 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
El temps a Cerdanyola del Vallès Farmàcies de guàrdia |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Doncs aquí tenim la nova imatge de la zona de Can Xarau i l'aspecte definitiu de l'Pabelló Municipal Can Xarau Paco Arpide. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Properes conclusions de l'Procicat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Fins que el Procicat no tanqui el cercle de reunions per
prendre decisions que fer a partir de dilluns dia 26. Sembla
segons filtracions que dos dels acords previstos seria
l'aixecament comarcal i adoptar el confinament perimetral de
Catalunya. El segon acord consistiria a permetre l'obertura de la restauració en centres comercials. Al llarg de el dia d'avui tindrem més confirma-cions. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
UAB. El confinament va afectar negativament les persones amb misofonia |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El confinament estricte per la Covid-19 va empitjorar el
benestar i els símptomes psicològics de les persones amb
misofonia, sobretot entre les dones, segons un estudi realitzat
per investigadores del Departa-ment de Psiquiatria i Medicina
Legal i de l'INc, publicat a Frontiers in Psychiatry. Les
expertes reclamen major comprensió familiar i social cap a les
persones que mostren malestar davant determinats estímuls
auditius o visuals, així com més suport i perspectiva de gènere
en l'àmbit clínic. Investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han realitzat un estudi clínic en què mostren com el confinament estricte de l'any passat va empitjorar el benestar i els símptomes psicològics de les persones amb misofonia, i especialment en les dones. La misofonia, fins fa poc denominada sensibilitat selectiva al so i coneguda també com a “odi als sons”, és un desordre neuropsicolò-gic que provoca un fort malestar emocional i físic davant determinats sons quotidians que segueixen un patró, produïts per persones o objectes (mastegar, tossir, mocar-se, grinyolar, colpejar, etc.). En cada persona amb misofonia es poden identificar els registres audi-tius i visuals davant els quals respon negativament. Aquests regis-tres li poden generar odi, ràbia, hostilitat o ansietat i portar-la a canviar els seus hàbits per evitar-los. La recerca, publicada a Frontiers in Psychiatry, en una edició especial dedicada a l'avaluació dels efectes de la Covid-19 en grups de risc, es va realitzar en una mostra de 325 pacients habituals d'un centre mèdic-psicològic de Barcelona, un 35% dels quals (114 persones, 37% dones i 31% homes) amb misofonia. En el seu estudi, Antonia Ferrer-Torres i Lydia Giménez-Llort, investigadora predoctoral i psicòloga clínica i catedràtica en Psiquiatria, respectivament, de la Unitat de Psicologia Mèdica del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i de l’Institut de Neurociències (INc-UAB), van analitzar el nombre i els motius de consulta, actituds i símptomes dels pacients en dos períodes (març-juny de 2020 i setembre-desembre de 2019). I, de forma més específica, van avaluar els símptomes psicològics i psiquiàtrics en les persones amb misofonia. Els resultats mostren que el nombre de consultes en les persones amb misofonia va passar de 137 a 2.373 (140 vegades més), mentre que en la resta dels pacients ho va fer de 141 a 411 (2,9). També va augmentar el nombre de motius de consultes: entre les persones afectades l'increment va ser de 838 a 5.744 (7,1) i de 990 a 1.817 (1,8) en la resta de pacients. |
Entre els pacients amb misofonia els resultats van mostrar
una major referència a l'augment de conflictes interpersonals,
dins de la família i de les comunitats de veïns a causa de
determinats sons. I van augmentar també les consultes per
problemes psicològics davant la falta de comprensió del trastorn
entre els familiars, el veïnat i l'entorn laboral. La hipervigilància i la hipersensibilitat als estímuls, junt amb la necessitat de realitzar activitats físiques i viure amb “normalitat” en una situació atípica, va ser referida per algunes de les persones estudiades com un autèntic “còctel molotov” per al seu benestar emocional. “Els trastorns del somni i l'hostilitat, la depressió i la somatització es van agreujar en aquestes persones en comparació amb les avalua-cions anteriors”, assenyala Antonia Ferrer-Torres, primera autora de la recerca, que forma part de la seva tesi doctoral. Altres símptomes que es van veure augmentats també van ser la psicoactivitat, l'ansietat i l'impuls obsessiu compulsiu. Les dones van presentar un pitjor estat en vuit dels nou símptomes psicològics estudiats. Els trastorns de somni van ser els que van tenir un major augment en elles, mentre que en els homes l'augment més significatiu va ser el de l'hostilitat. Les persones amb misofonia també van mostrar més preocupació cap a la seva salut. El 54% dels pacients sense misofonia habituals de la consulta va cancel·lar les seves cites durant març i abril de 2020, al·legant diversos motius. Per contra, el 99% de les persones que patien el trastorn van persistir a través de la teleassistència per la por d'empitjorar els símptomes i la seva qualitat de vida. “I cosa que és més important, es van autoconfinar un cop va acabar el període de reclusió estricta, en un intent d'autoprotegir-se dels riscos relacionats amb la Covid-19, per la qual cosa la necessitat d'ajuda per aconseguir una millor gestió psicològica d'aquests escenaris clínics va ser encara més notòria”, assenyala Lydia Giménez-Llort, que ha dirigit l'estudi. Per a les investigadores, l'estudi mostra “com de complexa és la interrelació dels aspectes socials, físics i psicològics implicats en la misofonia. És un desordre neurofisiològic i de comportament d'origen multifactorial, que està infradiagnosticat. D'aquí la necessitat de divulgar-lo més perquè els individus siguin capaços d'identificar i comprendre allò que els succeeix, i d'un millor abordatge clínic i amb perspectiva de gènere, per entendre els impactes secundaris de la Covid-19 sobre la població afectada”. (uab.cat) 19 abril |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
José Àngel Saiz Meneses. De rector en Cerdanyola a Arzobispo en Sevilla |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Nacido en Sisante (Cuenca) el 2 de agosto de 1956, en 1965
la familia se trasladó a Barcelona. Ingresó en el Seminario
Menor Nuestra Señora de Montalegre, de Barcelona, en 1968.
Posterior-mente realizó estudios de Psicología en la Universidad
de Barcelona entre los años 1975 y 1977. Estudió en el Seminario
Mayor de Toledo los cursos de filosofía, espiritualidad y
teología (1977- 1984) y fue ordenado presbítero en la Catedral
de Toledo el 15 de julio de 1984. En la archidiócesis toledana tuvo diversos destinos, primero como párroco en Los Alares y Anchuras de los Montes (1984-1985) y después como vicario de la parroquia de santa María de Illescas (1986-1989). El curso 1985-1986 fue capellán soldado en el Hospital Militar de Valladolid. En el año 1989 regresó a Barcelona y fue nombrado vicario de la parroquia de San Andrés del Palomar, y en 1992 rector de la Iglesia de Nuestra Señora del Rosario en Cerdanyola del Vallès y Responsable de la Pastoral Universitaria en la Universidad Autónoma de Barcelona. También el mismo año 1992 fue nombrado responsable del SAFOR (Servicio de Asistencia y Formación Religiosa) de la Universidad Autónoma de Barcelona y Responsable del CCUC (Centro Cristiano de los Universitarios de Cerdanyola del Vallès). En el año 1995 fue nombrado Consiliario Diocesano del Movimiento de Cursillos de Cristiandad. |
Obtuvo la licenciatura en teología en la Facultad de
Teología de Cataluña en el año 1993 con la tesina: “Génesis y
teología del Cursillo de Cristiandad”, dirigida por el Dr. Josep
M. Rovira Belloso, y publicada en el año 1998. En la misma
Facultad de Teología ha realizó los cursos de doctorado. El 6 de mayo del año 2000 fue nombrado Secretario General y Canciller del Arzobispado de Barcelona y el 10 de abril del 2001 miembro del Colegio de Consultores de la misma archidiócesis. El 30 de octubre de 2001 fue nombrado Obispo titular de Selemsele y Auxiliar de Barcelona y consagrado el 15 de diciembre del mismo año en la Catedral de Barcelona. El 15 de junio de 2004 fue nombrado primer obispo de la nueva Diócesis de Terrassa y Administrador Apostólico de la Archidiócesis de Barcelona y de la nueva Diócesis de Sant Feliu de Llobregat. El 25 de julio tomó solemne posesión en la S. I. Catedral Basílica del Santo Espíritu en Terrassa. El arzobispo saliente, monseñor Asenjo, ayer comunicó el nombre de su sucesor en la Archidiócesis de Sevilla, José Ángel Saiz Meneses. (sevillainfo.es) 17 abril |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Roses i llibres per Sant Jordi |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La plaça de l'Abat Oliba excepcionalment aquest any tampoc
es tornarà a convertit en el centre de la celebració de la Diada
de Sant Jordi en Cerdanyola Seguint les recomanacions de la
Generalitat. Per Sant Jordi les parades de llibres i roses sortiran al carrer a Cerdanyola tot i que ho faran sense concentrar-se en un únic lloc com és tradició. Les floristeries i llibreries de la ciutat que ho hagin sol·licitat podran instal·lar una parada davant la botiga o a pocs metres d’aquesta tal i com està recollit en el Pla Específic de Sant Jordi. Els establiments autoritzats disposaran d’una carpa i tanques pel control d’aforament per mantenir la distància de seguretat i poder complir amb les mesures COVID. Una altra novetat per a aquest dia consistirà en què hi haurà floristeri-es i llibreries que oferiran el servei a domicili per portar la rosa o el llibre fins a casa.  |
Floristeria Casamitjana C. Sant Martí, 104 936 923 928 Floristeria Fermaflors C. del Francolí 637 700 199 Floristeria Morera Av. de Catalunya, 35 936 921 189 Llibreria Casanova C. de les Fontetes, 25 936 923 521 Llibreria Éfora Pg. de Cordelles, 18 935 949 726/673 078 608 Llibreria l’Aranya C. de Santa Anna,1 935 809 535 Llibreria Lilliput C. Sant Ramon, 126 625 559 582 Llibreria Ruc Savi - L’escola C. d’Altimira, 22 936 914 351 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Govern prorroga el confinament comarcal fins al 26 d'abril |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha anunciat
avui que el Govern ha decidit prorrogar set dies més les mesures
actuals per frenar la propagació de la pandèmia contra la
Covid-19, entre elles el confinament per comarques. Ramentol ha
explicat que s’allarga fins al dia 26 d’abril per tal de
consolidar i estabilitzar aquesta corba de pressió assistencial
a les unitats de crítics del país, que a hores d’ara està als
500 pacients ingressats, així com el nombre de contagis. Paral·lelament, Ramentol ha agraït als tres pilars fonamentals que aquests indicadors no s’hagin disparat després de la Setmana Santa. En primer lloc a la ciutadania perquè de nou ha respòs amb “solidaritat i civisme”, en segon lloc als principals sectors econòmics, culturals i socials del país que han tingut sempre “una actitud constructiva i han respost amb empatia especialment aquests dies festius que hem passat” i, per últim, als professionals del sistema sanitari català i als cossos de seguretat i emergències per la seva tasca aquests últims dies. Per la seva part, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha explicat que després de la Setmana Santa no hi ha hagut una explosió de casos i això és a causa de la coresponsabilitat per part de la ciutadania. Tot i això, les unitats de cures intensives dels hospitals segueixen amb una ocupació alta perquè no es va “aconseguir fer net”, és a dir, “donar més altes abans d’aquest nou increment d’ingressos”. Argimon també ha destacat que s’està vacunant “al ritme que entren les dosis” i que avui es posarà “la dosi número 2 milions”. El conseller Sàmper destaca el compliment de les mesures per part de la ciutadania i reitera el seu agraïment El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha posat en valor una vegada més el compliment de les resolucions del Procicat per part del gran |
gruix de la ciutadania, ja que un cop analitzades les
dades de la Setmana Santa no s’ha disparat la corba, com hi
havia el risc que passés. “Vull reiterar l’agraïment a la
ciutadania que ha demostrat que ho fa bé, perquè sinó no
s’entendria que un cop analitzada la Setmana Santa, les dades
siguin tan positives” ha destacat. El conseller ha explicat que “malgrat les dades de sancions que es donen des del Departament d’Interior per no respectar els confinaments nocturn o perimetral o malgrat la imatge que puguin donar certes festes que es fan de manera il·legal, aquestes xifres són una proporció molt petita si tenim en compte que estem en un país de 7’5 milions de persones”. Per la seva banda, el comissari Joan Carles Molinero ha explicat que “des del Cos de Mossos d'Esquadra, aquest cap de setmana i durant tota la setmana establirem dispositius en zones on estem detectant persones que fan festes multitudinàries incomplint les mesures vigents”. A més a més “també aplicarem el dispositiu de seguretat entorn els parcs naturals per evitar aglomeracions i sancionar aquelles persones que incompleixen les actuals mesures de confinament comarcal” ha afegit. El comissari ha destacat que “mantindrem els controls dinàmics a la xarxa viària per garantir les restiriccions de mobilitat comarcal i donar compliment a les restriccions de confinament nocturn”. Durant la seva compareixença Molinero ha recordat que tots aquests dispositius de seguretat s'estan realitzant conjuntament amb les policies locals, guàrdies urbanes i agents rurals per donar continuïtat a les mesures aprovades pel Procicat. (govern.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
ESPORT CAP DE SETMANA |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Donar sang, un gest que salva vides. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.  |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang Dijous 22 d'abril a Bellaterra al Centre Cívic EMD (Plaça Maragall, 4) Dimecres 12 de maig a Cerdanyola a l'Ateneu (Industria, 38-40) i tria la franja horària que millor et vagi |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Avui 14 d’abril del 2021, es compleixen 90 anys de la proclamació de la Segona República |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Recta final en la OK Liga Femenina |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Dues jornades i arribarem a la fi de la fase regular de l'OK
Lliga Femenina 20/21. Tots els equips hauran de concentrar a
l'màxim per afrontar els últims passos de la competició
domèstica si volen complir els seus objectius. Encara falta per conèixer qui acompanyarà Generalitat HC Palau de Plegamans, Magic Studio CP Manlleu i Telecable HC a l'Play-Off pel títol i quins seran els quatre equips que perdin la categoria amb el Areces Ecopilas Asturhockey, ja descendit matemàticament. En el Grup C (de l'1 a l'8è), el líder es va imposar a la pista de l'Telecable HC amb un triomf impressionant. Les jugadores de |
l'Generali HC Palau de Plegamans van remuntar un 4-0 en
contra per acabar guanyant 4-6 amb quatre gols de Mariona
Colomer. A la resta de la jornada, el Magic Studio Manlleu va
guanyar per la mínima a l'Bigues i Riells i el Las Rozas va
superar a l'PHC Sant Cugat. En l'últim partit de el grup, el Voltregà Stern-Motor esgota les seves opcions de Play-Off gràcies a la seva victòria a Can Xarau davant el Cerdanyola CH. Les de Cerdanyola de Vallès tenen tres punts més que les de Sant Hipòlit però amb el gol average en contra. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Mor Carlos Trullols, porter llegenda, que va defensar el portal de l'Cerdanyola CH entre 1971 i 1975 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Carles Trulls vestint la samarreta blaugrana després de fitxar el 1977 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El món de l'hoquei patins està de dol. Carlos Trullols
(Barcelona, 1948) 20 un dels millors porters de tota la història, que va destacar especial-ment defensant la porteria de l'Barça, va morir ahir als 72 anys a Barcelona per culpa de l'coronavirus, segons va anunciar el club blaugrana a les seves xarxes socials . Va jugar en l'entitat barcelonista entre els anys 1977 i 1983, un període d'èxit sota les ordres de Josep Lorente. |
Abans havia jugat al Vendrell, Espanyol, Cerdanyola (1971-1975)
i Vilanova. Amb el Barça, va defensar la porteria dels blaugrana
per guanyar sis Copes d'Europa i cinc Lligues, amb un palmarès
que recull un total de dinou títols. Els que el vem veure actuar defensant al nostre club encara recordem la seva serenitat i la facilitat amb què parava i treia les boles amb la mà i les cames.. Un gran esportista que va deixar empremtes en la nostra ciutat. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els primers ramaders del Neolític ja modificaven el cicle de reproducció de les ovelles |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un estudi de les restes d'animals trobades en el
jaciment de la cova de Chaves, liderat per la UAB, ha permès
obtenir dades inèdites sobre el control reproductiu i alimentari
dels primers ramats d'ovelles domèstiques durant el Neolític al
Mediterrani occidental. Els resultats, excepcionals per mostrar per primera vegada i de forma integrada com s'alimentaven i reproduïen els primers ramats d'ovelles domèstiques en la Península Ibèrica, constitueixen en l'actualitat el primer referent sobre la modificació dels ritmes estacionals de reproducció de les ovelles amb la finalitat d'adaptar-les a les necessitats humanes. El projecte integra aproximacions tècniques basades en les anàlisis d'isòtops estables i del microdesgast dentari de restes de fauna arqueològiques de més de 7500 anys d'antiguitat, recuperades en el jaciment neolític de la cova de Chaves (Osca), situada en la zona del Pirineu central. La recerca s'ha coordinat des del Laboratori d’Arqueozoologia del Departament de Prehistòria de la UAB i en ella han participat investigadors de la Universitat de Saragossa, del Museu d'Història Natural de París i de l'Institut Català de Paleocología Humana i Evolució Social (IPHES), en Tarragona. “L'alteració dels ritmes estacionals de reproducció del bestiar va suposar una gran fita per a les societats prehistòriques, possibilitant l'obtenció de carn i de llet durant tot l'any, aspecte que va tenir importants implicacions en l'alimentació, en l'economia i en l'organització social de les primeres comunitats agrícoles, establint les bases de les estratègies ramaderes que han perdurat fins a l'actualitat. Fins fa relativament poc temps es caracteritzava la ramaderia neolítica com d'incipient, si bé les noves possibilitats analítiques basades en la biogeoquímica que s'han aplicat en aquest treball han permès contrastar la pràctica d'estratègies ramaderes plenament consolidades ja des dels moments inicials del Neolític” comenta la Dra. Maria Saña, professora del Departament de Prehistòria de la UAB i coordinadora del projecte. L'ovella és una espècie que no es va domesticar de manera autòctona a la Península Ibèrica. El seu agriotip, Ovis orientalis, es localitza en la zona del Llevant oriental. “El sorprenent és la velocitat amb la qual s'integra a l'estratègia ramadera i la seva gran importància econòmica en els primers moments del Neolític. Es tracta d'una adopció ràpida i reeixida, fet que demostra que els mecanismes d'adaptació tant al nou ambient com a la seva nova funció econòmica eren ben coneguts i controlats per part de les comunitats humanes. Les pressions selectives aplicades sobre l'espècie, ara artificials, perseguien objectius concrets i estaven ben definides per endavant. Aquestes noves evidències impliquen un punt d'inflexió important en la recerca sobre la domesticació animal i els orígens de la ramaderia. Això ha estat possible gràcies al nou enfocament seguit en aquest treball, centrat en explorar els canvis en els règims reproductius i alimentaris d'aquests primers ramats”, manifesta Alejandro Sierra, investigador de la UAB i de la Universitat de Saragossa, primer autor de l'article recentment publicat a la revista Journal Archaeological Science: Reports. La recerca s'ha centrat en l'estudi de la gestió ramadera de les ovelles de la cova neolítica de Chaves (5600-5300 A.N.E.) al Prepirineu aragonès, jaciment “espectacular per la qualitat i nombre de restes recuperades. |
En la fauna dels nivells neolítics les seves 12.754 restes
recognoscibles, tripliquen com a mínim les trobades en altres
jaciments neolítics de la Península, amb ovelles i cabres
domèstiques com a espècies més nombroses i amb la més alta
presència de porc dels jaciments neolítics, la qual cosa donaria
indici de la seva estabulació i del caràcter de poblat estable
que se li assigna a l'ocupació, dins a més de la gran cova que
compta amb 3000 m² habitables” afirma Pilar Utrilla, catedràtica
de la Universitat de Saragossa i directora de les intervencions
arqueològiques. Els resultats obtinguts per al jaciment de Chaves mostren que en la Península Ibèrica els naixements d'ovelles es produïen també en les estacions de tardor i hivern, el que es considera avui dia com a paridora "fora d'estació òptima", aspecte que contrasta significativament amb els règims ramaders documentats en altres regions d'Europa durant el Neolític, amb naixements principalment a la primavera. La modificació del cicle natural de naixements de l'ovella salvatge va afectar la fisiologia dels animals d'aquesta espècie, prolongant el seu període fèrtil. Va ser el resultat d'un control humà més intens i continuat, alterant les interaccions entre femelles i mascles, una estratègia de cria que va perseguir una major predictibilitat en la producció ramadera. “El part de tardor durant el Neolític antic en la cova de Chaves confirmaria l'antiguitat d'aquesta pràctica en la conca mediterrània occidental, implicant la combinació de la capacitat biològica de les ovelles, els coneixements zootècnics dels agricultors i les condicions ambientals favorables” afirma la Dra. Marie Balasse, investigadora en el Museu d'Història Natural de París. L'estudi demostra, a més, que aquest major control i pressió selectiva humana va influir també en l'alimentació i les pautes de mobilitat de l'espècie. L'aplicació per primera de vegada de manera combinada de les anàlisis de microdesgast dentari i d’isotopos estables de C13 i O18 sobre mostres seqüencials de bioapatita de l'esmalt de segons i tercers molars mandibulars, ha permès conèixer que l'alimentació dels ramats d'ovelles de Chaves no era molt variada, ni entre els mateixos animals, ni al llarg del cicle anual. Els resultats del microdesgast mostren que les ovelles neolítiques tenien una alimentació més controlada que la dels animals salvatges que vivien en el mateix entorn i que s'alimentaven en mitjans amb bona cobertura vegetal, que a penes haurien sofert encara l'impacte humà. Les ovelles pasturarien en els voltants de la cova durant la major part de l'any, sent alimentades probablement també amb farratge. La constatació de l'aportació de farratge extraordinari constitueix també una novetat. “Els resultats sobre la dieta de les ovelles de la cova de Chaves són sorprenents respecte al que estàvem esperant, documentant-se règims amb tendència a intensius i pautes diferencials en la dieta entre els animals juvenils i adults del ramat, característica que pot relacionar-se amb un estret control sobre la producció ramadera durant aquests moments inicials del Neolític” declara el Dr. Florent Rivals, Professor de recerca ICREA a l’IPHES. “Els resultats obtinguts sobre la reproducció i la dieta en les ovelles de Chaves són claus per al coneixement dels sistemes econòmics de les primeres societats ramaderes de la Península Ibèrica. (uab.cat) 9 abril |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aprovat el Pla Especial de Protecció del Parc Natural de Collserola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
• Proposa un augment dels espais lliures de més de 700
ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic. • El nou model de protecció es basa en la preservació de la biodiversitat i en la potenciació dels serveis ecosistèmics. • El nou Pla Especial de Protecció substituirà el pla vigent, aprovat el 1987, com a conseqüència de la declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola. Amb la publicació el 9 d’abril de 2021 al DOGC de l’ ACORD GOV/48/2021, de 6 d’abril, es fa pública l’aprovació del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), un instrument que busca garantir la màxima protecció i conservació d’aquests sistemes naturals de vital importància per a tot l’espai metropolità. Per això, la nova planificació proposa un augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic. L’aprovació d’aquest nou instrument de gestió és una fita molt important per a la conservació d’aquest Parc Natural, en donar compliment a les determinacions del Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada – Can Balasc, actualitzant l’anterior Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo) del 1987, que queda derogat. La importància d’aquest parc natural rau en els valors que conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest important espai natural ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un reforç de la infraestruc- |
tura verda metropolitana. En paral·lel a la redacció del PEPNat, s’ha aprovat la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM), per tal adaptar el planejament metropoli-tà, de 1976 a la realitat existent, a la legislació més recent i al mateix PEPNat. Àmbit d’aplicació L’àmbit d’aplicació del Pla inclou la totalitat de l’espai del PEIN Serra de Collserola, que coincideix amb el lloc d’importància comunitària i zona especial de conservació (codi ES5110024), tot incorporant el Parc Natural i les reserves naturals parcials, d’acord amb la delimitació definitiva establerta pel Decret 146/2010 i les posteriors modificacions aprovades pel Govern i publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s’inclouen terrenys de l’interior o l’exterior de l’espai protegit atesa la seva funció rellevant per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració de Parc Natural. Aquests terrenys situats fora de l’espai PEIN es defineixen com a «espai funcional». La superfície de l’àmbit del Parc Natural és de 8.156 ha i abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. La superfície de l’Espai funcional és de 3.676 ha i abasta, a més dels municipis de l’àmbit del PEPNat, els municipis de Castellbisbal, Sant Joan Despí, Ripollet i Santa Coloma de Gramenet. (Parc Natural Collserola) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Ajuntament proposa a la ciutadania el programa Més Que
lletres, integrat per una vintena d’activitats diverses al
voltant de la literatura adreçades a tots els públics. Són els actes de la Commemoració del Dia Mundial de la Poesia; La Marató de Lectura de Sant Jordi, que aquest any celebra el vintè aniversari. D’aquestes activitats només seran presencials la trobada de TalesTrucks, una part de la XX Marató de Lectura i l’acció d’homenatge a Joan Margarit, amb el folrat amb els seus poemes d’elements arquitectònics dels carrers de Sant Martí i de Sant Ramon. |
Diverses floristeries i llibreries
proposaran a la ciutadania que ho vulgui, fer arribar la rosa i
el llibre allà on pertoqui. Aquest any es posa en marxa el I Concurs fotogràfic Instagram Sant Jordi 2021 Llibres, lectura, ... vida. L’organització, a càrrec de l’AFOCER i l’Ajuntament, vol destacar fotografies de moments i situacions de lectura al municipi. Bases Concurs Fotogràfic Instagram Sant Jordi 2021 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
   |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cerdanyola rebrà més de 130 mil euros per incrementar la competi-tivitat de les empreses dedicades a les persones majors de 55 anys |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els municipis de Cerdanyola, Sabadell, Badia i
Castellar treballaran conjuntament en el marc del nou programa
Treball, Talent i Tecnologia de la Diputació de Barcelona. Els Ajuntaments de Cerdanyola, Sabadell, Badia i Castellar s’unei-xen per desenvolupar el nou projecte Activa Vallès +55 que promou-rà l’ocupació de qualitat i la competitivitat de les empreses que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones majors de 55 anys. Activa Vallès +55 és una iniciativa finançada per la Diputa-ció de Barcelona, que hi aportarà més de 600.000 euros en el marc del programa Treball, Talent i Tecnologia, que promou el treball digne, la millora competencial del talent local i el creixement econòmic sostenible a través de la tecnologia. A més, Activa Vallès +55 també fomentarà la cooperació territorial i la creació de nous serveis i productes tecnològics. L'import del programa es repartirà entre els quatre municipis participants i la dotació pressupostària que rebrà Cerdanyola per aquest programa és de 135.531,49 euros. La presentació del programa s’ha dut a terme amb la participació de l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, que ha volgut donar les gràcies a la Diputació de Barcelona per la posada en marxa del programa Treball, Talent i Tecnologia del que neix el projecte Actius +55 Vallès. Cordón també ha volgut destacar l’objectiu del programa de “promoure el treball digne, millorant competencialment el talent local i contribuir a un creixement econòmic sostenible a través de la tecnologia, posant el focus en la silver economy”. L’acte també ha comptat amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, l’alcalde de Castellar i president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, i l’alcaldessa de Badia i presidenta de l’Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació de Barcelona, Eva Menor. A l’acte han estat presents regidors dels quatre Ajuntaments, entre aquests la regidora de Promoció Econòmica, Empresa i Ocupació de Cerdanyola, Carme Arché. L’àmbit triat per desenvolupar el projecte respon al seu potencial de creixement i per donar resposta a un índex d’envelliment de la |
població que va en ascens. Alhora, al territori format per
aquests quatre municipis destaca l’existència d’un important
volum d’empreses i agents, com ara universitats o centres de
recerca, dedicats a oferir productes i serveis a persones amb
una edat superior als 55 anys. A més, a tot l’àmbit conflueixen
projectes estratègics entorn aquest sector. El període d’execució del projecte serà de dos anys i s’hi portaran a terme accions de promoció de l’ocupació i de reactivació econòmica, basades en l’impuls de la tecnologia i en l’acompanyament a la transició digital de les persones, les empreses i les institucions. Entre les primeres actuacions s’analitzarà la cadena de valor de serveis i productes per a sèniors dins el territori per identificar reptes estratègics i propostes d’actuacions, detectar les necessitats reals que tenen les persones i les empreses i fer partícip el teixit socioeco-nòmic tot fomentant fomentar la col·laboració publicoprivada i entre institucions. Així, s’establiran i reforçaran les aliances entre ajuntaments i altres agents públics i privats per de- senvolupar una estratègia comuna que impulsi les ocupacions tecnològiques. També es preveuen accions de reciclatge i assessorament a professionals i per disminuir la bretxa tecnològica i incrementar les oportunitats d’accedir a feines més qualificades i millor remunerades. Finalment, el programa impulsarà la competitivitat de les empreses minimitzant l’impacte de la crisi i acompanyant-les en el procés de digitalització i redefinició dels seus models de negoci. El projecte Activa Vallès +55 preveu així mateix crear un laboratoris d’idees i trobades entre persones consumidores i desenvolupadores de tecnologia que derivi en el prototipatge i testeig de serveis i solucions tecnològiques per millorar la qualitat de vida de les persones majors de 55 anys. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Tal com díu el refrany, pel l'abril ... |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
A l’abril, aigües mil. A l’abril, el pare no espera el fill.(si fa bon temps granen les primeres espigues de blat i no esperen les que naixeran més tard). A l’abril totes les aigües caben en un barril. (encara que les pluges sovintegen, hauria de ploure més. A primers d’abril o darrers de març el cucut ha d’arribar; l’any que no arribarà, el món s’acabarà (la vinguda del cucut és molt observada per la gent del camp). Abril, abril, un de bo de cada mil. (es poc habitual que a l’abril faci bon temps. Abril acabat, hivern passat. (ja és primavera). Crema més el sol d’abril que el de tot l’estiu. (es creu que el sol d’abril és tan fort que arriba a perjudicar i que cal defugir-lo). Si per l’abril la tórtora no rondina, ja pots donar per perduda la collita (la gent del camp es guiava amb l’observació dels costums dels ocells). Si trona per l’abril, collita de gra a desdir (els trons en abril es consideren beneficiosos per a les collites). Una flor no fa abril, sinó mil (es el mes de les flors). Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi per tot arreu. Per l’abrilet, sembra el julivert. Quan l’abril no sap què fer, pren el dimoni per conseller. Quan l’abril s’enfurany, és el pitjor mes de l’any. Cal sembrar a l’abril perquè les seves pluges són molt beneficioses. Rient i plorant, l’abril va passant (fent sol i plovent). |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Calendari Divisió d'Honor Juvenil 2020-2021 Segona Fase - III-Subgrup C |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Jornada 1 (11/04/2021) Cerdanyola Del Vallès Fc - R.C.D. Espanyol SAD 1 - 0 Jornada 2 (18/04/2021) C.F. Damm - Cerdanyola Del Vallès Fc Jornada 3 (25/04/2021) Cerdanyola Del Vallès Fc - Club Esportiu Europa Jornada 4 (16/05/2021) Girona F.C. SAD - Cerdanyola Del Vallès Fc Jornada 5 (30/05/2021) Cerdanyola Del Vallès Fc - F.C. Barcelona Jornada 6 (31/05/2021) Jornada 7 (01/06/2021) Jornada 8 (02/06/2021) Jornada 9 (03/06/2021) Jornada 10 (04/06/2021) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els Mossos d'Esquadra detenen una dona a Cerdanyola del Vallès per pertinença a grup criminal i quatre furts al descuit tipus "collita" |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ En una altra investigació policial es va denunciar
penalment tres persones a Granollers per cinc furts comesos amb
la matei-xa tipologia delictiva ◘ Aquest mètode consisteix a llençar monedes o claus prop de la víctima per distreure-la i robar-li les seves pertinences que ha deixat al cotxe, com el moneder o la bossa de mà Agents de Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Cerdanyola van detenir el passat 16 de març una dona de 24 anys, de nacionalitat cubana i veïna de Viladecans, com a presumpta autora de quatre furts i pertinença a grup criminal. Durant el mes de març es va detectar un augment significatiu dels furts tipus “collita” en diversos aparcaments de centres comercials de Montcada i Reixac, Cerdanyola, Barberà del Vallès i Badia del Vallès. Aquesta tipologia delictiva l’acostumen a realitzar un mínim de tres lladres que es reparteixen les tasques: un distreu la víctima, l’altre furta la bossa de mà o qualsevol objecte de valor de l’interior del vehicle i el tercer els espera en un vehicle per fugir ràpidament. La forma de distracció utilitzada dona nom al furt, collita. Un dels autors llença a terra, prop de la víctima i del seu cotxe, unes monedes, unes claus o qualsevol objecte per fer-la creure li ha caigut. Això provoca que descuidi la seva bossa de mà o els efectes personals dins del seu cotxe i és en aquest moment que un altre home, que s’havia mantingut amagat, aprofita per emportar-se’ls. Tot seguit, els dos homes són recollits en cotxe pel tercer i marxen ràpidament. Els cotxes que utilitzen acostumen a ser llogats a nom de terceres persones no relacionades amb els delictes o bé a nom d’algun dels |
autors que no consti en els arxius policials. El passat 16 de març agents del grup d’investigació de Cerdanyola van detenir una dona que formava part d’un grup criminal especialitzat en aquesta modalitat delictiva i se l’acusa de quatre furts comesos aquest mes de març a Cerdanyola i a Barberà del Vallès. A més, els agents han aconseguit identificar els altres tres membres d’aquest grup que es troben en crida i cerca. D’altra banca, agents de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Granollers van denunciar penalment, el passat 16 de març, tres homes per cinc furts d’aquesta tipologia comesos durant els darrers dos mesos a Granollers, Montcada i Reixac, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell i Blanes Tot apunta que hi ha hagut una adaptació d’una delinqüència que estava més especialitzada en el furt de carteres o bosses de mà i que, davant la disminució de turistes o usuaris de transport públic o aeroports, han buscat un nou punt d’afluència de persones com serien els centres comercials per realitzar les seves activitats delictives. Consells de Seguretat per evitar ser víctima d’aquest delicte: • En el moment d’arribar a l’estacionament o al adreçar-nos al nostre vehicle comprovar si veiem alguna persona a prop en actitud d’espera. • Si en el moment de carregar les compres i els nostres efectes personals al vehicle o a l’arribar a l’estacionament algú requereix la nostra atenció, fer cas omís i tancar d’immediat el vehicle. • Si finalment sou víctimes intentar anotar o memoritzar la placa de matricula del vehicle quan fuig i trucar al 112 informant dels fets. Caldrà que aneu a la comissaria de policia més propera per posar una denúncia. (govern.cat) 29 març |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un estudi amb participació de la
UAB
dóna resposta a un misteri que hi ha hagut durant
dècades: l'origen i la forma del sistema de canyons de gel al
casquet polar nord de Mart, una les majors mega-estructures del
sistema solar. La recerca ajudarà a entendre millor els grans
canvis ambientals soferts pel planeta vermell al llarg de la
seva història. La UAB ha participat en una recerca liderada pel Planetary Science Institute (PSI-EUA) que explica l'origen del sistema de canyons espirals excavat al gel de pol nord de Mart. En l'estudi, que es publica a Nature-Scientific Reports, també han participat les universitats de Purdue i Arizona (EUA). Aquests canyons espirals ja havien estat estudiats per nombrosos científics que relacionaven la seva distribució amb processos de sublimació, pels quals el gel passaria directament de l'estat sòlid al gasós. Però l'origen dels canyons i de la forma espiral que configuren ha estat un misteri durant dècades. “La nostra recerca suggereix que els canyons es van formar per pèrdues de gel per l'acció dels vents catabàtics, que baixen des d'altures elevades, que van exposar gels antics a la superfície polar”, explica Ali M. Bramson, investigadora de la Universitat de Purdue. “La descoberta implica que els canyons són una de les majors mega-estructures al sistema solar, amb un volum total excavat de l'ordre de 10 vegades el Canyó del Colorado”, assenyala José Alexis Palmero Rodríguez, investigador del PSI que ha liderat l'estudi. “L'emergència del patró espiral va ser degut a interseccions dels canyons, segons creixien, sobre la geometria en forma de dom del casquet polar”. Aquesta enorme quantitat de gel excavada hauria estat transportada pels vents i dipositada en forma de mantells a latituds mitjanes, i finsi tot conservats en glaceres de muntanya a latituds més baixes. "Els canons es van formar entre alguns milions d'anys i 50.000 anys, durant períodes de temps en què Mart ha romàs contínuament en condicions de congelació. Per tant, aquest gel s'hauria format per sublimació inversa, sense arribar a ser líquid. Això fa que aquest gel no sigui candidat a albergar possibles indicis de vida. Però pel mateix motiu sí que pot ser considerat com un possible recurs d'aigua “pura”, a disposició de futures missions de colonització a Mart. Tenint en compte que s'estima una massa de gel equivalent al doble del volum de la Mar Bàltica, la disponibilitat d'aquest recurs |
 Peu d'imatge: Esquerra: Model digital d'elevacions del casquet polar nord de Mart que mostra el sistema de canyons espirals. Els punts vermells indiquen la posició de 424 muntanyes i depressions en què són evidents una seqüència de capes concèntriques, la qual cosa posa de manifest que l'erosió in-situ va ser generalitzada. Al costat de l'escala gràfica es reprodueixen les Illes Balears per a un millor context de la grandària del casquet polar. Dreta: Vista de detall d'un sector de l'est del sistema de canyons (a dalt) amb una grandària equivalent al del Canyó del Colorado (a sota). podria estar garantida durant llarg temps al planeta”, explica Mario Zarroca, investigador del Departament de Geologia de la UAB i coautor de l'estudi. “Una de les principals implicacions d'aquesta recerca és que aquests canyons han pogut deixar exposat en les parets excavades al gel un registre paleo-climàtic que podria cobrir alguns centenars de milions d'anys”, destaca Zarroca. Aquest registre podria ajudar a entendre millor els grans canvis que han sofert les condicions de Mart al llarg de la seva història, com són l'evolució de la seva atmosfera i hidrosfera. Per a tenir una major perspectiva, els registres en gel més antics de la Terra no superen els 3 milions d'anys. “Disposar d'un registre d'alguns centenars de milions d'anys aquí hauria permès investigar el gel de l'època en què els dinosaures encara poblaven la Terra, la qual cosa podria ajudar a aclarir les incògnites que envolten la mega-extinció que va tenir lloc fa uns 66 milions d'anys”, assenyala José Alexis Palmero Rodríguez. Un registre tan ampli com el que hauria quedat exposat al casquet polar de Mart ofereix una gran oportunitat per avançar en el coneixement de l'evolució d'aquest planeta, que presenta grans similituds amb el nostre, conclouen els investigadors. (uab.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Dies internacionals i Mundials |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
17 abril - Dia Europeu de la Informació Juvenil 17 abril - Dia Mundial de l'Hemofília 17 abril - Dia Mundial de la Lluita Camperola 17 abril - Dia Mundial de l'Circ 18 abril - Dia Internacional dels Monuments i Llocs 18 abril - Dia Europeu dels Drets dels Pacients 19 abril - Dia Mundial dels Simpson 19 abril - Dia Mundial de la Bicicleta (no oficial) 19 abril - Dia de la Llengua Xinesa 20 abril - Dia Mundial de la Marihuana 21 abril - Dia Mundial de la Creativitat i la Innovació 22 abril - Dia Internacional de la Mare Terra 22 abril - Dia Mundial de les Botigues de Discos 22 abril - Dia Internacional de les Nenes a les TIC 23 abril - Dia Mundial de el Llibre i dels Drets d'Autor 23 abril - Dia de la Llengua Anglesa 23 abril - Dia de la Llengua Espanyola 24 abril - Dia Mundial de la Meningitis 24 abril - Dia internacional de l'Multilateralisme i la Diplomàcia per la Pau 25 abril - Dia Mundial de l'Paludisme 25 abril - Dia Internacional del Delegat 25 abril - Dia Mundial dels Pingüins 26 abril - Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual 26 abril - Dia Internacional en Record de l'Desastre d'Txernòbil 27 abril - Dia de el Codi Morse 27 abril - Dia Internacional de l'Disseny Gràfic 28 abril - Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball 28 abril - Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll 29 abril - Dia Internacional de la Dansa 29 abril - Dia Europeu de la Solidaritat i Cooperació entre Generacions 30 abril - Dia Internacional de l'Jazz |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Lacer pone en venta su histórica sede de Barcelona |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Lacer se muda. La farmacéutica catalana ha puesto a la venta
sus históricas oficinas en el Eixample de Barcelona y ultima la
firma en alquiler de una nueva sede corporativa en la capital
catalana. Las oficinas de Lacer en el número 350 de la calle Sardenya se transformarán en viviendas. La empresa familiar ha encargado a Savills Aguirre Newman y Cushman&Wakefield la venta de sus oficinas en Barcelona, un inmueble de más de 13.000 metros cuadrados. Las consultoras ya han iniciado un proceso que esperan acabar en breve con el objetivo de que el inmueble acabe convirtiéndose en una promoción de vivienda en el centro de Barcelona, muy cerca de la Sagrada Familia. En paralelo, han iniciado un proceso de búsqueda de unas nuevas oficinas representativas y están a punto de cerrar el alquiler de tres mil metros cuadrados en un edificio del eje principal de negocios de Barcelona. Este espacio actuará como sede corporativa y albergará el domicilio social de Lacer, ya que la empresa cuenta desde finales de los noventa con una planta en Cerdanyola del Vallés de 16.000 metros cuadrados. Allí, además de la producción, concentra departamentos de calidad, ingeniería, logística y medio ambiente, entre otros. En un momento en que el mercado residencial se encuentra muy dinámico |
y la demanda de suelo es alta, la empresa ha decidido
emprender esta operación que le reportará importantes
plusvalías. Hay que tener en cuenta, además, que el edificio de
Sardenya está infrautilizado y no presenta los estándares de
calidad propios de las oficinas actuales. Lacer, que cuenta con
una planta en Cerdanyola del Vallés, instalará
su nueva sede corporativa en unas oficinas de 3.000 metros
cuadrados en el eje principal de negocios de Barcelona. La cartera de la farmacéutica abarca un conjunto de productos cardiovasculares, gastrointestinales, para el sistema nervioso, urología, cuidado del cabello, protección corporal, salud bucodental y alergias. La compañía empezó a exportar sus productos en 1970 y tiene presencia en cuarenta países. La empresa cuenta con más de 400 empleados y unos ingresos superiores a los 120 millones de euros. Lacer es un grupo familiar fundado en los años 20 del pasado siglo, cuando Carlos Andress fue enviado por la farmacéutica Merck desde Alemania a Barcelona. Con el tiempo y de la mano de su hijo Horst compró un pequeño laboratorio local, conocido como Lacer. (plantadoce.com) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Alba estrena un nou programa de visites virtuals |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Sincrotró ALBA posa en marxa un programa de visites en
format virtual per tal de continuar la seva tasca de divulgació
i donar a conèixer què és un sincrotró i per a què serveix. Les
visites ja es poden reservar a través de la web de l’ALBA i
estan dirigides a escoles, instituts, universitats, associacions
i centres de recerca, entre d’altres. La pandèmia de la covid-19 ha obligat a repensar moltes de les activitats que es feien abans de l’aparició del coronavirus. Entre d’altres, les visites que el Sincrotró ALBA realitzava a les seves instal·lacions des de la seva obertura el 2010 i que beneficiaven a més de 5.000 persones cada any. Actualment, les visites físiques a l’ALBA estan suspeses, però l’opció de conèixer el sincrotró de ben a prop continua més accessible que mai, ja que es posa en marxa un nou programa de visites guiades virtuals. A través d’una videoconferència, els participants coneixeran de primera mà l’ALBA, guiats pel seu personal que, des del propi sincrotró, els conduirà per les instal·lacions i els mostrarà tots els seus secrets a través de la pantalla. Amb l’organització d’aquestes visites virtuals, ALBA espera rebre virtualment fins a 5.000 persones al llarg del 2021. Aquest nou format també permet alhora la participació de col·lectius geogràficament allunyats del sincrotró o amb impossibilitat de |
desplaçar-se, gràcies a les oportunitats que ofereix
el format de videoconferència, tant present en els temps
actuals. Les visites virtuals són gratuïtes i tenen una durada d’1 hora i 15 minuts a través de l’aplicació Zoom amb un màxim d'uns 25-30 participants per sessió. Estan dirigides exclusivament a grups escolars (4t ESO, 1r i 2n de batxillerat), grups universitaris, de formació professional i investigadors, així com a institucions i associacions professionals i culturals. En el cas de les visites per a instituts, també està contemplada l'opció de realitzar l'activitat a l'aula, amb el desplaçament d'una persona educadora experta en el Sincrotró ALBA al centre educatiu. Les visites virtuals començaran a partir del mes d’abril i ja es poden reservar les sessions pels mesos d’abril, maig i juny. El formulari disponible a la web d’ALBA mostra sempre els torns disponibles per als següents tres mesos i, el primer dilluns laborable de mes, s’actualitza amb noves dates de visita. A la llarga, ALBA espera poder combinar el format de visites virtuals amb el de visites físiques convencional, i així poder oferir un ampli ventall de possibilitats perquè el públic pugui conèixer com és aquesta infraestructura científica única i singular. (cells.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Supremo confirma que Uralita debe indemnizar también a los vecinos de la fábrica de Cerdanyola afectados por el amianto |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Tribunal Supremo ha estimado parcialmente los recursos
interpuestos por 43 personas contra Uralita, S.A. por los daños
sufridos a causa de la actividad industrial que esta empresa
desarrolló en Cerdanyola del Vallés (Barcelona) entre 1907 y
1997 consistente en la fabricación de elementos para la
construcción mediante el uso de amianto. En la sentencia 141/2021, 15 de marzo, el Pleno de la Sala de lo Civil, con ponencia de José Luis Seoane Spiegelberg, explica que los perjuicios alegados en la demanda se basaban en la inhalación de fibras de amianto, que afectó a 39 personas. El total de la indemnización supera los 2,3 millones de euros y el Supremo incluye en ella el daño moral derivado de las placas pleurales. Los afectados son los familiares de los trabajadores de la empresa, que retornaban a sus respectivos domicilios con las ropas de trabajo contaminadas (los llamados pasivos domésticos), pero también las personas que vivían en las proximidades de la fábrica a consecuen-cia de las emanaciones y residuos procedentes de la misma (los llamados pasivos ambientales). Los demandantes intervinieron en la causa en su condición de perjudicados por padecer alguna de las enfermedades relacionadas con el amianto y también en su condición de herederos de personas fallecidas por esas patologías. El juzgado de Primera Instancia 96 de Madrid estimó en 2015 la demanda solo en cuanto a las pretensiones de los familiares de trabajadores que habían prestado sus servicios en la empresa entre 1971 y 1977. La Audiencia Provincial, por su parte, amplió en 2017 la responsabilidad de la empresa demandada a todos los pasivos domésticos, sin limitarla al periodo 1971-1977, y estimó también la demanda en cuanto a los denominados pasivos ambientales, es decir, las personas que vivían en las proximidades. Ahora, el Supremo ha desestimado los recursos interpuestos por la empresa Uralita (ahora Corporación Industrial de Materiales de Construcción S.A.). La Sala considera que la utilización del amianto en los procesos industriales, y especialmente la inhalación del polvo que se desprendía en la fabricación de productos derivados, conformaba «un indiscutible riesgo para la salud perfectamente conocido cuando menos en la década de los años cuarenta del siglo pasado, hasta el punto de ser considerada la asbestosis como una enfermedad profesional». «Constatado y conocido riesgo para la salud» «El constatado y conocido riesgo para la salud llevó a la imposición de una serie de prevenciones y medidas de seguridad a observar por parte de los empresarios con la finalidad de garantizar la salud de sus trabajadores y controlar el impacto ambiental de las emanaciones de sus fábricas», recuerda el Supremo. |
En este contexto, «dentro de dichas prevenciones se
estableció la obligación de que la limpieza de la ropa de
trabajo se llevara a cabo en los propios centros o empresas
específicamente contratadas a tales efectos, prohibiéndose
expresamente que se lavara en las casas de los empleados». Esto, según la Sala, «implica el reconocimiento normativo expreso de los riesgos que dichas sustancias generaban para la salud de los denominados pasivos domésticos, especialmente las mujeres de los trabajadores de la empresa dado el rol entonces asumido por éstas en el marco de las relaciones familiares. Las disposiciones normativas responden a una previa situación constatada de daño a prevenir». «Igualmente se acredita una progresiva reducción de los niveles de concentración promedio permisible de fibras de amianto en cada puesto de trabajo, hasta la prohibición de utilizar, producir y comercializar fibras de amianto y productos que las contengan por los efectos perniciosos para la salud». Con ello, indica el Supremo, «se obtiene la incontestable conclusión de que la entidad demandada tenía perfecta constancia de los riesgos que las sustancias de tal clase generaban para la salud de los trabajadores y a terceros ajenos a la relación laboral, así como la condición de peligrosa de la actividad industrial que desarrollaba, en tanto en cuanto susceptible de generar distintas patologías respiratorias elevadas incluso a la condición de enfermedad profesional, siendo la fuente de contaminación la inhalación de partículas o polvo de asbesto derivados de su transformación industrial». Compatibilidad de las indemnizaciones Además, la Sala confirma también la compatibilidad entre las indemnizaciones reclamadas por los herederos de las personas ya fallecidas y las correspondientes al daño experimentado por estos como perjudicados por su muerte. Igualmente, se declara que la utilización orientativa del baremo de tráfico no impide que puedan aplicarse criterios correctores en atención a las circunstancias concurrentes en el sector de actividad en que se produjo el daño. La Sala estima parcialmente el recurso de los demandantes, en el sentido de incluir en la indemnización el daño moral derivado de las placas pleurales, que son una manifestación radiológica de la exposición del amianto que implica un factor de riesgo, aunque no conlleva afectación pulmonar. Tiene en cuenta, para ello, el riesgo de acabar contrayendo una enfermedad derivada del amianto, el largo periodo de incertidumbre, por los elevados periodos de latencia de la enfermedad, y el hecho de que los demandantes viven en una población con un elevado porcentaje de enfermedades de esa clase. Irene Casanueva (confilegal.com) 17 març |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
            MESOS ANTERIORS : 1ª Part : 1962-1968 2ª Part : 1969-fins avui |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El amianto de los colegios expone a un millón de niños en España |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Más de 40 organizaciones médicas y sociales,
aglutinadas en una plataforma, reclaman una ley integral del
amianto que consi-ga erradicar el material cancerígeno de
España. "Estamos en la rampa de salida de la epidemia", arguye Josep Tarrés, neumólogo y doctor en Medicina. El experto no se refiere al coronavirus, sino a las enfermedades cancerígenas relacionadas con la exposición al amianto. Pese a que el uso del asbesto está prohibido en España desde 2002, cientos de miles de instalaciones siguen manteniendo estructuras infestadas por este cemento fibrado. Si bien, algunas administraciones han trabajado para erradicar su presencia de algunas zonas como las instalaciones ferroviarias o las naves industriales de diferentes puntos del país, existe una zona cero que puede ser determinante para la salud de toda una generación: las escuelas públicas. Según el Grupo para una Ley Integral del Amianto, en España hay al menos un millón de niños que estudian en colegios con instalaciones en las que hay todavía algún resto de amianto. Tejados de uralita, pizarras, barrotes en el patio... su presencia es tan aleatoria como peligrosa. Este dato, no obstante, es solo una estimación que refleja la ausencia de censos estatales que permitan saber con detalle la magnitud del problema. Las únicas estadísticas de las que se dispone dependen de cada comunidad autónoma y se actualizan de una forma intermitente. Así, se sabe que en Andalucía hay 123 escuelas con asbesto y en Murcia otros 161 centros afectados. En Catalunya, según los datos de 2017, el 12% de los colegios, tienen restos de este material en sus infraestructuras. En 2019, quedaban 69 centros con amianto en todo el País Valencià. En la Comunidad de Madrid, los datos de CCOO son más alarmantes, ya que apuntan a que el 80% de las escuelas públicas tendrían presencia de asbesto. "Es urgente que se erradique el amianto de los colegios de inmediato", denuncia María del Carmen Morillas, portavoz de la Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres del Alumnado (CEAPA). "Está en riesgo la salud de la comunidad educativa y de nuestros hijos, que pasan más de cuarenta horas a la semana durante diez meses del año bajo estas infraestructuras", agrega. Para la representante de las madres y padres, el primer paso que debe dar el Estado es empezar a trabajar para realizar un censo exhaustivo que permita conocer cuántos colegios siguen manchados por este tóxico. "Tenemos localizado algunos puntos negros por circunstancias que se dan, pero necesitamos más claridad y actualizar esa lista para poder investigar y avanzar hacia el fin del amianto". "Ha habido una maniobra política. Se prohibió en 2002 su uso y con eso parecía que ya estaba todo solucionado. Pero no, para cambiar las cosas no basta con prohibir su uso, hace falta que se erradique por completo su presencia", advierte Carmen Fernández, neumóloga y representante de la Organización Médica Colegiada. "Posponer su retirada es absurdo, es como si con el coronavirus tuviéramos la vacuna pero decidiéramos no utilizarla", argumenta. Para la experta, la dejadez de las diferentes administraciones tiene que ver con la escasa visibilidad que pueden tener las enfermeda- |
des asociadas al asbesto. "Si estuviéramos hablando de que
los niños que se expongan desarrollarán algún tipo de cancer en
un periodo de dos o tres años se habría actuado ya, pero el
periodo de latencia es de entre 40 y 50 años y eso hace que no haya mucha conciencia de lo que supone para su salud". Una enfermedad sin tratamiento La exposición al asbesto desemboca en una mortalidad silenciosa. Da igual el tiempo en el que la persona esté en contacto con la sustancia; un minuto bastaría para que una de las partículas penetre en el interior del organismo y comience a gestar durante décadas un mesotelioma, un cáncer asociado exclusivamente al amianto con una mortalidad del 100%. "No existe ningún tratamiento", apunta Tarrés, "y el tiempo promedio de vida desde que se diagnostica es de unos 15 meses". Además, las partículas de amianto son responsables de entre el 15% y el 20% de los cánceres de pulmón que se detectan en España, lo que pone en evidencia la gravedad del problema. El periodo de latencia es determinante para comprender que en las próximas décadas este tipo de enfermedades empezarán a proliferar en España. "Muchas de las personas que hasta la fecha entraban en contacto con el amianto en fábricas y otras zonas eran ya adultas. Es decir, si con 40 años te expones al asbesto, tardarás medio siglo en padecer la enfermedad y seguramente habrás muerto por causas naturales antes de desarrollar el cáncer. Pero, en el caso de los menores, estamos hablando de que en los próximos años empezará a incrementar el número de casos en personas jóvenes de mediana edad que pudieron estudiar en escuelas con amianto", explica el Doctor Tarrés. Pese a que en España no hay registros oficiales realizados por el Estado, existen estudios científicos que muestran cómo en los últimos años la incidencia de enfermedades asociadas al amianto se ha incrementado notablemente. Si a principios del siglo XX se detectaba un caso por cada millón de habitantes, en la década de los noventa la frecuencia pasó a los cuatro casos por cada millón en toda España. Los últimos datos manejados por Tarrés hablan de que entre 2005 y 2015 ya había una tasa de siete casos detectados por cada millón de habitantes. Dada la magnitud del problema, desde el Grupo para una Ley Integral del Amianto, compuesta por más de 40 organizaciones del ámbito médico, civil y ecologista, reclaman que el Ejecutivo ponga en marcha un proyecto legislativo en el Congreso de los Diputados que aborde el problema del amianto desde todas las perspectivas. Debe ser, según la plataforma, una ley capaz de identificar todos los puntos negros del amianto, pero también de presupuestar su tratamiento y retirada, así como la identificación de vertidos ilegales que puedan contener asbesto y un fondo para indemnizar a las familias de las víctimas que ya hayan muerto por las partículas tóxicas. ALEJANDRO TENA@ALXTENA (publico.es) 14/3 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Constituida la Taula de l’Amiant de Cerdanyola del Vallès |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El dijous dia 11, va tenir lloc la constitució de la Taula
de l’Amiant de Cerdanyola del Vallès, presidida per l’Alcalde
Carlos Cordón i amb la participació de l’expert en l’àmbit, el
Dr. Josep Tarrès. Van també participar membres del govern municipal, representants dels grups municipals del consistori, representants de les associaci-ons de persones afectades AVAAC i AAACR, representants del CAP Serraperera, CAP Canaletes, CAP La Farigola, del CUAP Cerdanyola- Ripollet, i del Servei Atenció Primària Metro Nord, així com representants dels Serveis Municipals de Medi Ambient, Salut Pública i Alcaldia. |
L’objectiu d’aquesta taula és la de sumar esforços per
erradicar els materials contenidors d’amiant a la ciutat, així
com donar cobertura a totes les persones afectades. A fi d’iniciar els treballs que consensuïn i defineixin noves actuacions en l’àmbit, la Taula va acordar, ahir, la constitució d’una Comissió Tècnica que es reunirà a l’abril. També s’ha habilitat una adreça de correu electrònic taulaamiant@cerdanyola.cat a través de la qual qualsevol ciutadà o ciutadana podrà fer arribar les seves propostes així com manifestar el seu interès a participar de properes sessions. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Parc Astronòmic Montsec amplia les visites al públic general a partir del divendres 19 de març |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 El Parc Astronòmic Montsec sota un cel presidit per la Via Làctica. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
• L’espai augmenta aquest any l’oferta de visites
nocturnes familiars i incorpora a les visites guiades una
explicació sobre l’actualitat astronòmica • Es presentarà el llibre ‘L’Ull del Montsec’ sobre la història del PAM, escrit per Francesc Guillaumet, i es projectarà l’espectacu-lar pel·lícula de planetari ‘Pirineus La Nuit’ • Les entrades es poden adquirir a través del sistema de venda anticipada de la pàgina web del centre A partir del divendres 19 de març el Parc Astronòmic Montsec (PAM) amplia les visites al recinte al públic general, que se sumaran a les visites concertades d’escoles i universitats que ha ofert el centre aquestes últimes setmanes. Així, el públic general també podrà accedir a l’espai i gaudir de les novetats d’aquest any, entre les quals destaca l’ampliació de l’oferta de visites nocturnes familiars, un dels plats estrelles del centre i que va tenir molt bona rebuda la temporada passada. D’altra banda, les visites guiades també incorporen aquesta tempora- da una explicació sobre l’actualitat astronòmica de la setmana on es donaran a conèixer les novetats a l’entorn de la recerca científica, les missions espacials o els esdeveniments astronòmics. Aquesta serà una temporada amb nombroses cites astronòmiques: l’observació parcial d’un eclipsi de sol a Catalunya, amb cobertura d’un 10%; les tradicionals pluges d’estrelles, les llàgrimes de Sant Llorenç, el 12 d’agost; i una ‘blue moon estacional’ a l’estiu. El mes de setembre serà el millor moment per observar Saturn, Júpiter i Mercuri i, del 7 al 17 de desembre, hi haurà la pluja d’estels Gemínids més intensa del 2021. A més, es produirà un fenomen gens freqüent ja que, a diferèn-cia d’altres anys, hi haurà fins a 4 superllunes. Enguany també es presentarà el llibre ‘L’Ull del Montsec’, del perio-dista Francesc Guillaumet, una obra que detalla la història del PAM a través d'entrevistes a persones vinculades al centre, i es projectarà la pel·lícula del planetari ‘Pirineus La Nuit’, una peça d'astronomia i medi ambient sobre la protecció del medi nocturn dels Pirineus. Cicle ‘Música sota les Estrelles’ i Festival d'Astronomia El PAM manté el ‘Música sota les Estrelles’ i el 7è Festival d'Astrono-mia, enguany en format reduït. El cicle, que es farà un cop al mes de |
setembre a desembre, combina música i astronomia a través de
les visites nocturnes i permet la projecció de grups i
cantautors catalans en un espai insòlit. Pel que fa al Festival d'Astronomia, enguany està previst que es faci del 8 al 12 d’octubre i proposa diverses activitats científiques per a tots els públics. Aquest esdeveniment pretén divulgar i fomentar el Montsec com a destinació d’astroturisme. També s’organitzarà el congrés International Conference Artificial Light At Night 2021, el més important del món en matèria de contaminació lumínica i afectació de la llum a la nit, que enguany adoptarà un format en línia i tindrà lloc del 15 al 17 de juny. Totes les activitats i esdeveniments organitzats pel PAM es duran a terme adoptant les mesures sanitàries i de seguretat necessàries i adaptant-ne el format i l’aforament. Pel que fa a la compra de entra-des, es recomana fer-ho a través del sistema de venda anticipada la pàgina web del centre. Un referent en l’àmbit de l’observació astronòmica Guardonat el desembre passat amb el Premi Internacional Starlight 2020 en la categoria d’Educació i Difusió de l’Astronomia i el Cel Fosc, el PAM continua apostant per difondre la tasca astronòmica que es desenvolupa al centre. La serra del Montsec presenta unes condicions d’observació astronòmica excepcionals, tant pels seus condicionants meteorològics com per la baixa contaminació lumínica, fet que la converteix en el millor punt de Catalunya per a l’observació astronòmica i una oportunitat extraordinària per a la difusió d’aquesta disciplina. El Parc Astronòmic Montsec referma la seva activitat divulgadora, de recerca i el seu compromís amb la protecció del cel contra la contami-nació lumínica, per aquest motiu continuarà projectant la pel·lícula ‘Asteroid: Mission Extreme’, produïda per National Geographic, que es va començar a exhibir l’estiu passat i va tenir molt bona rebuda. Més informació: parcastronomic.cat 12 de març de 2021 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Estimació de la població centenària. 2019 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La població centenària de Catalunya s’ha duplicat de
l’any 2009 al 2019. Un de cada tres centenaris té 102 anys o
més. La població centenària estimada de Catalunya era de 2.100 persones a 1 de gener de 2019, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra representa un augment del 6,3% respecte d’un any enrere. Aproximadament dues terceres parts dels centenaris (el 65%) tenien 100 o 101 anys, i una tercera part dels centenaris (el 35%) tenia 102 anys o més. Concretament, hi havia 855 persones amb 100 anys d’edat, 515 persones amb 101 anys, 300 persones amb 102 anys, 180 persones amb 103 anys, 115 persones amb 104 anys i 130 persones amb 105 anys o més. La població centenària de Catalunya ha augmentat de manera continuada en els darrers anys com a conseqüència de l’increment de l’esperança de vida i de l’arribada a edats avançades de generacions cada vegada més nombroses. El nombre de centenaris gairebé s’ha duplicat en els darrers 10 anys, ja que ha passat de 1.105 persones el 2009 a 2.100 persones el 2019. En la darrera dècada no s’ha incrementat només el nombre de centenaris, sinó que el nombre de centenaris que arriben als 105 anys també ha augmentat. El 2009 residien a Catalunya 70 persones de 105 anys o més i el 2019 n’hi residien 130. La quantificació de la població centenària és molt sensible als errors de mesura, atès que és un grup de població molt poc nombrós. La necessitat de disposar d’informació precisa de la població centenària, que està augmentant degut a l’increment de l’esperança de vida i a l’augment dels nonagenaris, porta l’Idescat a dur a terme aquesta estimació mitjançant el mètode de Kannisto-Thatcher. Aquest mètode demogràfic ofereix resultats més precisos, tot i que menys actuals que el Padró municipal d’habitants o les Estimacions de població. govern.cat) |
  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Expertos instan al Presidente Pedro Sánchez que aborde urgente una Ley Integral del Amianto |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Grupo de la Ley Integral del Amianto, formado por más de
40 organizaciones, representantes de la sociedad médica, civil,
y ecologista, además de varios expertos, instan al Presidente
del Gobierno Pedro Sánchez, a que el Gobierno de España aborde
una propuesta de Ley Integral del Amianto llegue al Congreso de
los Diputados, que afronte de forma urgente, el desastre
medioambiental, sanitario y socio laboral, que supone la
exposición al amianto a la población española, por lo cual es
necesario que la Presidencia del Gobierno, se implique en actuar
contra la Pandemia del Amianto, que ha causado, y seguirá
causando, miles de muertes de españoles. El amianto, material de la construcción utilizando masivamente entre los años 60 y 2000, y muchos productos, como tejados de uralita, canalones, depósitos de agua, tuberías de conducción de agua, hasta proyectados en instalaciones, está presente en miles de edificios, que suponen un exposición al amianto a toda la población, ya que más del 67% del mismo ha alcanzado el fin de su vida útil, y el 87% lo habrá hecho en 2030, sin considerar los perjuicios por los eventos climatológicos, como el temporal Filomena. Un material, que es un carcinógeno de primer nivel, del que no existe nivel de exposición mínima que no comporte riesgo de cáncer de pulmón o mesotelioma, además de otros cánceres como laringe y ovario. Lo anterior, sin perjuicio de los cientos de vertidos clandestinos que suponen la exposición al aire de partículas de amianto. El Neumólogo Josep Tarrés, especialista en amianto, ha trasladado “El Gobierno de España debe actuar ya para evitar que la Pandemia del Amianto alcance a nuestros hijos y nietos, y dar protección social a las miles de víctimas que ha ocasionado, y ocasionará. No actuar, supondrá dejar a las próximas generaciones una herencia envenenada, y miles de casos de cáncer que se manifestarán dentro de 20 a 50 años, una gravísima irresponsabilidad de los políticos y de los agentes sociales que provocara dolor, muerte y sufrimiento a las generaciones futuras”. Asimismo, el Dr. Tarrés ha indicado “que mientras otros países europeos vienen utilizando fondos estructurales europeos desde hace años para erradicar el amianto, España lleva años perdiendo la opción de actuar contra un grave problema de salud pública, con financiación europea”. Leticia Cardenal, Presidenta de la Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres del Alumnado, a declarado que “Consideramos necesario establecer un orden de prioridades en cuanto a la retirada del amianto comenzando por los lugares más sensibles a la población, como pueden ser los centros sanitarios y los centros escolares. Hoy en día tenemos a lo largo del todo territorio español cientos de centros educativos con amianto, poniendo en peligro la salud de toda la Comunidad Educativa. |
Los niños y niñas pasan en los centros escolares, en muchos
casos, más de 40 horas semanales durante 10 meses del año. Por
ello, solicitamos un Plan de Salud Ambiental Escolar estatal que
responda a todas las necesidades que requiere nuestra infancia y
que se materialice, entre otras cosas, en unas infraestructuras
dignas, sostenibles, eficientes y saludables”. El Dr. Juan Antonio Ortega, coordinador del Comité de Salud Medioambiental de la Asociación Española de Pediatría, enfatiza la necesidad de conseguir ambientes sanos y seguros en los entornos escolares. Los niños no votan, y esto es un factor que les desprotege. “El amianto es un cancerígeno humano todavía presente en muchos centros escolares. Mantiene que los niños pasan unas 40 horas a la semana en las escuelas y guarderías y deben ser lugares seguros para que nuestros niños aprendan, jueguen y convivan libres de los riesgos ambientales” Al mismo tiempo Ortega considera necesario el desarrollo de programas de Salud Medioambiental Escolar en todas las CCAAs que aborden de forma integrativa los problemas de salud medioambiental en los centros educativos y contribuya a generar una nueva cultura más respetuosa con la Naturaleza. La etapa escolar de los niños es más sensible a la acción de carcinógenos, por este motivo es importante considerar y planificar la eliminación del amianto en los centros educativos. Muchas de las exposiciones de riesgo medioambiental durante la etapa escolar derivan de una edad avanzada del edificio escolar. La media de edad de muchos de los edificios escolares en España supera los 50 años, y explica la presencia de amianto y otros materiales usados en el pasado. Planificar el desafío de eliminar el amianto de los centros educativos es uno de los mejores regalos para la infancia en el marco escolar. La Salud Medioambiental Escolar contribuye a mejorar la calidad de los colegios. La principal fuente de exposición al amianto ocurre cuando se agrieta la uralita o se rompe durante las tareas de remodelación u obras en los colegios. La vía de exposición es la inhalación, y no provoca síntomas agudos. El amianto provoca cáncer de pleura y pulmón, también fibrosis pulmonar, y estas enfermedades aparecen décadas después de las exposiciones. Es urgente desarrollar programas de Salud Medioambiental Escolar (la salud laboral de la infancia) que contribuyan a eliminar la exposición a cancerígenos en los centros educativos y el amianto de forma prioritaria. (tercerainformacion.es) 5/3 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Donar sang, un gest que salva vides. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang Dijous 22 d'abril a Bellaterra al Centre Cívic EMD (Plaça Maragall, 4) Dimecres 12 de maig a Cerdanyola a l'Ateneu (Industria, 38-40) i tria la franja horària que millor et vagi |
Les persones que vulguin donar sang hauran de rervervar l’hora i seguir les mesures de segure-tat establertes com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala i guardar la distància mínima interpersonal. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les Fontetes Remodelació de la ronda del Guinardó i plaça del Doctor Moragas |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La segona fase de reurbanització del barri afectarà a la
ronda del Guinardó i a la plaça del Doctor Moragas.
La ronda del Guinardó es planteja com un carrer de prioritat per
a vianants amb secció única mentre que per a la plaça del Doctor
Moragas es planteja una plataforma única a cota de l’edificació
inferior alhora que es planteja l’eliminació de les jardineres
perimetrals per millorar l’accessibilitat. Aquestes dues
actuacions seran explicades de forma detallada a la xerrada
informativa, durant la qual les persones
assistents també
|
podran realitzar preguntes i aportacions. L’avantprojecte serà presentat al veïnat el dimecres 10 de març a les 18:30h en una xerrada informativa que es durà a terme a través del Canal de Youtube de l’Ajuntament de Cerdanyola. A l’acte online participarà l’alcalde, Carlos Cordón, la regidora de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Eulàlia Mimó, i l’arquitecte encarregat del projecte. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Una empresa de Cerdanyola fabricarà les primeres bateries lliures de cobalt |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'empresa de Cerdanyola Millor Battery ha
estat seleccionada pel consorci europeu COBRA (Cobalt-free
Batteries for Future Automotie Applications) per a fabricar les
primeres bateries lliures de cobalt per a cotxes elèctrics.
Eliminar el cobalt de les bateries utilitzades en vehicles elèctrics és, segons la companyia, una manera de reduir les "matèries primes crítiques" presents en els productes sense "comprometre l'energia i el rendiment energètic". Alhora, aquestes bateries són "més respectuo-ses amb el medi ambient i permeten reduir els costos". Les bateries de ions de liti que fabricarà Millor Battery prescindeixen del cobalt, un projecte que ja fa un any que l'empresa cerdanyolenca ha començat i que ara ha estat seleccionada pel consorci Cobra per fabricar-ne els prototips i les primeres bateries. Segons explica la companyia en un comunicat, el consorci ha apostat pel seu projecte atesa la seva "experiència i coneixement en el disseny, desenvolupament i producció de bateries". Entre les empreses que conformen el consorci COBRA destaca l'IREC (Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya). Millor Battery preveu que els primers prototips funcionals estiguin disponibles a principis de 2022 i que els resultats finals del projecte es facin públics pel consoci europeu COBRA a finals de 2023. |
Demanda de bateries El president de Seat, Wayne Griffiths, va assegurar aquest dilluns que mantenen "discussions força avançades amb el govern espanyol" perquè la planta de Martorell pugui fabricar un cotxe elèctric el 2025. Griffths va fer valdre la importància de transitar com a l'electrificació i, per això, també va dir que veia "imprescindible" que Espanya compti amb una planta de bateries, de manera que el muntatge de les mateixes se situï "a prop" de la planta de Martorell. Ha dit que tant Seat com Volkswagen estan "interessats a invertir en això juntament amb proveïdors i el govern espanyol", però ha comentat que aquesta fàbrica "no seria exclusiva per a una marca o un consorci (automobilístic). A més d'una fàbrica de bateries, Seat reclama al govern espanyol que "empenyi" la venda de vehicles elèctrics i híbrids a Espanya, amb ajuts per a la compra dels mateixos i també habilitant la necessària infraestructura de recàrrega. "El govern no pot perdre el tren de l'electrificació", ha assegurat Griffiths. Cristina Alonso (elnacional.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Publicat per El Diluvio (diario político de avisos, noticias y decretos), en 1934 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Comença a esclarir-se el futur de la Torre Vermella. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Per fi ha arribat el moment en què els pronòstics s'han convertit en realitat. Mitjançant una xerrada informativa online organitzada per l'Ajuntament es va donar a conèixer la recuperació de la Torre Vermella i la data d'inici, el proper estiu i les obres tindran una durada de dotze mesos. | La Torre Vermella té unes dimensions de 620 metres quadrats construïts, és una torre catalogada, molt singular que la fa fins i tot popular, per la seva situació, el color, la seva simetria i els anys que porta impassible mirant de reüll a la població que passeja pel seu entorn. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
És un edifici catalogat de caire historicista que deu el seu
nom al color del maó vist en què està bastit tot l'edifici. Va
ser construït cap al 1879-80 pels germans Planas i Casals com a
torre d'estiueig obra de Gaietà Buïgas. La seva construcció ha patit diverses transformacions i ampliacions ja que d'origen era molt més reduïda de mida i fins i tot s'ha dividit en dues meitats. Els seus quatre cantons van ser afegides posterior-ment podent-se distingir des de l'aire. |
El preu total de la reabilitación de la Torre Vermella
ascendirà a un milió tres-centes trenta-cinc euros i acullirà
oficines dels serveis municipals i d'atenció a la ciutadania a
la planta baixa. També es preveuen espais de magatzem dels quals també pugui beneficiar-se el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC). Tembè aculliràuna sala d'actes amb capacitat per a un màxim de 50 persones i un ascensor. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El MAC mostra la programació de les seves activitats durant el primer semestre Combinant les activitats presencials amb les virtuals |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La circularitat pot ser la solució a l'escassetat d'aigua |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El pla d'acció d'economia circular de la Comissió Europea té
com a objectiu implementar solucions innovadores per recuperar i
reutilitzar els recursos valuosos, i el reciclatge de l’aigua és
una de les prioritats. Inspirat en aquesta tendència, HYDROUSA és un projecte de recerca que vol recuperar aigua de fonts no convencionals i revaloritzar-la mitjançant sistemes naturals, impulsant així també la vessant agrícola i energètica de la regió mediterrània des d’una perspectiva local. El projecte, finançat per la UE, involucra 28 socis de deu països, està coordinat per la Universitat Tècnica Nacional d'Atenes (NTUA) i compta amb la participació de l’spin-off de la UAB AERIS. Aquest 2021 el projecte entra en la fase més important perquè totes les solucions d’innovació ja estan desenvolupades i operatives, i ara es començaran a provar. Durant els pròxims dos anys es duran a terme experiments per demostrar que la circularitat pot ser la solució a l’escassetat d’aigua, i alhora és útil per impulsar el desenvo-lupament agrícola sostenible i la biodiversitat. Les illes gregues de Lesbos, Miconos i Tinos tenen sis llocs de demostració a gran escala de solucions sostenibles, innovadores i naturals per al tractament i gestió de l’aigua. A l'illa de Lesbos, AERIS, spin-off de la UAB creada per experts del grup de recerca GENOCOV (UAB), ha desenvolupat i instal·lat un sistema que permetrà regenerar i valoritzar aigües residuals urbanes mitjançant un tractament biològic anaeròbic. Aquest tractament permet reduir la contaminació orgànica de l'aigua, produint a més energia en forma de biogàs. L'aigua, posteriorment, completa la |
seva depuració per mitjà d'un sistema d'aiguamolls
artificials. Després d’un procés de desinfecció, aquesta aigua, rica en nutrients, s'utilitzarà per a la fertirrigació d'un sistema agroforestal. El fang produït al reactor anaerobi es compostarà i s'utilitzarà com a fertilitzant, i el biogàs es farà servir per alimentar un vehicle amb fins divulgatius. “Es tracta, doncs, d'un sistema de gestió d'aigües residuals autosostenible, on l'aigua, els nutrients i el fang produïts es reutilitzen amb importants beneficis ambientals i econòmics”, explica Óscar Prado, director d’AERIS. A Miconos estan desenvolupant sistemes de recollida optimitzats d'aigua de pluja. Al petit poble d’Ano-Mera, una àrea agrícola remota, s'està provant un sistema de recol·lecció subterrània d’aigua de pluja. Aquesta aigua s'utilitza per regar un camp d'orenga, que després es revaloritza per produir olis essencials. En un altre sistema, l'aigua de pluja i el vessament superficial s'estan recol·lectant a l'aqüífer durant l'estació humida, i s'utilitzen per a la producció de lavanda durant l'estació seca. Finalment, a Tinos es busquen solucions naturals i sostenibles per tractar i recuperar aigua i productes valuosos. D'una banda, s'està provant un sistema natural de dessalació basat en els principis d'evaporació i condensació, combinat amb un hivernacle per produir fruites tropicals, que es consumiran localment. Aquest sistema, basat en els manglars, produeix aigua de reg i sal comestible. S'ha desenvolupat, a més, una instal·lació ecoturística que presenta un cicle de gestió autosuficient d'aigua, energia i aliments. (uab.cat) 11 febrer |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Calendari de partits corresponents a la segona fase de l'OK Lliga femenina 2020-21 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Jornada 6. 10/04/2021 a les 20:45 h. CERDANYOLA CH
- CP VOLTREGA STERN MOTOR Jornada 7. 17/04/2021 a les 20:00 h. GENERALI HC PALAU DE PLEGAMANS - CERDANYOLA CH Jornada 8. 24/04/2021 a les 20:00 h. CERDANYOLA CH - PHC SANT CUGAT Un cop finalitzada aquesta segona fase, es jugarà el Play-off pel títol de l'1 a l'23 de maig. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Portes obertes Institut Forat del Vent. Batxillerat Internacional. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'Institut Forat del Vent és un dels cinc instituts públics
de Catalunya que pot impartir els estudis del Batxillerat
Internacional. El dia de portes obertes serà el 18 de febrer, en format telemàtic i després amb atenció personal, si s'escau. Podran apuntar-s'hi i trobar tota la informació a la pàgina web del centre o als telèf. 936911200 o 936911451 Tríptic 2021 Batxillerat Internacional |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Llum del Sincrotró desvela perquè es deterioren els vitralls modernistes |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els vitralls són un dels components més fràgils del nostre
patrimoni cultural. En ser elements estructurals, com finestres,
es troben exposats a la intempèrie i, en conseqüència, al
deteriorament. La preocupació suscitada per la decadència
mostrada pels esmalts dels vitralls modernistes ha impulsat un
estudi a llarg termini i la tesi presentada avui per Martí
Beltrán González. "N'estem força satisfets. Hem obtingut
informació totalment inèdita dels esmalts i, en particular,
dades que poden ajudar a una millor conservació dels vitralls
esmaltats d'aquesta època", valora Trinitat Pradell, directora
de la tesi. La llum de sincrotró té importants aplicacions en l’estudi del patrimoni històric i artístic i el grup de la UPC fa anys que és usuari de les instal·lacions d’ALBA per tal de fer anàlisis per a la seva recerca. En aquest cas, la línia de llum on s’han fet els experiments, MSPD, proporciona la tècnica de microdifracció. És a dir, a través de l’anàlisi amb raigs X de mostres de vitralls tallades en seccions molt fines (100 micres), s’obtenen patrons de difracció de gran resolució que permeten determinar la composició química dels materials i identificar-ne els pigments i colorants usats, així com la seva microestructura o productes formats a conseqüència de la corrosió. Els tallers modernistes de vitralls de Barcelona són reconeguts per la seva creativitat i valor artístic. Els vitralls de les darrers dècades del segle XIX i inicis del XX del Modernisme Català es caracteritzen per l’ús d’un nou tipus d’esmalts pre-preparats (que es comercialitzaven en pols a punt de pintar), novetat de l’època. L’estudi ha revelat que molts d’aquests esmalts estan constituïts per un vidre de borosilicat de plom i zinc i una àmplia varietat de pigments i colorants. En concret, el grup d’investigadors ha estudiat una col·lecció d’aquests esmalts pre-preparats d’un dels tallers de vidre més importants de Barcelona de l’època, Rigalt, Granell i cia, pertanyents a la col·lecció privada de J.M. Bonet. A partir d’aquests productes pre-preparats en pols comprats per Vitralls Bonet a Rigalt i Granell l’any 1931, es van obtenir rèpliques dels esmalts per tal de poder-los comparar amb els que es troben en els edificis. L’avantatge principal és que aquests productes han estat emmagatzemats dins dels pots originals i no han estat sotmesos als efectes de la corrosió atmosfèrica. D’aquesta manera, les anàlisis han esdevingut crucials per determinar el grau d’alteració dels esmalts així com els mecanismes de corrosió, i en particular els motius pels que els esmalts blaus i verds estan més alterats. La col·laboració de Vitralls Bonet ha estat molt important per a la investigació ja que, a banda dels materials per fer les rèpliques, també va posar a disposició de l’equip de recerca la seva col·lecció de petits fragments de vidres esmaltats originals recollits durant més de 100 anys de restaurar els vitralls de Barcelona. Entre els vitralls estudiats destaquem els produïts per Rigalt, Granell i cia que decoren edificis com el Palau de Justícia de Barcelona o la Seu del Districte Sants-Montjuïc. També s’han estudiat nombroses mostres de vitralls fets per altres prestigiosos tallers de la Barcelona modernista que es poden trobar, entre d’altres, en cases privades de l’Eixample de Barcelona (taller Bordalba) i de Badalona (taller Buxeres i Codorniu), a la Catedral de Palma de Mallorca o a |
l’església de Sant Jaume de Calaf (taller Hijos de Edualdo
Ramon Amigó) i a l’Estació del Nord de Barcelona (taller
Maumejean). Un petit fragment pertany a un dels conjunts del
vitralls més importants del modernisme: Les Dames de
Cerdanyola, exposat al Museu de Cerdanyola del Vallès i produït
per Ludwig Dietrich, vitraller alsacià establert a Barcelona el
1900. Els resultats han revelat que els vidres de borosilicat de plom i zinc de les composicions emprades en els esmalts estan caracteritzats per una baixa temperatura d’estovament alhora que mantenen una bona estabilitat contra la corrosió química, especialment a la corrosió de l’aigua. No obstant, el relativament estret marge de temperatures necessari per una correcta adherència dels esmalts al vidre base sense que aquest es deformi, podria haver requerit l’addició de fundent que resultaria en la disminució de la seva estabilitat. Els esmalts històrics presenten una composició química completament alterada pels processos de corrosió atmosfèrica, que donen lloc a una pèrdua del plom, bor i zinc i la formació d’un silicat hidratat amorf, així com a la formació de sulfats o carbonats de plom i calci, depenent de l’atmosfera. Pel que fa als esmalts blaus i verds, presenten una microestructura (capes heterogènies amb partícules de pigment a la superfície) més susceptible a la degradació. Tanmateix, en l’estudi s’ha observat que l’absorció de la radiació infraroja dels colorants (cobalt i coure) emprats en els esmalts blaus i verds pot provocar diferencies de temperatura entre els esmalts i els vidres base així com entre les partícules de pigment i la fase vítria, que seria responsable de la formació d’esquerdes i, per tant, a llarg termini, de la seva caiguda. D’aquesta manera, l’ampli estudi de l’equip de la UPC aporta nova informació rellevant de les causes de deteriorament dels vitralls. Per millorar la conservació dels esmalts proposen que la protecció contra la humitat i els gasos atmosfèrics també hauria d’anar acompanyada d’un filtre de llum infraroja, d’especial importància en els climes mediterranis. A més, tot i que la humitat, els contaminants i la irradiació solar són les principals causes de corrosió, conclouen que la microestructura dels esmalts juga un paper important. Per tant, els resultats recolzen que la "creativitat" artística i tècnica d'alguns dels tallers modernistes catalans va donar lloc a esmalts amb una estabilitat més reduïda. "La nostra recerca obre la porta al coneixement científic d’un material molt important del patrimoni artístic català com són els vitralls modernistes. A la documentació històrica de totes aquestes peces ara es pot sumar la seva caracterització estructural." comenta Martí Beltrán. "El treball permet abordar la conservació dels esmalts des d’un punt de vista eminentment científic i no especulatiu. El coneixement de la composició, estructura i les propietats tèrmiques dels materials són unes eines imprescindibles per tal d’esbrinar els motius de la seva degradació i així establir estratègies de conservació adequades." afegeix Beltrán. El grup de recerca remarca que continuar amb estudis d’aquest tipus és fonamental per comprendre el comportament dels materials utilitzats pels artistes al llarg del temps i necessari per les estratègies de conservació llançades pels museus del territori. (cells.es) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Copa d'Europa d'hoquei sobre patins femenina |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Copa d'Europa d'hoquei sobre patins femenina, que es va
donar a conèixer després de la reunió que van mantenir ahir els
clubs participants, tindrà un nou format de final amb vuit equips. El dijous 27 de maig seran els quarts de final, mentre que dissabte 29 de maig es disputaran les semifinals i el diumenge 30 de maig es jugarà el partit pel títol. El sorteig es farà a final de febrer i la seu, a la qual opta Gijón per |
compromís de l'Ajuntament pel 25 aniversari, es decidirà 40
dies abans de la celebració. Prèviament s'enviarà a tots els clubs les condicions que exigeix l'organització. Els equips participants, a l'marge el Gijón, són Benfica, Stuart Massamá i C.A.C.O. de Portugal, així com Cerdanyola, Palau, Manlleu i Voltregà. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Ajuntaments i Generalitat signaran aquest mes el protocol d'inici del projecte del nou Hospital |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Solar on es construirà el nou Hospital Ernest Lluch |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El nou centre, que donarà servei als residents de
Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i
Badia del Vallès, costarà uns 50 milions d'euros i la seva
gestió dependrà del Consorci Hospitalari del Parc Taulí La Conselleria de Salut de la Generalitat descriu el nou centre com un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb un model d’atenció integral de les persones que acostarà a la ciutadania el seguiment domiciliari, a més d'oferir atenció ambulatòria especialitzada, proves diagnòstiques de proximitat i cirurgia ambulatòria. L’hospital disposarà de 200 llits i atendrà a més de 176.000 habi- |
tants de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i
Badia del Vallès. L'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que l'Hospital Ernest Lluch "és la reivindicació d'una necessitat del territori llargament demandada per entitats i persones dels municipis, i pels ajuntaments del territori". Salut destaca que amb la construcció del nou hospital es garantirà una cobertura assistencial més àmplia a la regió sanitària amb més densitat de població de tot Catalunya, la Metropolitana Nord. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El pressupost de l'Ajuntament per al 2021 s'incrementa un 3,79% |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El pressupost municipal de l'Ajuntament de Cerdanyola per al
2021 aprovat pel Ple Municipal és de 64.172.946 euros,
un 3,79% més que el de l'any passat. En el capítol d'ingressos
es mantenen el de l'IBI i l'Impost de Circulació, i es redueixen
les taxes en un 5,5% a causa de la pandèmia. Només s'incrementa
l'IAE que puja un 13%. Pel que fa a les despeses hi haurà 3,5
milions per a polítiques socials, un milió per fomentar
l’ocupació i el comerç, i 200.000 euros d’ajuts per a la
reconstrucció econòmica local. Al manteniment i millora de
l’espai públic es destinaran 11 milions d'euros. El nou pressupost recull un pla d’inversions de 5,67 milions que inclou 1,3 milions d'euros per a l'Espai Públic, 800.000€ per a cobrir les pistes de la Zona Esportiva Muicipal Fontetes, 770.000 € per a l’ampliació del PEM Guiera, 600.000€ per a l’habilitació |
d’aparcaments i per a una nova cambra al Mercat de les
Fontetes, 550.000€ per a la rehabilitació de Ca n’Altimira i 525.000€ per a la recuperació de la Torre Vermella. En el 2021 també es preveu destinar 600.000 euros a energies renovables, 400.000€ a polítiques d’habitatge, 200.000€ a la millora de polígons industrials i 100.000€ a parcs infantils. Pel que fa a les actuacions al barris, el nou pressupost inclou la segona fase de l’actuació a Les Fontetes i a Serraparera, la millora en el clavegueram i la reurbanització al sector de Santa Marcel·lina i una nova actuacions a l'entorn de Martinica.per donar resposta a la situació social i econòmica generada per la COVID-19 i per garantir les inversions |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Canvi de varietats de vinya als camps de Can Coll |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La masia de Can Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental
del Parc gestionat pel consorci del PNSC, data del
1495 i preserva un dels antics cellers que hi havia repartits arreu de la serra de Collserola. Actualment, a la finca es desenvolupen activitats diverses, amb finalitats educatives, que giren al voltant de l’agricultura i el patrimoni rural i paisatgístic de Collserola i el municipi que l’acull, Cerdanyola del Vallès. Una d’aquestes activitats és el cultiu de la vinya. Ja fa més de 25 anys que el Consorci del PNSC va decidir plantar una vinya per recuperar un dels cultius fonamentals de la serra. Sense la vinya no podríem entendre la història agrícola de la serra i dels municipis que hi formen part. Dos anys enrere vam arribar a un acord per gestionar la vinya des de la cooperativa L’Olivera, i així, donar-li un sentit productiu més enllà del sentit educatiu que ja se li donava. Després de 25 anys, la vinya plantada ja ha donat tots els fruits que podia donar i, d'acord amb les persones responsables de la finca, es va decidir fer un nou plantejament i replantar la vinya de Can Coll. Al principi, aquesta idea sempre espanta una mica. Ens fa la sensació que trenquem amb un llegat i una història arrelada a la masia i a les persones que dediquen la seva feina a l'èxit del projecte. En aquest cas no és així. El que farem és construir un nou relat, que acompanyi el passat i escrigui el futur de la finca i la seva masia. Actualitzarem la proposta tècnica de la vinya, mirarem de plantar varietats autòctones, que lliguin amb el passat vitivinícola del territori, però en clau de futur. Això segurament ens portarà a explorar varietats blanques de raïm, |
 tipus xarel·lo, macabeu o malvasia, i algunes de negres com poden ser el sumoll o el monastrell. Encara està per estudiar i decidir. Totes aquestes varietats les empeltarem sobre peus americans que, molt ben triats, seran els que millor s’adaptin al terroir de la finca. Ara, de moment, com a tot ésser viu, cal que deixem reposar el terreny per tal que pugui donar molts més fruits en els propers anys i ompli de rialles i coneixement tots els infants i adults que vulguin aprenddre més del món de la vinya i el vi a Can Coll. (parcnaturalcollserola) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Neix 'amiant.cat', el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
○ El web permet a la ciutadania trobar, en un únic
lloc, tota la informació relacionada amb l'amiant ○ Es tracta d’una iniciativa transversal i conjunta de les diferents administracions i organismes públics que formen part de la Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) La Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC) ha posat en funcionamentamiant. amiant.cat (amiant.gencat.cat,) el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya. Fins ara, la informació disponible sobre l’amiant estava molt fragmentada per sectors i àmbits d’actuació (riscos laborals, salut pública, residus, construcció, indústria...). Gràcies a aquest nou web, la ciutadania podrà trobar en un únic espai totes aquelles qüestions d’interès relacionades amb l’amiant, com ara preguntes freqüents, línies d’ajut, legislació sobre la matèria, documents i enllaços, etc., amb un llenguatge planer i allunyat de tecnicismes. Amiant.cat és una iniciativa conjunta de totes les administracions i entitats que participen a la CEAC: Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; Diputació de Barcelona; Agència de Salut Pública; Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC). La CEAC es va crear l’octubre de 2019 amb l’encàrrec d’impulsar el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya, un document que ha de desenvolupar-se a partir del treball transversal de les diferents administracions catalanes i de les entitats municipalistes. Fruit d’aquesta col·laboració, i durant el procés d’elaboració d’aquest Pla, una comissió tècnica ha desenvolupat un seguit de mesures prioritàries a materialitzar durant l’any 2020, entre les quals es troba la creació d’aquest lloc web. La posada en funcionament d’amiant.cat coincideix amb la consulta pública prèvia a l'elaboració del Projecte de llei per a l’'erradicació de l'amiant que està preparant el Govern de la Generalitat de Catalunya. |
La consulta, que restarà oberta fins el proper dia 25
de gener, té per objecte recollir les opinions, demandes, preocupacions, necessitats, etc. de la ciutadania i dels diferents col·lectius i sectors potencialment afectats per poder regular, amb caràcter general i de forma uniforme en tot el territori, l'erradicació de l'amiant per tal de salvaguardar la salut de la població pel que fa a l'exposició a aquest material, L’amiant a Catalunya L’amiant és un agent químic especialment perillós, utilitzat àmpliament en la indústria i la construcció. S’estima que, a Catalunya, l’amiant instal·lat suposa més de 4 milions de tones de fibrociment i entre unes 6.000 i 30.000 tones de projectats i calorifugats, entre altres materials. S’ha detectat aquest material en vaixells, trens, maquinària, dipòsits, túnels, galeries i canonades de les xarxes de distribució d’aigües públiques i privades i, en particular, en edificis, tant públics com privats. Tot i que l’ús, producció i comercialització de materials amb amiant es va prohibir a l’Estat espanyol l’any 2001, no s’obliga legalment a retirar els materials amb amiant instal·lats fins que no s’ha arribat a la fi de la seva vida útil. Totes les varietats d’amiant són perilloses i, en aquest sentit, s’han documentat els efectes greus que pot tenir sobre la salut de les persones l’exposició a fibres d’amiant. Per aquest motiu, l’erradicació de l’amiant és un repte de país que requereix una acció conjunta i transversal de totes les administracions, institucions i sectors socioeconòmics, així com de la ciutadania, ja que afecta directament les persones i abraça múltiples àmbits, com la salut pública, la salut laboral, els residus, les empreses, les infraestructures, els equipaments públics i privats, el medi ambient, els subministraments, els transports, etc. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Donar sang, un gest que salva vides. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25% a Catalunya. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Cerdanyola acollirà campanyes de donació de sang a l’Ateneu (carrer de la Indústria, 38-40). Les persones que vulguin donar sang hauran de rervervar l’hora i seguir les mesures de segure-tat establertes com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala i guardar la distància mínima interpersonal. |
Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang Cerdanyola 30 de març a l'Ateneu (Industria, 38-40) i tria la franja horària que millor et vagi |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Salut construirà un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ El centre
atendrà a 176.383 habitants de cinc municipis:
Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. ◘ El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros i es calcula que s’executarà en 5 anys. ◘ La gestió dependrà de l’Hospital de Parc Taulí de Sabadell i s’ubicarà en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet. ◘ El projecte s’ha explicat als alcaldes i alcaldesses de les poblacions que donarà cobertura. El Departament de Salut ha anunciat la construcció d’un nou hospital de proximitat al Vallès Occidental, que donarà resposta a les necessitats actuals i futures d’envelliment de la població del territori i acompanyament a un nombre cada cop més creixent de malalts crònics. El centre projectat és el d’un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb una atenció integral que, a més, acostarà a la ciutadania els dispositius adequats de seguiment domiciliari. La nova infraestructura es dotarà de gabinets d’alta resolució en atenció ambulatòria especialitzada i de proves diagnòstiques de proximitat, així com cirurgia ambulatòria. Així ho han explicat avui, la consellera de Salut, Alba Vergés, i el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, i la gerent de la Regió Metropolitana Nord, Anna Aran, als alcaldes i alcaldesses dels municipis als quals donarà cobertura el nou centre. Concretament, |
l’hospital atendrà una àrea formada per 176.383 habitants
corresponent a cinc poblacions: Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. El Protocol d’inici del projecte se signarà a
finals del proper mes de gener. L’elevada pressió assistencial que diàriament gestiona el mateix Hospital Parc Taulí o la manca de recursos en diferents àmbits d’atenció en aquest territori són alguns dels motius pels quals el nou hospital és una necessitat que ja feia temps que s’havia previst cobrir. El centre permetrà descongestionar les entrades dels altres centres de la zona i donar una cobertura més àmplia i de proximitat a tot el territori d’aquesta regió. La construcció del nou hospital garantirà una cobertura assistencial més àmplia en un de les regions –l’àmbit sanitari Metropolità Nord- amb més densitat de població de tot Catalunya, i que requereix amb més urgència un nou centre sanitari. El cost estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros en 5 anys. La gestió dependrà de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. És previst que el nou centre s'ubiqui en terrenys situats entre Montcada i Reixac i Ripollet. L’equipament del nou hospital està dissenyat per prestar serveis a patologies més prevalents i de complexitat baixa i moderada. El centre es proveirà de consultes externes, de capacitat per fer proves diagnòstiques i de quiròfans. En definitiva, un nou hospital interdisciplinari basat en un model d’atenció integral de les persones. (govern.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Calendari Laboral per 2021 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’any 2021 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals. Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2021 les següents:
|
Els dos dies festius locals a Cerdanyola per a l’any 2021 seran
el : 3 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i 11 de novembre (Festa de Tardor de Sant Martí)  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Equips del Cerdanyola Vallès F.C (cliqueu sobre el nom) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Nou cartipàs del govern municipal |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de
l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha
portat alguns canvis en el cartipàs municipal Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric. Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors, David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra. Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez. També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible. Les tinences d’alcaldia queden de la següent forma: Primera Tinent d’Alcaldia - Pepi Rivera Segon Tinent d’Alcaldia - David González Tercer Tinent d’Alcaldia - Javier Sánchez Quarta Tinent d’Alcaldia - Carme Arché Cinquena Tinent d’Alcaldia - Glòria Urbano Sisena Tinent d’Alcaldia – Eulàlia Mimó El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda de la següent forma: Àrea d’Alcaldia i Presidència ◘ L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció de la Ciutat ◘ David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del Coneixement, Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, Joventut i Infància ◘ Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis Jurídics ◘ Carme Arché, és responsable de Gent Gran ◘ Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+ Àrea de Cohesió Social i Ciutadania Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge David González, s’encarrega d’Educació i Joventut Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat, Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública. Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu Històric Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments Socials Àrea de Territori i Sostenibilitat Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de Proximitat Àrea d’Economia i Serveis Generals Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i Ocupació Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat Accessible David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes d’Informació Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les obres del cementiri-tanatori marxen a bon pas |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Al meu entendre les obres cada dia que passa es veuen com
avancen. Els nínxols estan molt avançats i els que estaven
ruïnosos han estat enderrocats. L'escalinata que comunicava els
dos nivells de l'cementiri s'ha traslladat i passa a ser una
rampa. Les voreres (ja era hora) estan desapareixent amb la qual
cosa l'espai per a les escales de mà serà molt millor. Era
impossible donar suport a una escala per accedir a un
quart pis. L'accés d'entrada necessita eliminar la grava ja que hi ha pujada i possibilitaria algúna que altre relliscada. (25 setembre) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Reurbanització de Can Xarau |
|
 |
|
|
El projecte de reforma i millora de la illa de Can Xarau va
començar el 2014 amb un avantprojecte general que va permetre
obrir al públic el gran espai ocupat per l’antic camp de futbol
de Santa Anna, actual parc Xarau. A partir d’aquest
avantprojecte han sorgit diferents projectes executius d’obres
com ara la reurbanització de la plaça central d’accés des del
carrer de les Camèlies, la coberta d’una de les pistes
exteriors, la reforma de la coberta de La Boina, la substitució
de la coberta del pavelló i l’adequació d’un equipament en
edifici de serveis, entre d’altres. La reurbanització de l'illa d’equipaments de Can Xarau segueix el seu curs amb la posada en marxa d’una nova fase d’actuació. Les obres ja han començat i s’allargaran durant 6 mesos amb la previsió de finalitzar-les durant el primer trimestre del 2021. |
Remodelació del tram del carrer de les Camèlies entre els
carrers de Santa Anna i la Malesa. Aquesta actuació permetrà
eliminar les barreres arquitectòniques i transformar el carrer
en un espai més amable per als vianants i per a les persones
usuàries de les instal·lacions. També s’aprofitarà per
substituir el clavegueram d’aquest tram de carrer, que es troba
en molt mal estat. En aquests moments les obres s'han concentrat a l'antiga escalinata que donava accés a el camp de futbol, aixecament de l'tram de vorera entre el passeig de la Riera i el carrer de les Camèlies, i l'enderroc de la planta superior de l'edifici que fins ara ocupaven els oficines de l'Cerdanyola Club d'Hoquei. |
 |
|
|
Remodelació del tram del carrer de les Camèlies entre els
carrers de Santa Anna i la Malesa. Aquesta actuació permetrà
eliminar les barreres arquitectòniques i transformar el carrer
en un espai més amable per als vianants i per a les persones
usuàries de les instal.la- cions. També s’aprofitarà per substituir el clavegueram d'aquest tram |
de carrer, que es troba en molt mal estat. La nova fase ara iniciada s’allargara durant 6 mesos amb la previsió de finalitzar-les durant el primer trimestre del 2021. (Font : Ajuntament de Cerdanyola) |
|
Los oncólogos reclaman una ley general de amianto para evitar más muertes Tiene relación directa con el cáncer de pulmón, mesotelioma, cáncer de laringe y de ovario |
|
|
La Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) se
suma a la petición de varias organizaciones de desarrollar una
Ley Integral del Amianto. El objetivo es evitar las muertes
derivadas de la exposición a este material cancerígeno. Así,
junto a la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica
(Separ), entre otras sociedades científicas, los oncólogos se
adhieren al Manifiesto publicado recientemente. En la actualidad alrededor de 125 millones de personas en todo el mundo se exponen al amianto, según la Organización Mundial de la Salud (OMS). En general, la exposición se produce en el lugar de trabajo, lo que provoca que, al año, mueran en el mundo 107.000 personas por cáncer de pulmón, cáncer de pleura o mesotelioma y asbestosis, y 1.523.000 años de vida ajustados por discapacidad. Los oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de muertes a otras enfermedades relacionadas con el amianto Los expertos oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de muertes a otras enfermedades relacionadas con el amianto. Además, También se relacionan los fallecimientos con exposiciones a este material que no están relacionadas con el lugar de trabajo. Entre estas, la OMS estima unas 400 muertes. Aunque en España está prohibida desde 2002 la producción del amianto no existe una regulación sobre este que ya está instalado a nivel nacional. Hasta ese año fue muy utilizado en España y aún sigue formando parte de múltiples instalaciones. “Por desgracia, en España no disponemos de un registro regulado de enfermedades relacionadas con el amianto y existe por tanto un infradiagnóstico importante. Además, no hay competencia nacional reguladora en España para gestionar la prevención de la exposición. Y todo esto hace necesario una ley integral que regule todo esto”, asegura el Dr. Álvaro Rodríguez-Lescure, presidente de SEOM. Latencia de hasta 40 años El oncólogo recuerda que este material tiene un periodo de latencia de hasta 40 años, lo que lo convierte en la actualidad en “un problema sanitario prevalente de gran impacto en España”. El Dr. Rodríguez-Lescure advierte de que esto “se mantendrá en las próximas décadas”. Dr. Rodíguez-Lescure: “El amianto es un carcinógeno desconocido. Tiene una relación directa con el cáncer de pulmón, el mesotelioma, el cáncer de laringe y el de ovario” Por otra parte, insisten en que no se trata de un enfermedad asociada que afecte únicamente a los antiguos trabajadores del amianto. “Nos afecta a todos, como población general expuesta, sin saberlo, de forma ambiental. Sin embargo, es un carcinógeno desconocido en este aspecto. Concretamente el amianto tiene una relación directa con el cáncer de pulmón, el mesotelioma, el cáncer de laringe y el de ovario”. Desde SEOM crearon un grupo de trabajo específico sobre este asunto, centrado en la prevención, la colaboración con Medicina del Trabajo, las bajas laborales y la identificación de enfermedades profesionales de naturaleza oncológica. Con una Ley Integral quedarían reguladas las medidas para la iden- |
 tificación de población de alto riesgo de enfermedad atribuible al amianto. Los oncólogos también destacan los beneficios para la salud pública que tendría una Ley Integral del Amianto. Por una parte, quedarían reguladas las medidas para la identificación de población de alto riesgo de enfermedad atribuible al amianto. “Esto permitiría implementar medidas de seguimiento/screening, teniendo en cuenta el periodo de latencia de enfermedad”, aseguran desde SEOM. En segundo lugar, podrían identificarse los casos atribuibles a este material cancerígeno. Esto se haría a través de un Registro de Notificación Obligatoria de todos casos atribuibles al amianto como la asbestosis o el cáncer. Manejo de pacientes con enfermedades del amianto Desde oncología también piden fomentar la importancia de la identificación de estas enfermedades en el registro. En concreto, entre los especialistas sanitarios que intervienen en el manejo de pacientes con enfermedades del amianto, incluidos los oncólogos. Es importante evitar el infradiagnóstico. Para ello, aconsejan permitir el acceso al registro a todos los especialistas que intervienen en el manejo de estos pacientes Por otro lado es importante evitar el infradiagnóstico. Para ello, aconsejan permitir el acceso al registro a todos los especialistas que intervienen en el manejo de estos pacientes. Desde el médico de atención primaria, neumólogo y oncólogo, hasta el médico del trabajo, entre otros. Otro aspecto importante es la identificación de los casos potencialmente atribuibles al amianto, como aquellos relacionados con la exposición en población general ambiental/residencial. Por último, desde SEOM señalan que esta ley permitiría, a corto plazo, tener una imagen de la situación en España para gestionar recursos y medidas de prevención/diagnóstico por áreas de prioridad. (http://isanidad.com) 20 juliol |
|
Durant el confinament, abastiment agroecològic de proximitat |
|
 |
|
|
La pagesia de Collserola, i de tot el territori, té un munt de
productes, sans, de qualitat, frescos i ecològics preparats per
servir-te’ls. Aprofita’ls i a més donaràs suport als projectes
que gestionen el nostre territori. Finca de Can Puig. Font: Arran de Terra Molts projectes agroramaders i artesanals del territori estan en una situació molt difícil com a conseqüència del confinament. Alguns d’ells han perdut els seus canals de comercialització principals, com menjadors escolars, restauració i mercats a l’aire lliure; d’altres estan fent un important esforç addicional per la gran quantitat de comandes, moltes d’elles a domicili, que estan rebent aquests dies. L’abastiment alimentari és una prioritat en aquesta etapa de confinament, i la pagesia i els projectes d’elaboració artesanal són sectors estratègics que mantenen viu el nostre territori i generen economia local amb un alt valor afegit. La pagesia de Collserola no s’escapa d’aquesta situació, tot i tenir una xarxa de consumidors propera s’han perdut diferents canals de comercialització molt rellevants per a la seva viabilitat econòmica, a causa de la situació d’emergència sanitària. És doncs moment, també, de donar suport a aquesta pagesia que realitza un paper tant important de gestió del Parc Natural. Us deixem un llistat de recursos perquè pugueu consumir ecològic i de proximitat. Recursos per a consumir productes de proximitat: Consulta el Catàleg de la pagesia de Collserola. Hi trobaràs tots els productors del Parc i la forma de contactar-hi. De les diferents iniciatives, actualment necessiten suport per a la venda de productes: Xai de Collserola. Podeu contactar directament per telèfon amb el productor al 626 43 16 71 |
Can Puig. Tenen excedents de carxofa morada i faves per la
baixada de venda de productes a la seva agrobotiga del Papiol.
Podeu contactar directament al 689 93 42 41 Can Miano. Estan tenint dificultats per vendre els cargols que crien a Sant Feliu. Contacteu amb 677 78 17 34 Pere Montes. Ofereix la seva mel, després dels tancaments de restaurants i altres canals als que abastia abans del confinament. Contacteu a 646639667 A més també trobaràs molts més productors i productes al web Abastiment Agroecològic amb un mapa i directori de projectes agroramaders i artesanals a tota Catalunya. Si vius a Barcelona, l’Ajuntament ha publicat al seu web un llistat de productors que serveixen a la ciutat. Els trobaràs a : a : https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/productores-amb-servei-a-domicili-a-barcelona_938387 I no t’oblidis dels mercats de proximitat. Han reajustat les mesures de seguretat i en algun cas el lloc, però molts d’ells segueixen funcionant. Consulteu els canals de comunicació del vostre municipi per conèixer si es desenvolupen o no i en quines condicions. Trobaràs un llistat dels mercats agroecològics: Directori dels mercats setmanals a tot el territori: https://www.mercatsetmanal.cat/ A Barcelona pots consultar els que estan oberts al següent enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/els-mercats-de-pages-reobren-aquest-cap-de-setmana-2_939230 (parcnaturalcollserola) |
|
Mapa de Catalunya |
|
Cliqueu
sobre la foto |
|
|
Història d'internet  |
|
|
Cerdanyola, terra d'ibers |
|
 |
|
|
Cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una visita
guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de
la tribu dels laietans, en la que es poden veure, distribuïts en
set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents
de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola i
reconstruccions, interactius i audiovisuals. De la mà de la guia els participants podran descobrir l'origen i desaparició de la Cultura Ibèrica, l'organització de la societat, l'urbanisme i les activitats artesanals, la vida quotidiana de les familiars o les creences i misteris encara indesxifrables d'aquesta cultura sobre la vida quotidiana dels ibers. En aquesta visita, entre d'altres aspectes de la cultura ibèrica, es podrà veure quines activitats feien les dones i quin paper tenien dins de la societat ibèrica. |
La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per
restes arqueològiques del poblat i els tres edificis ibèrics
reconstruïts. activitat per a majors de 8 anys. Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a l’exposició permanent amb l’entrada Horaris museu: Dissabte: 11-14.30 i 16.30-20 h Diumenge: 10.30-14.30 h Lloc: Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (Carrer de València, 19) |
|
Preservar el patrimoni històric: Can Coll com a exemple |
|
 |
|
|
Pel seu important valor patrimonial i etnogràfic la recuperació
dels elements del passat agrícola de la serra és una de les
tasques que es desenvolupa a diferents espais del Parc i,
sobretot, a la finca de Can Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental del Parc. Un dels trets històrics més destacats del passat agrícola de la finca de Can Coll són les feixes delimitades per murs de contenció, de gran desnivell. Aquestes construccions serien avui dia impensables pel seu elevat cost, per això esdevenen un element de valor patrimonial i etnogràfic a conservar. Enguany s’ha fet la recuperació del mur de pedra d’una de les feixes, pot ser el de més valor, dels tancats de la granja de Can Coll. La part on s’ha actuat és la meitat del mur quedes de l’origen ja estava compost per pedra i restes de totxo. A la resta de mur format per morter de calç i ciment amb pedra de riu petita, no s’ha actuat. El mur original és autoportant però amb el pas del temps el fred, la calor, etc., s’ha anat degradant i fentcavitats, és a dir, perdent molt material de la secció del mur, fet que provocava la caiguda de les peces de l'acabament de la part superior del mur. |
En els treballs duts a terme, el que s’ha buscat ha estat
sanejar totes les parts més degradades i arribar fins al
material més cohesionat i estable, zones on ja era necessari
sanejar amb maquinària més potent. Aleshores s’ha continuat amb
el mateix pendent del talús original per donar-li estabilitat,
excepte a la zona del revolt, on el grau d’inclinació
éssuperior, per tal de donar encara més estabilitat, reomplint
per darrere amb morter i pedra. Una part de la pedra utilitzada ha estat recuperada d’altres murs de pedra seca que han anat caient i dispersant-se amb els anys pels camps de conreu. La resta, l’hem anat a buscar per la mateixa finca, la qual cosa ha comportat passar moltes hores recollint i buscant pedres. S’han recuperat tots els forats d’escorrentia d’aigües pluvials existents amb peces recobrades de la masia mateixa, que s’havien guardat per a aquests casos, i també s'ha refet la part de l'acabament del revolt, que havia caigut per la degradació i el pas del temps. A la base del mur s’ha fet una sabata correguda armada per donar més estabilitat. Els treballs han durat quatre setmanes. (parcnaturalcollserola) |
|
Els vitralls de Les Dames de Cerdanyola, peces emblemàtiques del Museu d'Art de Cerdanyola(MAC), han estat proclamats Bé Cultural d'Interès Nacional |
|
 |
|
|
Comença la construcció del tanatori municipal |
|
|
La primera fase de les obres contempla la reforma de la part
antiga del cementiri i la construcció del tanatori Mentre durin les obres, les restes dels nínxols afectats es dipositaran en capses de fusta a l’interior de l’Església Vella de Sant Martí, dins el mateix recinte del cementiri |
|
 |
|
 |
|
 |
 |
|
Si s'ha complert el calendari, aquesta setmana havien de donar inici les obres per a la construcció del tanatori, que inclou quatre sales de vetlla, una sala polivalent, espai per als serveis administratius i un aparcament soterrat. Paral·lelament també s’iniciarà la reforma de la part antiga del cementiri que contempla l’enderroc d’una part dels nínxols de la zona més antiga del cementiri. Les famílies dels nínxols afectats ja han estat notificades i ara s’estan resolent les al·legacions presentades per algunes de les persones propietàries. Resoltes aquestes, es procedirà a l'exhumació de les restes que hi ha als nínxols afectats i es traslladaran a l’interior de l’església Vella de Sant Martí. Aquesta romandrà tancada fins que les restes siguin reubicades als nous nínxols. Fet el trasllat de les restes a l’església, es procedirà a l’enderroc dels nínxols afectats i una vegada s’hagin fet els moviments de terra i la construcció del tanatori arribi a la planta baixa, |
començarà l’ampliació del cementiri i per tant dels nous nínxols, que
es concreta en un augment d’un 25% passant dels 3.149 actuals
als gairebé 4.000. La durada de les obres serà d’aproximadament
dos anys. |
|
Nou Consistori 2019 |
|
 |
|
|
Les Fonts de Collserola : Passat, Present i Futur. |
|
|
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada,
d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i
excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de
la història, han anat cons - truint amb l’objectiu de captar i
canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de
què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les
mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable
xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els
ele-ments inicials no sempre s’han conservat. La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de ribera una mica desenvolu-pada, que les emmarca. En molts casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats per fer ombra. Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant. L’existència de les fonts ha fet possible la presència d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una continuada i massiva presència humana. Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i cons-truccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar en la mesura del possible, totes les funcions. Les Fonts, espais de Patrimoni construït Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un inventari de totes les fonts existents i del seu estat de conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels primers. |
Amb els anys les
actuacions han estat supeditades, sobretot, a la dis-ponibilitat
de recursos econòmics i humans i s'han centrat en la
rea-lització de tasques de recerca, conservació i manteniment. Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen tota men-a de vandalisme, fet que demana molts esforços i recursos econò-mics extres de què les administracions sovint no disposen. En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de millora en algu-nes fonts, els seus espais i accessos. Totes aquestes tasques sem-pre s’han fet en col·laboració amb els propietaris, els mateixos ajun-taments i moltes entitats del territori del Parc. L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol, dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que tingui. Els projectes s’es-tan acabant d’enllestir. A hores d’ara, les perspectives de futur són positives. Les Fonts, espais del Patrimoni Natural L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els ambients fonti-nals estan sent objecte d’estudis multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del Parc Natural de Collserola. Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de relleu l’exis-tència d’un important nombre d’espècies lligades a les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes característiques força pròpies. |
 |
|
 |
|
|
Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió
detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que
s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els
elements d’obra i manteniment tots aquells que puguin resultar
rellevants de cara a la biodiversitat. Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte d’HortaGui-nardó, amb una forta tradició d’us social, s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la conservació dels valors naturals. A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de sortida dels animals en fonts, safarejos i basses. Espais viscuts i per repensar entre tots Collserola ha comptat sempre amb la presència de persones, grups excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i mantenint. |
A les feines
realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des
de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els
seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment
d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va
motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un
centenar de fonts. Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per recuperar els diferents racons. La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc., i finalment, consensuar els projectes, ha portat a la creació degrups de treball al voltant de les diferents fonts. (Parc de Collserola) abril 2019 |
|
Observa en directe els ocells de Collserola |
|
|
Al llindar del bosc, ben embolcallada per les alzines i a
tocar del centre d’informació, hi ha instal·lada una de les
menjadores del parc. Gràcies a la webcam que hi ha instal·lada,
podeu veure en directe, des d’ara i fins al començament del mes
de març, aquesta instal·lació d’ajuda a la fauna que facilita
l’alimentació hivernal als ocells i, a la vegada, constitueixen
un mitjà excel·lent per poder-los conèixer i observar i
extreure’n una informació privilegiada. Per tal d’identificar més fàcilment els ocells que veurem atansar-se a la menjadora, la pàgina web conté una sèrie de fotografies de les aus que hi acostumen a menjar (gaigs, picasoques blau, mallerengues, pit-roig…). Al web també hi trobareu petits vídeos dels ocells que s’apropen al centre d’informació. Connecteu-vos i no us perdeu l’espectacle! Us convidem també a que vingueu al Centre d’Informació observar els ocells que visiten la menjadora. El trobareu obert tots els dies de la setmana, de 9.30 a 15 h. A Can Coll CEA (Cerdanyola del Vallès) també trobareu oberta, tots els diumenges de 10.30 a 13.30 la Feixa dels Ocells. Ambdues instal·lacions estaran en funcionament fins a principis de març. (Parc Collserola) |
 |
 |
 Després de sis mesos tancada, a partir de setembre l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes tornarà a obrir les seves portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h. |
|
L'Església vella de Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració |
|
 |
|
 |
 |
 |
 |
El Parc de la Riera. Collserola |
|
 |
|
|
El Parc de
la Riera de Sant Cugat
representa
una porta d'entrada al Parc de
Collserola. La riera dón'a el seu nom al
parc i, en el seu pas pel terme
municipal de Cerdanyola del Vallès,
delimita la ciutat amb Collserola, a la
vegada que constitueix un veritable nexe
d'unió, cosa que permet un millor
apropament a la Serra.
El parc es troba en una situació privilegiada i, per si mateix, repre-senta un espai natural i cultural molt important. |
A més a més de la seva fauna i flora, destaquen: el poblat ibèric de Ca n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la romana de Can Canaletes, l'ermita de Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle, el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can Canaletes, la masia de Can Codina i l'aqüeducte que juntament amb el Parc de Collserola, constitueixen un entorn immillorable. |
 |
|
|
Vista de la Riera de Sant Cugat des de
la passera dels Horts |
|
|
La riera de
Sant Cugat
La riera de Sant. Cugat forma part de la conca del riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial, travessa els termes rrunicipals de Sant Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac, tots ells a la comarca del Vallés Occidéntal. La riera recull les aigües de diversos torrents de Collserola i de Ia serra de Galliners. Des de l'època medieval finsal segle XVI va ser coneguda en català amb el nom de Riu Major. |
La riera rep el seu nom, aproximadament,
a l'alçada del Parc de la Pollancreda al
municipi de Sant Cugat. Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè curs fluvial, la riera constitu-eix un punt d'unió entre el Parc de Collserola i el nucli urbà. Per a preservar el parc, es va aprovar al 1987 el Pla Especial d'Orde- nacio i de Protecció del Medi Natural del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es l'organisme encarregat de la gestió del parc. |
Parc de l'alba. Dos nous itineraris pel corredor Verd |
|
|
El 11 de juny de l'any passat
es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana
de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba. La meitat de la superfície del Parc de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans, concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord. El corredor verd es situa a la plana del Vallès, una zona altament afec- |
tada per elements que fragmenten
el territori. Però té un paper clau en el manteniment de la
connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits
(ENP). El projecte d’ordenació del corredor verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració de lleres i d'altres hàbitats naturals. |
 |
|
Can Coll, Centre d'Educació Ambiental |
|
 |
|
|
Parc Natural de
la serra de Collserola La serra de Collserola, declarada Parc Natural des del 2010, s'alça com a talaia enmig de l'àrea metropolitana de Barcelona. Un magnífic massís, proper, familiar i valuós, que esdevé un privilegi per a la gran població que viu al seu voltant. Més de 8.000 ha d'espai natural preservat, on predominen els espais forestals però amb una varietat de formacions vegetals que li confereixen una rica diversitat biològica. Collserola també és un espai de descoberta d'aprenentat-ge, de trobada i de lleure. Això fa que la gestió, a càrrec del Consorci del Parc, tingui com a finalitat última promoure l'ús respectuós i sostenible d'aquest espai, bo i preservant els seus valors naturals. Can Coll, Centre d'Educació Ambiental Instal·lat en una antiga masia del segle XV, el centre d'educació ambiental Can Coll facilita el contacte del Parc amb les escoles bressol, d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12-16 anys) i cicles formatius. Desenvolupa també programes dirigits als estudiants de ciències de l'educació i als mestres en actiu. Les escoles d'educació especial reben un tracte preferent, amb programes dissenyats específicament. Les activitats, d’una jornada de durada, se centren en el coneixement de temes concrets. Així, els petits poden fer una activitat sobre l’entorn natural, la granja o el bosc, i els grans sobre vegetació, fauna, geografia, història o món rural. |
Els mestres i professors
han de preparar les
activitats en una reunió
prèvia a Can Coll amb
els educadors. Les
inscripcions comencen el
primer dia laborable de
setembre. Trobareu
detallades les diferents
propostes educatives a
l'apartat el Curs al
Parc. Els diumenges, el centre s'obre al públic de 9.30 a 14:30h, (tancat juliol, agost, de Nadal a Reis, i Pasqua). Es pot visitar la masia, que mostra la manera de viure de la pagesia dels segles XVIII i XIX; veure l'exposició "L'home i el medi a Collserola" i els audiovisuals del Parc; i fer els itineraris senyalitzats dels voltants. A les 11:15 i a les 12:15h s'ofereixen visites guiades a la granja (preu de la visita a la granja: 1,75 € per persona, adults i nens a partir de 3 anys). Es visiten diferents espais: la incubadora, el tancat dels conills i el dels ànecs i els corrals de la somera, la truja, la vaca i l’aviram. Cal inscriure's el mateix dia al taulell d'informació, places limitades. De 13 a 13:30 h hi ha visita lliure i gratuita només als corrals exteriors. Del primer diumenge de novembre a l'últim diumenge d'hivern , de 10:30 a 13:30 h es poden fer observacions d'aus hivernants a la Feixa dels Ocells. Ubicació: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2 Telèfon fix: 93 692 03 96 Telèfon mobil: 638 56 52 77 Fax: 93 580 76 54 Adreça postal: Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2; 08290 Cerdanyola del Vallés E-mail: activitatscancoll@collserola.cat Coordenades: lat.41.473554, long.2.124503 Google Maps: Can Coll Centre d'Educació Ambiental |
Declarat bé cultural d'interès nacional el jaciment ibèric de Ca n'Oliver, a Cerdanyola del Vallès |
|
 |
|
|
El Govern ha
aprovat declarar bé
cultural d’interès
nacional, en la
categoria de zona
arqueològica, el
jaciment ibèric de Ca
n’Oliver, a
Cerdanyola del
Vallès.
El poblat ibèric de Ca
n’Oliver està situat al
sud del nucli urbà de
Cerdanyola, a la comarca
del Vallès Occidental,
al turó de Ca n’Oliver,
al barri de Montflorit,
i és per tant dins del
Parc Natural de
Collserola. És un
enclavament rellevant de
l’antic territori de la
Laietània i del món
ibèric català. La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunica-cions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció. La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultò-rics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar. |
Les
recerques arqueològiques
que s’hi ha fet han
permès establir que el
jaciment ibèric va viure
diverses fases
cronològiques que van
dels anys 550 aC, en el
període ibèric antic,
fins a l’alta edat
mitjana. És a dir, el
jaciment abasta la
gènesi de l’iberisme i
tota la vigència del món
ibèric fins a la seva
desaparició dins del
procés de la
romanització. El darrer
assentament, que data
dels segles VIII a l’XI,
tanca l’ocupació
d’aquest turó en el
passat. D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demana-va tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització. En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la pro-mulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració |
CALENDARI DE PAGAMENT DE LES TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS PER AL 2021 |
|
 CALENDARI FISCAL GUIA FISCAL |
|
|
HORARI DE CORREUS |
|
|
-Sant
Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del
Vallès paqueteria.correos.es Tfn. 936 91 37 57 |
Dilluns a divendres: 08:30 a
20:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:00 hores Diumenges i festius TANCAT Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es: Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:30 hores |
|
HORARI CEMENTIRI |
Dilluns, dijous, divendres i dissabte de 8:30h a 13:30h i de 14h a 17h. Dimarts de 8:30h a 13:30h. Dimecres, tancat Diumenge de 10h a 14h. |
|
TRANSPORT LOCAL |
|
 |
Línies i horaris |
|
SALILLAS.NET ÉS
UNA WEB
PERSONAL
QUE
NO TÉ CAP SUPORT
COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT
I LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES a.salillas@gmail.com |
|
 Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900. Totalment desconeguda |
|
 Passseig de Cordelles al voltant de 1900. A la vista de la fotografia podem afirmar sense cap por, que res del que ensenya existeix |
|
 Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant dels anys 80-90 |
|
 Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva. Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a 1920 |
|
 |
||
| Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. | ||
|
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL PASSAT SEGLE |
||
| Passejant pels carrers de Cerdanyola al llarg del segle XX | ||
 |
||
|
Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola anys 1943-1945-1946-1947 |
||
|
Regidors de 1799 -2019 |
||
|
El comerç local des d'inicis del segle XX |
||
Agenda Política |
||
|
Junta de Govern Carlos Cordón Núñez - Alcalde Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia David González Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia Javier Sánchez Miras - 3è. Tinent d'Alcaldia Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia Oscar Pons - Regidor delegat |
||
Properes activitats |
||
|
Dijous dia 22 a les 18:30 h.: Cafè filosòfic - A la Biblioteca Central de Cerdanyola (Planta 0. Sala Enric Granados) (Plaça d'Enric Granados, 1) Diàleg organitzat amb la finalitat de discutir sobre un tema des de la perspectiva filosòfica, amb l’objectiu d’intercanviar punts de vista i inquietuds. No cal tenir coneixements de filosofia. La conversa és sobre temes d’interès. No cal inscripció prèvia. Aforament limitat Coordinadora: Sílvia Staps Inscripció prèvia: a partir del 14 d’abril (via web) Dijous dia 22 a les 12 h. : Dijous Feminista "Bruixes!" Cicle dels Dijous Feminista amb tallers i activitats amb perspectiva de gènere i LGTBIQ+ per tal d'oferir una eina per a l'apoderament del propi cos i les pròpies accions. És un joc en línia sobre el fenomen de la bruixeria a Catalunya. El joc estarà disponible a les xarxes socials de l'Ajuntament a partir de les 12h i durant tot el dia. Instagram i Facebook Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Tota la informació de la campanya “No eren bruixes, eren Dones” la trobareu al següent enllaç: https://www.sapiens.cat/noerenbruixes/index.html Dijous 22 a les 19 h.: El Contacontes per adults Tercera edició de la sessió de lectura en veu alta i teatralització de contes escrits per autors i autores locals, presentat per Toni Álvaro. L'acte comptarà amb la participació de Carme Alern, Eva Esther Pérez, Joan Todó, Josep Maria Riera, Luís Ezquerra, Maite Barceló, Marutxi Beaumont, Bernardí Martorell, Masha Mor i Miquel Sánchez. L'activitat es desenvoluparà seguint totes les mesures sanitàries corresponents. Al Jardí del Museu de Ca n 'Ortadó (plaça de Sant Ramon, 23-24) Dijous 22 a les 20 h.: Akelarre (cinema) (any 2020) Al Teatre Ateneu (Carrer de la Indústria, 38 - 40) Gènere: drama. Segle XVII. Bruixeria - Organitza: Xiscnèfils Sinopsi: "Akelarre" (90')cuenta la historia de una caza de brujas en el País Vasco Francés del año 1609. Los lugareños se han hecho a la mar. Ana, de 17 años, participa por primera vez en una fiesta nocturna en el bosque con otras chicas del pueblo. Al amanecer, son detenidas. El juez Rosteguy De Lancre, encargado del Rey para depurar la región, las acusa de brujería. Seguro de haber encontrado aquí su mejor presa, decide hacer todo lo posible para que confiesen lo que saben sobre el akelarre, la ceremonia mágica durante la cual se supone que el diablo hace acto de aparición para aparearse con ellas. Premis Goya: Millor música, vestuari, maquillatge, dir. artística i efectes especials Preu: Soci: 2 euros; General: 5 euros; abonaments de cinc entrades no personals: 20 euros; carnet fidelitat (30 € alta i 2€ x pel·lícula) L'activitat es desenvoluparà seguint totes les mesures sanitàries corresponents. Divendres 23 d'abril de 8 a 20 h.: 20a Marató de Lectura Al canal de Youtube de l'Ajuntament El dia de Sant Jordi, el 23 d’abril, es farà la XX Marató de Lectura. 12 h de lectura presencials i virtuals. El Teatre de l'Ateneu serà l'escenari d'un plató de tv que retransmetrà en streaming durant 12 h sense pausa lectures presencials i en línia d'autors/es homenatjats al llarg d'aquests 20 anys, amb la veu d'alumnes d'escoles de la ciutat, escriptors/es, agents culturals, ciutadania, entitats, etc. Per participar cal enviar un correu electrònic a culturalletres@cerdanyola.cat o trucar al 935 808 888 ext. 3194 Dissabte dia 24 a les 18 h. : Concert de la Coral de l'Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès - a Església de Sant Martí : La Coral de l'Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès té data per al seu primer concert després d'un any allunyada dels escenaris per la pandèmia. Interpretarà música religiosa i profana de compositors com Mozart, Liszt, Gjeilo i d'altres que homenatgen la veu en el seu estadi més pur. L'entrada és gratuïta i solidària, només cal reservar la localitat al web de l'AMCV per a controlar l'aforament. També hi haurà una recollida solidària d'aliments i productes d'higiene personal per a Càrites Preu: entrada gratuïta que cal reservar a www.amcv.cat Diumenge dia 25 a les 10 h, : Art i Benestar "Passegem per la natura" - Els Amics del Museu d'Art de Cerdanyola continuen amb el programa "ART I BENESTAR" amb l'activitat "Passegem per la natura" Cal inscripció prèvia trucant al telèfon 93 591 41 30 o presencialment al museu. Activitat gratuïta amb taquilla inversa. - Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) Diumenge dia 25 : Jugatecambiental : "El gran arbre". La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Obrirà els diumenges d'11:30 a 13:30 h, al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un públic familiar. Durant el desenvolupament de la Jugatecambiental hi haurà instal·lada una carpa del e-bicibox amb bicicletes elèctriques perquè qui vulgui les pugui provar, per tal de promoure la mobilitat sostenible. Horaris: d'11:30 a 13:30 h (espai de joc) de 12 a 13 h (activitat) Al Parc del Turonet (Passeig d'Horta, s/n) - Activitat lliure i gratuïta. Concurs fotogràfic de Sant Jordi a travès d'Instagram Organitza Afocer i Ajuntament de Cerdanyola Cada persona participant podrà penjar a Instagram un màxim de 5 fotografies de mida i format lliure. Caldrà que les etiqueti amb el hashtag #santjordi21_afocer i esmenti al comentari o el títol l’@ajuntament_cerdanyola i @afocer. La data límit per a presentar obres és el 25 d’abril. El concurs, organitzat per l’AFOCER i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, premiarà la foto vencedora amb un llibre electrònic i la segona, amb l’alta i quota de persona assoviada a l’AFOCER. Del 30 d'abril al 3 de maig : Festa Major Roser de maig 2021 Fins al 5 de maig : UN LLIBRE PER VIURE al Espai Elisa Arimany Aquesta és una exposició col·lectiva i les obres que es presenten tenen entre elles el llibre com a fil conductor. En un món cada cop més digital i avesat a la tecnologia, en ple confinament un element ben tradicional pren una renovada rellevància : el llibre. Així, aquesta exposició vol reflexionar al voltant de la importància del llibre i en extensió, de la cultura – en una època de crisi sanitària, social i econòmica, i com les pàgines escrites ens ha obert una finestra de llibertat. |
||
|
CINEFÒRUM : "Sessions de Xiscnèfils amb la projecció de pel·lícules en VO" - Més info http://www.xisc.org/ Hora: 21:30 h. Lloc: Teatre Ateneu Organitza: Xiscnèfils ?????????????? |
||
| La Marea Pensionista de Cerdanyola del Vallès,
Cada
dissabte a les 17 h. el col·lectiu
convoca concentracións davant de l'Ajuntament de
Cerdanyola, per reclamar una actualització de les pensions en
funció de l'IPC
amb el lema "El
present i futur de les pensions, es cosa de tots i totes". |
||
|
Activitats estables Algunes activitats poden estar suspeses a causa de l'Covid-19 |
||
|
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica Cerdanyola, terra d'Ibers 2n diumenge de mes a les 12 hores Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver Sant Martí, una església per a la pagesia 2n diumenge de mes Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h Visita guiada gratuïta a les 12 h. Església Vella de Sant Martí Activitats a Can Catà Natura És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Preu: Adults 3 €, nens 2 € -Telf: 627 433 462 i 600 259 084 Sant Iscle, una parròquia medieval 3r diumenge de mes Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat Portes obertes al MAC Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. 1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h. Activitats a Can Catà. Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu: - Fem el camí de la font nova! - Anem cap a la font vella! Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults 3 €, nens 2 € Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges. Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h. La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros |
||
|
Activitats al Museu d'Art (MAC) |
||
|
Fins al 27 de juny Exposició : "De l'oblit a la revolta. Deesses invisibles" Producció del Museu d'Art que s'emmarca en els actes del Dia Internacio-nal de les Dones, i compta amb la col·laboració del Museu de Tossa que produeix una de les obres, i on itinerarà després a partir de juliol. Es tracta d'un petit homenantge a 5 dones que van quedar relegades a un segon terme o símplement que no van poder dedicar-se a la seva vocació artística, una pagesa, una burgesa, una obrera de la Uralita, una model o una muntadora de cinema... i 5 artistes actuals les interpreten amb obres contemporànies. Les artistes contemporànies es relliguen amb aquests substrats de creació menystinguda. Xantal Grau, Francesca Llopis, Fiona Morrison, Ivonne Navarro i Marga Ximenez s’han apropiat del seu llegat de sentits latents i l’han revitalitzat amb la seva pròpia pràctica. Elles són les nostres còmplices en aquesta aventura de rescat de la memòria que té l’ambició de corregir-ne els oblits. Horari: Dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d'11 a 14 h Dilluns tancat Lloc: Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) |
||
|
Programes de difusió del Museu d'Art de Cerdanyola PROGRAMA D’EXPOSICIONS TEMPORALS: Sala d'exposicions del MAC i Espai Arc Sala d'exposicions Elisa Arimany (BCCI Fins al 31 de març : Exposició : "El Flamenco y sus formas de expresión" La Casa de Andalucía presenta l’exposició El Flamenco y sus formas de expresión. La mostra la formen una selecció de les obres guardonades a les convocatòries del concurs de pintura fetes entre el 1990 i el 2017 i es podrà veure durant tot el mes de març per gaudir del flamenc fet pintura, fet obra d’art. La Casa de Andalucía de la ciutat ha seleccionat obres premiades en el concurs de pintura que convocaven des del 1990 i que va finalitzar la seva primera etapa el 2017. El color, la plasticitat, la força del flamenc i la seva translació al llenç, l’abstracció i d’altres tècniques configuren una exposició que permet a qui la gaudeix immergir-se en el flamenc i el que representa. Hora: horari Biblioteca A la Sala Elisa Arimany de la Biblioteca (plaça d'Enric Granados, 1) Organitza: Casa de Andalucía de Cerdanyola VISITES GUIADES AL MUSEU: tercer diumenge del mes ales 12 h. ACTIVITATS I TALLERS FAMILIARS: segon diumenge del mes. ACTIVITATS EDUCATIVES: visites i tallers per a tots els cicles. ARTS & HEALTH. PROGRAMA DE MUSEUS I SALUT GRANS ARTISTES: PROGRAMA PER AGENT GRAN. PROGRAMA D’ART I JOVES: Festival de curtmetratges [C] Screen Plat Artístic) NIT LAB MAC Tancats al museu C. de Sant Martí, 88/ Ptge. del Llorer, 11 08290 Cerdanyola del Vallès Tel. 93 591 41 30 www.cerdanyola.cat/mac mac@cerdanyola.cat Horaris: De dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d’11 a 14 h Tots els dilluns tancat, fins i tot els festius L’accés a les exposicions temporals és gratuït. A les visites guiades i tallers s’accedeix amb el tiquet d’entrada al museu. Tots els primers diumenges de mes l’entrada al museu és gratuïta. |
||
Activitats al Poblat de Ca n'Oliver |
||
|
Primer diumenge de mes Ca n'Oliver, un poblat iber laietà Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït. Segon diumenge de mes a les 12 h. Cerdanyola, terra d'ibers Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys. |
||
|
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00 a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa. |
||
| Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada. L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament: Entrada general: 3 € Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola). Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola. Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants) Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones. HORARIS De l'1 d'octubre al 30 de març Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h De l'3 d'Abril al 30 de Setembre: Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h Tancat: 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre |
||
| El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics. Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. |
||
|
|
||
|
Activitats al Parc del Turonet |
||
|
Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc |
||
La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i
educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs,
tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del
Turonet. Obrirà els diumenges d'11:30 a 13:30 h, al Parc
del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i
s’adreça fonamental-ment a un públic familiar.
Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es
desenvoluparan seguint les mesures corresponents de
prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és
necessària la inscripció prèvia a través del mail mediambient@cerdanyola.cat,
indicant el nom, telèfon i número de participants.
|
||
Activitats de Bambalina |
||
|
EXPOSICIONS A CA N'OLIVER |
||
|
|
||
|
Activitats a l'ATENEU |
||
| https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu | ||
|
|
||
|
Cerdanyola, cultura, natura i patrimoni |
||
|
|
||
|
Dia Internacional dels Museus Activitats estables Tots els diumenges De I’ 1 de març al 7 de juny : Jugatecambiental - Activitats familiars - Parc del Turonet . Horari: 11.30 a 13.30 h. ??? Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval - Visita guiada a les 12 h. Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els! |
||
|
|
||
|
Activitats estables
??? Tots els diumenges. Can Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.3. 0 a 14.30 h La granja de Can Coll. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,85 € La Feixa dels Ocells. Activitat d’observació d’aus per a majors de 8 anys Can Coll - CEA Des del primer diumenge de novembre Horari de 10.30 a 13.30 h Jugateca ambiental. Activitats familiars Parc del Turonet. Horari: 11.30 a 13.30 h. Del 15 de setembre al 24 de novembre Segon diumenge de mes Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost tancat |
||
Activitats a la Biblioteca Central |
||
 |
||
 http://www.bibliotecacerdanyola.cat/ |
||
| CAFÈ EMB LLETRES | ||
Dijous 20 de maig a les 19 h. - Cafè amb lletres : Núria Esponellà, presenta "Anima de tramuntana". Premi Prudenci Bertrana |
||
|
EXPOSICIONS Horaris : Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h. Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h. |
||
Activitats a l'Espai Elisa Arimany |
||
|
Horaris MATI de dimarts a dissabtes de 10:00 a 14:00 h TARDA de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h Programació : http://www.bibliotecacerdanyola.cat/events/ |
||
Fins al 5 de maig.
Exposició : Un llibre per viure |
||
Activitats del Parc Natural Collserola |
||
 |
||
|
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
|
||
Per tal de frenar la mobilitat en el territori i evitar la transmissió de la COVID-19 us informem que, fins a nou avis : - Els caps de setmana restaran tancat els centres d'atenció al públic. - S'anul-la l'agenda d'activitats del Parc. Nomes es mantenen els programes escolars. - Alguns serveis de les arees de lleure (aparcaments, lavabos, taules de picnic...) no estan operatius. Mes informació |
||
|
|
||
|
|
||
|
DESCOBERTES EN FAMILIA Una passejada pels entorns del Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. Menors de 3 anys gratuït. |
||
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
PASSEJADES AL VOLTANTS DEL CENTRE
D'INFORMACIÓ
|
||
|
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA Obert els diumenges de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 |
||
|
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. Visites a la granja de Can Coll |
||
MATINALS A COLLSEROLA Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos. Durada 3 hores Horari: de 10:00 a 13:00 h De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552 - Màxim 25 persones per grup Preu per grup 109,10 €. Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera. Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera. A Can Coll Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn. Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn. |
||
|
VOLS COL·LABORAR? Què et semblaria venir al Parc a col·laborar en la millora d'algun dels seus espais? Si tens temps i ganes et convidem a participar-hi. Consulteu horari i forma d'inscripció de cada proposta al web del Parc Mès de 18 anys. Cal inscripció prèvia. Activitat gratuïta Consulteu web del Parc : www.parcnaturalcollserola.cat |
||
| NITS D'ASTRONOMIA | ||
 |
||
|
Sessions d'iniciació a l'observació d'estels, constella-cions i
altres cossos celestes.
L’activitat combina explicacions teòriques: què són les
estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb
observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a
ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys
de 10 inscrits se suspendrà l'activitat. Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 21 a 23 h, tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc. Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a divendres, al tel 932 803 552. Places limitades. Preu : 5,40€ Edat recomanada: + de 12 anys. |
||
D'EXCURSIÓ AMB... Us proposem descobrir el Parc de la mà d'alguna de les entitats del territori que se'l coneixen abastament. |
||
| PASSEJADES TEMÀTIQUES | ||
 |
||
| Una passejada tranquil·la pels entorns
del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la
mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu
realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del
Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un
tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor
que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà
una visió general d’aquest espai natural. Horari: De les 11:00 a les 13:30 h. Inscripcions el mateix dia de la passejada, al taulell del Centre d’Informació. (No es fan reserves prèvies). Màxim de 20 persones per sortida. Preu: 1,85 € per persona. |
||
|
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA.
Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a
divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc
932.803.552. Horari de 9.30 a 15 hores |
||
|
QUÈ TROBAR ALS CENTRES CENTRE D’INFORMACIÓ* Exposició permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar. Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies, de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL * Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent: L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda de publicacions. La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els diferents espais: la incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals. Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita lliure i gratuïta només als corrals. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA* Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la visita a l'equipament. |
||
| CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS | ||
| CENTRE D’INFORMACIÓ* Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats. CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL* Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396 activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA* Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17 PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola. PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS* Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874 * Gestionats pel Consorci |
||
LLOCS D'INTERÈS (amb Google Maps) |
||
|
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º Cases modernistes al carrer de Sant Francesc 41.494483º, 2.143034º Castell de Sant Marçal. 41.490684º, 2.114799º Escultures modernistes i noucentistes del cementiri mun. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Ermita de Santa Maria de les Freixes. 41.479020º, 2.142564º Ermita de Sant Iscle 41º28'03.9", 2º09'02.0" Església i rectoria de Sant Martí. 41.491344º, 2.139979º Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Masia de Can Canaletes i aqüeducte. 41.479157º, 2.142362º Masia de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll 41.28'25.44" , 2º07'28.35" Masia de Can Fatjó del Molí. 41º.484013º, 2º127144º Masia de Can Miró. 41.501460º, 2.102093º Masia de Can Serraparera. 41.496042º, 2.130091º Paratge de Canaletes. 41.483073º, 2.143356º Bosc Gran de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Monument a Europa 41.485378º, 2.128094º Parc Esportiu Guiera -Avda. de Guiera 6-8 41.483350º, 2.139192º Parc Tecnològic del Vallès 41.484886º, 2.127711º Jutjats 41.484005º, 2.143957º Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera 41.489279º, 2.144290º FESTA MAJOR Primer cap de setmana del maig MUSEUS Ca N’Olivé (Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º Museu de Ca n’Ortadó: Plaça de Sant Ramon, 23-24. Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins. 41.488767º, 2.135999º Museu i Poblat ibèric 41.480617º,2.134068º OFERTA CULTURAL: Festival de Blues (octubre) VARIS Ajuntament -Pl. Francesc Layret, s/n 41.491027º,2.140686º Pavelló d'esports (Compleix Esportiu Municipal Can Xarau) 41.494471º, 2.139991 L'Ateneu. -Carrer Indústria, 38-40 41.488106º,2.140945º Biblioteca Central -Avda de Catalunya 41.492544º, 2.142231º Pl. Sant Ramon i Monument Republica 41.489107º, 2.136014º Columnes d'Alfaro (UAB) 41.497103º, 2.110553º Parc de Cordelles 41.496174º, 2.133794º Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya) 41.492656º, 2.147392º Estació Renfe Cerdanyola-Universitat 41.497040º, 2.115583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra 41.500968º, 2.090583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma 41.502824º, 2.102540º Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg. d'Horta s/n 41.486486º, 2.144069º Àrea de Can Coll (restaurant, àrea de lleure) Montflorit 41.472626º, 2.127352º Zona Esportiva del Bosc Tancat -carrer Riu Sec s/n 41.501639º, 2.130923º |
||
TELEFONS D'INTERÈS |
||
SERVEIS LOCALS Ajuntament (centraleta): 935 808 888 Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888 010 - Informació Ciutadana: 010 Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133 Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369 Casal de Joves Altimira: 935 805 869 Deixalleria Municipal: 936 917 442 Parc Tecnològic: 935 820 100 Piscina Municipal: 936 917 704 SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 Servei Informació Juvenil: 935 806 119 Servei Local Català: 935 802 751 Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322 UAB: 935 811 000 SERVEIS GENERALS Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710 Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720 Avaries aigua potable: 933 422 000 Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750 Avaries Endesa: 800 760 706 Biblioteca Central: 935 807 602 Correus: 936 913 757 Gas Natural (Avaries): 900 750 750 Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100 Correus: 936 913 757 CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647 Dones per la Igualtat: 935 801 398 El Safareig: 935 806 151 Funerària Truyols: 935 809 710 Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515 RENFE Rodalies: 936 918 869 Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292 Servei Local de Català: 935 802 751 Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016 Taxi (Fonotaxi): 933 001 100 URGÈNCIES Emergències: 112 Ambulàncies: 061 Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències) Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700 Bombers: 085 Policia Local : 092 / 936 912 000 Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502 Policia Nacional (Urgències): 1091 Policia Nacional (DNI): 935 942 489 Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120 SALUT Alcohòlics Anònims: 933 177 777 Parkinson Catalunya: 935 800 311 Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953 Ambulàncies (Urgències): 061 As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099 Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444 Planificació familiar: 935 942 199 CAPS Cita prèvia atenció primària: 937 284 444 CAP Canaletes: 935 910 740 CAP Fontetes: 935 944 470 CAP La Farigola: 936 919 589 CAP Serraparera: 935 806 363 CAP 2 (Urgències): 935 942 216 CAP 2 (Visites): 935 942 111 ASSOCIACIONS DE VEÏNS AV Banús-Bonasort : 935 807 078 AV Canaletes: 666 38 78 38 AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93 AV Can Cerdà: 93 580 05 61 AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62 AV La Farigola: 637 52 62 38 AV Les Fontetes: 93 691 91 51 AV Quatre Cantons: 93 580 46 11 AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27 AV Sant Ramon: 93 692 52 22 AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29 AV Serragalliners: 627 64 68 07 AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56 AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27 AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19 Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550 Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594 |
||
Mapa del món |
||
Sobre la Serra de Collserola |
||
|
Patrimoni
construït — Castells medievals Fortificació medieval Penya del Moro Castellciuró Castell del Papiol Castell de Torre Baró — Ermites i esglésies Santa Maria de Valldonzella Sant Cebrià i Santa Justina Santa Creu d'Olorda Santa Maria de Vallvidrera Santa Maria de les Feixes La Salut de Sant Feliu de Llobregat Temple del Tibidabo La Salut o Santa Eulàlia de Madrona Sant Adjutori Sant Medir Sant Pere de Romaní Sant Bartomeu de la Quadra — Masies Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat) Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat) Can Balasc (Barcelona) Can Baró (Sant Just Desvern) Can Bell (Sant Cugat del Vallès) Can Borrell (Sant Cugat del Vallès) Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès) Can Bova (Sant Cugat del Vallès) Can Calopa de Dalt (Barcelona) Can Campmany (Molins de Rei) Can Candeler (Sant Just Desvern) Can Carbonell (Sant Just Desvern) Can Castellví (Barcelona) Can Catà (Cerdanyola del Vallès) Coll (Cerdanyola del Vallès) Can Cortès (Sant Cugat del Vallès) Can Coscoll (Sant Just Desvern) Can Fatjó (Sant Just Desvern) Can Gelabert (Sant Just Desvern) Can Maimó (El Papiol) Can Masdeu (Barcelona) Can Monmany (Sant Cugat del Vallès) Can Padrosa (Sant Just Desvern) Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat) Can Ribes (Molins de Rei) Can Tintorer (Molins de Rei) Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès) Can Vila (Sant Just Desvern) Can Vilagut (Molins de Rei) Granja Can Llevallol (Barcelona) Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat) Vil·la Joana (Barcelona) Torre Negra (Sant Cugat del Vallès) — Fonts de Cerdanyola
• FONTS DE COLLSEROLA |
||