 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
El temps a Cerdanyola del Vallès Farmàcies de guàrdia |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Nous nínxols al cementiri municipal substituint als derruïts a la zona de panteons. (11-9-2021) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Es digitalitzen en 3D les esglésies de la Vall de Boí, Patrimoni Mundial de la UNESCO |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ Giravolt, el programa 3D del Departament de Cultura,
reforça l’aposta de la digitalització amb la incorporació de 9
elements arquitectònics significatius del patrimoni cultural
català. ◘ La digitalització de les esglésies romàniques de la Vall de Boí s’emmarca en els actes de commemoració del 20è aniversari del reconeixement com a Patrimoni Mundial de la Unesco. ◘ Durant l’estiu, s’incorporarà a la senyalització de les esglésies uns codis QR que donaran accés als models 3D perquè visitants que s’hi atansin fora de les hores o dies d’obertura, puguin accedir de forma virtual a l’interior. En el marc del 20è aniversari de la inscripció de les Esglésies romàniques de la Vall de Boí com a Patrimoni Mundial de la Unesco, el Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, mitjançant el programa Giravolt, ha digitalitzat tot el conjunt amb la tècnica 3D per millorar l’accessibilitat a les esglésies. A partir d'aquesta setmana, persones usuàries d’arreu del món poden fer un recorregut virtual per totes les esglésies romàniques de la Vall de Boí a través d’Internet. La digitalització en 3D del conjunt permet sobrevolar-les, i descobrir els detalls dels seus interiors a les pantalles d’ordinadors i dispositius mòbils, també en Realitat Augmentada i Realitat Virtual. Aquesta digitalització proporciona una nova eina de difusió i, alhora, permet millorar l’accessibilitat a les esglésies tant pels visitants en les hores de tancament com pels estudiosos i aficionats de tot el món. Per a la creació dels models s’ha utilitzat la tècnica de la fotograme-tria, que consisteix a fer fotografies des de tots els punts de vista possible de l’edifici, tant en el seu interior com a l’exterior. En el cas de les esglésies de la vall, es van utilitzar drons per les captures d’imatge de les parts superiors com teulades i campanars, i captura fotogràfica convencional per a les parts baixes i interiors. Per aconseguir capturar tots els detalls, el nombre de fotografies de cada església va ser molt elevat: per la petita Sant Quirc de Durro es van fer més de 5.000 fotografies, mentre que per les més complexes com Sant Climent de Taüll es van superar les 7.000 fotografies d’alta resolució. La captura es va efectuar el novembre de 2020 per part de l’estudi Burzon*Comenge, especialistes en producció cultural digital i bons coneixedors de la vall en ser uns dels autors del multipremiat mapatge de Taüll. El processament de les gairebé 50.000 fotografies per aconseguir els diferents models ha ocupat més de dos mesos de treball amb el resultat d’un model amb geometria de molt alta resolució de cadascuna de les esglésies, que normalment supera els 100 milions de triangles. D’aquest model es deriven models de baixa resolució per la seva difusió a Internet i models parcials per a l’estudi d’elements concrets. La documentació en 3D de les esglésies de la vall compleix diferents funcions: permet tenir un registre de l’estat físic de les esglésies el 2020 amb tot detall, permet detectar i analitzar possibles anomalies o patologies, permet al personal investigador |
de tot el món accedir a la visualització completa
dels espais i superfícies dels temples, permet en l’ensenyament
l’arribada a les aules d’una forma molt atractiva i, finalment,
amb la seva publicació a Internet permet la difusió
internacional del patrimoni romànic de la vall. Els models es
publiquen amb llicència Creative Commons Reconeixement sense
limitacions comercials, amb l’única obligació de citar-ne la
font, com tots els publicats pel programa Giravolt a la
plataforma Sketchfab per tal de promoure’n la màxima difusió i
reutilització. El conjunt d’esglésies romàniques de la vall de Boí és una incorporació important per al programa Giravolt que reforça l’aposta per la captura 3D dels elements arquitectònics més significatius del patrimoni cultural català. Fins ara s’han publicat models de monuments com la Seu Vella, el Reial Monestir de Santes Creus o el Palau de la Generalitat, i l’objectiu és formar una galeria en la qual es pugui difondre el patrimoni arquitectònic de Catalunya en tota la seva diversitat. Els models de les 9 esglésies estan disponibles des d’avui mateix a la col·lecció de la plataforma Sketchfab Conjunt esglésies de la Vall de Boí. Cadascuna de les esglésies disposen d’una breu descripció en català, castellà i anglès, i de diferents anotacions que faciliten la navegació i destaquen els elements principals de cada edifici. Recórrer l’interior de Sant Climent de Taüll a vista d’ocell, descobrir la sagristia que s’amaga darrere el retaule de la Nativitat de Durro, o mirar la nau d’Erill des del punt de vista de les escultures del Davallament són perspectives impossibles que ara estan a l’abast de qualsevol amant del romànic. Durant l’estiu s’incorporarà a la senyalització de les esglésies uns codis QR que donaran accés als models 3D de cada església que permetran als visitants que s’hi atansin fora de les hores o dies d’obertura, accedir de forma virtual a l’interior. Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Nativitat de Durro i Sant Feliu de Barruera, són les esglésies que estan obertes al públic tots durant tot l’any. Aquest estiu, els mesos de juliol i agost, s’obriran també Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll de dimecres a diumenge i l’ermita Sant Quirc de Durro els dimecres a la tarda dins del recorregut de l’itinerari “Romànic i Falles”. Les entrades per les visites es poden adquirir directament a la porta de cada església o a través del web del Centre del Romànic de la Vall de Boí. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Futbol Sala Cerdanyola 2006 puja a Primera Catalana |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| El Futbol Sala Cerdanyola 2006 després d'una impecable temporada ha escombrat a la resta de competidors aconseguint el títol de campió dues setmanes abans de la seva finalització i amb vuit punts més que que el segon. Felicitats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Naturgy realiza la primera inyección de gas renovable procedente de vertedero en la red de distribución |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Naturgy se ha convertido en la primera empresa en inyectar
gas renovable procedente de vertedero en la red de distribución
de gas de España. En concreto, el hito se ha producido en su
planta de Cerdanyola del
Vallés (Barcelona). Según ha informado la energética, la planta, situada el Parc de l'Alba, junto al vertedero de residuos Elena, ha representado una inversión de 2,2 millones de euros. El grupo presidido por Francisco Reynés tiene como objetivo que en 2050 todo el gas que circule por sus redes sea de origen renovable. La empresa está digitalizando así toda su infraestructura de distribución con la vista puesta en la entrada masiva de gases renovables, y ha presentado proyectos de biometano e hidrógeno por valor de 4.000 millones de euros a las diferentes Manifestaciones de |
Interés para impulsar proyectos tractores en el marco del
Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. La planta de Cerdanyola del Vallès producirá 12 gigavatios hora (GWh) al año de biometano, lo que equivale al consumo anual de 3.200 hogares y evitará la emisión a la atmósfera de 2.400 toneladas de CO2/año, una cantidad equivalente a plantar unos 5.000 árboles. Parte del gas que se inyectará a la red se utilizará para ser suministrado como combustible a vehículos en las estaciones del grupo Naturgy, ya que es una alternativa totalmente viable para la movilidad sostenible. (cincodias.elpais.com) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El curs proper escolar començarà el 13 de setembre i acabarà el 22 de juny |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Departament d’Educació ha establert el calendari
escolar per al curs 2021-2022 Les vacances de Nadal seran entre el 23 de desembre i el 7 de gener, i les de Setmana Santa entre l’11 i el 18 d’abril El curs escolar 2021-2022 començarà el 13 de setembre per als ensenyaments d’infantil, primària, ESO, batxillerat, i cicles formatius de grau mitjà i grau superior. Així ho estableix el Departament d’Educació en el calendari escolar, que avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El calendari també determina que el curs escolar acabarà el 22 de juny, llevat en els ensenyaments de règim especial, que ho faran d’acord amb la seva programació acadèmica. També s’estableixen les dates de les avaluacions extraordinàries de l’educació secundària obligatòria, entre el 17 i el 22 de juny, després de l’avaluació final ordinària. Les activitats d’avaluació dels alumnes del segon curs de batxillerat i del darrer curs dels cicles formatius de |
grau superior s’han de programar a cada centre segons les
necessitats d’inscripció a l’accés dels estudis universitaris. Les vacances de Nadal el proper curs seran entre el 23 de desembre i el 7 de gener, ambdós inclosos. A Setmana Santa les classes s’aturaran entre l’11 i el 18 d’abril, ambdós inclosos. En el marc del calendari, els centres disposaran de 3 dies festius de lliure disposició que es podran fer repartits en els diferents trimestres i que no poden coincidir amb els d’inici i final de les classes i s’han de preveure en la programació general del centre. Es manté l’horari a l’educació infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat. Pel que fa al pla pilot de jornada continuada a primària, que es du a terme en 25 escoles d’arreu de Catalunya, es prorroga de cara al curs que ve. El calendari publicat ha estat prèviament aprovat pel ple del Consell Escolar de Catalunya, on hi ha representats sectors de la comunitat educativa. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Trobada de Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Diumenge passat dia 30/6 ha través de la l'Agrupació de Colles
de Ball de Gitanes de Vallès, que agrupa els diferents grups de
ball de gitanes de la zona, amb el seu president Llorenç Solà
van acudir a Montserrat a presentar una ofrena a la Moreneta en
representació de totes les Colles de l'Vallès. Per segon any consecutiu l'ofrena no es va poder realitzar com ha estat costum celebrar.la durant els 39 anys anteriors a causa de la pandèmia. Lidia Borras en representació de la colla de Gitanes de Cerdanyola va llegir a següent missatge: "Aquest any ens trobem a Montserrat, una representació de les Colles del Ball de Gitanes del Vallès. Ens agradaria, poder haver pujat amb tots els dansaires, músics, |
mestres, caps de colla i demès, per oferir a la nostra
Moreneta, les nostres danses. Però la Covid ens ha obligat a
replantejar-nos-ho fer d'una manera diferent. Venim només uns quants, en nom de totes les colles i pobles que en formem part. Us oferim el ciri i un coixí de clavells grocs i vermells, els colors de la nostra senyera, la del poble català. Esperem, ben aviat, aquesta situació millori, l'any que ve puguem pujar a Montserrat a celebrar els nostres 40 anys de trobada. Perquè les nostres danses ballades per petits, mitjans, grans i veterans, puguin tornar a omplir de balls i alegria, la plaça de davant el monestir. I així, poder tornar a fer ben lluïda, la nostra ballada, la nostra diada. Junta de Colles del Ball de Gitanes del Vallès" |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Llum del Sincrotró desvela perquè es deterioren els vitralls modernistes |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els vitralls són un dels components més fràgils del nostre
patrimoni cultural. En ser elements estructurals, com finestres,
es troben exposats a la intempèrie i, en conseqüència, al
deteriorament. La preocupació suscitada per la decadència
mostrada pels esmalts dels vitralls modernistes ha impulsat un
estudi a llarg termini i la tesi presentada avui per Martí
Beltrán González. "N'estem força satisfets. Hem obtingut
informació totalment inèdita dels esmalts i, en particular,
dades que poden ajudar a una millor conservació dels vitralls
esmaltats d'aquesta època", valora Trinitat Pradell, directora
de la tesi. La llum de sincrotró té importants aplicacions en l’estudi del patrimoni històric i artístic i el grup de la UPC fa anys que és usuari de les instal·lacions d’ALBA per tal de fer anàlisis per a la seva recerca. En aquest cas, la línia de llum on s’han fet els experiments, MSPD, proporciona la tècnica de microdifracció. És a dir, a través de l’anàlisi amb raigs X de mostres de vitralls tallades en seccions molt fines (100 micres), s’obtenen patrons de difracció de gran resolució que permeten determinar la composició química dels materials i identificar-ne els pigments i colorants usats, així com la seva microestructura o productes formats a conseqüència de la corrosió. Els tallers modernistes de vitralls de Barcelona són reconeguts per la seva creativitat i valor artístic. Els vitralls de les darrers dècades del segle XIX i inicis del XX del Modernisme Català es caracteritzen per l’ús d’un nou tipus d’esmalts pre-preparats (que es comercialitzaven en pols a punt de pintar), novetat de l’època. L’estudi ha revelat que molts d’aquests esmalts estan constituïts per un vidre de borosilicat de plom i zinc i una àmplia varietat de pigments i colorants. En concret, el grup d’investigadors ha estudiat una col·lecció d’aquests esmalts pre-preparats d’un dels tallers de vidre més importants de Barcelona de l’època, Rigalt, Granell i cia, pertanyents a la col·lecció privada de J.M. Bonet. A partir d’aquests productes pre-preparats en pols comprats per Vitralls Bonet a Rigalt i Granell l’any 1931, es van obtenir rèpliques dels esmalts per tal de poder-los comparar amb els que es troben en els edificis. L’avantatge principal és que aquests productes han estat emmagatzemats dins dels pots originals i no han estat sotmesos als efectes de la corrosió atmosfèrica. D’aquesta manera, les anàlisis han esdevingut crucials per determinar el grau d’alteració dels esmalts així com els mecanismes de corrosió, i en particular els motius pels que els esmalts blaus i verds estan més alterats. La col·laboració de Vitralls Bonet ha estat molt important per a la investigació ja que, a banda dels materials per fer les rèpliques, també va posar a disposició de l’equip de recerca la seva col·lecció de petits fragments de vidres esmaltats originals recollits durant més de 100 anys de restaurar els vitralls de Barcelona. Entre els vitralls estudiats destaquem els produïts per Rigalt, Granell i cia que decoren edificis com el Palau de Justícia de Barcelona o la Seu del Districte Sants-Montjuïc. També s’han estudiat nombroses mostres de vitralls fets per altres prestigiosos tallers de la Barcelona modernista que es poden trobar, entre d’altres, en cases privades de l’Eixample de Barcelona (taller Bordalba) i de Badalona (taller Buxeres i Codorniu), a la Catedral de Palma de Mallorca o a l’església de Sant Jaume de Calaf (taller Hijos de Edualdo Ramon Amigó) i a l’Estació del Nord de Barcelona (taller Maumejean). Un petit fragment pertany a un dels conjunts del vitralls més importants del modernisme: Les Dames de Cerdanyola, exposat al Museu de Cerdanyola del Vallès i produït per Ludwig Dietrich, vitraller alsacià establert a Barcelona el 1900. |
Els resultats han revelat que els vidres de borosilicat de plom
i zinc de les composicions emprades en els esmalts estan
caracteritzats per una baixa temperatura d’estovament alhora que
mantenen una bona estabilitat contra la corrosió química,
especialment a la corrosió de l’aigua. No obstant, el
relativament estret marge de temperatures necessari per una
correcta adherència dels esmalts al vidre base sense que aquest
es deformi, podria haver requerit l’addició de fundent que
resultaria en la disminució de la seva estabilitat. Els esmalts
històrics presenten una composició química completament alterada
pels processos de corrosió atmosfèrica, que donen lloc a una
pèrdua del plom, bor i zinc i la formació d’un silicat hidratat
amorf, així com a la formació de sulfats o carbonats de plom i
calci, depenent de l’atmosfera. Pel que fa als esmalts blaus i
verds, presenten una microestructura (capes heterogènies amb
partícules de pigment a la superfície) més susceptible a la
degradació. Tanmateix, en l’estudi s’ha observat que l’absorció
de la radiació infraroja dels colorants (cobalt i coure) emprats
en els esmalts blaus i verds pot provocar diferencies de
temperatura entre els esmalts i els vidres base així com entre
les partícules de pigment i la fase vítria, que seria
responsable de la formació d’esquerdes i, per tant, a llarg
termini, de la seva caiguda. D’aquesta manera, l’ampli estudi de l’equip de la UPC aporta nova informació rellevant de les causes de deteriorament dels vitralls. Per millorar la conservació dels esmalts proposen que la protecció contra la humitat i els gasos atmosfèrics també hauria d’anar acompanyada d’un filtre de llum infraroja, d’especial importància en els climes mediterranis. A més, tot i que la humitat, els contaminants i la irradiació solar són les principals causes de corrosió, conclouen que la microestructura dels esmalts juga un paper important. Per tant, els resultats recolzen que la "creativitat" artística i tècnica d'alguns dels tallers modernistes catalans va donar lloc a esmalts amb una estabilitat més reduïda. "La nostra recerca obre la porta al coneixement científic d’un material molt important del patrimoni artístic català com són els vitralls modernistes. A la documentació històrica de totes aquestes peces ara es pot sumar la seva caracterització estructural." comenta Martí Beltrán. "El treball permet abordar la conservació dels esmalts des d’un punt de vista eminentment científic i no especulatiu. El coneixement de la composició, estructura i les propietats tèrmiques dels materials són unes eines imprescindibles per tal d’esbrinar els motius de la seva degradació i així establir estratègies de conservació adequades." afegeix Beltrán. El grup de recerca remarca que continuar amb estudis d’aquest tipus és fonamental per comprendre el comportament dels materials utilitzats pels artistes al llarg del temps i necessari per les estratègies de conservació llançades pels museus del territori. (cells.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ajuntaments i Generalitat signaran aquest mes el protocol d'inici del projecte del nou Hospital |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Solar on es construirà el nou Hospital Ernest Lluch |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El nou centre, que donarà servei als residents de
Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i
Badia del Vallès, costarà uns 50 milions d'euros i la seva
gestió dependrà del Consorci Hospitalari del Parc Taulí La Conselleria de Salut de la Generalitat descriu el nou centre com un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb un model d’atenció integral de les persones que acostarà a la ciutadania el seguiment domiciliari, a més d'oferir atenció ambulatòria especialitzada, proves diagnòstiques de proximitat i cirurgia ambulatòria. L’hospital disposarà de 200 llits i atendrà a més de 176.000 habitants de Cerdanyola, |
Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i
Badia del Vallès. L'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que l'Hospital Ernest Lluch "és la reivindicació d'una necessitat del territori llargament demandada per entitats i persones dels municipis, i pels ajuntaments del territori". Salut destaca que amb la construcció del nou hospital es garantirà una cobertura assistencial més àmplia a la regió sanitària amb més densitat de població de tot Catalunya, la Metropolitana Nord. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Neix 'amiant.cat', el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
○ El web permet a la ciutadania trobar, en un únic
lloc, tota la informació relacionada amb l'amiant ○ Es tracta d’una iniciativa transversal i conjunta de les diferents administracions i organismes públics que formen part de la Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) La Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) ha posat en funcionament amiant. amiant.cat el portal divulgatiu de referència (https://presidencia.gencat.cat/web/ca/ambits_d_actuacio/amiant.cat/) sobre aquest material nociu a Catalunya. Fins ara, la informació disponible sobre l’amiant estava molt fragmentada per sectors i àmbits d’actuació (riscos laborals, salut pública, residus, construcció, indústria...). Gràcies a aquest nou web, la ciutadania podrà trobar en un únic espai totes aquelles qüestions d’interès relacionades amb l’amiant, com ara preguntes freqüents, línies d’ajut, legislació sobre la matèria, documents i enllaços, etc., amb un llenguatge planer i allunyat de tecnicismes. Amiant.cat és una iniciativa conjunta de totes les administracions i entitats que participen a la CEAC: Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; Diputació de Barcelona; Agència de Salut Pública; Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC). La CEAC es va crear l’octubre de 2019 amb l’encàrrec d’impulsar el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya, un document que ha de desenvolupar-se a partir del treball transversal de les diferents administracions catalanes i de les entitats municipalistes. Fruit d’aquesta col·laboració, i durant el procés d’elaboració d’aquest Pla, una comissió tècnica ha desenvolupat un seguit de mesures prioritàries a materialitzar durant l’any 2020, entre les quals es troba la creació d’aquest lloc web. La posada en funcionament d’amiant.cat coincideix amb la consulta pública prèvia a l'elaboració del Projecte de llei per a l’'erradicació de l'amiant que està preparant el Govern de la Generalitat de Catalunya. |
La consulta, que restarà oberta fins el proper dia 25
de gener, té per objecte recollir les opinions, demandes, preocupacions, necessitats, etc. de la ciutadania i dels diferents col·lectius i sectors potencialment afectats per poder regular, amb caràcter general i de forma uniforme en tot el territori, l'erradicació de l'amiant per tal de salvaguardar la salut de la població pel que fa a l'exposició a aquest material, L’amiant a Catalunya L’amiant és un agent químic especialment perillós, utilitzat àmpliament en la indústria i la construcció. S’estima que, a Catalunya, l’amiant instal·lat suposa més de 4 milions de tones de fibrociment i entre unes 6.000 i 30.000 tones de projectats i calorifugats, entre altres materials. S’ha detectat aquest material en vaixells, trens, maquinària, dipòsits, túnels, galeries i canonades de les xarxes de distribució d’aigües públiques i privades i, en particular, en edificis, tant públics com privats. Tot i que l’ús, producció i comercialització de materials amb amiant es va prohibir a l’Estat espanyol l’any 2001, no s’obliga legalment a retirar els materials amb amiant instal·lats fins que no s’ha arribat a la fi de la seva vida útil. Totes les varietats d’amiant són perilloses i, en aquest sentit, s’han documentat els efectes greus que pot tenir sobre la salut de les persones l’exposició a fibres d’amiant. Per aquest motiu, l’erradicació de l’amiant és un repte de país que requereix una acció conjunta i transversal de totes les administracions, institucions i sectors socioeconòmics, així com de la ciutadania, ja que afecta directament les persones i abraça múltiples àmbits, com la salut pública, la salut laboral, els residus, les empreses, les infraestructures, els equipaments públics i privats, el medi ambient, els subministraments, els transports, etc. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salut construirà un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ El centre
atendrà a 176.383 habitants de cinc municipis:
Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. ◘ El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros i es calcula que s’executarà en 5 anys. ◘ La gestió dependrà de l’Hospital de Parc Taulí de Sabadell i s’ubicarà en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet. ◘ El projecte s’ha explicat als alcaldes i alcaldesses de les poblacions que donarà cobertura. El Departament de Salut ha anunciat la construcció d’un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental, que donarà resposta a les necessitats actuals i futures d’envelliment de la població del territori i acompanyament a un nombre cada cop més creixent de malalts crònics. El centre projectat és el d’un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb una atenció integral que, a més, acostarà a la ciutadania els dispositius adequats de seguiment domiciliari. La nova infraestructura es dotarà de gabinets d’alta resolució en atenció ambulatòria especialitzada i de proves diagnòstiques de proximitat, així com cirurgia ambulatòria. Així ho han explicat avui, la consellera de Salut, Alba Vergés, i el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, i la gerent de la Regió Metropolitana Nord, Anna Aran, als alcaldes i alcaldesses dels municipis als quals donarà cobertura el nou centre. Concretament, |
l’hospital atendrà una àrea formada per 176.383 habitants
corresponent a cinc poblacions: Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. El Protocol d’inici del projecte se signarà a
finals del proper mes de gener. L’elevada pressió assistencial que diàriament gestiona el mateix Hospital Parc Taulí o la manca de recursos en diferents àmbits d’atenció en aquest territori són alguns dels motius pels quals el nou hospital és una necessitat que ja feia temps que s’havia previst cobrir. El centre permetrà descongestionar les entrades dels altres centres de la zona i donar una cobertura més àmplia i de proximitat a tot el territori d’aquesta regió. La construcció del nou hospital garantirà una cobertura assistencial més àmplia en un de les regions –l’àmbit sanitari Metropolità Nord- amb més densitat de població de tot Catalunya, i que requereix amb més urgència un nou centre sanitari. El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros en 5 anys. La gestió dependrà de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. És previst que el nou centre s'ubiqui en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet. L’equipament del nou hospital està dissenyat per prestar serveis a patologies més prevalents i de complexitat baixa i moderada. El centre es proveirà de consultes externes, de capacitat per fer proves diagnòstiques i de quiròfans. En definitiva, un nou hospital interdisciplinari basat en un model d’atenció integral de les persones. (govern.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Calendari Laboral per 2021 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’any 2021 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals. Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2021 les següents:
|
Els dos dies festius locals a Cerdanyola per a l’any 2021 seran
el : 3 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i 11 de novembre (Festa de Tardor de Sant Martí)  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Nou cartipàs del govern municipal |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de
l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha
portat alguns canvis en el cartipàs municipal Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric. Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors, David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra. Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez. També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible. Les tinences d’alcaldia queden de la següent forma: Primera Tinent d’Alcaldia - Pepi Rivera Segon Tinent d’Alcaldia - David González Tercer Tinent d’Alcaldia - Javier Sánchez Quarta Tinent d’Alcaldia - Carme Arché Cinquena Tinent d’Alcaldia - Glòria Urbano Sisena Tinent d’Alcaldia – Eulàlia Mimó El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda de la següent forma: Àrea d’Alcaldia i Presidència ◘ L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció de la Ciutat ◘ David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del Coneixement, Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, Joventut i Infància ◘ Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis Jurídics ◘ Carme Arché, és responsable de Gent Gran ◘ Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+ Àrea de Cohesió Social i Ciutadania Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge David González, s’encarrega d’Educació i Joventut Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat, Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública. Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments Socials Àrea de Territori i Sostenibilitat Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de Proximitat Àrea d’Economia i Serveis Generals Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i Ocupació Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat Accessible David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes d’Informació Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Mapa de Catalunya |
|
Cliqueu
sobre la foto |
|
|
Història d'internet  |
|
|
Cerdanyola, terra d'ibers |
|
 |
|
|
Cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una visita
guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de
la tribu dels laietans, en la que es poden veure, distribuïts en
set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents
de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola i
reconstruccions, interactius i audiovisuals. De la mà de la guia els participants podran descobrir l'origen i desaparició de la Cultura Ibèrica, l'organització de la societat, l'urbanisme i les activitats artesanals, la vida quotidiana de les familiars o les creences i misteris encara indesxifrables d'aquesta cultura sobre la vida quotidiana dels ibers. En aquesta visita, entre d'altres aspectes de la cultura ibèrica, es podrà veure quines activitats feien les dones i quin paper tenien dins de la societat ibèrica. |
La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per
restes arqueològiques del poblat i els tres edificis ibèrics
reconstruïts. activitat per a majors de 8 anys. Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a l’exposició permanent amb l’entrada Horaris museu: Dissabte: 11-14.30 i 16.30-20 h Diumenge: 10.30-14.30 h Lloc: Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (Carrer de València, 19) |
|
Preservar el patrimoni històric: Can Coll com a exemple |
|
 |
|
|
Pel seu important valor patrimonial i etnogràfic la recuperació
dels elements del passat agrícola de la serra és una de les
tasques que es desenvolupa a diferents espais del Parc i,
sobretot, a la finca de Can Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental del Parc. Un dels trets històrics més destacats del passat agrícola de la finca de Can Coll són les feixes delimitades per murs de contenció, de gran desnivell. Aquestes construccions serien avui dia impensables pel seu elevat cost, per això esdevenen un element de valor patrimonial i etnogràfic a conservar. Enguany s’ha fet la recuperació del mur de pedra d’una de les feixes, pot ser el de més valor, dels tancats de la granja de Can Coll. La part on s’ha actuat és la meitat del mur quedes de l’origen ja estava compost per pedra i restes de totxo. A la resta de mur format per morter de calç i ciment amb pedra de riu petita, no s’ha actuat. El mur original és autoportant però amb el pas del temps el fred, la calor, etc., s’ha anat degradant i fentcavitats, és a dir, perdent molt material de la secció del mur, fet que provocava la caiguda de les peces de l'acabament de la part superior del mur. |
En els treballs duts a terme, el que s’ha buscat ha estat
sanejar totes les parts més degradades i arribar fins al
material més cohesionat i estable, zones on ja era necessari
sanejar amb maquinària més potent. Aleshores s’ha continuat amb
el mateix pendent del talús original per donar-li estabilitat,
excepte a la zona del revolt, on el grau d’inclinació
éssuperior, per tal de donar encara més estabilitat, reomplint
per darrere amb morter i pedra. Una part de la pedra utilitzada ha estat recuperada d’altres murs de pedra seca que han anat caient i dispersant-se amb els anys pels camps de conreu. La resta, l’hem anat a buscar per la mateixa finca, la qual cosa ha comportat passar moltes hores recollint i buscant pedres. S’han recuperat tots els forats d’escorrentia d’aigües pluvials existents amb peces recobrades de la masia mateixa, que s’havien guardat per a aquests casos, i també s'ha refet la part de l'acabament del revolt, que havia caigut per la degradació i el pas del temps. A la base del mur s’ha fet una sabata correguda armada per donar més estabilitat. Els treballs han durat quatre setmanes. (parcnaturalcollserola) |
|
Els vitralls de Les Dames de Cerdanyola, peces emblemàtiques del Museu d'Art de Cerdanyola(MAC), han estat proclamats Bé Cultural d'Interès Nacional |
|
 |
|
|
Comença la construcció del tanatori municipal |
|
|
La primera fase de les obres contempla la reforma de la part
antiga del cementiri i la construcció del tanatori Mentre durin les obres, les restes dels nínxols afectats es dipositaran en capses de fusta a l’interior de l’Església Vella de Sant Martí, dins el mateix recinte del cementiri |
|
 |
|
 |
|
 |
 |
|
Si s'ha complert el calendari, aquesta setmana havien de donar inici les obres per a la construcció del tanatori, que inclou quatre sales de vetlla, una sala polivalent, espai per als serveis administratius i un aparcament soterrat. Paral·lelament també s’iniciarà la reforma de la part antiga del cementiri que contempla l’enderroc d’una part dels nínxols de la zona més antiga del cementiri. Les famílies dels nínxols afectats ja han estat notificades i ara s’estan resolent les al·legacions presentades per algunes de les persones propietàries. Resoltes aquestes, es procedirà a l'exhumació de les restes que hi ha als nínxols afectats i es traslladaran a l’interior de l’església Vella de Sant Martí. Aquesta romandrà tancada fins que les restes siguin reubicades als nous nínxols. Fet el trasllat de les restes a l’església, es procedirà a l’enderroc dels nínxols afectats i una vegada s’hagin fet els moviments de terra i la construcció del tanatori arribi a la planta baixa, |
començarà l’ampliació del cementiri i per tant dels nous nínxols, que
es concreta en un augment d’un 25% passant dels 3.149 actuals
als gairebé 4.000. La durada de les obres serà d’aproximadament
dos anys. |
|
Nou Consistori 2019 |
|
 |
|
|
Les Fonts de Collserola : Passat, Present i Futur. |
|
|
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada,
d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i
excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de
la història, han anat cons - truint amb l’objectiu de captar i
canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de
què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les
mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable
xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els
ele-ments inicials no sempre s’han conservat. La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de ribera una mica desenvolu-pada, que les emmarca. En molts casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats per fer ombra. Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant. L’existència de les fonts ha fet possible la presència d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una continuada i massiva presència humana. Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i cons-truccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar en la mesura del possible, totes les funcions. Les Fonts, espais de Patrimoni construït Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un inventari de totes les fonts existents i del seu estat de conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels primers. |
Amb els anys les
actuacions han estat supeditades, sobretot, a la dis-ponibilitat
de recursos econòmics i humans i s'han centrat en la
rea-lització de tasques de recerca, conservació i manteniment. Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen tota men-a de vandalisme, fet que demana molts esforços i recursos econò-mics extres de què les administracions sovint no disposen. En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de millora en algu-nes fonts, els seus espais i accessos. Totes aquestes tasques sem-pre s’han fet en col·laboració amb els propietaris, els mateixos ajun-taments i moltes entitats del territori del Parc. L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que tingui. Els projectes s’es-tan acabant d’enllestir. A hores d’ara, les perspectives de futur són positives. Les Fonts, espais del Patrimoni Natural L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els ambients fonti-nals estan sent objecte d’estudis multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del Parc Natural de Collserola. Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de relleu l’exis-tència d’un important nombre d’espècies lligades a les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes característiques força pròpies. |
 |
|
 |
|
|
Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió
detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que
s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els
elements d’obra i manteniment tots aquells que puguin resultar
rellevants de cara a la biodiversitat. Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte d’HortaGui-nardó, amb una forta tradició d’us social, s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la conservació dels valors naturals. A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de sortida dels animals en fonts, safarejos i basses. Espais viscuts i per repensar entre tots Collserola ha comptat sempre amb la presència de persones, grups excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint. |
A les feines
realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des
de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els
seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment
d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va
motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un
centenar de fonts. Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar els diferents racons. La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc., i finalment, consensuar els projectes, ha portat a la creació degrups de treball al voltant de les diferents fonts. (Parc de Collserola) abril 2019 |
|
Observa en directe els ocells de Collserola |
|
|
Al llindar del bosc, ben embolcallada per les alzines i a
tocar del centre d’informació, hi ha instal·lada una de les
menjadores del parc. Gràcies a la webcam que hi ha instal·lada,
podeu veure en directe, des d’ara i fins al començament del mes
de març, aquesta instal·lació d’ajuda a la fauna que facilita
l’alimentació hivernal als ocells i, a la vegada, constitueixen
un mitjà excel·lent per poder-los conèixer i observar i
extreure’n una informació privilegiada. Per tal d’identificar més fàcilment els ocells que veurem atansar-se a la menjadora, la pàgina web conté una sèrie de fotografies de les aus que hi acostumen a menjar (gaigs, picasoques blau, mallerengues, pit-roig…). Al web també hi trobareu petits vídeos dels ocells que s’apropen al centre d’informació. Connecteu-vos i no us perdeu l’espectacle! Us convidem també a que vingueu al Centre d’Informació observar els ocells que visiten la menjadora. El trobareu obert tots els dies de la setmana, de 9.30 a 15 h. A Can Coll CEA (Cerdanyola del Vallès) també trobareu oberta, tots els diumenges de 10.30 a 13.30 la Feixa dels Ocells. Ambdues instal·lacions estaran en funcionament fins a principis de març. (Parc Collserola) |
 |
 |
 |
|
L'Església vella de Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració |
|
 |
|
 |
 |
 |
 |
El Parc de la Riera. Collserola |
|
 |
|
|
El Parc de
la Riera de Sant Cugat
representa
una porta d'entrada al Parc de
Collserola. La riera dón'a el seu nom al
parc i, en el seu pas pel terme
municipal de Cerdanyola del Vallès,
delimita la ciutat amb Collserola, a la
vegada que constitueix un veritable nexe
d'unió, cosa que permet un millor
apropament a la Serra.
El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important. |
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable. |
 |
|
|
Vista de la Riera de Sant Cugat des de
la passera dels Horts |
|
|
La riera de
Sant Cugat
La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal. La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major. |
La riera rep el seu nom, aproximadament,
a l'alçada del Parc de la Pollancreda al
municipi de Sant Cugat. Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera constitu-eix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà. Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial d'Orde- nacio i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc. |
Parc de l'alba. Dos nous itineraris pel corredor Verd |
|
|
El 11 de juny de l'any passat
es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana
de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba. La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord. El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec- |
tada per elements que fragmenten
el territori. Però té un paper clau en el manteniment de la
connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits
(ENP). El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals. |
 |
|
Can Coll, Centre d'Educació Ambiental |
|
 |
|
|
Parc Natural de
la serra de Collserola La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica. Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals. Can Coll, Centre d'Educació Ambiental Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius. Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament. Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural. |
Els mestres i professors
han de preparar les
activitats en una reunió
prèvia a Can Coll amb
els educadors. Les
inscripcions comencen el
primer dia laborable de
setembre. Trobareu
detallades les diferents
propostes educatives a
l'apartat el Curs al
Parc. Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants. A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors. Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells. Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2 Telèfon fix: 93 692 03 96 Telèfon mobil: 638 56 52 77 Fax: 93 580 76 54 Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés E-mail: activitatscancoll@collserola.cat Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503 Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental |
Declarat bé cultural d'interès nacional el jaciment ibèric de Ca n'Oliver, a Cerdanyola del Vallès |
|
 |
|
|
El Govern ha
aprovat declarar bé
cultural d’interès
nacional, en la
categoria de zona
arqueològica, el
jaciment ibèric de Ca
n’Oliver, a
Cerdanyola del
Vallès.
El poblat ibèric de Ca
n’Oliver està situat al
sud del nucli urbà de
Cerdanyola, a la comarca
del Vallès Occidental,
al turó de Ca n’Oliver,
al barri de Montflorit,
i és per tant dins del
Parc Natural de
Collserola. És un
enclavament rellevant de
l’antic territori de la
Laietània i del món
ibèric català. La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunica-cions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció. La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultò-rics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar. |
Les
recerques arqueològiques
que s’hi ha fet han
permès establir que el
jaciment ibèric va viure
diverses fases
cronològiques que van
dels anys 550 aC, en el
període ibèric antic,
fins a l’alta edat
mitjana. És a dir, el
jaciment abasta la
gènesi de l’iberisme i
tota la vigència del món
ibèric fins a la seva
desaparició dins del
procés de la
romanització. El darrer
assentament, que data
dels segles VIII a l’XI,
tanca l’ocupació
d’aquest turó en el
passat. D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demana-va tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització. En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la pro-mulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració |
CALENDARI DE PAGAMENT DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS PER AL 2021 |
|
 CALENDARI FISCAL GUIA FISCAL |
|
|
HORARI DE CORREUS |
|
|
-Sant
Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del
Vallès paqueteria.correos.es Tfn. 936 91 37 57 |
Dilluns a divendres: 08:30 a
20:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:00 hores Diumenges i festius TANCAT Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es: Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:30 hores |
|
HORARI CEMENTIRI |
Dilluns, dijous, divendres i dissabte de 8:30h a 13:30h i de 14h a 17h. Dimarts de 8:30h a 13:30h. Dimecres, tancat Diumenge de 10h a 14h. |
|
TRANSPORT LOCAL |
|
 |
Línies i horaris |
|
SALILLAS.NET ÉS
UNA WEB
PERSONAL
QUE
NO TÉ CAP SUPORT
COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT
I LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES a.salillas@gmail.com |
|
 Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900. Totalment desconeguda |
|
 Passseig de Cordelles al voltant de 1900. A la vista de la fotografia podem afirmar sense cap por, que res del que ensenya existeix |
|
 Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant dels anys 80-90 |
|
 Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva. Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a 1920 |
|
 |
||
| Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. | ||
|
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL PASSAT SEGLE |
||
| Passejant pels carrers de Cerdanyola al llarg del segle XX | ||
 |
||
|
Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola anys 1943-1945-1946-1947 |
||
|
Regidors de 1799 -2019 |
||
|
El comerç local des d'inicis del segle XX |
||
Agenda Política |
||
|
Junta de Govern Carlos Cordón Núñez - Alcalde Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia David González Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia Javier Sánchez Miras - 3è. Tinent d'Alcaldia Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia Oscar Pons - Regidor delegat |
||
Properes activitats |
||
|
Diumenge 19 : Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Obrirà els diumenges d'11:30 a 14:00 h, al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un públic familiar. Aquest diumenge l'activitat serà Cens d'ocells en la que els infants faran un inventari dels ocells del parc. Activitat lliure i gratuïta. Durant aquesta temporada la Jugatecambiental tornarà a oferir el servei de préstec Bicikit. Es tracta d’un kit amb un inflador i eines per a bicicletes. Les persones que vagin en bicicleta fins a la Jugatecambiental el poden sol·licitar per poder reparar les seves bicis in situ (no es pot emportar a casa). Horari: d'11:30 a 14 h (espai de joc) de 12 a 14 h (realització activitat) Lloc: Parc del Turonet (Passeig d'Horta, s/n) Durant aquesta temporada la Jugatecambiental tornarà a oferir el servei de préstec Bicikit. Es tracta d’un kit amb un inflador i eines per a bicicletes. Les persones que vagin en bicicleta fins a la Jugatecambiental el poden sol·licitar per poder reparar les seves bicis in situ (no es pot emportar a casa). Diumenge 19 a lés 12 h.: Visita guiada a la col·lecció permanent del Museu d'Art de Cerdanyola, inclosa en el preu de l'entrada, cada 3r diumenge de mes. La visita, a la qual s'accedeix amb l'entrada al museu, farà un petit recorregut per les peces més destacades de l'exposició permanent i se centrarà en l'important donació del "Llegat Espinal" que aplega algunes de les millors obres del pintor noucentista Marian Espinal. Horari museu: Dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d'11 a 14 h Dilluns (inclosos festius) tancat Lloc: Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) Diumenge dia 19 de 10 a 14 h. : Sant Iscle, una parròquia medieval - A l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes torna a obrir les seves portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h. L’església de Sant Iscle s’esmenta per primer cop en un document datat el 17 d’abril del 995. La documentació no ha proporcionat cap informació de com era l’edifici. Tampoc les excavacions arqueològiques no han aportat cap data concloent, però a partir de la disposició de les tombes localitzades i d’altres restes, poden suposar la ubicació del temple pre-romànic. Al segle XII, es construeix el temple romànic sobre el cementiri i possiblement, sobre l’església pre-romànica. Cap a finals del segle XII o principis del XIII, l’absis es decora amb una pintura d’estil romànic: a la part baixa es fa una representació de l’Epifania i, a la superior, una màndorla flanquejada per dues figures, una de les quals seria Sant Iscle i l’altra probablement, un àngel. El 1577, s’acaben les obres de reforma que durant el segle XVI han transformat l’església: s’ha enderrocat el campanar o la capella situada al costat de l’absis, s’han fet dues capelles laterals, s’ha edificat una sagristia al peu de la nau, s’ha remodelat la façana i s’ha aixecar un campanar d’espadanya. En algun moment i per raons incertes, s’ha obert una porta al mur esquerra de la nau. Entre el segle XVIII i començaments del XIX, es fan noves reformes a l’edifici que camuflen gairebé totalment el temple romànic. Les mes importants són la construcció de la segona sagristia a mitjans del segle XVIII, la nivellació i pavimentació de tota l’església amb cairons quadrats, la construcció del cor i l’aixecament de la torre del campanar i de l’escala exterior per accedir-hi a finals del segle XIX i, finalment, la remodelació de la façana que incorpora una decoració neogòtica entre 1905 i 1915. L’església amb el seu aspecte monolític, desproporcionat i fantasiós viu un lent procés, de degradació, especialment a partir de 1868 en què Sant Iscle deixa de ser parròquia. A l’interior ja no es fan servir les sitges no s’hi enterra a ningú des de finals del segle XIX, però el nombre d’altars i les imatges creixen i se succeeixen: es mantenen les advocacions del Roser, de la Santa Creu, de la Puríssima i la de sant Llorenç i apareixen les de sant Isidre i la de la Dolorosa. El 1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera cita documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques i s’ha restaurat el temple. Dilluns 20 de setembre : Jornada de donació de sang a Cerdanyola. - A l'Ateneu de Cerdanyola (carrer de la indústria, 38-40) Cal recordar que s’ha de reservar cita prèvia des del web http://donarsang.gencat.cat o a través del telèfon 677 07 17 56 Horari: de 9:30 a 13:30 h i de 16:30 a 20:30 h Del 24 al 26 de setembre : FIT Festival Internacional de Teatre infantil i juvenil 2021 El FIT tornarà a omplir Cerdanyola de teatre els dies 24, 25 i 26 de setembre per a celebrar la seva dotzena edició. Les activitats d'aquest festival es concentren en el tercer cap de setmana de setembre de l'any en que es realitza. Consisteix en espectacles de sala, de carrer i itinerants, en les especialitats de teatre, titelles, dansa i música per públic familiar, i s'utilitzen diferents espais de la ciutat com són el Teatre Ateneu, el MAC (sala i pati), la plaça Abat Oliba, i diferents carrers i places pels espectacles itinerants, segons s'especifica a l'annex corresponent. Bambalina en breu informarà de les companyies i obres participants en aquesta edició de FIT Festival que no es va poder realitzar l’any passat a causa de la pandèmia de la COVID-19. Es podran comprar a Internet a la pàgina web http://entrades.bambalina.cat Organitza: Bambalina i Ajuntament de Cerdanyola del Vallès |
||
|
Activitats estables Algunes activitats poden estar suspeses a causa de l'Covid-19 |
||
|
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica Cerdanyola, terra d'Ibers 2n diumenge de mes a les 12 hores Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver Sant Martí, una església per a la pagesia 2n diumenge de mes Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h Visita guiada gratuïta a les 12 h. Església Vella de Sant Martí Activitats a Can Catà Natura És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Preu: Adults 3 €, nens 2 € -Telf: 627 433 462 i 600 259 084 Sant Iscle, una parròquia medieval 3r diumenge de mes Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat Portes obertes al MAC Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. 1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h. Activitats a Can Catà. Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu: - Fem el camí de la font nova! - Anem cap a la font vella! Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults 3 €, nens 2 € Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges. Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h. La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros |
||
|
Activitats al Museu d'Art (MAC) |
||
 |
||
|
Diumenge 19 a lés 12 h.:
Visita guiada a la col·lecció permanent del Museu d'Art de
Cerdanyola, inclosa en el preu de l'entrada,
cada 3r diumenge de mes. La visita, a la qual s'accedeix amb l'entrada al museu, farà un petit recorregut per les peces més destacades de l'exposició permanent i se centrarà en l'important donació del "Llegat Espinal" que aplega algunes de les millors obres del pintor noucentista Marian Espinal. SETEMBRE Diumenge 19 a les 12 h. : VISITA GUIADA AL MUSEU (Inclosa amb l'entrada). OCTUBRE Diumenge dia 10 a les 11.30 h. : TALLER FAMILIAR DE FOTOGRAFIA ESTENOPEICA. Inscripció prèvia. Dijous 14 a les 18:30h.: JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI: La Uralita i el fibrociment a Cerdanyola. Conferència a càrrec de Jacques Roulland. Diumenge 17 a les 12 h. : VISITA GUIADA AL MUSEU. (Inclosa amb l'entrada). - VALENTÍ CASTANYS - QUADERNS MAC - Presentació del llibre (GREC i AMAC) Divendres 29 a les 22 h. : TANCATS PER TOTS SANTS. Visita nocturna al museu oberta a tots els públics, amb els contes de por per a estiuejants d'Albert Estengre. Diumenge dia 31a les 11 h. : ART I BENESTAR. Tallers d'art i salut a càrrec de l'AMAC. Inscripció prèvia i caixa inversa. NOVEMBRE Dissabte 13 i dium. 14 h. : FESTA PATRONAL DE SANT MARTÍ. Portes obertes - Mostra de Kusamonos Diumenge 14 a les 11.15 i 12.30 h. : TALLER FAMILIAR: TALLER DE CULTURA JAPONESA. Inscripció prèvia. Dijous 18 a les 19 h. : ANY ANGLADA CAMARASA. Conferència a càrrec de Francesc Fontbona. Diumenge 21 a les 12 h. : VISITA GUIADA AL MUSEU (Inclosa amb l'entrada) : UN VI DE CERDANYOLA. Presentació de Rabassaires, vi elaborat a Cerdanyola. Diumenge 28 a les 11 h, : ART I BENESTAR. Tallers d'art i salut a càrrec de l'AMAC. Inscripció prèvia i caixa inversa. Diumenge 28 a les 12h. : VISITA SENSORIAL INCLUSIVA - En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (1 desembre). Inscripció prèvia DESEMBRE Diumenge 12 a les 11.15 i 12.30 h. : TALLER FAMILIAR: ART PER NADAL. Inscripció prèvia. Dijous 16 a les 19 h. : IMATGE I MIGRACIÓ: TALLER DE FOTOGRA- FIA CRÍTICA - Taller crític de fotografia i realitat virtual a càrrec de RuidoPhoto; es farà un recorregut per diverses realitats del fenomen migratori en què es mostren vulneracions de drets humans. Inscripció prèvia. Diumenge 19 a les 12 h. : VISITA GUIADA AL MUSEU (Inclosa amb l'entrada). Agenda MAC |
||
|
|
||
Activitats al Poblat de Ca n'Oliver |
||
 |
||
|
|
||
|
Primer diumenge de mes Ca n'Oliver, un poblat iber laietà Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït. Segon diumenge de mes a les 12 h. Cerdanyola, terra d'ibers Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys. |
||
|
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00 a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa. |
||
| Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada. L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament: Entrada general: 3 € Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola). Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola. Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants) Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones. HORARIS De l'1 d'octubre al 30 de març Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h De l'3 d'Abril al 30 de Setembre: Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h Tancat: 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre |
||
| El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics. Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. |
||
|
|
||
|
Activitats al Parc del Turonet |
||
|
Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc |
||
La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i
educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs,
tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del
Turonet. Obrirà els diumenges d'11:30 a 13:30 h, al Parc
del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i
s’adreça fonamental-ment a un públic familiar.
Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es
desenvoluparan seguint les mesures corresponents de
prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és
necessària la inscripció prèvia a través del mail mediambient@cerdanyola.cat,
indicant el nom, telèfon i número de participants.
|
||
|
EXPOSICIONS |
||
|
Fins al 12 de setembre : Exposició Jordi Sabater Pi. "L'art de la ciència" - Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver El zoòleg Jordi Sabater Pi és recordat per ser qui va trobar el goril·la albí Floquet de Neu, que va viure gairebé 40 anys al zoo de Barcelona, però no cal oblidar que també va ser un científic reconegut internacionalment pels seus estudis en etologia i etnografia amb treballs sobre les eines dels ximpanzés, sobre la cultura de tribus com la dels Fang o per haver treballat amb Diane Fossey, la reconeguda primatòloga experta en goril·les, entre molts altres. A més de la vessant científica, Sabater Pi tenia una gran capacitat d'observació, que ell considerava la base del coneixement. Aquesta exposició ens permet descobrir el Sabater artista, dibuixant, fotògraf, observador del detall. A les seves llibretes hi anotava, de manera incansable, apunts anatòmics, mesures, colors, retrats, tatuatges, expressions, hi feia dibuixos de flora, d’aus, d’amfibis…i com no, de primats. Un repàs del que ha significat el dibuix científic, una eina essencial d'observació i d’anàlisi, en els treballs d’investigació i que cal tornar a recuperar com a disciplina de formació dels nostres futurs científics. Horari: Feiners de dimecres a divendres de 17 a 20 h Dissabtes d'11 a 14:30h i de 16:30 a 20 h Diumenges i festius de 10:30 a 14:30h Organitza: Ajuntament (Museu d’Història de Cerdanyola) amb la col·laboració del CRAC, La Constància i AFOCER Fins al 19 de setembre : Exposició : "El llegat Espinal" - Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) Marian Espinal (1897-1974) va ser un dels pintors que configuraren el que avui anomenem la Colònia Noucentista: artistes que van trobar a la Cerdanyola dels anys 20 i 30 un lloc on descansar i crear. Personalitat indispensable en el Noucentisme. Horari: Divendres i dissabtes de 17.30 a 20.30 h Diumenges i festius d'11 a 14 h Fins al 28 de setembre : Exposició "98 anys dibuixant" L'Asociació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola del Vallès presenta l'expo-sició '98 anys dibuixant' d'Antonio Ortega. L'artista és un ciutadà de Cerdanyola molt conegut i molt actiu en les activitats culturals de la ciutat i l'associació d'artistes ha volgut tutel·lar aquesta exposició amb les obres que n'Antonio Ortega ha pintat des que va jubilar-se de la joieria que regentava. L'exposició la formen quadres molt detallistes que representen paisatges que tenia fotografiats en els seus viatges on predomina el color. El dibuix detallista és un dels elements de les seves obres. Horari: horari equipament A la Biblioteca Central de Cerdanyola (Plaça d'Enric Granados, 1) Organitzat per l'Associació d'Artistes Plàstics de Cerdanyola, amb el suport de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès |
||
|
Activitats a l'ATENEU |
||
| https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu | ||
|
|
||
|
Cerdanyola, cultura, natura i patrimoni |
||
|
|
||
|
Activitats estables Tots els diumenges De I’ 1 de març al 7 de juny : Jugatecambiental - Activitats familiars - Parc del Turonet . Horari: 11.30 a 13.30 h. ??? Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval - Visita guiada a les 12 h. Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els! |
||
|
|
||
|
Activitats estables
Tots els diumenges. Can Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.3. 0 a 14.30 h Segon diumenge de mes Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost tancat |
||
Activitats a la Biblioteca Central |
||
 |
||
|
EXPOSICIONS Horaris : Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h. Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h. |
||
Activitats del Parc Natural Collserola |
||
 |
||
|
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
|
||
Per tal de frenar la mobilitat en el territori i evitar la transmissió de la COVID-19 us informem que, fins a nou avis : - Els caps de setmana restaran tancat els centres d'atenció al públic. - S'anul-la l'agenda d'activitats del Parc. Nomes es mantenen els programes escolars. - Alguns serveis de les arees de lleure (aparcaments, lavabos, taules de picnic...) no estan operatius. Mes informació |
||
|
ESPECIAL ESTIU Caps de setmana i festius del 12 de setembre al 3 d'octubre de 10 a 13 h. : Observació de la migració de les aus rapinyaires - Al Turó de la Magarola Un any més, us convidem a gaudir d’un magnífic espectacle. Al mirador de la Magarola, trobareu ornitòlegs que us ajudaran a identificar: àguiles, falcons, arpelles… Podreu reconèixer i diferenciar les siluetes dels ocells que es desplacen cap a terres africanes a passar l’hivern. A càrrec dels ornitòlegs del Parc amb la col·laboració de Collserola Verda. Activitat gratuïta, oberta a tothom, amb aforament limitat. L’accés fins a dalt del turó és a peu. Cal que porteu prismàtics. Més informació al Centre d’Informació 932803552 (laborables de 9.30 a 14.30 h) Com arribar al turó de la Magarola Aproximació en cotxe fins: Al Revolt de la paella, km 3,9 de la carretera de la Rabassada – seguir a peu la pista aproximadament 1,3 km i arribareu al turó de la Magarola. Al km 6,5 de la carretera d’Horta a Cerdanyola (Pista Pas del Rei) - seguir a peu la pista aproximadament 1,7 km fins el turó de la Magarola. Vista Rica, km 5. de la carretera de la Rabassada. Seguir a peu. Trobar el GR-92 – seguir les banderoles: turó de Santa Maria - Pas del Rei – turó de la Magarola. A peu: Des de Barcelona. Del Parc del Laberint d’Horta, per darrera del velòdrom - trobar el GR-6 (Barcelona-Montserrat) – seguir les banderoles: portell de Valldaura - carretera de la Rabassada - Vista Rica. DISSABTE, 18 DE SETEMBRE de 9 a 12 h. : COLLSEROLA, MOBILITAT SOSTENIBLE? CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA A PARTIR DE 18 ANYS.GRATUÏTA LLOC: A CONSULTAR INSCRIPCIÓ: al web del Centre Cívic Vallvidrera Vázquez-Montalbán ORGANITZADA PEL CENTRE CÍVIC VALLVIDRERA VÁZQUEZ MONTALBÁN. A CÀRREC DE PATRÍCIA ROVIRA, BIÒLOGA I EDUCADORA AMBIENTAL ESPECIALITZADA EN SOSTENIBILITAT. |
||
|
DESCOBERTES EN FAMILIA Una passejada als voltants del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. • Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. • Places limitades, 20 persones per sortida. • Menors de 3 anys gratuït. , Preu: 1,85 € / persona. Horari: 11 i 12.30 h. DISSABTE, 18 DE SETEMBRE : LA QUÍMICA DE LA NATURA DOS TORNS, A LES 11 I A LES 12.30 h. - CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIAA PARTIR DE 3 ANYS. 1,85 € LLOC: CENTRE D'INFORMACIÓ DEL PARC INSCRIPCIÓ PRÈVIA LA MATEIXA SETMANA AL TELÈFON DEL CENTRE D’INFORMACIÓ: 932803552 A CÀRREC DELS GUIES DEL PARC. |
||
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
PASSEJADES AL VOLTANTS DEL CENTRE
D'INFORMACIÓ
|
||
|
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA Obert els diumenges de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 |
||
|
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. Visites a la granja de Can Coll TURÓ DE MONTCADA |
||
MATINALS A COLLSEROLA Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos. Durada 3 hores Horari: de 10:00 a 13:00 h De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552 - Màxim 25 persones per grup Preu per grup 109,10 €. Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera. Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera. A Can Coll Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn. Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn. |
||
|
VOLS COL·LABORAR? Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us convidem a participar-hi! • Activitat gratuïta. • Places limitades. • Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552. • A partir de 18 anys. Horari: de 10 a 13 h. |
||
| NITS D'ASTRONOMIA | ||
 |
||
|
Sessions d'iniciació a l'observació d'estels, constella-cions i
altres cossos celestes.
L’activitat combina explicacions teòriques: què són les
estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb
observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a
ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys
de 10 inscrits se suspendrà l'activitat. Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 22 a 24 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc. Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552. Places limitades. Preu : 5,40€ Edat recomanada: + de 12 anys. |
||
D'EXCURSIÓ AMB... Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament. Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada. Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552 Dimarts, 21 de setembre : DEPANA. Caminants Collserola: de Sant Feliu de Llobregat a Molins del Rei Consultar al inscriure's HORA: consultar al inscriure's. |
||
| PASSEJADES TEMÀTIQUES | ||
 |
||
| Una passejada tranquil·la pels entorns
del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la
mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu
realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del
Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un
tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor
que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà
una visió general d’aquest espai natural. Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius). A partir 12 anys Horari: De les 11:00 a les 13:30 h. Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52 Preu: 1,85 € per persona |
||
|
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA.
Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a
divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc
932.803.552. Horari de 9.30 a 15 hores |
||
|
QUÈ TROBAR ALS CENTRES CENTRE D’INFORMACIÓ* Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL * Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions. La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA* Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament. |
||
| CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS | ||
| CENTRE D’INFORMACIÓ* Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats. CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL* Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396 activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA* Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17 PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola. PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS* Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874 * Gestionats pel Consorci |
||
LLOCS D'INTERÈS (amb Google Maps) |
||
|
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º Cases modernistes al carrer de Sant Francesc 41.494483º, 2.143034º Castell de Sant Marçal. 41.490684º, 2.114799º Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Ermita de Santa Maria de les Freixes. 41.479020º, 2.142564º Ermita de Sant Iscle 41º28'03.9", 2º09'02.0" Església i rectoria de Sant Martí. 41.491344º, 2.139979º Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Masia de Can Canaletes i aqüeducte. 41.479157º, 2.142362º Masia de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll 41.28'25.44" , 2º07'28.35" Masia de Can Fatjó del Molí. 41º.484013º, 2º127144º Masia de Can Miró. 41.501460º, 2.102093º Masia de Can Serraparera. 41.496042º, 2.130091º Paratge de Canaletes. 41.483073º, 2.143356º Bosc Gran de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Monument a Europa 41.485378º, 2.128094º Parc Esportiu Guiera -Avda. de Guiera 6-8 41.483350º, 2.139192º Parc Tecnològic del Vallès 41.484886º, 2.127711º Jutjats 41.484005º, 2.143957º Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera 41.489279º, 2.144290º FESTA MAJOR Primer cap de setmana del maig MUSEUS Ca N’Olivé (Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º Museu de Ca n’Ortadó: Plaça de Sant Ramon, 23-24. Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins. 41.488767º, 2.135999º Museu i Poblat ibèric 41.480617º,2.134068º OFERTA CULTURAL: Festival de Blues (octubre) VARIS Ajuntament -Pl. Francesc Layret, s/n 41.491027º,2.140686º Pavelló d'esports (Compleix Esportiu Municipal Can Xarau) 41.494471º, 2.139991 L'Ateneu. -Carrer Indústria, 38-40 41.488106º,2.140945º Biblioteca Central -Avda de Catalunya 41.492544º, 2.142231º Pl. Sant Ramon i Monument Republica 41.489107º, 2.136014º Columnes d'Alfaro (UAB) 41.497103º, 2.110553º Parc de Cordelles 41.496174º, 2.133794º Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya) 41.492656º, 2.147392º Estació Renfe Cerdanyola-Universitat 41.497040º, 2.115583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra 41.500968º, 2.090583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma 41.502824º, 2.102540º Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg. d'Horta s/n 41.486486º, 2.144069º Àrea de Can Coll (restaurant, àrea de lleure) Montflorit 41.472626º, 2.127352º Zona Esportiva del Bosc Tancat -carrer Riu Sec s/n 41.501639º, 2.130923º |
||
TELEFONS D'INTERÈS |
||
SERVEIS LOCALS Ajuntament (centraleta): 935 808 888 Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888 010 - Informació Ciutadana: 010 Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133 Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369 Casal de Joves Altimira: 935 805 869 Deixalleria Municipal: 936 917 442 Parc Tecnològic: 935 820 100 Piscina Municipal: 936 917 704 SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 Servei Informació Juvenil: 935 806 119 Servei Local Català: 935 802 751 Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322 UAB: 935 811 000 SERVEIS GENERALS Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710 Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720 Avaries aigua potable: 933 422 000 Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750 Avaries Endesa: 800 760 706 Biblioteca Central: 935 807 602 Correus: 936 913 757 Gas Natural (Avaries): 900 750 750 Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100 Correus: 936 913 757 CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647 Dones per la Igualtat: 935 801 398 El Safareig: 935 806 151 Funerària Truyols: 935 809 710 Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515 RENFE Rodalies: 936 918 869 Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292 Servei Local de Català: 935 802 751 Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016 Taxi (Fonotaxi): 933 001 100 URGÈNCIES Emergències: 112 Ambulàncies: 061 Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències) Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700 Bombers: 085 Policia Local : 092 / 936 912 000 Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502 Policia Nacional (Urgències): 1091 Policia Nacional (DNI): 935 942 489 Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120 SALUT Alcohòlics Anònims: 933 177 777 Parkinson Catalunya: 935 800 311 Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953 Ambulàncies (Urgències): 061 As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099 Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444 Planificació familiar: 935 942 199 CAPS Cita prèvia atenció primària: 937 284 444 CAP Canaletes: 935 910 740 CAP Fontetes: 935 944 470 CAP La Farigola: 936 919 589 CAP Serraparera: 935 806 363 CAP 2 (Urgències): 935 942 216 CAP 2 (Visites): 935 942 111 ASSOCIACIONS DE VEÏNS AV Banús-Bonasort : 935 807 078 AV Canaletes: 666 38 78 38 AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93 AV Can Cerdà: 93 580 05 61 AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62 AV La Farigola: 637 52 62 38 AV Les Fontetes: 93 691 91 51 AV Quatre Cantons: 93 580 46 11 AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27 AV Sant Ramon: 93 692 52 22 AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29 AV Serragalliners: 627 64 68 07 AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56 AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27 AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19 Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550 Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594 |
||
Mapa del món |
||
Sobre la Serra de Collserola |
||
|
Patrimoni
construït — Castells medievals Fortificació medieval Penya del Moro Castellciuró Castell del Papiol Castell de Torre Baró — Ermites i esglésies Santa Maria de Valldonzella Sant Cebrià i Santa Justina Santa Creu d'Olorda Santa Maria de Vallvidrera Santa Maria de les Feixes La Salut de Sant Feliu de Llobregat Temple del Tibidabo La Salut o Santa Eulàlia de Madrona Sant Adjutori Sant Medir Sant Pere de Romaní Sant Bartomeu de la Quadra — Masies Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat) Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat) Can Balasc (Barcelona) Can Baró (Sant Just Desvern) Can Bell (Sant Cugat del Vallès) Can Borrell (Sant Cugat del Vallès) Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès) Can Bova (Sant Cugat del Vallès) Can Calopa de Dalt (Barcelona) Can Campmany (Molins de Rei) Can Candeler (Sant Just Desvern) Can Carbonell (Sant Just Desvern) Can Castellví (Barcelona) Can Catà (Cerdanyola del Vallès) Coll (Cerdanyola del Vallès) Can Cortès (Sant Cugat del Vallès) Can Coscoll (Sant Just Desvern) Can Fatjó (Sant Just Desvern) Can Gelabert (Sant Just Desvern) Can Maimó (El Papiol) Can Masdeu (Barcelona) Can Monmany (Sant Cugat del Vallès) Can Padrosa (Sant Just Desvern) Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat) Can Ribes (Molins de Rei) Can Tintorer (Molins de Rei) Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès) Can Vila (Sant Just Desvern) Can Vilagut (Molins de Rei) Granja Can Llevallol (Barcelona) Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat) Vil·la Joana (Barcelona) Torre Negra (Sant Cugat del Vallès) — Fonts de Cerdanyola
• FONTS DE COLLSEROLA |
||
HISTÒRIA DE COLLSEROLA |
||
| Des de fa molts i molts anys
Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El
paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica. A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys. Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura. Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès. L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta. La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera. A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles. Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra. La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc. Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern. El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses. A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions. Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist. Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres. Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra. Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà. La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona. Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió. Parc Natural de Collserola |
||
| VIDEOS | ||
|
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement |
||
| Visita Museu d'Art de Cerdanyola | ||
| Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la circulació Vehicles de mobilitat personal | ||
| El barri de Les Fontetes | ||
| Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo | ||
| Cerdanyola del Vallès en el año 1976 | ||
| Cerdanyola del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella | ||
| Castell de Sant Marçal | ||
| La Fábrica Uralita l'any 1999 | ||
| Ajuntament de Cerdanyola | ||
| 150 Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 | ||
| El llegat Espinal | ||
| Exposició "Visca la República!" - Homenatge a Francesc Layret | ||
| La restauració dels vitralls modernistes de le Dames de Cerdanola | ||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech). Història de l'edifici | ||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Audioguia. El Casino de l'Art | ||
| Exposició "Ismael Smith by Sebas Martín" | ||
| Exposició "De l'oblit a la revolta, deesses invisibles" - MAC | ||
| 4 paraules, una història. Petites edicions - Taller familiar virtual - MAC | ||
| Audioguia · Museu d’Art de Cerdanyola | ||
|
calendari de segona RFEF) (calendari divisió d'Honor Juvenil) |
||