|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
50 Aplec de la Sardana |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
A punt de començar les obres urbanístiques del carrer La Clota |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El dijous 13 de febrer van començar les obres d’urbanització
de l’espai públic existent a la vorera dels números parells del
carrer La Clota, davant dels nous blocs del número 20. Aquesta actuació té com a objectiu eliminar la presència de vehicles i millorar l’ús de l’espai per als vianants i apropar el gran parc existent amb la creació d’una porta que faciliti el gaudir de la gent . Per garantir una mobilitat més segura, es remodelarà el pas de vianants existent. Es remodela la vorera del costat de l’avinguda de Roma del carrer Sol creant una gran illeta que serveixi d’orella als vehicles que a partir d’aquí aparquen en semi bateria en aquest costat i alhora redueixi l’amplada del vial en aquest indret. |
També es construirà una orella de protecció per l’aparcament
en cordó de la vorera dels números parells, fent que el pas de
vianants sigui invertit i incorporant elements remuntables per
reduir la velocitat dels vehicles. Les obres inclouran la reordenació de la placeta, la incorporació de diferents tipus d’arbres i espècies vegetals, així com la instal·lació de paviments drenants per facilitar la reinfiltració de les aigües pluvials al terreny. Els dos grans arbres existents es conservaran, i per fomentar un ús sostenible de l’aigua, es preveu la instal·lació d’una franja de paviment drenant que afavoreixi la recàrrega dels aqüífers i el reg de les noves alineacions d’arbres. També es millorarà la il·luminació de la zona per garantir un ús segur fins i tot en hores de poca llum solar. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'INCASÒL inicia les obres de 32 habitatges dotacionals de lloguer assequible a Badia del Vallès |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha iniciat les obres de
construcció de 32 habitatges dotacionals de lloguer assequible
en un solar cedit per l’Ajuntament de Badia del Vallès (Vallès
Occidental). L’adjudicació de les obres s’ha fet a l’empresa
Garcia Riera per 3.878.925,83 € (abans d’IVA) i està previst que
durin dos anys. Aquesta promoció s’ha finançat a través de fons
Next Generation. El projecte, redactat per Mipmarí Arquitectura i Disseny, contempla la creació d’un edifici en dos volums per donar-li una escala més humana. Així doncs, l’edifici tindrà una part de planta baixa i quatre plantes unida a un segon volum de set plantes. Aquest segon substituirà la planta baixa per un bosc de pilars que crearà una plaça porxada i permetrà una millor connexió amb l’entorn i la vida a la zona. S’aprofitarà aquest espai per a col·locar-hi, també, un aparcament de bicicletes. Un dels grans reptes del projecte era la relació del nou edifici amb l’entorn, que presenta grans construccions que tapen la il·luminació directa de la parcel·la. És per això que la proposta dels arquitectes és de situar l’edifici a l’extrem nord de la parcel·la i aconseguir així un millor assolellament. Això també permet alliberar gran part del solar, fet que aporta continuïtat i fluïdesa a l’espai públic, alhora que permet continuar utilitzant part dels terrenys com a aparcament. A més, per a aprofitar la il·luminació natural al màxim, s’han plantejat unes façanes en diagonal, de manera que es maximitza la incidència solar. L’edifici comptarà amb 32 habitatges d’entre 46 i 56 m2 i 31 d’ells tindran dues habitacions. L’altre, que serà adaptat, serà d’un sol dormitori. Pensats per evitar els |
 passadissos i desjerarquitzar les estances, aquests habitatges tenen l’espai de cuina-menjador al centre, connectant la resta de zones comunes. Per millorar l’eficiència energètica de l’edifici, a més de buscar la millor orientació possible, s’ha vetllat per altres sistemes passius, com garantir la ventilació creuada a tots els habitatges. A més, s’han previst sistemes actius, com la instal·lació de plaques fotovoltaiques. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Divendres 11 d'abril a les 20 h.: Teatre: Avui no sopem (1h 30') "Avui no sopem" és una comedia constant, distreta i divertida en molts moments i amb un ritme que no decau en tota l'obra. Es tracta d'una història que reflecteix una part de la realitat actual, ja que sorgeixen un seguit de conflictes que es donen a les families amb pares que ja son grans, però amb bona salut i ganes de viure i fer coses, però es troben en impediments per poder-ho aconseguir. Autors: Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez Repartiment: Amalia Cayuela, Lluís Tusell, Montse Torio, Laura Bros, Lluís Grau Direcció General: Francesc Vilaró - 6€ Al Teatre Ateneu Entrades |
 Divendres 25 d'abril a les 20 h.: Teatre: Macho grita (1h 20') Macho grita indaga en la relació entre el nostre present i el cicle que inaugura l'any 1492. Un acostament personal a la "Reconquesta", al "descobriment d'Amèrica", a l'expulsió dels jueus i moriscs, per pensar amb humor com es construeix "el Mascle" en aquest territori. Neix del desig de treure el cap a la història invisible (o invisibilitzada) d'Espanya, amb la petita esperança d'entendre coses que serveixin per a la vida avui, quan la voluntat de domini i l'afany depredador sobre els que hem construït les nostres societats amenacen de liquidar-nos. (Alberto San Juan). Autor i Direcció: Alberto San Juan. Amb Alberto San Juan, Claudio de Casas (guitarra), Pablo Navarro (contrabaix), Gabriel Marijuan (bateria) i Miguel Malla (saxo i teclat) - Al Teatre Ateneu Entrades |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Divendres 9 de maig a les 20 h.: Teatre: Monologos de la vagina (1h 20') Aquesta és una comèdia sobre les dones i la seva sexualitat, els tabús socials, la repressió i la incultura sexual. Es va escriure i estrenar a Nova York el 1996 a partir d’entrevistes amb més de 200 dones parlant sobre el sexe, les relacions amoroses i la violència domèstica, converses casuals i anècdotes recollides que són l’origen de la cadena de relats que composen l’obra… Direcció: Edu Pericas - Interpretació: Meritxell Huertas, Alícia González Laá i Laia Alsina Al Teatre Ateneu - Entrades |
 Divendres 16 de maig a les 20 h.: Teatre: Els bons (1h 20') S’acosta Nadal, dos amics han quedat a quarts de vuit del vespre al Cercle Artístic del seu municipi. Allà fa anys que interpreten respectivament l’arcàngel Sant Miquel i Satanàs en els Pastorets locals. El que interpreta Satanàs aquest any no podrà: acaba de perdre un recurs d’apel·lació, li toca complir pena de presó. Li demana a l’amic que el substitueix. A l’amic, però, li costa ser dolent. El veterà li ensenya els ressorts que cal activar perquè aflori la maldat necessària per ser un bon Satanàs. Direcció: Paco Mir. Amb Jordi Boixaderas i Ramon Madaula. Amb la col·laboració d’Anna Casals. - Al Teatre Ateneu - Entrades |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Educació i Formació Professional proposa prohibir els telèfons mòbils a les aules de tots els centres a l'etapa obligatòria |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
-- El Departament d’Educació i FP ha constituït la Comissió
per una Digitalització Responsable als Centres Educatius per analitzar l’impacte de la digitalització al sistema educatiu. -- La conformen una cinquantena de persones expertes en diferents àmbits, que es distribuiran en dos grups. El coordinador de la comissió serà el pedagog i doctor en Ciències de l’Educació, Màrius Martínez. -- Esther Niubó: “Volem que aquesta comissió ens ajudi a adoptar un seguit de pautes, bons usos i recomanacions que puguem fer arribar als centres educatius per tal que es puguin aplicar ja al proper curs 2025-2026”. El Departament d'Educació i Formació Professional proposa per al proper curs 2025-2026 prohibir els telèfons mòbils a les aules de tots els centres educatius a l’etapa obligatòria. Aquesta és la principal mesura que la consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, ha traslladat a la primera reunió de la Comissió per una Digitalització Responsable als Centres Educatius, constituïda aquest matí. “El que volem és que aquesta comissió ens ajudi a adoptar un seguit de pautes, bons usos i recomanacions que puguem fer arribar als centres educatius per tal que es puguin aplicar ja al proper curs 2025-2026.I el primer encàrrec que li fem a aquesta comissió és que avaluï la mesura de prohibir els telèfons a l’aula a totes les etapes educatives obligatòries”, ha explicat la titular d’Educació i FP, que també ha avançat que també plantejarà a la comissió la restricció de tot tipus de pantalles digitals (tauletes, portàtils...) a l’etapa d’educació infantil. Per tal d’analitzar els diferents paràmetres que intervenen en la digitalització, Educació i FP ha creat la Comissió per una Digitalització Responsable als Centres Educatius. La integren professionals experts de diferents àmbits. Els objectius de la comissió són els següents: |
Revisar l’ús que es fa actualment d’aquests dispositius i
analitzar els efectes que tenen sobre infants i joves al sistema
educatiu català. També determinar els canvis necessaris a
implementar i fer recomanacions al conjunt de la comunitat
educativa. Crear un espai de reflexió i de debat expert per a fer una diagnosi de l’ús i els efectes pedagògics i sobre la salut de les pantalles en la població escolar de Catalunya. Vetllar per la protecció i promoció de la salut i els hàbits saludables i per l’aprenentatge de competències digitals en el context socioeducatiu. Protegir l’interès superior dels drets dels infants i el seu benestar garantint entorns educatius segurs i saluda-bles. La comissió es dividirà en dos grups. Un d’ells aplegarà professionals provinents de diferents àmbits de treball que coneixen els efectes dels usos dels dispositius i entorns digitals i les seves conseqüències. Aquest primer grup farà la diagnosi de la situació i de les problemàtiques que en diversos contextos s’han detectat, generant la preocupació de diversos col·lectius. Aquesta diagnosi acabarà amb un conjunt de criteris, pautes i propostes per la comunitat educativa. El segon grup estarà format per professionals dels àmbits socioeducatius que coneixen l’ús que es fa de les pantalles i dels entorns digitals en el context escolar i també els objectius relacionats amb l’alfabetització i competència digitals. Partirà de la diagnosi inicial i també n’elaborarà una part que reti comptes de la situació dels usos de les pantalles en el context escolar, per etapes educatives i tipologies de centre. D’aquesta anàlisi en sortiran també elements de diagnosi interna del context educatiu i recomanacions. La titular d’Educació i FP també ha avançat que ”paral·lelament, també hem encarre- gat una auditoria a Ivàlua, perquè avaluï i ens informi de com s’estan utilitzant actualment els dispositius i recursos digitals als centres educatius, i poder conèixer de primera mà la valoració que se’n fa. Esperem que aquest informe pugui a punt abans de l’estiu”. Generalitat de Catalunya 4 febrer |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Parc de l’Alba acollirà el projecte Innofab, centrat en
la creació d’una infraestructura avançada per al desenvolupament
i fabricació de semiconductors. Amb una inversió de 392 milions d’euros,que serà finançada amb fons europeus i de la Generalitat. Aquesta instal·lació de 2.000 m² inclourà tecnologia per a la producció de prototips i sèries de baix volum, alhora que es connectarà amb el Sincrotró ALBA. El projecte “més representatiu” d’aquesta nova estratègia del Govern és la nova planta de prototipatge i preproducció de xips Innofab, que se situarà al Parc de l’Alba a Cerdanyola del Vallès. La instal·lació disposarà d’una sala blanca de 2.000 metres quadrats amb capacitat de processar oblees de 200 mm i amb equips que són similars als que utilitza la indústria |
en el procés de producció. L’objectiu és cobrir tot el procés "Lab-to-Fab" i permetre que les innovacions desenvolupades als laboratoris es converteixin en productes industrials. Es preveu que generi 200 llocs de treball directes i esdevingui un referent en el sector dels semiconductors. La delegada del govern a Barcelona Pilar Díaz en la visita que va fer a Cerdanyola el passat dia 30, va destacar el potencial del desenvolupament d’aquesta àrea vinculada a l’àmbit de la innovació: “En aquesta zona s’està desenvolupament una àrea molt potent en recerca i innovació amb accions com l’ampliació del Sincrotró ALBA i l’arribada de projectes de processament de dades”. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Parc Tecnològic del Vallès (PTV) ha estat distingit amb
la certificació Marca Q de qualitat, un reconeixement que
acredita l’excel·lència en la gestió i els serveis dels polígons
d’activitat empresarial. La Marca Q és una certificació exigent que avalua en profunditat la situació de cada polígon i, actualment, només 25 polígons a Espanya i 11 a Catalunya han aconseguit aquest reconeixement”. La marca Q és el certificat de qualitat per excel·lència, la manera de donar a conèixer als clients quin servei està per sobre. També és l'indicatiu d'un prestigi reconegut per tothom, un distintiu entre serveis aparentment semblants, en definitiva, és informació i satisfacció per al client. Aquests són algun dels avantatges que té disposar del distintiu Marca Q: Diferenciació, Prestigi, Rigor, Fiabilitat i Promoció. Al cap ia la fi, tots els avantatges anteriors porten a una millor promoció del servei, el servei es vendrà millor i es donarà a conèixer més. Amb aquest reconeixement, el Parc Tecnològic del Vallès es consolida com un referent en la innovació i la competitivitat empresarial, reforçant el posicionament de Cerdanyola del Vallès com un pol d’atracció per a empreses i inversions. L’Ajuntament de Cerdanyola reafirma així el seu compromís amb la millora contínua de les infraestructures i els serveis empresarials, impulsant un model de creixement sostenible i competitiu que beneficiï tant les empreses com la ciutadania. |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Convocatòria de subvencions relacionades amb l'amiant |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya
(ARC) va aprovar les bases reguladores de la convocatòria
d’ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de
materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant,
ubicats a l’àmbit territorial de Catalunya. La finalitat de la subvenció és promoure i fomentar la retirada de residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant, i procurar que aquesta s'efectuï en condicions òptimes, amb la finalitat última de la millora ambiental i la minimització del risc que aquest material comporta per a la salut pública. Les actuacions les han de dur a terme empreses inscrites al Registre d’empreses amb risc d’amiant (RERA). |
La convocatòria s’adreça a
propietaris de béns immobles que continguin elements d’amiant
procedents de la construcció, els quals poden ser persones
físiques o jurídiques, públiques o privades, i comunitats de
veïns. El termini per presentar sol·licituds en aquesta convocatòria serà fins a l'exhauriment de la disponibilitat pressupostària i en tot cas fins el 28 de novembre de 2025
Normativa i convocatòria
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 Diumenge 23 març a les 19 h. Al Teatre de l'Ateneu Orquestra de Cambra de Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
• Catalunya és pionera a Europa a agrupar tot el
marc normatiu sobre l’amiant en una sola llei • La normativa permetrà abordar el problema de forma integral i accelerar la retirada d’aquest material • El projecte de llei preveu diversos mecanismes per acompanyar als ajuntaments en tot el procés • Les ajudes econòmiques i suport tècnic al món municipal, a més, no s'aturaran mentre duri el tràmit parlamentari El Consell Executiu ha aprovat el projecte de Llei per l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, una llei pionera en l’àmbit estatal i europeu amb l’objectiu de disposar d’un únic marc normatiu que permeti abordar de manera integral i accelerar la retirada d’aquest material nociu per a la salut. Ara, el Govern trametrà el projecte al Parlament per al seu debat i aprovació al llarg de l’any 2025. Així doncs, aquesta Llei té per objecte establir un marc jurídic que permeti una actuació comuna per part de totes les administracions públiques de Catalunya amb la finalitat de lluitar contra els efectes nocius que l’amiant produeix sobre la salut de les persones, els animals i el medi ambient, facilitar la detecció i la localització dels materials que contenen amiant i garantir la seguretat i la salut de les persones treballadores i del conjunt de la ciutadania en la gestió i retirada de l’amiant. A més, aquesta normativa ha de promoure la coordinació i la cooperació entre totes les administracions públiques per tal d’accelerar al màxim la retirada de l’amiant, així com promoure la informació i la sensibilització de la ciutadania i les persones treballadores sobre els efectes nocius de l’amiant i la necessitat de fer-ne una gestió adequada i accelerar-ne la retirada. Tot i que l’any 2002 se’n va prohibir l’ús, producció i comercialització, es va permetre el manteniment dels materials que ja estaven instal·lats o en servei fins a eliminar-los o fins al final de la seva vida útil. L’estat de conservació de l’amiant pot dependre de diferents factors (la seva ubicació, l’exposició a fenòmens meteorològics, a vibracions, etcètera) i es requereix una inspecció tècnica per valorar si cal una retirada urgent o si es pot mantenir durant un temps limitat, sempre que estigui identificat i es faci un seguiment regular. La Unió Europea recomana que aquest material estigui retirat de tots els edificis públics i en els situats en zones sensibles l’any 2028, i el 2032 d’arreu. L’aprovació de la llei formava part de la línia estratègica 4.1 del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant 2023-2032, aprovat l ’any 2023, i evitarà que la regulació de l’amiant estigui, com fins ara, repartida en diversa normativa sectorial com la de treball, salut o medi ambient. En aquest sentit, el pla preveu mantenir la Comissió per a l’Erradicació de L'Amiant |
salut o medi ambient. En aquest sentit, el pla preveu mantenir la Comissió per a l’Erradicació de L'Amiant a Catalunya com a òrgan participatiu que ha de reunir totes les institucions i agents afectats i facilitar-ne la coordinació i cooperació. També assigna a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), una entitat de dret públic depenent del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, les funcions executives i instrumentals en relació amb les actuacions que cal realitzar. LL’impuls d’aquesta iniciativa legislativa no hauria estat possible sense el compromís i la implicació de les entitats cíviques i socials, de les associacions veïnals, dels governs locals i dels agents socials, i de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya. Suport al món local UUn dels aspectes més destacats del Projecte de llei és que preveu la col·laboració entre la Generalitat i la resta d’administracions públiques catalanes, especialment els ajuntaments. En aquest sentit, preveu lliurar les actualitzacions del mapa de cobertes amb fibrociment del seu terme municipal a cada ajuntament, l’oferiment d’activitats formatives descentralitzades i atenció personalitzada als tècnics de les administracions per oferir assessorament i suport tècnic. AA Catalunya es calcula que poden quedar fins a uns 2 milions de tones de fibrociment i entre unes 6 i 30.000 tones de projectats i calorifugats, entre altres materials que també contenen amiant. La gran part d’aquest material es va instal·lar entre els anys 60 i finals dels anys 80. Per tant, es considera que gran part d’aquests materials avui ja han assolit el final de la seva vida útil o bé hi estan arribant. La feina d’eliminació es manté durant el tràmit parlamentari En els darrers anys, però, i sota el paraigua de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant, ja s’han produït actuacions sectorials, com ara subvencions per a la retirada d’aquest material de les cobertes dels edificis o de les escoles i de molt concretes, com la darrera per retirar les cobertes d'amiant malmeses per la intensa pedregada que va caure el passat 2 d'agost a Sant Pere de Torelló i Vidrà (Osona). Aquest model, doncs, continuarà durant els mesos que el Parlament tramiti la llei i l’ARC té previst treure en les pròximes setmanes una altra línia d’ajuts per a l’any 2025. De la mateixa manera, des del Departament de la Presidència es continuarà donant suport a tots els municipis que ho demanin, com es va fer la setmana passada amb una webinar per a ajuntaments a la qual es van connectar prop de 600 representants del món local. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Preocupació en descobrir 700.000 tones de material cancerigen a 120.000 teulades de Catalunya |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un nuevo problema medioambiental se cierne sobre Cataluña.
Así lo ha comunicado la Generalitat después de encargar una
investigación acerca de la presencia de fibrocemento y amianto
-componentes cancerigenos- en los tejados de las casas y
edificios de la comunidad catalana. El estudio, basado en un mapa elaborado por el Instituto Cartográfico y Geológico de Catalunya (ICGC), concluye que hay 700.000 toneladas de fibrocemento distribuidas en 122.460 tejados de Cataluña, tal y como ha asegurado el Censo de Cubiertas con Fibrocemento en Cataluña. Esto ha sido catalogado por la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, como un "problema de salud pública, laboral y medioambiental", y contra el que hay luchar sin contemplaciones, ya que para el año 2032 será obligatorio haber acabado con todo el amiento presente en las localidades catalanas. Expand article logo Continuar leyendo De acuerdo con el mapa aportado por el ICGC, las localidades más afectadas por la presencia de estos componentes altamente perjudiciales y cancerígenos, son Foradada, Oliola, Ivorra y Abella de la Conca, aunque no se puede establecer una clasificación más pormenorizada del porcentaje de amiento que hay en los tejados de estos municipios. |
Retirar los tejados más
dañados. Según los datos publicados tras un año de trabajo y
rastreo aéreo, tan solo hay dos municipios, La Nau y Caldes
d'Estrac, que no cuentan con este material, mientras que todos
los demás sí. Por otro lado, el estudio no puede detectar si hay presencia de amianto o fibrocemento en otras estructuras como pueden ser tuberías o bajantes. De cualquier forma, el objetivo prioritario del Govern es el de retirar los tejados que cuenten con amianto en peor estado Cuáles son las ciudades con mayor presencia de amianto Según apunta el estudio, Barcelona es la ciudad que cuenta con mayor cantidad de toneladas de este material, con 17.716,01 toneladas, seguida de Terrasa (11.285,32 t), Sabadell (10.934,55) y Lleida (9.317,93 t). Con todo, la Generalitat calcula que en total podría haber hasta cuatro millones de toneladas de amianto en toda la comunidad, siendo esta una cifra muy alarmante y contra la que el Ejecutivo catalán tendrá que hacer frente. Para ello, Vilagrà advirtió que a partir del próximo 7 de mayo se llevará a cabo "un paso más" en el Plan Nacional para la erradicación del amianto 2023-2032, que fue aprobado en marzo de 2023. (msn.com) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Des de l'1 de gener se sanciona els vehicles sense etiqueta i no censats al municipi, que accedeixin a la Zona de Baixes Emissions |
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
"La Llei de canvi climàtic i transició energètica obliga a
totes les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants a
l’establiment de zones de baixes emissions. A Cerdanyola, amb l’arribada del 2025 s’ha fet un pas més cap a una ciutat lliure de contaminació i des d’ahir 1 de gener se sanciona els vehicles sense distintiu ambiental que accedeixin a la Zona de Baixes Emissions de dilluns a divendres de 7 a 20 hores. Entre aquests vehicles, disposen d’una moratòria i, per tant, estan exempts els que estiguin censats a Cerdanyola i el seu propietari empadronat al municipi. L’àmbit territorial de la ZBE a Cerdanyola és el nucli urbà del municipi i hi ha vies principals per les quals es permet circular sense distinció d'etiqueta i horari. Aquestes vies són: Carretera N150, Avinguda Canaletes, Avinguda Guiera, Carrer Santa Rosa, Avinguda del Parc Tecnològic, Carrer dels Boters, Avinguda Roma, Carrer Serragalliners, Ronda Serraparera, Carrer de La Clota, Carrer Santa Anna, i Carrer Can Pallarès. I ha un segon nucli, corresponent a l’EMD de Bellaterra i Turó de Sant Pau definit per als accessos de l’AP7, el Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, la BV-1414 i el camí de la UAB. Exempcions i moratòries Per garantir la seva posada en marxa amb mirada social, s’ha previst un paquet d’exempcions i moratòries en cas de no disposar d’etiqueta ambiental al vehicle. Quedaran exempts i podran continuar circulant per la ZBE: Els vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda (VPMR) Els vehicles que presten serveis d’emergència i essencials |
Els vehicles dedicats al transport
de persones amb malalties o discapacitats Els vehicles censats a Cerdanyola i que el seu propietari estigui empadronat al municipi. A la web de l'AMB es poden registrar les diferents tipologies de vehicles sense etiqueta i que compleixin alguna de les característiques anteriors. També es podran expedir autoritzacions: - D’accés esporàdic (fins a 24 l’any) - Vehicles dedicats al transport de persones que han de fer tractaments mèdics de manera periòdica - Vehicles especials que presten un servei o activitat singular. Es poden trobar a l’ordenança municipal corresponent (p. ex. vehicles d’autoescola, portacontenidors, cisterna, blindats, camions gàbia, dúmper, etc.). L’autorització té una durada anual. - Vehicles que presten servei en una activitat singular amb autorització municipal (p.ex.mudança o rodatge) - Vehicles que fan proves dinàmiques als tallers mecànics. - Vehicles de persones que acreditin uns ingressos econòmics anuals inferiors a 2 vegades l’IPREM, incrementat segons el nombre de membres de la unitat familiar. - L’autorització té una vigència d’un any i és renovable - Vehicles dedicats a l’activitat professional, als titulars dels quals els falten com a màxim 5 anys per arribar a la jubilació - Vehicles que se substituiran per un de nou. Cal acreditar la compra d’un vehicle que compleixi els requisits ambientals. - Les autoritzacions s'han de tramitar al web de l'AMB". Consulta si el teu vehicle disposa d’etiqueta ambiental Ordenança ZBE a Cerdanyola Tota la informació de la ZBE a Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Sense fons de compensació per a les víctimes de l'amiant dos anys després de la seva aprovació |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Més de dos anys després de la llei de creació d'un fons de
compensació per a les víctimes de l'amiant, els afectats i els
familiars continuen esperant per la indemnització. Segons les dades recollides al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), entre el 1994 i el 2008 van morir 3.943 persones per raons vinculades “directament” amb l'amiant, grup de minerals cancerígens utilitzats en la construcció durant el segle XX. Es calcula que cada any es diagnostiquen uns 700 casos de càncer relacionats amb aquest material. Una espera que no s'acaba. Aquest 26 de desembre s'han complert tres mesos des que el Congrés va aprovar per unanimitat la iniciativa del PNB per posar en marxa el fons de compensació per a les víctimes de l'amiant. El 20 de gener de 2025 es compleix dos anys des que el reglament per activar el fons hauria d'estar actiu segons la disposició addicional única registrada a la llei aprovada el 2022. L'absència de contestació per part de l'Executiu se suma a la de legislatures anteriors, quan la llei es va veure posposada pels canvis de govern diversos, com explica Jon García, de la Federació Estatal d'Associacions de Víctimes de l'Amiant (Fedavica). Des de Newtral.es hem preguntat al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions a quin estat es troba aquest projecte. De moment no hem obtingut resposta. Tant per a García com per a José de las Morenes, coordinador de la Secretaria Confederal de Salut Laboral d'UGT, el fons de compensació és qüestió de justícia per a les víctimes de l'amiant. |
"Sobretot per a la reparació
per justícia i per dret als familiars, perquè lamentablement
aquestes situacions es donen quan l'afectat o afectada ha mort",
afegeix el coordinador d'UGT. Desacords al reglament. El fons de compensació per a les víctimes de l'amiant no només s'ha vist marcat pels retards en la posada en marxa, sinó també pel desacord de les associacions amb alguns punts de la proposta de reglament. Les quanties que preveu l'annex I, “clarament insuficients” per a organitzacions i sindicats en comparació amb les de sentències judicials o d'altres fons de víctimes. L'absència d'exempcions fiscals, ja que les indemnitzacions que preveu el reglament han de cotitzar a l'impost de la renda de les persones físiques (IRPF). Les malalties contemplades, que, segons De las Morenes, no inclou totes les que poden ser ocasionades per l'amiant. En què consisteix? El fons de compensació per a víctimes de l'amiant té com a objectiu que les persones afectades i el seu entorn obtinguin una indemnització pública, fins i tot després del tancament de l'empresa. La malaltia pot aparèixer “de 20 a 50 anys” després de l'exposició, com recull la mateixa llei publicada al BOE. D'aquesta manera, busca evitar el “periple judicial” d'afectats i familiars –com ho qualifica De las Morenas–. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Ajuntament aprova una moratòria d'accés a la Zona de Baixes Emissions per als vehicles de Cerdanyola sense etiqueta La pròrroga ha estat aprovada després d’analitzar les atencions realitzades a l’oficina ZBE i les dades obtingudes de la lectura de les càmeres de circulació. La demora estarà lligada a l’entrada en vigor del nou contracte de transport Interurbà Entre el 28 d’octubre i el 9 de desembre, un període que comprèn 30 dies laborables a Cerdanyola, es va registrar una mitjana diària de 14.412 vehicles únics circulant dins la zona de baixes emissions. D’aquests, un 3,35% no disposava de distintiu ambiental i només un 1,10% eren vehicles sense etiqueta i censats a Cerdanyola. El govern s’ha decidit aprovar una moratòria perquè els vehicles sense distintiu ambiental censats a Cerdanyola i amb el seu propietari empadronat al municipi puguin circular dins el límit de la Zona de Baixes Emissions. L’Oficina de ZBE, oberta al públic del 28 d’octubre al 5 de desembre, ha atès 312 persones (una mitjana de 10 al dia). L’oficina ha estat essencial per apropar la normativa a la ciutadania i ha permès una comunicació clara, escolta activa i la recerca de solucions. Durant el seu funcionament, l’oficina ha tramitat 152 sol·licituds d’exempcions i autoritzacions. A més, segons dades de l’AMB, coincidint amb l’obertura de l’oficina s’ha registrat un augment significatiu de sol·licituds per a vehicles censats a Cerdanyola, arribant aquestes a un total de 463. |
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Dies Internacionals i Mundials |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
13 de març - Dia Mundial del Ronyó 14 de març - Dia Internacional de les Matemàtiques 14 de març - Dia Mundial del Somni 14 de març - Dia del Número Pi 14 de març - Dia Blanc 14 de març - Dia Mundial de l'Endometriosi 14 de març - Dia Internacional d'Acció pels Rius 14 de març - Dia Europeu per a la Prevenció del Risc Cardiovascular 15 de març - Dia Internacional per a Combatre la Islamofòbia 15 de març - Dia Mundial dels Drets del Consumidor 15 de març - Dia Mundial del Discurs 15 de març - Dia Mundial contra la Matança de Foques 15 de març - Dia Internacional contra la Brutalitat Policial 17 de març - Dia de Sant Patrici 18 de març - Dia Mundial de les Malalties Reumàtiques de la Joventut 18 de març - Dia Mundial de la Síndrome d'Edwards o Trisomia 18 18 de març - Dia Mundial del Treball Social 19 de març - Dia del Pare 19 de març - Dia Mundial de l'Aprenentatge Digital 19 de març - Dia Internacional de l'Artesà 20 de març - Dia Internacional de la Felicitat 20 de març - Equinocci de Primavera 20 de març - Equinocci de Tardor (Hemisferi Sud) 20 de març - Dia Mundial del Gorrión 20 de març - Dia Mundial de la Salut Bucodental 20 de març - Dia Internacional de la Llengua Francesa 20 de març - Dia Internacional de la Francofonia 21 de març - Dia Internacional dels Boscos 21 de març - Dia Mundial de la Síndrome de Down 21 de març - Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial 21 de març - Dia Mundial de la Poesia |
21 de març - Dia Internacional del
Color 21 de març - Dia Internacional de Nowruz 21 de març - Dia Mundial de la Titella 21 de març - Dia Internacional de la Cefalea a Raïms 21 de març - Dia Mundial de les Glaceres 22 de març - Dia Mundial de l'Aigua 23 de març - Dia Meteorològic Mundial 23 de març - Dia Mundial de l'Aprenentatge 24 de març - Dia Mundial de la Tuberculosi 24 de març - Dia Internacional del Dret a la Veritat en relació amb Violacions Greus dels Drets Humans i de la Dignitat de les Víctimes 25 de març - Dia Internacional de Solidaritat amb el Personal Detingut i Desaparegut 25 de març - Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Esclavitud i el Tracte Transatlàntic d'Esclaus 25 de març - Dia Mundial del Nen Per Néixer 26 de març - Dia Mundial del Clima 26 de març - Dia de Consciència sobre l'Epilèpsia o Dia Púrpura 26 de març - Dia Mundial de Prevenció del Càncer de Coll Uterí 27 de març - Dia Mundial del Teatre 27 de març - Dia Internacional de l'Enllaç entre les Ciències Mèdiques 28 de març - Dia Mundial del Piano 29 de març - L'Hora del Planeta 30 de març - Dia del Canvi d'Hora a Europa 30 de març - Dia Internacional de Zero Deixalles 30 de març - Dia Mundial del Trastorn Bipolar 30 de març - Dia Internacional de les Treballadores de la Llar 30 de març - Dia Escolar de la Pau i La No Violència (Hemisferi Sud) 31 de març - Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere 31 de març - Dia Mundial Contra el Càncer de Còlon 31 de març - Dia Mundial de les Lipodistròfies |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Ajuntament crea la brigada de manteniment escolar A finals d’octubre l’Ajuntament va posar en marxa un pla de xoc per millorar el manteniment de les escoles públiques de la ciutat. La Brigada Municipal de l’Ajuntament ha ampliat els seus recursos per millorar el manteniment de les escoles. Des de finals d’octubre, la brigada està destinant un mínim de tres operaris diàriament a realitzar reparacions i treballs de manteniment a les escoles públiques per donar així resposta a les seves necessitats Durant les primeres setmanes d’aquest pla de xoc, els operaris han treballat a diverses escoles. A l’escola Carles Buïgas s’ha procedit a solucionar els problemes d’humitat del gimnàs, a l’escola Les Fontetes els treballs s’han centrat en els lavabos, esquerdesi humitats, a l’escola Xarau els treballs també han estat diversos per reparar portes, persianes, pintura i humitats entre d’altres. La brigada ha actuat a l’exterior de l’escola La Sínia i ha col·locat una xarxa anticoloms al porxo de l’escola Turó de Guiera. |
 A més, des del Servei d’Educació es té previst sol·licitar a la Diputació de Barcelona un recurs de procediment que ajudi a planificar les actuacions i millorar així els canals actuals. Aquest recurs inclourà l’avaluació de l’estat dels equipaments educatius per identificar, valorar i planificar les mesures correctores necessàries i establir un programa d’actuació preventiva per un correcte manteniment. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Consell Gaudí, format pels gestors dels edificis de
Gaudí, tant públics com privats, han treballat de manera
conjunta per impulsar l’Any Gaudí 2026 i el full de ruta
d’aquesta efemèride. El comissariat anirà a càrrec de Núria Poch (Barcelona, 1962), directora del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró i Galdric Santana (Barcelona, 1971), director de la Càtedra Gaudí. La commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí vol apropar a la ciutadania l’obra d’un dels arquitectes catalans més universals amb una visió transversal, territorial i d’internacionalització Núria Poch i Galdric Santana. El Consell per al Foment i la Difusió de l’obra de Gaudí, Consell Gaudí, creat l’any 2014, és un òrgan consultiu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Format pels gestors del patrimoni de Gaudí, tant públics com privats, té com a objectiu vetllar per la conservació, l’estudi i el reconeixement del patrimoni gaudinià. Tots els seus membres han acordat la idoneïtat de comptar amb un doble comissariat que anirà a càrrec de Núria Poch, directora del Consorci que gestiona la Nau Gaudí de Mataró, seu del Consell Gaudí, i Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí, seu de l’oficina tècnica de la commemoració. El Consell té per objectiu difondre la figura de l’artista, i vetllar per la protecció de la imatge i obra de Gaudí, tot potenciant-ne el seu coneixement i la recerca rigorosa. Des de la Càtedra Gaudí, en representació del Consell, s’ha presentat també, la sol·licitud a nivell estatal, per declarar la commemoració com Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic (AEIP). |
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Antoni Gaudí i Cornet
és considerat un dels màxims exponents del
modernisme català i una de les figures més importants de
larquitectura del segle XIX i XX. Va néixer el 25 de juny de
1852 a Reus, una ciutat de la província de Tarragona, i va morir
el 10 de juny de 1926 a Barcelona. Gaudí és conegut pel seu
estil únic i revolucionari, que es caracteritza per la
combinació de formes orgàniques, la utilització de materials
innovadors i la integració de l'arquitectura amb la natura. La
seva obra més famosa és la Sagrada Família, una basílica a
Barcelona que encara està en construcció i és considerada
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Explorarem la vida i l'obra d'Antonio Gaudí, des dels primers anys de formació fins als projectes més emblemàtics. Analitzarem el seu estil arquitectònic únic i el seu enfocament innovador que el va convertir en un dels arquitectes més influents de la seva època. També examinarem algunes de les seves obres més destacades, com ara el Parc Güell, la Casa Batlló i la Casa Milà, i n'analitzarem la influència en l'arquitectura moderna. A més, abordarem el llegat de Gaudí i el seu impacte durador a la ciutat de Barcelona ia l'arquitectura a nivell mundial. Infància i formació a Reus Durant la seva infància, Antonio Gaudí va viure a la ciutat de Reus. Va ser en aquest indret on va començar a desenvolupar la seva passió per l'arquitectura i el disseny. Des de primerenca edat, va mostrar un gran interès per la natura i la geometria, cosa que influiria en el seu estil únic i característic en les seves futures obres. Gaudí va rebre la seva formació acadèmica a l'escola dels Jesuïtes de Reus, on es va destacar per la seva creativitat i habilitat en el dibuix. Tot i que inicialment es va interessar per l'enginyeria, aviat va descobrir la seva veritable vocació a l'arquitectura i va decidir estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Durant el seu temps a Reus, Gaudí també va tenir l'oportunitat de conèixer i aprendre dels mestres artesans de la zona, que li van ensenyar tècniques tradicionals de construcció i li van transmetre amor pels materials naturals i l'artesania. Antonio Gaudí va iniciar els estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1865. Durant el seu temps a l'escola, Gaudí va mostrar un gran talent i una visió única de l'arquitectura. El seu estil trencador i el seu enfocament innovador el van portar a destacar des del començament. Durant la seva formació, Gaudí va tenir l'oportunitat d'aprendre de reconeguts arquitectes de l'època, cosa que va influir en el desenvolupament artístic. A més, la seva participació en concursos i exposicions li va permetre mostrar la feina i guanyar reconeixement dins del món de l'arquitectura. Durant els seus anys d'estudi, Gaudí també va tenir l'oportunitat de treballar en projectes reals, cosa que li va oferir una experiència pràctica invaluable. Aquesta experiència primerenca li va permetre experimentar amb diferents materials i tècniques, assentant les bases del seu estil arquitectònic únic. Influència de l'arquitectura gòtica Un dels aspectes més destacats dels estudis de Gaudí va ser la fascinació per l'arquitectura gòtica. Durant el temps a l'escola, Gaudí va estudiar detalladament les catedrals gòtiques de Barcelona i altres ciutats europees. Aquesta influència gòtica es reflectiria més tard en moltes de les seves obres mestres, com ara la Sagrada Família. Els anys d'estudi d'Antonio Gaudí a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona van ser fonamentals per desenvolupar-lo com a arquitecte. Durant aquest temps, Gaudí va poder explorar la seva creativitat, aprendre altres arquitectes destacats i experimentar amb diferents estils i tècniques. Aquests estudis van asseure les bases per a la seva carrera i li van permetre convertir-se en el geni de l'arquitectura modernista que coneixem avui dia. Primers treballs a l'estudi de Francisco de Paula del Villar Antonio Gaudí va començar la seva formació a l'estudi de l'arquitecte Francisco de Paula del Villar. Durant aquest període Gaudí va tenir l'oportunitat d'aprendre i desenvolupar les seves habilitats en el disseny i l'arquitectura. Va ser en aquest estudi on va rebre una sòlida base en els principis i les tècniques de l'arquitectura neogòtica, que després influirien en el seu estil únic i distintiu. La Sagrada Família: la seva obra mestra inacabada La Sagrada Família és sens dubte l'obra més emblemàtica d'Antonio Gaudí i un dels símbols més reconeixibles de Barcelona. Aquesta majestuosa basílica és considerada una de les meravelles arquitectòniques del món i ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tot i la seva impressionant bellesa, és important destacar que la Sagrada Família segueix en construcció i s'estima que no estarà finalitzada fins a l'any 2026, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí. Altres projectes emblemàtics a Barcelona: Casa Batlló, Casa Milà. Tot i que la Sagrada Família és l?obra més coneguda d?Antonio Gaudí, no és l?única que va deixar la seva empremta a la ciutat de Barcelona. Dos dels seus projectes més emblemàtics són la Casa Batlló i la Casa Milà. La Casa Batlló, ubicada al Passeig de Gràcia, és un edifici residencial que va ser reformat per Gaudí entre 1904 i 1906. La façana colorida i ondulada, decorada amb mosaics i vidrieres, és un exemple perfecte de l'estil arquitectònic únic de Gaudí. A més a més, el disseny interior de la casa també és impressionant, amb una distribució orgànica dels espais i detalls decoratius originals. La Casa Milà, també coneguda com a La Pedrera, és un altre projecte destacat de Gaudí. Construïda entre 1906 i 1912, aquesta casa d'apartaments es caracteritza per la façana de pedra irregular i els balcons de ferro forjat que semblen fondre's amb lestructura de ledifici. Al terrat, es poden apreciar les famoses xemeneies en forma de guerrers, que s'han convertit en un símbol de la ciutat. Aquests dos edificis només són una mostra del llegat arquitectònic de Gaudí a Barcelona. El seu estil innovador i la seva atenció meticulosa als detalls han convertit aquestes obres en destinacions turístiques populars i en testimonis duradors de la seva genialitat. |
L'arquitectura modernista d'Antonio Gaudí va estar fortament influenciada pels corrents artístics i culturals de finals del segle XIX i principis del XX. El modernisme, també conegut com a Art Nouveau, buscava trencar amb l'estètica i les normes establertes, apostant per l'originalitat, l'ornamentació i la integració de les arts a l'arquitectura. Gaudí es va inspirar en la natura, les formes orgàniques i la geometria fractal per crear les seves obres mestres. Els seus edificis es caracteritzen per les línies corbes, les formes sinuoses i els detalls ornamentals. A més, l'arquitecte va utilitzar materials innovadors per a l'època, com ara el ferro forjat, el vidre i la ceràmica, donant-li un toc avantguardista a les seves construccions. Elements característics del modernisme a l'arquitectura de Gaudí Ús de mosaics i ceràmica: Gaudí va fer servir rajoles i ceràmica per decorar les seves façanes, creant colorits dissenys i figures geomètriques. Formes orgàniques: Els seus edificis s'assemblen a formes naturals, com ara arbres, flors o serps, donant-los un aspecte únic i original. Línies corbes i sinuoses: Gaudí evitava les línies rectes, optant per corbes i formes ondulades que transmeten moviment i dinamisme. -Innovació estructural: L'arquitecte va utilitzar tècniques innovadores de construcció, com ara l'ús d'arcs catenaris i la creació de voltes i columnes inclinades. La influència del modernisme en l'estil arquitectònic d'Antonio Gaudí és evident a totes les seves obres. L'arquitecte català va aconseguir fusionar la bellesa de la natura amb la funcionalitat de l'arquitectura, creant un llegat unc i inigualable a la història de l'arquitectura moderna. Llegat i reconeixement internacional El llegat d'Antonio Gaudí és indiscutible i la seva influència a l'arquitectura modernista continua vigent fins avui. Les seves obres mestres, com la Sagrada Família, el Parc Güell i la Casa Batlló, han estat reconegudes no només a Espanya, sinó a tot el món. Gaudí va revolucionar la manera de concebre l'arquitectura, trencant amb les normes establertes i creant un estil únic i reconeixible. El seu enfocament innovador de la geometria, l'ús de materials naturals i l'atenció al detall li van valer el reconeixement dels seus contemporanis i de les futures generacions. La Sagrada Família, la seva obra més emblemàtica, ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i ha esdevingut un símbol de la ciutat de Barcelona. Cada any, milions de turistes de tot el món visiten aquest temple inacabat per meravellar-se amb la seva arquitectura única i la seva impressionant bellesa. Reconeixements i premis Al llarg de la seva carrera, Gaudí va rebre diversos reconeixements i premis per la seva feina. El 1900, va ser guardonat amb el títol de Cavaller de l'Ordre de Carles III pel rei Alfons XIII d'Espanya. A més, el 1907 va rebre la Medalla d'Or de l'Exposició Internacional de Barcelona per la seva contribució a l'arquitectura. Posteriorment, el 1984, la UNESCO va incloure set de les seves obres a la llista de Patrimoni de la Humanitat, entre les quals hi ha la Sagrada Família, el Parc Güell i la Casa Batlló. Aquests reconeixements són un testimoniatge del valor artístic i cultural de les creacions de Gaudí. Sagrada Familia Parque Güell Casa Batlló Casa Milà (La Pedrera) Pabellones Güell Colegio Teresiano Cripta de la Colonia Güell El llegat d´Antonio Gaudí ha transcendit les fronteres d´Espanya i la seva influència s´ha estès a nivell internacional. Les seves obres han estat font d'inspiració per a arquitectes i artistes de tot el món, i el seu estil únic i avantguardista continua sent objecte d'estudi i d'admiració. El geni d'Antonio Gaudí perdura a cada racó de les seves construccions, deixant un llegat inesborrable a la història de l'arquitectura. Gaudí va morir el 10 de juny del 1926 a Barcelona, atropellat per un tramvia. als 73 anys HistòriaUniversal.org. (023). Biografia d'Antonio Gaudí. HistòriaUniversal.org. Recuperat de https://historiauniversal.org/antonio-gaudi |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ca n’Ortadó tornarà a ser la seu del Museu d’Història de Cerdanyola |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Ple ha aprovat de forma inicial el projecte de
rehabilitació i adequació interior de Ca n’Ortadó com a
equipament del Museu d’Història. Es tornarà a convertir en museu
després de la rehabilitació i adequació prevista a l’edifici.
Aprovava de forma iniciarl el projecte, s’ha de sotmetre a informació pública per un termini de 30 dies hàbils abans de la seva aprovació definitiva i també la modificació de crèdit necessària (601.062,21€) per disposar del finançament necessari per dur a terme les obres. L’alcalde, Carlos Cordón, molt satisfet per aquesta aprovació va senyalar que es un pas més en “la recuperació del patrimoni en els edificis referents de la ciutat”. L’aprovació del projecte i del seu finançament “ens permetrà convertir Ca n’Ortadó “en el que va ser i en el que volem que sigui: el Museu d’Història |
de la ciutat des de l’època de les grans indústries fins a
la del Coneixement”. L’edifici tindrà la distribució següent: Planta baixa: recepció, exposició i servei higiènic adaptat i que es podrà fer servir quan hi hagi activitats programades a l’exterior. Planta primera: es destinarà íntegrament a exposició permanent. També s’hi ubiquen uns serveis higiènics. Planta segona: estarà destinada a la conservació i consulta de determinats conjunts documentals i materials que han estat dipositats a l’Ajuntament. També s’habilitarà una zona de consulta o es conservarà un petit despatx |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El departament de Cultura de la Generalitat formalitza la
integració de 28 centres d’art contemporani d’arreu de Catalunya
en el Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals amb l’objectiu
de començar el desplegament normatiu del Sistema i enfortir les
arts visuals del país. El
Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) és un d’ells L'objectiu del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals que impulsa el Departament de Cultura és apropar l'art contemporani i les arts visuals a la ciutadania. Mitjançant aquest sistema, els equipaments col·laboren entre ells i fan accions de cooperació que permetran optimitzar els seus recursos. Per exemple, els centres territorials poden compartir recursos amb centres locals, tot cedint-los continguts artístics o part de les seves programacions. També permet la complicitat i col·laboració entre el govern i els ajuntaments per enfortir els centres als diferents territoris |
Finalment, el sistema també pretén ser un espai d'interacció
dels agents artístics, més enllà dels equipaments, que faciliti i fomenti la creació. El Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals està integrat per gairebé una trentena de centres, encapçalats pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), com a equipament nacional, els Centres Territorials i els Centres i Espais d'art locals. Recentment, s'ha integrat en aquest sistema el Museu d'Art de Cerdanyola i altres tres centres del Vallès Occidental s'hi han integrat, la Sala Muncunill de Terrassa, el Museu de Sabadell i la sala d'exposicions La Granja de Santa Perpètua de Mogoda. Tots els centres del sistema tenen la missió de fomentar la recerca i creació; la producció i programació; la difusió i dinamització de públics; la patrimonialització i documentació, la connexió i articulació i la creació i la producció. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'INCASÒL facilita la creació de 283 habitatges de protecció oficial al Parc de l'Alba |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les cooperatives d’habitatge Fem Ciutat i Llar Unió
Catalonia han comprat una parcel·la amb una edificabilitat de
25.539 m² de sostre. L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, i les cooperatives d’habitatge Fem Ciutat i Llar Unió Catalonia, han firmat el contracte d’arres per a la compravenda d’una parcel·la destinada a sòl residencial al Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Es tracta d’una parcel·la amb una edificabilitat de 25.539 m2 de sostre que s’ha venut per 12.357.785,78 € (IVA inclòs) i que està qualificada de sòl residencial destinat a habitatges de protecció oficial en règim general, amb capacitat d’acollir 283 habitatges. La parcel·la venuda (R-21.01), de 8.512,69 m2, està destinada íntegrament a l’habitatge. Està situada a l’extrem nord del Parc de l’Alba, a tocar de l’estació de tren Cerdanyola-Universitat i al costat d’una altra parcel·la destinada a l’habitatge de protecció oficial en règim general que també és propietat de l’INCASÒL i encara està disponible, així com de parcel·les destinades al parc científic i a altres activitats econòmiques. Està previst que les obres d’urbanització de la zona comencin l’any vinent i que a principis de 2026 les cooperatives puguin sol·licitar la llicència d’edificació. (govern.cat) |
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg) Detall de les Fontetes des del Turonet |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La modificació del PGM ha estat redactada per l’AMB en
consens amb els ajuntaments afectats i el Servei Català de la
Salut i en coordinació amb els treballs del Pla director
urbanístic metropolità. A més de l’hospital, la proposta inclou:
|
Després de l’aprovació inicial per part del consell metropolità,
s’iniciarà el procés d’informació pública de la modificació del
PGM, en què la ciutadania i les institucions podran presentar
les al·legacions i els informes que considerin oportuns. Amb l’aprovació definitiva de la modificació del PGM, a càrrec de la Generalitat de Catalunya, s’iniciaran els tràmits per cedir els terrenys al Servei Català de la Salut i per convocar el concurs de redacció del projecte. La previsió és engegar el concurs el 2025. (30-01-2024) Aquí es poden descarregar imatges del projecte: https://we.tl/t-jCb6ok98wr |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
2025. Celebració del mil.lenari de l'Abadia de Montserrat |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’any 2025 es commemorarà el
mil·lenari de la fundació del monestir de
Montserrat per part de l’Abat Oliba, abat de Ripoll, bisbe de
Vic i un dels promotors més importants de la pau que hi va haver
durant l’Edat Mitjana.
La història diu que ja vers l’any 880 hi havia a la muntanya de Montserrat una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. No va ser fins unes dècades més tard, el 1025, quan un grup de monjos de Ripoll, enviats per l’abat, van construir un cenobi benedictí al costat de l’esmentada ermita. Naixia així el monestir de Montserrat, que durant mil anys ha estat marcat per aquest doble vessant: monestir benedictí i santuari marià. Així doncs, l’any del mil·lenari, i en el marc de diverses manifestacions en l’àmbit cultural, artístic, religiós, social i científic, el Govern participarà en la creació d’aquest nou espai museogràfic. S’aprova una subvenció a l’Abadia de Montserrat per a la museïtzació immersiva d’un espai únic: els murs del segle XIV En el marc de la commemoració del mil·lenari del monestir de Montserrat, el Govern ha aprovat una subvenció d’1,4 milions d’euros per al finançament del nou espai immersiu de l’Abadia de Montserrat durant els anys 2023 i 2024. El projecte museogràfic es desenvoluparà a l’espai dels murs del segle XIV entrant per l’actual museu. Suposarà el desenvolupament del projecte museogràfic “Mil·lenari Montserratrat”, que explicarà la importància de l’abadia a partir de tres àmbits: l’espai físic (l’arada, signe de construcció social i de progrés), la dimensió humana (el llibre, signe de cultura i de pensament) i l’espiritualitat (la creu, signe de fe). |
Aquesta plasmació conceptual es farà a partir de propostes volumètriques i interactives, realitat virtual, holografia 3D i teatres virtuals, taules i tòtems tàctils, recreacions parcials, instal·lacions i projeccions immersives entre d’altres, amb les actualitzacions necessàries per integrar la part museística actual. Aquest projecte oferirà uns continguts rigorosos i emotius, amb la qual cosa contribuirà als propòsits de la celebració del mil·lenari de l’Abadia de Montserrat el 2025 que es basen en Montserrat com un lloc de natura, de cultura, d’espiritualitat i proper a la societat. La proposta museogràfica se centrarà en les persones, en la vida monàstica, en el culte i el significat del lema benedictí “Ora et Labora”, i també destacarà l’abadia com un lloc de pas i se’n coneixerà la projecció internacional i les personalitats que l’han visitat. En la proposta expositiva es representarà l’orografia de la muntanya (el massís, l’interior de les seves coves i grutes) així com l’interior del monestir i la vida monàstica (per exemple, amb la recreació del claustre) i els aspectes més espirituals i aquells relacionats amb la cultura (contribució de Montserrat a la vida cultural, a la difusió i preservació del patrimoni artístic i arqueològic de Catalunya). Una altra de les activitats per celebrar els mil anys de Montserrat és la creació d'un sender nou que enllaça trams d'altres ja existents per celebrar els mil anys del monestir. El PR-C 1025 ofereix un recorregut circular al voltant del massís, de 27 quilòmetres amb 1500 metres de desnivell positiu, accessible al públic en general. Les persones en millor forma física ho podran culminar en una jornada i les que desitgin ritmes més pausats en dos, pernoctant en algun dels allotjaments del conjunt monàstic o al refugi d'Agulles. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un total de 15.000 m2 han estat adquirits per Global
Technical Realty a la multinacional Dcite per a la construcció a
terrenys del Parc de l'Alba de Cerdanyola d'un gran Data Center
de 16MW.
La companyia, recolzada pel tercer fons d'infraestructura global de KKR, va anunciar l'adquisició del primer centres de dades a Espanya. "Barcelona és la cinquena àrea metropolitana més gran de la UE i té l'economia més gran per PIB del Mar Mediterrani", va dir Franek Sodzawiczny, fundador i CEO de Global Technical Realty. |
"El mercat de centres de dades a la regió creixerà
ràpidament. Planegem proporcionar un centre de dades que atendrà
els requisits del núvol en una instal·lació altament
segura,
utilitzant fonts d'energia renovable. Estem emocionats de
convertir-nos en part d'aquesta comunitat bulliciosa".
El maig del 2020, KKR va anunciar que destinaria mil milions de dòlars per establir un nou centre de dades d'hiperescala a Europa. L'empresa està desenvolupant centres de dades a Slough, Regne Unit , i Petah Tikva, Israel. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Can Coll Com descobrir la masia i el seu entorn rural i participar en diferents activitats. |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els diumenges al matí, de 9.30 a 14.30h Can Coll
està obert a tothom. Hi trobareu un servei d’informació i venda de publicacions del Parc, podreu descobrir la masia i el seu entorn rural i participar en diferents activitats. La masia es pot visitar de manera lliure. La planta baixa conserva l’estructura de les masies de finals de segle XVII i XVIII i a la primera planta s’hi aprecia l’aspecte més senyorial que va anar adquirint a mitjans del segle XIX i principis del XX. Dins hi trobareu l’exposició l’Home i el medi a Collserola que mostra la manera de viure de la pagesia antigament. Els corrals de la granja de Can Coll es poden visitar també de 11:30h a 14:30h de manera lliure. També podreu visionar els audiovisuals: Això és Collserola i Can Coll 500 anys i fer jocs de descoberta per a famílies. |
Podreu fer, pel vostre compte, alguna de les 6 Passejades
senyalitzades pels voltants, que us permetran passejar pel bosc
i descobrir les vistes panoràmiques del Vallès o els ambients
frescals dels torrents. Del primer diumenge de novembre a l’últim diumenge de febrer, de 10.30 a 13.30 h es poden fer observacions d’aus hivernants a la Feixa dels Ocells. Servei de préstec gratuït si no us porteu els vostres prismàtics. A partir de 8 anys. Activitat gratuïta. Places limitades Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l'activitat al telèfon del Centre d'Informació: 932803552 (laborables de 9:30h a 14:30h) màxim 4 places per trucada. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
HORAI DE CORREUS |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
-Sant
Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del
Vallès paqueteria.correos.es Tfn. 936 91 37 57 |
Dilluns a divendres: 08:30 a
20:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:00 hores Diumenges i festius TANCAT Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es: Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:30 hores |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
HORARI CEMENTIRI |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
HORARIS Dilluns, dijous, divendres i dissabte : De de 8:30h a 12:30 i de 14:00 17:00 hores Dimarts : De 8:30h a 13:30 h. hores Diumenges i festius: De 10:00 a 14:00 hores. Dimarts tarda i Dimecres: El cementiri romandrà tancat . -Carrer dels Boters, 18 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
TRANSPORT LOCAL |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Línies i horaris |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’organització general es manté dividida en
quatre grans àmbits: Ciutat del Coneixement,
Societat, Ciutat Sostenible i Recursos, cadascun
liderat per un tinent d’Alcaldia. Tot i això,
s’han introduït canvis significatius en algunes
regidories per optimitzar la gestió. Principals modificacions Les regidories de Cultura i Educació s’han reestructurat per respondre millor a les necessitats del municipi. Andrea Borrego serà la nova regidora de Cultura, mentre que David González, anteriorment al capdavant d’aquesta àrea, assumirà els Grans Esdeveniments de Ciutat i la regidoria d’Educació. Pilar Adell, que fins ara ocupava Educació, liderarà les Escoles Bressol Municipals i encapçalarà també la regidoria de Memòria Democràtica, Museus i Arxiu, que deixa de formar part del servei de Cultura. En l’àmbit d’Infància i Joventut, Santiago Moro substitueix Andrea Borrego. Aquestes modificacions responen a l’objectiu del govern de millorar l’eficiència i adequar les estructures de gestió a les necessitats de la ciutadania. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||
|
Així començava la creació del barri de La Farigola passant
a ocupar els terrenys del bloc 22 d'Uralita a la ctra. de Barcelona. |
||||
|
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL PASSAT SEGLE |
||||
| Passejant pels carrers de Cerdanyola al llarg del segle XX | ||||
 |
||||
|
Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola anys 1943-1945-1946-1947 |
||||
|
Regidors de 1799 -2019 |
||||
|
El comerç local des d'inicis del segle XX |
||||
Agenda Política |
||||
|
Junta de Govern Carlos Cordón Núñez - Alcalde Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcalde Javier Sánchez Miras - 2è. Tinent d'Alcalde Sonia Rodríguez Ruiz - 3a. Tinenta d'Alcalde Óscar Pons Cárceles - 4t. Tinent d'Alcalde Mª Eulàlia Mimó Viader - 5a. Tinenta d'Alcalde |
||||
Properes activitats |
||||
|
Del 12 al 15 de juny:
Copa de la Reina Iberdrola
d'hoquei patins
al pavelló de Can Xarau |
||||
|
EXPOSICIONS |
||||
|
|
||||
|
|
||||
| https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu | ||||
|
|
||||
|
Activitats estables |
||||
|
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica i els edificis reconstruïts. D'10:30 a 14:30 h. A les 12 visita guiada. Informació: 93 580 45 00 El Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) obre les seves portes a la ciutadania cada primer diumenge de mes amb accés gratuït. Cerdanyola, terra d'Ibers 2n diumenge de mes a les 12 hores Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver El Museu de Ca n'Oliver ofereix, cada segon diumenge de mes, la possibilitat de fer una visita guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de la tribu dels laietans en la que es poden veure, distribuïts en set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola. Sant Iscle, una parròquia medieval 3r diumenge de mes Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat Visita als jardins de Ca n'Ortadó i Can Llopis, organitzada conjuntament amb el Museu d'Art de Cerdanyola, a final de mes. L’oficina mòbil d’Aigües de Barcelona estarà disponible a Cerdanyola del Vallès cada tercer divendres de mes. Portes obertes al MAC Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada. 1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h. Activitats a Can Catà. Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu: - Fem el camí de la font nova! - Anem cap a la font vella! Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults 3 €, nens 2 € Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges. Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h. La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros |
||||
|
Activitats al Museu d'Art (MAC) |
||||
 |
||||
Cada primer diumenge de mes¨. Portes obertes al MAC. Accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada. |
||||
| Horari
museu: Dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d'11 a 14 h Dilluns (inclosos festius) tancat Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) Agenda MAC |
||||
|
|
||||
Activitats al Poblat de Ca n'Oliver |
||||
 |
||||
|
|
||||
|
Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver Horaris dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2022: Feiners de dimecres a divendres: 17 a 20 h Dissabtes: 11 a 14.30 i 16.30 a 20 h Diumenges i festius: 10.30 a 14.30 h Més info https://www.museucanoliver.cat/ca/visitans Primer diumenge de mes Ca n'Oliver, un poblat iber laietà Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït. Segon diumenge de mes a les 12 h. Cerdanyola, terra d'ibers Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys. |
||||
|
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00 a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa. |
||||
| Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada. L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament: Entrada general: 3 € Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola). Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola. Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants) Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones. HORARIS De l'1 d'octubre al 30 de març Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h De l'3 d'Abril al 30 de Setembre: Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h Tancat: 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre |
||||
| El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics. Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. |
||||
|
|
||||
|
Activitats al Parc del Turonet |
||||
 Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un públic familiar. Activitat lliure i gratuïta. Les activitats es duran a terme els diumenges, a partir del 10 de setembre fins al 3 de desembre, al Parc del Turonet. L’espai de joc de la Jugatecambiental estarà obert d’11:30 a 13:30 h. Activitats de 12 a 13 h. 16 de març - La fauna secreta del parc i taller de petjades. Descobrirem els animals del parc a través de les seves petjades 23 de març - L’aigua de la ciutat. Un cicle que ens connecta. Experiments sobre el cicle urbà de l’aigua i la seva depuració (d'11:30 a 13:30 h) 30 de març - De gota en gota. Bones pràctiques per evitar el malbaratament de l’aigua 6 d’abril - Agafem el cabàs. Aprendrem sobre residus i malbaratament alimentari amb un joc de l’oca 13 d’abril - Personalitzem la bici! Taller de creació de reflectors amb materials reciclats 27 d’abril - El dia de les papallones. Celebració especial per conèixer aquests insectes 4 de maig - Construcció de menjadores. Identificació d'ocells i creació de menjadores 11 de maig - Protegim-nos del sol. Descobrirem la importància del sol i els seus efectes (d'11:30 a 13:30 h) 18 de maig - La festa del parc. Matí festiu ple d’activitats per a tota la família 25 de maig - 8è Bioblitz Metropolità. Ciència Ciutadana. Inventari de fauna i flora del parc 1 de juny - Energitza’t. Experiments sobre fonts i transfor- transformació de l’energia (d'11:30 a 13:30 h) |
||||
|
Cerdanyola, cultura, natura i patrimoni |
||||
|
|
||||
|
Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els! |
||||
|
|
||||
|
Activitats estables
Tots els diumenges. Can Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.30 a 14.30 h Segon diumenge de mes Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Agost tancat |
||||
Activitats a la Biblioteca Central |
||||
 |
||||
|
|
||||
| CAFÈ AMB LLETRES | ||||
|
20 de març a les 19 h.: Tots aquells mars (Columna: 2024) de Laia Aguilar Modera: Alba Richart 3 d'abril a les 19 h,; Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama: 2024) de Pol Guasch Moderra: Miriam Cano 15 de maig a les 19 h.: No dormiràs (Penguin: 2024) d'Oriol Canals Modera: Laura López |
||||
|
El vídeo resultant s’editarà i es penjarà en el canal de
Youtube de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès |
||||
|
EXPOSICIONS Horaris : Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h. Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h. |
||||
|
|
||||
Activitats del Parc Natural Collserola |
||||
 |
||||
|
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
CAN COLL, més de 500 anys d’història Apunts històrics 1495 La masia rep el nom de Can Coll, abans es deia Mas Portell. 1495-1867 Va passant de pares a fills de cognom Coll que viuen a la propietat. Francesc d’Assís Coll va ser l’últim propietari amb aquest cognom. Va fer construir la capella actual i posar les reixes de tancament de la plaça. Va tenir 4 filles. 1867-1927 Mor Francesc d’Assís Coll. L’hereu és el seu nét, Jaume González i Coll, que ja no viurà a la casa. Josep Pujol i Armenteras és l’últim descendent dels Coll que hereta la casa. La hipoteca per pagar uns deutes i la perd. 1928-1936 Teresa Boix i Vila compra la finca, que és gestionada per Joan Serra Sian. Aquest hi viu amb la seva esposa, M.ª Teresa Espasa Rius, i acaba comprant-la i escripturant-la l’any 1935. El senyor Serra fa moltes millores tant a l’interior com a l’exterior de la masia, destacant l’habitació de dormir amb cambra de bany, la terrassa amb les torres decoratives i les obres inacabades d’un futur hotel al costat de la masoveria, a l’edifici del davant. El juliol del 1936, quan comença la guerra civil, mor assassinat. 1936-1939 Durant la guerra es va constituir la Col·lectivitat de Camperols de Cerdanyola - Ripollet que funcionava en règim d’autogestió i la finca de Can Coll va ser destinada a l’explotació forestal. 1940-1987 En acabar la guerra la família Serra Espasa recupera la finca. Un dels fills s’hi queda a viure amb els seus descendents durant uns anys. Fins als anys 60, Can Coll és una finca agrícola, vinícola, ramadera i forestal, a més de disposar de fusteria. Als anys 70, s’hi munta un circuit de lloguer de motos de trial. La masia s’utilitza com a lloc d’estiueig, així com per a la celebració d’esdeveni-ments familiars. Uns masovers viuen a l’edifici del davant. 1987 La Corporació Metropolitana de Barcelona adquireix la finca. 1988 Es rehabilita una part de la construcció del davant i s’inaugura el Centre d’Educació Ambiental Can Coll a l’octubre. Comencen les obres de restauració de la masia 1992 S’inaugura la remodelació de la masia. |
||||
|
MAPA-GUIA DEL PARC |
||||
|
ITINERARIS |
||||
|
Nou mapa guia del Parc Natural de la serra de Collserola. A B |
||||
|
Can Coll. Centre d’Educació Ambiental Obert a tots els públics els diumenges de 9.30 a 14.30 h. Can Coll CEA és un punt de referència per al professorat que vol incloure el Parc de Collserola com a proposta educativa. Els diumenges, esdevé centre difusor dels valors de Collserola a la ciutadania. UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D’HISTÒRIA * A Can Coll CEA - Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana. Podreu descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del temps i saludar al senyor Coll. La masia de Can Coll està situada a l’extrem nord-est del Parc de Collserola, dins del municipi de Cerdanyola del Vallès, i la finca té una extensió de 236 hectàrees. La masia, ja documentada des de l’any 1495, conserva tota la bellesa i l’originalitat del món rural vallesà. Des de 1988 és un equipament municipal, restaurat i gestionat pel Consorci del Parc Natural de la serra de Collserola. El novembre de 1988 es van iniciar les activitats com a centre d’educació ambiental. Fou el primer equipament públic obert per l’aleshores denominat Patronat del Parc de Collserola. Actualment, els dies laborables és centre d’educació ambiental, amb una oferta d’activitats educatives El Curs al Parc dirigides a l’educació formal, des de llars d’infants, escoles de primària, instituts, universitats, fins a escoles d’adults i d’educació especial i també activitats formatives dirigides a l’educació del lleure. Els diumenges és Centre d’Informació i acollida de visitants del Parc amb propostes de descoberta del seu entorn natural i rural. Can Coll també és la seu del CDRE del Parc de Collserola (Centre de Documentació i Recursos Educatius) que assessora, informa, ofereix recursos i préstec de material a estudiants i docents dels centres educatius. Can Coll Centre d’educació ambiental Entre setmana, el treball pedagògic del centre d’educació ambiental Can Coll, es basa en l’oferta d’experiències educatives i lúdiques que estimulin l’exploració, l’aprenentatge, l’estimació, el gaudi, el diàleg i la participació, tenint com a protagonista absolut l’ambient natural de la serra de Collserola. S’utilitzen mètodes d’ensenyament – aprenentatge basats en el descobriment lliure o guiat i en la resolució de problemes. Són processos viscuts sempre en primera persona. No es pretén donar informació perquè l’alumnat l’assimili, sinó que el que es busca és la construcció d’un coneixement conjunt, mitjançant accions cooperatives, de síntesi, d’informació, d’experimentació i d’investigació. Sentiment-emoció-coneixement, estan ben presents en tots els programes. Anualment i d’acord amb el resultat de les avaluacions de professorat, alumnat i del propi equip educatiu del centre, es fa una revisió complerta de cadascun dels programes de l’oferta d’activitats educatives. Acull majoritàriament escolars d’educació infantil, primària i secundària que fan activitats d’una jornada, de dilluns a divendres. Hi ha més de 20 propostes diferenciades per nivells d’edat, aprofundiment i temàtica. A més, es fan programes personalitzats a grups d’alumnat universitari, escoles d’estudis superiors, de persones adultes i d’educació especial. Trobareu detallades totes les propostes a l’apartat El Curs al Parc. Centre de documentació i recursos educatius del Parc Centre d’Informació i acollida de visitants del Parc  |
||||
|
ESPECIAL HIVERN Diumenge 9 de març (dos torns: 11 i 12.30 h.) : VISITA A LA GRANJA DE CAN COLL a Can Coll Visita guiada a la granja de Can Coll, tant dels espais interiors de la granja, com l’aula rural, la zona de la incubadora, els tancats dels conills i la bassa dels ànecs. Als corrals podreu veure la somera, la vaca i les truges i el tancat de l’aviram. Diumenge 16 de març d'11 a 13.30 h.: CAVALLS DE CALMA a Can Doménech Visita guiada a l’Hípica Can Domènech, de Sant Cugat del Vallès, per conèixer un projecte de connexió amb la natura i de protecció del territori de Collserola. Veurem els Cavalls de calma, una iniciativa que treballa el benestar de les persones a través de la interacció amb els cavalls. A càrrec de Gerard Magín, de Cavalls de Calma, i de la família Domènech. - Coorganitzat amb el Centre Cívic l’Elèctric. Dijous 20 de març de 10 a 13.30 h.: LES FONTS DE LA RIERA DE VALLVIDRERA a Vallvidrera Recorregut per les fonts que alimenten la part alta de la conca de la riera de Vallvidrera. Fonts lligades a la necessitat del manteniment de la vida i alhora espais de relaxació i estètica cultural. A càrrec de Pilar Herrero, biòloga i educadora ambiental. Coorganitzat amb el Centre Cívic Vallvidrera-Vàzquez Montalbán. Inclosa en la celebració del Dia Mundial de l’Aigua. Dissabte 22 de març : CELEBRACIÓ DEL DIA MUNDIAL DE L’AIGUA* als entorns del pantà de Vallvidrera El 22 de març se celebra el dia internacional de l’aigua. Els tres equipaments culturals dels barris de muntanya i el Consorci del Parc, us convidem a gaudir d’una jornada d’activitats per posar en valor la importància de l’aigua dolça i la gestió sostenible d’aquest bé comú. Podreu consultar totes les activitats al web dels equipaments. (Programa en construcció) Coorganitzat amb els centres cívics Vallvidrera-Vàzquez Montalbán, l’Elèctric, el casal de barri Can Rectoret i la Casa de l'Aigua. |
||||
|
DESCOBERTES EN FAMILIA Una passejada als voltants del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. • Cal inscripciu prèvia la mateixa setmana de l’activitat al telèfon del Centre d’Informació: 932803552 (laborables de 9.30 a 14.30 h) màxim 4 places per trucada. • Majors de 3 anys • Preu: 2 € / persona. Horari: 11:15 i 12:30 h. (dos torns) |
||||
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
|
||||
|
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA Obert els diumenges de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 |
||||
|
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. CENTRE DE NATURA CAN SOLER ** Obert el segon i quart divendres i diumenge de mes, de 9.30 a 14 h. Tancat de l'1 al 31 d’agost. Ctra. de Sant Cugat, 114 -132, Barcelona. Lat. 41.425379, long. 2.133354 Tel. 664 117 871 (només dimarts i dijous de 10 a 14 h) centrenaturacansoler@bcn.cat CASTELL DE TORRE BARÓ Obert de dimarts a divendres de 10 a 13 h.; els divendres de 17 a 20 h, els dissabtes de 10 a 20 h. Torre tancada de 13.00 a 15.00 h. i els diumenges de 10 a 14 h. Tancat del 5 al 19 d’agost. Ctra. Alta de les Roquetes, 309, Barcelona. Lat. 41.45184326, long.2.17628893 Tel. 664 044 079 castell_torrebaro@bcn.cat Visites comentades i activitats per a tots els públics. TURÓ DE MONTCADA Informació de les activitats i inscripcions al web de l’associació ACER: http://www.acer-associacio.org/ |
||||
MATINALS A COLLSEROLA Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos. Durada 3 hores Horari: de 10:00 a 13:00 h De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552 Màxim 25 persones per grup Preu per grup 109,10 €. Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera. Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera. A Can Coll Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn. Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn. |
||||
|
VOLS COL·LABORAR? Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us convidem a participar-hi! • Activitat gratuïta. • Places limitades. • Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552. • A partir de 18 anys. • Horari Variable segons l'activitat |
||||
| NITS D'ASTRONOMIA | ||||
 |
||||
Sessions d'iniciació a l'observació d'estels, constel.lacions i
altres cossos celestes.
L’activitat combina explicacions teòriques: què són les
estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb
observa-cions a l’exterior: identificació de constel·lacions a
ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys
de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
|
||||
|
D'EXCURSIÓ AMB...  Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament. Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada. Horari variable segons l'itinerari Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia la setmana anterior a l'activitat al tel. 932 803 552 del Centre d'Informació. LLOC i HORA : Consultar en inscriure's - A partir de 12 anys.: GRATUÏTA |
||||
|
|
||||
| PASSEJADES TEMÀTIQUES | ||||
 |
||||
| Una passejada tranquil·la pels entorns
del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la
mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu
realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del
Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un
tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor
que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà
una visió general d’aquest espai natural. Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52 Preu: 2 € per persona - D’11 a 13.30 h. Edat + de 3 anys Fan falta milers d’anys perquè es formi una capa de sòl i es pot perdre molt ràpidament per l’acció humana. Què podem fer nosaltres per evitar la pèrdua de sòl? En aquesta passejada tranquil·la pels entorns del Centre d’Informació, podràs conèixer els valors del Parc Natural de la mà d’un guia especialitzat. |
||||
|
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA.
Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a
divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc
932.803.552. Horari de 9.30 a 14:30 hores |
||||
|
QUÈ TROBAR ALS CENTRES CENTRE D’INFORMACIÓ* Exposició permanent Collserola Parc Natural, pensada per fer pensar. Exposició temporal Agents Rurals: guardians del medi natural fi ns el 17 de setembre Itineraris senyalitzats als entorns de l'equipament Itinerari de Les fonts accessible per a persones amb mobilitat reduïda, des de l'estació de Baixador de Vallvidrera fins a la font Nova. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. Cafeteria i serveis adaptats (mobilitat reduïda, canviador de bebés). CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL * Masia del segle XV i entorn rural. Exposició permanent L’home i el medi a Collserola. Exposició temporal Insectes fins l'1 d'octubre. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. Visita lliure als corrals de la granja d’11 a 13.30 h. a partir del 17 de setembre. Cafeteria i serveis adaptats (mobilitat reduïda, canviador de bebés). ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA* Exposició permanent El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns de l'equipament. Diumenges de 9.30 a 14.30 h. De dilluns a divendres, per a grups, amb visita concertada prèviament a activitatscancoll@ parccollserola.net. Visita subjecta a la disponibilitat de la sala. |
||||
| CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS | ||||
| CENTRE D’INFORMACIÓ* Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats. CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL* Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396 activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA* Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17 PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola. PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS* Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874 * Gestionats pel Consorci |
||||
|
COM ARRIBAR AL TURÓ DE LA MAGAROLA Aproximació en cotxe fins: Al Revolt de la paella, km 3,9 de la carretera de la Rabassada – seguir a peu la pista aproximadament 1,3 km i arribareu al turó de la Magarola. Al km 6,5 de la carretera d’Horta a Cerdanyola (Pista Pas del Rei) - seguir a peu la pista aproximadament 1,7 km fins el turó de la Magarola. Vista Rica, km 5. de la carretera de la Rabassada. Seguir a peu. Trobar el GR-92 – seguir les banderoles: turó de Santa Maria - Pas del Rei – turó de la Magarola. A peu: Des de Barcelona. Del Parc del Laberint d’Horta, per darrera del velòdrom - trobar el GR-6 (Barcelona-Montserrat) – seguir les banderoles: portell de Valldaura - carretera de la Rabassada - Vista Rica. |
||||
| Itineraris al voltant del Parc | ||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
| Descobrir el Parc en bicicleta. | ||||
 |
||||
El conjunt de rutes que es proposen, s’ha dissenyat amb l’objectiu de descobrir el Parc en bicicleta. En total són 17 itineraris per a adults i 10 passejades per fer en família. Itineraris senyalitzats amb bicicleta |
||||
LLOCS D'INTERÈS (amb Google Maps) |
||||
|
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º Cases modernistes al carrer de Sant Francesc 41.494483º, 2.143034º Castell de Sant Marçal. 41.490684º, 2.114799º Escultures modernistes i noucentistes del cementiri municipal 41º29'12.73", 2º07'23.21" Ermita de Santa Maria de les Freixes. 41.479020º, 2.142564º Ermita de Sant Iscle 41º28'03.9", 2º09'02.0" Església i rectoria de Sant Martí. 41.491344º, 2.139979º Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Masia de Can Canaletes i aqüeducte. 41.479157º 2.142362º Masia de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll 41.28'25.44" , 2º07'28.35" Masia de Can Fatjó del Molí. 41º.484013º, 2º127144º Masia de Can Miró. 41.501460º, 2.102093º Masia de Can Serraparera. 41.496042º, 2.130091º Paratge de Canaletes. 41.483073º, 2.143356º Bosc Gran de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Monument a Europa 41.485378º, 2.128094º Parc Esportiu Guiera -Avda. de Guiera 6-8 41.483350º, 2.139192º Parc Tecnològic del Vallès 41.484886º, 2.127711º Jutjats 41.484005º, 2.143957º Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera 41.489279º, 2.144290º FESTA MAJOR Primer cap de setmana del maig MUSEUS Ca N’Olivé (Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º Museu de Ca n’Ortadó: Plaça de Sant Ramon, 23-24. Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins. 41.488767º, 2.135999º Museu i Poblat ibèric 41.480617º,2.134068º OFERTA CULTURAL: Festival de Blues (octubre) VARIS Ajuntament -Pl. Francesc Layret, s/n 41.491027º,2.140686º Pavelló d'esports (Compleix Esportiu Municipal Can Xarau) 41.494471º, 2.139991 L'Ateneu. -Carrer Indústria, 38-40 41.488106º,2.140945º Biblioteca Central -Avda de Catalunya 41.492544º, 2.142231º Pl. Sant Ramon i Monument Republica 41.489107º, 2.136014º Columnes d'Alfaro (UAB) 41.497103º, 2.110553º Parc de Cordelles 41.496174º, 2.133794º Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya) 41.492656º, 2.147392º Estació Renfe Cerdanyola-Universitat 41.497040º, 2.115583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra 41.500968º, 2.090583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma 41.502824º, 2.102540º Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg. d'Horta s/n 41.486486º, 2.144069º Àrea de Can Coll (restaurant, àrea de lleure) Montflorit 41.472626º, 2.127352º Zona Esportiva del Bosc Tancat -carrer Riu Sec s/n 41.501639º, 2.130923º |
||||
TELEFONS D'INTERÈS |
||||
|
SERVEIS LOCALS Ajuntament (centraleta): 935 808 888 Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888 010 - Informació Ciutadana: 010 Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133 Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369 Casal de Joves Altimira: 935 805 869 Deixalleria Municipal: 936 917 442 Parc Tecnològic: 935 820 100 Piscina Municipal: 936 917 704 SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 Servei Informació Juvenil: 935 806 119 Servei Local Català: 935 802 751 Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322 UAB: 935 811 000 SERVEIS GENERALS Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710 Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720 Avaries aigua potable: 933 422 000 Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750 Avaries Endesa: 800 760 706 Biblioteca Central: 935 807 602 Correus: 936 913 757 Gas Natural (Avaries): 900 750 750 Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100 Correus: 936 913 757 CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647 Dones per la Igualtat: 935 801 398 El Safareig: 935 806 151 Funerària Truyols: 935 809 710 Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515 RENFE Rodalies: 936 918 869 Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292 Servei Local de Català: 935 802 751 Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016 Taxi (Fonotaxi): 933 001 100 URGÈNCIES Emergències: 112 Ambulàncies: 061 Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències) Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700 Bombers: 085 Policia Local : 092 / 936 912 000 Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502 Policia Nacional (Urgències): 1091 Policia Nacional (DNI): 935 942 489 Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120 SALUT Alcohòlics Anònims: 933 177 777 Parkinson Catalunya: 935 800 311 Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953 Ambulàncies (Urgències): 061 As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099 Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444 Planificació familiar: 935 942 199 CAPS Cita prèvia atenció primària: 937 284 444 CAP Canaletes: 935 910 740 CAP Fontetes: 935 944 470 CAP La Farigola: 936 919 589 CAP Serraparera: 935 806 363 CAP 2 (Urgències): 935 942 216 CAP 2 (Visites): 935 942 111 ASSOCIACIONS DE VEÏNS AV Banús-Bonasort : 935 807 078 AV Canaletes: 666 38 78 38 AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93 AV Can Cerdà: 93 580 05 61 AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62 AV La Farigola: 637 52 62 38 AV Les Fontetes: 93 691 91 51 AV Quatre Cantons: 93 580 46 11 AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27 AV Sant Ramon: 93 692 52 22 AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29 AV Serragalliners: 627 64 68 07 AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56 AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27 AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19 Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550 Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594
A Cerdanyola del Vallès. 08290 CEE Jeroni de Moragas Adreça: Carrer de Renaixement, 131 Telèfon: 93 692 21 39 - 686 984 117 Correu electrònic: a8035623@xtec.cat Web:http://www.xtec.cat/centres/a8035623/ Col-legi Montserrat Adreça: Avinguda Sant Iscle, 6 Telèfon: 93 691 97 52 Correu electrònic: info@cmontserrat.cat Web: https://cmontserrat.cat/ Escola Carles Buïgas Adreça: Av. Lesseps, 49 Telèfon: 936 923 197 Correu electrònic: ceipcarlesbuigas@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/ceipcarlesbuigas Escola Collserola Adreça: Carrer de Pizarro, s/n Telèfon: 936 922 595 Correu electrònic: a8062626@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/escolacollserolacerdanyola/ Escola Les Fontetes Adreça: Carrer d'El Greco, 2 Telèfon: 936 922 170 Correu electrònic: a8028758@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceiplesfontetes/ Escola Municipal la Sínia Adreça: Carrer de la Sínia, 13 Telèfon: 935 864 623 Correu electrònic: escolalasinia@cerdanyola.cat Web: http://agora.xtec.cat/escolamunicipal-lasinia/ Escola Saltells Adreça: Av. Roma, 57 Telèfon: 936 924 550 Correu electrònic: a8036411@xtec.cat Web: http://saltells.com/ Escola Sant Martí Adreça: Av. Sant Iscle, 1 Telèfon: 936 920 881 / 605 938 439 Correu electrònic: a8028746@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceipsantmarti-cerdanyola/ Escola Serraparera Adreça: Carrer de Diagonal, 41 Telèfon: 936 922 742 Correu electrònic: a8028783@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/ceipserraparera.com Institut Banús Adreça: Carrer de Sant Casimir, 16 Telèfon: 93 580 62 36 Correu electrònic: iesbanus@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/iesbanus FEDAC Cerdanyola Adreça:Carrer de Cervantes,5-15 Telèfon: 93 692 08 84 Correu electrònic: fedac.cerdanyola@fedac.cat Web:https://cerdanyola.fedac.cat/ Institut Forat del Vent Adreça: Carrer de Pizarro, 35 Telèfon: 93 69112 00 Correu electrònic:a8031757@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/iesforatdelvent Institut Gorgs Adreça: Carrer de l'Àliga, 65 Telèfon: 93 580 43 54 Correu electrònic: ies-gorgs@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/ies-gorgs Institut Jaume Mimó Adreça: C. de la Serra de Galliners, s/n Telèfon: 93 580 39 94 Correu electrònic: a8044715@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/iesjaumemimo A Cerdanyola del Vallès. Bellaterra 08193 Escola Bellaterra Adreça: Carrer de l'Escoleta, s/n Telèfon: 935 811 030 Correu electrònic: a8039896@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceip-bellaterra/ Ramon Fuster Adreça: C.de l'Escultor Vallmitjana, 9-15 Telèfon: 93 586 41 06 Correu electrònic: ramonfuster@fundaciocollserola.cat Web : http://escolaramonfuster.cat |
||||
Mapa del món |
||||
Sobre la Serra de Collserola |
||||
|
Patrimoni
construït
— Castells medievals Fortificació medieval Penya del Moro Castellciuró Castell del Papiol Castell de Torre Baró — Ermites i esglésies Santa Maria de Valldonzella Sant Cebrià i Santa Justina Santa Creu d'Olorda Santa Maria de Vallvidrera Santa Maria de les Feixes La Salut de Sant Feliu de Llobregat Temple del Tibidabo La Salut o Santa Eulàlia de Madrona Sant Adjutori Sant Medir Sant Pere de Romaní Sant Bartomeu de la Quadra — Masies Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat) Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat) Can Balasc (Barcelona) Can Baró (Sant Just Desvern) Can Bell (Sant Cugat del Vallès) Can Borrell (Sant Cugat del Vallès) Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès) Can Bova (Sant Cugat del Vallès) Can Calopa de Dalt (Barcelona) Can Campmany (Molins de Rei) Can Candeler (Sant Just Desvern) Can Carbonell (Sant Just Desvern) Can Castellví (Barcelona) Can Catà (Cerdanyola del Vallès) Coll (Cerdanyola del Vallès) Can Cortès (Sant Cugat del Vallès) Can Coscoll (Sant Just Desvern) Can Fatjó (Sant Just Desvern) Can Gelabert (Sant Just Desvern) Can Maimó (El Papiol) Can Masdeu (Barcelona) Can Monmany (Sant Cugat del Vallès) Can Padrosa (Sant Just Desvern) Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat) Can Ribes (Molins de Rei) Can Tintorer (Molins de Rei) Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès) Can Vila (Sant Just Desvern) Can Vilagut (Molins de Rei) Granja Can Llevallol (Barcelona) Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat) Vil·la Joana (Barcelona) Torre Negra (Sant Cugat del Vallès) — Fonts de Cerdanyola
• FONTS DE COLLSEROLA L'ASSOCIACIÓ FES FONTS FENT FONTING, VETERANA A COLLSEROLA En els anys setanta, uns quants amics acostumàvem a anar a córrer per Collserola i durant el recorregut visitàvem diverses fonts naturals, però no va ser fins l’any 1995 que se'ns va despertar un veritable interès per les seves fonts. Al mateix temps, vam conèixer la riquesa que té Collserola, els animals, les plantes, les masies, els arbres singulars, les barraques de vinya, les fonts, i moltes més coses. Vàrem anar a buscar una per una les fonts que sortien als mapes, als llibres, les que ens van dir els tècnics del Parc, els caminats..., i amb tota la recopilació feta, més de 350 fonts, vam publicar una pàgina web https://fontscollserola.com, que anem actualitzant i és referència per a moltes persones aficionades. Ens vam unir al grup de fonts de Voluntaris de Collserola i a les xerrades de formació vam conèixer moltes més fonts, la seva importància per a l’ecosistema i la manera de condicionar-les millorant l’entorn i també que els sistemes fontinals són hàbitats que permeten mantenir un ambient aquàtic molt valuós per a les comunitats biològiques, ja que els permeten resistir durant períodes de sequera i posteriorment contribuir a la recolonització en els trams de riu que flueixen de nou en períodes de pluja. També són abeuradors per a la fauna silvestre, contribuint al sosteniment de la biodiversitat pròpia de la mateixa font (líquens, molses, invertebrats, amfibis, etc.) i de la fauna i flora vinculada. Conèixer la seva geologia ens va ajudar a comprendre l’abundància de fonts i que el terreny metamòrfic de pissarra (llicorella) fa que l’aigua de la pluja s’acumuli en petits aqüífers i surti a poc a poc per les fonts. L’any 2016 vam fundar l'Associació Fes Fonts Fent Fonting com a projecte de rehabilitació de les fonts. Des de fa uns anys participem en el programa Col·laborem amb el Parc, que ens assessora en les tasques que cal fer i en el marc del qual ja portem més de setanta actuacions diverses, que consisteixen principalment en la neteja de terra i pedres, la recollida d’escombraries i treballs d’arqueologia. Així hem arribat a conèixer les formes artesanes de construcció, tan diferents les unes de les altres. En trobem de construïdes amb paret de pedra, de totxo, revestides de mosaic. Unes són petites i altres monumentals. Unes ragen aigua abundant i d’altres no ragen o només ho fan en algunes estacions. Les fonts són uns elements més que contribueixen a la bellesa del paisatge. Algunes són com petites obres d’art que mereixen una visita. Durant aquests anys hem apreciat un interès creixent per mantenir les fonts en bon estat, tant des de l’Administració com de part d’associacions, particulars i empreses i això és molt positiu per al futur de les fonts i del Parc. Marcel Oliveres Gené, membre de Fes Fonts Fent Fonting |
||||
HISTÒRIA DE COLLSEROLA |
||||
| Des de fa molts i molts anys
Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El
paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica. A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys. Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura. Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès. L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta. La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera. A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles. Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra. La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc. Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern. El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses. A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions. Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist. Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres. Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra. Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà. La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona. Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió. Parc Natural de Collserola |
||||
| VIDEOS | ||||
|
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement |
||||
| Cerdanyola del Vallès | ||||
| Visita Museu d'Art de Cerdanyola | ||||
| Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la circulació Vehicles de mobilitat personal | ||||
| El barri de Les Fontetes | ||||
| Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo | ||||
| Cerdanyola del Vallès en el año 1976 | ||||
| Cerdanyola del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella | ||||
| Castell de Sant Marçal | ||||
| La Fábrica Uralita l'any 1999 | ||||
| Ajuntament de Cerdanyola | ||||
| 150 Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 | ||||
| El llegat Espinal | ||||
| Exposició "Visca la República!" - Homenatge a Francesc Layret | ||||
| La restauració dels vitralls modernistes de le Dames de Cerdanola | ||||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech). Història de l'edifici | ||||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Audioguia. El Casino de l'Art | ||||
| Exposició "Ismael Smith by Sebas Martín" | ||||
| Exposició "De l'oblit a la revolta, deesses invisibles" - MAC | ||||
| 4 paraules, una història. Petites edicions - Taller familiar virtual - MAC | ||||
| Audioguia · Museu d’Art de Cerdanyola | ||||
| Encesa de les llums de Nadal a Cerdanyola 2021 | ||||
| Reportatge sobre el "Mercadillo" de Les Fontetes 1985 | ||||
| Cerdanyola, Ciudad del Conocimiento | ||||
| Cerdanyola del Vallès 2020 | ||||
| Homenatge Gabriel Escursell | ||||
| Cerdanyola Ciutat del Coneixement. Capitol 1 | ||||
| Parc de l'Alba | ||||
|
Presentació de "Ciutadà Canalda" d'Isidre Grau Presentació del llibre "Montflorit, cent anys entre pla i serra" El Museu d'Art de Cerdanyola rep l'Arxiu Professional dels Estudis Beaumont Concert de Sant Esteve de la Corral Collserola (2022) Orquestra Aulos & Aulos Gospel Cor (Escola de Música de Cerdanyola) - Concert Primavera 2023 El barrio de Les Fontetes - Cerdanyola del Vallès 2020 Jove Orquestra de Cerdanyola - Schubertiada (Març 2023) |
||||
|
Homenatge al Cerdanyola CH en el seu 50è aniversari (TV Cerdanyola, 1985) |
||||
| Cerdanyola Universitat FFCC | ||||
| Cerdanyola Ciutat del Coneixement | ||||
| Cerdanyola CH - Manlleu 2023 | ||||
| Cercavila de Gegants - Festa Major de Cerdanyola 2023 | ||||
| La riuada a Cerdanyola. Any 1962 | ||||
-any1962b.jpg)
