|
||||||||||||||
|
El temps a Cerdanyola del Vallès Farmàcies de guàrdia |
||||||||||||||
 A causa dels greus danys provocats per les pluges del cap de setmana passat, la Biblioteca Central de Cerdanyola romandrà tancada fins a nou avís. Així mateix queden suspeses totes les activitats programades a la Biblioteca. (Imatge: Ajuntament) |
||||||||||||||
|
Inauguració del nou Consultori Local Bellaterra |
||||||||||||||
|
El nou centre, ubicat en un local de l’Entitat Municipal
Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, va entrar en
funcionament el dimecres dia 3 oferint diversos serveis
sanitaris de proximitat. L’acte va comptat amb la participació de la gerenta de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, Candela Calle, i el president de l’EMD de Bellaterra, Josep Maria Riba, així com de les regidores de l’Ajuntament Sonia Rodríguez i Pilar Adell; la directora de l’Equip d’Atenció Primària Serraperera, M. José Pérez Lucena; professionals del centre i de la direcció territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS), i representants veïnals i del teixit associatiu del municipi. Durant els parlaments que va acompañar l'acte, Candela Calle va destacat que “amb aquest centre podem oferir més proximitat, especialment a la gent gran, els malalts crònics i aquells pacients que tenen més dificultats per desplaçar-se”. La gerenta ha remarcat que “guanyem en accessibilitat i qualitat i ens adaptem a les necessitats sanitàries de la població de Bellaterra”. El nou Consultori Local Bellaterra ubicat al carrer Lluís de Ábalo, 4, funcionarà els dimecres de 8 a 13 h. amb els serveis següents: -- Seguiment programat del pacient crònic complex. -- Atenció a la ciutadania. -- Analítiques. -- Administració d’injectables. -- El consultori disposa de gairebé 90 metres quadrats i compta amb dues consultes, una sala d’espera, un espai per als professionals, un bany i un petit magatzem. |
.jpg) La posada en marxa del consultori de uns 90 m2 compta amb dues consultes, una sala d’espera, un espai per als professionals, un bany i un petit magatzem. El veïnat de Bellaterra manté la seva adscripció a l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Serraperera, com fins ara. (Foto Ajuntament) (26-9-2026) |
|||||||||||||
|
Activitats durant la tardor a Cerdanyola, per als més grans de 60 anys |
||||||||||||||
  Les inscripcions estaran obertes fins al 25 de setembre i es podran realitzar a l'Espai Gran ubicat al carrer Santa Marcel·lina, 1 de de 9 a 14 h i de 16 a 19 h. Aquest programa d’activitats quadrimestrals ofereix propostes variades en àmbits com l’estimulació cognitiva, el creixement personal i les noves tecnologies, adaptant-se a les necessitats d’un col·lectiu cada cop més divers. Totes les activitats són gratuïtes i obertes a la ciutadania major de 60 anys del municipi. Les llistes de persones admeses estaran disponibles a partir del 30 de setembre. Per a més informació, les persones interessades poden contactar amb la Regidoria de Gent Gran a través dels següents canals: Per telèfon 93.580.88.88 Ext. 2141 Per WhatsApp 603 620 214 Presencialment a l’Espai Gran (c. Santa Marcel·lina, 1) |
||||||||||||||
|
Presentació de la 35a edició del Festival Internacional Blues de Cerdanyola 2026  |
EXPOSICIONS I ALTRES ACTIVITATS |
|||||||||||||
|
EXPOSICIÓ
DE L’AUTOR DEL CARTELL TEMPS DE
BLUES MOSTRA
DOCUMENTAL BLUES CONTE THE
GRIMM BLUES BROTHERS BALLADA I
CLASSE OBERTA BLUES & SWING |
||||||||||||||
|
CONCERTS |
||||||||||||||
|
OPEN MIC AMB XAVI RIZZO ESPECIAL BLUES
MICRO OBERT BLUES EDITION 2026 Data: Del 2 al 10 d’octubre 10:15 h El blues, el jazz, el rock... Suma de sons adreçada a 1er cicle d’ESO Professors/es d’AULOS Teatre Ateneu 11:30 h El blues, el jazz i el rock... Una qüestió d’estil adreçada a 2on cicle d’ESO Professors/es d’AULOS Teatre Ateneu 18:00h TALLER: EL BLUES ÉS DIVERTIT a càrrec de P. Morales, inscripció previa veure web del festival Lloc: Sala Enric Granados Pl. Enric Granados 1 |
Dj 1 Oct 20:30h MEMPHIS TRAIN Cal Pintxo C. Sant Ramon 154 Dv 2 Oct 19:30 h THE MOMENTO Cerveseria 134 C. Sant Ramon 134 20:00h TXUS BLUES & CÉSAR CANUT Hoom C. lluis Companys 6 Entrada amb consumició 5 euros 21:00 h JAN NIETO-JOEL Carpa Xarau 01:00 h JAM SESSION BLUES Jokers MC C. Bòbila 15 Ds 3 Oct 13:30 h CARLOS NAVARRETE QUARTET Tempo Di Vino, C. Sant Ramon, 117 18:00 h HABIT ROUGE-SUN STREET BLUES Hoom C. lluis Companys 6 Entrada amb consumició 5 euros 19:30 h MURPHY’S BAND The 1916 Irish Pub, C. Església, 9 20:30 h CATA MUSICAL AMB MARIDATGE ambelgrup ALABAMA Espai Vi C. de les Belles Arts, 2 21:00 h GONZALO PORTUGAL- JOHNNY RAWLS Carpa Xarau 01:00 h JAM SESSION BLUES Jokers MC C. Bòbila 15 |
|||||||||||||
|
Dg 4 Oct 12:00h BROKEN SOULS El Solidari C. Del Foment 1 13:00 h ENMA FERNÁNDEZ & ALBERT GREENLIGTH Cal Pintxo C. Sant Ramon, 154 17:00h FIREWOOD BLUES BAND Els Cargols C. Sant Antoni 23 19:00h CERDANYOLA BLUES BAND- A CONTRA BLUES + JOC Carpa Xarau Dl 5 Oct 19:30h JAM SESSION Barberia Hnos. Luna C. González 22 20:30h THE MIDNIGHT ROCKERS Tempo di Vino C. Sant Ramon 117 Dm 6 Oct 20:30 h LOS CARRAS Vinilo Bar, C. Sant Ramon, 162 Dc 7 Oct 19:00h DÚO COSTALAGO Biblioteca central de Cerdanyola Pl. Enric Granados 1 20:30 h THE SIXTINES Vinilo Bar C. Sant Ramon, 162 21:00h OLEANDOLE Casa de Andalucia C. Industria 22 Dj 8 Oct 19:30h TREBOR BLUES CLUB The 1916 Irish Pub C. Esglèsia 9 21:00h ANDREW DUHON Teatre Ateneu C. Industria 88 |
Dv 9 Oct 19:00 h ElsTresTambors especial Bluesamb Dani Roto La Flama C. Escoles 12 Casal Popular 19:00 h ALUNA DUET Biblioteca Pl. Enric Granados 1 19:30 h PATALIEBRE, Cervecería 134 C. Sant Ramon, 134 21:00 h ANGELA HOODOO -AL DUAL Carpa Xarau 1:00 h JAM SESSION BLUES Jokers MC C. Bòbila 15 Ds 10 Oct 13:30h LOCALCRAZY ROCKERS C. Sant Ramon 117 Tempo di Vino 18:00 h WILD INCORDIOS Malvar C. Sant Ramon 168 21:00 h ANTONIO HIDALGO & LE BLUESTROUPE Mercat de les Fontetes C. dels Reis 22 21:00 h STER WAX -D.K. HARRELL Carpa Xarau 1:00 h JAM SESSION BLUES Jokers MC C. Bòbila 15 Dg 11 Oct 12:00 h HARPRISE Malvar C. Sant Ramon 168 17:00h TIGER KOWALSKY Y LOS DESPEDIDOS Els Cargols C. Sant Antoni 23 19:00 h ADAMA JANLO-ANA POPOVIC Carpa Xarau |
|||||||||||||
|
Territori reforça la connexió de bus que enllaça Barcelona, la UAB i Cerdanyola del Vallès |
||||||||||||||
|
El Departament de Territori, Habitatge i Transició
Ecològica ha eforçarà, des de avui el servei de la línia
d’autobús e3, que connecta Barcelona, Cerdanyola
del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB),
amb l'objectiu de donar resposta a l'increment
de la demanda i fomentar una mobilitat més sostenible. “Amb aquesta actuació reforcen la connexió entre Barcelona i Cerdanyola, incorporant 60 noves expedicions que permetran oferir un servei més freqüent, més fiable i millor adaptat a les necessitats de mobilitat diària dels usuaris", ha afirmat la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, en la presentació de l’actuació el passat divendres a Cerdanyola. "A més, hem fet un reajustament dels horaris que ens ajudarà a incrementar el compliment d'horaris i a garantir una experiència de viatge de més qualitat”, ha destacat. Les principals millores són: Barcelona – Cerdanyola del Vallès – UAB: es sumen 14 noves expedicions, fet que permetrà incrementar la freqüència de pas. En dies lectius a la UAB, la línia oferirà 218 expedicions diàries, amb intervals de pas de 5 a 10 minuts en hora punta. D’aquestes, 200 tindran parada a Cerdanyola del Vallès, el que representa un increment de 60 expedicions més. Barcelona – UAB: es mantenen les expedicions directes en les franges de més demanda, amb deu expedicions d’anada i vuit de tornada en hora punta. Amb aquesta ampliació, la línia, operada per l'empresa Sarbus del Grup Moventis, incrementa les connexions amb Cerdanyola del Vallès i adapta l’oferta als patrons de mobilitat actuals, amb la finalitat de donar una resposta més eficient a les necessitats de la demanda del conjunt del corredor. |
 La línia e3 és una de les que té més demanda, amb 2.030.835 viatgers l’any 2025. La seva oferta ja va ser millorada el 22 de setembre de 2025. L’actuació forma part del segon Pla de xoc del bus interurbà impulsat pel Govern per millorar l’oferta de transport públic per carretera arreu del país. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica hi destinarà una inversió anual de 304.157,54 euros per tal de reforçar les connexions de transport públic entre Cerdanyola del Vallès, la UAB i Barcelona. (govern.cat) |
|||||||||||||
|
Tres mesos més de restriccions al parc natural de Collserola |
 |
|||||||||||||
|
L'accés al parc de
Collserola del qual Cerdanyola es veu privat pel brot de
pesta porcina africana, continuarà tancat almenys durant
tres mesos més. Així ho va indicar el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeix en declaracions a TV3 i recollides per Europa Press. |
||||||||||||||
|
Formació gratuïta per les empreses i els negocis de Cerdanyola |
||||||||||||||
|
El Centre Local de Serveis a les Empreses (CLSE) de
Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet, amb
el suport de la Diputació de Barcelona, ha programat un
nou cicle de formació gratuïta adreçada a empreses,
persones autònomes i emprenedores del territori. La programació inclou formacions sobre intel·ligència artificial, ciberseguretat, posicionament web (SEO), transformació digital, LinkedIn, formació bonificada i aspectes legals i fiscals vinculats a la venda online, entre altres àmbits d’interès per al teixit empresarial. Veure per mes informació També es pot contactar amb el Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès: Correu electrònic: ope@cerdanyola.cat Telèfon: 93 594 70 50, ext. 2258 |
La Regidoria de Gent Gran de
l’Ajuntament posa en marxa aquest mes de setembre un nou Cicle
de Sortides Culturals Sènior, una proposta pensada per oferir a
les persones de 60 anys i més de la ciutat noves oportunitats
per conèixer espais d’interès cultural i patrimonial, gaudir de
l’entorn i compartir experiències. La primera sortida tindrà lloc el dimecres 16 de setembre i permetrà descobrir Sant Martí d’Empúries i l’entorn de les Illes Medes. La jornada inclourà una visita a Sant Martí d’Empúries, una travessa en vaixell per les Illes Medes i un dinar en un restaurant de la zona. La sortida de Cerdanyola està prevista a les 8:30 h, amb arribada a la ciutat aproximadament a les 18 h. La inscripció ja es oberta per a aquesta primera sortida a l’Espai Gran (carrer Santa Marcel·lina, 1). La proposta està adreçada a persones residents a Cerdanyola del Vallès de 60 anys i més. El cicle tindrà continuïtat durant la tardor amb dues sortides més. El 20 d’octubre es visitarà el Monestir de Santes Creus i el 3 de novembre la destinació serà la Universitat de Cervera. Per tal de facilitar que diferents persones puguin gaudir de la proposta, les persones que participin en la primera sortida no podran participar en les sortides programades per als mesos d’octubre i novembre. |
|||||||||||||
|
Futbol Calendari 3ª Federació Grup 5 4ª Jornada : Hospitalet - Cerdanyola 2 - 2 5ª Jornada : Cerdanyola - Martinenc (suspès per l'alerta meteorològica) |
|
|||||||||||||
|
HOQUEI PATINS |
||||||||||||||
|
Dies Internacionals i Mundials. Octubre |
||||||||||||||
|
7 d'octubre - Dia Mundial del Cotó 7 d'octubre - Jornada Mundial pel Treball Decent 7 d'octubre - Dia Internacional de la Neuràlgia Trigeminal 8 d'octubre - Dia Internacional del Pop 8 d'octubre - Dia Internacional de la Dislèxia 8 d'octubre - Dia Mundial de la Visió 8 d'octubre - Dia Internacional de la Podologia 8 d'octubre - Dia Mundial de la Síndrome d'Allan-Herndon-Dudley o Deficiència de #MCT8 9 d'octubre - Dia Mundial del Correu 9 d'octubre - Dia Europeu de l'Art Rupestre 9 d'octubre - Dia Mundial de l'Ou 9 d'octubre - Dia Mundial dels Jardins Botànics 10 d'octubre - Dia Mundial de la Salut Mental 10 d'octubre - Dia Mundial de les Aus Migratòries 10 d'octubre - Dia Mundial de les Persones Sense Llar 10 d'octubre - Dia Europeu de la Donació d'Òrgans, Teixits i Cèl·lules 10 d'octubre - Dia Mundial contra la Pena de Mort 10 d'octubre - Dia Mundial de les Cures Pal·liatives i Hospicis 11 d'octubre - Dia Internacional del Nen 11 d'octubre - Dia Mundial de la Carretera 11 d'octubre - Dia dels Oncles 11 d'octubre - Dia de la Solidaritat amb els Presos Polítics de Sud-àfrica 11 d'octubre - Dia Internacional contra el Fracking 12 d'octubre - Dia d'Acció de Gràcies (Canadà) 12 d'octubre - Dia de la Raça o Dia del Respecte a la Diversitat Cultural 12 d'octubre - Dia Mundial de l'Artritis 12 d'octubre - Dia Internacional contra la Gestió Digital de Restriccions (DRM) 13 d'octubre - Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres 13 d'octubre - Dia Mundial de la Trombosi 13 d'octubre - Dia Internacional d'Ada Lovelace 13 d'octubre - Dia Internacional del Llenguatge Clar 14 d'octubre - Dia Internacional dels Residus Electrònics 14 d'octubre - Dia Mundial de la Costurera 14 d'octubre - Dia Mundial de l'Espirometria 14 d'octubre - Dia Mundial de la Normalització o Estàndards 14 d'octubre - Dia Mundial de la Donació d'Òrgans, Teixits i Trasplantaments 15 d'octubre - Dia Internacional de les Dones Rurals 15 d'octubre - Dia Mundial del Rentat de Mans 15 d'octubre – Dia de la Resolució de Conflictes 15 d'octubre - Dia Mundial de l'Ambliopia 15 d'octubre - Dia Mundial del Bastó Blanc 15 d'octubre - Dia Mundial de Conscienciació sobre la Mort Gestacional, Perinatal i Neonatal 16 d'octubre - Dia Mundial de l'Alimentació 16 d'octubre - Dia Mundial del Pa 16 d'octubre - Dia Mundial de l'Anestèsia 16 d'octubre - Dia Mundial de la Columna Vertebral 16 d'octubre - Dia Internacional del Cap 16 d'octubre - Dia Mundial de la Reanimació Cardiopulmonar (RCP) 17 d'octubre - Dia Internacional del Patrimoni Cultural Immaterial 17 d'octubre - Dia Mundial contra el Dolor 17 d'octubre - Dia Internacional del Mandrós 17 d'octubre - Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa 17 d'octubre - Dia Mundial de la Reparació 18 d'octubre - Dia Mundial de Protecció de la Natura 18 d'octubre - Dia Mundial de la Menopausa 18 d'octubre - Dia de la Mare (Argentina) 18 d'octubre - Dia Europeu contra el Tracta d'Éssers Humans 18 d'octubre - Jornada Mundial de les Missions o Domund |
19 d'octubre - Dia Internacional de la Lluita contra el Càncer
de Mama 19 d'octubre - Dia Internacional de les Catedrals 20 d'octubre - Dia Mundial de l'Estadística 20 d'octubre - Dia Mundial de l'Osteoporosi 20 d'octubre - Dia Internacional del Xef 20 d'octubre - Dia Internacional del Controlador Aeri 20 d'octubre - Dia Internacional de les mastocitosis i patologies mastocitàries 20 d'octubre - Dia Internacional per a l'eliminació de la sífilis congènita 21 d'octubre - Dia Mundial de l'Estalvi d'Energia 21 d'octubre - Dia Mundial de l'Enginyeria Clínica 21 d'octubre - Dia Internacional dels Pronoms 21 d'octubre - Dia Internacional de la Reconstrucció Mamària 21 d'octubre - Dia Mundial de la Dignitat 21 d'octubre - Dia Mundial de l'Ètica 22 d'octubre - Dia Internacional de la Tartamudesa 22 d'octubre - Dia Internacional de l'Oscil·lació 22 d'octubre - Dia Internacional de la Síndrome de Phelan-McDermid 23 d'octubre - Dia Internacional del Leopard de les Neus 23 d'octubre - Dia Mundial d'Acció per a la Supervivència Infantil 23 d'octubre - Dia Internacional de la Síndrome de Kabuki 23 d'octubre - Dia Mundial del Mol 24 d'octubre - Dia Mundial contra la Polio 24 d'octubre - Dia Mundial d'Informació sobre el Desenvolupament 24 d'octubre - Dia de les Nacions Unides 24 d'octubre - Dia Internacional contra el Canvi Climàtic 24 d'octubre - Dia Internacional de les Biblioteques 25 d'octubre - Dia Mundial de l'Òpera 25 d'octubre - Dia Mundial de Karate 25 d'octubre - Dia Internacional de l'Artista 25 d'octubre - Dia del Canvi d'Hora a Europa (octubre) 25 d'octubre - Dia Internacional de la Pell de Papallona 25 d'octubre - Dia Mundial de les Persones de Talla Baixa 25 d'octubre - Dia Mundial de les Síndromes Mielodisplàsiques (SMD) 25 d'octubre - Dia Europeu de la Justícia 25 d'octubre - Dia Mundial de l'Espina Bífida i la Hidrocefàlia 26 d'octubre - Dia Mundial de la Sogra 26 d'octubre - Dia de la Consciència per a la Comunitat Intersexual 27 d'octubre - Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual 27 d'octubre - Dia Mundial de la Teràpia Ocupacional 27 d'octubre - Dia Internacional de la Correcció o Dia del Corrector de Textos 28 d'octubre - Dia Mundial del Judo 28 d'octubre - Dia Internacional de l'Animació 29 d'octubre - Dia Internacional de les Cures i el Suport 29 d'octubre - Dia Mundial de la Codificació 29 d'octubre - Dia Mundial de l'Ictus 29 d'octubre - Dia Mundial pel Decreixement 29 d'octubre - Dia Internacional del Gat (EUA) 29 d'octubre - Dia Mundial de la Psoriasi 30 d'octubre - Dia Mundial del Fisicoculturisme 30 d'octubre - La Nit del Diable 30 d'octubre - Dia Mundial del Lèmur 31 d'octubre - Halloween 31 d'octubre - Holywins 31 d'octubre - Dia Mundial de la Ciutats 31 d'octubre - Dia Mundial de l'Estalvi 31 d'octubre - Dia Internacional de l'Arròs |
|||||||||||||
|
BUTLLETÍ DEL CLUB EXCURSIONISTA DE GRACIA LA CASA DE VALLDAURA |
||||||||||||||
|
D'entre els
antics camins que, travessant la serra del Tibidabo,
servien de comunicació o enllaç entre el Pla de
Barcelona i el Vallès, hi havia el que, partint d'Horta,
puja pel costat del Laberinte al coll o portell de
Valldaura. Sota d'aquest coll, s'originen dos torrents que després s'uneixen prop de Can Cerdà del Bosc -del terme de Cerdanyola- i formen una ampla rambla que desaigua a la riera de Sant Cugat del Vallès. A menys de mitja hora del portell citat, al fons pregon de la vall, vora d'un dels torrents susdits, en lloc frescal i gemat, es troben les runes d'un gran casal, les parets del qual, caigudes i mig ocultes entre la vegetació esponerosa del sot, són l'única cosa que resta de la molt noble i venerable Casa de Valldaura, tantes vegades citada en el diplomatari dels nostres comtes-reis, que hi sojornaren sovint.  Valldaura Ruines. Mur corresponent a una façana. amb vestigis d'esgrafiat Antecedents. En l'any 1894 aparegueren en un diari barceloní uns articles signats per personalitats de prestigi, en els quals es publicaven dades històriques d'interès referents a la Casa de Valldaura i s'hi feien conjectures respecte al seu emplaçament, puix s'havia oblidat el lloc on havia estat situada i fins s'havia arribat a creure que la Casa de Valldaura que aci estudiem i el Palau de Valldaura, de Barcelona, eren una mateixa cosa. Volem fer remarcar, que tots els que aleshores s'ocuparen de la questió ho feren amb aportació de documents i, a base dels mateixos, arribaren a fixar d'una manera aproximada el lloc on, geográficament, havia existit Valldaura. Però no portaren més enllà les seves recerques i cap d'ells no feu investigacions sobre el terreny: pels termes de Cerdanyola, Montcada i Sant Andreu, prop dels quals sabien pels documents que havia existit la Casa de Valldaura. Calgué que alguns anys després sortissin les guies-itineraries del benemèrit excursionista Artur Osona, per a que tots aprenguéssim i sabéssim amb certitud el lloc d'emplaçament de l'històric casal. Història. D'ésser autèntic un document citat per l'historiador S. Sanpere i Miquel, l'origen de Valldaura es deuria al fet d'haver-hi mort en una acció de guerra contra els sarrains (any 898), el fundador de la dinastia catalana Guifré I. En memòria d'aquest fet, segons Sanpere i Miquel, s'hi hauria edificat una capella. Aquesta, en tot cas, no seria la capella que esmenta, ni estaria emplaçada "en medio del campo verde, rodeada de montes selvosos" Els nombrosos documents que parlen d'aquesta vall a mitjans del segle XIIè, l'anomenen constantment Vallis laurea i per aquest motiu ha d'ésser rebutjada la suposada etimologia, segons la qual, pervindria del mot llati aura. En l'any 1150 Guillem Dapifer de Montcada, lliurà el solar de Valldaura, comptant amb el consentiment dels seus fills Guillem, Ramon i Berenguer, a l'abat cistercenc de la gran Sauve per a fundar-hi un monestir. En aquesta cessió s'hi expressen les llinderes de la heretat, les quals consignarem més endavant. Els frares cistercencs abandonaren Valldaura i marxaren a Santes Creus (1150-1170), on fundaren el famós monestir. Aleshores aqueixa mansió degué passar a ésser domini de la Corona reial. La història de Valldaura va lligada a la del castell i vila de Cerdanyola, puix el seu alodial, feudal i jurisdiccional fou venut per Guillem de Montcada (6 de juny de 1225), a Raimond de Plegamans. En 12 de novembre de 1314, el rei Jaume II feu concessió a Romeu de Marimon, per a que designés una sola vegada el capellà que havia de servir l'església de Valldaura, que era del patronat reial. En 11 de desembre de 1325, el rei Jaume II donà a la seva muller Elisenda de Montcada, la casa i possessions de Valldaura per a construir-hi un monestir de monges de Santa Clara, amb la condició de que la seva església o almenys l'altar major fos dedicat a l'advocació de Santa Maria. En el diploma regi de donació s'assenyalen els límits o afrontacions de la possessió reial. Són exactament els mateixos que assignå en 1150 Guillem Ramon Dapifer de Montcada. Diu: "Aquesta casa és a la muntanya de Serdanyola, bastant aprop del coll dit d'Erola, que és en territori de la ciutat de Barcelona. Els termes de dita casa amb ses pertinences són: a la part d'orient la muntanya de Turaçola, a la part de mitjorn el turó de la Ginesta i un alou de Sant Cugat, a la part d'occident la serra del Tell, i al septentrió el forn d'En Trias".El propòsit del rei no prospera, puix un any més tard començà l'obra de Pedralbes i s'hi establi una comunitat de monges clarisses, En l'any 1378, el rei Pere III ordena a un tal Pere Valls de reparar la casa de Valldaura i li donà permís per habitar-la a condició de tenir-la moblada i a punt, per a quan se li ocorregués al rei d'anar-hi amb el seu acostumat seguici. En 11 de març de 1392, el rei Joan I convoca els batlles i prohoms de Sant Andreu de Palomar, Montcada, Sant Iscle, Ripollet i Sant Martí de Cerdanyola, per a que dos dies després acudissin, al sol ixent, "a la porta d'auall del tapiat de Valldaura" per tal de "caçar lo porch vers la dita parroquia de Serdanyola". El mateix rei sojornà a Valldaura durant alguns dies del mes d'agost del mateix any, i també l'hi sabem en 27 de gener de 1395. Però segons sembla es vengué, després, la propietat a la família Marimon que ja l'havia posseïda. Marti I recobrà la finca (19 de gener de 1399) i del 1400 al 1407 constantment, "incessantment", hi estigué fent obres engrandint i embellint la casa. Home lletrat i de costums morigerats li plavia aquell "loch solitari e prou contemplatiu", situat en "terra montanyosa e aspra". Així ho dóna entenent en una de les seves lletres, en dir "com nos haiam gran affecció a la nostra casa de Valldaura...". |
Llegint l'epistolari del rei Marti, podem assabentar-nos
prolixament de la marxa de les obres, dels materials que
hi empleà i de llur procedència; del seu interès per la
casa i de les disposicions que dictava inclús durant els
seus viatges a Saragossa, València, Perpinyà i altres
llocs, per a que l'obra s'enllestis i fós feta per
personal apte. Valldaura tenia una capella que celebrava la festa per la Mare de Déu de Setembre, i el rei la provei d'una "esquella" i d'una pica procedent del Miracle de Tarragona. Per cert que la tal pica devia ésser molt pesant, o molt dolent el cami per on devia passar la carreta que la conduia, perquè en 21 de setembre de 1405 el rei escriu al batlle de Montcada, dient-li: "Segons creem ja sabets, una carreta en la qual fahiem venir una pica ací a la nostra casa de Valldaura, és encallada aquí en la riera de Mont-cada. Perquè us manam haiats decontinent tants homes com entenats hi sien necessaris, los quals ajuden als carreters a traure e menar la dita carreta fins a la porta de Valldaura de la ribera de Cerdanyola".  Valldaura ruines El rei Marti manava cuidar del bosc, no permetent a cap estrany tallar ni boscar dins el tapiat de Valldaura. En altra data recomanava plantar tants arbres com se pogués i els que ja hi eren "empeltar de bona natu-ra". Hi tenia també un jardí, per al qual envia un poncem des de Vall de Crist, i uns rosers dobles procedents de Montpeller. D'aquesta mateixa procedència eren també dos paons blancs, Pel bosc o devesa de Valldaura hi campaven alguns cérvols, puix consta que en 26 de novembre de 1399 el rei envia des de Saragossa "un cervo e una cervia", manant a Bernat de Marimon que "aquelis reebúts los metats en la nostra devesa de Valldaura segons que és accostumat dels altres que alli són". Els dos darrers anys de la seva vida (1409-1410), ja no els passa a Valldaura el rei Martí. S'havia casat en segones núpcies i havia escollit Bellesguard com a lloc de repòs i esbargiment. La reina donya Violant de Bar, vidua de Joan I, després d'haver morat algun temps en el monestir de Pedralbes i a Barcelona, on assisti a les exèquies del rei Martí (31 de maig de 1410), residí més de cinc mesos en la casa de Valldaura "prop de Barchinona", com ella deia en les seve cartes, des de 18 de juliol fins a les darreries de l'any 1410. El rei Alfons V d'Aragó sojornà a Valldaura, del dia 8 al 15 de maig de 1431. Joan II féu donació de la casa, amb sos censos i pertinences a son fide servidor Ferran de Rebolledo, en agost de 1475. Ferran el Catòlic confirma l'esmentada concessió en 1486, però im posà als Rebolledos la prohibició de tallar cap arbre dels boscos, per reservar-se'n l'ús el rei per a son esbargiment. En finalitzar el segle XVè, Valldaura havia experimentat tan gran decadència que Ferran el Catòlic deia en el document abans citat que l'estat ruínós de la casa feia indispensable la seva reedificació, per ésser ja impossible restaurar-la i que els boscos s'havien en gran part destruït per a fer-ne carbó. Tot vestigi de reial possessió, sembla que es perd en el segle XVIè. En el XVII0è la finca pertanyia a un tal Agustí Genovart. Avui pertany a la família Guardiola, de Sant Andreu de Palomar. Camins. Ultra el cami que pujava d'Horta i els que menaven a Valldaura procedents de Cerdanyola i Sant Cugat, n'hi havia un altre que en travessar la serra del Tibidabo ho feia pel collet dit del Pas del Rei. Un altre camí que existia per aquells varals era el coll o camí de les Forques, però avui és desconeguda la seva situació. El camí que guanyava a tots en importância era el que segui el rei Marti en tornar dels seus viatges i prenent com a punt de partida la vila de Martorell o el poble de Sant Andreu de la Barca, Referent a aquest camí hi ha una carta dirigida al batlle de Rubi, amb data 3 de març de 1405, en la qual el rei li diu "Nos fem venir fusta pera obs de la obra de la casa de Valldaura. Per que us manam que façats adobar lo cami de la Barcha de Sant Andreu tro la dita casa de Valldaura, per manera que carretes carregades ne puxen passar. E si mester ho hauran les dites carretes, façats a aquelles ajudar e endreçar les per manera que puxen passar com menys embargosament fer se puxa". Ruines. L'enrunament de Valldaura data de mitjans del segle passat; fins aleshores la casa havia estat habitada. Per allà l'any 1845 uns lladres intentaren robar-hi, però foren sorpresos i morts pels mossos de l'Esquadra. A conseqüència d'aquest fet, la casa fou desallotjada i prompte els elements i la rapacitat humana precipitaren la seva ruina. Avui es fa impossible reconstruir, ni que sia mentalment, l'estructura de tan noble mansió. Si no fós per la rica i copiosa documentació que ens ha pervingut, guardada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, dubtaríem - davant les runes actuals- que aquelles parets haguessin pertenescut aluna casa que fou sojorn reial. Aquella documentació, ens diu que el rei Martí I adquirí amb destí a l'obra de Valldaura unes columnes treballades en pedra de Girona, que veu venir marbres i jaspis d'Itàlia, mil pins del terme de Terol i gran quantitat de rajola pintada de València. Ultra tots aquests materials i els que enviaven des de Barcelona, Marti l'Humà féu venir de l'aljama de Saragossa dos moros, bons artesans en l'art de construir i un mestre d'obres que havia fet el celler del palau arquebisbal de Vallderroures, per a que n'hi fés altre de semblant a Valldaura. Ricard Martin Albero Es copia literal del Butlleti del Club Excursionista de Gràcia. Barcelona juny 1934 |
|||||||||||||
|
Cerdanyola presenta la seva candidatura al Pla de Barris 2026 |
||||||||||||||
|
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha presentat la
candidatura al Pla de Barris i Viles 2026 de la
Generalitat, amb un projecte per continuar
millorant els barris de les Fontetes, Quatre
Cantons i l’entorn de l’avinguda Catalunya. La proposta preveu una inversió de 10 milions d’euros, amb una subvenció sol·licitada de més de 5 milions, i dona continuïtat al projecte presentat l’any passat, incorporant noves actuacions adaptades a les necessitats actuals. Entre les principals intervencions hi ha la renovació d’espais públics i equipaments, la millora de l’eficiència energètica, la recuperació ambiental del Riu Sec i el reforç dels serveis de proximitat. També es preveu actuar al parc del carrer González, el Centre Cívic Quatre Cantons, el Mercat de les Fontetes i Ca n’Altimira. L’objectiu és avançar cap a uns barris més sostenibles, cohesionats i agradables per viure-hi, millorant el dia a dia del veïnat. |
 |
|||||||||||||
|
Oberta la convocatòria d'Ajuts per a l'autoocupació jove 2026 |
||||||||||||||
|
El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de
Catalunya, obre una nova convocatòria de l’ajut per
fomentar l’autoocupació de joves, amb un pressupost
inicial de 9,6 milions d’euros que està cofinançat en un
40% pel Fons Social Europeu Plus, i que preveu augmentar
fins als 14.375.000 euros. El programa contempla una subvenció de 17.094 euros, equivalent al salari mínim interprofessional, per a joves d’entre 18 i 29 anys que iniciïn una activitat econòmica o professional com a persones treballadores autònomes i la mantinguin durant un mínim de 18 mesos ininterromputs. Amb aquesta mesura, s’ajuda les persones joves a posar en marxa un projecte professional, garantint-los un ingrés mínim a l’inici de la seva activitat econòmica. Els requisits per sol·licitar l’ajut es poden trobar: https://www.cerdanyola.cat/actualitat/oberta-la-convocatoria-dajuts-lautoocupacio-jove-2026 El Servei de Promoció Econòmica té previst fer una xerrada informativa sobre l’ajut la primera setmana de setembre. Les persones interessades poden escriure un correu a emprenedoria@cerdanyola.cat. Per a més informació sobre els tràmits durant el mes d’agost es pot enviar un correu a iniciativesbarcelona.treball@gencat.cat o trucar al telèfon 93 622 04 00 del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. |
 |
|||||||||||||
|
Dichos y refranes Expresiones populares: Ponerse las botas "Enriquecerse o lograr extraordinaria conveniencia", dice la Academia. "Sacar gran utilidad o provecho de alguna empresa", según Sbarbi. Montoto, en Un paquete de cartas escribe comentando esta frase: "Tómanse las botas como distintivo o señal del caballero que atesora riquezas, en oposición al zapato, calzado propio de las gentes pobres y de condición humilde". ¡A buenas horas mangas verdes! Esta expresión se suele utilizar cuando algo que era muy esperado se produce o se presenta cuando ya no sirve para nada. Los mangas verdes eran los cuadrilleros de la Santa Hermandad, quienes vestían de verde y se encargaban de detener y encarcelar a los malhechores, y que habitualmente llegaban tarde, cuando los ladrones ya se habían dado la fuga. De ahí la expresión tan comunmente utilizada. Meterse a redentor ¿Quién se mete a redentor?, es frase que aplicamos a los que se entrometen imprudentemente a poner paz donde no los llaman, a los que tratan de remediar males y deshacer injusticias sin tener ninguna obligación de ello. Las frases antedichas constituyen una alusión a Jesucristo y a la expresión proverbial: Jesucristo semetió a redentor y lo crucificaron, que también suelen repetir como excusa o subterfugio los egoístas cuando se trata de la reforma de abusos. Cada palo aguante su vela Esta expresión tiene el significado de que cada uno se resigne con su suerte; conlleve los trabajos o molestias inherentes a su estado o profesión, o sea responsable de sus actos. Según José Gella Iturriaga en El Refranero del Mar, se trata de un dicho de origen marinero, alusiva al palo o madero redondo, fijo verticalmente en una embarcación, y destinado a sostener las velas. Algunos creen, equivocadamente de acuerdo a Iribarren, que se refiere al cirial o candelabro alto, en cuya parte superior va metida la vela de cera. Batir el cobre Según el Diccionario, batir el cobre una persona significa "intentar alguna cosa con mucha viveza y empeño". Y batirse el cobre tiene el doble significado de "trabajar mucho" y de "disputar con mucho acaloramiento". Covarrubias, en su Tesoro de la Lengua Castellana, escribe: "Batir el cobre es hacer mucho ruido y trabajar con solicitud en algún negocio, porque los que labran cobre suelen estar sobre una pieza, martillando tres y cuatro juntos, guardando el compás de los golpes". En el Comentario al "Cuento de Cuentos" de Quevedo de Seijas Patiño, dice: "Bátese el cobre con fuerza y a golpes continuados y vivos, y así la expresión batir el cobre equivale a tratar un negocio con viveza y empeño, con calor y constancia". |
||||||||||||||
|
L'INCASÒL inicia la comercialització d'una gran parcel·la d'11.485 m2 de sòl al Parc de l'Alba |
||||||||||||||
|
Els terrenys disposen de 36.983 m2 de sostre i
es poden destinar a usos propis del Parc de la Ciència i
la Tecnologia, activitats tecnològiques i innovadores de
recerca, usos residencials col·lectius, sanitaris o
docents El Parc de l’Alba és un nou districte d’oportunitats a Cerdanyola del Vallès, a tocar d’infraestructures docents i científiques com la UAB o el Sincrotró ALBA L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha iniciat el procés de comercialització de la parcel·la PC3*-08.01 del Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Es tracta d’uns terrenys de 11.485 m2 de sòl i una edificabilitat de 36.983 m2 de sostre. La parcel·la es troba directament al nord del Sincrotró Alba, adjacent a tres residències per a estudiants i personal investigador, una de les quals ja en funcionament, i al costat, també, de les instal·lacions d’Stradivadius. Tal com es contempla al planejament, els usos d’aquesta parcel·la, completament urbanitzada, poden estar relacionats amb el Parc de la Ciència i la Tecnologia, com són les activitats tecnològiques i innovadores de recerca, però també es pot utilitzar per a usos residencials col·lectius, sanitaris o docents. El procés de comercialització durarà fins a les 14h del dia 28 de setembre, i tothom que estigui interessat a presentar una oferta ho podrà fer de manera telemàtica a través del tràmit de petició genèrica de la Generalitat de Catalunya. |
El districte de nou
desenvolupament més gran del sud d’Europa El Parc de l’Alba és el districte urbà de nova creació més gran del sud d’Europa, i es troba a l’àrea metropolitana de Barcelona. És un enclavament únic que connecta ecosistemes i impulsa un model de desenvolupament sostenible. Un desenvolupament urbanístic previst ja al Pla General Metropolità de 1976. Amb una superfície de 408 hectàrees situades a Cerdanyola del Vallès i molt a prop de Sant Cugat del Vallès, acull el Sincrotró ALBA i s’ubica al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dues institucions acadèmiques de referència internacional. Aquest districte es concep com un espai innovador per viure, treballar i gaudir, envoltat de natura i amb excel·lents connexions amb Barcelona i el seu entorn. Al Parc de l’Alba hi conviuran la ciutadania, el món acadèmic, les empreses i les administracions públiques per impulsar l’economia del coneixement i la creació d’un nou districte urbà amb criteris de sostenibilitat. Ofereix més de 5.000 habitatges nous -la meitat de protecció oficial- juntament amb infraestructures avançades i serveis científic-tècnics que fomenten la innovació i l’avenç tecnològic. A més, connecta amb el Parc Natural de Collserola, garantint una plena harmonia entre la urbanització i la preservació del medi ambient, tot consolidant-se com un referent en progrés i desenvolupament sostenible. (31-7-2026) |
|||||||||||||
 La parcel·la marcada es troba directament al nord del Sincrotró Alba, adjacent a tres residències per a estudiants i personal investigador, una de les quals ja en funcionament, i al costat, també, de les instal·lacions d’Stradivadius. Tal com es contempla al planejament, els usos d’aquesta parcel·la, completament urbanitzada. |
||||||||||||||
|
El Consell Rector del Sincrotró ALBA nomena director Harry Westfahl Jr. |
||||||||||||||
|
Després de l'aprovació d'ALBA II, Westfahl Jr.
liderarà la transformació de la infraestructura cap a la
4a gener0ació, substituint Caterina Biscari, directora
des de 2012 Doctor en Física, Westfahl Jr. va ser director del sincrotró Sirius al Brasil (LNLS), on va liderar l'estratègia científica i el programa de les línies de llum El Sincrotró ALBA és una ICTS gestionada pel CELLS i cofinançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i la Generalitat de Catalunya El Consell Rector del Sincrotró ALBA ha celebrat aquest dijous 30 de juliol 2026, una reunió en la qual s'ha triat per unanimitat Harry Westfahl Jr. com a nou director, després d'un procés de selecció que va començar el passat 23 de febrer amb l'obertura del concurs públic per a aquest lloc. Després de l'aprovació del projecte de renovació ALBA II, Westfahl Jr. liderarà la transformació de la infraestructura cap a la quarta generació, ampliant les seves capacitats científiques i reforçant el seu paper estratègic per al país. Assumirà el càrrec el pròxim mes de novembre, rellevant Caterina Biscari, qui ha dirigit el Sincrotró ALBA des del 2012, consolidant un període de gran creixement científic i institucional.  |
Harry Westfahl Jr. és doctor en Física
i va realitzar la seva etapa postdoctoral als Estats Units, a la
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign i a l'Ames Laboratory.
La seva trajectòria combina una sòlida formació en física de la matèria condensa- da i en tècniques de llum de sincrotró amb una àmplia experiència en la gestió d'equips, el desenvolupament de capacitats experimentals avançades i la connexió entre grans infraestructures científiques i comunitats científiques i tecnològiques. Així mateix, ha format part de diferents panells científics internacionals d'altres sincrotrons i programes científics a Europa, Àsia i Amèrica. Ha desenvolupat la major part de la seva carrera científica al Brazilian Synchrotron Light Laboratory (LNLS, Brasil), on ha ocupat llocs d'alta responsabilitat, entre ells els de director científic i director des del 2020. El seu paper va ser clau en la posada en marxa del sincrotró de 4a generació Sirius, liderant la seva estratègia científica, el programa de les línies de llum i portant la infraestructura fins a la seva fase final de construcció i operació. Sobre el Sincrotró ALBA El Sincrotró ALBA és una Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS) gestionada pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS) i cofinançada a parts iguals pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU) i la Generalitat de Catalunya. Cada any, més de 3.800 investigadors de ciències biològiques i de materials utilitzen les seves tecnologies avançades, detectors i infraestructures de dades per avançar en la comprensió dels fenòmens i el desenvolupament de dispositius i tecnologies per a una economia innovadora, sostenible, neta i intel·ligent i un sistema de salut més eficient.  |
|||||||||||||
 |
||||||||||||||
|
Dies 16-17-18 d'octubre Oberta l'inscripció per a la segona edició del Festival KM0 |
||||||||||||||
|
L’Ajuntament de Cerdanyola
del Vallès ha obert el termini d'inscripció per a la
segona edició del Festival KM0, programat per als dies
16, 17 i 18 d'octubre de 2026.
L'esdeveniment tindrà lloc a la carpa del Parc Xarau, en el marc de les activitats de la Mostra Internacional de Blues de la localitat. Aquesta iniciativa pública té com a finalitat institucional oferir un espai de difusió i promoció per als músics emergents del municipi. La convocatòria està oberta a grups musicals, solistes i discjòqueis (DJs) de qualsevol gènere o estil. Com a requisit administratiu obligatori d'accés, cal que com a mínim un dels membres de la formació, o el solista, es trobi empadronat formalment al municipi de Cerdanyola del Vallès. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 13 de setembre de 2026. El procés de registre es realitza telemàticament mitjançant un formulari d'inscripció oficial, on s'han d'adjuntar els enllaços a plataformes digitals (com YouTube, Instagram o Drive) que continguin gravacions d'assaigs o d'actuacions en directe. Els candidats han d'acreditar un repertori musical amb una durada compatible amb els requeriments tècnics del festival. Així mateix, els menors d’edat han d'aportar la corresponent autorització legal dels seus tutors. La selecció final de les propostes anirà a càrrec de la comissió organitzadora, la qual aplicarà criteris artístics i de planificació de graella. La resolució dictaminada tindrà caràcter inapel·lable i es comunicarà directament a les formacions escollides. Formulari per inscriure's a la convocatòria d'artistes del Festival KM0 2026 |
 |
|||||||||||||
|
A Catalunya han nascut 54.249 nadons l'any 2025, un 0,8% més que el 2024 |
||||||||||||||
|
El 46,3% són fills
de dones nascudes a l’estranger Els noms més posats són Júlia, Sofia, Biel i Nil L’any 2025, a Catalunya han nascut 28.019 nens i 26.230 nenes, un total de 54.249 nascuts vius que representen un augment anual del 0,8%, segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La xifra de naixements es recupera lleugerament i trenca la dinàmica de descens observada des del 2008, mentre la taxa bruta de natalitat es manté en 6,7 nascuts vius per cada 1.000 habitants, igual que el 2024. D’altra banda, el nombre de dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) ha augmentat un 0,5% respecte de l’any anterior. L’indicador conjuntural de fecunditat se situa en 1,08 fills per dona (1,09 fills l’any 2024, amb dades definitives) i segueix la tendència a la baixa des que l’any 2008 es va registrar el màxim (1,53 fills per dona) des de 1986. L’edat mitjana a la maternitat és 32,8 anys i l’edat mitjana al naixement del primer fill és 31,8 anys, totes dues més elevades que les de l’any anterior (32,6 i 31,5 anys, respectivament). El 48,5% dels nadons del 2025 són fills de dones nascudes a Catalunya, el 46,3% de dones nascudes a l’estranger i el 5,2% de dones nascudes a la resta d’Espanya. Hi ha 8 comarques on els fills de dones nascudes a l’estranger representen la meitat o més del total de naixements: la Segarra (61,1%), la Garrotxa (58,2%), el Barcelonès (56,3%), l’Urgell (54,7%), l’Alt Empordà (53,6%), el Baix Empordà (51,9%), el Solsonès (51,6%) i les Garrigues (50,0%). Pel que fa als municipis de més de 50.000 habitants, els percentatges més elevats són els de l’Hospitalet de Llobregat (69,5%), Santa Coloma de Gramenet (65,8%) i Manresa (60,3%). |
 Natalitat segons la nacionalitat de la mare L’any 2025, els nadons de mare de nacionalitat espanyola representen el 65,3% (35.406) del total de naixements mentre que els de mare de nacionalitat estrangera representen el 34,7% (18.843). Aquests valors representen un augment del 2,0% anual en el cas de les mares de nacionalitat espanyola i una disminució de l’1,2% en el de les mares de nacionalitat estrangera. |
|||||||||||||
|
"Tenim uns pressupostos amb la partida més alta de la història en prevenció d'incendis i gestió forestal" |
||||||||||||||
|
El conseller d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig,ha
destacat que “en un moment extremadament complex a
Catalunya el què hem de fer és focalitzar-nos en els
casos d'èxits que s'estan reproduint arreu de Catalunya,
i que ens han evitat en un any històric pel nombre
d'incendis minimitzar al màxim les hectàrees cremades i
les desgràcies personals i materials” i ha explicat que
“necessitem temps, diners i governança compartida, però
que ja disposem aquest any, en pressupostos del 26, de
la partida més alta de la història en prevenció
d'incendis, en gestió forestal”. El Departament fa una
inversió sense precedents i destinarà 15 milions anuals
perquè els ajuntaments puguin executar les seves franges
de protección. Una estratègia basada en la prevenció dels grans incendis forestals La convocatòria d’ajuts prioritza les actuacions en zones considerades estratègiques per aturar o limitar la propagació dels grans incendis forestals, especialment als punts estratègics de gestió forestal (PEG), les àrees de foment de la gestió (AFG) i les línies de defensa. Aquestes àrees han estat planificades conjuntament amb experts del grup GRAF del cos de bombers, servei de prevenció incendis i tècnics del Centre de la Propietat Forestal, tècnics externs i silvicultors propietaris dels terrenys forestals en l’àmbit d’un Pla tècnic de gestió i millora forestal conjunt (PTGMFc) o un Perímetre de protecció prioritària (PPP) o Pla de Prevenció d’incendis (PPI). L'estratègia parteix d'un principi clau: els grans incendis no es poden afrontar únicament durant l'emergència. Cal preparar el territori abans que el foc es produeixi. Per això es promou la creació d'àrees amb baixa càrrega de combustible i estructures forestals menys vulnerables al foc de capçades, que permetin reduir la intensitat dels incendis i facilitar la intervenció dels equips d'extinció, tot generant oportunitats d’establir operacions d’extinció sigui amb foc tècnic o zones segures per a les línies d’aigua. Aquest model de prevenció actua sobre el paisatge forestal de manera planificada, generant espais on el comportament del foc sigui més favorable per al seu control i minimitzant el risc que un incendi es converteixi en un gran incendi forestal amb conseqüències ambientals, socials i econòmiques molt greus. |
 Catalunya afronta una situació cada vegada més complexa per l'efecte del canvi climàtic. L'augment de les temperatures, els períodes prolongats de sequera i la disminució de la disponibilitat hídrica afavoreixen una acumulació més elevada de combustible vegetal i incrementen el risc d'incendis de gran intensitat. Per això Ordeig ha explicat que “en aquest escenari, la gestió forestal preventiva esdevé una de les eines més eficaces per adaptar els boscos a les noves condicions climàtiques”. Els treballs subvencionats a través del Departament “no només contribueixen a reduir el risc d'incendi, sinó que també afavoreixen boscos més resilients, amb una millor capacitat per resistir els episodis extrems de calor i manca de precipitacions” ha conclòs. |
|||||||||||||
|
Procés participatiu per reordenar el campus de la UAB |
||||||||||||||
|
La UAB ha iniciat el procés
participatiu per elaborar el Pla Director Urbanístic
(PDU), que definirà la transformació del campus de
Cerdanyola del Vallès en un espai més urbà, innovador i
sostenible. El procés, obert a la comunitat
universitària, als municipis de l'entorn i a altres
actors implicats, recollirà propostes sobre cinc grans
àmbits: Campus viu: espais de vida comunitària, activitat social i cultural. Campus ciutat: integració urbana, barreja d'usos i relació amb el territori. Campus interconnectat: mobilitat i relació amb l'ecosistema d'innovació proper. Campus saludable i sostenible: sostenibilitat ambiental, salut i qualitat de vida. Campus flexible i innovador: adaptabilitat, innovació i evolució futura del campus. El procés participatiu s'iniciarà amb cinc entrevistes amb actors clau durant el mes de juliol i continuarà amb una sessió institucional de presentació i cinc sessions temàtiques, una per cada eix, que se celebraran durant els mesos de setembre i octubre. També s'obrirà una enquesta al portal Participa de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu del PDU és adaptar el campus als reptes del segle XXI, promovent un model més flexible, actiu i connectat amb el seu entorn. Entre les principals actuacions hi ha la diversificació d'usos del campus, la millora de la mobilitat i l'accessibilitat, l'enfortiment de la relació amb els municipis veïns i la integració paisatgística i ambiental. PDU tutelarà i potenciarà la relació de la UAB amb les poblacions i els centres de l'entorn: Cerdanyola del Vallès, Bellaterra, Badia del Vallès, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat del Vallès, el Centre Direccional de Cerdanyola, el Parc de l'Alba i el Parc Tecnològic del Vallès. Aquest projecte s'alinea am el compromís de la UAB amb la sostenibilitat i el benestar de la comunitat universitària. |
 |
|||||||||||||
|
Properes sessions de teatre a l'Ateneu de Cerdanyola |
||||||||||||||
EL PERRO DEL HORTELANO Dissabte 17 d’octubre al Teatre | Ateneu de Cerdanyola (1h 30') Una versió - absolutament respectuosa amb la mètrica original - que facilita la comprensió d'un text en vers per a oïdes poc acostumades al llenguatge del Segle d'Or. Un espectacle que entra en el gènere del teatre dins del teatre ja que es representa El perro del hortelano i, al mateix temps, es desenvolupa una sàtira amable sobre el món de les companyies en gira. Autor: Lope de Vega. Recreació i direcció: Paco Mir. Intèrprets: Amparo Marín, Manuel Monteagudo, Paqui Montoya i Moncho Sánchez-Diezma EL PERRO DEL HORTELANO |
 DISECCIÓN DE LA BONDAD EN TRES ACTOS Divendres 23 d’octubre al Teatre | Ateneu de Cerdanyola, 20 h.: (1h 30') Una persona surt a escena. Utilitzant l'il•lusionisme, i tres relats particulars, ens indueix a una experiència enganyosa sobre la naturalesa de la veritat. Hi ha en aquesta obra un mag i el seu assistent utilitzant tots els mètodes ridículament imaginables per cobrar la pensió d'una mare morta. Un agricultor adaptant la seva memòria per a aconseguir el cobrament d'una indemnització milionària. Un defraudador encantador amb mil identitats, saquejant al seu entorn més proper. És una farsa en tres actes, construïda davant i amb el públic. Fitxa artística: Creació, direcció i interpretació: Diego Lorca i Pako Merino. Dramatúrgia: Diego Lorca DISECCIÓN DE LA BONDAD EN TRES ACTOS |
|
||||||||||||
 |
||||||||||||||
|
Comencen els treballs de rehabilitació dels sostres de la Biblioteca Central de Cerdanyola. |
||||||||||||||
|
La Biblioteca Central ha iniciat la instal·lació de
sistemes de protecció als sostres per part de Món
Vertical per prevenir despreniments, avançant per fases
planta a planta per garantir la seguretat dels usuaris.
Mentre es recuperen progressivament els espais, es manté
operativa la sala d'estudi provisional a l'Ateneu. Els treballs s’han iniciat a la planta -1 de l’equipament, on es troben la sala d’estudi, la sala de lectura i les oficines. L’actuació avançarà de manera progressiva per la resta de plantes i, a mesura que cada zona quedi protegida i validada tècnicament, es podrà recuperar el seu ús amb normalitat. En les darreres setmanes, la biblioteca ja ha pogut reobrir parcialment alguns serveis i espais segurs, permetent reprendre el préstec de documents de diverses seccions. Paral·lelament, la sala d’estudi provisional habilitada a la sala 37 de l’Ateneu continuarà en funcionament fins que es pugui reobrir la sala d’estudi de la Biblioteca Central. L’horari de la sala d’estudi de l’Ateneu és: • De dilluns a divendres, de 8 a 21 h. • Dissabtes i diumenges, de 10 a 14 h i de 17 a 21 h. |
 |
|||||||||||||
|
L’Ateneu obre les inscripcions per al curs 2026-2027 |
||||||||||||||
 |
L’Ateneu torna a l’activitat aquest setembre amb una nova oferta
de cursos monogràfics
artístics. Les inscripcions s’obren el dia
25 de juny i es podran formalitzar
telemàticament o
presencialment a l’OAC L‘Ateneu ofereix un conjunt d’activitats formatives en diverses disciplines del camp de l'art, estructurades de manera diferenciada en l'Escola d’Arts plástíques, l’Aula de Teatre l'Escola de Oansa i també Técniques corporals. En tots els casos d'activitats artístiques, les propostes que sofereixen abasten tots els segments d’edat, a partir de 4 anys, i la formació s'organitza en nivells progressius i esglaonats, des de la iniciacíó més básica fins a poder afrontar satisfactóriament treballs i reptes artístics de gran dificultat o complexitat com l’alumne vulgui i es vegi capas d'assumir. Les inscripcions es poden formalitzar Telemàticament, a través del web municipal, mitjançant el tràmit Inscripció a cursos monogràfics de l’Escola d’Arts de l’Ateneu. Les inscripcions es podran formalitzar telemàticament a través del portal de tràmits municipal, seleccionant el tràmit Inscripció a les activitats i cursos de l’Escola d’Arts de l’Ateneu. Presencialment, a l’’Oficina d’Atenció Ciutadana(OAC), dins dels horaris habituals d’atenció. La confirmació de plaça es comunicarà per correu electrònic o telefònicament des de l’Escola d’Arts de l’Ateneu. Les persones interessades poden consultar tota la informació detallada sobre continguts, horaris i preus a l’apartat 'Monogràfics d’Estiu 2026' de l’Escola d’Arts de l’Ateneu. Més informació www.cerdanyola.cat/cultura escolaartsateneu@cerdanyola.cat 93 580 8888 (extensió 3870) Llibret Cursos i Tallers Escola de les Arts Ateneu 2026-2027 |
|||||||||||||
|
Cerdanyola celebra l'aprovació d'una llei pionera per erradicar l'amiant a Catalunya |
||||||||||||||
|
El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat la
Llei per a l'Erradicació de l'Amiant, una norma pionera
que estableix un marc legal comú per localitzar,
gestionar i retirar de forma segura els materials que
contenen amiant presents al territori català. L'alcalde,
Carlos Cordón, ha assistit al ple per seguir en directe
una votació especialment significativa per a una ciutat
que ha estat un dels principals focus d'afectació per
aquest material. La llei suposa un pas decisiu per protegir la salut pública i avançar cap a l'eliminació definitiva d'un material que durant dècades ha provocat greus conseqüències entre treballadors, familiars i veïnat de municipis com Cerdanyola. Entre les principals novetats de la norma destaca la creació del Cens Català de Materials amb Amiant, que permetrà identificar els edificis i instal·lacions que encara contenen aquest material. La llei també preveu que els municipis elaborin els seus propis censos i estableix l'obligació de les administracions públiques d'identificar, gestionar i retirar l'amiant dels immobles i equipaments de la seva titularitat. La normativa crea nous instruments per coordinar les actuacions, com la Comissió Catalana d'Erradicació de l'Amiant i el Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant, que haurà de definir les actuacions prioritàries i fer-ne el seguiment. La llei incorpora també un règim sancionador per garantir el compliment de les obligacions de retirada. Les infraccions greus poden comportar multes de fins a 100.000 euros per als propietaris que incompleixin les ordres de retirada o les mesures de seguretat establertes. Els recursos obtinguts a través d'aquestes sancions s'incorporaran al nou Fons per a l'Erradicació de l'Amiant de Catalunya, destinat a |
finançar actuacions de retirada, gestió, informació i
sensibilització. Un altre aspecte destacat és el reconeixement de les víctimes de l'amiant, una reivindicació històrica dels col·lectius afectats. La norma posa el focus en la protecció de la salut de les persones i estableix obligacions tant per a les empreses especialitzades en la retirada d'aquest material com per a la ciutadania, que haurà d'informar de la presència d'amiant quan en tingui coneixement. L'alcalde Carlos Cordón ha valorat l'aprovació de la llei com "un dia important per a Catalunya, però especialment per a Cerdanyola, una ciutat que coneix de primera mà el dolor i les conseqüències que l'amiant ha provocat en moltes famílies". Cordón ha destacat que "la nova llei dota les administracions de més eines per actuar, reforça la prevenció i reconeix una lluita que les víctimes han mantingut viva durant dècades". La presència de la fàbrica Uralita va convertir Cerdanyola en el símbol de la lluita contra els efectes de l'amiant a Catalunya. L'Ajuntament considera que l'aprovació de la llei representa un avenç històric i una oportunitat per accelerar la retirada d'aquest material i continuar treballant per una ciutat més segura i saludable. El consistori vol reconèixer la perseverança de les associacions de víctimes, les entitats veïnals, els sindicats i totes les persones que han contribuït a mantenir aquesta reivindicació fins a aconseguir que Catalunya disposi d'una llei específica per afrontar de manera definitiva l'erradicació de l'amiant. |
|||||||||||||
|
Cerdanyola manté la xarxa de refugis climàtics per fer front als episodis de calor intensa |
||||||||||||||
|
Cerdanyola disposa d'un total de 13 espais
habilitats per oferir confort tèrmic, descans i
seguretat a la ciutadania durant els episodis de màxima
calor La iniciativa s’emmarca en les accions d’adaptació al canvi climàtic davant l’augment sostingut de les temperatures i les onades de calor cada vegada més freqüents i prolongades. Segons les darreres projeccions climàtiques, els episodis de calor extrema continuaran augmentant en intensitat i durada durant les properes dècades, amb especial incidència a les zones urbanes. La xarxa de refugis climàtics de Cerdanyola està formada per: 2 refugis climàtics exteriors Parc del Turonet Parc de Cordelles 8 equipaments interiors municipals Centre Cívic Fontetes Centre Cívic Banús-Bonasort Centre Cívic Serraparera Biblioteca Central Mercat Municipal de les Fontetes Mercat Municipal de Serraparera Museu de Ca n’Oliver Parc Esportiu Municipal Guiera 3 piscines municipals Piscina del Turonet Piscina del Centre Cívic Montflorit Piscina del Bosc Tancat Els refugis climàtics són espais accessibles que ofereixen unes condicions ambientals més confortables per suportar les altes temperatures, ja sigui amb climatització, zones d’ombra, ventilació natural o presència d’aigua i vegetació. La ciutadania hi pot fer estades breus per refrescar-se i descansar durant les hores de més calor. La calor afecta especialment col·lectius vulnerables com la gent gran, els infants, les dones embarassades o les persones amb malalties cròniques. Per aquest motiu, les administracions impulsen mesures de protecció i prevenció per reduir els riscos associats a les altes temperatures. Informació Refugis Climàtics de Cerdanyola |
  |
|||||||||||||
|
Més entitats i municipis podran oferir cursos de català d'acollida gratuïts aquest 2026 |
||||||||||||||
|
El Departament de Política Lingüística de la Generalitat
de Catalunya ha obert una nova convocatòria de
subvencions per finançar cursos de català de nivells
inicials (A1 i A2) adreçats a persones adultes.
L'objectiu principal d'aquesta línia d'ajuts és cobrir
l'alta demanda actual, facilitar la integració de les
persones nouvingudes i potenciar l'ús social de la
llengua en l'entorn comunitari. Aquest programa es va estrenar l'any 2025 amb un gran èxit, permetent la creació de 350 cursos gratuïts a tot el territori català. Novetats d'enguany i qui es pot acollir als ajuts La gran novetat de la convocatòria del 2026 és l'ampliació dels perfils que poden sol·licitar el finançament. S'hi poden acollir: • Entitats Municipals Descentralitzades (com l'EMD de Bellaterra). • Entitats religioses amb personalitat jurídica propia. • Col·legis professionals. • Ajuntaments de menys de 17.500 habitants. • Consells comarcals. • Entitats privades sense ànim de lucre. |
Terminis i què
cobreix la subvenció Les entitats i administracions interessades rebran finançament per cobrir el 100% de les despeses de contractació del professorat i de l'adquisició dels materials didàctics per a l'alumnat. • Termini de sol·licitud: El període de presentació està obert fins al 29 d'octubre de 2026. • Tràmits: Es pot gestionar la sol·licitud en línia a través de la pàgina oficial de Tràmits de la Generalitat de Catalunya. • Suport local: Per a resoldre dubtes, el Servei Local de Català ofereix assessorament directe a través del correu electrònic entitats.vos@cpnl.cat. L'impacte de la iniciativa al nostre municipi A nivell local, l'impacte de la primera edició d'aquesta línia d'ajuts ja ha donat els seus fruits. Des del passat mes de gener, dues entitats del municipi han tirat endavant formacions gràcies a aquest fons, sumant un total de 30 persones inscrites: • Associació Cultural Les Feixes (a l'espai del Casal Popular la Flama) • AFA Escola Municipal La Sínia. Amb la flexibilització de les bases d'aquest 2026, s'espera que més col·lectius locals s'animin a organitzar aquests cursos gratuïts per continuar estenent l'aprenentatge del català a tots els barris. |
|||||||||||||
|
In Memòrian Aiscondel |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
|
El dissabte dia 6 de juny de 2026, una de les dues més
grans empreses que ha tingut mai Cerdanyola, va tornar a
obrir els ulls per recordar-nos que encara que va
desaparèixer físicament, en el record de molts
treballadors continua encara marcant-nos el punt
d'entrada a la fàbrica
Aiscondel.
El record de milers de persones que van ajudar a fer gran Cerdanyola tenen un punt de memòria al mateix lloc que va existir entre 1941 i 2010. "La fàbrica Aiscondel va ser un dels principals motors industrials i socials de Cerdanyola del Vallès durant més de mig segle. Fundada el 1941 pel grup Puig i Usandizaga, el seu nom -Aiscondel- és l'acrònim d'Aislantes y Conductores Eléctricos. A partir dels anys cinquanta, amb la instal·lació definitiva en aquests terrenys, Aiscondel es va consolidar com una empresa capdavantera en la transformació de materials plàstics, amb productes que van assolir una gran projecció comercial, com l'Skal o l'Airon-Fix. La fabrica va transformar profundament la ciutat i va generar milers de llocs de treball fins a 1.200 en el moment de màxima activitat-, fet que va atreure població d'arreu i va contribuie |
contribuir decisivament al creixement urbà i social de
Cerdanyola. Més enllà de la seva importància econòmica, Aiscondel va ser també un espai de vida col·lectiva: habitatges per a treballadors, economat, escola bressol, servei mèdic permanent i activitats culturals i esportives formaven part del dia a dia de la comunitat. Durant els anys seixanta i setanta, la fàbrica esdevingué també un escenari destacat de la lluita obrera i sindical, estretament vinculada a la defensa de les condicions laborals i de les llibertats democràtiques. La crisi industrial iniciada als anys vuitanta va marcar el començament del declivi de l'empresa. Després de diverses reconversions i canvis de propietat, l'activitat productiva va cessar definitivament l'any 2010. Aquest monòlit, que originàriament es trobava dins les instal·lacions de la fabrica, vol reconèixer el llegat d'una de les indústries més importants de la història contemporània de la ciutat, així com la memòria de les persones que en van fer possible el funcionament urant dècades." |
|||||||||||||
|
Cerdanyola rebutja per unanimitat la segregació de Bellaterra i trasllada l'expedient a la Generalitat |
||||||||||||||
|
El Ple de l’Ajuntament
de Cerdanyola del Vallès ha tancat files de manera
unànime per rebutjar de forma definitiva la
segregació de Bellaterra i Can Fatjó dels Aurons i
la seva posterior annexió a Sant Cugat del Vallès.
Tots els grups polítics municipals han votat a favor d'inadmetre les al·legacions presentades per la Comissió promotora d'aquest procés, formalitzant així una oposició institucional rotunda. Amb aquesta decisió, el consistori dona per acabada la seva intervenció en el procediment administratiu d'àmbit local. A partir d'ara, el cas es trasllada a la Generalitat de Catalunya, que disposarà d'un termini màxim de sis mesos per emetre la resolució definitiva sobre aquesta alteració del terme municipal. Motius legals i territorials del rebuig La posició de l'Ajuntament es fonamenta en sòlids informes tècnics i jurídics incorporats a l'expedient. Aquests documents conclouen que la proposta de segregació no compleix els requisits legals i que tindria greus conseqüències negatives per a l’equilibri territorial, social, econòmic i institucional del municipi. Els punts clau de l'informe recullen les següents conclusions: --- Manca de continuïtat urbana: La legislació vigent exigeix un continu urbà entre els nuclis afectats. La documentació tècnica demostra que Bellaterra no està connectada directament amb Sant Cugat. L'autopista AP-7, la línia ferroviària dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i diversos espais no urbanitzables actuen com a barreres físiques. |
--- Inexistència de motius objectius: Els serveis públics es presten amb total normalitat des de Cerdanyola. La petició es basa en una preferència veïnal que, jurídicament, no és suficient per alterar els límits d'un municipi. --- Extinció de l’EMD de Bellaterra: La segregació provocaria de forma automàtica la desaparició jurídica de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), ja que està vinculada a Cerdanyola. A més, les lleis estatals vigents fan gairebé impossible crear una nova entitat similar , per la qual cosa ni la comissió promotora ni l'Ajuntament de Sant Cugat podrien garantir la continuïtat de l'actual model d'autogovern. Compromís amb un nou conveni de veïnatge Malgrat l'oposició a la independència del nucli, el govern local ha volgut recalcar el seu respecte absolut per la iniciativa de la ciutadania. Durant el debat en el Ple municipal, l’alcalde Carlos Cordón ha anunciat el ferm compromís de l'executiu de continuar treballant de bracet amb l'EMD de Bellaterra per millorar el benestar del veïnat per vies alternatives. L'objectiu principal és redactar i aprovar un nou conveni regulador abans que acabi l'any. Aquest acord buscarà ampliar de manera significativa les competències transferides, optimitzar el finançament econòmic directament gestionat pel teixit veïnal i reforçar l'eficiència de la gestió pública de proximitat per donar una resposta real a les demandes històriques de Bellaterra. |
|||||||||||||
|
Donar sang un gest que salva vides Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar. Les persones que vulguin donar sang hauran de reservar l’hora i seguir les mesures de seguretat establertes com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala i guardar la distància mínima interpersonal
|
 Propera presència unitat Mòbil: Dilluns 19 octubre 2026 - Donació de sang De 10 a 14 i de 17 a 21 h. Davant de l'Ajuntament  |
|||||||||||||
|
Cerdanyola integra el seu bus urbà a la xarxa de l'AMB amb una flota més sostenible |
||||||||||||||
|
Des del 9 d'abril,
l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) assumeix
oficialment la gestió i la titularitat de l'autobús urbà
de Cerdanyola del Vallès. Aquest canvi de mans, fins ara
sota control municipal, suposa la integració definitiva
de la ciutat a la xarxa del Bus Metropolità, complint
així amb la Llei 31/2010. La millora més visible és el reforçament de la flota, que passa de 6 a 10 vehicles. El compromís ambiental és clau en aquesta nova etapa: abans que s'acabi l'any, el 70% dels autobusos seran 100% elèctrics, eliminant les emissions contaminants en els seus trajectes. El servei, operat per Marfina Bus, mantindrà cinc línies que garanteixen la cobertura al nucli urbà, als barris, Bellaterra, al parc de l'Alba i zones perifèriques com Can Cerdà. Durant la presentació oficial, l'alcalde de Cerdanyola i vicepresident de Mobilitat de l'AMB, Carlos Cordón, ha qualificat el traspàs com un “salt qualitatiu” per a la mobilitat local. Tot i això, Cordón ha aprofitat per llançar una petició a la Generalitat: "És hora que es millorin també les línies interurbanes, com l'e3, que encara presenten mancances importants". Per part seva, la regidora de Mobilitat, Conchi Martínez, ha subratllat que aquest pas estratègic converteix Cerdanyola en un referent de mobilitat eficient i connectada, destacant l'aposta per un transport "accessible i plenament integrat en l'àmbit metropolità". Cinc línies de bus urbà i canvi de nom Les línies urbanes SU1, SU2 i SU3 passen a anomenar-se CV1, CV2 i CV3. A banda, l’AMB ha creat dues noves línies de la xarxa de bus urbà de Cerdanyola: la CV4 i la CV5. Les línies CV1 i CV3 mantenen els recorreguts actuals de les línies SU1 i SU3, però estenen el servei els caps de setmana, dies festius i feiners d’agost, que fins ara no n’hi havia. La línia CV2 té diverses millores notables: Millora la cobertura a Bellaterra amb dos itineraris diferents: per una banda, es continua donant servei a la part alta de Bellaterra pel camí Antic de Sant Cugat i, per l’altra, es dona servei a la zona de la carretera de Bellaterra i l’avinguda Bartomeu, que es connecta amb l’estació de FGC de Bellaterra, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el centre urbà de Cerdanyola. Adapta el recorregut al centre de Cerdanyola i dona un nou servei que connecta els barris de la Carretera de Barcelona i de La Farigola. Amplia notablement el servei actual i passa de les 3 expedicions diàries de la línia SU2 a les 17 expedicions diàries. Amplia el servei els caps de setmana, dies festius i feiners d’agost. La nova línia CV4 complementa la CV2 i crea una nova connexió entre els barris de La Farigola i la carretera de Barcelona amb el centre de Cerdanyola. A banda, també es duplica el nombre d’expedicions actuals cap als barris de Montflorit i Can Cerdà des del centre de Cerdanyola, que passen de 3 a 5 sortides. Aquesta nova línia prestarà servei els dies feiners. La nova línia CV5: Substitueix la línia actual PA (Parc de l’Alba) i amplia cobertura territorial. Connecta l’estació de FGC de Bellaterra, la Vila Universitària i les facultats de la UAB amb l’estació de Cerdanyola-Universitat i el parc de l’Alba, i perllonga el seu recorregut fins a la plaça d’Europa i el Parc Tecnològic del Vallès. Això permet enllaçar amb altres línies urbanes de Cerdanyola i amb línies interurbanes (A4 i B7) que connecten amb el centre de Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Rubí i Barcelona. |
Aquesta líniacircula cada 30 minuts i també augmenta el servei
amb 4 noves expedicions diàries, fet que eleva a 26 les sortides
diàries. Ampliació de la flota, millora de les parades i app AMB Mobilitat El servei, que fins ara s’oferia amb 6 vehicles, passarà a gestionar-se amb 10 autobusos, cosa que suposa també una important ampliació de la flota i permet incrementar el nombre d’expedicions i la capacitat d’assumir més viatgers. Per als primers mesos de servei, s’han incorporat, provisionalment, 10 vehicles (7midibusos i 3 microbusos) i al llarg de l’any entraran en servei els nous vehicles definitius, 7 dels quals seran 100 % elèctrics i els altres 3, híbrids. Coincidint amb l’inici del nou servei, l’AMB també ha instal·lat pals de parada nous a tot el municipi, com els que tenen la resta de municipis de la metròpolis de Barcelona. Així mateix, el traspàs també ha permès millorar la informació a les parades. En aquest sentit, s’han renovat completament les tires horàries, els plafons i els plànols d’informació i aviat s’instal·laran pantalles noves que informaran els usuaris del pas dels busos en temps real. A banda, la informació del nou servei de bus urbà de Cerdanyola ja està disponible, en temps real, a l’app gratuïta AMB Mobilitat, que permet planificar viatges en transport públic i bicicleta. Amb Cerdanyola del Vallès, ja són set els municipis de la segona corona metropolitana que han traspassat els serveis de bus urbà a l’AMB, la qual n’és la titular i els gestiona, en el marc del servei de Bus Metropolità. Concretament, són Molins de Rei, Cervelló, el Papiol, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Castellbisbal i Cerdanyola del Vallès. L’AMB també està treballant amb les tres localitats metropolitanes restants on el servei encara és gestionat pel consistori (Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès i Corbera de Llobregat), per fer efectiu, pròximament, el traspàs a l’organisme metropolità. En el cas de Sant Cugat del Vallès, s’està treballant amb l’Ajuntament per definir la futura licitació. En els casos de Barberà del Vallès i Corbera de Llobregat, s’està treballant amb els consistoris per planificar els serveis i els acords per finançar-los. D’altra banda, l’AMB també preveu crear un servei de bus urbà a Torrelles de Llobregat, que fins ara no en tenia. D’aquesta manera, un cop finalitzi tot el traspàs, l’AMB serà la titular dels serveis de bus urbà d’11 municipis de la segona corona metropolitana i els gestionarà. Així mateix, en aquest àmbit de la segona corona, l’AMB haurà de licitar els nous serveis que substitueixin les línies interurbanes gestionades actualment per la Generalitat de Catalunya. Cerdanyola del Vallès està inclòs en la tarifa metropolitana, que permet viatjar amb títols integrats d’una zona de l’ATM entre els 36 municipis de la metròpolis de Barcelona. També es poden utilitzar els títols socials de l’AMB, com la T-metropolitana (reduïda o gratuïta) o el passi d’acompanyant. Igualment, seran vàlids els títols propis del bus urbà de Cerdanyola del Vallès. Quadríptic informatiu del nou servei de bus urbà https://www.amb.cat/s/web/mobilitat/mobilitat.html https://www.atm.cat/ |
|||||||||||||
|
Cerdanyola dona llum verda provisional a les noves pistes d’atletisme i tir amb arc, al Parc de l’Alba |
||||||||||||||
|
El projecte per a la construcció d’un nou complex
esportiu a Cerdanyola del Vallès ja ha superat el tràmit
municipal. El Ple de març va aprovar provisionalment el
Pla Especial Urbanístic que permetrà situar una pista
d’atletisme reglamentària i un espai per al tir amb arc
en una parcel·la d'equipaments delimitada per la
carretera BP1413 i la riera de Sant Cugat. L’acord va tirar endavant amb un ampli consens, rebent 22 vots a favor (PSC, ERC, PP, En Comú Podem, Junts i Vox) i només 2 vots en contra (Guanyem). Ara, el document queda a l'espera del vistiplau definitiu de la Generalitat de Catalunya. Distribució i debat sobre l'entornSegons el disseny previst, l'espai s’organitzarà en dues grans àrees: -- Tir amb arc: se situarà a la zona més propera a la carretera. -- Atletisme: la pista ocuparà el sector més proper a la Serra de Collserola. Tot i el suport general, el debat plenari va recollir algunes veus crítiques. Des d'ERC es va qüestionar si la ubicació és la més idònia pel seu valor ecològic i la humitat del terreny. Per la seva banda, la regidoria de Planificació Urbanística va defensar la decisió argumentant la manca d'altres solars amb les mides necessàries i va recordar que el club afectat veu amb bons ulls el trasllat. Aquesta actuació és una peça clau dins del desenvolupament del Parc de l’Alba, amb l'objectiu de dotar la zona de noves instal·lacions esportives que donin resposta a les demandes de les entitats locals. |
 |
|||||||||||||
|
Cerdanyola es mou: una ciutat més amable, verda i connectada |
||||||||||||||
|
Cerdanyola continua transformant els seus carrers per
posar les persones al centre. Gràcies a l’aliança amb
l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el municipi fa
un pas de gegant en la seva aposta per la mobilitat
sostenible, millorant la convivència entre vianants,
bicicletes i transport públic. Pedalant amb seguretat: el mapa de la Bicivia creixLa xarxa pedalable es consolida a casa nostra a través de dos eixos vitals. Per un costat, la Bicivia 6 ja és una realitat a la carretera de Barcelona, on la pacificació del trànsit ha retornat la tranquil·litat a la via. Per l’altre, la Bicivia 9 continua bategant: des del pols tecnològic del Parc de l'Alba fins a Canaletes, passant per Santa Rosa i l’avinguda de la Primavera. Aviat, l’avinguda de Canaletes viurà un canvi clau: el carril bici baixarà de la vorera a la calçada. Amb un traçat segregat, ciclistes i vianants guanyaran seguretat i espai propi. A peu i en bus: accessibilitat sense barreres Moure’s per Cerdanyola serà més fàcil per a tothom. La transformació de l’entorn del mercat de Serraparera n’és el millor exemple: una parada d’autobús totalment accessible, amb paviments podotàctils, noves marquesines i un mòdul de Bicibox per fomentar la intermodalitat. Aquests petits grans canvis —com la instal·lació de plataformes a les paratdes o l’ús de materials permeables en els escocells per evitar entrebancs— busquen un objectiu clar: que el carrer sigui un espai amable, segur i sense obstacles per a tothom, especialment per a les persones amb mobilitat reduïda. |
 Una inversió de futur Aquesta transformació forma part d’un pla metropolità ambiciós que mobilitza prop de 10 milions d’euros per dibuixar una metròpolis més neta i humana. Cerdanyola ja ha posat la directa cap a aquest nou model de ciutat. |
|||||||||||||
|
Estat de les reserves d’aigua als embassaments: (15,83%) (28-3-2024) (92,10%) ( 7-3-2026) (74,81%) (5-10-2026) (74,94%) (6-10-2026) (75,08%) (9-10-2026) |
 |
|||||||||||||
|
S'inicien les obres de rehabilitació de Ca n'Ortadó, seu del Museu d’Història de Cerdanyola |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
|
L’Ajuntament ha iniciat recentment les obres de rehabilitació i
adequació interior de Ca n’Ortadó, edifici catalogat que acull
el Museu d’Història de Cerdanyola i que constitueix un element
destacat del patrimoni històric i arquitectònic del municipi. El projecte preveu una revisió integral de l’equipament amb l’objectiu de millorar-ne l’estat de conservació, la funcionalitat i l’eficiència. Entre les actuacions principals s’inclouen la reparació de les cobertes, treballs a la façana, la incorporació de mesures d’eficiència energètica i diverses millores a l’interior de l’edifici. En aquest àmbit, destaquen la recuperació dels arcs interiors de la planta baixa, la millora de la il·luminació i l’adequació de l’equipament per fer-lo més accessible. |
Les obres es duen a terme amb ple respecte
pel caràcter singular i catalogat de Ca
n’Ortadó, combinant la preservació del seu valor patrimonial
amb la modernització
de les
instal·lacions, per tal d’adaptar l’edifici a
les necessitats actuals i futures. La durada prevista dels treballs és de cinc mesos i compten amb un pressupost de 600.000 euros. Disposar d’un museu com el projectat a Ca n’Ortadó permetrà conèixer, estudiar i divulgar aquesta etapa fonamental, contribuint a entendre el present i a projectar el futur de Cerdanyola del Vallès. |
|||||||||||||
|
Predicció municipal: http://www.meteo.cat/prediccio/municipal |
||||||||||||||
|
Els sincrotrons Alba i Riken Spring-8 del Japó subscriuen un acord per enfortir la cooperació científica |
||||||||||||||
|
La consellera de Recerca i Universitats, Núria
Montserrat, ha pres part aquest matí en l’acte de
signatura del conveni de col·laboració entre els
sincrotrons Alba i Riken Spring-8 Center del Japó, que
“simbolitza l’entesa entre dues grans instal·lacions
d’avantguarda i el valor de la col·laboració en
ciència”. En aquesta línia, la consellera Montserrat ha destacat la visió i l’excel·lència científica de l’acord, ja que “la combinació del talent local i la xarxa internacional ens permetrà respondre amb més força als reptes globals: salut, materials avançats, energia neta, medi ambient.” Per la seva part, els dos màxims responsables de les instal·lacions cientificotècni-ques signants també han assenyalat la transcendència del foment de la cooperació que han subscrit. La directora del sincrotró Alba, Caterina Biscari, ha recalcat que “aquest acord representa un pas endavant en l'enfortiment de la comunitat mundial dels sincrotrons, en unir forces amb el Centre RIKEN SPring-8 impulsem la ciència basada en llum de sincrotró". Per la seva banda, el director del Riken Spring-8, Tetsuya Ishikawa, s’ha mostrat “molt satisfet per l’entesa entre dues infraestructures molt complementàries que anticipem que aportarà un ampli volum per a col·laboracions mútuament beneficioses”. Recerca conjunta i intercanvi d’investigadors El memoràndum d’entesa signat aquest matí a la seu del sincrotró Alba de Cerdanyola del |
Vallès té per finalitat
promoure i avançar en la relació de cooperació entre les
dues
grans infraestructures cientificotècniques. El
document acorda aprofundir en els intercanvis bilaterals
i la col·laboració entre el Consorci per a la
Construcció, Equipament i Explotació de la Font de Llum
de Sincrotró (CELLS) i el Riken Spring-8 Center de Kobe
en l’àmbit de la recerca científica sobre tecnologia de
radiació de sincrotró. També busca incrementar l’intercanvi d'informació de recerca acadèmica d'interès comú pel que fa a la tecnologia de raigs X, així com la interacció entre el personal de recerca i els acadèmics de les dues entitats. L’acord estableix igualment que la propietat intel·lectual concebuda o desenvolupa-da en comú serà propietat conjunta dels dos sincrotrons, i que cadascuna de les parts la podrà utilitzar amb finalitats de recerca i acadèmiques. Així mateix, el memoràndum d’entesa fixa que no es podrà fer ús de la recerca obtinguda per al desenvolupament, fabricació, ús o emmagatzematge d'armes de destrucció massiva, armes convencionals o materials, components o productes usats en aquestes armes. L’acord té una vigència de tres anys, que es podrà renovar abans de cada expiració. |
|||||||||||||
|
Comencen les obres de construcció de la nova residència d'estudiants del Parc de l'Alba (14-10-2025) |
||||||||||||||
|
S’hi podran allotjar fins a 400 residents i està
pensada per a acollir estudiants nacionals i
internacionals, així com personal docent i vinculat a
l’àmbit universitari. Emerige comença les obres de construcció de la nova residència d’estudiants que construirà al Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Es tracta d’un nou edifici que comptarà amb tots els serveis per a acollir a 400 residents i que s’està construint en terrenys que la promotora va comprar a l’Institut Català del Sòl, INCASÒL. Es preveu que la residència pugui obrir les seves portes al públic de cara a l’inici de curs de 2027. S’espera que la residència ALBA, que gestionarà AMRO, pugui ser un eix dinamitzador del Parc de l’Alba i contribueixi a la consolidació d’un sector en ple creixement, tal com s’ha posat en valor durant l’acte de primer arbre que s’ha celebrat a l’emplaçament i al què han assistit el director d’operacions d’Emerige España, Philippe Buisson, el director de l’INCASÒL, Jaume Vendrell, i l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón. La nova residència, dissenyada per Blanch y conca i Morph Studio, comptarà amb diversos edificis d’entre tres i sis plantes. En ells hi haurà 348 habitacions, de les quals 52 dobles i 14 accessibles. La residència està enfocada a estudiants universitaris, tant nacionals com internacionals, però també a personal dedicat a la docència. La parcel·la on s’està construint és la PC2*-03.01, situada a l’avinguda de la Ciència, el principal eix del nou districte del Parc de l’Alba. Es tracta d’uns terrenys de 5.757,37 m2 de sòl i una edificabilitat de 11.514,74 m2 de sostre que Emerige va adquirir a l’INCASÒL. La seva localització, a mig camí entre el sincrotró Alba i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), fan que sigui l’emplaçament ideal per a alumnes de la UAB, com per a persona docent i investigador de la mateixa universitat o del centre de recerca del sincrotró. Entre els serveis de què disposarà, destaquen espais com la sala d’estudi, instal·lacions esportives, com gimnàs interior i exterior, pistes de vòlei platja i una piscina, instal·lacions lúdiques, com els jardins, la zona de jocs amb televisió i entreteniment i bugaderia. També tindrà un aparcament per a cotxes i motos amb places accessibles i alguns punts de càrrega i un aparcament per a bicicletes. Sobre el Parc de l’Alba: un nou districte ple d’oportunitats El Parc de l’Alba és el districte urbà de nova creació més gran del sud d’Europa, situat a l’àrea metropolitana de Barcelona. És un enclavament únic que connecta ecosistemes i impulsa un model de desenvolupament sostenible. Un desenvolupament urbanístic previst ja al Pla General Metropolità de 1976. Amb una superfície de 408 hectàrees situades a Cerdanyola del Vallès i molt a prop de Sant Cugat del Vallès, acull el Sincrotró ALBA i s’ubica al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dues institucions acadèmiques de referència internacional. Aquest districte es concep com un espai innovador per viure, treballar i gaudir, envoltat de natura i amb excel·lents connexions amb Barcelona i el seu entorn a través de diferents mitjans de transport públic, així com l’AP7, la principal autopista catalana que connecta amb França (E15) i la resta d’Espanya. Al Parc de l’Alba hi conviuran la ciutadania, el món acadèmic, les empreses i les administracions públiques per impulsar l’economia del coneixement i la creació d’un nou districte urbà amb criteris de sostenibilitat. Ofereix més de 5.000 habitatges nous -la meitat de protecció oficial- juntament amb infraestructures avançades i serveis científic-tècnics que fomenten la innovació i l’avenç tecnològic. A més, connecta amb el Parc Natural de Collserola, garantint una plena harmonia entre la urbanització i la preservació del medi ambient, tot consolidant-se com un referent en progrés |
 Imatge de la plantada de l'arbre en motiu de l'inici d'obres de la residència d'estudiants d'Emerige i desenvolupament sostenible. Sobre Emerige El Grup EMERIGE, fundat per Laurent Dumas l’any 1989, és un dels principals actors del sector immobiliari a París, i és especialista en la promoció residencia i d’oficines, així com en la reestructuració d’actius immobiliaris. Durant més de 35 anys, el Grup ha forjat una imatge d’excel·lència combinant patrimoni, creació i innovació, i recorrent a grans noms de l’arquitectura el disseny i l’artesania. Emerige és, també, mecenes de la creació contemporània, donant suport a artistes, dissenyadors i arquitectes en projectes que integren art i ciutat. La seva filosofia es basa en “construir una ciutat més bonica”, guiada per l’exigència, la responsabilitat i la col·laboració amb professionals d’excel·lència. Emerige cultiva el gust per a grans projectes al cor de París, Madrid i Catalunya. Com a promotora i amb un missatge ferm: “somniar, crear, erigir”, el Grup Emerige, present a Espanya des de 2013, desenvolupa projectes immobiliaris envejosos a Madrid i Barcelona, buscant noves oportunitats de desenvolupament en altres ciutats que destaquin per la seva vitalitat social, econòmica i artística per a la promoció hotelera, de co-living, residències d’estudiants i residencial privat. Ho fa amb projectes exigents i sostenibles amb un disseny cuidat, que permeti un creixement de qualitat i millora de les ciutats i de les relacions humanes. |
|||||||||||||
|
Concurs públic per a la construcció de 14 habitatges de lloguer protegit per a joves |
||||||||||||||
|
El ple de l'Ajuntament de Cerdanyola ha aprovat, amb
una àmplia majoria, la convocatòria del concurs públic
per a la construcció i gestió de 14 habitatges de
protecció oficial en règim de lloguer dirigits a joves
de fins a 35 anys empadronats a la ciutat.
La votació va comptar amb el suport del PSC, el PP, Compromís, En Comú Poden i Junts, mentre que ERC i VOX van optar per l'abstenció. Els nous habitatges s'edificaran en una parcel·la municipal ubicada al carrer Santa Teresa i s'adjudicaran a través del registre de sol·licitants d'habitatge protegit. L'alcalde, Carlos Cordón, va ressaltar la importància d'aquesta iniciativa com un avenç significatiu en un dels reptes principals de la ciutat: facilitar l'accés a l'habitatge, especialment per als joves que històricament s'han vist obligats a abandonar Cerdanyola. La regidora de Planificació Urbanística, Eulàlia Mimó, va detallar que l'edifici constarà de quatre plantes amb tres pisos per cadascuna, juntament amb una cinquena planta que albergarà dos habitatges, un local d'ús municipal a la planta baixa i un espai exterior. La promoció es durà a terme sota la figura del dret de superfície per un període de 75 anys, prorrogables per 15 més, la qual cosa implica que l'empresa adjudicatària serà responsable de la construcció i gestió dels habitatges durant aquest temps, després del qual revertiran a l'Ajuntament. Tot i les crítiques rebudes, la majoria del ple ha coincidit en la rellevància d'aquest primer |
 projecte de lloguer assequible a Cerdanyola, cosa que podria obrir la porta a futures iniciatives similars en benefici de la població jove. |
|||||||||||||
|
Cerdanyola rep 4,5 milions d'euros dels fons europeus FEDER per al desenvolupament urbà |
||||||||||||||
|
L'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ha estat
beneficiat amb una subvenció de 4,5 milions d'euros,
equivalent a 40% de la inversió total d'11,2 milions
d'euros, gràcies als fons europeus FEDER.
Aquesta assignació va ser atorgada en el marc del Pla d'Actuació Integral (PAI) titulat 'Connectant els barris de Cerdanyola a través de la regeneració urbana, econòmica i ambiental', presentat a la convocatòria d'Estratègies de Desenvolupament Integrat Local (EDIL) del programa FEDER 2021-2022. El projecte se centra en diverses actuacions que cerquen tant consolidar iniciatives prèvies com implementar nous desenvolupaments que reforcin el compromís de la ciutat amb la sostenibilitat i la cohesió urbana. Els fons FEDER permetran quantificar i justificar intervencions ja realitzades des del 2021. Entre aquestes, destaca la rehabilitació del jardí de Torre Llopis, la millora de l'entorn i la posada en valor patrimonial de Can Altimira, així com la construcció d'un aparcament al Mercat de les Fontetes. Aquestes obres han estat clau per revitalitzar el barri de les Fontetes, fomentant-ne la dinamització econòmica. A més de donar suport a les iniciatives ja dutes a terme, la subvenció també permetrà el llançament de nous projectes estratègics que transformaran diversos espais de la ciutat. Un dels aspectes més destacats serà la creació del Parc Flor de Mayo, que es posicionarà com el nou pulmó verd de Cerdanyola. Aquest parc connectarà la infraestructura verda existent i proporcionarà un ampli espai natural de lleure als ciutadans. També es realitzaran millores a l'Avinguda Primavera i als carrers Ramon Casas i Murillo, afavorint la mobilitat, l'accessibilitat i la qualitat de l'espai públic. |
 El pla contempla la implementació d´un Laboratori d´Innovació a Casa d´Altimira, que impulsarà iniciatives emprenedores dins de la comunitat. Totes aquestes iniciatives estan arrenglerades amb l'Agenda Urbana de Cerdanyola , el Pla d'Actuació Municipal 2023-2027 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. |
|||||||||||||
|
Comencen les obres de la nova Zona Esportiva Municipal (ZEM) Riu Sec. |
||||||||||||||
|
Al començament de setembre, s'han iniciat les obres
de la fase 1B de la nova Zona Esportiva Municipal (ZEM)
Riu Sec, un projecte ambiciós que promet transformar el
paisatge esportiu de Cerdanyola.
En aquesta primera fase, es construiran l'edifici d'accessos i zones comunes, així com el pavelló poliesportiu, que se sumarà a les instal·lacions de tennis i pàdel ja existents, juntament amb un aparcament exterior que aviat estarà operatiu. El pressupost assignat per a aquest projecte és de 8.759.498,55 euros, IVA inclòs. Del total, l'Ajuntament de Cerdanyola finançarà el 77,25%, mentre que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hi contribuirà amb el 22,75% sota el Pla d'Actuacions de Cohesió Territorial (PACTE2). A més del finançament, l'AMB exercirà un paper crucial com a promotora i responsable de la direcció de les obres. L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, ha destacat “la importància que aquest |
equipament tindrà per a la
ciutat, després d’anys de treball i d’un procés
que la pandèmia va endarrerir, però que finalment es
converteix en una realitat”. El nou pavelló, denominat PAV-3, serà un espai polivalent que albergarà tres pistes que podran operar simultàniament o unir-se per formar una pista més gran. Aquest equipament comptarà amb vuit vestidors de grup, magatzems i una sala de màquines. Les graderies tindran una capacitat total per a 394 espectadors, distribuïts en 276 seients retràctils, 112 fixos i 6 espais per a persones amb mobilitat reduïda. La planta d'accés inclourà una recepció, graderies, àrees administratives, una botiga i un bar/cafeteria amb entrades independents. Al primer pis es destinaran despatxos per a les entitats esportives, un despatx per a la direcció executiva i una aula de formació. |
|||||||||||||
|
Acord entre administracions per finançar la renovació del Sincrotró ALBA |
 |
|||||||||||||
 |
||||||||||||||
|
En un acte que va tenir lloc el dimarts 9-9-2025, el
President de la Generalitat i la Ministra de Ciència,
Innovació i Universitats han signat un acord per aprovar
el projecte ALBA II, que transformarà el Sincrotró en
una instal·lació de 4a generació, i per garantir
l'estabilitat financera de la infraestructura fins el
2038. El pressupost aprovat pel Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya per als pròxims 14 anys és de 926,2 M€, finançat al 50% per cada govern, que inclou inversions, operació i personal. D'aquests, 170 M€ (18%) es destinen íntegrament al projecte ALBA II. Aquesta nova inversió aprofita gairebé tota la feta prèviament al Sincrotró ALBA i n'augmenta la rendibilitat. L'anàlisi cost-benefici ha demostrat que cada euro invertit a ALBA II genera un retorn social anual d'1,5 euros. L'acte ha estat presidit pel President de la Generalitat, Salvador Illa; la Ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; la Consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat; el Secretari d'Estat de Ciència, Innovació i Universitats, Juan Cruz Cigudosa; i la Directora del Sincrotró ALBA, Caterina Biscari. També hi han assistit el Delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, l'Alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón; i el Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente. ALBA II: una nova era per a la ciència Actualment ALBA és un sincrotró de 3a generació. Disposa de tretze línies de llum i una plataforma de microscòpia que permeten visualitzar l'estructura i les propietats de la matèria. Les seves tecnologies avançades, detectors i infraestructures de dades són utilitzades cada any per més de 3.500 investigadors i investigadores en camps tan diversos com la biomedicina, la nanotecnologia, la química, la física de materials o l'energia. Amb el projecte ALBA II, el Sincrotró ALBA es convertirà en una instal·lació de quarta generació, alineant-se amb els avenços tecnològics dels principals sincrotrons del món. Aquesta evolució suposa un salt tecnològic significatiu, que permetrà reduir dràsticament la mida del feix de llum, augmentant-ne la precisió i capacitat d’anàlisi. El Sincrotró anirà un pas més enllà oferint resultats fins ara inassolibles. Aquesta transformació tecnològica és imprescindible per assegurar que el ALBA mantindrà el seu lloc a l'avantguarda de la recerca europea i mundial en els propers anys, consolidant el seu |
paper com a referent en
recerca i innovació. La inversió prevista permetrà
actualitzar l'accelerador i construir noves línies de
llum, que faran possible estudis més precisos i ràpids,
ampliant el ventall d'aplicacions científiques i
industrials. Dues d'aquestes noves línies seran extrallargues (200-250 m) i sortiran fora de l'edifici actual. Una estarà dedicada a les ciències de la vida i l'altra a l'estudi de materials avançats. El projecte de renovació ALBA II també inclourà l'actualització de les línies de llum existents, incloent la reubicació d'una d'elles, l'ampliació de la infraestructura de dades i la construcció de nous edificis i laboratoris addicionals. La construcció i desenvolupament d'ALBA II obre noves oportunitats per a la indústria nacional i local, fomentant la creació de productes d'alt valor tecnològic que poden ser exportats a laboratoris internacionals, consolidant-ne així el seu paper com a motor de competitivitat. A nivell laboral, el projecte de renovació del Sincrotró ALBA generarà un increment significatiu d'ocupació altament qualificada. Actualment el centre compta amb 275 professionals, i es preveu arribar als 330 en els pròxims sis anys. Calendari d'ALBA II El Sincrotró ALBA seguirà en operació fins a finals del 2029, quan es pararà la infraestructura durant 2 anys, per reemplaçar l'accelerador, engegar-lo i testejar les noves línies amb la nova font de llum. El 2032 començarà l'operació amb la tecnologia de 4a generació. 2026-2029: Construcció i pre-instal·lació del nou accelerador i línies de llum 2027-2030: Actualització de les línies de llum existents 2030-2031: Aturada del Sincrotró ALBA. Instal·lació i posada a punt dels nous equips 2032: Inici de l’operació amb ALBA II (cells.es) |
|||||||||||||
|
Endesa confecciona la xarxa elèctrica que necessita Cerdanyola per convertir-se ja en una ciutat digital |
||||||||||||||
|
Només en aquest trienni (2023-2024-2025), la
Companyia està invertint a la xarxa de distribució de la
ciutat vallesana 2,3 M EUR amb l´objectiu no només
d´incrementar la qualitat i la continuïtat del servei
elèctric als seus més de 29.000 clients sinó millorar
l´eficiència energètica al municipi. L'objectiu és afrontar els nous reptes i nous usos energètics de la ciutat, de manera que s'implementarà l'automatització i la digitalització de la xarxa, per tal que estigui més reforzada, més mallada i, per tant, sigui més fiable i robusta. Amb aquest tipus d'intervencions, la Companyia treballa amb un triple objectiu: absorbir punts de demanda concrets, el consum de nous clients que ho demanin i reforçar l'increment de demanda que pugui produir-se en el futur com a conseqüència de l'electrificació de l'economia, o el que és el mateix, l'augment de l'ús de l'electricitat produïda a partir d'energies CO2. L’esforç inversor també preveu estendre noves línies de baixa tensió i millorar les escomeses ja existents. En aquest sentit, enguany es digitalitzaran quinze quadres elèctrics de baixa tensió. |
 |
|||||||||||||
|
Cerdanyola limita l’horari nocturn de petits comerços de conveniencia |
||||||||||||||
|
La mesura, emmarcada en el projecte Cuidant
Cerdanyola, té com a objectiu reduir l’incivisme i
millorar la convivència veïnal L’Ajuntament ha aprovat la limitació horària per a determinats establiments comercials d’alimentació, que no podran obrir entre les 23:00 h i les 07:00 h. La mesura afecta establiments de venda personalitzada o autoservei amb una superfície inferior als 300 m², dedicats a la venda de productes de consum quotidià. Aquesta actuació s’emmarca dins del projecte Cuidant Cerdanyola, una iniciativa municipal que té com a objectiu millorar la convivència ciutadana i preservar l’espai públic com un entorn segur i tranquil per a tothom. La limitació tindrà una durada inicial d’un any, prorrogable, i s’aplicarà a tot el terme municipal. Es crearà també una comissió de seguiment per avaluar els efectes de la mesura i garantir el seu compliment. |
 |
|||||||||||||
|
L’Ordenança de convivència i civisme s’actualitza per reforçar la corresponsabilitat i el respecte a l’espai públic |
||||||||||||||
|
L’Ajuntament ha aprovat de manera definitiva la
modificació de l’Ordenança de Via Pública, Medi Ambient
i Convivència Ciutadana. Aquesta actualització s’inscriu
dins del projecte Cuidant Cerdanyola, una iniciativa
municipal que promou tres grans objectius: garantir un
espai públic de convivència i civisme, preservar-lo com
un bé comú de gaudi col·lectiu i fomentar la
corresponsabilitat de tota la ciutadania per millorar la
qualitat dels carrers i places del municipi. La principal novetat d’aquesta modificació és l’actualització del règim sancionador, que preveu multes d’entre 750 i 3.000 euros per actituds incíviques. Les infraccions molt greus, com ara conductes que atemptin contra la dignitat de les persones o danys greus a l’espai públic, podran ser sancionades amb el màxim previst de 3.000 euros. Les multes a imposar tenen tres graus, que es corresponen, respectivament, amb les infraccions lleus, greus i molt greus: Infraccions lleus, fins a 750 euros. Infraccions greus, de 751 euros fins a 1.500 euros. Infraccions molt greus, de 1.501 euros fins a 3.000 euros. |
A més, l’ordenança també s’ha actualitzat per
adaptar-se al llenguatge inclusiu i a la normativavigent. L’Ordenança de convivència de Cerdanyola data de 1995 i no havia estat modificada desde l’any 2004. Amb aquesta actualització, l’Ajuntament reafirma el seu compromís amb una ciutat més cívica, segura i respectuosa per a tothom. El nou text ha estat exposat públicament i no ha rebut al·legacions ni suggeriments, per la qual cosa ha quedat aprovat definitivament. L’entrada en vigor es fa efectiva el dijous 5 de juny. ◘ Edicte modificacions Ordenança de via pública, medi ambient i convivència ciutadana ◘ Ordenança de via pública, medi ambient i convivència ciutadana 2004 |
|||||||||||||
|
El Govern i la UPC signen un conveni per estudiar com reutilitzar l'amiant |
||||||||||||||
|
•
Tant el Pla Nacional per a l’Erradicació
de l’Amiant com la Unió Europea insten a buscar alternatives als abocadors de materials perillosos. • S’estudiaran iniciatives internacionals existents i la seva aplicació a Catalunya. El Govern de la Generalitat, mitjançant el Departament de la Presidència, i la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) han signat durant el mes de juny un conveni amb l’objectiu d’estudiar possibles vies d’inertització i reciclatge dels materials que contenen amiant com a alternativa al seu destí actual, l’abocador especial. Aquest conveni desenvolupa una de les línies estratègiques del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya 2023-2032 que, concretament, indica que cal impulsar iniciatives d’inertització i reciclatge dels materials que contenen amiant. La mesura està en línia amb una resolució del Parlament Europeu per impulsar aquest tractament de l’amiant i només optar pel dipòsit en abocadors de residus perillosos com a últim recurs. El conveni especifica que la col·laboració serà entre l’Administració de la Generalitat i el Laboratori de Materials i el Taller de Cartografia i Teledetecció de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB) de la UPC. La universitat disposa d’un equip de personal investigador de diferents grups de recerca i d’una xarxa de relacions internacionals dedicats a l’estudi dels materials de la construcció, entre els quals s’inclou l’amiant. El conveni té com a objectiu, compartir coneixements entre les dues organitzacions en matèria de detecció, inspecció i anàlisi de materials amb amiant, amb la finalitat d’obtenir un mapa cartogràfic d’alta resolució que identifiqui amb precisió l’existència d’elements que continguin amiant i que permeti establir el seu grau de degradació. Tot plegat facilitarà la planificació d’accions de seguiment, manteniment i retirada segura. |
 Recollir i valorar les iniciatives existents en l'àmbit d'empreses i de recerca en l’entorn local, europeu i mundial orientades a la geolocalització, les tecnologies d’inertitzaci i els processos de reciclatge de materials amb contingut d’amiant. Finalment, s’impulsaran programes de recerca per aconseguir una transformació de la composició dels elements que continguin amiant, per tal d’obtenir uns nous compostos que es puguin reaprofitar i que no siguin nocius per a la salut. Això permetria no sols evitar el soterrament de les deixalles tòxiques, com s’ha fet fins ara, sinó que els productes resultants podrien tenir una nova vida com a material de construcció. El conveni tindrà una durada inicial de quatre anys, serà prorrogable i es crearà una comissió de seguiment que es reunirà almenys un cop a l’any. |
|||||||||||||
|
La davallada progressiva dels nivells d'oxigen als oceans s'està intensificant a causa del canvi climàtic |
||||||||||||||
|
Aquest fenomen tindria greus repercussions a les
cadenes alimentàries marines, a les pesqueries a nivell
global, a l’equilibri dels ecosistemes oceànics i a la
capacitat de l’oceà per emmagatzemar carboni.
Així ho assenyala un estudi internacional liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza com van reaccionar els ecosistemes marins a episodis de desoxigenació ocorreguts al passat. Per dur-lo a terme els investigadors van estudiar fòssils de peixos llanterna (una de les espècies més abundants i importants de l’oceà profund) amb més de 10.000 anys d’antiguitat conservats en sediments marins de la Mediterrània oriental. Les conclusions han estat publicades a la revista Communications Earth & Environment. Els peixos llanterna són peixos molt petits d’aigües profundes de la família Myctophidae, anomenats així per la seva capacitat de produir llum mitjançant òrgans bioluminescents. Tot i la seva petita mida, els peixos llanterna són extremadament abundants a l’oceà global, amb una biomassa estimada en 600 milions de tones, cosa que possiblement els fa els vertebrats més abundants del planeta si prenem el pes com a mesura. Durant el dia els peixos llanterna viuen a la fosca zona mesopelàgica (entre 200 i 1.000 metres de profunditat) per amagar-se dels depredadors, mentre que a la nit neden cap a la superfície de l’oceà per alimentar-se de zooplàncton. A causa tant de la seva gran biomassa com de la seva migració vertical diària, els peixos llanterna tenen un paper molt important en la regulació del clima i en les xarxes alimentàries oceàniques, perquè connecten la superfície amb l’oceà profund. Per això, els peixos llanterna són considerats àmpliament com un bon grup indicador de la salut de l’ecosistema mesopelàgic. Els fòssils analitzats mostren que aquestes espècies van desaparèixer gairebé del tot durant els períodes en què l’oxigen de l’oceà va caure a nivells molt baixos. Només van reaparèixer (i en grans quantitats) quan l’oxigenació del mar es va restablir fa uns 6.000 anys. L’equip, que inclou investigadors d’institucions com la Scripps Institution of Oceanography i la Woods Hole Oceanographic Institution dels EUA, l’Academia Sinica de Taiwan, la Universitat McGill de Canadà, i la Universitat Lliure de Berlín i la Universitat de Heidelberg d’Alemanya, va utilitzar els anomenats otòlits (estructures |
 de l’oïda interna dels peixos) per rastrejar com han canviat les poblacions marines en el temps. Els sediments de la Mediterrània oriental, una regió que ha alternat fases d’alta i baixa oxigenació, van permetre observar clarament l’impacte d’aquests esdeveniments sobre la biodiversitat marina. «El cas dels peixos llanterna és un exemple clar d’allò que pot passar a gran escala si la desoxigenació marina continua. Si aquestes espècies tan abundants poden desaparèixer, moltes altres també estan en risc.», adverteix Sven Pallacks, investigador principal de l’estudi. La zona crepuscular –la zona mesopelàgica, situada entre 200 i 1000 metres de profunditat– exerceix un paper fonamental en el sistema climàtic de la Terra, principalment per la seva influència en el cicle global del carboni. Els resultats apunten que els ecosistemes mesopelàgics són especialment vulnerables a la pèrdua d’oxigen. El col·lapse podria desestabilitzar els equilibris ecològics de l’oceà, reduir la capacitat del mar d’absorbir CO2 i posar en perill la seguretat alimentària que aporten les pesqueries oceàniques. (uab.cat) |
|||||||||||||
|
El Parc de l'Alba de Cerdanyola comptarà amb 127 nous habitatges protegits |
||||||||||||||
|
◘ L’INCASÒL ven una parcel·la a la
cooperativa Fem Ciutat, que preveu una inversió de prop
de cinc milions d’euros per a la promoció d’habitatge
assequible ◘ El nou districte del Parc de l’Alba comptarà amb 5.000 habitatges, la meitat dels quals es projecten amb protecció oficial L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, i la cooperativa Fem Ciutat han signat la compravenda d’una parcel·la al nou districte del Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès, per a la promoció de 127 habitatges protegits. Es tractat de la parcel·la R.34-01, on Fem Ciutat preveu edificar una nova promoció d’habitatges amb protecció oficial i usos terciaris a la planta baixa. Preveu fer-hi una inversió de 4.998.937 euros i preveu començar les obres a finals d’aquest any 2025. Prèviament, Fem Ciutat i Llau Unió Catalonia ja havien adquirit la parcel·la adjacent R.21-01, on es preveuen 85 i 198 habitatges protegits respectivament, tots en règim general de protecció oficial i destinats a la venda. Amb aquesta col·laboració, les cooperatives volen facilitar l’accés a l’habitatge assequible i enfortir el desenvolupament residencial del territori. Fem Ciutat és una cooperativa amb una llarga trajectòria en la promoció d’habitatge protegit, que va néixer l’any 2015 fruit de la fusió de PROHA SCCL i Projecte Habitat 2000 SCCL i des dels seus orígens ha facilitat l’accés a l’habitatge a milers de famílies que no podien accedir al mercat lliure. Actualment, ha ofert més de 5.000 habitatges i es dedica a desenvolupar noves promocions en diversos municipis catalans. |
Parc de l’Alba: un nou districte ple
d’oportunitats El Parc de l’Alba és el districte urbà de nova creació més gran del sud d’Europa, situat a l’àrea metropolitana de Barcelona. És un enclavament únic que connecta ecosistemes i impulsa un model de desenvolupament sostenible. Un desenvolupament urbanístic previst ja al Pla General Metropolità de 1976. Amb una superfície de 408 hectàrees situades a Cerdanyola del Vallès i molt a prop de Sant Cugat del Vallès, acull el Sincrotró ALBA i s’ubica al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dues institucions acadèmiques de referència internacional. Aquest districte es concep com un espai innovador per viure, treballar i gaudir, envoltat de natura i amb excel·lents connexions amb Barcelona i el seu entorn. Al Parc de l’Alba hi conviuran la ciutadania, el món acadèmic, les empreses i les administracions públiques per impulsar l’economia del coneixement i la creació d’un nou districte urbà amb riteris de sostenibilitat. Ofereix més de 5.000 habitatges nous -la meitat de protecció oficial- juntament amb infraestructures avançades i serveis científic-tècnics que fomenten la innovació i l’avenç tecnològic. A més, connecta amb el Parc Natural de Collserola, garantint una plena harmonia entre la urbanització i la preservació del medi ambient, tot consolidant-se com un referent en progrés i desenvolupament sostenible. |
|||||||||||||
 |
||||||||||||||
 L'Agrupació Sardanista de Cerdanyola organitza aquesta activitat gratuïta adreçada a joves i que es realitza cada dijous de 20 a 21:30 h. a l'Escola Sant Martí (avinguda Sant Iscle, 1-3) - Organitza: Agrupació Sardanista de Cerdanyola |
||||||||||||||
|
Entre finals del s. XIX i principis del s.XX |
||||||||||||||
|
A finals del segle XIX i
principis del XX, Cerdanyola del Vallès es va consolidar
com un destí d'estiueig per a famílies acomodades de
Barcelona, aprofitant la seva proximitat, entorn
natural i bona comunicació ferroviària. L'auge dels
estiuejants va impulsar la construcció de cases
d'estiueig i equipaments com el casino d'estiuejants,
que després esdevindria un referent modernista i
cultural de la ciutat. Podem dir que tot comença amb
l'epidèmia de còlera sorgida a Barcelona el 1854 que fa
que nombroses famílies vulguin abandonar Barcelona. A més, aquesta epidèmia de
còlera va fer evidenciar la necessitat urgent
d'enderrocar les muralles medievals i eixamplar la
ciutat. També era causa d'insalubritat a la ciutat de
Barcelona. Calia facilitar la circulació de l'aire pels
carrers de la ciutat, i en poques setmanes es van
enderrocar les muralles. Moltes famílies, més aviat
adinerades, van començar a buscar llocs a prop de
Barcelona, però allunyats de l'epidèmia. Cerdanyola
reunia molts avantatges atès que no teníem fàbriques i
l'aire estava net i sanejat. En aquell moment Cerdanyola
comptava amb gairebé 600 habitants i 150 cases. L'arribada del ferrocarril el
1855 va facilitar l'accés d'estiuejants de Barcelona,
que van impulsar la construcció de cases d'estiueig i
mansions a zones com Montflorit i Bellaterra, i en
nombrosos carrers de Cerdanyola marcant l'inici del
desenvolupament urbà modern de Cerdanyola. Molts industrials van seguir
treballant a Barcelona, però les seves famílies es van
venir a Cerdanyola. Es van construir cases per llogar i
torres de venda, amb la signatura de reconeguts
arquitectes. El 1879 s'instal·len les
primeres famílies d'estiuejants a Cerdanyola en tenir ja
totalment llesta sobre habitatges. Van ser les famílies
Llopis, Planes i Casals, Balcells, Fàbregues, Puig
Guriguer, Buigas i Codorniu entre d'altres. Aquest fenomen va transformar
l'economia i la fesomia urbana de Cerdanyola, que va
passar de ser un petit nucli agrícola a una localitat
amb serveis orientats a visitants estivals. |
Mussons de Malvehy, germanes Angelita i Rosari de
Galdácano Serra, en les diferents facetes de pianistes,
compositors, concertistes o virtuosos. Molts artistes es van integrar a la gran família que va conviure durant llargs períodes de temps deixant la seva empremta entre nosaltres: Valentín Castanys, Marià Espinal, Viladomat, Josep de Togores, Ismael Smith, Sergio Cortés, Carlos Buigas, Josep Buigas, Manel Humbert, Elías, Joan Commeleran, Moneny, etc. Músics i intèrprets com Lluís
Millet; actors com Capri o Félix i Isabel de Pomés;
escultors com Josep Viladomat, Joan Adell, Enric Monjo o
Francesc Juventeny i una amplísima llista de pintors:
Josep de Togores, Apelles Mestres, Santiago Rusiñol,
Ismael Smith, Manuel Cano de Castro, Ernest
Santasusagna, Esteban Juderías , Opiso i Penagos, entre
d'altres. El segon casino al carrer Santa
Ana, va ser construït el 1915 especialment per a ells,
fins pràcticament la marxa dels estiuejants al voltant
de 1960. El fenomen de l'estiueig va
motivar la creació de nuclis residencials i
urbanitzacions orientades a la classe acomodada, fet que
va diversificar i ampliar el mapa urbà de Cerdanyola. Barris com Montflorit, Turó de
Guiera, Ca n´Antolí, Turonet, Cordelles i Bellaterra van
sorgir o es van consolidar en aquesta època, configurant
el mosaic urbà actual. |
|||||||||||||
|
||||||||||||||
|
Ca n'Oliver un poblat ibèric laietà |
||||||||||||||
|
El Museu de Ca n'Oliver ofereix una oportunitat
única, cada segon diumenge del mes, per fer una visita
guiada a l'exposició permanent que ret homenatge a la
cultura ibèrica de la tribu dels laietans. En aquesta
exposició, els visitants poden apreciar, distribuïts en
set diferents àmbits temàtics, més de 500 objectes
arqueològics que provenen de les excavacions a diversos
jaciments de Cerdanyola, així com reconstruccions
interactives i audiovisuals que enriqueixen
l'experiència. De la mà d'una guia experta, els participants tenen l'oportunitat de descobrir aspectes fascinants sobre l'origen i la desaparició de la Cultura Ibèrica, l'organització de la societat, l'urbanisme de l'època, així com les activitats artesanals, la vida quotidiana de les famílies i les creences, juntament amb els misteris que encara no s'han desxifrat, que envolten aquesta cultura i la seva relació. A més, la visita es pot complementar amb un recorregut lliure per les restes arqueològiques del Poblament Ibèric de Ca n'Oliver i els tres edificis ibèrics que han estat acuradament reconstruïts. Aquesta activitat és especialment recomanada per a més grans de 10 anys, cosa que permet que tant joves com adults puguin gaudir de l'experiència. La visita guiada és gratuïta i es porta a terme a les 12 h, fins i tot es pot accedir a l'exposició permanent només presentant l'entrada. Diumenge dia 13 de setembre de 10:30 a 14:30 h.: al Museu i Poblament Ibèric de Ca n'Oliver (carrer València, 19) |
 |
|||||||||||||
|
El Parc de l’Alba és el districte urbà de nova creació més gran del sud d'Europa |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
|
El Departament de Territori, Habitatge i Transició
Ecològica ha posat en marxa les obres del principal eix
residencial del districte urbà El Parc de l’Alba. Tal
com ha explicat la consellera Paneque, “acollirà més de
5.000 habitatges nous i la meitat seran de protecció
oficial. En tot el projecte del Parc de l’Alba,
l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha comercialitzat
sòl per a la promoció de 1.282 habitatges, dels quals
783 seran amb protecció oficial.” Té una superfície total de 408 hectàrees situades a l’interior del municipi i molt a prop de Sant Cugat del Vallès; també acull el Sincrotó ALBA i està ubicat al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dues institucions acadèmiques de referència internacional. A més, Paneque ha explicat que “el projecte està pensat des d’un respecte escrupolós al medi i al paisatge. El Parc de l’Alba està situat al peu de la Serra de Collserola, que constitueix el principal pulmó verd de la regió metropolitana de Barcelona. És zona de transició entre l’urbanisme integrador i l’espai natural del Parc Natural”, ja que està previst que 165 hectàrees vagin destinades al parc urbà i 1.487.805 m2 de sostre seran per dur-hi a terme activitats econòmiques. Obres d’urbanització a la rambla del Castell de Sant Marçal El dimarts 19 de maig, es van iniciar les obres d’urbanització de la rambla del Castell de Sant Marçal, un dels principals eixos residencials del sector. Es preveu que es construeixin un total de 1.850 habitatges, dels quals 682 seran amb règim de protecció oficial. A més de l’ús residencial, es destinaran 14.000 m2 de sostre a usos comercials de proximitat i estaran situats a les plantes baixes dels edificis. També, la rambla comptarà amb 120.800 m2 de sostre per a oficines, 14.600 m2 de sòl per a equipaments i la finca del Castell de Sant Marçal, que tindrà 70.000 m2d’espai lliure privat protegit. La rambla, de 40 metres d’amplada de façana a façana, tindrà una mitjana central de passeig que estarà enjardinada, dos vials a les bandes, un aparcament en línia i un carril bici. També tindrà espais de salut i una urbanització accessible amb prioritat pels passos de vianants i la sostenibilitat ambiental. |
Aquestes obres, amb una previsió de 31 mesos de durada,
han estat adjudicades a la UTE Dragados, SA – ACSA,
obres i infraestructures, amb un pressupost de
15.789.134,95 euros. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, ha exposat que “el Parc de l’Alba és un exemple de l’esforç del Govern a favor de les polítiques expansives en construcció d’habitatges”. A més, durant aquest mes de maig també s’han posat en marxa altres obres al Parc de l’Alba, com les que s’estan executant en els àmbits A5 Xercavins i a l’E4-H2 de la Riera de Sant Cugat on s’està duent a terme una bassa de laminació per millorar el comportament hídric de la riera i prevenir possibles avingudes. Per la seva banda, l’AMB ha iniciat, també durant aquest mes, les obres de remediació de l’abocador de Can Planas. Recerca de sòl públic La consellera Paneque assegura que “el Govern de Catalunya està immers en l’impuls de trobar sòl públic. Ho hem fet amb la Reserva Pública de Solars, que ha despertat un gran interès i que ha mobilitzat 667 solars a tot Catalunya, amb una perspectiva de construcció de més de 20.000 nous habitatges. Ho hem fet, també, amb el Fons d’Emancipació públic, destinat als joves, el qual permetrà un crèdit sense interès per pagar l’entrada d’una llar familiar a “preu protegit”.” El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a través de l’INCASÒL, ha comercialitzat un total de 83.329 m2 de sostre per a usos de recerca i investigació, laboratoris, residències d’estudiants, Flex líving, seus corporatives i un centre de dades. Ara per ara, resten disponibles 134.440,23 m2 de sostre destinat a activitat econòmica. Respecte al Consorci del Parc de l’Alba, del qual formen part l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’INCASÒL, s’han comercialitzat 7.877,07 m2 de sostre destinat a activitat econòmica i 58.434,74 m2 de sostre resten encara disponibles. |
|||||||||||||
|
L’Oficina de Promoció Empresarial es trasllada temporalment |
||||||||||||||
|
L’Oficina de Promoció
Empresarial (OPE) de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
canvia temporalment d’ubicació per motius organitzatius del
servei. A partir d’ara i fins a nou avís, l’atenció a persones
emprenedores, empreses, comerços i professionals es durà a terme
en dues localitzacions diferents: ◘ Masia Can Serraparera: de dilluns a divendres, de 8.30 a 14 h. ◘ Oficina d’Atenció Ciutadana: dimarts i dijous, de 15 a 18 h. L'OPE atent a persones emprenedores i empreses, els comerços i professionals, centralitzant la informació i coordinant la tramitació dels diferents serveis municipals que intervenen en una activitat econòmica. Des d'aleshores, l'OPE ha integrat tots els tràmits i serveis municipals que són necessaris per realitzar o iniciar una activitat empresarial.. El servei atén amb cita prèvia . Per a més informació, podeu contactar amb l’OPE mitjançant: Telèfon: 93 580 88 88 (ext. 3451 i 2113) Correu electrònic: ope@cerdanyola.cat |
 |
|||||||||||||
 Pont sobre el riu Sec amb la torre de la família Recolons, actualment convertida en vivendes. Va ser una de les grans torres que hi havia a Cerdanyola (Autor desconegut) (Arxiu: Col.legi Montserrat) |
||||||||||||||
|
Ja es poden visitar els jardins de Can Llopis |
||||||||||||||
 El projecte també ha contemplat la restauració i conservació de la vegetació històrica del jardí, així com la incorporació de noves plantacions d’arbres, arbustos i plantes vivaces. S’han instal·lat noves infraestructures com xarxa de reg, enllumenat sostenible i mobiliari urbà, fomentant un ús més eficient i sostenible d’aquest espai verd. El jardí de Can Llopis obrirà al públic de 10 a 18 h. Aquest horari es mantindrà d’octubre a març. D’abril a setembre, l’horari serà de 10 a 21 h. (Autor A.Salillas) |
||||||||||||||
|
Des de l'1 de gener se sanciona els vehicles sense etiqueta i no censats al municipi, que accedeixin a la Zona de Baixes Emissions |
||||||||||||||
|
La Llei de canvi climàtic i transició energètica obliga a
totes les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants a
l’establiment de zones de baixes emissions. A Cerdanyola, amb l’arribada del 2025 s’ha fet un pas més cap a una ciutat lliure de contaminació i des d’ahir 1 de gener se sanciona els vehicles sense distintiu ambiental que accedeixin a la Zona de Baixes Emissions de dilluns a divendres de 7 a 20 hores. Entre aquests vehicles, disposen d’una moratòria i, per tant, estan exempts els que estiguin censats a Cerdanyola i el seu propietari empadronat al municipi. L’àmbit territorial de la ZBE a Cerdanyola és el nucli urbà del municipi i hi ha vies principals per les quals es permet circular sense distinció d'etiqueta i horari. Aquestes vies són: Carretera N150, Avinguda Canaletes, Avinguda Guiera, Carrer Santa Rosa, Avinguda del Parc Tecnològic, Carrer dels Boters, Avinguda Roma, Carrer Serragalliners, Ronda Serraparera, Carrer de La Clota, Carrer Santa Anna, i Carrer Can Pallarès. I ha un segon nucli, corresponent a l’EMD de Bellaterra i Turó de Sant Pau definit per als accessos de l’AP7, el Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, la BV-1414 i el camí de la UAB. Exempcions i moratòries Per garantir la seva posada en marxa amb mirada social, s’ha previst un paquet d’exempcions i moratòries en cas de no disposar d’etiqueta ambiental al vehicle. Quedaran exempts i podran continuar circulant per la ZBE: Els vehicles dedicats al transport de persones amb mobilitat reduïda (VPMR) Els vehicles que presten serveis d’emergència i essencials |
Els vehicles dedicats al
transport de persones amb malalties o discapacitats Els vehicles censats a Cerdanyola i que el seu propietari estigui empadronat al municipi. A la web de l'AMB es poden registrar les diferents tipologies de vehicles sense etiqueta i que compleixin alguna de les característiques anteriors. També es podran expedir autoritzacions: - D’accés esporàdic (fins a 24 l’any) - Vehicles dedicats al transport de persones que han de fer tractaments mèdics de manera periòdica - Vehicles especials que presten un servei o activitat singular. Es poden trobar a l’ordenança municipal corresponent (p. ex. vehicles d’autoescola, portaconteni- dors, cisterna, blindats, camions gàbia, dúmper, etc.). L’autorització té una durada anual. - Vehicles que presten servei en una activitat singular amb autorització municipal (p.ex.mudança o rodatge) - Vehicles que fan proves dinàmiques als tallers mecànics. - Vehicles de persones que acreditin uns ingressos econòmics anuals inferiors a 2 vegades l’IPREM, incrementat segons el nombre de membres de la unitat familiar. - L’autorització té una vigència d’un any i és renovable - Vehicles dedicats a l’activitat professional, als titulars dels quals els falten com a màxim 5 anys per arribar a la jubilació - Vehicles que se substituiran per un de nou. Cal acreditar la compra d’un vehicle que compleixi els requisits ambientals. - Les autoritzacions s'han de tramitar al web de l'AMB". Consulta si el teu vehicle disposa d’etiqueta ambiental Ordenança ZBE a Cerdanyola Tota la informació de la ZBE a Cerdanyola |
|||||||||||||
|
Com a norma general: A partir de l'1 de gener del 2026, els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants hauran de prohibir la circulació als cotxes dièsel amb etiqueta B aquells dies en què s'activi el nivell 1 o el nivell 2 del protocol per alta contaminació a les Zones de Baixes Emissions. Per tant, si teniu un vehicle de gasoil amb aquest distintiu mediambiental, haureu de consultar l'estat de l'alerta per contaminació (segons els nivells NO2) abans de sortir al carrer. Si no, et podrien posar una multa de 200€. A partir del gener del 2028 la mesura es torna més restrictiva a Catalunya per als cotxes amb etiqueta B (independentment que siguin benzina o dièsel) ja que tindran prohibida la seva circulació a les Zones de Baixes Emissions. Com a tercera mesura afegida, la Generalitat també crea una nova normativa per a aquells municipis on hi hagi més de 20.000 persones empadronades. S'estableixen dues regles afegides: ◘ A partir de gener de 2026 els cotxes sense distintiu estaran prohibits a les ZBE creades en aquests municipis de Catalunya. ◘ A partir del gener del 2028 s'estén la prohibició de la circulació als cotxes dièsel amb etiqueta B quan s'activi el protocol per alta contaminació. |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
|
Can Coll Com descobrir la masia i el seu entorn rural i participar en diferents activitats. |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
|
Els diumenges al matí,
de 9.30 a 14.30h.
Can Coll està obert a tothom. Hi trobareu un servei d’informació i venda de publicacions del Parc, podreu descobrir la masia i el seu entorn rural i participar en diferents activitats. La masia es pot visitar de manera lliure. La planta baixa conserva l’estructura de les masies de finals de segle XVII i XVIII i a la primera planta s’hi aprecia l’aspecte més senyorial que va anar adquirint a mitjans del segle XIX i principis del XX. Dins hi trobareu l’exposició l’Home i el medi a Collserola que mostra la manera de viure de la pagesia antigament. Els corrals de la granja de Can Coll es poden visitar també de 11:30h a 14:30h de manera lliure. També podreu visionar els audiovisuals: Això és Collserola i Can Coll 500 anys i fer jocs de descoberta per a famílies. |
Podreu fer, pel vostre compte, alguna de les 6 Passejades
senyalitzades pels voltants, que us permetran passejar pel bosc i descobrir les vistes panoràmiques del Vallès o els ambients frescals dels torrents. Del primer diumenge de novembre a l’últim diumenge de febrer, de 10.30 a 13.30 h es poden fer observacions d’aus hivernants a la Feixa dels Ocells. Servei de préstec gratuït si no us porteu els vostres prismàtics. A partir de 8 anys. Activitat gratuïta. Places limitades Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l'activitat al telèfon del Centre d'Informació: 932803552 (laborables de 9:30h a 14:30h) màxim 4 places per trucada. |
|||||||||||||
|
L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, obren les portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h. |
||||||||||||||
|
El
1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera cita
documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han
realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques i s’ha
restaurat el temple. L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions, en què van participar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit per refer la història de l’església. La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar, el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació... Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que podeu veure, han estat possibles gràcies a la col·laboració desinteressada de les entitats, les persones i les institucions esmentades i d’altres anònimes. El 1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera cita documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques i s’ha restaurat el temple. L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions, en què van participar el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit per refer la història de l’església. La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar, el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació... Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que podeu veure, han estat possibles gràcies a la col·laboració desinteressada de les entitats, les persones i les institucions esmentades i d’altres anònimes. Per poder visitar la església de sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, esta oberta tots els tercers diumenges de mes d'10 a 14 hores. |
 |
|||||||||||||
|
Cerdanyola disposa d’una ordenança municipal que regula la circulació de bicicletes i vehicles de mobilitat personal |
||||||||||||||
|
La nova ordenança
regula la circulació dels VMP Les sancions per no complir les normes de circulació que recull l’ordenança van de 80 euros les més lleus a 1.000 euros les més greus Aquesta setmana ha entrat en vigor la nova ordenança municipal sobre la circulació de bicicletes, vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes. El text va ser aprovat de forma inicial pel ple municipal al juny, posteriorment ha estat trenta dies en exposició pública sense haver rebut al·legacions ni suggeriments quedant de forma automàtica definitivament aprovat. L'objectiu d’aquesta ordenança és regular la mobilitat a la ciutat dels anomenats VMP, vehicles de mobilitat personal (bicicletes, patinets, cicles de més de dues rodes ...), però també millorar la seguretat viària, afavorir l'ús de modes de transport sostenibles, regulant la seva circulació pels espais adequats per a això, i assegurar la prioritat de vianants. L’ordenança s’estructura en 7 capítols desenvolupats en 35 articles. Un dels capítols està dedicat a la mobilitat ciclista, un altre a la mobilitat dels ginys sense motor i un altre a la mobilitat dels vehicles de mobilitat personal amb motor i cicles de més de dues rodes. A més, l’ordenança també recull els drets i les obligacions, la regulació de la circulació de bicicletes al Parc Natural de Collserola i les infraccions i sancions que s’aplicaran. |
A partir d’ara, les persones que circulin a Cerdanyola en
bicicleta, en un vehicle de mobilitat personal com un patinet
elèctric o en qualsevol altre cicle de més de dues rodes haurà
de complir amb les normativa municipal. Les principals novetats d’aquesta ordenança se centren en la regularització de la circulació dels VMP, un mètode de transport que ha experimentat un creixement exponencial en els darrers anys. Les principals normes al voltant dels vehicles de mobilitat personal són: ◘ L’edat mínima per conduir-los són els 14 anys ◘ L’ús de casc és obligatori fins als 16 anys ◘ La velocitat màxima permesa és de 25 km/h ◘ No està permès circular per voreres, vies interurbanes i travesseres ◘ No està permès conduir fent ús del mòbil així com auriculars ◘ No està permès anar-hi més d’una persona ◘ Prohibit circular sota els efectes de drogues i alcohol ◘ Cal respectar les normes generals de circulació ◘ A la nit el vehicle ha de portar reflectants i enllumenat ◘ Només poden portar seient o selló si el VMP té sistema d’autoequilibrat L’ordenança completa es pot consultar aquí Cerdanyola del Vallès, 22 de setembre de 2021 |
|||||||||||||
 L’organització general es manté dividida en quatre grans àmbits: Ciutat del Coneixement, Societat, Ciutat Sostenible i Recursos, cadascun liderat per un tinent d’Alcaldia. Tot i això, s’han introduït canvis significatius en algunes regidories per optimitzar la gestió. Principals modificacions Les regidories de Cultura i Educació s’han reestructurat per respondre millor a les necessitats del municipi. Andrea Borrego serà la nova regidora de Cultura, mentre que David González, anteriorment al capdavant d’aquesta àrea, assumirà els Grans Esdeveniments de Ciutat i la regidoria d’Educació. Pilar Adell, que fins ara ocupava Educació, liderarà les Escoles Bressol Municipals i encapçalarà també la regidoria de Memòria Democràtica, Museus i Arxiu, que deixa de formar part del servei de Cultura. En l’àmbit d’Infància i Joventut, Santiago Moro substitueix Andrea Borrego. Aquestes modificacions responen a l’objectiu del govern de millorar l’eficiència i adequar les estructures de gestió a les necessitats de la ciutadania. |
||||||||||||||
|
HORARI DE CORREUS -Sant Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del Vallès paqueteria.correos.es Tfn. 936 91 37 57 Del 16 de juliol al 15 de setembre 2026 De dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores Dissabtes: TANCAT |
HORARI CEMENTIRI (juny 2026) Dilluns, dijous, divendres i dissabte : De de 8:30h a 12:30 i de 14:00 17:00 hores Dimarts : De 8:30 h a 13:30 h. hores Dimecres: El cementiri romandrà TANCAT. Diumenges: De 10:00 a 14:00 hores. Mes d' AGOST 2026 De dilluns a divendres de 8:00 a 14:00 h. Dissabtes i diumenges de 9:00 a 14:00 h. -Carrer dels Boters, 18 |
|||||||||||||
|
Andreu Salillas a.salillas@gmail.com  |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
 |
EL CORREO CATALÁN
14-2-1975 SI AL TRASVASE Cerdanyola se ha adherido a los acuerdos adoptados por la Diputación provincial y en consecuencia ha considerado de interés prioritario el aprovechamiento integral de las aguas del Ebro y de la máxima urgencia la construcción del acuerdo Ebro Pirineo Oriental. El traslado de este acuerdo a la Diputación provincial y a los Ministerios de la Gobernación y Obras Publicas ha sido llevado ya a efecto. SE SUPRIMIRAN FUENTES PUBLICAS Según un acuerdo municipal va a procederse a la anulación de aquellas fuentes publicas -no refiriéndose a las de manantial- que existen en la población y que en los últimos tiempos no se les da ningún uso, debido a que hoy. todo el mundo, dispone de agua corriente en los domicilios De momento la fuente que va a anularse rápidamente es la que existe entre las calles Oriente y González del núcleo de Les Fontetes Más adelante y en razón de los estudios facilitados por los servicios técnicos y los datos de utilidad registrados se procederá a otras. |
|||||||||||||
|
83 MILLONES DE PRESUPUESTO
MUNICIPAL PARA 1975 Una reciente sesión extraordinaria ha culminado tras larga sesión de trabajo, en la aprobación por la Corporación Municipal en Pleno Especial, del presupuesto ordinario de Ingresos y Gastos para el ejercicio de 1975. La cifra total alcanza la cantidad de 83.500.000 pesetas. Tras la lectura de los números y resúmenes que dejan perfectamente nivelado el presupuesto y las explicaciones dadas por el presidente de la Comisión de Hacienda y por el interventor para aclarar los distintos conceptos y razonar la cuantía de las consignaciones. Los presupuestos de anteriores campañas señalan las cifras de 63 millones en 1974 y de 54 ел 1973. REFORMAS EN EL CUARTEL DE LA GUARDIA CIVIL 14-2-1975 Una inversión global -es mancomunidad entre Cerdanyola y Ripollet- de 36.000 pesetas ha sido aprobada para las obras de reforma del de la Guardia Civil a pagar en partes iguales por ambos municípios. Las obras por contratación directa afectarán el inmueble donde está ubicaso el cuartel y las viviendas. |
DOS NUEVAS FARMACIAS,
PERO SERRAPARERA QUEDA DESATENDIDA El problema de la escasez de farmacias ha quedado ya desde ahora, casi solucionado. Dos nuevas farmacias se han agregado a las ya existentes la de Lda. Sanchez en el Pasaje Chopos de Montfiorit y la del Lda. Torrens en la calle Diagonal, 30. Sin embargo, esta última a pesar de haberse solicitado alegando cubrir las demandas del barrio de Serraparera, su ubicación casi no ho resuelto nada, ya que queda muy alejada y cuesta casi lo mismo una vez puesto en marcha para ir a una farmacia, ir a ésta como a la del Paseo de Cordellas. La necesidad para este barrio bastante alejado de todo, permanece y más si pensamos en una urgencia. Asi, ahora las ocho farmacias cubriran el circulo de guardias segun el orden siguiente: El próximo, sabado dia 15 iniciará la farmacia Sanchez, siguiendole Alvarez, Bach, Hidalgo, Dalmases, Huertas, Torrens, Valls y Ferrandez Desde ahora y al haber mayor numero de ellas, permanecerán abiertas los sabados dos de ellas. Lo que inicia el turno semanal y otra de refuerzo qus obrira de 4,30 a 8.30 y que será la que lo semana anterior ocupase el puesto de guardia. Al final, un servicio al ciudadano tan elemental como éste en una población en que se señala cien kilómetros de calles, puede de esta manera cubrir dos puntos opuestos y distantes. Mas que en realidad para evitar esperar colas, lo que si se evitara -y esto se habia expuesto repetidas veces- son largos desplazamientos. Y más cuando en numerosos ocasione la visita a las farmacias proceden de la visita de tarde de los médicos. Andreu Salillas |
|||||||||||||
 |
HISTORIA DE UN BARRIO El ponerse a hablar de Serraparera -la antigua Can Serra-es hablar de un barrio lleno de historia, de trabajo y de esperanzas. El nombre de Serraparera según documentos, proviene de una familia que ya lo poseía en 1651, doña María Serraparera; tiempos en que otros cuatro "masos" se incorporaban a él: "mas Morató", "mas Cabot", "mas Santa Lucía" y "mas Saltells" hoy todos desa-parecidos. Luego pasaría a poder del doctor José Deu hasta que en 1844 fuera adquirido por Ramón Tort para pasar a sus descendientes, propietarios actuales. La empresa Vilcom convertiría aquellos terrenos mediante urbanización colonial en la actual zona de barrio; tras planificación en 1968 con el nombre de Plan Parcial Serrraparera-Vilcom, aprobada por la Comisión de Urbanismo con algunos reparos y recortes. La experiencia adquirida en el primer tramo del Paseo de Cordellas y el entusiasmo colectivo de los propietarios de la Urbanización Vilcom, constituidos en Asociación, hacen que en poco tiempo se pavimenten todas las calles de ésta simpática barriada costeándose las obras directamente. Era una pavimentación sencilla de poco espesor pero con ella se logró que las calles llenas de baches que llegaban hasta hacer imposible el acceso de coches a la barriada, fuesen las primeras del municipio en ofrecer al tránsito un firme asfáltico. Un firme asfáltico que duró poco al no hacer caso los camioneros de los límites de peso señalizados. Es ahora cuando al echarse en falta el asfalto, se recuerda con nostalgia aquel trabajo que tanto dinero costó reunir en la época de las torrecillas. Andreu Salillas |
|||||||||||||
|
SERRAPARERA HA DICHO NO AL ASFALTADO DE SUS CALLES Como quiera que las viviendas construidas -unifamiliares de planta baja en su mayoría- lo eran gracias a muchos sacrificios y las prestaciones no daban para mucho, los desagües se hacían por el sistema de pozos negros. La higienización, el Importe de su limpieza y las escasas empresas dedicadas, decidieron de la necesidad de anularios por un alcantarillado general. Poco después de su cubrimiento por las tierras el agua de las lluvias provocaban barros, socabones y caídas, El lío armado por las tierras flojas al contacto con las aguas, se iniciaba, Unas zanjas abiertas para contener el alcantarillado del sector por falta de una compactación insistente eran en pocas horas de lluvias parcialmente abiertas. Unos primeros espectáculos de hundimiento de algunos vehículos, dio la alarma estableciéndose entre los vecinos el acuerdo de convocar una reunión con la Asociación de Vecinos y decidir el camino a seguir ante estas situaciones. LA POSTURA DE LOS VECINOS Más de un centenar de vecinos durante casi cuatro horas, intentaron dar las opiniones, que en la mayoría de las ocasiones por el cariz personal que tomaban, resultaban únicamente di-vagaciones faltos de ligazón y coherencia y técnicamente insuficientes. El orden impuesto finalmente y el deseo de que el asfalto se cargase en partes iguales con la industria por ser la que más utiliza camiones, así como el encauzamiento de los motivos fundamentales de aquella reunión, decidieron una postura a tomar ante el Ayuntamiento: exponer el deseo unánime de que las calles vuelvan a presentar la fisonomía anterior al de las obras, desestimando para un futuro el asfaltado general con bordillos y aceras que en un principio se valora en 57 millones de pesetas, algo así como a 4,37 pesetas el palmo de superficie del solar. |
La
crisis actual y la calidad obrera de la mayoría de los vecinos,
fue el fundamento principal expuesto. Como medida auxiliar, se
estimó la conveniencia de celebrar dos días después otra reunión
para formar la comisión de obras desde donde se trabaje en la
conservación del barrio de Serraparera. LAS CAUSAS Las causas del general mal estado de las calles en lo referente a su asfaltado se puede fundamentar en la insuficiente resistencia da la capa asfáltica y en la escasa vigilancia por parte de agentes del orden en el control de carga máxima de los camiones con destino a las fábricas por allí establecidas. Camiones, que antes de respetar las señales -existentes aún en la actualidad- de no sobrepasar la carga de de 5.5 Tm. pasaban discriminatoriamente por todas ellas. CONCLUSIÓN Un barrio de torrecillas pequeñas, en su mayor parte construidas a base de muchas fiestas dominicales, se bate entre el barro en días lluviosos y polvo en días secos, si bien algunas brigadas municipales extienden grava por las calles. Si no se asfalta ahora, luego se encarecerá, pero si ahora se hace con el fin de revalorizar los terrenos y luego el Plan Parcial no permite edificaciones multifamiliares (torres si se puede) no se habrá conseguido gran cosa. Quizás la espera de más luz a ésta cuestión. De momento el vecindario dice no al asfaltado, y si a la conversión de las vías actuales en las de hace un año, época anterior a las obras de alcantarillado. Las últimas noticias y diversos letreros a la entrada de la población atestiguan; de limitar el paso de carga superior a 7,5 toneladas de no poder exhibir un permiso especial del Ayuntamiento, así como se destinarán unas vías especiales para evitar éstos abusos. Andreu Salillas |
|||||||||||||
 |
PROSIGUEN LOS TRÁMITES EN EL POLÍGONO BADIA 1975 Mientras una ciudad para veinte mil personas duerme un largo letargo en espera de acoger a sus vecinos, dentro de ella funciona en el área de servicio una oficina mancomunada a fin de facilitar a habitantes que luego vendrán, los trámites administrativos. Para todos ellos, una hijuela de la línea que une Sabadell con Sardanyola a la altura de Santa María de Barberá con la N-150, enlaza con su interior cinco veces al día entre las 9.30 y 13,30 о sea en horas de oficina. No parece tardar ya la fecha en que se distribuyan las viviendas, toda vez que excepto la depuradora de aguas, casi todos los servicios están terminados. Incluso hace ya bastantes días se procedió a la subasta de los locales comerciales si bien no todos ellos quedaron comprados, ante la inconcreta fecha de su población. Las calles tal como refleja la fotografía, permanecen totalmente desiertas, como aquellas ciudades aztecas que hoy en día aún se descubren entre las selvas mejicanas. Andreu Salillas |
|||||||||||||
  |
MAS DE 40 CERDANYOLENSES PARTICIPARAN 14-2-1975 EN EL XXIII RALLYE COSTA BRAVA Con la llegada del XXIII Rallye Costa Brava y que por las poblaciones de Barcelona y Gerona se va a poner en marcha dentro de breves días, más de 30 miembros de la Escudería Sardanyola se van a movilizar en busca del triunfo y de la promoción automovilística del Vallés Cuando a finales del año 69 su presidente Juan Pagés y varios aficionados al motor, se decidieron a llevar el nomber de la población por todos los rincones de España dentro de la competición, no se esperaban --si bien los deseos y la aspiración era el motor de tal decisión-, la campaña ascendente conseguida, aún algo insuficiente debido a la escasa colaboración comercial recibida. Ahora con la experiencia de numerosas competiciones en rallyes, subidas en cuesta y la organización de gimkhanas en terrenos que facilita la empresa Uralita; salen a participar en ésta prueba que puntuable para el campeonato de Europa suma casi mil doscientos kilómetros de recorrido. Para esta ocasión y dertro de la lista de participantes, destaca como segunda escudería en nú mero de participantes, la de Cerdanyola con seis coches y pilotos de reconocida valía: Claudio Caba campeón de España del grupo I con Alfa Romeo 2000 GTV, M. Doménech con 1340-1600, Tomás Parcerisas que ya participó hace unos días en el de Tarragona, Magín Desveus con Fiat-Abart 124 spider 1800, J. Balsach con 1430-1600 y el otro hermano Pedro Caba con 127. Cerdanyola vive sin embargo muy desconocedora de ésta afición bien por falta de difusión, bien por que el trabajo de sus habitantes resta tiempo para vivir otras manifestaciones y desear más el descanso. Mientras, la cercania con Barcelona brinda otras atracciones demás resonancia y menos sacrificio, dejando a unos hombres con sus sacrificios: el de robustecer el grupo y alzarse por encima de otras escuderias de más resonancia y menos sacrificio, dejando a unos hombres con sus sacrificios: el de robustecer el grupo y alzarse por encima de otras escuderías. Por esta perspectiva se ha dejado de lado el esquema de seguir desde principio de temporada un orden preconcebido de inscripciones de pruebas, prefiriendo seguir una a una sin el riesgo de olvidar detalles que al final pudieran resultar de trascendencia. Decisión que en estos momentos nos priva de poder anticipar la próxima presencia dentro del calendario anual de pruebas. Cabe señalar la participación dentro del Rallye Tarragona último en que Alfonso Marcos y Martin Peix quedaron terceros de la general mientras debian abandonar tras un buen promedio por rotura mecánica los tandem Tomás Parcerisas y Juan Aymami, Juan Pagés y José Moratona y José María del Cor y XX. Ahora, incluso la clasificación de un cincuenta por ciento en el de Costa Brava sería un éxito para Cerdanyola y sus seguidores que en número superior a treinta rivalizarán por servir y prestar una asistencia acorde con sus pilotos. Andreu Salillas |
|||||||||||||
  |
RIU SEC: DEMORAS Y MAS DEMORAS
7-3-1975 Su encauzamiento y la ampliación del puente de la Avenida Primavera se retrasan más de la cuenta por problemas burocráticos CERDANYOLA DEL VALLÈS. - Los temas de la ampliación del puente sobre el río Sec a la altura de la avenida Primavera, y el encauzamiento del río en cuestión han sido tratados en estas páginas en más de una ocasión, debido más que nada, al interés popular, las molestias que ocasionan, peligros y aspecto que genera, todo debido al largo plazo en que se desenvuelve la puesta en marcha de ambas obras. El puente, -estrecho en un espacio de unos treinta metros, es utilizado por los vehículos procedentes o con destino a Sant Cugat -ya que se aconseja utilicen este enlace,- las amas de casa que van al mercado municipal, escolares que se dirigen a cualquiera de los varios centros escolares por allí localizados y por los propios vecinos que habitan en los cientos de viviendas con que cuenta Les Fontetes. El otro, el río Sec pacientemente esperando que encaucen sus aguas, sigue fiel a su historia: unas veces medio seco y otras encorajinado y desbordando sus cauces. Un río poco preparado para conducir las aguas furiosas que bajan en los días de tormenta. De una manera o de otra, su cauce y sus orillas son de momento nido de algún que otro furtivo abandona de enseres, de matorrales y tierras que llevan en sedimentación las sucias aguas llegadas de lejos parajes. Las últimas noticias que nos llegan, hablan de las gestiones y papeleos que ceremoniosamente caminan hacia la meta soñada: la puesta en marcha. Con respecto al puente se ha aprobado una propuesta de la comisión de Fomento, con respecto a la actualización de precios del presupuesto que ha servido de base para la subasta de las obras de construcción del puente mencionado, con aplicación de la fórmula polinómica que según informe de los técnicos, presenta una elevación del 47,4 por ciento desde el mes de marzo de 1973 en que se confeccionó el proyecto y presupuesto hasta la fecha. Para anunciar nueva subasta de dicho proyecto, se ha interesado la conformidad de la Corporación Metropolitana de Barcelona. Dicho proyecto fue aprobado definitivamente por la Comisión de Urbanismo, con la elevación indicada que hace elevar el presupuesto de las obras o tipo de licitación, a tres millones seiscientas ochenta y siete mil doscientas tres pesetas. El encauzamiento del río Sec sin responder en noticia concreta de aprobación u otra ordenanza municipal, si que podría adquirir unos beneficios de su "hermano menor", la Riera de Sant Cugat. Así se da a entender en un escrito dirigido a la Comisión Provincial de Servicios Técnicos como contestación a los suyos, sobre contratación del proyecto de encauzamiento del sector de la riera de Sant Cugat comprendido en el casco de Montflorit, en el cual se comunica que se está tramitando el expediente administrativo reglamentario. En él se añade, que si ello fuese posible, el Ayuntamiento vería con agrado que el crédito estatal destinado a esta obra se transfiriera a la de encauzamiento del río Sec cuyo proyecto se halla más avanzado y es de mucho mayor interés, esperando sea subastado por la Dirección General de Obras Hidráulicas en plazo breve con un presupuesto rectificado que hará elevar la aportación municipal en mayor cantidad que la que se destina a la riera de Sant Cugat, proyecto y expedienta que de todas formas y por si no fuera posible la transferencia de crédito aludida, se enviarán con la posible urgencia. Andreu Salillas |
|||||||||||||
 |
POR SEGUNDA VEZ, LA AUTONOMA ESCENARIO DEL "APLEC DE CERDANYOLA" 11-3-1976 CERDANYOLA DEL VALLÈS.- Cuando todavía no se ha apagado el clamor y permanecenaún en el aire los comentarios positivos alcanzados por ei primer Aplec, está ya a punto el II Aplec de la Sardana de Cerdanyola del Vallés, previsto para el domingo día 14 de diez de la mañana acuatro de la tarde. Nuevamente se ha escogido la Plaça Cívica de la Universitat Autónoma que permite por sus características utilizar los aparcamientos cubiertos caso de aparecer la lluvia. Cuatro -una más que en la pasada edición- coblas amenizarán el día: la Montgrins, Selvatana,Ciutat de Glrona y Sabadell. Más de tres mil personas se estiman que estuvieron presentes el año pasado por lo que seprevé para esta una afluencia que alcance las cuatro mil quinientas personas, En esta ocasión dos autobuses realizarán el trayecto constante entre la terminal en Les Fontetes y el mismo recinto. Quizá lo más importante de reseñar sea el hecho de haberse establecido acuerdo con el bar y el restaurante de la Universidad para que permanezcan abiertos y sean ofrecidas comidas al precio de cien y ciento veinticinco pesetas. La víspera, y en el Pabellón Polideportivo, la Comisión de l'Aplec de Cerdanyola ofrecerá un concierto por el Orfeó Gracienc a las diez de la noche bajo la dirección del maestro Antoni Pérez i Simó con obras de Millet, Oltra, Toldrá, Balcells, Morera, Perez Moya, Scarlatti, Purcell, Pare A. Soler, Cererols, Pau Casals, Brel y Raimon. El mencionado concierto será entrada gratuita. Andreu Salillas |
|||||||||||||
 |
AL RESTITUIR LA ANTIGUA DENOMINACIÓN DE LA GRAN VIA.. 3-5-1975 PRAT DE LA RIBA TENDRA UNA CALLE EN CERDANYOLA Cerdanyola del Vallès. - Desde hace varios años y a través de la Biblioteca Popular de la Diputación, se vienen impartiendo cursos nocturnos de la lengua catalana a fin de fomentarla y divulgarla. En el reciente Pleno municipal celebrado, se refirió al hecho de haberse celebrado el día 23 la festividad de Sant Jordi y el 27 la de Nuestra Señora de Montserrat copatrones de Catalunya; así como el haber tenido lugar en el Patio de los Naranjos la colocación del busto del que fue primer presidente de la Mancomunidad de Catalunya, don Enric Prat de la Riba. Con el deseo de que se conserve la cultura y lengua catalana. tesoro legado de nuestros antepasados, la Comisión de Cultura propuso al Pleno la adopción de los siguientes acuerdos: 1: Adherirse a la iniciativa de: Colegio de Abogados de Barcelona para la celebración del Congreso en Defensa de la Cultura Catalana, 2. Que en la calle que en la actualidad figura en el nomenclátor de la población con nombre de Gran Vía, vuelva a figurar con su primitivo nombre de Gran Vía Prat de la Riba. 2. Que en la calle que en la actualidad figura en el nomenclátor de la población con el nombre de Gran Vía, vuelva a figurar con su primitivo nombre de Gran Vía Prat de la Riba. Acuerdos que fueron aprobados, al igual que la solicitud hecha por el teniente de alcalde delegado de Fomento, señor Buldú, en el último Pleno, acerca de la rotulación de las calles de la población en donde se refleje al nombre en castellano y en catalán. EL "INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS" SE PRONUNCIARA SOBRE EL TOPONIMO DE LA VILLA Sardañola, Sardanyola, Cerdanyola. He aquí tres distintas maneras de denominar a esta villa que históricamente naciera antes del siglo X, ya que los primeros vestigios se encuentran localizados en el año 990 con el nombre de Cerdanyola según el Cartulari de Sant Cugat del Vallés apareció en 1238 a través del siguiente extracto: "In parrochia Sancti Martini de Cerdanyola iuxta mansum de Noguera que est alodium dicti cenobi". En numerosas ocasiones y en la revista "Sardanyola" local, te ha debatido y polemizado en torпо a ello con el consiguiente tejido de opiniones. La opinión se masifica cuando se atribuye el nombre de Cerdanyola como diminutivo de la Cerdanya por ser familias de aquella comarca los primeros que aquí se instalaron buscando la cercania con Barcelona. El Ayuntamiento, consciente de la importancia en la escritura co-rrecta del nombre de este municipio, ha propuesto solicitar del Institut d'Estudis Catalans y del Archivo de la Corona de Aragón se emita un documentado informe sobre la procedencia y forma correcta de escribir el nombre hasta ahora oficialmente considerado como Sardanyola, a fin si procede, iniciar el oportuno expediente ante el Ministerio de la Gobernación: Andreu Salillas |
|||||||||||||
 |
NUEVA JUNTA DEL CERDANYOLA CLUB DE HOCKEY
12-8-1975 ESTA PRESIDIDA POR EL SR. GONZALEZ Tal como anticipábamos hace unos días, se ha llevado a efecto una nueva asamblea a modo de continuación de la anterior del día 16, del Sardanyola Club de Hockey. Se debía en ella oficiar el sentimiento masivo y unánime de proseguir vistiendo los colores del Club en La División de Honor, buscando para ello los medios necesarios para salvar los problemas económicos expuestos por su actual junta Como sea que el revuelo levantado en la población oponiéndose tal medio, era masivo, y la junta actual ponía al club en manos de quienes vieran posibilidades de salvación económica: el pasado sábado la asamblea aprobó la transmisión de poderes a una Comisión Gestora que durante un tiempo buscará los medios y procedimientos para levantar nuevamente al club del déficit que podría contraer y después reorganizar una nueva junta. Tras diez y siete años de permanencia como presidente, don Ramón Sugrañes agradeció a los presentes en gran número reunido en esta ocasión el interés despertado por todos para que el club permanecer en ésta categoría que por decano le corresponde, presentando uno a uno a todos los miembros de la nueva junta rectora y alabando las cualidades de cada uno, todos ellos conocidos y populares dentro de la población por sus colaboraciones anteriores con el club. La junta rectora está presidida por el señor González, actuando como secretario el señor Mongay y los miembros siguientes: Carreter, Torras, Piera, Pagés, Aranda, Bigas, Duba, Sanuy, etc,etc. Tras la exposición del motivo de la reunión por el teniente alcalde delegado de Cultura señor Ramirez, la glosa sobre la nueva junta del presidente hasta estos momentos señor Sugrañés, el presidente en nuevos funciones señor González expresó su agradecimiento por la confianza depositada en su persona, indicó que en aquellos nomentos no podia aventurar si aquello podría salir positivo o negativo ya que las gestiones están realizándose, pero que con el apoyo de todos y otras sucesivas reuniones a celebrar era de esperar dias, gloriosos para el hockey cerdanyolense. Gratas palabras las escuchadas esta noche donde el señor Sugrañés manifestó su satisfacciones por los amistades adquiridas en Cerdanyola y fuera a través del hockey, y que siempre estaría a disposición del Sardanyola C.H., estrechándose seguidamente en un mutuo y afectuoso abrazo ambos presidentes. Presidentes que durante los días habidos entre la otra asamblea y ésta, han estado trabajando en equipo para reavivar la vida del club y estudiar las posibilidades más aconsejables cara a su resurgimiento economico, que a fin de cuentas ha sido la causa de esta crisis administrativa y directiva. Respondiendo a algunos preguntas del auditorio si bien antes indicaron era casi imposible responder a nada por la inseguridad en estos momentos parece que "el milagro" como alli se le denominó a lo que se esperoba ocurriera, vendría a través de la captación de nuevos socios y la repesca de los antiguos que por un motivo u otro se habian dado de baja, y otros medios en estudio. La sesión que en si fue corto, terminó con al otorgamiento del voto de confianza po la nueva junta rectora y el manifiesto, de realizar una nueva junta lo antes posible, hecho que se comunicará a todos los socios. Una nueva Junta, una nueva savia de la que se esperangrandes cosas para el bien del Sardanyola Club de Hockey Andreu Salillas |
|||||||||||||
 |
CERDANYOLA: ACUERDO MUNICIPAL
25-9-1976 REFORMADO DE CRÉDITO PARA EL PABELLÓN POLIDEPORTIVO Ha sido motivo de acuerdo municipal el reformado del proyecto del Pabellón Polideportivo Municipal según lo previsto en el articulo 54 del Reglamento de Contratación de las Corporaciones locales, por encajar dentro de las limitaciones y especialidades previstas en tal articulo, dando traslado del mismo a la entidad Metropolitana de Barcelona Acuerdo que sin embargo previamente a motivado diversas intervenciones, en especial del concejal señor Más al manifestar que en la comisión no se había hablado de este reformado, no queriendo firmar la propuesta de acuerdo de la comisión de fomento. El señor Buldú por su parte le manifestó que el pabellón ha pasado por ciertas vicisitudes y que cuando se empezó la construcción no se tenía ninguna experiencia en esta clase de obras y que se ha creído oportuno habilitar el mismo para toda clase de manifestaciones deportivas, sociales, culturales y artísticas y que por ello se ha realizado este reformado, añadiendo el señor Segura que se habían recogido en el reformado algunas propuestas por la Comisión de Cultura y Deportes. Otra propuesta aprobada por unanimidad, es la referida al expediente confeccionado por los técnicos municipales sobre el proyecto reformado, así como el informe de intervención, en donde se acuerda utilizar como concepto de Ingreso, el superávit disponible del presupuesto ordinario de 1976. El suplemento de Crédito representa 3.509 695, pesetas. Un escrito de la Mancomunidad Intermunicipal Santa María de Barberá-Cerdanyola ha merecido el acuerdo de plena ratificación del acuerdo transcrito a sus efectos El escrito con fecha 31-8-76 refiere sendos acuerdos tomados por la Comisión Gestora de esa Mancomunidad. El primero aprueba Inicialmente el Plan Especial para determinar la zonificación escolar de ciudad Badía. El segundo comprende el de exponer al público el Plan Especial durante el plazo de un mes, previa inserción en el BOP, dado audiencia simultánea al Ministerio de la Vivienda, Ministerio de Educación y Ciencia y Ministerio de Obras Públicas. RECAUDACION POR RECOGIDA DE BASURAS Ha quedado aprobado el padrón de recogida de basuras de domicilios particulares, correspondiente al ejercicio de 1976, por un importe de 6.030.400, pesetas, habiéndose puesto a exposición del público por espacio de quince días a efectos de examen y reclamaciones, cuya recaudación se efectuará a través del Banco de Sabadell. El periodo de cobranza voluntario comprende del 16 de septiembre al 15 de noviembre de 1976. Andreu Salillas |
|||||||||||||
 |
SE JUBILA EL SECRETARIO DEL AYUNTAMIENTO
15-3-1975 El secretario titular del Ayuntamiento cerdanyolense, don Justiniano Hidalgo Barriuso, que naciera en Valle del Veldelucio, provincia de Burgos, el pasado día 28 de febrero por cumplimiento de la edad reglamentaria ha dejado la plaza al tomar por derecho su jubilación. Su llegada a Cerdanyola, él la explica así: "Tomé posesión de mi cargo de secretario en propiedad de este Ayuntamiento el 11 de octubre de 1952, en virtud de nombramiento hecho por la dirección general de Administración Local, resolviendo concurso reglamentario. Las razones que me movieron a pedir esta plaza fueron su proximidad a Barcelona y los estudios de mis hijos, el mayor de los cuales tenía que empezar y empezó en ese año la carrera de Medicina. En aquel concurso solicité únicamente tres plazas: la de San Lorenzo del Escorial y las de Sant Feliu de Llobregat y Cerdanyola, porque estaban cerca de Barcelona y bien comunicadas. Me dieron esta plaza y aquí estoy desde entonces muy satisfecho porque, aunque yo no conocía a nadie cuando vine, me honraron en seguida con su amistad y confianza el entonces alcalde señor Juventeny y todos los concejales y personas con quienes por razón del cargo entablé mis primeras relaciones, siguiendo así hasta estos momentos en que tú mismo habrás podido comprobar las pruebas de afecto y consideración que recibo de cuantos me conocen y de una manera muy particular del alcalde, señor Fatjó". El Ayuntamiento en reciente pleno ha hecho constar el más sincero voto de gracias al secretario de la Corporación por sus 48 años de servicio a la administración local y su especial labor desarrollada en Cerdanyola desde el año 1952 hasta la actualidad y para testimoniar dicha gratitud se convocará un pleno extraordinario para el próximo día 20 de marzo y el acuerdo de aprobación de expediente para otorgar al citado funcionario la medalla al mérito del trabajo, así como instruir expediente para otorgarle la medalla de la villa de Cerdanyola en su categoría de plata. Andreu Salillas |
|||||||||||||
 |
LAS INTERMINABLES GESTIONES PARA
15-3-1975 EL ENCAUZAMIENTO DEL RIU SEC. VOLVERÁ A SACARSE A SUBASTA POR 83 MILLONES Parece que las actividades burocráticas en torno al encauzamiento del riu Sec se están moviendo con más interés que en tiempos atrás. En esta ocasión vuelven a producirse aprobaciones, que si bien, tal vez no sean las definitivas, sí que inciden en una convincente razón: mientras se mueva, la posibilidad de algo positivo será más fácil de conseguir. Y es que el problema de más difícil solución municipal es, sin duda el del encauzamiento que ha tenido en jaque constante la actividad municipal y que aún sigue candente. Se hizo primero un proyecto de colectora para el casco urbano que topó con problemas en la jefatura provincial de Sanidad, y no pudo realizarse a pesar de que en ello se interesó el propio ministro de Obras Públicas que entonces era el Conde de Vallellano. Se aprobó más tarde otro proyecto de encauzamiento a cielo descubierto que, "con todas las bendiciones", se estancó en el Ministerio muriendo en la lista de espera. Otro proyecto hecho posteriormente que llegaba a los cincuenta millones de pesetas logró salir a subasta en el año último pero no hubo licitadores en si vista se ha hecho una modificación con actualización de precios llegando el presupuesto a ochenta y tres millones quinientas cincuenta mil ochocientas noventa y siete, con una aportación municipal del 35 por 100 que si no tarda mucho en salir a subasta podrá por fin realizarse la obra. Andreu Salillas |
|||||||||||||
|
VISIÓ DE CERDANYOLA DEL VALLÈS |
||||||||||||||
 Carrer de Sant Ignasi any 1911. Actualment Avinguda de Catalunya (Autor O y B) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
||||||||||||||
 Candidats a millor esportista de Cerdanyola del 1968, a la festa que es va celebrar a la pista del Cerdanyola Club d'Hoquei, en què va resultar elegit Josep Mª Turmo Martí, porter del Cerdanyola C.H. (Fotografia Escursell Hnos.) |
||||||||||||||
 Mercat de Sant Josep al voltant de 1950 (Autor i arxiu: J.R.Urbano) IA |
||||||||||||||
 Avinguda de Catalunya al voltant de 1900 IA |
||||||||||||||
-any1962b.jpg) Nevada Avinguda Catalunya llavors Av.Glmo Franco. Any1962 (Autor desconegut) |
||||||||||||||
 Nevada de 1956 al carrer de Sant Josep, actualmente carretera de Barcelona (Autor desconegut) |
||||||||||||||
 Panoramica Cerdanyola IA |
||||||||||||||
 El col.legi del Sagrat Cor ocupava l'antiga torre Renom. Era una institució d'ensenyança primaria inaugurada al 1940 per ajudar a compensar la deficiència de places escolars. Al 1944 arriba de Barcelona Albert Sala i Roxló, que n'esdevingué el propietari, director i mestre. Amb disciplina i afectivitat va aconseguir donar-li un marcat estil personal i peculiar a l'escola. (Autor desconegut) (Arxiu Col.legi Montserrat) - IA (Autor desconegut) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
||||||||||||||
 Inici de l´Avinguda Catalunya. Al fons els Quatre Cantons i el restaurant de Cal Ramonet. Ja en aquell moment existia a la dreta –amb rajoles blanques i negres– el que finalment seria Bar Jordi. A l'esquerra la façana lateral de la carnisseria Morera i actualment la Caixa Banc. Davant dels joves, el pont sota l'estació del ferrocarril. (Autor desconegut) (Arxiu: Col.legi Montserrat) |
||||||||||||||
 Vista parcial Cerdanyola 1959-1964 IA |
||||||||||||||
 Cerdanyola a principis del segle XX |
||||||||||||||
 Vista de Cerdanyola pels volts del 1960 amb qualitat K4 amb la imatge de l'església Parroquial de sant Marti al centre. (Foto:Autor desconegut) Arxiu:Col.legi Montserrat) IA |
||||||||||||||
 Detall ampliat de l'anterior foto IA |
||||||||||||||
 Cerdanyola de Dalt al voltant de 1960 |
||||||||||||||
 En primer terme la factoria Uralita constituïda el 1909 com a Uralita, S.A. El 1915 va finalitzar la construcció del seu primer edifici conegut com a bloc 1 i caracteritzat per les dues esculturals columnes. Fotografía de 1929 (autor desconegut) |
||||||||||||||
 En primer terme l'estació de Renfe Cerdanyola |
||||||||||||||
COLLSEROLA 2025  |
||||||||||||||
|
|
||||
|
|
||||
|
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL PASSAT SEGLE |
||||
| Passejant pels carrers de Cerdanyola al llarg del s.XX | ||||
 |
||||
|
Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola anys 1943-1945-1946-1947 |
||||
|
Regidors de 1799 -2019 |
||||
|
El comerç local des d'inicis del segle XX |
||||
Agenda Política |
||||
|
Junta de Govern Carlos Cordón Núñez - Alcalde Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcalde Javier Sánchez Miras - 2è. Tinent d'Alcalde Sonia Rodríguez Ruiz - 3a. Tinenta d'Alcalde Óscar Pons Cárceles - 4t. Tinent d'Alcalde Mª Eulàlia Mimó Viader - 5a. Tinenta d'Alcalde |
||||
Properes activitats |
||||
|
Taller familiar: "Essència modernista: crea la teva pròpia rajola hidráulica" El Museu d’Art de Cerdanyola proposa aquest setembre un nou taller familiar en què els infants podran descobrir l’estètica modernista a través de la creativitat i les arts decoratives. L’activitat està adreçada a infants majors de 6 anys acompanyats d’una persona adulta i és gratuïta. Horaris d'11:30 i 12:30 h Durant el taller, cada participant podrà crear una peça única, experimentant amb el disseny i la pintura i descobrint, alhora, alguns dels elements que defineixen l’estètica modernista. L’objectiu és que els infants gaudeixin d’una experiència artística i creativa i que, al final de l’activitat, puguin emportar-se a casa la seva pròpia creació. Per participar-hi, cal fer inscripció prèvia trucant al 93 591 41 30 o enviant un correu electrònic a mac@cerdanyola.cat. Al Ateneu (carrer Indústria, 38-40) - Organitza: Museu d'Art de Cerdanyola Del 2 al 11 d'octubre: XXXV Festival Internacional Blues de Cerdanyola Dijous 22 d’octubre, Cafè amb Lletres, "La intrusa" (L’Altra Editorial, 2025), d’Irene Pujadas, obra guanyadora del Premi Finestres de Narrativa en Català. La sessió serà coordinada i presentada per Clàudia Rius. Diumenge 25 d’octubre a les 19 h.: Concert de Tardor 2026 Tarifa 11 € Compra d'entrades Dijous 19 de novembre, Cafè amb Lletres, "El cos invisible" (La Magrana, 2025), de Núria Perpinyà. Olga Parra introduirà l’acte. Diumenge 13 desembre a les 12 h.: Concert de Nadal 2026 Tarifa: 11€ Compra d'entrades Dijous 17 de desembre Cafè amb Lletres "On neix la llum" (Edicions 62, 2026), d’Oriol Mitjà, amb pròleg de Marc Giró. La sessió serà coordinada i presentada per Alba Richart |
||||
|
EXPOSICIONS |
||||
|
|
||||
|
Fins al 9 de
novembre a la sala B'Art de l'Ateneu de Cerdanyola. L'artista Marutxi Beaumont presenta l'exposició Llibres lliures, que es podrà visitar Carrer de la Indústria, 38-40) Organitza: Associació Artistes Plàstics de Cerdanyola Diumenge dia 13 d'11:30 i 12:30 h.: Essència modernista: crea la teva pròpia rajola hidràulica' El Museu d’Art de Cerdanyola proposa aquest setembre un nou taller familiar en què els infants podran descobrir l’estètica modernista a través de la creativitat i les arts decoratives. Activitat gratuita Sota el títol 'Essència modernista: crea la teva pròpia rajola hidràulica', l’activitat convidarà els participants a dissenyar i pintar la seva pròpia rajola. Per a infants majors de 6 anys acompanyats d’una persona adulta. Per participar-hi, cal fer inscripció prèvia trucant al 93 591 41 30 o enviant un correu electrònic a mac@cerdanyola.cat. A l'Ateneu (carrer Indústria, 38-40) Diumenge 11 d'octubre de 10:30 a 14:30 h.: Exposició Cerdanyola, terra d'ibers El Museu de Ca n'Oliver ofereix, cada segon diumenge de mes, la possibilitat de fer una visita guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de la tribu dels laietans La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per les restes arqueològiques del Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i els tres edificis ibèrics reconstruïts. Activitat recomanada per a majors de 10 anys. Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a l'exposició permanent amb l'entrada. Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver |
||||
| https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu | ||||
|
|
||||
|
Activitats estables |
||||
|
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica i els edificis reconstruïts. D'10:30 a 14:30 h. A les 12 visita guiada. Informació: 93 580 45 00 El Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) obre les seves portes a la ciutadania cada primer diumenge de mes amb accés gratuït. Cerdanyola, terra d'Ibers 2n diumenge de mes a les 12 hores Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver El Museu de Ca n'Oliver ofereix, cada segon diumenge de mes, la possibilitat de fer una visita guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de la tribu dels laietans en la que es poden veure, distribuïts en set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola. Sant Iscle, una parròquia medieval 3r diumenge de mes Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat Visita als jardins de Ca n'Ortadó i Can Llopis, El jardí de Can Llopis obre cada dia al públic de 10 a 18 h. Aquest horari es mantindrà d’octubre a març. D’abril a setembre, l’horari serà de 10 a 21 h L’oficina mòbil d’Aigües de Barcelona estarà disponible a Cerdanyola del Vallès cada tercer divendres de mes. Portes obertes al MAC Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada. 1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h. Activitats a Can Catà. Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu: - Fem el camí de la font nova! - Anem cap a la font vella! Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 persones. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults 3 €, nens 2 € Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges. Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h. La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros
|
||||
|
Activitats al Museu d'Art (MAC) |
||||
 El MAC restarà TANCAT temporalment per les obres de rehabilitació de les seves cobertes |
||||
Cada primer diumenge de mes¨. Portes obertes al MAC. Accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada. |
||||
| Horari
museu: Dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d'11 a 14 h Dilluns (inclosos festius) tncat Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) Agenda MAC |
||||
|
|
||||
Activitats al Poblat de Ca n'Oliver |
||||
 |
||||
|
|
||||
|
Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver Horaris dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2022: Feiners de dimecres a divendres: 17 a 20 h Dissabtes: 11 a 14.30 i 16.30 a 20 h Diumenges i festius: 10.30 a 14.30 h Més info https://www.museucanoliver.cat/ca/visitans Primer diumenge de mes Ca n'Oliver, un poblat iber laietà Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït. Segon diumenge de mes a les 12 h. Cerdanyola, terra d'ibers Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases reconstruïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys. |
||||
|
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00 a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa. |
||||
| Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada. L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament: Entrada general: 3 € Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola). Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola. Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants) Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones. HORARIS De l'1 d'octubre al 30 de març Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h De l'3 d'Abril al 30 de Setembre: Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h Tancat: 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre |
||||
| El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes arqueològics. Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. |
||||
|
|
||||
|
Activitats al Parc del Turonet |
||||
 Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un públic familiar. Activitat lliure i gratuïta. Les activitats es duran a terme els diumenges, fins al 3 de desembre, al Parc del Turonet. L’espai de joc de la Jugatecambiental estarà obert d’11:30 a 13:30 h. Activitats de 12 a 13 h. |
||||
|
Cerdanyola, cultura, natura i patrimoni |
||||
|
|
||||
|
Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els! |
||||
|
Activitats estables
Tots els diumenges. Can Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.30 a 14.30 h Segon diumenge de mes Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Agost tancat |
||||
Activitats a la Biblioteca Central |
||||
 |
||||
| CAFÈ AMB LLETRES | ||||
|
Dijous 22 d’octubre, "La intrusa" (L’Altra Editorial, 2025), d’Irene Pujadas, obra guanyadora del Premi Finestres de Narrativa en Català. La sessió serà coordinada i presentada per Clàudia Rius. Dijous 19 de novembre, "El cos invisible" (La Magrana, 2025), de Núria Perpinyà. Olga Parra introduirà l’acte. Dijous 17 de desembre "On neix la llum" (Edicions 62, 2026), d’Oriol Mitjà, amb pròleg de Marc Giró. La sessió serà coordinada i presentada per Alba Richart Totes les sessions es faran a la Sala Enric Granados de la Biblioteca Central, a partir de les 19 h. L’accés és lliure, limitat a l’aforament de la sala. |
||||
|
|
||||
Activitats del Parc Natural Collserola |
||||
 |
||||
|
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita) CAN COLL,més de 500 anys d’història Apunts històrics 1495 La masia rep el nom de Can Coll, abans es deia Mas Portell. 1495-1867 Va passant de pares a fills de cognom Coll que viuen a la propietat. Francesc d’Assís Coll va ser l’últim propietari amb aquest cognom. Va fer construir la capella actual i posar les reixes de tancament de la plaça. Va tenir 4 filles. 1867-1927 Mor Francesc d’Assís Coll. L’hereu és el seu nét, Jaume González i Coll, que ja no viurà a la casa. Josep Pujol i Armenteras és l’últim descendent dels Coll que hereta la casa. La hipoteca per pagar uns deutes i la perd. 1928-1936 Teresa Boix i Vila compra la finca, que és gestionada per Joan Serra Sian. Aquest hi viu amb la seva esposa, M.ª Teresa Espasa Rius, i acaba comprant-la i escripturant-la l’any 1935. El senyor Serra fa moltes millores tant a l’interior com a l’exterior de la masia, destacant l’habitació de dormir amb cambra de bany, la terrassa amb les torres decoratives i les obres inacabades d’un futur hotel al costat de la masoveria, a l’edifici del davant. El juliol del 1936, quan comença la guerra civil, mor assassinat. 1936-1939 Durant la guerra es va constituir la Col·lectivitat de Camperols de Cerdanyola - Ripollet que funcionava en règim d’autogestió i la finca de Can Coll va ser destinada a l’explotació forestal. 1940-1987 En acabar la guerra la família Serra Espasa recupera la finca. Un dels fills s’hi queda a viure amb els seus descendents durant uns anys. Fins als anys 60, Can Coll és una finca agrícola, vinícola, ramadera i forestal, a més de disposar de fusteria. Als anys 70, s’hi munta un circuit de lloguer de motos de trial. La masia s’utilitza com a lloc d’estiueig, així com per a la celebració d’esdeveni-ments familiars. Uns masovers viuen a l’edifici del davant. 1987 La Corporació Metropolitana de Barcelona adquireix la finca. 1988 Es rehabilita una part de la construcció del davant i s’inaugura el Centre d’Educació Ambiental Can Coll a l’octubre. Comencen les obres de restauració de la masia 1992 S’inaugura la remodelació de la masia. |
||||
|
MAPA-GUIA DEL PARC |
||||
|
ITINERARIS |
||||
|
Nou mapa guia del Parc Natural de la serra de Collserola. A B |
||||
|
Can Coll. Centre d’Educació
Ambiental Obert a tots els públics els diumenges de 9.30 a 14.30 h. Can Coll CEA és un punt de referència per al professorat que vol incloure el Parc de Collserola com a proposta educativa. Els diumenges, esdevé centre difusor dels valors de Collserola a la ciutadania. UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D’HISTÒRIA * A Can Coll CEA - Passejada guiada per aquesta antiga masia oscana. Podreu descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del temps i saludar al senyor Coll. La masia de Can Coll està situada a l’extrem nord-est del Parc de Collserola, dins del municipi de Cerdanyola del Vallès, i la finca té una extensió de 236 hectàrees. La masia, ja documentada des de l’any 1495, conserva tota la bellesa i l’originalitat del món rural vallesà. Des de 1988 és un equipament municipal, restaurat i gestionat pel Consorci del Parc Natural de la serra de Collserola. El novembre de 1988 es van iniciar les activitats com a centre d’educació ambiental. Fou el primer equipament públic obert per l’aleshores denominat Patronat del Parc de Collserola. Actualment, els dies laborables és centre d’educació ambiental, amb una oferta d’activitats educatives El Curs al Parc dirigides a l’educació formal, des de llars d’infants, escoles de primària, instituts, universitats, fins a escoles d’adults i d’educació especial i també activitats formatives dirigides a l’educació del lleure. Els diumenges és Centre d’Informació i acollida de visitants del Parc amb propostes de descoberta del seu entorn natural i rural. Can Coll també és la seu del CDRE del Parc de Collserola (Centre de Documentació i Recursos Educatius) que assessora, informa, ofereix recursos i préstec de material a estudiants i docents dels centres educatius. Can Coll Centre d’educació ambiental Entre setmana, el treball pedagògic del centre d’educació ambiental Can Coll, es basa en l’oferta d’experiències educatives i lúdiques que estimulin l’exploració, l’aprenentatge, l’estimació, el gaudi, el diàleg i la participació, tenint com a protagonista absolut l’ambient natural de la serra de Collserola. S’utilitzen mètodes d’ensenyament – aprenentatge basats en el descobriment lliure o guiat i en la resolució de problemes. Són processos viscuts sempre en primera persona. No es pretén donar informació perquè l’alumnat l’assimili, sinó que el que es busca és la construcció d’un coneixement conjunt, mitjançant accions cooperatives, de síntesi, d’informació, d’experimentació i d’investigació. Sentiment-emoció-coneixement, estan ben presents en tots els programes. Anualment i d’acord amb el resultat de les avaluacions de professorat, alumnat i del propi equip educatiu del centre, es fa una revisió complerta de cadascun dels programes de l’oferta d’activitats educatives. Acull majoritàriament escolars d’educació infantil, primària i secundària que fan activitats d’una jornada, de dilluns a divendres. Hi ha més de 20 propostes diferenciades per nivells d’edat, aprofundiment i temàtica. A més, es fan programes personalitzats a grups d’alumnat universitari, escoles d’estudis superiors, de persones adultes i d’educació especial. Trobareu detallades totes les propostes a l’apartat El Curs al Parc. Centre de documentació i recursos educatius del Parc Centre d’Informació i acollida de visitants del Parc  |
||||
    |
||||
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita.
|
||||
|
MATINALS A COLLSEROLA  Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos. Durada 3 hores Horari: de 10:00 a 13:00 h De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552 Màxim 25 persones per grup Preu per grup 109,10 €. Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera. Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera. A Can Coll Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn. Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn. |
||||
| PASESSADES TEMÀTIQUES | ||||
|
QUÈ TROBAR ALS CENTRES CENTRE D’INFORMACIÓ* Exposició permanent Collserola Parc Natural, pensada per fer pensar. Exposició temporal Agents Rurals: guardians del medi natural fi ns el 17 de setembre Itineraris senyalitzats als entorns de l'equipament Itinerari de Les fonts accessible per a persones amb mobilitat reduïda, des de l'estació de Baixador de Vallvidrera fins a la font Nova. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. Cafeteria i serveis adaptats (mobilitat reduïda, canviador de bebés). CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL * Masia del segle XV i entorn rural. Exposició permanent L’home i el medi a Collserola. Exposició temporal Insectes fins l'1 d'octubre. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. Visita lliure als corrals de la granja d’11 a 13.30 h. a partir del 17 de setembre. Cafeteria i serveis adaptats (mobilitat reduïda, canviador de bebés). ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA* Exposició permanent El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns de l'equipament. Diumenges de 9.30 a 14.30 h. De dilluns a divendres, per a grups, amb visita concertada prèviament a activitatscancoll@ parccollserola.net. Visita subjecta a la disponibilitat de la sala. |
||||
|
COM ARRIBAR AL TURÓ DE LA MAGAROLA Aproximació en cotxe fins: Al Revolt de la paella, km 3,9 de la carretera de la Rabassada – seguir a peu la pista aproximadament 1,3 km i arribareu al turó de la Magarola. Al km 6,5 de la carretera d’Horta a Cerdanyola (Pista Pas del Rei) - seguir a peu la pista aproximadament 1,7 km fins el turó de la Magarola. Vista Rica, km 5. de la carretera de la Rabassada. Seguir a peu. Trobar el GR-92 – seguir les banderoles: turó de Santa Maria - Pas del Rei – turó de la Magarola. A peu: Des de Barcelona. Del Parc del Laberint d’Horta, per darrera del velòdrom - trobar el GR-6 (Barcelona-Montserrat) – seguir les banderoles: portell de Valldaura - carretera de la Rabassada - Vista Rica. |
||||
| Itineraris al voltant del Parc | ||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
| Descobrir el Parc en bicicleta. | ||||
 |
||||
El conjunt de rutes que es proposen, s’ha dissenyat amb l’objectiu de descobrir el Parc en bicicleta. En total són 17 itineraris per a adults i 10 passejades per fer en família. Itineraris senyalitzats amb bicicleta |
||||
LLOCS D'INTERÈS (amb Google Maps) |
||||
|
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí. 41.490398º, 2.136200º Cases modernistes al carrer de Sant Francesc 41.494483º, 2.143034º Castell de Sant Marçal. 41.490684º, 2.114799º Escultures modernistes i noucentistes del cementiri municipal 41º29'12.73", 2º07'23.21" Ermita de Santa Maria de les Freixes. 41.479020º, 2.142564º Ermita de Sant Iscle 41º28'03.9", 2º09'02.0" Església i rectoria de Sant Martí. 41.491344º, 2.139979º Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Masia de Can Canaletes i aqüeducte. 41.479157º 2.142362º Masia de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll 41.28'25.44" , 2º07'28.35" Masia de Can Fatjó del Molí. 41º.484013º, 2º127144º Masia de Can Miró. 41.501460º, 2.102093º Masia de Can Serraparera. 41.496042º, 2.130091º Paratge de Canaletes. 41.483073º, 2.143356º Bosc Gran de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Monument a Europa 41.485378º, 2.128094º Parc Esportiu Guiera -Avda. de Guiera 6-8 41.483350º, 2.139192º Parc Tecnològic del Vallès 41.484886º, 2.127711º Jutjats 41.484005º, 2.143957º Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera 41.489279º, 2.144290º FESTA MAJOR Primer cap de setmana del maig MUSEUS Ca N’Olivé (Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º Museu de Ca n’Ortadó: Plaça de Sant Ramon, 23-24. Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins. 41.488767º, 2.135999º Museu i Poblat ibèric 41.480617º,2.134068º OFERTA CULTURAL: Festival de Blues (octubre) VARIS Ajuntament -Pl. Francesc Layret, s/n 41.491027º,2.140686º Pavelló d'esports (Compleix Esportiu Municipal Can Xarau) 41.494471º, 2.139991 L'Ateneu. -Carrer Indústria, 38-40 41.488106º,2.140945º Biblioteca Central -Avda de Catalunya 41.492544º, 2.142231º Pl. Sant Ramon i Monument Republica 41.489107º, 2.136014º Columnes d'Alfaro (UAB) 41.497103º, 2.110553º Parc de Cordelles 41.496174º, 2.133794º Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya) 41.492656º, 2.147392º Estació Renfe Cerdanyola-Universitat 41.497040º, 2.115583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra 41.500968º, 2.090583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma 41.502824º, 2.102540º Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg. d'Horta s/n 41.486486º, 2.144069º Àrea de Can Coll (restaurant, àrea de lleure) Montflorit 41.472626º, 2.127352º Zona Esportiva del Bosc Tancat -carrer Riu Sec s/n 41.501639º, 2.130923º |
||||
TELEFONS D'INTERÈS |
||||
|
SERVEIS LOCALS Ajuntament (centraleta): 935 808 888 Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888 010 - Informació Ciutadana: 010 Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133 Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369 Casal de Joves Altimira: 935 805 869 Deixalleria Municipal: 936 917 442 Parc Tecnològic: 935 820 100 Piscina Municipal: 936 917 704 SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 Servei Informació Juvenil: 935 806 119 Servei Local Català: 935 802 751 Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322 UAB: 935 811 000 SERVEIS GENERALS Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710 Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720 Avaries aigua potable: 933 422 000 Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750 Avaries Endesa: 800 760 706 Biblioteca Central: 935 807 602 Correus: 936 913 757 Gas Natural (Avaries): 900 750 750 Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100 Correus: 936 913 757 CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647 Dones per la Igualtat: 935 801 398 El Safareig: 935 806 151 Funerària Truyols: 935 809 710 Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515 RENFE Rodalies: 936 918 869 Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292 Servei Local de Català: 935 802 751 Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016 Taxi (Fonotaxi): 933 001 100 URGÈNCIES Emergències: 112 Ambulàncies: 061 Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències) Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700 Bombers: 085 Policia Local : 092 / 936 912 000 Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502 Policia Nacional (Urgències): 1091 Policia Nacional (DNI): 935 942 489 Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120 SALUT Alcohòlics Anònims: 933 177 777 Parkinson Catalunya: 935 800 311 Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953 Ambulàncies (Urgències): 061 As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099 Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444 Planificació familiar: 935 942 199 CAPS Cita prèvia atenció primària: 937 284 444 CAP Canaletes: 935 910 740 CAP Fontetes: 935 944 470 CAP La Farigola: 936 919 589 CAP Serraparera: 935 806 363 CAP 2 (Urgències): 935 942 216 CAP 2 (Visites): 935 942 111 ASSOCIACIONS DE VEÏNS AV Banús-Bonasort : 935 807 078 AV Canaletes: 666 38 78 38 AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93 AV Can Cerdà: 93 580 05 61 AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62 AV La Farigola: 637 52 62 38 AV Les Fontetes: 93 691 91 51 AV Quatre Cantons: 93 580 46 11 AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27 AV Sant Ramon: 93 692 52 22 AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29 AV Serragalliners: 627 64 68 07 AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56 AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27 AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19 Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550 Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594
A Cerdanyola del Vallès. 08290 CEE Jeroni de Moragas Adreça: Carrer de Renaixement, 131 Telèfon: 93 692 21 39 - 686 984 117 Correu electrònic: a8035623@xtec.cat Web:http://www.xtec.cat/centres/a8035623/ Col-legi Montserrat Adreça: Avinguda Sant Iscle, 6 Telèfon: 93 691 97 52 Correu electrònic: info@cmontserrat.cat Web: https://cmontserrat.cat/ Escola Carles Buïgas Adreça: Av. Lesseps, 49 Telèfon: 936 923 197 Correu electrònic: ceipcarlesbuigas@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/ceipcarlesbuigas Escola Collserola Adreça: Carrer de Pizarro, s/n Telèfon: 936 922 595 Correu electrònic: a8062626@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/escolacollserolacerdanyola/ Escola Les Fontetes Adreça: Carrer d'El Greco, 2 Telèfon: 936 922 170 Correu electrònic: a8028758@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceiplesfontetes/ Escola Municipal la Sínia Adreça: Carrer de la Sínia, 13 Telèfon: 935 864 623 Correu electrònic: escolalasinia@cerdanyola.cat Web: http://agora.xtec.cat/escolamunicipal-lasinia/ Escola Saltells Adreça: Av. Roma, 57 Telèfon: 936 924 550 Correu electrònic: a8036411@xtec.cat Web: http://saltells.com/ Escola Sant Martí Adreça: Av. Sant Iscle, 1 Telèfon: 936 920 881 / 605 938 439 Correu electrònic: a8028746@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceipsantmarti-cerdanyola/ Escola Serraparera Adreça: Carrer de Diagonal, 41 Telèfon: 936 922 742 Correu electrònic: a8028783@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/ceipserraparera.com Institut Banús Adreça: Carrer de Sant Casimir, 16 Telèfon: 93 580 62 36 Correu electrònic: iesbanus@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/iesbanus FEDAC Cerdanyola Adreça:Carrer de Cervantes,5-15 Telèfon: 93 692 08 84 Correu electrònic: fedac.cerdanyola@fedac.cat Web:https://cerdanyola.fedac.cat/ Institut Forat del Vent Adreça: Carrer de Pizarro, 35 Telèfon: 93 69112 00 Correu electrònic:a8031757@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/iesforatdelvent Institut Gorgs Adreça: Carrer de l'Àliga, 65 Telèfon: 93 580 43 54 Correu electrònic: ies-gorgs@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/ies-gorgs Institut Jaume Mimó Adreça: C. de la Serra de Galliners, s/n Telèfon: 93 580 39 94 Correu electrònic: a8044715@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/iesjaumemimo A Cerdanyola del Vallès. Bellaterra 08193 Escola Bellaterra Adreça: Carrer de l'Escoleta, s/n Telèfon: 935 811 030 Correu electrònic: a8039896@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceip-bellaterra/ Ramon Fuster Adreça: C.de l'Escultor Vallmitjana, 9-15 Telèfon: 93 586 41 06 Correu electrònic: ramonfuster@fundaciocollserola.cat Web : http://escolaramonfuster.cat |
||||
Mapa del món |
||||
FEM TURISME CAT |
||||
Sobre la Serra de Collserola |
||||
|
Patrimoni construït — Castells medievals Fortificació medieval Penya del Moro Castellciuró Castell del Papiol Castell de Torre Baró — Ermites i esglésies Santa Maria de Valldonzella Sant Cebrià i Santa Justina Santa Creu d'Olorda Santa Maria de Vallvidrera Santa Maria de les Feixes La Salut de Sant Feliu de Llobregat Temple del Tibidabo La Salut o Santa Eulàlia de Madrona Sant Adjutori Sant Medir Sant Pere de Romaní Sant Bartomeu de la Quadra — Masies Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat) Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat) Can Balasc (Barcelona) Can Baró (Sant Just Desvern) Can Bell (Sant Cugat del Vallès) Can Borrell (Sant Cugat del Vallès) Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès) Can Bova (Sant Cugat del Vallès) Can Calopa de Dalt (Barcelona) Can Campmany (Molins de Rei) Can Candeler (Sant Just Desvern) Can Carbonell (Sant Just Desvern) Can Castellví (Barcelona) Can Catà (Cerdanyola del Vallès) Coll (Cerdanyola del Vallès) Can Cortès (Sant Cugat del Vallès) Can Coscoll (Sant Just Desvern) Can Fatjó (Sant Just Desvern) Can Gelabert (Sant Just Desvern) Can Maimó (El Papiol) Can Masdeu (Barcelona) Can Monmany (Sant Cugat del Vallès) Can Padrosa (Sant Just Desvern) Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat) Can Ribes (Molins de Rei) Can Tintorer (Molins de Rei) Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès) Can Vila (Sant Just Desvern) Can Vilagut (Molins de Rei) Granja Can Llevallol (Barcelona) Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat) Vil·la Joana (Barcelona) Torre Negra (Sant Cugat del Vallès) — Fonts de Cerdanyola
• FONTS DE COLLSEROLA L'ASSOCIACIÓ FES FONTS FENT FONTING, VETERANA A COLLSEROLA En els anys setanta, uns quants amics acostumàvem a anar a córrer per Collserola i durant el recorregut visitàvem diverses fonts naturals, però no va ser fins l’any 1995 que se'ns va despertar un veritable interès per les seves fonts. Al mateix temps, vam conèixer la riquesa que té Collserola, els animals, les plantes, les masies, els arbres singulars, les barraques de vinya, les fonts, i moltes més coses. Vàrem anar a buscar una per una les fonts que sortien als mapes, als llibres, les que ens van dir els tècnics del Parc, els caminats..., i amb tota la recopilació feta, més de 350 fonts, vam publicar una pàgina web https://fontscollserola.com, que anem actualitzant i és referència per a moltes persones aficionades. Ens vam unir al grup de fonts de Voluntaris de Collserola i a les xerrades de formació vam conèixer moltes més fonts, la seva importància per a l’ecosistema i la manera de condicionar-les millorant l’entorn i també que els sistemes fontinals són hàbitats que permeten mantenir un ambient aquàtic molt valuós per a les comunitats biològiques, ja que els permeten resistir durant períodes de sequera i posteriorment contribuir a la recolonització en els trams de riu que flueixen de nou en períodes de pluja. També són abeuradors per a la fauna silvestre, contribuint al sosteniment de la biodiversitat pròpia de la mateixa font (líquens, molses, invertebrats, amfibis, etc.) i de la fauna i flora vinculada. Conèixer la seva geologia ens va ajudar a comprendre l’abundància de fonts i que el terreny metamòrfic de pissarra (llicorella) fa que l’aigua de la pluja s’acumuli en petits aqüífers i surti a poc a poc per les fonts. L’any 2016 vam fundar l'Associació Fes Fonts Fent Fonting com a projecte de rehabilitació de les fonts. Des de fa uns anys participem en el programa Col·laborem amb el Parc, que ens assessora en les tasques que cal fer i en el marc del qual ja portem més de setanta actuacions diverses, que consisteixen principalment en la neteja de terra i pedres, la recollida d’escombraries i treballs d’arqueologia. Així hem arribat a conèixer les formes artesanes de construcció, tan diferents les unes de les altres. En trobem de construïdes amb paret de pedra, de totxo, revestides de mosaic. Unes són petites i altres monumentals. Unes ragen aigua abundant i d’altres no ragen o només ho fan en algunes estacions. Les fonts són uns elements més que contribueixen a la bellesa del paisatge. Algunes són com petites obres d’art que mereixen una visita. Durant aquests anys hem apreciat un interès creixent per mantenir les fonts en bon estat, tant des de l’Administració com de part d’associacions, particulars i empreses i això és molt positiu per al futur de les fonts i del Parc. Marcel Oliveres Gené, membre de Fes Fonts Fent Fonting |
||||
|
HISTÒRIA DE COLLSEROLA |
||||
|
Des de fa molts i molts anys Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica. A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys. Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura. Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès. L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta. La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera. A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles. Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra. La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc. Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern. El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses. A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions. Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist. Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres. Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra. Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà. La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona. Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió. Parc Natural de Collserola |
||||
| VIDEOS | ||||
|
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement |
||||
| Cerdanyola del Vallès | ||||
| Visita Museu d'Art de Cerdanyola | ||||
| Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la circulació Vehicles de mobilitat personal | ||||
| El barri de Les Fontetes | ||||
| Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo | ||||
| Cerdanyola del Vallès en el año 1976 | ||||
| Cerdanyola del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella | ||||
| Castell de Sant Marçal | ||||
| La Fábrica Uralita l'any 1999 | ||||
| Ajuntament de Cerdanyola | ||||
| 150 Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 | ||||
| El llegat Espinal | ||||
| Exposició "Visca la República!" - Homenatge a Francesc Layret | ||||
| La restauració dels vitralls modernistes de le Dames de Cerdanola | ||||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech). Història de l'edifici | ||||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Audioguia. El Casino de l'Art | ||||
| Exposició "Ismael Smith by Sebas Martín" | ||||
| Exposició "De l'oblit a la revolta, deesses invisibles" - MAC | ||||
| 4 paraules, una història. Petites edicions - Taller familiar virtual - MAC | ||||
| Audioguia · Museu d’Art de Cerdanyola | ||||
| Encesa de les llums de Nadal a Cerdanyola 2021 | ||||
| Reportatge sobre el "Mercadillo" de Les Fontetes 1985 | ||||
| Cerdanyola, Ciudad del Conocimiento | ||||
| Cerdanyola del Vallès 2020 | ||||
| Homenatge Gabriel Escursell | ||||
| Cerdanyola Ciutat del Coneixement. Capitol 1 | ||||
| Parc de l'Alba | ||||
|
Presentació de "Ciutadà Canalda" d'Isidre Grau Presentació del llibre "Montflorit, cent anys entre pla i serra" El Museu d'Art de Cerdanyola rep l'Arxiu Professional dels Estudis Beaumont Concert de Sant Esteve de la Corral Collserola (2022) Orquestra Aulos & Aulos Gospel Cor (Escola de Música de Cerdanyola) - Concert Primavera 2023 El barrio de Les Fontetes - Cerdanyola del Vallès 2020 Jove Orquestra de Cerdanyola - Schubertiada (Març 2023) |
||||
|
Homenatge al Cerdanyola CH en el seu 50è aniversari (TV Cerdanyola, 1985) |
||||
| Cerdanyola Universitat FFCC | ||||
| Cerdanyola Ciutat del Coneixement | ||||
| Cerdanyola CH - Manlleu 2023 | ||||
| Cercavila de Gegants - Festa Major de Cerdanyola 2023 | ||||
| La riuada a Cerdanyola. Any 1962 | ||||
