 |
El
temps a Cerdanyola del Vallès
Farmàcies
de guàrdia
|
 |
|
|
|
L'ACA declara l'alerta
hidrològica al sistema Ter Llobregat i a la conca de la
Muga, sent tretze les àrees que estan en aquest escenari
|
|
Mapa amb l'estat de la sequera a l'àmbit de les
conques internes.
|
- Els embassaments del Ter-Llobregat i
Darnius Boadella se situen al 33%, registrant un descens
constant en els darrers mesos, fet que ha comportat
l’entrada en aquest escenari
- Continuen en alerta els aqüífers de Carme Capellades i
el Fluvià Muga, la capçalera del Ter, el Llobregat
Mitjà, l’Anoia Gaià, l’Empordà, la Serralada
Transversal, Banyoles i Prades Llaberia
- Passen de 9 a 13 les unitats en aquest escenari (3
relatives al Ter Llobregat i la unitat restant
pertanyent a la Muga), que comprenen un total de 515
municipis en alerta per sequera pertanyents a 27
comarques.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha revisat la
situació de la sequera a les conques internes, definint
un nou canvi consistent en la declaració d’alerta al
sistema Ter Llobregat i a la conca de la Muga. L’entrada
en aquest escenari entra en vigor avui amb la publicació
en el DOGC de la resolució del director. Es pren aquesta
decisió després de constatar que tant el sistema Ter
Llobregat com l’embassament de Darnius Boadella se
situen al 33% de la seva capacitat.
Amb aquest ja són 13 els àmbits de les conques internes
que estan en situació d’alerta, juntament amb les
unitats del Carme Capellades, el Fluvià Muga, la
capçalera del Ter, el Llobregat Mitjà, l’Anoia Gaià,
l’Empordà, Banyoles, la Serralada Transversal i
Prades-Llaberia.
Amb l’entrada en alerta del sistema Ter Llobregat i de
la conca de la Muga, hi ha a les conques internes de
Catalunya un total de 515 municipis de 27 comarques que
es troben en situació d’alerta per sequera, el que
representa una població propera als 6,7 milions
d’habitants habitants.
Cal tenir en compte que el Pla de Sequera està activat
des del mes d’octubre de 2021 i mensualment revisa la
situació de la sequera a les 18 àrees en les que es
divideix el territori de les conques internes en funció
de la font de proveïment principal (embassaments,
aqüífers, pluviometria).
Mesures en situació d’alerta
Les mesures que s’han d’aplicar en situació d’alerta per
sequera impliquen una sèrie de limitacions en alguns
usos, com la reducció d'aigua per a reg agrícola (25%),
per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%),
per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres
usos recreatius (5%).
Pel que fa als usos d'abastament domèstic, s'estableixen
limitacions particulars per a determinats usos urbans
que han de complir tots els municipis com les
limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la
prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, la
prohibició a particulars de la neteja de carrers amb
aigua de xarxa, les limitacions en l’ompliment de
piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre
d’altres.
També es defineix una xifra per al consum global d'aigua
per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i
dia.
La resta d’unitats, en prealerta
Pel que fa Riudecanyes (19%), la capçalera del Llobregat
i l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT),
continuen en l'escenari de prealerta.
Els aqüífers del Baix Ter i el de Tarragona són els
únics de les conques internes que es mantenen en
situació de normalitat.
|
Les dessalinitzadores, produint al màxim
Amb la situació actual, les dessalinitzadores continuen
funcionant al seu màxim rendiment, el que suposa una
producció mitjana des del gener de 5,4 hm3 al mes.
Des del mes de febrer, moment en què el sistema Ter
Llobregat va entrar en l’escenari de prealerta, les
dessalinitzadores catalanes han incrementat notablement
el nivell de producció d’aigua, totalitzant des del
febrer fins a finals d’octubre un volum superior als 54
hm3 d’aigua nova, un fet que ha alentit el descens de
reserves. Sense la seva aportació, avui els embassaments
estarien 7 punts per sota.
A més de la dessalinització, en la fase de prealerta
s’ha potenciat la producció d’aigua regenerada, aportant
2.000 litres per segon en el tram final del riu
Llobregat per garantir el cabal ecològic. En la fase
d’alerta, es preveu que part d’aquesta aigua regenerada
(900 litres per segon) es destini per al reg agrícola a
través del canal de la dreta del Llobregat, mentre que
els 1.100 restants serviran per a garantir el cabal
ecològic.
Actuacions per a millorar la disponibilitat
d’aigua
L’ACA, per a incrementar la disponibilitat d’aigua i
assegurar l’abastament en alta, desplega amb caràcter
periòdic diversos ajuts. Per una banda, dues vegades
l’any, convoca subvencions per al cofinançament del
transport d’aigua en camions cisterna i l’execució
d’obres d’emergència. El primer d’aquests ajuts es va
adjudicar el maig d’enguany, destinant més de 239.000
euros a través de 36 ajuts, i la segona ja s’ha signat
la resolució, que comporta l’atorgament de 36 ajuts amb
una inversió global superior als 400.000 euros.
D’altra banda, en un nivell més estructural, l’ACA
millora l’abastament d’aigua a través de les línies de
subvencions que es convoquen periòdicament per a
millorar els abastaments locals (més de 100 milions
d’euros en el període 2016-2021 en la millora dels
abastaments municipals, a través de 7 línies d’ajuts -5
per a la millora dels abastaments municipals i 2 per a
la millora de les xarxes supramunicipals-). Aquest
octubre s’han publicat les bases d’una nova línia
d’ajuts per a millores en el subministrament d’aigua (en
les mesures que es podran subvencionar i incrementar del
nivell de les aportacions que beneficien els municipis),
que es preveu convocar a principis de 2023 amb una
aportació de 15 MEUR.
A més de la millora de la garantia, també és vital el
control dels cabals d’aigua que es capten i es
subministren. L’Agència Catalana de l’Aigua ha resolt
els ajuts destinats a la instal·lació de comptadors en
alta, destinant 1,1 milions d’euros a través de 112
subvencions a ajuntaments de tot Catalunya. Aquesta
línia d’ajuts ens permetrà millorar el coneixement dels
consums i l’eficiència de les xarxes municipals
d’abastament.
Pots ampliar la informació
sobre l’estat de la sequera en aquest enllaç.
També pots consultar les campanyes divulgatives sobre
l’estalvi d’aigua i informació complementària sobre
recomanacions i mesures per
a fer un consum més eficient en aquest enllaç.
(govern.cat) |
El dijous día 1 de desembre
els carrers de Cerdanyola donaran la benvinguda
al Nadal
|
|
El dijous día 1 de desembre els carrers de
Cerdanyola donaran la benvinguda al Nadal omplint de
llum i color els carrers, places i avingudes de la
nostra ciutat.
L’acte es farà a la Plaça de Francesc Layret a partir de
les 18 hores i comptarà amb la màgia de la Fada Alba,
l’encarregada de portar la llum de la màgia del Nadal a
la ciutat. L’acte comptarà amb el concert de benvinguda
del Nadal a càrrec de La Golden Beat i amb l’espectacle
de dansa i llum dels Brodas Bros. Al llarg de la tarda
no faltarà la xocolatada popular i un taller de
maquillatge màgic.
El pressupost destinat aquest any als llums de Nadal ha
estat de 254.000 €. Els llums nadalencs il·luminaran més
d’una trentena de carrers i fins a 11 edificis
municipals. A més també s’han instal·lat cinc arbres de
Nadal i tres figures 3D Gegants a diferents punts de la
ciutat.
Els espais que enguany han quedat il·luminats són:
places Constitució, Pla de les Alzines, Estatut, Colon,
als carrers Reis, Santa Anna, Francesc Layret, Sant
Martí, Sant Ramon, Santa Marcel·lina, Sant Salvador,
Bonasort i Sant Antoni, a les avingudes Argentina,
Catalunya, Primavera, Espanya, Creu Roja i Canaletes, al
passeig Cordelles, a la ronda de Cerdanyola i a la
carretera de Barcelona. A més, aquest any s’afegeixen
els carrers Nostra Senyora dels Àngels, Prat de la Riba,
Diagonal i Sant Casimir, l’avinguda Còrdova i la plaça
Sant Medir.
S’han instal·lat arbres de Nadal a la plaça de Francesc
Layret (davant de l'Ajuntament), a la plaça Universal,
al davant de la parròquia del Roser i a la plaça Sant
Ramon i s’han il·luminat les façanes de la Biblioteca
Central, l’Ajuntament, el Museu d’Art, els Mercat
Serraperera i Fontetes, al Pavelló de Can Xarau-Paco
Arpide, el PEM Guiera i els centres cívics de Banús,
Serraperera i Fontetes l’Ateneu i l’Arxiu. A més, alguns
punts de la ciutat acolliran espais màgics de llum i
personatges nadalencs amb figures 3D gegants.
|
 |
Comença el programa
Orienta 2022 a Cerdanyola
|
|
El programa Orienta creat pel Servei Públic
d'Ocupació, té com a objectiu dur a terme accions
d'orientació i acompanyament a la inserció laboral. Es
tracta d'acompanyar a la persona participant en la
definició del seu projecte professional per tal que
assoleixi un coneixement, desenvolupament i millora de
les seves potencialitats i competències, amb la
finalitat d'aconseguir una presa de decisions adient per
a la seva inserció.
El programa va dirigit a persones demandants d’ocupació
en situació d’atur o persones treballadores en situació
de precarietat laboral.
Les persones interessades es poden adreçar a l’Oficina
de Treball corresponent, o bé al Servei Municipal de
Treball i Promoció Econòmica a través del correu
electrònic
lopezrg@cerdanyola.cat o trucant al telèfon 93 594
70 50. Per a més informació:
http://serveiocupacio.gencat.cat
 |
Per primer cop, la
Universitat Autònoma de Barcelona compta amb un estand
propi a l’Smart City Expo World Congress
|
|
 |
Per primer any, la Universitat Autònoma de Barcelona
compta amb un estand propi a l’Smart City Expo World
Congress, l’esdeveniment internacional sobre ciutats i
solucions urbanes intel·ligents organitzat per Fira de
Barcelona. Entre els projectes que es poden consultar a
l’estand destaca Circular B30, projecte que posiciona
l’eix Cerdanyola-Mollet com un territori referent en
economia circular.
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va visitar
l’estand juntament amb el rector de la UAB, Javier
Lafuente, i la directora del Parc de Recerca de la UAB,
Rosa Maria Sebastián.
Entre els projectes que recull l’estand de la UAB, es va
fer especial èmfasi en Circular B30, marca que
engloba el projecte d’Especialització i
Competitivitat |
Territorial (PECT) ‘HubB30: Més enllà de la
circularitat’. En aquest últim hi participen
l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, coordinador del
PECT, l’Ajuntament de Mollet del Vallès, la Universitat
Autònoma de Barcelona, la Fundació Esade, el Parc de
Recerca de la UAB i el centre tecnològic EURECAT amb la
finalitat de convertir-se en l’inici de la transformació
cap a un ecosistema sostenible de recerca i innovació
mitjançant una xarxa d’OpenLabs al territori.
Entre les iniciatives que engloba el projecte Circular
B30 destaca convertir l'emblemàtic espai de Ca
n'Altimira en un nou Lab de generació d'idees, cocreació
i coel·laboració, on es fomentarà la innovació social i
tecnològica per donar respostes a problemes i reptes del
municipi. |
Calendaris esports
2022-23
|
 |
FUTBOL
Lliga Segona RFEF Grup 5
27/11- 12 h. =
Cerdanyola FC - Alcorcón
Lliga Nacional Juvenil Grp 7 - Sub 19
27/11 - 17:15 h. = Gimnastic Manresa -
Cerdanyola B
Futbol.Preferent Femeni
27/11 - 12 h. = Cerdanyola - La
Roca Penya Blancblava
|
BÀSQUET
Lliga Femenina 2 de Bàsquet B
26/11 - 18:30 h.
= Viladecans - Promoviatges CBF
Cerdanyola
OK Lliga Iberdrola (F)
26/11 - 14 h.=
Cerdanyola CH
- Telecable HC
|
HOQUEI SOBRE PATINS
|
 |
Les projeccions de
l'Idescat preveuen augments de població a 2 de cada 3
municipis, a l'horitzó del 2041
|
|
El nombre d’habitants augmentarà a 644 municipis
catalans entre el 2021 i el 2041, mentre que disminuirà
a 293 i es mantindrà estable a 10, segons l’escenari
mitjà de les projeccions de població de l’Institut
d’Estadística de Catalunya (Idescat). Tots els municipis
del Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Moianès,
el Tarragonès i el Vallès Oriental guanyarien població.
A l’altre extrem, només el 17% dels municipis de la
Terra Alta guanyarien població, mentre que a la Noguera
ho farien el 20%, al Pallars Jussà el 21% i a les
Garrigues el 25%.
Mapa que representa el creixement de la població
entre el 2021 i el 2041, per municipis de Catalunya
Els municipis de més de 5.000 habitants que
creixerien més en termes relatius són: Torredembarra
(29,5%), Sant Antoni de Vilamajor (28,9%) i Sant Just
Desvern (28,3%). A l’altre extrem, la Sénia (-6,5%),
Vilafant (-3,9%) i Navàs (-3,7%) serien els municipis de
més de 5.000 habitants que perdrien més població.
Pràcticament tots els municipis de més de 2.000
habitants (320 dels 354) guanyarien població en
l’horitzó de l’any 2041, i també ho farien 2 de cada 3
municipis de 501 a 2.000 habitants. En canvi, perdrien
població la meitat dels municipis petits (168 dels 332
de 500 habitants o menys).
Gràfic que representa el creixement de la població dels
municipis de Catalunya, agrupats per grandària de
població. 2021-2041 |
Per grau d’urbanització, les ciutats mitjanes i les
àrees semidenses, que agrupen 204 municipis, seran les
que guanyaran més població en termes relatius, un 12,0%
en el període 2021-2041. El conjunt de les 55 ciutats
grans creixeran un 7,4%, mentre que els 688 municipis
localitzats en àrees rurals creixeran un 6,3%.
D’aquí al 2041, només el 15% dels municipis tindrien
creixement natural positiu, mentre que el 93% tindrien
saldo migratori positiu
Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de
la població, només 142 municipis (el 15%) tindrien més
naixements que defuncions en el conjunt del període
2021-2041.
En canvi, es preveu que en aquest període la migració
neta seria positiva en 876 municipis (el 93%), i en
molts d’ells compensaria el saldo natural de signe
negatiu. En conseqüència, la migració serà el component
que farà créixer la població en la majoria de municipis.
Als territoris occidentals de Catalunya menys del 10%
dels municipis tindrien més naixements que defuncions:
cap municipi a les Terres de l’Ebre, l’1% dels municipis
a l’Alt Pirineu i Aran, el 6% a les Comarques Centrals i
el 7% a Ponent.
A l’altre extrem se situen l’Àmbit Metropolità amb
creixement natural positiu al 34% dels seus municipis, i
les Comarques Gironines i el Penedès, ambdues amb el
22%. Finalment, al Camp de Tarragona, el 14% dels
municipis tindrien creixement natural positiu.
L’envelliment de la població afectaria tot
el territori a l’horitzó del 2041
Com a resultat de la baixa natalitat, l’any 2041 la
població de 0 a 15 anys disminuiria a 715 municipis, 3
de cada 4 municipis. També disminuirà la població de 16
a 64 anys a la majoria de municipis, 601 del 947. En
canvi, la població de més edat, la de 65 anys o més,
augmentaria a 876 municipis, 9 de cada 10 municipis.
L’envelliment de la població és una tendència global de
la població de Catalunya que afecta tot el territori. En
totes les grandàries poblacionals augmentarà el
percentatge de població major de 65 anys. L’augment serà
més important en els municipis de 5.001 a 10.000
habitants (del 17,6% al 28,5%), que són els que
actualment tenen menys percentatge de població major de
65 anys.
Els municipis menors de 2.000 habitants són els que
tenen una població més envellida el 2021, i ho
continuaran sent el 2041, ja que més del 30% de la seva
població seria major de 65 anys. Els municipis amb menor
percentatge de majors de 65 anys al 2041 seran els de
més de 50.000 habitants.
Els municipis que tindran major percentatge de població
de 65 anys o més el 2041 serien l’Ametlla de Mar
(37,2%), la Ràpita (35,8%), Sant Fost de Campsentelles
(34,9%) i Canet de Mar (34,0%), mentre que Salt (19,4%),
Alcarràs i Canovelles (22,2%), Girona i Montcada i
Reixac (22,8%) serien els que tindran menor percentatge.
Pel que fa a la població de 0 a 15 anys a l’horitzó del
2041, els municipis de més de 5.000 habitants que
tindrien els percentatges més elevats serien Salt
(18,1%), Figueres (16,7%), Constantí i Cassà de la Selva
(16,6%), mentre que l’Ametlla de Mar (9,3%), la Ràpita
(9,4%) i Ulldecona i la Sénia (10,6%) serien els de
menor percentatge.
D’altra banda, els municipis amb major percentatge de
població de 16 a 64 anys el 2041 serien Vielha e Mijaran
(63,1%), Guissona i Polinyà (62,7%), Barcelona i
Canovelles (62,6%), mentre que Roda de Berà i Sant Fost
de Campsentelles (53,0%), l‘Ametlla de Mar (53,5%),
Navàs i Sant Vicenç de Montalt (54%) serien els de menor
percentatge. |
 |
Canvis d'entrenador al
Juvenil A
|
|
L'entrenador del juvenil A del Cerdanyola Albert
Serrat no continuarà al càrrec en- cara que seguirà
vinculat al club.
L'equip, que va baixar a Lliga Nacional, només ha
guanyat un partit des de començament de lliga i ocupa
llocs de descens. Serà substituït al banqueta per Eric
Cristófol. |
|
A mort Salvador Mañosa
Janè
|
|
Salvador Mañosa Janè neix a Cerdanyola del Vallès
l'any 1945, rep la seva formació artística amb
l'escultor Eudald Serra a l'Escola Massana de Barcelona
alhora que treballa amb l'escultor cerdanyolenc Francesc
Juventeny.
Dedicà un ampli període de la seva trajectòria artística
a aprofundir tècniques i procediments de la ceràmica.
Aquests coneixements li serviran per aplicar-ho a moltes
de les seves obres escultòriques.
Ha desenvolupat una obra pública de grans dimensions,
paral.lelament amb una obra més intimista de recerca
d'un llenguatge propi a través de la interpretació del
cos de persones properes.
Algunes de les seves obres:
1990 Crist per Església Mare de Déu del Roser
(Cerdanyola del Vallès)
1992 Homenatge a la Gent de Barberà. Bronze a (Barberà
del Vallès)
Medalla Olímpica. Homenatge a Roser Riu i Eva Bravo a
l'Ateneu (Cerdanyola V.)
1994 Monument a Lluís Companys. Acer corten (Cerdanyola
del Vallès)
Virgen Reparadora. Bronze (Cerdanyola del Vallès i Vigo)
1995 Font de la Dona. Bronze (Barberà del Vallès)
1999 Monument a Carles Buïgas (Cerdanyola, av.Catalunya)
2000 Llibertat. Bronze i acer corten (Barberà del
Vallès)
Josep Tarradellas. Bust. Bronze (Barberà del Vallès)
2001 Santa Cristina. (Lloret de Mar)
Santa Rosa de Lima (Mollet del Vallès)
L'Obrera. Bronze (Lloret de Mar)
2006 Cristo Benagalbón (Malaga)
2006 Exposició al Altis (Cerdanyola del Vallès)
2010 Cementiri La Oliva (Tarragona) Monument als
represaliats pel franquisme
2011 Monument a la República a desbrossament i blocs de
pedra
1999-2000 Monument als nens nascuts durant el canvi de
segle a la Plaça dels Vents (Barberà del Vallès)
|
A mès, el monument al president Companys de la plaça
de l’estatut, que popularment es coneix com la C de
Cerdanyola, l’estàtua de la República que presideix la
plaça de Sant Ramon, el Nu dels jardins de ca n’Ortadó o
la placa commemorativa a la casa de l’alcalde i
historiador Jaume Mimó entre altres. |
Acordat un pla
d'actuació per reduir
la sinistralitat a l'AP-7
|
|
L’SCT i MITMA posaran en marxa mesures de control de
la velocitat i de la sinistralitat a quatre trams de
l’autopista que sumen 82 km
El Servei Català de Trànsit (SCT) i el Ministeri de
Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) han
acordat un pla d’actuació per reduir la sinistralitat a
l’AP-7 que inclou diferents mesures de control i de
reducció de la velocitat, entre d’altres actuacions.
El director de l’SCT, Ramon Lamiel, ha destacat en la
presentació de les mesures que “aquesta intervenció
coordinada amb el ministeri a l'AP-7 ens permet actuar
en els trams amb més víctimes de l'autopista per
intentar reduir aquesta sinistralitat, i també permetrà
disminuir les congestions i millorar la qualitat de
servei de l'AP-7”. Lamiel també ha fet referència que
“el pla va més enllà de la reducció de la velocitat i
que se’n farà un seguiment conjunt periòdic per
avaluar-ne possibles canvis i millores”.
Per la seva banda, el secretari general
d’Infraestructures de Mitma, Xavier Flores, ha remarcat
que “hem tingut des de l’inici un grau de col·laboració
molt bo amb l’SCT, som conscients que l’AP-7 és un eix
transcendental per a mobilitat del territori, per la
qual cosa hi ha una necessitat d’actuar-hi per poder
millorar la seguretat i la funcionalitat de la via”.
Flores ha afegit que “hi ha mesures globals que portarem
a terme en matèria d’infraestructures però en
determinats punts, pel tipus de trànsit que tenim,
requereix intervenir-hi de manera immediata, amb mesures
de baix cost i ràpida implementació”.
Concretament, en el marc d’aquest pla, s’actuarà en
quatre àrees de l’autopista que sumen un total de 82 km.
Pel que fa al tram del Vallès:
Tram Mollet-Papiol (pk 132-161). Es reduirà la
velocitat per a tots els vehicles a 100 km/h. Per part
del Servei Català de Trànsit, s’establiran controls de
la velocitat amb la Divisió de Trànsit dels Mossos
d’Esquadra i control d’infraccions amb els mitjans aeris
de l’SCT. A més, s’instal·larà en aquest tram un sistema
de velocitat variable, controlat per l’SCT. |
Convé destacar que enguany aquesta autopista acumula 23
víctimes mortals, el 17% de les 135 persones mortes a
les carreteres catalanes. A més, a l’AP-7 aquest 2022
també s’hi han registrat 45 ferits de gravetat.
També cal remarcar que des de l’alliberament dels
peatges en aquest eix viari la mobilitat ha augmentat un
40% i les congestions per sinistres s’han incrementat un
98%.
En aquest sentit, aquestes noves mesures van encaminades
tant a reduir-ne la sinistralitat com les congestions, i
en definitiva millorar el servei d’aquesta autopista.
(govern.cat)
|
Investigadors de la UAB
han desenvolupat un material magnètic capaç d'imitar la
manera com el cervell emmagatzema la informació.
|
|
El material permet emular la sinapsi de les
neurones i imitar per primer cop l’aprenentatge que es
produeix durant el son profund.
La computació neuromòrfica és un nou paradigma de
computació on s’emula el comportament del cervell amb la
imitació de les principals funcions sinàptiques de les
neurones. Entre aquestes funcions hi ha la plasticitat
neuronal: la capacitat d’emmagatzemar informació o
d’oblidar-la en funció de la durada i repetició dels
impulsos elèctrics que les estimulen, una plasticitat
que estaria vinculada a l’aprenentatge i la memòria.
Entre els materials que imiten les sinapsis de les
neurones destaquen els materials memresistius, els
ferroelèctrics, els materials amb memòria per canvi de
fase, els aïllants topològics i, més recentment, els
magnetoiònics. En aquests darrers s’indueixen canvis en
les propietats magnètiques a causa del desplaçament dels
ions dins del material provocats per l’aplicació d’un
camp elèctric. En aquests materials es coneix molt bé
com es modula el magnetisme quan s’aplica el camp
elèctric, però l’evolució en deixar d’aplicar-lo (és a
dir, l’evolució després de l’estímul), és difícil de
controlar. Això dificulta l’emulació d’algunes funcions
inspirades en el cervell, com mantenir l’eficiència de
l’aprenentatge que té lloc fins i tot mentre el cervell
està en un estat de son profund (és a dir, sense
estimulació externa).
Una recerca dirigida pels investigadors del Departament
de Física de la UAB Jordi Sort i Enric Menéndez, en
col·laboració amb el Sincrotró ALBA, l’Institut Català
de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i l’ICMAB,
proposa una nova manera de controlar l’evolució de la
imantació tant en l’estat d’estimulació com en l’estat
posterior a l’estímul.
Els investigadors han desenvolupat un material basat en
una capa prima de mononitrur de cobalt (CoN) on, per
mitjà de l’aplicació d’un camp elèctric, es pot
controlar l’acumulació d’ions a la interfase entre la
capa i un electròlit líquid en el qual s’ha immergit
prèviament aquest material. «El nou material funciona
amb moviment d'ions controlat amb voltatge elèctric, de
manera anàloga al nostre cervell, i a velocitats
similars a les que es produeixen a les neurones, de
l’ordre dels milisegons», expliquen l’investigador ICREA
Jordi Sort i el professor lector Serra Húnter Enric
Menéndez. «Hem desenvolupat una sinapsi artificial que
en el futur pot ser la base d'un nou paradigma de
computació alternatiu al que fan servir els ordinadors
actuals», destaquen Sort i Menéndez.
Els investigadors han aconseguit un control sense
precedents de l’evolució de la imantació en un material.
En aplicar polsos de voltatge s’ha pogut emular, de
manera controlada, processos com la memòria, el
processat d’informació, la recuperació d’informació i,
per primer cop, l’actualització controlada d’informació
sense voltatge aplicat. Aquest control s’ha aconseguit
modificant el gruix de les |
Els investigadors, d'esquerra a dreta, Jordi Sort,
Enric Menéndez i Zhengwei Tan al laboratori de
magnetisme de la UAB
capes de mononitrur de cobalt (que determina la
velocitat dels ions) i la freqüència dels polsos. La
disposició del material permet controlar les propietats
magnetoiòniques no tan sols en aplicar el voltatge, sinó
també, per primer cop, en deixar d’aplicar-lo. Un cop
l’estímul extern de voltatge desapareix, la imantació
del sistema pot reduir-se o bé incrementar-se en funció
del gruix del material i del protocol de com s’ha
aplicat prèviament el voltatge.
Aquest nou efecte, mai observat fins ara, obre tot un
ventall d’oportunitats per a noves funcions de
computació neuromòrfica. Ofereix una nova funció lògica
que permet, per exemple, la possibilitat d’imitar
l’aprenentatge neuronal que es produeix després de
l’estimulació del cervell, quan dormim profundament.
Aquesta funcionalitat no es pot emular mitjançant cap
altre tipus de material neuromòrfic existent.
«Quan el gruix de la capa de mononitrur de cobalt està
per sota dels 50 nanòmetres i amb un voltatge aplicat a
una freqüència superior als 100 cicles per segon hem
aconseguit emular una funció lògica addicional: un cop
s’ha aplicat el voltatge el dispositiu pot ser programat
per aprendre o bé per oblidar, sense necessitat de cap
aportació addicional d’energia, mimetitzant les funcions
sinàptiques que tenen lloc al cervell durant el son
profund, quan el processament de la informació pot
continuar sense aplicar-hi cap senyal extern», destaquen
Jordi Sort i Enric Menéndez.
(uab.cat)
|
La UAB presenta
l'exposició:
«Més enllà de Tutankhamon.
30 anys d'egiptologia a la
UAB»
|
|
La Universitat commemora amb aquesta exposició el seu
30è aniversari de docència i recerca en egiptologia, el
centenari de la descoberta de la tomba de Tutankhamon i
el bicentenari del desxiframent dels jeroglífics, que se
celebren enguany. La UAB és l’única universitat catalana
que ofereix estudis oficials d’egiptologia i l’única del
món de parla hispana amb titulacions o assignatures
d’aquest àmbit en tots els nivells educatius.
L’exposició està comissariada per Josep Cervelló i José
Lull, professors del Departament de Ciències de
l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i investigadors de l’
Ins-
|
titut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de
la Universitat. S’estructura a
partir de panells explicatius amb imatges d’alta
qualitat, que es complementen amb l’exhibició de
materials de recerca, com ara quaderns de camp dels
investigadors i estris utilitzats en les excavacions, i
projeccions audiovisuals de les campanyes de recerca
fetes pels investigadors de la UAB a Egipte.
Les dues primeres parts de la mostra, amb textos dels
professors Josep Cervelló, director de l’IEPOA, i José
Lull, estan dedicades a la història i les implicacions
que han tingut per a l’egiptologia el desxiframent dels
jeroglífics, que va fer Jean-François Champollion el 14
de setembre de 1822, i la descoberta de la tomba de
Tutankhamon, feta per Howard Carter el 4 de novembre de
1922.
Una tercera part recorre la història dels estudis
d’egiptologia que la UAB imparteix des de fa 30 anys. De
fet, actualment la UAB és l’única universitat catalana i
espanyola que imparteix estudis oficials d’egiptologia,
així com l’única del món de parla hispana amb
titulacions o assignatures d’aquesta disciplina a tots
els àmbits i nivells de l’educació universitària.
La quarta part de l’exposició reflecteix la contribució
de la UAB, a través dels seus projectes de recerca a
Egipte, al coneixement sobre la història, la
organització social, els personatges i els registres
arqueològics de la civilització egípcia, així com a la
conservació del seu patrimoni artístic i cultural.
«Més enllà de Tutankhamon. 30 anys d’egiptologia
a la UAB» es pot visitar del 3 de novembre al 20 de
desembre, de dilluns a divendres i de 10 a 19 h, a la
Sala d’Exposicions UAB, situada a la Biblioteca de
Comunicació i Hemeroteca General, al campus universitari
de Bellaterra. (UAB) |
La il·luminació nadalenca comença a decorar fanals i
arbres. El Nadal ha iniciat
la seva presència entre nosaltres. |
Cinema Xiscnèfils dia 24 novembre 20:30h. al Teatre
Ateneu. Argument: Cassie tenia un brillant futur fins
que un desagradable incident va truncar la seva carrera.
Ara té l'oportunitat d'esmenar tot el que no va sortir
bé en el passat... venjant-se dels culpables.
|
El Complex Esportiu
Municipal Can Xarau es a punt de posar-se en servei
|
|
En pocs dies s'obriran al públic les noves
instal·lacions del Complex Esportiu Can Xarau un cop
finalitzades les obres corresponents a la primera fase
del projecte.
Les obres han consistit a duplicar lespai del vestíbul
de 80 m2 a 162 m2. Des d'aquest es podrà accedir a una
nova planta de 275 m2 a través d'ascensor i escala a la
part d'administració.
En una segona fase es completarà el el projecte
d’ampliació del CEM Can Xarau i que contempla una
reforma integral de tot l’edifici.
A banda de les millores ja realitzades, el projecte
també recull l’ampliació dels vestidors per abonats i
grups, més vestidors, ampliació de sales d’activitats
fent que l’actual espai es divideixi en dos plantes i
remodelació de la piscina, afegint serveis, sauna, nous
magatzems, remodelació dels vasos i platja de la piscina
i els seus complements. (Foto Ajuntament) |
 |
Plasticker:
el rastrejador urbà de microplàstics
|
|
S’estima que hi ha més de 24 trilions de
microplàstics surant als oceans. Malgrat que la major
part d’aquests contaminants arriben al medi marí a
través dels rius, el seu origen es troba en les àrees
urbanes, ja que en aquestes es concentra l’activitat
antròpica. Les fonts de microplàstics lligades a
l’activitat humana són molt diverses, per exemple:
l’abrasió de les soles de les sabates o dels neumàtics a
les carreteres, la construcció i la indústria, els
abocadors i les plantes de tractament d’aigües
residuals, l’ús de rentadores, etc.
Com a mitjana, cada habitant allibera directament o
indirectament al medi uns 2,5 kg de microplàstics per
any. Els centres urbans poden acumular més de 700
partícules de microplàstics per metre quadrat i dia.
Així, la població està contínuament exposada a aquesta
pol·lució, la qual cosa suposa un risc potencial per a
la salut de les persones.
Els microplàstics poden arribar al cos humà per
inhalació, ingestió o per contacte amb la pell. Diversos
estudis científics han demostrat que poden causar
impactes greus en la salut humana, com per exemple
estrès físic, reaccions inflamatòries, estrès o
alteracions en les respostes immunitàries.
|
Tot i que els centres urbans són els grans
generadors de microplàstics, s’ha fet més aviat poca
recerca en aquests entorns. Aquesta manca d’estudis i
informació es podria explicar, en part, per la
dificultat pràctica i l’elevat cost econòmic que té
mostrejar, quantificar i identificar els microplàstics.
El projecte Plasticker pretén facilitar el mostreig i
l’anàlisi de microplàstics en superfícies d’espais
públics i/o privats.
I en què consisteix el Plasticker? El Plasticker serà un
adhesiu 100% biodegradable que, en enganxar-se a una
superfície (voreres, mobiliari urbà, parcs infantils,
etc.), atraparà les partícules que hi ha a sobre.
Posteriorment, les partícules enganxades a l’adhesiu,
s’extrauran ràpidament al laboratori i s’analitzaran les
mostres per obtenir dades sobre els microplàstics
recollits.
Conèixer l’origen i les concentracions de microplàstics
als nostres espais quotidians és essencial per prendre
decisions sobre com afrontar aquest problema de
contaminació que té efectes directes en la salut de les
persones i els ecosistemes. Per això, el desenvolupament
de la metodologia Plasticker és un pas endavant per
crear ciutats i espais més sostenibles i lliures de
microplàstics.
(UAB) |
Campanar Esglèsia Vella
1927 (Arxiu Jaume Mimó Llobet) (Autor:Font)
|
Campanar Esglèsia Vella
1927 (Arxiu Jaume Mimó Llobet) (Autor:Font) |
Donar sang, un gest
que
salva vides.
Pot donar sang qualsevol
persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50
quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden
condicionar.
|
|
Visites de la Unitat Movil del
Banc de Sang
Dilluns 19 desembre a Cerdanyola
Davant l'Ateneu (dona sang)
| (de 16:30 a 20:30) -carrer Industria, 38-40 |
i tria la franja horària que millor
et vagi
Et necessitem més que mai!
|
Les persones que vulguin donar sang hauran de
reservar
l’hora i seguir les mesures de seguretat
establertes
com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a
la sala
i guardar la distància mínima interpersonal.
Dilluns 19
desembre a Bellaterra
Col.legi La Vall Vall
Ctra.Sabadell Sabadell-Bellaterra,K.4.6 |
| |
|
El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donen
sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25%
a Catalunya.
|
EL SENADO
APRUEBA LA LEY
Aval definitivo al
Fondo de compensación a Víctimas del Amianto: ¿Y ahora
qué?
|
|
Tras la aprobación definitiva de la Ley que
creará el Fondo de compensación a víctimas del amianto,
se abrirá un plazo de tres meses para dictar el
reglamento que lo desarrollará.
Los años de lucha por una causa social no siempre tienen
su recompensa. Por eso, cuando sí llegan los
reconocimientos las noticias sobre estos mismos se
escriben de forma diferente. Así ocurre con esta
información. Después de muchos años de espera, las
víctimas afectadas por la exposición al amianto serán
compensadas económicamente gracias a la creación de un
fondo específico.
Ha sido este jueves cuando el Senado ha dado el apoyo
definitivo a la Proposici-ón de Ley de creación de un
fondo de compensación para las víctimas del amianto.
Finalmente, el texto aprobado no ha sufrido ninguna
modificación durante su paso por la Cámara Alta, por lo
que se aprueba tal cual salió del Congreso de los
Diputados, cumpliendo con la petición original enviada
por el Parlamento Vasco.
El Fondo beneficiará a trabajadores con una enfermedad
profesional reconocida por su exposición al amiento y
también a víctimas domésticas o familiares y a víctimas
ambientales
De esta forma, el Fondo contempla ayudas para los
trabajadores con una enfermedad profesional reconocida
debido a su exposición al amianto. Además, se
beneficiarán las víctimas domésticas o familiares y las
víctimas ambientales con una enfermedad de la que se
haya determinado que su causa principal es la exposición
a este material. Para ello, un equipo de valoración
determinará “el diagnóstico y la valoración de la
enfermedad, su calificación y revisión”.
¿CÓMO SE FINANCIARÁ EL FONDO?
Durante el trámite parlamentario, el asunto relacionado
con la financiación del Fondo ha sido motivo de
discusión entre el PSOE y Unidas Podemos, junto a otros
grupos que apoyan habitualmente al Gobierno de
coalición. Según lo pactado, este mecanismo estará
garantizado anualmente en los Presupuestos Generales del
Estado (PGE) con las “consignaciones o transferencias
que se determinen cada año”. Para el 2023, se espera
implementar la asignación de 25 millones de euros que se
fijó en 2022.
Por otra parte, se tendrán en cuenta las cantidades
obtenidas “por subrogación” de los afectados “en vía
judicial” y contará con los recursos derivados de las
“aportaciones provenientes de las sanciones impuestas
por la autoridad laboral correspondiente, a propuesta de
la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, por
incumplimiento de las obligaciones en materia de
seguridad y salud laborales relacionada con el amianto”
y por las “rentas o frutos del propio Estado”.
|
Una vez la Ley se publique en el BOE se abrirá un
plazo de tres meses para dictarse el reglamento que
desarrollará la ley; antes, el Gobierno debe financiar
el Fondo. La ejecución del Fondo será tarea del
Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones
a través del Instituto Nacional de la Seguridad Social
(INSS) y no del Imserso, como planteaba el Gobierno.
¿QUÉ PLAZOS ESPERAN A LAS VÍCTIMAS?
Según establece la ley, el próximo paso será la
publicación de la Ley en el Boletín Oficial del Estado
(BOE). Una vez esto ocurra, entrará en vigor como tal “a
los veinte días”. Igualmente, se abrirá un plazo de tres
meses para dictarse el reglamento que desarrollará la
ley. Y, en cuanto dicho reglamento entre en vigor, se
pondrán en marcha el Fondo así como todas las
actividades asociadas. Aún así, el Gobierno deberá
dotarlo previamente con los “medios humanos y materiales
necesarios”.
Por otro lado, se creará una Comisión de seguimiento que
ayudará en “la mejora de la respuesta en la protección
de las personas expuestas y sus familiares”. Este órgano
estará compuesto "por representantes de la
Administración General del Estado, de las organizaciones
empresariales y sindicales más representativas,
estatales, autonómicas, entidades y expertos de
reconocido prestigio de la comunidad científica
conocedores de las consecuencias y patologías derivadas
del amianto y de la Federación de Asociaciones de
Víctimas del Amianto”.
¿CÓMO SE PEDIRÁN LAS AYUDAS?
La ley indica que el procedimiento se iniciará “a
solicitud de la persona perjudicada o de los
causahabientes en caso de fallecimiento de aquella”.
Dicha petición deberá dirigirse al INSS “acompañada de
los documentos acreditativos de la enfermedad y lesiones
padecidas, así como de que han sido originadas o han
podido serlo por la exposición al amianto, incluidos los
certificados médicos, informe sanitario del PIVISTEA, y
todos los documentos necesarios para probar la realidad
de la exposición”.
En el plazo de tres meses desde que se presenta la
solicitud, el INSS formulará al solicitante una
propuesta de resolución, “indicando la evaluación
establecida sobre la enfermedad padecida, lesiones,
causa de las lesiones o del fallecimiento, en su caso,
discapacidad que se reconoce y compensación que
corresponde”. Si no existe conformidad, el INSS podrá
desestimarla. Y si se acepta la propuesta, emitirá una
resolución “estimando la procedencia de la
compensación”.
(consalud.es) 6-10-2022 |
La vacunació contra la grip
arrenca de forma simultània amb la dosi de record de la
COVID-19 a la població de més
de 60 anys
|
|
La campanya fa una crida a vacunar-se als
col·lectius més vulnerables: la població de més de 60
anys, els malalts crònics, els professionals de la salut
i les dones embarassades.
A partir del 10 d’octubre es podrà demanar cita i els
equips d’atenció primària els començaran a vacunar a
partir del 17 d’octubre.
Salut ha distribuït enguany 1.604.800 vacunes contra la
grip i uns 2 milions de dosis contra la COVID-19
La campanya de vacunació contra la grip i la dosi de
record contra la COVID-19 seguirà els mateixos criteris
que l’any passat. La vacunació serà simultània per a les
persones de més de 60 anys, pacients amb problemes
crònics i factors de risc, persones amb immunosupressió,
professionals de salut, cuidadors de persones amb
factors de risc i dones embarassades. Els col·lectius
essencials només s’hauran de vacunar de la grip.
La vacunació va començar el passat 26 de setembre
centrada en persones que viuen en residències i majors
de 80 (als centres d’atenció primària).
La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, i la cap
de Servei de Medicina Preventiva, Montse Martínez, han
anunciat aquest matí en roda de premsa, que “els
col·lectius més vulnerables cridats en aquesta doble
campanya de vacunació podran demanar cita a partir del
10 d’octubre per poder-se vacunar a partir del 17
d’octubre”. La Dra. Cabezas ha insistit en “la
importància d’aquesta vacunació en els col·lectius més
vulnerables i també les embarassades”.
Les residències, primer lloc de vacunació
La vacunació contra la grip i la dosi de record contra
la COVID-19 va començar el passat dilluns 26 de
setembre, a les residències de gent gran, tant pels
residents com per als treballadors, així com per a la
població major de 80 anys i els professionals sanitaris,
per ser considerat el col·lectiu més vulnerable.
Des d’aquell dia, els equips d’atenció primària es
traslladen a les residències per fer la vacunació, com
es va fer l’any passat, per evitar que els residents
hagin de desplaçar-se i així garantir una correcta
vacunació.
D’altra banda, les persones més grans de 80 anys han de
demanar cita, dia i hora, al seu CAP per vacunar-se.
Vacunes
El Departament de Salut disposa aquest any d’un total de
1.604.800 dosis de vacunes contra la grip, 34.800 dosis
més que a la campanya de vacunació de
l’any passat. Aquesta campanya, Catalunya ha tornat a
adquirir de les tres vacu- |
nes de la grip –vacunes tetravalents d’alta càrrega
antigènica; vacunes tetravalents d’immunogenicitat
reforçada i vacunes tetravalents.
La cap de servei de Medicina Preventiva ha assegurat que
“l’objectiu de la campanya de vacunació d’aquest any vol
superar les cobertures de vacunació de l’any passat que
va ser d’un 75% en persones de més de 60 anys, en el
personal sanitari i sociosanitari, i del 60% en dones
embarassades i en persones amb condicions de risc,
especialment en infants”.
Pel que fa a les vacunes de la dosi de record contra la
COVID-19 es disposa d’uns 2 milions de dosis contra la
COVID-19.La vacuna que s’administra és bivalent amb
soques adaptades a la variant Òmicron, la BA4 i la BA5,
per fer front a les variant actuals.
Com es pot demanar cita per a la vacunació?
Les persones de més de 80 anys i que no viuen a
residències, des del 26 de setembre, poden demanar cita
per vacunar-se directament al seu centre d’atenció
primària habitual, trucant per telèfon o presencialment.
La població de més de 60 anys i les que formin part dels
col·lectius de risc: pacients amb problemes crònics i
factors de risc, persones amb immunosupressió,
professionals de salut, persones que viuen a
residències, cuidadors de persones amb factors de risc i
dones embarassades poden demanar cita a través del web
de programació de visites, citasalut.gencat.cat o a
través de La Meva Salut, a l’apartat “Cita”. També
contactant directament, de forma presencial o telèfon,
amb el seu Centre d’Atenció Primària habitual.
“Aquest tardor, protegeix-te el doble”
La campanya d’enguany del Departament de Salut incorpora
com a lema “Aquest tardor, protegeix-te el doble”, que
es podrà llegir en diferents cartells informatius
distribuït als centres sanitaris. També inclou un vídeo
que es projectarà a les pantalles dels centres i es
difondrà a les xarxes socials, així com les falques
d’àudio per als mitjans radiofònics, amb la voluntat de
poder arribar a tota la població a través dels mitjans
de comunicació.
Com a novetat, aquest any, el Departament de Salut ha
dissenyat uns stickers per ser utilitzats en les
plataformes de comunicació com whattsapp, telegram,
signal per incentivar la doble vacunació entre els
col·lectius cridats i així garantir una bona protecció.
Més informació:
https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/vacunacions/Vacunacio-antigripal/
(govern.cat) 5/10/2022 |
|
Llocs: Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant
Martí, 88) i al Museu de Ca n'Oliver (carrer de
València, 19) |
|
|
|
Aquest anunci pertany a una revista apareguda l'any 1925 |
L'any 1957 s'inicia la Coral Els Novells. La imatge
es de 1964 |
Cerdanyola acollirà un
Green Data Center Campus
|
|
 |
Carlos Cordón durant la
presentació del projecte del Green Data Center Campus
|
 |
AQ Compute, gestora de centres de dades filial del
grup alemany Aquila Capital, invertirà 300 milions
d’euros en construir un gran centre de dades amb una
capacitat elèctrica de 50 megavats (MW) a Cerdanyola del
Vallès
El centre
de dades crearà 300 llocs de treball directes, 300
indirectes i 1.500 a les empreses usuàries.
Cerdanyola ocuparà un lloc destacat al mapa europeu de
centres de dades amb la construcció d’un d’ells als
terrenys actualment ocupats per l’empresa Ceràmi-ques
Catalònia, al Parc de l’Alba, al costat del Sincrotó
Alba i la Universitat Autònoma de Barcelona.
El projecte era presentat ahir dimecres a les
instal·lacions de CBRE amb la participació de l’alcalde,
Carlos Cordón, qui va destacar la importància de la
generació de llocs de treball i de la infraestructura
per a la ciutat i afegeix que “suposa una gran
oportunitat per a la ciutadania de Cerdanyola i entorns
amb la construcció també de l’àrea dedicada a la
innovació, un centre de formació i un espai dedicat a
les start-ups”. Cordón també celebra que
“paral·lelament, l’objecte de la instal·lació reforça
l’estratègia de ciutat que des del govern municipal
volem consolidar”.
El Green Data Center Campus de Cerdanyola serà el segon
centre de dades que construirà la companyia, que ja en
té un a Noruega. El complex del grup alemany és el més
gran que actualment es projecta a Barcelona, encara
que n'hi ha quatre
|
més en marxa: Edged Energy, a l'Hospitalet, amb
16MW; Interxion, a Sant Adrià del Besòs (15MW);
Edgeconnex, a Viladecans (8MW), i Adam, a Cerdanyola
(4MW). Aquests projectes, més els que puguin sorgir en
el futur, situen Barcelona entre les deu ciutats
europees amb més potencial de creixement.
Situado dentro del Parque Tecnológico del Vallés, calle
Artesans, 7. Comunica en sus proximidades con las
autopistas AP-7 (E-15) y C-58, con dos accesos a menos
de 2 km de clusters.
Este centro de datos se encuentra junto a servicios de
emergencia: Estación de bomberos a 3 km, en la UAB,
Comisaría de policía a 1,5 km.
Adam dispone, en la actualidad, de tres centros de
datos, los cuales están interco-nectados mediante
anillos de comunicaciones de alta capacidad y baja
latencia. Esto permite establecer fácilmente sistemas
D.R.S y B.R.S.
Los 3 centros de datos están también interconectados a
los principales puntos de presencia de la península y a
los principales puntos de intercambio: SPA-NIX, CAT-NIX,
DE-CIX. También disponen de capacidad de interconexión
con todas las principales plataformas cloud públicas en
cualquier centro de datos en Europa.
Formatos de comercialización: rack, cubos dedicados,
espacios privados y salas dedicadas a medida.
|
El Congreso aprueba la
creación de un fondo para compensar a las víctimas del
amianto y sus dependientes
|
|
Se prevé que arranque con una asignación de
los Presupuestos Generales de este año de 25 millones de
euros.
El articulado de la norma, con origen en el Parlamento
Vasco, ha salido ade-lante con el apoyo de todos los
grupos.
El Congreso de los Diputados ha aprobado este
miércoles por unanimidad la proposición de una ley para
crear un fondo que compense a las víctimas del amianto
por daños y perjuicios sobre la salud resultantes de una
exposición "en ámbito laboral, doméstico o ambiental en
España. Además, beneficiará también "a aquellos que
dependieran económicamente del causante".
El Fondo para la Indemnización de las Víctimas del
Amianto será gestionado por el Instituto Nacional de la
Seguridad Social y arrancará con una asignación de los
Presupuestos Generales de este año de 25 millones de
euros, según ha anunciado la diputada socialista Mercé
Pérea. Asimismo, contará con otras aportaciones como,
por ejemplo, de sanciones a empresas.
Ahora, el texto promovido desde la Comisión de Trabajo
pasa directamente al Senado para su visto bueno
definitivo, ya que se ha votado en Comisión con
|
competencia legislativa plena.
Una vez publicado en el BOE, se dará un plazo máximo de
tres meses para el desarrollo del reglamento necesario,
que aparte de definir las compensaciones, también
determinará quién es responsable de valorar y
diagnosticar las causas de la enfermedad.
El articulado de la norma, que tiene origen en una
proposición del Parlamento Vasco, ha salido adelante con
el apoyo de todos los grupos que han coincidido en
destacar la necesidad de remediar una "injusticia". La
exposición de motivos, sin embargo, se ha votado por
separado y ha salido adelante con 32 votos a favor y
cinco en contra, uno de ellos de Vox.
Otros grupos como Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC) han planteado, vía enmienda, que la ley incluya
otros beneficios para los afectados, como coeficientes
de mejora o jubilaciones anticipadas.
(rtve.es/noticias) 13-7-2022 |
Dies Internacionals i
Mundials
|
21 de novembre - Dia Mundial de la Televisió
21 de novembre - Dia Mundial de la Salutació
21 de novembre - Dia Internacional de l'Espina Bífida
21 de novembre - Dia Mundial de la Pesca
22 de novembre - Dia Internacional del Músic o Dia de la
Música
22 de novembre - Dia Internacional de la Síndrome 22q11
(edició de novembre)
23 de novembre - Dia Internacional de la Paraula
23 de novembre - Dia Europeu dels Sense Sostre
23 de novembre - Dia Internacional de l'Assessor
d'Imatge
24 de novembre - Dia Mundial de l'Evolució
24 de novembre - Dia d'Acció de Gràcies
25 de novembre - Black Friday
25 de novembre - Dia Internacional per a l'Eliminació de
la Violència contra la Dona
25 de novembre - Dia de No Comprar Res (BND Buy Nothing
Day)
25 de novembre - Dia Internacional de l'Enginyer de
Sistemes
26 de novembre - Dia Mundial de l'Olivera
26 de novembre - Dia Mundial contra l'ús indiscriminat
d'Agroquímics
27 de novembre - Dia del Mestre (Espanya)
28 de novembre - Ciber Monday
29 de novembre - Dia Internacional de la Solidaritat amb
el Poble Palestí
29 de novembre - Dia Mundial de la Conservació del
Jaguar
29 de novembre - Dia Internacional de les Defensores de
Drets Humans
29 de novembre - Dia de Conscienciació sobre la Síndrome
de Menkes
30 de novembre - Dia de Commemoració de totes les
víctimes de la guerra química
30 de novembre - Dia Internacional de la Seguretat
Informàtica
30 de novembre - Dia Internacional de la lluita contra
els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)
30 de novembre - Dia de l'Influencer
30 de novembre - Dia de l'Aqüicultura
|
Tal com díu el refrany
pel
NOVEMBRE:
|
|
Malaltia de novembre no té cura i paga amb la
sepultura.
Els arbres de pinyol pel novembre s’enterren i pel
maig surten al sol.
Novembre acabat, hivern començat. Novembre assoleiat
i abril plujós, estiu abun¬dós.
Novembre calent, maig gelat.
Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar.
Novembre i febrer són marit i muller. (Són
inestables).
Novembre, març i febrer, s’avenen d’allò més bé.
De novembre enllà, agafa sa manta i no la deixis
estar.
Pel novembre, bones torrades, castanyades i
bunyolades.(Són les menges pròpies d'aquest mes).
Pel novembre, castanyes i nous.
Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i
fins una altra anyada.
Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots
els mals.
Quan novembre ve, abriga’t bé.
Qui pel novembre no ha sembrat, que no sem¬bri, que
ja és tard.
Si pel novembre trona, la collita serà bona.
Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós.
A Sant Andreu, no li llauris el peu.
Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l’estiuet,
fam i fred.(L estiuet de Sant Martí és un temps de
bonança que ve després dels primers freds de la tardor).
Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia.
De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual.
De Tots Sants a Nadal, justa una passa de gall (En
referència a la durada del dia).
De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens doni Déu.
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.
De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir.
De Tots Sants fins a l’advent, ni massa pluja ni
massa vent.
Ditxós mes de Déu que comença amb Tots Sants i acaba
amb Sant Andreu.
Entre Tots Sants i Nadal, pluja i vent faran prou
mal.
L’ocell que no és aquí per Sant Martí, s’ha quedat
pel camí.
La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu.
(Del llibre "Tots els refranys catalans" de Anna
Parés i Puntas) |
Salut comença a vacunar
contra el virus del papil·loma humà (VPH) a tot
l'alumnat de 6è de primària
|
|
La inclusió d’aquesta vacuna al calendari de
vacunacions garanteix la protecció, també en nens,
davant la infecció pels genotips de VPH inclosos en les
vacunes
Coincidint amb l’inici del curs escolar, el Departament
de Salut ha iniciat de forma progressiva la vacunació
als centres educatius catalans contra el virus del
papil·loma humà (VPH) a tot l’alumnat de 6è de primària,
noies i nois d’11 i 12 anys, tal com es va anunciar el
mes de maig d’aquest any. La inclusió d’aquesta vacuna
al calendari de vacunacions sistematitzat garanteix
l’equitat de gènere i la protecció, també en nens,
davant la infecció pels genotips de VPH inclosos en les
vacunes.
La vacunació a les escoles
A l’inici de curs, els centres d’atenció primària es
coordinen amb les escoles per establir quin dia és el
millor per iniciar aquesta vacunació.
Abans de posar les vacunes, les infermeres realitzen a
cada infant una sèrie de preguntes protocol·làries per
assegurar que el procés es fa amb total seguretat. Els
pares i les mares dels infants han hagut d’autoritzar la
vacunació prèviament i els infants van a l’escola amb el
llibre de vacunes on, les infermeres, registren la
vacuna que els hi posen. Al cap d’uns mesos d’haver
rebut la primera dosi de la vacuna, les infermeres
tornaran a l’escola a posar les segones dosis.
Avui, per exemple, a l’escola Roser Capdevila de Polinyà
s’han administrat les vacunes contra el VPH i contra
l’Hepatitis A 43 infants de 6è de primària. La vacunació
l’han dut a terme al centre educatiu, dues infermeres de
l’EAP Polinyà, que és el seu equip de referència.
|
Importància de la vacunació del VPH
El VPH és una infecció de transmissió sexual (ITS) que
s’estima que el 85-90% de les dones i dels homes
sexualment actius adquiriran en algun moment de la seva
vida. Fins ara, el calendari de vacunacions de Catalunya
només recomanava la vacunació contra el VPH en noies als
11-12 anys i en persones amb condicions de risc. Per
aquest motiu, el 19 d’abril es va presentar la proposta
de vacunació també per als nois, un cop revisada
l’evidència científica, al Consell Assessor de
Vacunacions a Catalunya.
Actualment, les vacunes administrades a Catalunya
protegeixen contra 9 dels més de 100 tipus de VPH
existents i representen el 90% de protecció contra el
càncer de coll uterí i el 90% de les berrugues
anogenitals. La vacunació en noies als 11-12 anys va
començar a implementar-se el curs 2008-09 i va provocar
la disminució de més del 60% de la incidència de les
berrugues anogenitals en noies d’entre 16 i 19 anys, una
dècada després.
Aquesta vacunació ha donat protecció indirecta en nois i
homes, amb la reducció d’un 4-6% de les berrugues
genitals i la reducció de certs genotips, alhora que ha
donat també protecció indirecta a noies i dones no
vacunades.
A Catalunya, el percentatge de noies que es van vacunar
durant el curs 2020-21 va ser del 86%. En total la
compra per aquest curs ha estat de 175.000 dosis, unes
70.000 per a nois, amb una inversió total d’uns 8,2
milions d’euros. |
Les inscripcions per a les activitats de La Tardor
És Gran es podran realitzar a partir del 20 de setembre
de forma presencial a les oficines de l’Àrea Social
(avinguda Espanya, 6C) o a través del correu electrònic
promociosocial@cerdanyola.cat. Aquestes es poden
realitzat presencialment a les a les oficines de l’Àrea
Social (avinguda Espanya, 6C) Les places són
limitades.
Per resoldre dubtes o demanar informació cal adreçar-se
als telèfon del programa de gent gran: 93.580.88.88
extensions 2141 i 3772 o 603.62.02.14.
D’altra banda, la Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada
també ofereix, dins el programa La Tardor És Gran,
diferents tallers de manualitats, massatges,
lecto-escriptura, hort, gimnàstica de manteniment,
alfabetització digital, relaxació, musicoteràpia,
memòria, cuentoteràpia i jocs. Per inscriure’s en
aquestes activitats cal trucar al 93.691.61.61
|
Visita als Jardins
Històrics de Cerdanyola
|
|
 |
 |
|
Dues de les torres més representatives del
nostre catàleg patrimonial que encara es conserven
en bon estat; han estat seleccionades per ser
visitades i viure en primera persona el benestar que
disposaven els estiuejants des de finals del segle
XIX fins a la seva marxa pels anys 1960.
Dos exemples de la Cerdanyola Modernista i
Noucentista: la Torre Can Llopis i Ca n'Ortadó. La
primera perfectament conservada és del 1872 obra
atribuïda a Gaietà Buïgas, és propietat des del 2021 de
l'Ajuntament i la segona coneguda també per Masia Rosa
va ser construïda a partir del 1929 per Joaquim Lloret i
Homs. Dues belles edificacions amb preciosos jardins que
envolten l´edificació.
|
Per poder-les visitar cal fer-ho a través de les
visites guiades que un cop per mes podran sol·licitar-ho
a través del telèfon 935 914 130 en horari d'atenció al
públic (de marts a dissabte de 17 a 20 h i diumenges i
festius d'11 a 14 h) o bé caldrà inscriure's prèviament
al Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès (seu de Can
Domènech).
La propera visita guiada es farà el diumenge
27 de novembre i el 18 de desembre que s’avança per
Nadal.
|
Tal mes d'octubre de
fa 50 anys
|
MESOS ANTERIORS
:
1ª Part : 1962-1968
2ª Part : 1969-fins avui
|
Activitats del Museu
d'Història de Cerdanyola, per a la resta del 2022
|
|
 |
El Museu d'Història presenta les activitats que durà
a terme a l'últim quadrimestre de l'any. La majoria de
les propostes es realitzaran a les diverses seus del
Museu, complementant-les amb sortides a jaciments i
llocs destacats de la història del país.
Les primeres activitats començaran amb la celebració de
la Diada. El Museu d'Història i el CRAC organitzen una
visita a les restes arqueològiques i a l'exposició del
Born a Barcelona, per la qual caldrà inscriure's
prèviament. També faran una visita guiada a l'exposició
temporal “La nit i el cel dels ibers”.
El primer dissabte i diumenge d´octubre arribarà una
activitat habitual: el cap de setmana ibèric que, en
aquesta XXII edició, estarà dedicada a les lletres i els
signes. Tallers, visites, teatralitzacions... que
organitzen el Museu i el CRAC, amb el suport de moltes
persones i entitats de la ciutat.
El cap de setmana següent arriben les Jornades Europees
de Patrimoni. Com cada any es farà la Jornada de Portes
Obertes, visites guiades al Museu i Poblat de Ca
n'Oliver i als temples de la vall de les Feixes. A més,
es realitzarà una ruta amb bus i a peu pel Museu
d'Història de Cerdanyola durant la qual es passarà pels
espais patrimonials que en formen part.
|
A l'octubre també s'organitzarà un acte commemoratiu
en record de les víctimes del franquisme, durant el qual
està previst presentar el projecte expositiu de
l'Església Vella de Sant Martí, un espai dedicat a la
Memòria Democràtica de Cerdanyola.
Durant el mes de novembre es programarà una Jornada de
Portes Obertes a Ca n'Oliver i dues activitats al jardí
de Ca n'Ortadó. Aquest any incorpora nous elements de
vida quotidiana i es faran visites guiades a una mostra
sobre la Cerdanyola medieval. Per a l'Aplec de Sant
Iscle, s'obrirà l'església i l'ermita de Santa Maria de
les Feixes. Es farà un taller de motius medievals amb el
CRAC a l'església i, a l'ermita, AFOCER presentarà una
projecció retrospectiva d'imatges del concurs de
fotografia de l'Aplec.
Finalment, per al mes de desembre, el museu prepara una
nova activitat pensada per a públic familiar amb nens.
Una mena de gimcana distòpica a Ca n'Oliver per les
sales d'exposició, el poblat i els edificis
reconstruïts. El Museu i el CRAC organitzaran aquesta
proposta i comptaran amb la col·laboració d´entitats i
persones de la ciutat. Es tancarà l'any amb la dinovena
edició del Camí de Justícia ja tradicional en aquestes
dates. |
BASF col.labora amb el
sincrotró Alba per optimizar la producció de bateries
per a cotxes elèctrics
|
|
 |
Les bateries dels cotxes elèctrics no han aconseguit
encara un preu competitiu en comparació als cotxes de
combustió. Això es deu principalment a l'increment en el
cost de les matèries primeres que es fan servir per a
produir els càtodes de les bateries. A l'hora de buscar
materials per a càtodes de baix preu, la recerca en
mètodes de fabricació més eficients és clau.
Una recerca liderada per la companyia BASF, en
col·laboració amb diverses universitats i centres de
recerca alemanys, ha estudiat com optimitzar el procés
de producció convencional emprat per als materials de
càtode rics en níquel, presents en les bateries d'ions
de liti. Es tracta d'un procés tèrmic anomenat
calcinació. Més concretament, l'equip de recerca volia
comprendre en profunditat el mecanisme de litiació
(addició de liti) en si mateix. A més, es buscava
conèixer si un procés de calcinació en dos passos,
incloent-hi un pas de litiació parcial, es pot fer
servir per a sintetitzar materials per a càtode amb
propietats similars a les d'aquells obtinguts amb un
protocol de calcinació convencional, d'un sol pas.
El concepte de calcinació proposat porta a un increment
del rendiment en un factor de tres, incrementant així
l'eficiència en la producció dels futurs materials per a
càtode, però mantenint les seves propietats
fisicoquímiques i el seu comportament electroquímic. A
més, es creu que s'aconseguiran altres avantatges
afegits arran d'emprar aquest procés de litiació per a
la síntesi d'aquest tipus de materials, com són una
millora en l'homogeneïtat de la composició i la
grandària dels grans o cristalites. Per tal de confirmar
aquests avantatges serà necessari investigar quantitats
de mostres a gran escala, fet que formarà part de
treballs futurs. |
Per a caracteritzar les mostres en profunditat després
del pas de litiació parcial, es van dur a terme mesures
de difracció de pols de raigs-X de sincrotró (XRD, per
les seves sigles en anglès) en la línia de llum MSPD del
Sincrotró ALBA. Aquesta és la primera vegada que es
reporta la composició dels residus amb liti en forma
d'agulla, fet indicatiu d'una reacció incompleta.
Gràcies a la combinació de XRD i altres tècniques de
caracterització, es va poder confirmar la presència
d'hidròxid de liti en les mostres preparades amb el
mètode convencional però no així en les mostres
obtingudes amb la nova metodologia, basada en dos
passos.
Aquests resultats formen part d’una llarga col·laboració
amb BASF. Al 2021 ja es va publicar un altre article que
contenia dades obtingudes a ALBA.
Els experiments que es van dur a terme en el Sincrotró
ALBA van tenir lloc gràcies a l'accés industrial d'ALBA.
L'accés industrial a les tècniques d'ALBA aporta
avantatges d'utilitat per a les empreses i indústries
com ara un temps d'accés més ràpid, un suport científic
i administratiu més ampli i confidencialitat en els
resultats (en comparació a l'accés acadèmic). Les
tècniques disponibles en ALBA ofereixen resultats
excepcionals que no és possible aconseguir amb altres
equipaments i que poden ajudar a impulsar la
competitivitat d'una empresa.
(Amb la col·laboració de la
Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia. El
Sincrotró ALBA forma part de la xarxa d'Unitats de
Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de la
Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia
(FECYT) i ha rebut suport a través del projecte
FCT-21-17088.) (cells.es 7/9/2022) |
Deu trens uniran el
centre de Barcelona amb l'aeroport del Prat cada 15
minuts en la nova línia operada per Ferrocarrils
|
|
 |
El servei es realitzarà amb nous trens de 85
metres de longitud, cinc cotxes i capacitat per a 600
persones
Tindran les característiques específiques que requereix
un servei a l’aeroport, com ara nombrosos espais per a
equipatges i passadissos més amples per a facilitar la
mobilitat interior. També disposaran dels sistemes més
avançats de seguretat i informació en temps real sobre
terminals i vols
Les noves unitats les fabrica Alstom i en el contracte
s’inclou, a més, el manteniment dels trens per 15 anys,
per al qual es construirà un taller específic al centre
industrial que l’empresa té a Santa Perpetua de Mogoda
La nova connexió ferroviària ràpida que el Govern
prepara per enllaçar el centre de Barcelona amb
l’aeroport del Prat s’oferirà amb deu trens que uniran
la ciutat amb les terminals T1 i T2. El servei, que el
Govern ha encarregat a Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya (FGC), es prestarà amb nous trens que està
fabricant Alstom.
Avui s’han fet públics els primers
detalls de les noves unitats en el decurs d’una visita
que el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals
i Territori, Jordi Puigneró, ha realitzat al centre
industrial d’Alstom a Santa Perpètua de Mogoda,
acompanyat de la presidenta d’FGC, Marta Subirà.
Govern també aposta per la descarbonització "amb fets
com reiniciar les obres de l’L9, iniciar les obres per
connectar les línies d’FGC del Vallès i del Baix
Llobregat-Anoia, el tramvia de Tarragona o les Rodalies
de Lleida".
Característiques del servei
Els trens tindran les característiques específiques per
donar servei a l’aeroport, amb nombrosos espais per als
equipatges i passadissos més amples per a facilitar la
mobilitat interior. Inclouran, a més, els sistemes de
senyalització, seguretat i informació al passatge més
avançats de manera que s’assegurin els màxims nivells de
seguretat i de servei a l’usuari. Disposaran dels màxims
nivells d’eficiència energètica i reciclabilitat. |
Cadascun dels deu nous trens, de 85 metres de llarg,
estarà format per cinc
cotxes d'un pis, amb capacitat per a 600 passatgers i
podran assolir una velocitat màxima de servei de 120
km/h.
Tot el tren serà de pis baix, excepte les zones de
bogies i cabina, amb dobles portes de major amplada i
situades a l’alçada d'andana. Els cotxes s'han dissenyat
de manera que s'aprofiti al màxim l'espai interior, per
a maximitzar-lo i per a dotar el passatge d'un major
confort. Disposaran d’endolls i punts de recàrrega USB a
tots els seients i xarxa wifi.
Seran trens permanentment connectats amb el centre de
control i tindran sistemes de videovigilància activa, i
disposaran del sistemes de ciberseguretat d'última
generació". En el disseny dels trens, que ha comptat amb
la col·laboració de la Fundació ONCE, s’han seguit els
criteris de Disseny Universal, per tal d’oferir la
millor experiència de viatge per a totes les persones.
La nova connexió ràpida a l’aeroport comportarà millores
respecte a l’oferta actual: prestarà servei a totes dues
terminals de l’Aeroport –actualment s’atura només a la
T2– i tindrà el doble de freqüències, amb un tren cada
15 minuts i sempre a les mateixes hores. I es facilitarà
l’embarcament als trens a la terminal T1, ja que en tot
moment hi haurà un tren a l’andana rebent passatgers
perquè tinguin temps d’acomodar-se. Aquesta nova línia
permetrà intercanvis senzills amb les principals línies
de la resta de transports públics de Catalunya (metro,
trens i busos).
Ferrocarrils ha formalitzat la compra dels trens aquest
juliol, així com també la signatura del finançament de
la inversió amb diverses entitats financeres i el Banc
Europeu d’Inversions. El contracte inclou el
subministrament de les 10 unitats (la primera està
previst que arribi en tres anys) i el seu manteniment
per a un període de 15 anys, per un total de 177
milions.
L’esquema tarifari permetrà que tant els costos
d’operació com d’inversió (adquisició de trens) siguin
coberts al 100% per les tarifes dels usuaris. I una
vegada amortitzat el finançament dels trens, els
beneficis de l’explotació permetran contribuir al
finançament del conjunt del sistema metropolità de
transport públic.
|
Població de Cerdanyola
l'any 1911
|
|
|
L’Ajuntament de
Cerdanyola del Vallès participa en el I Fòrum de les
Agendes Urbanes Locals, organitzat per la Diputació de
Barcelona
|
|
 |
Coincidint amb la jornada, una trentena de
municipis, entre els que es troba Cerdanyola, han
presentat el Manifest de la Xarxa d’Agendes Urbanes
Locals per demostrar el seu compromís per al seu
desenvolupament. El text mostra la voluntat de treballar
conjuntament per enfortir el projecte.
L’acte, que es va celebrar el passat 18 de juliol al
Paranimf de l’Escola Industrial de Barcelona, va ser el
punt de trobada per compartir i posar en comú la feina
que estan realitzant diferents municipis de Catalunya en
l’àmbit de l’Agenda Urbana. En aquest sentit,
l’Ajuntament de Cerdanyola ha demanat assistència a la
Diputació de Barcelona per la redacció de l’Agenda
Urbana Local.
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del
Govern d’Espanya,
|
Raquel Sánchez, i la vicepresidenta de la Diputació
de Barcelona, Carmela Fortuny, van ser les encarregades
d’inaugurar la jornada. Durant la mateixa, es van poder
conèixer les experiències de ciutats que estan
implementant la seva Agenda Urbana i com aquesta sorgeix
d’un llarg procés de planificació estratègica urbana i
territorial per fer de les ciutats espais de convivència
amable, inclusius, resilients i sostenibles.
La jornada també va servir per presentar el Manifest de
la Xarxa d’Agendes Urbanes Locals, a la que pertany
l’Ajuntament de Cerdanyola i 27 ajuntaments més de la
demarcació de Barcelona, i que serveix per demostrar el
nostre compromís amb el desenvolupament de l’Agenda
Urbana emmarcada dins dels Objectius de Desenvolupament
Sostenible aprovats per Nacions Unides l’any 2015. |
A la venda les entrades per
a la programació de tardor
del Teatre Ateneu
|
|
La proposta teatral és eclèctica, abastant
temàtiques que van des de la comèdia a la introspecció
emocional en els personatges
Les persones afeccionades al teatre que vulguin disposar
a l’avançada de les entrades per gaudir de la
programació prevista per la tardor al Teatre Ateneu, ja
poden adquirir-les entrant al web
https://www.cerdanyola.cat/teatre Com és habitual hi
haurà un petit descompte sobre el preu de taquilla per
qui compri les localitats amb antelació, així com
bonificacions per a persones jubilades i estudiants
(escoles, instituts i universitat).
11 i 12 d’octubre i a les 20 h. "Búho"
La companyia cerdanyolenca Titzina Teatre obrirà la
programació de tardor amb l’estrena de l’obra Búho.
S’han programat dues representacions, els dies 11 i 12.
El nou muntatge, creació de Pako Merino i Diego Lorca,
parteix del fet que la majoria d’infants s'abracen a la
llum. La companyia ens presenta a Pau, un antropòleg
forense especialitzat en jaciments paleolítics.
L’individu pateix un ictus que li provoca una amnèsia
severa. L’espectador assistirà a una recerca interior
per la seva memòria per recuperar-ne els records, en
definitiva, la identitat.
21 d’octubre i a les 20 h. : "Buffalo Bill"
La proposta artística seguirà amb Buffalo Bill, obra
original de Ramon Madaula que ell mateix i la periodista
Raquel Sans posaran en escena al Teatre Ateneu. Una
entrevista imaginària aprofundirà en el mític
personatge, prototip d’una certa masculinitat però que
no va interessar gaire al públic barceloní en les
actuacions fetes al cap i casal el desembre de 1889.
Les cròniques diuen que -a diferència de la resta del
món- Buffalo Bill no va despertar gaire entusiasme als
barcelonins. Per quin motiu?
|
4 de novembre i a les 20 h.: “L'Oreneta”
L’Oreneta, un text de Guillem Clua interpretat per Emma
Vilarasau i Dafnis Balduz. Una cançó, “L'Oreneta”, té un
significat especial per als dos personatges, que aniran
desgranant detalls del seu passat, marcat per un
atemptat terrorista de signe islamista que va patir la
ciutat l'any anterior.
18 de novembre a les 20 h. : "El sopar dels
idiotes"
La proposta artística compta amb una comèdia, El sopar
dels idiotes, de Francis Veber adaptat per Paco Mir.
L’obra narra la història d'un executiu que sol sopar
setmanalment amb amics "tots ells homes de negocis" i un
convidat molt particular. L'objectiu és presentar, en
petit comitè, a un desconegut seleccionat per a tenir
alguna afecció que consideren estúpida. Un elenc
efectiu, format per: David Olivares, Artur Busquets,
Anna Gras, Toni González, Jordi Vidal Gómez i Ariana
Bruguera. L'obra dirigida per Pep Anton Gómez farà riure
a tothom
16 de desembre, a les 20 h.: "León"
La programació la tancarà l’obra León, un text amb
dramatúrgia de Maria Pla a partir d’una idea d’Òscar
Intente. Antoine de Saint-Exupéry va dedicar El Petit
Príncep a l’escriptor i crític d’art Léon Werth, el seu
gran amic, un excombatent de la Primera Guerra Mundial ,
un vell pacifista, un jueu resistent que passava fred i
gana, sol, amagat en un racó de la França ocupada. El
text imagina una trobada entre els dos personatges. Es
tracta, doncs, d’un conte sobre la solitud, l’amistat,
la vida, la mort i la responsabilitat de ser persones.
Quimet Pla dóna vida a Léon i Òscar Intente, a
l’aviador.
Les entrades de la programació de tardor del Teatre
Ateneu es compren per Internet a
https://www.cerdanyola.cat/teatre |
|
|
La Generalitat inicia
l'elaboració del cens de l'amiant a Catalunya per
eliminar-lo de tots els edificis públics
i privats
|
|
El Departament de la Presidència ha
formalitzat ja l’encàrrec a l’Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya per tal que elabori una
cartografia on es delimitin les cobertes
L’objectiu del Govern és disposar d’una primera capa del
cens a finals del 2023, amb l’objectiu prioritzar les
actuacions necessàries per eradicar l’amiant de tots els
edificis públics el 2028, i del conjunt del territori el
2032, tal i com marca la normativa europea
La Generalitat ha iniciat els treballs per a
l’elaboració del cens de l’amiant a Catalunya, que
preveu tenir enllestit a finals de 2023, amb l’objectiu
de recollir informació sobre instal·lacions que
continguin aquest material, altament perjudicial per la
salut, tant en entorns públics com privats i implementar
les mesures necessàries per a la seva gestió i
eradicació.
El Departament de la Presidència ha formalitzat ja
l’encàrrec a l’Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya per tal que elabori una cartografia on es
delimitin les cobertes en alçada que puguin contenir
fibrociment a tot el territori de Catalunya. Aquestes
dades s’obtindran mitjançant vols de cobertura amb
sensors hiperespectrals i el tractament i
georeferenciació posterior de les dades.
L’objectiu és disposar d’aquesta primera capa del cens a
finals del 2023, la qual cosa permetrà dimensionar
l’afectació i prioritzar les actuacions necessàries per
tal d’assolir d’eradicar l’amiant de tots els edificis
públics el 2028, i del conjunt del territori el 2032,
tal i com marca la normativa europea.
|
L’encàrrec també inclou la creació d’una aplicació
informàticaque incorpori aquesta primera capa
d’informació, que permeti la visualització i explotació
dels resultats obtinguts i que serveixi de base per
completar el cens amb la resta d’informació necessària:
presència d’amiant a ubicacions diferents de les
cobertes, el seu estat de conservació, nivell de risc
que suposa, etc.
Amb aquesta intervenció, el Departament de Presidència
també donarà suport als municipis del país que, d’acord
amb la Llei estatal de residus aprovada l’abril de 2022
imposa als ajuntaments l’obligació d’elaborar un cens
d’instal·lacions amb amiant i d’un calendari que
planifiqui la seva retirada, sense dotar-los dels
recursos econòmics ni materials necessaris.
L’actuació s’impulsa des de la Comissió per a
l’eradicació de l’amiant a Catalunya, adscrita a la
Secretaria del Govern de la Generalitat de Catalunya,
que també és la responsable d’impulsar el Pla Nacional i
la Llei per a l’eradicació de l’amiant.
El Govern, tal i com va anunciar aquest juliol el
president Pere Aragonès, està compromès amb l’eliminació
total de l’amiant, i atendrà els 100% dels ajuts
sol·licitats durant el 2021, que corresponen a un total
de 1.453 i sumen un import de 7.168.181 euros. A més, i
també amb la fita de l’amiant 0 a Catalunya, s’avança en
l’aprovació del Pla Nacional per a l’Eradicació de
l’Amiant que està previst que es pugui fer realitat
durant el primer trimestre del 2023. |
Primera fase de
comercialització
de les parcel·les del Parc de l’Alba
a Cerdanyola del Vallès
|
|
 |
 |
Noticies d'ASCAMM
Cerdanyola
|
|
 |
Troben més de cent
estatuetes úniques del summe sacerdot Imephor a la
necròpolis egípcia de Kom el-Khamasin
|
|
|
|
L’equip de recerca de la UAB que duu a terme una
campanya de rescat a la necròpolis de Kom el-Khamasin,
al sud-oest de Saqqara, ha descobert enguany més de cent
estatuetes funeràries del summe sacerdot egipci Imephor,
cadascuna única en forma i concepció. Els investigadors
han treballat també en un segon jaciment de la concessió
que podria ser un recinte reial per al culte, d’on han
tret a la llum nombrosos fragments de pintures que
guarnien l’edifici.
La troballa més important i sorprenent d’enguany ha
estat una acumulació de més d’un centenar d’estatuetes
d’Imephor amb el nom complet del sacerdot inscrit al
braç dret. Es tracta d’un tipus d’estatuetes funeràries
sense paral·lel, cadascuna única en forma i concepció,
que mesuren entre 15 i 30 centímetres. Les estatuetes
són del mateix tipus que les 12 que ja es coneixien pel
mercat il·legal d’antiguitats, de les quals només una ha
pogut ser repatriada. L’any passat els investigadors van
recuperar dos petits fragments molt malmesos d’aquestes
estatuetes, que els van donar la pista per trobar
enguany el conjunt.
De la mastaba d’Impehor s’han recuperat també 38 blocs o
fragments de blocs amb inscripcions i relleus
procedents, majoritàriament, del sostre de la cambra
funerària. Inscrits amb dues franges paral·leles de text
jeroglífic amb els noms i títols del sacerdot, aquests
fragments permeten reconstruir ja gairebé integra- ment
el sostre de la cambra i queda definitivament fixat el
contingut de la inscrip- ció. |
Edifici i pintures de la reialesa
Al nord-est de Kom el-Khamasin, en un segon jaciment de
la concessió de la Missió que els investigadors van
identificar el 2019 i van anomenar Square Building, els
treballs han tret a la llum el que devia haver estat un
edifici reial de caràcter cultual, de 37,5 × 33,8
metres, que va ser construït en tovot amb elements de
pedra calcària (el llindar i les bases de les columnes),
amb un cos central ben definit i tot un seguit de
corredors i cambres laterals.
Al cos central de l’edifici els investigadors han fet
una descoberta que qualifiquen d’excepcional: un conjunt
de pintures en colors vius format per centenars de
fragments d’estuc de paret, alguns dels quals de fins a
30 centímetres de llarg, que malgrat el seu estat, molt
fragmentari, permeten identificar motius iconogràfics
regis, com ara un rei ornat amb un ureu, un Horus de
Behdet amb les ales desplegades, un cavall i un carro de
combat.
Una altra característica essencial d’aquest jaciment són
les grans acumulacions de ceràmica (36 en total) que hi
ha al voltant, datades també del Regne Nou i amb relació
estructural i semàntica amb el complex. Diverses
evidències suggereixen que l’edifici del Regne Nou pot
haver-se aixecat damunt un jaciment anterior, del Regne
Antic. (uab.cat)
|
Les dessalinitzadores catalanes han produït més de 30
hm3 d'aigua durant els últims sis mesos
|
|
Vista aèria de la
dessalinitzadora del Llobregat.
|
|
• Des del mes de febrer, amb l’entrada en
l’escenari de prealerta del sistema
Ter-Llobregat, aquestes plantes estan funcionant al 85% de la seva
capacitat
• Amb la seva producció, s’alenteix el descens de
reserves dels embassa-
ments
• Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es constata
que durant aquest
2022 la ciutadania està consumint més aigua, amb increments puntuals
d’un 10% respecte la demanda de referència, pel que s’insta a fer un
consum responsable.
Les dessalinitzadores catalanes, concretament la del
Llobregat i la del Tordera, han produït un total de 31
hm3 durant sis mesos, segons dades de l’Agència Catalana
de l’Aigua (ACA). Des del mes de febrer d’enguany, el
sistema Ter Llobregat es troba en l’escenari de
prealerta tal i com estableix el Pla de Sequera, al
situar-se les seves reserves per sota del 60% de la seva
capacitat.
En aquest escenari, una de les mesures dutes a terme ha estat incrementar
la capacitat de producció de les dessalinitzadores,
passant del 20-30% habitual (règim de producció típic
d’anys humits i normals) al 85%.
Concretament, la del Llobregat funciona amb 7 dels 10
mòduls que disposa activats i la de la Tordera amb 3
dels 4 mòduls activats. Aquest és el volum màxim produït
d’aigua dessalinitzada de la història, tenint en compte
que fins ara, va ser en el 2018 i el 2019 quan es van
assolir els màxims, amb una producció de 27 i 28 hm3,
respectivament.
|
Alentir el descens dels embassaments
L’increment de producció de les dessalinitzadores es duu
a terme amb l’objectiu que s’alenteixi el descens de
reserves dels embassaments del sistema Ter Llobregat,
que actualment se situen al 47% de la seva capacitat,
amb 287 hm3. Sense l’aportació de les dessalinitzadores,
avui els embassaments estarien entre el 42%, amb 256
hm3. Cal tenir en compte que la dessalinització està
concebuda per tenir un major pes en èpoques de sequera i
que el seu funcionament sigui més baix en períodes
humits o normals.
Cal tenir en compte que l’estiu és l’època de l’any en
què es consumeix més aigua, atès que a més d’una major
demanda urbana també és el període de l’any en què s’han
de garantir les campanyes de reg, a més que les elevades
temperatures també produeixen una major evaporació de
l’aigua.
Tot i això, des de l’Agència Catalana de l’Aigua s’està
constatant que entre els mesos de maig i juny s’han
produït puntes de consum d’aigua a nivell domèstic, amb
increments d’un 10% respecte la demanda de referència.
És per aquest motiu que s’insta a la ciutadania fer un
consum responsable, tenint en compte que des de finals
de 2020 el règim de pluges és inferior a la mitjana i
que la tardor de 2021 i la primavera de 2022 han estat,
en línies generals, molt seques, quan habitualment són
els períodes on plou més i quan es produeix una major
recàrrega d’aigua. |
Avenços a l'eradicació
de l'amiant a Catalunya
|
|
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha
reunit amb l’associació Jubilats Macosa – Alstom
d’afectats per l’amiant a l’Agència de Residus de
Catalunya. Aragonès ha anunciat el compliment del 100%
de les sol·licituds d’ajuts presentades el passat 2021
per compensar els greuges causats per aquest material,
un total de 1.453 sol·licituds amb un valor de 7.168.181
euros. El president ha destacat que “avancem de forma
progressiva i sense aturar-nos cap a l’eradicació de
l’amiant a Catalunya”, ha explicat a la sortida de la
reunió.
Arribar aquest objectiu és una de les prioritats que té
la Generalitat, segons ha explicat Aragonès, posant en
primera línia “la defensa dels drets dels afectats i el
compromís de les institucions per retirar l’amiant de
Catalunya, que vol dir retirar-lo de les nostres vides”,
ha reblat.
El cap de l’Executiu ha explicat que l’abonament
d’aquests ajuts es podrà finançar amb “4.000.000 d’euros
del cànon dels residus de la construcció de 2021, també
amb 1.000.000 d’euros de transferència del Departament
d’Empresa i estem en disposició de dir que els
2.168.181€ restants els podem cobrir amb el cànon de la
construcció del primer semestre 2022”, ha dit.
El president ha posat en valor la feina de l’associació
Jubilats Macosa – Alstom com “una de les entitats amb
més trajectòria en la lluita per a l’eradicació de
l’amiant a Catalunya. En la denúncia de com de
perjudicial és per a la salut i en la defensa dels drets
de les persones afectades que han estat exposades al
llarg |
de la seva vida laboral”. Pel cap de l’executiu
“sense la seva feina col·lectiva no
hauríem avançat tant en els propers mesos i anys en la
sensibilització de la població” i per tant, ha
traslladat el seu agraïment.
Aragonès també ha recordat que l’objectiu d’eradicar
l’amiant a Catalunya ha quedat demostrat per part del
Govern “a finals de l’any passat amb la inversió de 4,5
milions d’euros per retirar l’amiant de tots els
edificis de Badia del Vallès. Un cas singular en què la
totalitat dels edificis estaven afectats”, ha esmentat.
També ha fet al·lusió a la Llei d'eradicació de
l'amiant, que està inclosa en el Pla normatiu del
Govern. “Ja s’ha fet una important consulta pública i
tot fa preveure que pugui ser aprovada pel Govern i així
iniciar el tràmit parlamentari al llarg del 2023 per la
seva aprovació definitiva”, ha afegit.
Altres iniciatives encaminades en l’objectiu d’amiant 0
a Catalunya son l’avenç en l’aprovació del Pla Nacional
per a l’Eradicació de l’Amiant que està previst que es
pugui aprovar durant el primer trimestre del 2023 i el
primer pas en l’elaboració del cens de l’amiant a
Catalunya. “De la mateixa manera que en el cas de Badia,
l’elaboració del mapa de l’amiant va ser determinant per
poder elaborar un pla i després actuar, ara ho volem fer
a nivell de Catalunya”, ha explicat el president. Aquest
és “un projecte molt ambiciós”, ha dit, fet amb la
col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya i que s’executarà entre 2022 i 2023amb un cost
aproximat de 700.000 €. |
Un estudi alerta que
viurem més anys, però molts seran amb pitjor salut
|
|
A l'estudi “L'augment de la longevitat a Europa:
afegint anys a la vida o vida als anys?”, que es publica
a la revista Perspectives Demogràfiques del Centre
d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, elaborat pels
investigadors Iñaki Permanyer i Octavio Bramajo, alerten
sobre la necessitat d'implantar polítiques públiques que
facin front a les creixents taxes de morbiditat que
s'acosten a Europa. Els investigadors han explorat en
quina mesura els increments de longevitat a Europa
durant els darrers 30 anys s'han produït amb guany
d'anys en bona salut o mala salut, posant el focus no
només en la quantitat, sinó també en la qualitat dels
anys guanyats.
Per al seu estudi, els investigadors han utilitzat dades
de l'Institute for Health Metrics and Avaluation (Global
Burden of Disease), que proporciona indicadors de 204
països i territoris des de 1990 fins a l'actualitat, la
qual cosa els han permès fer estimacions sobre
l'esperança de vida (EV), l'esperança de vida saludable
o amb bona salut (EVS) i l'esperança de vida no
saludable o mala salut (EVNS). És la primera vegada que
s'investiga amb perspectiva internacional l'esperança de
vida en bona o mala salut als diferents països europeus
durant els darrers 30 anys, comparant-los entre si.
Centenaris, però malalts?
Segons aquesta recerca, els futurs increments en
esperança de vida, eventualment per sobre dels 100 anys,
podrien suposar un repte social majúscul si, a més, van
acompanyats d'un increment no només de la morbiditat,
sinó també de la comorbiditat (és a dir, persones que
pateixen diferents malalties alhora).
Si els descensos en les taxes de mortalitat no van
acompanyats per descensos equivalents en les taxes de
morbiditat, les persones que visquin en aquestes
societats tendiran a viure més anys, però en pitjor
estat de salut, un fenomen amb enormes conseqüències per
a la sostenibilitat dels sistemes de salut i de pensions
tal com els coneixem.
|
L'estudi evidencia empíricament que la proporció
d'esperança de vida viscuda amb mala salut sol ser més
gran entre les dones i tendeix a incrementar-se en el
temps
“Tot això suggereix la necessitat de destinar cada cop
més recursos per reduir la morbiditat, ja sigui a través
de campanyes preventives que retardin les edats d'inici
de malalties o discapacitats (per exemple, promovent
estils de vida saludables i entorns socioeconòmics
inclusius i sostenibles) o mitjançant la inversió en
tractaments o innovacions tecnològiques”, explica
l'investigador Iñaki Permanyer.
A la immensa majoria de països europeus els canvis en
esperança de vida entre 1990 i 2019 s'expliquen
majoritàriament pels increments en esperança de vida
saludable, que sempre supera el 60 % del total. D'altra
banda, com més gran és l'esperança de vida inicial (el
1990), els subsegüents increments en esperança de vida
es produeixen cada cop més a costa de viure més anys amb
mala salut, especialment entre les dones.
El cas d'Espanya sobresurt
L'esperança de vida dels nascuts a Espanya l'any 1950
era de 64,2 i 59,3 anys per a dones i homes, i des
d'aleshores fins ara, aquesta esperança de vida ha
augmentat de manera pràcticament ininterrompuda fins a
arribar als 85,1 i 79,6 anys el 2020, respectivament.
Espanya sobresurt perquè és un dels països més longeus
(amb una EV el 2019 de 80 anys) pel fet que la proporció
d'anys viscuts amb bona salut (EVS) és alta comparada
amb altres països amb una longevitat similar. La
proporció d'anys viscuts amb bona salut és més gran
entre els homes. S'observa que encara que l'esperança de
vida de les dones és més gran que la dels homes, aquesta
es produeix a costa de viure més anys amb mala salut.
(uab.cat) |
L'últim sobre
l'Hospital Ernest Lluch
|
|
A la Revista de
Ripollet d'aquesta setmana, apareix aquesta notícia a la
pàgina 8
que pel seu interès per als veïns de Cerdanyola,
reproduïm:
 |
Els millors especialistes
en vitrall de tot el món es troben a Cerdanyola
|
|
 |
Aquesta visita es produeix en el marc del XXX
Congrés Internacional del Corpus Vitrearum que reuneix
bianualment a més de 100 especialistes de tot el món.
Berna, Cracòvia, Siena, Estrasburg, Colònia, París,
Colònia, Florència, Brussel·les, York, Viena, Sant
Petersburg, Zurich, Anvers i Nova York, entre altres
ciutats, han estat les seus de les diferents trobades de
l’organització internacional, que enguany es reuneix a
Barcelona, que comparteix seu amb Cerdanyola i Girona.
El Corpus Vitrearum és una organització que té per
objectiu l’estudi dels vitralls a tot el món. El
projecte va ser iniciat a Amsterdam l’any 1952 pel
Comitè Internacional d’Història de l’Art (CIHA). El
regeix un Comitè Internacional amb seu a París i cada
país ha format el seu comitè nacional. Pel que fa als
vitralls de Catalunya, sota el paraigua de l’Institut
d’Estudis Catalans, s’han compilat més de 3.000 imatges,
conservades al seu arxiu històric.
Així, cada dos anys els membres d’aquesta organització
es reuneixen en un país diferent per tal de posar en
comú els avenços, problemes i projectes que |
sorgeixen. Aquesta reunió és l’anomenat Col·loqui
Internacional del Corpus Vitrearum, que aquest any
posava l’accent en el concepte i realització del vitrall
de l’Edat Mitjana al Modernisme, i del qual Cerdanyola
ha acollit una de les jornades.
Els comentaris dels especialistes congregats van lloar
la qualitat del nostre museu:
“Mai havíem vist uns vitralls fets amb aquesta barreja
de tècniques” comenta Sarah Brown, especialista del York
Glazier Trust mentre observen els vitralls de Les Dames
de Cerdanyola.
“Uns magnífics vitralls, obra cabdal del vitrall
modernista a Catalunya”. Així definia Tim Ayers,
president del Corpus Vitrearum Internacional, el tríptic
de les Dames de Cerdanyola en l’obertura de la sessió
celebrada el 5 de juliol al Museu d’Art, que torna a
situar Cerdanyola en el mapa internacional. |
Comercialitzem a
l'empresa de cosmètica Natura Bissé una segona parcel·la
del Parc de l'Alba, a Cerdanyola del Vallès
Incasòl
|
|
En blau, la parcel·la
PC1-01.01 del Parc de l'Alba de Cerdanyola del Vallès,
comercialitzada a l'empresa Natura Bissé.
|
El Consorci del Parc de l’Alba és el
propietari dels terrenys que compten amb prop de 5.000
m2 de superfície de sòl i un preu de venda de 3,3
milions d’euros
L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha comercialitzat a
la companyia cosmètica Natura Bissé la parcel·la
PC1-01.01 del Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès,
per encàrrec del Consorci del Parc de l’Alba. El
Consorci és el propietari dels terrenys que compten amb
4.923,17 m2 de superfície de sòl i un preu de venda de
3.332.000,61 milions d’euros.
Es tracta de la segona parcel·la que Natura Bissé
adquireix al Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès. En
aquest cas, els nous terrenys estan situats al costat de
l’actual seu mundial d’investigació, fabricació i
comercialització de la companyia. Natura Bissé preveu
ampliar les seves instal·lacions en aquest nou espai.
El Parc de l’Alba, un nou districte ple
d’oportunitats
El Consorci del Parc de l’Alba, integrat per
l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
|
i de l’INCASÒL, és l’encarregat de promoure el
desenvolupament del Parc de
l’Alba. Actualment, el Consorci està preparant una
concurrència d’ofertes per poder comercialitzar en els
propers mesos unes 60 hectàrees de sòl per activitat
econòmica i residencial.
El Parc de l'Alba es consolida com un dels projectes
estratègics de Catalunya i ofereix noves oportunitats
d'inversió, amb 2,14 milions de m2, 70% dels quals es
destinaran a activitat econòmica i el 30% restant al
sector residencial. Amb la potencialitat de crear 30.000
nous llocs de treball i 5.733 habitatges, prop de la
meitat del quals seran en règims protegits.
Un nou districte que comptarà amb 15.000 residents, un
parc urbà de 200 hectàrees i una inversió pública de 450
milions d’euros. Actualment, el Parc de l’Alba compta
amb empreses ja instal·lades, entre les quals destaquen
la pròpia Natura Bissé, Stradivarius, Sener, i La Caixa,
entre d’altres.
Així com edificis i equipaments destinats a la recerca i
la innovació com són el Sincrotró Alba i la planta de
poligeneració. |
Confirmen la presència
plena
del Neolític al Pirineu
|
|
Coro Trasito (Osca) és considerada la cova cleda
excavada a més altitud de la península Ibèrica (a 1548
metres). L'excavació de 2022 que ha conclòs aquesta
setmana ha permès confirmar els indicis d'una
agricultura consolidada de cereals (blat i ordi) durant
el Neolític antic (entre 5300 i el 4450 anys abans de la
nostra era). Els treballs que s’hi ha fet han
proporcionat novament abundants restes de cereals.
Aquesta evidència, juntament amb la presència d’eines vinculades al
processa-ment de cereals (dents de falç i molins), i
pol·len de cereal en nombroses capes del jaciment,
consolida la imatge innovadora de la presència d'una
agricultura en zones elevades del Pirineu en les
primeres etapes del Neolític.
Aquesta informació modifica la imatge tradicional del poblament de les
zones de muntanya de la península i, especialment, del
Pirineu durant el Neolític. Segons aquesta noció, el
poblament humà del Pirineu a l'inici del Neolític hauria
estat residual i associat a l'aprofitament estival de
pastures d'altura en una ramaderia ovina. L'evidència
arqueològica, en canvi, mostra una altra situació: un
assenta-ment més estable, amb agricultura, un bestiar
diversificat i una àmplia gamma d'activitats associades.
Situada al municipi de Tella-Sin, comarca de Sobrarb, el
jaciment consisteix en una cavitat de grans dimensions
que alberga indicis de l'estabulació de bestiar al llarg
de diferents èpoques: moderna, edat del Bronze (datades
entre 1430-1280 abans de la nostra era) i Neolític
antic. El jaciment és objecte d'estudi des de l'any 2011
sota la direcció dels arqueòlegs Javier Rey (Departament
d'Educació Cultura i Esport del Govern d'Aragó), Ignacio
Clemente (Institució Milà i Fontanals – CSIC) i Ermengol
Gassiot (Departament de Prehistòria, UAB).
Els vestigis neolítics
Els vestigis neolítics són els que actualment estan
centrant l'atenció dels arqueò-legs. Consisteixen en les
restes generades per l'estabulació de bestiar a
l'interior de la cova durant el Neolític antic, en una
successió d'estrats que cobreix més d'1 metre de gruix.
Al costat s’hi documenten també indicis d'emmagatzematge
d'aliments en petites sitges excavades en el sòl, així
com fases en què l'espai estudiat de la cova va ser un
lloc de treball. L'excavació al llarg de 45 metres
quadrats permet estudiar-ho amb detall.
Els resultats tenen un alt valor científic: d'una banda,
aporten informació inèdita sobre les primeres formes de
ramaderia a l'Alt Pirineu, que es fonamentaven en ramats
mixtos d’ovicaprins, bòvids i suids. Aquest fet
contrasta amb les formes ramaderes tradicionals
imperants a la fi del segle XIX i inicis del XX, amb
caba- |
nes essencialment de bestiar oví. Un altre aspecte
rellevant de la recerca és l'ampli ventall d'activitats
que van fer en el jaciment els seus pobladors durant el
Neolític: van manufacturar ceràmica, així com una àmplia
gamma d'eines lítiques, d'os i de fusta; van processar
lactis, i a més de carn del bestiar van consumir
aliments procedents de la caça, de la recol·lecció d'un
ampli espectre de fruits i van treballar minerals per
elaborar pigments. Crida també l'atenció l'àmplia
presència d'adorns, des de granisses de collaret i
penjolls en petxines marines fins a un braçalet de
marbre, que confirma la relació del jaciment amb altres
àrees geogràfiques del llevant peninsular.
En la present campanya d'excavació s'ha reprès el
programa Excava con el Geoparque de Sobrarbe. Des de
2013, aquest programa promou la participació setmanal de
dues persones voluntàries en les excavacions de Coro
Trasito com a eina per a la divulgació de la recerca en
arqueologia. També ha acollit alumnat en pràctiques del
grau d'Arqueologia de la UAB.
Les recerques en Coro Trasito es fan en el marc del
projecte de recerca «Les primeres comunitats
agropastorals de la vessant sud del Pirineu Central
(5600-4500 calANE): economia i paisatge»
(PID2020-115205GB-I00), finançat pel Ministeri de
Ciència i Innovació i codirigit per Ermengol Gassiot i
Ignacio Clemente i en el marc de successives edicions
del projecte «Arqueologia del pastoralisme en el bé
natural Pirineus-Mont Perdut (vessant espanyol)»,
finançat pel Ministeri de Cultura i la Comarca de
Sobrarb.
(uab.cat) |
El pont que connecta, per
sobre de
l’AP-7 i la B-30, el campus
de la UAB
i el nucli urbà de
Cerdanyola es reformarà per tal de doblar-ne l’amplada
|
|
 |
El pont que connecta, per sobre de l’AP-7 i la B-30,
el campus de la UAB i el nucli urbà de Cerdanyola del
Vallès per l’avinguda de Serragalliners es reformarà per
tal de doblar-ne l’amplada.
La intervenció permetrà passar dels actuals tres carrils
per a tot tipus de vehicles i una vorera estreta a dos
carrils de circulació de vehicles, dos carrils segregats
per al transport públic, una vorera amb una amplada
suficient per al flux de vianants i un carril bici. A
més, està previst que la sortida de la B30 que
actualment enllaça amb el pont passi per sota d’aquest i
desemboqui directament a la rotonda de l’estació de
Rodalies de Renfe.
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (AMB) i la UAB han presentat
el projecte que transformarà un dels accessos al |
campus amb més trànsit tant de vianants com de
bicicletes, transport públic i vehicles particulars.
L’aportació de 600 mil euros del Pla de Sostenibilitat
Ambiental de l’AMB es destinarà a la construcció del
carril bici previst a la intervenció del pont. Aquest
futur carril bici tindrà 270 metres i formarà part de la
Bicivia, la xarxa pedalable de la metròpoli de
Barcelona; concretament pertany a l’eix Bicivia 9, que
connectarà Montcada i Reixac amb Cervelló quan estigui
completada.
La transformació del pont, que connecta, per sobre de
l’AP-7 i la B-30, el campus de la UAB i el nucli urbà de
Cerdanyola del Vallès per l’avinguda de Serragalliners,
s'iniciarà l'any 2.023. |
L'Església de Sant
Iscle i Santa Victòria de les Feixes,
torna a obrir les seves
portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h.
|
|
|
El 1995, es va commemorar
el mil·lenari de la primera cita documental de
l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han
realitzat diverses campanyes d’excavacions
arqueològiques i s’ha restaurat el temple.
L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions,
en què van participar el Col·lectiu de Recerques
Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia
de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs
arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar
tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit
per refer la història de l’església.
La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil
Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha
refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar,
el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per
deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat
i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació...
Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que
podeu veure, han estat possibles gràcies a la
col·laboració desinteressada de les entitats, les
persones i les institucions esmentades i d’altres
anònimes.
El 1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera
cita documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest
motiu, s’han realitzat diverses campanyes d’excavacions
arqueològiques i s’ha restaurat el temple.
L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions,
en què van participar el Col·lectiu de Recerques
Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia
de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs
arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar
tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit
per refer la història de l’església.
La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil
Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha
refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar,
el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per
deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat
i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació...
Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que
podeu veure, han estat possibles gràcies a la
col·laboració desinteressada de les entitats, les
persones i les institucions esmentades i d’altres
anònimes.
Per poder visitar la església de sant Iscle i
Santa Victòria de les Feixes, esta
oberta tots els tercers diumenges de mes d'10 a 14
hores.
|
 |
El Govern implantarà noves
mesures
de gestió del trànsit a
l'AP-7
|
|
|
◘
S’habilitarà un nou carril addicional a
l’AP-7 nord, entre Sant Celoni i
Parets del Vallès
◘
Es limitarà la circulació de camions per la
dreta en trams de l’AP-7 i a
una velocitat màxima de 80 km/h els divendres o dies previs a
un festiu
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha
presentat avui al Govern un informe de mesures per una
millor gestió del trànsit i la velocitat amb l’objectiu
de reduir l’accidentalitat i les retencions a les
carreteres catalanes.
L’informe mostra que, pel que fa a la sinistralitat, hi
ha un 22% menys d’accidents amb víctimes mortals o
ferits greus al conjunt de la xarxa viària i, en relació
amb el nivell de retencions, el darrer pont de la segona
Pasqua, el total de quilòmetres de retencions va ser un
47% més baix que el 2019. Tot i que el total de la
mobilitat és similar al de l’any 2019, l’AP-7 i la C-33
han incrementat prop del 40% el trànsit total, i l’AP-7
concentra el 20% de les víctimes mortals de tota la
xarxa viària catalana, amb 14 víctimes mortals fins ara.
Davant l’increment de trànsit en aquestes vies, el
Govern anuncia que s’habilitarà un carril addicional nou
a l’AP-7 nord entre Sant Celoni i Parets del Vallès, que
se sumarà als 40 km de carril addicional amb els quals
s’ha dotat l’AP-7 sud. També ha informat d’un carril
addicional a la C-32 nord, de Llavaneres fins a Montgat.
Així mateix, en les properes setmanes entrarà en
funcionament un sistema de grues en diferents punts
estratègics de l’AP-7 per retirar vehicles accidentats
amb celeritat, així com l’entrada en vigor de les
restriccions de circulació de camions per Sant Joan,
tots els caps de setmana de juliol i dates d’especial
intensitat de la mobilitat.
Entre altres mesures, també s’establirà una limitació de
la circulació de camions per la dreta i a 80 km/h en el
tram d’AP-7 de dos carrils al sud del país i al tram
central de l’AP-7 els dies d’especial confluència de
trànsit, els divendres o bé els dies previs a un festiu
a partir de les 5 de la tarda. I també es treballa en un
pla d’aparcaments per a transportistes que els
garanteixi el descans en diferents punts de l’AP-7.
|
Per controlar la velocitat, el Departament
d’Interior licitarà aquest 2022 la instal·lació del
sistema de velocitat variable a la C-58 i la iniciació
dels projectes per instal·lar sistemes de velocitat
variable a l’AP-7 centre (entre Santa Perpètua de la
Mogoda i el Papiol), a l’AP-7 Nord (entre Sant Celoni i
la Roca del Vallès) i a la C-33 (entre Parets del Vallès
i el Nus de la Trinitat).
Aquestes mesures s’haurien d’afegir a la proposta feta
pel Govern de reduir a 110 km/h la velocitat a l’AP-7 i
a 100 km/h en trams on hi ha acumulació d’accidents a la
part central de l’AP-7 / B30.
L’Executiu considera que l’alliberament dels peatges
s’ha fet sense cap planificació i que hi ha un problema
estructural a l’AP-7, motiu pel qual reclama un
compromís clar del govern espanyol amb les
infraestructures a Catalunya, com l’ampliació d’un
tercer carril a Tarragona, la connexió de l’AP-7 amb
l’A-7 per derivar part del trànsit a aquesta autovia
gratuïta, l’ampliació de la capacitat de l’enllaç de
l’AP-7 amb l’A-2 en sentit nord a Martorell o la
finalització de les obres de l’N-II entre Tordera i
Vidreres.
|
Cerdanyola rep la distinció
de
"Ciutat de la Ciència i la
Innovació"
|
|
La ciutat torna a formar part de la Red
Innpulso, la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la
Innovació impulsada i cofinançada pel Ministerio de
Ciencia e Innovación.
El Ministeri de Ciencia e Innovación ha aprovat la
concessió de la distinció de 'Ciutat de la Ciència i la
Innovació' a un total de 20 ciutats i municipis, entre
ells Cerdanyola del Vallès que torna així a formar part
de la Red Innpulso. La ciutat ja va formar part al 2010
i va renovar l’acreditació al 2014, però al 2018 no es
va presentar a la convocatòria de revalidació i havia
perdut la distinció.
Carlos Cordón ha destacat que aquesta és una passa més
“per aprofitar i treure profit de totes les oportunitats
i inversions necessàries per poder gaudir d’un
creixement sostenible i que pugui revertir en la millora
de la qualitat de vida de la ciutadania” i ha afegit que
“tornar a la Red Innpulso ens permet estar en una lliga
de ciutats que treballen per la ciència i la innovació i
les oportunitats que ens donarà estar-hi les hem
d’aprofitar”.
L’Ajuntament de Cerdanyola va presentar-se a la
convocatòria 2021 realitzant una memòria explicativa de
les iniciatives i projectes innovadors en marxa i en
projecció.
D’entre totes les ciutats que han presentat la seva
candidatura, únicament 20 han estat seleccionades i
distingides com a Ciutat de la Ciència i la Innovació.
Amb la distinció i com a ciutat sòcia de la Red
Innpulso, Cerdanyola podrà accedir a un centre receptor
i distribuïdor de recursos, informació, projectes,
finançament; intercanviar experiències i bones
pràctiques; accedir a un fòrum tècnic i d’assessoria en
l’estratègia de ciència i innovació; impulsar la compra
pública innovadora; eliminar barreres a la innovació;
donar suport a pimes innovadores i a l’emprenedoria;
participar en projecte europeus, i contribuir al canvi
de model productiu basat en el coneixement. També podrà
beneficiar-se dels ajuts al a contractació d’agents
locals per a la implementació de les polítiques
innovadores municipals (fins al 75% del cost).
|
Roda de premsa per informar de la
distinció Ciutat de la Ciència i la Innovació
Amb les 20 ciutats d’aquesta convocatòria, la
xarxa passarà a estar integrada per 83 municipis arreu
de l’estat espanyol. Les ciutats de Viladecans i d’Ermua
comparteixen la presidència.
Cal desatacar que han donat suport a la candidatura de
Cerdanyola: Universitat Autònoma de Barcelona, Parc
Tecnològic del Vallès, Consorci del Sincrotró,
Cerdanyola Comerç i Serveis, Associació d’Empreses de
Cerdanyola del Vallès, Fundació Parc Recerca UAB,
Associació Àmbit B30, 30Virtual.net, HUB b30, Cambra de
la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, Associació de
Directives i Empresàries, CCOO del Vallès Occidental i
Catalunya Central i Creu Roja
Cerdanyola-Ripollet-Montcada.
|
Cerdanyola s’adhereix
al Servei Comarcal de Biomassa Forestal
|
|
 |
L’Ajuntament disposa d’una caldera de biomassa
instal·lada al Pavelló Municipal Can Xarau-Paco Arpide,
amb una potència 500kW, que funciona mitjançant estella
forestal i que requereix d’una aportació d’unes 480
tones anuals d’estella per al seu funcionament.
El Servei Comarcal de Biomassa Forestal és un servei
públic que té com objectiu contribuir a la prevenció
d’incendis forestals a la comarca promovent la gestió
sostenible de la superfície forestal i la valorització
de la biomassa per a la generació d’energia tèrmica.
Compta com a usuaris amb els ajuntaments d’Ullastrell,
Vacarisses, Terrassa i Viladecavalls i recentment també
amb Cerdanyola del Vallès i Palau-Solità i Plegamans.
|
Aquest servei s’emmarca en l’estratègia comarcal de
transició energètica i millora de la qualitat de l’aire.
De fet, el Centre Logístic de Biomassa ja ha
subministrat, des de 2018, prop de 6.800 tones d’estella
provinent de fusta de boscos de la comarca als seus
diferents usuaris.
Això equival al subministrament aproximadament 20 Giga
Watts d’energia tèrmica a equipaments de la comarca, en
substitució de combustible fòssil i estalviant l’emissió
de més de 4.000 tones de CO2 a l’atmosfera.
Gràcies al Servei s’han gestionat 340 hectàrees de bosc.
La fusta que arriba al Centre Logístic prové en un 67%
dels boscos del Vallès Occidental. Castellar del Vallès
i Matadepera són els municipis que n’aporten més. |
Agrotiendas y
cooperativas desperdician 80% menos fruta
que los supermercados
|
|
Un estudio de la Universidad Autónoma de Barcelona
(UAB) señala que las agrotiendas y las cooperativas
desperdician hasta un 80 % menos fruta y verdura que los
supermercados. El desperdicio alimentario en las
agrotiendas, cooperati-vas agrarias y paradas de
agricultores es de entre el 1 % y el 2 %, un porcentaje
muy inferior al de los supermercados, donde del 5 % al
10 % de las frutas y hortalizas acaban en la basura.
Así se desprende de un estudio del Instituto de Ciencia
y Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de
Barcelona (ICTA-UAB) desarrollado en el marco de un
proyecto que pretende contribuir a la creación de
municipios resilientes que puedan hacer frente a
situaciones de vulnerabilidad en materia alimentaria
como la generada por la pandemia.
El 80 % de los alimentos mundiales se consumen en las
ciudades, donde también se concentra el 70 % de la
generación de residuos. El estudio, «Municipios
resilientes a las pandemias mediante el nexo de
agricultura de proximidad, energía, agua y residuos. Del
piloto al municipio», pretende reducir el desperdicio
alimentario, acercar la producción sostenible a los
consumidores en las ciudades y concienciar a la
población sobre este problema global.
El estudio compara el nivel de desperdicio alimentario
de frutas y verduras en los establecimientos de cadena
de distribución larga (supermercado, hipermercado), que
suministran al 81 % de la población, con los de cadena
corta (agrotiendas, cooperativas agrarias y venta
directa del agricultor), que abastecen al 19 % de la
población.
El desperdicio en las agrotiendas y las cooperativas es
hasta un 80 % menor que en los supermercados debido a
que, en este tipo de establecimientos, se establece una
mayor relación entre el comprador y el vendedor, que
fomenta el consumo de alimentos más variados y de
temporada.
Asimismo, los clientes suelen tener una mayor conciencia
ambiental y tienden a adquirir productos más «feos»
estéticamente, la mayoría de los cuales no llegan
|
a los supermercados.
Según Pietro Tonini, investigador del ICTA-UAB
responsable de este estudio, «entre un 10 y un 15 % de
lo que se cultiva se queda en el campo debido a
exigencias estéticas, a la saturación del mercado o a
precios demasiado bajos, unas cifras que no se
contabilizan como desperdicio alimentario».
El estudio, realizado con la colaboración del
Ayuntamiento de Sabadell a partir de datos del Parc
Agrari de Sabadell y de la cooperativa El Rodal, pone de
manifiesto que quienes compran en
supermercados/hipermercados suelen hacer un consumo más
elevado de productos ultraprocesados, un tipo de
alimentos que ha aumentado tras la pandemia.
Por el contrario, los clientes de agrotiendas y
cooperativas consumen más cantidad de productos frescos,
dedican más tiempo a cocinar, y tienen una mayor
conciencia ambiental y sobre la alimentación saludable.
Se estima que la distribución de cadena larga
desperdicia 60 millones de toneladas de productos
alimentarios cada año en Europa, es decir, entre 35 y 38
kilos por persona y año.
«Esto significa que más de una tercera parte de lo que
producimos se desperdicia, un dato terrible», ha
explicado Pietro Tonini, que ha destacado que, por
fortuna, la cadena corta de distribución está creciendo
en los países del Mediterráneo.
El objetivo del proyecto es concienciar y promover la
producción alimentaria sostenible entre la población,
acercando la producción al consumidor. «En la
actualidad, los mayoristas importan los productos de
lejos, de manera que estamos rompiendo el sistema que
hay en torno a las ciudades», ha dicho Tonini.
(america-retail.com) 3/6 |
Cerdanyola demana que
el CAP Fontetes recuperi
la seva activitat total
|
|
L’alcalde, Carlos
Cordón signan la carta adreçada al conseller de Salut |
El passat dimecres dia 1, els grups municipals amb
representació al consistori i l’Associació de Veïns de
les Fontetes firmaven una carta adreçada al conseller de
Salut per demanar l’aplicació de la resolució aprovada
per unanimitat al Parlament de Catalunya i referida a la
reobertura del CAP de les Fontetes.
La carta, signada pels grups municipals amb
representació de l’Ajuntament, l’Associació de Veïns de
les Fontetes i d’altres entitats locals que també li
donen |
suport, urgeix a la Conselleria de Salut i al
CatSalut que dotin a l’ambulatori de les Fontetes dels
recursos necessaris restablint els serveis existents
abans de la declaració de l’Estat d’Alarma decretat al
març del 2020. La carta indica que “el CAP les Fontetes
disposa de 1.260 persones usuàries assignades i té una
àrea d’influència de més de 15.000 persones” i segons
recull la mateixa carta “la seva reobertura total
serviria per donar servei al barri i també per reduir la
pressió a la resta de CAPs de la ciutat”. |
El Consell Metropolità
aprova de forma inicial el projecte de ressegellat de
l’abocador de Can Planas
|
|
Al llarg del 2023 està previst que puguin començar
les obres de ressegellat del dipòsit de residus Can
Planas. El projecte va ser aprovat en el darrer Consell
Metropolità, màxim òrgan de govern de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, entitat que gestiona
l’abocador des del 1982.
L’abocador de Can Planas va ser clausurat al 1985 i
llavors ja es va fer un segellat. Joan Miquel Trullols,
director de Serveis de Prevenció i gestió de Residus de
l’AMB, explica que tot i que “es va fer seguint els
criteris avalats per l’agència de residus llavors no
existia una legislació a nivell estatal referida a
abocadors”.
El projecte de ressegellat contempla totes les capes
superficials necessàries perquè es controlin els gasos
que s’emeten a dins del dipòsit (petites quantitats).
També es farà una capa d’impermeabilització per evitar
que l’aigua de pluja entri a dins de l’abocador i una
última capa més superficial de terra vegetal que farà
circular l’aigua de pluja cap als laterals.
|
LAgència Catalana de Residus serà qui es farà càrrec
del projecte de ressegellat amb un pressupost d’execució
de 21.081.292,28 euros el que significa, tal i com
destacat l’alcalde Carlos Cordón, que l’actuació no
tindrà cap cost per a la ciutat. En un inici havia de
fer-se càrrec del cost de l’actuació en un 40% l’Agència
Catalana de Residus, un 40% l’AMB i un 20% l’Ajuntament
de Cerdanyola.
Carlos Cordón, s’ha referit també al projecte de
ressegellat com a una fita històrica per a la ciutat.
Cordón recorda que van arribar al govern amb l’objectiu
de “desbloquejar el creixement sostenible de la ciutat a
través del Parc de l’Alba” i afegeix que per
aconseguir-ho una passa imprescindible era remediar
l’abocador de Can Planas. Pere Solà, director del Parc
de l'Alba, explica que el ressegellat de l’abocador “és
una mesura addicional per donar major seguretat a
l’urbanització del Parc de l’Alba doncs tal com està
l’abocador actualment no té cap incidència en el medi
ambient i en les persones”. Solà també destaca que una
vegada finalitzat el ressegellat, les 18 hectàrees es
convertiran en parc urbà a disposició de la ciutadania. |
Preparando el programa del
XX Workshop Métodos rápidos y automatización en
microbiología alimentaria
|
|
Se celebrará del 22 al 25 de noviembre en
Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), con descuento para
los suscriptores de Eurocarne
El Centro de Innovación, Investigación y Transferencia
en Tecnología de los Alimentos (CIRTTA) y el
Departamento de Ciencia animal y de los Alimentos han
elaborado el programa del que será el XX Workshop
Métodos rápidos y automatización en microbiología
alimentaria, memorial DYCFung, que se celebrará del 22
al 25 de noviembre en Bellaterra, Cendanyola del Vallès,
en la Facultad de Veterinaria de la Universidad Autónoma
de Barcelona.
El objetivo de este encuentro pasa por ampliar y
difundir los conocimientos teóricos y prácticos sobre
métodos innovadores para detectar, contar, aislar e
identificar rápidamente los microorganismos, y sus
metabolitos, habituales en
|
los alimentos y el agua.
El workshop está destinado a directores y técnicos de
industrias, consultorías y laboratorios
agroalimentarios, así como de otros sectores
(microbiológico, biotecnológico, clínico, farmacéutico,
cosmético, químico, medioambiental, etc.); inspectores y
demás personal de la administración; estudiantes de
grado y postgrado; personal técnico y profesores
universitarios; personal de otros centros de
investigación...
A lo largo de estos tres días se sucederán ponencias,
exhibiciones de las empresas de microbiología, sesiones
prácticas de laboratorio y talleres.
(eurocarne) |
Monitoritzen el "viatge"
dels microplàstics per l'intestí
d'un organisme viu
|
|
Un equip de recerca de la UAB ha aconseguit fer un
seguiment del comporta-ment dels microplàstics durant el
seu “viatge” pel tracte intestinal d’un organisme viu i
il·lustrar el que succeeix al llarg del seu recorregut.
L’estudi, fet en Drosophila melanogaster amb eines de
microscòpia electrònica posades a punt pels propis
investigadors, suposa un avenç significatiu per poder
analitzar d’una manera més precisa el risc per a la
salut de l’exposició a aquests contaminants.
El comportament del micro i nanoplàstics (MNPLs) dins de
l’organisme és una qüestió impossible de respondre avui
per avui en humans i els models in vitro no son
d’utilitat. Per això, cal buscar models animals que
permetin respondre aquesta pregunta. Hi ha, a més,
limitacions de les metodologies actuals per detectar i
quantificar la seva presència en les diferents mostres
biològiques humanes, la qual cosa impedeix una valoració
precisa del risc en la salut per la seva exposició.
En aquest context, investigadors del
Grup de Recerca en Mutagènesi de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB) han aconseguit monitoritzar
el seguiment dels MNPLs en el seu “viatge” des de
l’ambient fins a l’interior d’un organisme viu. Ho han
fet desenvolupant eines basades en microscòpia
electrònica i en larves de la mosca Drosophila
melanogaster, un organisme model àmpliament utilitzat
per estudiar fenòmens i processos biològics.
L’equip de recerca ha estudiat el comportament dels
MNPLs al llarg del seu recorregut amb poliestirè
comercial de mides nanomètriques. El “reportatge
fotogràfic” obtingut els ha permès veure la interacció
dels MNPLs amb la microbiota i cèl·lules de la membrana
que recobreix l’interior de l’intestí, la seva capacitat
de creuar la barrera intestinal i la seva presència en
l’hemolimfa, que equival a la sang en humans, i en els
hemòcits, cèl·lules que es corresponen als nostres
limfòcits.
“A més d’establir una nova aproximació metodològica, el
nostre estudi confirma els grans avantatges de
Drosophila melanogaster com a model per determinar els
potencials efectes perniciosos associats a la ingesta
d’aquests contaminants”, explica Ricard Marcos,
investigador del Departament de Genètica i de
Microbiologia de la UAB, coordinador de l’estudi.
Efectes a nivell nanomètric
L’avaluació dels efectes biològics en diferents etapes
de la vida de les larves va mostrar que, tot i que no es
va observar cap toxicitat important, l'exposició va
produir una àmplia resposta molecular, alterant
l'expressió de gens implicats en la resposta general a
l'estrès, el dany oxidatiu i la genotoxicitat, així com
en els gens relacionats amb la resposta al dany físic
sobre la barrera intestinal.
|
El seguiment de
les partícules de nanoplàstics ha permès detectar-les
dins de l'intestí mitjà (A), envoltant la membrana
peritròfica (B), envoltant els bacteris de l'intestí
mitjà (C), dins dels enteròcits (D), envoltades pels
vacúols de l'intestí mitjà (E) i, finalment, arribant a
l'hemolimfa (F).
“El nostre treball afegeix informació del que succeeix,
pel que fa als efectes, quan la exposició és a
nanoplàstics, que per la seva petita mida tenen per a
nosaltres una rellevància especial, per la seva major
capacitat de creuar les barreres biològiques i de
produir efectes toxicològics que poden afectar la salut
dels organismes, inclosos els humans”, assenyala Alba
Hernández Bonilla, investigadora de la UAB i coautora de
l’estudi.
Fins ara, la majoria dels efectes de MNPLs s’han
estudiat en els rangs micro i inclús mil·limètric, i en
models aquàtics, fonamentalment marins. Els estudis in
vivo i utilitzant nanoplàstics són gairebé inexistents.
És en aquest context on es veu la rellevància de
l’estudi, que ha utilitzat metodologies mai abans fetes
servir per a aquests propòsits, remarquen els
investigadors.
L’estudi s’ha publicat a la revista Environmental
Sciences: Nano i s’emmarca al projecte europeu
PLASTICHEAL,
coordinat per la UAB, que té com a objectiu oferir noves
metodologies i evidència científica sòlida als
reguladors, per establir la base de coneixements per a
una avaluació adequada del risc dels MNPLs.
(uab.cat) |
|
|
Curso en línea GRATIS
para aprender Egiptología, incluye certificado con
validez internacional
|
|
 |
La Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
en colaboración con la plataforma Coursera ofrecen al
público general la posibilidad de aprender sobre una de
las civilizaciones más icónicas de la historia, el
antiguo Egipto.
Para ello, proponen el curso «Egiptología (Egyptology)»
que promete ser uno de los más completos de la
plataforma y que traerá grandes beneficio para todos los
cibernautas. Es preciso decir que para incorporarse al
curso no se piden requisitos puntuales, como experiencia
o conocimientos previos, el único requisito es tener
disposición de aprender. Así como, tener deseo, interés
y entusiasmo para conocer esta magnífica civilización.
A lo largo del curso se enseñará sobre la cultura e
historia del antiguo Egipto y cómo fueron capaces de
dejar un legado arquitectónico, histórico y textual, que
incluso en la actualidad sigue siendo muy importante. Al
mismo tiempo, se pretende ofrecer una introducción
general en la disciplina egiptológica donde se abordarán
aspectos importantes de la antigua civilización,
específicamente sobre los templos, los monumentos, las
ciudades, los faraones, la escritura jeroglífica, la
religión y los complejos funerarios.
Con el objetivo de lograr una experiencia enriquecedora
y un idóneo proceso de desarrollo educativo, se han
agregado distintos recursos didácticos. Por lo tanto,
durante el proceso de capacitación se proporcionarán
materiales gráficos y herramientas de alto nivel
académico para expresar con claridad un determinado
tema, entre los que destacan los videos, las lecturas,
las infografías y los diaporamas.
En lo que se refiere al proceso de certificación, para
solicitar el certificado se debe completar más del 85 %
del curso. El trámite se realiza directamente en la
plataforma Coursera y será validado por la Universidad
Autónoma de Barcelona
|
(UAB). Se debe mencionar que el curso no tiene
ningún costo, no obstante, para adquirir el cerficado se
debe efectuar un pago en la plataforma.
Pese a que no se establecen fechas límites ni horarios,
el curso tiene UNA dura-ción aproximada de 36 horas para
completar en nueve semanas. Además, se desarrolla de
principio a fin en línea y durante ese lapso se
explicará a profundi-dad los siguientes temas:
Semana 1. Bienvenida y presentación: Orígenes
Semana 2. Pirámides
Semana 3. Sinuhé
Semana 4. Hyksos
Semana 5. Amón
Semana 6. Amarna
Semana 7. Ramsés
Semana 8. Rosetta
Semana 9. Examen final
Por último, es importante mencionar a los docentes
encargados de instruir el presente curso, por un lado,
se encuentra el Profesor Josep Cervelló quien es Máster
Oficial en Lengua y Civilización del Antiguo Egipto y
por otro lado el Profesor José Lull quien es partícipe
en el Instituto de Estudios del Oriente Próximo Antiguo,
ambos profesores son del Departamento de Ciencias de la
Antigüedad y de la Edad Media de la Universidad Autónoma
de Barcelona (UAB).
Enlace al curso:
Egiptología (Egyptology)
(ensedeciencia.com) 22abril |
Cataluña invertirá 11
millones para retirar el amianto de 39 escuelas
en tres años
|
|
 |
Los trabajos más habituales son la retirada
de las cubiertas de fibrocemento
Sin prisa, pero sin pausa. Progresivamente, el
Departamento de Educación va eliminando el fibrocemento
que hay en los centros escolares. El último paquete
consta de 11 millones de euros para intervenir en 39
escuelas e institutos, principalmente, para sustituir
las cubiertas antiguas de uralita, un material que
contiene amianto, altamente nocivo y que provoca graves
enfermedades respiratorias que pueden ser mortales.
La escuela Arraona de Sabadell es una de las que se
beneficiarán de la nueva dotación, aunque todavía no
saben cuándo se ejecutarán las obras para retirar la
cubierta (normalmente se aprovecha las vacaciones
estivales). “Es una demanda muy antigua de la comunidad
educativa. Parecía que se iba a hacer en el verano de
2020, pero la pandemia lo paró todo”, apunta el
director, Xavi Terol. Hace unos meses ya se tuvo que
actuar de urgencia cuando parte del tejado salió volando
durante una ventada.
La escuela se construyó en los años sesenta usando los
materiales de la época: entre ellos, el fibrocemento,
económico y efectivo, pero que escondía un regalo
envenenado (hasta que en 2002 se prohibió su uso). El
director abunda que la escuela se tenía que haber
inaugurado en 1962, el año de las riadas que asolaron el
Vallès Occidental. “La escuela se convirtió en refugio
de las personas que se quedaron sin casa, así que no se
inauguró hasta un año más tarde”, cuenta. “Todos los
edificios de este barrio fueron construidos con uralita,
pero muchos ya se derribaron”, añade.
Tras años de reivindicación, la escuela espera su turno
para hacer desaparecer la cubierta. Las obras, que se
complementarán con trabajos de mejora del aislamiento
térmico, se elevan a 392.000 euros y están previstas
para el periodo 2022-23, según consta en el listado de
actuaciones programadas por la Generalitat para retirar
el amianto de las escuelas, recogidas en una respuesta
parlamentaria a petición del PSC.
|
En total serán 39 intervenciones en escuelas e
institutos que supondrán una inversión de unos 11
millones de euros. De momento, solo se han adjudicado
las obras de ocho, por un valor de 755.000 euros; de
estas, destacan por su importe el instituto escuela de
Badalona (213.000) o el instituto Salvador Espriu de
Salt (111.000). El resto de las obras están previstas
para este año y el próximo: y las de mayor envergadura
son las del instituto Mare de Déu de la Mercè de
Barcelona (910.000 euros), el instituto de Flix
(690.000) y la
escuela de educación especial Flor de Maig de Cerdanyola
del Vallès (672.000).
En 2017, el Departamento de Educación realizó un mapa de
los centros con elementos de fibrocemento: lo detectó en
291 escuelas e institutos. El amianto no solo está
presente en las cubiertas, también se ha hallado en
bajantes y tuberías. Y en elementos no constructivos,
como las pizarras. A raíz de ese estudio, se detectaron
108 encerados con amianto en 25 colegios que se han ido
retirando progresivamente.
Los trabajos para eliminar este producto tóxico son muy
costosos porque requieren de equipos de alta protección
y de empresas especializadas que cuenten con una
acreditación especial. Además, los residuos se deben
trasladar a un vertedero concreto en Castellolí (Anoia).
El fibrocemento es nocivo cuando se rompe y desprende
unas fibras que son inhaladas, aunque los expertos
alertan de que esto también sucede cuando se degrada,
tres o cuatro décadas después de su colocación. La
sustancia puede provocar cáncer de pleura y graves
dolencias respiratorias.
“Es una evidencia científica que se trata de un material
muy peligroso. Cuando ves los equipos de protección que
usan los trabajadores que retiran el amianto, y piensas
que nosotros estamos aquí cada día, pues no te genera
confianza, la verdad”, tercia el director de la escuela
Arraona, que pide más celeridad en estas obras. “Las
cuestiones de seguridad y salud deben ser una prioridad
y pasar por delante de todo”, remata. IVANNA
VALLESPÍN
(elpais.com) 18 abril |
El Departament
d'Empresa i Treball
aprova el calendari de festes laborals
per a l'any 2023
|
El Departament d’Empresa i Treball ha aprovat el
calendari de festes laborals per a l’any vinent a tot el
país.
L’aprovació s’ha fet després que els agents socials i
econòmics, en el marc del Consell de Relacions Laborals,
tinguessin coneixement de la proposta de calendari.
6 de gener (Reis), divendres.
7 d’abril (Divendres Sant), divendres.
10 d’abril (Dilluns de Pasqua Florida), dilluns.
1 de maig (Festa del Treball), dilluns.
24 de juny (Sant Joan), dissabte.
15 d’agost (l'Assumpció), dimarts.
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya), dilluns.
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), dijous.
1 de novembre (Tots Sants), dimecres.
6 de desembre (Dia de la Constitució), dimecres.
8 de desembre (La Immaculada), divendres.
25 de desembre (Nadal), dilluns.
26 de desembre (Sant Esteve), dimarts.
El ple ha aprovat per unanimitat que els dos dies
festius locals a Cerdanyola al 2023 siguin el 8 de maig
(Festa Major del Roser de Maig) i el 13 de novembre
(Festa tardor de Sant Martí).
|
El Consultori local
Fontetes torna a funcionar per a malalts crònics
|
|
 |
Ëls dimecres de 9 a 13 hores, a partir del dia 23 de
març; el Concultori de les Fontetes tornarà a atendre
pacients crònics, que seran atesos amb cita prèvia. Va
ser el març del 2020 quan a causa de la pandèmia va ser
tancat fins a finals del 2021 per prestar atenció
comunitària.
El Consultori Local de Fontetes disposarà de
professionals d'infermeria i atenció a la ciutadania per
fer el seguiment (en principi els dimecres) dels gairebé
70 pacients amb patologia crònica que té assignats. A
banda de realitzar els controls pertinents, també
s'ocuparan d'administrar cures i injectables i fer
tasques d'educació sanitària.
El Centre dAtenció Primària (CAP) Canaletes mantindrà
latenció programada i espontània per part dels
professionals de medicina de família. Aquests
professionals també realitzaran latenció domiciliària (a
una trentena de pacients amb necessitats especials) i
donaran suport a la infermeria del Consultori Local.
|
El Consultori Local de Fontetes, en els darrers
mesos ha estat punt de vacunació contra la COVID-19,
ajustant-se a les necessitats de la campanya a cada
moment. Actualment, combina la vacunació d'adults (de
dilluns a divendres) amb la vacunació pediàtrica
(llunes, divendres, dissabte i diumenge). En aquest
període la població de Fontetes ha estat atesa pel
mateix Equip d'Atenció Primària a les instal·lacions del
CAP Canaletes.
Vies de contacte
El telèfon d'atenció per als pacients assignats al
Consultori Local de Fontetes és el 93 591 07 40.
Per programació de visites hi ha
disponible el telèfon
93 728 44 44 i el web
citasalut.gencat.cat. També es poden realitzar
tràmits administratius i resoldre problemes i dubtes de
salut trucant al 061 Salut Respon,
|
 |
Quan podrem veure pels carrers de Cerdanyola aquesta indicació tal com
han adoptat les autoritats municipals de Sabadell.
Conviure
amb les bicicletes per les nostres voreres ja resulta insuportable.
Que l'Ajuntament faci alguna cosa. ¡Ja està bé tanta
deixadesa.! |
L'exposició col·lectiva
"Signes i escriptures" comença la seva itinerància a
Vilanova i la Geltrú i finalitza a Cerdanyola del Vallès
|
|
 |
La mostra forma part del programa d’exposicions
itinerants d’arts visuals impulsat pel Departament de
Cultura i està produïda per la Fundació Suñol
Inclou obres d’artistes de reconeguda trajectòria com
Antoni Tàpies, Robert Llimós, Joana Cera, Fina Miralles,
Carlos Pazos o Carmen Calvo
L’exposició itinerant “Signes i escriptures”, produïda
per la Fundació Suñol, s'ha inaugurat al Centre d’art
contemporani La Sala, de Vilanova i la Geltrú, on es
podrà veure fins al 15 de maig. La mostra forma part del
programa d’exposicions itinerants d’arts visuals
impulsat pel Departament de Cultura i itinerarà a Caldes
d'Estrac, Vilafranca del Penedès, Santa Perpètua de
Mogoda i Martorell.
La proposta de la Fundació Suñol pretén emfatitzar el
paper del signe i l'escriptura en les arts plàstiques de
la segona meitat del segle XX, tot traçant un recorregut
descriptiu d'aquestes aplicacions simbòliques a través
d'una selecció d'obres de la Col·lecció Suñol Soler.
La finalitat de l'exposició és posar de manifest el
paper del signe i l'escriptura en l'art del segle XX, un
moment en què l’estudi del llenguatge permeabilitza tots
els camps del coneixement. L'exposició dibuixa un
recorregut que evoluciona del signe més indesxifrable a
l'escriptura més llegible. En les obres seleccionades,
el missatge es presenta de vegades explícit, d'altres
suggerit, alguns cops amb referències textuals o
gràfiques, però sempre a través d'elements iconogràfics
que reflecteixen la interacció de cada artista amb cada
espectador, a través de llenguatges visuals que fan
servir el signe, la lletra, l'alfabet, la paraula o
l'escriptura com a part de la seva formulació estètica.
Totes les obres de l’exposició formen part de la
Col·lecció Suñol Soler i han estat realitzades entre el
1972 i l’actualitat. La quarantena de peces escollides
il·lustren l’ús recorrent del signe i l’escriptura en la
pintura, el collage o el tapís, així com en els textos
explícits com una necessitat de comunicació per part de
l’artista.
Entre el conjunt d’obres exposades hi ha peces dels
artistes Antoni Tàpies, Robert Llimós, Joan Rabascall,
Evru/Zush, Joana Cera, José Luis Alexanco, Sergi
Aguilar, Eduardo Chillida, Miguel Salinas, Manuel
Millares, Antoni Socías, Carmen Calvo, Darío Villalba,
Jordi Tolosa, Fina Miralles, Jordi Sabaté, Ramon
Parramon, José Manuel Broto, Jordi Teixidor, Alighiero
Boetti, Miralda, Lawrence Weiner, Federico Guzmán i
Carlos Pazos. Obres com les de Robert Llimós, Antoni
Tàpies, Fina Miralles, Carmen Calvo o Evru/Zush proposen
una determinada visió del procés de creació i la
manifestació d’un llenguatge inèdit i únic, al costat
d’artistes com Ignasi Aballí, Carmen Calvo, Darío
Villalba, Carlos Pazos o Joan Rabascall, que mostren en
diferents obres unes narracions més explícites.
|
A l’espai La Sala de Vilanova i la Geltrú es
desplegarà l’activitat educativa “L’espai mental no és
així” adreçada als alumnes de primària, secundària i
batxillerat. Posteriorment “Signes i escriptures”
itinerarà a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, la
Sala Trinitaris Vilafranca del Penedès, La Granja Espai
cultural de Santa Perpètua de Mogoda i al Muxart. Espai
d’art i creació contemporanis de Martorell.
Programa d’exposicions itinerants d’arts visuals
2021-2022
L’exposició “Signes i escriptures”, juntament amb
“Dimonis” produïda per cabosanroque i “L’altre ubic”
produïda pel Festival Panoràmic forma part del programa
d’exposicions itinerants d’arts visuals 2021-2022.
“Signes i escriptures”
• Centre d’Art
Contemporani. La Sala. Vilanova i la Geltrú. Del 11 març
al 15
maig 2022
• Fundació Palau.
Caldes d’Estrac. Del 28 maig al 18 setembre 2022
• Sala Trinitaris de
Vilafranca del Penedès. Del 28 d’octubre al 18 de
desembre
• La Granja Espai
cultural. Santa Perpètua de Mogoda. Del 20 gener a
finals
març 2023
• Muxart. Espai
d’art i creació contemporanis. Martorell. Del 21 abril
al 25 juny
2023
“L'altre ubic”
• Espai Moritz.
Cornellà. Del 16 de setembre fins al 28 d’octubre de
2021
• Centre d’Art de
Tarragona. Del 5 de novembre fins al 9 de gener de 2022
• Muxart. Espai
d’art i creació. Martorell. Del 27 gener a l'1 de maig
de 2022
• Centre Cultural El
Casino. Manresa. Del 13 de maig al 10 juliol de 2022
• Can Manyé. espai
d’art i creació. Alella. Gener- març de 2023
• Centre Cultural La
Mercè. Del 15 març al 28 abril 2023
• Museu de
Granollers. Del 19 d’octubre al 16 de novembre de 2023
“Dimonis”
• Església de la
Pietat de Vic. Del 10 de novembre de 2021 fins al 9 de
gener
de 2022
• Can Manyé. espai
d’art i creació. Alella. Del 4 març a l’1 de maig 2022
• Museu de
Granollers. Del 2 de juny fins a l'11 de setembre de
2022
• Centre d’Art de
Tarragona. Del 23 setembre fins al 30 d’octubre de 2022
•
Museu d’Art de Cerdanyola.
Principis de novembre fins a finals desembre
de 2022 |
Collserola esdevé un
laboratori participatiu per adaptar els boscos
als reptes climàtics
|
|
 |
El Parc Natural de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
és un dels cinc escenaris escollits de Catalunya per
portar a terme una prova pilot de projectes forestals
operatius que identifiquen, amb participació de tots els
actors implicats, les actuacions de gestió forestal més
efectives de cara a la mitigació i adaptació del canvi
climàtic per aquell territori concret. A més, posen en
valor els beneficis d’aquesta gestió, mitjançant el nou
mercat voluntari de crèdits climàtics, que permet a
empreses i entitats participar del projecte en el marc
de la seva responsabilitat social.
Les intervencions forestals es portaran
a terme a cinc finques del Parc:
• Dues finques de titularitat pública: Can Montmany (EMD Valldoreix
i Ajuntament de Sant Cugat), i Can Ferriol (Ajuntament
de Sant Feliu de Llobregat) amb gestió del bosc adscrita
al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
En el cas de Can Ferriol, la gestió està cedida a la
cooperativa La Rural de Collserola.
• Tres finques de titularitat privada, als termes municipals de Sant
Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès: Can Cussó, Can
Ferrer i Bosc Gran de Can Major, les tres amb Pla Tècnic
de Gestió i Millora Forestal vigent.
En la proposta de finques s’han tingut present diferents
elements. Algunes són punts estratègics de gestió per
prevenir els incendis forestals i d’altres són finques
amb iniciatives agràries, de pastura o de gestió
forestal actives, per garantir la continuïtat de
l’actuació. En aquesta primera fase es preveu actuar
sobre 40 hectàrees.
Les primeres actuacions es faran al
llarg del mes de febrer en 14 hectàrees de les finques
de Can Montmany (10,2 ha) i Can Ferrer (3,8 ha) i
consisteixen en les següents tasques específiques:
• Retirada parcial i selectiva d’arbres i sotabosc per disminuir la
biomassa, especialment aquella fàcilment inflamable.
• Eliminació de competència als arbres més vitals per tal
d’accelerar l’adaptació del bosc a condicions de sequera
recurrent i millorar-ne la resistència i capacitat de
resposta en cas d’incendi.
• Conservació dels elements clau per a la biodiversitat (arbres
grans i amb microhàbitats, fusta morta de grans
dimensions, claps de matollar …) i generació de nous
elements (soques altes, petites obertures per a
l’entrada d’espècies florícoles, …) .
Amb aquesta intervenció, durant els pròxims 15 anys,
s’espera una millora del balanç de CO2 del bosc, una
optimització del consum d’aigua per part de l’arbrat, al
mantenir menys arbres però més grans i vitals, i una
millora de la seva capacitat d’acollir biodiversitat. A
més a més, en cas d’incendi, s’evitaria l’emissió de més
de 7.000 tones de CO2 a l’atmosfera. Aquestes millores
s’han quantificat mitjançant una metodologia elaborada
al mateix projecte CLIMARK amb la col·laboració de
diversos experts d’institucions i centres de recerca de
Catalunya.
La Cooperativa Forest4 i l’empresa Boscat-Fusta, de la
Federació Catalana d’Associacions de Propietaris
Forestals, executaran aquestes intervencions
|
forestals que aniran acompanyades, a més a més,
d’accions de sensibilització.
Gràcies a la col·laboració de diferents associacions i
entitats públiques i privades com l’Ajuntament de Sant
Cugat del Vallès, l’Ajuntament de Sant Feliu de
Llobregat, l’EMD de Valldoreix, l’associació La Rural de
Collserola, les empreses executores, el Consorci del
Parc Natural de Collserola i diverses entitats i
empreses finançadores, serà possible desenvolupar les
intervencions.
El projecte LIFE CLIMARK: context i
antecedents
En 25 anys, la biomassa
forestal a Catalunya ha augmentat un 73% i els boscos
són avui un 24% més densos ara que l’any 1990.
Com a conseqüència del canvi global, la salut dels
boscos ha disminuït, ha augmentat el risc d’incendis i
ha afectat la provisió de serveis bàsics com l’aigua,
amb una reducció de fins al 30% del cabal dels rius en
25 anys. Alhora, la biodiversitat també s’ha vist
afectada per l’expansió del bosc, especialment la
aquella que es troba vinculada a matollars i espais
oberts.
En aquest escenari, la gestió forestal multifuncional
desenvolupada pel projecte LIFE CLIMARK és clau alhora
de contribuir en la mitigació del canvi climàtic i
sobretot per a l’adaptació dels nostres paisatges a les
noves situacions climàtiques. Més enllà de l’obtenció de
productes de fusta i suro, gestionar un bosc pot ser
necessari per prevenir incendis catastròfics o per
augmentar la resistència de les masses forestals a
períodes de sequera més llargs i pertorbacions més
freqüents.
Amb l’objectiu de promoure una gestió forestal per a
l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic, l’any
2017 s’inicia el projecte LIFE CLIMARK, coordinat pel
Centre de la Propietat Forestal (CPF) i amb participació
de la Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i tres
centres de recerca forestal: el Centre de Ciència i
Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat
de Lleida i l’italià CNR-ISAFOM.
La primera fase del projecte ha servit per definir els
Projectes forestals per a la mitigació i adaptació al
canvi climàtic (PROMACC), projectes operatius promoguts
des del territori, on s’identifiquen actuacions
forestals que aporten beneficis en relació a la
mitigació o adaptació al canvi climàtic, per a un
paisatge concret. També s’ha elaborat una metodologia,
consensuada amb experts, per poder quantificar aquests
beneficis. El finançament d’aquests PROMACC es vol
vehicular mitjançat un mercat voluntari de crèdits
climàtics, on entitats i empreses poden finançar les
actuacions en el marc de la seva responsabilitat social
corporativa. Els crèdits climàtics van més enllà dels
habituals crèdits de carboni, ja que inclouen, també,
l’impacte de la gestió sobre el balanç d’aigua i la
conservació de la biodiversitat.
Aquesta segona fase consisteix en la posada en marxa de
cinc proves pilot que serviran per avaluar cadascuna de
les fases d’implantació del futur mercat de crèdits
climàtics, de cara a la seva eventual posada en marxa a
finals del 2022. |
Les comunitats locals
de tot el món alerten de la desaparició de plantes
silvestres comestibles
|
|
Així ho demostra un estudi realitzat per l'Institut
de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat
Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza els canvis
socioambientals que afecten aquestes espècies vegetals
essencials a les dietes diverses i els sistemes
alimentaris resilients.
A tot el planeta, al voltant de 7.000 espècies de
plantes silvestres i 2.000 espècies de fongs silvestres
s'utilitzen com a aliment, proporcionant una font
alimentària diversa, saludable i nutritiva per a les
comunitats locals. Si bé el subministrament d'energia de
les plantes silvestres comestibles i els fongs sol ser
baix, són fonts importants de micronutrients i poden
tenir una àmplia gamma d’efectes positius per a la
salut. A més, les plantes silvestres comestibles i els
fongs són importants reservoris genètics per al cultiu i
la reproducció i, en molts casos, són importants per a
les cultures alimentàries locals.
Tot i aquesta importància, hi ha poca informació
consolidada disponible a nivell local sobre com els
canvis socioambientals impacten en les plantes
silvestres comestibles i els fongs. Per tant, aquesta
revisió sistemàtica, realitzada sota la direcció de
Christoph Schunko de BOKU (Viena, Àustria) i de Xiaoyue
Li i Victoria Reyes-García de l'ICTA-UAB, va tenir com a
objectiu cobrir aquesta bretxa. Per això, l’equip
investigador va tenir en compte les percepcions de les
comunitats locals, donat que molts dels seus membres
observen i descriuen amb precisió els canvis
socioambientals en curs en els entorns amb què
interactuen.
L'estudi, realitzat en el marc del projecte LICCI
(“Indicadors locals dels impactes del canvi climàtic”),
va trobar que les comunitats locals perceben que les
plantes silvestres comestibles i els fongs estan
subjectes a nombrosos canvis socioambientals, que
inclouen canvis a la seva distribució, sabors,
productivitat, qualitat i temps de fructificació. Tot i
això, la percepció més estesa (en el 92% dels casos) és
que els comestibles silvestres estan disminuint en
abundància. “Trobem que això passa en tots els tipus de
plantes i totes les zones climàtiques, majoritàriament
fruites i verdures”, explica Victoria Reyes-García,
líder del projecte LICCI.
"Aquests resultats ressalten clarament que les
comunitats locals de tot el món estan preocupades per la
disminució de l'abundància de plantes i fongs silvestres
comestibles, que en molts casos són essencials per a la
nutrició i la seguretat alimentària", diu Christoph
Schunko, autor principal de l'estudi. “Els comestibles
silvestres sovint no es tenen en compte prou en la
investigació i les polítiques, però els nostres
resultats mostren que prendre seriosament els canvis
percebuts a les comunitats locals pot ser important per
contrarestar els
desenvolupaments adversos en una etapa primerenca”,
afegeix.
|
Els causants principals de la disminució de
l'abundància són el canvi d'ús de la terra -provocat pel
desenvolupament de l'agricultura, la silvicultura i la
infraestructura-, la sobreexplotació, la contaminació i
el canvi climàtic. Tot i això, és important tenir en
compte que la importància de les diverses causes varia
segons els continents i les zones climàtiques. Per
exemple, es va percebre que el canvi climàtic impactava
negativament amb més freqüència a l'abundància de
plantes silvestres i fongs comestibles a Amèrica del
Nord i del Sud que a altres continents, la
sobreexplotació és més problemàtica en zones de clima
sec, mentre que la intensificació agrícola i les plagues
són més prominents a zones de clima tropical.
“Desenvolupar estratègies per contrarestar la disminució
de l'abundància d'aquestes plantes i fongs ha de
basar-se, per tant, en contextos geogràfics i
socioculturals locals, així com considerar les múltiples
causes que incideixen simultàniament i incloure les veus
de les comunitats locals, si es vol que tinguin èxit”,
conclou Schunko.
Un altre estudi recent del grup de recerca del LICCI
mostra que els coneixements sobre les plantes silvestres
comestibles es distribueixen de manera diferencial
segons el gènere i les etapes de la vida (adults/nens).
L'estudi, realitzat per Vincent Porcher a les terres
altes del sud de Madagascar i publicat a la revista PLOS
ONE, mostra que determinats conjunts de coneixements
sobre les plantes silvestres comestibles s'adquireixen
durant l'edat adulta, mentre que altres conjunts de
coneixements s'adquireixen molt aviat, el que converteix
els nens en posseïdors fiables de coneixements.
"Els infants tenen coneixements amplis i identifiquen
espècies diferents a les dels adults. Els infants
coneixen un nombre inesperadament alt de plantes
silvestres comestibles, cosa que desafia la nostra
comprensió de la distribució del coneixement a les
societats a petita escala", afirma Porcher, que afegeix
que els nens citen amb més freqüència espècies
introduïdes, mentre que les persones adultes citen més
espècies endèmiques, cosa que podria ser un indicador
del canvi mediambiental. Per això, subratllen la
importància que els estudis futurs tinguin en compte els
nens a l'hora d'explorar els coneixements ecològics
locals.
“Hem ignorat durant massa temps els coneixements de les
dones i els nens, però per respondre als problemes
climàtics, mediambientals i bioculturals és essencial
tenir una visió representativa dels coneixements
tradicionals”, conclou Porcher.
(uab.cat) |
Restabliment de l'aspecte
original
dels jardins de Can Llopis
|
|
 |
Noves oficines
d'Atenció Ciutadana
|
|
A partir del
dilluns 24 de gener l’Oficina d’Atenció
Ciutadana disposarà de dos nous punts d’atenció, un
al Parc Esportiu
Municipal Guiera (avinguda Guiera, 6) i
un altre a la Masia
Serraparera (avinguda Roma, s/n).
Les dues noves oficines atendran amb cita prèvia i el
seu horari serà de dilluns a divendres de 8:30h a
14:30h.
En aquestes dues oficines es podran realitzar els
mateixos tràmits que a l’OAC ubicada a l’Ajuntament.
|
El mateix dilluns 24, l’Oficina d’Atenció Ciutadana
oferirà el nou servei de videoatenció ampliant així els
canals de comunicació amb la ciutadania. El servei
funcionarà amb cita prèvia a través del web municipal i
servirà per oferir ajuda a les persones que la
necessitin per dur a terme qualsevol tràmit de forma
telemàtica a través de la Seu Electrònica de
l’Ajuntament.
Per utilitzar el servei de videoatencions, no serà
necessari instal·lar cap programari per part de les
persones usuàries als seus ordinadors, o si es fa amb
mòbil/tauleta només cal una APP |
Parc Esportiu Municipal
Guiera |
Masia Serraparera |
La Comissió per a
l'Erradicació
de l'Amiant a Catalunya reprèn
la seva activitat
|
|
L’organisme, creat per abordar des d’una
perspectiva transversal i de país eliminació total
d’aquest material nociu a Catalunya, ha adaptat la seva
composició a la nova organització de departaments de la
Generalitat
La Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya
ha celebrat avui la primera reunió de l’actual
legislatura i ha reprès d’aquesta manera la seva
activitat. La consellera de la Presidència, Laura
Vilagrà Pons, ha presidit la sessió telemàtica que ha
servit per avaluar la situació actual, posar sobre la
taula properes actuacions i fixar futurs objectius.
La Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya
es va crear l’any 2019 per abordar, des d’una
perspectiva transversal i de país, l’eliminació total
d’aquest material nociu a Catalunya el 2032, l’any límit
marcat per la Unió Europea. Abans, el 2028, s’hauran
d’haver netejat aquells edificis o infraestructures de
caràcter públic, com ara hospitals o centres escolars.
Així mateix, la Comissió continua treballant en
l’elaboració del Pla Nacional per a l’Erradicació de
l’Amiant a Catalunya, que inclou
|
mesures com la redacció d’un avantprojecte de llei o la
creació d’un cens de materials i productes que contenen
amiant.
Aquesta legislatura, l’organisme ha adaptat la seva
composició a la nova organització de departaments de la
Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, ara està
presidida pel secretari de Govern, Xavier Bernadí,
mentre que la vicepresidència primera l’ocupa el
secretari general del Departament d’Acció Climàtica,
Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i, la
vicepresidència segona. la secretària general del
Departament de Salut, Meritxell Masó.
A més, la comissió està formada per vuit vocalies. Sis
en representació dels departaments de la Vicepresidència
i Polítiques Digitals i Territori; Empresa i Treball;
Economia i Hisenda; Igualtat i Feminismes; Educació; i
Drets Socials. Les dues vocalies restants les ocupen
representants de l’Associació Catalana de Municipis i
Comarques, i de la Federació de Municipis de Catalunya.
(govern.cat) 17 des |
|
Calendari laboral 2022
|
 |
Seran festes laborals a Catalunya durant
l’any 2022 les següents:
1 de gener (Cap d’any), dissabte.
6 de gener (Reis), dijous.
15 d’abril (Divendres Sant), divendres.
18 d’abril (dilluns de Pasqua Florida), dilluns.
6 de juny (Dilluns de Pasqua Granada), dilluns.
24 de juny (Sant Joan), divendres.
15 d’agost (l'Assumpció), dilluns.
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), dimecres.
1 de novembre (Tots Sants), dimarts.
6 de desembre (Dia de la Constitució), dimarts.
8 de desembre (La Immaculada), dijous.
26 de desembre (Sant Esteve), dilluns.
L’any 2022 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les
quals els ajuntaments podran proposar afegir-hi dues
festes locals, retribuïdes i no recuperables.
El primer cap de setmana llarg, per Reis
El primer pont del 2022 podria ser després de Reis, que
cau en dijous. En canvi, l'1 de gener és dissabte, de
manera que no convida a començar l'any
|
La Setmana Santa caurà del 15 al 18 d'abril.
El dilluns de Pasqua Granada, o Segona Pasqua, que se
celebrarà el 6 de juny, és el següent festiu. La
Generalitat l'ha establert per compensar la pèrdua del
festiu per la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de
Setembre, que cau en diumenge.
També al juny hi ha la festa de Sant Joan, el 24 de
juny, que caurà en divendres. A l'estiu també serà
festiu el dilluns 15 d'agost, la Mare de Déu d'Agost.
A la tardor hi haurà quatre festius: el dimecres 12
d'octubre (Festa Nacional d'Espanya); el dimarts 1 de
novembre, per Tots Sants, que convida a un pont de
quatre dies; i les festivitats de la Constitució i la
Immaculada, els dies 6 i 8 de desembre, que cauen en
dimarts i dijous i podrien permetre a qui li sigui
possible estirar els dies festius.
Al desembre encara quedarà un altre cap de setmana
llarg, perquè Sant Esteve, el dia 26, cau en dilluns.
|
|
Ordenança municipal
sobre la circulació
de bicicletes, vehicles
mobilitat personal,
cicles de més de dues rodes
|
 |
......"L’elevada velocitat dels vehicles motoritzats
incrementa la gravetat dels accidents (risc demostrat) i
és una barrera per a la utilització dels modes més
vulnerables (percepció de risc). Els conceptes de
“ciutats habitables” i “carrers complets” aposten per un
canvi de model en què la relació de la mobilitat amb el
territori i l’espai públic tingui en compte les opcions
de mobilitat dels usuaris més vulnerables, que són a la
vegada les més sostenibles.
Està demostrat que en condicions de moderació de les
velocitats, la bicicleta, VMP i cicles de més de dues
rodes poden compartir la calçada amb els vehicles
motoritzats. Per tant, les vies amb limitació de la
velocitat de 30 km/h o menys són pedalables d’entrada,
sempre que no hi hagi altres obstacles per a l’ús dels
vehicles no motoritzats..
◙ Prioritat
dels vianants.
La prioritat dels vianants ha d’estar per sobre de la
resta d’usuaris de l’espai públic, inclosa la bicicleta.
Aquesta prioritat juga un paper especialment important
en decisions tècniques i normatives relatives a l’ús per
part de la bicicleta dels espais reservats per vianants.
Així, cal evitar utilitzar l’espai dels vianants i fer
servir el dels vehicles motoritzats sempre que es pugui,
ja que cal prioritzar aquells en front d’aquests.
|
Aquesta idea
resumeix el canvi de filosofia que està vivint la gestió
de la mobilitat. Les prioritats de la mobilitat de les
ciutats ja no són que es pugui utilitzar el cotxe a tot
arreu i per a tot com fins ara, sinó que la prioritat és
que la mobilitat sigui el més sostenible i saludable
possible que perquè el transport motoritzat està
contribuint en gran mesura a problemes severs de
contaminació, soroll, consum d’espai per part dels
vehicles motoritzats, etc.
Desterrem, per
tant, el concepte de prioritat invertida, ja que sorgí
com a contraposició a la prioritat generalitzada dels
vehicles motoritzats a les ciutats.
El vianant haurà
de tenir sempre la prioritat, tant en espais de
convivència com en les múltiples situacions de trobada
entre els diversos usuaris, i caldrà fomentar el civisme
de tots, si cal, amb campanyes de pedagogia viària
dirigides a tots els usuaris i orientades de forma
positiva.....................
Clica aquí per
consultar.la sencera |
Comença la dignificació
de les entrades a ciutat
|
|
Rotonda entre l’avinguda de Canaletes i
la ronda de Cerdanyola, donant la benvinguda a tothom
qui accedeix per aquesta entrada
|
Des del govern municipal, un dels projectes
prioritaris és millorar la imatge de la ciutat en
general i en particular els seus accessos.
Una de les inciatives per aconseguir-ho ha estat la
instal·lació d’una estructura tipus rètol formada per
una base de formigó de corten sobre la que s’han
instal·lat unes grans lletres d’hacer galvanitzat amb el
nom de la ciutat "Cerdanyola del Vallès’"
|
La seva instal·lació es completarà amb la
instal·lació de la il·luminació de les lletres, la
plantació d’un parterre de flors i la reforma i
ampliació de la instal·lació de reg automàtic
El projecte de dignificació dels accessos a la ciutat
tindrà continuïtat amb la instal·lació de lletres iguals
o similars a d’altres rotondes. Està previst, en un
futur, dignificar l’entrada des de la UAB, des del parc
de l’Alba i també des de l’accés nord. |
|
HORARI DE CORREUS
|
|
-Sant
Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del
Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91
37 57 |
Dilluns a divendres: 08:30 a
20:30 hores
Dissabtes: 09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius TANCAT
Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores
Dissabtes: 09:30 a 13:30 hores |
HORARI CEMENTIRI
|
|
HORARI D'AGOST
De dilluns a divendres de 8.00 a 14.00 h
Dissabtes i diumenges de 9.00 a 14.00 h
SERVEIS
ESPECIALS DIA DE TOTS ELS SANTS (1 DE
NOVEMBRE) DEL 2020
S'amplia l'horari de visites els dies
següents:
24 i 25 d'octubre, de 8.30 ha 19.00 h
(dissabte i diumenge, dies anteriors a
T.S.)
26, 27, 28, 29 i 30 d'octubre, de 8.30
ha 12.30 hi de 14.00 ha 17.00 h
(dilluns, dimarts, dimecres, dijous i
divendres, dies anteriors a T.S.)
31 d'octubre i 1 de novembre, de 8.30h
fins a les 19.00h (dissabte i diumenge
(festiu)
2 de novembre, de 8.30 ha 12.30 hi de
14.00 ha 17.00 h |
HORARIS
Dilluns, dijous, divendres i dissabte :
De de 8:30h a 12:30 i de 14:00 17:00 hores
Dimarts :
De 8:30h a 13:30 h. hores
Diumenges i festius:
De 10:00 a 14:00 hores.
Dimarts tarda i Dimecres:
El cementiri romandrà tancat .
-Carrer dels Boters, 18 |
TRANSPORT LOCAL
|
|
 |
Línies i horaris |
Nou cartipàs del govern
municipal
|
|
 |
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de
l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha
portat alguns canvis en el cartipàs municipal
Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i
Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi
Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i
Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà
també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu
Històric.
Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la
renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser
cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors,
David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra.
Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i
Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat
d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis
Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez.
També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia
la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible.
Les tinences d’alcaldia
queden de la següent forma:
Primera Tinent
d’Alcaldia - Pepi Rivera
Segon Tinent
d’Alcaldia - David González
Tercer Tinent
d’Alcaldia - Javier Sánchez
Quarta Tinent
d’Alcaldia - Carme Arché
Cinquena Tinent
d’Alcaldia - Glòria Urbano
Sisena Tinent
d’Alcaldia – Eulàlia Mimó
El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda
de la següent forma:
Àrea d’Alcaldia i Presidència
◘
L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions
Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció
de la Ciutat
◘
David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon
Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del
Coneixement,
Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada
de Bellaterra, Joventut i Infància
◘
Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis
Jurídics
◘
Carme Arché, és responsable de Gent Gran
◘
Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+
Àrea de Cohesió Social i Ciutadania
Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge
David González, s’encarrega d’Educació i Joventut
Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat,
Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública.
Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i
Arxiu Històric
Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments
Socials
Àrea de Territori i Sostenibilitat
Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística,
Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició
Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de
Proximitat
Àrea d’Economia i Serveis Generals
Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i
Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria
Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i
Ocupació
Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme,
Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat
Accessible
David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes
d’Informació
Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans
|
SALILLAS.NET ÉS
UNA WEB
PERSONAL
QUE
NO TÉ CAP SUPORT
COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT
I LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES
a.salillas@gmail.com |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
 |
| Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. |
| |
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL
PASSAT
SEGLE
|
|
|
Passejant
pels carrers de
Cerdanyola
al llarg
del
segle XX |
|
 |
|
|
Memòria de
l'Ajuntament
de Cerdanyola
anys
1943-1945-1946-1947
|
|
|
Regidors de 1799 -2019
|
|
|
El comerç
local
des d'inicis del
segle
XX
|
| |
Agenda Política
|
Junta de Govern
Carlos Cordón Núñez - Alcalde
Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia
David González
Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia
Javier Sánchez Miras -
3è. Tinent d'Alcaldia
Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia
Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia
Maria Eulàlia Mimó Viader-6a.Tinenta d'Alcaldia
Oscar Pons - Regidor delegat
Marian Navarro Marín - Regidora delegada
|
| |
Properes activitats
|
|
|
NOVEMBRE
Dissabte dia 26 a les 19 h.
: Concert de Santa Cecília amb
l'Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès
Vida de Santa Cecília amb la Banda i Coral de l’Agrupació
Musical de Cerdanyola del Vallès (AMCV)
Aquest concert repassa la biografia de Cecília de Roma a través
de les obres de diferents compositors i compositores, de
Catalunya i d’arreu, que en diferents èpoques s’han vist
inspirats d’una manera o d’altra pel llegat de la patrona de la
música.
Al Teatre Ateneu (Carrer de la Indústria, 38-40)
Organitza: Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès
Diumenge dia 27 d'11 a
12:30 h. : Activitat La
Cultura Cura al MAC
L'Associació d'Amics del MAC (AMAC) fa una nova proposta de
taller d'art i salut a les sales del museu. Activitat centrada
en els beneficis que l’art, el patrimoni i la cultura tenen per
la salut.
El doctor Xavier Gimeno Soria, professor de la UAB i membre de
l'Equip BES, serà l’encarregat de dur a terme les activitats.
Aquest mes proposen la sessió gratuïta dedicada al bronze.
Activitat gratuïta amb taquilla inversa.
Inscripció prèvia a amics.maccerdanyola@gmail.com
Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)
Diumenge dia 27 a les 11:30
h. : Visita als Jardins
Històrics de Cerdanyola
Itinerari que connectaran Can Llopis i Ca n’Ortadó, dos jardins
amb història vinculats a un temps en què Cerdanyola del Vallès
va tenir una comunitat d’estiuejants importants.
El recorregut començarà a Can Domènech (carrer de Sant Martí,
88) a les 11:30 h, i s’acabarà a Ca n’Ortadó. L’activitat serà
gratuïta amb places limitades. Per participar-hi caldrà
inscriure’s prèviament al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès
(seu de Can Domènech) o bé trucant al telèfon 935 914 130 en
horari d’atenció al públic (de dimarts a dissabte de 17 a 20 h i
diumenges i festius d’11 a 14 h).
Organitza: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Diumenge dia 27 a les 12
del migdia : Ballada de
sardanes
A càrrec de la Cobla Jovenívola que interpretarà sardanes dels
mestres J. Làzaro, F. Mas i Ros, J. Saderra, entre d'altres.
A Plaça Abat Oliba.
Organitza: Agrupació Cultural Sardanista
Diumenge dia 27 a les 12 h.
: Visita guiada a
l'exposició "Art primer. Artistes de la prehistòria"
Visita guiada a l'exposició 'Art primer. Artistes de la
prehistòria'
Des del dia 18 de novembre, el Museu de Ca n’Oliver acull una
exposició dedicada a l’art rupestre. Com és habitual, s’ha
organitzat un programa d’activitats complementàries que
començarà el dia 27 amb una visita guiada a càrrec d’Àngels
Casanovas, comissària de l’exposició i conservadora del Museu
d’Arqueologia de Catalunya. Hi podreu veure els primers calcs
que es van fer de les pintures del llevant peninsular.
La visita està recomanada per a majors de 10 ans, és gratuïta i
no cal inscripció prèvia.
Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (carrer de València,19)
DESEMBRE
Dijous dia 1 de desembre a
les 18h.: Encesa dels llums
de Nadal
L'acte d'encesa de les llums de Nadal comptarà amb un programa
d'activitats que començarà a partir de les 18 h
- Concert de Benvinguda del Nadal a càrrec de La Golden Beat
- Feix de llum de Fada Alba. Espectacle de dansa i llum a càrrec
dels
Brodas Bros
- Xocolatada popular
- Taller de maquillatge màgic
A la Plaça de Francesc Layret
Organitzat per: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
16 de desembre, a les 20
h.: Teatre "León"
La programació la tancarà l’obra León, un text amb dramatúrgia
de Maria Pla a partir d’una idea d’Òscar Intente. Antoine de
Saint-Exupéry va dedicar El Petit Príncep a l’escriptor i crític
d’art Léon Werth, el seu gran amic, un excombatent de la Primera
Guerra Mundial , un vell pacifista, un jueu resistent que
passava fred i gana, sol, amagat en un racó de la França
ocupada. El text imagina una trobada entre els dos personatges.
Es tracta, doncs, d’un conte sobre la solitud, l’amistat, la
vida, la mort i la responsabilitat de ser persones. Quimet Pla
dóna vida a Léon i Òscar Intente, a l’aviador.
|
|
|
|
|
EXPOSICIONS
|
Fins al 27 de novembre
: Exposició 'Domini' al
Museu d'Art de Cerdanyola
(carrer de Sant Martí, 88)
Els Amics del MAC presenten Domini, una mostra de l'artista
vallesana Francesca Riu Jacas, que segueix la línia de les
anteriors, on l’art contemporani reflexiona sobre el món actual.
Fins al 30 de desembre
:
Repensem l'N-150. Projecte RiConnect
La carretera de Barcelona N-150 i els barris del seu entorn, a
través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), van estar
seleccionats per formar part de la xarxa RiConnect, que es troba
dins del programa Urbact, programa Europeu que es centra a
promoure projectes dins els criteris urbanístics de l’Agenda
Urbana.
L’eix de la carretera de Barcelona al seu pas per Cerdanyola,
Ripollet, Montcada i Barberà es tracta d’una zona de teixits
urbans que tot i estar molt pròxims físicament entre ells, estan
molt desconnectats per grans infraestructures com són el tren,
el riu i l’autopista.
Per dur endavant el projecte és necessària la participació de
tot el territori: ciutadania, estaments polítics, associacions,
tècnics de les administraci-ons implicades… L’objectiu és que el
resultat del projecte de transforma-ció de les infraestructures
que uneixen a Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Barberà doni
resposta a les necessitats reals i globals del territori.
Lloc a concretar
Fins el 31 de desembre,
"Visites Inesperades"
sis obres d’art, totes
elles provinents de fons de galeries d’art catalanes, fan estada
a les sales del MAC per conviure amb la seva col·lecció
permanent. Aquestes “Visites Inesperades”, com es titula la
mostra, estableixen diàlegs amb la col·lecció del museu.
Es tracta d’un projecte de les Galeries d'Art de Catalunya i
comissariat per la crítica d'art ripolletenca Montse Frisach en
el marc de la Setmana de l’Art, un esdeveniment organitzat per
aquesta associació.
El projecte té lloc simultàniament al Museu d’Art de Cerdanyola
i al Museu de l'Empordà de Figueres, i les 13 obres
seleccionades són el testimoni de la diversitat, riquesa i
vitalitat de les 41 galeries associades, tot establint una
barreja d’estils i èpoques des de principis del segle XX fins a
l’actualitat i una trobada entre artistes de generacions
diverses però des de la contemporaneïtat.
Fins al 20 de gener :
Beaumont. Història
d’una caixa.
L’exposició es podrà visitar al Museu d’Art de
Cerdanyola fins al 20 de gener.
Fins al 9 de març :
Exposició "Art primer. Artistes de la prehistòria"
La mostra aborda el tema dels orígens de l’art, fent un èmfasi
especial en l’aparició i les característiques de l’art rupestre
llevantí, una de les expressions artístiques prehistòriques més
originals sorgides, tant a Catalunya com a la resta de la
mediterrània peninsular, ara fa més de 7.000 anys.
La presentació es fará el dia 17 a les 18:30 h. en un acte que
comptarà amb la presència d'una de les comissàries de
l'exposició, Àngels Casanovas que farà una visita guiada a la
mostra.
Al Museu de Ca n'Oliver (carrer de València, 19)
|
Activitats a l'ATENEU
|
|
|
Diumenge 18 desembre a les
19 h. : L'Orquestra de
Cambra de Cerdanyola (OCC)
Ofereix el seu tradicional concert de Nadal 2022 a l'Ateneu de
Cerdanyola
Carrer de la Indústria, 38-40 (Cerdanyola del Vallès)
|
|
|
|
https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu |
|
|
|
Activitats estables
Algunes activitats poden estar
suspeses a causa de l'Covid-19
|
| |
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica i els edificis reconstruïts.
Cerdanyola, terra d'Ibers
2n diumenge de mes a les 12
hores
Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver
Sant Iscle, una parròquia
medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de
10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat
Visita als jardins de Ca n'Ortadó i
Can Llopis, organitzada
conjuntament amb el Museu d'Art de Cerdanyola, a final de mes.
Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes,
accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
Cada 3r. diumenge de mes,
Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola.
Inclosa en el preu de l'entrada.
1r i 3r diumenges de cada
mes. De 10
a 14
h.
Activitats a Can Catà.
Activitats familiars o per a adults
de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu:
- Fem el camí de la font nova!
- Anem cap a la font vella!
Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim
25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte
els festius i durant el mes d'agost.
Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults
3 €, nens 2 €
Can Coll, un mas al bosc.
Tots els diumenges.
Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a
Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h.
La granja de Can Coll.
Tots els diumenges.
Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions
el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros
|
| |
Activitats al
Museu d'Art (MAC)
|
|
Cada primer diumenge de mes¨.
Portes obertes al MAC.
Accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
Cada 3r. diumenge de mes,
Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola.
Inclosa en el preu de l'entrada.
|
Horari
museu:
Dimarts a dissabte de 17 a 20 h
Diumenges i festius d'11 a 14 h
Dilluns (inclosos festius) tancat
Museu d'Art de Cerdanyola (carrer
de Sant Martí, 88)
Agenda MAC
|
|
Activitats al Poblat de Ca
n'Oliver
|
|
|
Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver
Horaris dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2022:
Feiners de dimecres a divendres: 17 a 20 h
Dissabtes: 11 a 14.30 i 16.30 a 20 h
Diumenges i festius: 10.30 a 14.30 h
Més info
https://www.museucanoliver.cat/ca/visitans
Primer diumenge de mes
Ca n'Oliver, un poblat iber laietà
Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al
jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït.
Segon diumenge de mes a les
12 h.
Cerdanyola, terra d'ibers
Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases
recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys.
|
| |
| |
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e
museucanoliver@cerdanyola.cat
www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el
programa.
|
Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver
Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició
permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu :
activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada.
L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament:
Entrada general: 3 €
Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no
empadronats a Cerdanyola).
Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola.
Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants)
Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15
persones.
HORARIS
De l'1 d'octubre al 30 de març
Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h
De l'3 d'Abril al 30 de Setembre:
Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h
Tancat:
1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre
|
| |
El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics.
Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i
tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola;
terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i
les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i
perquè va desaparèixer la seva cultura. |
|
|
|
Activitats al Parc
del Turonet
|
Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc
La Jugatecambiental
consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de
diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris
guiats pel Parc del Turonet. Al Parc del Turonet (al parc de
terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un
públic familiar.
|
20/11/2022 :
Ciència i literatura
Festival de literatura i ciència
27/11/2022 :
Meteorologia
Descobrim amb experiments els fenòmens meteorològics que
ens envolten
04/12/2022 :
L'herbari artístic
Elaborem un herbari amb les plantes del parc |
|
Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es
desenvoluparan seguint les mesures corresponents de
prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és
necessària la inscripció prèvia a través del mail mediambient@cerdanyola.cat,
indicant el nom, telèfon i número de participants.
Durant aquesta temporada la Jugatecambiental tornarà a
oferir el servei de préstec Bicikit. Es tracta d’un kit
amb un inflador i eines per a bicicletes. Les persones
que vagin en bicicleta fins a la Jugatecambiental el
poden sol·licitar per poder reparar les seves bicis in
situ (no es pot emportar a casa).
|
|
|
|
|
Cerdanyola, cultura, natura
i
patrimoni
|
|
Activitats estables Tots els
diumenges
Tercer diumenge de mes
Sant Iscle, una parròquia medieval -
Visita guiada a les 12 h.
Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de
les Feixes
Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia,
excepte aquelles que s'indica expressament.
La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les
exposicions temporals disposen d'un fulletó a part.
Demaneu-nos-els! |
|
Activitats estables
Tots els diumenges.
Can
Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia
museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can
Coll - CEA. - Oberta de
9.30 a 14.30 h
Segon diumenge de mes
Sant Martí, una
església per la pagesia
Oberta de 10.30 a13.30 h.
Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost
tancat
Tercer diumenge de mes
Sant Iscle, una parròquia
medieval
Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. -
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost
tancat |
|
|
| |
Activitats a la Biblioteca
Central
|
 |
| |
| CAFÈ AMB
LLETRES |
| |
Dijous 15 desembre a les 19
h.: SERGI BELBEL
Presenta la seva obra :
"Morir-ne disset"
Modera : Bernat Puigtobella
Premi Sant Jordi 2021
|
| |
EXPOSICIONS
Horaris :
Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h.
Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h.
|
CONTACONTES
|
| |
Activitats del Parc Natural
Collserola
|
| |
 |
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
|
|
|
MAPA-GUIA DEL PARC
|
|
|
ITINERARIS
|
|
|
|
|
|
|
DESCOBERTES EN FAMILIA
Una passejada als voltants
del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un
joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels
Guies del Parc.
• Cal inscripciu prèvia la mateixa setmana de l’activitat al
telèfon del Centre d’Informació: 932803552 (laborables de 9.30 a 14.30 h) màxim 4
places per trucada.
• Places limitades, 20 persones per sortida.
• Majors de 3 anys
• Preu: 1,90 € / persona. Horari: 11 i 12.30 h.
Dissabte 17 de desembre
UN NADAL MÉS SOSTENIBLE
Vols fer que el teu Nadal sigui més teu i
especial? Vols guarnir sense haver de comprar
plàstics? Et proposem una activitat creativa,
on podràs fer guarniments i detalls nadalencs
partint d’elements naturals i materials reciclats.
|
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
Can Coll CEA
Ctra. de Cerdanyola a Horta, Km 2. Cerdanyola del Vallés
|
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA
Obert els diumenges de 10:30 a 14 h,
excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol
al 15 de setembre. Camí del
pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació
de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de
l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden
concertar visites guiades a l’equipament, per a grups,
durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud.
41.4146818, longitu.2.0972868,17 |
| |
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL
Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi
rural a través del contacte directe amb els animals de
la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de
10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h
per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20:
torm únic de 2,15 h.
Visites a la granja de Can Coll
TURÓ DE MONTCADA
Informació de les activitats i inscripcions al web de
l’associació ACER:
http://www.acer-associacio.org/
|
| |
MATINALS A COLLSEROLA
Recorreguts guiats adreçats a grups
que volen passar un matí passejant i descobrint el valors
socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa
principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de
Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la
serra segons les necessitats i els interessos.
Durada 3 hores
Horari: de 10:00 a 13:00 h
De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon
: 932 803 552
Màxim 25 persones per grup
Preu per grup
109,10 €.
Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre
d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa
Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de
Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can
Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.
A Can Coll
Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la
Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de
Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i
retorn. |
| |
VOLS COL·LABORAR?
Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en
la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us
convidem a participar-hi!
• Activitat gratuïta.
• Places limitades.
• Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932
803 552.
• A partir de 18 anys.
Dissabte 26 de novembre
FEM DE PAGÈS PER UN DIA A
CAN CALOPA
Actuació a l’hort de la masia de Can Calopa. Coorganitzat amb
L’Olivera - Can Calopa de Dalt. de 10 a 13.30 h.
Inscripcions al telèfon del Centre d’Informació o al correu-e
formacio@olivera.org
Diumenge 11 de desembre
SEGUIMENT D’ESPÈCIES
EXÒTIQUES INVASORES
Itinerari guiat pels entorns de Can Soler amb
l’objectiu de geolocalitzar i caracteritzar els
focus d'espècies exòtiques invasores.
Coorganitzat amb el Centre de Natura
de Can Soler d'11 a 14 h
Inscripcions al correu-e centrenaturacansoler@
bcn.cat o trucant al tel. 664 117 871 dimarts i dijous de 10 a
14 h.
|
| |
|
NITS
D'ASTRONOMIA |
| |
 |
Sessions d'iniciació a l'observació d'estels, constella-cions i
altres cossos celestes.
L’activitat combina explicacions teòriques: què són les
estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb
observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a
ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys
de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres
de 21 a 23 h. tot
l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda
d’activitats. Lloc: al Centre d'informació
del Parc.
Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l’activitat al
telèfon del Centre d’Informació: 932.803.552 (laborables de 9.30 a
14.30 h). Places limitades.
Maxin
4 places per trucada. -
Preu : 5,95 € (a
partir de 12 anys)
Divendres 2 desembre
El cinema i l’astronomia. A l’espai ningú sentirà el teu crit…
Quan arriba el Nadal, la cartellera s’inunda de pel·lícules de
tot tipus. De vegades les pel·lícules han fet molt mal i han
desvirtuat el que realment passa a l’espai. Algunes altres en
canvi sí que han tractat el tema amb serietat. Farem un repàs
d’algunes de les pel·lícules relacionades amb l’espai i com de
rigoroses han sigut.
Sessió d’iniciació a l’observació d’estels, constel·lacions i
altres cossos celestes.
|
| |
D'EXCURSIÓ AMB...
Us
proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del
territori que se’l coneixen abastament.
Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada. Horari variable segons
l'itinerari
Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i
inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552
Dimarts 22 de novembre
DEPANA. CAMINANTS
COLLSEROLA
El Papiol - La Floresta
Aquesta ruta ens portarà des de la zona de les Escletxes del
Papiol a La Floresta passant per diverses fonts, l’ermita
de La Salut, la masia de
Can Montmany i la serra de Can Julià.
|
| |
|
PASSEJADES TEMÀTIQUES |
| |
 |
Una passejada tranquil·la pels entorns
del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la
mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu
realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del
Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un
tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor
que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà
una visió general d’aquest espai natural.
Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius).
A partir 12 anys
Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52
Preu: 2,05 € per persona - Màxim de 20 persones per sortida
D’11 a 13.30 h
Dissabte 19 de novembre
RESIDUS AL BOSC?
Com reacciona el bosc a la presència d’objectes aliens? En
aquesta passejada reflexionarem sobre la presència de deixalles
al Parc, la seva problemàtica i com podem actuar per prevenir
els residus.
Activitat gratuïta en motiu de la celebració de la Setmana de
Prevenció de Residus.
Dissabte 10 de desembre
CUIDEM EL SÒL
Són necessaris milers d’anys perquè es formi una capa de sòl i
es pot perdre molt ràpidament per l’acció humana. Què podem fer
nosaltres per evitar la pèrdua de sòl? Passejant pels voltants
del Centre d’Informació en
podràs saber més.
Activitat inclosa dins de la celebració del Dia del sòl.
|
| |
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA.
Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a
divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc
932.803.552.
Horari de 9.30 a 15 hores |
| |
| |
QUÈ TROBAR ALS CENTRES
CENTRE D’INFORMACIÓ*
Exposició
permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar.
Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les
fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de
l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones
cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies,
de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de
publicacions.
CAN COLL, CENTRE
D'EDUCACIÓ AMBIENTAL *
Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent:
L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als
entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda
de publicacions.
La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener
a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els
diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els
diferents espais: la
incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals.
Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per
persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones
per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita
lliure i gratuïta només als corrals.
ESPAI
D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA*
Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites
comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada
temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la
visita a l'equipament.
|
|
| CENTRES D'ATENCIÓ ALS
VISITANTS |
|
|
|
|
CENTRE D’INFORMACIÓ*
Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25
i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de
l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel.
932 803 552.
ci@parccollserola.net
Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de
Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats
concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i
serveis adaptats.
CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ
AMBIENTAL*
Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i
Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de
Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920
396
activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554,
long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives
concertades.
ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL
PANTÀ DE VALLVIDRERA*
Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al
15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà,
s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de
Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa
Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a
l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves.
932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17
PUNT D’INFORMACIÓ DEL
CASTELL DE TORRE BARÓ
Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un
punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el
pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació
i reserves al correu electrònic
castell_torrebaro@bcn.cat i a
l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.
PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC
DE LA RIERA
Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de
desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la
Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long.
2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola.
PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL
PLA DELS MADUIXERS*
Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny
al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels
Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long.
2.128874
* Gestionats pel Consorci
|
COM ARRIBAR AL TURÓ DE LA MAGAROLA
Aproximació en cotxe fins:
Al Revolt de la paella, km 3,9 de la carretera de la Rabassada –
seguir a peu la pista aproximadament 1,3 km i arribareu al turó
de la Magarola.
Al km 6,5 de la carretera d’Horta a Cerdanyola (Pista Pas del
Rei) - seguir a peu la pista aproximadament 1,7 km fins el turó
de la Magarola.
Vista Rica, km 5. de la carretera de la Rabassada. Seguir a peu.
Trobar el GR-92 – seguir les banderoles: turó de Santa Maria -
Pas del Rei – turó de la Magarola.
A peu:
Des de Barcelona. Del Parc del Laberint d’Horta, per darrera del
velòdrom - trobar el GR-6 (Barcelona-Montserrat) – seguir les
banderoles: portell de Valldaura - carretera de la Rabassada -
Vista Rica. |
| |
| |
| |
| Itineraris al voltant del
Parc |
| |
 |
Passejada a la font de Sant
Pau
|
 |
45 min
2,7 km
Baixa |
|
| |
 |
Passejada a la font de Sant
Pau passant pel Torrent de Can Cerdà
|
|
70 min
4,1 km
Mitjana |
|
| |
 |
Passejada al puig de la
Guàrdia, Can Canaletes i el torrent de Can Coll
|
|
90. min
5,5 km
Mitjana |
|
| |
 |
Passejada alTuró de l'Ermi-
tà passant pels torrents De Can Coll i Can Cerdà |
|
120 min
7,8 km
Mitjana |
|
| |
 |
Passejada
fins al puig de la Guàrdia i tornada pel torrent de Can
Coll |
|
60 min
3,6 km
Mitjana |
|
| |
 |
Passejada
pel torrent de Can Codonyers
i la font de Sant Pau |
|
75 min
4,3 km
Mitjana |
|
| |
| |
|
Descobrir el Parc en bicicleta. |
| |
 |
El conjunt de rutes que es proposen, s’ha dissenyat amb
l’objectiu de descobrir el Parc en bicicleta. En total són 17
itineraris per a adults i 10 passejades per fer en família.
|
|
| |
| |
LLOCS D'INTERÈS (amb
Google Maps)
|
| |
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant
Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri municipal
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Ermita de Santa Maria de
les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41º28'03.9",
2º09'02.0"
Església i rectoria de Sant Martí.
41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista
de Sant Martí.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can
Coll
41.28'25.44" , 2º07'28.35"
Masia de Can Fatjó del Molí.
41º.484013º, 2º127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera
-Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º
Parc Tecnològic del Vallès
41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º
FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig
MUSEUS
Ca N’Olivé
(Montflorit):
Horari: Diumenges d’11 a 14 hores.
41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça
de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat)
Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º
Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º
OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues (octubre)
VARIS
Ajuntament
-Pl. Francesc
Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º
Biblioteca Central
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg.
d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll (restaurant,
àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º
Zona Esportiva del Bosc Tancat
-carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º
|
TELEFONS D'INTERÈS
|
SERVEIS LOCALS
Ajuntament (centraleta): 935 808 888
Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888
010 - Informació Ciutadana: 010
Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133
Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369
Casal de Joves Altimira: 935 805 869
Deixalleria Municipal: 936 917 442
Parc Tecnològic: 935 820 100
Piscina Municipal: 936 917 704
SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647
Servei Informació Juvenil: 935 806 119
Servei Local Català: 935 802 751
Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322
UAB: 935 811 000
SERVEIS GENERALS
Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710
Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720
Avaries aigua potable: 933 422 000
Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750
Avaries Endesa: 800 760 706
Biblioteca Central: 935 807 602
Correus: 936 913 757
Gas Natural (Avaries): 900 750 750
Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100
Correus: 936 913 757
CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647
Dones per la Igualtat: 935 801 398
El Safareig: 935 806 151
Funerària Truyols: 935 809 710
Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515
RENFE Rodalies: 936 918 869
Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292
Servei Local de Català: 935 802 751
Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016
Taxi (Fonotaxi): 933 001 100
URGÈNCIES
Emergències: 112
Ambulàncies: 061
Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències)
Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700
Bombers: 085
Policia Local : 092 / 936 912 000
Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502
Policia Nacional (Urgències): 1091
Policia Nacional (DNI): 935 942 489
Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120
SALUT
Alcohòlics Anònims: 933 177 777
Parkinson Catalunya: 935 800 311
Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953
Ambulàncies (Urgències): 061
As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099
Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444
Planificació familiar: 935 942 199
CAPS
Cita prèvia atenció primària: 937 284 444
CAP Canaletes: 935 910 740
CAP Fontetes: 935 944 470
CAP La Farigola: 936 919 589
CAP Serraparera: 935 806 363
CAP 2 (Urgències): 935 942 216
CAP 2 (Visites): 935 942 111
ASSOCIACIONS DE VEÏNS
AV Banús-Bonasort : 935 807 078
AV Canaletes: 666 38 78 38
AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93
AV Can Cerdà: 93 580 05 61
AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62
AV La Farigola: 637 52 62 38
AV Les Fontetes: 93 691 91 51
AV Quatre Cantons: 93 580 46 11
AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27
AV Sant Ramon: 93 692 52 22
AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29
AV Serragalliners: 627 64 68 07
AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56
AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27
AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19
Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550
Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594
A
Cerdanyola
del Vallès. 08290
CEE Jeroni de Moragas
Adreça: Carrer de Renaixement, 131
Telèfon: 93 692 21 39 - 686 984 117
Correu electrònic:
a8035623@xtec.cat
Web:http://www.xtec.cat/centres/a8035623/
Col-legi Montserrat
Adreça: Avinguda Sant Iscle, 6
Telèfon: 93 691 97 52
Correu electrònic: info@cmontserrat.cat
Web: https://cmontserrat.cat/
Escola Carles Buïgas
Adreça: Av. Lesseps, 49
Telèfon: 936 923 197
Correu electrònic: ceipcarlesbuigas@xtec.cat
Web:
http://agora.xtec.cat/ceipcarlesbuigas
Escola Collserola
Adreça: Carrer de Pizarro, s/n
Telèfon: 936 922 595
Correu electrònic: a8062626@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/escolacollserolacerdanyola/
Escola Les Fontetes
Adreça: Carrer d'El Greco, 2
Telèfon: 936 922 170
Correu electrònic: a8028758@xtec.cat
Web: https://agora.xtec.cat/ceiplesfontetes/
Escola Municipal la Sínia
Adreça: Carrer de la Sínia, 13
Telèfon: 935 864 623
Correu electrònic:
escolalasinia@cerdanyola.cat
Web: http://agora.xtec.cat/escolamunicipal-lasinia/
Escola Saltells
Adreça: Av. Roma, 57
Telèfon: 936 924 550
Correu electrònic: a8036411@xtec.cat
Web: http://saltells.com/
Escola Sant Martí
Adreça: Av. Sant Iscle, 1
Telèfon: 936 920 881 / 605 938 439
Correu electrònic: a8028746@xtec.cat
Web: https://agora.xtec.cat/ceipsantmarti-cerdanyola/
Escola Serraparera
Adreça: Carrer de Diagonal, 41
Telèfon: 936 922 742
Correu electrònic:
a8028783@xtec.cat
Web:
http://agora.xtec.cat/ceipserraparera.com
Institut Banús
Adreça: Carrer de Sant Casimir, 16
Telèfon: 93 580 62 36
Correu electrònic: iesbanus@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/iesbanus
FEDAC Cerdanyola
Adreça:Carrer de Cervantes,5-15
Telèfon: 93 692 08 84
Correu electrònic: fedac.cerdanyola@fedac.cat
Web:https://cerdanyola.fedac.cat/
Institut Forat del Vent
Adreça: Carrer de Pizarro, 35
Telèfon: 93 69112 00
Correu electrònic:a8031757@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/iesforatdelvent
Institut Gorgs
Adreça: Carrer de l'Àliga, 65
Telèfon: 93 580 43 54
Correu electrònic: ies-gorgs@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/ies-gorgs
Institut Jaume Mimó
Adreça: C. de la Serra de Galliners, s/n
Telèfon: 93 580 39 94
Correu electrònic: a8044715@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/iesjaumemimo
A
Cerdanyola
del Vallès. Bellaterra 08193
Escola Bellaterra
Adreça: Carrer de l'Escoleta, s/n
Telèfon: 935 811 030
Correu electrònic: a8039896@xtec.cat
Web:
https://agora.xtec.cat/ceip-bellaterra/
Ramon Fuster
Adreça: C.de l'Escultor Vallmitjana, 9-15
Telèfon: 93 586 41 06
Correu electrònic:
ramonfuster@fundaciocollserola.cat
Web : http://escolaramonfuster.cat
|
| |
Mapa del món
|
| |
| |
Sobre la Serra de
Collserola
|
| |
Patrimoni
construït
— Castells
medievals
Fortificació medieval Penya del Moro
Castellciuró
Castell del Papiol
Castell de Torre Baró
— Ermites
i esglésies
Santa Maria de Valldonzella
Sant Cebrià i Santa Justina
Santa Creu d'Olorda
Santa Maria de Vallvidrera
Santa Maria de les Feixes
La Salut de Sant Feliu de Llobregat
Temple del Tibidabo
La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
Sant Adjutori
Sant Medir
Sant Pere de Romaní
Sant Bartomeu de la Quadra
— Masies
Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
Can Balasc (Barcelona)
Can Baró (Sant Just Desvern)
Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
Can Calopa de Dalt (Barcelona)
Can Campmany (Molins de Rei)
Can Candeler (Sant Just Desvern)
Can Carbonell (Sant Just Desvern)
Can Castellví (Barcelona)
Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
Coll (Cerdanyola del Vallès)
Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
Can Coscoll (Sant Just Desvern)
Can Fatjó (Sant Just Desvern)
Can Gelabert (Sant Just Desvern)
Can Maimó (El Papiol)
Can Masdeu (Barcelona)
Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
Can Padrosa (Sant Just Desvern)
Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
Can Ribes (Molins de Rei)
Can Tintorer (Molins de Rei)
Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
Can Vila (Sant Just Desvern)
Can Vilagut (Molins de Rei)
Granja Can Llevallol (Barcelona)
Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
Vil·la Joana (Barcelona)
Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)
— Fonts
de Cerdanyola
•
FONTS DE COLLSEROLA
|
HISTÒRIA DE COLLSEROLA
|
| |
Des de fa molts i molts anys
Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El
paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica.
A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca
n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries
del paleolític inferior, de més de 100.000 anys.
Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola
habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els
enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres,
de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura.
Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els
ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix
Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els
que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just
Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així
com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop
de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès.
L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen
en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació
agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una
via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a
l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on
enllaçava amb la Via Augusta.
La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la
posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de
la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten
més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable
quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques,
com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot
Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea
una important activitat agrícola i ramadera.
A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts
d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força
reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com
Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII),
testimonis de guerres i batalles.
Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues
guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre
d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i
la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra.
La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats
del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al
començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola,
consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els
conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc.
Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i
reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com
Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant
Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern.
El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el
conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es
refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el
1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les
ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra,
conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació
d’extenses àrees boscoses.
A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a
l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les
carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves
carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la
muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen.
Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades
i excursions.
Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi
qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les
construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia
elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott
(1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de
Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al
bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics,
camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir
al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de
Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al
Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de
carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de
l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la
serra com mai no s’havia vist.
Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran
Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran
Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la
Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre
d’altres.
Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles
distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es
redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la
serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els
ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de
la serra.
Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres
milions de persones; més de la meitat de la població de
Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva
superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que,
amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats
i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic,
estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a
preservar i protegir del creixement urbà.
La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees,
és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el
1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465
hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i
per la Diputació de Barcelona.
Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es
declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la
denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259
hectàrees d’extensió.
Parc Natural de Collserola
|
| |
| |
| VIDEOS |
| |
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement
|
| |
|
Cerdanyola del Vallès |
| |
|
Visita Museu d'Art de Cerdanyola |
| |
|
Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la
circulació Vehicles de mobilitat personal |
| |
|
El barri
de Les Fontetes |
| |
|
Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo |
| |
|
Cerdanyola
del Vallès en el año 1976 |
| |
|
Cerdanyola
del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella |
| |
|
Castell de
Sant Marçal |
| |
|
La Fábrica
Uralita l'any 1999 |
| |
|
Ajuntament
de Cerdanyola |
| |
|
150
Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 |
| |
|
El llegat
Espinal |
| |
|
Exposició
"Visca la República!" - Homenatge a Francesc Layret |
| |
|
La
restauració dels vitralls modernistes de le Dames de Cerdanola |
| |
|
Museu
d'Art de Cerdanyola. Can Domènech). Història de l'edifici |
| |
|
Museu d'Art de Cerdanyola. Audioguia. El Casino de l'Art |
| |
|
Exposició
"Ismael Smith by Sebas Martín" |
| |
|
Exposició
"De l'oblit a la revolta, deesses invisibles" - MAC |
| |
|
4
paraules, una història. Petites edicions - Taller familiar
virtual - MAC |
| |
|
Audioguia · Museu d’Art de Cerdanyola |
| |
|
Encesa de les llums de Nadal a Cerdanyola 2021 |
| |
|
Reportatge sobre el "Mercadillo" de Les Fontetes 1985 |
| |
|
Cerdanyola, Ciudad del Conocimiento |
| |
|
Cerdanyola
del Vallès 2020 |
| |
|
Homenatge Gabriel Escursell |
| |
|
Cerdanyola
Ciutat del Coneixement. Capitol 1 |
|
| |
| |
| |
| |
| |
|
| |
|
-any1962.jpg)
