Catalunya, seran, entre altres: - Implementar l'Estratègia NewSpace de Catalunya i la política de desenvolupament econòmic nacional de l'espai. - Actuar com a entitat de referència per als agents públics i privats en totes les qüestions relacionades amb el desenvolupament del sector espacial. - Gestionar programes nacionals de recerca i desenvolupament espacial. - Coordinar de forma estratègica les diverses infraestructures relacionades amb el sector NewSpace. - Gestionar les relacions internacionals en temes relacionats amb la indústria espacial. Sobre la NewSpace La nova economia de l’espai obre una finestra d’oportunitat gràcies a la democratització de l’espai, fins ara reservada a les grans potències de la indústria aeroespacial. Gràcies al desenvolupament tecnològic, una forta reducció de costos i un canvi de paradigma en la manera de desenvolupar missions espacials, les barreres d’entrada han anat desapareixent i avui es poden oferir nous serveis basats en satèl·lits, les seves dades i l’ús de l’espai per part de diferents sectors productius del país. Impulsada pel Departament de Polítiques Digitals, l’Estratègia NewSpace està dissenyada perquè Catalunya pugui consolidar i maximitzar el seu lideratge en el camp dels nanosatèl·lits. Es calcula que el desenvolupament d’aquesta nova economia d’alt valor afegit generarà 1.200 nous llocs de feina i una facturació de 280 milions d’euros fins al 2025. En només 5 anys, per tant, es preveu multiplicar per 2,5 el nombre d’empreses que avui es dediquen al sector fins arribar a les 75, i multiplicar per 4 els llocs de feina i per 6 la facturació. Els serveis digitals que es podran desenvolupar a partir d'aquests satèl·lits són variats i van des de l'observació i seguiment dels incidents meteorològics a el control de cultius o de ramats situats en llocs de difícil accés com el Pirineu, a més de l'anàlisi de la contaminació atmosfèrica o de la capacitat dels embassaments. (govern.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les universitats públiques tancaran el 2020 amb dèficit zero gràcies a les aportacions del Govern |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha
anunciat que les universitats públiques catalanes tancaran l’any
2020 amb dèficit zero gràcies a les dues aportacions
extraordinàries de 20 i 17 milions d’euros que el Govern de la
Generalitat va fer l’any passat, els mesos d’octubre i desembre.
El conseller ha fet aquest anunci en el transcurs de l’acte de presa de possessió del nou rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia. Tremosa ha subratllat que amb aquestes aportacions les universitats no patiran un dèficit com el de fa 10 anys enrere i “gràcies a la injecció extraordinària de fons i recursos les universitats podran augmentar la seva despesa per fer inversions que transformin la nostra economia i, per tant, la nostra societat”. Foto:Laura Gómez |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Las consecuencias del amianto |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Los trabajadores hemos contagiado a no pocos periodistas en el
uso inapropiado del término asbestosis por hacer extensivo el
empleo del mismo para designar a toda la variopinta naturaleza
de la amplia gama de enfermedades conocidas conjuntamente como
patologías asbesto-relacionadas y que, desde las más benignas
hasta las específicamente reconocidas como malignas -cánceres-,
por desgracia vienen a configurar todo un amplio conjunto de
diversos padecimientos determinantes de unas muertes prematuras
y susceptibles de haber podido ser evitadas. Peor entidad, al menos a nuestro propio parecer, viene a asumir el contagio del uso generalizado del término asbestosis para designar a todas las dolencias originadas por el amianto, cuando el contagiado es el propio experto, como está ocurriendo actualmente. Por supuesto que el colmo de ese uso inapropiado del término asbestosis lo tendremos cuando se emplea para designar a la contaminación medioambiental de los edificios a causa del amianto. Es eso lo que vino a hacer todo un señor ministro -Alberto Oliart Saussol- en su posterior etapa como responsable de las instalaciones de TVE en Prado del Rey (Madrid) para aludir a la situación de los platós en los que las vibraciones generadas por los entusiastas aplausos del público asistente en directo determinaban la caída de una fina llovizna de partículas de crocidolita o amianto azul, la variedad más cancerígena, que se había empleado en el aislamiento ignífugo de los susodichos platós. A lo que pudiéramos llamar el repertorio clásico de las dolencias asociadas a la exposición al amianto, en la actual coyuntura determinada por la pandemia, tendremos que añadir, además, obviamente, el enorme riesgo adicional que presupone la condición de afectado por alguna de las llamadas patologías asbesto-relacionadas, en general, y singularmente de la asbestosis, en particular, pero sin olvidarnos tampoco del mesotelioma pleural y del carcinoma pulmonar / bronquial, ambas enfermedades de carácter maligno, esto es, que son cánceres. Enfermedades relacionadas con el amianto - Acropaquia. Son los llamados “dedos hipocráticos”, “dedos palillo de tambor” o “dedos palo de golf”. Se trata del engrosamiento de la carne de debajo de la uña, determinando la curvatura de la misma, en forma de cristal de reloj, o de cuchara invertida, y son las llamada anomalías ungueales. Es un mal presagio, toda vez que son causados por la hipoxia, esto es, la privación del suministro adecuado de oxígeno. El mecanismo desencadenante propuesto sería a través de la acción del asbesto sobre los inflamosomas, complejos intracelulares que actúan como sensores y mediadores de la inflamación, que es un mecanismo natural de defensa del propio organismo. - Cuernos cutáneos o callos del amianto. Ocasionalmente pueden devenir en epiteliomas basocelulares que son cánceres cutáneos. - Disfunción de la pequeña vía aérea / EPOC / Alveolitis Pulmonar, cuando ha sido originada por exposición al amianto o por sinergia con tabaquismo concurrente. Dentro de este contexto general de la EPOC, cabe singularizar el: - Enfisema. Consiste en el agrandamiento permanente de los espacios aéreos distales a los bronquiolos respiratorios, con destrucción de la pared alveolar, con o sin fibrosis. Es una enfermedad crónica, comprendida, junto con la bronquitis crónica, en la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). El nombre viene del griego emphysema, que significa "soplar el aire" o "insuflar'. - Placas pleurales, tanto las calcificadas como las no calcificadas, las denominadas «placas hialinas». Cuando están extendidas a toda la pleura son el “engrosamiento pleural difuso”, más nocivo por afectar gravemente casi siempre a la capacidad respiratoria. - Atelectasias redondas. Una forma inusual de colapso pulmonar no segmentario y periférico que simula una neoplasia pulmonar o pleural. |
Son consecuencia del enrollamiento sobre sí mismo de una parte
del pulmón, secundario a una afectación pleural. - Bronquiectasias por tracción. En ellas, la fibrosis pulmonar tracciona o distorsiona las vías respiratorias en formas que en las imágenes radiográficas simulan a las verdaderas bronquiectasias. - Insuficiencia respiratoria crónica / Disnea (sin neoplasia concurrente). - Asbestosis. Es una enfermedad crónica del pulmón, causada por la inhalación de fibras de amianto. La exposición prolongada a estas fibras puede hacer que se formen cicatrices permanentes en el tejido pulmonar y provocar la sensación de falta de aire. Se trata de una fibrosis progresiva e irreversible que va afectando gradualmente a la función respiratoria. - Cor pulmonale. Es una afección que causa insuficiencia del lado derecho del corazón. La presión arterial alta, prolongada, en las arterias pulmonares y en el ventrículo derecho del corazón, puede provocar el cor pulmonale. Su asociación con la exposición al amianto cuenta con una bibliografía confirmatoria desde fechas bien tempranas, por ejemplo en relación con los llamados niños mecheros. Tenían el cometido de encender las mechas después de que los técnicos hubieran situado los explosivos. - Fibrosis extra-pulmonares, en general, y en particular: - Fibrosis retroperitoneal. - Derrames pleurales, asociados a la exposición al amianto. - Mesotelioma, en sus diversos asentamientos: pleural, peritoneal, pericárdico, peri-testicular, o en íleon o epiplón mayor. - Carcinoma bronquial o pulmonar. - Cáncer de laringe. Las patologías incurables A día de hoy, las dos patologías más firmemente ligadas a la exposición al amianto, esto es, el mesotelioma y la asbestosis, son incurables. Imaginemos por un momento que, milagrosamente, se llegasen a poder poner en práctica sendos tratamientos para ambas dolencias, con un 100% de éxito. ¿Qué consecuencias prácticas se derivarían de esa hipotética situación, para los enfermos? Pues que, evidentemente, se librarían de su enfermedad pero, al mismo tiempo, la contaminación que la originó seguiría presente en sus cuerpos, en disposición de poder reanudar el daño. Y si ese enfermo, curado o no, falleciese y su cuerpo fuese incinerado, entre sus cenizas aparecería un polvillo blanquecino, azulado o pardo, mezclado con esas cenizas, que no sería otra cosa que amianto, en disposición de dispersarse en la atmósfera y proseguir su letal tarea en otros humanos asentamientos. El fuego de la cremación, no lo habrá podido destruir. Es una condena a muerte que va más allá de la propia vida. Sólo el trasplante pulmonar permitirá soslayar esa persistencia, aunque será sólo parcialmente porque el asbesto o amianto seguirá presente en otros órganos y tejidos orgánicos. La asbestosis es una fibrosis ciertamente invalidante, progresiva e irreversible, pero no es un cáncer. El mesotelioma sí lo es, incurable, igualmente que el carcinoma pulmonar o bronquial, el cáncer de laringe o el de ovarios, todos ellos relacionables con el amianto. Francisco Báez (*) (*) Francisco Báez Baquet es un investigador sobre el amianto y sus consecuencias que trabajó en la empresa Uralita, dónde fue representante sindical por CCOO. Participó en la elaboración en 1984 de la primera ley específica sobre el amianto. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El pressupost de l'Ajuntament per al 2021 s'incrementa un 3,79% |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El pressupost municipal de l'Ajuntament de Cerdanyola per al
2021 aprovat pel Ple Municipal és de 64.172.946 euros,
un 3,79% més que el de l'any passat. En el capítol d'ingressos
es mantenen el de l'IBI i l'Impost de Circulació, i es redueixen
les taxes en un 5,5% a causa de la pandèmia. Només s'incrementa
l'IAE que puja un 13%. Pel que fa a les despeses hi haurà 3,5
milions per a polítiques socials, un milió per fomentar
l’ocupació i el comerç, i 200.000 euros d’ajuts per a la
reconstrucció econòmica local. Al manteniment i millora de
l’espai públic es destinaran 11 milions d'euros. El nou pressupost recull un pla d’inversions de 5,67 milions que inclou 1,3 milions d'euros per a l'Espai Públic, 800.000€ per a cobrir les pistes de la Zona Esportiva Muicipal Fontetes, 770.000 € per a l’ampliació del PEM Guiera, 600.000€ per a l’habilitació |
d’aparcaments i per a una nova cambra al Mercat de les
Fontetes, 550.000€ per a la rehabilitació de Ca n’Altimira i 525.000€ per a la recuperació de la Torre Vermella. En el 2021 també es preveu destinar 600.000 euros a energies renovables, 400.000€ a polítiques d’habitatge, 200.000€ a la millora de polígons industrials i 100.000€ a parcs infantils. Pel que fa a les actuacions al barris, el nou pressupost inclou la segona fase de l’actuació a Les Fontetes i a Serraparera, la millora en el clavegueram i la reurbanització al sector de Santa Marcel·lina i una nova actuacions a l'entorn de Martinica.per donar resposta a la situació social i econòmica generada per la COVID-19 i per garantir les inversions |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Canvi de varietats de vinya als camps de Can Coll |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La masia de Can Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental
del Parc gestionat pel consorci del PNSC, data del
1495 i preserva un dels antics cellers que hi havia repartits arreu de la serra de Collserola. Actualment, a la finca es desenvolupen activitats diverses, amb finalitats educatives, que giren al voltant de l’agricultura i el patrimoni rural i paisatgístic de Collserola i el municipi que l’acull, Cerdanyola del Vallès. Una d’aquestes activitats és el cultiu de la vinya. Ja fa més de 25 anys que el Consorci del PNSC va decidir plantar una vinya per recuperar un dels cultius fonamentals de la serra. Sense la vinya no podríem entendre la història agrícola de la serra i dels municipis que hi formen part. Dos anys enrere vam arribar a un acord per gestionar la vinya des de la cooperativa L’Olivera, i així, donar-li un sentit productiu més enllà del sentit educatiu que ja se li donava. Després de 25 anys, la vinya plantada ja ha donat tots els fruits que podia donar i, d'acord amb les persones responsables de la finca, es va decidir fer un nou plantejament i replantar la vinya de Can Coll. Al principi, aquesta idea sempre espanta una mica. Ens fa la sensació que trenquem amb un llegat i una història arrelada a la masia i a les persones que dediquen la seva feina a l'èxit del projecte. En aquest cas no és així. El que farem és construir un nou relat, que acompanyi el passat i escrigui el futur de la finca i la seva masia. Actualitzarem la proposta tècnica de la vinya, mirarem de plantar varietats autòctones, que lliguin amb el passat vitivinícola del territori, però en clau de futur. Això segurament ens portarà a explorar varietats blanques de raïm, |
 tipus xarel·lo, macabeu o malvasia, i algunes de negres com poden ser el sumoll o el monastrell. Encara està per estudiar i decidir. Totes aquestes varietats les empeltarem sobre peus americans que, molt ben triats, seran els que millor s’adaptin al terroir de la finca. Ara, de moment, com a tot ésser viu, cal que deixem reposar el terreny per tal que pugui donar molts més fruits en els propers anys i ompli de rialles i coneixement tots els infants i adults que vulguin aprenddre més del món de la vinya i el vi a Can Coll. (parcnaturalcollserola) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Encuentran nuevas evidencias de que meteoritos trajeron agua a la Tierra |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Científicos liderados por el Departamento de Química
de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB),
el Instituto de Ciencias del Espacio (ICE-CSIC) y el Instituto
de Estudios Espaciales de Cataluña (IEEC) han aportado nuevas
pruebas de que una clase de meteoritos, conocidos como condritas
carbonáceas, aportaron agua a la Tierra primitiva. Las condritas carbonáceas contienen minerales capaces de retener agua y materia orgánica, que podrían haber tenido un papel importante en el enriquecimiento de estos componentes en los inicios de la Tierra. El investigador del departamento de Química de la UAB Albert Rimola ha recordado que, según una de las tesis actuales, "estos meteoritos podrían haber facilitado el transporte de estos compuestos que se acumulaban en las regiones externas del llamado disco protoplanetario, a partir del cual se formaron los planetas del sistema solar hace más de 4.500 millones de años". "Hay un gran debate sobre el origen del agua en la Tierra. Un paradigma postula que gran parte del agua proviene de cuerpos asteroidales externos, como cometas y meteoritos, que llegaron a la Tierra una vez esta ya estaba formada", ha indicado Rimola. Según el investigador, "otro paradigma sostiene que la Tierra fue formada por cuerpos rocosos ya ricos en agua y que por tanto el origen del agua es intrínseco a la formación de la Tierra". El químico ha explicado que las condritas carbonáceas son meteoritos que provienen de cuerpos que no se fusionaron con los planetas, pero que se formaron en las mismas zonas del disco protoplanetario donde se formaron los cuerpos que sí dieron lugar a los planetas. "Por tanto -ha agregado-, las condritas son un legado fósil de la creación de los planetesimales (las semillas de los planetas, cometas y meteoritos) que aportan información de primera mano sobre los |
procesos de agregación de los primeros bloques formativos de
los planetas, pero también para identificar procesos que pudieron suceder en el mismo disco protoplanetario". En este estudio, los investigadores analizaron meteoritos de la familia de la condritas carbonáceas pertenecientes a la colección Antártica de la NASA y de muestras meteoríticas caídas en Murchison (Australia, 1968) y Renazzo (Italia, 1824). "Los resultados muestran que el agua posiblemente presente en el disco protoplanetario quedó retenida en las matrices de los cuerpos progenitores de ciertas condritas, corroborando de este modo que estos meteoritos fueron capaces de almacenar y transportar agua de forma eficiente", ha resumido Rimola. El investigador ha precisado que "los cálculos revelan que billones de toneladas de condritas carbonáceas pudieron llegar a la Tierra hace 3.800 millones de años, coincidiendo con el llamado 'Gran Bombardeo', momento en que la Tierra recibió una cantidad desproporcionada de impactos meteoríticos debido a una desestabilización gravitatoria del cinturón principal de asteroides". El estudio, además, apunta que la presencia de agua en las condritas carbonáceas "pudo activar reacciones químicas que dieron lugar a la formación de moléculas orgánicas complejas, que pudieron ser importantes en la evolución química primordial que dio lugar en última instancia la aparición de la vida". El trabajo también pone de manifiesto la importancia de misiones de retorno de muestras de asteroides (actualmente dos: OSIRIS-Rex y Hayabusa), "ya que estas muestras no están tan sesgadas por las colisiones, tal y como les pasa a los meteoritos que impactan en la superficie terrestre". EFE (lavanguardia-com) 8 gener |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Universitarios piden "exámenes seguros" y garantizar las medidas de seguridad |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Colectivos de estudiantes universitarios de la Universitat de
Barcelona (UB), la Autònoma de Barcelona (UAB)
y la Pompeu Fabra (UPF) han impulsado un manifiesto en el que
piden "exámenes seguros" y que se garanticen todas las medidas
de seguridad en las aulas. En el texto, impulsado por Fem-la Pública UB, Crida per la UAB y Bloc Estudiantil UPF y con el apoyo de entidades estudiantiles, han pedido garantizar distancia en las aulas, espacios amplios, desinfección de las clases antes y después de cada prueba y protocolos de acceso y han propuesto realizar "test masivos a todos los asistentes" para hacer un cribado masivo. Han afirmado que, en el caso de que no sea posible realizar los exámenes con todas estas garantías, se hagan los exámenes en línea. |
Si se realizan virtualmente, han pedido que se pongan aulas a
disposición de los estudiantes para realizarlo y se refuercen
los programas de becas para garantizar la conectividad del
estudiantado y mitigar la brecha digital. Asimismo, han abogado por que se apueste por "métodos evaluativos que no impliquen sincronía y vigilancia" y se establezcan protocolos claros en caso de incidencias. Estos colectivos universitarios han pedido recibir información "lo antes posible" y han criticado que con los exámenes se está usando un criterio diferente que con la docencia, reclamando que se trabaje en un plan para poder asegurar el retorno a la educación presencial durante el segundo cuatrimestre. (cope.es) 7 gener |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Informació sobre les avaluacions presencials a la UAB |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La UAB, seguint les
indicacions del PROCICAT, està aplicant en tot moment les
mesures de seguretat imprescindibles per tal de garantir que el
campus sigui un espai segur. El 4 de gener de 2021 el PROCICAT
va fer pública la revisió de les mesures de prevenció i control
-resolució SLT/1/2021-, en aquestes mesures segueixen estant
autoritzades les pràctiques i les avaluacions. D’acord amb aquest marc i amb les instruccions pròpies de la nostra universitat, els exàmens, que formen part de les avaluacions de l’alumnat, seran presencials sempre que sigui necessari i han de ser coherents amb la docència impartida. A la UAB només una part de l’avaluació és presencial, ja que aquesta és continuada i es reserva la presencialitat per avaluar aquells aprenentatges concrets que no poden ser qualificats de cap altra manera per acreditar millor, juntament amb la resta d’activitats avaluatives no presencials, les competències que l’alumnat ha d'assolir de cada assignatura. La UAB garanteix la seguretat enfront de la COVID-19 per a tota la comunitat universitària i per això va elaborar les directrius generals a tenir en compte per a l'organització i el desenvolupament de les proves presencials als campus. |
Entre aquestes indicacions, es demana a l’alumnat que entri
a la facultat només 10 minuts abans del començament de la prova,
que eviti romandre a l'interior de l'edifici més temps del
necessari i que abandoni el campus immediatament després
d’acabar la prova. L’alumnat que participarà diàriament en proves avaluatives presencials no arriba a un 10% del total, el que representa aproximadament uns 3.000 estudiants repartits entre més de 600 espais docents de 13 facultats o centres ubicats en les 240 hectàrees del campus. Qualsevol alumne que tingui un problema concret relacionat amb la COVID-19, d’acord amb les instruccions vigents actualment, ha d’adreçar-se a la coordinació del grau o màster per tal de buscar la solució més adient. La UAB ha pres totes les mesures necessàries per a que els centres docents siguin espais segurs, però aquesta seguretat requereix la col·laboració de tothom a l’hora de desplaçar-se i romandre, el temps mínim i imprescindible, al campus universitari. (uab.cat) 7 gener |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
ESPORT CAP DE SETMANA |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Només
falten
dues jornades
per al final de
la primera volta
a l'OK
Lliga
Femenina.
No obstant això,
ia causa de
l'actual
situació en què
ens trobem,
són
diversos els
partits
que encara han de
disputar-se.
En
referència a
aquest cap de
setmana,
se celebraran
tres partits
per grup.
De moment, Magic Studio Manlleu, Cerdanyola CH, Magic Studio Manlleu, Cerdanyola CH, Telecable HC, Generalitat HC Palau de Plegamans, CP Voltregà Stern-Motor i CHP Bigues i Riells són els sis equips que han assegurat la seva plaça per a la Copa de la Reina i el grup d'ascens de l'OK Lliga Femenina. En el grup A, duel directe entre els dos primers classificats de la taula. Cerdanyola CH i Manlleu Magic Studio s'enfrontaran pel liderat. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Procicat aprova escalar noves mesures per contenir l'epidèmia de COVID-19 a Catalunya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La consellera de Salut avança que avui mateix ja s’estan
vacunant els professionals sanitaris, més enllà dels de les
residències El conseller Sàmper demana que es redueixi la mobilitat el màxim possible, s’opti pel teletreball sempre que es pugui i que en cas de desplaçament es dugui el certificat autoresponsable, acompanyat de documentació acreditativa El Procicat, dirigit pels Departaments de Salut i Interior, ha aprovat aquest matí que, en l’actual context de major incidència de la COVID a Catalunya, cal revisar les mesures de prevenció i control vigents i dur a terme una nova escalada. De fet, a poc de finalitzar el període nadalenc, la situació epidemiològica a Catalunya ha experimentat un empitjorament generalitzat, en el sentit que creix la velocitat de propagació del virus (que se situa ara en l’1,27), i augmenta el risc de rebrot (que se situa ara en 500). Les noves mesures aprovades entraran en vigor el proper dijous dia 7 de gener i tindran una vigència de 10 dies. No obstant, com sempre, seran avaluades contínuament per tal de garantir si ajuden a aconseguir un punt d’inflexió en la tendència actual i a frenar la corba pandèmica. Mobilitat limitada al municipi tota la setmana En primer lloc, pel que fa a la mobilitat personal, es limita al perímetre municipal durant tota la setmana, amb les mateixes excepcions que per a l’entrada i la sortida de Catalunya, si bé es permet la realització d’activitats físiques i esportives individuals entre municipis limítrofs. En conseqüència, se suspèn en aquest moment l’autorització de desplaçaments entre l’Alt Urgell i Andorra per part de les persones residents en ambdós territoris. En segon lloc, les trobades familiars i/o socials es permeten sempre que no se superin les 6 persones, llevat que siguin convivents, i no suposin la confluència de més de dues bombolles de convivència. A aquestes mesures obligatòries s’afegeix la recomanació que les reunions i/o trobades familiars i de caràcter social que tinguin lloc en espais tancats, incloent els domicilis, es limitin tant com sigui possible i, en tot cas, fonamentalment a les visites a persones amb dependència o en situació de vulnerabilitat i que siguin sempre de la mateixa bombolla de convivència. En tercer lloc, se suspèn l’obertura al públic dels locals i establiments de comerç minorista de més de 400 metres quadrats, i dels centres comercials, galeries comercials i recintes comercials. Els que tenen una superfície útil de venda igual o inferior a 400 metres quadrats només poden romandre oberts de dilluns a divendres, per evitar la major afluència que es dóna en cap de setmana. Es manté la limitació de l’aforament al 30% de l’autoritzat i també la resta de mesures organitzatives de seguretat. S’exclouen d’aquestes previsions els establiments comercials dedicats a la venda de productes essencials. L’horari d’obertura al públic de les activitats permeses en cap cas podrà superar la franja entre les 6 i les 21h, en general; no obstant, sí podrà arribar fins a les 22h en cas d’activitats culturals i per a la recollida a l’establiment en els serveis de restauració, i fins a les 23h per a serveis de restauració a domicili. Pel que fa als equipaments esportius, es preveu el tancament dels que es troben ubicats en espais tancats, a excepció de les piscines, l’ús de les quals se sotmet també a condicions especials de control. També se suspenen les activitats del lleure infantil i juvenil i se suspèn majoritàriament el desenvolupament de les activitats extraescolars, que es limiten a aquelles que es realitzin en el centre escolar i en què participin exclusivament alumnes del grup bombolla definit per a l’activitat lectiva. Per últim, se suspenen les activitats de cultura popular i tradicional, incloses les de caràcter esportiu. També s’ajornen les competicions esportives, a excepció de les oficials d’àmbit estatal, internacional i professionals que s’han de celebrar sense assistència de públic. 10 dies per aturar el país i frenar la tendència a l’alça La consellera de Salut, Alba Vergés, ha defensat que, en tant que el virus no dona treva, la situació requereix reduir més la interacció social per frenar la tendència actual. “Tenim 10 dies per aturar el país, per a una nova aturada social”, ha remarcat abans de subratllar que aquestes mesures són la millor manera “per actuar amb prevenció” i canviar alguns registres: per exemple, els 2.400 o 2.500 casos de COVID diaris detectats –molt lluny del miler aconsellable-; les més de 2.000 persones ingressades a planta –quan fa 15 dies eren 1.500-; les 392 persones que són a l’UCI; o la incidència acumulada a 14 dies, que ara és superior a 400. A més, la titular de Salut ha avançat que a partir d’ara es vacunarà cada dia i que, des d’avui mateix, ja s’estan començant a vacunar tots els professionals sanitaris, de centres públics i privats, de forma paral·lela |
als de les residències, seguint un criteri d’oportunitat i
un procés que es desplegarà de forma capil·lar. Per la seva banda, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha remarcat que el procés de vacunació és un repte logístic fonamental que no es pot plantejar “com una cursa de 100 metres, sinó com una marató” que té un calendari previst de 12 mesos i no pas de 4 dies. “Podrem assolir la immunitat de grup a finals de 2021 i confio que podrem posar 748.000 dosis en 12 setmanes. Però mentre dura aquesta carrera de fons, tothom ha de posar el focus en els nivells d’infecció i ser responsable de controlar el virus, de valorar com hem enfocat aquests dies i com abordarem els següents”, ha argumentat abans reiterar la “necessitat de baixar el ritme del país”. En aquest sentit, Argimon també ha aportat dades per argumentar aquesta necessitat i per aplicar mesures que “caldrà valorar si són suficients”. Per exemple, que comencéssim el Nadal amb 14.500 casos setmanals, que passéssim a 17.000 a finals de mes, que s’estimi que ahir ja s’hagin fregat els 18.000 i que s’esperin més a partir de dijous. “Des del pont de desembre tenim una situació a l’alça sostinguda, no exponencial com a l’octubre”, i això també té efectes assistencials: avui hi ha un 27% més de pacients a planta que fa 15 dies (i un 19% més que fa una setmana), i un 20% més a les UCI que fa 15 dies (un 16% més que fa 7 dies). El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha iniciat la seva intervenció explicant com afecten les noves mesures als controls perimetrals. El dia 7 a les 00.00h el confinament comarcal de Cerdanya i Ripollès passa a ser municipal. Per tant acaben les mesures singulars a aquestes comarques, i decau l’equiparació comarcal a nivell de desplaçaments entre l’Alt Urgell i Andorra. Sàmper ha recordat que les noves mesures no impliquen avançar el retorn al domicili, que sempre s’ha contemplat com a excepció. El conjunt de les excepcions vigents no ha canviat. El conseller també ha demanat que es potenciï el teletreball i que en cas de mobilitat laboral s’acompanyi el certificat autoresponsable d’algun document acreditatiu. Pel que fa al control del confinament municipal, ha recordat que es farà en coordinació amb els cossos de les policies locals i tot l’operatiu del cos de Mossos d’Esquadra. El conseller ha posat en valor la reducció de la mobilitat, que al llarg dels tres festius més el cap de setmana s’ha reduït respecte al trànsit de l’any passat, amb mitjanes de descens entre el 40% i el 50% a l’àrea metropolitana de Barcelona. Pel que fa a la mobilitat que té a veure amb les restriccions a la Cerdanya i al Ripollès, es manté també la reducció notòria de la mobilitat aquests tres dies a la C-16 (Túnel Cadí) amb reduccions que superen el 90% en comparativa amb el 2020. El conseller ha explicat que des del dia 23 de desembre, les denúncies per saltar-se el confinament comarcal han estat 18 a la Cerdanya i 93 al Ripollès, però “hi ha hagut un alt compliment” del confinament perimetral comarcal. De l’1 al 4 de gener, s’han produït 13 denúncies a locals a tot Catalunya, amb un “altíssim compliment general”. Pel que fa a dades policials acumulades des del 16 d’octubre, el comissari Esquius ha explicat que se sumen 81.035 denúncies entre el cos de Mossos d’Esquadra i les policies locals per incompliment de la normativa. En el darrer cap de setmana han estat 1.917 (3.287, si afegim l’1 de gener); 5.220 la darrera setmana; 10.396, els darrers quinze dies. En el mateix període les denúncies a establiments arriben fins a les 1.419, entre Mossos d’Esquadra i les policies locals; 52, el darrer cap de setmana; 128, la darrera setmana; 281, els darrers quinze dies. Esquius també ha informat d’un incident a l’aeroport del Prat on s’han detectat 10 passatgers que portaven certificats falsos de PCR per poder viatjar. La subdirectora de Protecció Civil de la Generalitat, Imma Solé, ha advertit de l’arribada de tres dies en què pot haver intens fred per la nit, pel qual s’ha aixecat una alerta del Pla de Protecció Civil PROCICAT per fred sobretot al nord-oest i a comarques centrals i el prelitoral central. En aquest sentit ha recordat la necessitat d’extremar la vigilància en les activitats en l’exterior, com en la conducció, i de revisar el correcte funcionament dels aparells per escalfar els habitatges. També de fer seguiment telefònic de les persones que estiguin soles i aïllades. (govern.cat) 15:28 h. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Neix 'amiant.cat', el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
○ El web permet a la ciutadania trobar, en un únic
lloc, tota la informació relacionada amb l'amiant ○ Es tracta d’una iniciativa transversal i conjunta de les diferents administracions i organismes públics que formen part de la Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) La Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) ha posat en funcionamentamiant. amiant.cat (amiant.gencat.cat,) el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya. Fins ara, la informació disponible sobre l’amiant estava molt fragmentada per sectors i àmbits d’actuació (riscos laborals, salut pública, residus, construcció, indústria...). Gràcies a aquest nou web, la ciutadania podrà trobar en un únic espai totes aquelles qüestions d’interès relacionades amb l’amiant, com ara preguntes freqüents, línies d’ajut, legislació sobre la matèria, documents i enllaços, etc., amb un llenguatge planer i allunyat de tecnicismes. Amiant.cat és una iniciativa conjunta de totes les administracions i entitats que participen a la CEAC: Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; Diputació de Barcelona; Agència de Salut Pública; Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC). La CEAC es va crear l’octubre de 2019 amb l’encàrrec d’impulsar el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya, un document que ha de desenvolupar-se a partir del treball transversal de les diferents administracions catalanes i de les entitats municipalistes. Fruit d’aquesta col·laboració, i durant el procés d’elaboració d’aquest Pla, una comissió tècnica ha desenvolupat un seguit de mesures prioritàries a materialitzar durant l’any 2020, entre les quals es troba la creació d’aquest lloc web. La posada en funcionament d’amiant.cat coincideix amb la consulta pública prèvia a l'elaboració del Projecte de llei per a l’'erradicació de l'amiant que està preparant el Govern de la Generalitat de Catalunya. |
La consulta, que restarà oberta fins el proper dia 25
de gener, té per objecte recollir les opinions, demandes, preocupacions, necessitats, etc. de la ciutadania i dels diferents col·lectius i sectors potencialment afectats per poder regular, amb caràcter general i de forma uniforme en tot el territori, l'erradicació de l'amiant per tal de salvaguardar la salut de la població pel que fa a l'exposició a aquest material, L’amiant a Catalunya L’amiant és un agent químic especialment perillós, utilitzat àmpliament en la indústria i la construcció. S’estima que, a Catalunya, l’amiant instal·lat suposa més de 4 milions de tones de fibrociment i entre unes 6.000 i 30.000 tones de projectats i calorifugats, entre altres materials. S’ha detectat aquest material en vaixells, trens, maquinària, dipòsits, túnels, galeries i canonades de les xarxes de distribució d’aigües públiques i privades i, en particular, en edificis, tant públics com privats. Tot i que l’ús, producció i comercialització de materials amb amiant es va prohibir a l’Estat espanyol l’any 2001, no s’obliga legalment a retirar els materials amb amiant instal·lats fins que no s’ha arribat a la fi de la seva vida útil. Totes les varietats d’amiant són perilloses i, en aquest sentit, s’han documentat els efectes greus que pot tenir sobre la salut de les persones l’exposició a fibres d’amiant. Per aquest motiu, l’erradicació de l’amiant és un repte de país que requereix una acció conjunta i transversal de totes les administracions, institucions i sectors socioeconòmics, així com de la ciutadania, ja que afecta directament les persones i abraça múltiples àmbits, com la salut pública, la salut laboral, els residus, les empreses, les infraestructures, els equipaments públics i privats, el medi ambient, els subministraments, els transports, etc. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
DADES COVID A Cerdanyola del Vallès Habitants 57.403
Els casos positius acumulats són aquells que han donat positiu en alguna prova diagnòstica (PCR o test ràpid), mentre que els casos sospitosos acumulats corresponen a persones que en algun moment han presentat símptomes i un professional facultatiu els ha classificat com a possible cas, però no tenen una prova diagnòstica (PCR o test ràpid) amb resultat positiu. Tots ells són casos activats pel servei de vigilància epidemiològica. Les dades que es mostren són aquelles que s'ha pogut identificar la seva zona de residència. Per mantenir la privacitat de les dades, només es mostren els municipis amb més de 200 habitants. La informació que es visualitza prové del registre RSAcovid19 del Departament de Salut i s’actualitza, com a mínim, dos cops al dia. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya Es pot estar infectat, i no saber-ho En alguns casos, el coronavirus no produeix símptomes. De fet, la transmissió de la infecció es pot donar 1-2 dies abans dels símptomes, durant tot el període simptomàtic i fins a 5-6 dies després. D'altra banda, des que es contrau fins que hi ha símptomes passen 4-7 dies en la gran majoria de casos, però poden arribar a passar fins a 2 setmanes. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
11-1-2021 Defuncions Valles Occidental : 1919
(nit) 12-1-2021 Defuncions Valles Occidental : 1924 (nit) 13-1-2021 Defuncions Valles Occidental : 1929 (nit) 14-1-2021 Defuncions Valles Occidental : 1935 (nit) |
Habitants : 925.237 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
A Ripollet Habitants 38.665
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Donar sang, un gest que salva vides. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.  47 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cerdanyola acollirà campanyes de donació de sang a l’Ateneu (carrer de la Indústria, 38-40). Les persones que vulguin donar sang hauran de rervervar l’hora i seguir les mesures de segure-tat establertes com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala i guardar la distància mínima interpersonal. |
Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang Cerdanyola Dimarts 19 gener a l'Ateneu (Industria, 38-40) i tria la franja horària que millor et vagi |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Dies Internacionals i Mundials |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
14 de gener - Dia Mundial de la Lògica 14 de gener - Dia Internacional de la Cometa 16 de gener - Dia Internacional de The Beatles 16 de gener - Dia Internacional de la Croqueta 17 de gener - Dia Mundial de la Neu 18 de gener - Blue Monday (Dia més trist de l'any) 18 de gener - Dia de Martin Luther King 21 de gener - Dia Internacional de l'Abraçada 21 de gener - Dia Europeu de la Mediació 24 de gener - Dia Internacional de l'Educació 24 de gener - Dia Mundial de la Cultura Africana i afrodescendent 24 de gener - Dia del Periodista (Espanya) 25 de gener - Dia Internacional de l'Comunity Manager 26 de gener - Dia Mundial de l'Educació Ambiental 27 de gener - Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust 27 de gener - Dia Internacional de l'Conservador Restaurador 28 de gener - Dia Europeu de la Protecció de Dades 30 de gener - Dia Internacional de Tècnic Electrònic 30 de gener - Dia Escolar de la Pau i la No Violència 31 de gener - Dia Mundial contra la Lepra |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Tal com díu el refrany, pel gener ... |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Per Sant Anton, carnestoles som. Pa torrat, pa torrat, que Cap d’Any és arribat. 936 (era costum obsequiar els jornalers amb torrades sucades amb cansalada). Pels Reis el dia creix i el fred neix. Pels Reis un pas d’anyell (es refereix a la llargada del dia). Per Any nou el dia s’estira un sou.(fa referència a la llargada del dia). Per Any nou el vi i el porc novells ja s’han fet 947 vells. Per Cap d’Any i cap de mes deixaré la casa que no em convé més (es refereix al treballador que ha decidit canviar de feina). Per Cap d’Any s’estira el dia, però no s’estira el guany (compara lallargament del dia amb el salari). Per Sant Antoni fredura i per Sant Llorenç calura, ni l’una ni l’altra dura (Sant Antoni abat és el 17 de gener; sant Llorenç, el 10 d’agost). Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç, calorades. Per Sant Antoni la perdiu vol matrimoni (És l’època dels aparellaments). Per Sant Julià, guarda el vi i guarda el pa (Cal dosificar-lo bé fins que arribin les noves collites) Sant Vicenç treu la boira dels torrents, i porta els vents (es creu que el 22 de gener es desperta el vent). Si et cases per Cap d’Any, lluna de mel fins a Sant Miquel (per Sant Miquel ja tindràs el primer fill). Si gela per Sant Sebastià, el vi del cep se’n va. Si no vols passar un mal any no et casis per Cap d’Any (per no haver de passar les angúnies pròpies de l'embaràs Si per Sant Fruitós fa sol, any de fruita, si Déu vol. Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana. Si per Santa Agnès plou, hi haurà quaranta dies més d’hivern; si hi ha boira, hi haurà pedregada. Si plou per Sant Pau, hivern adéu-siau, i si fa sol, ve un hivern nou (Sant Pau és el 25 de gener). Si plou per Sant Vicenç, el fred s’espinya les dents. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Rànquing municipis amb elCovid-19 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 (naciodigital.cat) 4 gener |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Govern aprova un decret llei per a la represa de l'activitat escolar el segon trimestre del curs 2020-2021 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
S’estableix la represa del curs escolar dilluns dia 11 de
gener en lloc del dia 8, com a mesura preventiva davant la
pandèmia El Govern ha aprovat un decret llei per determinar la represa de l’activitat lectiva escolar de cara al segon trimestre del curs 2020-2021. Aquesta norma estableix l’inici de l’activitat escolar, que inclou també les activitats extraescolars, del segon trimestre del curs escolar 2020-2021, el dia 11 de gener de 2021. També es modifica el calendari del període de vacances escolars de Nadal, que serà del 22 de desembre de 2020 al 8 de gener de 2021, ambdós inclosos. La normativa faculta al Departament d’Educació perquè, en funció de l’evolució de les dades epidemiològiques i d’acord amb les indicacions |
de les autoritats sanitàries, pugui modificar l’inici
de l’activitat escolar del segon i tercer trimestre d’aquest
curs; i faci les modificacions corresponents en el calendari
escolar. Aquesta mesura té un caràcter preventiu per evitar contagis de Covid-19 els primers dies de represa del curs. D’aquesta manera, i segons determinen els experts sanitaris, es vol disposar de tres dies més en els quals les persones que puguin haver estat contagiades durant les vacances no contactin amb la resta de membres del centre educatiu fins tres dies després i, per tant, disminuir el risc de contagi. Així mateix, l’inici de l’activitat escolar el dia 11 de gener enlloc del dia 8 implicarà que no hi hagi contactes estrets aquest dia, amb la qual cosa es guanyen tres dies des del punt de vista epidemiològic. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salut construirà un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ El centre
atendrà a 176.383 habitants de cinc municipis:
Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. ◘ El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros i es calcula que s’executarà en 5 anys. ◘ La gestió dependrà de l’Hospital de Parc Taulí de Sabadell i s’ubicarà en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet. ◘ El projecte s’ha explicat als alcaldes i alcaldesses de les poblacions que donarà cobertura. El Departament de Salut ha anunciat la construcció d’un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental, que donarà resposta a les necessitats actuals i futures d’envelliment de la població del territori i acompanyament a un nombre cada cop més creixent de malalts crònics. El centre projectat és el d’un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb una atenció integral que, a més, acostarà a la ciutadania els dispositius adequats de seguiment domiciliari. La nova infraestructura es dotarà de gabinets d’alta resolució en atenció ambulatòria especialitzada i de proves diagnòstiques de proximitat, així com cirurgia ambulatòria. Així ho han explicat avui, la consellera de Salut, Alba Vergés, i el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, i la gerent de la Regió Metropolitana Nord, Anna Aran, als alcaldes i alcaldesses dels municipis als quals donarà cobertura el nou centre. Concretament, |
l’hospital atendrà una àrea formada per 176.383 habitants
corresponent a cinc poblacions: Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. El Protocol d’inici del projecte se signarà a
finals del proper mes de gener. L’elevada pressió assistencial que diàriament gestiona el mateix Hospital Parc Taulí o la manca de recursos en diferents àmbits d’atenció en aquest territori són alguns dels motius pels quals el nou hospital és una necessitat que ja feia temps que s’havia previst cobrir. El centre permetrà descongestionar les entrades dels altres centres de la zona i donar una cobertura més àmplia i de proximitat a tot el territori d’aquesta regió. La construcció del nou hospital garantirà una cobertura assistencial més àmplia en un de les regions –l’àmbit sanitari Metropolità Nord- amb més densitat de població de tot Catalunya, i que requereix amb més urgència un nou centre sanitari. El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros en 5 anys. La gestió dependrà de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. És previst que el nou centre s'ubiqui en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet. L’equipament del nou hospital està dissenyat per prestar serveis a patologies més prevalents i de complexitat baixa i moderada. El centre es proveirà de consultes externes, de capacitat per fer proves diagnòstiques i de quiròfans. En definitiva, un nou hospital interdisciplinari basat en un model d’atenció integral de les persones. (govern.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Sincrotró ALBA inicia el procés de renovació de les seves instal·lacions per fer el salt a la 4a generació. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Consell Rector del Sincrotró ALBA, amb representació del
Departament d'Empresa i Coneixement i del Ministeri de Ciència i
Innovacio ha donat llum verda per començar a treballar el 2021 en el projecte ALBA II, un ambiciós programa que transformara l’ALBA en un sincro- tró de 4ª generació amb la renovació del seu accelerador i components i la construcció de noves línies de llum. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Consell Rector del Sincrotró ALBA, celebrat ahir, ha
aprovat que el 2021 es realitzi el pre-disseny del projecte ALBA
II, preveu la transformació del Sincrotró ALBA de 3a a 4a
generació, a través de la substitució parcial del seu
accelerador, la construcció de noves línies experimentals i la
renovació d'alguns components de les línies existents. En la
reunió, celebrada ahir, a la que hi va assistir el secretari
d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, com a
representant del Departament d’Empresa i Coneixement, es va
donar llum verda a aquest pre-disseny que servirà per definir
els paràmetres i el finançament necessari. “La transformació de l’ALBA en un sincrotró de quarta generació és una excel·lent notícia per al sistema català de recerca i per al conjunt del país. Aquesta ambiciosa renovació tecnològica tindrà un retorn indiscutible per a la ciència, l'economia i el benestar del país en termes de recerca d’avantguarda, transferència de coneixement i competitivitat”, ha assegurat Grau. El procés de renovació de l'ALBA és econòmicament molt eficient ja que preveu mantenir tota la infraestructura existent i la major part de les estructures de l'accelerador i de les línies experimentals, obtenint una gran infraestructura científica d'última generació amb un cost d'inversió d'uns 100 milions d'euros (la meitat del que va costar la construcció i funcionament de l'ALBA seus primers 8 anys). El projecte ALBA II suposa un increment marginal respecte al necessari per operar i mantenir l'actual infraestructura durant una dècada. El disseny i la construcció del projecte ALBA II es realitzarà entre el 2021 i el 2028, mantenint l'operació actual del Sincrotró ALBA. Entre 2029 i 2030 tindrà lloc una parada tècnica per instal·lar i provar els nous components, reiniciant l'activitat de recerca en 2031. L’ALBA II seguirà aportant llum als reptes actuals de la ciència en àmbits com la salut, el canvi climàtic o l'energia. Les seves noves capacitats permetran anar un pas més enllà a la comunitat científica i industrial i entendre encara millor fenòmens complexos com els processos d'infecció de virus, així com la recerca de fàrmacs per a vacunes o tractaments. També tindrà un paper clau en el desenvolupament de l'agricultura sostenible i la preservació de l'entorn, donant suport a la recerca de nous fertilitzants, sistemes de subministrament d'aigua o la detecció de residus com metalls |
 pesants o nanoplàstics. El seu impacte en el desenvolupament dels materials per a l'emmagatzematge, conversió i transport d'energia serà fonamental. El Sincrotró ALBA Des de la seva inauguració el 2010, el Sincrotró ALBA s'ha consolidat com una eina excepcional per a la ciència a Espanya i a nivell internacional, amb la realització de més de 1.500 experiments publicats en més de 1.300 articles de revistes especialitzades. L’ALBA II suposa un salt endavant amb l'objectiu de seguir situat al primer nivell de la ciència, la tecnologia i la innovació. El Sincrotró ALBA és una Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS) gestionada pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS) i cofinançada a parts iguals pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Generalitat de Catalunya. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salut modernitzarà i ampliarà la capacitat assistencial de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
• Es preveu la reforma de l’edifici de Gran Via i la
construcció d’un espai hospitalari polivalent per a afrontar la
COVID-19 i la post pandèmia. • S’augmentarà la capacitat de les urgències, el bloc quirúrgic i els llits estructurals d’UCI, mentre que el nou edifici polivalent permetrà disposar de més llits crítics, semicrítics i d’aguts. • Vicepresident Aragonès: “Transformem el centre per donar-li un salt qualitatiu, a través de la innovació tecnològica i reforçant tota la seva capacitat atenció, especialment en l’àmbit quirúrgic i d’urgències”. El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera de Salut, Alba Vergés; el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella; i l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, han presentat aquest matí el projecte d’inversions que el Departament de Salut durà a terme de manera immediata en l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, amb conveni amb l’Ajuntament de Sabadell. El projecte comprèn, d’una banda, l’ampliació de la capacitat assistencial de l’edifici amb el creixement estructural fix en llits crítics –de 17 a 48-, l’ampliació de l’actual bloc quirúrgic –de 10 quiròfans a 16- i el creixement del servei d’urgències. D’altra banda, també contempla la nova construcció d’un nou edifici polivalent per donar resposta tant a la necessitat actual d’atenció a la COVID-19 com a necessitats futures, ja que podrà ser utilitzat segons l’Hospital Parc Taulí consideri oportú segons el moment: urgències, hospitalització convencional, hospital de dia i d’altres. El vicepresident Aragonès ha afirmat que amb el projecte “volem posar al dia una infraestructura que fa temps que necessita una modernització” i ha afegit que gairebé 400.000 persones es beneficiaran directament de la transformació de l’hospital, “amb la qual volem que faci un salt qualitatiu, a través de la innovació tecnològica i reforçant tota la seva capacitat atenció, especialment en l’àmbit quirúrgic i d’urgències”. Aragonès, que ha reiterat l’agraïment a tots els professionals que hi ha al darrera de les infraestructures hospitalàries, ha repassat la feina feta durant l’últim any, amb la presentació del Pla de Reforç de l’Atenció Primària, “que més enllà de la pandèmia, vol posar al dia l’atenció primària i situar-la al lloc que li correspon com a àmbit de salut més proper a la ciutadania”. Igualment, el vicepresident ha remarcat que s’ha posat en marxa el projecte del nou campus de salut a la Regió Sanitària de Girona -on s’inclou el nou Hospital Universitari Doctor Josep Trueta-, s’han signat els convenis per l’ampliació i millora dels hospitals comarcals de Sant Jaume de Calella i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, i s’ha incorporat l’Hospital Sant Bernabé de Berga al sistema de salut públic de Catalunya. Aragonès ha finalitzat el repàs a les inversions realitzades assenyalant que “hem inaugurat el nou bloc quirúrgic d’oftalmologia de l’Hospital Clínic, i hem començat a fer realitat el nou Vall d’Hebron Institut de Recerca”. En aquest mateix sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha emfatitzat que malgrat, però també en part gràcies a l’impacte de la COVID, “hem seguit impulsant projectes molt necessaris per enfortir el sistema de salut de Catalunya, com ho demostra aquest”. “Som aqui, |
responent a la pandèmia, però també
transformant el sistema, reforçant-lo i donant-li més capacitat
de resposta”, ha subratllat. La titular de Salut ha posat en
valor que el projecte millorarà la capacitat dels professionals
per treballar en espais i dispositius més adequats. Segons
Vergés, suposa una “solució de futur” que té a veure amb la
“captació de talent en un territori molt poblat com aquest que
pot acabar esdevenint un puntual de referència per a tot el
país”. Per a la consellera, l’actuació augmentarà notablement la
capacitat de resolució del centre, de manera què gairebé el 95%
de les necessitats d’atenció puguin ser resoltes allà mateix. Per la seva banda, el director del CatSalut ha desgranat tots els detalls amb què el centre vallesà millorarà, en tots els sentits. Per Adrià Comella, que ha recordat que el Parc Taulí és “un dels hospitals més importants del país, un dels grans”, el projecte podria deixar cobertes les seves necessitats pels propers 50 anys, tot situant-lo en una “lliga de major rellevància i categoria” gràcies a la proposta de creixement que s’ha dimensionat. Per últim, Comella ha argumentat que tot i que la COVID “ens deixa molt patiment”, també permet utilitzar “recursos amb iguals garanties i amb més flexibilitat”. I això, en referència a aquest projecte, “implica el replantejament d'una inversió inicial fent-la ara compatible amb la construcció d'un nou edifici, d'acord amb l'Ajuntament". Actuacions, inversió i calendari El projecte té com a objectiu recuperar l’activitat quirúrgica i millorar l’atenció a les urgències i als pacients crítics. I tot plegat es vol aconseguir amb la Disposició d’un edifici polivalent per a donar resposta a les necessitats sorgides amb la pandèmia de la COVID-19 i amb l’ampliació i modernització del centre. Aquest nou espai disposarà d’un total de 105 llits. Hi haurà una planta baixa diàfana, com una possible reserva d’espai de futur per a urgències, una primera planta polivalent amb 35 llits crítics i semicrítics i hospitalització i dues plantes més amb un total de 70 llits de curta estada d’urgències. L’edifici s’afegeix als nous espais polivalents que s’estan portant a terme als hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat, Moisès Broggi de Sant Joan Despí i Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona. Pel que fa la reforma de l’edifici de Gran Via, el bloc quirúrgic s’ampliarà amb 6 quiròfans, mentre que els llits estructurals d’UCI s’ampliaran entre 18 i 20. A tot el projecte es destinaran al voltant de 40 milions d’euros (sense incloure la inversió en equipament i sistemes). De manera desglossada, seran 20 milions al 2021 per al projecte del nou espai polivalent; 10 milions més entre 2022 i 2024 per al frontal Gran Via; i 20 milions més entre 2022 i 2024 per a urgències. Pel que fa al calendari d’execució, el nou espai polivalent es licitarà i s’adjudicarà durant el primer trimestre de l’any vinent i s’espera enllestir les obres a la tardor. Pel que fa al frontal Gran Via i a les urgències, s’executarà fins l’any 2024. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Avanç del PIB 2019 per als municipis més grans de 50.000 habitants |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Tots els municipis de més de 50.000 habitants mostren una
evolució positiva del PIB per habitant l’any 2019 (dades
avançades) en comparació amb l’any anterior. Els increments més
rellevants corresponen al Prat de Llobregat (5,3%) i
Cerdanyola del Vallès (4,6%), mentre que els municipis de
l’Hospitalet de Llobregat i Rubí són els que han registrat
augments més moderats, tots dos amb un 2,4%. Hi ha 9 d’aquests municipis que mostren un PIB per habitant superior al de la mitjana catalana (32.900 euros per habitant), encapçalats pel Prat de Llobregat (amb 67.200 euros per habitant), Sant Cugat del Vallès (54.200 euros) i Barcelona (48.500 euros) i seguits per Girona, Granollers, Tarragona, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat i Lleida. Períodes de referència Any 2019 Any 2018  (idescat.cat) Data de publicació : 16 de desembre de 2020 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
        MESOS ANTERIORS : 1ª Part : 1962-1968 2ª Part : 1969-fins avui |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
¨Natura Bisse |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 (LaVanguardia 14 decembre) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Calendari Laboral per 2021 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’any 2021 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals. Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2021 les següents:
|
Els dos dies festius locals a Cerdanyola per a l’any 2021 seran
el : 3 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i 11 de novembre (Festa de Tardor de Sant Martí)  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Fins al 31 de desembre : #JoguinesChallenge Participa al repte nadalenc de la campanya "Una nit d'il·lusió per a tothom". Comparteix una foto nadalenca a les xarxes amb el hashtag #JoguinesChallenge i ajuda'ns a fer arribar el missatge a tothom i recollir joguines noves! 4 i 18 de desembre Punt de recollida i donacions mitjançant guardioles als Mercats de les Fontetes i Serraparera Lloc: Mercat de Serraparera dies 4 i 18 de desembre de 9h a 12.30h (C/Sant Casimir-Serraparera) Mercat de Les Fontetes dies 4 i 18 de desembre de 9h a 12.30h (C/ dels Reis, 22 - Fontetes) Entitats participants: Creu Roja Joventut Cerdan yola-Ripollet- Montcada Del 21 al 23 de desembre : Postals per a la il·lusió Vine a deixar la teva joguina nova o donacio i emporta't una postal nadalenca! Lloc: Creu Roja Cerdanyola-Montcada-Ripollet (Av/Creu Roja 25-29, Cerdanyola del Vallès) Entitats participants: Creu Roja Joventut Cerdanyola-Ripollet-Montcada |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Donar sang, un gest que salva vides. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cerdanyola acollirà campanyes de donació de sang a l’Ateneu (carrer de la Indústria, 38-40). Les persones que vulguin donar sang hauran de rervervar l’hora i seguir les mesures de segure-tat establertes com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala i guardar la distància mínima interpersonal. |
Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang Cerdanyola Dimarts 19 gener a l'Ateneu (Industria, 38-40) i tria la franja horària que millor et vagi |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Ajuntament de Cerdanyola, l'Ajuntament de Sant Cugat i el Parc de Recerca UAB impulsen el programa Explorer |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Ajuntament de Cerdanyola, l'Ajuntament de Sant Cugat i el
Parc de Recerca UAB impulsen plegats una nova edició del
programa Explorer "Joves amb solucions", una iniciativa d'impuls
al talent jove promoguda pel Banc Santander a través de
Santander Universitats i dirigida pel Centre Internacional
Santander Emprendimiento (CISE). El Programa està dirigit a joves d'entre 18 i 31 anys que, durant 12 setmanes, podran desenvolupar habilitats emprenedores com el lideratge, treball en equip o habilitats de comunicació. L’Explorer els brindarà les eines necessàries perquè siguin capaços de desenvolupar una solució sòlida, viable i sostenible enfocada a resoldre els problemes relacionats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2030 fixats per les Nacions Unides. La novetat d'aquesta edició és la combinació de formació, recursos i xerrades en línia amb esdeveniments presencials. Mitjançant el treball realitzat al llarg d'aquestes 12 setmanes, el projecte més ben valorat de l'Explorer Space Cerdanyola-Sant Cugat-PRUAB continuarà la seva formació en un hub d'innovació europeu de la mà d'una institució educativa de prestigi i triat de manera col·laborativa pels participants de el programa. |
Sostenibilitat, autoocupació i soft skills
En aquesta nova convocatòria, el programa esdevé una proposta de formació emprenedora d'avantguarda, adaptada a el nou context d'innovació global. La seva transformació digital respon a la necessitat d'escalar un programa d'èxit validat que obre la porta a un perfil d'emprenedor més ampli en quantitat i diversitat de propostes. Explorer compta amb un marcat component relacionat amb la sostenibilitat, buscant solucions innovadores vinculades amb els ODS 2030. Les persones candidates hauran d’alinear els seus projectes amb un o diversos dels ODS de Banco Santander: fi de la pobresa, educació de qualitat, igualtat de gènere , energia assequible i no contaminant, treball decent i creixement econòmic, reducció de les desigualtats, ciutats i comunitats sostenibles, producció i consum responsables, acció pel clima i aliances per assolir els objectius. Totes les persones interessades en participar al Programa es poden inscriure abans de l’11 de desembre a través d'aquest enllaç. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Convocats els premis literaris 2021 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els Premis Literaris els convoquen l’Ajuntament de
Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites incloses en gèneres diversos, com la novel·la, la poesia o la narrativa, arrenca un any més amb les següents modalitats de premis: · XXVII Premi de Novel•la «Valldaura-Memorial Pere Calders» · XXVI Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» · XII Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert» La presentació dels originals començarà el 9 de desembre i finalitzarà el 8 de febrer de 2021 a les 24 h. Les institucions convocants animen a les persones afeccionades a escriure perquè es presentin als premis convocats. S’adrecen especialment a les autores i als autors joves i novells, destacant que el premi de narrativa breu «Caterina Albert» és un bon camí per a donarse |
 a conèixer en el món de les lletres. Les bases del concurs i la modalitat d’entrega d’originals es podran consultar a través de la pàgina web http://premis-literaris.uab.cat |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Al Museu d'Art de Cerdanyola Exposició : ENTRE LÌNIES VIATGE, DESIG I FANTASIA IL·LUSTRADA |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Museu d’Art de Cerdanyola acull fins al 28 de febrer la
mostra Entre Línies. Viatge, Desig i Fantasia il·lustrada que
proposa un viatge a través de la literatura il·lustrada, des
dels grans clàssics universals tractats com a objectes
preciosos, fins a les rondalles, els contes infantils o el
llibre d’aventures. Fruit de la col·laboració entre el museu i la Universitat Autònoma de Barcelona, es podrà veure aquesta exposició organitzada per Cultura en Viu i el Màster Oficial en Anàlisis i Gestió del Patrimoni Artístic i el Departament d'Art i Musicologia de la UAB. La mostra proposa un |
viatje a través de la literatura il·lustrada, des dels grans
clàssics universals tractats com a objectes preciosos, fins les
rondalles, els contes infantils o els llibres d'aventures. L'Exposició es podrà visitar fins al proper dia 28 de febrer Horari: De dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d’11 a 14 h |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Govern dona el tret de sortida a l'elaboració de la llei per erradicar l'amiant a Catalunya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ Els objectius són salvaguardar la salut de la
població davant l’ex- posició a l’amiant i garantir la seguretat dels treballadors ◘ Tot i que és un agent químic especialment perillós, utilitzat àmpli- ament per la indústria i la construcció, actualment no hi ha l’obligació legal de retirar aquests materials ◘ El Govern farà una consulta pública prèvia a la redacció del pro- jecte per atendre les preocupacions i necessitats de la ciutadania i de tots els actors implicats. El Govern ha aprovat la memòria preliminar sobre l’Avantprojecte de llei per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya, una iniciativa que té per objectiu salvaguardar la salut de la població davant l’exposició a aquest agent químic i garantir la seguretat dels treballadors. Concretament, preveu retirar de forma segura els materials que con-tenen amiant i garantir que tothom tingui un coneixement adequat dels efectes que pot tenir. La memòria preliminar també recull els problemes que es volen solucionar amb la nova normativa, que passen per la presència elevada de materials amb amiant en edificis, la manca d’informació comprensible per part de la ciutadania, així com el marc jurídic actual, que actualment no obliga a retirar els materials que conten aquest agent químic si no s’ha arribat a la fi de la seva vida útil. Amiant als edificis, manca d’informació i marc jurídic L’amiant és un agent químic especialment perillós, utilitzat àmplia-ment per la indústria i la construcció. S’estima que a Catalunya l’amiant instal·lat suposa més de 4 milions de tones de fibrociment i entre unes 6 i 30 mil tones de projectats i calorifugats, entre altres materials. S’ha detectat amiant en vaixells, trens, maquinària, dipòsits, túnels, galeries i canonades de les xarxes de distribució d’aigües públiques i privades i, en particular, en edificis, tant públics com privats. Tot i que l’ús, producció i comercialització de materials amb amiant es va prohibir a l’Estat espanyol l’any 2001, no s’obliga legalment a retirar els materials amb amiant instal·lats si no s’ha arribat a la fi de la seva vida útil. |
Totes les varietats d’amiant són perilloses i, en aquest
sentit, s’ha documentat els efectes greus que pot tenir sobre la
salut de les persones l’exposició a fibres d’amiant. És un greu
problema de salut pública tant per a la població treballadora
que ha estat o està exposada a l’amiant sinó a tota la població,
que pot estar exposada en altres situacions degut al gran ús que
s’ha fet de materials amb amiant i la gran quantitat de
materials amb amiant que hi ha instal·lats. Un altres dels problemes que vol solucionar l’Avantprojecte de llei per a l’erradicació de l’amiant és el desconeixement per part de la població d’aquest agent químic. A molts dels agents implicats els manquen coneixements especialitzats i tenen greus deficiències en l’execució de les tasques de prevenció, vigilància i aplicació, que amb freqüència estan massa fragmentades. Per la seva banda, una part significativa dels treballadors de la construcció no sempre reconeixen l’amiant en els edificis quan duen a terme tasques de rehabilitació o de demolició, amb el risc d’exposició que això implica. Per tant, és important oferir a la ciutadania informació sobre els possibles riscos per a la salut de l'amiant en base als criteris d'organismes científics oficials. Pel que fa al marc jurídic actual, l’Estat espanyol ha seguit les normatives i recomanacions europees a l’hora de regular en l’àmbit de l’amiant. És per aquest motiu que no existeix una estructura normativa, sinó diverses normes que afronten problemàtiques en diversos àmbits: en matèria de residus, de transport i abocadors, seguretat i salut laboral i de medi ambient. Consulta pública Donat l’abast de la norma proposada, el Govern considera necessari fer una consulta pública prèvia a la redacció del projecte per atendre les preocupacions i necessitats de la ciutadania i de tots els actors implicats en el moment de redactar la norma. A través del Portal de la Transparència, es recolliran les opinions i demandes dels ciutadans. La consulta anirà dirigida a col·legis i associacions representatives dels àmbits professionals implicats, facultats, escoles superiors i tècniques competents en la matèria, entitats ecologistes i associacions sindicals, entitats municipalistes i al conjunt de la ciutadania i entitats que hi estiguin interessades. (govern.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Equips del Cerdanyola Vallès F.C (cliqueu sobre el nom) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Nou cartipàs del govern municipal |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de
l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha
portat alguns canvis en el cartipàs municipal Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric. Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors, David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra. Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez. També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible. Les tinences d’alcaldia queden de la següent forma: Primera Tinent d’Alcaldia - Pepi Rivera Segon Tinent d’Alcaldia - David González Tercer Tinent d’Alcaldia - Javier Sánchez Quarta Tinent d’Alcaldia - Carme Arché Cinquena Tinent d’Alcaldia - Glòria Urbano Sisena Tinent d’Alcaldia – Eulàlia Mimó El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda de la següent forma: Àrea d’Alcaldia i Presidència ◘ L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció de la Ciutat ◘ David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del Coneixement, Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, Joventut i Infància ◘ Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis Jurídics ◘ Carme Arché, és responsable de Gent Gran ◘ Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+ Àrea de Cohesió Social i Ciutadania Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge David González, s’encarrega d’Educació i Joventut Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat, Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública. Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments Socials Àrea de Territori i Sostenibilitat Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de Proximitat Àrea d’Economia i Serveis Generals Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i Ocupació Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat Accessible David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes d’Informació Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Breus |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Alguns dels acords adoptats en el Ple extraordinari
de l'passat dia 4 : El ple aprova els dos dies festius locals a Cerdanyola per a l’any 2021. Aquests seran el 3 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i l’11 de novembre (Festa de Tardor de Sant Martí) El ple fixa els dos dies festius addicionals anuals que els establiments comercials de Cerdanyola podran romandre oberts al 2021. Aquests seran els diumenges 5 i 12 de desembre. |
El ple aprova la modificació de la periodicitat de les sessions
ordinàries de la Junta de Govern Local. Aquestes se celebraran
els dimecres a les 9 h. Els dos dies festius locals a Cerdanyola per a l’any 2021 seran : el 3 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i l’11 de novembre (Festa de Tardor de Sant Martí) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les obres del cementiri-tanatori marxen a bon pas |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Al meu entendre les obres cada dia que passa es veuen com
avancen. Els nínxols estan molt avançats i els que estaven
ruïnosos han estat enderrocats. L'escalinata que comunicava els
dos nivells de l'cementiri s'ha traslladat i passa a ser una
rampa. Les voreres (ja era hora) estan desapareixent amb la qual
cosa l'espai per a les escales de mà serà molt millor. Era
impossible donar suport a una escala per accedir a un quart pis. L'accés d'entrada necessita eliminar la grava ja que hi ha pujada i possibilitaria algúna que altre relliscada. (25 setembre) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Reurbanització de Can Xarau |
||
 |
||
|
El projecte de reforma i millora de la illa de Can Xarau va
començar el 2014 amb un avantprojecte general que va permetre
obrir al públic el gran espai ocupat per l’antic camp de futbol
de Santa Anna, actual parc Xarau. A partir d’aquest
avantprojecte han sorgit diferents projectes executius d’obres
com ara la reurbanització de la plaça central d’accés des del
carrer de les Camèlies, la coberta d’una de les pistes
exteriors, la reforma de la coberta de La Boina, la substitució
de la coberta del pavelló i l’adequació d’un equipament en
edifici de serveis, entre d’altres. La reurbanització de l'illa d’equipaments de Can Xarau segueix el seu curs amb la posada en marxa d’una nova fase d’actuació. Les obres ja han començat i s’allargaran durant 6 mesos amb la previsió de finalitzar-les durant el primer trimestre del 2021. |
Remodelació del tram del carrer de les Camèlies entre els
carrers de Santa Anna i la Malesa. Aquesta actuació permetrà
eliminar les barreres arquitectòniques i transformar el carrer
en un espai més amable per als vianants i per a les persones
usuàries de les instal·lacions. També s’aprofitarà per
substituir el clavegueram d’aquest tram de carrer, que es troba
en molt mal estat. En aquests moments les obres s'han concentrat a l'antiga escalinata que donava accés a el camp de futbol, aixecament de l'tram de vorera entre el passeig de la Riera i el carrer de les Camèlies, i l'enderroc de la planta superior de l'edifici que fins ara ocupaven els oficines de l'Cerdanyola Club d'Hoquei. |
|
 |
||
|
Remodelació del tram del carrer de les Camèlies entre els
carrers de Santa Anna i la Malesa. Aquesta actuació permetrà
eliminar les barreres arquitectòniques i transformar el carrer
en un espai més amable per als vianants i per a les persones
usuàries de les instal.la- cions. També s’aprofitarà per substituir el clavegueram d'aquest tram |
de carrer, que es troba en molt mal estat. La nova fase ara iniciada s’allargara durant 6 mesos amb la previsió de finalitzar-les durant el primer trimestre del 2021. (Font : Ajuntament de Cerdanyola) |
|
|
Colectivos reclaman al Gobierno una ley integral del amianto |
||
|
Instan al Ejecutivo a ir un paso adelante y
conseguir que España esté libre de amianto en el año 2028. La Asociación de Víctimas Afectadas por el Amianto en Cataluña (AVAAC) entre otras asociaciones de víctimas del amianto procedentes de toda España, así como diversas organizaciones ecologistas y sociedades científicas como, Ecologistas en Acción, SEPAR (Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica), SEOM (Sociedad Española de Oncología Médica) y SEMFYC (Sociedad española de medicina de familia y comunitaria), exigen al ejecutivo español una Ley Integral del Amianto, a través de un manifiesto suscrito por los citados y la recogida de más de 8.000 firmas en el sitio web change.org, que permita salvar “decenas de miles de vidas” y sitúe a España en una “posición de vanguardia en la UE” y como “referente internacional en la lucha contra la crisis del amianto en el mundo”. La propuesta de una Ley Integral contra el amianto gira en torno a tres pilares fundamentales: la salud pública, la protección del medioambiente y de los derechos de los trabajadores. El pasado 16 de julio, el grupo para una Ley Integral del Amianto a través de una comisión, presentó al director general de Calidad y Evaluación Medioambiental, Don Ismael Aznar Cano, del Ministerio de Transición Ecológica y el Reto Demográfico, la perspectiva medioambiental de la propuesta de Ley Integral del Amianto, trasladada al Gobierno de España, y a los Ministerios de Sanidad, Transición Ecológica y el Reto Demográfico, y el Trabajo y Economía Social. Se prevén 130.000 muertes por amianto de aquí a 2050 Los suscriptores del manifiesto estiman que en España se producirán al menos 130.000 defunciones hasta el año 2050 causados por patologías provocadas por el amianto, de las cuales, un 40%, todavía no se han producido. Por ello exigen al Ministerio de Sanidad que promueva recursos económicos y dotaciones de fondos para la investigación científica y médica del cáncer por amianto y qué mejor momento que el actual, donde se recibirán fondos de Europa, destinados a la reconstrucción y recuperación de España con el fin de salvar decenas de miles de vidas "La Organización Mundial de la Salud es contundente al advertir que no existe un nivel de exposición a las fibras de amianto que no comporte riesgo, es decir una sola fibra respirada es suficiente para que tras 40 años de media, se desarrolle cáncer mortal de necesidad, y lamentablemente no es un problema sólo del ámbito laboral, sino que lo es de salud pública, laboral y medioambiental", afirman los impulsores de la iniciativa. Esta exposición se debe entre otros, a que el 65% del amianto instalado en todo el territorio español ha finalizado su vida útil (30-35 años), lo que incrementa su peligrosidad al desprender una mayor cantidad de fibras letales al ambiente o a vertidos con restos de fabricación y de escombro provenientes de la construcción cuyas fibras de amianto son esparcidas por el viento a kilómetros del foco de exposición, ilegales o faltos de gestión y supervisión. |
Existe un mandato Europeo de obligado cumplimiento, la
Resolución sobre los riesgos para la salud en el lugar de
trabajo relacionados con el amianto y perspectivas de
eliminación de todo el amianto existente (2012/2065 (INI))
aprobada por el Parlamento Europeo en 2013 y al Dictamen del
Consejo Económico y Social Europeo “Erradicar el amianto en la
UE” (2015/C 251/03), que insiste en el carácter prioritario que
deben tener para los estados miembros y para las instituciones
comunitarias la eliminación del amianto de forma segura. Ante la gran pasividad con la que se ha gestionado la situación del amianto en España hasta hoy, el inaceptable deterioro de muchas instalaciones en edificaciones con amianto, los vertidos ilegales en entornos rurales y urbanos que supone exposición pasiva al amianto para el conjunto de la sociedad y constatando que en 14 años no ha existido ningún instrumento legislativo para la erradicación del amianto", las organizaciones firmantes instan al Gobierno a "ir un paso adelante y conseguir que España esté libre de amianto en el año 2028 para recuperar el tiempo perdido y no quedarnos atrás en la lucha contra esta pandemia del amianto". Fondo de indemnización para las víctimas El manifiesto propone un amplio abanico de ejes de actuación que debieran quedar al amparo de la norma que se promueva, entre otros: 1.- Necesidad instruir un fondo de indemnización para las víctimas del amianto (FIVA) 2.- Promover el censo de los elementos fabricados con amianto o que contengan asbesto tanto en edificios públicos como privados y su erradicación segura priorizando el desamiantado de escuelas e instalaciones frecuentadas por niños y niñas, dada la especial vulnerabilidad de la población infantil. 3.- La mejora del Registro de Empresas con Riesgo por Amianto (RERA), seguimiento de los planes de desamiantado. 4.- Desarrollo de proyectos de inversión en la investigación científica pública y privada para obtener métodos de diagnóstico precoz de los cánceres del amianto, y lograr avances significativos en el tratamiento de las personas afectadas, para salvar vidas 5.- Terminar con las dificultades de los afectados y afectadas a la hora de acceder al reconocimiento del origen profesional de las patologías causadas por la exposición al amianto. “Es necesario, urgente e inaplazable trasladar que la salud es lo primero, al contexto del amianto. Hoy estamos a tiempo de salvar decenas de miles de vidas y de evitar prolongar la pandemia de casos de cáncer y otras enfermedades derivadas de la exposición al amianto”, subrayan. (nuevatribuna.es) 23 juliol |
|
|
Los oncólogos reclaman una ley general de amianto para evitar más muertes Tiene relación directa con el cáncer de pulmón, mesotelioma, cáncer de laringe y de ovario |
||
|
La Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) se
suma a la petición de varias organizaciones de desarrollar una
Ley Integral del Amianto. El objetivo es evitar las muertes
derivadas de la exposición a este material cancerígeno. Así,
junto a la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica
(Separ), entre otras sociedades científicas, los oncólogos se
adhieren al Manifiesto publicado recientemente. En la actualidad alrededor de 125 millones de personas en todo el mundo se exponen al amianto, según la Organización Mundial de la Salud (OMS). En general, la exposición se produce en el lugar de trabajo, lo que provoca que, al año, mueran en el mundo 107.000 personas por cáncer de pulmón, cáncer de pleura o mesotelioma y asbestosis, y 1.523.000 años de vida ajustados por discapacidad. Los oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de muertes a otras enfermedades relacionadas con el amianto Los expertos oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de muertes a otras enfermedades relacionadas con el amianto. Además, También se relacionan los fallecimientos con exposiciones a este material que no están relacionadas con el lugar de trabajo. Entre estas, la OMS estima unas 400 muertes. Aunque en España está prohibida desde 2002 la producción del amianto no existe una regulación sobre este que ya está instalado a nivel nacional. Hasta ese año fue muy utilizado en España y aún sigue formando parte de múltiples instalaciones. “Por desgracia, en España no disponemos de un registro regulado de enfermedades relacionadas con el amianto y existe por tanto un infradiagnóstico importante. Además, no hay competencia nacional reguladora en España para gestionar la prevención de la exposición. Y todo esto hace necesario una ley integral que regule todo esto”, asegura el Dr. Álvaro Rodríguez-Lescure, presidente de SEOM. Latencia de hasta 40 años El oncólogo recuerda que este material tiene un periodo de latencia de hasta 40 años, lo que lo convierte en la actualidad en “un problema sanitario prevalente de gran impacto en España”. El Dr. Rodríguez-Lescure advierte de que esto “se mantendrá en las próximas décadas”. Dr. Rodíguez-Lescure: “El amianto es un carcinógeno desconocido. Tiene una relación directa con el cáncer de pulmón, el mesotelioma, el cáncer de laringe y el de ovario” Por otra parte, insisten en que no se trata de un enfermedad asociada que afecte únicamente a los antiguos trabajadores del amianto. “Nos afecta a todos, como población general expuesta, sin saberlo, de forma ambiental. Sin embargo, es un carcinógeno desconocido en este aspecto. Concretamente el amianto tiene una relación directa con el cáncer de pulmón, el mesotelioma, el cáncer de laringe y el de ovario”. Desde SEOM crearon un grupo de trabajo específico sobre este asunto, centrado en la prevención, la colaboración con Medicina del Trabajo, las bajas laborales y la identificación de enfermedades profesionales de naturaleza oncológica. Con una Ley Integral quedarían reguladas las medidas para la iden- |
 tificación de población de alto riesgo de enfermedad atribuible al amianto. Los oncólogos también destacan los beneficios para la salud pública que tendría una Ley Integral del Amianto. Por una parte, quedarían reguladas las medidas para la identificación de población de alto riesgo de enfermedad atribuible al amianto. “Esto permitiría implementar medidas de seguimiento/screening, teniendo en cuenta el periodo de latencia de enfermedad”, aseguran desde SEOM. En segundo lugar, podrían identificarse los casos atribuibles a este material cancerígeno. Esto se haría a través de un Registro de Notificación Obligatoria de todos casos atribuibles al amianto como la asbestosis o el cáncer. Manejo de pacientes con enfermedades del amianto Desde oncología también piden fomentar la importancia de la identificación de estas enfermedades en el registro. En concreto, entre los especialistas sanitarios que intervienen en el manejo de pacientes con enfermedades del amianto, incluidos los oncólogos. Es importante evitar el infradiagnóstico. Para ello, aconsejan permitir el acceso al registro a todos los especialistas que intervienen en el manejo de estos pacientes Por otro lado es importante evitar el infradiagnóstico. Para ello, aconsejan permitir el acceso al registro a todos los especialistas que intervienen en el manejo de estos pacientes. Desde el médico de atención primaria, neumólogo y oncólogo, hasta el médico del trabajo, entre otros. Otro aspecto importante es la identificación de los casos potencialmente atribuibles al amianto, como aquellos relacionados con la exposición en población general ambiental/residencial. Por último, desde SEOM señalan que esta ley permitiría, a corto plazo, tener una imagen de la situación en España para gestionar recursos y medidas de prevención/diagnóstico por áreas de prioridad. (http://isanidad.com) 20 juliol |
|
|
Escola d'arts plàstiques de l'Ateneu |
 |
|
|
Té com a objectiu principal impulsar i donar resposta a les inquietuds creatives de la ciutadania en el marc de les arts plàstiques i visuals. No són necessaris coneixements previs.Els cursos, excepte si s’indica específicament, es desenvolupen al llarg del curs lectiu escolar, de final de setembre a juny. Els preus en cada matèria o mòdul estan indicats per trimestre. L’Escola d’Arts de l’Ateneu tramitarà les sol·licituds per estricte ordre d’arribada i comunicarà la confirmació o denegació de la inscripció en fun-ció del nombre de places disponibles en cada cas. La comunicació es rea-litzarà per correu electrònic o telèfon a la persona interessada. Els cursos tenen una durada d’un curs escolar, d’octubre a juny. El pagament es farà per domiciliació bancària i es fraccionarà trimestralment en tres càrrecs del mateix import. Un cop iniciat el curs, es podran realitzar noves inscripcions sempre i quan hi hagi disponibilitat de places en els cursos sol·licitats. En aquest casos es pa-garan de manera proporcional el/s mes/ mesos d’ús corresponents, i per als trimestres següents s’aplicarà el pagament trimestral. Si necessiteu més informació truqueu a l’Ateneu (tel.: 93 5914133) o entreu al web:www.cerdanyola.cat/cultura/inscripcio-les-activitats-i-cursos-de-lateneu Llibretó dels cursos i tallers de l'Ateneu 2020-21 |
||
|
Durant el confinament, abastiment agroecològic de proximitat |
||
 |
||
|
La pagesia de Collserola, i de tot el territori, té un munt de
productes, sans, de qualitat, frescos i ecològics preparats per
servir-te’ls. Aprofita’ls i a més donaràs suport als projectes
que gestionen el nostre territori. Finca de Can Puig. Font: Arran de Terra Molts projectes agroramaders i artesanals del territori estan en una situació molt difícil com a conseqüència del confinament. Alguns d’ells han perdut els seus canals de comercialització principals, com menjadors escolars, restauració i mercats a l’aire lliure; d’altres estan fent un important esforç addicional per la gran quantitat de comandes, moltes d’elles a domicili, que estan rebent aquests dies. L’abastiment alimentari és una prioritat en aquesta etapa de confinament, i la pagesia i els projectes d’elaboració artesanal són sectors estratègics que mantenen viu el nostre territori i generen economia local amb un alt valor afegit. La pagesia de Collserola no s’escapa d’aquesta situació, tot i tenir una xarxa de consumidors propera s’han perdut diferents canals de comercialització molt rellevants per a la seva viabilitat econòmica, a causa de la situació d’emergència sanitària. És doncs moment, també, de donar suport a aquesta pagesia que realitza un paper tant important de gestió del Parc Natural. Us deixem un llistat de recursos perquè pugueu consumir ecològic i de proximitat. Recursos per a consumir productes de proximitat: Consulta el Catàleg de la pagesia de Collserola. Hi trobaràs tots els productors del Parc i la forma de contactar-hi. De les diferents iniciatives, actualment necessiten suport per a la venda de productes: Xai de Collserola. Podeu contactar directament per telèfon amb el productor al 626 43 16 71 |
Can Puig. Tenen excedents de carxofa morada i faves per la
baixada de venda de productes a la seva agrobotiga del Papiol.
Podeu contactar directament al 689 93 42 41 Can Miano. Estan tenint dificultats per vendre els cargols que crien a Sant Feliu. Contacteu amb 677 78 17 34 Pere Montes. Ofereix la seva mel, després dels tancaments de restaurants i altres canals als que abastia abans del confinament. Contacteu a 646639667 A més també trobaràs molts més productors i productes al web Abastiment Agroecològic amb un mapa i directori de projectes agroramaders i artesanals a tota Catalunya. Si vius a Barcelona, l’Ajuntament ha publicat al seu web un llistat de productors que serveixen a la ciutat. Els trobaràs a : a : https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/productores-amb-servei-a-domicili-a-barcelona_938387 I no t’oblidis dels mercats de proximitat. Han reajustat les mesures de seguretat i en algun cas el lloc, però molts d’ells segueixen funcionant. Consulteu els canals de comunicació del vostre municipi per conèixer si es desenvolupen o no i en quines condicions. Trobaràs un llistat dels mercats agroecològics: Directori dels mercats setmanals a tot el territori: https://www.mercatsetmanal.cat/ A Barcelona pots consultar els que estan oberts al següent enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/els-mercats-de-pages-reobren-aquest-cap-de-setmana-2_939230 (parcnaturalcollserola) |
|
|
Mapa de Catalunya |
||
Cliqueu
sobre la foto |
||
|
Història d'internet  |
||
|
El Sincrotró Alba compleix 10 anys al servei de la societat |
||
 |
||
|
10 anys han passat des de la inauguració d’ALBA, la font de
llum de sincrotró d’Espanya. El 22 de març de 2010, se celebrava
la posada en marxa d’un projecte científic sense precedents amb
l’objectiu de convertir-se en una eina essencial per a la
ciència i la tecnologia del país. Una dècada després, ALBA ha
complert amb escreix les seves expectatives, sent també un
referent internacional entre les fonts de llum. Actualment
segueix en procés de creixement continu amb la instal·lació de
nous equipaments i l’actualització de la seva instru-mentació,
per afrontar els reptes científics del present i del futur. Ara
en particular, ajudant en la lluita contra el COVID-19 per
avançar en el coneixement del virus i en el desenvolupament de
vacunes i tractaments. Les xifres d'aquests 10 anys ALBA és una infraestructura científico-tècnica singular al servei de la comunitat científica i industrial, que acudeix al Sincrotró per realitzar les seves investigacions de més alt nivell. El nombre d’usuaris de llum de sincrotró a Espanya ha passat dels 200 que hi havia en el moment de l’aprovació del projecte a més de 5.000, dels quals gairebé la meitat internacionals; així com més de 50 empreses privades usuàries tant nacionals com internacionals. En total, ALBA ha donat servei a personal científic de 1.850 institucions i centres de recerca de 45 països diferents. El resultat ha estat la realització de més de 1.500 experiments que han sigut plasmats en unes 1.100 publicacions en revistes especialitzades. Actualment el Sincrotró ALBA disposa de 8 línies de llum i 5 més estan en fase de construcció, equipades amb tècniques capaces d’analitzar la matèria a escala atòmica i molecular gràcies a la gran qualitat de la llum de sincrotró produïda. Des de la seva posada en marxa s’han generat 37.722 hores de llum. En aquest temps, els electrons dels acceleradors recorrerien 2,7 milions de vegades la distància de la Terra al Sol! Un futur de compromís creixent Passats els primers 10 anys, el Sincrotró ALBA segueix evolucio-nant. Una instal·lació puntera ha d’estar actualitzant-se constantment per mantenir-se a l’avantguarda de la ciència i la tecnologia. A part de construir més línies de llum, ALBA albergarà nous laboratoris amb tecnologies complementàries, tals com la nova plataforma de microscòpia electrònica avançada, en col·laboració amb diferents centres de recerca. També, i durant 2020, ALBA presideix LEAPS, l’associació europea creada recentment que inclou tots els sincrotrons i làsers d’electrons lliures d’Europa: un total de 20 grans instal·lacions. Alhora, s’està començant a preparar un pla de renovació dels acceleradors i de les línies de llum denominat ALBA II. Amb la previsió de realitzar-lo en la pròxima dècada, suposarà disminuir la mida del feix d’electrons, augmentant així la brillantor de la llum de sincrotró, la seva coherència i la capacitat per revelar nous detalls de la matèria. Però… per què serveix un sincrotró? Les diferents línies de llum d’ALBA permeten usar múltiples tècniques basades en la interacció de la llum de sincrotró amb les mostres que s’estudien. Les seves capacitats d’anàlisi abasten els camps més punters de la ciència, des de l’estudi físic i químic de superfícies i materials avançats, incloses les seves propietats electròniques i magnètiques, fins a l’anàlisi de polímers i materials d’interès biològic per aplicacions en medicina o ciències ambientals. Els exemples de les investigacions realitzades a l’ALBA aquests anys són molt amplis i variats: recerca de nous materials per bateries i dispositius electrònics, l’anàlisi de fàrmacs per malalties com la malària, l’hepatitis C, el càncer o l’Alzheimer, el disseny de catalitzadors o l’estudi per la conservació de pintures romàniques. |
Altres experiments assentaran les bases del nostre
futur més pròxim en àmbits com l’espintrònica o les fonts
d’energia alternatives. Cal mencionar l’últim projecte recentment aprovat d’una nova línia de llum, especialment dissenyada per realitzar un tipus d’investigació gens prevista en el pla inicial del Sincrotró. Es tracta d’una línia en col·laboració amb l’Agència Espacial Europea per caracteritzar amb llum de sincrotró els mòduls de miralls que constitueixen l’òptica de raigs X del telescopi avançat per astrofísica ATHENA. Aquest telescopi s’enviarà a l’espai el 2031. Detectarà els raigs X d’altes energies provinents per exemple dels forats negres que engoleixen matèria o de la formació de clústers de galàxies. D’aquesta manera, ALBA participa també en el desenvolupament de la tecnologia espacial. Però sobretot ajuda a resoldre els reptes presents. En l’actualitat un nou desafiament global està fent canviar els nostres hàbits i reconsi-derar les nostres prioritats. A l’ALBA s’ha obert una convocatòria prioritària de projectes per ajudar en la lluita contra el SARS-CoV-2 virus, causa de l’actual brot de COVID-19. Les tècniques de llum de sincrotró són útils, per exemple, per entendre l’estructura molecular dels coronavirus i els seus mecanismes d’infecció de cèl·lules sanes. ALBA posa al servei de tota la comunitat científica la seva instrumen-tació, els seus coneixements i el seu personal altament especialitzat per contribuir a solucionar aquest repte. Una mica d'història ALBA es va inaugurar el 2010 però la seva història comença uns quants anys abans. Després d’un estudi de viabilitat realitzat el 1992 per un grup de treball en què hi havia, entre d’altres, Ramon Pascual, actual president honorari d’ALBA; Joan Bordas, primer director del Sincrotró; i Salvador Ferrer, antic director científic d’ALBA i actual assessor de la direcció; el març de 1993 la Generalitat de Catalunya va incloure el projecte en el seu segon Pla d’Investigació, va fer una convocatòria de beques per iniciar la formació de personal i va nombrar una comissió promotora del projecte i una d’assessora internacional que va avaluar positivament la iniciativa. També el març, dos anys després, es va firmar un primer conveni de col·laboració entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya. Després d’un llarg període de gestació per aconseguir els acords polítics necessaris, les condicions financeres adequades i el consens de la comunitat científica i industrial, el projecte va ser acordat per les dues administracions el març de 2002. Sembla que el març era un mes favorable per ALBA, ja que va ser el 14 de març de l’any següent, el 2003, quan es va aprovar la constitució del Consorci per la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS) per a la construcció del Sincrotró ALBA a Cerdanyola del Vallès, cofinançat a parts iguals per les administracions catalana i espanyola. La construcció va suposar una inversió de 200 milions d’euros i va començar el 2006, després d’haver dedicat uns anys al disseny i a la formació d’un equip d’experts procedents de tot el món (professionals d’altres països però també catalans i espanyols que havien treballat en altres sincrotrons). El 2010 va finalitzar la construcció civil i la instal·lació del complex d’acceleradors amb èxit. Sis mesos més tard, les primeres set línies de llum també estaven acabades. El 2011 (de nou en el mes de març i justament vuit anys després de l’aprovació del projecte), l’equip humà d’ALBA va aconseguir la gran fita de produir els primers feixos de la tan desitjada llum de sincrotró. (www.cells.es) 23 març |
|
|
Cerdanyola, terra d'ibers |
||
 |
||
|
Cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una visita
guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de
la tribu dels laietans, en la que es poden veure, distribuïts en
set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents
de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola i
reconstruccions, interactius i audiovisuals. De la mà de la guia els participants podran descobrir l'origen i desaparició de la Cultura Ibèrica, l'organització de la societat, l'urbanisme i les activitats artesanals, la vida quotidiana de les familiars o les creences i misteris encara indesxifrables d'aquesta cultura sobre la vida quotidiana dels ibers. En aquesta visita, entre d'altres aspectes de la cultura ibèrica, es podrà veure quines activitats feien les dones i quin paper tenien dins de la societat ibèrica. |
La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per
restes arqueològiques del poblat i els tres edificis ibèrics
reconstruïts. activitat per a majors de 8 anys. Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a l’exposició permanent amb l’entrada Horaris museu: Dissabte: 11-14.30 i 16.30-20 h Diumenge: 10.30-14.30 h Lloc: Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (Carrer de València, 19) |
|
|
Preservar el patrimoni històric: Can Coll com a exemple |
||
 |
||
|
Pel seu important valor patrimonial i etnogràfic la recuperació
dels elements del passat agrícola de la serra és una de les
tasques que es desenvolupa a diferents espais del Parc i,
sobretot, a la finca de Can Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental del Parc. Un dels trets històrics més destacats del passat agrícola de la finca de Can Coll són les feixes delimitades per murs de contenció, de gran desnivell. Aquestes construccions serien avui dia impensables pel seu elevat cost, per això esdevenen un element de valor patrimonial i etnogràfic a conservar. Enguany s’ha fet la recuperació del mur de pedra d’una de les feixes, pot ser el de més valor, dels tancats de la granja de Can Coll. La part on s’ha actuat és la meitat del mur quedes de l’origen ja estava compost per pedra i restes de totxo. A la resta de mur format per morter de calç i ciment amb pedra de riu petita, no s’ha actuat. El mur original és autoportant però amb el pas del temps el fred, la calor, etc., s’ha anat degradant i fentcavitats, és a dir, perdent molt material de la secció del mur, fet que provocava la caiguda de les peces de l'acabament de la part superior del mur. |
En els treballs duts a terme, el que s’ha buscat ha estat
sanejar totes les parts més degradades i arribar fins al
material més cohesionat i estable, zones on ja era necessari
sanejar amb maquinària més potent. Aleshores s’ha continuat amb
el mateix pendent del talús original per donar-li estabilitat,
excepte a la zona del revolt, on el grau d’inclinació
éssuperior, per tal de donar encara més estabilitat, reomplint
per darrere amb morter i pedra. Una part de la pedra utilitzada ha estat recuperada d’altres murs de pedra seca que han anat caient i dispersant-se amb els anys pels camps de conreu. La resta, l’hem anat a buscar per la mateixa finca, la qual cosa ha comportat passar moltes hores recollint i buscant pedres. S’han recuperat tots els forats d’escorrentia d’aigües pluvials existents amb peces recobrades de la masia mateixa, que s’havien guardat per a aquests casos, i també s'ha refet la part de l'acabament del revolt, que havia caigut per la degradació i el pas del temps. A la base del mur s’ha fet una sabata correguda armada per donar més estabilitat. Els treballs han durat quatre setmanes. (parcnaturalcollserola) |
|
|
Els vitralls de Les Dames de Cerdanyola, peces emblemàtiques del Museu d'Art de Cerdanyola(MAC), han estat proclamats Bé Cultural d'Interès Nacional |
||
 |
||
|
Comença la construcció del tanatori municipal |
||
|
La primera fase de les obres contempla la reforma de la part
antiga del cementiri i la construcció del tanatori Mentre durin les obres, les restes dels nínxols afectats es dipositaran en capses de fusta a l’interior de l’Església Vella de Sant Martí, dins el mateix recinte del cementiri |
||
 |
||
 |
||
 |
 |
|
|
Si s'ha complert el calendari, aquesta setmana havien de donar inici les obres per a la construcció del tanatori, que inclou quatre sales de vetlla, una sala polivalent, espai per als serveis administratius i un aparcament soterrat. Paral·lelament també s’iniciarà la reforma de la part antiga del cementiri que contempla l’enderroc d’una part dels nínxols de la zona més antiga del cementiri. Les famílies dels nínxols afectats ja han estat notificades i ara s’estan resolent les al·legacions presentades per algunes de les persones propietàries. Resoltes aquestes, es procedirà a l'exhumació de les restes que hi ha als nínxols afectats i es traslladaran a l’interior de l’església Vella de Sant Martí. Aquesta romandrà tancada fins que les restes siguin reubicades als nous nínxols. Fet el trasllat de les restes a l’església, es procedirà a l’enderroc dels nínxols afectats i una vegada s’hagin fet els moviments de terra i la construcció del tanatori arribi a la planta baixa, |
començarà l’ampliació del cementiri i per tant dels nous nínxols, que
es concreta en un augment d’un 25% passant dels 3.149 actuals
als gairebé 4.000. La durada de les obres serà d’aproximadament
dos anys. |
|
|
Nou Consistori 2019 |
||
 |
||
|
Les Fonts de Collserola : Passat, Present i Futur. |
||
|
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada,
d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i
excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de
la història, han anat cons - truint amb l’objectiu de captar i
canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de
què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les
mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable
xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els
ele-ments inicials no sempre s’han conservat. La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de ribera una mica desenvolu-pada, que les emmarca. En molts casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats per fer ombra. Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant. L’existència de les fonts ha fet possible la presència d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una continuada i massiva presència humana. Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i cons-truccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar en la mesura del possible, totes les funcions. Les Fonts, espais de Patrimoni construït Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un inventari de totes les fonts existents i del seu estat de conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels primers. |
Amb els anys les
actuacions han estat supeditades, sobretot, a la dis-ponibilitat
de recursos econòmics i humans i s'han centrat en la
rea-lització de tasques de recerca, conservació i manteniment. Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen tota men-a de vandalisme, fet que demana molts esforços i recursos econò-mics extres de què les administracions sovint no disposen. En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de millora en algu-nes fonts, els seus espais i accessos. Totes aquestes tasques sem-pre s’han fet en col·laboració amb els propietaris, els mateixos ajun-taments i moltes entitats del territori del Parc. L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que tingui. Els projectes s’es-tan acabant d’enllestir. A hores d’ara, les perspectives de futur són positives. Les Fonts, espais del Patrimoni Natural L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els ambients fonti-nals estan sent objecte d’estudis multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del Parc Natural de Collserola. Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de relleu l’exis-tència d’un important nombre d’espècies lligades a les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes característiques força pròpies. |
|
 |
||
 |
||
|
Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió
detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que
s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els
elements d’obra i manteniment tots aquells que puguin resultar
rellevants de cara a la biodiversitat. Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte d’HortaGui-nardó, amb una forta tradició d’us social, s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la conservació dels valors naturals. A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de sortida dels animals en fonts, safarejos i basses. Espais viscuts i per repensar entre tots Collserola ha comptat sempre amb la presència de persones, grups excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint. |
A les feines
realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des
de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els
seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment
d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va
motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un
centenar de fonts. Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar els diferents racons. La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc., i finalment, consensuar els projectes, ha portat a la creació degrups de treball al voltant de les diferents fonts. (Parc de Collserola) abril 2019 |
|
|
Observa en directe els ocells de Collserola |
||
|
Al llindar del bosc, ben embolcallada per les alzines i a
tocar del centre d’informació, hi ha instal·lada una de les
menjadores del parc. Gràcies a la webcam que hi ha instal·lada,
podeu veure en directe, des d’ara i fins al començament del mes
de març, aquesta instal·lació d’ajuda a la fauna que facilita
l’alimentació hivernal als ocells i, a la vegada, constitueixen
un mitjà excel·lent per poder-los conèixer i observar i
extreure’n una informació privilegiada. Per tal d’identificar més fàcilment els ocells que veurem atansar-se a la menjadora, la pàgina web conté una sèrie de fotografies de les aus que hi acostumen a menjar (gaigs, picasoques blau, mallerengues, pit-roig…). Al web també hi trobareu petits vídeos dels ocells que s’apropen al centre d’informació. Connecteu-vos i no us perdeu l’espectacle! Us convidem també a que vingueu al Centre d’Informació observar els ocells que visiten la menjadora. El trobareu obert tots els dies de la setmana, de 9.30 a 15 h. A Can Coll CEA (Cerdanyola del Vallès) també trobareu oberta, tots els diumenges de 10.30 a 13.30 la Feixa dels Ocells. Ambdues instal·lacions estaran en funcionament fins a principis de març. (Parc Collserola) |
 |
|
 |
 Després de sis mesos tancada, a partir de setembre l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes tornarà a obrir les seves portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h. |
|
|
L'Església vella de Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració |
||
 |
||
 |
 |
|
 |
 |
|
El Parc de la Riera. Collserola |
||
 |
||
|
El Parc de
la Riera de Sant Cugat
representa
una porta d'entrada al Parc de
Collserola. La riera dón'a el seu nom al
parc i, en el seu pas pel terme
municipal de Cerdanyola del Vallès,
delimita la ciutat amb Collserola, a la
vegada que constitueix un veritable nexe
d'unió, cosa que permet un millor
apropament a la Serra.
El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important. |
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable. | |
 |
||
|
Vista de la Riera de Sant Cugat des de
la passera dels Horts |
||
|
La riera de
Sant Cugat
La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal. La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major. |
La riera rep el seu nom, aproximadament,
a l'alçada del Parc de la Pollancreda al
municipi de Sant Cugat. Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera constitu-eix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà. Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial d'Orde- nacio i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc. |
|
Parc de l'alba. Dos nous itineraris pel corredor Verd |
||
|
El 11 de juny de l'any passat
es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana
de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba. La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord. El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec- |
tada per elements que fragmenten
el territori. Però té un paper clau en el manteniment de la
connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits
(ENP). El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals. |
|
 |
||
Can Coll, Centre d'Educació Ambiental |
||
 |
||
|
Parc Natural de
la serra de Collserola La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica. Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals. Can Coll, Centre d'Educació Ambiental Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius. Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament. Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural. |
Els mestres i professors
han de preparar les
activitats en una reunió
prèvia a Can Coll amb
els educadors. Les
inscripcions comencen el
primer dia laborable de
setembre. Trobareu
detallades les diferents
propostes educatives a
l'apartat el Curs al
Parc. Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants. A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors. Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells. Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2 Telèfon fix: 93 692 03 96 Telèfon mobil: 638 56 52 77 Fax: 93 580 76 54 Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés E-mail: activitatscancoll@collserola.cat Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503 Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental |
|
Declarat bé cultural d'interès nacional el jaciment ibèric de Ca n'Oliver, a Cerdanyola del Vallès |
||
 |
||
|
El Govern ha
aprovat declarar bé
cultural d’interès
nacional, en la
categoria de zona
arqueològica, el
jaciment ibèric de Ca
n’Oliver, a
Cerdanyola del
Vallès.
El poblat ibèric de Ca
n’Oliver està situat al
sud del nucli urbà de
Cerdanyola, a la comarca
del Vallès Occidental,
al turó de Ca n’Oliver,
al barri de Montflorit,
i és per tant dins del
Parc Natural de
Collserola. És un
enclavament rellevant de
l’antic territori de la
Laietània i del món
ibèric català. La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunica-cions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció. La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultò-rics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar. |
Les
recerques arqueològiques
que s’hi ha fet han
permès establir que el
jaciment ibèric va viure
diverses fases
cronològiques que van
dels anys 550 aC, en el
període ibèric antic,
fins a l’alta edat
mitjana. És a dir, el
jaciment abasta la
gènesi de l’iberisme i
tota la vigència del món
ibèric fins a la seva
desaparició dins del
procés de la
romanització. El darrer
assentament, que data
dels segles VIII a l’XI,
tanca l’ocupació
d’aquest turó en el
passat. D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demana-va tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització. En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la pro-mulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració |
|
CALENDARI DE PAGAMENT DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS PER AL 2020 |
||
|
||
|
HORARI DE CORREUS |
||
|
-Sant
Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del
Vallès paqueteria.correos.es Tfn. 936 91 37 57 |
Dilluns a divendres: 08:30 a
20:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:00 hores Diumenges i festius TANCAT Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es: Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:30 hores |
|
|
HORARI CEMENTIRI |
Dilluns, dijous, divendres i dissabte de 8:30h a 13:30h i de 14h a 17h. Dimarts de 8:30h a 13:30h. Dimecres, tancat Diumenge de 10h a 14h. |
|
|
TRANSPORT LOCAL |
||
 |
Línies i horaris |
|
|
SALILLAS.NET ÉS
UNA WEB
PERSONAL
QUE
NO TÉ CAP SUPORT
COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT
I LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES a.salillas@gmail.com |
||
 Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900. Totalment desconeguda |
||
 Passseig de Cordelles al voltant de 1900. A la vista de la fotografia podem afirmar sense cap por, que res del que ensenya existeix |
||
 Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant dels anys 80-90 |
||
 Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva. Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a 1920 |
||
 |
||
| Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. | ||
|
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL PASSAT SEGLE |
||
| Passejant pels carrers de Cerdanyola al llarg del segle XX | ||
 |
||
|
Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola anys 1943-1945-1946-1947 |
||
|
Regidors de 1799 -2019 |
||
|
El comerç local des d'inicis del segle XX |
||
Agenda Política |
||
|
Junta de Govern Carlos Cordón Núñez - Alcalde Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia David González Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia Javier Sánchez Miras - 3è. Tinent d'Alcaldia Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia Oscar Pons - Regidor delegat |
||
Properes activitats |
||
|
|
||
|
Dimecres, 13 gener
a les 17:30h. : Hora del
conte per a menuts Narració en directe per Instagram Live - Disponible durant 4 dies en el perfil de la Biblioteca Organitza: Biblioteca Central de Cerdanyola Dijous, 14 gener a les 12:00h. : Dijous Feminista. Activitats amb perspectiva de gènere i LGTBIQ+ Comença un nou cicle dels Dijous Feminista amb 3 tallers activitats amb perspectiva de gènere i LGTBIQ+ per tal d'oferir una eina per a l'apoderament del propi cos i i les pròpies accions. Dijous, 14 gener a les 18:30h. : Cafè filosòfic Diàleg organitzat amb la finalitat de discutir sobre un tema des de la perspectiva filosòfica, amb l’objectiu d’intercanviar punts de vista i inquietuds. No cal tenir coneixements de filosofia. Coordinadora: Sílvia Staps. En directe per Instagram Live. Inscripció prèvia: a partir del 13 de gener Si les mesures Covid ho permeten, l'activitat seria presencial a la Sala Granados. |
||
|
Diumenge, 31 de gener, sessions d’1 hora. Tres torns: 10, 11 i 12 h Material ornitològica - A Can Coll Taller d’iniciació a la identificació dels ocells de Collserola. A la Feixa dels Ocells aprendrem les tècniques d’observació ornitològiques. Dijous, 18 de febrer, de 10 a 13.30 h Les tasques d'hivern a la vinya de Can Calopa Un matí per col·laborar amb les tasques pròpies d’aquesta època: podar i preparar la cobertura vegetal i el sòl. Diumenge 21 de febrer, de 10 a 12.30 h L'herbari blau - Al Centre d'Informació, Taller per experimentar la tècnica d’impressió fotogràfica coneguda com cianotípia i per descobrir l’obra de l’Anna Atkins, botànica i fotògrafa que la va donar a conèixer. ATENCIÓ: cal inscripció prèvia per telèfon a totes activitats. Més informació: 93 280 35 52 i www.parcnaturalcollserola.cat |
||
|
CINEFÒRUM : "Sessions de Xiscnèfils amb la projecció de pel·lícules en VO" - Més info http://www.xisc.org/ Hora: 21:30 h. Lloc: Teatre Ateneu Organitza: Xiscnèfils ?????????????? |
||
| Jam Session al Bar de l'Ateneu. Tots els dimecres a les 21 h. hi haurà una Jam Session al Bar de l'Ateneu, porta el teu instrument i participa. ????????? | ||
| Open Mic al Bar Irlandes THE 1916. Cada diumenge a les 19:30 h.: Micro obert per qui vulgui pujar a cantar, tocar, ballar, recitar. .???????? | ||
| La Marea Pensionista de Cerdanyola del Vallès,
Cada
dijous a les 17 h. el col·lectiu
convoca concentracións davant de l'Ajuntament de
Cerdanyola, per reclamar una actualització de les pensions en
funció de l'IPC
amb el lema "El
present i futur de les pensions, es cosa de tots i totes". |
||
|
Activitats estables |
||
|
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica Cerdanyola, terra d'Ibers 2n diumenge de mes a les 12 hores Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver Sant Martí, una església per a la pagesia 2n diumenge de mes Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h Visita guiada gratuïta a les 12 h. Església Vella de Sant Martí Activitats a Can Catà Natura És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Preu: Adults 3 €, nens 2 € -Telf: 627 433 462 i 600 259 084 Sant Iscle, una parròquia medieval 3r diumenge de mes Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat Portes obertes al MAC Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. 1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h. Activitats a Can Catà. Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu: - Fem el camí de la font nova! - Anem cap a la font vella! Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults 3 €, nens 2 € Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges. Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h. La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros |
||
|
Activitats al Museu d'Art (MAC) |
||
|
Programes de difusió del Museu d'Art de Cerdanyola PROGRAMA D’EXPOSICIONS TEMPORALS: Sala d'exposicions del MAC i Espai Arc Sala d'exposicions Elisa Arimany (BCCI VISITES GUIADES AL MUSEU: tercer diumenge del mes ales 12 h. ACTIVITATS I TALLERS FAMILIARS: segon diumenge del mes. ACTIVITATS EDUCATIVES: visites i tallers per a tots els cicles. ARTS & HEALTH. PROGRAMA DE MUSEUS I SALUT GRANS ARTISTES: PROGRAMA PER AGENT GRAN. PROGRAMA D’ART I JOVES: Festival de curtmetratges [C] Screen Plat Artístic) NIT LAB MAC Tancats al museu C. de Sant Martí, 88/ Ptge. del Llorer, 11 08290 Cerdanyola del Vallès Tel. 93 591 41 30 www.cerdanyola.cat/mac mac@cerdanyola.cat Horaris: De dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d’11 a 14 h Tots els dilluns tancat, fins i tot els festius L’accés a les exposicions temporals és gratuït. A les visites guiades i tallers s’accedeix amb el tiquet d’entrada al museu. Tots els primers diumenges de mes l’entrada al museu és gratuïta. |
||
Activitats al Poblat de Ca n'Oliver |
||
Fins al 14 de febrer de 2021: Exposició actual: Marca Hispànica. La Catalunya carolíngia (711-1000) Aquesta exposició se centra en un període de la Catalunya medieval poc conegut pel públic general: l’Alta Edat Mitjana. Una època durant la qual es van anar configurant els comtats carolingis en el marc de la Marca Hispànica, un territori de frontera entre els imperis carolingi i musulmà, que va ser l'origen de Catalunya. La mostra s’estructura en 8 àmbits temàtics: Soldats, guerrers i combatents; L’emirat Omeia al segle VIII; La conquesta musulmana; La conquesta carolíngia; Guifré el Pelós i la unitat comtal; Repoblació; Riquesa agrària i moviments econòmics; i Neix una nova església. El darrer ha estat produït pel Museu i està dedicat a la Cerdaniola de fa més de 1000 anys i s’exposen materials de Cerdanyola d’aquesta època. L’exposició ha estat organitzada pel grup de recerca DIDPATRI Didàctica del Patrimoni amb la col·laboració de Dalmau Editors i produïda per Molècula. La xarxa de professionals en museografia. L’estada de l’exposició al Museu de ca n’Oliver l’organitza l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (Museu d’Història) amb la col·laboració del CRAC i La Constància. |
||
|
Primer diumenge de mes Ca n'Oliver, un poblat iber laietà Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït. Segon diumenge de mes a les 12 h. Cerdanyola, terra d'ibers Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys. |
||
|
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00 a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa. |
||
| Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada. L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament: Entrada general: 3 € Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola). Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola. Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants) Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones. HORARIS De l'1 d'octubre al 30 de març Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h De l'3 d'Abril al 30 de Setembre: Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h Tancat: 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre |
||
| El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics. Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. |
||
|
|
||
|
Activitats al Parc del Turonet |
||
|
Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc |
||
La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i
educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs,
tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del
Turonet. Obrirà els diumenges d'11:30 a 13:30 h, al Parc
del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i
s’adreça fonamental-ment a un públic familiar.
Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es
desenvoluparan seguint les mesures corresponents de
prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és
necessària la inscripció prèvia a través del mail mediambient@cerdanyola.cat,
indicant el nom, telèfon i número de participants.
|
||
Activitats de Bambalina |
||
|
EXPOSICIONS A CA N'OLIVER |
||
|
|
||
|
Activitats a l'ATENEU |
||
| https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu | ||
|
|
||
|
Cerdanyola, cultura, natura i patrimoni |
||
|
|
||
|
Dia Internacional dels Museus Activitats estables Tots els diumenges De I’ 1 de març al 7 de juny : Jugatecambiental - Activitats familiars - Parc del Turonet . Horari: 11.30 a 13.30 h. ??? Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval - Visita guiada a les 12 h. Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els! |
||
|
|
||
|
Activitats estables
??? Tots els diumenges. Can Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.3. 0 a 14.30 h La granja de Can Coll. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,85 € La Feixa dels Ocells. Activitat d’observació d’aus per a majors de 8 anys Can Coll - CEA Des del primer diumenge de novembre Horari de 10.30 a 13.30 h Jugateca ambiental. Activitats familiars Parc del Turonet. Horari: 11.30 a 13.30 h. Del 15 de setembre al 24 de novembre Segon diumenge de mes Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost tancat |
||
Activitats a la Biblioteca Central |
||
 |
||
|
Des del passat dilluns 23/11 es pot accedir al fons de la
biblioteca sense cita prèvia, que sí caldrà per consultar
Internet i la sala d’estudi. Horaris : Matins: de dimecres a dissabte de 9.30 a 14 h. Tardes: de dilluns a dijous de 15 a 20.30 h |
||
|
EXPOSICIONS Horaris : Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h. Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h. |
||
Activitats a la Sala Enric Granados |
||
|
Horaris MATI de dimarts a dissabtes de 10:00 a 14:00 h TARDA de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h Programació : http://www.bibliotecacerdanyola.cat/events/ |
||
Programació del Cafè amb lletres de setembre a desembre 2020 |
||
Activitats del Parc Natural Collserola |
||
 |
||
|
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
|
||
Per tal de frenar la mobilitat en el territori i evitar la transmissió de la COVID-19 us informem que, fins a nou avis : - Els caps de setmana restaran tancat els centres d'atenció al públic. - S'anul-la l'agenda d'activitats del Parc. Nomes es mantenen els programes escolars. - Alguns serveis de les arees de lleure (aparcaments, lavabos, taules de picnic...) no estan operatius. Mes informació |
||
|
Especial HIVERN LA FEIXA DELS OCELLS DE CAN COLL FINS L'ÚLTIM DIUMENGE D'HIVERN Podreu contemplar els ocells més comuns dels nostres boscos, camps i jardins a la Feixa dels Ocells de Can Coll. Al Centre d’Informació també trobareu una menjadora on es poden fer observacions. Activitat gratuita-Edat recomanada + mes de 8 anys De 10.30 a 13.30 h. - ores Diumenge 31 de gener a Can Coll MATINAL ORNITOLÒGICA Visitarem la feixa dels ocells, una instal·lació d’educació ambiental i suport a l’avifauna equipada amb menjadores on podrem gaudir dels ocells de ben a prop. A càrrec dels tècnics del Parc. Tres torns: 10, 11 i 12 h Diumenge 21 de febrer de 10 a 12.30 h al Centre d'Informació HERBARI BLAU Xerrada i taller per descobrir l’obra d’Anna Atkins i la seva tècnica d’impressió fotogràfica: la cianotípia. Fareu el vostre propi Herbari Blau. A càrrec de Pere Moya, fotògraf i educador ambiental. Diumenge 21 de febrer a Can Coll UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana. Podreu descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del temps. Dos torns 11.15 i 12.30 h Dissabte 13 de març de 9 a 12 h. al Centre d'Informació EL PAS DEL GLÒRIA A COLLSEROLA Ruta per diferents ambients sensibles als efectes del canvi climàtic. A càrrec de Patricia Rovira, biòloga i educadora ambiental. Diumenge 21 de març de 10 a 13.30 h al Centre d'Informació LA RIERA DE VALLVIDRERA, UN MÓN DE SENSA- CIONS. Tot passejant vora l’aigua, descobrirem un preciós tram de bosc de ribera. A càrrec de Pilar Herrero, biòloga i educa-dora ambiental. |
||
|
|
||
|
DESCOBERTES EN FAMILIA Una passejada pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. Menors de 3 anys gratuït. Dissabte 30 de gener : Endivina qui soc Dissabte 13 de febrer : La petjada dels senglars Dissabte 20 de març : Seguint l'aigua |
||
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
PASSEJADES AL VOLTANTS DEL CENTRE
D'INFORMACIÓ
|
||
|
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA Obert els diumenges de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 |
||
|
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per a 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. Visites a la granja de Can Coll |
||
MATINALS A COLLSEROLA Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos. Durada 3 hores Horari: de 10:00 a 13:00 h De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552 - Màxim 25 persones per grup Preu per grup 109,10 €. Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera. Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera. A Can Coll Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn. Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn. |
||
|
VOLS COL·LABORAR? Què et semblaria venir al Parc a col·laborar en la millora d'algun dels seus espais? Si tens temps i ganes et convidem a participar-hi. Consulteu horari i forma d'inscripció de cada proposta al web del Parc Mès de 18 anys. Cal inscripció prèvia. Activitat gratuïta Consulteu web del Parc : www.parcnaturalcollserola.cat Dissabte 30 de gener MANTENIMENT D'UNA ANTIGA REPOBLACIÓ Seguiment del creixement dels d’arbres d’una antiga repoblació. Coorganitzat amb la Casa de l'Aigua Diumenge 14 de febrer SEGUIMENT D'ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES Itinerari per geolocalitzar i caracteritzar els focus d'espècies exòtiques invasores Coorganitzat amb Centre de Natura Can Soler. Dijous 18 de febrer TASQUES D'HIVERN A LA VINYA DE CAN CALOPA Col·labora en la poda, preparació del sòl i la coberta vegetal de la vinya de Can Calopa. Coorganitzat amb l'Olivera-Can Calopa de dalt. Dissabtes 20 de febrer SEGUIMENT D'ESPÈCIES EXÒTIQUES INVASORES Itinerari per geolocalitzar i caracteritzar els focus d'espècies exòtiques invasores. Coorganitzat amb el Castell de Torre Baró Dissabte 20 swe març CONDICIONAMENT DE LA FONT DE CAN CALOPA Actuació de recuperació del camí d'accès a l'espai de la font. Coorganitzat amb l'Olivera-Can Calopa de dalt- |
||
| NITS D'ASTRONOMIA | ||
 |
||
|
Sessions d'iniciació a l'observació d'estels, constella-cions i
altres cossos celestes.
L’activitat combina explicacions teòriques: què són les
estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb
observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a
ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys
de 10 inscrits se suspendrà l'activitat. Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 21 a 23 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc. Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552. Places limitades. Preu : 5,40€ Edat recomanada: + de 12 anys. Divendres 12 de febrer Sírius despunta al triangle d'hivern, al Centre d’Informació Divendres 12 de març 2 Orió a la caça de les Plèiades, a Centre d'Informació |
||
D'EXCURSIÓ AMB... Us proposem descobrir el Parc de la mà d'alguna de les entitats del territori que se'l coneixen abastament. Dimarts 16 de febrer DEPANA. CAMINANTS COLLSEROLA Circular: Sant Cugat-Can Coll-Sant Cugat Diumenge 21 de febrer COLLSEROLA VERDA Vall de Sant Iscle Dimarts 16 de març DEPANA. CAMINANTS COLLSEROLA De Sant Cugat a Vallvidrera |
||
| PASSEJADES TEMÀTIQUES | ||
 |
||
| Una passejada tranquil·la pels entorns
del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la
mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu
realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del
Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un
tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor
que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà
una visió general d’aquest espai natural. Horari: De les 11:00 a les 13:30 h. Inscripcions el mateix dia de la passejada, al taulell del Centre d’Informació. (No es fan reserves prèvies). Màxim de 20 persones per sortida. Preu: 1,85 € per persona. Dissabte 27 de febrer Petits mamífers al Parc Dissabte 27 de març 27 L’alzinar mediterrani |
||
|
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA.
Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a
divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc
932.803.552. Horari de 9.30 a 15 hores |
||
|
QUÈ TROBAR ALS CENTRES CENTRE D’INFORMACIÓ* Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL * Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions. La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA* Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament. |
||
| CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS | ||
| CENTRE D’INFORMACIÓ* Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats. CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL* Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396 activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA* Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17 PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola. PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS* Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874 * Gestionats pel Consorci |
||
LLOCS D'INTERÈS (amb Google Maps) |
||
|
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º Cases modernistes al carrer de Sant Francesc 41.494483º, 2.143034º Castell de Sant Marçal. 41.490684º, 2.114799º Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Ermita de Santa Maria de les Freixes. 41.479020º, 2.142564º Ermita de Sant Iscle 41º28'03.9", 2º09'02.0" Església i rectoria de Sant Martí. 41.491344º, 2.139979º Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Masia de Can Canaletes i aqüeducte. 41.479157º, 2.142362º Masia de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll 41.28'25.44" , 2º07'28.35" Masia de Can Fatjó del Molí. 41º.484013º, 2º127144º Masia de Can Miró. 41.501460º, 2.102093º Masia de Can Serraparera. 41.496042º, 2.130091º Paratge de Canaletes. 41.483073º, 2.143356º Bosc Gran de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Monument a Europa 41.485378º, 2.128094º Parc Esportiu Guiera -Avda. de Guiera 6-8 41.483350º, 2.139192º Parc Tecnològic del Vallès 41.484886º, 2.127711º Jutjats 41.484005º, 2.143957º Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera 41.489279º, 2.144290º FESTA MAJOR Primer cap de setmana del maig MUSEUS Ca N’Olivé (Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º Museu de Ca n’Ortadó: Plaça de Sant Ramon, 23-24. Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins. 41.488767º, 2.135999º Museu i Poblat ibèric 41.480617º,2.134068º OFERTA CULTURAL: Festival de Blues (octubre) VARIS Ajuntament -Pl. Francesc Layret, s/n 41.491027º,2.140686º Pavelló d'esports (Compleix Esportiu Municipal Can Xarau) 41.494471º, 2.139991 L'Ateneu. -Carrer Indústria, 38-40 41.488106º,2.140945º Biblioteca Central -Avda de Catalunya 41.492544º, 2.142231º Pl. Sant Ramon i Monument Republica 41.489107º, 2.136014º Columnes d'Alfaro (UAB) 41.497103º, 2.110553º Parc de Cordelles 41.496174º, 2.133794º Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya) 41.492656º, 2.147392º Estació Renfe Cerdanyola-Universitat 41.497040º, 2.115583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra 41.500968º, 2.090583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma 41.502824º, 2.102540º Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg. d'Horta s/n 41.486486º, 2.144069º Àrea de Can Coll (restaurant, àrea de lleure) Montflorit 41.472626º, 2.127352º Zona Esportiva del Bosc Tancat -carrer Riu Sec s/n 41.501639º, 2.130923º |
||
TELEFONS D'INTERÈS |
||
SERVEIS LOCALS Ajuntament (centraleta): 935 808 888 Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888 010 - Informació Ciutadana: 010 Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133 Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369 Casal de Joves Altimira: 935 805 869 Deixalleria Municipal: 936 917 442 Parc Tecnològic: 935 820 100 Piscina Municipal: 936 917 704 SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 Servei Informació Juvenil: 935 806 119 Servei Local Català: 935 802 751 Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322 UAB: 935 811 000 SERVEIS GENERALS Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710 Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720 Avaries aigua potable: 933 422 000 Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750 Avaries Endesa: 800 760 706 Biblioteca Central: 935 807 602 Correus: 936 913 757 Gas Natural (Avaries): 900 750 750 Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100 Correus: 936 913 757 CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647 Dones per la Igualtat: 935 801 398 El Safareig: 935 806 151 Funerària Truyols: 935 809 710 Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515 RENFE Rodalies: 936 918 869 Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292 Servei Local de Català: 935 802 751 Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016 Taxi (Fonotaxi): 933 001 100 URGÈNCIES Emergències: 112 Ambulàncies: 061 Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències) Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700 Bombers: 085 Policia Local : 092 / 936 912 000 Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502 Policia Nacional (Urgències): 1091 Policia Nacional (DNI): 935 942 489 Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120 SALUT Alcohòlics Anònims: 933 177 777 Parkinson Catalunya: 935 800 311 Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953 Ambulàncies (Urgències): 061 As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099 Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444 Planificació familiar: 935 942 199 CAPS Cita prèvia atenció primària: 937 284 444 CAP Canaletes: 935 910 740 CAP Fontetes: 935 944 470 CAP La Farigola: 936 919 589 CAP Serraparera: 935 806 363 CAP 2 (Urgències): 935 942 216 CAP 2 (Visites): 935 942 111 ASSOCIACIONS DE VEÏNS AV Banús-Bonasort : 935 807 078 AV Canaletes: 666 38 78 38 AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93 AV Can Cerdà: 93 580 05 61 AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62 AV La Farigola: 637 52 62 38 AV Les Fontetes: 93 691 91 51 AV Quatre Cantons: 93 580 46 11 AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27 AV Sant Ramon: 93 692 52 22 AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29 AV Serragalliners: 627 64 68 07 AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56 AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27 AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19 Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550 Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594 |
||
Mapa del món |
||
Sobre la Serra de Collserola |
||
|
Patrimoni
construït — Castells medievals Fortificació medieval Penya del Moro Castellciuró Castell del Papiol Castell de Torre Baró — Ermites i esglésies Santa Maria de Valldonzella Sant Cebrià i Santa Justina Santa Creu d'Olorda Santa Maria de Vallvidrera Santa Maria de les Feixes La Salut de Sant Feliu de Llobregat Temple del Tibidabo La Salut o Santa Eulàlia de Madrona Sant Adjutori Sant Medir Sant Pere de Romaní Sant Bartomeu de la Quadra — Masies Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat) Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat) Can Balasc (Barcelona) Can Baró (Sant Just Desvern) Can Bell (Sant Cugat del Vallès) Can Borrell (Sant Cugat del Vallès) Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès) Can Bova (Sant Cugat del Vallès) Can Calopa de Dalt (Barcelona) Can Campmany (Molins de Rei) Can Candeler (Sant Just Desvern) Can Carbonell (Sant Just Desvern) Can Castellví (Barcelona) Can Catà (Cerdanyola del Vallès) Coll (Cerdanyola del Vallès) Can Cortès (Sant Cugat del Vallès) Can Coscoll (Sant Just Desvern) Can Fatjó (Sant Just Desvern) Can Gelabert (Sant Just Desvern) Can Maimó (El Papiol) Can Masdeu (Barcelona) Can Monmany (Sant Cugat del Vallès) Can Padrosa (Sant Just Desvern) Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat) Can Ribes (Molins de Rei) Can Tintorer (Molins de Rei) Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès) Can Vila (Sant Just Desvern) Can Vilagut (Molins de Rei) Granja Can Llevallol (Barcelona) Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat) Vil·la Joana (Barcelona) Torre Negra (Sant Cugat del Vallès) — Fonts de Cerdanyola
|
||