El temps a Cerdanyola del Vallès
 Farmàcies de guàrdia

 
 
 Nous nínxols al cementiri municipal substituint als derruïts a la zona de panteons. (11-9-2021)
   



Esport cap de setmana



 
Segona RFEF
CERDANYOLA - AE PRAT        

Divisió d'Honor Juvenil
CF. DAM - CERDANYOLA    
 
   



Una teràpia gènica cura en rates
la malaltia de Morquio A




 
Un equip de recerca de la UAB ha generat el primer model de rata que desenvolupa els greus símptomes que experimenten els pacients amb la malaltia, amb greus alteracions en l’esquelet i els cartílags. L’equip ha desenvolupat una teràpia gènica que cura completament els animals amb una única injecció intravenosa del vector viral. La recerca s'ha publicat a Nature Communications.

La mucopolisacaridosi tipus IVA, o malaltia de Morquio A, és una malaltia rara causada per una deficiència de l’enzim GALNS que provoca altera-cions en el desenvolupament de l’esquelet (displàsia esquelètica), un deteriorament ràpid dels cartílags i complicacions en el cor i en la tràquea que en molts casos dificulten la respiració i provoquen la mort prematura. Els primers símptomes es detecten cap als dos anys, i en els casos més greus l’esperança de vida no arriba als 20 anys d’edat. No hi ha cura per a la malaltia i les teràpies actuals de reemplaçament enzimàtic, basades en l’administració de l’enzim, milloren les condicions de vida, però no corre-geixen els greus problemes esquelètics.

Investigadors de la UAB han generat la primera rata model de Morquio A que desenvolupa la malaltia tot presentant, a diferència dels ratolins model existents, les anomalies a l’esquelet, als cartílags, a les vàlvules del cor i a la tràquea que presenten els pacients humans. Per fer-ho, han emprat la tecnologia d’edició genètica amb CRISPR/Cas9 per la genera-ció d’una rata amb la mateixa mutació en el genoma que dona lloc a la versió mes severa de la malaltia en pacients humans.

A continuació, i per primer cop, els investigadors han aconseguit curar completament els animals mitjançant el desenvolupament d’una teràpia gènica basada en l’administració d’un vector viral que codifica per l’enzim GALNS. Una sola injecció intravenosa del vector viral permet la biodistri-bució i expressió ubiqua del gen terapèutic, sobretot a nivell de tot el sistema esquelètic. Això, permet recuperar a llarg termini la producció de l’enzim en l’esquelet de l’animal, evitant les alteracions en els ossos, i
també en els cartílags, la tràquea i el cor.

“L’administració de la teràpia gènica en rates model de tant sols quatre setmanes reverteix completament els efectes de la malaltia, les alteracions en el creixement dels ossos, les malformacions i fragilitat de les dents, les patologies en els cartílags de les articulacions, així com les complicacions cardiorespiratòries degudes a les afectacions en la tràquea i en el cor”, explica la investigadora de la UAB Fàtima Bosch, directora de l’estudi.

Actualment, no existeix cap teràpia gènica que s’estigui aplicant en pacients de Morquio A. La nova teràpia desenvolupada a la UAB resulta en la produc-ció crònica de l’enzim en tot el cos i especialment en els ossos. Per tant, podria permetre tractar els infants diagnosticats de la malaltia quan encara són molt petits, moment en que l’activitat de creixement dels ossos és molt gran i els efectes en l’esquelet no són irreversibles.

“La teràpia gènica desenvolupada pel nostre equip mostra un gran potencial per corregir els efectes de la malaltia de Morquio A en humans. Ara caldrà fer més estudis per comprovar la biodistribució i la seguretat del vector terapèu-tic a llarg termini en animals grans per poder passar a la fase clínica”, conclou la doctora Bosch.

L’estudi, publicat avui a Nature Communications, ha estat coordinat per la investigadora de la UAB Fàtima Bosch, directora del Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG) de la UAB, i ha comptat amb la participa-ció d’investigadors i investigadores del CBATEG i del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB; del Departament d’Anatomia i Sanitat Animal i la Facultat de Veterinària de la UAB; del Centro de Investiga-ción Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM); i de la Unitat d’Imatge Molecular del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO).

(uab.cat) 9/9


Els carrils centrals de la C-32
i la C-33 quedaran alliberats
 aquest octubre




 
 
Peatge de Mollet
 
 Peatge de Vilasar
• Les obres de desmuntatge de l’espai dels peatges es van iniciar el mateix 1 de setembre

El Departament de la Vicepresidència, i de Polítiques Digitals i Territori preveu, d’acord amb el contracte adjudicat el 31 d’agost passat, acabar el desmuntatge de les cabines de peatges dels carrils centrals de les autopis-tes C-32 i C-33 a finals d’octubre. Els treballs, de fet, van començar el mateix dia 1 amb el desviament de serveis.

Aquesta setmana s’estan duent a terme els treballs que han de desviar el trànsit rodat cap als laterals de la via i possibilitar l’entrada de maquinària al tronc central. Concretament, entre aquesta nit passada, als peatges de Mollet, de la C-33, i Vilassar, de la C-32, i la d’avui, als d’Arenys i Santa Susanna, tots dos a la C-32, s’han dut a terme les tasques de marcatge del terra i instal·lació de cons.

Cons que, entre demà dijous i dimarts de la setmana vinent, seran substituïts per elements de seguretat fixes de formigó. Posteriorment, s’iniciarà el desmuntatge físic de les cabines.

Un cop acabada aquesta primera fase, el trànsit tornarà als carrils centrals i s’iniciarien els treballs de desmuntatge de la resta de cabines i la restitució del ferm.

El peatge de Mollet de la C-33 consta de 18 vies; el de Santa Susanna, de la C32, de 26; el de Vilassar, de la C-32, de 14; i el d’Arenys, a la C-32, de 30.

Aquests treballs estan inclosos en el contracte de manteniment adjudicat el 31 d’agost passat per 8,4 milions d’euros.

(govern.cat) 9/9



 Ascamm confirma su participación en Equiplast 2021




 
 
Ascamm estará ubicado con 19 m2 en el Pabellón 3, estand E66 y contará con la participación de algunas de sus empresas asociadas, así como muestras en forma de piezas de sus miembros. Ascamm pretende, con esta participación, mostrar que el sector de moldes y matrices sigue innovando e invitará a los clientes a volver a consumir progresivamente en Km0, para apoyar y conseguir los Objetivos de Desarrollo Sostenible.

También presentará su proyecto de FP dual y la nueva línea única en España de Fabricación Mecánica especialización de Moldes y Matrices, que está llevándose a cabo con dos Institutos.

Ascamm también explicará durante la feria las ventajas que representa para las empresas formar parte de la única Comunidad de Moldes y Matrices que existe, especialmente en un contexto como el actual, en el que es más necesario que nunca crear sinergias y apostar por el conocimiento.

Por último, presentará el nuevo directorio de empresas de Moldes y Matrices de España, elaborado en colaboración con Feamm y que entregará a todos los clientes que pasen por el estand.
 




La fábrica de Ercros en Cerdanyola reduce su indice de frecuencia un 30%



 
 
En concreto, el índice de frecuencia general de accidentes –que mide los accidentes entre el personal propio y externo (con y sin baja) por cada millón de horas trabajadas– se redujo un 30% si lo comparamos con la media de los últimos cinco años.

Este centro tiene certificadas la gestión de la seguridad laboral según la norma ISO 45001, la gestión medioambiental según la norma ISO 14001, y la gestión de la calidad según la norma ISO 9001; y verificadas sus emisiones de CO2 de acuerdo con la norma ISO 14064.

El desempeño de Ercros en todas las vertientes de la sostenibilidad le ha valido la clasificación Platinum, otorgada por el rating internacional EcoVadis, al obtener una puntuación de 81 sobre 100; con esta puntuación Ercros se sitúa entre el 1% con mejor cumplimiento en
criterios ASG (ambientales, sociales y de gobernanza) de las 75.000 compañías evaluadas. Asimismo, la empresa ha sido certificada como CSR Company en la categoría Excellence, por el programa Responsible Care del sector químico mundial.

La fábrica de Cerdanyola está encuadrada en la división de química intermedia de Ercros. Emplea de forma directa a casi 100 personas y en 2020 facturó 24 millones de euros. Exporta el 86% de su producción y es el tercer fabricante del mundo de polvos de moldeo, un tipo de polímero que se produce a partir de urea y melamina, que se utiliza principalmente para fabricar materiales eléctricos (interruptores, enchufes) y sanitarios (tapas y asientos de sanitarios, accesorios).

(prevencionar.com) 
 



Tercer  número de la revista Talaia editada per a les poblacions de Cerdanyola i Ripollet

7 juny 1931




 













Font: Arxiu Jaume Mimó i Llobet



 ALDI obre un supermercat
 a Cerdanyola




 
El proper dia 15, Aldi arribarà per primer cop a Cerdanyola de Vallès , amb una botiga situada a la carretera de Barcelona, número 175 (la Farigola),
que tindrà una superfície comercial de prop de 1.100 metres quadrats i comptarà amb un equip de 19 empleats .

El nou supermercat serà el número 76 de Catalunya
.




El Govern aprova noves mesures de contenció davant de la COVID-19



    
 - La nova resolució deixa de limitar les reunions o trobades familiars a un màxim de 10 persones així com el 70% a l’assistència a actes i cerimònies civils o religiosos
- El Govern ha aprovat també un canvi en els criteris reguladors del dret de reunió

El Govern de la Generalitat ha aprovat, en el marc del Procicat, la pròrroga de les mesures de contenció davant la Covid-19 a Catalunya publicades el passat divendres 3 de setembre.

La nova resolució elimina la limitació de les reunions o trobades familiars i de caràcter social, tant en l’àmbit públic com en el privat, a un màxim de 10 persones, llevat que es tracti de convinents. No obstant, el Govern segueix mantenint com a recomanació limitar les trobades a un màxim de deu persones.

També s’ha eliminat la limitació a un 70% de l’aforament als actes i cerimònies civils o religioses, inclosos casaments, culte i cerimònies fúnebres. Totes dues mesures havien de comptar amb l’aval previ del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

D’altra banda, les competicions esportives que es desenvolupin a l’aire lliure en equipaments amb aforament superior a les 10.000 persones, l’aforament màxim passa d’un 30 a un 40%. A més, en instal·lacions i

equipaments en espais tancats que tinguin un aforament de més de 10.000 persones, a partir d’ara es permet un màxim d’un 30% de l’aforament.

 Les mesures entraran en vigor a partir d’aquest divendres.

El Govern introdueix canvis en els criteris reguladors del dret de reunió

El Govern, a través d’un informe de l’Agència de Salut Pública, ha aprovat també canvis en els criteris reguladors del dret de reunió amb la finalitat de fer compatible el dret de manifestació amb la preservació del dret a la salut.

En relació a actualment, s’elimina l’obligatorietat de fer concentracions estàtiques sense desplaçament de la capçalera ni de la resta d’assistents, així com el tancament dels accessos al transport públic més propers.

No obstant, es segueix demanant una distància d’1’5 metres entre assistents llevat que per pertanyin a la mateixa bombolla de convivència, així com mantenir un control d’aforament per adequar el número d’assistents al compliment de l’espai mínim per persona. L’informe també demana limitar l’ús de pancartes o altres objectes compartits, així com mesures d’higiene com l’ús obligatori de la mascareta o fomentar l’ús de gels hidroalcohòlics.

(govern.cat) 7/9



Dies internacionals i Mundials



 
 
 
13 de setembre - Dia Internacional de la Xocolata
13 de setembre - Dia del Programador
13 de setembre - Dia Mundial de la Sèpsia
13 de setembre - Dia del Bibliotecari
13 de setembre - Dia del Professor de Natació
14 de setembre - Dia Mundial de la Dermatitis Atòpica
15 de setembre - Dia Internacional de la Democràcia
15 de setembre - Dia Europeu de la Salut prostàtica
16 de setembre - Dia Internacional de la Preservació de la Capa d'Ozó
16 de setembre - Dia Mundial del Limfoma
17 de setembre - Dia Mundial de la Seguretat del Pacient
17 de setembre - Dia Mundial de la Síndrome de Kleefstra
18 de setembre - Dia Internacional de la Igualtat Salarial
18 de setembre - Dia Internacional de Panda Vermell
18 de setembre - Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia i Sang de Cordó Umbilical
18 de setembre - Dia Mundial de les Platges
18 de setembre - Dia Mundial de la Quiropràxia
18 de setembre - Dia Mundial de la Neteja
18 de setembre - Dia Mundial de l'Ètica Mèdica
18 de setembre - Dia Mundial del Programari Lliure
18 de setembre - Dia Mundial del Bambú
18 de setembre - Dia Mundial de la Síndrome de Pitt-Hopkins
19 de setembre - Dia Internacional de Conscienciació sobre la Mossegada de Serp
19 de setembre - Dia Mundial de l'Aperitiu
20 de setembre - Dia Internacional de l'Esport Universitari
21 de setembre - Dia Internacional de la Pau
21 de setembre - Dia Mundial de l'Alzheimer
21 de setembre - Dia Internacional contra els Monocultius d'Arbres
21 de setembre - Dia de l'Artista Plàstic
21 de setembre - Dia Mundial del Paganisme
22 de setembre - Dia Mundial sense Cotxe
22 de setembre - Dia Mundial del Rinoceront
22 de setembre - Dia Internacional del Mim
22 de setembre - Dia Europeu sense Cotxes
23 de setembre - Dia Internacional Contra l'Explotació Sexual i el Tràfic de Persones
23 de setembre - Dia Marítim Mundial
23 de setembre - Dia Internacional de les Llengües de Senyals
23 de setembre - Dia Internacional de la Bisexualitat
24 de setembre - Dia Internacional d'Investigació contra el Càncer
24 de setembre - Dia Mundial de el Càncer de Tiroides
25 de setembre - Dia Internacional de la Atàxia
25 de setembre - Dia Mundial del Farmaceutico
26 de setembre - Dia Internacional per a l'Eliminació Total de les Armes Nuclears
26 de setembre - Dia Mundial de la Retinosi Pigmentària
26 de setembre - Dia Internacional de les Persones Sordes
26 de setembre - Dia Mundial de la Anticoncepció
26 de setembre - Dia Mundial de Prevenció de l'Embaràs no Planificat en Adolescents
26 de setembre - Dia Europeu de les Llengües
26 de setembre - Dia Interamericà de les Relacions Públiques
27 de setembre - Dia Mundial del Turisme
27 de setembre - Dia Europeu del Donant de Medul·la Òssia
28 de setembre - Dia Mundial contra la Ràbia
28 de setembre - Dia Internacional de el Dret d'Accés Universal a la Informació
28 de setembre - Dia d'Acció Global per l'accés a l'avortament legal i segur
28 de setembre - Dia Internacional de la Síndrome Arnold Chiari
29 de setembre - Dia Mundial del Cor
29 de setembre - Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Rebuig d'Aliments
30 de setembre - Dia Internacional de la Traducció 



Tal com díu el refrany
pel setembre  ...




Bon temps pel setembre, millor pel desembre.
Compra estores pel setembre; cera, per l’octu¬bre, i llard pel novembre, i aniràs bé sempre.
Del setembre a la tardor, torna la calor.
Des del setembre a l’agost, beu vi vell i no beguis most.
El mes de setembre és el pitjor de l’any; els malalts es moren i els bons prenen dany.
El setembre bo és, si no plou en tot el mes.
El setembre s’enduu els ponts o eixuga les fonts.
Els bolets collits pel setembre, al matí són frescals i al migdia els cucs se’ls mengen.
La bona fusta per obrar pel setembre l’has de tallar: per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella talla l’estella.
Lluna setembral, la més clara de l’any.
Es relaciona la salut amb la lluna, i adverteix que la lluna de setembre no és bona.
Pel mes de setembre, es talla el que penja (Es refereix al raïm).
Pel setembre, a collir ametlles.
Pel setembre, cull les pomes abans no vinguin les bromes.
Pel setembre, deixa l’arreu, i sembra del teu.
Pel setembre, el dia duu espardenyes (Camina lleuger cap a la posta).
Pel setembre, els trons, ni dolents ni bons.
Pel setembre, les perdius són fetes.
Pel setembre, primer arrabassa i després sembra.
Pel setembre, vi per vendre.
Pluges de setembre, engreixen l’ovella (Són bones per als prats).
Pluja a darrers de setembre, per l’octubre bolets sembra.
Quan el setembre és a la fi, les garrofes a collir.
Raïm de setembre, te’n llepes els dits.
Setembre fruiter, alegre i fester.
De Sant Miquel a Sant Miquel, fa una mateixa mar i un mateix cel.
De Sant Miquel a Tots Sants, cigronets a grapats (Els «cigronets » són núvols petits).
Els camps, per Sant Miquel, esperen l’aigua del cel.
Per Sant Gil, si Déu ho vol, tots els sastres al gresol.



Nou plànol guia per a facilitar la mobilitat sostenible al Parc Natural
de l'Alt Pirineu





 
El plànol-guia inclou tota la regulació existent dels accessos del Parc a nivell cartogràfic i informació sobre el transport públic, els serveis de taxis, les àrees per a autocaravanes, i la normativa de circulació motoritzada, entre altres

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb quasi 80.000 ha de superfície, la major part de les quals a alta muntanya, és un dels parcs on l’accés tant a peu com amb vehicle és més difícil. Amb l’objectiu de millorar la informació disponible per als visitants que per diverses raons no poden accedir a peu al Parc i d'afavorir l’ús del transport públic i de baix impacte ambiental, s’ha editat un plànol-guia sobre la mobilitat sostenible al Parc.

Per tal que els visitants puguin accedir al Parc procurant el mínim impacte sobre el medi, el plànol-guia inclou, entre altres informacions, les parades de transport públic més properes al Parc, els pobles on es pot llogar bicicletes normals i elèctriques, els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, les àrees per a autocaravanes o els contactes dels serveis de taxis locals.

A més , en els darrers anys, per a garantir la conservació dels valors naturals i les activitats tradicionals del Parc i la seguretat dels visitants, els ajuntaments i les entitats municipals descentralitzades propietàries de les forests comunals han aprovat regulacions de les pistes de muntanya dels seus termes municipals. Algunes d’aquestes pistes tenen l’accés als visitants tancat durant tot l’any i, altres, només durant l’hivern.

Per a facilitar la planificació dels trajectes amb vehicle 4x4, en aquest nou plànol-guia les pistes apareixen seguint un codi de colors segons el tipus de regulació. Amb l’objectiu de difondre i afavorir el compliment de la normativa vigent, també s’hi ha inclòs les normes bàsiques de circulació motoritzada al medi natural.

I, per últim, en aquest nou document s’hi explica la regulació de la muntanya d’Àreu i el sistema de reserva d’aparcament durant l’estiu, que s’ha implantat aquest mateix any, així com informació sobre la regulació privada i el servei d’excursions en 4x4 de la muntanya de propietat particular de Lladorre.


La facultad de Veterinaria de la
UAB, septima entre las  mejores
del mundo



 
El prestigioso ranking de Shanghai sitúa a la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), 7º lugar, y a la Universidad Complutense de Madrid, 12º posición, entre las mejores universidades del mundo que imparten Ciencias Veterinarias

Un año más, se ha hecho público el ranking de Shanghai, el Academic Ranking of World Universities (ARWU). Este ranking es una de las clasifi-caciones de instituciones de educación superior más prestigiosas, para muchos la más importante del mundo.

En el ámbito de las Ciencias Veterinarias, la primera universidad que imparte dicha materia en España que aparece reflejada en el ranking es la Facultad de Veterinaria de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), que se sitúa en el séptimo lugar de las 300 facultades de veterinaria de todo el mundo que recoge la clasificación. Si bien, el pasado año ocupó el 5º lugar.

La siguiente universidad española en aparecer en la lista es la Universi-dad Complutense de Madrid, que se encuentra en la doceava posición en el ámbito de las Ciencias Veterinarias, ascendiendo dos puestos respecto al pasado año. Completando el pódium de veterinaria español aparece la Universidad de Murcia, en el puesto 32.

Por otra parte, las universidades de León, Córdoba, Santiago de Compos-tela y Zaragoza, se sitúan entre las 100 mejores valoradas. Entre los puestos 150 y 200, se encuentran la Universidad de las Palmas de Gran Canaria, la Universidad de Lleida, y la Universidad de Extremadura.

En términos globales, la Facultad de Veterinaria de Gante se encuentra, como el pasado año, en la primera posición de la prestigiosa lista. Le acompañan en el pódium la Universidad Agrícola de Nanjing, (China), que, en comparación con el año anterior, ha irrumpido desde la 13º hasta el 2º puesto, y en tercera posición se encuentra la Universidad de Medicina Veterinaria de Hannover (Alemania).

El Academic Ranking of World Universities (ARWU) se publicó por primera vez en junio de 2003. ARWU considera seis indicadores objetivos para clasificar las universidades: el número de estudiantes y profesores galardonados con el Premio Nobel o con la Medalla Fields, el número de artículos científicos de alto impacto seleccionado por Thomson Reuters, el número de artículos publicados en las revistas Nature y Science, el número de artículos indexados en el Science Citation Index - Expanded and Social Sciences Citation Index, y el rendimiento relativo de cada universidad.

El prestigioso ranking de Shanghai sitúa a la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), 7º lugar, y a la Universidad Complutense de Madrid, 12º posición, entre las mejores universidades del mundo que imparten Ciencias Veterinarias

Un año más, se ha hecho público el ranking de Shanghai, el Academic Ranking of World Universities (ARWU). Este ranking es una de las clasifica-ciones de instituciones de educación superior más prestigiosas, para muchos la más importante del mundo.

En el ámbito de las Ciencias Veterinarias, la primera universidad que imparte dicha materia en España que aparece reflejada en el ranking es la Facultad de Veterinaria de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), que se sitúa en el séptimo lugar de las 300 facultades de veterinaria de todo el mundo que recoge la clasificación. Si bien, el pasado año ocupó el 5º lugar.

La siguiente universidad española en aparecer en la lista es la Universidad Complutense de Madrid, que se encuentra en la doceava posición en el ámbito de las Ciencias Veterinarias, ascendiendo dos puestos respecto al pasado año. Completando el pódium de veterinaria español aparece la Universidad de Murcia, en el puesto 32.

Por otra parte, las universidades de León, Córdoba, Santiago de Compostela y Zaragoza, se sitúan entre las 100 mejores valoradas. Entre los puestos 150 y 200, se encuentran la Universidad de las Palmas de Gran Canaria, la Universidad de Lleida, y la Universidad de Extremadura.

En términos globales, la Facultad de Veterinaria de Gante se encuentra, como el pasado año, en la primera posición de la prestigiosa lista. Le acompañan en el pódium la Universidad Agrícola de Nanjing, (China), que, en compara-ción con el año anterior, ha irrumpido desde la 13º hasta el 2º puesto, y en tercera posición se encuentra la Universidad de Medicina Veterinaria de Hannover (Alemania).

El Academic Ranking of World Universities (ARWU) se publicó por primera vez en junio de 2003. ARWU considera seis indicadores objetivos para clasificar las universidades: el número de estudiantes y profesores galardo-nados con el Premio Nobel o con la Medalla Fields, el número de artículos científicos de alto impacto seleccionado por Thomson Reuters, el número de artículos publicados en las revistas Nature y Science, el número de artículos indexados en el Science Citation Index - Expanded and Social Sciences Citation Index, y el rendimiento relativo de cada universidad.

(diarioveterinario.com)



Recuperació del mur del Jardinet
de la Senyora Coll, en Can Coll


 

Al llarg d’aquests mesos d'estiu (juliol i agost) es portaran a terme al Centre d’Educació Ambiental de Can Coll les obres que serviran per millorar el mur perimetral que voreja l’espai conegut com Jardinet de la Senyora Coll. Aquest emplaçament és un dels entorns d’ús habitual per l’alumnat, sobretot dels grups d’Educació infantil, que visiten el centre d’educació ambiental de Can Coll. Allà es on gaudeixen de les estones de lleure abans i després de portar a terme les activitats amb l’equip d’educació del centre.

Un espai privilegiat gràcies a la bellesa natural que li donen els arbres que hi són presents, on a més dels fruiters hi destaca un gran cedre; però també per la comoditat que suposa per l’estada d’infants i professorat, com espai de joc segur i agradable.

L’origen d’aquest espai emblemàtic de Can Coll es remunta a la dècada de 1920, quan el mas va experimentar un procés de “modernització” tant de l’interior com dels entorns de la casa per adaptar la construcció a una estètica més pròpia de la seva època. Amb aquesta idea van refer moltes de les baranes que vorejaven els horts i els camps.

Tanmateix, les cròniques expliquen que uns anys més tard, al 1935, la família Serra, propietària de la masia en aquells moments, va continuar amb les obres en aquest espai adjacent a la capella. Va ser la celebració del casament d’una de les filles de la nissaga el fet que va motivar que
Joan Serra decidís embellir el jardí i donar-li l’aparença amb que ha arribat fins als nostres dies. Per cert, que la “Senyora Coll” era en aquella època
Maria Teresa Espasa Rius, dona de l’amo Serra.

El pas del temps, però, s’ha deixat notar i en els darrers anys l’estat de conservació del Jardinet de la Senyora Coll s’havia vist afectat, motiu pel qual ha estat necessari el plantejament d’una intervenció de restauració per arranjar-lo de manera  permanent i segura. En aquest sentit, les obres que van començar el passat 19 de juliol s’han iniciat amb el desmuntatge del mur de maons i de la balustrada de rajoles que forma el perímetre d’aquest espai per la banda de llevant.

Aquesta operació s’ha fet progressivament per tal d’assegurar la conservació de les rajoles i el seu restabliment posterior un cop es refaci el mur i l’estructura. No en va, aquestes peces són originàries de la mateixa bòbila que antigament funcionava en el mateix mas de Can Coll. Avui en dia en ruïnes, la història de l’emplaçament on es troba la bòbila és al mateix temps singular, ja que està reconegut com a jaciment arqueològic datat de l’edat del Ferro (650 al 50 aC.) quan era explotat pels Ibers.

S’espera que les obres del Jardinet de la Senyola Coll estiguin en perfectes condicions quan a partir del 12 de setembre Can Coll reobri les seves portes als visitants dels diumenges i, especialment, quan a partir de l’1 d’octubre Can Coll torni a acollir activitats educatives amb les escoles.

  
      
       

                Tal mes d'agost de fa 50 anys



















      
               MESOS ANTERIORS  :    1ª Part : 1962-1968              2ª Part : 1969-fins avui  








Ordenança municipal sobre la circulació

de bicicletes, vehicles mobilitat personal,
cicles de més de dues rodes


 
......"L’elevada velocitat dels vehicles motoritzats incrementa la gravetat dels accidents (risc demostrat) i és una barrera per a la utilització dels modes més vulnerables (percepció de risc). Els conceptes de “ciutats habitables” i “carrers complets” aposten per un canvi de model en què la relació de la mobilitat amb el territori i l’espai públic tingui en compte les opcions de mobilitat dels usuaris més vulnerables, que són a la vegada les més sostenibles.

Està demostrat que en condicions de moderació de les velocitats, la bicicleta, VMP i cicles de més de dues rodes poden compartir la calçada amb els vehicles motoritzats. Per tant, les vies amb limitació de la velocitat de 30 km/h o menys són pedalables d’entrada, sempre que no hi hagi altres obstacles per a l’ús dels vehicles no motoritzats..

◙ 
 Prioritat dels vianants. La prioritat dels vianants ha d’estar per sobre de la resta d’usuaris de l’espai públic, inclosa la bicicleta. Aquesta prioritat juga un paper especialment important en decisions tècniques i normatives relatives a l’ús per part de la bicicleta dels espais reservats per vianants. Així, cal evitar utilitzar l’espai dels vianants i fer servir el dels vehicles motoritzats sempre que es pugui, ja que cal prioritzar aquells en front d’aquests.
Aquesta idea resumeix el canvi de filosofia que està vivint la gestió de la mobilitat. Les prioritats de la mobilitat de les ciutats ja no són que es pugui utilitzar el cotxe a tot arreu i per a tot com fins ara, sinó que la prioritat és que la mobilitat sigui el més sostenible i saludable possible que perquè el transport motoritzat està contribuint en gran mesura a problemes severs de contaminació, soroll, consum d’espai per part dels vehicles motoritzats, etc.

Desterrem, per tant, el concepte de prioritat invertida, ja que sorgí com a contraposició a la prioritat generalitzada dels vehicles motoritzats a les ciutats.

El vianant haurà de tenir sempre la prioritat, tant en espais de convivència com en les múltiples situacions de trobada entre els diversos usuaris, i caldrà fomentar el civisme de tots, si cal, amb campanyes de pedagogia viària dirigides a tots els usuaris i orientades de forma positiva
.....................

    
Clica aquí per consultar.la sencera



Donar sang, un gest que salva vides.
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.






Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang


Dimecres 20 setembre a Cerdanyola
a l'Ateneu  (Industria, 38-40)

i tria la franja horària que millor et vagi




  
Les persones que vulguin donar sang hauran de rervervar
l’hora i seguir les mesures de seguretat seguretat establertes
com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala
i guardar la distància mínima interpersonal.

El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.







L’Ajuntament concentrarà els serveis de neteja a barris determinats en dies concrets



 
 
Durant l’agost, els equips i feines de neteja mantenen la seva intensitat habitual a la ciutat. El servei de neteja de Cerdanyola segueix a ple rendiment durant l’estiu.

Escombrar les voreres, netejar contenidors i els seus voltants o buidar papereres són els treballs més habituals que fan durant el dia els equips de neteja en torns de matí i tarda. En canvi, les màquines de baldeig treballen de matinada netejant amb aigua a pressió els carrers i les voreres per així no molestar a la ciutadania que es desplaça a peu durant el dia.

A més, a partir d’aquesta setmana, des del Servei d’Espai Públic es farà una reorganització d’alguns dels serveis de neteja per concentrar-lo en dies concrets a zones acotades per així intensificar la neteja i que aquesta sigui més productiva. 
 


Torna el Festival Internacional de Blues a Cerdanyola per celebrar la seva XXX edició



 
 
Aquest any sembla es presenten millors perspectives per celebrar la XXX Edició de Festival Internacional de Blues.

Entre l’1 i el 10 d’octubre l’organització formada per una comissió ciutadana i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès opta aquest any per mantenir la celebració de més de vint concerts en espais emblemàtics –patis i jardins de tres masies de la localitat.

Si bé la programació integra es donarà a conèixer el proper mes de setembre, es pot avançar uns quants participants: Samantha Martin & Delta Sugar. La banda canadenca visitarà Europa i Barcelona per segona vegada per presentar el seu darrer disc, titulat The Reckless One i editat l’any 2020. Els darrers avançaments són l’homenatge a Amadeu Casas de la mà de la seva filla Erxart i músics convidats de l'entorn del gran guitarrista i la celebració de la música de Rory Gallaguer amb Band of Friends, banda formada per Gerry McAvoy, baixista d’en Rory durant més de 20 anys i Brendan O´Neill el seu bateria durant més d’una dècada.

El cartell d'aquest any és obra del reconegut fotògraf espanyol, Manuel Outumuro
 



Cuenta atrás para la retirada definitiva del amianto en España



 
Los ayuntamientos de toda España deberán tener antes de 2023 un censo de edificios con amianto y presentar un plan para su retirada y eliminarlo. Fue un material muy utilizado en construcción hasta que se demostró que era nocivo para la salud

La cuenta atrás para la retirada definitiva del amianto ya ha comenzado en España. Los efectos de este material actualmente prohibido pero muy utilizado entre los años 50 y 90 en construcción son nocivos para la salud y el medio ambiente, como se ha demostrado en diferentes estudios a lo largo de los años. Por este motivo, en 2023 todos los ayuntamientos deberán disponer de un censo de los edificios que contienen amianto y presentar un plan para su eliminación.

Así lo recogerá la nueva normativa de residuos y suelos contaminados, un proyecto de ley pendiente de aprobación definitiva. Esta nueva ley que prepara el Gobierno obliga, por primera vez, a las máximas instituciones municipales a elaborar un registro de instalaciones con amianto y, ade- más, exige planes para su retirada y eliminación.

El amianto, responsable de diferentes tipos de cáncer

Según la Organización Mundial de la Salud, este material cancerígeno presente en edificios de todo tipo (industriales, residenciales, públicos...) está relacionado con el diagnóstico de entre 20.000 y 30.000 nuevos casos al año de diferentes dolencias. «Actualmente, las enfermedades producidas por dicho material provocan 107.000 muertes anuales en el mundo», según la oncóloga Teresa Acuña.

Un material peligroso prohibido desde 2002

El uso extendido que se dio al amianto el siglo pasado hace que este
material, que es muy resistente, esté en edificios de todo tipo en España. Fue en 2001, tras comprobar los efectos perjudiciales que tenía en la salud
de las personas si se inhalaban sus fibras de forma continuada, cuando se prohibió su fabricación. Un año después quedó prohibido también su uso.

Quienes perciban la presencia de amianto en sus viviendas, instalaciones agrícolas o industriales deben ponerse en contacto con empresas especiali- zadas en la retirada de este material peligroso. El mayor perjuicio del amianto es su incorrecta manipulación, ya que una gestión indebida expone a las personas a graves riesgos por la rotura de las fibras que lo componen. La inhalación de las fibras puede provocar diversos tipos de cánceres y tumores, así como enfermedades respiratorias graves.

¿Dónde se encuentra el amianto?

La mayor presencia del amianto en España está en las placas onduladas de fibrocemento, muy habitual en depósitos o para canalizar el agua. Sus usos en granjas y fincas agrícolas y ganaderas han sido muy extendidos, pero también es habitual encontrarlas en garajes o edificios comunitarios para cubrir determinados elementos.

Uno de los problemas que está surgiendo en la actualidad es la manipulación de cubiertas de amianto para instalar placas solares. Estos elementos nunca han de ser perforados, cortados o trasladados por personas no profesionales en esta actividad. Por ello, los expertos recomiendan la retirada de las cubiertas de amianto antes de realizar la instalación de placas fotovoltaicas. Diana Blesa

(diariodeibiza.es) 24 juliol




Els propers convidats del Cafè
amb Lletres ens presenten
les seves obres




 

L’estiu és una bona època per la lectura. És per això que s’anuncien els primers títols i les persones autores que formaran part de les properes sessions del Cafè amb lletres.

Perquè tothom que ho vulgui els pugui llegir i quan arribin les sessions presencials, pugui assaborir més i millor del contacte directe amb les persones escriptores.



30 de setembre a les 19 h.

Paula Bonet presenta L’anguila (Univers: 2021). La pintora Paula Bonet presentarà la seva incursió al món de les lletres
Lloc: Biblioteca Central (si ho permet la normativa sanitària. Si no es farà online)

14 d’octubrea a les 19 h.
 
Gerard Quintana presenta L'home que va viure dues vegades 
Gerard Quintana prendrà un cafè amb les seves lectores i lectors per conversar sobre la seva segona obra, L’home que va viure dues vegades, premiada amb el Ramon Llull 2021 (Columna : 2021)
Lloc: Biblioteca Central (si ho permet la normativa sanitària. Si no es farà online)

18 de novembre a les 19h.
 
Rafael Vallbona presenta Swing, allà on la vida venç (Edicions 62 : 2021)
Lloc: Biblioteca Central (si ho permet la normativa sanitària. Si no es farà online)

16 de desembre a les 19 h,
 
Carlota Gurt presenta Sola (Proa : 2021)
Lloc: Biblioteca Central ( si ho permet la normativa sanitària. (Si no es farà online)


El programa Cafè amb lletres forma part del Pla Director de Lectura de la ciutat.

 





Aragonès se compromete con una Cataluña "libre de amianto" mediante el plan para su erradicación



 
El presidente de la Generalitat, Pere Aragonès, i la alcaldesa de Badia del Vallès, Eva Menorcon un vecino ante un edificio con amianto. El presidente de la Generalitat, Pere Aragonès, i la alcaldesa de Badia del Vallès, Eva Menorcon un vecino ante un edificio con amianto.Albert Segura Lorrio / ACN

El presidente de la Generalitat, Pere Aragonès, ha puesto de relieve el compromiso del Govern para "hacer de Cataluña un país libre de amianto", que se concretará con la aprobación del Plan Nacional para la Erradicación del Amianto en Catalunya, así como con el proyecto de ley sobre este asunto que se llevará al Parlament.

En un comunicado del Govern tras participar en un acto en Badia del Vallès (Barcelona), ha puesto de relieve que con la aprobación de este plan se dará "un salto cualitativo adelante", ya que completará el censo de materiales y productos con amianto, y se elaborará el marco normativo necesario para alcanzar los objetivos del plan.

Ha asegurado que este compromiso con la erradicación del amianto se llevará a cabo con el conjunto de administraciones públicas y con los ayuntamientos: "Es necesario que nos impliquemos de forma coordinada, integral y colaborando, para que después de 30 años la erradicación del amianto sea plenamente efectiva".

Este jueves Aragonès ha encabezado la presentación del Mapa del Amianto de Badia del Vallès, un estudio que es "pionero en Cataluña y el Estado" y que identifica la presencia y la degradación de los elementos de amianto en el parque de viviendas de toda la ciudad.

Asimismo, el estudio también establece las prioridades de retirada de este material en función de su estado e indica las metodologías a aplicar para su eliminación.

(20minutos.es)



Badia del Vallès
ve la luz al final del amianto




 
Ahí hay amianto. Ahí también. Y en ese edificio. Y en aquella junta y en los patios de luces. Darse una vuelta por Badia del Vallès con alguien que conozca un poco la historia del municipio permite abrir los ojos ante una realidad que ha estado siempre a la vista. La ciudad se construyó del tirón entre finales de los 60 y principios de los 70 y se alimentó, básicamente, de la inmigración que llegaba a una tierra de oportunidades conocida como Catalunya. En aquellos tiempos se usó, porque el Ministerio de Vivienda construía rápido y barato, el amianto, un material perjudicial para la salud. En 2015 se creó una comisión para reivindicar la retirada de asbesto de todos los inmuebles, unos 200. Seis años después, este jueves se ha presentado un mapa de la población que localiza la enfermedad hasta el más mínimo detalle. Hasta el punto de que marca que fincas están peor, por dónde hay que empezar y qué medidas hay que tomar de manera urgente. Entre el público del auditorio municipal de Badia estaba el 'president' Pere Aragonès, que se ha comprometido con la causa pero sin excesiva concreción.

El mismo patrón

En el pasado ya se actuó en los edificios públicos y en las escuelas. Pero falta entrar en la práctica totalidad de los edificios, construidos bajo un mismo patrón de arquitectura exterior, básicamente amianto y cemento. Puede que no sea el municipio con más amianto, pero sí es el que presenta una problemática más concentrada en tan poco espacio (0,9 kilómetros cuadrados) y con tanta población (14.000 habitantes). Se considera que la vida útil de este material es de 40 años, momento a partir del cual empieza a degradarse y desprender fibras a la atmósfera que pueden causar enfermedades como ciertos tipos de cáncer.

La alcaldesa Eva Menor (PSC) ha abierto el acto recordando que este no es un problema solo de Badia, puesto que las partículas tóxicas en suspensión pueden llegar a las localidades colindantes, como Sabadell o Cerdanyola. Sucede con lo mismo con la contaminación de Barcelona, que ha llegado a notarse en el Montseny. "Nosotros solos no podemos", ha implorado, ante una primera fila repleta de alcaldes de la comarca, diputados y otros representantes públicos de la Diputació de Barcelona o el Consell Comarcal, amén del 'president' Aragonès. El coste de actuar en los cerca de 200 inmuebles es de cuatro millones de euros. Poca cosa para el Govern, pero inasumible para el consistorio, que tiene un presupuesto anual de unos 12,5 millones de euros.

Lluis Mallart, director general de la consultora ACM, encargada de elaborar el mapa del amianto de Badia, ha explicado a este diario que en un año y medio podría eliminarse todo el amianto. Pero después sería el turno de la rehabilitación de las viviendas, un asunto que parece dejarse para más adelante y del que este jueves nadie ha hablado. Dentro de los cuatro millones, el equipo de este experto marca una serie de prioridades a las que pone nombre y apellido, como el encapsulado provisional de la parte interior de las galerías -"debe hacerse este mismo año", señala- o la retirada de tubos de ventilación. Marcan incluso cuáles son los inmuebles más afectados. Se han dado cuenta, por ejemplo, de que las fincas de 16 pisos son las más afectadas. Realizadas las mediciones y calculado el índice de degradación de las fincas, la conclusión es que todas están por encima del límite recomendable.

Aragonès, tras escuchar a todos los implicados, ha asegurado que el compromiso del Govern "es absoluto". Para ello, ha anunciado dos medidas. La primera, la aprobación del plan nacional para la erradicación del amianto en todo el territorio; un material, ha dicho, que es otro "indicador de desigualdad". La segunda, un proyecto de ley para conseguirlo en esta misma legislatura. Ha recordado que ya existe un mapa del amianto en centros educativos y que en 2020 se actuó en 13 escuelas, y ha agradecido "el nivel de exigencia y liderazgo de los vecinos" de Badia del Vallès. Los afectados han echado de menos algo más de concreción en cuanto a dinero y calendario. La conclusión, decían, es que "no podía mojarse demasiado" porque en el patio de butacas había otros alcaldes que al terminar podrían haberle pedido cuentas de su problema particular. Es decir, el suyo ha sido más bien un discurso de país con Badia como paradigma de la lucha contra el asbesto.

Amalia Frutos, presidenta de la comisión creada en 2015 y concejala de Ciutadans ("entré en política por esto del amianto"), ha agradecido la presencia del 'president' pero ha lamentado no haber podido arañar promesas más concretas. "Que no le quepa duda de que seguiremos apretando", ha avanzado. "El estudio que se ha presentado -ha sostenido- nos viene muy bien para saber cómo estamos. Y como queda claro que no estamos nada bien, creo que no podemos quedarnos quietos. Tenemos amianto donde tú mires".

(elperiodico.com)



Comença la dignificació
de les entrades a ciutat


 

 Rotonda entre l’avinguda de Canaletes i la ronda de Cerdanyola, donant la benvinguda a tothom qui accedeix per aquesta entrada
Des del govern municipal, un dels projectes prioritaris és millorar la imatge de la ciutat en general i en particular els seus accessos.

Una de les inciatives per aconseguir-ho ha estat la instal·lació d’una estructura tipus rètol formada per una base de formigó de corten sobre la que s’han instal·lat unes grans lletres d’hacer galvanitzat amb el nom de la ciutat "Cerdanyola del Vallès’"

La seva instal·lació es completarà amb la instal·lació de la il·luminació de les lletres, la plantació d’un parterre de flors i la reforma i ampliació de la instal·lació de reg automàtic

El projecte de dignificació dels accessos a la ciutat tindrà continuïtat amb la instal·lació de lletres iguals o similars a d’altres rotondes. Està previst, en un futur, dignificar l’entrada des de la UAB, des del parc de l’Alba i també des de l’accés nord.


Cerdanyola disposarà
d'un centre de ciclologística




 
Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Cugat, Sant Joan Despí i Santa Coloma de Gramenet són els sis municipis que han optat a la subvenció de l'AMB per crear serveis municipals de ciclologística, que inclouen els vehicles i els centres d'operacions, promouen el repartiment de mercaderies en bicicleta i tricicles de càrrega.

L'Ajuntament vol establir un servei integrat de repartiment a domicili de tots els productes comercialitzables en el municipi, amb una flota de sis tricicles elèctrics per fer el repartiment (dos dels quals refrigerats) i la creació d'una base logística. La ubicació de la base està per definir i preveu un pàrquing amb punt de càrrega per als vehicles, un taller de posada a punt i un magatzem de material addicional per al repartiment i el repartidor. En una segona fase, es procedirà a integrar aquest servei amb el punt de venda en línia de comerç local (conegut com market place).

Estudis europeus mostren que el 25% de tots els lliuraments de mercaderies en ciutats i el 50% de tots els lliuraments de mercaderies lleugeres es podrien fer en bicicletes i tricicles de càrrega.

Per seguir avançant cap a una mobilitat i una distribució urbana de mercaderies més sostenible, l'AMB va llançar, la tardor de l'any passat, una subvenció per impulsar projectes de ciclologística a la metròpoli de Barcelona, ​​amb un pressupost de 600.000 €. D'aquesta manera, la substitució de vehicles de motor per a bicicletes i tricicles de càrrega a l'hora de repartir determinades mercaderies


contribueix a avançar cap a una mobilitat més sostenible i redueix la congestió en els nuclis urbans, així com la contaminació atmosfèrica i acústica.







 Exposició
"El llegat Espinal"




 
 

Marian Espinal a l'estudi de Cerdanyola  (foto: marianespinal.es)
 


Inauguració de la mostra temporal de la donació d'una sèrie de pintures de Marian Espinal, artista vinculat a la colònia Noucentista de Cerdanyola del Vallès.


El MAC que ja comptava amb dues obres seves donades per les seves filles, ara amplia la col·lecció amb la incorporació de 14 olis donats per la família de Marian Espinal

Aquestes catorze obres s’uniran a d’altres del fons del museu per do-nar-los la benvinguda en una exposició, 'El llegat Espinal', que vol posar de rellevància el pintor en relació al patrimoni artístic de Cerdan- Cerdanyola i la seva història ja que, per exemple, les seves obres recorden com era i el que ha perdut el municipi, també plasmant-ne la imatge de la Cerdanyola d’abans, durant i després de la Guerra Civil.

Marian Espinal (1897-1974) va ser un dels pintors que van configuran el que avui s'anomena la Colònia Noucentista: artistes que van trobar a la Cerdanyola dels anys 20 i 30 un lloc on descansar i crear.

Personalitat indispensable en el Noucensitme, Espinal va ser un nexe de noms que van conformar la colònia d’artistes i com ara Viladomat, Cabot, Juventeny o Castanys, Espinal també instal·la al nostre munici-pi el seu estudi, gràcies també a la figura de Jaume Mimó.

Amb aquesta donació el MAC es converteix en la institució amb la millor col·lecció del pintor i en el punt de referència per al coneixement i difusió de la seva obra.

Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)
Organitza: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès 
 
 Detall torre de Marian Espinal al passeig de Cordelles. Al fons el
 campanar de l'esgésia (Autor Lluís López)


 Visita a la Font Muguera



 


El Castell de Torre Baró s'organitza una Sortida que comporta seguir l'itinerari des del Castell de Torre Baró fins a la Font Mullera.
Serà el dissabte 24 de juliol de 10 a 12 hores per a persones majors de 18 anys. Aquesta sortida és gratuïta

Aquest Itinerari discorre pel vessant obac de Collserola amb el qual es pot descobrir i gaudir del paratge bell i tranquil de la font Muguera.
Coneixerem com es gestionen algunes de les principals amenaces que afecten el Parc Natural de Collserola: els incendis i les espècies invasores.

Cal inscripció prèvia trucant al: 664 044 079 o bé enviant un correu electrònic a: castell_torrebaro@bcn.cat.




La donació d'una pintura barroca enriqueix el fons del Museu d'Art de Cerdanyola



 
Dins el marc del projecte El Fons Ocult, que té l’objectiu d’ensenyar aquelles peces que habitualment no es mostren, el Museu d’Art de Cerdanyola va presentar el dijous 1 de juliol l’obra Lactació mística de Sant Bernat, una pintura del segle XVII donada per la família Fatjó.

A Cerdanyola es conserva molt poc patrimoni barroc a Cerdanyola i per aquest motiu aquesta incorporació permet al museu seguir treballant per la conservació i estudi del patrimoni històrico-artístic de la ciutat.
La pintura representa l’escena de la Lactació mística de sant Bernat o Lactatio Bernardi, moment en què Sant Bernat de Claravall es posa a resar davant d’una imatge mariana fins a quedar-se adormit i, en somnis, la Verge li enviarà un raig de llet procedent del seu pit, fet que li atorgarà el do de l’eloqüència.

Dins de l’acte de presentació, la historiadora de l’art Maria Garganté i el restaurador Ramon Pijuan van oferir una conferència sobre la rellevància de la peça, i el seu procés de restauració.



Es digitalitzen en 3D les esglésies de la Vall de Boí, Patrimoni Mundial de la UNESCO



 
◘ Giravolt, el programa 3D del Departament de Cultura, reforça l’aposta de la digitalització amb la incorporació de 9 elements arquitectònics significatius del patrimoni cultural català.
◘ La digitalització de les esglésies romàniques de la Vall de Boí s’emmarca en els actes de commemoració del 20è aniversari del reconeixement com a Patrimoni Mundial de la Unesco.
◘ Durant l’estiu, s’incorporarà a la senyalització de les esglésies uns codis QR que donaran accés als models 3D perquè visitants que s’hi atansin fora de les hores o dies d’obertura, puguin accedir de forma virtual a l’interior.

En el marc del 20è aniversari de la inscripció de les Esglésies romàniques de la Vall de Boí com a Patrimoni Mundial de la Unesco, el Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, mitjançant el programa Giravolt, ha digitalitzat tot el conjunt amb la tècnica 3D per millorar l’accessibilitat a les esglésies.

A partir d'aquesta setmana, persones usuàries d’arreu del món poden fer un recorregut virtual per totes les esglésies romàniques de la Vall de Boí a través d’Internet. La digitalització en 3D del conjunt permet sobrevolar-les, i descobrir els detalls dels seus interiors a les pantalles d’ordinadors i dispositius mòbils, també en Realitat Augmentada i Realitat Virtual. Aquesta digitalització proporciona una nova eina de difusió i, alhora, permet millorar l’accessibilitat a les esglésies tant pels visitants en les hores de tancament com pels estudiosos i aficionats de tot el món.

Per a la creació dels models s’ha utilitzat la tècnica de la fotograme-tria, que consisteix a fer fotografies des de tots els punts de vista possible de l’edifici, tant en el seu interior com a l’exterior. En el cas de les esglésies de la vall, es van utilitzar drons per les captures d’imatge de les parts superiors com teulades i campanars, i captura fotogràfica convencional per a les parts baixes i interiors. Per aconseguir capturar tots els detalls, el nombre de fotografies de cada església va ser molt elevat: per la petita Sant Quirc de Durro es van fer més de 5.000 fotografies, mentre que per les més complexes com Sant Climent de Taüll es van superar les 7.000 fotografies d’alta resolució.

La captura es va efectuar el novembre de 2020 per part de l’estudi Burzon*Comenge, especialistes en producció cultural digital i bons coneixedors de la vall en ser uns dels autors del multipremiat mapatge de Taüll. El processament de les gairebé 50.000 fotografies per aconseguir els diferents models ha ocupat més de dos mesos de treball amb el resultat d’un model amb geometria de molt alta resolució de cadascuna de les esglésies, que normalment supera els 100 milions de triangles. D’aquest model es deriven models de baixa resolució per la seva difusió a Internet i models parcials per a l’estudi d’elements concrets.

La documentació en 3D de les esglésies de la vall compleix diferents funcions: permet tenir un registre de l’estat físic de les esglésies el 2020 amb tot detall, permet detectar i analitzar possibles anomalies o patologies, permet al personal investigador
de tot el món accedir a la visualització completa dels espais i superfícies dels temples, permet en l’ensenyament l’arribada a les aules d’una forma molt atractiva i, finalment, amb la seva publicació a Internet permet la difusió internacional del patrimoni romànic de la vall. Els models es publiquen amb llicència Creative Commons Reconeixement sense limitacions comercials, amb l’única obligació de citar-ne la font, com tots els publicats pel programa Giravolt a la plataforma Sketchfab per tal de promoure’n la màxima difusió i reutilització.

El conjunt d’esglésies romàniques de la vall de Boí és una incorporació important per al programa Giravolt que reforça l’aposta per la captura 3D dels elements arquitectònics més significatius del patrimoni cultural català. Fins ara s’han publicat models de monuments com la Seu Vella, el Reial Monestir de Santes Creus o el Palau de la Generalitat, i l’objectiu és formar una galeria en la qual es pugui difondre el patrimoni arquitectònic de Catalunya en tota la seva diversitat.

Els models de les 9 esglésies estan disponibles des d’avui mateix a la col·lecció de la plataforma Sketchfab Conjunt esglésies de la Vall de Boí. Cadascuna de les esglésies disposen d’una breu descripció en català, castellà i anglès, i de diferents anotacions que faciliten la navegació i destaquen els elements principals de cada edifici. Recórrer l’interior de Sant Climent de Taüll a vista d’ocell, descobrir la sagristia que s’amaga darrere el retaule de la Nativitat de Durro, o mirar la nau d’Erill des del punt de vista de les escultures del Davallament són perspectives impossibles que ara estan a l’abast de qualsevol amant del romànic.

Durant l’estiu s’incorporarà a la senyalització de les esglésies uns codis QR que donaran accés als models 3D de cada església que permetran als visitants que s’hi atansin fora de les hores o dies d’obertura, accedir de forma virtual a l’interior. Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Nativitat de Durro i Sant Feliu de Barruera, són les esglésies que estan obertes al públic tots durant tot l’any. Aquest estiu, els mesos de juliol i agost, s’obriran també Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll de dimecres a diumenge i l’ermita Sant Quirc de Durro els dimecres a la tarda dins del recorregut de l’itinerari “Romànic i Falles”.

Les entrades per les visites es poden adquirir directament a la porta de cada església o a través del web del Centre del Romànic de la Vall de Boí.





El Futbol Sala Cerdanyola 2006 puja a Primera Catalana





El Futbol Sala Cerdanyola 2006 després d'una impecable temporada ha escombrat a la resta de competidors aconseguint el títol de campió dues setmanes abans de la seva finalització i amb vuit punts més que que el segon. Felicitats  



Naturgy realiza la primera inyección de gas renovable procedente de vertedero
en la red de distribución




 
Naturgy se ha convertido en la primera empresa en inyectar gas renovable procedente de vertedero en la red de distribución de gas de España. En concreto, el hito se ha producido en su planta de Cerdanyola del Vallés (Barcelona).

Según ha informado la energética, la planta, situada el Parc de l'Alba, junto al vertedero de residuos Elena, ha representado una inversión de 2,2 millones de euros. El grupo presidido por Francisco Reynés tiene como objetivo que en 2050 todo el gas que circule por sus redes sea de origen renovable.

La empresa está digitalizando así toda su infraestructura de distribución con la vista puesta en la entrada masiva de gases renovables, y ha presentado proyectos de biometano e hidrógeno por valor de 4.000 millones de euros a las diferentes Manifestaciones de
Interés para impulsar proyectos tractores en el marco del Plan de
Recuperación, Transformación y Resiliencia.

La planta de Cerdanyola del Vallès producirá 12 gigavatios hora (GWh) al año de biometano, lo que equivale al consumo anual de 3.200 hogares y evitará la emisión a la atmósfera de 2.400 toneladas de CO2/año, una cantidad equivalente a plantar unos 5.000 árboles.

Parte del gas que se inyectará a la red se utilizará para ser suministrado como combustible a vehículos en las estaciones del grupo Naturgy, ya que es una alternativa totalmente viable para la movilidad sostenible.

(cincodias.elpais.com)



El curs proper escolar començarà el 13 de setembre i acabarà
el 22 de juny



 
El Departament d’Educació ha establert el calendari escolar per al curs 2021-2022

Les vacances de Nadal seran entre el 23 de desembre i el 7 de gener, i les de Setmana Santa entre l’11 i el 18 d’abril



El curs escolar 2021-2022 començarà el 13 de setembre per als ensenyaments d’infantil, primària, ESO, batxillerat, i cicles formatius de grau mitjà i grau superior. Així ho estableix el Departament d’Educació en el calendari escolar, que avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El calendari també determina que el curs escolar acabarà el 22 de juny, llevat en els ensenyaments de règim especial, que ho faran d’acord amb la seva programació acadèmica. També s’estableixen les dates de les avaluacions extraordinàries de l’educació secundària obligatòria, entre el 17 i el 22 de juny, després de l’avaluació final ordinària. Les activitats d’avaluació dels alumnes del segon curs de batxillerat i del darrer curs dels cicles formatius de
grau superior s’han de programar a cada centre segons les necessitats d’inscripció a l’accés dels estudis universitaris.

Les vacances de Nadal el proper curs seran entre el 23 de desembre i el 7 de gener, ambdós inclosos. A Setmana Santa les classes s’aturaran entre l’11 i el 18 d’abril, ambdós inclosos. En el marc del calendari, els centres disposaran de 3 dies festius de lliure disposició que es podran fer repartits en els diferents trimestres i que no poden coincidir amb els d’inici i final de les classes i s’han de preveure en la programació general del centre.

Es manté l’horari a l’educació infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat. Pel que fa al pla pilot de jornada continuada a primària, que es du a terme en 25 escoles d’arreu de Catalunya, es prorroga de cara al curs que ve.

El calendari publicat ha estat prèviament aprovat pel ple del Consell Escolar de Catalunya, on hi ha representats sectors de la comunitat educativa.




Trobada de Ball de Gitanes
del Vallès a Montserrat



 
Diumenge passat dia 30/6 ha través de la l'Agrupació de Colles de Ball de Gitanes de Vallès, que agrupa els diferents grups de ball de gitanes de la zona, amb el seu president Llorenç Solà van acudir a Montserrat a presentar una ofrena a la Moreneta en representació de totes les Colles de l'Vallès.

Per segon any consecutiu l'ofrena no es va poder realitzar com ha estat costum celebrar.la durant els 39 anys anteriors a causa de la pandèmia.

Lidia Borras en representació de la colla de Gitanes de Cerdanyola va llegir a següent missatge:

"Aquest any ens trobem a Montserrat, una representació de les Colles del Ball de Gitanes del Vallès.

Ens agradaria, poder haver pujat amb tots els dansaires, músics,
mestres, caps de colla i demès, per oferir a la nostra Moreneta, les nostres danses. Però la Covid ens ha obligat a replantejar-nos-ho fer d'una manera diferent.

Venim només uns quants, en nom de totes les colles i pobles que en formem part. Us oferim el ciri i un coixí de clavells grocs i vermells, els colors de la nostra senyera, la del poble català.

Esperem, ben aviat, aquesta situació millori, l'any que ve puguem pujar a Montserrat a celebrar els nostres 40 anys de trobada. Perquè les nostres danses ballades per petits, mitjans, grans i veterans, puguin tornar a omplir de balls i alegria, la plaça de davant el monestir. I així, poder tornar a fer ben lluïda, la nostra ballada, la nostra diada.

Junta de Colles del Ball de Gitanes del Vallès"


La Llum del Sincrotró desvela perquè es deterioren els vitralls modernistes



 
Els vitralls són un dels components més fràgils del nostre patrimoni cultural. En ser elements estructurals, com finestres, es troben exposats a la intempèrie i, en conseqüència, al deteriorament. La preocupació suscitada per la decadència mostrada pels esmalts dels vitralls modernistes ha impulsat un estudi a llarg termini i la tesi presentada avui per Martí Beltrán González. "N'estem força satisfets. Hem obtingut informació totalment inèdita dels esmalts i, en particular, dades que poden ajudar a una millor conservació dels vitralls esmaltats d'aquesta època", valora Trinitat Pradell, directora de la tesi.

La llum de sincrotró té importants aplicacions en l’estudi del patrimoni històric i artístic i el grup de la UPC fa anys que és usuari de les instal·lacions d’ALBA per tal de fer anàlisis per a la seva recerca. En aquest cas, la línia de llum on s’han fet els experiments, MSPD, proporciona la tècnica de microdifracció. És a dir, a través de l’anàlisi amb raigs X de mostres de vitralls tallades en seccions molt fines (100 micres), s’obtenen patrons de difracció de gran resolució que permeten determinar la composició química dels materials i identificar-ne els pigments i colorants usats, així com la seva microestructura o productes formats a conseqüència de la corrosió.

Els tallers modernistes de vitralls de Barcelona són reconeguts per la seva creativitat i valor artístic. Els vitralls de les darrers dècades del segle XIX i inicis del XX del Modernisme Català es caracteritzen per l’ús d’un nou tipus d’esmalts pre-preparats (que es comercialitzaven en pols a punt de pintar), novetat de l’època. L’estudi ha revelat que molts d’aquests esmalts estan constituïts per un vidre de borosilicat de plom i zinc i una àmplia varietat de pigments i colorants.

En concret, el grup d’investigadors ha estudiat una col·lecció d’aquests esmalts pre-preparats d’un dels tallers de vidre més importants de Barcelona de l’època, Rigalt, Granell i cia, pertanyents a la col·lecció privada de J.M. Bonet. A partir d’aquests productes pre-preparats en pols comprats per Vitralls Bonet a Rigalt i Granell l’any 1931, es van obtenir rèpliques dels esmalts per tal de poder-los comparar amb els que es troben en els edificis. L’avantatge principal és que aquests productes han estat emmagatzemats dins dels pots originals i no han estat sotmesos als efectes de la corrosió atmosfèrica. D’aquesta manera, les anàlisis han esdevingut crucials per determinar el grau d’alteració dels esmalts així com els mecanismes de corrosió, i en particular els motius pels que els esmalts blaus i verds estan més alterats.

La col·laboració de Vitralls Bonet ha estat molt important per a la investigació ja que, a banda dels materials per fer les rèpliques, també va posar a disposició de l’equip de recerca la seva col·lecció de petits fragments de vidres esmaltats originals recollits durant més de 100 anys de restaurar els vitralls de Barcelona. Entre els vitralls estudiats destaquem els produïts per Rigalt, Granell i cia que decoren edificis com el Palau de Justícia de Barcelona o la Seu del Districte Sants-Montjuïc. També s’han estudiat nombroses mostres de vitralls fets per altres prestigiosos tallers de la Barcelona modernista que es poden trobar, entre d’altres, en cases privades de l’Eixample de Barcelona (taller Bordalba) i de Badalona (taller Buxeres i Codorniu), a la Catedral de Palma de Mallorca o a l’església de Sant Jaume de Calaf (taller Hijos de Edualdo Ramon Amigó) i a l’Estació del Nord de Barcelona (taller Maumejean). Un petit fragment pertany a un dels conjunts del vitralls més importants del modernisme: Les Dames de Cerdanyola, exposat al Museu de Cerdanyola del Vallès i produït per Ludwig Dietrich, vitraller alsacià establert a Barcelona el 1900.
Els resultats han revelat que els vidres de borosilicat de plom i zinc de les composicions emprades en els esmalts estan caracteritzats per una baixa temperatura d’estovament alhora que mantenen una bona estabilitat contra la corrosió química, especialment a la corrosió de l’aigua. No obstant, el relativament estret marge de temperatures necessari per una correcta adherència dels esmalts al vidre base sense que aquest es deformi, podria haver requerit l’addició de fundent que resultaria en la disminució de la seva estabilitat. Els esmalts històrics presenten una composició química completament alterada pels processos de corrosió atmosfèrica, que donen lloc a una pèrdua del plom, bor i zinc i la formació d’un silicat hidratat amorf, així com a la formació de sulfats o carbonats de plom i calci, depenent de l’atmosfera. Pel que fa als esmalts blaus i verds, presenten una microestructura (capes heterogènies amb partícules de pigment a la superfície) més susceptible a la degradació. Tanmateix, en l’estudi s’ha observat que l’absorció de la radiació infraroja dels colorants (cobalt i coure) emprats en els esmalts blaus i verds pot provocar diferencies de temperatura entre els esmalts i els vidres base així com entre les partícules de pigment i la fase vítria, que seria responsable de la formació d’esquerdes i, per tant, a llarg termini, de la seva caiguda.

D’aquesta manera, l’ampli estudi de l’equip de la UPC aporta nova informació rellevant de les causes de deteriorament dels vitralls. Per millorar la conservació dels esmalts proposen que la protecció contra la humitat i els gasos atmosfèrics també hauria d’anar acompanyada d’un filtre de llum infraroja, d’especial importància en els climes mediterranis. A més, tot i que la humitat, els contaminants i la irradiació solar són les principals causes de corrosió, conclouen que la microestructura dels esmalts juga un paper important. Per tant, els resultats recolzen que la "creativitat" artística i tècnica d'alguns dels tallers modernistes catalans va donar lloc a esmalts amb una estabilitat més reduïda.

"La nostra recerca obre la porta al coneixement científic d’un material molt important del patrimoni artístic català com són els vitralls modernistes. A la documentació històrica de totes aquestes peces ara es pot sumar la seva caracterització estructural." comenta Martí Beltrán. "El treball permet abordar la conservació dels esmalts des d’un punt de vista eminentment científic i no especulatiu. El coneixement de la composició, estructura i les propietats tèrmiques dels materials són unes eines imprescindibles per tal d’esbrinar els motius de la seva degradació i així establir estratègies de conservació adequades." afegeix Beltrán.

El grup de recerca remarca que continuar amb estudis d’aquest tipus és fonamental per comprendre el comportament dels materials utilitzats pels artistes al llarg del temps i necessari per les estratègies de conservació llançades pels museus del territori.
(cells.es)



Ajuntaments i Generalitat signaran aquest mes el protocol d'inici del projecte del  nou Hospital


 

Solar on es construirà el nou Hospital Ernest Lluch
El nou centre, que donarà servei als residents de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i Badia del Vallès, costarà uns 50 milions d'euros i la seva gestió dependrà del Consorci Hospitalari del Parc Taulí

La Conselleria de Salut de la Generalitat descriu el nou centre com un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb un model d’atenció integral de les persones que acostarà a la ciutadania el seguiment domiciliari, a més d'oferir atenció ambulatòria especialitzada, proves diagnòstiques de proximitat i cirurgia ambulatòria.

L’hospital disposarà de 200 llits i atendrà a més de 176.000  habitants de Cerdanyola,
Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i Badia del Vallès.

L'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que l'Hospital Ernest Lluch "és la reivindicació d'una necessitat del territori llargament demandada per entitats i persones dels municipis, i pels ajuntaments del territori".

Salut destaca que amb la construcció del nou hospital es garantirà una cobertura assistencial més àmplia a la regió sanitària amb més densitat de població de tot Catalunya, la Metropolitana Nord.


Neix 'amiant.cat', el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya



 
○  El web permet a la ciutadania trobar, en un únic lloc, tota
    la informació relacionada amb l'amiant
○  Es tracta d’una iniciativa transversal i conjunta de les diferents
   administracions i organismes públics que formen part de la
  Comissió  per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC)


La Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) ha posat en funcionament amiant.
amiant.cat el portal divulgatiu de referència (https://presidencia.gencat.cat/web/ca/ambits_d_actuacio/amiant.cat/)     sobre aquest material nociu a Catalunya. Fins ara, la informació disponible sobre l’amiant estava molt fragmentada per sectors i àmbits d’actuació (riscos laborals, salut pública, residus, construcció, indústria...). Gràcies a aquest nou web, la ciutadania podrà trobar en un únic espai totes aquelles qüestions d’interès relacionades amb l’amiant, com ara preguntes freqüents, línies d’ajut, legislació sobre la matèria, documents i enllaços, etc., amb un llenguatge planer i allunyat de tecnicismes.

Amiant.cat és una iniciativa conjunta de totes les administracions i entitats que participen a la CEAC: Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; Diputació de Barcelona; Agència de Salut Pública; Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC). La CEAC es va crear l’octubre de 2019 amb l’encàrrec d’impulsar el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya, un document que ha de desenvolupar-se a partir del treball transversal de les diferents administracions catalanes i de les entitats municipalistes.

Fruit d’aquesta col·laboració, i durant el procés d’elaboració d’aquest Pla, una comissió tècnica ha desenvolupat un seguit de mesures prioritàries a materialitzar durant l’any 2020, entre les quals es troba la creació d’aquest lloc web.

La posada en funcionament d’amiant.cat coincideix amb la consulta pública prèvia a l'elaboració del Projecte de llei per a l’'erradicació de l'amiant que està preparant el Govern de la Generalitat de Catalunya. 

La  consulta, que restarà oberta fins el proper dia 25 de gener, té per
objecte recollir les opinions, demandes, preocupacions, necessitats, etc. de la ciutadania i dels diferents col·lectius i sectors potencialment afectats per poder regular, amb caràcter general i de forma uniforme en tot el territori, l'erradicació de l'amiant per tal de salvaguardar la salut de la població pel que fa a l'exposició a aquest material,

L’amiant a Catalunya

L’amiant és un agent químic especialment perillós, utilitzat àmpliament en la indústria i la construcció. S’estima que, a Catalunya, l’amiant instal·lat suposa més de 4 milions de tones de fibrociment i entre unes 6.000 i 30.000 tones de projectats i calorifugats, entre altres materials.

S’ha detectat aquest material en vaixells, trens, maquinària, dipòsits, túnels, galeries i canonades de les xarxes de distribució d’aigües públiques i privades i, en particular, en edificis, tant públics com privats.

Tot i que l’ús, producció i comercialització de materials amb amiant es va prohibir a l’Estat espanyol l’any 2001, no s’obliga legalment a retirar els materials amb amiant instal·lats fins que no s’ha arribat a la fi de la seva vida útil.

Totes les varietats d’amiant són perilloses i, en aquest sentit, s’han documentat els efectes greus que pot tenir sobre la salut de les persones l’exposició a fibres d’amiant. Per aquest motiu, l’erradicació de l’amiant és un repte de país que requereix una acció conjunta i transversal de totes les administracions, institucions i sectors socioeconòmics, així com de la ciutadania, ja que afecta directament les persones i abraça múltiples àmbits, com la salut pública, la salut laboral, els residus, les empreses, les infraestructures, els equipaments públics i privats, el medi ambient, els subministraments, els transports, etc.


Salut construirà un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental



 
  El centre atendrà a 176.383 habitants de cinc municipis: Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del Vallès.
  El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros i es calcula que s’executarà en 5 anys.
La gestió dependrà de l’Hospital de Parc Taulí de Sabadell i s’ubicarà en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet.
El projecte s’ha explicat als alcaldes i alcaldesses de les poblacions que donarà cobertura.



El Departament de Salut ha anunciat la construcció d’un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental, que donarà resposta a les necessitats actuals i futures d’envelliment de la població del territori i acompanyament a un nombre cada cop més creixent de malalts crònics.

El centre projectat és el d’un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb una atenció integral que, a més, acostarà a la ciutadania els dispositius adequats de seguiment domiciliari. La nova infraestructura es dotarà de gabinets d’alta resolució en atenció ambulatòria especialitzada i de proves diagnòstiques de proximitat, així com cirurgia ambulatòria.

Així ho han explicat avui, la consellera de Salut, Alba Vergés, i el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, i la gerent de la Regió Metropolitana Nord, Anna Aran, als alcaldes i alcaldesses dels municipis als quals donarà cobertura el nou centre. Concretament,

l’hospital atendrà una àrea formada per 176.383 habitants corresponent a cinc poblacions: Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del Vallès. El Protocol d’inici del projecte se signarà a finals del proper mes de gener.


L’elevada pressió assistencial que diàriament gestiona el mateix Hospital Parc Taulí o la manca de recursos en diferents àmbits d’atenció en aquest territori són alguns dels motius pels quals el nou hospital és una necessitat que ja feia temps que s’havia previst cobrir. El centre permetrà descongestionar les entrades dels altres centres de la zona i donar una cobertura més àmplia i de proximitat a tot el territori d’aquesta regió.

La construcció del nou hospital garantirà una cobertura assistencial més àmplia en un de les regions –l’àmbit sanitari Metropolità Nord- amb més densitat de població de tot Catalunya, i que requereix amb més urgència un nou centre sanitari. El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros en 5 anys. La gestió dependrà de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. És previst que el nou centre s'ubiqui en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet.

L’equipament del nou hospital està dissenyat per prestar serveis a patologies més prevalents i de complexitat baixa i moderada. El centre es proveirà de consultes externes, de capacitat per fer proves diagnòstiques i de quiròfans. En definitiva, un nou hospital interdisciplinari basat en un model d’atenció integral de les persones.   (govern.cat)



Calendari Laboral per 2021



 

L’any 2021 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals.

Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2021 les següents:

  • 1 de gener (Cap d'any)
  • 6 de gener (Reis)
  • 2 d'abril (Divendres Sant)
  • 5 d'abril (Dilluns de Pasqua Florida)
  • 1 de maig (Festa del Treball)
  • 24 de juny (Sant Joan)
  • 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya)
  • 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya)
  • 1 de novembre (Tots Sants)
  • 6 de desembre (Dia de la Constitució)
  • 8 de desembre (La Immaculada)
  • 25 de desembre (Nadal)
Els dos dies festius locals a Cerdanyola per a l’any 2021 seran el :

 
3 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i
11 de novembre (Festa de Tardor de Sant Martí)




Nou cartipàs del govern municipal



 
 
 
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha portat alguns canvis en el cartipàs municipal

Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric.

Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors, David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra. Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez. També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible.

Les tinences d’alcaldia queden de la següent forma:

Primera Tinent d’Alcaldia - Pepi Rivera
Segon Tinent d’Alcaldia - David González
Tercer Tinent d’Alcaldia - Javier Sánchez
Quarta Tinent d’Alcaldia - Carme Arché
Cinquena Tinent d’Alcaldia - Glòria Urbano
Sisena Tinent d’Alcaldia – Eulàlia Mimó

El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda de la següent forma:

Àrea d’Alcaldia i Presidència

◘ L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció de la Ciutat
◘ David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del Coneixement,
   Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, Joventut i Infància
◘ Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis Jurídics
◘ Carme Arché, és responsable de Gent Gran
◘ Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+

Àrea de Cohesió Social i Ciutadania

Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge
David González, s’encarrega d’Educació i Joventut
Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat, Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública.
Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric
Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments Socials

Àrea de Territori i Sostenibilitat

Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de Proximitat

Àrea d’Economia i Serveis Generals

Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria
Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i Ocupació
Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat Accessible
David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes d’Informació
Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans 



Mapa de Catalunya



 
 
    Cliqueu sobre la foto



Història d'internet



 



Cerdanyola, terra d'ibers



 
 
Cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una visita guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de la tribu dels laietans, en la que es poden veure, distribuïts en set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola i reconstruccions, interactius i audiovisuals.

De la mà de la guia els participants podran descobrir l'origen i desaparició de la Cultura Ibèrica, l'organització de la societat, l'urbanisme i les activitats artesanals, la vida quotidiana de les familiars o les creences i misteris encara indesxifrables d'aquesta cultura sobre la vida quotidiana dels ibers.

En aquesta visita, entre d'altres aspectes de la cultura ibèrica, es podrà veure quines activitats feien les dones i quin paper tenien dins de la societat ibèrica.

 
La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per restes arqueològiques del poblat i els tres edificis ibèrics reconstruïts. activitat per a majors de 8 anys.

Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a l’exposició permanent amb l’entrada




Horaris museu:

Dissabte: 11-14.30 i 16.30-20 h
Diumenge: 10.30-14.30 h

Lloc: Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (Carrer de València, 19) 



Preservar el patrimoni històric: Can Coll com a exemple



 
Pel seu important valor patrimonial i etnogràfic la recuperació dels elements del passat agrícola de la serra és una de les tasques que es desenvolupa a diferents espais del Parc i, sobretot, a la finca de Can
Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental del Parc.

Un dels trets històrics més destacats del passat agrícola de la finca de Can Coll són les feixes delimitades per murs de contenció, de gran desnivell. Aquestes construccions serien avui dia impensables pel seu elevat cost, per això esdevenen un element de valor patrimonial i etnogràfic a conservar.

Enguany s’ha fet la recuperació del mur de pedra d’una de les feixes, pot ser el de més valor, dels tancats de la granja de Can Coll. La part on s’ha actuat és la meitat del mur quedes de l’origen ja estava compost per pedra i restes de totxo. A la resta de mur format per morter de calç i ciment amb pedra de riu petita, no s’ha actuat.

El mur original és autoportant però amb el pas del temps el fred, la calor, etc., s’ha anat degradant i fentcavitats, és a dir, perdent molt material de la secció del mur, fet que provocava la caiguda de les peces de l'acabament de la part superior del mur.
En els treballs duts a terme, el que s’ha buscat ha estat sanejar totes les parts més degradades i arribar fins al material més cohesionat i estable, zones on ja era necessari sanejar amb maquinària més potent. Aleshores s’ha continuat amb el mateix pendent del talús original per donar-li estabilitat, excepte a la zona del revolt, on el grau d’inclinació éssuperior, per tal de donar encara més estabilitat, reomplint per darrere amb morter i pedra.

Una part de la pedra utilitzada ha estat recuperada d’altres murs de pedra seca que han anat caient i dispersant-se amb els anys pels camps de conreu. La resta, l’hem anat a buscar per la mateixa finca, la qual cosa ha comportat passar moltes hores recollint i buscant pedres.

S’han recuperat tots els forats d’escorrentia d’aigües pluvials existents amb peces recobrades de la masia mateixa, que s’havien guardat per a aquests casos, i també s'ha refet la part de l'acabament del revolt, que havia caigut per la degradació i el pas del temps.

A la base del mur s’ha fet una sabata correguda armada per donar més estabilitat. Els treballs han durat quatre setmanes.

(parcnaturalcollserola)



Els vitralls de
Les Dames de Cerdanyola,

peces emblemàtiques del Museu d'Art de Cerdanyola(MAC), han estat proclamats
Bé Cultural d'Interès Nacional


 



Comença la construcció
del tanatori municipal


 
La primera fase de les obres contempla la reforma de la part antiga del cementiri i la construcció del tanatori

Mentre durin les obres, les restes dels nínxols afectats es dipositaran en capses de fusta a l’interior de l’Església Vella de Sant Martí, dins el mateix recinte del cementiri

   

Si s'ha complert el calendari, aquesta setmana havien de donar inici les obres per a la construcció del tanatori, que inclou quatre sales de vetlla, una sala polivalent, espai per als serveis administratius i un aparcament soterrat. Paral·lelament també s’iniciarà la reforma de la part antiga del cementiri que contempla l’enderroc d’una part dels nínxols de la zona més antiga del cementiri. Les famílies dels nínxols afectats ja han estat notificades i ara s’estan resolent les al·legacions presentades per algunes de les persones propietàries. Resoltes aquestes, es procedirà a l'exhumació de les restes que hi ha als nínxols afectats i es traslladaran a l’interior de l’església Vella de Sant Martí. Aquesta romandrà tancada fins que les restes siguin reubicades als nous nínxols.

Fet el trasllat de les restes a l’església, es procedirà a l’enderroc dels nínxols afectats i una vegada s’hagin fet els moviments de terra i la construcció del tanatori arribi a la planta baixa,

començarà l’ampliació del cementiri i per tant dels nous nínxols, que es concreta en un augment d’un 25% passant dels 3.149 actuals als gairebé 4.000. La durada de les obres serà d’aproximadament dos anys.

Lápides catalogades

El Cementiri Municipal de Cerdanyola i l’Església Vella de Sant Martí formen part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Catalunya. A la fitxa de protecció s’estableix el valor patrimonial d’algunes làpides dels nínxols que s’han d’enderrocar.

Des de l’Ajuntament es vol acordar amb les famílies propietàries de les làpides catalogades la seva cessió i exposició en el que serà un racó de memòria dins el mateix recinte del cementiri.




Nou Consistori 2019



 




Les Fonts de Collserola :
Passat, Present i Futur.



 
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada, d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de la història, han anat cons - truint amb l’objectiu de captar i canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els ele-ments inicials no sempre s’han conservat.

La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de ribera una mica  desenvolu-pada, que les emmarca. En molts casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats per fer ombra.

Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant. L’existència de les fonts ha fet possible la presència d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una continuada i massiva presència humana.

Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i cons-truccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar en la mesura del possible, totes les funcions.

Les Fonts, espais de Patrimoni construït

Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un inventari de totes les fonts existents i del seu estat de conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels primers.
Amb els anys les actuacions han estat supeditades, sobretot, a la dis-ponibilitat de recursos econòmics i humans i s'han centrat en la rea-lització de tasques de recerca, conservació i manteniment.

Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen tota men-a de vandalisme, fet que demana molts esforços i recursos econò-mics extres de què les administracions sovint no disposen.

En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de millora en algu-nes fonts, els seus espais i accessos. Totes aquestes tasques sem-pre s’han fet en col·laboració amb els propietaris, els mateixos ajun-taments i moltes entitats del territori del Parc.

L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que tingui. Els projectes s’es-tan acabant d’enllestir. A hores d’ara, les perspectives de futur són positives.

Les Fonts, espais del Patrimoni Natural

L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els ambients fonti-nals estan sent objecte d’estudis multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del Parc Natural de Collserola.

Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de relleu l’exis-tència d’un important nombre d’espècies lligades a les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes característiques força pròpies.

Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els elements d’obra i manteniment tots aquells que puguin resultar rellevants de cara a la biodiversitat.

Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte d’HortaGui-nardó, amb una forta tradició d’us social, s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la conservació dels valors naturals.

A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de sortida dels animals en fonts, safarejos i basses.

Espais viscuts i per repensar entre tots

Collserola ha comptat sempre amb la presència de persones, grups excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint.
A les feines realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un centenar de fonts.

Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar els diferents racons.

La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc., i finalment, consensuar els projectes, ha portat a la creació degrups de treball al voltant de les diferents fonts.  (Parc de Collserola) abril 2019


Observa en directe
els ocells de Collserola



 
 
Al llindar del bosc, ben embolcallada per les alzines i a tocar del centre d’informació, hi ha instal·lada una de les menjadores del parc. Gràcies a la webcam que hi ha instal·lada, podeu veure en directe, des d’ara i fins al començament del mes de març, aquesta instal·lació d’ajuda a la fauna que facilita l’alimentació hivernal als ocells i, a la vegada, constitueixen un mitjà excel·lent per poder-los conèixer i observar i extreure’n una informació privilegiada.

Per tal d’identificar més fàcilment els ocells que veurem atansar-se a la menjadora, la pàgina web conté una sèrie de fotografies de les aus que hi acostumen a menjar (gaigs, picasoques blau, mallerengues, pit-roig…). Al web també hi trobareu petits vídeos dels ocells que s’apropen al centre d’informació.

Connecteu-vos i no us perdeu l’espectacle!

Us convidem també a que vingueu al Centre d’Informació observar els ocells que visiten la menjadora. El trobareu obert tots els dies de la setmana, de 9.30 a 15 h. A Can Coll CEA (Cerdanyola del Vallès) també trobareu oberta, tots els diumenges de 10.30 a 13.30 la Feixa dels Ocells. Ambdues instal·lacions estaran en funcionament fins a principis de març. 


(Parc Collserola)
 
             
 


L'Església vella de Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració


 
 
 
   
   
   


El Parc de la Riera.
Collserola



 
El Parc de la Riera de Sant Cugat representa una porta d'entrada al Parc de Collserola. La riera dón'a el seu nom al parc i, en el seu pas pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès, delimita la ciutat amb Collserola, a la vegada que constitueix un veritable nexe d'unió, cosa que permet un millor apropament a la Serra.

El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important.
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable.
Vista de la Riera de Sant Cugat des de la passera dels Horts
 
La riera de Sant Cugat

La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal.

La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major.


La riera rep el seu nom, aproximadament, a l'alçada del Parc de la Pollancreda al municipi de Sant Cugat.

Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera constitu-eix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà.

Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial  d'Orde-
nacio i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc.


Parc de l'alba.
Dos nous itineraris
pel corredor Verd



 
El 11 de juny de l'any passat es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba.

La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord.

El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec-
tada per elements que fragmenten el territori. Però té un paper clau  en el manteniment de la connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits (ENP).

El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals.
 



Can Coll, Centre d'Educació Ambiental



 
 
Parc Natural de la serra de Collserola

La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica.

Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals.


Can Coll, Centre d'Educació Ambiental


Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius.

Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament.

Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural.
Els mestres i professors han de preparar les activitats en una reunió prèvia a Can Coll amb els educadors. Les inscripcions comencen el primer dia laborable de setembre. Trobareu detallades les diferents propostes educatives a l'apartat el Curs al Parc.

Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants.

A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors.
Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells.


Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2
Telèfon fix: 93 692 03 96        Telèfon mobil: 638 56 52 77
Fax: 93 580 76 54
Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés

E-mail: activitatscancoll@collserola.cat
Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503
Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental


Declarat bé cultural d'interès
nacional el jaciment ibèric 
de Ca n'Oliver,

a Cerdanyola del Vallès



 
 
 El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.

La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunica-cions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultò-rics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.
 
Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demana-va tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització.

En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la pro-mulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració
 


CALENDARI DE PAGAMENT
DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS  PER AL 2021



 
 
 

CALENDARI FISCAL
GUIA FISCAL



HORARI DE CORREUS


 
-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57
Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:30 hores


HORARI  CEMENTIRI

 

Dilluns, dijous, divendres i dissabte de 8:30h a 13:30h i de 14h a 17h.
Dimarts de 8:30h a 13:30h.
Dimecres, tancat

Diumenge de 10h a 14h.
 
   


TRANSPORT LOCAL


 



     Línies i horaris 
 
 
SALILLAS.NET  ÉS UNA WEB PERSONAL QUE NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO  CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

a.salillas@gmail.com 
 
   
   

Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900. Totalment desconeguda

Passseig de Cordelles al voltant de 1900. A la vista de la fotografia podem afirmar sense cap por, que res del que ensenya existeix
 
Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant dels anys 80-90
 
Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva. Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a 1920
 
 
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba.  
 
                    FOTOGRAFIES DE
         CERDANYOLA DEL
            PASSAT SEGLE

 

Passejant  pels carrers de Cerdanyola  al llarg del segle XX

 
 

Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola
 anys 1943-1945-1946-1947


 

Regidors de 1799 -2019

 

El comerç local des d'inicis del segle XX
 

 

Agenda Política


Junta de Govern
Carlos Cordón Núñez - Alcalde
Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia
David González Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia
Javier Sánchez Miras - 3è. Tinent d'Alcaldia
Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia
Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia
Oscar Pons - Regidor delegat

 


Properes activitats
 
 

 

Diumenge 19 : Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Obrirà els diumenges d'11:30 a 14:00 h, al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un públic familiar.
Aquest diumenge l'activitat serà Cens d'ocells en la que els infants faran un inventari dels ocells del parc. Activitat lliure i gratuïta.
Durant aquesta temporada la Jugatecambiental tornarà a oferir el servei de préstec Bicikit. Es tracta d’un kit amb un inflador i eines per a bicicletes. Les persones que vagin en bicicleta fins a la Jugatecambiental el poden sol·licitar per poder reparar les seves bicis in situ (no es pot emportar a casa).

Horari: d'11:30 a 14 h (espai de joc)
             de 12 a 14 h (realització activitat)
Lloc: Parc del Turonet (Passeig d'Horta, s/n)
Durant aquesta temporada la Jugatecambiental tornarà a oferir el servei de préstec Bicikit. Es tracta d’un kit amb un inflador i eines per a bicicletes. Les persones que vagin en bicicleta fins a la Jugatecambiental el poden sol·licitar per poder reparar les seves bicis in situ (no es pot emportar a casa).



Diumenge 19 a lés 12 h.: Visita guiada a la col·lecció permanent del Museu d'Art de Cerdanyola, inclosa en el preu de l'entrada, cada 3r diumenge de mes.
La visita, a la qual s'accedeix amb l'entrada al museu, farà un petit recorregut per les peces més destacades de l'exposició permanent i se centrarà en l'important donació del "Llegat Espinal" que aplega algunes de les millors obres del pintor noucentista Marian Espinal.

Horari museu:
Dimarts a dissabte de 17 a 20 h
Diumenges i festius d'11 a 14 h
Dilluns (inclosos festius) tancat
Lloc: Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)



Diumenge dia 19 de 10 a 14 h. : Sant Iscle, una parròquia medieval - A l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes
L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes torna a obrir les seves portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h.
L’església de Sant Iscle s’esmenta per primer cop en un document datat el 17 d’abril del 995. La documentació no ha proporcionat cap informació de com era l’edifici. Tampoc les excavacions arqueològiques no han aportat cap data concloent, però a partir de la disposició de les tombes localitzades i d’altres restes, poden suposar la ubicació del temple pre-romànic.
Al segle XII, es construeix el temple romànic sobre el cementiri i possiblement, sobre l’església pre-romànica. Cap a finals del segle XII o principis del XIII, l’absis es decora amb una pintura d’estil romànic: a la part baixa es fa una representació de l’Epifania i, a la superior, una màndorla flanquejada per dues figures, una de les quals seria Sant Iscle i l’altra probablement, un àngel.
El 1577, s’acaben les obres de reforma que durant el segle XVI han transformat l’església: s’ha enderrocat el campanar o la capella situada al costat de l’absis, s’han fet dues capelles laterals, s’ha edificat una sagristia al peu de la nau, s’ha remodelat la façana i s’ha aixecar un campanar d’espadanya. En algun moment i per raons incertes, s’ha obert una porta al mur esquerra de la nau.
Entre el segle XVIII i començaments del XIX, es fan noves reformes a l’edifici que camuflen gairebé totalment el temple romànic. Les mes importants són la construcció de la segona sagristia a mitjans del segle XVIII, la nivellació i pavimentació de tota l’església amb cairons quadrats, la construcció del cor i l’aixecament de la torre del campanar i de l’escala exterior per accedir-hi a finals del segle XIX i, finalment, la remodelació de la façana que incorpora una decoració neogòtica entre 1905 i 1915.
L’església amb el seu aspecte monolític, desproporcionat i fantasiós viu un lent procés, de degradació, especialment a partir de 1868 en què Sant Iscle deixa de ser parròquia. A l’interior ja no es fan servir les sitges no s’hi enterra a ningú des de finals del segle XIX, però el nombre d’altars i les imatges creixen i se succeeixen: es mantenen les advocacions del Roser, de la Santa Creu, de la Puríssima i la de sant Llorenç i apareixen les de sant Isidre i la de la Dolorosa.
El 1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera cita documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques i s’ha restaurat el temple.



Dilluns 20 de setembre : Jornada de donació de sang a Cerdanyola. - A l'Ateneu de Cerdanyola (carrer de la indústria, 38-40)
Cal recordar que s’ha de reservar cita prèvia des del web http://donarsang.gencat.cat o a través del telèfon  677 07 17 56
Horari: de 9:30 a 13:30 h i de 16:30 a 20:30 h



Del 24 al 26 de setembre : FIT Festival Internacional de Teatre infantil i juvenil 2021
El FIT tornarà a omplir Cerdanyola de teatre els dies 24, 25 i 26 de setembre per a celebrar la seva dotzena edició. Les activitats d'aquest festival es concentren en el tercer cap de setmana de setembre de l'any en que es realitza. Consisteix en espectacles de sala, de carrer i itinerants, en les especialitats de teatre, titelles, dansa i música per públic familiar, i s'utilitzen diferents espais de la ciutat com són el Teatre Ateneu, el MAC (sala i pati), la plaça Abat Oliba, i diferents carrers i places pels espectacles itinerants, segons s'especifica a l'annex corresponent.
Bambalina en breu informarà de les companyies i obres participants en aquesta edició de FIT Festival que no es va poder realitzar l’any passat a causa de la pandèmia de la COVID-19.
Es podran comprar a Internet a la pàgina web http://entrades.bambalina.cat
Organitza: Bambalina i Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

 


Activitats estables
Algunes activitats poden estar suspeses a causa de l'Covid-19
 
 
Cada primer diumenge de mes el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura Ibèrica

Cerdanyola, terra d'Ibers

2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Martí, una església per a la pagesia
2n diumenge de mes
Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h
Visita guiada gratuïta a les 12 h. Església Vella de Sant Martí


Activitats a Can Catà Natura
És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost.
Preu: Adults 3 €, nens 2 € -Telf: 627 433 462 i 600 259 084

Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 

1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h.
Activitats a Can Catà.
Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu:
- Fem el camí de la font nova!
- Anem cap a la font vella!
Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults
3 €, nens 2 €


Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges.  Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h.

La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros

 

Activitats al Museu d'Art (MAC)


 
Diumenge 19 a lés 12 h.: Visita guiada a la col·lecció permanent del Museu d'Art de Cerdanyola, inclosa en el preu de l'entrada, cada 3r diumenge de mes.
La visita, a la qual s'accedeix amb l'entrada al museu, farà un petit recorregut per les peces més destacades de l'exposició permanent i se centrarà en l'important donació del "Llegat Espinal" que aplega algunes de les millors obres del pintor noucentista Marian Espinal.

SETEMBRE​
Diumenge 19 a les 12 h. : VISITA GUIADA AL MUSEU (Inclosa amb l'entrada).

OCTUBRE
Diumenge dia 10 a les 11.30 h. : TALLER FAMILIAR DE FOTOGRAFIA ESTENOPEICA. Inscripció prèvia.
Dijous 14 a les 18:30h.: JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI: La Uralita i el fibrociment a Cerdanyola.
Conferència a càrrec de Jacques Roulland.
Diumenge 17 a les 12 h. : VISITA GUIADA AL MUSEU. (Inclosa amb l'entrada). - VALENTÍ CASTANYS - QUADERNS MAC - Presentació del llibre (GREC i AMAC)
Divendres 29 a les 22 h. : TANCATS PER TOTS SANTS. Visita nocturna al museu oberta a tots els públics, amb els contes de por per a estiuejants d'Albert Estengre.
Diumenge dia 31a les 11 h. : ART I BENESTAR. Tallers d'art i salut a càrrec de l'AMAC. Inscripció prèvia i caixa inversa.

NOVEMBRE
Dissabte 13 i dium. 14 h. : FESTA PATRONAL DE SANT MARTÍ. Portes obertes - Mostra de Kusamonos
Diumenge 14 a les 11.15 i 12.30 h. : TALLER FAMILIAR: TALLER DE CULTURA JAPONESA. Inscripció prèvia.
Dijous 18 a les 19 h. : ANY ANGLADA CAMARASA. Conferència a càrrec de Francesc Fontbona.
Diumenge 21 a les 12 h. : ​VISITA GUIADA AL MUSEU (Inclosa amb l'entrada) : UN VI DE CERDANYOLA. Presentació de Rabassaires, vi elaborat a Cerdanyola.
Diumenge 28 a les 11 h, : ART I BENESTAR. Tallers d'art i salut a càrrec de l'AMAC. Inscripció prèvia i caixa inversa.
Diumenge 28 a les 12h. : VISITA SENSORIAL INCLUSIVA - En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (1 desembre). Inscripció prèvia


DESEMBRE
Diumenge 12 a les 11.15 i 12.30 h. : TALLER FAMILIAR: ART PER NADAL. Inscripció prèvia.
Dijous 16 a les 19 h. : IMATGE I MIGRACIÓ: TALLER DE FOTOGRA- FIA CRÍTICA - Taller crític de fotografia i realitat virtual a càrrec de RuidoPhoto; es farà un recorregut per diverses realitats del fenomen migratori en què es mostren vulneracions de drets humans. Inscripció prèvia.
Diumenge 19 a les 12 h. : VISITA GUIADA AL MUSEU (Inclosa amb l'entrada).

Agenda MAC
                           

Activitats al Poblat de Ca n'Oliver 
 


Primer diumenge de mes

Ca n'Oliver, un poblat iber laietà
Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït.

Segon diumenge de mes a les 12 h.
Cerdanyola, terra d'ibers
Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys.
 
 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.

Visita guiada al Museu de Ca n’Oliver
Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada.

L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament:

Entrada general: 3 €
Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola).
Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola.
Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants)
Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones.

HORARIS

De l'1 d'octubre al 30 de març
Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h


De l'3 d'Abril al 30 de Setembre:
Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h

Tancat:
 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre

 
El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes arqueològics.
Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. 

 
 
Activitats al
 Parc del Turonet


Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc 

Calendari activitats
Diumenges d'11:30 a 13:30 h.
 

La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Obrirà els diumenges d'11:30 a 13:30 h, al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamental-ment a un públic familiar.
Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es desenvoluparan seguint les mesures corresponents de prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és necessària la inscripció prèvia a través del mail  mediambient@cerdanyola.cat, indicant el nom, telèfon i número de participants.

 
 

      EXPOSICIONS


Fins al 12 de setembre : Exposició Jordi Sabater Pi. "L'art de la ciència" - Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver
El zoòleg Jordi Sabater Pi és recordat per ser qui va trobar el goril·la albí Floquet de Neu, que va viure gairebé 40 anys al zoo de Barcelona, però no cal oblidar que també va ser un científic reconegut internacionalment pels seus estudis en etologia i etnografia amb treballs sobre les eines dels ximpanzés, sobre la cultura de tribus com la dels Fang o per haver treballat amb Diane Fossey, la reconeguda primatòloga experta en goril·les, entre molts altres.
A més de la vessant científica, Sabater Pi tenia una gran capacitat d'observació, que ell considerava la base del coneixement. Aquesta exposició ens permet descobrir el Sabater artista, dibuixant, fotògraf, observador del detall. A les seves llibretes hi anotava, de manera incansable, apunts anatòmics, mesures, colors, retrats, tatuatges, expressions, hi feia dibuixos de flora, d’aus, d’amfibis…i com no, de primats. Un repàs del que ha significat el dibuix científic, una eina essencial d'observació i d’anàlisi, en els treballs d’investigació i que cal tornar a recuperar com a disciplina de formació dels nostres futurs científics.
Horari:
   Feiners de dimecres a divendres de 17 a 20 h
   Dissabtes d'11 a 14:30h i de 16:30 a 20 h
   Diumenges i festius de 10:30 a 14:30h
Organitza: Ajuntament (Museu d’Història de Cerdanyola) amb la col·laboració del CRAC, La Constància i AFOCER



Fins al 19 de setembre : Exposició : "El llegat Espinal" - Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)
Marian Espinal (1897-1974) va ser un dels pintors que configuraren el que avui anomenem la Colònia Noucentista: artistes que van trobar a la Cerdanyola dels anys 20 i 30 un lloc on descansar i crear. Personalitat indispensable en el Noucentisme.
Horari:
   Divendres i dissabtes de 17.30 a 20.30 h
   Diumenges i festius d'11 a 14 h



Fins al 28 de setembre : Exposició "98 anys dibuixant"
L'Asociació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola del Vallès presenta l'expo-sició '98 anys dibuixant' d'Antonio Ortega.
L'artista és un ciutadà de Cerdanyola molt conegut i molt actiu en les activitats culturals de la ciutat i l'associació d'artistes ha volgut tutel·lar aquesta exposició amb les obres que n'Antonio Ortega ha pintat des que va jubilar-se de la joieria que regentava.
L'exposició la formen quadres molt detallistes que representen paisatges que tenia fotografiats en els seus viatges on predomina el color. El dibuix detallista és un dels elements de les seves obres.
Horari: horari equipament
A la Biblioteca Central de Cerdanyola (Plaça d'Enric Granados, 1)
Organitzat per l'Associació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola, amb el suport de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès




Activitats a l'ATENEU

 
 
 
https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu



  Cerdanyola, cultura, natura
i patrimoni




Activitats estables Tots els diumenges


De I’ 1 de març al 7 de juny : Jugatecambiental -
Activitats familiars - Parc del Turonet . Horari: 11.30 a 13.30 h.    ???


Tercer diumenge de mes


Sant Iscle, una parròquia medieval -
Visita guiada a les 12 h.
Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes


Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els!



Activitats estables 

Tots els diumenges.

Can Coll, un mas al bosc
. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.3. 0 a 14.30 h

Segon diumenge de mes
Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat

Tercer diumenge de mes
Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost tancat
 
 

Activitats a la Biblioteca Central

 
 

 
EXPOSICIONS

Horaris :

Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h.
Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h.


 

Activitats del Parc Natural  Collserola
 
 
 
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)  



Per tal de frenar la mobilitat en el territori i evitar la transmissió
 de la COVID-19 us informem que, fins a nou avis :


- Els caps de setmana restaran tancat els centres d'atenció al públic.
- S'anul-la l'agenda d'activitats del Parc. Nomes es mantenen els
   programes escolars.
- Alguns serveis de les arees de lleure (aparcaments, lavabos, taules
 de picnic...) no estan operatius.

Mes informació

 
ESPECIAL ESTIU

Caps de setmana i festius del 12 de setembre al 3 d'octubre de 10 a 13 h. : Observació de la migració de les aus rapinyaires - Al Turó de la Magarola
Un any més, us convidem a gaudir d’un magnífic espectacle. Al mirador de la Magarola, trobareu ornitòlegs que us ajudaran a identificar: àguiles, falcons, arpelles… Podreu reconèixer i diferenciar les siluetes dels ocells que es desplacen cap a terres africanes a passar l’hivern.
A càrrec dels ornitòlegs del Parc amb la col·laboració de Collserola Verda.
Activitat gratuïta, oberta a tothom, amb aforament limitat. L’accés fins a dalt del turó és a peu. Cal que porteu prismàtics.  Més informació al Centre d’Informació 932803552 (laborables de 9.30 a 14.30 h)

Com arribar al turó de la Magarola

Aproximació en cotxe fins:
Al Revolt de la paella, km 3,9 de la carretera de la Rabassada – seguir a peu la pista aproximadament 1,3 km i arribareu al turó de la Magarola.
Al km 6,5 de la carretera d’Horta a Cerdanyola (Pista Pas del Rei) - seguir a peu la pista aproximadament 1,7 km fins el turó de la Magarola.
Vista Rica, km 5. de la carretera de la Rabassada. Seguir a peu. Trobar el GR-92 – seguir les banderoles: turó de Santa Maria - Pas del Rei – turó de la Magarola.

A peu:
Des de Barcelona. Del Parc del Laberint d’Horta, per darrera del velòdrom - trobar el GR-6 (Barcelona-Montserrat) – seguir les banderoles: portell de Valldaura - carretera de la Rabassada - Vista Rica.


DISSABTE, 18 DE SETEMBRE de 9 a 12 h. : COLLSEROLA, MOBILITAT SOSTENIBLE?
CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA A PARTIR DE 18 ANYS.GRATUÏTA
LLOC: A CONSULTAR
INSCRIPCIÓ: al web del Centre Cívic Vallvidrera Vázquez-Montalbán
ORGANITZADA PEL CENTRE CÍVIC VALLVIDRERA VÁZQUEZ MONTALBÁN.
A CÀRREC DE PATRÍCIA ROVIRA, BIÒLOGA I EDUCADORA AMBIENTAL ESPECIALITZADA EN SOSTENIBILITAT.

 
DESCOBERTES EN FAMILIA

Una passejada als voltants del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc.
• Cal inscriure’s el mateix dia al Centre.
• Places limitades, 20 persones per sortida.
• Menors de 3 anys gratuït.
, Preu: 1,85 € / persona. Horari: 11 i 12.30 h.

DISSABTE, 18 DE SETEMBRE : LA QUÍMICA DE LA NATURA
DOS TORNS, A LES 11 I A LES 12.30 h. - CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIAA PARTIR DE 3 ANYS. 1,85 €
LLOC: CENTRE D'INFORMACIÓ DEL PARC
INSCRIPCIÓ PRÈVIA LA MATEIXA SETMANA AL TELÈFON DEL CENTRE D’INFORMACIÓ: 932803552
A CÀRREC DELS GUIES DEL PARC.


UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA

Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de la biodiversitat. En aquests moments, és el centre d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus horts, granja, vinya i camps, són importants espais educatius.

Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit - Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del Parc

Can Coll CEA
Ctra. de Cerdanyola a Horta, Km 2. Cerdanyola del Vallés


PASSEJADES AL VOLTANTS DEL CENTRE D'INFORMACIÓ

ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA

Obert els diumenges  de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 
 
 
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL

Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h.  

Visites a la granja de Can Coll


TURÓ DE MONTCADA

 
MATINALS A COLLSEROLA



Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos.

Durada 3 hores       Horari: de 10:00 a 13:00 h
De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon :
932 803 552 -  Màxim 25 persones per grup    
Preu per grup 109,10 €. 


Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.
 
 
VOLS COL·LABORAR?

Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us convidem a participar-hi!
• Activitat gratuïta.
• Places limitades.
• Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552.
• A partir de 18 anys. Horari: de 10 a 13 h.


 
NITS D'ASTRONOMIA 
 
 
 
Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constella-cions i altres cossos celestes. L’activitat combina explicacions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 22 a 24 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc.
Cal inscripció prèvia
la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552.  Places limitades.
Preu : 5,40€      Edat recomanada: + de 12 anys.

 
D'EXCURSIÓ AMB...



Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament.
Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada.
Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552

Dimarts, 21 de setembre : DEPANA. Caminants Collserola: de Sant Feliu de Llobregat a Molins del Rei
Consultar al inscriure's
HORA: consultar al inscriure's.
 
PASSEJADES TEMÀTIQUES 
 
 
 
Una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà una visió general d’aquest espai natural.

Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius). A partir 12 anys
Horari: De les 11:00 a les 13:30 h.
Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52
Preu: 1,85 € per persona


  
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores 
 
 
QUÈ TROBAR ALS CENTRES

CENTRE D’INFORMACIÓ*
Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions.

CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL *
Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions.
La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA*
Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament.

CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS
 
 
CENTRE D’INFORMACIÓ*
Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net
Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats.

CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396
activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA*
Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17

PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ
Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.

PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA
Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola.

PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS*
Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874

* Gestionats pel Consorci
 
 

LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)

 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41º28'03.9", 2º09'02.0"
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.28'25.44" ,  2º07'28.35"
Masia de Can Fatjó del Molí.
41º.484013º, 2º127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º

Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º

Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º

Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º

       


TELEFONS D'INTERÈS


SERVEIS LOCALS


Ajuntament (centraleta): 935 808 888
Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888
010 - Informació Ciutadana: 010
Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133
Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369
Casal de Joves Altimira: 935 805 869
Deixalleria Municipal: 936 917 442
Parc Tecnològic:  935 820 100
Piscina Municipal: 936 917 704
SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 
Servei Informació Juvenil:  935 806 119
Servei Local Català: 935 802 751
Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322
UAB: 935 811 000

SERVEIS GENERALS

Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710
Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720
Avaries aigua potable: 933 422 000
Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750
Avaries Endesa: 800 760 706
Biblioteca Central: 935 807 602
Correus: 936 913 757
Gas Natural (Avaries): 900 750 750
Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100
Correus: 936 913 757
CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647
Dones per la Igualtat: 935 801 398
El Safareig: 935 806 151
Funerària Truyols: 935 809 710
Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515
RENFE Rodalies: 936 918 869
Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292
Servei Local de Català: 935 802 751
Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016
Taxi (Fonotaxi): 933 001 100

URGÈNCIES

Emergències: 112
Ambulàncies: 061
Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències)
Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700
Bombers: 085
Policia Local : 092 / 936 912 000
Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502
Policia Nacional (Urgències): 1091
Policia Nacional (DNI): 935 942 489
Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120

SALUT

Alcohòlics Anònims: 933 177 777
Parkinson Catalunya: 935 800 311
Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953
Ambulàncies (Urgències): 061
As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099
Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444
Planificació familiar: 935 942 199

CAPS

Cita prèvia atenció primària: 937 284 444
CAP Canaletes: 935 910 740
CAP Fontetes: 935 944 470
CAP La Farigola: 936 919 589
CAP Serraparera: 935 806 363
CAP 2 (Urgències): 935 942 216
CAP 2 (Visites): 935 942 111

ASSOCIACIONS DE VEÏNS

AV Banús-Bonasort : 935 807 078
AV Canaletes: 666 38 78 38
AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93
AV Can Cerdà: 93 580 05 61
AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62
AV La Farigola: 637 52 62 38
AV Les Fontetes: 93 691 91 51
AV Quatre Cantons: 93 580 46 11
AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27
AV Sant Ramon: 93 692 52 22
AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29
AV Serragalliners: 627 64 68 07
AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56
AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27
AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19
Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550
Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594



 

Mapa del món

 
 

Sobre la Serra de Collserola
 
 
Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts de Cerdanyola
          
       

       • FONTS  DE  COLLSEROLA



HISTÒRIA DE COLLSEROLA
 
Des de fa molts i molts anys Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica.

A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys.

Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura.

Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès.

L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta.

La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera.

A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles.

Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra.

La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc.

Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern.

El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses.

A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions.

Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist.

Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres.

Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra.

Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà.

La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona.

Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió.

Parc Natural de Collserola

 
 
VIDEOS
 
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement
 
Visita Museu d'Art de Cerdanyola
 
Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la circulació Vehicles de mobilitat personal
 
El barri de Les Fontetes
 
Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo 
 
Cerdanyola del Vallès en el año 1976 
 
Cerdanyola del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella
 
Castell de Sant Marçal 
 
La Fábrica Uralita l'any 1999 
 
Ajuntament de Cerdanyola 
 
150 Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 
 
El llegat Espinal
 
Exposició "Visca la República!" -  Homenatge a Francesc Layret
 
La restauració dels vitralls modernistes de le Dames de Cerdanola
 
Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech). Història de l'edifici
 
Museu d'Art de Cerdanyola. Audioguia. El Casino de l'Art
 
Exposició "Ismael Smith by Sebas Martín"
 
Exposició "De l'oblit a la revolta, deesses invisibles" - MAC
 
4 paraules, una història. Petites edicions - Taller familiar virtual - MAC
 
Audioguia · Museu d’Art de Cerdanyola
 
 
 
 
 

 
calendari de segona RFEF)
(calendari divisió d'Honor Juvenil)