 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
El temps a Cerdanyola del Vallès Farmàcies de guàrdia |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
  Expectació prèvia i encesa llums, iniciant les festes nadalenques 2023 a Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Primer concurs "Ensenya’ns el teu pessebre!" |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Del 01 al 28 de desembre,
L’associació de pessebristes de Cerdanyola us presenta el seu
primer concurs: 'Ensenya’ns el teu pessebre!' Per a participar, només has de pujar les fotografies del teu pessebre a Instagram en una única publicació (d’un màxim de 5 fotos) on has d’etiquetar el perfil @pessebristes.cerdanyola Les fotografies es podran pujar fins les 0:00h del 28 de desembre d’enguany (Fora de termini no s’acceptarà cap fotografia) És necessari que el teu perfil sigui públic si vols participar, durant tota la durada del concurs. Totes les fotografies que portin qualsevol marca d’aigua, nom o senyal que permeti identificar l’autor seran eliminades automàticament. El veredicte tindrà lloc el 7 de gener de 2024. El resultat s’anunciarà a través d’Instagram el 8 de gener de 2024. Els premis es lliuraran el 17 de gener de 2024. Es comunicarà l’hora i el lloc a través de les xarxes socials. Hi haurà 6 premiats: • Tres sopars per a dues persones • Un lot de productes de cosmètica • Jocs de taula • Llaminadures Els premis han estat donats per Restaurant Los Abetos, Ca l’Enric, Perruqueria Montull, Condis i Juguettos. El jurat estarà format per les pessebristes de l’associació. Les fotografies presentades dels guanyadors seran publicades a les nostres xarxes socials. L’associació assegurarà de resoldre qualsevol dubte no esmentat en aquestes bases. El fet de participar comporta l’acceptació automàtica d’aquestes bases. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Se'n va el Bar Hockey
i arriba el Frankfurts Hessen Cerdanyola
a la Av. Sant Iscle |
Horari de circulació del trenet durant les festes de Nadal 2023 Divendres 1 de desembre de 17 a 20 h Dissabte 2 de desembre de 10:30 a 13 h i de 17 a 20 h Diumenge 3 de desembre de 10:30 a 13 h i de 16:30 a 19 h Dimarts 5 de desembre de 16:30 a 20 h Dimecres 6 de desembre de 10:30 a 13 h i de 16:30 a 19 h Dijous 7 de desembre de 16:30 a 20 h Divendres 8 de desembre de 10:30 a 13 h i de 16:30 a 19 h Dissabte 9 de desembre de 10:30 a 13 h i de 17 a 20 h Diumenge 10 de desembre de 10:30 a 13 h i de 16:30 a 19 h Divendres 15 de desembre de 16:30 a 20 h Dissabte 16 de desembre de 10:30 a 13 h i de 17 a 20 h Diumenge 17 de desembre de 10:30 a 13 h i de 16:30 a 19 h Divendres 22 de desembre de 10:30 a 13 h i de 17 a 20 h Dissabte 23 de desembre de 10:30 a 13 h i de 17 a 20 h Diumenge 24 de desembre de 10:30 a 13 h Dijous 28 de desembre de 10:30 a 13 h i de 17 a 20 h Divendres 29 de desembre de 10:30 a 13 h i de 17 a 20 h Dissabte 30 de desembre de 10:30 a 13 h i de 17 a 20 h Diumenge 31 de desembre de 10:30 a 13 h Dimarts 2 de gener de 10:30 a 13 h i de 17 a 20 h Dimecres 3 de gener de 10:30 a 13 h i de 17 a 20 h Dijous 4 de gener de 10:30 a 13 h i de 17 a 20 h Lloc sortida i arribada: carrer de Sant Ramon 130 (Torre Llopis) Els tiquets per pujar-hi es podran aconseguir gratuïtament comprant als comerços associats de Cerdanyola i als Mercats Municipals.  |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
David Asensio Vilaró i Joan Francès Farré premiats per un estudi sobre el Poblat de Ca n’Oliver |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'obra guanyadora, dels arqueòlegs David Asensio Vilaró i
Joan Francès Farré, és titula "Economia i societat a la
Laietània ibèrica. Estudi dels conjunts ceràmics de Ca n'Oliver
(Cerdanyola del Vallès) dels segles VI al III aC"
L’obra ofereix noves perspectives a l’estudi del poblat ibèric de Ca n’Oliver, ubicat al barri de Montflorit. Joan Francès Farré, és el director del Museu d´Història de Cerdanyola i de les excavacions arqueològiques que s´han fet al jaciment de Ca n´Oliver des del 1987 El Museu Arqueològic de Catalunya va ser l'escenari on se'ls va lliurar el Premi d'Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs, organitzat per la Societat Catalana d'Arqueologia. L’acte va comptar amb la presència de Pilar Adell, regidora de Museus i Arxiu Històric, així com persones vinculades a l’arqueologia i la recerca a Cerdanyola. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
ALBA, premiada com a millor entitat per la cambra de comerç de Sabadell |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Cambra de Comerç de Sabadell que cada any organitza uns
premis per destacar les personalitats i entitats més rellevants,
la setmana passada amb motiu de la seva 41a edició, va premiar
el
Sincrotró ALBA és ser elegit com a 'Millor Entitat'.
Caterina Biscari, directora del Sincrotró ALBA, va ser l'encarregada de recollir el guardó. Durant la seva intervenció, ha destacat que "les empreses poden trobar a ALBA grans oportunitats per innovar i millorar els seus productes" i ha constatat que ALBA ja té impacte al territori amb diversos usuaris industrials de la zona. Va esmentar a més que aquest reconeixement és particularment important perquè ve directament de les empreses, cosa que demostra els vincles que s'estableixen entre ALBA i elles. Finalment, també va voler destacar que el premi reconeix el treball realitzat pel personal de l'ALBA que treballa amb les empreses (com els membres de l'Oficina Industrial, el personal científic de les línies de llum o enginyeria involucrat en projectes de transferència de tecnologia ). Tots aquests col·lectius van estar representats a l'esdeveniment per Alejandro Sánchez, cap de l'Oficina Industrial de l'ALBA. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La campanya Una Nit d'Il·lusió per a Tothom busca entitats, empreses o comerços interessats a col·laborar |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La campanya Una Nit d'Il·lusió per
a Tothom té com a la finalitat recollir joguines i llibres nous
i no sexistes perquè els infants de la ciutat amb problemàtiques
socioeconòmiques també puguin gaudir de la nit de Reis. Del 5 al 30 de desembre, l'Ateneu de Cerdanyola i la seu de Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada, habilitaran un punt de recollida de llibres i joguines. La campanya anterior va comptar amb el suport de 70 entitats, escoles, comerços i empreses Les entitats, empreses o comerços interessats a col·laborar en la campanya, poden posar-se en contacte amb la Sra. Elisabet Vidal a través del correu electrònic elisabet.vidal@creuroja.org o trucant al telèfon 93 691 61 61. |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Fira de Nadal a Bellaterra |
Cinema a l'Ateneu |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 Dissabte dia 2 a les 17:30h. a l'Ateneu. Entrada 2 € |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dies Internacionals i Mundials |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
12 de desembre - Dia
Internacional de la Cobertura Sanitària Universal 12 de desembre - Dia Internacional de la Neutralitat 12 de desembre - Dia Internacional del Lince Ibérico 12 de desembre - Dia Mundial de la Disfàgia 14 de desembre - Dia Mundial del Mono 15 de desembre - Dia Mundial de l'Otaku 17 de desembre - Dia Intern. per posar fi a la violència contra les treballadores sexuals 18 de desembre - Dia Internacional del Migrant 18 de desembre - Dia Mundial de la Llengua Àrab 20 de desembre - Dia Internacional de la Solidaritat Humana 20 de desembre - Dia Mundial de l'Escepticisme 20 de desembre - Dia Mundial de la Sangria 21 de desembre - Dia Mundial del Bàsquet 21 de desembre - Solstici d'Hivern 21 de desembre - Solstici d'Estiu a l'Hemisferi Sud 21 de desembre - Dia Mundial de l'Snowboard 21 de desembre - Dia Internacional del Curtmetratge 24 de desembre - Nit de Nadal 25 de desembre - Nadal 26 de desembre - Dia de les Caixes - Boxing Day 27 de desembre - Dia Internacional de la Preparació davant les Epidèmies 28 de desembre - Dia dels Innocents 28 de desembre - Dia internacional dels Dies Mundials 30 de desembre - Dia Internacional del Cinema Indi 31 de desembre - Cap d'Any |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El nou canal de comunicació de l’EMD de Bellaterra "EMD Informa”: |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El que fins ara era el canal de
comunicació de WhatsApp “Bellaterra TV” ha canviat el seu nom i
passa a anomenar-se “EMD Informa”. Es tracta d’una llista de difusió que el nou govern vol impulsar i posar al servei dels bellaterrencs per compartir de forma oficial l’actualitat de Bellaterra. Amb aquesta renovació del nom i el logo, l’EMD espera ampliar la base de dades de persones adscrites al canal i augmentar la periodicitat de publicació de notícies. Actualment, hi ha al voltant de 500 persones inscrites a les llistes de difusió d’aquest canal de whatsapp. Recordeu que per poder rebre les notícies heu d’omplir el següent formulari d’ALTA.. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esports. Cerdanyola del Vallès |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Segona Federació Grup 3a les 12 h. 14a Jornada dia 2-12-23 a las 17 h. Cerdanyola - Badalona Futur Preferent Juvenils 11ª Jornada - 5-12-2023 Reus B - Cerdanyola FC a las 19:15 h. Preferent Femení 13ª Jornada - 3-12-2023 a les 11 h. Cerdanyola FC - Llerona C.E.A. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
HOQUEI
PATINS |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Activitats al Teatre Ateneu
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Govern estudia avançar l'estat d'emergència a causa de la situació crítica dels embassaments de les conques internes |
Catalunya pateix la pitjor sequera de la història i sense finestres d'oportunitat de pluja a curt termini |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
◘ Actualment, els
embassaments de les conques internes es troben en mínims històrics a causa de la sequera més greu que està patint Catalunya des que es tenen registres ◘ Això permetria avançar-se als pitjors escenaris i aprofitar al màxim les escasses reserves disponibles ◘ El Govern està treballant de forma coordinada en el disseny de l’aplicació de l’emergència i avaluant-ne l'impacte L’estat de la sequera a les conques internes de Catalunya es troba en una situació d’extrema gravetat. Així s’ha fet palès aquest dimarts durant la reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera, on el Govern de la Generalitat ha avaluat l’escenari actual, amb la sequera més greu viscuda per Catalunya des que es tenen registres. Actualment, (dia 14/11), els embassaments de les conques internes es troben en mínims històrics. En aquest sentit, cal destacar que el pantà Darnius Boadella es troba ja en emergència i es troba al 14,5% de la seva capacitat. Fa un any estava al 33,17%. La resta d’embassaments també estan en una situació delicada: Sau, al 16,8%; Susqueda, al 18%; o la Llosa del Cavall, al 19%. Davant aquest escenari, el Govern de la Generalitat està treballant de manera coordinada amb els departaments directament implicats (Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Empresa i Treball, Presidència i Salut) en el disseny de l’aplicació de l’emergència i avaluant el seu impacte. En aquest sentit, el Departament d’Acció Climàtica ha mantingut aquests darrers dies reunions de treball amb les diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entitats i associacions municipalistes i els operadors responsables de la distribució de l'aigua en alta de les conques internes per avaluar la situació i fer palès la necessitat de sumar esforços per fer front als danys econòmics, socials i ambientals que està provocant l’actual sequera. Així mateix, cal recordar que el Govern de la Generalitat ja va activar el setembre de 2021 el Pla Especial de Sequera per avançar-se a escenaris futurs i treballar amb antelació. Això ha permès mobilitzar mobilitzat prop de 110 milions aquest any mitjançant ajuts per a incrementar la disponibilitat d’aigua als municipis. També cal destacar que el Pla Especial de Sequera permet al Govern fer un càlcul ajustat de la disponibilitat d’aigua segons els usos i les previsions pluviomètriques i, per tant, avançar-nos a futurs escenaris d’escassetat. Des de l’activació del Pla de Sequera, i en concret des de l’entrada en la fase de prealerta en el sistema Ter-Llobregat durant el febrer de 2022, s’ha incrementat la producció d’aigua dessalinitzada i regenerada, a més d’intensificar l’extracció d’aigua de pous de sequera. En tot aquest període s’han produït més de 260 hm³ d’aigua nova, que han permès alentir el ritme de descens dels embassaments. Sense aquests recursos, ja s’hauria entrat a la fase d’emergència durant la primavera de 2023. Malauradament, la manca sostinguda de pluja (des del 2020 de les 6 estacions humides que hi ha hagut, és a dir tardor i primavera, cinc han estat seques o molt seques) i les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya que no preveuen per les pròximes setmanes episodis importants de precipitació fan preveure una escalada en la situació crítica que ja viu el país. Aquesta escassetat de pluges es tradueix en una manca de 300 hm3 d’aportacions a les capçaleres de les conques internes de Catalunya. Aquesta manca d’aportacions equivaldria a dues vegades la capacitat total de l’embassament de Sau o tres vegades el de Baells. Per tot plegat, i tenint en compte l’actual nivell de reserves d’aigua acumulades a les conques internes, el Govern es planteja declarar l’estat d’emergència als municipis que depenen d’aquests embassaments, avançant-nos així als pitjors escenaris d’escassetat. Això vol dir que, amb l’únic objectiu d’aprofitar al màxim les escasses reserves disponibles, les pròximes setmanes s’avançarà l’estat d’emergència sense esperar que l’estat dels embassaments més secs arribin al 16 %, fet que comportarà noves mesures d’estalvi a tots els nivells i a tots els sectors. Mentrestant, s’està avaluant la possibilitat d’establir una situació de preemergència per aplicar mesures transitòries i d’adaptació de forma consensuada abans d’arribar a la declaració efectiva d’emergència. El Govern ha recordat que ens trobem davant una situació excepcional i, per això, cal sumar esforços entre tots per optimitzar els recursos disponibles. Garantir el proveïment passa necessàriament per replantejar-ne la demanda i treballar plegats per a definir com utilitzar millor el recurs hídric i maximitzar-ne l’estalvi. En aquest sentit, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, ha anunciat que aviat s’impulsarà una nova línia d’ajuts de 10 milions d’euros destinada a tots aquells municipis que actualment agafen aigua superficial o dels embassaments perquè recuperin pous i construeixin plantes de tractament. El Govern ha insistit que cal continuar treballant en aquesta línia i, al mateix temps, ha apel·lat a la societat en conjunt per aplicar mesures d’estalvi i fer un consum responsable dels recursos hídrics. (govern.cat) |
El Servei Meteorològic
de Catalunya (SMC) ha presentat l’anàlisi tècnica de l’actual
episodi de sequera “Som davant la sequera més dura mai viscuda al nostre país”. Així de contundent ha estat avui la directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Sarai Sarroca i Cervelló, durant la presentació de l’anàlisi tècnica de l’actual episodi de sequera. Un episodi que tant per la seva durada i intensitat, com per l’abast en superfície pot ser considerada històrica i no té signes de regressió a curt termini. La superfície afectada per la sequera és més del 50% del territori de Catalunya: a la meitat del país, ha plogut per sota de la mitjana històrica. La directora de l'SMC ha mostrat molta preocupació perquè “no tenim finestres d’oportunitats immediates i clares que ens facin veure el final d’aquest episodi perquè sabem que fins a finals de gener podria no ploure”. A zones del litoral i prelitoral de la meitat est del país, els dèficits acumulats de precipitació són d’una proporció tan desmesurada que caldria un seguit de mesos extremament humits només per tornar a les condicions de normalitat. “Fa 36 mesos que a Catalunya plou per sota de la mitjana, concretament des de la tardor de 2020, el doble de temps que la sequera més dura viscuda fins ara, la de l’any 2008, que va durar 18 mesos” ha explicat Sarai Sarroca. L’actual episodi de sequera ha assolit unes proporcions que estan generant impactes directes greus sobre els sistemes naturals i els sectors econòmics més vulnerables quant a la disponibilitat d’aigua. Aquesta sequera va començar a la tardor de l’any 2020 i aflora com a sequera a curt i llarg termini a la primavera de l’any 2021 a la zona litoral i prelitoral central. Durant els anys 2022 i 2023, ha anat eixamplant-se, intensificant-se i mostrant una persistència inaudita. En un context històric de clima mediterrani, les sequeres s’han anat succeint com a fenomen intrínsec. A partir de la dècada dels 80, són més predominants, però l’actual episodi és el que mostra major gravetat de tota la sèrie climàtica. El 50% del territori afectat i 31 mesos de durada La ratxa seca, que analitza la persistència de la sequera, ja acumula 31 mesos consecutius amb valors sostinguts negatius. Fins ara, Catalunya només havia arribat als 19 mesos en l’episodi 2005-2008. L’àrea seca, que analitza l’extensió del territori afectat, mostra per primera vegada respecte de qualsevol altre episodi el 50% del territori afectat durant 31 mesos de manera quasi continuada. Hi ha territoris com la zona del massís del Garraf, el Penedès i tot un passadís interior del quadrant nord-est, des del Moianès passant per les Guilleries i fins a les Alberes, i el prelitoral de l’Empordà que acumulen un dèficit de precipitació acumulat de 900 mm, que és una anomalia absolutament desmesurada. L’episodi de sequera està sent de major gravetat encara a les capçaleres dels principals rius de les Conques Internes de Catalunya (CIC). Especialment rellevant és el cas de la capçalera de la Muga, que presenta el major dèficit de precipitació (-862 mm) que equivaldria a un any sencer sense pluges respecte de la mitjana de tres anys. Pel que fa al dèficit de la capçalera del Ter (-662 mm), equivaldria a 9 mesos, i la del Llobregat (-557 mm), a 8 mesos. (govern.cat) 16/11   |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Inversió de 407 milions en l'impuls d'equipaments per a la reutilització de l'aigua fins al 2040 per combatre la sequera que patim com a país" |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El president de la Generalitat
i el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural han
inaugurat l’ampliació de la depuradora de Rubí, que ha suposat
una inversió de 7,1 milions d'euros i ha anunciat que el Govern
destinarà “407 milions d’euros fins al 2040 en l’impuls
d’equipaments per a la reutilització de l’aigua” en el marc del
Pla de reutilització de l’aigua regenerada de Catalunya.
Estratègia 2040, que té per objectiu de fer front a l’escassetat
d’aquest recurs a causa de “la important sequera que patim com a
país” i el context d’emergència climàtica.
La planta incrementa un 50% la seva capacitat de tractament, adaptant-se a les necessitats de sanejament actuals i futures, a més de disposar d’un avançat procés que millora la qualitat de l’aigua que s’aporta al medi amb una important reducció del consum energètic El Govern ha dissenyat aquesta "Estratègia 2040" amb l’objectiu d’incrementar la disponibilitat d’aigua, contribuir a la millora ambiental de les masses d’aigua del país, i fomentar un ús eficient i sostenible que permeti ajustar la qualitat de l’aigua als usos requerits des d’una òptica d’optimització ambiental. El Pla compta amb un centenar d’actuacions per passar a reutilitzar del 45 al 70% de l’aigua, que surt d’aquestes plantes. “Des del Govern hem treballat des del primer dia amb anticipació, planificació, multiplicant l’aigua regenerada i la capacitat de les dessalinitzadores, amb més inversions extraordinàries”, ha subratllat, i ha insistit que el Govern “ha mobilitzat més recursos que mai”. Estalvi d’aigua Estem davant la pitjor sequera des que hi ha registres, ha afirmat el cap de l’Executiu, i tot plegat, tant pel que fa a la durada, ja que fa 36 mesos que no plou com tocaria, com pel que fa a la intensitat i la superfície afectada. És una situació que no té precedents” Cada any Catalunya depura entorn de 610 hm³ a través de les 547 depuradores que s’han anat desplegant a través dels Plans de sanejament de Catalunya. Durant el 2022, els volums depurats van ser destintats en un 13% a la reutilització directa, un 31% a la reutilització indirecta, un 18% s’ha injectat al curs fluvial i, finalment, un 39% s’ha abocat al mar. I, en concret, el 12% que representa la reutilització directa suposen un volum aproximat de 71 hm³, la major part del qual (40,08 hm³) s’ha destinat a usos ambientals. |
El volum d’aigua reutilitzada
ha anat creixent progressivament i s’espera superar aquest 71
hm³ aquest 2023. El Pla de reutilització de l’aigua regenerada a Catalunya forma part de les inversions contemplades en el marc del Pla de gestió de l'aigua de les conques internes, amb una inversió superior als 2.400 milions d'euros pel període 2022-2027. Les actuacions han permès incrementar en un 50% la capacitat de la planta i han consistit, principalment, en la construcció d’una tercera línia de tractament biològic, consistent en un nou reactor i un decantador, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aigua tractada. Així, la depuradora disposarà ara de tres línies de tractament que treballaran en paral·lel. Amb aquesta actuació es podran assumir i tractar les noves aportacions, a més d’aconseguir una aigua de millor qualitat per al medi i garantir altres usos com el reg. A més, la planta disposa d’un procediment, conegut com Anammox, que permet l’eliminació de nitrogen amb un important estalvi energètic i la consegüent reducció de la petjada de carboni de la instal·lació. Aquest procés s’empra per a eliminar l’amoni de corrents riques en nitrogen, com són els retorns de la digestió anaeròbia dels biosòlids generats en el procés de depuració. S’aconsegueix així garantir una bona qualitat de l’aigua de sortida i la reducció dels consums energètics de la planta. L’ampliació d’aquesta depuradora està inclosa en la planificació hidrològica i millorarà tant la capacitat de la planta, adaptant-se a les necessitats actuals i futures, com la qualitat de l’aigua tractada, contribuint a la millora mediambiental de la conca del riu Llobregat. Les obres s’han dut a terme en la mateixa parcel·la on s’ubica l’actual depuradora, i s’ha garantit en tot moment el correcte tractament de les aigües residuals. La depuradora de Rubí es va posar en servei el 1994 i es va ampliar el 1999. Té una capacitat per tractar 27.000 m3/dia, equivalent a una població de 135.000 habitants, i disposa de prop de 13 quilòmetres de xarxa de col·lectors. Saneja les aigües residuals dels municipis de Rubí i Sant Cugat del Vallès. A més dels treballs de millora, la depuradora està inclosa dins del pla d’eficiència energètica de l’ACA i es preveu incrementar la producció i ús de biogàs, reduint la petjada de carboni. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Ple aprova de forma inicial el pressupost municipal 2024 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Amb els vots a favor de
l'equip de govern i en contra de la resta de grups municipals,
ahir el ple, en la sessió ordinària d'octubre, va aprovar
inicialment el pressupost municipal per al 2024 que ascendeix a
72.375.771 euros La proposta de pressupost municipal del govern va ser debatuda ahir a la sessió ordinària d'octubre del ple i va acabar sent aprovada de forma inicial amb els vots a favor del PSC i en contra d'ERC, PP, Guanyem, ECP, Junts i Vox. Javier Sánchez, regidor de Serveis Econòmics, va ser l'encarregat de presentar la proposta del primer pressupost del mandat que ell mateix va qualificar de "un pressupost progressista, actualitzat a les circumstàncies actuals i al context econòmic present per poder afrontar aquesta nova etapa amb garanties". Sánchez també va destacar que "ens permetrà avançar en la cohesió social amb 4,3M d'euros dedicats a polítiques socials, crear activitat econòmica i ocupació amb 1,6M d'euros, i continuar millorant l'espai públic amb més de 12 milions d'euros dedicats a la recollida de residus i la neteja viària". Durant el seu discurs, Javier Sánchez va referir-se a una nova partida de 20.000 euros per a Innovació, Agenda Urbana i Agenda 2030, l'augment de 431.159 € el pressupost del servei de Cultura a fi de continuar fomentant el model d'oci cultural de qualitat de les activitats de ciutat com ara la Festa Major, el Programa de Nadal i el Festival Internacio-nal de Blues. També s'incrementaran les partides d'Espai Públic (+1.709.572€), de Gent Gran (+88.000€), d'Acció Social (+525.736€), d'Educació (+935.464€), d'Esports (+675.886€) i de Promoció Econòmica (407.942€) entre d'altres com Infància i Joventut, Benestar Animal, Seguretat Ciutadana, Medi Ambient i Transició Energètica, Memòria Democràtica, Museus i Arxiu. El vot contrari de l'oposició Íñigo García de Enterría, portaveu d'Esquerra Republicana, es queixa de "la manca de participació activa per part de la resta de partits polítics" i des del seu grup conviden a fer |
"processos participatius per al
pressupost" i "pressupostos amb perspectiva de gènere". Enterría diu no entendre "endeutar-se quan hi ha superàvit" i assenyala que "no pot ser augmentar 1 milió d'euros la neteja i recollida de residus amb el mateix contracte que se sap perfectament que és ineficient". Álvaro Hernández, regidor del Partit Popular, afirma que "la política continuista és un fet negatiu perquè significa continuïtat en la mala gestió" i nega que es tracti "d'un pressupost progressista quan baixa la despesa en habitatge o ajudes a les famílies entre d'altres de socials. Li demanen a la ciutadania un esforç fiscal". Retreu no haver-los demanat idees. Ivan González, portaveu de Guanyem, explica que "per a nosaltres parlar de polítiques progressistes quan venim d'aprovar una fiscalitat totalment regressiva se'ns fa difícil d'encaixar" i es pregunta "si s'executaran els milions d'euros previstos en inversions". Pedro Arco, regidor d'En Comú Podem, retreu al govern no haver-hi complit les actuacions que recollia el pacte signat en 2019 i assenyala que "millorar la vida dels veïns no és augmentar l'IBI i acabar l'any amb superàvit o augmentar les partides de festes". Joan Sánchez, de Junts per Cerdanyola, creu que augmentar el pressupost 11 milions d'euros és massa "tenint en compte que no hi ha projectes nous". Sánchez es refereix a l'increment d'algunes partides i destaca que "no entenem que part de l'esforç el posin a les espatlles de la ciutadania sense abans haver fet un esforç de contenció i treballar en l'organització, que dificulta que moltes coses tirin endavant entre elles les inversions". El portaveu de Vox, Óscar Conde, destaca que a primer cop d'ull "és un projecte atractiu" però afegia que "si el mires més a fons veus partides supèrflues com la publicitat, el disseny, la fotografia o el patrocini que augmenten i que són despeses que ens podríem estalviar i no arribar al punt d'augmentar les taxes i impostos patrimonials". |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Donar sang, un gest que salva vides
Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50 quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden condicionar. Les persones que vulguin donar sang hauran de reservar l’hora i seguir les mesures de seguretat establertes com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a la sala i guardar la distància mínima interpersonal .
|
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
UAB. Identifiquen les neurones que provoquen el mareig |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La informació que percebem del
moviment viatja des de l'oïda interna fins a unes zones del
cervell anomenades nuclis vestibulars, que juguen un paper
important en el mareig. Ara, investigadors de l'Institut de
Neurociències de la UAB (INc-UAB) i la Universitat de Washington
han identificat en ratolins quines neurones específiques
transmeten els senyals que provoquen aquest malestar. L’estudi
s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy
of Sciences (PNAS). El grup de recerca, coordinat des de l’INc-UAB, ha analitzat les cèl·lules dels nuclis vestibulars d’uns ratolins sotmesos a girs curts i repetits, i ha demostrat la importància de les neurones que expressen la proteïna VGLUT2 en el mareig. Segons els autors, aquestes neurones són necessàries per als efectes de mareig induïts per la rotació, com són la disminució de la gana, la temperatura corporal més baixa, la reducció del moviment i l'evitació condicionada del gust (aversió a un gust introduït quan se’ls fa girar). Els investigadors han constatat que el bloqueig d’aquestes neurones per quimiogenètica (molècules especialment dissenyades per interaccionar amb aquestes cèl·lules concretes) impedeix el mareig en els ratolins sotmesos a la rotació. I que, en canvi, la seva activació mitjançant un feix de llum (optogenètica) en ratolins quiets reprodueix els mateixos símptomes de mareig que quan se’ls sotmet a la rotació. |
Concretament, han identificat un
subgrup de neurones VGLUT2 que expressen el gen de la
colecistoquinina (neurones-CCK) com a responsables dels efectes
del mareig, i han vist que envien senyals a una zona del cervell
anomenada nucli parabraquial, encarregada de generar sensacions
desagradables. “Els ratolins als que administrem un fàrmac bloquejador del receptor CCK-A presenten una menor activació del nucli parabraquial i tenen menys comportaments de mareig”, explica Elisenda Sanz, investigadora de l'INc-UAB i autora de l'estudi. "Els fàrmacs comuns contra el mareig s'adrecen al sistema histaminèrgic, pel que provoquen somnolència. Els fàrmacs bloquejadors del receptor CCK-A, que ja estan aprovats per les associacions dels medicaments nordamericana i europea (FDA i EMA) com a tractament per a problemes gàstrics, són segurs i no tenen aquest efecte indesitjat, per la qual cosa serien una excel·lent opció per tractar el mareig” conclou Albert Quintana, investigador de l'INc- UAB i coordinador de l'estudi. En futurs estudis els investigadors volen definir encara més la contribució d'aquestes neurones a altres situacions que poden causar mareig per avançar en l'aprovació medicaments que bloquegen el receptor CCK-A com a nova teràpia contra aquest malestar. (UAB.cat) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El delegat a Barcelona recull les peticions de l'EMD de Bellaterra en relació amb els equipaments mèdics i l'accés a subvencions |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El delegat del Govern de la
Generalitat a Barcelona, Joan Borràs, ha visitat l'Entitat
Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, aquest divendres
20 d'octubre. Borràs també ha mantingut una reunió de treball
amb el president de l'EMD, Josep Maria Riba. La visita s'emmarca
en una jornada de trobades amb els equips de govern de les dues
EMD de la demarcació de Barcelona: Valldoreix i Bellaterra. El delegat ha visitat la plaça del Pi per conèixer de primera mà les claus del projecte de millora d'aquest espai, i ha conversat amb comerciants de la plaça, que exerceix d'eix comercial de Bellaterra. A més a més, Joan Borràs ha estat l'encarregat d'estrenar el llibre d'honor de l'EMD escrivint la primera dedicatòria al registre de visitants que s'ha posat en marxa recentment. En la reunió de treball, el president de l'EMD ha explicat al delegat els seus objectius al capdavant del nou govern bellaterrenc. Així, Borràs ha recollit les peticions i inquietuds de l'EMD relacionades amb l'accés a subvencions a través del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC), la proposta de crear un consultori mèdic local, i la millora del conveni de l'entitat. L'equip de govern de Bellaterra ha mostrat al delegat l'espai que proposen per acollir el consistori mèdic. Borràs ha assenyalat que cal estudiar l'adequació de l'espai i la gestió de l'àrea bàsica de salut, i s'ha compromès a traslladar aquesta i la resta de peticions als diferents departaments de la Generalitat, així com a treballar per donar compliment a les necessitats de Bellaterra. El delegat també ha posat en valor el paper que juguen les Entitats Municipals Descentralitzades en la proximitat amb la ciutadania: "Són la primera línia d'atenció de moltes demandes de la població". Per aquest motiu, la delegació ha ampliat les seves visites territorials a les EMD de la vegueria. Per la seva banda, el president de l'EMD ha valorat positivament la trobada amb el delegat i la possibilitat de traslladar les seves demandes a la Generalitat |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
2025. Celebració del mil.lenari de l'Abadia de Montserrat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’any 2025 es commemorarà el
mil·lenari de la fundació del monestir de
Montserrat per part de l’Abat Oliba, abat de Ripoll, bisbe de
Vic i un dels promotors més importants de la pau que hi va haver
durant l’Edat Mitjana.
La història diu que ja vers l’any 880 hi havia a la muntanya de Montserrat una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. No va ser fins unes dècades més tard, el 1025, quan un grup de monjos de Ripoll, enviats per l’abat, van construir un cenobi benedictí al costat de l’esmentada ermita. Naixia així el monestir de Montserrat, que durant mil anys ha estat marcat per aquest doble vessant: monestir benedictí i santuari marià. Així doncs, l’any del mil·lenari, i en el marc de diverses manifestacions en l’àmbit cultural, artístic, religiós, social i científic, el Govern participarà en la creació d’aquest nou espai museogràfic. S’aprova una subvenció a l’Abadia de Montserrat per a la museïtzació immersiva d’un espai únic: els murs del segle XIV En el marc de la commemoració del mil·lenari del monestir de Montserrat, el Govern ha aprovat una subvenció d’1,4 milions d’euros per al finançament del nou espai immersiu de l’Abadia de Montserrat durant els anys 2023 i 2024. El projecte museogràfic es desenvoluparà a l’espai dels murs del segle XIV entrant per l’actual museu. Suposarà el |
desenvolupament del projecte
museogràfic “Mil·lenari Montserrat”, que explicarà la
importància de l’abadia a partir de tres àmbits: l’espai físic
(l’arada, signe de construcció social i de progrés), la dimensió
humana (el llibre, signe de cultura i de pensament) i
l’espiritualitat (la creu, signe de fe).
Aquesta plasmació conceptual es farà a partir de propostes volumètriques i interactives, realitat virtual, holografia 3D i teatres virtuals, taules i tòtems tàctils, recreacions parcials, instal·lacions i projeccions immersives entre d’altres, amb les actualitzacions necessàries per integrar la part museística actual. Aquest projecte oferirà uns continguts rigorosos i emotius, amb la qual cosa contribuirà als propòsits de la celebració del mil·lenari de l’Abadia de Montserrat el 2025 que es basen en Montserrat com un lloc de natura, de cultura, d’espiritualitat i proper a la societat. La proposta museogràfica se centrarà en les persones, en la vida monàstica, en el culte i el significat del lema benedictí “Ora et Labora”, i també destacarà l’abadia com un lloc de pas i se’n coneixerà la projecció internacional i les personalitats que l’han visitat. En la proposta expositiva es representarà l’orografia de la muntanya (el massís, l’interior de les seves coves i grutes) així com l’interior del monestir i la vida monàstica (per exemple, amb la recreació del claustre) i els aspectes més espirituals i aquells relacionats amb la cultura (contribució de Montserrat a la vida cultural, a la difusió i preservació del patrimoni artístic i arqueològic de Catalunya). |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
º
Global Technical Realty construirà
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un total de 15.000 m2 han estat adquirits per Global
Technical Realty a la multinacional Dcite per a la construcció a
terrenys del Parc de l'Alba de Cerdanyola d'un gran Data Center
de 16MW.
La companyia, recolzada pel tercer fons d'infraestructura global de KKR, va anunciar l'adquisició del primer centres de dades a Espanya. "Barcelona és la cinquena àrea metropolitana més gran de la UE i té l'economia més gran per PIB del Mar Mediterrani", va dir Franek Sodzawiczny, fundador i CEO de Global Technical Realty. |
"El mercat de centres de dades a la regió creixerà
ràpidament. Planegem proporcionar un centre de dades que atendrà
els requisits del núvol en una instal·lació altament
segura,
utilitzant fonts d'energia renovable. Estem emocionats de
convertir-nos en part d'aquesta comunitat bulliciosa".
El maig del 2020, KKR va anunciar que destinaria mil milions de dòlars per establi run nou centre de dades d'hiperescala a Europa. L'empresa està desenvolupant centres de dades a Slough, Regne Unit , i Petah Tikva, Israel. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Catalunya malbarata el 26% de la producció hortícola abans de la seva comercialització |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El sector hortícola desaprofita
46,5 milions de tones d'aliments a l'any a Catalunya, el que
equival al 26 % de la producció global de verdures i
hortalisses. Així es desprèn d'un estudi dut a terme per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que ha quantificat les pèrdues alimentàries en aquest sector, el seu impacte socioeconòmic i els productes que es descarten més. El malbaratament alimentari és un problema crític en l'actual crisi climàtica i socioeconòmica. Els productes descartats a la fase de producció redueixen la quantitat d'aliments disponibles per als consumidors i augmenten els costos econòmics dels productors. A més, els cultius utilitzen recursos naturals limitats com l'aigua, el sòl i l'energia, per això part d'aquests recursos s’acaben desaprofitant. Entre tots els cultius produïts a Catalunya, 11 aliments constitueixen el 80 % de la producció hortícola (excloent-ne la patata) i són, per tant, clau en la gestió de les pèrdues alimentàries. Es tracta de la col, l'enciam, la síndria, la carbassa, el carbassó, el tomàquet, el cogombre, la carxofa, la coliflor, la mongeta tendra i la ceba. Els investigadors de l'ICTA-UAB estableixen els tres motius principals pels quals gran quantitat d'aquests aliments no s'arriba a comercialitzar. El primer tipus de pèrdues està format pels aliments que no arriben a ser collits pels agricultors al camp —anomenades pèrdues evitables— pel fet que la recol·lecció no els resulta rendible davant els baixos preus als quals els intermediaris els paguen la verdura. Un altre tipus de pèrdues —anomenades pèrdues possiblement evitables— és degut al fet que el producte no compleix els estàndards de qualitat establerts pel mercat per a la seva venda, bé sigui perquè no tenen el color, el calibre o la forma esperada. El tercer grup de pèrdues alimentàries —anomenades pèrdues inevitables— es deu a problemes tècnics, com ara destrosses del gènere per errors en la recollida o negligències per part dels recol·lectors. En termes monetaris, les pèrdues calculades a Catalunya ascendeixen a 19 milions d’euros l’any. Aquestes s'associen principalment a pèrdues evitables (61 %) que provenen, majoritàriament, de cultius de síndria, enciam i coliflor. |
Pel que fa a les pèrdues per
l'aspecte o la qualitat del producte (el 21% del total), el
carbassó, el tomàquet i la ceba són rellevants, perquè es
descarta entre un 10 i un 15 % del producte comercialitzable.
"Es fan malbé molt de pressa i, si estan deteriorats, no són
aptes per a llargs períodes d'emmagatzematge", explica Pietro
Tonini, investigador de l'ICTA-UAB. Només el 17 % del valor
perdut és degut a una causa inevitable o tècnica. “Es
correspondria amb hortalisses que s'han fet malbé per culpa de
la maquinària o en tallar-les de la planta”, indica Tonini. Al sector hortícola, reduir la pèrdua d'aliments és clau tant per assolir els objectius de polítiques nacionals i internacionals que pretenen reduir a la meitat el malbaratament d'aliments el 2030 com per satisfer la creixent demanda d'hortalisses, causada per la promoció de dietes més saludables i sostenibles. Les xifres, que es van calcular sobre la base de dades de l’any 2020, són extrapolables a altres períodes. L'estudi fa recomanacions a curt termini, com ara la venda local de productes "lletjos", i subratlla la necessitat d'estratègies a llarg termini per abordar problemes sistèmics. L'objectiu és beneficiar tant els consumidors com els agricultors, assegurant un enfocament de benefici mutu (win-win), així com estratègies integrals de reducció del malbaratament. Pietro Tonini recomana que els agricultors planifiquin els cultius anuals mitjançant models predictius basats en sensors remots agronòmics i meteorològics, així com en dades històriques de producció. Aconsella diversificar la producció d'hortalisses mitjançant productes locals de valor afegit i vendre'ls a través de múltiples canals de distribució. Cal apostar pel processament dels excedents, per convertir-los en productes de més valor i allargar-ne la vida útil. L'administració pública hauria d'encoratjar els agricultors a redistribuir els productes excedents amb incentius fiscals. “També haurien de promoure els sistemes de distribució de cadena curta, com ara agrobotigues i cooperatives agrícoles, i animar els consumidors a comprar productes de temporada i no comercials”, afegeix Tonini. Així mateix, recorda la importància de protegir els agricultors de pràctiques comercials deslleials, “com ara rebutjar la devolució de productes no venuts i evitar comissions com la comercialització a majoristes, que redueixen els marges econòmics”. (UAB) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Avençen cèl.les solars més barates i eficients |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Un equipo científic internacional
ha aconseguit avenços notables en el camp de l’energia
fotovoltaica, concretament en la fabricació de cel·les solars de
perovskita sobre silici. Han aconseguit una impressionant
eficiència del 31,25%. Aquesta fita és el resultat d’avenços en
materials i processos que han desbloquejat amb èxit el verdader
potencial d’aquesta tecnologia emergent. Per analitzar aquests
materials s’han fet estudis amb la línia NCD-SWEET d’ALBA. El
descobriment científic s’ha publicat a la revista Science i
representa un pas molt significatiu per un futur energètic més
ecològic i net en el context de l’actual transició energètica. Julian Steele (esquerra), científic de la KU Leuven i la Universitat de Queensland, i Eduardo Solano (dreta), científic de la línia NCD-SWEET. Les cel·les solars de silici que es fan servir normalment per generar electricitat estan limitades en eficiència, és a dir en la quantitat de llum solar que arriba i es converteix en electricitat. Els rècords actuals d’eficiència més alta de cel·les solars exclusivament de silici se situen al voltant del 24,5% en el cas de cel·les comercials i del 27% en condicions de laboratori. Aquestes xifres són properes al màxim teòric d’eficiència del 29% per aquest tipus de cel·les, i s’ha avançat molt poc en augmentar aquesta xifra en els darrers anys. Grups de recerca de tot el món estan compromesos en millorar la seva eficiència i desenvolupar materials innovadors, com les perovskites d’halurs metàl·lics, com a possibles alternatives al silici. Superar la barrera energètica crítica Per superar aquesta limitació d’eficiència i reduir encara més els costos de l’electricitat solar, un equipo dels centres suïssos EPFL i CSEM ha estat explorant nous enfocaments i, finalment, ha demostrat, en l’article publicat a la revista Science, una eficiència del 31,25% a l’apilar cel·les de silici i perovskita en una estructura anomenada en tàndem. Aquesta fita marca el primer cop que una tecnologia de baix cost supera el llindar d’eficiència del 30%. Les cel·les solars tàndem ofereixen un millor ús de l’energia solar a l’optimitzar cada subcel·la per capturar diferents parts de l’espectre de llum solar. Tot i això, una limitació típica de les cel·les tàndem de perovskita sobre silici són les pèrdues per recombinació que es produeixen en la interfase de la perovskita amb el contacte selectiu d’electrons. La recombinació es refereix a la pèrdua de portadors de càrrega abans que puguin recol·lectar-se i utilitzar-se per generar electricitat. Per solucionar aquest problema, l’equip científic de EPFL i el CSEM va agafar una cel·la de silici comercial estàndard i van incorporar-hi un additiu en la seqüència de processament quan feien créixer el cristall de perovskita a la part superior de la cel·la. Aquest additiu va regular eficaçment el procés de cristal·lització de perovskita i va passivar la seva interfase superior. La passivació química és recobrir un material per tal que sigui “passiu”, o sigui menys afectat per l’ambient. En aquest cas implica adaptar l’estructura i la química de les interfases i superfícies per a minimitzar la pèrdua d’energia i així poder emprar de manera eficient el màxim d’energia generada. |
 Julian Steele (esquerra), científic de la KU Leuven i la Universitat de Queensland, i Eduardo Solano (dreta), científic de la línia NCD-SWEET. Una llum brillant per a un futur energètic més brillant Per analitzar en profunditat l’impacte de l’additiu en el procés de cristal·lització de perovskita, s’han realitzat anàlisis amb la tècnica de dispersió de raigs X de gran angle d’incidència rasant (GIWAXS) al Sincrotró ALBA. "La tècnica de GIWAXS proporciona informació detallada sobre l’estructura cristal·logràfica, l’orientació i les transicions de fase dins el material", explica Eduardo Solano, científic de línia de llum d’ALBA. En concret, Solano dona suport als grups de recerca que venen a ALBA per usar aquesta tècnica amb la llum de sincrotró a NCD-SWEET, una línia de llum flexible i dinàmica que pot proporcionar gran varietat d’entorns de mostra per fer experiments in situ. "Aquesta configuració modular ens permet veure tot el procés de cristal·lització de la perovskita mentre passa en temps real, en condicions de cristal·lització controlades", explica Julian Steele, un dels autors de l’article de Science i científic de la KU Leuven i de la Universitat de Queensland. Creuar la barrera del 30% d’eficiència representa un gran avenç. Malgrat això, la degradació de les cel·les tàndem amb el temps sota les condicions ambientals del món real segueix sent tot un repte que cal abordar. L’estabilitat a llarg termini d’aquestes cel·les és fonamental per la seva viabilitat com a solució energètica pràctica i duradora. Els propers passos estaran centrats en garantir la seva longevitat i rendibilitat. A mesura que la indústria solar s’afanyi a aconseguir majors eficiències, les opinions expertes creuen que els límits probablement estaran molt per sobre del 35%, i el finançament continu de la recerca i el desenvolupament serà essencial per mantenir-se al dia amb la creixent demanda d’energia solar. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Calendari laboral 2024 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
- 1 de gener. Any
nou, dilluns. - 6 de gener. Dia de Reis, dissabte. - 29 de març. Divendres Sant. - 1 d'abril. Dilluns de Pasqua. - 1 de maig. Dia del Treball, dimecres. - 24 de juny. Dia de Sant Joan, dimarts. - 15 d'agost. Dia de l'Assumpció de la Verge, dijous. - 11 de setembre. Dia de la Comunitat (Diada), dimecres. - 12 doctubre. Festa Nacional, dissabte. - 1 de novembre. Dia de tots Sants, divendres. - 6 de desembre. Dia de la Constitució, divendres. - 25 de desembre. Dia de Nadal, dimecres. - 26 de desembre. Sant Esteve, dijous. Aquesta comunitat fixa 13 festes nacionals i autonòmiques però ha de triar entre el 6 gener; 1 abril; 24 juny; 26 de desembre, perquè una sigui recuperable, segons l'ordre EMT aprovada el 29 de maig passat. Font : CincoDias El Ple ha aprovat els dos festius locals del 2024 que coincideixen amb les festes majors de la ciutat: el 6 de maig (Roser de Maig) i l'11 de novembre (Sant Martí) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Govern obrirà ajuts perquè els ens locals puguin recuperar aigua provinent de pous i captacions subterrànies |
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La nova línia d’ajuts se sumarà a les set que ha obert l’Agència
Catalana de l’Aigua per fer front a l’actual sequera, per un
import total de més de 100 milions d’euros El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, ha exposat, en el marc de la Comissió Interdepartamental de Sequera que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té previst aprovar, en el seu Consell d’Administració, les bases d’una línia d’ajuts adreçada als ens locals per a la realització d’inversions de recuperació, rehabilitació, adequació i execució de captacions d’aigües subterrànies per a l’abastament. La planifica-ció hidrològica vigent preveu mesures per a l’adaptació a fenòmens extrems com la seque-ra, on l’ACA pot arribar a cobrir fins el 95% del cost total de l’actuació. Noves captacions i adequacions Es podran acollir a aquesta línia d’ajuts les recuperacions de captacions d’aigües subterrà-nies que formin part del servei municipal d’abastament i que es trobin fora de servei en el moment de la sol·licitud; l’augment del rendiment de pous que formin part del servei municipal d’abastament que estiguin en servei en el moment de la sol·licitud mitjançant la seva rehabilitació; l’execució de noves captacions d’aigües subterrànies, i l’adequació de captacions d’aigües subterrànies existents per a la seva incorporació a la xarxa d’abastament local. El màxim d’ajut atorgat per sol·licitud no pot superar el milió d’euros. En aquest sentit, la inversió elegible màxima correspon a 15.000 euros per cada m3/hora del cabal addicional a recuperar que l’ens declari a la sol·licitud, amb un topall màxim de 250 litres per habitant i dia. S’inclouen dins de les despeses subvencionables el cost previst de la redacció dels projectes constructius i el cost de les assistències tècniques associades a l’execució de l’obra. Més de 100 milions en ajuts en dos anys Per a les actuacions en xarxes supramunicipals o en nuclis de població connectats a una xarxa supramunicipal, el percentatge de subvenció serà del 95% de la despesa elegible. Per a la resta d'actuacions, el percentatge de subvenció es calcula en funció de la població censada del nucli beneficiat, segons una progressió que establiran les bases. Quan s’obri la convocatòria, aquests ajuts s’afegiran als que ha obert l’ACA aquest 2023 per fer front a la situació de sequera: 40 MEUR per a l’abastament en alta (amb 209 ajuts atorgats), 2 MEUR per a l’abastament amb camions cisterna i per a obres d’emergència (81 ajuts), i 50 MEUR convocats per a la realització de millores a les xarxes (amb les sol·licituds encara pendents de valorar). Entre aquest any i el 2022 s’han obert set línies d’ajuts amb una aportació de 108 MEUR. Dos pous de captació més al tram final del Besòs Durant la Comissió també s’ha informat que l’ACA ha adjudicat les obres de perforació de pous i de sondejos de captació en el tram final del riu Besòs per un import de 204.592 euros. Aquesta actuació, que permetrà disposar de noves captacions d’aigua en l'actual context de sequera, es durà a terme als termes municipals de Montcada i Reixac i de Santa Coloma de Gramenet. Un cop formalitzat i signat el contracte, es preveu que els treballs durin uns 3 mesos, es construeixin dos pous i es facin tres sondejos, assajos de bombament dels pous i analítiques per caracteritzar l'aigua captada en cada pou. Sense alterar la qualitat de l'aqüífer La profunditat dels pous oscil·larà entre els 20 i els 25 metres i es perforaran mitjançant el sistema de percussió per inca, que és el mètode més adequat donades les característiques del terreny, ja que contribuirà a mantenir la qualitat de les aigües subterrànies sense alterar les característiques de l’aqüífer. Per extreure l’aigua s’habilitarà una canonada provisional recuperable d’acer de 500 mm de diàmetre. Abans de l'adjudicació d'aquests treballs, l'ACA ha realitzat una sèrie d'actuacions, entre finals de maig i principis de juny, en dues zones de la part baixa del riu Besòs, concretament a les zones denominades “Montcada - Mas Rampinyo” i “Santa Coloma - Bon Pastor”. En base a aquests estudis s’han determinat les àrees més favorables per dur a terme les perforacions al·luvials. |
Nou model d’ordenança Finalment, el director de l’ACA, Samuel Reyes i López, ha informat que l’agència ha enllestit el model d’ordenança municipal per a la gestió de l’aigua en situació de sequera. Tot i ser un document que és de competència municipal, l’agència ha donat aquest pas per oferir una eina que esdevingui un suport àgil i eficient per regular en l’àmbit municipal les restriccions i altres mesures derivades del Pla de Sequera i de la normativa posterior, que regula les mesures extraordinàries i urgents que caldrà aplicar en cada cas. L’ordenança en qüestió ha estat dissenyada concretament per a la seva aplicació en l’àmbit de les conques internes de Catalunya. Aquest treball s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya. El model, que està publicat al portal de la sequera de l’ACA i que s’ha enviat a tots els municipis de les conques internes, haurà de ser adaptat a les situacions concretes de cada municipi. En particular, els consistoris que hagin optat per realitzar una gestió delegada del subministrament de l’aigua, hauran d’adaptar l’annex de “Mesures de col·laboració entre l’ens gestor del subministrament i les Autoritats locals” al marc contractual existent amb la seva entitat subministradora, la qual haurà de col·laborar amb l’Ajuntament en els termes legalment establerts, tenint sempre en consideració l’excepcional situació de sequera en la que ens trobem. A més de definir mecanismes per a gestionar la sequera i donar compliment a la normativa vigent, es pretén que aquesta ordenança tipus sigui perdurable i contribueixi a afrontar futurs episodis de sequera i a ser més resilients davant dels impactes de l’emergència climàtica. Reserves en mínims històrics La sequera està posant el país en una situació delicada. El nostre clima està canviant i encara que la dualitat entre sequeres i pluges torrencials és una característica innata del clima mediterrani, actualment aquests extrems s’estan accentuant, amb una sequera de 36 mesos que és un fenomen excepcional. La tardor ha començat seca, així que continua el lent però constant descens de les reserves d’aigua als embassaments. Els de les conques internes estan al 21% de la seva capacitat, un volum que assoleix els mínims històrics, registrats en la sequera de 2007-2008. Tot i això, hi ha clares diferències entre la sequera de fa 15 anys i l’actual. La primeraés la durada. Si en la de 2007-2008 vàrem estar 18 mesos sense pluges, en l’actual portem el doble, gairebé 36 mesos, sense precipitacions quantioses a les capçaleres dels rius. La segona diferència és l’aportació de recursos addicionals. L’estat de les reserves és el mateix en el doble de temps transcorregut, i s’ha pogut mantenir per l’aportació de recursos no convencionals com la dessalinització, la regeneració i els pous de sequera. Entre 2022 i 2023 aquests recursos han aportat més de 250 hm3 d’aigua, més del que hi cap a l’embassament de Susqueda. Les dessalinitzadores han produït, en gairebé dos anys, prop de 124 hm3, la regeneració, més de 85 hm3 i els pous de sequera, prop de 50 hm3. Sense la mobilització d’aquests recursos, ja fa mesos que hauríem entrat en l’emergència, segons el Pla de Sequera. Assegurant el proveïment La tercera diferència és precisament l’existència del Pla de Sequera, una eina aprovada pel Govern el gener de 2020 i que serveix per gestionar la manca d’aigua de manera anticipada, centrada en les zones on hi ha problemes i aplicant les mesures adients a cada realitat. El Pla de Sequera divideix el territori de les conques internes en 18 zones, segons quina és la font d’aigua principal, i defineix les mesures a partir de diversos escenaris. A més, comença a activar-se al veure els primers indicis de la falta d’aigua i no quan la sequera és ja una realitat inevitable. També es una prioritat de l’ACA garantir la qualitat de l’aigua dels reservoris. Quan menor és el volum d’aigua dels embassaments, pitjor és la qualitat de l’aigua. És per això que s’està fent des de fa mesos una gestió molt ajustada dels embassaments del sistema Ter (Sau i Susqueda) per preservar la qualitat de l’aigua i assegurar el proveïment per a tota la població, fent controls de manera periòdica i alliberant l’aigua des dels punts que garanteixen una millor qualitat. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Nou cicle d'activitats per a la gent gran de Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El nou programa Gent Gran
Activa començarà el proper dia 16 i s'allargarà fins al
febrer, amb activitats tan diverses com la Risoteràpia,
la Meditació, la Gimnàstica Activa, el Mindfulness,
l'Entrenament de la Memòria i molt més.. Benestar i creixement personal, noves tecnologies i entrenament cognitiu són els tres àmbits en els quals se centren les activitats dels pròxims mesos per a la gent gran del municipi. A més, segueix en funcionament l'Escola Digital #JOEMCONNECTO per resoldre dubtes sobre com fer ús dels mòbils o tauletes. Aquest nou servei funcionarà amb cita prèvia |
trucant o enviant un whatsapp
al telèfon 603 62 02 14. Les cites s'atendran els dimecres a la tarda de forma presencial a l'Ateneu. Les inscripcions per a les diferents activitats ja estan obertes i s'han de fer de forma presencial a les oficines de l'àrea social (avinguda Espanya, 6 C) de 10 a 13 h o per correu electrònic enviant un missatge a promociosocial@cerdanyola.cat. El programa Gent Gran Activa proposa activitats gratuïtes per a les persones de 60 anys o més de Cerdanyola. Els programes són quadrimestrals per obrir així la possi- bilitat a què més persones puguin participar de les activitats al llarg de l'any. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
  |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Properes activitats del Museu d'Art de Cerdanyola |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'Ajuntament ha posat en funcionament l’Oficina Jove d’Acompanyament i Orientació de Cerdanyola del Vallès |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Oficina obre al públic jove per oferir un servei
centralitzat i de major qualitat que permeti donar resposta a
les inquietuds, dubtes o demandes de diversa índole, acompanyant
als i les joves en el seu camí de transició i creixement cap a
l’adultesa. El propòsit és que l’Oficina Jove sigui la porta
d’entrada i el punt de referència d’informació i orientació, tot
acompanyant-la per a que se senti el més recolzada possible tant
en l’àmbit personal, com en l’acadèmic i el professional. Aquest nou servei municipal ofereix als i les joves un espai d’ajuda i informació, orientació i acompanyament sobre, estudis, informació per treballar, beques, lleure, voluntariat, etc., amb la voluntat de créixer i posar a l’abast de les persones joves altres serveis que s’ofereixen des del municipi i trobar professionals que realitzaran atencions personalitzades. Aquests serveis son gratuïts i confidencials. Servei d’Orientació Acadèmica Servei d’informació, orientació i assessorament acadèmic per a joves, de 12 a 29 anys, i les seves famílies. Ofereix: • Suport per escollir el teu itinerari formatiu. • Resposta a dubtes dels centres, dates per fer preinscripció, accés als estudis, etc. • Informació sobre: ESO, Batxillerat, Cicles formatius, Universitats, formació ocupacional, etc. • Informació sobre beques i ajuts del sistema educatiu oficial. • Xerrades per a joves i famílies. Servei d’Orientació Laboral Servei gratuït i personalitzat que ofereix assessorament sobre el món laboral i suport en la recerca de feina per a joves de 16 a 29 anys. Ofereix: • Acompanyament i orientació en la recerca de la teva primera feina. • Suport per preparar el currículum o l’entrevista de feina. • nformació eines i canals de recerca de feina tens al teu abast. • Informació sobre voluntariats i estades a l’estranger. • Tallers i xerrades per a joves. Servei d’Acompanyament Emocional. Escolta Jove L’Escolta Jove és un servei d’atenció i acompanyament emocional, per a joves |
 fins a 29 anys, en el que podràs parlar sobre el que sents i el que t’amoïna. En aquest servei podràs trobar: • Atenció individual i confidencial per a joves. • Assessorament i orientació per a famílies i professionals que treballen amb joves. • Espais grupals, tallers i xerrades per a joves, famílies i professionals. Servei d’informació per a l’emancipació Us oferim suport i assessorament sobre altres serveis i recursos que promoguin l’emancipació, l’autonomia i la construcció del projecte vital dels i les joves de Cerdanyola del Vallès, com ara, saber que fer per inscriure’t al registre de sol·licitants d’habitatge, o com saber que fer per sol·licitar ajuts pel lloguer,.... L'Oficina Jove està ubicada al Casal de Joves Altimira (passeig del Pont, 45) i es pot contactar i demanar informació a través de diferents vies: • Correu electrònic: oficinajove@cerdanyola.cat • Telèfon: 667 770 124 • També a través del perfil d’Instagram: @casaldejovesaltimira El seu horari d’atenció és de dilluns, dimecres, dijous i divendres de 10.00 a 14.00h i les tardes de dilluns, dimarts i dijous de 16.00 a 19.00h. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 El darrer dissabte de cada mes de 10:30h a 11:30 h.: "Taller de danses" a l'Escola Sant Martí Cada darrer dissabte arriba el taller de danses a Cerdanyola!! A càrrec de l'Agrupació Sardanista de Cerdanyola que forma part del Pla Educatiu d'Entorn 22-23. Els tallers es faran adreçats a infants i joves de 6 a 16 anys i a les seves famílies. Cada dissabte s'aprendrà a ballar una dansa diferent, i tenim previst acabar els tallers a final de curs, amb una festa amb música en directe. Organitzat per l' Agrupació Sardanista de Cerdanyola i Ajuntament de Cerdanyola del Vallès |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Can Coll Com descobrir la masia i el seu entorn rural i participar en diferents activitats. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Els diumenges al matí, de 9.30 a 14.30h Can Coll
està obert a tothom. Hi trobareu un servei d’informació i venda de publicacions del Parc, podreu descobrir la masia i el seu entorn rural i participar en diferents activitats. La masia es pot visitar de manera lliure. La planta baixa conserva l’estructura de les masies de finals de segle XVII i XVIII i a la primera planta s’hi aprecia l’aspecte més senyorial que va anar adquirint a mitjans del segle XIX i principis del XX. Dins hi trobareu l’exposició l’Home i el medi a Collserola que mostra la manera de viure de la pagesia antigament. Els corrals de la granja de Can Coll es poden visitar també de 11:30h a 14:30h de manera lliure. També podreu visionar els audiovisuals: Això és Collserola i Can Coll 500 anys i fer jocs de descoberta per a famílies. |
Podreu fer, pel vostre compte, alguna de les 6 Passejades
senyalitzades pels voltants, que us permetran passejar pel bosc
i descobrir les vistes panoràmiques del Vallès o els ambients
frescals dels torrents. Del primer diumenge de novembre a l’últim diumenge de febrer, de 10.30 a 13.30 h es poden fer observacions d’aus hivernants a la Feixa dels Ocells. Servei de préstec gratuït si no us porteu els vostres prismàtics. A partir de 8 anys. Activitat gratuïta. Places limitades Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l'activitat al telèfon del Centre d'Informació: 932803552 (laborables de 9:30h a 14:30h) màxim 4 places per trucada. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
HORARI DE CORREUS |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
-Sant
Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del
Vallès paqueteria.correos.es Tfn. 936 91 37 57 |
Dilluns a divendres: 08:30 a
20:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:00 hores Diumenges i festius TANCAT Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es: Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores Dissabtes: 09:30 a 13:30 hores |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
HORARI CEMENTIRI |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
HORARI D'AGOST De dilluns a divendres de 8.00 a 14.00 h Dissabtes i diumenges de 9.00 a 14.00 h SERVEIS ESPECIALS DIA DE TOTS ELS SANTS (1 DE NOVEMBRE) DEL S'amplia l'horari de visites els dies següents: 24 i 25 d'octubre, de 8.30 ha 19.00 h (dissabte i diumenge, dies anteriors a T.S.) 26, 27, 28, 29 i 30 d'octubre, de 8.30 ha 12.30 hi de 14.00 ha 17.00 h (dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres, dies anteriors a T.S.) 31 d'octubre i 1 de novembre, de 8.30h fins a les 19.00h (dissabte i diumenge (festiu) 2 de novembre, de 8.30 ha 12.30 hi de 14.00 ha 17.00 h |
HORARIS Dilluns, dijous, divendres i dissabte : De de 8:30h a 12:30 i de 14:00 17:00 hores Dimarts : De 8:30h a 13:30 h. hores Diumenges i festius: De 10:00 a 14:00 hores. Dimarts tarda i Dimecres: El cementiri romandrà tancat . -Carrer dels Boters, 18 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
TRANSPORT LOCAL |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Línies i horaris |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Nou cartipàs del govern municipal 2023-27 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Estructura organitzativa de l’Ajuntament per al mandat 2023-2027 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El govern estarà estructurat en quatre grans
Àmbits: Coneixement, Societat, Ciutat Sostenible
i Recursos i cadascun d’ells el liderarà un
Tinent d’alcalde El nou govern de Cerdanyola del Vallès, encapçalat per Carlos Cordón, ja ha aprovat el cartipàs que ha d’estructurar l’Ajuntament durant els propers quatre anys i la delegació de responsabilitats a cada regidor/a membre del govern. L’Alcalde, Carlos Cordón, assumirà de forma directa les Relacions Institucionals i la Promoció de la Ciutat. La resta de l’estructura política es divideix en quatre àmbits, que encapçalen quatre Tinents/es d’Alcaldia. Pepi Rivera és la primera Tinenta d’alcalde i està al capdavant de l’Àmbit de Recursos, David González ocupa la segona Tinença d’Alcaldia i l’àmbit de Ciutat del Coneixement, Javier Sánchez com a tercer Tinent d’alcalde assumeix l’àmbit de Ciutat Sostenible i Sònia Rodríguez ocuparà la quarta tinença d’alcaldia i lidera l’àmbit de Societat. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Àmbit
de Ciutat del Coneixement David González encapçala l’àmbit i es fa càrrec de Comunicació i l’EMD Bellaterra Pepi Rivera es responsabilitza de Població i Eleccions Andrea Borrego assumeix Barris i Centres Cívics Santiago Moro té les atribucions de Participació i Transparència, Oficina d’Atenció Ciutadana, Tecnologies i Sistemes d’Informació Conchi Martínez és regidora d’Innovació i Agenda Urbana i Agenda 2030 Àmbit de Societat Sònia Rodríguez està al davant de l’àmbit i assumeix Acció Social, Habitatge i Promoció de la Salut Pepi Rivera s’encarrega de Gent Gran Pilar Adell es fa càrrec d’Educació, Memòria Democràtica i Museus i Arxiu Històric David González lidera Cultura Oscar Pons té les atribucions d’Esports Andrea Borrego es responsabilitza d’Igualtat i Feminisme i Infància i Joventut Antonio Otero és el regidor de Cooperació i Solidaritat |
Àmbit de
Ciutat Sostenible Óscar Pons està al capdavant d’Espai Públic, Serveis Urbans i Salut Pública Eulàlia Mimó s’encarrega de Planificació Urbanística, Activitats i Llicències i Obres Públiques Jaume Folch és el responsable de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Convivència i Civisme Conchi Martínez encapçala Mobilitat Antonio Otero assumeix Medi Ambient i Transició Energètica i Benestar Animal Cristina Padilla té les atribucions de Promoció Econòmica, Comerç i Mercats, Empresa i Polígons Industrials i Ocupació i Formació Àmbit de Recursos Pepi Rivera està al capdavant de l’àmbit i assumeix Recursos Humans, Patrimoni i Equipaments Municipals Javier Sánchez encapçala Serveis Econòmics, Contractació i Compres, Secretaria General, Intervenció i Tresoreria Sònia Rodríguez assumeix Serveis Jurídics |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
SALILLAS.NET ÉS
UNA WEB
PERSONAL
QUE
NO TÉ CAP SUPORT
COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT
I LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES a.salillas@gmail.com |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||
| Església sense campanar (fins al 1913) | ||||
|
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL PASSAT SEGLE |
||||
| Passejant pels carrers de Cerdanyola al llarg del segle XX | ||||
 |
||||
|
Memòria de l'Ajuntament de Cerdanyola anys 1943-1945-1946-1947 |
||||
|
Regidors de 1799 -2019 |
||||
|
El comerç local des d'inicis del segle XX |
||||
Agenda Política |
||||
|
Junta de Govern Carlos Cordón Núñez - Alcalde Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia David González Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia Javier Sánchez Miras - 3è. Tinent d'Alcaldia Sonia Rodríguez Ruiz - 4a. Tinenta d'Alcaldia |
||||
Properes activitats |
||||
|
Dissabte dia 2 a les 17:30h: Projecció de la pel·lícula d'animació i aventures The Polar Express, de Robert Zemeckis. USA (2002) : En una nevada nit de Nadal, un nen emprèn un extraordinari viatge amb tren cap al Pol Nord. A partir d'aquell moment comença una aventura que li servirà per a conèixer-se a si mateix i que li ensenyarà que la màgia pot estar sempre present a la vida a condició de creure-hi. A l'Ateneu. Entrada 2 € Fantàstica !! Dissabte 2 a les 17:30 h.: Actuacions Nadalenques "A Ritme del Nadal" Actuació de Sinestèsia Vocal que oferirà el concert 'Rockin Chrismas' Durant l'actuació es recolliran joguines per a la campanya Una Nit d'Il·lusió per a Tothom Lloc: plaça Abat Oliba Organitza: Associació Cerdanyola Comerç i Serveis Diumenge dia 3 de 10 a 14 h.: Fira del Dia Mundial del Sòl La plaça Jaume Grau i Altayó acull la Fira del Dia Mundial del Sòl amb activitats familiars, vermut, concert de swing, la lectura del manifest i molt més. A la plaça Jaume Grau i Altayó Organitza: Cerdanyola Sense Abocadors, Refem el Centre Direccional, ADENC i Ecologistes de Catalunya Diumenge dia 3 de 10.30 a 14.30 h. (Visita guiada a les 12 h): Ca n'Oliver, un poblat ibèric laietà Com cada primer diumenge de mes el Museu de Ca n’Oliver obre les seves portes als visitants perquè el puguin visitar. Recomanada per a majors de 10 anys. Al Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (carrer de València, 19) Diumenge dia 3 a les 12:30 h.: Visita sensorial accessible al MAC Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb discapacitat/Diversitat Funcional, l’Ajuntament programa una visita al Museu d’Art Cerdanyola (MAC), que tindrà com a fil conductor la diversitat. Una data que té per objectiu conscienciar i sensibilitzar el públic sobre el paper dels museus en el desenvolupament de la societat. Per millorar la situació de les persones amb discapacitat, els museus treballen per ser més accessibles. Al Museu d'Art Cerdanyola (carrer Sant Martí, 88) Diumenge dia 3 d'11 a 14 h.: Portes obertes al Museu d'Art de Cerdanyola Com cada primer diumenge de mes accés gratuït al museu. El Museu d'Art de Cerdanyola-Can Domènech obre les seves portes a la ciutadania El modernisme d’Ismael Smith, el noucentisme de Josep de Togores, o el jardí de vidre del paisatge de les Dames de Cerdanyola (BCIN), a l'abast dels aficionats al modernisme que durant anys va ser l'estil predominant a Cerdanyola per la gran presència de professionals establerts a la nostra ciutat. A més, es podrà visitar la mostra Domini, una petita exposició de Francesca Riu on l'art ens planteja el concepte de la reproducció de la ideologia dominant, donant protagonisme a problemàtiques concretes de l’entorn que afecten les nostres vides i la nostra manera de fer i relacionar-nos, per tal d’entendre on vivim i de quina manera per poder-ho canviar. Al Museu d'Art de Cerdanyola-Can Domènech (carrer de Sant Martí, 88) Diumenge dia 3: Dia Internacional de les persones amb disCapacitat/Diversitat Funcional. Acte central A les 10:30h. Comença una cercavila que sortirà del carrer Sant Ramon i farà un recorregut en la que participen Entitats de la Comissió de Treball de l’Àmbit de la Discapacitat/Diversitat funcional . Dinamitzarà la cercavila Batucada Catalònia Fundació Creactiva, Batúcamela i Caulababa. La cercavila finalitzarà a la plaça de l’Abat Oliba on hi haurà diferents activitats: A partir de les 11 h.: ◘ L’ARBRE DELS DESITJOS (Organitza: Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada) ◘ XOCOLATADA (Organitza: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès) ◘ TENNIS TAULA al CEIP SANT MARTÍ (Organitza: ASPADI) A les 11.45 h.: ◘ LECTURA DEL MANIFEST. Elaborat per la Comissió de Treball de l’Àmbit de la Discapacitat/Diversitat funcional ◘ 12.00 h. TALLER DE DANSA INCLUSIVA (A càrrec d’AME. Asociación Movimiento Expresión) A la Plaça Abat Oliba Dilluns, 4 de desembre de
16:30 a 20:30 h.: Donació de
sang
Divendres dia 8 de 17 a 20 h.:
Atraccions infantils
|
||||
|
EXPOSICIONS |
||||
|
|
||||
|
Activitats a l'ATENEU |
||||
| https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu | ||||
|
|
||||
|
Activitats estables |
||||
|
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica i els edificis reconstruïts. Cerdanyola, terra d'Ibers 2n diumenge de mes a les 12 hores Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver Sant Iscle, una parròquia medieval 3r diumenge de mes Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de 10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat Visita als jardins de Ca n'Ortadó i Can Llopis, organitzada conjuntament amb el Museu d'Art de Cerdanyola, a final de mes. Portes obertes al MAC Cada primer diumenge de mes, accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada. 1r i 3r diumenges de cada mes. De 10 a 14 h. Activitats a Can Catà. Activitats familiars o per a adults de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu: - Fem el camí de la font nova! - Anem cap a la font vella! Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim 25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes d'agost. Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults 3 €, nens 2 € Can Coll, un mas al bosc. Tots els diumenges. Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h. La granja de Can Coll. Tots els diumenges. Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros |
||||
|
Activitats al Museu d'Art (MAC) |
||||
 |
||||
Cada primer diumenge de mes¨. Portes obertes al MAC. Accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores. Cada 3r. diumenge de mes, Visita Guiada al Museu d'Art de Cerdanyola. Inclosa en el preu de l'entrada. |
||||
| Horari
museu: Dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d'11 a 14 h Dilluns (inclosos festius) tancat Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) Agenda MAC |
||||
|
|
||||
Activitats al Poblat de Ca n'Oliver |
||||
 |
||||
|
|
||||
|
Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver Horaris dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2022: Feiners de dimecres a divendres: 17 a 20 h Dissabtes: 11 a 14.30 i 16.30 a 20 h Diumenges i festius: 10.30 a 14.30 h Més info https://www.museucanoliver.cat/ca/visitans Primer diumenge de mes Ca n'Oliver, un poblat iber laietà Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït. Segon diumenge de mes a les 12 h. Cerdanyola, terra d'ibers Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys. |
||||
|
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00 a/e museucanoliver@cerdanyola.cat www.cerdanyola.cat/museucanoliver Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el programa. |
||||
| Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu : activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada. L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament: Entrada general: 3 € Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no empadronats a Cerdanyola). Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola. Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants) Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15 persones. HORARIS De l'1 d'octubre al 30 de març Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h De l'3 d'Abril al 30 de Setembre: Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h Tancat: 1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre |
||||
| El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics. Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola; terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i perquè va desaparèixer la seva cultura. |
||||
|
|
||||
|
Activitats al Parc del Turonet |
||||
 Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Al Parc del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un públic familiar. Activitat lliure i gratuïta. Les activitats es duran a terme els diumenges, a partir del 10 de setembre i fins al 3 de desembre, de 12 a 13 h al Parc del Turonet. L’espai de joc de la Jugatecambiental estarà obert d’11:30 a 13:30 h Programa 3/12/23 - Gimcana del geocatching |
||||
|
Cerdanyola, cultura, natura i patrimoni |
||||
|
|
||||
|
Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval - Visita guiada a les 12 h. Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia, excepte aquelles que s'indica expressament. La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les exposicions temporals disposen d'un fulletó a part. Demaneu-nos-els! |
||||
|
|
||||
|
Activitats estables
Tots els diumenges. Can Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can Coll - CEA. - Oberta de 9.30 a 14.30 h Segon diumenge de mes Sant Martí, una església per la pagesia Oberta de 10.30 a13.30 h. Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost tancat Tercer diumenge de mes Sant Iscle, una parròquia medieval Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost tancat |
||||
Activitats a la Biblioteca Central |
||||
 |
||||
|
|
||||
| CAFÈ AMB LLETRES | ||||
|
Cafè amb Lletres amb |
||||
|
El vídeo resultant s’editarà i es penjarà en el canal de Youtube de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès |
||||
|
EXPOSICIONS Horaris : Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h. Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h. |
||||
|
CONTACONTES |
||||
Activitats del Parc Natural Collserola |
||||
 |
||||
|
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
CAN COLL, més de 500 anys d’història Apunts històrics 1495 La masia rep el nom de Can Coll, abans es deia Mas Portell. 1495-1867 Va passant de pares a fills de cognom Coll que viuen a la propietat. Francesc d’Assís Coll va ser l’últim propietari amb aquest cognom. Va fer construir la capella actual i posar les reixes de tancament de la plaça. Va tenir 4 filles. 1867-1927 Mor Francesc d’Assís Coll. L’hereu és el seu nét, Jaume González i Coll, que ja no viurà a la casa. Josep Pujol i Armenteras és l’últim descendent dels Coll que hereta la casa. La hipoteca per pagar uns deutes i la perd. 1928-1936 Teresa Boix i Vila compra la finca, que és gestionada per Joan Serra Sian. Aquest hi viu amb la seva esposa, M.ª Teresa Espasa Rius, i acaba comprant-la i escripturant-la l’any 1935. El senyor Serra fa moltes millores tant a l’interior com a l’exterior de la masia, destacant l’habitació de dormir amb cambra de bany, la terrassa amb les torres decoratives i les obres inacabades d’un futur hotel al costat de la masoveria, a l’edifici del davant. El juliol del 1936, quan comença la guerra civil, mor assassinat. 1936-1939 Durant la guerra es va constituir la Col·lectivitat de Camperols de Cerdanyola - Ripollet que funcionava en règim d’autogestió i la finca de Can Coll va ser destinada a l’explotació forestal. 1940-1987 En acabar la guerra la família Serra Espasa recupera la finca. Un dels fills s’hi queda a viure amb els seus descendents durant uns anys. Fins als anys 60, Can Coll és una finca agrícola, vinícola, ramadera i forestal, a més de disposar de fusteria. Als anys 70, s’hi munta un circuit de lloguer de motos de trial. La masia s’utilitza com a lloc d’estiueig, així com per a la celebració d’esdeveniments familiars. Uns masovers viuen a l’edifici del davant. 1987 La Corporació Metropolitana de Barcelona adquireix la finca. 1988 Es rehabilita una part de la construcció del davant i s’inaugura el Centre d’Educació Ambiental Can Coll a l’octubre. Comencen les obres de restauració de la masia 1992 S’inaugura la remodelació de la masia. |
||||
|
MAPA-GUIA DEL PARC |
||||
|
ITINERARIS |
||||
|
Can Coll. Centre d’Educació Ambiental Obert a tots els públics els diumenges de 9.30 a 14.30 h. Can Coll CEA és un punt de referència per al professorat que vol incloure el Parc de Collserola com a proposta educativa. Els diumenges, esdevé centre difusor dels valors de Collserola a la ciutadania. La masia de Can Coll està situada a l’extrem nord-est del Parc de Collserola, dins del municipi de Cerdanyola del Vallès, i la finca té una extensió de 236 hectàrees. La masia, ja documentada des de l’any 1495, conserva tota la bellesa i l’originalitat del món rural vallesà. Des de 1988 és un equipament municipal, restaurat i gestionat pel Consorci del Parc Natural de la serra de Collserola. El novembre de 1988 es van iniciar les activitats com a centre d’educació ambiental. Fou el primer equipament públic obert per l’aleshores denominat Patronat del Parc de Collserola. Actualment, els dies laborables és centre d’educació ambiental, amb una oferta d’activitats educatives El Curs al Parc dirigides a l’educació formal, des de llars d’infants, escoles de primària, instituts, universitats, fins a escoles d’adults i d’educació especial i també activitats formatives dirigides a l’educació del lleure. Els diumenges és Centre d’Informació i acollida de visitants del Parc amb propostes de descoberta del seu entorn natural i rural. Can Coll també és la seu del CDRE del Parc de Collserola (Centre de Documentació i Recursos Educatius) que assessora, informa, ofereix recursos i préstec de material a estudiants i docents dels centres educatius. Can Coll Centre d’educació ambiental Entre setmana, el treball pedagògic del centre d’educació ambiental Can Coll, es basa en l’oferta d’experiències educatives i lúdiques que estimulin l’exploració, l’aprenentatge, l’estimació, el gaudi, el diàleg i la participació, tenint com a protagonista absolut l’ambient natural de la serra de Collserola. S’utilitzen mètodes d’ensenyament – aprenentatge basats en el descobriment lliure o guiat i en la resolució de problemes. Són processos viscuts sempre en primera persona. No es pretén donar informació perquè l’alumnat l’assimili, sinó que el que es busca és la construcció d’un coneixement conjunt, mitjançant accions cooperatives, de síntesi, d’informació, d’experimentació i d’investigació. Sentiment-emoció-coneixement, estan ben presents en tots els programes. Anualment i d’acord amb el resultat de les avaluacions de professorat, alumnat i del propi equip educatiu del centre, es fa una revisió complerta de cadascun dels programes de l’oferta d’activitats educatives. Acull majoritàriament escolars d’educació infantil, primària i secundària que fan activitats d’una jornada, de dilluns a divendres. Hi ha més de 20 propostes diferenciades per nivells d’edat, aprofundiment i temàtica. A més, es fan programes personalitzats a grups d’alumnat universitari, escoles d’estudis superiors, de persones adultes i d’educació especial. Trobareu detallades totes les propostes a l’apartat El Curs al Parc. Centre de documentació i recursos educatius del Parc Centre d’Informació i acollida de visitants del Parc  ESPECIAL TRIMESTRE "El cosmos es va fer art" Fins al 10 de desembre de 9.30 a 15 h (Centre d'Informació) i diumenges de 9.30 a 14.30 h (Can Coll) Al Centre d'Informació i Can Coll A partir de 3 anys - Gratuïta Exposició de Júlia Moreno, artista visual del cosmos. Centre d’Informació - Ctra. de l’Esglèsia, 92 Barcelona (Ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat del Vallès km. 4,7) NO CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA |
||||
|
DESCOBERTES EN FAMILIA Una passejada als voltants del Centre d’Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc ens servirà per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc. • Cal inscripciu prèvia la mateixa setmana de l’activitat al telèfon del Centre d’Informació: 932803552 (laborables de 9.30 a 14.30 h) màxim 4 places per trucada. • Majors de 3 anys • Preu: 2 € / persona. Horari: 11:15 i 12:30 h. (dos torns) Dissabte, 2 de desembre d'11 a 13.30 h. Collserola Mot a Mot Centre d´Informació del Parc |
||||
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
|
||||
|
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA Obert els diumenges de 10:30 a 14 h, excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol al 15 de setembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud. 41.4146818, longitu.2.0972868,17 |
||||
|
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi rural a través del contacte directe amb els animals de la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de 10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20: torm únic de 2,15 h. TURÓ DE MONTCADA Informació de les activitats i inscripcions al web de l’associació ACER: http://www.acer-associacio.org/ |
||||
MATINALS A COLLSEROLA Recorreguts guiats adreçats a grups que volen passar un matí passejant i descobrint el valors socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la serra segons les necessitats i els interessos. Durada 3 hores Horari: de 10:00 a 13:00 h De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon : 932 803 552 Màxim 25 persones per grup Preu per grup 109,10 €. Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa Maria de Vallvidrera. Itinerari 2: Des del Panta de Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera. A Can Coll Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la Font de Sant Pau i retorn. Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i retorn. |
||||
|
VOLS COL·LABORAR? Què us semblaria venir un dia al Parc a col·laborar en la millora d’algun dels seus espais? Si teniu temps i ganes, us convidem a participar-hi! • Activitat gratuïta. • Places limitades. • Cal inscripció prèvia al telèfon del Centre d’Informació: 932 803 552. • A partir de 18 anys. Diumenge 10 de desembre d'11 h a 14 h. Seguiment d’espècies exòtiques invasores Consultar al inscriure's |
||||
| NITS D'ASTRONOMIA | ||||
 |
||||
|
Sessions d'iniciació a l'observació d'estels, constella-cions i
altres cossos celestes.
L’activitat combina explicacions teòriques: què són les
estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb
observa-cions a l’exterior: identificació de constel·lacions a
ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys
de 10 inscrits se suspendrà l'activitat. Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres de 22 a 24 h. tot l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda d’activitats. Lloc: al Centre d'informació del Parc. Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l’activitat al telèfon del Centre d’Informació: 932.803.552 (laborables de 9.30 a 14.30 h). Places limita-des. Maxin 4 places per trucada. - Preu : 6 € (a partir de 12 anys) "El cinema i l'astronomia. A l'espai ningú sentirà el teu crit" Divendres 1 de desembre (Centre d'Informació del Parc) Al Centre d'Informació i Can Coll Preu per persona : 6€ Quan arriba el Nadal, la cartellera s’inunda de pel·lícules de tot tipus. De vegades les pel·lícules han fet molt mal i han desvirtuat el que realment passa a l’espai. Algunes altres en canvi sí que han tractat el tema amb serietat. Farem un repàs d’algunes de les pel·lícules relacionades amb l’espai i com de rigoroses han sigut. Sessió d’iniciació a l’observació d’estels, constel·lacions i altres cossos celestes. |
||||
D'EXCURSIÓ AMB... Us proposem descobrir el Parc de la mà d’alguna de les entitats del territori que se’l coneixen abastament. Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada. Horari variable segons l'itinerari Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia la setmana anterior a l'activitat al tel. 932 803 552 del Centre d'Informació. LLOC i HORA : Consultar en inscriure's A partir de 12 anys.: GRATUÏTA Cal inscripció prèvia la setmana anterior a l'activitat al tel. 932 803 552 del Centre d'Informació. A càrrec de DEPANA. Caminants Collserola Us proposem descobrir el Parc de la mà de DEPANA. Caminants Collserola, una de les entitats del territori que se’l coneixen abastament. Itinerari matinal de 4 a 5 h de durada |
||||
| PASSEJADES TEMÀTIQUES | ||||
 |
||||
| Una passejada tranquil·la pels entorns
del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la
mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu
realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del
Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un
tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor
que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà
una visió general d’aquest espai natural. Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius). A partir 12 anys Inscripció prèvia la mateixa setmana al telèfon 93 280 35 52 Preu: 2 € per persona - Màxim de 20 persones per sortida D’11 a 13.30 h. Dissabte, 2 de desembre d'11 a 13.30 h. Collserola Mot a Mot Centre d´Informació del Parc |
||||
|
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA.
Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a
divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc
932.803.552. Horari de 9.30 a 14:30 hores |
||||
|
QUÈ TROBAR ALS CENTRES CENTRE D’INFORMACIÓ* Exposició permanent Collserola Parc Natural, pensada per fer pensar. Exposició temporal Agents Rurals: guardians del medi natural fi ns el 17 de setembre Itineraris senyalitzats als entorns de l'equipament Itinerari de Les fonts accessible per a persones amb mobilitat reduïda, des de l'estació de Baixador de Vallvidrera fins a la font Nova. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. Cafeteria i serveis adaptats (mobilitat reduïda, canviador de bebés). CAN COLL, CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL * Masia del segle XV i entorn rural. Exposició permanent L’home i el medi a Collserola. Exposició temporal Insectes fins l'1 d'octubre. Itineraris senyalitzats als entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de publicacions. Visita lliure als corrals de la granja d’11 a 13.30 h. a partir del 17 de setembre. Cafeteria i serveis adaptats (mobilitat reduïda, canviador de bebés). ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA* Exposició permanent El pantà i els seus entorns. Visites comentades. Itineraris senyalitzats als entorns de l'equipament. |
||||
| CENTRES D'ATENCIÓ ALS VISITANTS | ||||
| CENTRE D’INFORMACIÓ* Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel. 932 803 552. ci@parccollserola.net Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i serveis adaptats. CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL* Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920 396 activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554, long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives concertades. ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA* Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves. 932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17 PUNT D’INFORMACIÓ DEL CASTELL DE TORRE BARÓ Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació i reserves al correu electrònic castell_torrebaro@bcn.cat i a l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona. PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DE LA RIERA Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long. 2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola. PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL PLA DELS MADUIXERS* Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long. 2.128874 * Gestionats pel Consorci |
||||
|
COM ARRIBAR AL TURÓ DE LA MAGAROLA Aproximació en cotxe fins: Al Revolt de la paella, km 3,9 de la carretera de la Rabassada – seguir a peu la pista aproximadament 1,3 km i arribareu al turó de la Magarola. Al km 6,5 de la carretera d’Horta a Cerdanyola (Pista Pas del Rei) - seguir a peu la pista aproximadament 1,7 km fins el turó de la Magarola. Vista Rica, km 5. de la carretera de la Rabassada. Seguir a peu. Trobar el GR-92 – seguir les banderoles: turó de Santa Maria - Pas del Rei – turó de la Magarola. A peu: Des de Barcelona. Del Parc del Laberint d’Horta, per darrera del velòdrom - trobar el GR-6 (Barcelona-Montserrat) – seguir les banderoles: portell de Valldaura - carretera de la Rabassada - Vista Rica. |
||||
| Itineraris al voltant del Parc | ||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
| Descobrir el Parc en bicicleta. | ||||
 |
||||
El conjunt de rutes que es proposen, s’ha dissenyat amb l’objectiu de descobrir el Parc en bicicleta. En total són 17 itineraris per a adults i 10 passejades per fer en família. |
||||
|
|
||||
LLOCS D'INTERÈS (amb Google Maps) |
||||
|
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º Cases modernistes al carrer de Sant Francesc 41.494483º, 2.143034º Castell de Sant Marçal. 41.490684º, 2.114799º Escultures modernistes i noucentistes del cementiri municipal 41º29'12.73", 2º07'23.21" Ermita de Santa Maria de les Freixes. 41.479020º, 2.142564º Ermita de Sant Iscle 41º28'03.9", 2º09'02.0" Església i rectoria de Sant Martí. 41.491344º, 2.139979º Església vella gòtico-renaixentista de Sant Martí. 41º29'12.73", 2º07'23.21" Masia de Can Canaletes i aqüeducte. 41.479157º 2.142362º Masia de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Masia de Can Coll i Àrea de Can Coll 41.28'25.44" , 2º07'28.35" Masia de Can Fatjó del Molí. 41º.484013º, 2º127144º Masia de Can Miró. 41.501460º, 2.102093º Masia de Can Serraparera. 41.496042º, 2.130091º Paratge de Canaletes. 41.483073º, 2.143356º Bosc Gran de Can Catà 41.469872º, 2.149952º Monument a Europa 41.485378º, 2.128094º Parc Esportiu Guiera -Avda. de Guiera 6-8 41.483350º, 2.139192º Parc Tecnològic del Vallès 41.484886º, 2.127711º Jutjats 41.484005º, 2.143957º Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera 41.489279º, 2.144290º FESTA MAJOR Primer cap de setmana del maig MUSEUS Ca N’Olivé (Montflorit): Horari: Diumenges d’11 a 14 hores. 41.480617º, 2.134068º Museu de Ca n’Ortadó: Plaça de Sant Ramon, 23-24. Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat) Accés lliure als jardins. 41.488767º, 2.135999º Museu i Poblat ibèric 41.480617º,2.134068º OFERTA CULTURAL: Festival de Blues (octubre) VARIS Ajuntament -Pl. Francesc Layret, s/n 41.491027º,2.140686º Pavelló d'esports (Compleix Esportiu Municipal Can Xarau) 41.494471º, 2.139991 L'Ateneu. -Carrer Indústria, 38-40 41.488106º,2.140945º Biblioteca Central -Avda de Catalunya 41.492544º, 2.142231º Pl. Sant Ramon i Monument Republica 41.489107º, 2.136014º Columnes d'Alfaro (UAB) 41.497103º, 2.110553º Parc de Cordelles 41.496174º, 2.133794º Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya) 41.492656º, 2.147392º Estació Renfe Cerdanyola-Universitat 41.497040º, 2.115583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra 41.500968º, 2.090583º Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma 41.502824º, 2.102540º Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg. d'Horta s/n 41.486486º, 2.144069º Àrea de Can Coll (restaurant, àrea de lleure) Montflorit 41.472626º, 2.127352º Zona Esportiva del Bosc Tancat -carrer Riu Sec s/n 41.501639º, 2.130923º |
||||
TELEFONS D'INTERÈS |
||||
|
SERVEIS LOCALS Ajuntament (centraleta): 935 808 888 Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888 010 - Informació Ciutadana: 010 Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133 Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369 Casal de Joves Altimira: 935 805 869 Deixalleria Municipal: 936 917 442 Parc Tecnològic: 935 820 100 Piscina Municipal: 936 917 704 SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647 Servei Informació Juvenil: 935 806 119 Servei Local Català: 935 802 751 Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322 UAB: 935 811 000 SERVEIS GENERALS Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710 Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720 Avaries aigua potable: 933 422 000 Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750 Avaries Endesa: 800 760 706 Biblioteca Central: 935 807 602 Correus: 936 913 757 Gas Natural (Avaries): 900 750 750 Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100 Correus: 936 913 757 CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647 Dones per la Igualtat: 935 801 398 El Safareig: 935 806 151 Funerària Truyols: 935 809 710 Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515 RENFE Rodalies: 936 918 869 Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292 Servei Local de Català: 935 802 751 Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016 Taxi (Fonotaxi): 933 001 100 URGÈNCIES Emergències: 112 Ambulàncies: 061 Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències) Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700 Bombers: 085 Policia Local : 092 / 936 912 000 Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502 Policia Nacional (Urgències): 1091 Policia Nacional (DNI): 935 942 489 Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120 SALUT Alcohòlics Anònims: 933 177 777 Parkinson Catalunya: 935 800 311 Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953 Ambulàncies (Urgències): 061 As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099 Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444 Planificació familiar: 935 942 199 CAPS Cita prèvia atenció primària: 937 284 444 CAP Canaletes: 935 910 740 CAP Fontetes: 935 944 470 CAP La Farigola: 936 919 589 CAP Serraparera: 935 806 363 CAP 2 (Urgències): 935 942 216 CAP 2 (Visites): 935 942 111 ASSOCIACIONS DE VEÏNS AV Banús-Bonasort : 935 807 078 AV Canaletes: 666 38 78 38 AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93 AV Can Cerdà: 93 580 05 61 AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62 AV La Farigola: 637 52 62 38 AV Les Fontetes: 93 691 91 51 AV Quatre Cantons: 93 580 46 11 AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27 AV Sant Ramon: 93 692 52 22 AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29 AV Serragalliners: 627 64 68 07 AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56 AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27 AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19 Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550 Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594
A Cerdanyola del Vallès. 08290 CEE Jeroni de Moragas Adreça: Carrer de Renaixement, 131 Telèfon: 93 692 21 39 - 686 984 117 Correu electrònic: a8035623@xtec.cat Web:http://www.xtec.cat/centres/a8035623/ Col-legi Montserrat Adreça: Avinguda Sant Iscle, 6 Telèfon: 93 691 97 52 Correu electrònic: info@cmontserrat.cat Web: https://cmontserrat.cat/ Escola Carles Buïgas Adreça: Av. Lesseps, 49 Telèfon: 936 923 197 Correu electrònic: ceipcarlesbuigas@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/ceipcarlesbuigas Escola Collserola Adreça: Carrer de Pizarro, s/n Telèfon: 936 922 595 Correu electrònic: a8062626@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/escolacollserolacerdanyola/ Escola Les Fontetes Adreça: Carrer d'El Greco, 2 Telèfon: 936 922 170 Correu electrònic: a8028758@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceiplesfontetes/ Escola Municipal la Sínia Adreça: Carrer de la Sínia, 13 Telèfon: 935 864 623 Correu electrònic: escolalasinia@cerdanyola.cat Web: http://agora.xtec.cat/escolamunicipal-lasinia/ Escola Saltells Adreça: Av. Roma, 57 Telèfon: 936 924 550 Correu electrònic: a8036411@xtec.cat Web: http://saltells.com/ Escola Sant Martí Adreça: Av. Sant Iscle, 1 Telèfon: 936 920 881 / 605 938 439 Correu electrònic: a8028746@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceipsantmarti-cerdanyola/ Escola Serraparera Adreça: Carrer de Diagonal, 41 Telèfon: 936 922 742 Correu electrònic: a8028783@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/ceipserraparera.com Institut Banús Adreça: Carrer de Sant Casimir, 16 Telèfon: 93 580 62 36 Correu electrònic: iesbanus@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/iesbanus FEDAC Cerdanyola Adreça:Carrer de Cervantes,5-15 Telèfon: 93 692 08 84 Correu electrònic: fedac.cerdanyola@fedac.cat Web:https://cerdanyola.fedac.cat/ Institut Forat del Vent Adreça: Carrer de Pizarro, 35 Telèfon: 93 69112 00 Correu electrònic:a8031757@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/iesforatdelvent Institut Gorgs Adreça: Carrer de l'Àliga, 65 Telèfon: 93 580 43 54 Correu electrònic: ies-gorgs@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/ies-gorgs Institut Jaume Mimó Adreça: C. de la Serra de Galliners, s/n Telèfon: 93 580 39 94 Correu electrònic: a8044715@xtec.cat Web : http://agora.xtec.cat/iesjaumemimo A Cerdanyola del Vallès. Bellaterra 08193 Escola Bellaterra Adreça: Carrer de l'Escoleta, s/n Telèfon: 935 811 030 Correu electrònic: a8039896@xtec.cat Web: https://agora.xtec.cat/ceip-bellaterra/ Ramon Fuster Adreça: C.de l'Escultor Vallmitjana, 9-15 Telèfon: 93 586 41 06 Correu electrònic: ramonfuster@fundaciocollserola.cat Web : http://escolaramonfuster.cat |
||||
Mapa del món |
||||
Sobre la Serra de Collserola |
||||
|
Patrimoni
construït
— Castells medievals Fortificació medieval Penya del Moro Castellciuró Castell del Papiol Castell de Torre Baró — Ermites i esglésies Santa Maria de Valldonzella Sant Cebrià i Santa Justina Santa Creu d'Olorda Santa Maria de Vallvidrera Santa Maria de les Feixes La Salut de Sant Feliu de Llobregat Temple del Tibidabo La Salut o Santa Eulàlia de Madrona Sant Adjutori Sant Medir Sant Pere de Romaní Sant Bartomeu de la Quadra — Masies Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat) Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat) Can Balasc (Barcelona) Can Baró (Sant Just Desvern) Can Bell (Sant Cugat del Vallès) Can Borrell (Sant Cugat del Vallès) Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès) Can Bova (Sant Cugat del Vallès) Can Calopa de Dalt (Barcelona) Can Campmany (Molins de Rei) Can Candeler (Sant Just Desvern) Can Carbonell (Sant Just Desvern) Can Castellví (Barcelona) Can Catà (Cerdanyola del Vallès) Coll (Cerdanyola del Vallès) Can Cortès (Sant Cugat del Vallès) Can Coscoll (Sant Just Desvern) Can Fatjó (Sant Just Desvern) Can Gelabert (Sant Just Desvern) Can Maimó (El Papiol) Can Masdeu (Barcelona) Can Monmany (Sant Cugat del Vallès) Can Padrosa (Sant Just Desvern) Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat) Can Ribes (Molins de Rei) Can Tintorer (Molins de Rei) Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès) Can Vila (Sant Just Desvern) Can Vilagut (Molins de Rei) Granja Can Llevallol (Barcelona) Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat) Vil·la Joana (Barcelona) Torre Negra (Sant Cugat del Vallès) — Fonts de Cerdanyola
• FONTS DE COLLSEROLA L'ASSOCIACIÓ FES FONTS FENT FONTING, VETERANA A COLLSEROLA En els anys setanta, uns quants amics acostumàvem a anar a córrer per Collserola i durant el recorregut visitàvem diverses fonts naturals, però no va ser fins l’any 1995 que se'ns va despertar un veritable interès per les seves fonts. Al mateix temps, vam conèixer la riquesa que té Collserola, els animals, les plantes, les masies, els arbres singulars, les barraques de vinya, les fonts, i moltes més coses. Vàrem anar a buscar una per una les fonts que sortien als mapes, als llibres, les que ens van dir els tècnics del Parc, els caminats..., i amb tota la recopilació feta, més de 350 fonts, vam publicar una pàgina web https://fontscollserola.com, que anem actualitzant i és referència per a moltes persones aficionades. Ens vam unir al grup de fonts de Voluntaris de Collserola i a les xerrades de formació vam conèixer moltes més fonts, la seva importància per a l’ecosistema i la manera de condicionar-les millorant l’entorn i també que els sistemes fontinals són hàbitats que permeten mantenir un ambient aquàtic molt valuós per a les comunitats biològiques, ja que els permeten resistir durant períodes de sequera i posteriorment contribuir a la recolonització en els trams de riu que flueixen de nou en períodes de pluja. També són abeuradors per a la fauna silvestre, contribuint al sosteniment de la biodiversitat pròpia de la mateixa font (líquens, molses, invertebrats, amfibis, etc.) i de la fauna i flora vinculada. Conèixer la seva geologia ens va ajudar a comprendre l’abundància de fonts i que el terreny metamòrfic de pissarra (llicorella) fa que l’aigua de la pluja s’acumuli en petits aqüífers i surti a poc a poc per les fonts. L’any 2016 vam fundar l'Associació Fes Fonts Fent Fonting com a projecte de rehabilitació de les fonts. Des de fa uns anys participem en el programa Col·laborem amb el Parc, que ens assessora en les tasques que cal fer i en el marc del qual ja portem més de setanta actuacions diverses, que consisteixen principalment en la neteja de terra i pedres, la recollida d’escombraries i treballs d’arqueologia. Així hem arribat a conèixer les formes artesanes de construcció, tan diferents les unes de les altres. En trobem de construïdes amb paret de pedra, de totxo, revestides de mosaic. Unes són petites i altres monumentals. Unes ragen aigua abundant i d’altres no ragen o només ho fan en algunes estacions. Les fonts són uns elements més que contribueixen a la bellesa del paisatge. Algunes són com petites obres d’art que mereixen una visita. Durant aquests anys hem apreciat un interès creixent per mantenir les fonts en bon estat, tant des de l’Administració com de part d’associacions, particulars i empreses i això és molt positiu per al futur de les fonts i del Parc. Marcel Oliveres Gené, membre de Fes Fonts Fent Fonting |
||||
HISTÒRIA DE COLLSEROLA |
||||
| Des de fa molts i molts anys
Collserola ha estat escenari i suport de l’activitat humana. El
paisatge actual és fruit d’aquesta interacció històrica. A la serra hi ha de vestigis molt antics, com la troballa a Ca n’Albareda (Sant Feliu de Llobregat) d’eines molt rudimentàries del paleolític inferior, de més de 100.000 anys. Fa 6.000 anys, durant el neolític, els pobladors de Collserola habiten coves com la Cova de l’Or, a Santa Creu d’Olorda. Els enterraments en sepulcres de fossa, descoberts a Ca n’Oliveres, de Sant Just Desvern, són testimonis d’aquesta cultura. Però qui realment colonitzen la serra són els laietans, els ibers que habiten l’àrea del Barcelonès, Vallès i Baix Llobregat. Hi ha força restes dels seus assentaments, entre els que destaca el poblat de la Penya del Moro, (Sant Just Desvern).i el de Ca n’Oliver (Cerdanyola) així com d’altres testimonis aïllatscom el forn ibèric que hi ha prop de Sant Adjutori, a Sant Cugat del Vallès. L’any 218 aC arriben els romans a la Península i s’estableixen en viles, cases aïllades que són veritables centres d’explotació agrària, situades preferentment a les planes. Van construir una via que remuntava Collserola des de Barcino (Barcelona) fins a l’assentament militar de Castrum Octavianum (Sant Cugat), on enllaçava amb la Via Augusta. La caiguda de l’imperi romà, l’establiment dels gots i la posterior invasió dels sarraïns, repercuteix en els pobladors de la serra, que tornen a establir-se a les muntanyes, on se senten més protegits. L’expansió del cristianisme deixa una notable quantitat de testimonis arqueològics. Les ermites romàniques, com Santa Eulàlia del Papiol o Sant Medir, s’escampen per tot Collserola. De mica en mica, la serra es va repoblant i es crea una important activitat agrícola i ramadera. A partir del segle XII els masos omplen el paisatge. Molts d’ells arribaran fins als nostres dies, tot i que força reformats. També trobem restes de castells i fortificacions, com Castellciuró (S XII) o el castell de Montcada (s XII), testimonis de guerres i batalles. Els segles XIV i XV són èpoques de convulsió: les contínues guerres i la pesta negra redueixen dràsticament el nombre d’habitants a Collserola. Molts conreus s’abandonen, i la fam i la misèria s’establiran durant molt de temps a la serra. La millora de les condicions de vida dels pagesos, alliberats del vassallatge, i la recuperació demogràfica que es produeix al començament del segle XVl, reactiven l’activitat agrícola, consolidant la pagesia. Durant els dos segles següents, els conreus s’estenen espectacularment i guanyen terreny al bosc. Als segles XVll i XVlll, les masies medievals s’amplien i reformen. Tanmateix se n’edificaren moltes de nova planta, com Can Monmany (1780), a Valldoreix; Can Borrell (s. XVII), a Sant Cugat, i Can Fatjó (1637), a Sant Just Desvern. El 1860, amb l’aparició de la fil·loxera a França, s’implanta el conreu de la vinya a Collserola. Els boscos reculen i no es refan fins que aquesta plaga no arribi a Catalunya, entre el 1883 i el 1886. Això, juntament amb l’impuls industrial a les ciutats i el creixement de les viles dels voltants de la serra, conduirà a l’abandonament dels conreus i la recuperació d’extenses àrees boscoses. A mitjan del segle XIX Collserola comença a ser utilitzada per a l’oci. Es construeixen les primeres cases d’estiueig a les carenes barcelonines de la serra. La construcció de noves carreteres que travessen la serra aboca els habitants a la muntanya. Són nombroses les fonts i ermites que els acullen. Collserola deixa de ser barrera per ser lloc d’aplecs, fontades i excursions. Durant les dues primeres dècades del segle XX té lloc el canvi qualitatiu i quantitatiu quant a l’ús de la serra.Les construccions del funicular del Tibidabo(1901) i del tramvia elèctric a Vallvidrera (1905); el carrilet del Mina Grott (1908), que travessava la muntanya fins arribar al pantà de Vallvidrera i al Lake Valley Park (basat en la instal·lació, al bell mig dels boscos de Vallvidrera, d’aparells gimnàstics, camps de futbol i tennis, jocs de bitlles, muntanyes russes, tir al blanc, cavallets i globus captius), el funicular de Vallvidrera (1916); l’extensió del ferrocarril a les Planes i al Vallès (1917), així com la transformació de la xarxa de carreteres locals en un sistema continu a conseqüència de l’expansió de l’automòbil, provoca un increment de l’ús de la serra com mai no s’havia vist. Sorgeix, així mateix, la societat anònima El Tibidabo, el Gran Hotel Restaurant de La Rabassada (1899), en ampliat amb el Gran Casino el 1911, la cripta del Temple del Sagrat Cor (1902), la Torre de les Aigües (1902), i l’Observatori Fabra (1904) entre d’altres. Al llarg del segle XX, la franja de conreus que durant segles distanciava els nuclis urbans dels boscos de Collserola es redueix progressivament. Les ciutats i viles que envolten la serra ocupen cada cop més territori. Acompanyant els ferrocarrils, neixen urbanitzacions que omplen algunes valls de la serra. Als anys setanta la població metropolitana s’acosta als tres milions de persones; més de la meitat de la població de Catalunya viu en un àmbit molt reduït, menys del 2% de la seva superfície. L’any 1976 s’aprova Pla General Metropolità, que, amb la voluntat de millorar la qualitat ambiental de les ciutats i refrenar els impulsos de desenvolupament urbanístic, estructura l’àrea metropolitana i defineix els grans espais a preservar i protegir del creixement urbà. La serra de Collserola, amb les seves gairebé 11.000 hectàrees, és una peça fonamental del pla. Per preservar aquest espai, el 1987 es crea el Parc de Collserola, amb una superfície de 8.465 hectàrees i gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc i per la Diputació de Barcelona. Finalment, l’octubre de 2010, mitjançant el Decret 146/2010, es declara la serra de Collserola com a parc natural, amb la denominació Parc Natural de la Serra de Collserola, de 8.259 hectàrees d’extensió. Parc Natural de Collserola |
||||
| VIDEOS | ||||
|
Cerdanyola Ciutat de l'Coneixement |
||||
| Cerdanyola del Vallès | ||||
| Visita Museu d'Art de Cerdanyola | ||||
| Xerrada informativa Ordenança Municipal sobre la circulació Vehicles de mobilitat personal | ||||
| El barri de Les Fontetes | ||||
| Cerdanyola del Vallès: las dos caras de un pueblo | ||||
| Cerdanyola del Vallès en el año 1976 | ||||
| Cerdanyola del Vallès, Can Catà i les fonts Nova i Vella | ||||
| Castell de Sant Marçal | ||||
| La Fábrica Uralita l'any 1999 | ||||
| Ajuntament de Cerdanyola | ||||
| 150 Aniversari de làrribada del tren a Cerdanyola del V. 1855-2005 | ||||
| El llegat Espinal | ||||
| Exposició "Visca la República!" - Homenatge a Francesc Layret | ||||
| La restauració dels vitralls modernistes de le Dames de Cerdanola | ||||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech). Història de l'edifici | ||||
| Museu d'Art de Cerdanyola. Audioguia. El Casino de l'Art | ||||
| Exposició "Ismael Smith by Sebas Martín" | ||||
| Exposició "De l'oblit a la revolta, deesses invisibles" - MAC | ||||
| 4 paraules, una història. Petites edicions - Taller familiar virtual - MAC | ||||
| Audioguia · Museu d’Art de Cerdanyola | ||||
| Encesa de les llums de Nadal a Cerdanyola 2021 | ||||
| Reportatge sobre el "Mercadillo" de Les Fontetes 1985 | ||||
| Cerdanyola, Ciudad del Conocimiento | ||||
| Cerdanyola del Vallès 2020 | ||||
| Homenatge Gabriel Escursell | ||||
| Cerdanyola Ciutat del Coneixement. Capitol 1 | ||||
| Parc de l'Alba | ||||
|
Presentació de "Ciutadà Canalda" d'Isidre Grau Presentació del llibre "Montflorit, cent anys entre pla i serra" El Museu d'Art de Cerdanyola rep l'Arxiu Professional dels Estudis Beaumont Concert de Sant Esteve de la Corral Collserola (2022) Orquestra Aulos & Aulos Gospel Cor (Escola de Música de Cerdanyola) - Concert Primavera 2023 El barrio de Les Fontetes - Cerdanyola del Vallès 2020 Jove Orquestra de Cerdanyola - Schubertiada (Març 2023) |
||||
-any1962b.jpg)
