El temps a Cerdanyola del Vallès
 Farmàcies de guàrdia

 
   
 Apareguda al programa de mà del 42è Aplec de la Sardana de març de 2016. (Autor:desconegut)
   


Avui s'ha activat el nivell 3
del Pla Alfa a 44 municipis
de 6 comarques




 
Els Agents Rurals demanen extremar les precaucions davant l’extrem perill d’incendi forestal a les comarques del sud de Lleida i a l'interior de Tarragona

Es tancaran els accessos al Parc Natural de la Serra de Montsant

Davant l’increment del perill d’incendi forestal, demà, dia 12 d’agost a les 00.00 hores, s’activarà el nivell 3 del Pla Alfa, el nivell màxim del pla operatiu, a 44 municipis de 6 comarques:

Garrigues- 6 municipis
Noguera- 9 municipis
Priorat- 14 municipis
Ribera d'Ebre- 5 municipis
Segrià- 6 municipis
Terra alta- 4 municipis

Els Agents Rurals també tancaran els accessos al Parc Natural de la Serra de Montsant, a Tarragona.

Es demana a la ciutadania extremar les precaucions davant aquest episodi de perill extrem d’incendi, que previsiblement pot arribar al seu punt crític el proper dissabte i allargar-se fins diumenge.

L’episodi està motivat per un increment de la temperatura i un descens de les humitats relatives especialment a les comarques de l’interior de Tarragona i a les comarques lleidatanes del Segrià, Noguera i Garrigues.

Pla Alfa avui dia 12 d'agost 2022

L’activació del nivell 3 del Pla Alfa, el nivell màxim, implica la suspensió de totes les activitats amb risc d’incendi forestal, així com també queden aturats els treballs forestals i la caça en els municipis afectats. En aquest sentit s’han suspès 863 autoritzacions que havien estat concedides per demà divendres 12 d'agost.

Per altra banda avui hi ha 23 comarques en nivell 2 de Pla Alfa. Aquest nivell significa que hi ha per perill alt o molt alt d'incendi forestal.

El cos d’Agents Rurals recorda que el 90% dels incendis forestals són conseqüència de l’activitat humana, sigui per imprudències, accidents o inclús per intencionalitat. I demana tenir present que està totalment prohibit fer foc de qualsevol tipus en zones forestals i el seu entorn, així com llençar burilles des del vehicle.

La Direcció General dels Agents Rurals elabora diàriament el mapa del Pla Alfa en funció de les activitats humanes a l'entorn de les zones forestals i del mapa de perill d’incendi forestal i altres eines d’anàlisi que elabora el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Protecció Civil

Protecció Civil de la Generalitat ha posat en fase de Prealerta el Pla d'emergències per incendis forestals de Catalunya INFOCAT i fa una crida a la ciutadania perquè extremi les precaucions per no incrementar el risc d'incendi forestal davant l'avís de calor i l'increment de risc d'incendi especialment demà divendres i dissabte.

• No llencis burilles enceses ni llumins, ni caminant ni per la finestra del cotxe.
• No llencis coets o petards en zones de perill, ni que sigui a camp ras, ni en terrenys agrícoles ni, sobretot, en urbanitzacions envoltades per bosc ni a menys de 500 metres de zones boscoses.



• No utilitzis barbacoes que no estiguin autoritzades. Aquestes han de ser d'obra i amb mataguspires.
• Les cremes de residus al jardí estan prohibides, cal portar-los a l'abocador o triturar-los, i en faran compost.
• No deixis mai escombraries ni deixalles al bosc.
• Si vas al medi natural amb vehicle particular, aparca bé, sense envair camins i
  pistes. Cal deixar lliures les vies d’accés perquè hi puguin circular els vehicles
  d’emergència si fos necessari. S’ha d’aparcar als espais habilitats, i sempre fora
  de les finques particulars. Respecta els senyals de tancament que hi pugui haver.

Trobareu tots els consells al web interior.gencat.cat/incendisforestals

Si detecteu una columna de fum truqueu immediatament al telèfon d'emergències 112.
Si us trobeu en una situació d’emergència per incendi forestal, seguiu les instruccions de les autoritats i feu seguiment de l’evolució de l’incendi als mitjans de comunicació i a les xarxes socials oficials @emergenciescat @112 @bomberscat @transit @agentsruralscat



Fragments de la nostra història



 

           Informació apareguda al programa de mà de les V 24 Hores d'Hoquei sobre Patins de data 6-7 d'agost de 1960


Calendari Tercera RFEF 2022 - 2023



 



Partits de Pretemporada



 
13/08/2022 19:00h.
Cerdanyola - Girona B

18/08/2022 20:00h.
San Cristóbal - Cerdanyola

21/08/2022 19:30h.
Manresa - Cerdanyola V.

24/08/2022 00:00h.
Cerdanyola - Castelldefels
 

   
        
       

                Tal mes d'agost de fa 50 anys

















            MESOS ANTERIORS  :    1ª Part : 1962-1968              2ª Part : 1969-fins avui  




Nits d'Estiu a la piscina del Turonet



         
Dissabte dia 13 de 20:30h a 00:00 h.: Nits d'Estiu a la piscina del Turonet
Durant el mes d'agost la piscina del Turonet obrirà els dissabtes de 20:30 h a 00:00 h per qui vulgui refrescar-se.

Els preus per accedir en horari nocturn a la piscina són:
     - Entada infantil 4€
     - Entrada adult 5€

Recordeu que: L'abonament no exclou de pagar l'entrada nocturna
La piscina petita està tancada per falta de visibilitat
No es permet l'entrada de begudes i menjar



Comunicat sobre l'alerta per casos de verola del mico (Monkeypox) - 12 agost



 
A data d’avui, s’han notificat un total de 2.512 casos sospitosos o probables de verola del mico a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC). D’aquests, de moment hi ha 1.782 casos confirmats.

La majoria dels casos confirmats són homes d’entre 20 i 60 anys que han iniciat la simptomatologia entre el 5 de maig i el 8 d’agost de 2022. Gairebé tots els casos han presentat febre, astènia, limfadenopaties i exantema. Les lesions s’han localitzat en les àrees genital, perioral i/o perianal. en la major part dels casos, també s’han presentat en altres localitzacions. Fins el moment, les complicacions greus que s’han descrit són la proctitis i l’afectació ocular, que en ocasions han requerit hospitalització i ja estan donats d'alta.

El mecanisme de transmissió més probable ha estat el contacte durant les relacions sexuals, majoritàriament i sovint en el context d’esdeveniments festius multitudinaris.

Quant a les vacunes administrades a Catalunya contra la verola del mico, des que va començar el procés de vacunació, el 21 de juliol, fins ahir se n’han administrat un total de 1.345 dosis, sempre amb cita prèvia. Fins al moment, el total de vacunes enviades per part del Ministeri de Sanitat per administrar a Catalunya ha estat de 1.643 dosis.

De la nova partida de vacunes que el Ministeri ha rebut aquesta setmana, 10 d’agost, de la compra centralitzada, 7.110 dosis, Catalunya té assignades un total
de 2.146, que es començaran a administrar tant bon punt estiguin disponibles i

seguint els criteris de priorització establerts.

Des de Secretaria de Salut Pública així com des de la Direcció General de Comunicació i Estratègia del Departament de Salut estan treballant conjuntament amb diverses entitats comunitàries d’una manera constant i fluïda, amb una actitud d’escolta activa per conèixer les diferents inquietuds que puguin tenir amb la verola del mico (MPX), recollir-les i així poder-li donar una resposta conjunta a nivell comunicatiu, de prevenció i de sensibilització.

Seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’objectiu d’aquesta feina és conscienciar per donar a conèixer què és la verola del mico, com es contagia, quines són les vies de transmissió i el seu tractament.

Accions comunicatives dirigides a la ciutadania

El Departament de Salut ha dut a terme diferents accions comunicatives per informar a la ciutadania sobre la verola del mico (MPX) sobre els símptomes i vies de transmissió per prevenir els contagis. La difusió s’està fent fet a través d’aplicacions de cites, com Tinder o Grindr, on estan en marxa des del 14 de juny. I també a xarxes socials, tant a les del Departament de Salut com a les de les entitats amb les quals s’està col·laborant. A més, s’ha distribuït material gràfic als hospitals on s’han identificat casos i a les entitats on es fa una tasca de promoció de la salut i de prevenció.

Per a més informació : https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/verola-mico/



A la venda les entrades per a la programació de tardor
del Teatre Ateneu



 
La proposta teatral és eclèctica, abastant temàtiques que van des de la comèdia a la introspecció emocional en els personatges

Les persones afeccionades al teatre que vulguin disposar a l’avançada de les entrades per gaudir de la programació prevista per la tardor al Teatre Ateneu, ja poden adquirir-les entrant al web https://www.cerdanyola.cat/teatre Com és habitual hi haurà un petit descompte sobre el preu de taquilla per qui compri les localitats amb antelació, així com bonificacions per a persones jubilades i estudiants (escoles, instituts i universitat).

11 i 12 d’octubre i a les 20 h. "Búho"

La companyia cerdanyolenca Titzina Teatre obrirà la programació de tardor amb l’estrena de l’obra Búho. S’han programat dues representacions, els dies 11 i 12. El nou muntatge, creació de Pako Merino i Diego Lorca, parteix del fet que la majoria d’infants s'abracen a la llum. La companyia ens presenta a Pau, un antropòleg forense especialitzat en jaciments paleolítics. L’individu pateix un ictus que li provoca una amnèsia severa. L’espectador assistirà a una recerca interior per la seva memòria per recuperar-ne els records, en definitiva, la identitat.

21 d’octubre i a les 20 h. : "Buffalo Bill"

La proposta artística seguirà amb Buffalo Bill, obra original de Ramon Madaula que ell mateix i la periodista Raquel Sans posaran en escena al Teatre Ateneu. Una entrevista imaginària aprofundirà en el mític personatge, prototip d’una certa masculinitat però que no va interessar gaire al públic barceloní en les actuacions fetes al cap i casal el desembre de 1889.

Les cròniques diuen que -a diferència de la resta del món- Buffalo Bill no va despertar gaire entusiasme als barcelonins. Per quin motiu?
4 de novembre i a les 20 h.: “L'Oreneta”

L’Oreneta, un text de Guillem Clua interpretat per Emma Vilarasau i Dafnis Balduz. Una cançó, “L'Oreneta”, té un significat especial per als dos personatges, que aniran desgranant detalls del seu passat, marcat per un atemptat terrorista de signe islamista que va patir la ciutat l'any anterior.

18 de novembre a les 20 h. : "El sopar dels idiotes"

La proposta artística compta amb una comèdia, El sopar dels idiotes, de Francis Veber adaptat per Paco Mir. L’obra narra la història d'un executiu que sol sopar setmanalment amb amics "tots ells homes de negocis" i un convidat molt particular. L'objectiu és presentar, en petit comitè, a un desconegut seleccionat per a tenir alguna afecció que consideren estúpida. Un elenc efectiu, format per: David Olivares, Artur Busquets, Anna Gras, Toni González, Jordi Vidal Gómez i Ariana Bruguera. L'obra dirigida per Pep Anton Gómez farà riure a tothom

16 de desembre, a les 20 h.: "León"

La programació la tancarà l’obra León, un text amb dramatúrgia de Maria Pla a partir d’una idea d’Òscar Intente. Antoine de Saint-Exupéry va dedicar El Petit Príncep a l’escriptor i crític d’art Léon Werth, el seu gran amic, un excombatent de la Primera Guerra Mundial , un vell pacifista, un jueu resistent que passava fred i gana, sol, amagat en un racó de la França ocupada. El text imagina una trobada entre els dos personatges. Es tracta, doncs, d’un conte sobre la solitud, l’amistat, la vida, la mort i la responsabilitat de ser persones. Quimet Pla dóna vida a Léon i Òscar Intente, a l’aviador.

Les entrades de la programació de tardor del Teatre Ateneu es compren per Internet a https://www.cerdanyola.cat/teatre



Alcaldies accidentals durant l’agost



 
Per resolució d’alcaldia s’ha nomenat els tinents d’alcaldia que substituiran a l’alcalde durant el seu període de vacances estiuenques

Els regidors David González, Pepi Rivera i Eulàlia Mimó seran els alcaldes accidentals entre l'1 i el 31 d’agost.

El segon tinent d’alcalde, David González, ocuparà l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès entre l’1 i el 7 d’agost.

El rellevarà la primera tinent d’alcalde, Pepi Rivera, que serà alcaldessa accidental entre el 8 i 21 d’agost

La tercera en ocupar l’alcaldia de forma accidental serà la sisena tinent d’alcalde, Eulàlia Mimó, i ho farà entre el 22 i 31 d’agost.

L’alcalde, Carlos Cordón, es reincorporà el dijous 1 de setembre.



Horaris de les línies urbanes de bus
de l'1 al 31 d'agost




 
Les línies SU1 i SU3 tindran una freqüència de pas d’una hora i les SU2 i 648 romandran sense servei. La línia urbana del Parc de l’Alba mantindrà el seu horari habitual

Entre l'1 i el 31 d'agost, els horaris de les línies urbanes de bus a Cerdanyola es veuran alterats. La línia SU2 Bellaterra-Cerdanyola-Can Cerdà restarà sense servei entre les dates especificades. D'altra banda, les línies SU1 i SU3 modificaran els seus horaris habituals.

La SU1 Canaletes-Can Coll-Cerdanyola tindrà un interval de pas de 60 minuts de dilluns a dissabte. La primera sortida des del CAP Canaletes (avinguda de Canaletes/carrer de la Clota) serà a les 8:30 h i la darrera a les 19:30 h. Des de Can Coll, la primera serà a les 9:02 h i l'última a les 20:02 h. Aquesta línia no oferirà servei els diumenges i festius.

La SU3 Renfe–UAB–CAP Canaletes també tindrà un interval de pas de 60 minuts de dilluns a dissabte. La primera sortida des de Renfe-UAB serà a les 9:30 h i l’última a les 20:30 h. Des del CAP Canaletes, la primera sortida es produirà a les 9:00 h i la darrera a les 20:00 h. Tampoc hi haurà servei d’aquesta línia els diumenges i festius.

D’altra banda, la línia urbana PA (FGC Bellaterra – Parc de l’Alba) mantindrà el seu horari habitual. Els dies feiners el primer autobús surt de l’estació de Bellaterra a les 7:45 h i el darrer a les 20:14 h. Des de la parada del Parc de l’Alba, la primera sortida és a les 7:59 h i la darrera a les 20:26 h. Els dissabte, diumenges i festius, aquests línia no ofereix servei.

La SU2 Bellaterra-Cerdanyola.Can Cerdà i línia 648 (Bellaterra – Montcada) no oferiran servei durant l’agost.

Algunes de les línies interurbanes A4, B7, B4, B2 i e3 que passen per Cerdanyola també veuran modificats els seus horaris. Es poden consultar a http://www.cerdanyola.cat/guia/transport-urba

A partir de dilluns 1 d´agost, les línies de bus nocturnes canvien d’horaris, recorreguts i parades.
 



Detingudes 5 persones a Bellaterra per assaltar i emmordassar els integrants d'una festa per robar-los la droga amb la que traficaven al detall



 
- Pels volts del migdia del dia 16 de juliol, el grup assaltant va accedir per la força al domicili amb una arma de foc, mentre s’hi celebrava una festa que portava en marxa des de la nit anterior

- Com a conseqüència d’aquest assalt els Mossos d’Esquadra van detenir tres dels presumptes autors in fraganti i dos més a les poques hores, i a més, també un dels assistents a la festa per un delicte de tinença i tràfic de drogues

- La hipòtesi dels investigadors apunta a que els assaltants coneixien l’activitat il·lícita que duien a terme els propietaris del pis i van assaltar-los aprofitant que es trobaven de festa i trobarien poca resistència per fer-se amb les substàncies

Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Metropolitana Nord i efectius de seguretat ciutadana de la Àrea Bàsica Policial de Cerdanyola, han detingut 5 persones a qui se’ls atribueixen la participació en els delictes de lesions, entrada a domicili aliè, robatori amb violència i delictes contra la salut pública.

Una festa a un domicili acaba en “vuelco”

El dia 16 de juliol a tres quarts de dues de la tarda s’estava celebrant una festa particular a un domicili de la localitat de Bellaterra quan un grup d’unes cinc persones van accedir encaputxats, esgrimint una arma de foc i armes blanques, i van agredir, amenaçar i emmordassar les vuit persones que es trobaven a l’interior de l’immoble.

Tres persones van resultar ferides, una de les quals va patir una ferida per arma blanca a una cama, i la resta per contusions i cops.

Una de les persones que es trobaven a la festa, va poder alertar els Mossos d’Esquadra i als pocs minuts diverses patrulles s’hi van adreçar i van detenir in fraganti tres dels assaltants mentre fugien del domicili. A l’escorcoll se’ls va torbar un ganivet de grans dimensions tacat de sang, i una navalla.

Posteriorment, fent recerca per la zona, les patrulles policials van localitzar a un
contenidor l’arma de foc que suposadament hauria llençat un dels autors, segons
testimonis, i amb la qual haurien amenaçat a les víctimes.

Els detinguts són tres homes d’entre 21 i 32 anys. L’individu de 32 anys té 10 antecedents per delictes contra la salut pública i robatoris amb força, mentre que els altres dos individus més joves no tenien cap antecedent.

Continua la investigació

En aquest punt, els investigadors van poder accedir al domicili per tal d’efectuar una inspecció ocular del mateix i, a banda de les brides emprades per emmordassar les víctimes, van localitzar diferents substàncies estupefaents en quantitats compatibles amb el tràfic de drogues al detall.

Poques hores després, mentre es trobaven al lloc dels fets, una patrulla de paisà va observar dues persones amagades en una zona boscosa propera. Van ser aturats, i un dels dos va ser detingut, ja que a l’escorcoll duia una motxilla amb una quantitat significativa de diferents substàncies estupefaents, de les mateixes característiques que les que es van intervenir en el domicili violentat, a banda del telèfon mòbil d'una de les víctimes.

A l’interior de la motxilla els investigadors hi van trobar marihuana, haixix i amfetamines que els autors haurien sostret presumptament del domicili.

L’altre home, tot i que ja estava identificat, va escometre contra els agents i va aconseguir fugir del lloc, tot i que va ser detingut pels investigadors el dia 18 de juliol, acusat no només del robatori violent, sinó d’un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat.

De víctima d’un assalt a detingut per tràfic de drogues

Un cop comprovada la existència de substàncies estupefaents a l’interior del domicili, i verificades que les substàncies, que duia a la motxilla un dels detinguts per l’assalt, eren de les mateixes característiques que les que hi havia al pis, els investigadors també van detenir un home de 30 anys com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública en la vessant de tràfic de drogues.



La Generalitat inicia l'elaboració del cens de l'amiant a Catalunya per eliminar-lo de tots els edificis públics
i privats




 
El Departament de la Presidència ha formalitzat ja l’encàrrec a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per tal que elabori una cartografia on es delimitin les cobertes

L’objectiu del Govern és disposar d’una primera capa del cens a finals del 2023, amb l’objectiu prioritzar les actuacions necessàries per eradicar l’amiant de tots els edificis públics el 2028, i del conjunt del territori el 2032, tal i com marca la normativa europea
La Generalitat ha iniciat els treballs per a l’elaboració del cens de l’amiant a Catalunya, que preveu tenir enllestit a finals de 2023, amb l’objectiu de recollir informació sobre instal·lacions que continguin aquest material, altament perjudicial per la salut, tant en entorns públics com privats i implementar les mesures necessàries per a la seva gestió i eradicació.

El Departament de la Presidència ha formalitzat ja l’encàrrec a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per tal que elabori una cartografia on es delimitin les cobertes en alçada que puguin contenir fibrociment a tot el territori de Catalunya. Aquestes dades s’obtindran mitjançant vols de cobertura amb sensors hiperespectrals i el tractament i georeferenciació posterior de les dades.

L’objectiu és disposar d’aquesta primera capa del cens a finals del 2023, la qual cosa permetrà dimensionar l’afectació i prioritzar les actuacions necessàries per tal d’assolir d’eradicar l’amiant de tots els edificis públics el 2028, i del conjunt del territori el 2032, tal i com marca la normativa europea.

L’encàrrec també inclou la creació d’una aplicació informàticaque incorpori aquesta primera capa d’informació, que permeti la visualització i explotació dels resultats obtinguts i que serveixi de base per completar el cens amb la resta d’informació necessària: presència d’amiant a ubicacions diferents de les cobertes, el seu estat de conservació, nivell de risc que suposa, etc.

Amb aquesta intervenció, el Departament de Presidència també donarà suport als municipis del país que, d’acord amb la Llei estatal de residus aprovada l’abril de 2022 imposa als ajuntaments l’obligació d’elaborar un cens d’instal·lacions amb amiant i d’un calendari que planifiqui la seva retirada, sense dotar-los dels recursos econòmics ni materials necessaris.

L’actuació s’impulsa des de la Comissió per a l’eradicació de l’amiant a Catalunya, adscrita a la Secretaria del Govern de la Generalitat de Catalunya, que també és la responsable d’impulsar el Pla Nacional i la Llei per a l’eradicació de l’amiant.

El Govern, tal i com va anunciar aquest juliol el president Pere Aragonès, està compromès amb l’eliminació total de l’amiant, i atendrà els 100% dels ajuts sol·licitats durant el 2021, que corresponen a un total de 1.453 i sumen un import de 7.168.181 euros. A més, i també amb la fita de l’amiant 0 a Catalunya, s’avança en l’aprovació del Pla Nacional per a l’Eradicació de l’Amiant que està previst que es pugui fer realitat durant el primer trimestre del 2023.


Esports



 
Novetats del Cerdanyola FC 

TÈCNIC :     Toni Carrillo. Jonathan Pujibet Puchi segueix com a segon de l'entrenador de Toni Carrillo. També es queda el preparador físic, Javi Iglesias.

ALTES :       Juanan Gallego (L’Hospitalet), mig
                     Max Marcet , defensa 
                     Marc Vicente
                     Sergi Barjuan (juvenil)    
                     el porter Sergio Fernández procedent de l'Europa,
 
                     l'extrem Adrián López Padillo, conegut com a Padillo, que era al Rubí.  
                     Arriba el migcampista Enric Bernat procedent de l'Ascó
                     Un nou fitxatge és el lateral dret : Bruno Lorente procedent del Terrassa
                     El centrecampista Adam Cherradi, del juvenil A del Cornellà, arriba en qualitat de cedit.
                     Antonio Bioque,central 21 anys

BAIXES :    Rubén Giménez i Uri Escabrós (Castelldefels),  Serramitja (retirat),  Aschalew Sanmartín (torna Cornellà),  Carlos Cano i Pitu Plazuelo
                     (Vilasar  de Mar), Víctor Aliaga (Europa),  Albert López (L’Hospitalet),  Juan Sosa (FE Grama),  Elhadji (Prat), Albert Ruiz (Vilafranca) i Álex
                     Lázaro, Dan Coll deixa el Cerdanyola i fitxa per el Tona recentment ascendit,

SEGUIXEN : els defensors : Dani Martí, Ángel Pomar,
                      els davanters : Nils Puchades, Alejandro Cande





El Cerdanyola C.H. s'incorpora
a la Liga OK Plata




 
                                                                    CALENDARI 2022-23


   El Cerdanyola CH masculí torna a competir a la lliga Nacional
   El Cerdanyola CH masculí ocuparà la plaça que cedeix el Liceu B i torna a la competició nacional que va perdre fa força temps.



Dies Internacionals i Mundials


 
 
 
13 d'agost - Dia Internacional de la Zurdera (Els esquerrans també tenen el seu Dia Internacional de la Zurdera)
13 d'agost - Dia Internacional de l'Armadillo
14 d'agost - Dia Mundial del Llangardaix
15 d'agost - Dia Mundial de la Relaxació
17 d'agost - Dia Mundial del Vianant
17 d'agost - Dia Internacional de la Malaltia de Coats
19 d'agost - Dia Mundial de la Fotografia
19 d'agost - Dia Mundial de l'Assistència Humanitària
19 d'agost - Dia Mundial de l'Orangutan
20 d'agost - Dia Mundial del Mosquit
20 d'agost - Dia Internacional de l'Animal sense Llar
21 d'agost - Dia Internacional de Commemoració i Homenatge a les Víctimes del Terrorisme
22 d'agost - Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes d'Actes de Violència Motivats per la Religió o les Creences
22 d'agost - Dia Mundial del Folklore
23 d'agost - Dia Internacional per al record del comerç d'esclaus i la seva abolició
23 d'agost - Dia de l'Internauta
23 d'agost - Dia Internacional del Hashtag
23 d'agost - Dia Europeu de Commemoració de les Víctimes de l'Estalinisme i el Nazisme
25 d'agost - Dia Internacional del Perruquer
26 d'agost - Dia Internacional contra el Dengue
26 d'agost - Dia Internacional de l'Actriz i de l'Actor
26 d'agost - Dia del Gos (EUA i alguns països d'Iberoamèrica)
26 d'agost - Dia de Namíbia
28 d'agost - Dia Mundial de la Síndrome de Turner
29 d'agost - Dia Internacional contra els Assajos Nuclears
29 d'agost - Dia Mundial del Videojoc
30 d'agost - Dia Internacional dels Desapareguts
30 d'agost - Dia Internacional del Tauró Ballena
31 d'agost - Dia Internacional de la Solidaritat
31 d'agost - Dia Internacional dels Afrodescendents
31 d'agost - Dia Internacional de l'Obstetrícia
31 d'agost - Dia Internacional de Consciència sobre la Sobredosi




Tal com díu el refrany
pel l'agost...





A l’agost, a les set ja és fosc (Al·ludeix a l’escurçament de la claror del dia).
Aigua d’agost, safrà, mel i most (La pluja els va molt bé.
El bon nap, per l’agost ha d’ésser nat.
El mes d’agost, per les pastures és el pitjor (El bestiar ha de pujar a muntanya per trobar bones pastures).
Els escaldots d’agost són dolents pel camp i pitjors per l’hort («Escaldots» són pluges intenses de curta durada).
Els ocells, per l’agost, grassos com tords. (Perquè en aquesta època troben menjar en abundància).
Figues i raïms per l’agost, i pel setembre, codonys.
Gallina agostina, ponedora fina. (Es creu que les gallines nascudes el mes d’agost fan els ous molt gustosos).
L’agost els entemena, el setembre se’ls emmena (L’agost els madura i el setembre els captura).
A l’agost, bull el mar i bull el most. (És mes de mar inquieta i mes de verema)
L’agost i el setembre no duren sempre
El raïm d’agost, pel setembre most.
A l’agost plou quan és fosc.
L’agost la belluga i el setembre l’aixopluga.
L’aigua d’agost fa espès el bosc.
Allò que l’agost madura, el setembre ho assegura.
Les pluges d’agost duen la tardor.
Per l’agost, most, pel setembre, vi per vendre.
Qui canta a l’agost, al desembre dejuna
Pluges fortes per l’agost, bolets per l’octubre.



El CAP La Farigola
modifica l’horari d’obertura
durant l’estiu




 
El centre de salut obrirà de dilluns a divendres de 8 a 15h

El Centre d’Atenció Primària La Farigola, de Cerdanyola del Vallès, modifica el seu horari d’obertura durant l’estiu. Concretament, del dilluns 1 d’agost al divendres 2 de setembre, ambdós inclosos, el centre obrirà de 8 a 15h.

Fora d’aquest horari la població serà atesa al CAP Els Pinetons (Avinguda de Catalunya, 18. Ripollet. Tel. 93 594 65 37) fins les 20h.

A partir de les 20h, la població pot ser atesa al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) Cerdanyola-Ripollet (carrer Tarragona, s/n, cantonada carretera de Barcelona. Ripollet)

També pot trucar al 061 Salut Respon, des d’on es poden realitzar tràmits administratius i resoldre problemes i dubtes de salut. Si és necessari, us adreçaran al centre de salut més adient o bé activaran els professionals de salut del SEM per donar l’atenció pertinent.

En cas d’emergència o risc vital, cal trucar al 112.

La programació de visites es pot fer mitjançant la central de trucades, de dilluns a divendres (no festius) de 8 a 21h, al telèfon 93 728 44 44. També per internet al portal web citapreviasalut.cat. En cas de voler contactar directament amb el propi professional de referència, es pot fer amb l’eina digital La Meva Salut i l’eConsulta.



Horaris especials d'estiu dels serveis
i equipaments municipals





 
• Coincidint amb l'estiu alguns equipaments i serveis municipals varien els seus horaris per adaptar-se a les necessitats de la ciutadania
• Les hores d’atenció al públic variaran durant els mesos de juliol i agost amb motiu del període vacacional d'estiu en alguns dels equipaments de la ciutat.


Ateneu
Juny, juliol i setembre, l’Ateneu romandrà obert de dilluns a divendres de 8 a 22 h. Dissabte i diumenge, tancat.
L'Ateneu estarà tancat al públic de l'1 al 29 d'agost.

Biblioteca Central
Del 25 de juny al 3 de setembre:
Matins, dimecres i divendres, obert de 10 a 14 h. Resta de dies, tancat.
Tardes, obert de dilluns a dijous, de 15:30 a 20:30 h. Resta de dies, tancat.

Casal de Joves Altimira
El casal de joves tancarà per vacances del 25 de juliol al 4 de setembre.
L'equipament obrirà a partir del 5 de setembre.

Cementiri municipal
Horaris:
Dilluns, dijous, divendres i dissabtes de 8:30 a 12:30 h i de 14 a 17h
Dimarts de 8:30 a 13:30h
Dimecres tancat
Diumenges de 10 a 14h
Horari d'agost:
Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 8 a 14 h
Dimecres, tancat
Dissabtes i diumenges de 9 a 14 h

Complex Esportiu Municipal Can Xarau
Can Xarau romandrà tancat durant tot el mes d'agost.
Els abonats de Xarau tenen accés a les instal·lacions del PEM GUIERA fins al 31/07/22 i del 1 al 31/08 a la piscina del Turonet
Actualment tenim oberta la instal·lació en horaris d'activitats pels matins de 8 a13:30h i per les tardes de 15:30 a 21:30 h.
Les oficines continuaran a Can Xarau i a Guiera com fins ara.
PEM Guiera : 1a planta , despatx Can Xarau de dilluns a divendres de 9 a 12:30 h
Recepció de Xarau: Matins de 8 a 13:30 h

Deixalleria municipal
Durant els mesos de juliol i agost l’horari és:
Dilluns de 16:30 a 19:30 h
De dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16:30 a 19:30 h
Dissabtes de 9:30 a 13 h

Espai infantil
L'atenció de l'Espai Infantil és de 8:30 a 16:30 h de dilluns a divendres fins el 3 d'agost.
Del 4 d'agost al 4 de setembre estarà tancat.

Mercat municipal de Serraparera
Dilluns de 8 a 13 hores
De dimarts a dijous de 8 a 14 h
Divendres de 7 a 14 h i de 17 a 20 h (juliol)
Dissabtes de 7 a 14:30 h
Els divendres d'agost estarà obert de 7 a 14:30 h

Mercat municipal de Les Fontetes
Dilluns de 8 a 13 h
De dimarts a dijous de 8 a 14 h
Divendres de 7 a 14 h (juliol i agost)
Dissabtes de 7 a 14:30 h

Museu d’Art de Cerdanyola
Juliol
dimarts a dissabte de 17:30 a 20:30 h
diumenges i festius d'11 a 14 h
Agost
divendres i dissabtes de 17:30 a 20:30 h
diumenges i festius d'11 a 14 h

Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver
Es mantenen els mateixos horaris habituals d'estiu durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre.
Ca n'Oliver
Feiners de dimecres a divendres: 17 a 20 h
Dissabtes: 11 a 14:30 h i 16:30 a 20 h
Diumenges i festius: 10:30 a 14:30 h
Sant Iscle
3r diumenge de mes: 10 a 14 h
Agost tancat

OAC (Oficina d’Atenció Ciutadana)
L'horari d'atenció al públic de l'OAC és de dilluns a divendres de 8:30 a 14 h.
de l'1 de juliol al 31 d’agost (horari especial d’estiu)
Totes les atencions presencials son amb cita prèvia, que es pot sol·licitar en aquest enllaç, o bé trucant al telèfon general de l’Ajuntament 93 580 88 88.
Excepcionalment, els empadronaments de nadons es poden fer sense cita prèvia.
Gairebé tots els tràmits municipals es poden fer de forma telemàtica a través de l’apartat "Seu Electrònica" de la web, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.
Només cal disposar d’un certificat digital o bé fer servir l’IdCat Mòbil, que es pot obtenir fàcilment en menys de dos minuts en aquest enllaç

Oficina Local d’Habitatge
L'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9 a 14 h
Tel. 93 580 88 88
Tel. 697 85 29 81 (només whatsapp)
info.habitatge@cerdanyola.cat

OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor)
Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 h
Cal demanar cita prèvia trucant per telèfon a l'Ajuntament en horari de matins
Tel. 935 808 888
Restarà tancada del 3 d’agost fins el 15 de setembre (ambdós inclosos)
Si cap persona té cap dupte sobre consum urgent, pot trucar al 012.

OME (Oficina Municipal d'Escolarització)
Horaris d’atenció: de dilluns a divendres de 10 a 14 h
El tipus d'atenció serà telefònica i per correu electrònic.
En casos especials que requereixin atenció presencial caldrà demanar cita prèvia
Tel. 617 578 946
ome@cerdanyola.cat
Del 20 de juliol al 28 d'agost de 2022, ambdós inclosos, l'oficina no realitzarà atenció presencial coincidint amb el període de tancament dels centres educatius.

PEM Guiera
Estarà obert al públic durant tot l'estiu en l’horari habitual:
Dilluns a Divendres de 7 a 23 h
Dissabtes de 8 a 20 h
Diumenges i festius de 9 a 15 h
Durant el mes d'agost tancaran una hora abans
Tancat l'equipament del 8 al 15 d'agost per aturada tècnica

Servei d'Atenció Integral a les diversitats sexuals i de gènere (SAI)
Servei d'Informació i Atenció a les dones (SIAD)
La Caseta, on hi ha tant el SIAD com el SAI, estarà tancada de l'1 al 31 d'agost, ambdós inclosos.
Durant el juliol i el setembre es mantenen els horaris habituals, de dilluns a divendres de 9 a 14 h i dilluns i dimecres també les tardes de 15 a 17:30h.

Servei Local Català
Del 15 de juny al 15 de setembre (ambdós inclosos), atenció al públic presencial, de dilluns a dijous, de 10 a 13 h. També atenció telefònica al 677 255 023 o 935 502 751.
Divendres, només atenció telefònica, de 10 a 13 h al 677 255 023 o 677 382 082.
Agost: tancat (només atenció per correu electrònic cerdanyola@cpnl.cat

Servei de Primera Acollida
Durant el juliol i el setembre es mantenen els horaris habituals, de dilluns a divendres de 9 a 14 h i dilluns i dimecres de 15 a 18 h.
De l’1 al 31 d’agost (ambdós inclosos), només es fa atenció per correu electrònic escrivint un correu a jperez@vincle.org



Zona taronja






Durant el mes d'agost, l'aparcament de zona taronja estarà inactiu així com el personal que el controla.
El proper dia 1 de setembre s'activarà novament el control d'aparcament de la zona taronja.



Arriba el XXXI Festival Internacional BLUES de Cerdanyola


 
 
   L'actual edició es farà del 30 de setembre al 9 d’octubre
◘  El XXXI Festival Internacional Blues Cerdanyola comptarà amb les
    actuacions, entre d’altres, de :




Nick Lowe & Los Straitjackets,
Selwyn Birchwood,
The Chris O’Leary Band,
Martin Harley & Band,
The Silos,
J.P. Bimeni & The Black Belts,
Lluís Coloma & His Musical Troupe XXL,
Barcelona Big Blues Band starring Jonathan Herrero,
Martín Búrguez & His Rhythm Combo,
Hendrik Röver & The Kleejoss Band,
Mitch Laddie Band,
Itziar Yagüe Quintet,
Kamikaze Helmets,
Alex Zayas Band,
Los Bisontes,
Bigblack Rhino,
Crazy Blues Band,
Georgia Blues Band,
Memphis Train ,
Mr. Dynamite James Brown Experience.



Properament el web https://bluesdecerdanyola.com/ anunciarà tota la programació del festival, destacant els concerts i les activitats paral·leles que faran de Cerdanyola  del Vallès



Donar sang, un gest
que salva vides.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar.





Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang

Dilluns 22 d'agost a Cerdanyola
De 17 a 21 h.
Unitat mòbil davant Ajuntament, Pl. de l'Abat Oliva
i tria la franja horària que millor et vagi
Et necessitem més que mai! 




Les persones que vulguin donar sang hauran de reservar
l’hora i seguir les mesures de seguretat  establertes
com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala
i guardar la distància mínima interpersonal.






El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donen sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.



Primera fase de comercialització
de les parcel·les del Parc de l’Alba
a Cerdanyola del Vallès



 



L'ACA declara l'alerta hidrològica a la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà i l'Anoia Gaià


 

 Sequera conques internes
• L'entrada en aquest escenari comporta reduccions en alguns usos com els
  agrícoles, els industrials, els lúdics, entre d'altres
• Continua en alerta l'aqüífer de Carme Capellades, mentre que el sistema Ter
  Llobregat segueix en l’escenari de prealerta (45% del nivell dels embassa-
  ments)
• Les dessalinitzadores catalanes continuen funcionant al 85% i en sis mesos
  han aportat 33 hm3 al sistema, evitant que els embassaments hagin baixat uns
  cinc punts


L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha revisat la situació de la sequera a les conques internes, determinant un important canvi en tres unitats d’explotació que ha entrat avui en vigor amb la publicació de la Resolució del director de l’Agència en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). En aquest sentit, s’ha declarat l'alerta hidrològica a les unitats de la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà i l'Anoia Gaià, arran de la sequera pluviomètrica que s'està acumulant en els darrer mesos.

Aquestes unitats, que engloben un total de 135 municipis (38 de l'Anoia Gaià, 34 del Llobregat mitjà i 63 de la capçalera del Ter), no depenen de l'aigua dels embassaments ni de grans aqüífers i el seu abastament es calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de captacions pròpies (pous, aigua superficial, basses, entre d’altres) per a garantir les demandes.


Estat de la sequera a les conques internes.

Les mesures en aquest àmbit impliquen una sèrie de limitacions en alguns usos, com la reducció d'aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).

Pel que fa als usos d'abastament domèstic, s'estableixen limitacions particulars per a determinats usos urbans que han d'acomplir tots els municipis com les
limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions en l’ompliment de piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d’altres. També es defineix una xifra per al consum global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia.

Segueix l’alerta al Carme Capellades i la prealerta al Ter Llobregat

Actualment, l'aqüífer de Carme Capellades continua, des del mes de maig, en estat d'alerta arran de l'estat quantitatiu d'aquesta massa d'aigua subterrània. Tot i que en els darrers mesos el seu nivell s'ha mantingut força estable, s'ha decidit mantenir aquesta unitat en l'escenari d’alerta, afectant a 15 municipis de l'Anoia i un de l'Alt Penedès.

Pel que fa al sistema Ter Llobregat, amb les reserves al 45%, continua en l'escenari de prealerta, així com també Darnius Boadella, que està a prop del 47% de la seva capacitat.

Cal tenir en compte que des del mes de febrer, les dessalinitzadores catalanes han produït 33 hm3 d’aigua, un fet que ha alentit el descens de reserves dels embassaments. Sense la seva aportació, avui els embassaments estarien 5 punts per sota.

Ús de fonts d’aigua alternatives

El Pla de Sequera estableix que, en cas que sigui possible, les unitats que se situïn en l’escenari d’alerta puguin emprar fonts d’aigua alternatives per garantir les demandes i alentir així el descens de reserves. En el cas de l’aqüífer de Carme Capellades es defineixen mesures per coordinar les extraccions de l’aqüífer amb la captació provinent del sistema Ter-Llobregat. Per tant, mentre duri la situació d’alerta, els municipis que disposin d’una connexió a aquest sistema reduiran les seves extraccions de l’aqüífer, d’acord amb les consignes establertes en el Pla, i incrementaran el consum d’aigua de la xarxa Ter Llobregat.

La Divisió de Trànsit disposarà de 10 d’aquests cinemòmetres, anomenats TRUCAM II, repartits per totes les regions policials



 
En el marc del pla específic del Servei Català de Trànsit i els Mossos d’Esquadra per reduir la sinistralitat viària aquest estiu i prevenir i combatre els comporta- ments de risc i les infraccions a les carreteres catalanes, s’incorporen un nou tipus de radars per intensificar i estendre els controls d’excés de velocitat.

Concretament els nous aparells, anomenats TRUCAM II, són modalitat lidar (pistola làser) i per les seves dimensions reduïdes són portàtils i molt lleugers. Precisament per aquest motiu, aquest tipus de cinemòmetre pot ser transportat a l’interior de la maleta d’una moto-patrulla i ubicat en un suport en aquests vehicles policials de dues rodes. Aquest fet permet aprofitar la mobilitat i accessibilitat de la motocicleta per situar el control policial d’excés de velocitat dels Mossos d’Esquadra en ubicacions noves, en les quals un cotxe-patrulla no hi pot estacionar ni situar-s’hi. En aquest sentit, aquesta dinàmica policial amb radars mòbils de darrera tecnologia embarcats en motos-patrulla permeten tenir molta més versatilitat i adaptabilitat en els controls d’excés de velocitat.

La Policia de la Generalitat disposa actualment de 7 radars TRUCAM II repartits per totes les regions policials i properament n’incorporaran 3 més, arribant així als 10 aparells. Convé destacar que aquest cinemòmetre mesura la velocitat dels vehicles des d’una posició estàtica i pot controlar els vehicles a més de 200 metres de distància, tant mesurant-los la velocitat des de davant com des de darrera. A més, es pot utilitzar en accions de vigilància policial nocturnes, atès que l’aparell va equipat amb un flaix de llum infraroja que il·lumina la carretera quan detecta una infracció de velocitat.

Els radars TRUCAM II també permeten fer controls de velocitat selectius de vehicles, una especificitat manual molt útil en els casos de campanyes de control de determinats tipus de vehicle, com ara les motocicletes, o bé altres tipus que tenen una limitació de velocitat especifica, com camions, autocars o furgonetes.

A més de les motos-patrulla, l’aparell també es pot fer servir des de diferents tipus de suport: des d’un trípode, des d’un suport per tanca metàl·lica (biona); des d’un suport des de dins d’un vehicle, ja sigui vehicle camuflat, cotxe patrulla o furgoneta, i també es pot instal·lar a l’interior de les caixes radar.

Convé destacar que l’SCT també controla la velocitat excessiva a través dels radars fixos que registren una velocitat en una ubicació concreta i dels radars de tram que calculen la velocitat mitjana entre dues dos punts. Actualment, a la xarxa viària catalana hi ha 246 punts de control, dels quals 38 són radars de tram.

La velocitat excessiva és un dels principals factors concurrents de la sinistralitat viària. A Catalunya, l’any 2021 la velocitat excessiva o inadequada va intervenir com a causa en el 17,4% dels accidents amb víctimes en vies interurbanes i va augmentar la presència en la casuística de la sinistralitat respect al 2019 (11,9%).


A més velocitat, més risc d’accident i de lesions greus

En cas d’accident, s’ha evidenciat que com més elevada és la velocitat dels vehicles, més alta és la violència de l’impacte, es redueix notablement l’efectivitat dels dispositius de seguretat passiva, com el cinturó de seguretat o el casc, i s’incrementa, per tant, el risc de mortalitat i de patir lesions amb seqüeles greus permanents. És per això que des del Departament d’Interior i des del Servei Català de Trànsit, continuemapostant per la presència de radars, fixos i mòbils, a la xarxa viària catalana amb la finalitat de disminuir l’accidentalitat a les nostres vies.

Els radars, juntament amb la vigilància i les campanyes intensives de control de la velocitat que es fan des de Mossos d’Esquadra i les Policies locals, són actualment elements fonamentals per a la consecució de l’anomenada Visió Zero pel que fa a sinistralitat viària.
(govern.cat)



Salut comença la campanya de vacunació contra la verola del mico


 
La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha anunciat que el Departament de Salut ja ha començat la campanya de vacunació contra la verola del mico (Monkeypox). En aquest sentit, ha detallat que s’administrarà principalment a persones que tenen un alt risc de contraure la malaltia, és a dir, que mantenen pràctiques sexuals d’alt risc incloses en programes de PrEP al VIH o amb infecció per VIH, seguint criteris acordats a nivell Estatal.

Carmen Cabezas també ha explicat que es vacunaran els contactes estrets de casos confirmats que en cas de contraure la malaltia poden tenir més complicacions: és el cas dels infants, les persones embarassades i les persones immunodeprimides.

En aquests casos, la vacuna s’administra en el primers quatre dies després de l’exposició amb l’objectiu que la malaltia no es desenvolupi.

La vacuna contra la verola del mico s’administrarà a tres centres amb cita prèvia. Es tracta de BCN Checkpoint, l’Hospital Clínic de Barcelona; i la Unitat de ITS Drassanes- Vall Hebron. Avui mateix, els tres centres començaran a contactar directament amb les persones per programar la cita.

1.643 vacunes

Carmen Cabezas ha concretat també que Catalunya ha rebut un total de 1.643 vacunes de les 5.300 dosis que el Ministeri de Sanitat disposa en aquests moments de les 12.000 previstes que ha de rebre per part de la Unió Europea:

“A Catalunya li ha correspost una tercera part de les vacunes que s’han repartit per tot l’Estat espanyol. Hem d'administrar la vacuna a qui més ho necessita. També insistirem al Ministeri de Sanitat que reclami a nivell europeu que s’agiliti la compra de més dosis”, ha assenyalat Cabezas.

Casos notificats

La secretària de Salut Pública també ha explicat que a data 20 de juliol, s’han notificat a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC), un total de 1.407 casos sospitosos o probables de verola del mico, dels quals fins el moment 1.025 han estat confirmats.
La majoria dels casos confirmats són homes d’entre 20 i 60 anys que han iniciat la simptomatologia entre el 5 de maig i el 16 de juliol de 2022. Gairebé tots els casos han presentat febre, astènia, limfadenopaties i exantema. Les lesions s’han localitzat en les àrees genital, perioral i/o perianal. El mecanisme de transmissió més probable ha estat el contacte durant les relacions sexuals.

A la roda de premsa també hi ha participat el director mèdic de BCN Checkpoint - BCN PrEP-Point. Pep Coll ha centrat una part de la exposició a la prevenció i el control de la infecció amb mesures com “la detecció precoç dels casos; l’aïllament, la identificació i el seguiment de contactes”.

Altres mesures que ha especificat serien l’abstinència sexual o reduir el nombre de parelles sexuals; l’ús del preservatiu (com una mesura més per evitar qualsevol malaltia de transmissió sexual); no compartir objectes, com tovalloles, utilitzades per una persona que ha donat positiu en monkeypox o que han estat contacte estret; la vacunació tant prexposició com post-exposició; i pel que fa al personal sanitari en contacte amb els pacients una de les mesures de protecció seria l’ús d’equips de protecció individual (EPI).

Treball amb les entitats i Accions comunicatives dirigides a la ciutadania
Paral·lelament, la secretària de Salut Pública ha destacat la importància de treballar amb les entitats i d’informar a la població, especialment a la més susceptible, evitant l’estigmatizació. En aquest sentit, el Departament de Salut ha dut a terme diferents accions comunicatives per informar a la ciutadania sobre la verola del mico (MPX), els símptomes i les vies de transmissió per prevenir els contagis, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquests materials s’han consensuat amb entitats i professionals.

La difusió s’està fent fet a través d’aplicacions de cites, com Tinder o Grindr, on estan en marxa des del 14 de juny, i també a xarxes socials, tant a les del Departament de Salut com a les de les entitats amb les quals s’està col·laborant. A més, s’ha distribuït material gràfic als hospitals on s’han identificat casos i a les entitats on es fa una tasca de promoció de la salut i de prevenció.

Per a més informació sobre la verola del mico, consulteu:
- Canal Salut:  https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/verola-mico/



Noticies d'ASCAMM Cerdanyola



 


Troben més de cent estatuetes úniques del summe sacerdot Imephor a la necròpolis egípcia de Kom el-Khamasin


 
 
L’equip de recerca de la UAB que duu a terme una campanya de rescat a la necròpolis de Kom el-Khamasin, al sud-oest de Saqqara, ha descobert enguany més de cent estatuetes funeràries del summe sacerdot egipci Imephor, cadascuna única en forma i concepció. Els investigadors han treballat també en un segon jaciment de la concessió que podria ser un recinte reial per al culte, d’on han tret a la llum nombrosos fragments de pintures que guarnien l’edifici.

La troballa més important i sorprenent d’enguany ha estat una acumulació de més d’un centenar d’estatuetes d’Imephor amb el nom complet del sacerdot inscrit al braç dret. Es tracta d’un tipus d’estatuetes funeràries sense paral·lel, cadascuna única en forma i concepció, que mesuren entre 15 i 30 centímetres. Les estatuetes són del mateix tipus que les 12 que ja es coneixien pel mercat il·legal d’antiguitats, de les quals només una ha pogut ser repatriada. L’any passat els investigadors van recuperar dos petits fragments molt malmesos d’aquestes estatuetes, que els van donar la pista per trobar enguany el conjunt.

De la mastaba d’Impehor s’han recuperat també 38 blocs o fragments de blocs amb inscripcions i relleus procedents, majoritàriament, del sostre de la cambra funerària. Inscrits amb dues franges paral·leles de text jeroglífic amb els noms i títols del sacerdot, aquests fragments permeten reconstruir ja gairebé integra- ment el sostre de la cambra i queda definitivament fixat el contingut de la inscrip- ció.
Edifici i pintures de la reialesa

Al nord-est de Kom el-Khamasin, en un segon jaciment de la concessió de la Missió que els investigadors van identificar el 2019 i van anomenar Square Building, els treballs han tret a la llum el que devia haver estat un edifici reial de caràcter cultual, de 37,5 × 33,8 metres, que va ser construït en tovot amb elements de pedra calcària (el llindar i les bases de les columnes), amb un cos central ben definit i tot un seguit de corredors i cambres laterals.

Al cos central de l’edifici els investigadors han fet una descoberta que qualifiquen d’excepcional: un conjunt de pintures en colors vius format per centenars de fragments d’estuc de paret, alguns dels quals de fins a 30 centímetres de llarg, que malgrat el seu estat, molt fragmentari, permeten identificar motius iconogràfics regis, com ara un rei ornat amb un ureu, un Horus de Behdet amb les ales desplegades, un cavall i un carro de combat.

Una altra característica essencial d’aquest jaciment són les grans acumulacions de ceràmica (36 en total) que hi ha al voltant, datades també del Regne Nou i amb relació estructural i semàntica amb el complex. Diverses evidències suggereixen que l’edifici del Regne Nou pot haver-se aixecat damunt un jaciment anterior, del Regne Antic.   (uab.cat)



El Tren dels Llacs Panoràmic
en ple funcionament



 
Farà 4 circulacions a l’estiu: els dissabtes 23 i 30 de juliol i 6 i 13 d’agost
Les persones usuàries poden comprar de forma anticipada el bitllet a través de la botiga online i així garantir la disponibilitat d’aquest trajecte turístic entre Lleida i la Pobla de Segur

El Tren dels Llacs Panoràmic, gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), enceta la temporada d’estiu 2022 icircularà 4 dissabtes: el 23 i el 30 de juliol i el 6 i el 13 d’agost. El Tren dels Llacs va iniciar temporada el dia 23 d’abril amb les circulacions del Tren Històric.

Ara, durant els dies de més calor, es posa en circulació el Panoràmic, que permet gaudir de la bellesa del paisatge del recorregut gràcies a un disseny diàfan amb grans finestrals.

Aquest transport turístic recorre el cor de Catalunya, des de la Plana de Lleida fins al Prepirineu. El viatge transcorre per la dreta del riu Segre, des de Lleida fins a Balaguer. Després, continua el seu recorregut seguint el riu Noguera Pallaresa fins a arribar a La Pobla de Segur, al cor del Pallars Jussà. Disposa de 90 seients distribuïts en dos cotxes i està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Al llarg del seu recorregut passat per un total de 4 llacs, 40 túnels i 75 ponts en els 89 quilòmetres de traçat.

Un viatge que permet a les persones usuàries gaudir d’unes vistes úniques sense haver de baixar del vagó mentre s’endinsen en la història del territori gràcies al guiatge que es fa durant el trajecte. L’experiència es complementa amb les activitats i visites proposades pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida que es poden fer un cop s’arriba al destí.

Els bitllets per al Tren dels Llacs es poden adquirir anticipadament a través de la botiga online. Un servei que es va posar en funcionament durant la temporada 2021 i que aquest any es manté amb la introducció de millores per facilitar l’accés al servei de compra i assegurar-se la disponibilitat al trajecte.

Enguany s’ha estrenat la pàgina web www.turistren.cat,un nou portal que aglutina l’oferta de trens i transports turístics d’FGC i on les persones usuàries podran consultar informació d’interès sobre el Tren dels Llacs així com descobrir una àmplia proposta d’experiències per gaudir de la jornada.

A més, a l’interior del tren, els passatgers tindran accés a nous continguts digitals a través de codis QR amb informació tant turística com del propi servei.

Més informació a turistren.cat/trens/tren-dels-llacs

Les dessalinitzadores catalanes han produït més de 30 hm3 d'aigua durant els últims sis mesos

 
 
Vista aèria de la dessalinitzadora del Llobregat.


 
• Des del mes de febrer, amb l’entrada en l’escenari de prealerta del sistema
 Ter-Llobregat, aquestes plantes estan funcionant al 85% de la seva
  capacitat
• Amb la seva producció, s’alenteix el descens de reserves dels embassa-   
  ments
• Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es constata que durant aquest
  2022 la ciutadania està consumint més aigua, amb increments puntuals
  d’un 10% respecte la demanda de referència, pel que s’insta a fer un
  consum responsable.


Les dessalinitzadores catalanes, concretament la del Llobregat i la del Tordera, han produït un total de 31 hm3 durant sis mesos, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Des del mes de febrer d’enguany, el sistema Ter Llobregat es troba en l’escenari de prealerta tal i com estableix el Pla de Sequera, al situar-se les seves reserves per sota del 60% de la seva capacitat.

 En aquest escenari, una de les mesures dutes a terme ha estat incrementar la capacitat de producció de les dessalinitzadores, passant del 20-30% habitual (règim de producció típic d’anys humits i normals) al 85%.

Concretament, la del Llobregat funciona amb 7 dels 10 mòduls que disposa activats i la de la Tordera amb 3 dels 4 mòduls activats. Aquest és el volum màxim produït d’aigua dessalinitzada de la història, tenint en compte que fins ara, va ser en el 2018 i el 2019 quan es van assolir els màxims, amb una producció de 27 i 28 hm3, respectivament.
 
Alentir el descens dels embassaments

L’increment de producció de les dessalinitzadores es duu a terme amb l’objectiu que s’alenteixi el descens de reserves dels embassaments del sistema Ter Llobregat, que actualment se situen al 47% de la seva capacitat, amb 287 hm3. Sense l’aportació de les dessalinitzadores, avui els embassaments estarien entre el 42%, amb 256 hm3. Cal tenir en compte que la dessalinització està concebuda per tenir un major pes en èpoques de sequera i que el seu funcionament sigui més baix en períodes humits o normals.

Cal tenir en compte que l’estiu és l’època de l’any en què es consumeix més aigua, atès que a més d’una major demanda urbana també és el període de l’any en què s’han de garantir les campanyes de reg, a més que les elevades temperatures també produeixen una major evaporació de l’aigua.

Tot i això, des de l’Agència Catalana de l’Aigua s’està constatant que entre els mesos de maig i juny s’han produït puntes de consum d’aigua a nivell domèstic, amb increments d’un 10% respecte la demanda de referència. És per aquest motiu que s’insta a la ciutadania fer un consum responsable, tenint en compte que des de finals de 2020 el règim de pluges és inferior a la mitjana i que la tardor de 2021 i la primavera de 2022 han estat, en línies generals, molt seques, quan habitualment són els períodes on plou més i quan es produeix una major recàrrega d’aigua.
 


Avenços a l'eradicació
de l'amiant a Catalunya




 
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha reunit amb l’associació Jubilats Macosa – Alstom d’afectats per l’amiant a l’Agència de Residus de Catalunya. Aragonès ha anunciat el compliment del 100% de les sol·licituds d’ajuts presentades el passat 2021 per compensar els greuges causats per aquest material, un total de 1.453 sol·licituds amb un valor de 7.168.181 euros. El president ha destacat que “avancem de forma progressiva i sense aturar-nos cap a l’eradicació de l’amiant a Catalunya”, ha explicat a la sortida de la reunió.

Arribar aquest objectiu és una de les prioritats que té la Generalitat, segons ha explicat Aragonès, posant en primera línia “la defensa dels drets dels afectats i el compromís de les institucions per retirar l’amiant de Catalunya, que vol dir retirar-lo de les nostres vides”, ha reblat.

El cap de l’Executiu ha explicat que l’abonament d’aquests ajuts es podrà finançar amb “4.000.000 d’euros del cànon dels residus de la construcció de 2021, també amb 1.000.000 d’euros de transferència del Departament d’Empresa i estem en disposició de dir que els 2.168.181€ restants els podem cobrir amb el cànon de la construcció del primer semestre 2022”, ha dit.

El president ha posat en valor la feina de l’associació Jubilats Macosa – Alstom com “una de les entitats amb més trajectòria en la lluita per a l’eradicació de l’amiant a Catalunya. En la denúncia de com de perjudicial és per a la salut i en la defensa dels drets de les persones afectades que han estat exposades al llarg
de la seva vida laboral”. Pel cap de l’executiu “sense la seva feina col·lectiva no
hauríem avançat tant en els propers mesos i anys en la sensibilització de la població” i per tant, ha traslladat el seu agraïment.

Aragonès també ha recordat que l’objectiu d’eradicar l’amiant a Catalunya ha quedat demostrat per part del Govern “a finals de l’any passat amb la inversió de 4,5 milions d’euros per retirar l’amiant de tots els edificis de Badia del Vallès. Un cas singular en què la totalitat dels edificis estaven afectats”, ha esmentat.

També ha fet al·lusió a la Llei d'eradicació de l'amiant, que està inclosa en el Pla normatiu del Govern. “Ja s’ha fet una important consulta pública i tot fa preveure que pugui ser aprovada pel Govern i així iniciar el tràmit parlamentari al llarg del 2023 per la seva aprovació definitiva”, ha afegit.

Altres iniciatives encaminades en l’objectiu d’amiant 0 a Catalunya son l’avenç en l’aprovació del Pla Nacional per a l’Eradicació de l’Amiant que està previst que es pugui aprovar durant el primer trimestre del 2023 i el primer pas en l’elaboració del cens de l’amiant a Catalunya. “De la mateixa manera que en el cas de Badia, l’elaboració del mapa de l’amiant va ser determinant per poder elaborar un pla i després actuar, ara ho volem fer a nivell de Catalunya”, ha explicat el president. Aquest és “un projecte molt ambiciós”, ha dit, fet amb la col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i que s’executarà entre 2022 i 2023amb un cost aproximat de 700.000 €.



Al setembre, la UAB posarà en marxa
la nova ordenança de parades de bus que circulen pel Campus




 

A partir del proper mes de setembre les parades que efectuen tots els autocars procedents dels 87 municipis de tot Catalunya, al Campus
de la Universitat Autònoma, es reduiran a dos en lloc de circular per tot el recinte realitzant parades.

Les dues parades s'ubicaran a tocar de l'Eix Central, una al costat de la parada d'FGC i l'altra a la zona del SAF i Ciències.



Un estudi alerta que viurem més anys, però molts seran amb pitjor salut



 
A l'estudi “L'augment de la longevitat a Europa: afegint anys a la vida o vida als anys?”, que es publica a la revista Perspectives Demogràfiques del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, elaborat pels investigadors Iñaki Permanyer i Octavio Bramajo, alerten sobre la necessitat d'implantar polítiques públiques que facin front a les creixents taxes de morbiditat que s'acosten a Europa. Els investigadors han explorat en quina mesura els increments de longevitat a Europa durant els darrers 30 anys s'han produït amb guany d'anys en bona salut o mala salut, posant el focus no només en la quantitat, sinó també en la qualitat dels anys guanyats.

Per al seu estudi, els investigadors han utilitzat dades de l'Institute for Health Metrics and Avaluation (Global Burden of Disease), que proporciona indicadors de 204 països i territoris des de 1990 fins a l'actualitat, la qual cosa els han permès fer estimacions sobre l'esperança de vida (EV), l'esperança de vida saludable o amb bona salut (EVS) i l'esperança de vida no saludable o mala salut (EVNS). És la primera vegada que s'investiga amb perspectiva internacional l'esperança de vida en bona o mala salut als diferents països europeus durant els darrers 30 anys, comparant-los entre si.

Centenaris, però malalts?

Segons aquesta recerca, els futurs increments en esperança de vida, eventualment per sobre dels 100 anys, podrien suposar un repte social majúscul si, a més, van acompanyats d'un increment no només de la morbiditat, sinó també de la comorbiditat (és a dir, persones que pateixen diferents malalties alhora).

Si els descensos en les taxes de mortalitat no van acompanyats per descensos equivalents en les taxes de morbiditat, les persones que visquin en aquestes societats tendiran a viure més anys, però en pitjor estat de salut, un fenomen amb enormes conseqüències per a la sostenibilitat dels sistemes de salut i de pensions tal com els coneixem.
L'estudi evidencia empíricament que la proporció d'esperança de vida viscuda amb mala salut sol ser més gran entre les dones i tendeix a incrementar-se en el temps

“Tot això suggereix la necessitat de destinar cada cop més recursos per reduir la morbiditat, ja sigui a través de campanyes preventives que retardin les edats d'inici de malalties o discapacitats (per exemple, promovent estils de vida saludables i entorns socioeconòmics inclusius i sostenibles) o mitjançant la inversió en tractaments o innovacions tecnològiques”, explica l'investigador Iñaki Permanyer.

A la immensa majoria de països europeus els canvis en esperança de vida entre 1990 i 2019 s'expliquen majoritàriament pels increments en esperança de vida saludable, que sempre supera el 60 % del total. D'altra banda, com més gran és l'esperança de vida inicial (el 1990), els subsegüents increments en esperança de vida es produeixen cada cop més a costa de viure més anys amb mala salut, especialment entre les dones.

El cas d'Espanya sobresurt

L'esperança de vida dels nascuts a Espanya l'any 1950 era de 64,2 i 59,3 anys per a dones i homes, i des d'aleshores fins ara, aquesta esperança de vida ha augmentat de manera pràcticament ininterrompuda fins a arribar als 85,1 i 79,6 anys el 2020, respectivament.

Espanya sobresurt perquè és un dels països més longeus (amb una EV el 2019 de 80 anys) pel fet que la proporció d'anys viscuts amb bona salut (EVS) és alta comparada amb altres països amb una longevitat similar. La proporció d'anys viscuts amb bona salut és més gran entre els homes. S'observa que encara que l'esperança de vida de les dones és més gran que la dels homes, aquesta es produeix a costa de viure més anys amb mala salut.   (uab.cat)


L'últim sobre l'Hospital Ernest Lluch


 
A la Revista de Ripollet d'aquesta setmana, apareix aquesta notícia a la pàgina 8
que pel seu interès per als veïns de Cerdanyola, reproduïm:


 



Els millors especialistes en vitrall de tot el món es troben a Cerdanyola



 
Aquesta visita es produeix en el marc del XXX Congrés Internacional del Corpus Vitrearum que reuneix bianualment a més de 100 especialistes de tot el món. Berna, Cracòvia, Siena, Estrasburg, Colònia, París, Colònia, Florència, Brussel·les, York, Viena, Sant Petersburg, Zurich, Anvers i Nova York, entre altres ciutats, han estat les seus de les diferents trobades de l’organització internacional, que enguany es reuneix a Barcelona, que comparteix seu amb Cerdanyola i Girona.

El Corpus Vitrearum és una organització que té per objectiu l’estudi dels vitralls a tot el món. El projecte va ser iniciat a Amsterdam l’any 1952 pel Comitè Internacional d’Història de l’Art (CIHA). El regeix un Comitè Internacional amb seu a París i cada país ha format el seu comitè nacional. Pel que fa als vitralls de Catalunya, sota el paraigua de l’Institut d’Estudis Catalans, s’han compilat més de 3.000 imatges, conservades al seu arxiu històric.

Així, cada dos anys els membres d’aquesta organització es reuneixen en un país diferent per tal de posar en comú els avenços, problemes i projectes que
sorgeixen. Aquesta reunió és l’anomenat Col·loqui Internacional del Corpus Vitrearum, que aquest any posava l’accent en el concepte i realització del vitrall de l’Edat Mitjana al Modernisme, i del qual Cerdanyola ha acollit una de les jornades.

Els comentaris dels especialistes congregats van lloar la qualitat del nostre museu:

“Mai havíem vist uns vitralls fets amb aquesta barreja de tècniques” comenta Sarah Brown, especialista del York Glazier Trust mentre observen els vitralls de Les Dames de Cerdanyola.

“Uns magnífics vitralls, obra cabdal del vitrall modernista a Catalunya”. Així definia Tim Ayers, president del Corpus Vitrearum Internacional, el tríptic de les Dames de Cerdanyola en l’obertura de la sessió celebrada el 5 de juliol al Museu d’Art, que torna a situar Cerdanyola en el mapa internacional.



El Bosc Tancat obre les seves piscines



 
 
 
La Zona Esportiva Municipal del Bosc Tancat va inaugurar la temporada de piscina el divendres 8 de juliol després que l’empresa concessionària, Gimnàs Atlante Vallès, hagi presentat d'acord a la normativa el tràmit de comunicació de llicència.

La instal·lació, que romandrà oberta fins al setembre, obrirà de dilluns a diumen-ge de les 10h a les 19h.
El recinte disposa de quatre piscines de diferents mides i profunditats amb un sistema de depuració de l’aigua de cloració salina i un gran espai de gespa amb una pineda.

Les piscines oferiran entrades individuals i per a grups a diferents preus segons l’edat i el dia de la setmana. També hi haurà l’opció de comprar un abonament quinzenal. Consulta els preus aquí 
 



L'alcalde Carlos Cordón,
participa al ple de la Red Innpulso


 
 
Cerdanyola torna a formar part de la Red Innpulso juntament amb 83 ciutats més, la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació impulsada i cofinançada pel Ministerio de Ciencia e Innovación que va aprovar la concessió de la distinció de "Ciutat de la Ciència i la Innovació" a un total de 20 ciutats i municipis, entre ells Cerdanyola del Vallès.

L’alcalde, Carlos Cordón, va participar a la sessió plenària celebrada a Madrid i que va reunir a representants de les ciutats que formen part

La Xarxa Innpulso reuneix els municipis que han estat reconeguts pel Ministeri de Ciència i Innovació com a "Ciutats de la Ciència i la Innovació" pel seu compromís amb la R+D+I a través de polítiques locals i pel seu suport a empreses amb un fort component científic, tecnològic i innovador.

Així mateix, aquesta Xarxa és un agent cada cop més actiu de promoció de polítiques noves com ara la compra pública d'innovació, el suport a les pimes innovadores i als emprenedors i la definició de criteris d'innovació
.
 
 


Comercialitzem a l'empresa de cosmètica Natura Bissé una segona parcel·la del Parc de l'Alba, a Cerdanyola del Vallès
Incasòl



 
 

En blau, la parcel·la PC1-01.01 del Parc de l'Alba de Cerdanyola del Vallès, comercialitzada a l'empresa Natura Bissé.
 
El Consorci del Parc de l’Alba és el propietari dels terrenys que compten amb prop de 5.000 m2 de superfície de sòl i un preu de venda de 3,3 milions d’euros

L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha comercialitzat a la companyia cosmètica Natura Bissé la parcel·la PC1-01.01 del Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès, per encàrrec del Consorci del Parc de l’Alba. El Consorci és el propietari dels terrenys que compten amb 4.923,17 m2 de superfície de sòl i un preu de venda de 3.332.000,61 milions d’euros.

Es tracta de la segona parcel·la que Natura Bissé adquireix al Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès. En aquest cas, els nous terrenys estan situats al costat de l’actual seu mundial d’investigació, fabricació i comercialització de la companyia. Natura Bissé preveu ampliar les seves instal·lacions en aquest nou espai.

El Parc de l’Alba, un nou districte ple d’oportunitats

El Consorci del Parc de l’Alba, integrat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

i de l’INCASÒL, és l’encarregat de promoure el desenvolupament del Parc de
l’Alba. Actualment, el Consorci està preparant una concurrència d’ofertes per poder comercialitzar en els propers mesos unes 60 hectàrees de sòl per activitat econòmica i residencial.

El Parc de l'Alba es consolida com un dels projectes estratègics de Catalunya i ofereix noves oportunitats d'inversió, amb 2,14 milions de m2, 70% dels quals es destinaran a activitat econòmica i el 30% restant al sector residencial. Amb la potencialitat de crear 30.000 nous llocs de treball i 5.733 habitatges, prop de la meitat del quals seran en règims protegits.

Un nou districte que comptarà amb 15.000 residents, un parc urbà de 200 hectàrees i una inversió pública de 450 milions d’euros. Actualment, el Parc de l’Alba compta amb empreses ja instal·lades, entre les quals destaquen la pròpia Natura Bissé, Stradivarius, Sener, i La Caixa, entre d’altres.

Així com edificis i equipaments destinats a la recerca i la innovació com són el Sincrotró Alba i la planta de poligeneració. 
 


Esports


 
Novetats del Cerdanyola FC 

TÈCNIC :   Toni Carrillo. Jonathan Pujibet Puchi segueix com a segon de l'entrenador de Toni Carrillo. També es queda el preparador físic, Javi Iglesias.

ALTES :     Juanan Gallego (L’Hospitalet), mig
                     Max Marcet , defensa 
                     Marc Vicente
                     Sergi Barjuan (juvenil)    
                     el porter Sergio Fernández procedent de l'Europa,
 
                     l'extrem Adrián López Padillo, conegut com a Padillo, que era al Rubí.  
                     Arriba el migcampista Enric Bernat procedent de l'Ascó
                     Un nou fitxatge és el lateral dret : Bruno Lorente procedent del Terrassa
                     El centrecampista Adam Cherradi, del juvenil A del Cornellà, arriba en qualitat de cedit.
                     Antonio Bioque, central de 21 anys

BAIXES :    Rubén Giménez i Uri Escabrós (Castelldefels),  Serramitja (retirat),  Aschalew Sanmartín (torna Cornellà),  Carlos Cano i Pitu Plazuelo
                     (Vilasar  de Mar), Víctor Aliaga (Europa),  Albert López (L’Hospitalet),  Juan Sosa (FE Grama),  Elhadji (Prat), Albert Ruiz (Vilafranca) i Álex
                     Lázaro, Dan Coll deixa el Cerdanyola i fitxa per el Tona recentment ascendit,

SEGUIXEN : els defensors : Dani Martí, Ángel Pomar,
                        els davanters : Nils Puchades, Alejandro Cande




Confirmen la presència plena
del Neolític al Pirineu



 
 
Coro Trasito (Osca) és considerada la cova cleda excavada a més altitud de la península Ibèrica (a 1548 metres). L'excavació de 2022 que ha conclòs aquesta setmana ha permès confirmar els indicis d'una agricultura consolidada de cereals (blat i ordi) durant el Neolític antic (entre 5300 i el 4450 anys abans de la nostra era). Els treballs que s’hi ha fet han proporcionat novament abundants restes de cereals.

 Aquesta evidència, juntament amb la presència d’eines vinculades al processa-ment de cereals (dents de falç i molins), i pol·len de cereal en nombroses capes del jaciment, consolida la imatge innovadora de la presència d'una agricultura en zones elevades del Pirineu en les primeres etapes del Neolític.

 Aquesta informació modifica la imatge tradicional del poblament de les zones de muntanya de la península i, especialment, del Pirineu durant el Neolític. Segons aquesta noció, el poblament humà del Pirineu a l'inici del Neolític hauria estat residual i associat a l'aprofitament estival de pastures d'altura en una ramaderia ovina. L'evidència arqueològica, en canvi, mostra una altra situació: un assenta-ment més estable, amb agricultura, un bestiar diversificat i una àmplia gamma d'activitats associades.

Situada al municipi de Tella-Sin, comarca de Sobrarb, el jaciment consisteix en una cavitat de grans dimensions que alberga indicis de l'estabulació de bestiar al llarg de diferents èpoques: moderna, edat del Bronze (datades entre 1430-1280 abans de la nostra era) i Neolític antic. El jaciment és objecte d'estudi des de l'any 2011 sota la direcció dels arqueòlegs Javier Rey (Departament d'Educació Cultura i Esport del Govern d'Aragó), Ignacio Clemente (Institució Milà i Fontanals – CSIC) i Ermengol Gassiot (Departament de Prehistòria, UAB).

Els vestigis neolítics

Els vestigis neolítics són els que actualment estan centrant l'atenció dels arqueò-legs. Consisteixen en les restes generades per l'estabulació de bestiar a l'interior de la cova durant el Neolític antic, en una successió d'estrats que cobreix més d'1 metre de gruix. Al costat s’hi documenten també indicis d'emmagatzematge d'aliments en petites sitges excavades en el sòl, així com fases en què l'espai estudiat de la cova va ser un lloc de treball. L'excavació al llarg de 45 metres quadrats permet estudiar-ho amb detall.

Els resultats tenen un alt valor científic: d'una banda, aporten informació inèdita sobre les primeres formes de ramaderia a l'Alt Pirineu, que es fonamentaven en ramats mixtos d’ovicaprins, bòvids i suids. Aquest fet contrasta amb les formes ramaderes tradicionals imperants a la fi del segle XIX i inicis del XX, amb  caba-
 

nes essencialment de bestiar oví. Un altre aspecte rellevant de la recerca és l'ampli ventall d'activitats que van fer en el jaciment els seus pobladors durant el Neolític: van manufacturar ceràmica, així com una àmplia gamma d'eines lítiques, d'os i de fusta; van processar lactis, i a més de carn del bestiar van consumir aliments procedents de la caça, de la recol·lecció d'un ampli espectre de fruits i van treballar minerals per elaborar pigments. Crida també l'atenció l'àmplia presència d'adorns, des de granisses de collaret i penjolls en petxines marines fins a un braçalet de marbre, que confirma la relació del jaciment amb altres àrees geogràfiques del llevant peninsular.

En la present campanya d'excavació s'ha reprès el programa Excava con el Geoparque de Sobrarbe. Des de 2013, aquest programa promou la participació setmanal de dues persones voluntàries en les excavacions de Coro Trasito com a eina per a la divulgació de la recerca en arqueologia. També ha acollit alumnat en pràctiques del grau d'Arqueologia de la UAB.

Les recerques en Coro Trasito es fan en el marc del projecte de recerca «Les primeres comunitats agropastorals de la vessant sud del Pirineu Central (5600-4500 calANE): economia i paisatge» (PID2020-115205GB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i codirigit per Ermengol Gassiot i Ignacio Clemente i en el marc de successives edicions del projecte «Arqueologia del pastoralisme en el bé natural Pirineus-Mont Perdut (vessant espanyol)», finançat pel Ministeri de Cultura i la Comarca de Sobrarb. 
(uab.cat)



El pont que connecta, per sobre de
l’AP-7 i la B-30, el campus de la UAB
i el nucli urbà de Cerdanyola es reformarà per tal de doblar-ne l’amplada



 
 
 
El pont que connecta, per sobre de l’AP-7 i la B-30, el campus de la UAB i el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès per l’avinguda de Serragalliners es reformarà per tal de doblar-ne l’amplada.

La intervenció permetrà passar dels actuals tres carrils per a tot tipus de vehicles i una vorera estreta a dos carrils de circulació de vehicles, dos carrils segregats per al transport públic, una vorera amb una amplada suficient per al flux de vianants i un carril bici. A més, està previst que la sortida de la B30 que actualment enllaça amb el pont passi per sota d’aquest i desemboqui directament a la rotonda de l’estació de Rodalies de Renfe.

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la UAB han presentat el projecte que transformarà un dels accessos al
campus amb més trànsit tant de vianants com de bicicletes, transport públic i vehicles particulars.

L’aportació de 600 mil euros del Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’AMB es destinarà a la construcció del carril bici previst a la intervenció del pont. Aquest futur carril bici tindrà 270 metres i formarà part de la Bicivia, la xarxa pedalable de la metròpoli de Barcelona; concretament pertany a l’eix Bicivia 9, que connectarà Montcada i Reixac amb Cervelló quan estigui completada.

La transformació del pont, que connecta, per sobre de l’AP-7 i la B-30, el campus de la UAB i el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès per l’avinguda de Serragalliners, s'iniciarà l'any 2.023. 
 



Comunicat sobre l'alerta per casos
de verola del mico (Monkeypox)




 
A data d’avui (23/6), s’han notificat a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC), un total de 298 casos sospitosos o probables de verola del mico, dels quals fins el moment 150 han estat confirmats per laboratori. En aquest moment, hi ha 92 casos més en investigació (47 probables i 45 sospitosos).

La majoria dels casos confirmats són homes amb edats compreses entre els 22 i els 52 anys que han iniciat la simptomatologia entre el 5 de maig i el 15 de juny de 2022

Gairebé tots els casos han presentat febre, astènia, limfadenopaties i exantema. Les lesions s’han localitzat en la majoria dels casos en les àrees genital, perioral i/o perianal i, en la major part dels casos també s’han presentat en altres localitzacions. Aquestes lesions poden produir cicatrius permanents i complicacions que, en algunes ocasions, també poden requerir hospitalització.

El mecanisme de transmissió probable més freqüent és el contacte estret,

moltes vegades amb relacions sexuals, en el context d'esdeveniments festius.

Les persones que són un cas confirmat o en estudi és molt important que evitin el contacte amb altres persones o animals. Així mateix no han de compartir objectes com roba de llit, tovalloles o estris de menjar.

En el cas que ser un contacte d’una persona que ha donat positiu en verola del mico, s'ha d’estar atent als possibles símptomes com limfadenopaties i exantema (lesions cutànies), febre o astènia, i en el cas de que apareguin contactar ràpidament amb el sistema sanitari.

El proper dimarts dia 28 de juny està programat un nou webinar d'actualització per als professional sanitaris.

Per més informació sobre la verola del mico s’ha creat un espai al Canal Salut:

https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/verola-del-mico/index.html


Les piscines del Turonet i Montflorit
ja estan obertes



 
 

Les dues piscines d’estiu van obrir portes el dissabte 18 de juny i les tancaran el 4 de setembre, coincidint amb l’inici del curs escolars 2022-23

Les piscines d’estiu del Turonet i del Centre Cívic de Montflorit han acollit aquest cap de setmana els primers banyistes, que han aprofitat les altes temperatures per refrescar-se. Les dues piscines obriran tots els dies de la setmana i tancaran les portes el 4 de setembre, uns dies abans de l’habitual, coincidint amb l’inici del calendari escolar, que el curs vinent s’ha avançat.

La piscina del Turonet obre de dilluns a diumenge de 10:30h a 19:30h. L’espai disposa de dues piscines, una de gran i una de petita, una àmplia zona de gespa i servei de bar durant tot l’horari. La piscina ofereix abonaments de temporada familiars i individuals, a banda de les entrades individuals per a dies amb preus adaptats a adults, infants i gent gran. També hi ha entrades a preu més reduït per accedir a la piscina a partir de les 17h. Les entrades es poden comprar online al web https://www.piscinesestiu.cat/elturonet/ registrant-se prèviament. Les entrades puntuals d’un dia també es poden comprar a la mateixa piscina.

La piscina del Centre Cívic Montflorit també obrirà també de dilluns a divendres. Després del primer cap de setmana d’obertura, avui i demà romandrà tancada. Entre el 22 i 26 de juny obrirà d’11h a 19h, entre el 27 de juny i el 29 de juliol el seu horari serà de 12h a 19h i entre el 30 de juliol i el 4 de setembre es podrà accedir d’11h a 19h. La piscina està ubicada al Centre Cívic de Monflorit, en una zona tranquil·la i acollidora amb servei de restaurant. La piscina ofereix una àmplia modalitat d’entrades puntuals i abonaments per dies, mensuals, de

 
temporada per a famílies monoparentals... és recomanable reservar amb antelació per controlar l’aforament, sobretot els caps de setmana, al telèfon 684 39 89 58 o 93 691 52 62. 




L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, torna a obrir les seves portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h.


 

El 1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera cita documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques i s’ha restaurat el temple.

L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions, en què van participar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit per refer la història de l’església.

La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar, el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació...

Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que podeu veure, han estat possibles gràcies a la col·laboració desinteressada de les entitats, les persones i les institucions esmentades i d’altres anònimes.

El 1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera cita documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques i s’ha restaurat el temple.

L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions, en què van participar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit per refer la història de l’església.

La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar, el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació...

Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que podeu veure, han estat possibles gràcies a la col·laboració desinteressada de les entitats, les persones i les institucions esmentades i d’altres anònimes.


Per poder visitar la església de sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, esta  oberta tots els tercers diumenges de mes d'10 a 14 hores.



El Govern implantarà noves mesures
de gestió del trànsit a l'AP-7



 

  S’habilitarà un nou carril addicional a l’AP-7 nord, entre Sant Celoni i
    Parets del Vallès

 
Es limitarà la circulació de camions per la dreta en trams de l’AP-7 i a
    una velocitat màxima de 80 km/h els divendres o dies previs a un festiu



El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha presentat avui al Govern un informe de mesures per una millor gestió del trànsit i la velocitat amb l’objectiu de reduir l’accidentalitat i les retencions a les carreteres catalanes.

L’informe mostra que, pel que fa a la sinistralitat, hi ha un 22% menys d’accidents amb víctimes mortals o ferits greus al conjunt de la xarxa viària i, en relació amb el nivell de retencions, el darrer pont de la segona Pasqua, el total de quilòmetres de retencions va ser un 47% més baix que el 2019. Tot i que el total de la mobilitat és similar al de l’any 2019, l’AP-7 i la C-33 han incrementat prop del 40% el trànsit total, i l’AP-7 concentra el 20% de les víctimes mortals de tota la xarxa viària catalana, amb 14 víctimes mortals fins ara.

Davant l’increment de trànsit en aquestes vies, el Govern anuncia que s’habilitarà un carril addicional nou a l’AP-7 nord entre Sant Celoni i Parets del Vallès, que se sumarà als 40 km de carril addicional amb els quals s’ha dotat l’AP-7 sud. També ha informat d’un carril addicional a la C-32 nord, de Llavaneres fins a Montgat.

Així mateix, en les properes setmanes entrarà en funcionament un sistema de grues en diferents punts estratègics de l’AP-7 per retirar vehicles accidentats amb celeritat, així com l’entrada en vigor de les restriccions de circulació de camions per Sant Joan, tots els caps de setmana de juliol i dates d’especial intensitat de la mobilitat.

Entre altres mesures, també s’establirà una limitació de la circulació de camions per la dreta i a 80 km/h en el tram d’AP-7 de dos carrils al sud del país i al tram central de l’AP-7 els dies d’especial confluència de trànsit, els divendres o bé els dies previs a un festiu a partir de les 5 de la tarda. I també es treballa en un pla d’aparcaments per a transportistes que els garanteixi el descans en diferents punts de l’AP-7.




Per controlar la velocitat, el Departament d’Interior licitarà aquest 2022 la instal·lació del sistema de velocitat variable a la C-58 i la iniciació dels projectes per instal·lar sistemes de velocitat variable a l’AP-7 centre (entre Santa Perpètua de la Mogoda i el Papiol), a l’AP-7 Nord (entre Sant Celoni i la Roca del Vallès) i a la C-33 (entre Parets del Vallès i el Nus de la Trinitat).

Aquestes mesures s’haurien d’afegir a la proposta feta pel Govern de reduir a 110 km/h la velocitat a l’AP-7 i a 100 km/h en trams on hi ha acumulació d’accidents a la part central de l’AP-7 / B30.

L’Executiu considera que l’alliberament dels peatges s’ha fet sense cap planificació i que hi ha un problema estructural a l’AP-7, motiu pel qual reclama un compromís clar del govern espanyol amb les infraestructures a Catalunya, com l’ampliació d’un tercer carril a Tarragona, la connexió de l’AP-7 amb l’A-7 per derivar part del trànsit a aquesta autovia gratuïta, l’ampliació de la capacitat de l’enllaç de l’AP-7 amb l’A-2 en sentit nord a Martorell o la finalització de les obres de l’N-II entre Tordera i Vidreres.





Cerdanyola rep la distinció de
"Ciutat de la Ciència i la Innovació"


 
La ciutat torna a formar part de la Red Innpulso, la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació impulsada i cofinançada pel Ministerio de Ciencia e Innovación.

El Ministeri de Ciencia e Innovación ha aprovat la concessió de la distinció de 'Ciutat de la Ciència i la Innovació' a un total de 20 ciutats i municipis, entre ells Cerdanyola del Vallès que torna així a formar part de la Red Innpulso. La ciutat ja va formar part al 2010 i va renovar l’acreditació al 2014, però al 2018 no es va presentar a la convocatòria de revalidació i havia perdut la distinció.

Carlos Cordón ha destacat que aquesta és una passa més “per aprofitar i treure profit de totes les oportunitats i inversions necessàries per poder gaudir d’un creixement sostenible i que pugui revertir en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania” i ha afegit que “tornar a la Red Innpulso ens permet estar en una lliga de ciutats que treballen per la ciència i la innovació i les oportunitats que ens donarà estar-hi les hem d’aprofitar”.

L’Ajuntament de Cerdanyola va presentar-se a la convocatòria 2021 realitzant una memòria explicativa de les iniciatives i projectes innovadors en marxa i en projecció.

D’entre totes les ciutats que han presentat la seva candidatura, únicament 20 han estat seleccionades i distingides com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. Amb la distinció i com a ciutat sòcia de la Red Innpulso, Cerdanyola podrà accedir a un centre receptor i distribuïdor de recursos, informació, projectes, finançament; intercanviar experiències i bones pràctiques; accedir a un fòrum tècnic i d’assessoria en l’estratègia de ciència i innovació; impulsar la compra pública innovadora; eliminar barreres a la innovació; donar suport a pimes innovadores i a l’emprenedoria; participar en projecte europeus, i contribuir al canvi de model productiu basat en el coneixement. També podrà beneficiar-se dels ajuts al a contractació d’agents locals per a la implementació de les polítiques innovadores municipals (fins al 75% del cost).


 Roda de premsa per informar de la distinció Ciutat de la Ciència i la Innovació

Amb les 20 ciutats d’aquesta convocatòria, la xarxa passarà a estar integrada per 83 municipis arreu de l’estat espanyol. Les ciutats de Viladecans i d’Ermua comparteixen la presidència.

Cal desatacar que han donat suport a la candidatura de Cerdanyola: Universitat Autònoma de Barcelona, Parc Tecnològic del Vallès, Consorci del Sincrotró, Cerdanyola Comerç i Serveis, Associació d’Empreses de Cerdanyola del Vallès, Fundació Parc Recerca UAB, Associació Àmbit B30, 30Virtual.net, HUB b30, Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, Associació de Directives i Empresàries, CCOO del Vallès Occidental i Catalunya Central i Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada.



La UAB, en la posició 178 del món i primera de l'Estat en el rànquing QS



 
La UAB ha millorat 31 posicions respecte de l’edició anterior del QS World University Rankings amb la 178 posició del món, i se situa com a primera de tot l’Estat.

La UAB ha pujat a la posició 178 mundial en el rànquing QS WUR 2023, una millora de 31 posicions respecte de la 209 en l’edició anterior. En l’àmbit estatal, la UAB se situa com a la primera de les universitats espanyoles.

Les dades també mostren que, tot i que la posició de la UAB ha anat variant al llarg del temps, el percentil on se situa va millorant any rere any.

La UAB està actualment dins del 12,5% de les millors universitats del món, mentre que el 2004 estava en el percentil 20,5% tot i ocupar la posició 173 al rànquing, a causa de l’increment en el nombre d’universitats que s’avaluen.
 
 
Diumenge 24 juliol a les 11:30 h.: Visita als Jardins Històrics de Cerdanyola
Els darrers diumenges de cada mes i durant tot l’any es faran uns itineraris que connectaran Can Llopis i Ca n’Ortadó, dos jardins amb història vinculats a un temps en què Cerdanyola del Vallès va tenir una comunitat d’estiuejants important.
La primera visita guiada es farà el diumenge 26 de juny. Les inscripcions per participar-hi es podran fer a partir del dia 7 de juny.
Més informació a: PRÒPERES ACTIVITATS d'aquesta web




Cerdanyola s’adhereix al Servei Comarcal de Biomassa Forestal



 
L’Ajuntament disposa d’una caldera de biomassa instal·lada al Pavelló Municipal Can Xarau-Paco Arpide, amb una potència 500kW, que funciona mitjançant estella forestal i que requereix d’una aportació d’unes 480 tones anuals d’estella per al seu funcionament.

El Servei Comarcal de Biomassa Forestal és un servei públic que té com objectiu contribuir a la prevenció d’incendis forestals a la comarca promovent la gestió sostenible de la superfície forestal i la valorització de la biomassa per a la generació d’energia tèrmica.

Compta com a usuaris amb els ajuntaments d’Ullastrell, Vacarisses, Terrassa i Viladecavalls i recentment també amb Cerdanyola del Vallès i Palau-Solità i Plegamans.

Aquest servei s’emmarca en l’estratègia comarcal de transició energètica i millora de la qualitat de l’aire. De fet, el Centre Logístic de Biomassa ja ha subministrat, des de 2018, prop de 6.800 tones d’estella provinent de fusta de boscos de la comarca als seus diferents usuaris.

Això equival al subministrament aproximadament 20 Giga Watts d’energia tèrmica a equipaments de la comarca, en substitució de combustible fòssil i estalviant l’emissió de més de 4.000 tones de CO2 a l’atmosfera.

Gràcies al Servei s’han gestionat 340 hectàrees de bosc. La fusta que arriba al Centre Logístic prové en un 67% dels boscos del Vallès Occidental. Castellar del Vallès i Matadepera són els municipis que n’aporten més.



La tela de araña,
más resistente que el acero





La Universidad Autónoma de Barcelona presenta avances para la producción sintética del material a partir de un estudio de tipos según la glándula de secreción y la composición proteica

Científicos de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) han estudiado la composición de la tela de araña, uno de los materiales más resistentes de la naturaleza, más que el Kevlar —con el que se hacen los chalecos antibalas— y que aguanta cinco veces más tensión que el acero, para avanzar en su producción sintética. El estudio, según ha explicado el investigador del Grupo de Ingeniería Celular y de Bioprocesos (GECIB) del Departamento de Ingeniería Química, Biológica y Ambiental de la Universidad Autónoma de Barcelona, Jesús Lavado, ha distinguido diferentes tipos de tela de araña según la glándula de secreción y la composición proteica, lo que aporta nuevos avances para su producción sintética con aplicaciones biotecnológicas de interés.

Lavado ha recordado que «la seda de araña es uno de los materiales más
resistentes de la naturaleza» y que, «al contrario de lo que puede parecer, no
 todas las fibras de la tela de araña tienen la misma composición ni están secretadas por las mismas glándulas de la araña». Según el experto, en total existen siete glándulas que producen fibras de seda, la ampulacia mayor, ampulacia menor, flageliforme, tubuliforme, piriforme, aciniforme y glándulas agregadas.

«La seda que producen cada una de estas glándulas tiene una composición proteica diferente, otorgándole diferentes propiedades físicas. Por ejemplo, la ampulacia mayor produce la fibra que constituye los elementos estructurales de la tela o por cuyo hilo se suspende la araña mientras la teje», ha especificado. «La ampulacia menor produce seda para espirales auxiliares, la flageliforme se usa para construir los segmentos intermedios pegajosos para atrapar presas, la tubuliforme produce la seda que envuelve los huevos y la aciniforme produce las fibras que envuelve la toma capturada», todas ellas con características físico-químicas diferentes, que la hacen óptima para cada una de las funciones, ha detallado.
(diariodeleon.es) 8/6



Homenatge als que han fet 80 años



 

 Els jardins de Ca n'Ortadó van acollir el 7 de juny l'acte d’homenatge per al primer grup de persones que van cumplir els 80 anys l’any 2021, en temps de
 pandèmia per la COVID-19



La UAB estrena vuit nous graus



 
A la Facultat de Dret, s’estrenarà el doble grau en Dret + Relacions Internacio-nals, combinant els dos graus que ja imparteix l’Autònoma. Aquest grau ofereix una formació jurídica completa i alhora especialitzada en dret i polítiques interna-cionals. Els graduats adquiriran competències per treballar, per exemple, a la Unió Europea o en institucions i organitzacions internacionals, en ONG o multinacionals amb una àmbit d'actuació supraterritorial, o en assessoria jurídica en negociacions internacionals.

I, a la Facultat de Filosofia i Lletres, s'ha fet una reformulació de vàries de les titulacions impartides al centre:

Filologia i Cultura Franceses
Estudis d'Anglès i Espanyol
Estudis d'Anglès i Català
Estudis de Català i Espanyol
Estudis d'Anglès i Clàssiques
Estudis d'Anglès i Francès

Aquests nous graus combinats volen adequar millor els continguts d'algunes assignatures al perfil mixt del grau a fi que l'estudiantat assoleixi una visió sòlida i integrada dels fenòmens lingüístics i literaris d'ambdues filologies. D'altra banda, s'incorporen mencions perquè l'estudiantat pugui optar per intensificar la formació en llengua, lingüística i gramàtica comparada, o en literatura, literatura comparada i cultura, mitjançant un ventall d'assignatures ampli amb continguts
més clarament professionalitzadors, com els relatius a l'ensenyament de les llengües o els destinats a aprofundir en el plantejament de polítiques lingüísti-ques.

En concret, el Grau en Filologia i Cultura Franceses canvia de nom tot reformant l'actual Grau en Estudis Francesos . Es tracta d'un grau interuniversitari programat per la UAB i la UB, l'únic del seu àmbit a Catalunya. Amb aquesta reformulació, el grau vol adequar més els estudis a la demanda laboral tot incidint en els aspectes culturals, enfortint el domini no només de la llengua francesa sinó també de la cultura i reforçant la interdisciplinarietat tot potenciant la formació en uns àmbits de coneixement amplis (sociologia, filosofia, etc.)

D’altra banda, el grau en Intel·ligència Artificial que s’està oferint com a titulació pròpia l’Escola d’Enginyeria, a partir del curs 2022-2023 passarà a ser un grau oficial.

D'aquesta manera, la UAB reforça la seva oferta interdisciplinària i amb una marcada vocació internacionalitzadora. El curs 2022-2023 començarà també la mobilitat al Grau en Ciència, Tecnologia i Humanitats, impartit entre Barcelona i Madrid per l'Aliança 4 Universitats: l'alumnat que està cursant aquest curs la titulació a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, es desplaçarà a Madrid el proper curs per realitzar el segon curs de la carrera a la Carlos III i l'Autònoma de Madrid.
(UAB)



Agrotiendas y cooperativas desperdician 80% menos fruta
que los supermercados




 
Un estudio de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) señala que las agrotiendas y las cooperativas desperdician hasta un 80 % menos fruta y verdura que los supermercados. El desperdicio alimentario en las agrotiendas, cooperati-vas agrarias y paradas de agricultores es de entre el 1 % y el 2 %, un porcentaje muy inferior al de los supermercados, donde del 5 % al 10 % de las frutas y hortalizas acaban en la basura.

Así se desprende de un estudio del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de Barcelona (ICTA-UAB) desarrollado en el marco de un proyecto que pretende contribuir a la creación de municipios resilientes que puedan hacer frente a situaciones de vulnerabilidad en materia alimentaria como la generada por la pandemia.

El 80 % de los alimentos mundiales se consumen en las ciudades, donde también se concentra el 70 % de la generación de residuos. El estudio, «Municipios resilientes a las pandemias mediante el nexo de agricultura de proximidad, energía, agua y residuos. Del piloto al municipio», pretende reducir el desperdicio alimentario, acercar la producción sostenible a los consumidores en las ciudades y concienciar a la población sobre este problema global.

El estudio compara el nivel de desperdicio alimentario de frutas y verduras en los establecimientos de cadena de distribución larga (supermercado, hipermercado), que suministran al 81 % de la población, con los de cadena corta (agrotiendas, cooperativas agrarias y venta directa del agricultor), que abastecen al 19 % de la población.

El desperdicio en las agrotiendas y las cooperativas es hasta un 80 % menor que en los supermercados debido a que, en este tipo de establecimientos, se establece una mayor relación entre el comprador y el vendedor, que fomenta el consumo de alimentos más variados y de temporada.

Asimismo, los clientes suelen tener una mayor conciencia ambiental y tienden a adquirir productos más «feos» estéticamente, la mayoría de los cuales no llegan
a los supermercados.

Según Pietro Tonini, investigador del ICTA-UAB responsable de este estudio, «entre un 10 y un 15 % de lo que se cultiva se queda en el campo debido a exigencias estéticas, a la saturación del mercado o a precios demasiado bajos, unas cifras que no se contabilizan como desperdicio alimentario».

El estudio, realizado con la colaboración del Ayuntamiento de Sabadell a partir de datos del Parc Agrari de Sabadell y de la cooperativa El Rodal, pone de manifiesto que quienes compran en supermercados/hipermercados suelen hacer un consumo más elevado de productos ultraprocesados, un tipo de alimentos que ha aumentado tras la pandemia.

Por el contrario, los clientes de agrotiendas y cooperativas consumen más cantidad de productos frescos, dedican más tiempo a cocinar, y tienen una mayor conciencia ambiental y sobre la alimentación saludable. Se estima que la distribución de cadena larga desperdicia 60 millones de toneladas de productos alimentarios cada año en Europa, es decir, entre 35 y 38 kilos por persona y año.

«Esto significa que más de una tercera parte de lo que producimos se desperdicia, un dato terrible», ha explicado Pietro Tonini, que ha destacado que, por fortuna, la cadena corta de distribución está creciendo en los países del Mediterráneo.

El objetivo del proyecto es concienciar y promover la producción alimentaria sostenible entre la población, acercando la producción al consumidor. «En la actualidad, los mayoristas importan los productos de lejos, de manera que estamos rompiendo el sistema que hay en torno a las ciudades», ha dicho Tonini.

(america-retail.com) 3/6
Cerdanyola demana que
el CAP Fontetes recuperi
la seva activitat total


 

 L’alcalde, Carlos Cordón signan la carta adreçada al conseller de Salut
El passat dimecres dia 1, els grups municipals amb representació al consistori i l’Associació de Veïns de les Fontetes firmaven una carta adreçada al conseller de Salut per demanar l’aplicació de la resolució aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya i referida a la reobertura del CAP de les Fontetes.

La carta, signada pels grups municipals amb representació de l’Ajuntament, l’Associació de Veïns de les Fontetes i d’altres entitats locals que també li donen
suport, urgeix a la Conselleria de Salut i al CatSalut que dotin a l’ambulatori de les Fontetes dels recursos necessaris restablint els serveis existents abans de la declaració de l’Estat d’Alarma decretat al març del 2020. La carta indica que “el CAP les Fontetes disposa de 1.260 persones usuàries assignades i té una àrea d’influència de més de 15.000 persones” i segons recull la mateixa carta “la seva reobertura total serviria per donar servei al barri i també per reduir la pressió a la resta de CAPs de la ciutat”.



El Consell Metropolità aprova de forma inicial el projecte de ressegellat de l’abocador de Can Planas


 
Al llarg del 2023 està previst que puguin començar les obres de ressegellat del dipòsit de residus Can Planas. El projecte va ser aprovat en el darrer Consell Metropolità, màxim òrgan de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entitat que gestiona l’abocador des del 1982.

L’abocador de Can Planas va ser clausurat al 1985 i llavors ja es va fer un segellat. Joan Miquel Trullols, director de Serveis de Prevenció i gestió de Residus de l’AMB, explica que tot i que “es va fer seguint els criteris avalats per l’agència de residus llavors no existia una legislació a nivell estatal referida a abocadors”.

El projecte de ressegellat contempla totes les capes superficials necessàries perquè es controlin els gasos que s’emeten a dins del dipòsit (petites quantitats). També es farà una capa d’impermeabilització per evitar que l’aigua de pluja entri a dins de l’abocador i una última capa més superficial de terra vegetal que farà circular l’aigua de pluja cap als laterals.
LAgència Catalana de Residus serà qui es farà càrrec del projecte de ressegellat amb un pressupost d’execució de 21.081.292,28 euros el que significa, tal i com destacat l’alcalde Carlos Cordón, que l’actuació no tindrà cap cost per a la ciutat. En un inici havia de fer-se càrrec del cost de l’actuació en un 40% l’Agència Catalana de Residus, un 40% l’AMB i un 20% l’Ajuntament de Cerdanyola.

Carlos Cordón, s’ha referit també al projecte de ressegellat com a una fita històrica per a la ciutat. Cordón recorda que van arribar al govern amb l’objectiu de “desbloquejar el creixement sostenible de la ciutat a través del Parc de l’Alba” i afegeix que per aconseguir-ho una passa imprescindible era remediar l’abocador de Can Planas. Pere Solà, director del Parc de l'Alba, explica que el ressegellat de l’abocador “és una mesura addicional per donar major seguretat a l’urbanització del Parc de l’Alba doncs tal com està l’abocador actualment no té cap incidència en el medi ambient i en les persones”. Solà també destaca que una vegada finalitzat el ressegellat, les 18 hectàrees es convertiran en parc urbà a disposició de la ciutadania.


Preparando el programa del XX Workshop Métodos rápidos y automatización en microbiología alimentaria


 
Se celebrará del 22 al 25 de noviembre en Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), con descuento para los suscriptores de Eurocarne

El Centro de Innovación, Investigación y Transferencia en Tecnología de los Alimentos (CIRTTA) y el Departamento de Ciencia animal y de los Alimentos han elaborado el programa del que será el XX Workshop Métodos rápidos y automatización en microbiología alimentaria, memorial DYCFung, que se celebrará del 22 al 25 de noviembre en Bellaterra, Cendanyola del Vallès, en la Facultad de Veterinaria de la Universidad Autónoma de Barcelona.

El objetivo de este encuentro pasa por ampliar y difundir los conocimientos teóricos y prácticos sobre métodos innovadores para detectar, contar, aislar e identificar rápidamente los microorganismos, y sus metabolitos, habituales en

los alimentos y el agua.

El workshop está destinado a directores y técnicos de industrias, consultorías y laboratorios agroalimentarios, así como de otros sectores (microbiológico, biotecnológico, clínico, farmacéutico, cosmético, químico, medioambiental, etc.); inspectores y demás personal de la administración; estudiantes de grado y postgrado; personal técnico y profesores universitarios; personal de otros centros de investigación...

A lo largo de estos tres días se sucederán ponencias, exhibiciones de las empresas de microbiología, sesiones prácticas de laboratorio y talleres.

(eurocarne)



Monitoritzen el "viatge" dels microplàstics per l'intestí
d'un organisme viu




 
Un equip de recerca de la UAB ha aconseguit fer un seguiment del comporta-ment dels microplàstics durant el seu “viatge” pel tracte intestinal d’un organisme viu i il·lustrar el que succeeix al llarg del seu recorregut. L’estudi, fet en Drosophila melanogaster amb eines de microscòpia electrònica posades a punt pels propis investigadors, suposa un avenç significatiu per poder analitzar d’una manera més precisa el risc per a la salut de l’exposició a aquests contaminants.

El comportament del micro i nanoplàstics (MNPLs) dins de l’organisme és una qüestió impossible de respondre avui per avui en humans i els models in vitro no son d’utilitat. Per això, cal buscar models animals que permetin respondre aquesta pregunta. Hi ha, a més, limitacions de les metodologies actuals per detectar i quantificar la seva presència en les diferents mostres biològiques humanes, la qual cosa impedeix una valoració precisa del risc en la salut per la seva exposició.

En aquest context, investigadors del Grup de Recerca en Mutagènesi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han aconseguit monitoritzar el seguiment dels MNPLs en el seu “viatge” des de l’ambient fins a l’interior d’un organisme viu. Ho han fet desenvolupant eines basades en microscòpia electrònica i en larves de la mosca Drosophila melanogaster, un organisme model àmpliament utilitzat per estudiar fenòmens i processos biològics.

L’equip de recerca ha estudiat el comportament dels MNPLs al llarg del seu recorregut amb poliestirè comercial de mides nanomètriques. El “reportatge fotogràfic” obtingut els ha permès veure la interacció dels MNPLs amb la microbiota i cèl·lules de la membrana que recobreix l’interior de l’intestí, la seva capacitat de creuar la barrera intestinal i la seva presència en l’hemolimfa, que equival a la sang en humans, i en els hemòcits, cèl·lules que es corresponen als nostres limfòcits.

“A més d’establir una nova aproximació metodològica, el nostre estudi confirma els grans avantatges de Drosophila melanogaster com a model per determinar els potencials efectes perniciosos associats a la ingesta d’aquests contaminants”, explica Ricard Marcos, investigador del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB, coordinador de l’estudi.

Efectes a nivell nanomètric

L’avaluació dels efectes biològics en diferents etapes de la vida de les larves va mostrar que, tot i que no es va observar cap toxicitat important, l'exposició va produir una àmplia resposta molecular, alterant l'expressió de gens implicats en la resposta general a l'estrès, el dany oxidatiu i la genotoxicitat, així com en els gens relacionats amb la resposta al dany físic sobre la barrera intestinal.



El seguiment de les partícules de nanoplàstics ha permès detectar-les dins de l'intestí mitjà (A), envoltant la membrana peritròfica (B), envoltant els bacteris de l'intestí mitjà (C), dins dels enteròcits (D), envoltades pels vacúols de l'intestí mitjà (E) i, finalment, arribant a l'hemolimfa (F).



“El nostre treball afegeix informació del que succeeix, pel que fa als efectes, quan la exposició és a nanoplàstics, que per la seva petita mida tenen per a nosaltres una rellevància especial, per la seva major capacitat de creuar les barreres biològiques i de produir efectes toxicològics que poden afectar la salut dels organismes, inclosos els humans”, assenyala Alba Hernández Bonilla, investigadora de la UAB i coautora de l’estudi.

Fins ara, la majoria dels efectes de MNPLs s’han estudiat en els rangs micro i inclús mil·limètric, i en models aquàtics, fonamentalment marins. Els estudis in vivo i utilitzant nanoplàstics són gairebé inexistents. És en aquest context on es veu la rellevància de l’estudi, que ha utilitzat metodologies mai abans fetes servir per a aquests propòsits, remarquen els investigadors.

L’estudi s’ha publicat a la revista Environmental Sciences: Nano i s’emmarca al projecte europeu PLASTICHEAL, coordinat per la UAB, que té com a objectiu oferir noves metodologies i evidència científica sòlida als reguladors, per establir la base de coneixements per a una avaluació adequada del risc dels MNPLs.

(uab.cat)


L’Ajuntament ofereix aquest estiu una oferta variada i diversa d’activitats per a infants i joves


 
El Casal d’Estiu Municipal adreçat a infants que estan cursant de P3 a 6è es farà a les escoles Serraperera i Carles Buïgas i en torns setmanals entre el 27 de juny i el 29 de juliol.

Les diferents modalitats d’horaris són: torn de matí (8:30h-13:30h), de tot el dia (8:30h-16:30h) i l’opció mixta de 3+2 (tres dies matí i dos dies sencers).

Els preus, que no han variat respecte a l’any passat, seran de 55 euros/setmana el torn de matí,75 euros/setmana el torn de tot el dia (menjador inclòs) i 65 euros/setmana l’opció mixta. Hi haurà descomptes per a germans i per segon any el casal disposa de tarifació social per a les famílies que ho sol·licitin i compleixin els requisits.
Els infants que participin al Casal d’Estiu Municipal gaudiran d’una àmplia oferta d’activitats, tallers, sortides i noves experiències, totes elles al voltant del centre d’interès per fomentar l’ ‘Alimentació saludable’.

Cada setmana hi haurà un dia que es realitzarà una excursió, un altre que s’anirà a la piscina i un tercer de jocs d’aigua. Per aquells infants que escollin l’opció de tot el dia, per les tardes es realitzaran activitats competencials mitjançant jocs de taula, lectura i il·lustració de llibres, dinàmiques en anglès i gestió d’emocions.

Les dates per fer les inscripcions, que seran telemàtiques, són del 16 de maig al 5 de juny. Les places són limitades.
Més informació : https://www.cerdanyola.cat/actualitat/lajuntament-ofereix-aquest-estiu-una-oferta-variada-i-diversa-dactivitats-infants-i-joves
                              http://www.cerdanyola.cat/seu-electronica/tramits/tarifacio-social
                              http://www.cerdanyola.cat/la-ciutat/estiu
     



El seguiment de la freqüentació
al Parc Natural de Collserola





 
L’any 2021, el Parc Natural de la Serra de Collserola ha registrat un nou màxim de visites, arribant als 6.400.000 anuals. Tot i aquesta xifra, vinculada sobretot a les restriccions de l’inici d’any, la tendència sembla que és recuperar les xifres del 2019.

El Parc Natural de la Serra de Collserola ha esdevingut un espai essencial per al lleure de la ciutadania metropolitana que, o bé perquè ja n’era usuària o bé perquè els diferents confinaments i restriccions de la mobilitat que ha comportat la COVID-19 n’han estat el catalitzador, han incorporat Collserola com a espai de lleure i esport en contacte amb la natura.

Les motivacions per apropar-se a Collserola són múltiples però en destaquen: passejar (25%), anar d’excursió (23%), amb bicicleta (33%) i córrer (13%).

Per tal de fer compatibles les activitats que s’hi fan amb la protecció del Parc Natural de Collserola, és essencial saber quina és la freqüentació als diferents
espais. Així, des de Evolució 2019-2021 del nombre de visites anuals al Parc Natural de Collserola.

l’any 2019, disposem de tretze comptadors i d’una aplicació de gestió que permet conèixer el global de visites segons tipologia d’accés (a peu o en bicicleta) i segons zona.

L’anàlisi de les dades de l’any 2021 mostra que l’afluència global al Parc Natural de la Serra de Collserola va registrar més de 6.400.000 visites, dada que representa un increment global de visites respecte a l’any 2019, previ
a la pandèmia, de més d’un 28%.

Destaquen els increments superiors al 40% durant els primers quatre mesos de l’any, molt marcats per les restriccions de la COVID amb els confinaments municipals i comarcals, i increments més puntuals durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. 
 
 


Les petxines marines permeten conèixer com les poblacions prehistòriques es van adaptar als canvis climàtics


 
La temperatura de l'aigua del mar va disminuir uns 2 ºC durant l'anomenat esdeveni-ment fred 8,2 -el canvi climàtic més gran dels últims 11.700 anys- al mar Cantàbric, fet que va provocar un canvi en la disponibilitat de les espècies de marisc al litoral cantàbric i permet conèixer com es van adaptar a aquests canvis les poblacions prehistòriques. Així es desprèn d'un estudi liderat per l'investigador de l'ICTA-UAB Asier García-Escárzaga.

La revista Scientific Reports ha publicat un treball coordinat per Asier García Escárzaga, des de la Universidad de La Rioja (UR) i l'Institut Max Planck (Alemanya), i Igor Gutiérrez Zugasti, de l'Instituto Internacional de Investigaciones Prehistóricas de Cantabria (IIIPC) y la Universidad de Cantabria (UC).

Asier García Escárzaga, actualment investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la UAB, ha desenvolu-pat aquest treball en col·laboració amb membres d'altres centres acadèmics (Institut Max Planck d'Alemanya, Universidad de Burgos, Universidad Complutense de Madrid, Universidad de Faro).

L'article ofereix els resultats de l'estudi, centrat en les petxines de mol·luscs marins del jaciment d'El Mazo (Asturias) i dut a terme per un equip d'especialistes de dife-rents àrees científiques que ha combinat anàlisis arqueomalacològiques i geoquími-ques.

El resultat ha permès determinar un descens d'uns 2 ºC de l'aigua del mar al nord de la península ibèrica fa 8.200 anys durant l'anomenat esdeveniment fred 8,2.
Aquest refredament va ser suficient per provocar un canvi en la disponibilitat de les diferents espècies de marisc que habitaven el litoral cantàbric. Una mena de pegellida adaptada a climes freds (Patella vulgata) va augmentar la seva presèn-cia, mentre que el percentatge d'un tipus de cargol marí adaptat a climes tempe-rats (Phorcus lineatus) va disminuir com a conseqüència de la reducció de les temperatures.

Els investigadors també han observat un descens en la mida de les petxines dels mol·luscs durant el període que va durar el refredament de l'aigua del mar, fet que interpreten com una conseqüència de l'augment en la intensitat de l'explotació del litoral per part dels humans prehistòrics. Aquesta intensitat més gran en la recol·lec-ció de marisc devia ser resultat, segons els autors d'aquest treball, d'un creixement demogràfic en aquests entorns costaners atlàntics, que van actuar com a refugis durant aquest esdeveniment fred.

La resolució aportada per la combinació de l'anàlisi taxonòmica, geoquímica i cronològica dels mol·luscs dels jaciments arqueològics té importants implicacions per a futurs estudis que pretenguin determinar la importància dels canvis climàtics per als entorns marins, i les adaptacions humanes, en regions, i períodes de temps, en què els recursos oceànics van ser crucials per a la nostra espècie. Així mateix, la comprensió de l'impacte climàtic de l'esdeveniment 8,2 pot ajudar a comprendre les possibles conseqüències del canvi climàtic actual a l'Atlàntic Nord.

(uab.cat) 22 abr. 2022   



Curso en línea GRATIS para aprender Egiptología, incluye certificado con validez internacional



 
La Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) en colaboración con la plataforma Coursera ofrecen al público general la posibilidad de aprender sobre una de las civilizaciones más icónicas de la historia, el antiguo Egipto.

Para ello, proponen el curso «Egiptología (Egyptology)» que promete ser uno de los más completos de la plataforma y que traerá grandes beneficio para todos los cibernautas. Es preciso decir que para incorporarse al curso no se piden requisitos puntuales, como experiencia o conocimientos previos, el único requisito es tener disposición de aprender. Así como, tener deseo, interés y entusiasmo para conocer esta magnífica civilización.

A lo largo del curso se enseñará sobre la cultura e historia del antiguo Egipto y cómo fueron capaces de dejar un legado arquitectónico, histórico y textual, que incluso en la actualidad sigue siendo muy importante. Al mismo tiempo, se pretende ofrecer una introducción general en la disciplina egiptológica donde se abordarán aspectos importantes de la antigua civilización, específicamente sobre los templos, los monumentos, las ciudades, los faraones, la escritura jeroglífica, la religión y los complejos funerarios.

Con el objetivo de lograr una experiencia enriquecedora y un idóneo proceso de desarrollo educativo, se han agregado distintos recursos didácticos. Por lo tanto, durante el proceso de capacitación se proporcionarán materiales gráficos y herramientas de alto nivel académico para expresar con claridad un determinado tema, entre los que destacan los videos, las lecturas, las infografías y los diaporamas.

En lo que se refiere al proceso de certificación, para solicitar el certificado se debe completar más del 85 % del curso. El trámite se realiza directamente en la plataforma Coursera y será validado por la Universidad Autónoma de Barcelona
(UAB). Se debe mencionar que el curso no tiene ningún costo, no obstante, para adquirir el cerficado se debe efectuar un pago en la plataforma.

Pese a que no se establecen fechas límites ni horarios, el curso tiene UNA dura-ción aproximada de 36 horas para completar en nueve semanas. Además, se desarrolla de principio a fin en línea y durante ese lapso se explicará a profundi-dad los siguientes temas:

Semana 1. Bienvenida y presentación: Orígenes
Semana 2. Pirámides
Semana 3. Sinuhé
Semana 4. Hyksos
Semana 5. Amón
Semana 6. Amarna
Semana 7. Ramsés
Semana 8. Rosetta
Semana 9. Examen final


Por último, es importante mencionar a los docentes encargados de instruir el presente curso, por un lado, se encuentra el Profesor Josep Cervelló quien es Máster Oficial en Lengua y Civilización del Antiguo Egipto y por otro lado el Profesor José Lull quien es partícipe en el Instituto de Estudios del Oriente Próximo Antiguo, ambos profesores son del Departamento de Ciencias de la Antigüedad y de la Edad Media de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB).

Enlace al curso: Egiptología (Egyptology)

(ensedeciencia.com) 22abril


Cataluña invertirá 11 millones para  retirar el amianto de 39 escuelas
en tres años



 
Los trabajos más habituales son la retirada de las cubiertas de fibrocemento

Sin prisa, pero sin pausa. Progresivamente, el Departamento de Educación va eliminando el fibrocemento que hay en los centros escolares. El último paquete consta de 11 millones de euros para intervenir en 39 escuelas e institutos, principalmente, para sustituir las cubiertas antiguas de uralita, un material que contiene amianto, altamente nocivo y que provoca graves enfermedades respiratorias que pueden ser mortales.

La escuela Arraona de Sabadell es una de las que se beneficiarán de la nueva dotación, aunque todavía no saben cuándo se ejecutarán las obras para retirar la cubierta (normalmente se aprovecha las vacaciones estivales). “Es una demanda muy antigua de la comunidad educativa. Parecía que se iba a hacer en el verano de 2020, pero la pandemia lo paró todo”, apunta el director, Xavi Terol. Hace unos meses ya se tuvo que actuar de urgencia cuando parte del tejado salió volando durante una ventada.

La escuela se construyó en los años sesenta usando los materiales de la época: entre ellos, el fibrocemento, económico y efectivo, pero que escondía un regalo envenenado (hasta que en 2002 se prohibió su uso). El director abunda que la escuela se tenía que haber inaugurado en 1962, el año de las riadas que asolaron el Vallès Occidental. “La escuela se convirtió en refugio de las personas que se quedaron sin casa, así que no se inauguró hasta un año más tarde”, cuenta. “Todos los edificios de este barrio fueron construidos con uralita, pero muchos ya se derribaron”, añade.

Tras años de reivindicación, la escuela espera su turno para hacer desaparecer la cubierta. Las obras, que se complementarán con trabajos de mejora del aislamiento térmico, se elevan a 392.000 euros y están previstas para el periodo 2022-23, según consta en el listado de actuaciones programadas por la Generalitat para retirar el amianto de las escuelas, recogidas en una respuesta parlamentaria a petición del PSC.

En total serán 39 intervenciones en escuelas e institutos que supondrán una inversión de unos 11 millones de euros. De momento, solo se han adjudicado las obras de ocho, por un valor de 755.000 euros; de estas, destacan por su importe el instituto escuela de Badalona (213.000) o el instituto Salvador Espriu de Salt (111.000). El resto de las obras están previstas para este año y el próximo: y las de mayor envergadura son las del instituto Mare de Déu de la Mercè de Barcelona (910.000 euros), el instituto de Flix (690.000) y la escuela de educación especial Flor de Maig de Cerdanyola del Vallès (672.000).

En 2017, el Departamento de Educación realizó un mapa de los centros con elementos de fibrocemento: lo detectó en 291 escuelas e institutos. El amianto no solo está presente en las cubiertas, también se ha hallado en bajantes y tuberías. Y en elementos no constructivos, como las pizarras. A raíz de ese estudio, se detectaron 108 encerados con amianto en 25 colegios que se han ido retirando progresivamente.

Los trabajos para eliminar este producto tóxico son muy costosos porque requieren de equipos de alta protección y de empresas especializadas que cuenten con una acreditación especial. Además, los residuos se deben trasladar a un vertedero concreto en Castellolí (Anoia). El fibrocemento es nocivo cuando se rompe y desprende unas fibras que son inhaladas, aunque los expertos alertan de que esto también sucede cuando se degrada, tres o cuatro décadas después de su colocación. La sustancia puede provocar cáncer de pleura y graves dolencias respiratorias.

“Es una evidencia científica que se trata de un material muy peligroso. Cuando ves los equipos de protección que usan los trabajadores que retiran el amianto, y piensas que nosotros estamos aquí cada día, pues no te genera confianza, la verdad”, tercia el director de la escuela Arraona, que pide más celeridad en estas obras. “Las cuestiones de seguridad y salud deben ser una prioridad y pasar por delante de todo”, remata.   IVANNA VALLESPÍN
(elpais.com) 18 abril



El Tren dels Llacs inicia la temporada 2022 per Sant Jordi



 

 Imatge del Tren Històric durant el seu recorregut entre Lleida i La Pobla de Segur.
● Aquest tren turístic que fa el trajecte entre Lleida i La Pobla de Segur circularà
 tots els dissabtes, des del 23 d’abril fins al 29 d’octubre

Enguany els protagonistes del dia de Sant Jordi 2022 no només seran els llibres i les roses, també ho serà el Tren dels Llacs, que inicia la seva catorzena temporada de servei turístic amb el Tren Històric el mateix dissabte 23 d’abril i estarà en circulació fins al 29 d’octubre.

Operat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i l’Autoritat Territorial de Mobilitat de Lleida, aquest tren turístic connecta la ciutat de Lleida amb la població pallaresa de La Pobla de Segur, tot travessant congosts de les serralades prepirinenques i resseguint el perfil dels grans embassaments que es troben en el curs del riu Noguera Pallaresa.

Durant la temporada 2022 el Tren dels Llacs farà 28 circulacions. Concretament el Tren Històric realitzarà un total de 24 circulacions: tots els dissabtes des del 23
d’abril fins al 16 de juliol i a partir de l’agost, torna a reprendre el servei des del 20
d’agost fins al 29 d’octubre; i el Tren Panoràmic farà 4 circulacions: el 23 i 30 de
juliol i el 6 i el 13 d’agost.

Descobrir el territori amb el Tren dels Llacs

El Tren dels Llacs passa per un total de 40 túnels i 75 ponts durant 89 quilòmetres de trajecte en dues hores aproximadament, en un entorn d’una bellesa espectacular. Amb el Tren Històric les persones usuàries retrocedeixin en el temps gràcies a la seva antiga estètica d’un autèntic ferrocarril d’època dels anys 60 en unes locomotores de l’any 1968 conegudes com a “ye-yés”.
Amb el Tren Panoràmic famílies i grups d’amics podran conèixer de ben a prop el territori català d’una forma ben original. Gràcies al seu disseny diàfan i obert,
proporcionat per les seves finestres de grans dimensions, els viatgers gaudeixen de les espectaculars vistes que es troben al llarg del recorregut.

El servei turístic del Tren dels Llacs, com a part de l’oferta turística de serveis de
transport gestionada per Ferrocarrils, contribueix a dinamitzar l’activitat turística al territori tot col·laborant en la divulgació i difusió dels atractius turístics que els
visitants poden gaudir en l’àrea d’influència. En aquest sentit, FGC col·labora amb els ens locals i institucions dedicades a la promoció turística per a que les persones usuàries del tren també puguin allargar la seva visita i complementar l’experiència del viatge amb tren amb la descoberta de l’oferta gastronòmica, cultural i natural de les comarques del Pallars Jussà i la Noguera.

Un primer viatge per Sant Jordi amenitzat pels visitants

Amb motiu de la primera circulació de la temporada 2022 del Tren dels Llacs i de la Diada de Sant Jordi, l’oficina de turisme de l’ajuntament de La Pobla de Segur ha organitzat diverses activitats que amenitzaran la visita dels viatgers.

Les associacions de Raiers i Fallaires i Pubilles de la Pobla de Segur rebran als
primers viatgers i convidats amb els vestuaris tradicionals i els faran l’entrega d’una rosa. Per la tarda, abans de la circulació prevista de tornada en sentit Lleida, se celebrarà un ‘cafè – concert’ amb música en directe pels assistents.

Més informació a: https://turistren.cat/trens/tren-dels-llacs/




 
 



Proponen utilizar la órbita de la Luna para detectar ondas gravitacionales



 
Las variaciones en la distancia entre la Tierra y la Luna pueden convertirse en un nuevo detector

UAB/DICYT Investigadores de la UAB, el IFAE y el University College de Londres proponen utilizar las variaciones en la distancia entre la Tierra y la Luna, que se pueden medir con una precisión de apenas un centímetro, como un nuevo detector de ondas gravitacionales en un rango de frecuencias que los dispositivos actuales no pueden detectar. La investigación, que podría abrir las puertas a la detección de señales del universo primigenio, ha sido publicada en Physical Review Letters.

Las ondas gravitacionales, predichas por Albert Einstein a principios del siglo pasado y detectadas por primera vez en 2015, son un nuevo mensajero de los procesos más violentos que tienen lugar en el universo. Los detectores escudriñan diferentes rangos de frecuencias, como quien sintoniza emisoras de radio moviendo el dial. Sin embargo, existen frecuencias imposibles de cubrir por los dispositivos actuales y que pueden albergar señales fundamentales para entender el cosmos. En particular, las ondas en el microhercio, que pueden ser generadas en los albores del universo, son prácticamente invisibles incluso en las propuestas tecnológicas más avanzadas.

Los investigadores Diego Blas, del Departamento de Física de la UAB y del Instituto de Física de Altas Energías (IFAE), y Alexander Jenkins, del University College de Londres (UCL), proponen en un artículo publicado recientemente en la prestigiosa Physical Review Letters que existe un detector natural de ondas gravitacionales en nuestro entorno: el sistema Tierra-Luna. El constante golpear de las ondas gravitacionales en este sistema genera diminutas desviaciones en la órbita lunar. Si bien estos cambios son minúsculos, Blas y Jenkins plantean aprovechar el hecho de que la posición de la Luna se conoce con una precisión de apenas un centímetro, gracias al uso de láseres enviados desde diferentes observatorios que continuamente se reflejan en espejos que fueron dejados en la superficie lunar por las misiones Apollo, entre otras. Esta increíble precisión en la distancia, de más una parte en un millardo, es la que puede permitir que la pequeña perturbación de ondas gravitacionales primordiales pueda detectarse.
El periodo de la Luna es de unos 28 días, lo que se traduce en una sensibilidad particularmente relevante en el microhercio, la banda de interés.

De modo similar, los investigadores proponen también el uso de la información que pueden arrojar otros sistemas binarios del universo como detectores de ondas gravitacionales. Es el caso de los sistemas de púlsares binarios que hay distribuidos por la galaxia, sistemas donde el haz de radiación del púlsar permite obtener las órbitas de las estrellas con increíble precisión (precisiones de una parte en un millón). Dado que estas órbitas tienen periodos de unos 20 días, el paso de ondas gravitacionales con frecuencias de microhercio les afecta particularmente. Los investigadores consideran que estos sistemas pueden ser también un potencial detector para el paso de las ondas gravitacionales de este rango de frecuencias.

Con estos “detectores naturales” de ondas gravitacionales en el microhercio, Blas y Jenkins han sido capaces de plantear una nueva forma de estudiar las ondas gravitacionales emitidas en el universo primitivo. En particular, las causadas por la posible presencia de transiciones de fase muy energéticas en el universo primordial, comunes en muchos modelos del universo temprano.

“Lo más interesante es quizás que este método complementa las futuras misiones de la ESA/NASA, como LISA, y los observatorios terrestres como SKA, para conseguir una cobertura casi total de las ondas gravitacionales entre el nanohercio (SKA) y el centenar de hercios (LIGO/VIRGO). Esta cobertura es vital para poder tener una imagen precisa de la evolución del universo, así como de su composición”, explica Diego Blas. “Cubrir la banda del microhercio constituía un desafío, que ahora puede que sea factible sin necesidad de construir nuevos detectores, sólo observando órbitas de sistemas ya conocidos. Esta conexión entre aspectos fundamentales del universo y objetos más mundanos es particularmente fascinante y puede eventualmente llevar a la detección de las señales más primitivas conocidas, y cambiar nuestra comprensión del cosmos”, concluye. 
 

dicyt.com



Hallan bacterias resistentes a los antibióticos en jabalíes metropolitanos de Barcelona

 
 
U​n estudio revela que los jabalíes del Área Metropolitana de Barcelona son portadores de Campylobacter y en menor medida de Salmonella resistentes a, como mínimo, un tipo de antibiótico

Las bacterias Campylobacter y Salmonella son unos de los principales patógenos de transmisión alimentaria que circulan por Europa responsables de gastroenteri-tis en humanos. Para controlar estos microorganismos es importante entender su epidemiología global. Algunos estudios han demostrado que la fauna salvaje puede adquirirlos, así como sus cepas resistentes a los antimicrobianos, a través de la contaminación ambiental, especialmente en las zonas urbanizadas. Los animales que viven en estos entornos tienen más probabilidades de ser portado-res de ellos porque a menudo buscan alimentos en la basura, una fuente fácil y abundante de restos de comida. De hecho, algunos estudios demuestran que muchas aves y mamíferos salvajes son portadores de Salmonella y Campylobac-ter en el intestino sin mostrar síntomas. Actualmente, sin embargo, el foco se ha centrado en investigar si los jabalíes que viven en zonas urbanas y periurbanas también juegan este papel.

Un equipo del Instituto de Investigación y Tecnología Agroalimentarias (IRTA) y del Servicio de Ecopatología y Fauna Salvaje de la Universidad Autónoma de Barcelona (SEFaS-UAB) ha analizado muestras fecales de 130 jabalíes del Parque Natural de la Sierra de Collserola, de la ciudad de Barcelona y del Campus de la UAB. Los resultados, publicados en un estudio de la revista Science of The Total Environment, manifiestan que más del 60 % de los individuos muestreados tenían bacterias del género Campylobacter, siendo C. lanienae el más prevalente (46 %), seguido de C. coli (16 %) y C. hyointestinalis (1 %). Todas las cepas bacterianas identificadas de Campylobacter eran resistentes, como mínimo, a un tipo de antibiótico y en el caso de C. coli el 67 % eran multirreistentes, es decir, presentaban resistencia a tres o más familias de antibióticos. En cuanto a Salmonella, la prevalencia fue muy baja, con solo 4 individuos positivos, aunque también se detectaron cepas multirresistentes y se aislaron los dos subtipos más frecuentemente causantes de salmonelosis en humanos.

“Hay que tener en cuenta que C. coli es la segunda especie de Campylobacter que se aísla con más frecuencia en casos de campilobacteriosis humana y la mayoría de las cepas que se aislaron de los jabalíes eran de los mismos subtipos que las de los animales domésticos y de campilobacteriosis humana. Esto sugiere que la transmisión puede ser de humanos a los jabalíes y que, por tanto, hay una circulación de cepas entre los ambientes silvestres, domésticos y humanos”, constata Marta Cerdà, investigadora del programa Sanidad animal del IRTA en el CReSA. El estudio también muestra que se ha encontrado por
primera  vez C. hyointestinalis en fauna silvestre en España, y que la prevalencia de C. lanienae es la mayor encontrada hasta ahora en jabalíes.

POTENCIALES TRANSMISORES PARA LAS PERSONAS

En los últimos veinte años la población de jabalíes (Sus scrofa) del Área Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aumentado significativamente y también el número de incidencias ciudadanas. “Se pueden encontrar en los parques y jardines públicos, propiedades privadas y calles, lugares donde la interacción entre personas y jabalíes es fácil porque han perdido el miedo y se han acostumbrado a explorar estos espacios porque encuentran comida de manera fácil”, apunta Raquel Castillo, doctora en Biodiversidad que, en el momento del estudio, era investigadora predoctoral del SEFaS-UAB. Los hábitos alimenticios de los animales silvestres que viven en zonas urbanas hacen que puedan ser portadores o reservorios de microorganismos. “El averío siempre se ha considerado como la principal fuente de Campylobacter y Salmonella pero, cada vez con más frecuencia la fauna salvaje se identifica como reservorio y potencial transmisora de estos patógenos, ya que de manera accidental se infectan con bacterias a través de aguas y terrenos contaminados cercanos a las granjas y a las ciudades, así como de restos de comida de los animales y de sus excrementos”, añade Marta Cerdà.

La transmisión de patógenos entre humanos y fauna salvaje es más difícil de demostrar que en animales domésticos, lo que dificulta la gestión de la salud pública con estos animales. “Lo que sabemos, por ahora, es que, en zonas frecuentadas por jabalíes, donde hay mucha afluencia de gente que practica actividades al aire libre, la transmisión de patógenos entre personas y jabalíes se puede producir de diferentes maneras: por contacto directo o bien indirectamente por contacto con el hábitat que ocupan los jabalíes, como podría ser agua contaminada. Del mismo modo, el ganado y los animales de compañía también pueden infectarse con estos patógenos y transmitirles después a las personas”, puntualizan las investigadoras.

En el estudio, el equipo de investigación señala que cuanto mayor se haga la población de jabalíes, si esta supone un reservorio importante de patógenos habrá más riesgo para la salud pública. Por ello, las investigadoras remarcan que “hay que poner especial énfasis en el enfoque de Una Sola Salud (One Health) y estudiar más a fondo el papel de los animales salvajes en la epidemiología de patógenos zoonóticos, es decir, los que se pueden transmitir de animales a personas, para aplicarlo a las medidas de gestión”.

(diarioveterinario.com)
 



El Tren del Ciment es posa en marxa




 
◙  El ferrocarril turístic de l’Alt Llobregat, gestionat per Ferrocarrils, estarà operatiu des del dissabte 9 d’abril fins al diumenge 6 de novembre.
◙  L’experiència del Tren del Ciment es complementa amb altres actius de l’oferta turística de l’Alt Berguedà: les visites als Jardins Artigas dissenyats per Gaudí i al Museu del Ciment, a través d’un bitllet combinat.
◙  Aquesta serà la primera temporada en què les persones usuàries podran fer servir el nou aparcament de la Pobla de Lillet i no haver de creuar la carretera.

Tren del Ciment, gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), engega la seva divuitena temporada turística aquest dissabte, 9 d’abril, i està previst que circuli fins al diumenge 6 de novembre. Com a novetats de la temporada, destaca el nou aparcament de 75 places de vehicles i dues places d’autobús situat a l’estació de La Pobla de Lillet que per primera temporada podran fer servir les persones usuàries, accedint a l’estació de La Pobla de Lillet sense haver de creuar la carretera B-402, on hi havia l’antic espai d’aparcament.

En matèria de digitalització, la nova temporada arrenca amb dues actuacions principals. En primer lloc, el Tren del Ciment estrena espai al web Turistren.cat, portal integrador de l’oferta de trens i transports turístics de Ferrocarrils. Al nou web s’hi pot consultar informació d’interès sobre l’explotació turística i els atractius turístics del seu entorn així com comprar bitllets simples i combinats. La segona novetat té a veure amb la connectivitat a Internet, doncs enguany s’ofereix per primera vegada a les persones usuàries el servei de connexió wifi de manera gratuïta als cotxes i estacions del Tren del Ciment.

 
Símbol de la història ferroviària de Catalunya

Situat en un entorn natural excepcional com és la comarca del Berguedà, a les portes del Parc Natural del Cadí – Moixeró, és considerat un dels trens turístics més representatius de la història ferroviària de Catalunya. Realitza la ruta que en el passat unia la fàbrica de ciment Asland a Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà, des d’on partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. Recorre un traçat de 3,5 quilòmetres en aproximadament 20 minuts amb una locomotora dièsel de quatre cotxes amb capacitat per a 25 viatgers cadascun.

El tren s’atura a quatre estacions: La Pobla de Lillet, La Pobla Centre, als Jardins Artigas i al Museu del Ciment i els visitants poden triar des de quina d’aquestes estacions iniciar el seu viatge. En aquest sentit, la proposta comercial del Tren del Ciment està estretament lligada a dos dels més importants atractius turístics de l’Alt Berguedà: els Jardins Artigas dissenyats per Gaudí i el Museu del Ciment, integrat a la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya. Gràcies a la comercialització del bitllet combinat “L’experiència completa”, els passatgers poden gaudir del viatge en el tren turístic i fer la visita a aquests dos equipaments que completen l’experiència d’un viatge històric. Per acabar d’arrodonir l’oferta, també és possible visitar l’exposició “Trens Històrics”, una mostra de material mòbil d’època utilitzat a la línia ferroviària de la vall del Llobregat, situada a l’antiga estació de ferrocarril de La Pobla de Lillet.

Més informació a: turistren.cat/trens/tren-del-ciment/ 


El Departament d'Empresa i Treball
aprova el calendari de festes laborals
per a l'any 2023


El Departament d’Empresa i Treball ha aprovat el calendari de festes laborals per a l’any vinent a tot el país.
L’aprovació s’ha fet després que els agents socials i econòmics, en el marc del Consell de Relacions Laborals, tinguessin coneixement de la proposta de calendari.

6 de gener (Reis), divendres.
7 d’abril (Divendres Sant), divendres.
10 d’abril (Dilluns de Pasqua Florida), dilluns.
1 de maig (Festa del Treball), dilluns.
24 de juny (Sant Joan), dissabte.
15 d’agost (l'Assumpció), dimarts.
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya), dilluns.
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), dijous.
1 de novembre (Tots Sants), dimecres.
6 de desembre (Dia de la Constitució), dimecres.
8 de desembre (La Immaculada), divendres.
25 de desembre (Nadal), dilluns.
26 de desembre (Sant Esteve), dimarts.

El ple ha aprovat per unanimitat que els dos dies festius locals a Cerdanyola al 2023 siguin el 8 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i el 13 de novembre (Festa tardor de Sant Martí).



El Consultori local Fontetes torna a funcionar per a malalts crònics



 
Ëls dimecres de 9 a 13 hores, a partir del dia 23 de març; el Concultori de les Fontetes tornarà a atendre pacients crònics, que seran atesos amb cita prèvia. Va ser el març del 2020 quan a causa de la pandèmia va ser tancat fins a finals del 2021 per prestar atenció comunitària.

El Consultori Local de Fontetes disposarà de professionals d'infermeria i atenció a la ciutadania per fer el seguiment (en principi els dimecres) dels gairebé 70 pacients amb patologia crònica que té assignats. A banda de realitzar els controls pertinents, també s'ocuparan d'administrar cures i injectables i fer tasques d'educació sanitària.

El Centre dAtenció Primària (CAP) Canaletes mantindrà latenció programada i espontània per part dels professionals de medicina de família. Aquests professionals també realitzaran latenció domiciliària (a una trentena de pacients amb necessitats especials) i donaran suport a la infermeria del Consultori Local.
El Consultori Local de Fontetes, en els darrers mesos ha estat punt de vacunació contra la COVID-19, ajustant-se a les necessitats de la campanya a cada moment. Actualment, combina la vacunació d'adults (de dilluns a divendres) amb la vacunació pediàtrica (llunes, divendres, dissabte i diumenge). En aquest període la població de Fontetes ha estat atesa pel mateix Equip d'Atenció Primària a les instal·lacions del CAP Canaletes.

Vies de contacte


El telèfon d'atenció per als pacients assignats al Consultori Local de Fontetes és el 93 591 07 40. Per programació  de  visites hi  ha  disponible  el  telèfon
93 728 44 44 i el web citasalut.gencat.cat. També es poden realitzar tràmits administratius i resoldre problemes i dubtes de salut trucant al 061 Salut Respon,
 Quan podrem veure pels carrers de Cerdanyola aquesta indicació tal com han adoptat les autoritats municipals de Sabadell. Conviure
 amb  les bicicletes per les nostres voreres ja resulta insuportable. Que l'Ajuntament faci alguna cosa. ¡Ja està bé tanta deixadesa.!      



L'exposició col·lectiva "Signes i escriptures" comença la seva itinerància a Vilanova i la Geltrú i finalitza a Cerdanyola del Vallès


 
La mostra forma part del programa d’exposicions itinerants d’arts visuals impulsat pel Departament de Cultura i està produïda per la Fundació Suñol
Inclou obres d’artistes de reconeguda trajectòria com Antoni Tàpies, Robert Llimós, Joana Cera, Fina Miralles, Carlos Pazos o Carmen Calvo

L’exposició itinerant “Signes i escriptures”, produïda per la Fundació Suñol, s'ha inaugurat al Centre d’art contemporani La Sala, de Vilanova i la Geltrú, on es podrà veure fins al 15 de maig. La mostra forma part del programa d’exposicions itinerants d’arts visuals impulsat pel Departament de Cultura i itinerarà a Caldes d'Estrac, Vilafranca del Penedès, Santa Perpètua de Mogoda i Martorell.

La proposta de la Fundació Suñol pretén emfatitzar el paper del signe i l'escriptura en les arts plàstiques de la segona meitat del segle XX, tot traçant un recorregut descriptiu d'aquestes aplicacions simbòliques a través d'una selecció d'obres de la Col·lecció Suñol Soler.

La finalitat de l'exposició és posar de manifest el paper del signe i l'escriptura en l'art del segle XX, un moment en què l’estudi del llenguatge permeabilitza tots els camps del coneixement. L'exposició dibuixa un recorregut que evoluciona del signe més indesxifrable a l'escriptura més llegible. En les obres seleccionades, el missatge es presenta de vegades explícit, d'altres suggerit, alguns cops amb referències textuals o gràfiques, però sempre a través d'elements iconogràfics que reflecteixen la interacció de cada artista amb cada espectador, a través de llenguatges visuals que fan servir el signe, la lletra, l'alfabet, la paraula o l'escriptura com a part de la seva formulació estètica.

Totes les obres de l’exposició formen part de la Col·lecció Suñol Soler i han estat realitzades entre el 1972 i l’actualitat. La quarantena de peces escollides il·lustren l’ús recorrent del signe i l’escriptura en la pintura, el collage o el tapís, així com en els textos explícits com una necessitat de comunicació per part de l’artista.

Entre el conjunt d’obres exposades hi ha peces dels artistes Antoni Tàpies, Robert Llimós, Joan Rabascall, Evru/Zush, Joana Cera, José Luis Alexanco, Sergi Aguilar, Eduardo Chillida, Miguel Salinas, Manuel Millares, Antoni Socías, Carmen Calvo, Darío Villalba, Jordi Tolosa, Fina Miralles, Jordi Sabaté, Ramon Parramon, José Manuel Broto, Jordi Teixidor, Alighiero Boetti, Miralda, Lawrence Weiner, Federico Guzmán i Carlos Pazos. Obres com les de Robert Llimós, Antoni Tàpies, Fina Miralles, Carmen Calvo o Evru/Zush proposen una determinada visió del procés de creació i la manifestació d’un llenguatge inèdit i únic, al costat d’artistes com Ignasi Aballí, Carmen Calvo, Darío Villalba, Carlos Pazos o Joan Rabascall, que mostren en diferents obres unes narracions més explícites.
A l’espai La Sala de Vilanova i la Geltrú es desplegarà l’activitat educativa “L’espai mental no és així” adreçada als alumnes de primària, secundària i batxillerat. Posteriorment “Signes i escriptures” itinerarà a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, la Sala Trinitaris Vilafranca del Penedès, La Granja Espai cultural de Santa Perpètua de Mogoda i al Muxart. Espai d’art i creació contemporanis de Martorell.

Programa d’exposicions itinerants d’arts visuals 2021-2022

L’exposició “Signes i escriptures”, juntament amb “Dimonis” produïda per cabosanroque i “L’altre ubic” produïda pel Festival Panoràmic forma part del programa d’exposicions itinerants d’arts visuals 2021-2022.

“Signes i escriptures”

Centre d’Art Contemporani. La Sala. Vilanova i la Geltrú. Del 11 març al 15
   maig 2022
Fundació Palau. Caldes d’Estrac. Del 28 maig al 18 setembre 2022
Sala Trinitaris de Vilafranca del Penedès. Del 28 d’octubre al 18 de desembre
La Granja Espai cultural. Santa Perpètua de Mogoda. Del 20 gener a finals
   març 2023
Muxart. Espai d’art i creació contemporanis. Martorell. Del 21 abril al 25 juny
  2023


“L'altre ubic”

Espai Moritz. Cornellà. Del 16 de setembre fins al 28 d’octubre de 2021
Centre d’Art de Tarragona. Del 5 de novembre fins al 9 de gener de 2022
Muxart. Espai d’art i creació. Martorell. Del 27 gener a l'1 de maig de 2022
Centre Cultural El Casino. Manresa. Del 13 de maig al 10 juliol de 2022
Can Manyé. espai d’art i creació. Alella. Gener- març de 2023
Centre Cultural La Mercè. Del 15 març al 28 abril 2023
Museu de Granollers. Del 19 d’octubre al 16 de novembre de 2023

“Dimonis”

Església de la Pietat de Vic. Del 10 de novembre de 2021 fins al 9 de gener
  de 2022
Can Manyé. espai d’art i creació. Alella. Del 4 març a l’1 de maig 2022
Museu de Granollers. Del 2 de juny fins a l'11 de setembre de 2022
Centre d’Art de Tarragona. Del 23 setembre fins al 30 d’octubre de 2022
Museu d’Art de Cerdanyola. Principis de novembre fins a finals desembre
  de 2022



Collserola esdevé un laboratori participatiu per adaptar els boscos
als reptes climàtics


 
El Parc Natural de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és un dels cinc escenaris escollits de Catalunya per portar a terme una prova pilot de projectes forestals operatius que identifiquen, amb participació de tots els actors implicats, les actuacions de gestió forestal més efectives de cara a la mitigació i adaptació del canvi climàtic per aquell territori concret. A més, posen en valor els beneficis d’aquesta gestió, mitjançant el nou mercat voluntari de crèdits climàtics, que permet a empreses i entitats participar del projecte en el marc de la seva responsabilitat social.

Les intervencions forestals es portaran a terme a cinc finques del Parc:

 •  Dues finques de titularitat pública: Can Montmany (EMD Valldoreix i Ajuntament de Sant Cugat), i Can Ferriol (Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat) amb gestió del bosc adscrita al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. En el cas de Can Ferriol, la gestió està cedida a la cooperativa La Rural de Collserola.
 •  Tres finques de titularitat privada, als termes municipals de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès: Can Cussó, Can Ferrer i Bosc Gran de Can Major, les tres amb Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal vigent.
En la proposta de finques s’han tingut present diferents elements. Algunes són punts estratègics de gestió per prevenir els incendis forestals i d’altres són finques amb iniciatives agràries, de pastura o de gestió forestal actives, per garantir la continuïtat de l’actuació. En aquesta primera fase es preveu actuar sobre 40 hectàrees.

Les primeres actuacions es faran al llarg del mes de febrer en 14 hectàrees de les finques de Can Montmany (10,2 ha) i Can Ferrer (3,8 ha) i consisteixen en les següents tasques específiques:

 •  Retirada parcial i selectiva d’arbres i sotabosc per disminuir la biomassa, especialment aquella fàcilment inflamable.
 •  Eliminació de competència als arbres més vitals per tal d’accelerar l’adaptació del bosc a condicions de sequera recurrent i millorar-ne la resistència i capacitat de resposta en cas d’incendi.
 •  Conservació dels elements clau per a la biodiversitat (arbres grans i amb microhàbitats, fusta morta de grans dimensions, claps de matollar …) i generació de nous elements (soques altes, petites obertures per a l’entrada d’espècies florícoles, …) .
Amb aquesta intervenció, durant els pròxims 15 anys, s’espera una millora del balanç de CO2 del bosc, una optimització del consum d’aigua per part de l’arbrat, al mantenir menys arbres però més grans i vitals, i una millora de la seva capacitat d’acollir biodiversitat. A més a més, en cas d’incendi, s’evitaria l’emissió de més de 7.000 tones de CO2 a l’atmosfera. Aquestes millores s’han quantificat mitjançant una metodologia elaborada al mateix projecte CLIMARK amb la col·laboració de diversos experts d’institucions i centres de recerca de Catalunya.

La Cooperativa Forest4 i l’empresa Boscat-Fusta, de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals, executaran aquestes intervencions
forestals que aniran acompanyades, a més a més, d’accions de sensibilització.

Gràcies a la col·laboració de diferents associacions i entitats públiques i privades com l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, l’EMD de Valldoreix, l’associació La Rural de Collserola, les empreses executores, el Consorci del Parc Natural de Collserola i diverses entitats i empreses finançadores, serà possible desenvolupar les intervencions.

El projecte LIFE CLIMARK: context i antecedents

En 25 anys, la biomassa forestal a Catalunya ha augmentat un 73% i els boscos són avui un 24% més densos ara que l’any 1990. Com a conseqüència del canvi global, la salut dels boscos ha disminuït, ha augmentat el risc d’incendis i ha afectat la provisió de serveis bàsics com l’aigua, amb una reducció de fins al 30% del cabal dels rius en 25 anys. Alhora, la biodiversitat també s’ha vist afectada per l’expansió del bosc, especialment la aquella que es troba vinculada a matollars i espais oberts.

En aquest escenari, la gestió forestal multifuncional desenvolupada pel projecte LIFE CLIMARK és clau alhora de contribuir en la mitigació del canvi climàtic i sobretot per a l’adaptació dels nostres paisatges a les noves situacions climàtiques. Més enllà de l’obtenció de productes de fusta i suro, gestionar un bosc pot ser necessari per prevenir incendis catastròfics o per augmentar la resistència de les masses forestals a períodes de sequera més llargs i pertorbacions més freqüents.

Amb l’objectiu de promoure una gestió forestal per a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic, l’any 2017 s’inicia el projecte LIFE CLIMARK, coordinat pel Centre de la Propietat Forestal (CPF) i amb participació de la Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i tres centres de recerca forestal: el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida i l’italià CNR-ISAFOM.

La primera fase del projecte ha servit per definir els Projectes forestals per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic (PROMACC), projectes operatius promoguts des del territori, on s’identifiquen actuacions forestals que aporten beneficis en relació a la mitigació o adaptació al canvi climàtic, per a un paisatge concret. També s’ha elaborat una metodologia, consensuada amb experts, per poder quantificar aquests beneficis. El finançament d’aquests PROMACC es vol vehicular mitjançat un mercat voluntari de crèdits climàtics, on entitats i empreses poden finançar les actuacions en el marc de la seva responsabilitat social corporativa. Els crèdits climàtics van més enllà dels habituals crèdits de carboni, ja que inclouen, també, l’impacte de la gestió sobre el balanç d’aigua i la conservació de la biodiversitat.

Aquesta segona fase consisteix en la posada en marxa de cinc proves pilot que serviran per avaluar cadascuna de les fases d’implantació del futur mercat de crèdits climàtics, de cara a la seva eventual posada en marxa a finals del 2022.



Les comunitats locals de tot el món alerten de la desaparició de plantes silvestres comestibles



 
Així ho demostra un estudi realitzat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza els canvis socioambientals que afecten aquestes espècies vegetals essencials a les dietes diverses i els sistemes alimentaris resilients. 

A tot el planeta, al voltant de 7.000 espècies de plantes silvestres i 2.000 espècies de fongs silvestres s'utilitzen com a aliment, proporcionant una font alimentària diversa, saludable i nutritiva per a les comunitats locals. Si bé el subministrament d'energia de les plantes silvestres comestibles i els fongs sol ser baix, són fonts importants de micronutrients i poden tenir una àmplia gamma d’efectes positius per a la salut. A més, les plantes silvestres comestibles i els fongs són importants reservoris genètics per al cultiu i la reproducció i, en molts casos, són importants per a les cultures alimentàries locals. 

Tot i aquesta importància, hi ha poca informació consolidada disponible a nivell local sobre com els canvis socioambientals impacten en les plantes silvestres comestibles i els fongs. Per tant, aquesta revisió sistemàtica, realitzada sota la direcció de Christoph Schunko de BOKU (Viena, Àustria) i de Xiaoyue Li i Victoria Reyes-García de l'ICTA-UAB, va tenir com a objectiu cobrir aquesta bretxa. Per això, l’equip investigador va tenir en compte les percepcions de les comunitats locals, donat que molts dels seus membres observen i descriuen amb precisió els canvis socioambientals en curs en els entorns amb què interactuen. 

L'estudi, realitzat en el marc del projecte LICCI (“Indicadors locals dels impactes del canvi climàtic”), va trobar que les comunitats locals perceben que les plantes silvestres comestibles i els fongs estan subjectes a nombrosos canvis socioambientals, que inclouen canvis a la seva distribució, sabors, productivitat, qualitat i temps de fructificació. Tot i això, la percepció més estesa (en el 92% dels casos) és que els comestibles silvestres estan disminuint en abundància. “Trobem que això passa en tots els tipus de plantes i totes les zones climàtiques, majoritàriament fruites i verdures”, explica Victoria Reyes-García, líder del projecte LICCI. 

"Aquests resultats ressalten clarament que les comunitats locals de tot el món estan preocupades per la disminució de l'abundància de plantes i fongs silvestres comestibles, que en molts casos són essencials per a la nutrició i la seguretat alimentària", diu Christoph Schunko, autor principal de l'estudi. “Els comestibles silvestres sovint no es tenen en compte prou en la investigació i les polítiques, però els nostres resultats mostren que prendre seriosament els canvis percebuts a les comunitats locals pot ser important per contrarestar els
desenvolupaments adversos en una etapa primerenca”, afegeix. 
Els causants principals de la disminució de l'abundància són el canvi d'ús de la terra -provocat pel desenvolupament de l'agricultura, la silvicultura i la infraestructura-, la sobreexplotació, la contaminació i el canvi climàtic. Tot i això, és important tenir en compte que la importància de les diverses causes varia segons els continents i les zones climàtiques. Per exemple, es va percebre que el canvi climàtic impactava negativament amb més freqüència a l'abundància de plantes silvestres i fongs comestibles a Amèrica del Nord i del Sud que a altres continents, la sobreexplotació és més problemàtica en zones de clima sec, mentre que la intensificació agrícola i les plagues són més prominents a zones de clima tropical. 

“Desenvolupar estratègies per contrarestar la disminució de l'abundància d'aquestes plantes i fongs ha de basar-se, per tant, en contextos geogràfics i socioculturals locals, així com considerar les múltiples causes que incideixen simultàniament i incloure les veus de les comunitats locals, si es vol que tinguin èxit”, conclou Schunko. 

Un altre estudi recent del grup de recerca del LICCI mostra que els coneixements sobre les plantes silvestres comestibles es distribueixen de manera diferencial segons el gènere i les etapes de la vida (adults/nens). L'estudi, realitzat per Vincent Porcher a les terres altes del sud de Madagascar i publicat a la revista PLOS ONE, mostra que determinats conjunts de coneixements sobre les plantes silvestres comestibles s'adquireixen durant l'edat adulta, mentre que altres conjunts de coneixements s'adquireixen molt aviat, el que converteix els nens en posseïdors fiables de coneixements.

"Els infants tenen coneixements amplis i identifiquen espècies diferents a les dels adults. Els infants coneixen un nombre inesperadament alt de plantes silvestres comestibles, cosa que desafia la nostra comprensió de la distribució del coneixement a les societats a petita escala", afirma Porcher, que afegeix que els nens citen amb més freqüència espècies introduïdes, mentre que les persones adultes citen més espècies endèmiques, cosa que podria ser un indicador del canvi mediambiental. Per això, subratllen la importància que els estudis futurs tinguin en compte els nens a l'hora d'explorar els coneixements ecològics locals. 

“Hem ignorat durant massa temps els coneixements de les dones i els nens, però per respondre als problemes climàtics, mediambientals i bioculturals és essencial tenir una visió representativa dels coneixements tradicionals”, conclou Porcher. 

(uab.cat)


Restabliment de l'aspecte original
dels jardins de Can Llopis



 
 
  
El procés de recuperació del jardí de la Torre Can Llopis al carrer de Sant Ramon comença a mostrar els seus fruits. Durant el darrer mes s’han estat realitzat els treballs necessaris per adequar el jardí posant en valor les espècies autòctones i exòtiques i ha permès recuperar l’estructura original del jardi reconstruint parterres que s’havien perdut i donant protagonisme als dos
exemplars de cedres i del roure centenari i a la mateixa casa.

Properament el jardí podrà acollir activitats obertes a tota la ciutadania



Noves oficines d'Atenció Ciutadana



 
A partir del dilluns 24 de gener l’Oficina d’Atenció Ciutadana disposarà de dos nous punts d’atenció, un al Parc Esportiu Municipal Guiera (avinguda Guiera, 6) i un altre a la Masia Serraparera (avinguda Roma, s/n).

Les dues noves oficines atendran amb cita prèvia i el seu horari serà de dilluns a divendres de 8:30h a 14:30h.

En aquestes dues oficines es podran realitzar els mateixos tràmits que a l’OAC ubicada a l’Ajuntament.
El mateix dilluns 24, l’Oficina d’Atenció Ciutadana oferirà el nou servei de videoatenció ampliant així els canals de comunicació amb la ciutadania. El servei funcionarà amb cita prèvia a través del web municipal i servirà per oferir ajuda a les persones que la necessitin per dur a terme qualsevol tràmit de forma telemàtica a través de la Seu Electrònica de l’Ajuntament.

Per utilitzar el servei de videoatencions, no serà necessari instal·lar cap programari per part de les persones usuàries als seus ordinadors, o si es fa amb mòbil/tauleta només cal una APP

Parc Esportiu Municipal Guiera 

 Masia Serraparera




La Comissió per a l'Erradicació
de l'Amiant a Catalunya reprèn
la seva activitat



 
 L’organisme, creat per abordar des d’una perspectiva transversal i de país eliminació total d’aquest material nociu a Catalunya, ha adaptat la seva    composició a la nova organització de departaments de la Generalitat

La Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya ha celebrat avui la primera reunió de l’actual legislatura i ha reprès d’aquesta manera la seva activitat. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha presidit la sessió telemàtica que ha servit per avaluar la situació actual, posar sobre la taula properes actuacions i fixar futurs objectius.

La Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya es va crear l’any 2019 per abordar, des d’una perspectiva transversal i de país, l’eliminació total d’aquest material nociu a Catalunya el 2032, l’any límit marcat per la Unió Europea. Abans, el 2028, s’hauran d’haver netejat aquells edificis o infraestructures de caràcter públic, com ara hospitals o centres escolars. Així mateix, la Comissió continua treballant en l’elaboració del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, que inclou

mesures com la redacció d’un avantprojecte de llei o la creació d’un cens de materials i productes que contenen amiant.

Aquesta legislatura, l’organisme ha adaptat la seva composició a la nova organització de departaments de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, ara està presidida pel secretari de Govern, Xavier Bernadí, mentre que la vicepresidència primera l’ocupa el secretari general del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i, la vicepresidència segona. la secretària general del Departament de Salut, Meritxell Masó.

A més, la comissió està formada per vuit vocalies. Sis en representació dels departaments de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori; Empresa i Treball; Economia i Hisenda; Igualtat i Feminismes; Educació; i Drets Socials. Les dues vocalies restants les ocupen representants de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, i de la Federació de Municipis de Catalunya.

(govern.cat)   17 des





Calendari laboral 2022



 
Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2022 les següents:

  1 de gener (Cap d’any), dissabte.
  6 de gener (Reis), dijous.
15 d’abril (Divendres Sant), divendres.
18 d’abril (dilluns de Pasqua Florida), dilluns.
  6 de juny (Dilluns de Pasqua Granada), dilluns.
24 de juny (Sant Joan), divendres.
15 d’agost (l'Assumpció), dilluns.
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), dimecres.
  1 de novembre (Tots Sants), dimarts.
  6 de desembre (Dia de la Constitució), dimarts.
  8 de desembre (La Immaculada), dijous.
26 de desembre (Sant Esteve), dilluns.

L’any 2022 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran proposar afegir-hi dues festes locals, retribuïdes i no recuperables.

El primer cap de setmana llarg, per Reis

El primer pont del 2022 podria ser després de Reis, que cau en dijous. En canvi, l'1 de gener és dissabte, de manera que no convida a començar l'any
La Setmana Santa caurà  del 15 al 18 d'abril.

El dilluns de Pasqua Granada, o Segona Pasqua, que se celebrarà el 6 de juny, és el següent festiu. La Generalitat l'ha establert per compensar la pèrdua del festiu per la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de Setembre, que cau en diumenge.

També al juny hi ha la festa de Sant Joan, el 24 de juny, que caurà en divendres. A l'estiu també serà festiu el dilluns 15 d'agost, la Mare de Déu d'Agost.

A la tardor hi haurà quatre festius: el dimecres 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya); el dimarts 1 de novembre, per Tots Sants, que convida a un pont de quatre dies; i les festivitats de la Constitució i la Immaculada, els dies 6 i 8 de desembre, que cauen en dimarts i dijous i podrien permetre a qui li sigui possible estirar els dies festius.

Al desembre encara quedarà un altre cap de setmana llarg, perquè Sant Esteve, el dia 26, cau en dilluns.





Ordenança municipal sobre la circulació

de bicicletes, vehicles mobilitat personal,
cicles de més de dues rodes


 
......"L’elevada velocitat dels vehicles motoritzats incrementa la gravetat dels accidents (risc demostrat) i és una barrera per a la utilització dels modes més vulnerables (percepció de risc). Els conceptes de “ciutats habitables” i “carrers complets” aposten per un canvi de model en què la relació de la mobilitat amb el territori i l’espai públic tingui en compte les opcions de mobilitat dels usuaris més vulnerables, que són a la vegada les més sostenibles.

Està demostrat que en condicions de moderació de les velocitats, la bicicleta, VMP i cicles de més de dues rodes poden compartir la calçada amb els vehicles motoritzats. Per tant, les vies amb limitació de la velocitat de 30 km/h o menys són pedalables d’entrada, sempre que no hi hagi altres obstacles per a l’ús dels vehicles no motoritzats..

◙ 
 Prioritat dels vianants. La prioritat dels vianants ha d’estar per sobre de la resta d’usuaris de l’espai públic, inclosa la bicicleta. Aquesta prioritat juga un paper especialment important en decisions tècniques i normatives relatives a l’ús per part de la bicicleta dels espais reservats per vianants. Així, cal evitar utilitzar l’espai dels vianants i fer servir el dels vehicles motoritzats sempre que es pugui, ja que cal prioritzar aquells en front d’aquests.
Aquesta idea resumeix el canvi de filosofia que està vivint la gestió de la mobilitat. Les prioritats de la mobilitat de les ciutats ja no són que es pugui utilitzar el cotxe a tot arreu i per a tot com fins ara, sinó que la prioritat és que la mobilitat sigui el més sostenible i saludable possible que perquè el transport motoritzat està contribuint en gran mesura a problemes severs de contaminació, soroll, consum d’espai per part dels vehicles motoritzats, etc.

Desterrem, per tant, el concepte de prioritat invertida, ja que sorgí com a contraposició a la prioritat generalitzada dels vehicles motoritzats a les ciutats.

El vianant haurà de tenir sempre la prioritat, tant en espais de convivència com en les múltiples situacions de trobada entre els diversos usuaris, i caldrà fomentar el civisme de tots, si cal, amb campanyes de pedagogia viària dirigides a tots els usuaris i orientades de forma positiva
.....................

    
Clica aquí per consultar.la sencera



Comença la dignificació
de les entrades a ciutat


 

 Rotonda entre l’avinguda de Canaletes i la ronda de Cerdanyola, donant la benvinguda a tothom qui accedeix per aquesta entrada
Des del govern municipal, un dels projectes prioritaris és millorar la imatge de la ciutat en general i en particular els seus accessos.

Una de les inciatives per aconseguir-ho ha estat la instal·lació d’una estructura tipus rètol formada per una base de formigó de corten sobre la que s’han instal·lat unes grans lletres d’hacer galvanitzat amb el nom de la ciutat "Cerdanyola del Vallès’"

La seva instal·lació es completarà amb la instal·lació de la il·luminació de les lletres, la plantació d’un parterre de flors i la reforma i ampliació de la instal·lació de reg automàtic

El projecte de dignificació dels accessos a la ciutat tindrà continuïtat amb la instal·lació de lletres iguals o similars a d’altres rotondes. Està previst, en un futur, dignificar l’entrada des de la UAB, des del parc de l’Alba i també des de l’accés nord.


HORARI DE CORREUS


 
-Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91 37 57
Dilluns a divendres:  08:30 a 20:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius  TANCAT

Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:

Dilluns a divendres:  08:30 a 14:30 hores
Dissabtes:                 09:30 a 13:30 hores


HORARI  CEMENTIRI

 

 
HORARI D'AGOST

De dilluns a divendres de 8.00 a 14.00 h
Dissabtes i diumenges de 9.00 a 14.00 h

SERVEIS ESPECIALS DIA DE TOTS ELS SANTS (1 DE NOVEMBRE) DEL 2020

S'amplia l'horari de visites els dies següents:

24 i 25 d'octubre, de 8.30 ha 19.00 h (dissabte i diumenge, dies anteriors a T.S.)
26, 27, 28, 29 i 30 d'octubre, de 8.30 ha 12.30 hi de 14.00 ha 17.00 h (dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres, dies anteriors a T.S.)
31 d'octubre i 1 de novembre, de 8.30h fins a les 19.00h (dissabte i diumenge (festiu)
2 de novembre, de 8.30 ha 12.30 hi de 14.00 ha 17.00 h
HORARIS

Dilluns, dijous, divendres i dissabte :
De de 8:30h a 12:30 i de 14:00 17:00 hores

Dimarts :
De 8:30h a 13:30 h. hores


Diumenges i festius:
De 10:00 a 14:00 hores.

Dimarts tarda i Dimecres:
El cementiri romandrà tancat  .

-Carrer dels Boters, 18      


TRANSPORT LOCAL


 



     Línies i horaris 



Nou cartipàs del govern municipal



 
 
 
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha portat alguns canvis en el cartipàs municipal

Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric.

Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors, David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra. Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez. També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible.

Les tinences d’alcaldia queden de la següent forma:

Primera Tinent d’Alcaldia - Pepi Rivera
Segon Tinent d’Alcaldia - David González
Tercer Tinent d’Alcaldia - Javier Sánchez
Quarta Tinent d’Alcaldia - Carme Arché
Cinquena Tinent d’Alcaldia - Glòria Urbano
Sisena Tinent d’Alcaldia – Eulàlia Mimó

El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda de la següent forma:

Àrea d’Alcaldia i Presidència

◘ L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció de la Ciutat
◘ David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del Coneixement,
   Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, Joventut i Infància
◘ Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis Jurídics
◘ Carme Arché, és responsable de Gent Gran
◘ Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+

Àrea de Cohesió Social i Ciutadania

Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge
David González, s’encarrega d’Educació i Joventut
Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat, Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública.
Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric
Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments Socials

Àrea de Territori i Sostenibilitat

Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de Proximitat

Àrea d’Economia i Serveis Generals

Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria
Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i Ocupació
Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat Accessible
David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes d’Informació
Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans 




SALILLAS.NET  ÉS UNA WEB PERSONAL QUE NO TÉ CAP SUPORT  COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO  CONTÉ RES DE PUBLICITAT  I  LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES

a.salillas@gmail.com 
 
 
 
 
 
 
 
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba.  
 
                FOTOGRAFIES DE                    CERDANYOLA DEL
            PASSAT SEGLE

 

Passejant  pels carrers de Cerdanyola  al llarg del segle XX

 
 

Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola
 anys 1943-1945-1946-1947


 

Regidors de 1799 -2019

 

El comerç local des d'inicis del segle XX
 

 

Agenda Política


Junta de Govern
Carlos Cordón Núñez - Alcalde
Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia
David González Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia
Javier Sánchez Miras - 3è. Tinent d'Alcaldia
Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia
Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia
Oscar Pons - Regidor delegat

 


Properes activitats
 
 

 


AGOST



Diumenge dia 14 de 10.30 a 14.30 h. : Cerdanyola, terra d'ibers
Cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una visita guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de la tribu dels laietans, en la que es poden veure, distribuïts en set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola.
La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per restes arqueològiques del poblat i els tres edificis ibèrics reconstruïts.
Activitat recomanada per a majors de 10 anys.
Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a l’exposició permanent amb l’entrada
Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (carrer de València, 19)


Dilluns 22 d'agost de 17 a 21 h. : Vine a donar sang
Nova jornada de donació de sang a la Plaça Abar OlibaCerdanyola
Cal recordar que s’ha de reservar cita prèvia des del web http://donarsang.gencat.cat o a través del telèfon d’atenció al donant 93 557 35 66


Dilluns 29 d'agost de 17 a 21 h. : Vine a donar sang
Nova jornada de donació de sang a la Plaça Abar OlibaCerdanyola
Cal recordar que s’ha de reservar cita prèvia des del web http://donarsang.gencat.cat o a través del telèfon d’atenció al donant 93 557 35 66




SETEMBRE

1-2-3-4 de setembre : Festa Major Bellaterra 2022


Divendres dia 2 de setembre, a les 19:30 h. : Exposicio "Entre Verds" al B'Art de l'Ateneu
L'Associació d'Artistes Plàstics presenta una nova exposició al B'Art de l'Ateneu. Durant el mes de setembre es podrà gaudir de la mostra Entre Verds amb dibuixos originals d'Enric Ribas.
La recaptació que es faci de la venda de les obres anirà destinada a l'ONG Open Arms
La inauguració tindrà lloc el divendres 2 de setembre, a les 19:30 h
L'exposició romandrà oberta de l'1 al 29 de setembre
Organitza: Associació Artistes Plàstics Cerdanyola


OCTUBRE


Celebrant l'Any Gabriel Ferrater

Dimecres 5 octubre a les18:30 h. : RECITAL ." Els cossos i el temps" (planeta Ferrater}
Al Museu d'Art de Cerdanyola (MAC)
A càrrec de Lluis Antón Baulenas i Gemma Deusedas, veus
Un espectacle poèticomusical molt divulgatiu que conté tot de poemes de Ferrater, evidentment. però també assaigs i textos diversos. Una aproximació biogràfica i artistica a la vida l'obra de Gabriel Ferrater (1922-1972) amb la idea d'oferir una visió més global de l'autor, més enllà del poeta. Tot passat per la tria el sedàs dramaturgic de Lluis-Anton Baulenas.


 


Activitats estables
Algunes activitats poden estar suspeses a causa de l'Covid-19
 
 
Cada primer diumenge de mes el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura Ibèrica

Cerdanyola, terra d'Ibers

2n diumenge de mes a les 12 hores
Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Sant Iscle, una parròquia medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat

Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 

Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada.

1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h.
Activitats a Can Catà.
Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu:
- Fem el camí de la font nova!
- Anem cap a la font vella!
Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults
3 €, nens 2 €


Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges.  Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h.

La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros

 

Activitats al Museu d'Art (MAC)



Cada primer diumenge de mes¨. Portes obertes al MAC. Accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
 

Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada.
Horari museu:

Dimarts a dissabte de 17 a 20 h
Diumenges i festius d'11 a 14 h
Dilluns (inclosos festius) tancat
Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)



Agenda MAC
                           

Activitats al Poblat de Ca n'Oliver 
 




Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver
Horaris dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2022:
Feiners de dimecres a divendres: 17 a 20 h
Dissabtes: 11 a 14.30 i 16.30 a 20 h
Diumenges i festius: 10.30 a 14.30 h
Més info https://www.museucanoliver.cat/ca/visitans


Primer diumenge de mes

Ca n'Oliver, un poblat iber laietà
Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït.

Segon diumenge de mes a les 12 h.
Cerdanyola, terra d'ibers
Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys.
 
 
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19  Cerdanyola del Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa.

Visita guiada al Museu de Ca n’Oliver
Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada.

L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament:

Entrada general: 3 €
Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola).
Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola.
Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants)
Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones.

HORARIS

De l'1 d'octubre al 30 de març
Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h


De l'3 d'Abril al 30 de Setembre:
Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h

Tancat:
 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre

 
El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes arqueològics.
Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. 

 
 
Activitats al
 Parc del Turonet



Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc 

La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un públic familiar.

Calendari activitats
Diumenges d'11:30 a 13:30 h.

Activitat finalitzada

Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es desenvoluparan seguint les mesures corresponents de prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és necessària la inscripció prèvia a través del mail  mediambient@cerdanyola.cat, indicant el nom, telèfon i número de participants.

 
 

      EXPOSICIONS



Fins al 2 de setembre:Exposición documental - Activitat infantil "Àfrica a la Biblioteca Central"
Activitat infantil 'Àfrica a la Biblioteca Central'
Decorem Àfrica és el nom de la proposta de la Biblioteca adreçada als infants lectors. Es tracta de guarnir la sala de petits lectors inspirant-nos en el conte nigerià El sol, la lluna i l'aigua. La biblioteca proporcionarà als infants màscares, peixos, estrelles de mar, algues, tortugues i molts altres animals marins, que poden pintar de forma individual i en qualsevol moment al llarg de l’estiu. Decorem Àfrica es durà a terme del 4 de juliol al 2 de setembre.
A la planta 0 de la Biblioteca Central de Cerdanyola



Fins el dia 2 d'octubre.: "Exposició 'Domini"
Els Amics del MAC presenten “DOMINI”, una mostra de l'artista vallesana Francesca Riu Jacas, que segueix la línia de les anteriors, on l’art contemporani reflexiona sobre el món actual.
Domini és fruit del treball dels últims 4 anys, que gira entorn l’acció imperialista, investigant les causes i les conseqüències
de l’hegemonia d’un poble per sobre dels altres. Així doncs, en aquesta exposició trobaràs obres que reflexionen sobre els
motiu del domini, centrant-me especialment en el mode de producció capitalista i el seu afany acaparador, però també algunes
conseqüències devastadores, com ara les guerres i les crisis de refugiats.
Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)



En el centenari del naixement de Gabriel Ferrater
Dimecres 5 d’octubre a les 18:30 h. : RECITAL "Els cossos i el temps"
A càrrec de Lluís Anton Baulenas i Gemma Deusedas, veus
Un espectacle poeticomusical molt divulgatiu que conté tot de poemes de Ferrater, evidentment, però també assaigs i textos diversos. Una aproxi-mació biogràfica i artística a la vida i l’obra de Gabriel Ferrater (1922- 1972) amb la idea d’oferir una visió més global de l’autor, més enllà del poeta. Tot passat per la tria i el sedàs dramatúrgic de Lluís‑Anton Baulenas.
Al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC)


En el centenari del naixement de Gabriel Ferrater
Del 14 al 31 d’octubre : EXPOSICIÓ - Gabriel Ferrater i Soler
Una exposició pedagògica produïda per les Biblioteques Municipals de Reus concebuda per descobrir els aspectes essencials de
l’autor de manera dinàmica i experiencial.
A la Biblioteca Central de Cerdanyola


Del 26 d'octubre al 30 de desembre : Repensem l'N-150. Projecte RiConnect
La carretera de Barcelona N-150 i els barris del seu entorn, a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), van estar seleccionats per formar part de la xarxa RiConnect, que es troba dins del programa Urbact, programa Europeu que es centra a promoure projectes dins els criteris urbanístics de l’Agenda Urbana.
L’eix de la carretera de Barcelona al seu pas per Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Barberà es tracta d’una zona de teixits urbans que tot i estar molt pròxims físicament entre ells, estan molt desconnectats per grans infraestructures com són el tren, el riu i l’autopista.
Per dur endavant el projecte és necessària la participació de tot el territori: ciutadania, estaments polítics, associacions, tècnics de les administraci-ons implicades… L’objectiu és que el resultat del projecte de transforma-ció de les infraestructures que uneixen a Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Barberà doni resposta a les necessitats reals i globals del territori.   
Lloc a concretar


Activitats a l'ATENEU

 

Diumenge 23 d'octubre a les 19 h. : L'Orquestra de Cambra de Cerdanyola (OCC)
Ofereix el seu tradicional concert de Tardor 2022 a l'Ateneu de Cerdanyola
Carrer de la Indústria, 38-40 (Cerdanyola del Vallès)


Diumenge 18 desembre a les 19 h. : L'Orquestra de Cambra de Cerdanyola (OCC)
Ofereix el seu tradicional concert de Nadal 2022 a l'Ateneu de Cerdanyola
Carrer de la Indústria, 38-40 (Cerdanyola del Vallès)

 
https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu



  Cerdanyola, cultura, natura
i patrimoni




Activitats estables Tots els diumenges


Tercer diumenge de mes


Sant Iscle, una parròquia medieval -
Visita guiada a les 12 h.
Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes


Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els!



Activitats estables 

Tots els diumenges.

Can Coll, un mas al bosc
. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.30 a 14.30 h

Segon diumenge de mes
Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat

Tercer diumenge de mes
Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost tancat
 
 

Activitats a la Biblioteca Central

 
 
CAFÈ AMB LLETRES
 



 
EXPOSICIONS

Horaris :

Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h.
Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h.



CONTACONTES


 

Activitats del Parc Natural  Collserola
 
 
 
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)  

 



MAPA-GUIA DEL PARC



 


ITINERARIS


 
ESPECIAL ESTIU

 
DESCOBERTES EN FAMILIA

Una passejada als voltants del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc.
• Cal inscripciu prèvia la mateixa setmana de l’activitat al telèfon del Centre
   d’Informació: 932803552 (laborables de 9.30 a 14.30 h) màxim 4 places
    per trucada.
• Places limitades, 20 persones per sortida.
• Majors de 3 anys
• Preu: 1,90 € / persona. Horari: 11 i 12.30 h.

UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA

Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de la biodiversitat. En aquests moments, és el centre d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus horts, granja, vinya i camps, són importants espais educatius.

Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit - Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del Parc

Can Coll CEA
Ctra. de Cerdanyola a Horta, Km 2. Cerdanyola del Vallés


PASSEJADES TEMÀTIQUES

Una passejada als voltants del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels guies del parc.
Cal inscripció prèvia durant la mateixa setmana de l’activitat al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552.
Places limitades, 20 persones per sortida.
Mes de 12 anys - Preu: 1,90 € / persona. Horari: 11 i 13:30 h.

Dissabte 17 setembre d'11 a 13:30 h. : La Vall de Vidre
Centre d’Informació : Ctra. de l’Esglèsia, 92 Barcelona (Ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat Km. 4,7)
Què significa Collserola? D’on venen els topònim Vallvidrera o Tibidabo? Coneixeu la mina Grott? Us proposem un recorregut per apropar i posar en valor alguns dels elements patrimonials del Parc que, alhora, ens ajudaran a conèixer-lo una mica millor.


ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA

Obert els diumenges  de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 
 
 
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL

Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. 
 

Visites a la granja de Can Coll



TURÓ DE MONTCADA

Informació de les activitats i inscripcions al web de l’associació ACER: 

http://www.acer-associacio.org/

 
MATINALS A COLLSEROLA



Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos.

Durada 3 hores       Horari: de 10:00 a 13:00 h
De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552
Màxim 25 persones per grup    
Preu per grup 109,10 €. 


Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.

A Can Coll
Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn.
 
 
VOLS COL·LABORAR?

Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us convidem a participar-hi!
• Activitat gratuïta.
• Places limitades.
• Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552.
• A partir de 18 anys.


 
NITS D'ASTRONOMIA 
 
 
 
Sessions d'iniciació  a l'observació d'estels, constella-cions i altres cossos celestes. L’activitat combina explicacions teòriques: què són les estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 22 a 24 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc.
Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l’activitat al telèfon del Centre d’Informació: 932803552 (laborables de 9.30 a 14.30 h).
Places limitades. Maxin 4 places per trucada. -
Preu : 5,50€  
(a partir de 12 anys)

Divendres 9 setembre de 22 a 24 h. :
El triangle de l’estiu s’imposa al cel nocturn
Nits d'astronomia. El triangle de l’estiu s’imposa al cel nocturn

Tres constel·lacions, tres estrelles i tres angles. Vega, Altair i Deneb formen un triangle estival que ha guiat a navegants i viatgers durant mil·lennis. Aquesta nit el podrem veure regnant entre les estrelles de fons, acompanyat del planeta vermell (Mart).
Sessions d’iniciació a l’observació d’estels, constel·lacions i altres cossos celestes.

 
D'EXCURSIÓ AMB...



Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament.
Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada. Horari variable segons l'itinerari
Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552

 
PASSEJADES TEMÀTIQUES 
 
 
Una passejada tranquil·la pels entorns del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà una visió general d’aquest espai natural.

Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius). A partir 12 anys
Horari: De les 11:00 a les 13:30 h.
Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52
Preu: 1,90 € per persona - Màxim de 20 persones per sortida


ATENCIÓ: La realització de les activitats s’adaptarà a la normativa vigent per la COVID-19.


  
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc   932.803.552. 
Horari de 9.30 a 15 hores 
 
 
QUÈ TROBAR ALS CENTRES

CENTRE D’INFORMACIÓ*
Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions.

CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL *
Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions.
La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA*
Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament.

CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS
 
 
CENTRE D’INFORMACIÓ*
Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net
Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats.

CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL*
Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396
activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades.

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA*
Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17

PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ
Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.

PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA
Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola.

PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS*
Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874

* Gestionats pel Consorci

COM ARRIBAR AL TURÓ DE LA MAGAROLA


Aproximació en cotxe fins:
Al Revolt de la paella, km 3,9 de la carretera de la Rabassada – seguir a peu la pista aproximadament 1,3 km i arribareu al turó de la Magarola.
Al km 6,5 de la carretera d’Horta a Cerdanyola (Pista Pas del Rei) - seguir a peu la pista aproximadament 1,7 km fins el turó de la Magarola.
Vista Rica, km 5. de la carretera de la Rabassada. Seguir a peu. Trobar el GR-92 – seguir les banderoles: turó de Santa Maria - Pas del Rei – turó de la Magarola.

A peu:
Des de Barcelona. Del Parc del Laberint d’Horta, per darrera del velòdrom - trobar el GR-6 (Barcelona-Montserrat) – seguir les banderoles: portell de Valldaura - carretera de la Rabassada - Vista Rica.
 
 
 
Itineraris al voltant del Parc
 
Passejada a la font de Sant Pau
45 min

2,7 km

Baixa
 
Passejada a la font de Sant Pau passant pel Torrent de Can Cerdà 70 min

4,1 km

Mitjana
 
Passejada al puig de la Guàrdia, Can Canaletes i el torrent de Can Coll  
90. min

5,5 km

Mitjana
 
Passejada alTuró de l'Ermi-
tà passant pels torrents De Can Coll i Can Cerdà
120 min

7,8 km

Mitjana
 
Passejada
fins al puig de la Guàrdia i tornada pel torrent de Can Coll
60 min

3,6 km

Mitjana
 
Passejada
pel torrent de Can Codonyers
i la font de Sant Pau 
 
75 min

4,3 km

Mitjana
 
 
Descobrir el Parc en bicicleta. 
 

El conjunt de rutes que es proposen, s’ha dissenyat amb l’objectiu de descobrir el Parc en bicicleta. En total són 17 itineraris per a adults i 10 passejades per fer en família.  
 
 
 
 

LLOCS D'INTERÈS   (amb Google Maps)

 
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri municipal
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Ermita de Santa Maria de les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41º28'03.9", 2º09'02.0"
Església i rectoria de Sant Martí.

41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll
41.28'25.44" ,  2º07'28.35"
Masia de Can Fatjó del Molí.
41º.484013º, 2º127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º

Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera    -Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º

Parc Tecnològic del Vallès

41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià.   Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º

FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig

MUSEUS 
Ca N’Olivé
(Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º

Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º

OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues  (octubre)

VARIS
Ajuntament 
 -Pl. Francesc Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º

Biblioteca Central 
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes.  Pg. d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll  (restaurant, àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º 
Zona Esportiva del Bosc Tancat  -carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º

       


TELEFONS D'INTERÈS


SERVEIS LOCALS


Ajuntament (centraleta): 935 808 888
Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888
010 - Informació Ciutadana: 010
Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133
Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369
Casal de Joves Altimira: 935 805 869
Deixalleria Municipal: 936 917 442
Parc Tecnològic:  935 820 100
Piscina Municipal: 936 917 704
SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 
Servei Informació Juvenil:  935 806 119
Servei Local Català: 935 802 751
Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322
UAB: 935 811 000

SERVEIS GENERALS

Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710
Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720
Avaries aigua potable: 933 422 000
Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750
Avaries Endesa: 800 760 706
Biblioteca Central: 935 807 602
Correus: 936 913 757
Gas Natural (Avaries): 900 750 750
Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100
Correus: 936 913 757
CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647
Dones per la Igualtat: 935 801 398
El Safareig: 935 806 151
Funerària Truyols: 935 809 710
Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515
RENFE Rodalies: 936 918 869
Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292
Servei Local de Català: 935 802 751
Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016
Taxi (Fonotaxi): 933 001 100

URGÈNCIES

Emergències: 112
Ambulàncies: 061
Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències)
Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700
Bombers: 085
Policia Local : 092 / 936 912 000
Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502
Policia Nacional (Urgències): 1091
Policia Nacional (DNI): 935 942 489
Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120

SALUT

Alcohòlics Anònims: 933 177 777
Parkinson Catalunya: 935 800 311
Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953
Ambulàncies (Urgències): 061
As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099
Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444
Planificació familiar: 935 942 199

CAPS

Cita prèvia atenció primària: 937 284 444
CAP Canaletes: 935 910 740
CAP Fontetes: 935 944 470
CAP La Farigola: 936 919 589
CAP Serraparera: 935 806 363
CAP 2 (Urgències): 935 942 216
CAP 2 (Visites): 935 942 111

ASSOCIACIONS DE VEÏNS

AV Banús-Bonasort : 935 807 078
AV Canaletes: 666 38 78 38
AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93
AV Can Cerdà: 93 580 05 61
AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62
AV La Farigola: 637 52 62 38
AV Les Fontetes: 93 691 91 51
AV Quatre Cantons: 93 580 46 11
AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27
AV Sant Ramon: 93 692 52 22
AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29
AV Serragalliners: 627 64 68 07
AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56
AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27
AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19
Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550
Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594



CENTRES EDUCATIUS



A Cerdanyola del Vallès. 08290


CEE Jeroni de Moragas

Adreça: Carrer de Renaixement, 131
Telèfon: 93 692 21 39 - 686 984 117
Correu electrònic: a8035623@xtec.cat
Web:http://www.xtec.cat/centres/a8035623/


Escola Carles Buïgas

Adreça: Av. Lesseps, 49
Telèfon: 936 923 197
Correu electrònic: ceipcarlesbuigas@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/ceipcarlesbuigas
 

Escola Collserola

Adreça: Carrer de Pizarro, s/n
Telèfon: 936 922 595
Correu electrònic: a8062626@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/escolacollserolacerdanyola/


FEDAC Cerdanyola

Adreça:Carrer de Cervantes,5-15
Telèfon: 93 692 08 84
Correu electrònic: fedac.cerdanyola@fedac.cat
Web:https://cerdanyola.fedac.cat/


Escola Les Fontetes

Adreça: Carrer d'El Greco, 2
Telèfon: 936 922 170
Correu electrònic: a8028758@xtec.cat
Web: https://agora.xtec.cat/ceiplesfontetes/


Escola Municipal la Sínia

Adreça: Carrer de la Sínia, 13
Telèfon: 935 864 623
Correu electrònic: escolalasinia@cerdanyola.cat
Web: http://agora.xtec.cat/escolamunicipal-lasinia/


Escola Saltells

Adreça: Av. Roma, 57
Telèfon: 936 924 550
Correu electrònic: a8036411@xtec.cat
Web: http://saltells.com/


Escola Sant Martí

Adreça: Av. Sant Iscle, 1
Telèfon: 936 920 881 / 605 938 439
Correu electrònic: a8028746@xtec.cat
Web: https://agora.xtec.cat/ceipsantmarti-cerdanyola/


Escola Serraparera

Adreça: Carrer de Diagonal, 41
Telèfon: 936 922 742
Correu electrònic: a8028783@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/ceipserraparera.com

Institut Banús

Adreça: Carrer de Sant Casimir, 16
Telèfon: 93 580 62 36
Correu electrònic: iesbanus@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/iesbanus


Institut Forat del Vent

Adreça: Carrer de Pizarro, 35
Telèfon: 93 69112 00
Correu electrònic:a8031757@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/iesforatdelvent


Institut Gorgs

Adreça: Carrer de l'Àliga, 65
Telèfon: 93 580 43 54
Correu electrònic: ies-gorgs@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/ies-gorgs


Institut Jaume Mimó

Adreça: C. de la Serra de Galliners, s/n
Telèfon: 93 580 39 94
Correu electrònic: a8044715@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/iesjaumemimo



A Cerdanyola del Vallès. Bellaterra 08193


Escola Bellaterra

Adreça: Carrer de l'Escoleta, s/n
Telèfon: 935 811 030
Correu electrònic: a8039896@xtec.cat
Web: https://agora.xtec.cat/ceip-bellaterra/

Ramon Fuster

Adreça: C.de l'Escultor Vallmitjana, 9-15
Telèfon: 93 586 41 06
Correu electrònic: ramonfuster@fundaciocollserola.cat
Web : http://escolaramonfuster.cat




 

Mapa del món

 
 

Sobre la Serra de Collserola
 
 
Patrimoni construït

 Castells medievals
        Fortificació medieval Penya del Moro
       Castellciuró
       Castell del Papiol
       Castell de Torre Baró

 Ermites i esglésies
        Santa Maria de Valldonzella
        Sant Cebrià i Santa Justina
        Santa Creu d'Olorda
        Santa Maria de Vallvidrera
        Santa Maria de les Feixes
        La Salut de Sant Feliu de Llobregat
        Temple del Tibidabo
         La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
         Sant Adjutori
         Sant Medir
         Sant Pere de Romaní
         Sant Bartomeu de la Quadra

 Masies
         Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
         Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Balasc (Barcelona)
         Can Baró (Sant Just Desvern)
         Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
         Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
         Can Calopa de Dalt (Barcelona)
         Can Campmany (Molins de Rei)
         Can Candeler (Sant Just Desvern)
         Can Carbonell (Sant Just Desvern)
         Can Castellví (Barcelona)
         Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
         Coll (Cerdanyola del Vallès)
         Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
         Can Coscoll (Sant Just Desvern)
         Can Fatjó (Sant Just Desvern)
         Can Gelabert (Sant Just Desvern)
         Can Maimó (El Papiol)
         Can Masdeu (Barcelona)
         Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
         Can Padrosa (Sant Just Desvern)
         Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
         Can Ribes (Molins de Rei)
         Can Tintorer (Molins de Rei)
         Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
         Can Vila (Sant Just Desvern)
         Can Vilagut (Molins de Rei)
         Granja Can Llevallol (Barcelona)
         Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
         Vil·la Joana (Barcelona)
         Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)

 Fonts de Cerdanyola
          
       

       • FONTS  DE  COLLSEROLA



HISTÒRIA DE COLLSEROLA

 
Des de fa molts i molts anys Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica.

A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys.

Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura.

Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès.

L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta.

La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera.

A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles.

Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra.

La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc.

Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern.

El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses.

A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions.

Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist.

Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres.

Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra.

Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà.

La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona.

Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió.

Parc Natural de Collserola

 
 
VIDEOS
 
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement
 
Cerdanyola del Vallès 
 
Visita Museu d'Art de Cerdanyola
 
Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la circulació Vehicles de mobilitat personal
 
El barri de Les Fontetes
 
Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo 
 
Cerdanyola del Vallès en el año 1976 
 
Cerdanyola del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella
 
Castell de Sant Marçal 
 
La Fábrica Uralita l'any 1999 
 
Ajuntament de Cerdanyola 
 
150 Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 
 
El llegat Espinal
 
Exposició "Visca la República!" -  Homenatge a Francesc Layret
 
La restauració dels vitralls modernistes de le Dames de Cerdanola
 
Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech). Història de l'edifici
 
Museu d'Art de Cerdanyola. Audioguia. El Casino de l'Art
 
Exposició "Ismael Smith by Sebas Martín"
 
Exposició "De l'oblit a la revolta, deesses invisibles" - MAC
 
4 paraules, una història. Petites edicions - Taller familiar virtual - MAC
 
Audioguia · Museu d’Art de Cerdanyola
 
Encesa de les llums de Nadal a Cerdanyola 2021
 
Reportatge sobre el "Mercadillo" de Les Fontetes 1985
 
Cerdanyola, Ciudad del Conocimiento
 
Cerdanyola del Vallès 2020
 
 
 
 
ESPORTS
 
calendari de segona RFEF)
(calendari divisió d'Honor Juvenil)
(calendari del Cerdanyola CH a l’Ok Bronce-Nacional Catalana. )
 
 
 
 

 



Altres imatges a gran format

 
 
Nevada de 1956 al carrer de Sant Josep, actualmente carretera de Barcelona (Autor desconegut)
 
Nevada Avinguda Catalunya llavors Av.Glmo Franco. Any1962 (Autor desconegut)
 
Cerdanyola de Dalt al voltant de 1960