 |
El
temps a Cerdanyola del Vallès
Farmàcies
de guàrdia
|
Apareguda al
programa de mà del 42è Aplec de la Sardana de març de
2016. (Autor:desconegut) |
|
|
|
|
Avui s'ha activat el
nivell 3
del Pla Alfa a 44 municipis
de 6 comarques
|
|
Els Agents Rurals demanen extremar les precaucions
davant l’extrem perill d’incendi forestal a les
comarques del sud de Lleida i a l'interior de Tarragona
Es tancaran els accessos al Parc Natural de la Serra de
Montsant
Davant l’increment del perill d’incendi forestal, demà,
dia 12 d’agost a les 00.00 hores, s’activarà el nivell 3
del Pla Alfa, el nivell màxim del pla operatiu, a 44
municipis de 6 comarques:
Garrigues- 6 municipis
Noguera- 9 municipis
Priorat- 14 municipis
Ribera d'Ebre- 5 municipis
Segrià- 6 municipis
Terra alta- 4 municipis
Els Agents Rurals també tancaran els accessos al Parc
Natural de la Serra de Montsant, a Tarragona.
Es demana a la ciutadania extremar les precaucions
davant aquest episodi de perill extrem d’incendi, que
previsiblement pot arribar al seu punt crític el proper
dissabte i allargar-se fins diumenge.
L’episodi està motivat per un increment de la
temperatura i un descens de les humitats relatives
especialment a les comarques de l’interior de Tarragona
i a les comarques lleidatanes del Segrià, Noguera i
Garrigues.
Pla Alfa avui dia 12 d'agost 2022
L’activació del nivell 3 del Pla Alfa, el nivell màxim,
implica la suspensió de totes les activitats amb risc
d’incendi forestal, així com també queden aturats els
treballs forestals i la caça en els municipis afectats.
En aquest sentit s’han suspès 863 autoritzacions que
havien estat concedides per demà divendres 12 d'agost.
Per altra banda avui hi ha 23 comarques en nivell 2 de
Pla Alfa. Aquest nivell significa que hi ha per perill
alt o molt alt d'incendi forestal.
El cos d’Agents Rurals recorda que el 90% dels incendis
forestals són conseqüència de l’activitat humana, sigui
per imprudències, accidents o inclús per
intencionalitat. I demana tenir present que està
totalment prohibit fer foc de qualsevol tipus en zones
forestals i el seu entorn, així com llençar burilles des
del vehicle.
La Direcció General dels Agents Rurals elabora
diàriament el mapa del Pla Alfa en funció de les
activitats humanes a l'entorn de les zones forestals i
del mapa de perill d’incendi forestal i altres eines
d’anàlisi que elabora el Servei de Prevenció d’Incendis
Forestals de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals
i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica,
Alimentació i Agenda Rural.
Protecció Civil
Protecció Civil de la Generalitat ha posat en fase de
Prealerta el Pla d'emergències per incendis forestals de
Catalunya INFOCAT i fa una crida a la ciutadania perquè
extremi les precaucions per no incrementar el risc
d'incendi forestal davant l'avís de calor i l'increment
de risc d'incendi especialment demà divendres i
dissabte.
• No llencis burilles enceses ni llumins, ni caminant ni
per la finestra del cotxe.
• No llencis coets o petards en zones de perill, ni que
sigui a camp ras, ni en terrenys agrícoles ni, sobretot,
en urbanitzacions envoltades per bosc ni a menys de 500
metres de zones boscoses.
|
• No utilitzis barbacoes que no estiguin
autoritzades. Aquestes han de ser d'obra i amb
mataguspires.
• Les cremes de residus al jardí estan prohibides, cal
portar-los a l'abocador o triturar-los, i en faran
compost.
• No deixis mai escombraries ni deixalles al bosc.
• Si vas al medi natural amb vehicle particular, aparca
bé, sense envair camins i
pistes. Cal deixar lliures les vies d’accés perquè hi puguin circular els
vehicles
d’emergència si fos necessari. S’ha d’aparcar als espais habilitats, i
sempre fora
de les finques particulars. Respecta els senyals de tancament que hi
pugui haver.
Trobareu tots els consells al web
interior.gencat.cat/incendisforestals
Si detecteu una columna de fum truqueu immediatament al
telèfon d'emergències 112.
Si us trobeu en una situació d’emergència per incendi
forestal, seguiu les instruccions de les autoritats i
feu seguiment de l’evolució de l’incendi als mitjans de
comunicació i a les xarxes socials oficials
@emergenciescat @112 @bomberscat @transit
@agentsruralscat |
Fragments de la nostra
història
|
|
Informació
apareguda al programa de mà de les V 24 Hores d'Hoquei
sobre Patins de data 6-7 d'agost de 1960 |
Calendari Tercera RFEF
2022 - 2023
|
|
|
|
Partits de Pretemporada
|
13/08/2022 19:00h.
Cerdanyola - Girona B
18/08/2022 20:00h.
San Cristóbal - Cerdanyola
21/08/2022 19:30h.
Manresa - Cerdanyola V.
24/08/2022 00:00h.
Cerdanyola - Castelldefels
|
Tal mes d'agost de
fa 50 anys
|
MESOS ANTERIORS
:
1ª Part : 1962-1968
2ª Part : 1969-fins avui
|
Nits d'Estiu a la
piscina del Turonet
|
|
Dissabte dia 13 de 20:30h a 00:00 h.: Nits d'Estiu a
la piscina del Turonet
Durant el mes d'agost la piscina del Turonet obrirà els
dissabtes de 20:30 h a 00:00 h per qui vulgui
refrescar-se.
Els preus per accedir en horari nocturn a la piscina
són:
- Entada infantil 4€
- Entrada adult 5€
Recordeu que: L'abonament no exclou de pagar l'entrada
nocturna
La piscina petita està tancada per falta de visibilitat
No es permet l'entrada de begudes i menjar |
Comunicat sobre l'alerta
per casos de verola del mico (Monkeypox) - 12 agost
|
|
A data d’avui, s’han notificat un total de 2.512
casos sospitosos o probables de verola del mico a la
Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC).
D’aquests, de moment hi ha 1.782 casos confirmats.
La majoria dels casos confirmats són homes d’entre 20 i
60 anys que han iniciat la simptomatologia entre el 5 de
maig i el 8 d’agost de 2022. Gairebé tots els casos han
presentat febre, astènia, limfadenopaties i exantema.
Les lesions s’han localitzat en les àrees genital,
perioral i/o perianal. en la major part dels casos,
també s’han presentat en altres localitzacions. Fins el
moment, les complicacions greus que s’han descrit són la
proctitis i l’afectació ocular, que en ocasions han
requerit hospitalització i ja estan donats d'alta.
El mecanisme de transmissió més probable ha estat el
contacte durant les relacions sexuals, majoritàriament i
sovint en el context d’esdeveniments festius
multitudinaris.
Quant a les vacunes administrades a Catalunya contra la
verola del mico, des que va començar el procés de
vacunació, el 21 de juliol, fins ahir se n’han
administrat un total de 1.345 dosis, sempre amb cita
prèvia. Fins al moment, el total de vacunes enviades per
part del Ministeri de Sanitat per administrar a
Catalunya ha estat de 1.643 dosis.
De la nova partida de vacunes que el Ministeri ha rebut
aquesta setmana, 10 d’agost, de la compra centralitzada,
7.110 dosis, Catalunya té assignades un total
de 2.146, que es començaran a administrar tant bon punt
estiguin disponibles i
|
seguint els criteris de priorització establerts.
Des de Secretaria de Salut Pública així com des de la
Direcció General de Comunicació i Estratègia del
Departament de Salut estan treballant conjuntament amb
diverses entitats comunitàries d’una manera constant i
fluïda, amb una actitud d’escolta activa per conèixer
les diferents inquietuds que puguin tenir amb la verola
del mico (MPX), recollir-les i així poder-li donar una
resposta conjunta a nivell comunicatiu, de prevenció i
de sensibilització.
Seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de
la Salut (OMS), l’objectiu d’aquesta feina és
conscienciar per donar a conèixer què és la verola del
mico, com es contagia, quines són les vies de
transmissió i el seu tractament.
Accions comunicatives dirigides a la ciutadania
El Departament de Salut ha dut a terme diferents accions
comunicatives per informar a la ciutadania sobre la
verola del mico (MPX) sobre els símptomes i vies de
transmissió per prevenir els contagis. La difusió s’està
fent fet a través d’aplicacions de cites, com Tinder o
Grindr, on estan en marxa des del 14 de juny. I també a
xarxes socials, tant a les del Departament de Salut com
a les de les entitats amb les quals s’està col·laborant.
A més, s’ha distribuït material gràfic als hospitals on
s’han identificat casos i a les entitats on es fa una
tasca de promoció de la salut i de prevenció.
Per a més informació :
https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/verola-mico/ |
A la venda les entrades per
a la programació de tardor
del Teatre Ateneu
|
|
La proposta teatral és eclèctica, abastant
temàtiques que van des de la comèdia a la introspecció
emocional en els personatges
Les persones afeccionades al teatre que vulguin disposar
a l’avançada de les entrades per gaudir de la
programació prevista per la tardor al Teatre Ateneu, ja
poden adquirir-les entrant al web
https://www.cerdanyola.cat/teatre Com és habitual hi
haurà un petit descompte sobre el preu de taquilla per
qui compri les localitats amb antelació, així com
bonificacions per a persones jubilades i estudiants
(escoles, instituts i universitat).
11 i 12 d’octubre i a les 20 h. "Búho"
La companyia cerdanyolenca Titzina Teatre obrirà la
programació de tardor amb l’estrena de l’obra Búho.
S’han programat dues representacions, els dies 11 i 12.
El nou muntatge, creació de Pako Merino i Diego Lorca,
parteix del fet que la majoria d’infants s'abracen a la
llum. La companyia ens presenta a Pau, un antropòleg
forense especialitzat en jaciments paleolítics.
L’individu pateix un ictus que li provoca una amnèsia
severa. L’espectador assistirà a una recerca interior
per la seva memòria per recuperar-ne els records, en
definitiva, la identitat.
21 d’octubre i a les 20 h. : "Buffalo Bill"
La proposta artística seguirà amb Buffalo Bill, obra
original de Ramon Madaula que ell mateix i la periodista
Raquel Sans posaran en escena al Teatre Ateneu. Una
entrevista imaginària aprofundirà en el mític
personatge, prototip d’una certa masculinitat però que
no va interessar gaire al públic barceloní en les
actuacions fetes al cap i casal el desembre de 1889.
Les cròniques diuen que -a diferència de la resta del
món- Buffalo Bill no va despertar gaire entusiasme als
barcelonins. Per quin motiu?
|
4 de novembre i a les 20 h.: “L'Oreneta”
L’Oreneta, un text de Guillem Clua interpretat per Emma
Vilarasau i Dafnis Balduz. Una cançó, “L'Oreneta”, té un
significat especial per als dos personatges, que aniran
desgranant detalls del seu passat, marcat per un
atemptat terrorista de signe islamista que va patir la
ciutat l'any anterior.
18 de novembre a les 20 h. : "El sopar dels
idiotes"
La proposta artística compta amb una comèdia, El sopar
dels idiotes, de Francis Veber adaptat per Paco Mir.
L’obra narra la història d'un executiu que sol sopar
setmanalment amb amics "tots ells homes de negocis" i un
convidat molt particular. L'objectiu és presentar, en
petit comitè, a un desconegut seleccionat per a tenir
alguna afecció que consideren estúpida. Un elenc
efectiu, format per: David Olivares, Artur Busquets,
Anna Gras, Toni González, Jordi Vidal Gómez i Ariana
Bruguera. L'obra dirigida per Pep Anton Gómez farà riure
a tothom
16 de desembre, a les 20 h.: "León"
La programació la tancarà l’obra León, un text amb
dramatúrgia de Maria Pla a partir d’una idea d’Òscar
Intente. Antoine de Saint-Exupéry va dedicar El Petit
Príncep a l’escriptor i crític d’art Léon Werth, el seu
gran amic, un excombatent de la Primera Guerra Mundial ,
un vell pacifista, un jueu resistent que passava fred i
gana, sol, amagat en un racó de la França ocupada. El
text imagina una trobada entre els dos personatges. Es
tracta, doncs, d’un conte sobre la solitud, l’amistat,
la vida, la mort i la responsabilitat de ser persones.
Quimet Pla dóna vida a Léon i Òscar Intente, a
l’aviador.
Les entrades de la programació de tardor del Teatre
Ateneu es compren per Internet a
https://www.cerdanyola.cat/teatre |
|
|
Alcaldies accidentals
durant l’agost
|
|
Per resolució d’alcaldia s’ha nomenat els tinents
d’alcaldia que substituiran a l’alcalde durant el seu
període de vacances estiuenques
Els regidors David González, Pepi Rivera i
Eulàlia Mimó seran els alcaldes accidentals
entre l'1 i el 31 d’agost.
El segon tinent d’alcalde, David González, ocuparà
l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès entre l’1 i el 7
d’agost.
El rellevarà la primera tinent d’alcalde, Pepi Rivera,
que serà alcaldessa accidental entre el 8 i 21 d’agost
La tercera en ocupar l’alcaldia de forma accidental serà
la sisena tinent d’alcalde, Eulàlia Mimó, i ho farà
entre el 22 i 31 d’agost.
L’alcalde, Carlos Cordón, es reincorporà el dijous 1 de
setembre.
|
 |
Horaris de les línies
urbanes de bus
de l'1 al 31 d'agost
|
|
Les línies SU1 i SU3 tindran una freqüència de pas
d’una hora i les SU2 i 648 romandran sense servei. La
línia urbana del Parc de l’Alba mantindrà el seu horari
habitual
Entre l'1 i el 31 d'agost, els horaris de les línies
urbanes de bus a Cerdanyola es veuran alterats. La línia
SU2 Bellaterra-Cerdanyola-Can Cerdà restarà sense servei
entre les dates especificades. D'altra banda, les línies
SU1 i SU3 modificaran els seus horaris habituals.
La SU1 Canaletes-Can Coll-Cerdanyola tindrà un interval
de pas de 60 minuts de dilluns a dissabte. La primera
sortida des del CAP Canaletes (avinguda de
Canaletes/carrer de la Clota) serà a les 8:30 h i la
darrera a les 19:30 h. Des de Can Coll, la primera serà
a les 9:02 h i l'última a les 20:02 h. Aquesta línia no
oferirà servei els diumenges i festius.
La SU3 Renfe–UAB–CAP Canaletes també tindrà un interval
de pas de 60 minuts de dilluns a dissabte. La primera
sortida des de Renfe-UAB serà a les 9:30 h i l’última a
les 20:30 h. Des del CAP Canaletes, la primera sortida
es produirà a les 9:00 h i la darrera a les 20:00 h.
Tampoc hi haurà servei d’aquesta línia els diumenges i
festius.
D’altra banda, la línia urbana PA (FGC Bellaterra – Parc
de l’Alba) mantindrà el seu horari habitual. Els dies
feiners el primer autobús surt de l’estació de
Bellaterra a les 7:45 h i el darrer a les 20:14 h. Des
de la parada del Parc de l’Alba, la primera sortida és a
les 7:59 h i la darrera a les 20:26 h. Els dissabte,
diumenges i festius, aquests línia no ofereix servei.
La SU2 Bellaterra-Cerdanyola.Can Cerdà i línia 648
(Bellaterra – Montcada) no oferiran servei durant
l’agost.
Algunes de les línies interurbanes A4, B7, B4, B2 i e3
que passen per Cerdanyola també veuran modificats els
seus horaris. Es poden consultar a
http://www.cerdanyola.cat/guia/transport-urba
A partir de dilluns 1 d´agost, les línies de bus
nocturnes canvien d’horaris, recorreguts i parades.
|
 |
 |
Detingudes 5 persones a
Bellaterra per assaltar i emmordassar els integrants
d'una festa per robar-los la droga amb la que traficaven
al detall
|
|
- Pels volts del migdia del
dia 16 de juliol, el grup assaltant va accedir per la
força al domicili amb una arma de foc, mentre s’hi
celebrava una festa que portava en marxa des de la nit
anterior
- Com a conseqüència d’aquest assalt els Mossos
d’Esquadra van detenir tres dels presumptes autors in
fraganti i dos més a les poques hores, i a més, també un
dels assistents a la festa per un delicte de tinença i
tràfic de drogues
- La hipòtesi dels investigadors apunta a que els
assaltants coneixien l’activitat il·lícita que duien a
terme els propietaris del pis i van assaltar-los
aprofitant que es trobaven de festa i trobarien poca
resistència per fer-se amb les substàncies
Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra
de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió
Metropolitana Nord i efectius de seguretat ciutadana de
la Àrea Bàsica Policial de Cerdanyola, han detingut 5
persones a qui se’ls atribueixen la participació en els
delictes de lesions, entrada a domicili aliè, robatori
amb violència i delictes contra la salut pública.
Una festa a un domicili
acaba en “vuelco”
El dia 16 de juliol a tres quarts de dues de la tarda
s’estava celebrant una festa particular a un domicili de
la localitat de Bellaterra quan un grup d’unes cinc
persones van accedir encaputxats, esgrimint una arma de
foc i armes blanques, i van agredir, amenaçar i
emmordassar les vuit persones que es trobaven a
l’interior de l’immoble.
Tres persones van resultar ferides, una de les quals va
patir una ferida per arma blanca a una cama, i la resta
per contusions i cops.
Una de les persones que es trobaven a la festa, va poder
alertar els Mossos d’Esquadra i als pocs minuts diverses
patrulles s’hi van adreçar i van detenir in fraganti
tres dels assaltants mentre fugien del domicili. A
l’escorcoll se’ls va torbar un ganivet de grans
dimensions tacat de sang, i una navalla.
Posteriorment, fent recerca per la zona, les patrulles
policials van localitzar a un
|
contenidor l’arma de foc que suposadament hauria
llençat un dels autors, segons
testimonis, i amb la qual haurien amenaçat a les
víctimes.
Els detinguts són tres homes d’entre 21 i 32 anys.
L’individu de 32 anys té 10 antecedents per delictes
contra la salut pública i robatoris amb força, mentre
que els altres dos individus més joves no tenien cap
antecedent.
Continua la investigació
En aquest punt, els investigadors van poder accedir al
domicili per tal d’efectuar una inspecció ocular del
mateix i, a banda de les brides emprades per emmordassar
les víctimes, van localitzar diferents substàncies
estupefaents en quantitats compatibles amb el tràfic de
drogues al detall.
Poques hores després, mentre es trobaven al lloc dels
fets, una patrulla de paisà va observar dues persones
amagades en una zona boscosa propera. Van ser aturats, i
un dels dos va ser detingut, ja que a l’escorcoll duia
una motxilla amb una quantitat significativa de
diferents substàncies estupefaents, de les mateixes
característiques que les que es van intervenir en el
domicili violentat, a banda del telèfon mòbil d'una de
les víctimes.
A l’interior de la motxilla els investigadors hi van
trobar marihuana, haixix i amfetamines que els autors
haurien sostret presumptament del domicili.
L’altre home, tot i que ja estava identificat, va
escometre contra els agents i va aconseguir fugir del
lloc, tot i que va ser detingut pels investigadors el
dia 18 de juliol, acusat no només del robatori violent,
sinó d’un delicte d’atemptat contra els agents de
l’autoritat.
De víctima d’un assalt a detingut per tràfic de drogues
Un cop comprovada la existència de substàncies
estupefaents a l’interior del domicili, i verificades
que les substàncies, que duia a la motxilla un dels
detinguts per l’assalt, eren de les mateixes
característiques que les que hi havia al pis, els
investigadors també van detenir un home de 30 anys com a
presumpte autor d’un delicte contra la salut pública en
la vessant de tràfic de drogues. |
La Generalitat inicia
l'elaboració del cens de l'amiant a Catalunya per
eliminar-lo de tots els edificis públics
i privats
|
|
El Departament de la Presidència ha
formalitzat ja l’encàrrec a l’Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya per tal que elabori una
cartografia on es delimitin les cobertes
L’objectiu del Govern és disposar d’una primera capa del
cens a finals del 2023, amb l’objectiu prioritzar les
actuacions necessàries per eradicar l’amiant de tots els
edificis públics el 2028, i del conjunt del territori el
2032, tal i com marca la normativa europea
La Generalitat ha iniciat els treballs per a
l’elaboració del cens de l’amiant a Catalunya, que
preveu tenir enllestit a finals de 2023, amb l’objectiu
de recollir informació sobre instal·lacions que
continguin aquest material, altament perjudicial per la
salut, tant en entorns públics com privats i implementar
les mesures necessàries per a la seva gestió i
eradicació.
El Departament de la Presidència ha formalitzat ja
l’encàrrec a l’Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya per tal que elabori una cartografia on es
delimitin les cobertes en alçada que puguin contenir
fibrociment a tot el territori de Catalunya. Aquestes
dades s’obtindran mitjançant vols de cobertura amb
sensors hiperespectrals i el tractament i
georeferenciació posterior de les dades.
L’objectiu és disposar d’aquesta primera capa del cens a
finals del 2023, la qual cosa permetrà dimensionar
l’afectació i prioritzar les actuacions necessàries per
tal d’assolir d’eradicar l’amiant de tots els edificis
públics el 2028, i del conjunt del territori el 2032,
tal i com marca la normativa europea.
|
L’encàrrec també inclou la creació d’una aplicació
informàticaque incorpori aquesta primera capa
d’informació, que permeti la visualització i explotació
dels resultats obtinguts i que serveixi de base per
completar el cens amb la resta d’informació necessària:
presència d’amiant a ubicacions diferents de les
cobertes, el seu estat de conservació, nivell de risc
que suposa, etc.
Amb aquesta intervenció, el Departament de Presidència
també donarà suport als municipis del país que, d’acord
amb la Llei estatal de residus aprovada l’abril de 2022
imposa als ajuntaments l’obligació d’elaborar un cens
d’instal·lacions amb amiant i d’un calendari que
planifiqui la seva retirada, sense dotar-los dels
recursos econòmics ni materials necessaris.
L’actuació s’impulsa des de la Comissió per a
l’eradicació de l’amiant a Catalunya, adscrita a la
Secretaria del Govern de la Generalitat de Catalunya,
que també és la responsable d’impulsar el Pla Nacional i
la Llei per a l’eradicació de l’amiant.
El Govern, tal i com va anunciar aquest juliol el
president Pere Aragonès, està compromès amb l’eliminació
total de l’amiant, i atendrà els 100% dels ajuts
sol·licitats durant el 2021, que corresponen a un total
de 1.453 i sumen un import de 7.168.181 euros. A més, i
també amb la fita de l’amiant 0 a Catalunya, s’avança en
l’aprovació del Pla Nacional per a l’Eradicació de
l’Amiant que està previst que es pugui fer realitat
durant el primer trimestre del 2023. |
Esports
|
|
Novetats
del Cerdanyola FC :
TÈCNIC : Toni Carrillo. Jonathan Pujibet Puchi segueix
com a segon de l'entrenador de Toni Carrillo. També es
queda el preparador físic, Javi Iglesias.
ALTES : Juanan Gallego (L’Hospitalet),
mig
Max Marcet , defensa
Marc Vicente
Sergi Barjuan (juvenil)
el porter
Sergio Fernández procedent de l'Europa,
l'extrem
Adrián López Padillo, conegut com a Padillo,
que
era al Rubí.
Arriba el migcampista Enric Bernat procedent de l'Ascó
Un nou fitxatge és el lateral dret : Bruno Lorente
procedent del Terrassa
El centrecampista Adam Cherradi,
del juvenil A del Cornellà, arriba en qualitat de cedit.
Antonio Bioque,central 21 anys
BAIXES : Rubén Giménez i Uri Escabrós (Castelldefels), Serramitja (retirat), Aschalew Sanmartín (torna
Cornellà), Carlos Cano i Pitu Plazuelo
(Vilasar de Mar),
Víctor Aliaga (Europa), Albert López (L’Hospitalet), Juan Sosa (FE Grama), Elhadji (Prat),
Albert Ruiz (Vilafranca) i Álex
Lázaro,
Dan Coll deixa el Cerdanyola i fitxa per el Tona
recentment ascendit,
SEGUIXEN : els defensors : Dani Martí, Ángel Pomar,
els davanters : Nils Puchades, Alejandro Cande
|
El Cerdanyola C.H.
s'incorpora
a la Liga OK Plata
|
|
CALENDARI 2022-23
El Cerdanyola CH masculí torna a competir a la lliga
Nacional
El Cerdanyola CH masculí ocuparà la plaça que cedeix el
Liceu B i torna a la competició nacional que va perdre
fa força temps.
|
Dies Internacionals i
Mundials
|
|
13 d'agost - Dia Internacional de la Zurdera (Els
esquerrans també tenen el seu Dia Internacional de la
Zurdera)
13 d'agost - Dia Internacional de l'Armadillo
14 d'agost - Dia Mundial del Llangardaix
15 d'agost - Dia Mundial de la Relaxació
17 d'agost - Dia Mundial del Vianant
17 d'agost - Dia Internacional de la Malaltia de Coats
19 d'agost - Dia Mundial de la Fotografia
19 d'agost - Dia Mundial de l'Assistència Humanitària
19 d'agost - Dia Mundial de l'Orangutan
20 d'agost - Dia Mundial del Mosquit
20 d'agost - Dia Internacional de l'Animal sense Llar
21 d'agost - Dia Internacional de Commemoració i
Homenatge a les Víctimes del Terrorisme
22 d'agost - Dia Internacional de Commemoració de les
Víctimes d'Actes de Violència Motivats per la Religió o
les Creences
22 d'agost - Dia Mundial del Folklore
23 d'agost - Dia Internacional per al record del comerç
d'esclaus i la seva abolició
23 d'agost - Dia de l'Internauta
23 d'agost - Dia Internacional del Hashtag
23 d'agost - Dia Europeu de Commemoració de les Víctimes
de l'Estalinisme i el Nazisme
25 d'agost - Dia Internacional del Perruquer
26 d'agost - Dia Internacional contra el Dengue
26 d'agost - Dia Internacional de l'Actriz i de l'Actor
26 d'agost - Dia del Gos (EUA i alguns països
d'Iberoamèrica)
26 d'agost - Dia de Namíbia
28 d'agost - Dia Mundial de la Síndrome de Turner
29 d'agost - Dia Internacional contra els Assajos
Nuclears
29 d'agost - Dia Mundial del Videojoc
30 d'agost - Dia Internacional dels Desapareguts
30 d'agost - Dia Internacional del Tauró Ballena
31 d'agost - Dia Internacional de la Solidaritat
31 d'agost - Dia Internacional dels Afrodescendents
31 d'agost - Dia Internacional de l'Obstetrícia
31 d'agost - Dia Internacional de Consciència sobre la
Sobredosi
|
Tal com díu el refrany
pel l'agost...
|
A l’agost, a les set ja és fosc (Al·ludeix a
l’escurçament de la claror del dia).
Aigua d’agost, safrà, mel i most (La pluja els va molt
bé.
El bon nap, per l’agost ha d’ésser nat.
El mes d’agost, per les pastures és el pitjor (El
bestiar ha de pujar a muntanya per trobar bones
pastures).
Els escaldots d’agost són dolents pel camp i pitjors per
l’hort («Escaldots» són pluges intenses de curta
durada).
Els ocells, per l’agost, grassos com tords. (Perquè en
aquesta època troben menjar en abundància).
Figues i raïms per l’agost, i pel setembre, codonys.
Gallina agostina, ponedora fina. (Es creu que les
gallines nascudes el mes d’agost fan els ous molt
gustosos).
L’agost els entemena, el setembre se’ls emmena (L’agost
els madura i el setembre els captura).
A l’agost, bull el mar i bull el most. (És mes de mar
inquieta i mes de verema)
L’agost i el setembre no duren sempre
El raïm d’agost, pel setembre most.
A l’agost plou quan és fosc.
L’agost la belluga i el setembre l’aixopluga.
L’aigua d’agost fa espès el bosc.
Allò que l’agost madura, el setembre ho assegura.
Les pluges d’agost duen la tardor.
Per l’agost, most, pel setembre, vi per vendre.
Qui canta a l’agost, al desembre dejuna
Pluges fortes per l’agost, bolets per l’octubre. |
El CAP La Farigola
modifica l’horari d’obertura
durant l’estiu
|
|
 |
El centre de salut obrirà de dilluns a divendres de
8 a 15h
El Centre d’Atenció Primària La Farigola, de Cerdanyola
del Vallès, modifica el seu horari d’obertura durant
l’estiu. Concretament, del dilluns 1 d’agost al
divendres 2 de setembre, ambdós inclosos, el centre
obrirà de 8 a 15h.
Fora d’aquest horari la població serà atesa al CAP Els
Pinetons (Avinguda de Catalunya, 18. Ripollet. Tel. 93
594 65 37) fins les 20h.
A partir de les 20h, la població pot ser atesa al Centre
d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP)
Cerdanyola-Ripollet (carrer Tarragona, s/n, cantonada
carretera de Barcelona. Ripollet)
|
També pot trucar al 061 Salut Respon, des d’on es
poden realitzar tràmits administratius i resoldre
problemes i dubtes de salut. Si és necessari, us
adreçaran al centre de salut més adient o bé activaran
els professionals de salut del SEM per donar l’atenció
pertinent.
En cas d’emergència o risc vital, cal trucar al 112.
La programació de visites es pot fer mitjançant la
central de trucades, de dilluns a divendres (no festius)
de 8 a 21h, al telèfon 93 728 44 44. També per internet
al portal web citapreviasalut.cat. En cas de voler
contactar directament amb el propi professional de
referència, es pot fer amb l’eina digital La Meva Salut
i l’eConsulta. |
Horaris especials d'estiu
dels serveis
i equipaments municipals
|
|
• Coincidint amb l'estiu alguns equipaments i
serveis municipals varien els seus horaris per
adaptar-se a les necessitats de la ciutadania
• Les hores d’atenció al públic variaran durant els
mesos de juliol i agost amb motiu del període vacacional
d'estiu en alguns dels equipaments de la ciutat.
Ateneu
Juny, juliol i setembre, l’Ateneu romandrà obert de
dilluns a divendres de 8 a 22 h. Dissabte i diumenge,
tancat.
L'Ateneu estarà tancat al públic de l'1 al 29 d'agost.
Biblioteca Central
Del 25 de juny al 3 de setembre:
Matins, dimecres i divendres, obert de 10 a 14 h. Resta
de dies, tancat.
Tardes, obert de dilluns a dijous, de 15:30 a 20:30 h.
Resta de dies, tancat.
Casal de Joves
Altimira
El casal de joves tancarà per vacances del 25 de juliol
al 4 de setembre.
L'equipament obrirà a partir del 5 de setembre.
Cementiri municipal
Horaris:
Dilluns, dijous, divendres i dissabtes de 8:30 a 12:30 h
i de 14 a 17h
Dimarts de 8:30 a 13:30h
Dimecres tancat
Diumenges de 10 a 14h
Horari d'agost:
Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 8 a 14 h
Dimecres, tancat
Dissabtes i diumenges de 9 a 14 h
Complex Esportiu
Municipal Can Xarau
Can Xarau romandrà tancat durant tot el mes d'agost.
Els abonats de Xarau tenen accés a les instal·lacions
del PEM GUIERA fins al 31/07/22 i del 1 al 31/08 a la
piscina del Turonet
Actualment tenim oberta la instal·lació en horaris
d'activitats pels matins de 8 a13:30h i per les tardes
de 15:30 a 21:30 h.
Les oficines continuaran a Can Xarau i a Guiera com fins
ara.
PEM Guiera : 1a planta , despatx Can Xarau de dilluns a
divendres de 9 a 12:30 h
Recepció de Xarau: Matins de 8 a 13:30 h
Deixalleria
municipal
Durant els mesos de juliol i agost l’horari és:
Dilluns de 16:30 a 19:30 h
De dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16:30 a 19:30 h
Dissabtes de 9:30 a 13 h
Espai infantil
L'atenció de l'Espai Infantil és de 8:30 a
16:30 h de dilluns a divendres fins el 3 d'agost.
Del 4 d'agost al 4 de setembre estarà tancat.
Mercat municipal de
Serraparera
Dilluns de 8 a 13 hores
De dimarts a dijous de 8 a 14 h
Divendres de 7 a 14 h i de 17 a 20 h (juliol)
Dissabtes de 7 a 14:30 h
Els divendres d'agost estarà obert de 7 a 14:30 h
Mercat municipal de
Les Fontetes
Dilluns de 8 a 13 h
De dimarts a dijous de 8 a 14 h
Divendres de 7 a 14 h (juliol i agost)
Dissabtes de 7 a 14:30 h
Museu d’Art de
Cerdanyola
Juliol
dimarts a dissabte de 17:30 a 20:30 h
diumenges i festius d'11 a 14 h
Agost
divendres i dissabtes de 17:30 a 20:30 h
diumenges i festius d'11 a 14 h
Museu i Poblat
ibèric de Ca n’Oliver
Es mantenen els mateixos horaris habituals d'estiu
durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre.
Ca n'Oliver
Feiners de dimecres a divendres: 17 a 20 h
Dissabtes: 11 a 14:30 h i 16:30 a 20 h
Diumenges i festius: 10:30 a 14:30 h
Sant Iscle
3r diumenge de mes: 10 a 14 h
Agost tancat
OAC (Oficina
d’Atenció Ciutadana)
L'horari d'atenció al públic de l'OAC és de dilluns a
divendres de 8:30 a 14 h.
de l'1 de juliol al 31 d’agost (horari especial d’estiu)
Totes les atencions presencials son amb cita prèvia, que
es pot sol·licitar en aquest enllaç, o bé trucant al
telèfon general de l’Ajuntament 93 580 88 88.
Excepcionalment, els empadronaments de nadons es poden
fer sense cita prèvia.
Gairebé tots els tràmits municipals es poden fer de
forma telemàtica a través de l’apartat "Seu Electrònica"
de la web, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.
Només cal disposar d’un certificat digital o bé fer
servir l’IdCat Mòbil, que es pot obtenir fàcilment en
menys de dos minuts en aquest enllaç
Oficina Local
d’Habitatge
L'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres
de 9 a 14 h
Tel. 93 580 88 88
Tel. 697 85 29 81 (només whatsapp)
info.habitatge@cerdanyola.cat
OMIC (Oficina
Municipal d’Informació al Consumidor)
Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 h
Cal demanar cita prèvia trucant per telèfon a
l'Ajuntament en horari de matins
Tel. 935 808 888
Restarà tancada del 3 d’agost fins el 15 de setembre
(ambdós inclosos)
Si cap persona té cap dupte sobre consum urgent, pot
trucar al 012.
OME (Oficina
Municipal d'Escolarització)
Horaris d’atenció: de dilluns a divendres de 10 a 14 h
El tipus d'atenció serà telefònica i per correu
electrònic.
En casos especials que requereixin atenció presencial
caldrà demanar cita prèvia
Tel. 617 578 946
ome@cerdanyola.cat
Del 20 de juliol al 28 d'agost de 2022, ambdós inclosos,
l'oficina no realitzarà atenció presencial coincidint
amb el període de tancament dels centres educatius.
PEM Guiera
Estarà obert al públic durant tot l'estiu en l’horari
habitual:
Dilluns a Divendres de 7 a 23 h
Dissabtes de 8 a 20 h
Diumenges i festius de 9 a 15 h
Durant el mes d'agost tancaran una hora abans
Tancat l'equipament del 8 al 15 d'agost per aturada
tècnica
Servei d'Atenció
Integral a les diversitats sexuals i de gènere (SAI)
Servei d'Informació i Atenció a les dones (SIAD)
La Caseta, on hi ha tant el SIAD com el SAI, estarà
tancada de l'1 al 31 d'agost, ambdós inclosos.
Durant el juliol i el setembre es mantenen els horaris
habituals, de dilluns a divendres de 9 a 14 h i dilluns
i dimecres també les tardes de 15 a 17:30h.
Servei Local Català
Del 15 de juny al 15 de setembre (ambdós inclosos),
atenció al públic presencial, de dilluns a dijous, de 10
a 13 h. També atenció telefònica al 677 255 023 o 935
502 751.
Divendres, només atenció telefònica, de 10 a 13 h al 677
255 023 o 677 382 082.
Agost: tancat (només atenció per correu electrònic
cerdanyola@cpnl.cat
Servei de Primera
Acollida
Durant el juliol i el setembre es mantenen els horaris
habituals, de dilluns a divendres de 9 a 14 h i dilluns
i dimecres de 15 a 18 h.
De l’1 al 31 d’agost (ambdós inclosos), només es fa
atenció per correu electrònic escrivint un correu a
jperez@vincle.org
|
Zona taronja
|
Durant el mes d'agost, l'aparcament de zona taronja
estarà inactiu així com el personal que el controla.
El proper dia 1 de setembre s'activarà novament el
control d'aparcament de la zona taronja. |
Arriba el XXXI Festival
Internacional BLUES de Cerdanyola
|
|
 |
◘ L'actual edició
es farà del 30 de setembre al 9 d’octubre
◘ El XXXI Festival Internacional Blues Cerdanyola
comptarà amb les
actuacions, entre d’altres, de :
Nick Lowe
& Los Straitjackets,
Selwyn Birchwood,
The Chris O’Leary Band,
Martin Harley & Band,
The Silos,
J.P. Bimeni & The Black Belts,
Lluís Coloma & His Musical Troupe XXL,
Barcelona Big Blues Band starring Jonathan Herrero,
Martín Búrguez & His Rhythm Combo,
Hendrik Röver & The Kleejoss Band,
Mitch Laddie Band,
Itziar Yagüe Quintet,
Kamikaze Helmets,
Alex Zayas Band,
Los Bisontes,
Bigblack Rhino,
Crazy Blues Band,
Georgia Blues Band,
Memphis Train ,
Mr. Dynamite James Brown Experience.
Properament el web
https://bluesdecerdanyola.com/ anunciarà
tota la programació del festival, destacant els concerts
i les activitats paral·leles que faran de Cerdanyola
del Vallès |
Donar sang, un gest
que
salva vides.
Pot donar sang qualsevol
persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50
quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden
condicionar.
|
|
Visites de la Unitat Movil del
Banc de Sang
Dilluns 22 d'agost a Cerdanyola
De 17 a 21 h.
Unitat mòbil davant Ajuntament, Pl. de l'Abat Oliva
i tria la franja horària que millor
et vagi
Et necessitem més que mai! |
Les persones que vulguin donar sang hauran de
reservar
l’hora i seguir les mesures de seguretat
establertes
com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a
la sala
i guardar la distància mínima interpersonal.
|
|
El Banc de Sang necessita que unes 10.000 persones donen
sang per posar al dia les reserves, que han descendit un 25%
a Catalunya.
|
Primera fase de
comercialització
de les parcel·les del Parc de l’Alba
a Cerdanyola del Vallès
|
|
 |
 |
L'ACA declara l'alerta
hidrològica a la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà i
l'Anoia Gaià
|
|
Sequera conques internes |
• L'entrada en aquest escenari comporta reduccions
en alguns usos com els
agrícoles, els industrials, els lúdics, entre d'altres
• Continua en alerta l'aqüífer de Carme Capellades,
mentre que el sistema Ter
Llobregat segueix en l’escenari de prealerta (45% del nivell dels
embassa-
ments)
• Les dessalinitzadores catalanes continuen funcionant
al 85% i en sis mesos
han aportat 33 hm3 al sistema, evitant que els embassaments hagin baixat
uns
cinc punts
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha revisat la
situació de la sequera a les conques internes,
determinant un important canvi en tres unitats
d’explotació que ha entrat avui en vigor amb la
publicació de la Resolució del director de l’Agència en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
En aquest sentit, s’ha declarat l'alerta hidrològica a
les unitats de la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà
i l'Anoia Gaià, arran de la sequera pluviomètrica que
s'està acumulant en els darrer mesos.
Aquestes unitats, que engloben un total de 135 municipis
(38 de l'Anoia Gaià, 34 del Llobregat mitjà i 63 de la
capçalera del Ter), no depenen de l'aigua dels
embassaments ni de grans aqüífers i el seu abastament es
calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de
captacions pròpies (pous, aigua superficial, basses,
entre d’altres) per a garantir les demandes.
Estat de la sequera a les conques internes.
Les mesures en aquest àmbit impliquen una sèrie de
limitacions en alguns usos, com la reducció d'aigua per
a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a
usos industrials (5%), per a usos recreatius que
impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).
Pel que fa als usos d'abastament domèstic, s'estableixen
limitacions particulars per a determinats usos urbans
que han d'acomplir tots els municipis com les
|
limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la
prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, la
prohibició a particulars de la neteja de carrers amb
aigua de xarxa, les limitacions en l’ompliment de
piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre
d’altres. També es defineix una xifra per al consum
global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres
per habitant i dia.
Segueix l’alerta al Carme Capellades i la prealerta al
Ter Llobregat
Actualment, l'aqüífer de Carme Capellades continua, des
del mes de maig, en estat d'alerta arran de l'estat
quantitatiu d'aquesta massa d'aigua subterrània. Tot i
que en els darrers mesos el seu nivell s'ha mantingut
força estable, s'ha decidit mantenir aquesta unitat en
l'escenari d’alerta, afectant a 15 municipis de l'Anoia
i un de l'Alt Penedès.
Pel que fa al sistema Ter Llobregat, amb les reserves al
45%, continua en l'escenari de prealerta, així com també
Darnius Boadella, que està a prop del 47% de la seva
capacitat.
Cal tenir en compte que des del mes de febrer, les
dessalinitzadores catalanes han produït 33 hm3 d’aigua,
un fet que ha alentit el descens de reserves dels
embassaments. Sense la seva aportació, avui els
embassaments estarien 5 punts per sota.
Ús de fonts d’aigua alternatives
El Pla de Sequera estableix que, en cas que sigui
possible, les unitats que se situïn en l’escenari
d’alerta puguin emprar fonts d’aigua alternatives per
garantir les demandes i alentir així el descens de
reserves. En el cas de l’aqüífer de Carme Capellades es
defineixen mesures per coordinar les extraccions de
l’aqüífer amb la captació provinent del sistema
Ter-Llobregat. Per tant, mentre duri la situació
d’alerta, els municipis que disposin d’una connexió a
aquest sistema reduiran les seves extraccions de
l’aqüífer, d’acord amb les consignes establertes en el
Pla, i incrementaran el consum d’aigua de la xarxa Ter
Llobregat. |
La Divisió de Trànsit
disposarà de 10 d’aquests cinemòmetres, anomenats TRUCAM
II, repartits per totes les regions policials
|
|
En el marc del pla específic del Servei Català de
Trànsit i els Mossos d’Esquadra per reduir la
sinistralitat viària aquest estiu i prevenir i combatre
els comporta- ments de risc i les infraccions a les
carreteres catalanes, s’incorporen un nou tipus de
radars per intensificar i estendre els controls d’excés
de velocitat.
Concretament els nous aparells, anomenats TRUCAM II, són
modalitat lidar (pistola làser) i per les seves
dimensions reduïdes són portàtils i molt lleugers.
Precisament per aquest motiu, aquest tipus de
cinemòmetre pot ser transportat a l’interior de la
maleta d’una moto-patrulla i ubicat en un suport en
aquests vehicles policials de dues rodes. Aquest fet
permet aprofitar la mobilitat i accessibilitat de la
motocicleta per situar el control policial d’excés de
velocitat dels Mossos d’Esquadra en ubicacions noves, en
les quals un cotxe-patrulla no hi pot estacionar ni
situar-s’hi. En aquest sentit, aquesta dinàmica policial
amb radars mòbils de darrera tecnologia embarcats en
motos-patrulla permeten tenir molta més versatilitat i
adaptabilitat en els controls d’excés de velocitat.
La Policia de la Generalitat disposa actualment de 7
radars TRUCAM II repartits per totes les regions
policials i properament n’incorporaran 3 més, arribant
així als 10 aparells. Convé destacar que aquest
cinemòmetre mesura la velocitat dels vehicles des d’una
posició estàtica i pot controlar els vehicles a més de
200 metres de distància, tant mesurant-los la velocitat
des de davant com des de darrera. A més, es pot
utilitzar en accions de vigilància policial nocturnes,
atès que l’aparell va equipat amb un flaix de llum
infraroja que il·lumina la carretera quan detecta una
infracció de velocitat.
Els radars TRUCAM II també permeten fer controls de
velocitat selectius de vehicles, una especificitat
manual molt útil en els casos de campanyes de control de
determinats tipus de vehicle, com ara les motocicletes,
o bé altres tipus que tenen una limitació de velocitat
especifica, com camions, autocars o furgonetes.
A més de les motos-patrulla, l’aparell també es pot fer
servir des de diferents tipus de suport: des d’un
trípode, des d’un suport per tanca metàl·lica (biona);
des d’un suport des de dins d’un vehicle, ja sigui
vehicle camuflat, cotxe patrulla o furgoneta, i també es
pot instal·lar a l’interior de les caixes radar.
Convé destacar que l’SCT també controla la velocitat
excessiva a través dels radars fixos que registren una
velocitat en una ubicació concreta i dels radars de tram
que calculen la velocitat mitjana entre dues dos punts.
Actualment, a la xarxa viària catalana hi ha 246 punts
de control, dels quals 38 són radars de tram.
La velocitat excessiva és un dels principals factors
concurrents de la sinistralitat viària. A Catalunya,
l’any 2021 la velocitat excessiva o inadequada va
intervenir com a causa en el 17,4% dels accidents amb
víctimes en vies interurbanes i va augmentar la
presència en la casuística de la sinistralitat respect
al 2019 (11,9%).
|
A més velocitat, més risc d’accident i de
lesions greus
En cas d’accident, s’ha evidenciat que com més elevada
és la velocitat dels vehicles, més alta és la violència
de l’impacte, es redueix notablement l’efectivitat dels
dispositius de seguretat passiva, com el cinturó de
seguretat o el casc, i s’incrementa, per tant, el risc
de mortalitat i de patir lesions amb seqüeles greus
permanents. És per això que des del Departament
d’Interior i des del Servei Català de Trànsit,
continuemapostant per la presència de radars, fixos i
mòbils, a la xarxa viària catalana amb la finalitat de
disminuir l’accidentalitat a les nostres vies.
Els radars, juntament amb la vigilància i les campanyes
intensives de control de la velocitat que es fan des de
Mossos d’Esquadra i les Policies locals, són actualment
elements fonamentals per a la consecució de l’anomenada
Visió Zero pel que fa a sinistralitat viària.
(govern.cat) |
Salut comença la
campanya de vacunació contra la verola del mico
|
|
La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha
anunciat que el Departament de Salut ja ha començat la
campanya de vacunació contra la verola del mico
(Monkeypox). En aquest sentit, ha detallat que
s’administrarà principalment a persones que tenen un alt
risc de contraure la malaltia, és a dir, que mantenen
pràctiques sexuals d’alt risc incloses en programes de
PrEP al VIH o amb infecció per VIH, seguint criteris
acordats a nivell Estatal.
Carmen Cabezas també ha explicat que es vacunaran els
contactes estrets de casos confirmats que en cas de
contraure la malaltia poden tenir més complicacions: és
el cas dels infants, les persones embarassades i les
persones immunodeprimides.
En aquests casos, la vacuna s’administra en el primers
quatre dies després de l’exposició amb l’objectiu que la
malaltia no es desenvolupi.
La vacuna contra la verola del mico s’administrarà a
tres centres amb cita prèvia. Es tracta de BCN
Checkpoint, l’Hospital Clínic de Barcelona; i la Unitat
de ITS Drassanes- Vall Hebron. Avui mateix, els tres
centres començaran a contactar directament amb les
persones per programar la cita.
1.643 vacunes
Carmen Cabezas ha concretat també que Catalunya ha rebut
un total de 1.643 vacunes de les 5.300 dosis que el
Ministeri de Sanitat disposa en aquests moments de les
12.000 previstes que ha de rebre per part de la Unió
Europea:
“A Catalunya li ha correspost una tercera part de les
vacunes que s’han repartit per tot l’Estat espanyol. Hem
d'administrar la vacuna a qui més ho necessita. També
insistirem al Ministeri de Sanitat que reclami a nivell
europeu que s’agiliti la compra de més dosis”, ha
assenyalat Cabezas.
Casos notificats
La secretària de Salut Pública també ha explicat que a
data 20 de juliol, s’han notificat a la Xarxa de
Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC), un total
de 1.407 casos sospitosos o probables de verola del
mico, dels quals fins el moment 1.025 han estat
confirmats.
|
La majoria dels casos confirmats són homes d’entre
20 i 60 anys que han iniciat la simptomatologia entre el
5 de maig i el 16 de juliol de 2022. Gairebé tots els
casos han presentat febre, astènia, limfadenopaties i
exantema. Les lesions s’han localitzat en les àrees
genital, perioral i/o perianal. El mecanisme de
transmissió més probable ha estat el contacte durant les
relacions sexuals.
A la roda de premsa també hi ha participat el director
mèdic de BCN Checkpoint - BCN PrEP-Point. Pep Coll ha
centrat una part de la exposició a la prevenció i el
control de la infecció amb mesures com “la detecció
precoç dels casos; l’aïllament, la identificació i el
seguiment de contactes”.
Altres mesures que ha especificat serien l’abstinència
sexual o reduir el nombre de parelles sexuals; l’ús del
preservatiu (com una mesura més per evitar qualsevol
malaltia de transmissió sexual); no compartir objectes,
com tovalloles, utilitzades per una persona que ha donat
positiu en monkeypox o que han estat contacte estret; la
vacunació tant prexposició com post-exposició; i pel que
fa al personal sanitari en contacte amb els pacients una
de les mesures de protecció seria l’ús d’equips de
protecció individual (EPI).
Treball amb les entitats i Accions
comunicatives dirigides a la ciutadania
Paral·lelament, la secretària de Salut Pública ha
destacat la importància de treballar amb les entitats i
d’informar a la població, especialment a la més
susceptible, evitant l’estigmatizació. En aquest sentit,
el Departament de Salut ha dut a terme diferents accions
comunicatives per informar a la ciutadania sobre la
verola del mico (MPX), els símptomes i les vies de
transmissió per prevenir els contagis, seguint les
recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut
(OMS). Aquests materials s’han consensuat amb entitats i
professionals.
La difusió s’està fent fet a través d’aplicacions de
cites, com Tinder o Grindr, on estan en marxa des del 14
de juny, i també a xarxes socials, tant a les del
Departament de Salut com a les de les entitats amb les
quals s’està col·laborant. A més, s’ha distribuït
material gràfic als hospitals on s’han identificat casos
i a les entitats on es fa una tasca de promoció de la
salut i de prevenció.
Per a més informació sobre la verola del mico,
consulteu:
- Canal Salut:
https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/verola-mico/ |
Noticies d'ASCAMM
Cerdanyola
|
|
 |
Troben més de cent
estatuetes úniques del summe sacerdot Imephor a la
necròpolis egípcia de Kom el-Khamasin
|
|
|
|
L’equip de recerca de la UAB que duu a terme una
campanya de rescat a la necròpolis de Kom el-Khamasin,
al sud-oest de Saqqara, ha descobert enguany més de cent
estatuetes funeràries del summe sacerdot egipci Imephor,
cadascuna única en forma i concepció. Els investigadors
han treballat també en un segon jaciment de la concessió
que podria ser un recinte reial per al culte, d’on han
tret a la llum nombrosos fragments de pintures que
guarnien l’edifici.
La troballa més important i sorprenent d’enguany ha
estat una acumulació de més d’un centenar d’estatuetes
d’Imephor amb el nom complet del sacerdot inscrit al
braç dret. Es tracta d’un tipus d’estatuetes funeràries
sense paral·lel, cadascuna única en forma i concepció,
que mesuren entre 15 i 30 centímetres. Les estatuetes
són del mateix tipus que les 12 que ja es coneixien pel
mercat il·legal d’antiguitats, de les quals només una ha
pogut ser repatriada. L’any passat els investigadors van
recuperar dos petits fragments molt malmesos d’aquestes
estatuetes, que els van donar la pista per trobar
enguany el conjunt.
De la mastaba d’Impehor s’han recuperat també 38 blocs o
fragments de blocs amb inscripcions i relleus
procedents, majoritàriament, del sostre de la cambra
funerària. Inscrits amb dues franges paral·leles de text
jeroglífic amb els noms i títols del sacerdot, aquests
fragments permeten reconstruir ja gairebé integra- ment
el sostre de la cambra i queda definitivament fixat el
contingut de la inscrip- ció. |
Edifici i pintures de la reialesa
Al nord-est de Kom el-Khamasin, en un segon jaciment de
la concessió de la Missió que els investigadors van
identificar el 2019 i van anomenar Square Building, els
treballs han tret a la llum el que devia haver estat un
edifici reial de caràcter cultual, de 37,5 × 33,8
metres, que va ser construït en tovot amb elements de
pedra calcària (el llindar i les bases de les columnes),
amb un cos central ben definit i tot un seguit de
corredors i cambres laterals.
Al cos central de l’edifici els investigadors han fet
una descoberta que qualifiquen d’excepcional: un conjunt
de pintures en colors vius format per centenars de
fragments d’estuc de paret, alguns dels quals de fins a
30 centímetres de llarg, que malgrat el seu estat, molt
fragmentari, permeten identificar motius iconogràfics
regis, com ara un rei ornat amb un ureu, un Horus de
Behdet amb les ales desplegades, un cavall i un carro de
combat.
Una altra característica essencial d’aquest jaciment són
les grans acumulacions de ceràmica (36 en total) que hi
ha al voltant, datades també del Regne Nou i amb relació
estructural i semàntica amb el complex. Diverses
evidències suggereixen que l’edifici del Regne Nou pot
haver-se aixecat damunt un jaciment anterior, del Regne
Antic. (uab.cat)
|
El Tren dels Llacs
Panoràmic
en ple funcionament
|
|
 |
Farà 4 circulacions a l’estiu: els
dissabtes 23 i 30 de juliol i 6 i 13 d’agost
Les persones usuàries poden comprar de forma anticipada
el bitllet a través de la botiga online i així garantir
la disponibilitat d’aquest trajecte turístic entre
Lleida i la Pobla de Segur
El Tren dels Llacs Panoràmic, gestionat per Ferrocarrils
de la Generalitat de Catalunya (FGC), enceta la
temporada d’estiu 2022 icircularà 4 dissabtes: el 23 i
el 30 de juliol i el 6 i el 13 d’agost. El Tren dels
Llacs va iniciar temporada el dia 23 d’abril amb les
circulacions del Tren Històric.
Ara, durant els dies de més calor, es posa en circulació
el Panoràmic, que permet gaudir de la bellesa del
paisatge del recorregut gràcies a un disseny diàfan amb
grans finestrals.
Aquest transport turístic recorre el cor de Catalunya,
des de la Plana de Lleida fins al Prepirineu. El viatge
transcorre per la dreta del riu Segre, des de Lleida
fins a Balaguer. Després, continua el seu recorregut
seguint el riu Noguera Pallaresa fins a arribar a La
Pobla de Segur, al cor del Pallars Jussà. Disposa de 90
seients distribuïts en dos cotxes i està adaptat per a
persones amb mobilitat reduïda. Al llarg del seu
recorregut passat per un total de 4 llacs, 40 túnels i
75 ponts en els 89 quilòmetres de traçat.
|
Un viatge que permet a les persones usuàries gaudir
d’unes vistes úniques sense haver de baixar del vagó
mentre s’endinsen en la història del territori gràcies
al guiatge que es fa durant el trajecte. L’experiència
es complementa amb les activitats i visites proposades
pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida que es
poden fer un cop s’arriba al destí.
Els bitllets per al Tren dels Llacs es poden adquirir
anticipadament a través de la botiga online. Un servei
que es va posar en funcionament durant la temporada 2021
i que aquest any es manté amb la introducció de millores
per facilitar l’accés al servei de compra i assegurar-se
la disponibilitat al trajecte.
Enguany s’ha estrenat la pàgina web www.turistren.cat,un
nou portal que aglutina l’oferta de trens i transports
turístics d’FGC i on les persones usuàries podran
consultar informació d’interès sobre el Tren dels Llacs
així com descobrir una àmplia proposta d’experiències
per gaudir de la jornada.
A més, a l’interior del tren, els passatgers tindran
accés a nous continguts digitals a través de codis QR
amb informació tant turística com del propi servei.
Més informació a
turistren.cat/trens/tren-dels-llacs |
Les dessalinitzadores catalanes han produït més de 30
hm3 d'aigua durant els últims sis mesos
|
|
Vista aèria de la
dessalinitzadora del Llobregat.
|
|
• Des del mes de febrer, amb l’entrada en
l’escenari de prealerta del sistema
Ter-Llobregat, aquestes plantes estan funcionant al 85% de la seva
capacitat
• Amb la seva producció, s’alenteix el descens de
reserves dels embassa-
ments
• Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es constata
que durant aquest
2022 la ciutadania està consumint més aigua, amb increments puntuals
d’un 10% respecte la demanda de referència, pel que s’insta a fer un
consum responsable.
Les dessalinitzadores catalanes, concretament la del
Llobregat i la del Tordera, han produït un total de 31
hm3 durant sis mesos, segons dades de l’Agència Catalana
de l’Aigua (ACA). Des del mes de febrer d’enguany, el
sistema Ter Llobregat es troba en l’escenari de
prealerta tal i com estableix el Pla de Sequera, al
situar-se les seves reserves per sota del 60% de la seva
capacitat.
En aquest escenari, una de les mesures dutes a terme ha estat incrementar
la capacitat de producció de les dessalinitzadores,
passant del 20-30% habitual (règim de producció típic
d’anys humits i normals) al 85%.
Concretament, la del Llobregat funciona amb 7 dels 10
mòduls que disposa activats i la de la Tordera amb 3
dels 4 mòduls activats. Aquest és el volum màxim produït
d’aigua dessalinitzada de la història, tenint en compte
que fins ara, va ser en el 2018 i el 2019 quan es van
assolir els màxims, amb una producció de 27 i 28 hm3,
respectivament.
|
Alentir el descens dels embassaments
L’increment de producció de les dessalinitzadores es duu
a terme amb l’objectiu que s’alenteixi el descens de
reserves dels embassaments del sistema Ter Llobregat,
que actualment se situen al 47% de la seva capacitat,
amb 287 hm3. Sense l’aportació de les dessalinitzadores,
avui els embassaments estarien entre el 42%, amb 256
hm3. Cal tenir en compte que la dessalinització està
concebuda per tenir un major pes en èpoques de sequera i
que el seu funcionament sigui més baix en períodes
humits o normals.
Cal tenir en compte que l’estiu és l’època de l’any en
què es consumeix més aigua, atès que a més d’una major
demanda urbana també és el període de l’any en què s’han
de garantir les campanyes de reg, a més que les elevades
temperatures també produeixen una major evaporació de
l’aigua.
Tot i això, des de l’Agència Catalana de l’Aigua s’està
constatant que entre els mesos de maig i juny s’han
produït puntes de consum d’aigua a nivell domèstic, amb
increments d’un 10% respecte la demanda de referència.
És per aquest motiu que s’insta a la ciutadania fer un
consum responsable, tenint en compte que des de finals
de 2020 el règim de pluges és inferior a la mitjana i
que la tardor de 2021 i la primavera de 2022 han estat,
en línies generals, molt seques, quan habitualment són
els períodes on plou més i quan es produeix una major
recàrrega d’aigua. |
Avenços a l'eradicació
de l'amiant a Catalunya
|
|
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha
reunit amb l’associació Jubilats Macosa – Alstom
d’afectats per l’amiant a l’Agència de Residus de
Catalunya. Aragonès ha anunciat el compliment del 100%
de les sol·licituds d’ajuts presentades el passat 2021
per compensar els greuges causats per aquest material,
un total de 1.453 sol·licituds amb un valor de 7.168.181
euros. El president ha destacat que “avancem de forma
progressiva i sense aturar-nos cap a l’eradicació de
l’amiant a Catalunya”, ha explicat a la sortida de la
reunió.
Arribar aquest objectiu és una de les prioritats que té
la Generalitat, segons ha explicat Aragonès, posant en
primera línia “la defensa dels drets dels afectats i el
compromís de les institucions per retirar l’amiant de
Catalunya, que vol dir retirar-lo de les nostres vides”,
ha reblat.
El cap de l’Executiu ha explicat que l’abonament
d’aquests ajuts es podrà finançar amb “4.000.000 d’euros
del cànon dels residus de la construcció de 2021, també
amb 1.000.000 d’euros de transferència del Departament
d’Empresa i estem en disposició de dir que els
2.168.181€ restants els podem cobrir amb el cànon de la
construcció del primer semestre 2022”, ha dit.
El president ha posat en valor la feina de l’associació
Jubilats Macosa – Alstom com “una de les entitats amb
més trajectòria en la lluita per a l’eradicació de
l’amiant a Catalunya. En la denúncia de com de
perjudicial és per a la salut i en la defensa dels drets
de les persones afectades que han estat exposades al
llarg |
de la seva vida laboral”. Pel cap de l’executiu
“sense la seva feina col·lectiva no
hauríem avançat tant en els propers mesos i anys en la
sensibilització de la població” i per tant, ha
traslladat el seu agraïment.
Aragonès també ha recordat que l’objectiu d’eradicar
l’amiant a Catalunya ha quedat demostrat per part del
Govern “a finals de l’any passat amb la inversió de 4,5
milions d’euros per retirar l’amiant de tots els
edificis de Badia del Vallès. Un cas singular en què la
totalitat dels edificis estaven afectats”, ha esmentat.
També ha fet al·lusió a la Llei d'eradicació de
l'amiant, que està inclosa en el Pla normatiu del
Govern. “Ja s’ha fet una important consulta pública i
tot fa preveure que pugui ser aprovada pel Govern i així
iniciar el tràmit parlamentari al llarg del 2023 per la
seva aprovació definitiva”, ha afegit.
Altres iniciatives encaminades en l’objectiu d’amiant 0
a Catalunya son l’avenç en l’aprovació del Pla Nacional
per a l’Eradicació de l’Amiant que està previst que es
pugui aprovar durant el primer trimestre del 2023 i el
primer pas en l’elaboració del cens de l’amiant a
Catalunya. “De la mateixa manera que en el cas de Badia,
l’elaboració del mapa de l’amiant va ser determinant per
poder elaborar un pla i després actuar, ara ho volem fer
a nivell de Catalunya”, ha explicat el president. Aquest
és “un projecte molt ambiciós”, ha dit, fet amb la
col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de
Catalunya i que s’executarà entre 2022 i 2023amb un cost
aproximat de 700.000 €. |
Al setembre, la UAB
posarà en marxa
la nova ordenança de parades de bus que circulen pel
Campus
|
|
A partir del proper mes de setembre les parades que
efectuen tots els autocars procedents dels 87 municipis
de tot Catalunya, al Campus
de la Universitat Autònoma, es reduiran a dos en lloc de
circular per tot el recinte realitzant parades.
Les dues parades s'ubicaran a tocar de l'Eix Central,
una al costat de la parada d'FGC i l'altra a la zona del
SAF i Ciències.
|
Un estudi alerta que
viurem més anys, però molts seran amb pitjor salut
|
|
A l'estudi “L'augment de la longevitat a Europa:
afegint anys a la vida o vida als anys?”, que es publica
a la revista Perspectives Demogràfiques del Centre
d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, elaborat pels
investigadors Iñaki Permanyer i Octavio Bramajo, alerten
sobre la necessitat d'implantar polítiques públiques que
facin front a les creixents taxes de morbiditat que
s'acosten a Europa. Els investigadors han explorat en
quina mesura els increments de longevitat a Europa
durant els darrers 30 anys s'han produït amb guany
d'anys en bona salut o mala salut, posant el focus no
només en la quantitat, sinó també en la qualitat dels
anys guanyats.
Per al seu estudi, els investigadors han utilitzat dades
de l'Institute for Health Metrics and Avaluation (Global
Burden of Disease), que proporciona indicadors de 204
països i territoris des de 1990 fins a l'actualitat, la
qual cosa els han permès fer estimacions sobre
l'esperança de vida (EV), l'esperança de vida saludable
o amb bona salut (EVS) i l'esperança de vida no
saludable o mala salut (EVNS). És la primera vegada que
s'investiga amb perspectiva internacional l'esperança de
vida en bona o mala salut als diferents països europeus
durant els darrers 30 anys, comparant-los entre si.
Centenaris, però malalts?
Segons aquesta recerca, els futurs increments en
esperança de vida, eventualment per sobre dels 100 anys,
podrien suposar un repte social majúscul si, a més, van
acompanyats d'un increment no només de la morbiditat,
sinó també de la comorbiditat (és a dir, persones que
pateixen diferents malalties alhora).
Si els descensos en les taxes de mortalitat no van
acompanyats per descensos equivalents en les taxes de
morbiditat, les persones que visquin en aquestes
societats tendiran a viure més anys, però en pitjor
estat de salut, un fenomen amb enormes conseqüències per
a la sostenibilitat dels sistemes de salut i de pensions
tal com els coneixem.
|
L'estudi evidencia empíricament que la proporció
d'esperança de vida viscuda amb mala salut sol ser més
gran entre les dones i tendeix a incrementar-se en el
temps
“Tot això suggereix la necessitat de destinar cada cop
més recursos per reduir la morbiditat, ja sigui a través
de campanyes preventives que retardin les edats d'inici
de malalties o discapacitats (per exemple, promovent
estils de vida saludables i entorns socioeconòmics
inclusius i sostenibles) o mitjançant la inversió en
tractaments o innovacions tecnològiques”, explica
l'investigador Iñaki Permanyer.
A la immensa majoria de països europeus els canvis en
esperança de vida entre 1990 i 2019 s'expliquen
majoritàriament pels increments en esperança de vida
saludable, que sempre supera el 60 % del total. D'altra
banda, com més gran és l'esperança de vida inicial (el
1990), els subsegüents increments en esperança de vida
es produeixen cada cop més a costa de viure més anys amb
mala salut, especialment entre les dones.
El cas d'Espanya sobresurt
L'esperança de vida dels nascuts a Espanya l'any 1950
era de 64,2 i 59,3 anys per a dones i homes, i des
d'aleshores fins ara, aquesta esperança de vida ha
augmentat de manera pràcticament ininterrompuda fins a
arribar als 85,1 i 79,6 anys el 2020, respectivament.
Espanya sobresurt perquè és un dels països més longeus
(amb una EV el 2019 de 80 anys) pel fet que la proporció
d'anys viscuts amb bona salut (EVS) és alta comparada
amb altres països amb una longevitat similar. La
proporció d'anys viscuts amb bona salut és més gran
entre els homes. S'observa que encara que l'esperança de
vida de les dones és més gran que la dels homes, aquesta
es produeix a costa de viure més anys amb mala salut.
(uab.cat) |
L'últim sobre
l'Hospital Ernest Lluch
|
|
A la Revista de
Ripollet d'aquesta setmana, apareix aquesta notícia a la
pàgina 8
que pel seu interès per als veïns de Cerdanyola,
reproduïm:
 |
Els millors especialistes
en vitrall de tot el món es troben a Cerdanyola
|
|
 |
Aquesta visita es produeix en el marc del XXX
Congrés Internacional del Corpus Vitrearum que reuneix
bianualment a més de 100 especialistes de tot el món.
Berna, Cracòvia, Siena, Estrasburg, Colònia, París,
Colònia, Florència, Brussel·les, York, Viena, Sant
Petersburg, Zurich, Anvers i Nova York, entre altres
ciutats, han estat les seus de les diferents trobades de
l’organització internacional, que enguany es reuneix a
Barcelona, que comparteix seu amb Cerdanyola i Girona.
El Corpus Vitrearum és una organització que té per
objectiu l’estudi dels vitralls a tot el món. El
projecte va ser iniciat a Amsterdam l’any 1952 pel
Comitè Internacional d’Història de l’Art (CIHA). El
regeix un Comitè Internacional amb seu a París i cada
país ha format el seu comitè nacional. Pel que fa als
vitralls de Catalunya, sota el paraigua de l’Institut
d’Estudis Catalans, s’han compilat més de 3.000 imatges,
conservades al seu arxiu històric.
Així, cada dos anys els membres d’aquesta organització
es reuneixen en un país diferent per tal de posar en
comú els avenços, problemes i projectes que |
sorgeixen. Aquesta reunió és l’anomenat Col·loqui
Internacional del Corpus Vitrearum, que aquest any
posava l’accent en el concepte i realització del vitrall
de l’Edat Mitjana al Modernisme, i del qual Cerdanyola
ha acollit una de les jornades.
Els comentaris dels especialistes congregats van lloar
la qualitat del nostre museu:
“Mai havíem vist uns vitralls fets amb aquesta barreja
de tècniques” comenta Sarah Brown, especialista del York
Glazier Trust mentre observen els vitralls de Les Dames
de Cerdanyola.
“Uns magnífics vitralls, obra cabdal del vitrall
modernista a Catalunya”. Així definia Tim Ayers,
president del Corpus Vitrearum Internacional, el tríptic
de les Dames de Cerdanyola en l’obertura de la sessió
celebrada el 5 de juliol al Museu d’Art, que torna a
situar Cerdanyola en el mapa internacional. |
El Bosc Tancat obre les
seves piscines
|
|
 |
La Zona Esportiva Municipal del Bosc Tancat va
inaugurar la temporada de piscina el divendres 8 de
juliol després que l’empresa concessionària, Gimnàs
Atlante Vallès, hagi presentat d'acord a la normativa el
tràmit de comunicació de llicència.
La instal·lació, que romandrà oberta fins al setembre,
obrirà de dilluns a diumen-ge de les 10h a les 19h.
|
El recinte disposa de quatre piscines de diferents
mides i profunditats amb un sistema de depuració de
l’aigua de cloració salina i un gran espai de gespa amb
una pineda.
Les piscines oferiran entrades individuals i per a grups
a diferents preus segons l’edat i el dia de la setmana.
També hi haurà l’opció de comprar un abonament
quinzenal. Consulta els preus
aquí |
L'alcalde Carlos Cordón,
participa al ple de la Red Innpulso
|
|
Cerdanyola torna a formar part de la Red Innpulso
juntament amb 83 ciutats més, la Xarxa de Ciutats de la
Ciència i la Innovació impulsada i cofinançada pel
Ministerio de Ciencia e Innovación que va aprovar la
concessió de la distinció de "Ciutat de la Ciència i la
Innovació" a un total de 20 ciutats i municipis, entre
ells Cerdanyola del Vallès.
L’alcalde, Carlos Cordón, va participar a la sessió
plenària celebrada a Madrid i que va reunir a
representants de les ciutats que formen part
La Xarxa Innpulso reuneix els municipis que han estat
reconeguts pel Ministeri de Ciència i Innovació com a
"Ciutats de la Ciència i la Innovació" pel seu compromís
amb la R+D+I a través de polítiques locals i pel seu
suport a empreses amb un fort component científic,
tecnològic i innovador.
Així mateix, aquesta Xarxa és un agent cada cop més
actiu de promoció de polítiques noves com ara la compra
pública d'innovació, el suport a les pimes innovadores i
als emprenedors i la definició de criteris d'innovació.
|
 |
Comercialitzem a
l'empresa de cosmètica Natura Bissé una segona parcel·la
del Parc de l'Alba, a Cerdanyola del Vallès
Incasòl
|
|
En blau, la parcel·la
PC1-01.01 del Parc de l'Alba de Cerdanyola del Vallès,
comercialitzada a l'empresa Natura Bissé.
|
El Consorci del Parc de l’Alba és el
propietari dels terrenys que compten amb prop de 5.000
m2 de superfície de sòl i un preu de venda de 3,3
milions d’euros
L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha comercialitzat a
la companyia cosmètica Natura Bissé la parcel·la
PC1-01.01 del Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès,
per encàrrec del Consorci del Parc de l’Alba. El
Consorci és el propietari dels terrenys que compten amb
4.923,17 m2 de superfície de sòl i un preu de venda de
3.332.000,61 milions d’euros.
Es tracta de la segona parcel·la que Natura Bissé
adquireix al Parc de l’Alba de Cerdanyola del Vallès. En
aquest cas, els nous terrenys estan situats al costat de
l’actual seu mundial d’investigació, fabricació i
comercialització de la companyia. Natura Bissé preveu
ampliar les seves instal·lacions en aquest nou espai.
El Parc de l’Alba, un nou districte ple
d’oportunitats
El Consorci del Parc de l’Alba, integrat per
l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
|
i de l’INCASÒL, és l’encarregat de promoure el
desenvolupament del Parc de
l’Alba. Actualment, el Consorci està preparant una
concurrència d’ofertes per poder comercialitzar en els
propers mesos unes 60 hectàrees de sòl per activitat
econòmica i residencial.
El Parc de l'Alba es consolida com un dels projectes
estratègics de Catalunya i ofereix noves oportunitats
d'inversió, amb 2,14 milions de m2, 70% dels quals es
destinaran a activitat econòmica i el 30% restant al
sector residencial. Amb la potencialitat de crear 30.000
nous llocs de treball i 5.733 habitatges, prop de la
meitat del quals seran en règims protegits.
Un nou districte que comptarà amb 15.000 residents, un
parc urbà de 200 hectàrees i una inversió pública de 450
milions d’euros. Actualment, el Parc de l’Alba compta
amb empreses ja instal·lades, entre les quals destaquen
la pròpia Natura Bissé, Stradivarius, Sener, i La Caixa,
entre d’altres.
Així com edificis i equipaments destinats a la recerca i
la innovació com són el Sincrotró Alba i la planta de
poligeneració. |
Esports
|
|
Novetats
del Cerdanyola FC :
TÈCNIC : Toni Carrillo. Jonathan Pujibet Puchi segueix
com a segon de l'entrenador de Toni Carrillo. També es
queda el preparador físic, Javi Iglesias.
ALTES : Juanan Gallego (L’Hospitalet),
mig
Max Marcet , defensa
Marc Vicente
Sergi Barjuan (juvenil)
el porter
Sergio Fernández procedent de l'Europa,
l'extrem
Adrián López Padillo, conegut com a Padillo,
que
era al Rubí.
Arriba el migcampista Enric Bernat procedent de l'Ascó
Un nou fitxatge és el lateral dret : Bruno Lorente
procedent del Terrassa
El centrecampista Adam Cherradi,
del juvenil A del Cornellà, arriba en qualitat de cedit.
Antonio Bioque, central de 21 anys
BAIXES : Rubén Giménez i Uri Escabrós (Castelldefels), Serramitja (retirat), Aschalew Sanmartín (torna
Cornellà), Carlos Cano i Pitu Plazuelo
(Vilasar de Mar),
Víctor Aliaga (Europa), Albert López (L’Hospitalet), Juan Sosa (FE Grama), Elhadji (Prat),
Albert Ruiz (Vilafranca) i Álex
Lázaro,
Dan Coll deixa el Cerdanyola i fitxa per el Tona
recentment ascendit,
SEGUIXEN : els defensors : Dani Martí, Ángel Pomar,
els davanters : Nils Puchades, Alejandro Cande
|
Confirmen la presència
plena
del Neolític al Pirineu
|
|
Coro Trasito (Osca) és considerada la cova cleda
excavada a més altitud de la península Ibèrica (a 1548
metres). L'excavació de 2022 que ha conclòs aquesta
setmana ha permès confirmar els indicis d'una
agricultura consolidada de cereals (blat i ordi) durant
el Neolític antic (entre 5300 i el 4450 anys abans de la
nostra era). Els treballs que s’hi ha fet han
proporcionat novament abundants restes de cereals.
Aquesta evidència, juntament amb la presència d’eines vinculades al
processa-ment de cereals (dents de falç i molins), i
pol·len de cereal en nombroses capes del jaciment,
consolida la imatge innovadora de la presència d'una
agricultura en zones elevades del Pirineu en les
primeres etapes del Neolític.
Aquesta informació modifica la imatge tradicional del poblament de les
zones de muntanya de la península i, especialment, del
Pirineu durant el Neolític. Segons aquesta noció, el
poblament humà del Pirineu a l'inici del Neolític hauria
estat residual i associat a l'aprofitament estival de
pastures d'altura en una ramaderia ovina. L'evidència
arqueològica, en canvi, mostra una altra situació: un
assenta-ment més estable, amb agricultura, un bestiar
diversificat i una àmplia gamma d'activitats associades.
Situada al municipi de Tella-Sin, comarca de Sobrarb, el
jaciment consisteix en una cavitat de grans dimensions
que alberga indicis de l'estabulació de bestiar al llarg
de diferents èpoques: moderna, edat del Bronze (datades
entre 1430-1280 abans de la nostra era) i Neolític
antic. El jaciment és objecte d'estudi des de l'any 2011
sota la direcció dels arqueòlegs Javier Rey (Departament
d'Educació Cultura i Esport del Govern d'Aragó), Ignacio
Clemente (Institució Milà i Fontanals – CSIC) i Ermengol
Gassiot (Departament de Prehistòria, UAB).
Els vestigis neolítics
Els vestigis neolítics són els que actualment estan
centrant l'atenció dels arqueò-legs. Consisteixen en les
restes generades per l'estabulació de bestiar a
l'interior de la cova durant el Neolític antic, en una
successió d'estrats que cobreix més d'1 metre de gruix.
Al costat s’hi documenten també indicis d'emmagatzematge
d'aliments en petites sitges excavades en el sòl, així
com fases en què l'espai estudiat de la cova va ser un
lloc de treball. L'excavació al llarg de 45 metres
quadrats permet estudiar-ho amb detall.
Els resultats tenen un alt valor científic: d'una banda,
aporten informació inèdita sobre les primeres formes de
ramaderia a l'Alt Pirineu, que es fonamentaven en ramats
mixtos d’ovicaprins, bòvids i suids. Aquest fet
contrasta amb les formes ramaderes tradicionals
imperants a la fi del segle XIX i inicis del XX, amb
caba- |
nes essencialment de bestiar oví. Un altre aspecte
rellevant de la recerca és l'ampli ventall d'activitats
que van fer en el jaciment els seus pobladors durant el
Neolític: van manufacturar ceràmica, així com una àmplia
gamma d'eines lítiques, d'os i de fusta; van processar
lactis, i a més de carn del bestiar van consumir
aliments procedents de la caça, de la recol·lecció d'un
ampli espectre de fruits i van treballar minerals per
elaborar pigments. Crida també l'atenció l'àmplia
presència d'adorns, des de granisses de collaret i
penjolls en petxines marines fins a un braçalet de
marbre, que confirma la relació del jaciment amb altres
àrees geogràfiques del llevant peninsular.
En la present campanya d'excavació s'ha reprès el
programa Excava con el Geoparque de Sobrarbe. Des de
2013, aquest programa promou la participació setmanal de
dues persones voluntàries en les excavacions de Coro
Trasito com a eina per a la divulgació de la recerca en
arqueologia. També ha acollit alumnat en pràctiques del
grau d'Arqueologia de la UAB.
Les recerques en Coro Trasito es fan en el marc del
projecte de recerca «Les primeres comunitats
agropastorals de la vessant sud del Pirineu Central
(5600-4500 calANE): economia i paisatge»
(PID2020-115205GB-I00), finançat pel Ministeri de
Ciència i Innovació i codirigit per Ermengol Gassiot i
Ignacio Clemente i en el marc de successives edicions
del projecte «Arqueologia del pastoralisme en el bé
natural Pirineus-Mont Perdut (vessant espanyol)»,
finançat pel Ministeri de Cultura i la Comarca de
Sobrarb.
(uab.cat) |
El pont que connecta, per
sobre de
l’AP-7 i la B-30, el campus
de la UAB
i el nucli urbà de
Cerdanyola es reformarà per tal de doblar-ne l’amplada
|
|
 |
El pont que connecta, per sobre de l’AP-7 i la B-30,
el campus de la UAB i el nucli urbà de Cerdanyola del
Vallès per l’avinguda de Serragalliners es reformarà per
tal de doblar-ne l’amplada.
La intervenció permetrà passar dels actuals tres carrils
per a tot tipus de vehicles i una vorera estreta a dos
carrils de circulació de vehicles, dos carrils segregats
per al transport públic, una vorera amb una amplada
suficient per al flux de vianants i un carril bici. A
més, està previst que la sortida de la B30 que
actualment enllaça amb el pont passi per sota d’aquest i
desemboqui directament a la rotonda de l’estació de
Rodalies de Renfe.
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (AMB) i la UAB han presentat
el projecte que transformarà un dels accessos al |
campus amb més trànsit tant de vianants com de
bicicletes, transport públic i vehicles particulars.
L’aportació de 600 mil euros del Pla de Sostenibilitat
Ambiental de l’AMB es destinarà a la construcció del
carril bici previst a la intervenció del pont. Aquest
futur carril bici tindrà 270 metres i formarà part de la
Bicivia, la xarxa pedalable de la metròpoli de
Barcelona; concretament pertany a l’eix Bicivia 9, que
connectarà Montcada i Reixac amb Cervelló quan estigui
completada.
La transformació del pont, que connecta, per sobre de
l’AP-7 i la B-30, el campus de la UAB i el nucli urbà de
Cerdanyola del Vallès per l’avinguda de Serragalliners,
s'iniciarà l'any 2.023. |
Comunicat sobre l'alerta
per casos
de verola del mico (Monkeypox)
|
|
A data d’avui (23/6), s’han notificat a la Xarxa de
Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC), un total
de 298 casos sospitosos o probables de verola del mico,
dels quals fins el moment 150 han estat confirmats per
laboratori. En aquest moment, hi ha 92 casos més en
investigació (47 probables i 45 sospitosos).
La majoria dels casos confirmats són homes amb edats
compreses entre els 22 i els 52 anys que han iniciat la
simptomatologia entre el 5 de maig i el 15 de juny de
2022
Gairebé tots els casos han presentat febre, astènia,
limfadenopaties i exantema. Les lesions s’han localitzat
en la majoria dels casos en les àrees genital, perioral
i/o perianal i, en la major part dels casos també s’han
presentat en altres localitzacions. Aquestes lesions
poden produir cicatrius permanents i complicacions que,
en algunes ocasions, també poden requerir
hospitalització.
El mecanisme de transmissió probable més freqüent és el
contacte estret,
|
moltes vegades amb relacions sexuals, en el context
d'esdeveniments festius.
Les persones que són un cas confirmat o en estudi és
molt important que evitin el contacte amb altres
persones o animals. Així mateix no han de compartir
objectes com roba de llit, tovalloles o estris de
menjar.
En el cas que ser un contacte d’una persona que ha donat
positiu en verola del mico, s'ha d’estar atent als
possibles símptomes com limfadenopaties i exantema
(lesions cutànies), febre o astènia, i en el cas de que
apareguin contactar ràpidament amb el sistema sanitari.
El proper dimarts dia 28 de juny està programat un nou
webinar d'actualització per als professional sanitaris.
Per més informació sobre la verola del mico s’ha creat
un espai al Canal Salut:
https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/verola-del-mico/index.html |
Les piscines del Turonet i
Montflorit
ja estan obertes
|
|
|
Les dues piscines d’estiu
van obrir portes el dissabte 18 de juny i les tancaran
el 4 de setembre, coincidint amb l’inici del curs
escolars 2022-23
Les piscines d’estiu del Turonet i del Centre Cívic de
Montflorit han acollit aquest cap de setmana els primers
banyistes, que han aprofitat les altes temperatures per
refrescar-se. Les dues piscines obriran tots els dies de
la setmana i tancaran les portes el 4 de setembre, uns
dies abans de l’habitual, coincidint amb l’inici del
calendari escolar, que el curs vinent s’ha avançat.
La piscina del Turonet obre de dilluns a diumenge de
10:30h a 19:30h. L’espai disposa de dues piscines, una
de gran i una de petita, una àmplia zona de gespa i
servei de bar durant tot l’horari. La piscina ofereix
abonaments de temporada familiars i individuals, a banda
de les entrades individuals per a dies amb preus
adaptats a adults, infants i gent gran. També hi ha
entrades a preu més reduït per accedir a la piscina a
partir de les 17h. Les entrades es poden comprar online
al web https://www.piscinesestiu.cat/elturonet/
registrant-se prèviament. Les entrades puntuals d’un dia
també es poden comprar a la mateixa piscina.
La piscina del Centre Cívic Montflorit també obrirà
també de dilluns a divendres. Després del primer cap de
setmana d’obertura, avui i demà romandrà tancada. Entre
el 22 i 26 de juny obrirà d’11h a 19h, entre el 27 de
juny i el 29 de juliol el seu horari serà de 12h a 19h i
entre el 30 de juliol i el 4 de setembre es podrà
accedir d’11h a 19h. La piscina està ubicada al Centre
Cívic de Monflorit, en una zona tranquil·la i acollidora
amb servei de restaurant. La piscina ofereix una àmplia
modalitat d’entrades puntuals i abonaments per dies,
mensuals, de
|
temporada per a famílies monoparentals... és
recomanable reservar amb antelació per controlar
l’aforament, sobretot els caps de setmana, al telèfon
684 39 89 58 o 93 691 52 62.
|
L'Església de Sant
Iscle i Santa Victòria de les Feixes,
torna a obrir les seves
portes el tercer diumenge de cada mes de 10 a 14h.
|
|
|
El 1995, es va commemorar
el mil·lenari de la primera cita documental de
l’església de Sant Iscle. Per aquest motiu, s’han
realitzat diverses campanyes d’excavacions
arqueològiques i s’ha restaurat el temple.
L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions,
en què van participar el Col·lectiu de Recerques
Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia
de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs
arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar
tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit
per refer la història de l’església.
La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil
Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha
refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar,
el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per
deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat
i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació...
Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que
podeu veure, han estat possibles gràcies a la
col·laboració desinteressada de les entitats, les
persones i les institucions esmentades i d’altres
anònimes.
El 1995, es va commemorar el mil·lenari de la primera
cita documental de l’església de Sant Iscle. Per aquest
motiu, s’han realitzat diverses campanyes d’excavacions
arqueològiques i s’ha restaurat el temple.
L’Ajuntament de Cerdanyola va promoure les excavacions,
en què van participar el Col·lectiu de Recerques
Arqueològiques de Cerdanyola i estudiants d’arqueologia
de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els treballs
arqueològics, realitzats entre 1995 i 1996, van afectar
tot l’interior i la teulada de l’edifici i han servit
per refer la història de l’església.
La restauració l’ha dirigit l’arquitecte Leopoldo Gil
Nebot i s’ha fet en diverses fases durant les quals s’ha
refet la teulada, s’ha eliminat la torre del campanar,
el cor i l’escala d’accés, s’han repicat les parets per
deixar vist l’aparell en alguns punts, s’ha repavimentat
i pintat l’interior, s’ha millorat la il.luminació...
Tots aquests treballs, els resultat dels quals és el que
podeu veure, han estat possibles gràcies a la
col·laboració desinteressada de les entitats, les
persones i les institucions esmentades i d’altres
anònimes.
Per poder visitar la església de sant Iscle i
Santa Victòria de les Feixes, esta
oberta tots els tercers diumenges de mes d'10 a 14
hores.
|
 |
El Govern implantarà noves
mesures
de gestió del trànsit a
l'AP-7
|
|
|
◘
S’habilitarà un nou carril addicional a
l’AP-7 nord, entre Sant Celoni i
Parets del Vallès
◘
Es limitarà la circulació de camions per la
dreta en trams de l’AP-7 i a
una velocitat màxima de 80 km/h els divendres o dies previs a
un festiu
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha
presentat avui al Govern un informe de mesures per una
millor gestió del trànsit i la velocitat amb l’objectiu
de reduir l’accidentalitat i les retencions a les
carreteres catalanes.
L’informe mostra que, pel que fa a la sinistralitat, hi
ha un 22% menys d’accidents amb víctimes mortals o
ferits greus al conjunt de la xarxa viària i, en relació
amb el nivell de retencions, el darrer pont de la segona
Pasqua, el total de quilòmetres de retencions va ser un
47% més baix que el 2019. Tot i que el total de la
mobilitat és similar al de l’any 2019, l’AP-7 i la C-33
han incrementat prop del 40% el trànsit total, i l’AP-7
concentra el 20% de les víctimes mortals de tota la
xarxa viària catalana, amb 14 víctimes mortals fins ara.
Davant l’increment de trànsit en aquestes vies, el
Govern anuncia que s’habilitarà un carril addicional nou
a l’AP-7 nord entre Sant Celoni i Parets del Vallès, que
se sumarà als 40 km de carril addicional amb els quals
s’ha dotat l’AP-7 sud. També ha informat d’un carril
addicional a la C-32 nord, de Llavaneres fins a Montgat.
Així mateix, en les properes setmanes entrarà en
funcionament un sistema de grues en diferents punts
estratègics de l’AP-7 per retirar vehicles accidentats
amb celeritat, així com l’entrada en vigor de les
restriccions de circulació de camions per Sant Joan,
tots els caps de setmana de juliol i dates d’especial
intensitat de la mobilitat.
Entre altres mesures, també s’establirà una limitació de
la circulació de camions per la dreta i a 80 km/h en el
tram d’AP-7 de dos carrils al sud del país i al tram
central de l’AP-7 els dies d’especial confluència de
trànsit, els divendres o bé els dies previs a un festiu
a partir de les 5 de la tarda. I també es treballa en un
pla d’aparcaments per a transportistes que els
garanteixi el descans en diferents punts de l’AP-7.
|
Per controlar la velocitat, el Departament
d’Interior licitarà aquest 2022 la instal·lació del
sistema de velocitat variable a la C-58 i la iniciació
dels projectes per instal·lar sistemes de velocitat
variable a l’AP-7 centre (entre Santa Perpètua de la
Mogoda i el Papiol), a l’AP-7 Nord (entre Sant Celoni i
la Roca del Vallès) i a la C-33 (entre Parets del Vallès
i el Nus de la Trinitat).
Aquestes mesures s’haurien d’afegir a la proposta feta
pel Govern de reduir a 110 km/h la velocitat a l’AP-7 i
a 100 km/h en trams on hi ha acumulació d’accidents a la
part central de l’AP-7 / B30.
L’Executiu considera que l’alliberament dels peatges
s’ha fet sense cap planificació i que hi ha un problema
estructural a l’AP-7, motiu pel qual reclama un
compromís clar del govern espanyol amb les
infraestructures a Catalunya, com l’ampliació d’un
tercer carril a Tarragona, la connexió de l’AP-7 amb
l’A-7 per derivar part del trànsit a aquesta autovia
gratuïta, l’ampliació de la capacitat de l’enllaç de
l’AP-7 amb l’A-2 en sentit nord a Martorell o la
finalització de les obres de l’N-II entre Tordera i
Vidreres.
|
Cerdanyola rep la distinció
de
"Ciutat de la Ciència i la
Innovació"
|
|
La ciutat torna a formar part de la Red
Innpulso, la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la
Innovació impulsada i cofinançada pel Ministerio de
Ciencia e Innovación.
El Ministeri de Ciencia e Innovación ha aprovat la
concessió de la distinció de 'Ciutat de la Ciència i la
Innovació' a un total de 20 ciutats i municipis, entre
ells Cerdanyola del Vallès que torna així a formar part
de la Red Innpulso. La ciutat ja va formar part al 2010
i va renovar l’acreditació al 2014, però al 2018 no es
va presentar a la convocatòria de revalidació i havia
perdut la distinció.
Carlos Cordón ha destacat que aquesta és una passa més
“per aprofitar i treure profit de totes les oportunitats
i inversions necessàries per poder gaudir d’un
creixement sostenible i que pugui revertir en la millora
de la qualitat de vida de la ciutadania” i ha afegit que
“tornar a la Red Innpulso ens permet estar en una lliga
de ciutats que treballen per la ciència i la innovació i
les oportunitats que ens donarà estar-hi les hem
d’aprofitar”.
L’Ajuntament de Cerdanyola va presentar-se a la
convocatòria 2021 realitzant una memòria explicativa de
les iniciatives i projectes innovadors en marxa i en
projecció.
D’entre totes les ciutats que han presentat la seva
candidatura, únicament 20 han estat seleccionades i
distingides com a Ciutat de la Ciència i la Innovació.
Amb la distinció i com a ciutat sòcia de la Red
Innpulso, Cerdanyola podrà accedir a un centre receptor
i distribuïdor de recursos, informació, projectes,
finançament; intercanviar experiències i bones
pràctiques; accedir a un fòrum tècnic i d’assessoria en
l’estratègia de ciència i innovació; impulsar la compra
pública innovadora; eliminar barreres a la innovació;
donar suport a pimes innovadores i a l’emprenedoria;
participar en projecte europeus, i contribuir al canvi
de model productiu basat en el coneixement. També podrà
beneficiar-se dels ajuts al a contractació d’agents
locals per a la implementació de les polítiques
innovadores municipals (fins al 75% del cost).
|
Roda de premsa per informar de la
distinció Ciutat de la Ciència i la Innovació
Amb les 20 ciutats d’aquesta convocatòria, la
xarxa passarà a estar integrada per 83 municipis arreu
de l’estat espanyol. Les ciutats de Viladecans i d’Ermua
comparteixen la presidència.
Cal desatacar que han donat suport a la candidatura de
Cerdanyola: Universitat Autònoma de Barcelona, Parc
Tecnològic del Vallès, Consorci del Sincrotró,
Cerdanyola Comerç i Serveis, Associació d’Empreses de
Cerdanyola del Vallès, Fundació Parc Recerca UAB,
Associació Àmbit B30, 30Virtual.net, HUB b30, Cambra de
la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, Associació de
Directives i Empresàries, CCOO del Vallès Occidental i
Catalunya Central i Creu Roja
Cerdanyola-Ripollet-Montcada.
|
La UAB, en la posició
178 del món i primera de l'Estat en el rànquing QS
|
|
La UAB ha millorat 31 posicions
respecte de l’edició anterior del QS World University
Rankings amb la 178 posició del món, i se situa com a
primera de tot l’Estat.
La UAB ha pujat a la posició 178 mundial en el rànquing
QS WUR 2023, una millora de 31 posicions respecte de la
209 en l’edició anterior. En l’àmbit estatal, la UAB se
situa com a la primera de les universitats espanyoles.
Les dades també mostren que, tot i que la posició de la
UAB ha anat variant al llarg del temps, el percentil on
se situa va millorant any rere any.
La UAB està actualment dins del 12,5% de les millors
universitats del món, mentre que el 2004 estava en el
percentil 20,5% tot i ocupar la posició 173 al rànquing,
a causa de l’increment en el nombre d’universitats que
s’avaluen.
|
 |
Diumenge 24
juliol a les
11:30 h.:
Visita als
Jardins Històrics de Cerdanyola
Els darrers diumenges de cada mes i durant tot l’any es
faran uns itineraris que connectaran Can Llopis i Ca
n’Ortadó, dos jardins amb història vinculats a un temps
en què Cerdanyola del Vallès va tenir una comunitat
d’estiuejants important.
La primera visita guiada es farà el diumenge 26 de juny.
Les inscripcions per participar-hi es podran fer a
partir del dia 7 de juny.
Més informació a: PRÒPERES ACTIVITATS d'aquesta
web |
|
Cerdanyola s’adhereix
al Servei Comarcal de Biomassa Forestal
|
|
 |
L’Ajuntament disposa d’una caldera de biomassa
instal·lada al Pavelló Municipal Can Xarau-Paco Arpide,
amb una potència 500kW, que funciona mitjançant estella
forestal i que requereix d’una aportació d’unes 480
tones anuals d’estella per al seu funcionament.
El Servei Comarcal de Biomassa Forestal és un servei
públic que té com objectiu contribuir a la prevenció
d’incendis forestals a la comarca promovent la gestió
sostenible de la superfície forestal i la valorització
de la biomassa per a la generació d’energia tèrmica.
Compta com a usuaris amb els ajuntaments d’Ullastrell,
Vacarisses, Terrassa i Viladecavalls i recentment també
amb Cerdanyola del Vallès i Palau-Solità i Plegamans.
|
Aquest servei s’emmarca en l’estratègia comarcal de
transició energètica i millora de la qualitat de l’aire.
De fet, el Centre Logístic de Biomassa ja ha
subministrat, des de 2018, prop de 6.800 tones d’estella
provinent de fusta de boscos de la comarca als seus
diferents usuaris.
Això equival al subministrament aproximadament 20 Giga
Watts d’energia tèrmica a equipaments de la comarca, en
substitució de combustible fòssil i estalviant l’emissió
de més de 4.000 tones de CO2 a l’atmosfera.
Gràcies al Servei s’han gestionat 340 hectàrees de bosc.
La fusta que arriba al Centre Logístic prové en un 67%
dels boscos del Vallès Occidental. Castellar del Vallès
i Matadepera són els municipis que n’aporten més. |
La tela de araña,
más resistente que el acero
|
 |
La Universidad Autónoma de Barcelona
presenta avances para la producción sintética del
material a partir de un estudio de tipos según la
glándula de secreción y la composición proteica
Científicos de la Universidad Autónoma de Barcelona
(UAB) han estudiado la composición de la tela de araña,
uno de los materiales más resistentes de la naturaleza,
más que el Kevlar —con el que se hacen los chalecos
antibalas— y que aguanta cinco veces más tensión que el
acero, para avanzar en su producción sintética. El
estudio, según ha explicado el investigador del Grupo de
Ingeniería Celular y de Bioprocesos (GECIB) del
Departamento de Ingeniería Química, Biológica y
Ambiental de la Universidad Autónoma de Barcelona, Jesús
Lavado, ha distinguido diferentes tipos de tela de araña
según la glándula de secreción y la composición
proteica, lo que aporta nuevos avances para su
producción sintética con aplicaciones biotecnológicas de
interés.
Lavado ha recordado que «la seda de araña es uno de los
materiales más
resistentes de la naturaleza» y que, «al contrario de lo
que puede parecer, no
|
todas las fibras de la tela de araña tienen la
misma composición ni están secretadas por las mismas
glándulas de la araña». Según el experto, en total
existen siete glándulas que producen fibras de seda, la
ampulacia mayor, ampulacia menor, flageliforme,
tubuliforme, piriforme, aciniforme y glándulas
agregadas.
«La seda que producen cada una de estas glándulas tiene
una composición proteica diferente, otorgándole
diferentes propiedades físicas. Por ejemplo, la
ampulacia mayor produce la fibra que constituye los
elementos estructurales de la tela o por cuyo hilo se
suspende la araña mientras la teje», ha especificado.
«La ampulacia menor produce seda para espirales
auxiliares, la flageliforme se usa para construir los
segmentos intermedios pegajosos para atrapar presas, la
tubuliforme produce la seda que envuelve los huevos y la
aciniforme produce las fibras que envuelve la toma
capturada», todas ellas con características
físico-químicas diferentes, que la hacen óptima para
cada una de las funciones, ha detallado.
(diariodeleon.es) 8/6 |
Homenatge als que han
fet 80 años
|
|
Els jardins de Ca n'Ortadó van acollir el 7 de juny l'acte d’homenatge
per al primer grup de persones que van cumplir els 80
anys l’any 2021, en temps de
pandèmia per la COVID-19
|
La UAB estrena vuit nous
graus
|
|
A la Facultat de Dret, s’estrenarà el doble grau en
Dret + Relacions Internacio-nals, combinant els dos
graus que ja imparteix l’Autònoma. Aquest grau ofereix
una formació jurídica completa i alhora especialitzada
en dret i polítiques interna-cionals. Els graduats
adquiriran competències per treballar, per exemple, a la
Unió Europea o en institucions i organitzacions
internacionals, en ONG o multinacionals amb una àmbit
d'actuació supraterritorial, o en assessoria jurídica en
negociacions internacionals.
I, a la Facultat de Filosofia i Lletres, s'ha fet una
reformulació de vàries de les titulacions impartides al
centre:
Filologia i Cultura Franceses
Estudis d'Anglès i Espanyol
Estudis
d'Anglès i Català
Estudis de Català i Espanyol
Estudis d'Anglès i Clàssiques
Estudis d'Anglès i Francès
Aquests nous graus combinats volen adequar millor els
continguts d'algunes assignatures al perfil mixt del
grau a fi que l'estudiantat assoleixi una visió sòlida i
integrada dels fenòmens lingüístics i literaris
d'ambdues filologies. D'altra banda, s'incorporen
mencions perquè l'estudiantat pugui optar per
intensificar la formació en llengua, lingüística i
gramàtica comparada, o en literatura, literatura
comparada i cultura, mitjançant un ventall
d'assignatures ampli amb continguts |
més clarament professionalitzadors, com els relatius
a l'ensenyament de les llengües o els destinats a
aprofundir en el plantejament de polítiques
lingüísti-ques.
En concret, el Grau en Filologia i Cultura Franceses
canvia de nom tot reformant l'actual Grau en Estudis
Francesos . Es tracta d'un grau interuniversitari
programat per la UAB i la UB, l'únic del seu àmbit a
Catalunya. Amb aquesta reformulació, el grau vol adequar
més els estudis a la demanda laboral tot incidint en els
aspectes culturals, enfortint el domini no només de la
llengua francesa sinó també de la cultura i reforçant la
interdisciplinarietat tot potenciant la formació en uns
àmbits de coneixement amplis (sociologia, filosofia,
etc.)
D’altra banda, el grau en
Intel·ligència Artificial que s’està oferint com a
titulació pròpia l’Escola d’Enginyeria, a partir del
curs 2022-2023 passarà a ser un grau oficial.
D'aquesta manera, la UAB reforça la seva oferta
interdisciplinària i amb una marcada vocació
internacionalitzadora. El curs 2022-2023 començarà també
la mobilitat al
Grau en Ciència, Tecnologia i Humanitats, impartit
entre Barcelona i Madrid per l'Aliança 4 Universitats:
l'alumnat que està cursant aquest curs la titulació a la
Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, es desplaçarà
a Madrid el proper curs per realitzar el segon curs de
la carrera a la Carlos III i l'Autònoma de Madrid.
(UAB) |
Agrotiendas y
cooperativas desperdician 80% menos fruta
que los supermercados
|
|
Un estudio de la Universidad Autónoma de Barcelona
(UAB) señala que las agrotiendas y las cooperativas
desperdician hasta un 80 % menos fruta y verdura que los
supermercados. El desperdicio alimentario en las
agrotiendas, cooperati-vas agrarias y paradas de
agricultores es de entre el 1 % y el 2 %, un porcentaje
muy inferior al de los supermercados, donde del 5 % al
10 % de las frutas y hortalizas acaban en la basura.
Así se desprende de un estudio del Instituto de Ciencia
y Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de
Barcelona (ICTA-UAB) desarrollado en el marco de un
proyecto que pretende contribuir a la creación de
municipios resilientes que puedan hacer frente a
situaciones de vulnerabilidad en materia alimentaria
como la generada por la pandemia.
El 80 % de los alimentos mundiales se consumen en las
ciudades, donde también se concentra el 70 % de la
generación de residuos. El estudio, «Municipios
resilientes a las pandemias mediante el nexo de
agricultura de proximidad, energía, agua y residuos. Del
piloto al municipio», pretende reducir el desperdicio
alimentario, acercar la producción sostenible a los
consumidores en las ciudades y concienciar a la
población sobre este problema global.
El estudio compara el nivel de desperdicio alimentario
de frutas y verduras en los establecimientos de cadena
de distribución larga (supermercado, hipermercado), que
suministran al 81 % de la población, con los de cadena
corta (agrotiendas, cooperativas agrarias y venta
directa del agricultor), que abastecen al 19 % de la
población.
El desperdicio en las agrotiendas y las cooperativas es
hasta un 80 % menor que en los supermercados debido a
que, en este tipo de establecimientos, se establece una
mayor relación entre el comprador y el vendedor, que
fomenta el consumo de alimentos más variados y de
temporada.
Asimismo, los clientes suelen tener una mayor conciencia
ambiental y tienden a adquirir productos más «feos»
estéticamente, la mayoría de los cuales no llegan
|
a los supermercados.
Según Pietro Tonini, investigador del ICTA-UAB
responsable de este estudio, «entre un 10 y un 15 % de
lo que se cultiva se queda en el campo debido a
exigencias estéticas, a la saturación del mercado o a
precios demasiado bajos, unas cifras que no se
contabilizan como desperdicio alimentario».
El estudio, realizado con la colaboración del
Ayuntamiento de Sabadell a partir de datos del Parc
Agrari de Sabadell y de la cooperativa El Rodal, pone de
manifiesto que quienes compran en
supermercados/hipermercados suelen hacer un consumo más
elevado de productos ultraprocesados, un tipo de
alimentos que ha aumentado tras la pandemia.
Por el contrario, los clientes de agrotiendas y
cooperativas consumen más cantidad de productos frescos,
dedican más tiempo a cocinar, y tienen una mayor
conciencia ambiental y sobre la alimentación saludable.
Se estima que la distribución de cadena larga
desperdicia 60 millones de toneladas de productos
alimentarios cada año en Europa, es decir, entre 35 y 38
kilos por persona y año.
«Esto significa que más de una tercera parte de lo que
producimos se desperdicia, un dato terrible», ha
explicado Pietro Tonini, que ha destacado que, por
fortuna, la cadena corta de distribución está creciendo
en los países del Mediterráneo.
El objetivo del proyecto es concienciar y promover la
producción alimentaria sostenible entre la población,
acercando la producción al consumidor. «En la
actualidad, los mayoristas importan los productos de
lejos, de manera que estamos rompiendo el sistema que
hay en torno a las ciudades», ha dicho Tonini.
(america-retail.com) 3/6 |
Cerdanyola demana que
el CAP Fontetes recuperi
la seva activitat total
|
|
L’alcalde, Carlos
Cordón signan la carta adreçada al conseller de Salut |
El passat dimecres dia 1, els grups municipals amb
representació al consistori i l’Associació de Veïns de
les Fontetes firmaven una carta adreçada al conseller de
Salut per demanar l’aplicació de la resolució aprovada
per unanimitat al Parlament de Catalunya i referida a la
reobertura del CAP de les Fontetes.
La carta, signada pels grups municipals amb
representació de l’Ajuntament, l’Associació de Veïns de
les Fontetes i d’altres entitats locals que també li
donen |
suport, urgeix a la Conselleria de Salut i al
CatSalut que dotin a l’ambulatori de les Fontetes dels
recursos necessaris restablint els serveis existents
abans de la declaració de l’Estat d’Alarma decretat al
març del 2020. La carta indica que “el CAP les Fontetes
disposa de 1.260 persones usuàries assignades i té una
àrea d’influència de més de 15.000 persones” i segons
recull la mateixa carta “la seva reobertura total
serviria per donar servei al barri i també per reduir la
pressió a la resta de CAPs de la ciutat”. |
El Consell Metropolità
aprova de forma inicial el projecte de ressegellat de
l’abocador de Can Planas
|
|
Al llarg del 2023 està previst que puguin començar
les obres de ressegellat del dipòsit de residus Can
Planas. El projecte va ser aprovat en el darrer Consell
Metropolità, màxim òrgan de govern de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, entitat que gestiona
l’abocador des del 1982.
L’abocador de Can Planas va ser clausurat al 1985 i
llavors ja es va fer un segellat. Joan Miquel Trullols,
director de Serveis de Prevenció i gestió de Residus de
l’AMB, explica que tot i que “es va fer seguint els
criteris avalats per l’agència de residus llavors no
existia una legislació a nivell estatal referida a
abocadors”.
El projecte de ressegellat contempla totes les capes
superficials necessàries perquè es controlin els gasos
que s’emeten a dins del dipòsit (petites quantitats).
També es farà una capa d’impermeabilització per evitar
que l’aigua de pluja entri a dins de l’abocador i una
última capa més superficial de terra vegetal que farà
circular l’aigua de pluja cap als laterals.
|
LAgència Catalana de Residus serà qui es farà càrrec
del projecte de ressegellat amb un pressupost d’execució
de 21.081.292,28 euros el que significa, tal i com
destacat l’alcalde Carlos Cordón, que l’actuació no
tindrà cap cost per a la ciutat. En un inici havia de
fer-se càrrec del cost de l’actuació en un 40% l’Agència
Catalana de Residus, un 40% l’AMB i un 20% l’Ajuntament
de Cerdanyola.
Carlos Cordón, s’ha referit també al projecte de
ressegellat com a una fita històrica per a la ciutat.
Cordón recorda que van arribar al govern amb l’objectiu
de “desbloquejar el creixement sostenible de la ciutat a
través del Parc de l’Alba” i afegeix que per
aconseguir-ho una passa imprescindible era remediar
l’abocador de Can Planas. Pere Solà, director del Parc
de l'Alba, explica que el ressegellat de l’abocador “és
una mesura addicional per donar major seguretat a
l’urbanització del Parc de l’Alba doncs tal com està
l’abocador actualment no té cap incidència en el medi
ambient i en les persones”. Solà també destaca que una
vegada finalitzat el ressegellat, les 18 hectàrees es
convertiran en parc urbà a disposició de la ciutadania. |
Preparando el programa del
XX Workshop Métodos rápidos y automatización en
microbiología alimentaria
|
|
Se celebrará del 22 al 25 de noviembre en
Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), con descuento para
los suscriptores de Eurocarne
El Centro de Innovación, Investigación y Transferencia
en Tecnología de los Alimentos (CIRTTA) y el
Departamento de Ciencia animal y de los Alimentos han
elaborado el programa del que será el XX Workshop
Métodos rápidos y automatización en microbiología
alimentaria, memorial DYCFung, que se celebrará del 22
al 25 de noviembre en Bellaterra, Cendanyola del Vallès,
en la Facultad de Veterinaria de la Universidad Autónoma
de Barcelona.
El objetivo de este encuentro pasa por ampliar y
difundir los conocimientos teóricos y prácticos sobre
métodos innovadores para detectar, contar, aislar e
identificar rápidamente los microorganismos, y sus
metabolitos, habituales en
|
los alimentos y el agua.
El workshop está destinado a directores y técnicos de
industrias, consultorías y laboratorios
agroalimentarios, así como de otros sectores
(microbiológico, biotecnológico, clínico, farmacéutico,
cosmético, químico, medioambiental, etc.); inspectores y
demás personal de la administración; estudiantes de
grado y postgrado; personal técnico y profesores
universitarios; personal de otros centros de
investigación...
A lo largo de estos tres días se sucederán ponencias,
exhibiciones de las empresas de microbiología, sesiones
prácticas de laboratorio y talleres.
(eurocarne) |
Monitoritzen el "viatge"
dels microplàstics per l'intestí
d'un organisme viu
|
|
Un equip de recerca de la UAB ha aconseguit fer un
seguiment del comporta-ment dels microplàstics durant el
seu “viatge” pel tracte intestinal d’un organisme viu i
il·lustrar el que succeeix al llarg del seu recorregut.
L’estudi, fet en Drosophila melanogaster amb eines de
microscòpia electrònica posades a punt pels propis
investigadors, suposa un avenç significatiu per poder
analitzar d’una manera més precisa el risc per a la
salut de l’exposició a aquests contaminants.
El comportament del micro i nanoplàstics (MNPLs) dins de
l’organisme és una qüestió impossible de respondre avui
per avui en humans i els models in vitro no son
d’utilitat. Per això, cal buscar models animals que
permetin respondre aquesta pregunta. Hi ha, a més,
limitacions de les metodologies actuals per detectar i
quantificar la seva presència en les diferents mostres
biològiques humanes, la qual cosa impedeix una valoració
precisa del risc en la salut per la seva exposició.
En aquest context, investigadors del
Grup de Recerca en Mutagènesi de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB) han aconseguit monitoritzar
el seguiment dels MNPLs en el seu “viatge” des de
l’ambient fins a l’interior d’un organisme viu. Ho han
fet desenvolupant eines basades en microscòpia
electrònica i en larves de la mosca Drosophila
melanogaster, un organisme model àmpliament utilitzat
per estudiar fenòmens i processos biològics.
L’equip de recerca ha estudiat el comportament dels
MNPLs al llarg del seu recorregut amb poliestirè
comercial de mides nanomètriques. El “reportatge
fotogràfic” obtingut els ha permès veure la interacció
dels MNPLs amb la microbiota i cèl·lules de la membrana
que recobreix l’interior de l’intestí, la seva capacitat
de creuar la barrera intestinal i la seva presència en
l’hemolimfa, que equival a la sang en humans, i en els
hemòcits, cèl·lules que es corresponen als nostres
limfòcits.
“A més d’establir una nova aproximació metodològica, el
nostre estudi confirma els grans avantatges de
Drosophila melanogaster com a model per determinar els
potencials efectes perniciosos associats a la ingesta
d’aquests contaminants”, explica Ricard Marcos,
investigador del Departament de Genètica i de
Microbiologia de la UAB, coordinador de l’estudi.
Efectes a nivell nanomètric
L’avaluació dels efectes biològics en diferents etapes
de la vida de les larves va mostrar que, tot i que no es
va observar cap toxicitat important, l'exposició va
produir una àmplia resposta molecular, alterant
l'expressió de gens implicats en la resposta general a
l'estrès, el dany oxidatiu i la genotoxicitat, així com
en els gens relacionats amb la resposta al dany físic
sobre la barrera intestinal.
|
El seguiment de
les partícules de nanoplàstics ha permès detectar-les
dins de l'intestí mitjà (A), envoltant la membrana
peritròfica (B), envoltant els bacteris de l'intestí
mitjà (C), dins dels enteròcits (D), envoltades pels
vacúols de l'intestí mitjà (E) i, finalment, arribant a
l'hemolimfa (F).
“El nostre treball afegeix informació del que succeeix,
pel que fa als efectes, quan la exposició és a
nanoplàstics, que per la seva petita mida tenen per a
nosaltres una rellevància especial, per la seva major
capacitat de creuar les barreres biològiques i de
produir efectes toxicològics que poden afectar la salut
dels organismes, inclosos els humans”, assenyala Alba
Hernández Bonilla, investigadora de la UAB i coautora de
l’estudi.
Fins ara, la majoria dels efectes de MNPLs s’han
estudiat en els rangs micro i inclús mil·limètric, i en
models aquàtics, fonamentalment marins. Els estudis in
vivo i utilitzant nanoplàstics són gairebé inexistents.
És en aquest context on es veu la rellevància de
l’estudi, que ha utilitzat metodologies mai abans fetes
servir per a aquests propòsits, remarquen els
investigadors.
L’estudi s’ha publicat a la revista Environmental
Sciences: Nano i s’emmarca al projecte europeu
PLASTICHEAL,
coordinat per la UAB, que té com a objectiu oferir noves
metodologies i evidència científica sòlida als
reguladors, per establir la base de coneixements per a
una avaluació adequada del risc dels MNPLs.
(uab.cat) |
L’Ajuntament ofereix aquest estiu una oferta variada
i diversa d’activitats per a infants i joves
|
|
El Casal d’Estiu Municipal adreçat a infants que
estan cursant de P3 a 6è es farà a les escoles
Serraperera i Carles Buïgas i en torns setmanals entre
el 27 de juny i el 29 de juliol.
Les diferents modalitats d’horaris són: torn de matí
(8:30h-13:30h), de tot el dia (8:30h-16:30h) i l’opció
mixta de 3+2 (tres dies matí i dos dies sencers).
Els preus, que no han variat respecte a l’any passat,
seran de 55 euros/setmana el torn de matí,75
euros/setmana el torn de tot el dia (menjador inclòs) i
65 euros/setmana l’opció mixta. Hi haurà descomptes per
a germans i per segon any el casal disposa de tarifació
social per a les famílies que ho sol·licitin i
compleixin els requisits. |
Els infants que participin al Casal d’Estiu
Municipal gaudiran d’una àmplia oferta d’activitats,
tallers, sortides i noves experiències, totes elles al
voltant del centre d’interès per fomentar l’
‘Alimentació saludable’.
Cada setmana hi haurà un dia que es realitzarà una
excursió, un altre que s’anirà a la piscina i un tercer
de jocs d’aigua. Per aquells infants que escollin
l’opció de tot el dia, per les tardes es realitzaran
activitats competencials mitjançant jocs de taula,
lectura i il·lustració de llibres, dinàmiques en anglès
i gestió d’emocions.
Les dates per fer les inscripcions, que seran
telemàtiques, són del 16 de maig al 5 de juny. Les
places són limitades.
|
Més informació :
https://www.cerdanyola.cat/actualitat/lajuntament-ofereix-aquest-estiu-una-oferta-variada-i-diversa-dactivitats-infants-i-joves
http://www.cerdanyola.cat/seu-electronica/tramits/tarifacio-social
http://www.cerdanyola.cat/la-ciutat/estiu
|
El seguiment de la
freqüentació
al Parc Natural de
Collserola
|
|
L’any 2021, el Parc Natural de la Serra de
Collserola ha registrat un nou màxim de visites,
arribant als 6.400.000 anuals. Tot i aquesta xifra,
vinculada sobretot a les restriccions de l’inici d’any,
la tendència sembla que és recuperar les xifres del
2019.
El Parc Natural de la Serra de Collserola ha esdevingut
un espai essencial per al lleure de la ciutadania
metropolitana que, o bé perquè ja n’era usuària o bé
perquè els diferents confinaments i restriccions de la
mobilitat que ha comportat la COVID-19 n’han estat el
catalitzador, han incorporat Collserola com a espai de
lleure i esport en contacte amb la natura.
Les motivacions per apropar-se a Collserola són
múltiples però en destaquen: passejar (25%), anar
d’excursió (23%), amb bicicleta (33%) i córrer (13%).
Per tal de fer compatibles les activitats que s’hi fan
amb la protecció del Parc Natural de Collserola, és
essencial saber quina és la freqüentació als diferents
|
espais. Així, des de Evolució 2019-2021 del nombre
de visites anuals al Parc Natural de Collserola.
l’any 2019, disposem de tretze comptadors i d’una
aplicació de gestió que permet conèixer el global de
visites segons tipologia d’accés (a peu o en bicicleta)
i segons zona.
L’anàlisi de les dades de l’any 2021 mostra que
l’afluència global al Parc Natural de la Serra de
Collserola va registrar més de 6.400.000 visites, dada
que representa un increment global de visites respecte a
l’any 2019, previ
a la pandèmia, de més d’un 28%.
Destaquen els increments superiors al 40% durant els
primers quatre mesos de l’any, molt marcats per les
restriccions de la COVID amb els confinaments municipals
i comarcals, i increments més puntuals durant els mesos
d’octubre, novembre i desembre. |
 |
Les petxines marines
permeten conèixer com les poblacions prehistòriques es
van adaptar als canvis climàtics
|
|
La temperatura de l'aigua del mar va disminuir uns 2
ºC durant l'anomenat esdeveni-ment fred 8,2 -el canvi
climàtic més gran dels últims 11.700 anys- al mar
Cantàbric, fet que va provocar un canvi en la
disponibilitat de les espècies de marisc al litoral
cantàbric i permet conèixer com es van adaptar a aquests
canvis les poblacions prehistòriques. Així es desprèn
d'un estudi liderat per l'investigador de l'ICTA-UAB
Asier García-Escárzaga.
La revista Scientific Reports ha publicat un treball
coordinat per Asier García Escárzaga, des de la
Universidad de La Rioja (UR) i l'Institut Max Planck
(Alemanya), i Igor Gutiérrez Zugasti, de l'Instituto
Internacional de Investigaciones Prehistóricas de
Cantabria (IIIPC) y la Universidad de Cantabria (UC).
Asier García Escárzaga, actualment investigador de
l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)
i del Departament de Prehistòria de la UAB, ha
desenvolu-pat aquest treball en col·laboració amb
membres d'altres centres acadèmics (Institut Max Planck
d'Alemanya, Universidad de Burgos, Universidad
Complutense de Madrid, Universidad de Faro).
L'article ofereix els resultats de l'estudi, centrat en
les petxines de mol·luscs marins del jaciment d'El Mazo
(Asturias) i dut a terme per un equip d'especialistes de
dife-rents àrees científiques que ha combinat anàlisis
arqueomalacològiques i geoquími-ques.
El resultat ha permès determinar un descens d'uns 2 ºC
de l'aigua del mar al nord de la península ibèrica fa
8.200 anys durant l'anomenat esdeveniment fred 8,2. |
Aquest refredament va ser suficient per provocar un
canvi en la disponibilitat de les diferents espècies de
marisc que habitaven el litoral cantàbric. Una mena de
pegellida adaptada a climes freds (Patella vulgata) va
augmentar la seva presèn-cia, mentre que el percentatge
d'un tipus de cargol marí adaptat a climes tempe-rats
(Phorcus lineatus) va disminuir com a conseqüència de la
reducció de les temperatures.
Els investigadors també han observat un descens en la
mida de les petxines dels mol·luscs durant el període
que va durar el refredament de l'aigua del mar, fet que
interpreten com una conseqüència de l'augment en la
intensitat de l'explotació del litoral per part dels
humans prehistòrics. Aquesta intensitat més gran en la
recol·lec-ció de marisc devia ser resultat, segons els
autors d'aquest treball, d'un creixement demogràfic en
aquests entorns costaners atlàntics, que van actuar com
a refugis durant aquest esdeveniment fred.
La resolució aportada per la combinació de l'anàlisi
taxonòmica, geoquímica i cronològica dels mol·luscs dels
jaciments arqueològics té importants implicacions per a
futurs estudis que pretenguin determinar la importància
dels canvis climàtics per als entorns marins, i les
adaptacions humanes, en regions, i períodes de temps, en
què els recursos oceànics van ser crucials per a la
nostra espècie. Així mateix, la comprensió de l'impacte
climàtic de l'esdeveniment 8,2 pot ajudar a comprendre
les possibles conseqüències del canvi climàtic actual a
l'Atlàntic Nord.
(uab.cat) 22 abr. 2022 |
Curso en línea GRATIS
para aprender Egiptología, incluye certificado con
validez internacional
|
|
 |
La Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
en colaboración con la plataforma Coursera ofrecen al
público general la posibilidad de aprender sobre una de
las civilizaciones más icónicas de la historia, el
antiguo Egipto.
Para ello, proponen el curso «Egiptología (Egyptology)»
que promete ser uno de los más completos de la
plataforma y que traerá grandes beneficio para todos los
cibernautas. Es preciso decir que para incorporarse al
curso no se piden requisitos puntuales, como experiencia
o conocimientos previos, el único requisito es tener
disposición de aprender. Así como, tener deseo, interés
y entusiasmo para conocer esta magnífica civilización.
A lo largo del curso se enseñará sobre la cultura e
historia del antiguo Egipto y cómo fueron capaces de
dejar un legado arquitectónico, histórico y textual, que
incluso en la actualidad sigue siendo muy importante. Al
mismo tiempo, se pretende ofrecer una introducción
general en la disciplina egiptológica donde se abordarán
aspectos importantes de la antigua civilización,
específicamente sobre los templos, los monumentos, las
ciudades, los faraones, la escritura jeroglífica, la
religión y los complejos funerarios.
Con el objetivo de lograr una experiencia enriquecedora
y un idóneo proceso de desarrollo educativo, se han
agregado distintos recursos didácticos. Por lo tanto,
durante el proceso de capacitación se proporcionarán
materiales gráficos y herramientas de alto nivel
académico para expresar con claridad un determinado
tema, entre los que destacan los videos, las lecturas,
las infografías y los diaporamas.
En lo que se refiere al proceso de certificación, para
solicitar el certificado se debe completar más del 85 %
del curso. El trámite se realiza directamente en la
plataforma Coursera y será validado por la Universidad
Autónoma de Barcelona
|
(UAB). Se debe mencionar que el curso no tiene
ningún costo, no obstante, para adquirir el cerficado se
debe efectuar un pago en la plataforma.
Pese a que no se establecen fechas límites ni horarios,
el curso tiene UNA dura-ción aproximada de 36 horas para
completar en nueve semanas. Además, se desarrolla de
principio a fin en línea y durante ese lapso se
explicará a profundi-dad los siguientes temas:
Semana 1. Bienvenida y presentación: Orígenes
Semana 2. Pirámides
Semana 3. Sinuhé
Semana 4. Hyksos
Semana 5. Amón
Semana 6. Amarna
Semana 7. Ramsés
Semana 8. Rosetta
Semana 9. Examen final
Por último, es importante mencionar a los docentes
encargados de instruir el presente curso, por un lado,
se encuentra el Profesor Josep Cervelló quien es Máster
Oficial en Lengua y Civilización del Antiguo Egipto y
por otro lado el Profesor José Lull quien es partícipe
en el Instituto de Estudios del Oriente Próximo Antiguo,
ambos profesores son del Departamento de Ciencias de la
Antigüedad y de la Edad Media de la Universidad Autónoma
de Barcelona (UAB).
Enlace al curso:
Egiptología (Egyptology)
(ensedeciencia.com) 22abril |
Cataluña invertirá 11
millones para retirar el amianto de 39 escuelas
en tres años
|
|
 |
Los trabajos más habituales son la retirada
de las cubiertas de fibrocemento
Sin prisa, pero sin pausa. Progresivamente, el
Departamento de Educación va eliminando el fibrocemento
que hay en los centros escolares. El último paquete
consta de 11 millones de euros para intervenir en 39
escuelas e institutos, principalmente, para sustituir
las cubiertas antiguas de uralita, un material que
contiene amianto, altamente nocivo y que provoca graves
enfermedades respiratorias que pueden ser mortales.
La escuela Arraona de Sabadell es una de las que se
beneficiarán de la nueva dotación, aunque todavía no
saben cuándo se ejecutarán las obras para retirar la
cubierta (normalmente se aprovecha las vacaciones
estivales). “Es una demanda muy antigua de la comunidad
educativa. Parecía que se iba a hacer en el verano de
2020, pero la pandemia lo paró todo”, apunta el
director, Xavi Terol. Hace unos meses ya se tuvo que
actuar de urgencia cuando parte del tejado salió volando
durante una ventada.
La escuela se construyó en los años sesenta usando los
materiales de la época: entre ellos, el fibrocemento,
económico y efectivo, pero que escondía un regalo
envenenado (hasta que en 2002 se prohibió su uso). El
director abunda que la escuela se tenía que haber
inaugurado en 1962, el año de las riadas que asolaron el
Vallès Occidental. “La escuela se convirtió en refugio
de las personas que se quedaron sin casa, así que no se
inauguró hasta un año más tarde”, cuenta. “Todos los
edificios de este barrio fueron construidos con uralita,
pero muchos ya se derribaron”, añade.
Tras años de reivindicación, la escuela espera su turno
para hacer desaparecer la cubierta. Las obras, que se
complementarán con trabajos de mejora del aislamiento
térmico, se elevan a 392.000 euros y están previstas
para el periodo 2022-23, según consta en el listado de
actuaciones programadas por la Generalitat para retirar
el amianto de las escuelas, recogidas en una respuesta
parlamentaria a petición del PSC.
|
En total serán 39 intervenciones en escuelas e
institutos que supondrán una inversión de unos 11
millones de euros. De momento, solo se han adjudicado
las obras de ocho, por un valor de 755.000 euros; de
estas, destacan por su importe el instituto escuela de
Badalona (213.000) o el instituto Salvador Espriu de
Salt (111.000). El resto de las obras están previstas
para este año y el próximo: y las de mayor envergadura
son las del instituto Mare de Déu de la Mercè de
Barcelona (910.000 euros), el instituto de Flix
(690.000) y la
escuela de educación especial Flor de Maig de Cerdanyola
del Vallès (672.000).
En 2017, el Departamento de Educación realizó un mapa de
los centros con elementos de fibrocemento: lo detectó en
291 escuelas e institutos. El amianto no solo está
presente en las cubiertas, también se ha hallado en
bajantes y tuberías. Y en elementos no constructivos,
como las pizarras. A raíz de ese estudio, se detectaron
108 encerados con amianto en 25 colegios que se han ido
retirando progresivamente.
Los trabajos para eliminar este producto tóxico son muy
costosos porque requieren de equipos de alta protección
y de empresas especializadas que cuenten con una
acreditación especial. Además, los residuos se deben
trasladar a un vertedero concreto en Castellolí (Anoia).
El fibrocemento es nocivo cuando se rompe y desprende
unas fibras que son inhaladas, aunque los expertos
alertan de que esto también sucede cuando se degrada,
tres o cuatro décadas después de su colocación. La
sustancia puede provocar cáncer de pleura y graves
dolencias respiratorias.
“Es una evidencia científica que se trata de un material
muy peligroso. Cuando ves los equipos de protección que
usan los trabajadores que retiran el amianto, y piensas
que nosotros estamos aquí cada día, pues no te genera
confianza, la verdad”, tercia el director de la escuela
Arraona, que pide más celeridad en estas obras. “Las
cuestiones de seguridad y salud deben ser una prioridad
y pasar por delante de todo”, remata. IVANNA
VALLESPÍN
(elpais.com) 18 abril |
El Tren dels Llacs
inicia la temporada 2022 per Sant Jordi
|
|
Imatge del Tren Històric durant el seu recorregut entre Lleida i La Pobla
de Segur. |
● Aquest tren turístic que fa el trajecte entre
Lleida i La Pobla de Segur circularà
tots els dissabtes, des del 23 d’abril fins al 29 d’octubre
Enguany els protagonistes del dia de Sant Jordi 2022 no
només seran els llibres i
les roses, també ho serà el Tren dels Llacs, que inicia
la seva catorzena temporada de servei turístic amb el
Tren Històric el mateix dissabte 23 d’abril i estarà en
circulació fins al 29 d’octubre.
Operat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
(FGC) amb la col·laboració
de la Diputació de Lleida i l’Autoritat Territorial de
Mobilitat de Lleida, aquest tren
turístic connecta la ciutat de Lleida amb la població
pallaresa de La Pobla de Segur, tot travessant congosts
de les serralades prepirinenques i resseguint el perfil
dels grans embassaments que es troben en el curs del riu
Noguera Pallaresa.
Durant la temporada 2022 el Tren dels Llacs farà 28
circulacions. Concretament el
Tren Històric realitzarà un total de 24 circulacions:
tots els dissabtes des del 23
d’abril fins al 16 de juliol i a partir de l’agost,
torna a reprendre el servei des del 20
d’agost fins al 29 d’octubre; i el Tren Panoràmic farà 4
circulacions: el 23 i 30 de
juliol i el 6 i el 13 d’agost.
Descobrir el territori amb el Tren dels
Llacs
El Tren dels Llacs passa per un total de 40 túnels i 75
ponts durant 89 quilòmetres
de trajecte en dues hores aproximadament, en un entorn
d’una bellesa espectacular. Amb el Tren Històric les
persones usuàries retrocedeixin en el temps gràcies a la
seva antiga estètica d’un autèntic ferrocarril d’època
dels anys 60 en unes locomotores de l’any 1968 conegudes
com a “ye-yés”.
|
Amb el Tren Panoràmic famílies i grups d’amics
podran conèixer de ben a prop el
territori català d’una forma ben original. Gràcies al
seu disseny diàfan i obert,
proporcionat per les seves finestres de grans
dimensions, els viatgers gaudeixen
de les espectaculars vistes que es troben al llarg del
recorregut.
El servei turístic del Tren dels Llacs, com a part de
l’oferta turística de serveis de
transport gestionada per Ferrocarrils, contribueix a
dinamitzar l’activitat turística al
territori tot col·laborant en la divulgació i difusió
dels atractius turístics que els
visitants poden gaudir en l’àrea d’influència. En aquest
sentit, FGC col·labora amb
els ens locals i institucions dedicades a la promoció
turística per a que les persones usuàries del tren també
puguin allargar la seva visita i complementar
l’experiència del viatge amb tren amb la descoberta de
l’oferta gastronòmica, cultural i natural de les
comarques del Pallars Jussà i la Noguera.
Un primer viatge per Sant Jordi
amenitzat pels visitants
Amb motiu de la primera circulació de la temporada 2022
del Tren dels Llacs i de la Diada de Sant Jordi,
l’oficina de turisme de l’ajuntament de La Pobla de
Segur ha organitzat diverses activitats que amenitzaran
la visita dels viatgers.
Les associacions de Raiers i Fallaires i Pubilles de la
Pobla de Segur rebran als
primers viatgers i convidats amb els vestuaris
tradicionals i els faran l’entrega d’una rosa. Per la
tarda, abans de la circulació prevista de tornada en
sentit Lleida, se celebrarà un ‘cafè – concert’ amb
música en directe pels assistents.
Més informació a:
https://turistren.cat/trens/tren-dels-llacs/ |
|
|
Proponen utilizar la
órbita de la Luna para detectar ondas gravitacionales
|
|
Las variaciones en la distancia entre la Tierra y la
Luna pueden convertirse en un nuevo detector
UAB/DICYT Investigadores de la UAB, el IFAE y el
University College de Londres proponen utilizar las
variaciones en la distancia entre la Tierra y la Luna,
que se pueden medir con una precisión de apenas un
centímetro, como un nuevo detector de ondas
gravitacionales en un rango de frecuencias que los
dispositivos actuales no pueden detectar. La
investigación, que podría abrir las puertas a la
detección de señales del universo primigenio, ha sido
publicada en Physical Review Letters.
Las ondas gravitacionales, predichas por Albert Einstein
a principios del siglo pasado y detectadas por primera
vez en 2015, son un nuevo mensajero de los procesos más
violentos que tienen lugar en el universo. Los
detectores escudriñan diferentes rangos de frecuencias,
como quien sintoniza emisoras de radio moviendo el dial.
Sin embargo, existen frecuencias imposibles de cubrir
por los dispositivos actuales y que pueden albergar
señales fundamentales para entender el cosmos. En
particular, las ondas en el microhercio, que pueden ser
generadas en los albores del universo, son prácticamente
invisibles incluso en las propuestas tecnológicas más
avanzadas.
Los investigadores Diego Blas, del Departamento de
Física de la UAB y del Instituto de Física de Altas
Energías (IFAE), y Alexander Jenkins, del University
College de Londres (UCL), proponen en un artículo
publicado recientemente en la prestigiosa Physical
Review Letters que existe un detector natural de ondas
gravitacionales en nuestro entorno: el sistema
Tierra-Luna. El constante golpear de las ondas
gravitacionales en este sistema genera diminutas
desviaciones en la órbita lunar. Si bien estos cambios
son minúsculos, Blas y Jenkins plantean aprovechar el
hecho de que la posición de la Luna se conoce con una
precisión de apenas un centímetro, gracias al uso de
láseres enviados desde diferentes observatorios que
continuamente se reflejan en espejos que fueron dejados
en la superficie lunar por las misiones Apollo, entre
otras. Esta increíble precisión en la distancia, de más
una parte en un millardo, es la que puede permitir que
la pequeña perturbación de ondas gravitacionales
primordiales pueda detectarse.
|
El periodo de la Luna es de unos 28 días, lo que se
traduce en una sensibilidad particularmente relevante en
el microhercio, la banda de interés.
De modo similar, los investigadores proponen también el
uso de la información que pueden arrojar otros sistemas
binarios del universo como detectores de ondas
gravitacionales. Es el caso de los sistemas de púlsares
binarios que hay distribuidos por la galaxia, sistemas
donde el haz de radiación del púlsar permite obtener las
órbitas de las estrellas con increíble precisión
(precisiones de una parte en un millón). Dado que estas
órbitas tienen periodos de unos 20 días, el paso de
ondas gravitacionales con frecuencias de microhercio les
afecta particularmente. Los investigadores consideran
que estos sistemas pueden ser también un potencial
detector para el paso de las ondas gravitacionales de
este rango de frecuencias.
Con estos “detectores naturales” de ondas
gravitacionales en el microhercio, Blas y Jenkins han
sido capaces de plantear una nueva forma de estudiar las
ondas gravitacionales emitidas en el universo primitivo.
En particular, las causadas por la posible presencia de
transiciones de fase muy energéticas en el universo
primordial, comunes en muchos modelos del universo
temprano.
“Lo más interesante es quizás que este método
complementa las futuras misiones de la ESA/NASA, como
LISA, y los observatorios terrestres como SKA, para
conseguir una cobertura casi total de las ondas
gravitacionales entre el nanohercio (SKA) y el centenar
de hercios (LIGO/VIRGO). Esta cobertura es vital para
poder tener una imagen precisa de la evolución del
universo, así como de su composición”, explica Diego
Blas. “Cubrir la banda del microhercio constituía un
desafío, que ahora puede que sea factible sin necesidad
de construir nuevos detectores, sólo observando órbitas
de sistemas ya conocidos. Esta conexión entre aspectos
fundamentales del universo y objetos más mundanos es
particularmente fascinante y puede eventualmente llevar
a la detección de las señales más primitivas conocidas,
y cambiar nuestra comprensión del cosmos”, concluye.
dicyt.com |
Hallan bacterias
resistentes a los antibióticos en jabalíes
metropolitanos de Barcelona
|
|
Un estudio revela que los jabalíes del Área
Metropolitana de Barcelona son portadores de
Campylobacter y en menor medida de Salmonella
resistentes a, como mínimo, un tipo de antibiótico
Las bacterias Campylobacter y Salmonella son unos de los
principales patógenos de transmisión alimentaria que
circulan por Europa responsables de gastroenteri-tis en
humanos. Para controlar estos microorganismos es
importante entender su epidemiología global. Algunos
estudios han demostrado que la fauna salvaje puede
adquirirlos, así como sus cepas resistentes a los
antimicrobianos, a través de la contaminación ambiental,
especialmente en las zonas urbanizadas. Los animales que
viven en estos entornos tienen más probabilidades de ser
portado-res de ellos porque a menudo buscan alimentos en
la basura, una fuente fácil y abundante de restos de
comida. De hecho, algunos estudios demuestran que muchas
aves y mamíferos salvajes son portadores de Salmonella y
Campylobac-ter en el intestino sin mostrar síntomas.
Actualmente, sin embargo, el foco se ha centrado en
investigar si los jabalíes que viven en zonas urbanas y
periurbanas también juegan este papel.
Un equipo del Instituto de Investigación y Tecnología
Agroalimentarias (IRTA) y del Servicio de Ecopatología y
Fauna Salvaje de la Universidad Autónoma de Barcelona
(SEFaS-UAB) ha analizado muestras fecales de 130
jabalíes del Parque Natural de la Sierra de Collserola,
de la ciudad de Barcelona y del Campus de la UAB. Los
resultados, publicados en un estudio de la revista
Science of The Total Environment, manifiestan que más
del 60 % de los individuos muestreados tenían bacterias
del género Campylobacter, siendo C. lanienae el más
prevalente (46 %), seguido de C. coli (16 %) y C.
hyointestinalis (1 %). Todas las cepas bacterianas
identificadas de Campylobacter eran resistentes, como
mínimo, a un tipo de antibiótico y en el caso de C. coli
el 67 % eran multirreistentes, es decir, presentaban
resistencia a tres o más familias de antibióticos. En
cuanto a Salmonella, la prevalencia fue muy baja, con
solo 4 individuos positivos, aunque también se
detectaron cepas multirresistentes y se aislaron los dos
subtipos más frecuentemente causantes de salmonelosis en
humanos.
“Hay que tener en cuenta que C. coli es la segunda
especie de Campylobacter que se aísla con más frecuencia
en casos de campilobacteriosis humana y la mayoría de
las cepas que se aislaron de los jabalíes eran de los
mismos subtipos que las de los animales domésticos y de
campilobacteriosis humana. Esto sugiere que la
transmisión puede ser de humanos a los jabalíes y que,
por tanto, hay una circulación de cepas entre los
ambientes silvestres, domésticos y humanos”, constata
Marta Cerdà, investigadora del programa Sanidad animal
del
IRTA en el CReSA. El estudio también muestra que se ha
encontrado por
|
primera vez C. hyointestinalis en fauna silvestre en España,
y que la prevalencia de C. lanienae es la mayor
encontrada hasta ahora en jabalíes.
POTENCIALES TRANSMISORES PARA LAS PERSONAS
En los últimos veinte años la población de jabalíes (Sus
scrofa) del Área Metropolitana de Barcelona (AMB) ha
aumentado significativamente y también el número de
incidencias ciudadanas. “Se pueden encontrar en los
parques y jardines públicos, propiedades privadas y
calles, lugares donde la interacción entre personas y
jabalíes es fácil porque han perdido el miedo y se han
acostumbrado a explorar estos espacios porque encuentran
comida de manera fácil”, apunta Raquel Castillo, doctora
en Biodiversidad que, en el momento del estudio, era
investigadora predoctoral del SEFaS-UAB. Los hábitos
alimenticios de los animales silvestres que viven en
zonas urbanas hacen que puedan ser portadores o
reservorios de microorganismos. “El averío siempre se ha
considerado como la principal fuente de Campylobacter y
Salmonella pero, cada vez con más frecuencia la fauna
salvaje se identifica como reservorio y potencial
transmisora de estos patógenos, ya que de manera
accidental se infectan con bacterias a través de aguas y
terrenos contaminados cercanos a las granjas y a las
ciudades, así como de restos de comida de los animales y
de sus excrementos”, añade Marta Cerdà.
La transmisión de patógenos entre humanos y fauna
salvaje es más difícil de demostrar que en animales
domésticos, lo que dificulta la gestión de la salud
pública con estos animales. “Lo que sabemos, por ahora,
es que, en zonas frecuentadas por jabalíes, donde hay
mucha afluencia de gente que practica actividades al
aire libre, la transmisión de patógenos entre personas y
jabalíes se puede producir de diferentes maneras: por
contacto directo o bien indirectamente por contacto con
el hábitat que ocupan los jabalíes, como podría ser agua
contaminada. Del mismo modo, el ganado y los animales de
compañía también pueden infectarse con estos patógenos y
transmitirles después a las personas”, puntualizan las
investigadoras.
En el estudio, el equipo de investigación señala que
cuanto mayor se haga la población de jabalíes, si esta
supone un reservorio importante de patógenos habrá más
riesgo para la salud pública. Por ello, las
investigadoras remarcan que “hay que poner especial
énfasis en el enfoque de Una Sola Salud (One Health) y
estudiar más a fondo el papel de los animales salvajes
en la epidemiología de patógenos zoonóticos, es decir,
los que se pueden transmitir de animales a personas,
para aplicarlo a las medidas de gestión”.
(diarioveterinario.com) |
El Tren del Ciment es
posa en marxa
|
|
 |
◙ El ferrocarril turístic de l’Alt Llobregat,
gestionat per Ferrocarrils, estarà operatiu des del
dissabte 9 d’abril fins al diumenge 6 de novembre.
◙ L’experiència del Tren del Ciment es complementa
amb altres actius de l’oferta turística de l’Alt
Berguedà: les visites als Jardins Artigas dissenyats per
Gaudí i al Museu del Ciment, a través d’un bitllet
combinat.
◙ Aquesta serà la primera temporada en què les
persones usuàries podran fer servir el nou aparcament de
la Pobla de Lillet i no haver de creuar la carretera.
Tren del Ciment, gestionat per Ferrocarrils de la
Generalitat de Catalunya (FGC), engega la seva divuitena
temporada turística aquest dissabte, 9 d’abril, i està
previst que circuli fins al diumenge 6 de novembre. Com
a novetats de la temporada, destaca el nou aparcament de
75 places de vehicles i dues places d’autobús situat a
l’estació de La Pobla de Lillet que per primera
temporada podran fer servir les persones usuàries,
accedint a l’estació de La Pobla de Lillet sense haver
de creuar la carretera B-402, on hi havia l’antic espai
d’aparcament.
En matèria de digitalització, la nova temporada arrenca
amb dues actuacions principals. En primer lloc, el Tren
del Ciment estrena espai al web Turistren.cat, portal
integrador de l’oferta de trens i transports turístics
de Ferrocarrils. Al nou web s’hi pot consultar
informació d’interès sobre l’explotació turística i els
atractius turístics del seu entorn així com comprar
bitllets simples i combinats. La segona novetat té a
veure amb la connectivitat a Internet, doncs enguany
s’ofereix per primera vegada a les persones usuàries el
servei de connexió wifi de manera gratuïta als cotxes i
estacions del Tren del Ciment.
|
Símbol de la història ferroviària de Catalunya
Situat en un entorn natural excepcional com és la
comarca del Berguedà, a les portes del Parc Natural del
Cadí – Moixeró, és considerat un dels trens turístics
més representatius de la història ferroviària de
Catalunya. Realitza la ruta que en el passat unia la
fàbrica de ciment Asland a Castellar de n'Hug amb
Guardiola de Berguedà, des d’on partia la línia del
ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa.
Recorre un traçat de 3,5 quilòmetres en aproximadament
20 minuts amb una locomotora dièsel de quatre cotxes amb
capacitat per a 25 viatgers cadascun.
El tren s’atura a quatre estacions: La Pobla de Lillet,
La Pobla Centre, als Jardins Artigas i al Museu del
Ciment i els visitants poden triar des de quina
d’aquestes estacions iniciar el seu viatge. En aquest
sentit, la proposta comercial del Tren del Ciment està
estretament lligada a dos dels més importants atractius
turístics de l’Alt Berguedà: els Jardins Artigas
dissenyats per Gaudí i el Museu del Ciment, integrat a
la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya. Gràcies a
la comercialització del bitllet combinat “L’experiència
completa”, els passatgers poden gaudir del viatge en el
tren turístic i fer la visita a aquests dos equipaments
que completen l’experiència d’un viatge històric. Per
acabar d’arrodonir l’oferta, també és possible visitar
l’exposició “Trens Històrics”, una mostra de material
mòbil d’època utilitzat a la línia ferroviària de la
vall del Llobregat, situada a l’antiga estació de
ferrocarril de La Pobla de Lillet.
Més informació a:
turistren.cat/trens/tren-del-ciment/ |
El Departament
d'Empresa i Treball
aprova el calendari de festes laborals
per a l'any 2023
|
El Departament d’Empresa i Treball ha aprovat el
calendari de festes laborals per a l’any vinent a tot el
país.
L’aprovació s’ha fet després que els agents socials i
econòmics, en el marc del Consell de Relacions Laborals,
tinguessin coneixement de la proposta de calendari.
6 de gener (Reis), divendres.
7 d’abril (Divendres Sant), divendres.
10 d’abril (Dilluns de Pasqua Florida), dilluns.
1 de maig (Festa del Treball), dilluns.
24 de juny (Sant Joan), dissabte.
15 d’agost (l'Assumpció), dimarts.
11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya), dilluns.
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), dijous.
1 de novembre (Tots Sants), dimecres.
6 de desembre (Dia de la Constitució), dimecres.
8 de desembre (La Immaculada), divendres.
25 de desembre (Nadal), dilluns.
26 de desembre (Sant Esteve), dimarts.
El ple ha aprovat per unanimitat que els dos dies
festius locals a Cerdanyola al 2023 siguin el 8 de maig
(Festa Major del Roser de Maig) i el 13 de novembre
(Festa tardor de Sant Martí).
|
El Consultori local
Fontetes torna a funcionar per a malalts crònics
|
|
 |
Ëls dimecres de 9 a 13 hores, a partir del dia 23 de
març; el Concultori de les Fontetes tornarà a atendre
pacients crònics, que seran atesos amb cita prèvia. Va
ser el març del 2020 quan a causa de la pandèmia va ser
tancat fins a finals del 2021 per prestar atenció
comunitària.
El Consultori Local de Fontetes disposarà de
professionals d'infermeria i atenció a la ciutadania per
fer el seguiment (en principi els dimecres) dels gairebé
70 pacients amb patologia crònica que té assignats. A
banda de realitzar els controls pertinents, també
s'ocuparan d'administrar cures i injectables i fer
tasques d'educació sanitària.
El Centre dAtenció Primària (CAP) Canaletes mantindrà
latenció programada i espontània per part dels
professionals de medicina de família. Aquests
professionals també realitzaran latenció domiciliària (a
una trentena de pacients amb necessitats especials) i
donaran suport a la infermeria del Consultori Local.
|
El Consultori Local de Fontetes, en els darrers
mesos ha estat punt de vacunació contra la COVID-19,
ajustant-se a les necessitats de la campanya a cada
moment. Actualment, combina la vacunació d'adults (de
dilluns a divendres) amb la vacunació pediàtrica
(llunes, divendres, dissabte i diumenge). En aquest
període la població de Fontetes ha estat atesa pel
mateix Equip d'Atenció Primària a les instal·lacions del
CAP Canaletes.
Vies de contacte
El telèfon d'atenció per als pacients assignats al
Consultori Local de Fontetes és el 93 591 07 40.
Per programació de visites hi ha
disponible el telèfon
93 728 44 44 i el web
citasalut.gencat.cat. També es poden realitzar
tràmits administratius i resoldre problemes i dubtes de
salut trucant al 061 Salut Respon,
|
 |
Quan podrem veure pels carrers de Cerdanyola aquesta indicació tal com
han adoptat les autoritats municipals de Sabadell.
Conviure
amb les bicicletes per les nostres voreres ja resulta insuportable.
Que l'Ajuntament faci alguna cosa. ¡Ja està bé tanta
deixadesa.! |
L'exposició col·lectiva
"Signes i escriptures" comença la seva itinerància a
Vilanova i la Geltrú i finalitza a Cerdanyola del Vallès
|
|
 |
La mostra forma part del programa d’exposicions
itinerants d’arts visuals impulsat pel Departament de
Cultura i està produïda per la Fundació Suñol
Inclou obres d’artistes de reconeguda trajectòria com
Antoni Tàpies, Robert Llimós, Joana Cera, Fina Miralles,
Carlos Pazos o Carmen Calvo
L’exposició itinerant “Signes i escriptures”, produïda
per la Fundació Suñol, s'ha inaugurat al Centre d’art
contemporani La Sala, de Vilanova i la Geltrú, on es
podrà veure fins al 15 de maig. La mostra forma part del
programa d’exposicions itinerants d’arts visuals
impulsat pel Departament de Cultura i itinerarà a Caldes
d'Estrac, Vilafranca del Penedès, Santa Perpètua de
Mogoda i Martorell.
La proposta de la Fundació Suñol pretén emfatitzar el
paper del signe i l'escriptura en les arts plàstiques de
la segona meitat del segle XX, tot traçant un recorregut
descriptiu d'aquestes aplicacions simbòliques a través
d'una selecció d'obres de la Col·lecció Suñol Soler.
La finalitat de l'exposició és posar de manifest el
paper del signe i l'escriptura en l'art del segle XX, un
moment en què l’estudi del llenguatge permeabilitza tots
els camps del coneixement. L'exposició dibuixa un
recorregut que evoluciona del signe més indesxifrable a
l'escriptura més llegible. En les obres seleccionades,
el missatge es presenta de vegades explícit, d'altres
suggerit, alguns cops amb referències textuals o
gràfiques, però sempre a través d'elements iconogràfics
que reflecteixen la interacció de cada artista amb cada
espectador, a través de llenguatges visuals que fan
servir el signe, la lletra, l'alfabet, la paraula o
l'escriptura com a part de la seva formulació estètica.
Totes les obres de l’exposició formen part de la
Col·lecció Suñol Soler i han estat realitzades entre el
1972 i l’actualitat. La quarantena de peces escollides
il·lustren l’ús recorrent del signe i l’escriptura en la
pintura, el collage o el tapís, així com en els textos
explícits com una necessitat de comunicació per part de
l’artista.
Entre el conjunt d’obres exposades hi ha peces dels
artistes Antoni Tàpies, Robert Llimós, Joan Rabascall,
Evru/Zush, Joana Cera, José Luis Alexanco, Sergi
Aguilar, Eduardo Chillida, Miguel Salinas, Manuel
Millares, Antoni Socías, Carmen Calvo, Darío Villalba,
Jordi Tolosa, Fina Miralles, Jordi Sabaté, Ramon
Parramon, José Manuel Broto, Jordi Teixidor, Alighiero
Boetti, Miralda, Lawrence Weiner, Federico Guzmán i
Carlos Pazos. Obres com les de Robert Llimós, Antoni
Tàpies, Fina Miralles, Carmen Calvo o Evru/Zush proposen
una determinada visió del procés de creació i la
manifestació d’un llenguatge inèdit i únic, al costat
d’artistes com Ignasi Aballí, Carmen Calvo, Darío
Villalba, Carlos Pazos o Joan Rabascall, que mostren en
diferents obres unes narracions més explícites.
|
A l’espai La Sala de Vilanova i la Geltrú es
desplegarà l’activitat educativa “L’espai mental no és
així” adreçada als alumnes de primària, secundària i
batxillerat. Posteriorment “Signes i escriptures”
itinerarà a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, la
Sala Trinitaris Vilafranca del Penedès, La Granja Espai
cultural de Santa Perpètua de Mogoda i al Muxart. Espai
d’art i creació contemporanis de Martorell.
Programa d’exposicions itinerants d’arts visuals
2021-2022
L’exposició “Signes i escriptures”, juntament amb
“Dimonis” produïda per cabosanroque i “L’altre ubic”
produïda pel Festival Panoràmic forma part del programa
d’exposicions itinerants d’arts visuals 2021-2022.
“Signes i escriptures”
• Centre d’Art
Contemporani. La Sala. Vilanova i la Geltrú. Del 11 març
al 15
maig 2022
• Fundació Palau.
Caldes d’Estrac. Del 28 maig al 18 setembre 2022
• Sala Trinitaris de
Vilafranca del Penedès. Del 28 d’octubre al 18 de
desembre
• La Granja Espai
cultural. Santa Perpètua de Mogoda. Del 20 gener a
finals
març 2023
• Muxart. Espai
d’art i creació contemporanis. Martorell. Del 21 abril
al 25 juny
2023
“L'altre ubic”
• Espai Moritz.
Cornellà. Del 16 de setembre fins al 28 d’octubre de
2021
• Centre d’Art de
Tarragona. Del 5 de novembre fins al 9 de gener de 2022
• Muxart. Espai
d’art i creació. Martorell. Del 27 gener a l'1 de maig
de 2022
• Centre Cultural El
Casino. Manresa. Del 13 de maig al 10 juliol de 2022
• Can Manyé. espai
d’art i creació. Alella. Gener- març de 2023
• Centre Cultural La
Mercè. Del 15 març al 28 abril 2023
• Museu de
Granollers. Del 19 d’octubre al 16 de novembre de 2023
“Dimonis”
• Església de la
Pietat de Vic. Del 10 de novembre de 2021 fins al 9 de
gener
de 2022
• Can Manyé. espai
d’art i creació. Alella. Del 4 març a l’1 de maig 2022
• Museu de
Granollers. Del 2 de juny fins a l'11 de setembre de
2022
• Centre d’Art de
Tarragona. Del 23 setembre fins al 30 d’octubre de 2022
•
Museu d’Art de Cerdanyola.
Principis de novembre fins a finals desembre
de 2022 |
Collserola esdevé un
laboratori participatiu per adaptar els boscos
als reptes climàtics
|
|
 |
El Parc Natural de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
és un dels cinc escenaris escollits de Catalunya per
portar a terme una prova pilot de projectes forestals
operatius que identifiquen, amb participació de tots els
actors implicats, les actuacions de gestió forestal més
efectives de cara a la mitigació i adaptació del canvi
climàtic per aquell territori concret. A més, posen en
valor els beneficis d’aquesta gestió, mitjançant el nou
mercat voluntari de crèdits climàtics, que permet a
empreses i entitats participar del projecte en el marc
de la seva responsabilitat social.
Les intervencions forestals es portaran
a terme a cinc finques del Parc:
• Dues finques de titularitat pública: Can Montmany (EMD Valldoreix
i Ajuntament de Sant Cugat), i Can Ferriol (Ajuntament
de Sant Feliu de Llobregat) amb gestió del bosc adscrita
al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
En el cas de Can Ferriol, la gestió està cedida a la
cooperativa La Rural de Collserola.
• Tres finques de titularitat privada, als termes municipals de Sant
Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès: Can Cussó, Can
Ferrer i Bosc Gran de Can Major, les tres amb Pla Tècnic
de Gestió i Millora Forestal vigent.
En la proposta de finques s’han tingut present diferents
elements. Algunes són punts estratègics de gestió per
prevenir els incendis forestals i d’altres són finques
amb iniciatives agràries, de pastura o de gestió
forestal actives, per garantir la continuïtat de
l’actuació. En aquesta primera fase es preveu actuar
sobre 40 hectàrees.
Les primeres actuacions es faran al
llarg del mes de febrer en 14 hectàrees de les finques
de Can Montmany (10,2 ha) i Can Ferrer (3,8 ha) i
consisteixen en les següents tasques específiques:
• Retirada parcial i selectiva d’arbres i sotabosc per disminuir la
biomassa, especialment aquella fàcilment inflamable.
• Eliminació de competència als arbres més vitals per tal
d’accelerar l’adaptació del bosc a condicions de sequera
recurrent i millorar-ne la resistència i capacitat de
resposta en cas d’incendi.
• Conservació dels elements clau per a la biodiversitat (arbres
grans i amb microhàbitats, fusta morta de grans
dimensions, claps de matollar …) i generació de nous
elements (soques altes, petites obertures per a
l’entrada d’espècies florícoles, …) .
Amb aquesta intervenció, durant els pròxims 15 anys,
s’espera una millora del balanç de CO2 del bosc, una
optimització del consum d’aigua per part de l’arbrat, al
mantenir menys arbres però més grans i vitals, i una
millora de la seva capacitat d’acollir biodiversitat. A
més a més, en cas d’incendi, s’evitaria l’emissió de més
de 7.000 tones de CO2 a l’atmosfera. Aquestes millores
s’han quantificat mitjançant una metodologia elaborada
al mateix projecte CLIMARK amb la col·laboració de
diversos experts d’institucions i centres de recerca de
Catalunya.
La Cooperativa Forest4 i l’empresa Boscat-Fusta, de la
Federació Catalana d’Associacions de Propietaris
Forestals, executaran aquestes intervencions
|
forestals que aniran acompanyades, a més a més,
d’accions de sensibilització.
Gràcies a la col·laboració de diferents associacions i
entitats públiques i privades com l’Ajuntament de Sant
Cugat del Vallès, l’Ajuntament de Sant Feliu de
Llobregat, l’EMD de Valldoreix, l’associació La Rural de
Collserola, les empreses executores, el Consorci del
Parc Natural de Collserola i diverses entitats i
empreses finançadores, serà possible desenvolupar les
intervencions.
El projecte LIFE CLIMARK: context i
antecedents
En 25 anys, la biomassa
forestal a Catalunya ha augmentat un 73% i els boscos
són avui un 24% més densos ara que l’any 1990.
Com a conseqüència del canvi global, la salut dels
boscos ha disminuït, ha augmentat el risc d’incendis i
ha afectat la provisió de serveis bàsics com l’aigua,
amb una reducció de fins al 30% del cabal dels rius en
25 anys. Alhora, la biodiversitat també s’ha vist
afectada per l’expansió del bosc, especialment la
aquella que es troba vinculada a matollars i espais
oberts.
En aquest escenari, la gestió forestal multifuncional
desenvolupada pel projecte LIFE CLIMARK és clau alhora
de contribuir en la mitigació del canvi climàtic i
sobretot per a l’adaptació dels nostres paisatges a les
noves situacions climàtiques. Més enllà de l’obtenció de
productes de fusta i suro, gestionar un bosc pot ser
necessari per prevenir incendis catastròfics o per
augmentar la resistència de les masses forestals a
períodes de sequera més llargs i pertorbacions més
freqüents.
Amb l’objectiu de promoure una gestió forestal per a
l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic, l’any
2017 s’inicia el projecte LIFE CLIMARK, coordinat pel
Centre de la Propietat Forestal (CPF) i amb participació
de la Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i tres
centres de recerca forestal: el Centre de Ciència i
Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat
de Lleida i l’italià CNR-ISAFOM.
La primera fase del projecte ha servit per definir els
Projectes forestals per a la mitigació i adaptació al
canvi climàtic (PROMACC), projectes operatius promoguts
des del territori, on s’identifiquen actuacions
forestals que aporten beneficis en relació a la
mitigació o adaptació al canvi climàtic, per a un
paisatge concret. També s’ha elaborat una metodologia,
consensuada amb experts, per poder quantificar aquests
beneficis. El finançament d’aquests PROMACC es vol
vehicular mitjançat un mercat voluntari de crèdits
climàtics, on entitats i empreses poden finançar les
actuacions en el marc de la seva responsabilitat social
corporativa. Els crèdits climàtics van més enllà dels
habituals crèdits de carboni, ja que inclouen, també,
l’impacte de la gestió sobre el balanç d’aigua i la
conservació de la biodiversitat.
Aquesta segona fase consisteix en la posada en marxa de
cinc proves pilot que serviran per avaluar cadascuna de
les fases d’implantació del futur mercat de crèdits
climàtics, de cara a la seva eventual posada en marxa a
finals del 2022. |
Les comunitats locals
de tot el món alerten de la desaparició de plantes
silvestres comestibles
|
|
Així ho demostra un estudi realitzat per l'Institut
de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat
Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza els canvis
socioambientals que afecten aquestes espècies vegetals
essencials a les dietes diverses i els sistemes
alimentaris resilients.
A tot el planeta, al voltant de 7.000 espècies de
plantes silvestres i 2.000 espècies de fongs silvestres
s'utilitzen com a aliment, proporcionant una font
alimentària diversa, saludable i nutritiva per a les
comunitats locals. Si bé el subministrament d'energia de
les plantes silvestres comestibles i els fongs sol ser
baix, són fonts importants de micronutrients i poden
tenir una àmplia gamma d’efectes positius per a la
salut. A més, les plantes silvestres comestibles i els
fongs són importants reservoris genètics per al cultiu i
la reproducció i, en molts casos, són importants per a
les cultures alimentàries locals.
Tot i aquesta importància, hi ha poca informació
consolidada disponible a nivell local sobre com els
canvis socioambientals impacten en les plantes
silvestres comestibles i els fongs. Per tant, aquesta
revisió sistemàtica, realitzada sota la direcció de
Christoph Schunko de BOKU (Viena, Àustria) i de Xiaoyue
Li i Victoria Reyes-García de l'ICTA-UAB, va tenir com a
objectiu cobrir aquesta bretxa. Per això, l’equip
investigador va tenir en compte les percepcions de les
comunitats locals, donat que molts dels seus membres
observen i descriuen amb precisió els canvis
socioambientals en curs en els entorns amb què
interactuen.
L'estudi, realitzat en el marc del projecte LICCI
(“Indicadors locals dels impactes del canvi climàtic”),
va trobar que les comunitats locals perceben que les
plantes silvestres comestibles i els fongs estan
subjectes a nombrosos canvis socioambientals, que
inclouen canvis a la seva distribució, sabors,
productivitat, qualitat i temps de fructificació. Tot i
això, la percepció més estesa (en el 92% dels casos) és
que els comestibles silvestres estan disminuint en
abundància. “Trobem que això passa en tots els tipus de
plantes i totes les zones climàtiques, majoritàriament
fruites i verdures”, explica Victoria Reyes-García,
líder del projecte LICCI.
"Aquests resultats ressalten clarament que les
comunitats locals de tot el món estan preocupades per la
disminució de l'abundància de plantes i fongs silvestres
comestibles, que en molts casos són essencials per a la
nutrició i la seguretat alimentària", diu Christoph
Schunko, autor principal de l'estudi. “Els comestibles
silvestres sovint no es tenen en compte prou en la
investigació i les polítiques, però els nostres
resultats mostren que prendre seriosament els canvis
percebuts a les comunitats locals pot ser important per
contrarestar els
desenvolupaments adversos en una etapa primerenca”,
afegeix.
|
Els causants principals de la disminució de
l'abundància són el canvi d'ús de la terra -provocat pel
desenvolupament de l'agricultura, la silvicultura i la
infraestructura-, la sobreexplotació, la contaminació i
el canvi climàtic. Tot i això, és important tenir en
compte que la importància de les diverses causes varia
segons els continents i les zones climàtiques. Per
exemple, es va percebre que el canvi climàtic impactava
negativament amb més freqüència a l'abundància de
plantes silvestres i fongs comestibles a Amèrica del
Nord i del Sud que a altres continents, la
sobreexplotació és més problemàtica en zones de clima
sec, mentre que la intensificació agrícola i les plagues
són més prominents a zones de clima tropical.
“Desenvolupar estratègies per contrarestar la disminució
de l'abundància d'aquestes plantes i fongs ha de
basar-se, per tant, en contextos geogràfics i
socioculturals locals, així com considerar les múltiples
causes que incideixen simultàniament i incloure les veus
de les comunitats locals, si es vol que tinguin èxit”,
conclou Schunko.
Un altre estudi recent del grup de recerca del LICCI
mostra que els coneixements sobre les plantes silvestres
comestibles es distribueixen de manera diferencial
segons el gènere i les etapes de la vida (adults/nens).
L'estudi, realitzat per Vincent Porcher a les terres
altes del sud de Madagascar i publicat a la revista PLOS
ONE, mostra que determinats conjunts de coneixements
sobre les plantes silvestres comestibles s'adquireixen
durant l'edat adulta, mentre que altres conjunts de
coneixements s'adquireixen molt aviat, el que converteix
els nens en posseïdors fiables de coneixements.
"Els infants tenen coneixements amplis i identifiquen
espècies diferents a les dels adults. Els infants
coneixen un nombre inesperadament alt de plantes
silvestres comestibles, cosa que desafia la nostra
comprensió de la distribució del coneixement a les
societats a petita escala", afirma Porcher, que afegeix
que els nens citen amb més freqüència espècies
introduïdes, mentre que les persones adultes citen més
espècies endèmiques, cosa que podria ser un indicador
del canvi mediambiental. Per això, subratllen la
importància que els estudis futurs tinguin en compte els
nens a l'hora d'explorar els coneixements ecològics
locals.
“Hem ignorat durant massa temps els coneixements de les
dones i els nens, però per respondre als problemes
climàtics, mediambientals i bioculturals és essencial
tenir una visió representativa dels coneixements
tradicionals”, conclou Porcher.
(uab.cat) |
Restabliment de l'aspecte
original
dels jardins de Can Llopis
|
|
 |
|
El procés de recuperació del jardí de la Torre Can
Llopis al carrer de Sant Ramon comença a mostrar els
seus fruits. Durant el darrer mes s’han estat realitzat
els treballs necessaris per adequar el jardí posant en
valor les espècies autòctones i exòtiques i ha permès
recuperar l’estructura original del
|
jardi
reconstruint parterres que s’havien perdut i donant
protagonisme als dos
exemplars de cedres i del roure centenari i a la mateixa
casa.
Properament el jardí podrà acollir activitats obertes a
tota la ciutadania |
Noves oficines
d'Atenció Ciutadana
|
|
A partir del
dilluns 24 de gener l’Oficina d’Atenció
Ciutadana disposarà de dos nous punts d’atenció, un
al Parc Esportiu
Municipal Guiera (avinguda Guiera, 6) i
un altre a la Masia
Serraparera (avinguda Roma, s/n).
Les dues noves oficines atendran amb cita prèvia i el
seu horari serà de dilluns a divendres de 8:30h a
14:30h.
En aquestes dues oficines es podran realitzar els
mateixos tràmits que a l’OAC ubicada a l’Ajuntament.
|
El mateix dilluns 24, l’Oficina d’Atenció Ciutadana
oferirà el nou servei de videoatenció ampliant així els
canals de comunicació amb la ciutadania. El servei
funcionarà amb cita prèvia a través del web municipal i
servirà per oferir ajuda a les persones que la
necessitin per dur a terme qualsevol tràmit de forma
telemàtica a través de la Seu Electrònica de
l’Ajuntament.
Per utilitzar el servei de videoatencions, no serà
necessari instal·lar cap programari per part de les
persones usuàries als seus ordinadors, o si es fa amb
mòbil/tauleta només cal una APP |
Parc Esportiu Municipal
Guiera |
Masia Serraparera |
La Comissió per a
l'Erradicació
de l'Amiant a Catalunya reprèn
la seva activitat
|
|
L’organisme, creat per abordar des d’una
perspectiva transversal i de país eliminació total
d’aquest material nociu a Catalunya, ha adaptat la seva
composició a la nova organització de departaments de la
Generalitat
La Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya
ha celebrat avui la primera reunió de l’actual
legislatura i ha reprès d’aquesta manera la seva
activitat. La consellera de la Presidència, Laura
Vilagrà Pons, ha presidit la sessió telemàtica que ha
servit per avaluar la situació actual, posar sobre la
taula properes actuacions i fixar futurs objectius.
La Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya
es va crear l’any 2019 per abordar, des d’una
perspectiva transversal i de país, l’eliminació total
d’aquest material nociu a Catalunya el 2032, l’any límit
marcat per la Unió Europea. Abans, el 2028, s’hauran
d’haver netejat aquells edificis o infraestructures de
caràcter públic, com ara hospitals o centres escolars.
Així mateix, la Comissió continua treballant en
l’elaboració del Pla Nacional per a l’Erradicació de
l’Amiant a Catalunya, que inclou
|
mesures com la redacció d’un avantprojecte de llei o la
creació d’un cens de materials i productes que contenen
amiant.
Aquesta legislatura, l’organisme ha adaptat la seva
composició a la nova organització de departaments de la
Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, ara està
presidida pel secretari de Govern, Xavier Bernadí,
mentre que la vicepresidència primera l’ocupa el
secretari general del Departament d’Acció Climàtica,
Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i, la
vicepresidència segona. la secretària general del
Departament de Salut, Meritxell Masó.
A més, la comissió està formada per vuit vocalies. Sis
en representació dels departaments de la Vicepresidència
i Polítiques Digitals i Territori; Empresa i Treball;
Economia i Hisenda; Igualtat i Feminismes; Educació; i
Drets Socials. Les dues vocalies restants les ocupen
representants de l’Associació Catalana de Municipis i
Comarques, i de la Federació de Municipis de Catalunya.
(govern.cat) 17 des |
|
Calendari laboral 2022
|
 |
Seran festes laborals a Catalunya durant
l’any 2022 les següents:
1 de gener (Cap d’any), dissabte.
6 de gener (Reis), dijous.
15 d’abril (Divendres Sant), divendres.
18 d’abril (dilluns de Pasqua Florida), dilluns.
6 de juny (Dilluns de Pasqua Granada), dilluns.
24 de juny (Sant Joan), divendres.
15 d’agost (l'Assumpció), dilluns.
12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya), dimecres.
1 de novembre (Tots Sants), dimarts.
6 de desembre (Dia de la Constitució), dimarts.
8 de desembre (La Immaculada), dijous.
26 de desembre (Sant Esteve), dilluns.
L’any 2022 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les
quals els ajuntaments podran proposar afegir-hi dues
festes locals, retribuïdes i no recuperables.
El primer cap de setmana llarg, per Reis
El primer pont del 2022 podria ser després de Reis, que
cau en dijous. En canvi, l'1 de gener és dissabte, de
manera que no convida a començar l'any
|
La Setmana Santa caurà del 15 al 18 d'abril.
El dilluns de Pasqua Granada, o Segona Pasqua, que se
celebrarà el 6 de juny, és el següent festiu. La
Generalitat l'ha establert per compensar la pèrdua del
festiu per la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de
Setembre, que cau en diumenge.
També al juny hi ha la festa de Sant Joan, el 24 de
juny, que caurà en divendres. A l'estiu també serà
festiu el dilluns 15 d'agost, la Mare de Déu d'Agost.
A la tardor hi haurà quatre festius: el dimecres 12
d'octubre (Festa Nacional d'Espanya); el dimarts 1 de
novembre, per Tots Sants, que convida a un pont de
quatre dies; i les festivitats de la Constitució i la
Immaculada, els dies 6 i 8 de desembre, que cauen en
dimarts i dijous i podrien permetre a qui li sigui
possible estirar els dies festius.
Al desembre encara quedarà un altre cap de setmana
llarg, perquè Sant Esteve, el dia 26, cau en dilluns.
|
|
Ordenança municipal
sobre la circulació
de bicicletes, vehicles
mobilitat personal,
cicles de més de dues rodes
|
 |
......"L’elevada velocitat dels vehicles motoritzats
incrementa la gravetat dels accidents (risc demostrat) i
és una barrera per a la utilització dels modes més
vulnerables (percepció de risc). Els conceptes de
“ciutats habitables” i “carrers complets” aposten per un
canvi de model en què la relació de la mobilitat amb el
territori i l’espai públic tingui en compte les opcions
de mobilitat dels usuaris més vulnerables, que són a la
vegada les més sostenibles.
Està demostrat que en condicions de moderació de les
velocitats, la bicicleta, VMP i cicles de més de dues
rodes poden compartir la calçada amb els vehicles
motoritzats. Per tant, les vies amb limitació de la
velocitat de 30 km/h o menys són pedalables d’entrada,
sempre que no hi hagi altres obstacles per a l’ús dels
vehicles no motoritzats..
◙ Prioritat
dels vianants.
La prioritat dels vianants ha d’estar per sobre de la
resta d’usuaris de l’espai públic, inclosa la bicicleta.
Aquesta prioritat juga un paper especialment important
en decisions tècniques i normatives relatives a l’ús per
part de la bicicleta dels espais reservats per vianants.
Així, cal evitar utilitzar l’espai dels vianants i fer
servir el dels vehicles motoritzats sempre que es pugui,
ja que cal prioritzar aquells en front d’aquests.
|
Aquesta idea
resumeix el canvi de filosofia que està vivint la gestió
de la mobilitat. Les prioritats de la mobilitat de les
ciutats ja no són que es pugui utilitzar el cotxe a tot
arreu i per a tot com fins ara, sinó que la prioritat és
que la mobilitat sigui el més sostenible i saludable
possible que perquè el transport motoritzat està
contribuint en gran mesura a problemes severs de
contaminació, soroll, consum d’espai per part dels
vehicles motoritzats, etc.
Desterrem, per
tant, el concepte de prioritat invertida, ja que sorgí
com a contraposició a la prioritat generalitzada dels
vehicles motoritzats a les ciutats.
El vianant haurà
de tenir sempre la prioritat, tant en espais de
convivència com en les múltiples situacions de trobada
entre els diversos usuaris, i caldrà fomentar el civisme
de tots, si cal, amb campanyes de pedagogia viària
dirigides a tots els usuaris i orientades de forma
positiva.....................
Clica aquí per
consultar.la sencera |
Comença la dignificació
de les entrades a ciutat
|
|
Rotonda entre l’avinguda de Canaletes i
la ronda de Cerdanyola, donant la benvinguda a tothom
qui accedeix per aquesta entrada
|
Des del govern municipal, un dels projectes
prioritaris és millorar la imatge de la ciutat en
general i en particular els seus accessos.
Una de les inciatives per aconseguir-ho ha estat la
instal·lació d’una estructura tipus rètol formada per
una base de formigó de corten sobre la que s’han
instal·lat unes grans lletres d’hacer galvanitzat amb el
nom de la ciutat "Cerdanyola del Vallès’"
|
La seva instal·lació es completarà amb la
instal·lació de la il·luminació de les lletres, la
plantació d’un parterre de flors i la reforma i
ampliació de la instal·lació de reg automàtic
El projecte de dignificació dels accessos a la ciutat
tindrà continuïtat amb la instal·lació de lletres iguals
o similars a d’altres rotondes. Està previst, en un
futur, dignificar l’entrada des de la UAB, des del parc
de l’Alba i també des de l’accés nord. |
|
HORARI DE CORREUS
|
|
-Sant
Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del
Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91
37 57 |
Dilluns a divendres: 08:30 a
20:30 hores
Dissabtes: 09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius TANCAT
Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores
Dissabtes: 09:30 a 13:30 hores |
HORARI CEMENTIRI
|
|
HORARI D'AGOST
De dilluns a divendres de 8.00 a 14.00 h
Dissabtes i diumenges de 9.00 a 14.00 h
SERVEIS
ESPECIALS DIA DE TOTS ELS SANTS (1 DE
NOVEMBRE) DEL 2020
S'amplia l'horari de visites els dies
següents:
24 i 25 d'octubre, de 8.30 ha 19.00 h
(dissabte i diumenge, dies anteriors a
T.S.)
26, 27, 28, 29 i 30 d'octubre, de 8.30
ha 12.30 hi de 14.00 ha 17.00 h
(dilluns, dimarts, dimecres, dijous i
divendres, dies anteriors a T.S.)
31 d'octubre i 1 de novembre, de 8.30h
fins a les 19.00h (dissabte i diumenge
(festiu)
2 de novembre, de 8.30 ha 12.30 hi de
14.00 ha 17.00 h |
HORARIS
Dilluns, dijous, divendres i dissabte :
De de 8:30h a 12:30 i de 14:00 17:00 hores
Dimarts :
De 8:30h a 13:30 h. hores
Diumenges i festius:
De 10:00 a 14:00 hores.
Dimarts tarda i Dimecres:
El cementiri romandrà tancat .
-Carrer dels Boters, 18 |
TRANSPORT LOCAL
|
|
 |
Línies i horaris |
Nou cartipàs del govern
municipal
|
|
 |
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de
l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha
portat alguns canvis en el cartipàs municipal
Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i
Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi
Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i
Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà
també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu
Històric.
Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la
renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser
cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors,
David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra.
Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i
Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat
d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis
Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez.
També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia
la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible.
Les tinences d’alcaldia
queden de la següent forma:
Primera Tinent
d’Alcaldia - Pepi Rivera
Segon Tinent
d’Alcaldia - David González
Tercer Tinent
d’Alcaldia - Javier Sánchez
Quarta Tinent
d’Alcaldia - Carme Arché
Cinquena Tinent
d’Alcaldia - Glòria Urbano
Sisena Tinent
d’Alcaldia – Eulàlia Mimó
El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda
de la següent forma:
Àrea d’Alcaldia i Presidència
◘
L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions
Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció
de la Ciutat
◘
David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon
Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del
Coneixement,
Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada
de Bellaterra, Joventut i Infància
◘
Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis
Jurídics
◘
Carme Arché, és responsable de Gent Gran
◘
Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+
Àrea de Cohesió Social i Ciutadania
Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge
David González, s’encarrega d’Educació i Joventut
Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat,
Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública.
Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i
Arxiu Històric
Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments
Socials
Àrea de Territori i Sostenibilitat
Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística,
Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició
Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de
Proximitat
Àrea d’Economia i Serveis Generals
Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i
Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria
Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i
Ocupació
Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme,
Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat
Accessible
David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes
d’Informació
Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans
|
SALILLAS.NET ÉS
UNA WEB
PERSONAL
QUE
NO TÉ CAP SUPORT
COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT
I LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES
a.salillas@gmail.com |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
 |
| Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. |
| |
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL
PASSAT
SEGLE
|
|
|
Passejant
pels carrers de
Cerdanyola
al llarg
del
segle XX |
|
 |
|
|
Memòria de
l'Ajuntament
de Cerdanyola
anys
1943-1945-1946-1947
|
|
|
Regidors de 1799 -2019
|
|
|
El comerç
local
des d'inicis del
segle
XX
|
| |
Agenda Política
|
Junta de Govern
Carlos Cordón Núñez - Alcalde
Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia
David González
Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia
Javier Sánchez Miras -
3è. Tinent d'Alcaldia
Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia
Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia
Oscar Pons - Regidor delegat
|
| |
Properes activitats
|
|
|
AGOST
Diumenge dia 14 de 10.30 a 14.30 h.
: Cerdanyola, terra d'ibers
Cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de
Ca n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una
visita guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura
ibèrica de la tribu dels laietans, en la que es poden veure,
distribuïts en set àmbits temàtics, més de 500 objectes
arqueològics procedents de les excavacions de diferents
jaciments de Cerdanyola.
La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per
restes arqueològiques del poblat i els tres edificis ibèrics
reconstruïts.
Activitat recomanada per a majors de 10 anys.
Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a l’exposició permanent amb
l’entrada
Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (carrer de València, 19)
Dilluns 22 d'agost de 17 a 21 h.
: Vine a donar sang
Nova jornada de donació de sang a la Plaça Abar
OlibaCerdanyola
Cal recordar que s’ha de reservar cita prèvia des del web
http://donarsang.gencat.cat o a través del telèfon d’atenció al
donant 93 557 35 66
Dilluns 29 d'agost de 17 a 21 h.
: Vine a donar sang
Nova jornada de donació de sang a la Plaça Abar
OlibaCerdanyola
Cal recordar que s’ha de reservar cita prèvia des del web
http://donarsang.gencat.cat o a través del telèfon d’atenció al
donant 93 557 35 66
SETEMBRE
1-2-3-4 de setembre :
Festa Major Bellaterra 2022
Divendres dia 2 de setembre, a les
19:30 h. : Exposicio "Entre
Verds" al B'Art de l'Ateneu
L'Associació d'Artistes Plàstics presenta una nova
exposició al B'Art de l'Ateneu. Durant el mes de setembre es
podrà gaudir de la mostra Entre Verds amb dibuixos originals
d'Enric Ribas.
La recaptació que es faci de la venda de les obres anirà
destinada a l'ONG Open Arms
La inauguració tindrà lloc el divendres 2 de setembre, a les
19:30 h
L'exposició romandrà oberta de l'1 al 29 de setembre
Organitza: Associació Artistes Plàstics Cerdanyola
OCTUBRE
Celebrant l'Any Gabriel Ferrater
Dimecres 5 octubre a
les18:30 h. : RECITAL ." Els
cossos i el temps" (planeta Ferrater}
Al Museu d'Art de Cerdanyola (MAC)
A càrrec de Lluis Antón Baulenas i Gemma Deusedas, veus
Un espectacle poèticomusical molt divulgatiu que conté tot de
poemes de Ferrater, evidentment. però també assaigs i textos
diversos. Una aproximació biogràfica i artistica a la vida
l'obra de Gabriel Ferrater (1922-1972) amb la idea d'oferir una
visió més global de l'autor, més enllà del poeta. Tot passat per
la tria el sedàs dramaturgic de Lluis-Anton Baulenas.
|
|
|
Activitats estables
Algunes activitats poden estar
suspeses a causa de l'Covid-19
|
| |
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica
Cerdanyola, terra d'Ibers
2n diumenge de mes a les 12
hores
Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver
Sant Iscle, una parròquia
medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de
10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat
Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes,
accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
Cada 3r. diumenge de mes,
Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola.
Inclosa en el preu de l'entrada.
1r i 3r diumenges de cada
mes. De 10
a 14
h.
Activitats a Can Catà.
Activitats familiars o per a adults
de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu:
- Fem el camí de la font nova!
- Anem cap a la font vella!
Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim
25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte
els festius i durant el mes d'agost.
Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults
3 €, nens 2 €
Can Coll, un mas al bosc.
Tots els diumenges.
Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a
Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h.
La granja de Can Coll.
Tots els diumenges.
Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions
el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros
|
| |
Activitats al
Museu d'Art (MAC)
|
|
Cada primer diumenge de mes¨.
Portes obertes al MAC.
Accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
Cada 3r. diumenge de mes,
Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola.
Inclosa en el preu de l'entrada.
|
Horari
museu:
Dimarts a dissabte de 17 a 20 h
Diumenges i festius d'11 a 14 h
Dilluns (inclosos festius) tancat
Museu d'Art de Cerdanyola (carrer
de Sant Martí, 88)
Agenda MAC
|
|
Activitats al Poblat de Ca
n'Oliver
|
|
|
Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver
Horaris dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2022:
Feiners de dimecres a divendres: 17 a 20 h
Dissabtes: 11 a 14.30 i 16.30 a 20 h
Diumenges i festius: 10.30 a 14.30 h
Més info
https://www.museucanoliver.cat/ca/visitans
Primer diumenge de mes
Ca n'Oliver, un poblat iber laietà
Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al
jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït.
Segon diumenge de mes a les
12 h.
Cerdanyola, terra d'ibers
Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases
recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys.
|
| |
| |
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e
museucanoliver@cerdanyola.cat
www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el
programa.
|
Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver
Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició
permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu :
activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada.
L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament:
Entrada general: 3 €
Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no
empadronats a Cerdanyola).
Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola.
Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants)
Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15
persones.
HORARIS
De l'1 d'octubre al 30 de març
Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h
De l'3 d'Abril al 30 de Setembre:
Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h
Tancat:
1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre
|
| |
El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics.
Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i
tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola;
terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i
les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i
perquè va desaparèixer la seva cultura. |
|
|
|
Activitats al Parc
del Turonet
|
Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc
La Jugatecambiental
consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de
diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris
guiats pel Parc del Turonet. Al Parc del Turonet (al parc de
terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un
públic familiar.
|
Calendari
activitats
Diumenges d'11:30 a 13:30
h.
Activitat finalitzada |
|
Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es
desenvoluparan seguint les mesures corresponents de
prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és
necessària la inscripció prèvia a través del mail mediambient@cerdanyola.cat,
indicant el nom, telèfon i número de participants.
|
|
|
|
|
EXPOSICIONS
|
Fins al 2 de setembre:Exposición
documental - Activitat infantil "Àfrica a la Biblioteca Central"
Activitat infantil 'Àfrica a la Biblioteca Central'
Decorem Àfrica és el nom de la proposta de la Biblioteca
adreçada als infants lectors. Es tracta de guarnir la sala de
petits lectors inspirant-nos en el conte nigerià El sol, la
lluna i l'aigua. La biblioteca proporcionarà als infants
màscares, peixos, estrelles de mar, algues, tortugues i molts
altres animals marins, que poden pintar de forma individual i en
qualsevol moment al llarg de l’estiu. Decorem Àfrica es durà a
terme del 4 de juliol al 2 de setembre.
A la planta 0 de la Biblioteca Central de Cerdanyola
Fins el dia 2 d'octubre.:
"Exposició 'Domini"
Els Amics del MAC presenten “DOMINI”, una mostra de
l'artista vallesana Francesca Riu Jacas, que segueix la línia de
les anteriors, on l’art contemporani reflexiona sobre el món
actual.
Domini és fruit del treball dels últims 4 anys, que gira entorn
l’acció imperialista, investigant les causes i les conseqüències
de l’hegemonia d’un poble per sobre dels altres. Així doncs, en
aquesta exposició trobaràs obres que reflexionen sobre els
motiu del domini, centrant-me especialment en el mode de
producció capitalista i el seu afany acaparador, però també
algunes
conseqüències devastadores, com ara les guerres i les crisis de
refugiats.
Al Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)
En el centenari del naixement de Gabriel Ferrater
Dimecres 5 d’octubre a les 18:30 h.
:
RECITAL "Els cossos i el temps"
A càrrec de Lluís Anton Baulenas i Gemma Deusedas, veus
Un espectacle poeticomusical molt divulgatiu que conté tot de
poemes de Ferrater, evidentment, però també assaigs i textos
diversos. Una aproxi-mació biogràfica i artística a la vida i
l’obra de Gabriel Ferrater (1922- 1972) amb la idea d’oferir una
visió més global de l’autor, més enllà del poeta. Tot passat per
la tria i el sedàs dramatúrgic de Lluís‑Anton Baulenas.
Al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC)
En el centenari del naixement de Gabriel Ferrater
Del 14 al 31 d’octubre
:
EXPOSICIÓ - Gabriel Ferrater i Soler
Una exposició pedagògica produïda per les Biblioteques
Municipals de Reus concebuda per descobrir els aspectes
essencials de
l’autor de manera dinàmica i experiencial.
A la Biblioteca Central de Cerdanyola
Del 26 d'octubre al 30 de desembre
:
Repensem l'N-150. Projecte RiConnect
La carretera de Barcelona N-150 i els barris del seu entorn, a
través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), van estar
seleccionats per formar part de la xarxa RiConnect, que es troba
dins del programa Urbact, programa Europeu que es centra a
promoure projectes dins els criteris urbanístics de l’Agenda
Urbana.
L’eix de la carretera de Barcelona al seu pas per Cerdanyola,
Ripollet, Montcada i Barberà es tracta d’una zona de teixits
urbans que tot i estar molt pròxims físicament entre ells, estan
molt desconnectats per grans infraestructures com són el tren,
el riu i l’autopista.
Per dur endavant el projecte és necessària la participació de
tot el territori: ciutadania, estaments polítics, associacions,
tècnics de les administraci-ons implicades… L’objectiu és que el
resultat del projecte de transforma-ció de les infraestructures
que uneixen a Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Barberà doni
resposta a les necessitats reals i globals del territori.
Lloc a concretar
|
Activitats a l'ATENEU
|
|
|
Diumenge 23 d'octubre a les
19 h. : L'Orquestra de
Cambra de Cerdanyola (OCC)
Ofereix el seu tradicional concert de Tardor 2022 a l'Ateneu de
Cerdanyola
Carrer de la Indústria, 38-40 (Cerdanyola del Vallès)
Diumenge 18 desembre a les
19 h. : L'Orquestra de
Cambra de Cerdanyola (OCC)
Ofereix el seu tradicional concert de Nadal 2022 a l'Ateneu de
Cerdanyola
Carrer de la Indústria, 38-40 (Cerdanyola del Vallès)
|
|
|
|
https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu |
|
Cerdanyola, cultura, natura
i
patrimoni
|
|
Activitats estables Tots els
diumenges
Tercer diumenge de mes
Sant Iscle, una parròquia medieval -
Visita guiada a les 12 h.
Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de
les Feixes
Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia,
excepte aquelles que s'indica expressament.
La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les
exposicions temporals disposen d'un fulletó a part.
Demaneu-nos-els! |
|
Activitats estables
Tots els diumenges.
Can
Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia
museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can
Coll - CEA. - Oberta de
9.30 a 14.30 h
Segon diumenge de mes
Sant Martí, una
església per la pagesia
Oberta de 10.30 a13.30 h.
Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost
tancat
Tercer diumenge de mes
Sant Iscle, una parròquia
medieval
Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. -
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost
tancat |
|
|
| |
Activitats a la Biblioteca
Central
|
 |
| |
| CAFÈ AMB
LLETRES |
| |
|
| |
EXPOSICIONS
Horaris :
Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h.
Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h.
|
CONTACONTES
|
| |
Activitats del Parc Natural
Collserola
|
| |
 |
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
|
|
|
MAPA-GUIA DEL PARC
|
|
|
ITINERARIS
|
|
|
ESPECIAL ESTIU
|
|
|
DESCOBERTES EN FAMILIA
Una passejada als voltants
del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un
joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels
Guies del Parc.
• Cal inscripciu prèvia la mateixa setmana de l’activitat al
telèfon del Centre
d’Informació: 932803552 (laborables de 9.30 a 14.30 h) màxim 4
places
per trucada.
• Places limitades, 20 persones per sortida.
• Majors de 3 anys
• Preu: 1,90 € / persona. Horari: 11 i 12.30 h.
|
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
Can Coll CEA
Ctra. de Cerdanyola a Horta, Km 2. Cerdanyola del Vallés
PASSEJADES TEMÀTIQUES
Una passejada als voltants del Centre d’Informació,
acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà
per conèixer millor Collserola. A càrrec dels guies
del parc.
Cal inscripció prèvia durant la mateixa setmana de
l’activitat al telèfon del Centre d’Informació: 932
803 552.
Places limitades, 20 persones per sortida.
Mes de 12 anys -
Preu: 1,90 € / persona. Horari: 11 i 13:30 h.
Dissabte 17 setembre d'11 a 13:30 h.
:
La Vall de Vidre
Centre d’Informació : Ctra. de l’Esglèsia, 92
Barcelona (Ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat Km.
4,7)
Què significa Collserola? D’on venen els topònim
Vallvidrera o Tibidabo? Coneixeu la mina Grott? Us
proposem un recorregut per apropar i posar en valor
alguns dels elements patrimonials del Parc que,
alhora, ens ajudaran a conèixer-lo una mica millor.
|
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA
Obert els diumenges de 10:30 a 14 h,
excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol
al 15 de setembre. Camí del
pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació
de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de
l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden
concertar visites guiades a l’equipament, per a grups,
durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud.
41.4146818, longitu.2.0972868,17 |
| |
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL
Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi
rural a través del contacte directe amb els animals de
la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de
10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h
per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20:
torm únic de 2,15 h.
Visites a la granja de Can Coll
TURÓ DE MONTCADA
Informació de les activitats i inscripcions al web de
l’associació ACER:
http://www.acer-associacio.org/
|
| |
MATINALS A COLLSEROLA
Recorreguts guiats adreçats a grups
que volen passar un matí passejant i descobrint el valors
socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa
principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de
Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la
serra segons les necessitats i els interessos.
Durada 3 hores
Horari: de 10:00 a 13:00 h
De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon
: 932 803 552
Màxim 25 persones per grup
Preu per grup
109,10 €.
Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre
d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa
Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de
Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can
Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.
A Can Coll
Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la
Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de
Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i
retorn. |
| |
VOLS COL·LABORAR?
Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en
la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us
convidem a participar-hi!
• Activitat gratuïta.
• Places limitades.
• Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932
803 552.
• A partir de 18 anys.
|
| |
|
NITS
D'ASTRONOMIA |
| |
 |
| |
Sessions d'iniciació a l'observació d'estels, constella-cions i
altres cossos celestes.
L’activitat combina explicacions teòriques: què són les
estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb
observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a
ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys
de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres
de 22 a 24 h, tot
l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda
d’activitats. Lloc: al Centre d'informació
del Parc.
Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l’activitat al
telèfon del Centre d’Informació: 932803552 (laborables de 9.30 a
14.30 h). Places limitades.
Maxin
4 places per trucada. -Preu : 5,50€ (a
partir de 12 anys)
Divendres 9 setembre de 22 a 24 h.
:
El triangle de l’estiu s’imposa al cel nocturn
Nits d'astronomia. El triangle de l’estiu s’imposa al cel
nocturn
Tres constel·lacions, tres estrelles i tres angles. Vega, Altair
i Deneb formen un triangle estival que ha guiat a navegants i
viatgers durant mil·lennis. Aquesta nit el podrem veure regnant
entre les estrelles de fons, acompanyat del planeta vermell
(Mart).
Sessions d’iniciació a l’observació d’estels, constel·lacions i
altres cossos celestes.
|
| |
D'EXCURSIÓ AMB...
Us
proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del
territori que se’l coneixen abastament.
Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada. Horari variable segons
l'itinerari
Activitat gratuïta. Places limitades. Més informació i
inscripcions al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552
|
| |
|
PASSEJADES TEMÀTIQUES |
| |
 |
Una passejada tranquil·la pels entorns
del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la
mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu
realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del
Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un
tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor
que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà
una visió general d’aquest espai natural.
Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius).
A partir 12 anys
Horari: De les 11:00 a les 13:30 h.
Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52
Preu: 1,90 € per persona - Màxim de 20 persones per sortida
ATENCIÓ: La realització de les activitats s’adaptarà a la
normativa vigent per la COVID-19.
|
| |
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA.
Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a
divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc
932.803.552.
Horari de 9.30 a 15 hores |
| |
| |
QUÈ TROBAR ALS CENTRES
CENTRE D’INFORMACIÓ*
Exposició
permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar.
Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les
fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de
l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones
cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies,
de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de
publicacions.
CAN COLL, CENTRE
D'EDUCACIÓ AMBIENTAL *
Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent:
L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als
entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda
de publicacions.
La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener
a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els
diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els
diferents espais: la
incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals.
Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per
persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones
per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita
lliure i gratuïta només als corrals.
ESPAI
D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA*
Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites
comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada
temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la
visita a l'equipament.
|
|
| CENTRES D'ATENCIÓ ALS
VISITANTS |
|
|
|
|
CENTRE D’INFORMACIÓ*
Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25
i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de
l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel.
932 803 552.
ci@parccollserola.net
Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de
Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats
concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i
serveis adaptats.
CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ
AMBIENTAL*
Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i
Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de
Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920
396
activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554,
long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives
concertades.
ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL
PANTÀ DE VALLVIDRERA*
Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al
15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà,
s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de
Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa
Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a
l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves.
932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17
PUNT D’INFORMACIÓ DEL
CASTELL DE TORRE BARÓ
Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un
punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el
pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació
i reserves al correu electrònic
castell_torrebaro@bcn.cat i a
l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.
PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC
DE LA RIERA
Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de
desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la
Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long.
2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola.
PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL
PLA DELS MADUIXERS*
Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny
al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels
Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long.
2.128874
* Gestionats pel Consorci
|
COM ARRIBAR AL TURÓ DE LA MAGAROLA
Aproximació en cotxe fins:
Al Revolt de la paella, km 3,9 de la carretera de la Rabassada –
seguir a peu la pista aproximadament 1,3 km i arribareu al turó
de la Magarola.
Al km 6,5 de la carretera d’Horta a Cerdanyola (Pista Pas del
Rei) - seguir a peu la pista aproximadament 1,7 km fins el turó
de la Magarola.
Vista Rica, km 5. de la carretera de la Rabassada. Seguir a peu.
Trobar el GR-92 – seguir les banderoles: turó de Santa Maria -
Pas del Rei – turó de la Magarola.
A peu:
Des de Barcelona. Del Parc del Laberint d’Horta, per darrera del
velòdrom - trobar el GR-6 (Barcelona-Montserrat) – seguir les
banderoles: portell de Valldaura - carretera de la Rabassada -
Vista Rica. |
| |
| |
| |
| Itineraris al voltant del
Parc |
| |
 |
Passejada a la font de Sant
Pau
|
 |
45 min
2,7 km
Baixa |
|
| |
 |
Passejada a la font de Sant
Pau passant pel Torrent de Can Cerdà
|
|
70 min
4,1 km
Mitjana |
|
| |
 |
Passejada al puig de la
Guàrdia, Can Canaletes i el torrent de Can Coll
|
|
90. min
5,5 km
Mitjana |
|
| |
 |
Passejada alTuró de l'Ermi-
tà passant pels torrents De Can Coll i Can Cerdà |
|
120 min
7,8 km
Mitjana |
|
| |
 |
Passejada
fins al puig de la Guàrdia i tornada pel torrent de Can
Coll |
|
60 min
3,6 km
Mitjana |
|
| |
 |
Passejada
pel torrent de Can Codonyers
i la font de Sant Pau |
|
75 min
4,3 km
Mitjana |
|
| |
| |
|
Descobrir el Parc en bicicleta. |
| |
 |
El conjunt de rutes que es proposen, s’ha dissenyat amb
l’objectiu de descobrir el Parc en bicicleta. En total són 17
itineraris per a adults i 10 passejades per fer en família.
|
|
| |
| |
LLOCS D'INTERÈS (amb
Google Maps)
|
| |
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant
Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i noucentistes del cementiri municipal
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Ermita de Santa Maria de
les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41º28'03.9",
2º09'02.0"
Església i rectoria de Sant Martí.
41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista
de Sant Martí.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can
Coll
41.28'25.44" , 2º07'28.35"
Masia de Can Fatjó del Molí.
41º.484013º, 2º127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera
-Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º
Parc Tecnològic del Vallès
41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º
FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig
MUSEUS
Ca N’Olivé
(Montflorit):
Horari: Diumenges d’11 a 14 hores.
41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça
de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat)
Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º
Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º
OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues (octubre)
VARIS
Ajuntament
-Pl. Francesc
Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º
Biblioteca Central
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg.
d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll (restaurant,
àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º
Zona Esportiva del Bosc Tancat
-carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º
|
TELEFONS D'INTERÈS
|
SERVEIS LOCALS
Ajuntament (centraleta): 935 808 888
Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888
010 - Informació Ciutadana: 010
Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133
Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369
Casal de Joves Altimira: 935 805 869
Deixalleria Municipal: 936 917 442
Parc Tecnològic: 935 820 100
Piscina Municipal: 936 917 704
SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647
Servei Informació Juvenil: 935 806 119
Servei Local Català: 935 802 751
Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322
UAB: 935 811 000
SERVEIS GENERALS
Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710
Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720
Avaries aigua potable: 933 422 000
Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750
Avaries Endesa: 800 760 706
Biblioteca Central: 935 807 602
Correus: 936 913 757
Gas Natural (Avaries): 900 750 750
Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100
Correus: 936 913 757
CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647
Dones per la Igualtat: 935 801 398
El Safareig: 935 806 151
Funerària Truyols: 935 809 710
Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515
RENFE Rodalies: 936 918 869
Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292
Servei Local de Català: 935 802 751
Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016
Taxi (Fonotaxi): 933 001 100
URGÈNCIES
Emergències: 112
Ambulàncies: 061
Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències)
Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700
Bombers: 085
Policia Local : 092 / 936 912 000
Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502
Policia Nacional (Urgències): 1091
Policia Nacional (DNI): 935 942 489
Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120
SALUT
Alcohòlics Anònims: 933 177 777
Parkinson Catalunya: 935 800 311
Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953
Ambulàncies (Urgències): 061
As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099
Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444
Planificació familiar: 935 942 199
CAPS
Cita prèvia atenció primària: 937 284 444
CAP Canaletes: 935 910 740
CAP Fontetes: 935 944 470
CAP La Farigola: 936 919 589
CAP Serraparera: 935 806 363
CAP 2 (Urgències): 935 942 216
CAP 2 (Visites): 935 942 111
ASSOCIACIONS DE VEÏNS
AV Banús-Bonasort : 935 807 078
AV Canaletes: 666 38 78 38
AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93
AV Can Cerdà: 93 580 05 61
AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62
AV La Farigola: 637 52 62 38
AV Les Fontetes: 93 691 91 51
AV Quatre Cantons: 93 580 46 11
AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27
AV Sant Ramon: 93 692 52 22
AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29
AV Serragalliners: 627 64 68 07
AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56
AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27
AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19
Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550
Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594
A
Cerdanyola
del Vallès. 08290
CEE Jeroni de Moragas
Adreça: Carrer de Renaixement, 131
Telèfon: 93 692 21 39 - 686 984 117
Correu electrònic:
a8035623@xtec.cat
Web:http://www.xtec.cat/centres/a8035623/
Escola Carles Buïgas
Adreça: Av. Lesseps, 49
Telèfon: 936 923 197
Correu electrònic: ceipcarlesbuigas@xtec.cat
Web:
http://agora.xtec.cat/ceipcarlesbuigas
Escola Collserola
Adreça: Carrer de Pizarro, s/n
Telèfon: 936 922 595
Correu electrònic: a8062626@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/escolacollserolacerdanyola/
FEDAC Cerdanyola
Adreça:Carrer de Cervantes,5-15
Telèfon: 93 692 08 84
Correu electrònic: fedac.cerdanyola@fedac.cat
Web:https://cerdanyola.fedac.cat/
Escola Les Fontetes
Adreça: Carrer d'El Greco, 2
Telèfon: 936 922 170
Correu electrònic: a8028758@xtec.cat
Web: https://agora.xtec.cat/ceiplesfontetes/
Escola Municipal la Sínia
Adreça: Carrer de la Sínia, 13
Telèfon: 935 864 623
Correu electrònic:
escolalasinia@cerdanyola.cat
Web: http://agora.xtec.cat/escolamunicipal-lasinia/
Escola Saltells
Adreça: Av. Roma, 57
Telèfon: 936 924 550
Correu electrònic: a8036411@xtec.cat
Web: http://saltells.com/
Escola Sant Martí
Adreça: Av. Sant Iscle, 1
Telèfon: 936 920 881 / 605 938 439
Correu electrònic: a8028746@xtec.cat
Web: https://agora.xtec.cat/ceipsantmarti-cerdanyola/
Escola Serraparera
Adreça: Carrer de Diagonal, 41
Telèfon: 936 922 742
Correu electrònic:
a8028783@xtec.cat
Web:
http://agora.xtec.cat/ceipserraparera.com
Institut Banús
Adreça: Carrer de Sant Casimir, 16
Telèfon: 93 580 62 36
Correu electrònic: iesbanus@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/iesbanus
Institut Forat del Vent
Adreça: Carrer de Pizarro, 35
Telèfon: 93 69112 00
Correu electrònic:a8031757@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/iesforatdelvent
Institut Gorgs
Adreça: Carrer de l'Àliga, 65
Telèfon: 93 580 43 54
Correu electrònic: ies-gorgs@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/ies-gorgs
Institut Jaume Mimó
Adreça: C. de la Serra de Galliners, s/n
Telèfon: 93 580 39 94
Correu electrònic: a8044715@xtec.cat
Web : http://agora.xtec.cat/iesjaumemimo
A
Cerdanyola
del Vallès. Bellaterra 08193
Escola Bellaterra
Adreça: Carrer de l'Escoleta, s/n
Telèfon: 935 811 030
Correu electrònic: a8039896@xtec.cat
Web:
https://agora.xtec.cat/ceip-bellaterra/
Ramon Fuster
Adreça: C.de l'Escultor Vallmitjana, 9-15
Telèfon: 93 586 41 06
Correu electrònic:
ramonfuster@fundaciocollserola.cat
Web : http://escolaramonfuster.cat
|
| |
Mapa del món
|
| |
| |
Sobre la Serra de
Collserola
|
| |
Patrimoni
construït
— Castells
medievals
Fortificació medieval Penya del Moro
Castellciuró
Castell del Papiol
Castell de Torre Baró
— Ermites
i esglésies
Santa Maria de Valldonzella
Sant Cebrià i Santa Justina
Santa Creu d'Olorda
Santa Maria de Vallvidrera
Santa Maria de les Feixes
La Salut de Sant Feliu de Llobregat
Temple del Tibidabo
La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
Sant Adjutori
Sant Medir
Sant Pere de Romaní
Sant Bartomeu de la Quadra
— Masies
Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
Can Balasc (Barcelona)
Can Baró (Sant Just Desvern)
Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
Can Calopa de Dalt (Barcelona)
Can Campmany (Molins de Rei)
Can Candeler (Sant Just Desvern)
Can Carbonell (Sant Just Desvern)
Can Castellví (Barcelona)
Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
Coll (Cerdanyola del Vallès)
Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
Can Coscoll (Sant Just Desvern)
Can Fatjó (Sant Just Desvern)
Can Gelabert (Sant Just Desvern)
Can Maimó (El Papiol)
Can Masdeu (Barcelona)
Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
Can Padrosa (Sant Just Desvern)
Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
Can Ribes (Molins de Rei)
Can Tintorer (Molins de Rei)
Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
Can Vila (Sant Just Desvern)
Can Vilagut (Molins de Rei)
Granja Can Llevallol (Barcelona)
Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
Vil·la Joana (Barcelona)
Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)
— Fonts
de Cerdanyola
•
FONTS DE COLLSEROLA
|
HISTÒRIA DE COLLSEROLA
|
| |
Des de fa molts i molts anys
Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El
paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica.
A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca
n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries
del paleolític inferior, de més de 100.000 anys.
Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola
habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els
enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres,
de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura.
Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els
ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix
Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els
que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just
Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així
com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop
de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès.
L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen
en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació
agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una
via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a
l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on
enllaçava amb la Via Augusta.
La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la
posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de
la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten
més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable
quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques,
com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot
Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea
una important activitat agrícola i ramadera.
A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts
d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força
reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com
Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII),
testimonis de guerres i batalles.
Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues
guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre
d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i
la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra.
La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats
del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al
començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola,
consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els
conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc.
Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i
reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com
Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant
Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern.
El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el
conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es
refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el
1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les
ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra,
conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació
d’extenses àrees boscoses.
A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a
l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les
carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves
carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la
muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen.
Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades
i excursions.
Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi
qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les
construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia
elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott
(1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de
Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al
bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics,
camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir
al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de
Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al
Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de
carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de
l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la
serra com mai no s’havia vist.
Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran
Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran
Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la
Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre
d’altres.
Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles
distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es
redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la
serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els
ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de
la serra.
Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres
milions de persones; més de la meitat de la població de
Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva
superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que,
amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats
i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic,
estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a
preservar i protegir del creixement urbà.
La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees,
és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el
1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465
hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i
per la Diputació de Barcelona.
Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es
declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la
denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259
hectàrees d’extensió.
Parc Natural de Collserola
|
| |
| |
| VIDEOS |
| |
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement
|
| |
|
Cerdanyola del Vallès |
| |
|
Visita Museu d'Art de Cerdanyola |
| |
|
Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la
circulació Vehicles de mobilitat personal |
| |
|
El barri
de Les Fontetes |
| |
|
Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo |
| |
|
Cerdanyola
del Vallès en el año 1976 |
| |
|
Cerdanyola
del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella |
| |
|
Castell de
Sant Marçal |
| |
|
La Fábrica
Uralita l'any 1999 |
| |
|
Ajuntament
de Cerdanyola |
| |
|
150
Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 |
| |
|
El llegat
Espinal |
| |
|
Exposició
"Visca la República!" - Homenatge a Francesc Layret |
| |
|
La
restauració dels vitralls modernistes de le Dames de Cerdanola |
| |
|
Museu
d'Art de Cerdanyola. Can Domènech). Història de l'edifici |
| |
|
Museu d'Art de Cerdanyola. Audioguia. El Casino de l'Art |
| |
|
Exposició
"Ismael Smith by Sebas Martín" |
| |
|
Exposició
"De l'oblit a la revolta, deesses invisibles" - MAC |
| |
|
4
paraules, una història. Petites edicions - Taller familiar
virtual - MAC |
| |
|
Audioguia · Museu d’Art de Cerdanyola |
| |
|
Encesa de les llums de Nadal a Cerdanyola 2021 |
| |
|
Reportatge sobre el "Mercadillo" de Les Fontetes 1985 |
| |
|
Cerdanyola, Ciudad del Conocimiento |
| |
|
Cerdanyola
del Vallès 2020 |
| |
| |
| |
| |
ESPORTS
|
| |
calendari de segona RFEF)
(calendari divisió d'Honor Juvenil)
(calendari del Cerdanyola CH a l’Ok Bronce-Nacional Catalana. ) |
| |
| |
| |
|
| |
|
-any1962.jpg)
