 |
El
temps a Cerdanyola del Vallès
Farmàcies
de guàrdia
|

Doncs aquí tenim la nova
imatge de la zona de Can Xarau i l'aspecte definitiu de
l'Pabelló Municipal Can Xarau Paco Arpide. |
|
|
Properes conclusions de
l'Procicat
|
|
Fins que el Procicat no tanqui el cercle de reunions per
prendre decisions que fer a partir de dilluns dia 26. Sembla
segons filtracions que dos dels acords previstos seria
l'aixecament comarcal i adoptar el confinament perimetral de
Catalunya.
El segon acord consistiria a permetre l'obertura de la
restauració en centres comercials. Al llarg de el dia d'avui
tindrem més confirma-cions.
|
|
UAB. El confinament va afectar
negativament les persones amb misofonia
|
|
El confinament estricte per la Covid-19 va empitjorar el
benestar i els símptomes psicològics de les persones amb
misofonia, sobretot entre les dones, segons un estudi realitzat
per investigadores del Departa-ment de Psiquiatria i Medicina
Legal i de l'INc, publicat a Frontiers in Psychiatry. Les
expertes reclamen major comprensió familiar i social cap a les
persones que mostren malestar davant determinats estímuls
auditius o visuals, així com més suport i perspectiva de gènere
en l'àmbit clínic.
Investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han
realitzat un estudi clínic en què mostren com el confinament
estricte de l'any passat va empitjorar el benestar i els
símptomes psicològics de les persones amb misofonia, i
especialment en les dones.
La misofonia, fins fa poc denominada sensibilitat selectiva al
so i coneguda també com a “odi als sons”, és un desordre
neuropsicolò-gic que provoca un fort malestar emocional i físic
davant determinats sons quotidians que segueixen un patró,
produïts per persones o objectes (mastegar, tossir, mocar-se,
grinyolar, colpejar, etc.). En cada persona amb misofonia es
poden identificar els registres audi-tius i visuals davant els
quals respon negativament. Aquests regis-tres li poden generar
odi, ràbia, hostilitat o ansietat i portar-la a canviar els seus
hàbits per evitar-los.
La recerca, publicada a Frontiers in Psychiatry, en una edició
especial dedicada a l'avaluació dels efectes de la Covid-19 en
grups de risc, es va realitzar en una mostra de 325 pacients
habituals d'un centre mèdic-psicològic de Barcelona, un 35% dels
quals (114 persones, 37% dones i 31% homes) amb misofonia.
En el seu estudi, Antonia Ferrer-Torres i Lydia Giménez-Llort,
investigadora predoctoral i psicòloga clínica i catedràtica en
Psiquiatria, respectivament, de la Unitat de Psicologia Mèdica
del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i de l’Institut
de Neurociències (INc-UAB), van analitzar el nombre i els motius
de consulta, actituds i símptomes dels pacients en dos períodes
(març-juny de 2020 i setembre-desembre de 2019). I, de forma més
específica, van avaluar els símptomes psicològics i psiquiàtrics
en les persones amb misofonia.
Els resultats mostren que el nombre de consultes en les persones
amb misofonia va passar de 137 a 2.373 (140 vegades més), mentre
que en la resta dels pacients ho va fer de 141 a 411 (2,9).
També va augmentar el nombre de motius de consultes: entre les
persones afectades l'increment va ser de 838 a 5.744 (7,1) i de
990 a 1.817 (1,8) en la resta de pacients.
|
Entre els pacients amb misofonia els resultats van mostrar
una major referència a l'augment de conflictes interpersonals,
dins de la família i de les comunitats de veïns a causa de
determinats sons. I van augmentar també les consultes per
problemes psicològics davant la falta de comprensió del trastorn
entre els familiars, el veïnat i l'entorn laboral.
La hipervigilància i la hipersensibilitat als estímuls, junt amb
la necessitat de realitzar activitats físiques i viure amb
“normalitat” en una situació atípica, va ser referida per
algunes de les persones estudiades com un autèntic “còctel
molotov” per al seu benestar emocional.
“Els trastorns del somni i l'hostilitat, la depressió i la
somatització es van agreujar en aquestes persones en comparació
amb les avalua-cions anteriors”, assenyala Antonia
Ferrer-Torres, primera autora de la recerca, que forma part de
la seva tesi doctoral. Altres símptomes que es van veure
augmentats també van ser la psicoactivitat, l'ansietat i
l'impuls obsessiu compulsiu.
Les dones van presentar un pitjor estat en vuit dels nou
símptomes psicològics estudiats. Els trastorns de somni van ser
els que van tenir un major augment en elles, mentre que en els
homes l'augment més significatiu va ser el de l'hostilitat.
Les persones amb misofonia també van mostrar més preocupació cap
a la seva salut. El 54% dels pacients sense misofonia habituals
de la consulta va cancel·lar les seves cites durant març i abril
de 2020, al·legant diversos motius. Per contra, el 99% de les
persones que patien el trastorn van persistir a través de la
teleassistència per la por d'empitjorar els símptomes i la seva
qualitat de vida. “I cosa que és més important, es van
autoconfinar un cop va acabar el període de reclusió estricta,
en un intent d'autoprotegir-se dels riscos relacionats amb la
Covid-19, per la qual cosa la necessitat d'ajuda per aconseguir
una millor gestió psicològica d'aquests escenaris clínics va ser
encara més notòria”, assenyala Lydia Giménez-Llort, que ha
dirigit l'estudi.
Per a les investigadores, l'estudi mostra “com de complexa és la
interrelació dels aspectes socials, físics i psicològics
implicats en la misofonia. És un desordre neurofisiològic i de
comportament d'origen multifactorial, que està
infradiagnosticat. D'aquí la necessitat de divulgar-lo més
perquè els individus siguin capaços d'identificar i comprendre
allò que els succeeix, i d'un millor abordatge clínic i amb
perspectiva de gènere, per entendre els impactes secundaris de
la Covid-19 sobre la població afectada”.
(uab.cat) 19 abril |
José Àngel Saiz Meneses.
De rector en Cerdanyola a Arzobispo
en Sevilla
|
|
Nacido en Sisante (Cuenca) el 2 de agosto de 1956, en 1965
la familia se trasladó a Barcelona. Ingresó en el Seminario
Menor Nuestra Señora de Montalegre, de Barcelona, en 1968.
Posterior-mente realizó estudios de Psicología en la Universidad
de Barcelona entre los años 1975 y 1977. Estudió en el Seminario
Mayor de Toledo los cursos de filosofía, espiritualidad y
teología (1977- 1984) y fue ordenado presbítero en la Catedral
de Toledo el 15 de julio de 1984.
En la archidiócesis toledana tuvo diversos destinos, primero
como párroco en Los Alares y Anchuras de los Montes (1984-1985)
y después como vicario de la parroquia de santa María de
Illescas (1986-1989). El curso 1985-1986 fue capellán soldado en
el Hospital Militar de Valladolid.
En el año 1989 regresó a Barcelona y fue nombrado vicario de la
parroquia de San Andrés del Palomar, y en 1992 rector de
la Iglesia de Nuestra Señora del Rosario en Cerdanyola del
Vallès y Responsable de la Pastoral Universitaria en la
Universidad Autónoma de Barcelona. También el mismo año
1992 fue nombrado responsable del SAFOR (Servicio de Asistencia
y Formación Religiosa) de la Universidad Autónoma de Barcelona y
Responsable del CCUC (Centro Cristiano de los Universitarios de
Cerdanyola del Vallès). En el año 1995 fue nombrado Consiliario
Diocesano del Movimiento de Cursillos de Cristiandad.
|
Obtuvo la licenciatura en teología en la Facultad de
Teología de Cataluña en el año 1993 con la tesina: “Génesis y
teología del Cursillo de Cristiandad”, dirigida por el Dr. Josep
M. Rovira Belloso, y publicada en el año 1998. En la misma
Facultad de Teología ha realizó los cursos de doctorado.
El 6 de mayo del año 2000 fue nombrado Secretario General y
Canciller del Arzobispado de Barcelona y el 10 de abril del 2001
miembro del Colegio de Consultores de la misma archidiócesis.
El 30 de octubre de 2001 fue nombrado Obispo titular de
Selemsele y Auxiliar de Barcelona y consagrado el 15 de
diciembre del mismo año en la Catedral de Barcelona.
El 15 de junio de 2004 fue nombrado primer obispo de la nueva
Diócesis de Terrassa y Administrador Apostólico de la
Archidiócesis de Barcelona y de la nueva Diócesis de Sant Feliu
de Llobregat. El 25 de julio tomó solemne posesión en la S. I.
Catedral Basílica del Santo Espíritu en Terrassa.
El arzobispo saliente, monseñor Asenjo, ayer comunicó el nombre
de su sucesor en la Archidiócesis de Sevilla, José Ángel Saiz
Meneses.
(sevillainfo.es) 17 abril |
Roses i llibres
per Sant Jordi
|
|
La plaça de l'Abat Oliba excepcionalment aquest any tampoc
es tornarà a convertit en el centre de la celebració de la Diada
de Sant Jordi en Cerdanyola Seguint les recomanacions de la
Generalitat.
Per Sant Jordi les parades de llibres i roses sortiran al carrer
a Cerdanyola tot i que ho faran sense concentrar-se en un únic
lloc com és tradició.
Les floristeries i llibreries de la ciutat que ho hagin
sol·licitat podran instal·lar una parada davant la botiga o a
pocs metres d’aquesta tal i com està recollit en el Pla
Específic de Sant Jordi.
Els establiments autoritzats disposaran d’una carpa i tanques
pel control d’aforament per mantenir la distància de seguretat i
poder complir amb les mesures COVID.
Una altra novetat per a aquest dia consistirà en què hi haurà
floristeri-es i llibreries que oferiran el servei a domicili per
portar la rosa o el llibre fins a casa.

|
Floristeria Casamitjana
C. Sant Martí, 104
936 923 928
Floristeria Fermaflors
C. del Francolí
637 700 199
Floristeria Morera
Av. de Catalunya, 35
936 921 189
Llibreria Casanova
C. de les Fontetes, 25
936 923 521
Llibreria Éfora
Pg. de Cordelles, 18
935 949 726/673 078 608
Llibreria l’Aranya
C. de Santa Anna,1
935 809 535
Llibreria Lilliput
C. Sant Ramon, 126
625 559 582
Llibreria Ruc Savi - L’escola
C. d’Altimira, 22
936 914 351 |
El Govern prorroga
el confinament comarcal
fins al 26 d'abril
|
|
El secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha anunciat
avui que el Govern ha decidit prorrogar set dies més les mesures
actuals per frenar la propagació de la pandèmia contra la
Covid-19, entre elles el confinament per comarques. Ramentol ha
explicat que s’allarga fins al dia 26 d’abril per tal de
consolidar i estabilitzar aquesta corba de pressió assistencial
a les unitats de crítics del país, que a hores d’ara està als
500 pacients ingressats, així com el nombre de contagis.
Paral·lelament, Ramentol ha agraït als tres pilars fonamentals
que aquests indicadors no s’hagin disparat després de la Setmana
Santa. En primer lloc a la ciutadania perquè de nou ha respòs
amb “solidaritat i civisme”, en segon lloc als principals
sectors econòmics, culturals i socials del país que han tingut
sempre “una actitud constructiva i han respost amb empatia
especialment aquests dies festius que hem passat” i, per últim,
als professionals del sistema sanitari català i als cossos de
seguretat i emergències per la seva tasca aquests últims dies.
Per la seva part, el secretari de Salut Pública, Josep Maria
Argimon, ha explicat que després de la Setmana Santa no hi ha
hagut una explosió de casos i això és a causa de la
coresponsabilitat per part de la ciutadania. Tot i això, les
unitats de cures intensives dels hospitals segueixen amb una
ocupació alta perquè no es va “aconseguir fer net”, és a dir,
“donar més altes abans d’aquest nou increment d’ingressos”.
Argimon també ha destacat que s’està vacunant “al ritme que
entren les dosis” i que avui es posarà “la dosi número 2
milions”.
El conseller Sàmper destaca el
compliment de les mesures per part de la ciutadania i reitera el
seu agraïment
El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha posat en valor una
vegada més el compliment de les resolucions del Procicat per
part del gran
|
gruix de la ciutadania, ja que un cop analitzades les
dades de la Setmana Santa no s’ha disparat la corba, com hi
havia el risc que passés. “Vull reiterar l’agraïment a la
ciutadania que ha demostrat que ho fa bé, perquè sinó no
s’entendria que un cop analitzada la Setmana Santa, les dades
siguin tan positives” ha destacat.
El conseller ha explicat que “malgrat les dades de sancions que
es donen des del Departament d’Interior per no respectar els
confinaments nocturn o perimetral o malgrat la imatge que puguin
donar certes festes que es fan de manera il·legal, aquestes
xifres són una proporció molt petita si tenim en compte que
estem en un país de 7’5 milions de persones”.
Per la seva banda, el comissari Joan Carles Molinero ha explicat
que “des del Cos de Mossos d'Esquadra, aquest cap de setmana i
durant tota la setmana establirem dispositius en zones on estem
detectant persones que fan festes multitudinàries incomplint les
mesures vigents”.
A més a més “també aplicarem el dispositiu de seguretat entorn
els parcs naturals per evitar aglomeracions i sancionar aquelles
persones que incompleixen les actuals mesures de confinament
comarcal” ha afegit.
El comissari ha destacat que “mantindrem els controls dinàmics a
la xarxa viària per garantir les restiriccions de mobilitat
comarcal i donar compliment a les restriccions de confinament
nocturn”.
Durant la seva compareixença Molinero ha recordat que tots
aquests dispositius de seguretat s'estan realitzant conjuntament
amb les policies locals, guàrdies urbanes i agents rurals per
donar continuïtat a les mesures aprovades pel Procicat.
(govern.cat)
|
ESPORT CAP DE SETMANA
|
|
Futbol 3a Divisió
Segon dels sis partits del playoff d'ascens a Segona B
Europa - Cerdanyola
(18 h) (24/4)
OK lliga fem.
II FASE
|
|

|
Donar sang, un gest que
salva vides.
Pot donar sang qualsevol
persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50
quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden
condicionar.
|

|
El Banc de Sang necessita
que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les
reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.
 |
Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang
Dijous 22 d'abril a Bellaterra
al Centre Cívic EMD (Plaça Maragall, 4)
Dimecres 12
de maig a Cerdanyola
a l'Ateneu (Industria, 38-40)
i tria la franja horària que millor et vagi
|
Les persones que vulguin donar sang hauran de
rervervar
l’hora i seguir les mesures de seguretat seguretat
establertes
com ara fer servir el gel esterilitzant que hi haurà a
la sala
i guardar la distància mínima interpersonal. |
|

Avui 14 d’abril del 2021, es compleixen 90 anys de la
proclamació de la Segona República |
Recta final en la OK Liga
Femenina
|
|
Dues jornades i arribarem a la fi de la fase regular de l'OK
Lliga Femenina 20/21. Tots els equips hauran de concentrar a
l'màxim per afrontar els últims passos de la competició
domèstica si volen complir els seus objectius.
Encara falta per conèixer qui acompanyarà Generalitat HC Palau
de Plegamans, Magic Studio CP Manlleu i Telecable HC a
l'Play-Off pel títol i quins seran els quatre equips que perdin
la categoria amb el Areces Ecopilas Asturhockey, ja descendit
matemàticament.
En el Grup C (de l'1 a l'8è), el líder es va imposar a la pista
de l'Telecable HC amb un triomf
impressionant. Les jugadores de
|
l'Generali HC Palau de Plegamans van remuntar un 4-0 en
contra per acabar guanyant 4-6 amb quatre gols de Mariona
Colomer. A la resta de la jornada, el Magic Studio Manlleu va
guanyar per la mínima a l'Bigues i Riells i el Las Rozas va
superar a l'PHC Sant Cugat.
En l'últim partit de el grup, el Voltregà Stern-Motor esgota les
seves opcions de Play-Off gràcies a la seva victòria a Can Xarau
davant el Cerdanyola CH.
Les de Cerdanyola de Vallès tenen tres punts més que les de Sant
Hipòlit però amb el gol average en contra. |
Mor Carlos Trullols, porter
llegenda, que va defensar el
portal de l'Cerdanyola CH
entre 1971 i 1975
|
|

Carles Trulls vestint la
samarreta blaugrana després de fitxar el 1977 |
El món de l'hoquei patins està de dol. Carlos Trullols
(Barcelona, 1948)
20 un dels millors porters de tota la història, que va destacar
especial-ment defensant la porteria de l'Barça, va morir ahir
als 72 anys a Barcelona per culpa de l'coronavirus, segons va
anunciar el club blaugrana a les seves xarxes socials .
Va jugar en l'entitat barcelonista entre els anys 1977 i 1983,
un període d'èxit sota les ordres de Josep Lorente.
|
Abans havia jugat al Vendrell, Espanyol, Cerdanyola (1971-1975)
i Vilanova. Amb el Barça, va defensar la porteria dels blaugrana
per guanyar sis Copes d'Europa i cinc Lligues, amb un palmarès
que recull un total de dinou títols.
Els que el vem veure actuar defensant al nostre club encara
recordem la seva serenitat i la facilitat amb què parava i treia
les boles amb la mà i les cames.. Un gran esportista que va
deixar empremtes en la nostra ciutat. |
Els primers ramaders del
Neolític ja modificaven el cicle de reproducció de les ovelles
|
|
Un estudi de les restes d'animals trobades en el
jaciment de la cova de Chaves, liderat per la UAB, ha permès
obtenir dades inèdites sobre el control reproductiu i alimentari
dels primers ramats d'ovelles domèstiques durant el Neolític al
Mediterrani occidental.
Els resultats, excepcionals per mostrar per primera vegada i de
forma integrada com s'alimentaven i reproduïen els primers
ramats d'ovelles domèstiques en la Península Ibèrica,
constitueixen en l'actualitat el primer referent sobre la
modificació dels ritmes estacionals de reproducció de les
ovelles amb la finalitat d'adaptar-les a les necessitats
humanes.
El projecte integra aproximacions tècniques basades en les
anàlisis d'isòtops estables i del microdesgast dentari de restes
de fauna arqueològiques de més de 7500 anys d'antiguitat,
recuperades en el jaciment neolític de la cova de Chaves (Osca),
situada en la zona del Pirineu central. La recerca s'ha
coordinat des del Laboratori d’Arqueozoologia del Departament de
Prehistòria de la UAB i en ella han participat investigadors de
la Universitat de Saragossa, del Museu d'Història Natural de
París i de l'Institut Català de Paleocología Humana i Evolució
Social (IPHES), en Tarragona.
“L'alteració dels ritmes estacionals de reproducció del bestiar
va suposar una gran fita per a les societats prehistòriques,
possibilitant l'obtenció de carn i de llet durant tot l'any,
aspecte que va tenir importants implicacions en l'alimentació,
en l'economia i en l'organització social de les primeres
comunitats agrícoles, establint les bases de les estratègies
ramaderes que han perdurat fins a l'actualitat. Fins fa
relativament poc temps es caracteritzava la ramaderia neolítica
com d'incipient, si bé les noves possibilitats analítiques
basades en la biogeoquímica que s'han aplicat en aquest treball
han permès contrastar la pràctica d'estratègies ramaderes
plenament consolidades ja des dels moments inicials del
Neolític” comenta la Dra. Maria Saña, professora del Departament
de Prehistòria de la UAB i coordinadora del projecte.
L'ovella és una espècie que no es va domesticar de manera
autòctona a la Península Ibèrica. El seu agriotip, Ovis
orientalis, es localitza en la zona del Llevant oriental. “El
sorprenent és la velocitat amb la qual s'integra a l'estratègia
ramadera i la seva gran importància econòmica en els primers
moments del Neolític. Es tracta d'una adopció ràpida i reeixida,
fet que demostra que els mecanismes d'adaptació tant al nou
ambient com a la seva nova funció econòmica eren ben coneguts i
controlats per part de les comunitats humanes. Les pressions
selectives aplicades sobre l'espècie, ara artificials,
perseguien objectius concrets i estaven ben definides per
endavant.
Aquestes noves evidències impliquen un punt d'inflexió important
en la recerca sobre la domesticació animal i els orígens de la
ramaderia. Això ha estat possible gràcies al nou enfocament
seguit en aquest treball, centrat en explorar els canvis en els
règims reproductius i alimentaris d'aquests primers ramats”,
manifesta Alejandro Sierra, investigador de la UAB i de la
Universitat de Saragossa, primer autor de l'article recentment
publicat a la revista Journal Archaeological Science: Reports.
La recerca s'ha centrat en l'estudi de la gestió ramadera de les
ovelles de la cova neolítica de Chaves (5600-5300 A.N.E.) al
Prepirineu aragonès, jaciment “espectacular per la qualitat i
nombre de restes recuperades. |
En la fauna dels nivells neolítics les seves 12.754 restes
recognoscibles, tripliquen com a mínim les trobades en altres
jaciments neolítics de la Península, amb ovelles i cabres
domèstiques com a espècies més nombroses i amb la més alta
presència de porc dels jaciments neolítics, la qual cosa donaria
indici de la seva estabulació i del caràcter de poblat estable
que se li assigna a l'ocupació, dins a més de la gran cova que
compta amb 3000 m² habitables” afirma Pilar Utrilla, catedràtica
de la Universitat de Saragossa i directora de les intervencions
arqueològiques.
Els resultats obtinguts per al jaciment de Chaves mostren que en
la Península Ibèrica els naixements d'ovelles es produïen també
en les estacions de tardor i hivern, el que es considera avui
dia com a paridora "fora d'estació òptima", aspecte que
contrasta significativament amb els règims ramaders documentats
en altres regions d'Europa durant el Neolític, amb naixements
principalment a la primavera. La modificació del cicle natural
de naixements de l'ovella salvatge va afectar la fisiologia dels
animals d'aquesta espècie, prolongant el seu període fèrtil. Va
ser el resultat d'un control humà més intens i continuat,
alterant les interaccions entre femelles i mascles, una
estratègia de cria que va perseguir una major predictibilitat en
la producció ramadera. “El part de tardor durant el Neolític
antic en la cova de Chaves confirmaria l'antiguitat d'aquesta
pràctica en la conca mediterrània occidental, implicant la
combinació de la capacitat biològica de les ovelles, els
coneixements zootècnics dels agricultors i les condicions
ambientals favorables” afirma la Dra. Marie Balasse,
investigadora en el Museu d'Història Natural de París.
L'estudi demostra, a més, que aquest major control i pressió
selectiva humana va influir també en l'alimentació i les pautes
de mobilitat de l'espècie. L'aplicació per primera de vegada de
manera combinada de les anàlisis de microdesgast dentari i
d’isotopos estables de C13 i O18 sobre mostres seqüencials de
bioapatita de l'esmalt de segons i tercers molars mandibulars,
ha permès conèixer que l'alimentació dels ramats d'ovelles de
Chaves no era molt variada, ni entre els mateixos animals, ni al
llarg del cicle anual.
Els resultats del microdesgast mostren que les ovelles
neolítiques tenien una alimentació més controlada que la dels
animals salvatges que vivien en el mateix entorn i que
s'alimentaven en mitjans amb bona cobertura vegetal, que a penes
haurien sofert encara l'impacte humà. Les ovelles pasturarien en
els voltants de la cova durant la major part de l'any, sent
alimentades probablement també amb farratge. La constatació de
l'aportació de farratge extraordinari constitueix també una
novetat. “Els resultats sobre la dieta de les ovelles de la cova
de Chaves són sorprenents respecte al que estàvem esperant,
documentant-se règims amb tendència a intensius i pautes
diferencials en la dieta entre els animals juvenils i adults del
ramat, característica que pot relacionar-se amb un estret
control sobre la producció ramadera durant aquests moments
inicials del Neolític” declara el Dr. Florent Rivals, Professor
de recerca ICREA a l’IPHES.
“Els resultats obtinguts sobre la reproducció i la dieta en les
ovelles de Chaves són claus per al coneixement dels sistemes
econòmics de les primeres societats ramaderes de la Península
Ibèrica.
(uab.cat) 9 abril |
Aprovat el Pla Especial de
Protecció del Parc Natural de Collserola
|
|

|
• Proposa un augment dels espais lliures de més de 700
ha i es projecta una nova estratègia per a l’ús públic.
• El nou model de protecció es basa en la preservació de
la biodiversitat i en la potenciació dels serveis ecosistèmics.
• El nou Pla Especial de Protecció substituirà el pla
vigent, aprovat el 1987, com a conseqüència de la declaració de
Parc Natural de la Serra de Collserola.
Amb la publicació el 9 d’abril de 2021 al DOGC de l’
ACORD GOV/48/2021, de 6 d’abril, es fa pública l’aprovació
del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge
del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), un
instrument que busca garantir la màxima protecció i conservació
d’aquests sistemes naturals de vital importància per a tot
l’espai metropolità. Per això, la nova planificació proposa un
augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una
nova estratègia per a l’ús públic.
L’aprovació d’aquest nou instrument de gestió és una fita molt
important per a la conservació d’aquest Parc Natural, en donar
compliment a les determinacions del
Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra
de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font
Groga i de la Rierada – Can Balasc, actualitzant l’anterior Pla
especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de
Collserola (PEPCo) del 1987, que queda derogat.
La importància d’aquest parc natural rau en els valors que
conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta
al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest
important espai natural ofereix benestar i salut a la població
metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a
la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la
ciutadania i un reforç de la infraestruc- |
tura verda metropolitana.
En paral·lel a la redacció del PEPNat, s’ha aprovat la
Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit
del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM), per tal
adaptar el planejament metropoli-tà, de 1976 a la realitat
existent, a la legislació més recent i al mateix PEPNat.
Àmbit d’aplicació
L’àmbit d’aplicació del Pla inclou la totalitat de l’espai del
PEIN Serra de Collserola, que coincideix amb el lloc
d’importància comunitària i zona especial de conservació (codi
ES5110024), tot incorporant el Parc Natural i les reserves
naturals parcials, d’acord amb la delimitació definitiva
establerta pel Decret 146/2010 i les posteriors modificacions
aprovades pel Govern i publicades al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. També s’inclouen terrenys de
l’interior o l’exterior de l’espai protegit atesa la seva funció
rellevant per garantir el compliment dels objectius bàsics de la
declaració de Parc Natural. Aquests terrenys situats fora de
l’espai PEIN es defineixen com a «espai funcional».
La superfície de l’àmbit del Parc Natural és de 8.156 ha i
abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues
de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins
de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del
Vallès i Montcada i Reixac. La superfície de l’Espai
funcional és de 3.676 ha i abasta, a més dels municipis de
l’àmbit del PEPNat, els municipis de Castellbisbal, Sant Joan
Despí, Ripollet i Santa Coloma de Gramenet.
(Parc Natural Collserola) |
|
|
L’Ajuntament proposa a la ciutadania el programa Més Que
lletres, integrat per una vintena d’activitats diverses al
voltant de la literatura adreçades a tots els públics.
Són els actes de la Commemoració del Dia Mundial de la Poesia;
La Marató de Lectura de Sant Jordi, que aquest any celebra el
vintè aniversari.
D’aquestes activitats només seran presencials
la trobada de TalesTrucks, una part de la XX Marató de
Lectura i l’acció d’homenatge a Joan Margarit, amb el folrat amb
els seus poemes d’elements arquitectònics dels carrers de Sant
Martí i de Sant Ramon.
|
Diverses floristeries i llibreries
proposaran a la ciutadania que ho vulgui, fer arribar la rosa i
el llibre allà on pertoqui.
Aquest any es posa en marxa el I Concurs fotogràfic
Instagram Sant Jordi 2021 Llibres,
lectura, ... vida.
L’organització, a càrrec de l’AFOCER i l’Ajuntament, vol
destacar fotografies de moments i situacions de lectura al
municipi.
Bases Concurs Fotogràfic Instagram Sant Jordi 2021 |


 |
Cerdanyola rebrà més de 130 mil euros per incrementar la
competi-tivitat de les empreses dedicades a les persones majors
de 55 anys
|
|
Els municipis de Cerdanyola, Sabadell, Badia i
Castellar treballaran conjuntament en el marc del nou programa
Treball, Talent i Tecnologia de la Diputació de Barcelona.
Els Ajuntaments de
Cerdanyola, Sabadell, Badia i Castellar
s’unei-xen per desenvolupar el nou projecte Activa Vallès +55
que promou-rà l’ocupació de qualitat i la competitivitat de les
empreses que treballen per millorar la qualitat de vida de les
persones majors de 55 anys. Activa Vallès +55 és una iniciativa
finançada per la Diputa-ció de Barcelona, que hi aportarà més de
600.000 euros en el marc del programa Treball, Talent i
Tecnologia, que promou el treball digne, la millora competencial
del talent local i el creixement econòmic sostenible a través de
la tecnologia. A més, Activa Vallès +55 també fomentarà la
cooperació territorial i la creació de nous
serveis i productes tecnològics. L'import del programa es
repartirà entre els quatre municipis participants i la dotació
pressupostària que rebrà Cerdanyola per aquest programa és de
135.531,49 euros.
La presentació del programa s’ha dut a terme amb la participació
de l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, que ha volgut donar
les gràcies a la Diputació de Barcelona per la posada en marxa
del programa Treball, Talent i Tecnologia del que neix el
projecte Actius +55 Vallès. Cordón també ha volgut destacar
l’objectiu del programa de “promoure el treball digne, millorant
competencialment el talent local i contribuir a un creixement
econòmic sostenible a través de la tecnologia, posant el focus
en la silver economy”.
L’acte també ha comptat amb l’alcaldessa de Sabadell, Marta
Farrés, l’alcalde de Castellar i president del Consell Comarcal
del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, i l’alcaldessa de Badia i
presidenta de l’Àrea de Promoció Econòmica de la Diputació de
Barcelona, Eva Menor. A l’acte han estat presents regidors dels
quatre Ajuntaments, entre aquests la regidora de Promoció
Econòmica, Empresa i Ocupació de Cerdanyola, Carme Arché.
L’àmbit triat per desenvolupar el projecte respon al seu
potencial de creixement i per donar resposta a un índex
d’envelliment de la |
població que va en ascens. Alhora, al territori format per
aquests quatre municipis destaca l’existència d’un important
volum d’empreses i agents, com ara universitats o centres de
recerca, dedicats a oferir productes i serveis a persones amb
una edat superior als 55 anys. A més, a tot l’àmbit conflueixen
projectes
estratègics entorn aquest sector.
El període d’execució del projecte serà de dos anys i s’hi
portaran a terme accions de promoció de l’ocupació i de
reactivació econòmica, basades en l’impuls de la tecnologia i en
l’acompanyament a la transició digital de les persones, les
empreses i les institucions.
Entre les primeres actuacions s’analitzarà la cadena de valor de
serveis i productes per a sèniors dins el territori per
identificar reptes estratègics i propostes d’actuacions,
detectar les necessitats reals que tenen les persones i les
empreses i fer partícip el teixit socioeco-nòmic tot fomentant
fomentar la col·laboració publicoprivada i entre institucions.
Així, s’establiran i reforçaran les aliances entre ajuntaments i
altres agents públics i privats per de-
senvolupar una estratègia comuna que impulsi les ocupacions
tecnològiques.
També es preveuen accions de reciclatge i assessorament a
professionals i per disminuir la bretxa tecnològica i
incrementar les oportunitats d’accedir a feines més qualificades
i millor remunerades.
Finalment, el programa impulsarà la competitivitat de les
empreses minimitzant l’impacte de la crisi i acompanyant-les en
el procés de digitalització i redefinició dels seus models de
negoci.
El projecte Activa Vallès +55 preveu així mateix crear un
laboratoris d’idees i trobades entre persones consumidores i
desenvolupadores de tecnologia que derivi en el prototipatge i
testeig de serveis i solucions tecnològiques per millorar la
qualitat de vida de les persones majors de 55 anys. |
Tal com díu el refrany,
pel l'abril ...
|
|
A l’abril, aigües mil.
A l’abril, el pare no espera el fill.(si fa bon temps granen les
primeres espigues de blat i no esperen les que naixeran més
tard).
A l’abril totes les aigües caben en un barril. (encara que les
pluges sovintegen, hauria de ploure més.
A primers d’abril o darrers de març el cucut ha d’arribar; l’any
que no arribarà, el món s’acabarà (la vinguda del cucut és molt
observada per la gent del camp).
Abril, abril, un de bo de cada mil. (es poc habitual que a
l’abril faci bon temps.
Abril acabat, hivern passat. (ja és primavera).
Crema més el sol d’abril que el de tot l’estiu. (es creu que el
sol d’abril és tan fort que arriba a perjudicar i que cal
defugir-lo).
Si per l’abril la tórtora no rondina, ja pots donar per perduda
la collita (la gent del camp es guiava amb l’observació dels
costums dels ocells).
Si trona per l’abril, collita de gra a desdir (els trons en
abril es consideren beneficiosos per a les collites).
Una flor no fa abril, sinó mil (es el mes de les flors).
Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi per tot arreu.
Per l’abrilet, sembra el julivert.
Quan l’abril no sap què fer, pren el dimoni per conseller.
Quan l’abril s’enfurany, és el pitjor mes de l’any.
Cal sembrar a l’abril perquè les seves pluges són molt
beneficioses.
Rient i plorant, l’abril va passant (fent sol i plovent).
|
Calendari Divisió d'Honor Juvenil
2020-2021
Segona Fase - III-Subgrup C
|
|
Jornada 1 (11/04/2021)
Cerdanyola Del Vallès Fc - R.C.D. Espanyol SAD
1 - 0
Jornada 2 (18/04/2021)
C.F. Damm - Cerdanyola Del Vallès Fc
Jornada 3 (25/04/2021)
Cerdanyola Del Vallès Fc - Club Esportiu Europa
Jornada 4 (16/05/2021)
Girona F.C. SAD - Cerdanyola Del Vallès Fc
Jornada 5 (30/05/2021)
Cerdanyola Del Vallès Fc - F.C. Barcelona
Jornada 6 (31/05/2021)
Jornada 7 (01/06/2021)
Jornada 8 (02/06/2021)
Jornada 9 (03/06/2021)
Jornada 10 (04/06/2021)
|
|
Els Mossos d'Esquadra detenen
una dona a Cerdanyola del Vallès per pertinença a grup criminal
i quatre furts al descuit tipus
"collita"
|
|
◘ En una altra investigació policial es va denunciar
penalment tres persones a Granollers per cinc furts comesos amb
la matei-xa tipologia delictiva
◘ Aquest mètode consisteix a llençar monedes o claus prop de la
víctima per distreure-la i robar-li les seves pertinences que ha
deixat al cotxe, com el moneder o la bossa de mà
Agents de Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra de
la Unitat d’Investigació de la comissaria de Cerdanyola van
detenir el passat 16 de març una dona de 24 anys, de
nacionalitat cubana i veïna de Viladecans, com a presumpta
autora de quatre furts i pertinença a grup criminal.
Durant el mes de març es va detectar un augment significatiu
dels furts tipus “collita” en diversos aparcaments de centres
comercials de Montcada i Reixac,
Cerdanyola, Barberà del Vallès i Badia
del Vallès.
Aquesta tipologia delictiva l’acostumen a realitzar un mínim de
tres lladres que es reparteixen les tasques: un distreu la
víctima, l’altre furta la bossa de mà o qualsevol objecte de
valor de l’interior del vehicle i el tercer els espera en un
vehicle per fugir ràpidament.
La forma de distracció utilitzada dona nom al furt, collita. Un
dels autors llença a terra, prop de la víctima i del seu cotxe,
unes monedes, unes claus o qualsevol objecte per fer-la creure
li ha caigut. Això provoca que descuidi la seva bossa de mà o
els efectes personals dins del seu cotxe i és en aquest moment
que un altre home, que s’havia mantingut amagat, aprofita per
emportar-se’ls. Tot seguit, els dos homes són recollits en cotxe
pel tercer i marxen ràpidament.
Els cotxes que utilitzen acostumen a ser llogats a nom de
terceres persones no relacionades amb els delictes o bé a nom
d’algun dels
|
autors que no consti en els arxius policials.
El passat 16 de març agents del grup d’investigació de
Cerdanyola van detenir una dona que formava part d’un grup
criminal especialitzat en aquesta modalitat delictiva i se
l’acusa de quatre furts comesos aquest mes de març a Cerdanyola
i a Barberà del Vallès. A més, els agents han aconseguit
identificar els altres tres membres d’aquest grup que es troben
en crida i cerca.
D’altra banca, agents de la Unitat d’Investigació de la
comissaria de Granollers van denunciar penalment, el passat 16
de març, tres homes per cinc furts d’aquesta tipologia comesos
durant els darrers dos mesos a Granollers, Montcada i Reixac,
Vilanova i la Geltrú, el Vendrell i Blanes
Tot apunta que hi ha hagut una adaptació d’una delinqüència que
estava més especialitzada en el furt de carteres o bosses de mà
i que, davant la disminució de turistes o usuaris de transport
públic o aeroports, han buscat un nou punt d’afluència de
persones com serien els centres comercials per realitzar les
seves activitats delictives.
Consells de Seguretat per evitar ser víctima d’aquest
delicte:
• En el moment d’arribar a l’estacionament o al adreçar-nos al
nostre vehicle comprovar si veiem alguna persona a prop en
actitud d’espera.
• Si en el moment de carregar les compres i els nostres efectes
personals al vehicle o a l’arribar a l’estacionament algú
requereix la nostra atenció, fer cas omís i tancar
d’immediat el vehicle.
• Si finalment sou víctimes intentar anotar o memoritzar la
placa de matricula del vehicle quan fuig i trucar al 112
informant dels fets.
Caldrà que aneu a la comissaria de policia més propera per posar
una denúncia.
(govern.cat) 29 març |
UAB. Els enormes
canyons de gel en espiral de Mart són joves i es van
formar per erosió
|
|
Un estudi amb participació de la
UAB
dóna resposta a un misteri que hi ha hagut durant
dècades: l'origen i la forma del sistema de canyons de gel al
casquet polar nord de Mart, una les majors mega-estructures del
sistema solar. La recerca ajudarà a entendre millor els grans
canvis ambientals soferts pel planeta vermell al llarg de la
seva història.
La UAB ha participat en una recerca liderada pel Planetary
Science Institute (PSI-EUA) que explica l'origen del sistema de
canyons espirals excavat al gel de pol nord de Mart. En
l'estudi, que es publica a Nature-Scientific Reports, també han
participat les universitats de Purdue i Arizona (EUA).
Aquests canyons espirals ja havien estat estudiats per nombrosos
científics que relacionaven la seva distribució amb processos de
sublimació, pels quals el gel passaria directament de l'estat
sòlid al gasós. Però l'origen dels canyons i de la forma espiral
que configuren ha estat un misteri durant dècades.
“La nostra recerca suggereix que els canyons es van formar per
pèrdues de gel per l'acció dels vents catabàtics, que baixen des
d'altures elevades, que van exposar gels antics a la superfície
polar”, explica Ali M. Bramson, investigadora de la Universitat
de Purdue.
“La descoberta implica que els canyons són una de les majors
mega-estructures al sistema solar, amb un volum total excavat de
l'ordre de 10 vegades el Canyó del Colorado”, assenyala José
Alexis Palmero Rodríguez, investigador del PSI que ha liderat
l'estudi. “L'emergència del patró espiral va ser degut a
interseccions dels canyons, segons creixien, sobre la geometria
en forma de dom del casquet polar”.
Aquesta enorme quantitat de gel excavada hauria estat
transportada pels vents i dipositada en forma de mantells a
latituds mitjanes, i finsi tot conservats en glaceres de
muntanya a latituds més baixes. "Els canons es van formar entre
alguns milions d'anys i 50.000 anys, durant períodes de temps en
què Mart ha romàs contínuament en condicions de congelació. Per
tant, aquest gel s'hauria format per sublimació inversa, sense
arribar a ser líquid. Això fa que aquest gel no sigui candidat a
albergar possibles indicis de vida. Però pel mateix motiu sí que
pot ser considerat com un possible recurs d'aigua “pura”, a
disposició de futures missions de colonització a Mart. Tenint en
compte que s'estima una massa de gel equivalent al doble del
volum de la Mar Bàltica, la disponibilitat d'aquest recurs
|

Peu d'imatge: Esquerra: Model
digital d'elevacions del casquet polar nord de Mart que mostra
el sistema de canyons espirals. Els punts vermells indiquen la
posició de 424 muntanyes i depressions en què són evidents una
seqüència de capes concèntriques, la qual cosa posa de manifest
que l'erosió in-situ va ser generalitzada. Al costat de l'escala
gràfica es reprodueixen les Illes Balears per a un millor
context de la grandària del casquet polar. Dreta: Vista de
detall d'un sector de l'est del sistema de canyons (a dalt) amb
una grandària equivalent al del Canyó del Colorado (a sota).
podria estar garantida durant llarg temps al planeta”, explica
Mario
Zarroca, investigador del Departament de Geologia de la UAB i
coautor de l'estudi.
“Una de les principals implicacions d'aquesta recerca és que
aquests canyons han pogut deixar exposat en les parets excavades
al gel un registre paleo-climàtic que podria cobrir alguns
centenars de milions d'anys”, destaca Zarroca. Aquest registre
podria ajudar a entendre millor els grans canvis que han sofert
les condicions de Mart al llarg de la seva història, com són
l'evolució de la seva atmosfera i hidrosfera.
Per a tenir una major perspectiva, els registres en gel més
antics de la Terra no superen els 3 milions d'anys. “Disposar
d'un registre d'alguns centenars de milions d'anys aquí hauria
permès investigar el gel de l'època en què els dinosaures encara
poblaven la Terra, la qual cosa podria ajudar a aclarir les
incògnites que envolten la mega-extinció que va tenir lloc fa
uns 66 milions d'anys”, assenyala José Alexis Palmero Rodríguez.
Un registre tan ampli com el que hauria quedat exposat al
casquet polar de Mart ofereix una gran oportunitat per avançar
en el coneixement de l'evolució d'aquest planeta, que presenta
grans similituds amb el nostre, conclouen els investigadors.
(uab.cat) |
Dies internacionals i
Mundials
|
|
17 abril - Dia Europeu de la Informació Juvenil
17 abril - Dia Mundial de l'Hemofília
17 abril - Dia Mundial de la Lluita Camperola
17 abril - Dia Mundial de l'Circ
18 abril - Dia Internacional dels Monuments i Llocs
18 abril - Dia Europeu dels Drets dels Pacients
19 abril - Dia Mundial dels Simpson
19 abril - Dia Mundial de la Bicicleta (no oficial)
19 abril - Dia de la Llengua Xinesa
20 abril - Dia Mundial de la Marihuana
21 abril - Dia Mundial de la Creativitat i la Innovació
22 abril - Dia Internacional de la Mare Terra
22 abril - Dia Mundial de les Botigues de Discos
22 abril - Dia Internacional de les Nenes a les TIC
23 abril - Dia Mundial de el Llibre i dels Drets d'Autor
23 abril - Dia de la Llengua Anglesa
23 abril - Dia de la Llengua Espanyola
24 abril - Dia Mundial de la Meningitis
24 abril - Dia internacional de l'Multilateralisme i la
Diplomàcia per la Pau
25 abril - Dia Mundial de l'Paludisme
25 abril - Dia Internacional del Delegat
25 abril - Dia Mundial dels Pingüins
26 abril - Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual
26 abril - Dia Internacional en Record de l'Desastre d'Txernòbil
27 abril - Dia de el Codi Morse
27 abril - Dia Internacional de l'Disseny Gràfic
28 abril - Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball
28 abril - Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll
29 abril - Dia Internacional de la Dansa
29 abril - Dia Europeu de la Solidaritat i Cooperació entre
Generacions
30 abril - Dia Internacional de l'Jazz |
Lacer pone en venta su
histórica sede de Barcelona
|
|
 |
Lacer se muda. La farmacéutica catalana ha puesto a la venta
sus históricas oficinas en el Eixample de Barcelona y ultima la
firma en alquiler de una nueva sede corporativa en la capital
catalana.
Las oficinas de Lacer en el número 350 de la calle Sardenya se
transformarán en viviendas.
La empresa familiar ha encargado a Savills Aguirre Newman y
Cushman&Wakefield la venta de sus oficinas en Barcelona, un
inmueble de más de 13.000 metros cuadrados. Las consultoras ya
han iniciado un proceso que esperan acabar en breve con el
objetivo de que el inmueble acabe convirtiéndose en una
promoción de vivienda en el centro de Barcelona, muy cerca de la
Sagrada Familia. En paralelo, han iniciado un proceso de
búsqueda de unas nuevas oficinas representativas y están a punto
de cerrar el alquiler de tres mil metros cuadrados en un
edificio del eje principal de negocios de Barcelona.
Este espacio actuará como sede corporativa y albergará el
domicilio social de Lacer, ya que la empresa cuenta desde
finales de los noventa con una planta en Cerdanyola del
Vallés de 16.000 metros cuadrados. Allí, además
de la producción, concentra departamentos de calidad,
ingeniería, logística y medio ambiente, entre otros. En un
momento en que el mercado residencial se encuentra muy dinámico
|
y la demanda de suelo es alta, la empresa ha decidido
emprender esta operación que le reportará importantes
plusvalías. Hay que tener en cuenta, además, que el edificio de
Sardenya está infrautilizado y no presenta los estándares de
calidad propios de las oficinas actuales. Lacer, que cuenta con
una planta en Cerdanyola del Vallés, instalará
su nueva sede corporativa en unas oficinas de 3.000 metros
cuadrados en el eje principal de negocios de Barcelona.
La cartera de la farmacéutica abarca un conjunto de productos
cardiovasculares, gastrointestinales, para el sistema nervioso,
urología, cuidado del cabello, protección corporal, salud
bucodental y alergias.
La compañía empezó a exportar sus productos en 1970 y tiene
presencia en cuarenta países. La empresa cuenta con más de 400
empleados y unos ingresos superiores a los 120 millones de
euros.
Lacer es un grupo familiar fundado en los años 20 del pasado
siglo, cuando Carlos Andress fue enviado por la farmacéutica
Merck desde Alemania a Barcelona. Con el tiempo y de la mano de
su hijo Horst compró un pequeño laboratorio local, conocido como
Lacer.
(plantadoce.com) |
Alba estrena un nou
programa de
visites virtuals
|
|
 |
El Sincrotró ALBA posa en marxa un programa de visites en
format virtual per tal de continuar la seva tasca de divulgació
i donar a conèixer què és un sincrotró i per a què serveix. Les
visites ja es poden reservar a través de la web de l’ALBA i
estan dirigides a escoles, instituts, universitats, associacions
i centres de recerca, entre d’altres.
La pandèmia de la covid-19 ha obligat a repensar moltes de les
activitats que es feien abans de l’aparició del coronavirus.
Entre d’altres, les visites que el Sincrotró ALBA realitzava a
les seves instal·lacions des de la seva obertura el 2010 i que
beneficiaven a més de 5.000 persones cada any.
Actualment, les visites físiques a l’ALBA estan suspeses, però
l’opció de conèixer el sincrotró de ben a prop continua més
accessible que mai, ja que es posa en marxa un nou programa de
visites guiades virtuals. A través d’una videoconferència, els
participants coneixeran de primera mà l’ALBA, guiats pel seu
personal que, des del propi sincrotró, els conduirà per les
instal·lacions i els mostrarà tots els seus secrets a través de
la pantalla.
Amb l’organització d’aquestes visites virtuals, ALBA espera
rebre virtualment fins a 5.000 persones al llarg del 2021.
Aquest nou format també permet alhora la participació de
col·lectius
geogràficament allunyats del sincrotró o amb impossibilitat de
|
desplaçar-se, gràcies a les oportunitats que ofereix
el format de videoconferència, tant present en els temps
actuals.
Les visites virtuals són gratuïtes i tenen una durada d’1 hora i
15 minuts a través de l’aplicació Zoom amb un màxim d'uns 25-30
participants per sessió. Estan dirigides exclusivament a
grups escolars (4t ESO, 1r i 2n de batxillerat), grups
universitaris, de formació professional i investigadors, així
com a institucions i associacions professionals i culturals.
En el cas de les visites per a instituts, també està contemplada
l'opció de realitzar l'activitat a l'aula, amb el desplaçament
d'una persona educadora experta en el Sincrotró ALBA al centre
educatiu.
Les visites virtuals començaran a partir del mes d’abril
i ja es poden reservar les sessions pels mesos d’abril,
maig i juny. El formulari disponible a la web d’ALBA mostra
sempre els torns disponibles per als següents tres mesos i, el
primer dilluns laborable de mes, s’actualitza amb noves dates de
visita.
A la llarga, ALBA espera poder combinar el format de visites
virtuals amb el de visites físiques convencional, i així poder
oferir un ampli ventall de possibilitats perquè el públic pugui
conèixer com és aquesta infraestructura científica única i
singular.
(cells.es) |
El
Supremo confirma que Uralita debe indemnizar también a los
vecinos de la fábrica de Cerdanyola afectados por el amianto
|
|
 |
El Tribunal Supremo ha estimado parcialmente los recursos
interpuestos por 43 personas contra Uralita, S.A. por los daños
sufridos a causa de la actividad industrial que esta empresa
desarrolló en Cerdanyola del Vallés (Barcelona) entre 1907 y
1997 consistente en la fabricación de elementos para la
construcción mediante el uso de amianto.
En la sentencia 141/2021, 15 de marzo, el Pleno de la Sala de lo
Civil, con ponencia de José Luis Seoane Spiegelberg, explica que
los perjuicios alegados en la demanda se basaban en la
inhalación de fibras de amianto, que afectó a 39 personas.
El total de la indemnización supera los 2,3 millones de euros y
el Supremo incluye en ella el daño moral derivado de las placas
pleurales.
Los afectados son los familiares de los trabajadores de la
empresa, que retornaban a sus respectivos domicilios con las
ropas de trabajo contaminadas (los llamados pasivos domésticos),
pero también las personas que vivían en las proximidades de la
fábrica a consecuen-cia de las emanaciones y residuos
procedentes de la misma (los llamados pasivos ambientales).
Los demandantes intervinieron en la causa en su condición de
perjudicados por padecer alguna de las enfermedades relacionadas
con el amianto y también en su condición de herederos de
personas fallecidas por esas patologías.
El juzgado de Primera Instancia 96 de Madrid estimó en 2015 la
demanda solo en cuanto a las pretensiones de los familiares de
trabajadores que habían prestado sus servicios en la empresa
entre 1971 y 1977. La Audiencia Provincial, por su parte, amplió
en 2017 la responsabilidad de la empresa demandada a todos los
pasivos domésticos, sin limitarla al periodo 1971-1977, y estimó
también la demanda en cuanto a los denominados pasivos
ambientales, es decir, las personas que vivían en las
proximidades.
Ahora, el Supremo ha desestimado los recursos interpuestos por
la empresa Uralita (ahora Corporación Industrial de Materiales
de Construcción S.A.).
La Sala considera que la utilización del amianto en los procesos
industriales, y especialmente la inhalación del polvo que se
desprendía en la fabricación de productos derivados, conformaba
«un indiscutible riesgo para la salud perfectamente conocido
cuando menos en la década de los años cuarenta del siglo pasado,
hasta el punto de ser considerada la asbestosis como una
enfermedad profesional».
«Constatado y conocido riesgo para la salud»
«El constatado y conocido riesgo para la salud llevó a la
imposición de una serie de prevenciones y medidas de seguridad a
observar por parte de los empresarios con la finalidad de
garantizar la salud de sus trabajadores y controlar el impacto
ambiental de las emanaciones de sus fábricas», recuerda el
Supremo.
|
En este contexto, «dentro de dichas prevenciones se
estableció la obligación de que la limpieza de la ropa de
trabajo se llevara a cabo en los propios centros o empresas
específicamente contratadas a tales efectos, prohibiéndose
expresamente que se lavara en las casas de los empleados».
Esto, según la Sala, «implica el reconocimiento normativo
expreso de los riesgos que dichas sustancias generaban para la
salud de los denominados pasivos domésticos, especialmente las
mujeres de los trabajadores de la empresa dado el rol entonces
asumido por éstas en el marco de las relaciones familiares. Las
disposiciones normativas responden a una previa situación
constatada de daño a prevenir».
«Igualmente se acredita una progresiva reducción de los niveles
de concentración promedio permisible de fibras de amianto en
cada puesto de trabajo, hasta la prohibición de utilizar,
producir y comercializar fibras de amianto y productos que las
contengan por los efectos perniciosos para la salud».
Con ello, indica el Supremo, «se obtiene la incontestable
conclusión de que la entidad demandada tenía perfecta constancia
de los riesgos que las sustancias de tal clase generaban para la
salud de los trabajadores y a terceros ajenos a la relación
laboral, así como la condición de peligrosa de la actividad
industrial que desarrollaba, en tanto en cuanto susceptible de
generar distintas patologías respiratorias elevadas incluso a la
condición de enfermedad profesional, siendo la fuente de
contaminación la inhalación de partículas o polvo de asbesto
derivados de su transformación industrial».
Compatibilidad de las indemnizaciones
Además, la Sala confirma también la compatibilidad entre las
indemnizaciones reclamadas por los herederos de las personas ya
fallecidas y las correspondientes al daño experimentado por
estos como perjudicados por su muerte.
Igualmente, se declara que la utilización orientativa del baremo
de tráfico no impide que puedan aplicarse criterios correctores
en atención a las circunstancias concurrentes en el sector de
actividad en que se produjo el daño.
La Sala estima parcialmente el recurso de los demandantes, en el
sentido de incluir en la indemnización el daño moral derivado de
las placas pleurales, que son una manifestación radiológica de
la exposición del amianto que implica un factor de riesgo,
aunque no conlleva afectación pulmonar.
Tiene en cuenta, para ello, el riesgo de acabar contrayendo una
enfermedad derivada del amianto, el largo periodo de
incertidumbre, por los elevados periodos de latencia de la
enfermedad, y el hecho de que los demandantes viven en una
población con un elevado porcentaje de enfermedades de esa
clase. Irene Casanueva
(confilegal.com) 17 març |
Tal mes de març de
fa 50 anys
|












MESOS ANTERIORS
:
1ª Part : 1962-1968
2ª Part : 1969-fins avui
|
El
amianto de los colegios expone a un millón de niños en España
|
|
Más de 40 organizaciones médicas y sociales,
aglutinadas en una plataforma, reclaman una ley integral del
amianto que consi-ga erradicar el material cancerígeno de
España.
"Estamos en la rampa de salida de la epidemia", arguye
Josep Tarrés, neumólogo y doctor en Medicina.
El experto no se refiere al coronavirus, sino a las enfermedades
cancerígenas relacionadas con la exposición al amianto. Pese a
que el uso del asbesto está prohibido en España desde 2002,
cientos de miles de instalaciones siguen manteniendo estructuras
infestadas por este cemento fibrado. Si bien, algunas
administraciones han trabajado para erradicar su presencia de
algunas zonas como las instalaciones ferroviarias o las naves
industriales de diferentes puntos del país, existe una zona cero
que puede ser determinante para la salud de toda una generación:
las escuelas públicas.
Según el Grupo para una Ley Integral del Amianto, en España hay
al menos un millón de niños que estudian en colegios con
instalaciones en las que hay todavía algún resto de amianto.
Tejados de uralita, pizarras, barrotes en el patio... su
presencia es tan aleatoria como peligrosa. Este dato, no
obstante, es solo una estimación que refleja la ausencia de
censos estatales que permitan saber con detalle la magnitud del
problema. Las únicas estadísticas de las que se dispone dependen
de cada comunidad autónoma y se actualizan de una forma
intermitente. Así, se sabe que en Andalucía hay 123 escuelas con
asbesto y en Murcia otros 161 centros afectados. En Catalunya,
según los datos de 2017, el 12% de los colegios, tienen restos
de este material en sus infraestructuras. En 2019, quedaban 69
centros con amianto en todo el País Valencià. En la Comunidad de
Madrid, los datos de CCOO son más alarmantes, ya que apuntan a
que el 80% de las escuelas públicas tendrían presencia de
asbesto.
"Es urgente que se erradique el amianto de los colegios de
inmediato", denuncia María del Carmen Morillas, portavoz de la
Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres del
Alumnado (CEAPA). "Está en riesgo la salud de la comunidad
educativa y de nuestros hijos, que pasan más de cuarenta horas a
la semana durante diez meses del año bajo estas
infraestructuras", agrega. Para la representante de las madres y
padres, el primer paso que debe dar el Estado es empezar a
trabajar para realizar un censo exhaustivo que permita conocer
cuántos colegios siguen manchados por este tóxico. "Tenemos
localizado algunos puntos negros por circunstancias que se dan,
pero necesitamos más claridad y actualizar esa lista para poder
investigar y avanzar hacia el fin del amianto".
"Ha habido una maniobra política. Se prohibió en 2002 su uso y
con eso parecía que ya estaba todo solucionado. Pero no, para
cambiar las cosas no basta con prohibir su uso, hace falta que
se erradique por completo su presencia", advierte Carmen
Fernández, neumóloga y representante de la Organización Médica
Colegiada. "Posponer su retirada es absurdo, es como si con el
coronavirus tuviéramos la vacuna pero decidiéramos no
utilizarla", argumenta. Para la experta, la dejadez de las
diferentes administraciones tiene que ver con la escasa
visibilidad que pueden tener las enfermeda-
|
des asociadas al asbesto. "Si estuviéramos hablando de que
los niños que se expongan desarrollarán algún tipo de cancer en
un periodo de dos o tres años se habría actuado ya, pero el
periodo de
latencia es de entre 40 y 50 años y eso hace que no haya mucha
conciencia de lo que supone para su salud".
Una enfermedad sin tratamiento
La exposición al asbesto desemboca en una mortalidad silenciosa.
Da igual el tiempo en el que la persona esté en contacto con la
sustancia; un minuto bastaría para que una de las partículas
penetre en el interior del organismo y comience a gestar durante
décadas un mesotelioma, un cáncer asociado exclusivamente al
amianto con una mortalidad del 100%. "No existe ningún
tratamiento", apunta Tarrés, "y el tiempo promedio de vida desde
que se diagnostica es de unos 15 meses". Además, las partículas
de amianto son responsables de entre el 15% y el 20% de los
cánceres de pulmón que se detectan en España, lo que pone en
evidencia la gravedad del problema.
El periodo de latencia es determinante para comprender que en
las próximas décadas este tipo de enfermedades empezarán a
proliferar en España. "Muchas de las personas que hasta la fecha
entraban en contacto con el amianto en fábricas y otras zonas
eran ya adultas. Es decir, si con 40 años te expones al asbesto,
tardarás medio siglo en padecer la enfermedad y seguramente
habrás muerto por causas naturales antes de desarrollar el
cáncer. Pero, en el caso de los menores, estamos hablando de que
en los próximos años empezará a incrementar el número de casos
en personas jóvenes de mediana edad que pudieron estudiar en
escuelas con amianto", explica el Doctor Tarrés.
Pese a que en España no hay registros oficiales realizados por
el Estado, existen estudios científicos que muestran cómo en los
últimos años la incidencia de enfermedades asociadas al amianto
se ha incrementado notablemente. Si a principios del siglo XX se
detectaba un caso por cada millón de habitantes, en la década de
los noventa la frecuencia pasó a los cuatro casos por cada
millón en toda España. Los últimos datos manejados por Tarrés
hablan de que entre 2005 y 2015 ya había una tasa de siete casos
detectados por cada millón de habitantes.
Dada la magnitud del problema, desde el Grupo para una Ley
Integral del Amianto, compuesta por más de 40 organizaciones del
ámbito médico, civil y ecologista, reclaman que el Ejecutivo
ponga en marcha un proyecto legislativo en el Congreso de los
Diputados que aborde el problema del amianto desde todas las
perspectivas. Debe ser, según la plataforma, una ley capaz de
identificar todos los puntos negros del amianto, pero también de
presupuestar su tratamiento y retirada, así como la
identificación de vertidos ilegales que puedan contener asbesto
y un fondo para indemnizar a las familias de las víctimas que ya
hayan muerto por las partículas tóxicas.
ALEJANDRO TENA@ALXTENA
(publico.es) 14/3 |
Constituida la Taula de l’Amiant
de Cerdanyola del Vallès
|
|
 |
El dijous dia 11, va tenir lloc la constitució de la Taula
de l’Amiant de Cerdanyola del Vallès, presidida per l’Alcalde
Carlos Cordón i amb la participació de l’expert en l’àmbit, el
Dr. Josep Tarrès.
Van també participar membres del govern municipal, representants
dels grups municipals del consistori, representants de les
associaci-ons de persones afectades AVAAC i AAACR, representants
del CAP Serraperera, CAP Canaletes, CAP La Farigola, del CUAP
Cerdanyola- Ripollet, i del Servei Atenció Primària Metro Nord,
així com representants dels Serveis Municipals de Medi Ambient,
Salut Pública i Alcaldia.
|
L’objectiu d’aquesta taula és la de sumar esforços per
erradicar els materials contenidors d’amiant a la ciutat, així
com donar cobertura a totes les persones afectades.
A fi d’iniciar els treballs que consensuïn i defineixin noves
actuacions en l’àmbit, la Taula va acordar, ahir, la constitució
d’una Comissió Tècnica que es reunirà a l’abril.
També s’ha habilitat una adreça de correu electrònic
taulaamiant@cerdanyola.cat a través de la qual qualsevol
ciutadà o ciutadana podrà fer arribar les seves propostes així
com manifestar el seu interès a participar de properes sessions.
|
El
Parc Astronòmic Montsec amplia les visites al públic general a
partir del divendres 19 de març
|
|

El Parc Astronòmic Montsec sota
un cel presidit per la Via Làctica. |
• L’espai augmenta aquest any l’oferta de visites
nocturnes familiars i incorpora a les visites guiades una
explicació sobre l’actualitat astronòmica
• Es presentarà el llibre ‘L’Ull del Montsec’ sobre la història
del PAM, escrit per Francesc Guillaumet, i es projectarà
l’espectacu-lar pel·lícula de planetari ‘Pirineus La Nuit’
• Les entrades es poden adquirir a través del sistema de venda
anticipada de la pàgina web del centre
A partir del divendres 19 de març el Parc Astronòmic Montsec
(PAM) amplia les visites al recinte al públic general, que se
sumaran a les visites concertades d’escoles i universitats que
ha ofert el centre aquestes últimes setmanes. Així, el públic
general també podrà accedir a l’espai i gaudir de les novetats
d’aquest any, entre les quals destaca l’ampliació de l’oferta de
visites nocturnes familiars, un dels plats estrelles del centre
i que va tenir molt bona rebuda la temporada passada.
D’altra banda, les visites guiades també incorporen aquesta
tempora- da una explicació sobre l’actualitat astronòmica de la
setmana on es donaran a conèixer les novetats a l’entorn de la
recerca científica, les missions espacials o els esdeveniments
astronòmics. Aquesta serà una temporada amb nombroses cites
astronòmiques: l’observació parcial d’un eclipsi de sol a
Catalunya, amb cobertura d’un 10%; les tradicionals pluges
d’estrelles, les llàgrimes de Sant Llorenç, el 12
d’agost; i una ‘blue moon estacional’ a l’estiu. El mes de
setembre serà el millor moment per observar Saturn, Júpiter i
Mercuri i, del 7 al 17 de desembre, hi haurà la pluja d’estels
Gemínids més intensa del 2021. A més, es produirà un fenomen
gens freqüent ja que, a diferèn-cia d’altres anys, hi haurà fins
a 4 superllunes.
Enguany també es presentarà el llibre ‘L’Ull del Montsec’, del
perio-dista Francesc Guillaumet, una obra que detalla la
història del PAM a través d'entrevistes a persones vinculades al
centre, i es projectarà la pel·lícula del planetari ‘Pirineus La
Nuit’, una peça d'astronomia i medi ambient sobre la protecció
del medi nocturn dels Pirineus.
Cicle ‘Música sota les Estrelles’ i Festival
d'Astronomia
El PAM manté el ‘Música sota les Estrelles’ i el 7è Festival
d'Astrono-mia, enguany en format reduït. El cicle, que es farà
un cop al mes de
|
setembre a desembre, combina música i astronomia a través de
les visites nocturnes i permet la projecció de grups i
cantautors catalans en un espai insòlit.
Pel que fa al Festival d'Astronomia, enguany està previst
que es faci del 8 al 12 d’octubre i proposa diverses activitats
científiques per a tots els públics. Aquest esdeveniment pretén
divulgar i fomentar el Montsec com a destinació d’astroturisme.
També s’organitzarà el congrés International Conference
Artificial Light At Night 2021, el més important del món en
matèria de contaminació lumínica i afectació de la llum a la
nit, que enguany adoptarà un format en línia i tindrà lloc del
15 al 17 de juny.
Totes les activitats i esdeveniments organitzats pel PAM es
duran a terme adoptant les mesures sanitàries i de seguretat
necessàries i adaptant-ne el format i l’aforament. Pel que fa a
la
compra de entra-des, es recomana fer-ho a través del sistema
de venda anticipada la pàgina web del centre.
Un referent en l’àmbit de l’observació astronòmica
Guardonat el desembre passat amb el Premi Internacional
Starlight 2020 en la categoria d’Educació i Difusió de
l’Astronomia i el Cel Fosc, el PAM continua apostant per
difondre la tasca astronòmica que es desenvolupa al centre. La
serra del Montsec presenta unes condicions d’observació
astronòmica excepcionals, tant pels seus condicionants
meteorològics com per la baixa contaminació lumínica, fet que la
converteix en el millor punt de Catalunya per a l’observació
astronòmica i una oportunitat extraordinària per a la difusió
d’aquesta disciplina.
El Parc Astronòmic Montsec referma la seva activitat
divulgadora, de recerca i el seu compromís amb la protecció del
cel contra la contami-nació lumínica, per aquest motiu
continuarà projectant la pel·lícula ‘Asteroid: Mission Extreme’,
produïda per National Geographic, que es va començar a exhibir
l’estiu passat i va tenir molt bona rebuda.
Més informació: parcastronomic.cat
12 de març de 2021 |
Estimació de la població
centenària. 2019
|
|
La població centenària de Catalunya s’ha duplicat de
l’any 2009 al 2019. Un de cada tres centenaris té 102 anys o
més.
La població centenària estimada de Catalunya era de 2.100
persones a 1 de gener de 2019, segons l’Institut d’Estadística
de Catalunya (Idescat).
Aquesta xifra representa un augment del 6,3% respecte d’un any
enrere. Aproximadament dues terceres parts dels centenaris (el
65%) tenien 100 o 101 anys, i una tercera part dels centenaris
(el 35%) tenia 102 anys o més. Concretament, hi havia 855
persones amb 100 anys d’edat, 515 persones amb 101 anys, 300
persones amb 102 anys, 180 persones amb 103 anys, 115 persones
amb 104 anys i 130 persones amb 105 anys o més.
La població centenària de Catalunya ha augmentat de manera
continuada en els darrers anys com a conseqüència de l’increment
de l’esperança de vida i de l’arribada a edats avançades de
generacions cada vegada més nombroses.
El nombre de centenaris gairebé s’ha duplicat en els darrers 10
anys, ja que ha passat de 1.105 persones el 2009 a 2.100
persones el 2019.
En la darrera dècada no s’ha incrementat només el nombre de
centenaris, sinó que el nombre de centenaris que arriben als 105
anys també ha augmentat. El 2009 residien a Catalunya 70
persones de 105 anys o més i el 2019 n’hi residien 130.
La quantificació de la població centenària és molt sensible als
errors de mesura, atès que és un grup de població molt poc
nombrós. La necessitat de disposar d’informació precisa de la
població centenària, que està augmentant degut a l’increment de
l’esperança de vida i a l’augment dels nonagenaris, porta
l’Idescat a dur a terme aquesta estimació mitjançant el mètode
de Kannisto-Thatcher.
Aquest mètode demogràfic ofereix resultats més precisos, tot i
que menys actuals que el Padró municipal d’habitants o les
Estimacions de població.
govern.cat) |


|
Expertos instan al Presidente Pedro Sánchez que aborde urgente
una Ley Integral
del Amianto
|
|
El Grupo de la Ley Integral del Amianto, formado por más de
40 organizaciones, representantes de la sociedad médica, civil,
y ecologista, además de varios expertos, instan al Presidente
del Gobierno Pedro Sánchez, a que el Gobierno de España aborde
una propuesta de Ley Integral del Amianto llegue al Congreso de
los Diputados, que afronte de forma urgente, el desastre
medioambiental, sanitario y socio laboral, que supone la
exposición al amianto a la población española, por lo cual es
necesario que la Presidencia del Gobierno, se implique en actuar
contra la Pandemia del Amianto, que ha causado, y seguirá
causando, miles de muertes de españoles.
El amianto, material de la construcción utilizando masivamente
entre los años 60 y 2000, y muchos productos, como tejados de
uralita, canalones, depósitos de agua, tuberías de conducción de
agua, hasta proyectados en instalaciones, está presente en miles
de edificios, que suponen un exposición al amianto a toda la
población, ya que más del 67% del mismo ha alcanzado el fin de
su vida útil, y el 87% lo habrá hecho en 2030, sin considerar
los perjuicios por los eventos climatológicos, como el temporal
Filomena. Un material, que es un carcinógeno de primer nivel,
del que no existe nivel de exposición mínima que no comporte
riesgo de cáncer de pulmón o mesotelioma, además de otros
cánceres como laringe y ovario. Lo anterior, sin perjuicio de
los cientos de vertidos clandestinos que suponen la exposición
al aire de partículas de amianto.
El Neumólogo Josep Tarrés, especialista en amianto,
ha trasladado “El Gobierno de España debe actuar ya
para evitar que la Pandemia del Amianto alcance a nuestros hijos
y nietos, y dar protección social a las miles de víctimas que ha
ocasionado, y ocasionará. No actuar, supondrá dejar a las
próximas generaciones una herencia envenenada, y miles de casos
de cáncer que se manifestarán dentro de 20 a 50 años, una
gravísima irresponsabilidad de los políticos y de los agentes
sociales que provocara dolor, muerte y sufrimiento a las
generaciones futuras”. Asimismo, el Dr. Tarrés ha indicado “que
mientras otros países europeos vienen utilizando fondos
estructurales europeos desde hace años para erradicar el
amianto, España lleva años perdiendo la opción de actuar contra
un grave problema de salud pública, con financiación europea”.
Leticia Cardenal, Presidenta de la Confederación Española de
Asociaciones de Padres y Madres del Alumnado, a declarado que
“Consideramos necesario establecer un orden de prioridades en
cuanto a la retirada del amianto comenzando por los lugares más
sensibles a la población, como pueden ser los centros sanitarios
y los centros escolares. Hoy en día tenemos a lo largo del todo
territorio español cientos de centros educativos con amianto,
poniendo en peligro la salud de toda la Comunidad Educativa.
|
Los niños y niñas pasan en los centros escolares, en muchos
casos, más de 40 horas semanales durante 10 meses del año. Por
ello, solicitamos un Plan de Salud Ambiental Escolar estatal que
responda a todas las necesidades que requiere nuestra infancia y
que se materialice, entre otras cosas, en unas infraestructuras
dignas, sostenibles, eficientes y saludables”.
El Dr. Juan Antonio Ortega, coordinador del Comité de Salud
Medioambiental de la Asociación Española de Pediatría, enfatiza
la necesidad de conseguir ambientes sanos y seguros en los
entornos escolares. Los niños no votan, y esto es un factor que
les desprotege. “El amianto es un cancerígeno humano todavía
presente en muchos centros escolares. Mantiene que los niños
pasan unas 40 horas a la semana en las escuelas y guarderías y
deben ser lugares seguros para que nuestros niños aprendan,
jueguen y convivan libres de los riesgos ambientales”
Al mismo tiempo Ortega considera necesario el desarrollo de
programas de Salud Medioambiental Escolar en todas las CCAAs que
aborden de forma integrativa los problemas de salud
medioambiental en los centros educativos y contribuya a generar
una nueva cultura más respetuosa con la Naturaleza.
La etapa escolar de los niños es más sensible a la acción de
carcinógenos, por este motivo es importante considerar y
planificar la eliminación del amianto en los centros educativos.
Muchas de las exposiciones de riesgo medioambiental durante la
etapa escolar derivan de una edad avanzada del edificio escolar.
La media de edad de muchos de los edificios escolares en España
supera los 50 años, y explica la presencia de amianto y otros
materiales usados en el pasado. Planificar el desafío de
eliminar el amianto de los centros educativos es uno de los
mejores regalos para la infancia en el marco escolar.
La Salud Medioambiental Escolar contribuye a mejorar la calidad
de los colegios. La principal fuente de exposición al amianto
ocurre cuando se agrieta la uralita o se rompe durante las
tareas de remodelación u obras en los colegios. La vía de
exposición es la inhalación, y no provoca síntomas agudos.
El amianto provoca cáncer de pleura y pulmón, también fibrosis
pulmonar, y estas enfermedades aparecen décadas después de las
exposiciones. Es urgente desarrollar programas de Salud
Medioambiental Escolar (la salud laboral de la infancia) que
contribuyan a eliminar la exposición a cancerígenos en los
centros educativos y el amianto de forma prioritaria.
(tercerainformacion.es) 5/3
|
Donar sang, un gest que
salva vides.
Pot donar sang qualsevol
persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50
quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden
condicionar.
|

|
El Banc de Sang necessita
que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les
reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.
 |
Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang
Dijous 22 d'abril a Bellaterra
al Centre Cívic EMD (Plaça Maragall, 4)
Dimecres 12
de maig a Cerdanyola
a l'Ateneu (Industria, 38-40)
i tria la franja horària que millor et vagi
|
Les persones que vulguin donar sang hauran de rervervar
l’hora
i
seguir les mesures de
segure-tat establertes com ara fer servir el gel
esterilitzant que hi haurà a la sala i guardar la distància
mínima interpersonal.
|
Les Fontetes
Remodelació de
la ronda del Guinardó i
plaça del Doctor Moragas
|
|
La segona fase de reurbanització del barri afectarà a la
ronda del Guinardó i a la plaça del Doctor Moragas.
La ronda del Guinardó es planteja com un carrer de prioritat per
a vianants amb secció única mentre que per a la plaça del Doctor
Moragas es planteja una plataforma única a cota de l’edificació
inferior alhora que es planteja l’eliminació de les jardineres
perimetrals per millorar l’accessibilitat. Aquestes dues
actuacions seran explicades de forma detallada a la xerrada
informativa, durant la qual les persones
assistents també
|
podran realitzar preguntes i aportacions.
L’avantprojecte serà presentat al veïnat el dimecres 10
de març a les 18:30h en una xerrada informativa que es
durà a terme a través del Canal de Youtube de
l’Ajuntament de Cerdanyola. A l’acte online participarà
l’alcalde, Carlos Cordón, la regidora de Planificació
Urbanística, Activitats i Obres Públiques, Eulàlia Mimó, i
l’arquitecte encarregat del projecte.
|
Una empresa de Cerdanyola
fabricarà les primeres bateries lliures de cobalt
|
|
L'empresa de Cerdanyola Millor Battery ha
estat seleccionada pel consorci europeu COBRA (Cobalt-free
Batteries for Future Automotie Applications) per a fabricar les
primeres bateries lliures de cobalt per a cotxes elèctrics.
Eliminar el cobalt de les bateries utilitzades en vehicles
elèctrics és, segons la companyia, una manera de reduir les
"matèries primes crítiques" presents en els productes sense
"comprometre l'energia i el rendiment energètic". Alhora,
aquestes bateries són "més respectuo-ses amb el medi ambient i
permeten reduir els costos".
Les bateries de ions de liti que fabricarà Millor Battery
prescindeixen del cobalt, un projecte que ja fa un any que
l'empresa cerdanyolenca ha començat i que ara ha estat
seleccionada pel consorci Cobra per fabricar-ne els prototips i
les primeres bateries.
Segons explica la companyia en un comunicat, el consorci ha
apostat pel seu projecte atesa la seva "experiència i
coneixement en el disseny, desenvolupament i producció de
bateries". Entre les empreses que conformen el consorci COBRA
destaca l'IREC (Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya).
Millor Battery preveu que els primers prototips funcionals
estiguin disponibles a principis de 2022 i que els resultats
finals del projecte es facin públics pel consoci europeu COBRA a
finals de 2023.
|
Demanda de bateries
El president de Seat, Wayne Griffiths, va assegurar aquest
dilluns que mantenen "discussions força avançades amb el govern
espanyol" perquè la planta de Martorell pugui fabricar un cotxe
elèctric el 2025.
Griffths va fer valdre la importància de transitar com a
l'electrificació i, per això, també va dir que veia
"imprescindible" que Espanya compti amb una planta de bateries,
de manera que el muntatge de les mateixes se situï "a prop" de
la planta de Martorell.
Ha dit que tant Seat com Volkswagen estan "interessats a
invertir en això juntament amb proveïdors i el govern espanyol",
però ha comentat que aquesta fàbrica "no seria exclusiva per a
una marca o un consorci (automobilístic).
A més d'una fàbrica de bateries, Seat reclama al govern espanyol
que "empenyi" la venda de vehicles elèctrics i híbrids a
Espanya, amb ajuts per a la compra dels mateixos i també
habilitant la necessària infraestructura de recàrrega.
"El govern no pot perdre el tren de l'electrificació", ha
assegurat Griffiths. Cristina Alonso
(elnacional.cat) |
Publicat per El Diluvio (diario
político de avisos, noticias y decretos), en 1934
|
|
 |
Comença a esclarir-se el futur
de la Torre Vermella.
|
|
Per fi ha arribat el moment en què els pronòstics s'han
convertit en realitat. Mitjançant una xerrada informativa online
organitzada per l'Ajuntament es va donar a conèixer la
recuperació de la Torre Vermella i la data d'inici, el proper
estiu i les obres tindran una durada de dotze mesos. |
La Torre Vermella té unes dimensions de 620 metres quadrats
construïts, és una torre catalogada, molt singular que la fa
fins i tot popular, per la seva situació, el color, la seva
simetria i els anys que porta impassible mirant de reüll a la
població que passeja pel seu entorn. |

|
És un edifici catalogat de caire historicista que deu el seu
nom al color del maó vist en què està bastit tot l'edifici. Va
ser construït cap al 1879-80 pels germans Planas i Casals com a
torre d'estiueig obra de Gaietà Buïgas.
La seva construcció ha patit diverses transformacions i
ampliacions ja que d'origen era molt més reduïda de mida i fins
i tot s'ha dividit en dues meitats. Els seus quatre cantons van
ser afegides posterior-ment podent-se distingir des de l'aire.
|
El preu total de la reabilitación de la Torre Vermella
ascendirà a un milió tres-centes trenta-cinc euros i acullirà
oficines dels serveis municipals i d'atenció a la ciutadania a
la planta baixa.
També es preveuen espais de magatzem dels quals també pugui
beneficiar-se el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC). Tembè
aculliràuna sala d'actes amb capacitat per a un màxim de 50
persones i un ascensor.
|
El
MAC mostra la programació
de les seves activitats durant
el primer semestre
Combinant les
activitats presencials amb les virtuals
|
|
 |
 |
 |
La
circularitat pot ser la solució
a l'escassetat d'aigua
|
 |
El pla d'acció d'economia circular de la Comissió Europea té
com a objectiu implementar solucions innovadores per recuperar i
reutilitzar els recursos valuosos, i el reciclatge de l’aigua és
una de les prioritats.
Inspirat en aquesta tendència, HYDROUSA és un projecte de
recerca que vol recuperar aigua de fonts no convencionals i
revaloritzar-la mitjançant sistemes naturals, impulsant així
també la vessant agrícola i energètica de la regió mediterrània
des d’una perspectiva local. El projecte, finançat per la UE,
involucra 28 socis de deu països, està coordinat per la
Universitat Tècnica Nacional d'Atenes (NTUA) i compta amb la
participació de l’spin-off de la UAB AERIS.
Aquest 2021 el projecte entra en la fase més important perquè
totes les solucions d’innovació ja estan desenvolupades i
operatives, i ara es començaran a provar. Durant els pròxims dos
anys es duran a terme experiments per demostrar que la
circularitat pot ser la solució a l’escassetat d’aigua, i alhora
és útil per impulsar el desenvo-lupament agrícola sostenible i
la biodiversitat. Les illes gregues de Lesbos, Miconos i Tinos
tenen sis llocs de demostració a gran escala de solucions
sostenibles, innovadores i naturals per al tractament i gestió
de l’aigua.
A l'illa de Lesbos, AERIS, spin-off de la UAB creada per experts
del grup de recerca GENOCOV (UAB), ha desenvolupat i instal·lat
un sistema que permetrà regenerar i valoritzar aigües residuals
urbanes mitjançant un tractament biològic anaeròbic. Aquest
tractament permet reduir la contaminació orgànica de l'aigua,
produint a més energia en forma de biogàs. L'aigua,
posteriorment, completa la
|
seva depuració per mitjà d'un sistema d'aiguamolls
artificials.
Després d’un procés de desinfecció, aquesta aigua, rica en
nutrients, s'utilitzarà per a la fertirrigació d'un sistema
agroforestal. El fang produït al reactor anaerobi es compostarà
i s'utilitzarà com a fertilitzant, i el biogàs es farà servir
per alimentar un vehicle amb fins divulgatius. “Es tracta,
doncs, d'un sistema de gestió d'aigües residuals autosostenible,
on l'aigua, els nutrients i el fang produïts es reutilitzen amb
importants beneficis ambientals i econòmics”, explica Óscar
Prado, director d’AERIS.
A Miconos estan desenvolupant sistemes de recollida optimitzats
d'aigua de pluja. Al petit poble d’Ano-Mera, una àrea agrícola
remota, s'està provant un sistema de recol·lecció subterrània
d’aigua de pluja. Aquesta aigua s'utilitza per regar un camp
d'orenga, que després es revaloritza per produir olis
essencials. En un altre sistema, l'aigua de pluja i el vessament
superficial s'estan recol·lectant a l'aqüífer durant l'estació
humida, i s'utilitzen per a la producció de lavanda durant
l'estació seca.
Finalment, a Tinos es busquen solucions naturals i sostenibles
per tractar i recuperar aigua i productes valuosos. D'una banda,
s'està provant un sistema natural de dessalació basat en els
principis d'evaporació i condensació, combinat amb un hivernacle
per produir fruites tropicals, que es consumiran localment.
Aquest sistema, basat en els manglars, produeix aigua de reg i
sal comestible. S'ha desenvolupat, a més, una instal·lació
ecoturística que presenta un cicle de gestió autosuficient
d'aigua, energia i aliments.
(uab.cat) 11 febrer
|
Calendari de partits
corresponents a la segona fase de l'OK Lliga femenina 2020-21
|
|
Jornada 6. 10/04/2021 a les 20:45 h. CERDANYOLA CH
- CP VOLTREGA STERN MOTOR
Jornada 7. 17/04/2021 a les 20:00 h. GENERALI HC PALAU DE
PLEGAMANS - CERDANYOLA CH
Jornada 8. 24/04/2021 a les 20:00 h. CERDANYOLA CH
- PHC SANT CUGAT
Un cop finalitzada aquesta segona fase, es jugarà el Play-off
pel títol de l'1 a l'23 de maig.
|
Portes obertes Institut Forat
del Vent. Batxillerat Internacional.
|
|
 |
L'Institut Forat del Vent és un dels cinc instituts públics
de Catalunya que pot impartir els estudis del Batxillerat
Internacional.
El dia de portes obertes serà el 18 de febrer, en format
telemàtic i després amb atenció personal, si s'escau. Podran
apuntar-s'hi i trobar tota la informació a la pàgina
web del centre
o als telèf. 936911200 o 936911451
Tríptic 2021 Batxillerat Internacional
|
La
Llum del Sincrotró desvela perquè es deterioren els vitralls
modernistes
|
|
 |
Els vitralls són un dels components més fràgils del nostre
patrimoni cultural. En ser elements estructurals, com finestres,
es troben exposats a la intempèrie i, en conseqüència, al
deteriorament. La preocupació suscitada per la decadència
mostrada pels esmalts dels vitralls modernistes ha impulsat un
estudi a llarg termini i la tesi presentada avui per Martí
Beltrán González. "N'estem força satisfets. Hem obtingut
informació totalment inèdita dels esmalts i, en particular,
dades que poden ajudar a una millor conservació dels vitralls
esmaltats d'aquesta època", valora Trinitat Pradell, directora
de la tesi.
La llum de sincrotró té importants aplicacions en l’estudi del
patrimoni històric i artístic i el grup de la UPC fa anys que és
usuari de les instal·lacions d’ALBA per tal de fer anàlisis per
a la seva recerca. En aquest cas, la línia de llum on s’han fet
els experiments, MSPD, proporciona la tècnica de microdifracció.
És a dir, a través de l’anàlisi amb raigs X de mostres de
vitralls tallades en seccions molt fines (100 micres), s’obtenen
patrons de difracció de gran resolució que permeten determinar
la composició química dels materials i identificar-ne els
pigments i colorants usats, així com la seva microestructura o
productes formats a conseqüència de la corrosió.
Els tallers modernistes de vitralls de Barcelona són reconeguts
per la seva creativitat i valor artístic. Els vitralls de les
darrers dècades del segle XIX i inicis del XX del Modernisme
Català es caracteritzen per l’ús d’un nou tipus d’esmalts
pre-preparats (que es comercialitzaven en pols a punt de
pintar), novetat de l’època. L’estudi ha revelat que molts
d’aquests esmalts estan constituïts per un vidre de borosilicat
de plom i zinc i una àmplia varietat de pigments i colorants.
En concret, el grup d’investigadors ha estudiat una col·lecció
d’aquests esmalts pre-preparats d’un dels tallers de vidre més
importants de Barcelona de l’època, Rigalt, Granell i cia,
pertanyents a la col·lecció privada de J.M. Bonet. A partir
d’aquests productes pre-preparats en pols comprats per Vitralls
Bonet a Rigalt i Granell l’any 1931, es van obtenir rèpliques
dels esmalts per tal de poder-los comparar amb els que es troben
en els edificis. L’avantatge principal és que aquests productes
han estat emmagatzemats dins dels pots originals i no han estat
sotmesos als efectes de la corrosió atmosfèrica. D’aquesta
manera, les anàlisis han esdevingut crucials per determinar el
grau d’alteració dels esmalts així com els mecanismes de
corrosió, i en particular els motius pels que els esmalts blaus
i verds estan més alterats.
La col·laboració de Vitralls Bonet ha estat molt important per a
la investigació ja que, a banda dels materials per fer les
rèpliques, també va posar a disposició de l’equip de recerca la
seva col·lecció de petits fragments de vidres esmaltats
originals recollits durant més de 100 anys de restaurar els
vitralls de Barcelona. Entre els vitralls estudiats destaquem
els produïts per Rigalt, Granell i cia que decoren edificis com
el Palau de Justícia de Barcelona o la Seu del Districte
Sants-Montjuïc. També s’han estudiat nombroses mostres de
vitralls fets per altres prestigiosos tallers de la Barcelona
modernista que es poden trobar, entre d’altres, en cases
privades de l’Eixample de Barcelona (taller Bordalba) i de
Badalona (taller Buxeres i Codorniu), a la Catedral de Palma de
Mallorca o a
|
l’església de Sant Jaume de Calaf (taller Hijos de Edualdo
Ramon Amigó) i a l’Estació del Nord de Barcelona (taller
Maumejean). Un petit fragment pertany a un dels conjunts del
vitralls més importants del modernisme: Les Dames de
Cerdanyola, exposat al Museu de Cerdanyola del Vallès i produït
per Ludwig Dietrich, vitraller alsacià establert a Barcelona el
1900.
Els resultats han revelat que els vidres de borosilicat de plom
i zinc de les composicions emprades en els esmalts estan
caracteritzats per una baixa temperatura d’estovament alhora que
mantenen una bona estabilitat contra la corrosió química,
especialment a la corrosió de l’aigua. No obstant, el
relativament estret marge de temperatures necessari per una
correcta adherència dels esmalts al vidre base sense que aquest
es deformi, podria haver requerit l’addició de fundent que
resultaria en la disminució de la seva estabilitat. Els esmalts
històrics presenten una composició química completament alterada
pels processos de corrosió atmosfèrica, que donen lloc a una
pèrdua del plom, bor i zinc i la formació d’un silicat hidratat
amorf, així com a la formació de sulfats o carbonats de plom i
calci, depenent de l’atmosfera. Pel que fa als esmalts blaus i
verds, presenten una microestructura (capes heterogènies amb
partícules de pigment a la superfície) més susceptible a la
degradació. Tanmateix, en l’estudi s’ha observat que l’absorció
de la radiació infraroja dels colorants (cobalt i coure) emprats
en els esmalts blaus i verds pot provocar diferencies de
temperatura entre els esmalts i els vidres base així com entre
les partícules de pigment i la fase vítria, que seria
responsable de la formació d’esquerdes i, per tant, a llarg
termini, de la seva caiguda.
D’aquesta manera, l’ampli estudi de l’equip de la UPC aporta
nova informació rellevant de les causes de deteriorament dels
vitralls. Per millorar la conservació dels esmalts proposen que
la protecció contra la humitat i els gasos atmosfèrics també
hauria d’anar acompanyada d’un filtre de llum infraroja,
d’especial importància en els climes mediterranis. A més, tot i
que la humitat, els contaminants i la irradiació solar són les
principals causes de corrosió, conclouen que la microestructura
dels esmalts juga un paper important. Per tant, els resultats
recolzen que la "creativitat" artística i tècnica d'alguns dels
tallers modernistes catalans va donar lloc a esmalts amb una
estabilitat més reduïda.
"La nostra recerca obre la porta al coneixement científic d’un
material molt important del patrimoni artístic català com són
els vitralls modernistes. A la documentació històrica de totes
aquestes peces ara es pot sumar la seva caracterització
estructural." comenta Martí Beltrán. "El treball permet abordar
la conservació dels esmalts des d’un punt de vista eminentment
científic i no especulatiu. El coneixement de la composició,
estructura i les propietats tèrmiques dels materials són unes
eines imprescindibles per tal d’esbrinar els motius de la seva
degradació i així establir estratègies de conservació
adequades." afegeix Beltrán.
El grup de recerca remarca que continuar amb estudis d’aquest
tipus és fonamental per comprendre el comportament dels
materials utilitzats pels artistes al llarg del temps i
necessari per les estratègies de conservació llançades pels
museus del territori.
(cells.es) |
Copa d'Europa d'hoquei
sobre patins femenina
|
|
La Copa d'Europa d'hoquei sobre patins femenina, que es va
donar a conèixer després de la reunió que van mantenir ahir els
clubs
participants, tindrà un nou format de final amb vuit equips.
El dijous 27 de maig seran els quarts de final, mentre que
dissabte 29 de maig es disputaran les semifinals i el diumenge
30 de maig es jugarà el partit pel títol.
El sorteig es farà a final de febrer i la seu, a la qual opta
Gijón per |
compromís de l'Ajuntament pel 25 aniversari, es decidirà 40
dies abans de la celebració.
Prèviament s'enviarà a tots els clubs les condicions que exigeix
l'organització.
Els equips participants, a l'marge el Gijón, són Benfica, Stuart
Massamá i C.A.C.O. de Portugal, així com Cerdanyola, Palau,
Manlleu i Voltregà.
|
Ajuntaments i Generalitat
signaran aquest mes el protocol d'inici del projecte del
nou Hospital
|
|

Solar on es construirà el nou Hospital Ernest Lluch
|
El nou centre, que donarà servei als residents de
Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i
Badia del Vallès, costarà uns 50 milions d'euros i la seva
gestió dependrà del Consorci Hospitalari del Parc Taulí
La Conselleria de Salut de la Generalitat descriu el nou centre
com un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb un
model d’atenció integral de les persones que acostarà a la
ciutadania el seguiment domiciliari, a més d'oferir atenció
ambulatòria especialitzada, proves diagnòstiques de proximitat i
cirurgia ambulatòria.
L’hospital disposarà de 200 llits i atendrà a més de 176.000
habi-
|
tants de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i
Badia del Vallès.
L'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que l'Hospital
Ernest Lluch "és la reivindicació d'una necessitat del territori
llargament demandada per entitats i persones dels municipis, i
pels ajuntaments del territori".
Salut destaca que amb la construcció del nou hospital es
garantirà una cobertura assistencial més àmplia a la regió
sanitària amb més densitat de població de tot Catalunya, la
Metropolitana Nord.
|
El pressupost de l'Ajuntament
per al 2021 s'incrementa un 3,79%
|
|
El pressupost municipal de l'Ajuntament de Cerdanyola per al
2021 aprovat pel Ple Municipal és de 64.172.946 euros,
un 3,79% més que el de l'any passat. En el capítol d'ingressos
es mantenen el de l'IBI i l'Impost de Circulació, i es redueixen
les taxes en un 5,5% a causa de la pandèmia. Només s'incrementa
l'IAE que puja un 13%. Pel que fa a les despeses hi haurà 3,5
milions per a polítiques socials, un milió per fomentar
l’ocupació i el comerç, i 200.000 euros d’ajuts per a la
reconstrucció econòmica local. Al manteniment i millora de
l’espai públic es destinaran 11 milions d'euros.
El nou pressupost recull un pla d’inversions de 5,67 milions que
inclou 1,3 milions d'euros per a l'Espai Públic, 800.000€ per a
cobrir les pistes de la Zona Esportiva Muicipal Fontetes,
770.000 € per a l’ampliació del PEM Guiera, 600.000€ per a
l’habilitació |
d’aparcaments i per a una nova cambra al Mercat de les
Fontetes,
550.000€ per a la rehabilitació de Ca n’Altimira i 525.000€ per
a la
recuperació de la Torre Vermella.
En el 2021 també es preveu destinar 600.000 euros a energies
renovables, 400.000€ a polítiques d’habitatge, 200.000€ a la
millora de polígons industrials i 100.000€ a parcs infantils.
Pel que fa a les actuacions al barris, el nou pressupost inclou
la segona fase de l’actuació a Les Fontetes i a Serraparera, la
millora en el clavegueram i la reurbanització al sector de Santa
Marcel·lina i una nova actuacions a l'entorn de Martinica.per
donar resposta a la situació social i econòmica generada per la
COVID-19 i per garantir les inversions
|
Canvi de varietats de vinya als camps de Can Coll
|
|
La masia de Can Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental
del Parc gestionat pel consorci del PNSC, data del
1495 i preserva un dels
antics cellers que hi havia repartits arreu de la serra de
Collserola.
Actualment, a la finca es desenvolupen activitats diverses, amb
finalitats educatives, que giren al voltant de l’agricultura i
el patrimoni rural i paisatgístic de Collserola i el municipi
que l’acull, Cerdanyola del Vallès.
Una d’aquestes activitats és el cultiu de la vinya. Ja fa més de
25 anys que el Consorci del PNSC va decidir plantar una vinya
per recuperar un dels cultius fonamentals de la serra.
Sense la vinya no podríem entendre la història agrícola de la
serra i dels municipis que hi formen part. Dos anys enrere vam
arribar a un
acord per gestionar la vinya des de la cooperativa L’Olivera, i
així, donar-li un sentit productiu més enllà del sentit educatiu
que ja se li
donava. Després de 25 anys, la vinya plantada ja ha donat tots
els fruits que podia donar i, d'acord amb les persones
responsables de
la finca, es va decidir fer un nou plantejament i replantar la
vinya de Can Coll.
Al principi, aquesta idea sempre espanta una mica. Ens fa la
sensació que trenquem amb un llegat i una història arrelada a la
masia i a les persones que dediquen la seva feina a l'èxit del
projecte. En aquest cas no és així.
El que farem és construir un nou relat, que acompanyi el passat
i escrigui el futur de la finca i la seva masia. Actualitzarem
la proposta tècnica de la vinya, mirarem de plantar varietats
autòctones, que lliguin amb el passat vitivinícola del
territori, però en clau de futur.
Això segurament ens portarà a explorar varietats blanques de
raïm,
|
tipus xarel·lo, macabeu o malvasia, i algunes de negres com
poden
ser el sumoll o el monastrell. Encara està per estudiar i
decidir. Totes aquestes varietats les empeltarem sobre peus
americans que, molt
ben triats, seran els que millor s’adaptin al terroir de la
finca. Ara, de moment, com a tot ésser viu, cal que deixem
reposar el terreny per tal que pugui donar molts més fruits en
els propers anys i ompli de rialles i coneixement tots els
infants i adults que vulguin aprenddre més del món de la vinya i
el vi a Can Coll.
(parcnaturalcollserola)
|
Neix 'amiant.cat', el portal
divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a Catalunya
|
|
○ El web permet a la ciutadania trobar, en un únic
lloc, tota
la informació relacionada amb l'amiant
○ Es tracta d’una iniciativa transversal i conjunta de les
diferents
administracions i organismes públics que
formen part de la
Comissió per a
l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC)
La Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC)
ha posat en funcionamentamiant. amiant.cat
(amiant.gencat.cat,)
el portal divulgatiu de referència sobre aquest material nociu a
Catalunya. Fins ara, la informació disponible sobre l’amiant
estava molt fragmentada per sectors i àmbits d’actuació (riscos
laborals, salut pública, residus, construcció, indústria...).
Gràcies a aquest nou web, la ciutadania podrà trobar en un únic
espai totes aquelles qüestions d’interès relacionades amb
l’amiant, com ara preguntes freqüents, línies d’ajut, legislació
sobre la matèria, documents i enllaços, etc., amb un llenguatge
planer i allunyat de tecnicismes.
Amiant.cat és una iniciativa conjunta de totes les
administracions i entitats que participen a la CEAC: Generalitat
de Catalunya; Ajuntament de Barcelona; Diputació de Barcelona;
Agència de Salut Pública; Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB);
Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i Federació
de Municipis de Catalunya (FMC). La CEAC es va crear l’octubre
de 2019 amb l’encàrrec d’impulsar el Pla Nacional per a
l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya, un document que ha de
desenvolupar-se a partir del treball transversal de les
diferents administracions catalanes i de les entitats
municipalistes.
Fruit d’aquesta col·laboració, i durant el procés d’elaboració
d’aquest Pla, una comissió tècnica ha desenvolupat un seguit de
mesures prioritàries a materialitzar durant l’any 2020, entre
les quals es troba la creació d’aquest lloc web.
La posada en funcionament d’amiant.cat coincideix amb la
consulta pública prèvia a l'elaboració del Projecte de llei per
a l’'erradicació de l'amiant que està preparant el Govern de la
Generalitat de Catalunya.
|
La consulta, que restarà oberta fins el proper dia 25
de gener, té per
objecte recollir les opinions, demandes, preocupacions,
necessitats, etc. de la ciutadania i dels diferents col·lectius
i sectors potencialment afectats per poder regular, amb caràcter
general i de forma uniforme en tot el territori, l'erradicació
de l'amiant per tal de salvaguardar la salut de la població pel
que fa a l'exposició a aquest material,
L’amiant a Catalunya
L’amiant és un agent químic especialment perillós, utilitzat
àmpliament en la indústria i la construcció. S’estima que, a
Catalunya, l’amiant instal·lat suposa més de 4 milions de tones
de fibrociment i entre unes 6.000 i 30.000 tones de projectats i
calorifugats, entre altres materials.
S’ha detectat aquest material en vaixells, trens, maquinària,
dipòsits, túnels, galeries i canonades de les xarxes de
distribució d’aigües públiques i privades i, en particular, en
edificis, tant públics com privats.
Tot i que l’ús, producció i comercialització de materials amb
amiant es va prohibir a l’Estat espanyol l’any 2001, no s’obliga
legalment a retirar els materials amb amiant instal·lats fins
que no s’ha arribat a la fi de la seva vida útil.
Totes les varietats d’amiant són perilloses i, en aquest sentit,
s’han documentat els efectes greus que pot tenir sobre la salut
de les persones l’exposició a fibres d’amiant. Per aquest motiu,
l’erradicació de l’amiant és un repte de país que requereix una
acció conjunta i transversal de totes les administracions,
institucions i sectors socioeconòmics, així com de la
ciutadania, ja que afecta directament les persones i abraça
múltiples àmbits, com la salut pública, la salut laboral, els
residus, les empreses, les infraestructures, els equipaments
públics i privats, el medi ambient, els subministraments, els
transports, etc.
|
Donar sang, un gest que
salva vides.
Pot donar sang qualsevol
persona sana entre 18 i 70 anys que pesi més de 50
quilos, però hi ha uns quants factors que ho poden
condicionar.
|

|
El Banc de Sang necessita
que unes 10.000 persones donin sang per posar al dia les
reserves, que han descendit un 25% a Catalunya.
 |
Cerdanyola acollirà campanyes de donació de sang a l’Ateneu
(carrer de la Indústria, 38-40).
Les persones que vulguin donar sang hauran de rervervar
l’hora
i
seguir les mesures de
segure-tat establertes com ara fer servir el gel
esterilitzant que hi haurà a la sala i guardar la distància
mínima interpersonal.
|
Visites de la Unitat Movil del Banc de Sang
Cerdanyola
30 de març
a l'Ateneu (Industria, 38-40)
i tria la franja horària que millor et vagi
|
Salut construirà un nou
hospital de proximitat al Vallès Occidental
|
|
◘ El centre
atendrà a 176.383 habitants de cinc municipis:
Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès.
◘ El cost estimat del
projecte és d’uns 50 milions d’euros i es calcula que
s’executarà en 5 anys.
◘ La gestió dependrà de
l’Hospital de Parc Taulí de Sabadell i s’ubicarà en terrenys
situats entre Montcada i Reixac i Ripollet.
◘ El projecte s’ha explicat
als alcaldes i alcaldesses de les poblacions que donarà
cobertura.
El Departament de Salut ha anunciat la construcció d’un nou
hospital de proximitat al Vallès Occidental, que donarà resposta
a les necessitats actuals i futures d’envelliment de la població
del territori i acompanyament a un nombre cada cop més creixent
de malalts crònics.
El centre projectat és el d’un hospital innovador amb treball
multidisciplinari i amb una atenció integral que, a més,
acostarà a la ciutadania els dispositius adequats de seguiment
domiciliari. La nova infraestructura es dotarà de gabinets
d’alta resolució en atenció ambulatòria especialitzada i de
proves diagnòstiques de proximitat, així com cirurgia
ambulatòria.
Així ho han explicat avui, la consellera de Salut, Alba Vergés,
i el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, i la
gerent de la Regió Metropolitana Nord, Anna Aran, als alcaldes i
alcaldesses dels municipis als quals donarà cobertura el nou
centre. Concretament,
|
l’hospital atendrà una àrea formada per 176.383 habitants
corresponent a cinc poblacions: Cerdanyola del Vallès,
Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Barberà del
Vallès. El Protocol d’inici del projecte se signarà a
finals del proper mes de gener.
L’elevada pressió assistencial que diàriament gestiona el mateix
Hospital Parc Taulí o la manca de recursos en diferents àmbits
d’atenció en aquest territori són alguns dels motius pels quals
el nou hospital és una necessitat que ja feia temps que s’havia
previst cobrir. El centre permetrà descongestionar les entrades
dels altres centres de la zona i donar una cobertura més àmplia
i de proximitat a tot el territori d’aquesta regió.
La construcció del nou hospital garantirà una cobertura
assistencial més àmplia en un de les regions –l’àmbit sanitari
Metropolità Nord- amb més densitat de població de tot Catalunya,
i que requereix amb més urgència un nou centre sanitari. El cost
estimat del projecte és d’uns 50 milions d’euros en 5 anys. La
gestió dependrà de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. És previst
que el nou centre s'ubiqui en terrenys situats entre Montcada i
Reixac i Ripollet.
L’equipament del nou hospital està dissenyat per prestar serveis
a patologies més prevalents i de complexitat baixa i moderada.
El centre es proveirà de consultes externes, de capacitat per
fer proves diagnòstiques i de quiròfans. En definitiva, un nou
hospital interdisciplinari basat en un model d’atenció integral
de les persones. (govern.cat) |
Calendari Laboral per 2021
|
|
L’any 2021 inclourà 12 festes d’àmbit català, a les quals els
ajuntaments podran afegir-hi dues festes locals.
Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2021 les
següents:
- 1 de gener (Cap d'any)
- 6 de gener (Reis)
- 2 d'abril (Divendres Sant)
- 5 d'abril (Dilluns de Pasqua Florida)
- 1 de maig (Festa del Treball)
- 24 de juny (Sant Joan)
- 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya)
- 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya)
- 1 de novembre (Tots Sants)
- 6 de desembre (Dia de la Constitució)
- 8 de desembre (La Immaculada)
- 25 de desembre (Nadal)
|
Els dos dies festius locals a Cerdanyola per a l’any 2021 seran
el :
3 de maig (Festa Major del Roser de Maig) i
11 de novembre (Festa de Tardor de Sant Martí)
 |
Equips del
Cerdanyola Vallès F.C
(cliqueu sobre el nom)
|
NOM DE L'EQUIP |
CatCATEGORIA |
|
Nou cartipàs del govern
municipal
|
|
|
La incorporació de Marian Navarro com a regidora de
l’Ajuntament de Cerdanyola en substitució de Víctor Francos ha
portat alguns canvis en el cartipàs municipal
Marian Navarro serà regidora de Moviments Veïnals i
Centres Cívics. També hi ha dos canvis a l'actual cartipàs, Pepi
Rivera deixa Cultura i s'encarregarà de Recursos Humans i
Organització i l'actual regidor d'Esports, Oscar Pons, assumirà
també la delegació de Cultura, Memòria, Patrimoni i Arxiu
Històric.
Aquests canvis se sumen als ja aprovats just després de la
renúncia de Víctor Francos al càrrec de regidor per passar a ser
cap de gabinet del ministre de Sanitat, Salvador Illa. Llavors,
David González va assumir les relacions amb l’EMD de Bellaterra.
Pel que fa a la delegació d’Espai Públic, Serveis Urbans i
Manteniment de proximitat, va passar a ser responsabilitat
d’Eulàlia Mimó. En relació amb les delegacions de Serveis
Jurídics i Secretaria van ser assumides per Javier Sánchez.
També, amb motiu de la reestructuració, Glòria Urbano, assumia
la regidoria de Mobilitat i Ciutat Accessible.
Les tinences d’alcaldia
queden de la següent forma:
Primera Tinent
d’Alcaldia - Pepi Rivera
Segon Tinent
d’Alcaldia - David González
Tercer Tinent
d’Alcaldia - Javier Sánchez
Quarta Tinent
d’Alcaldia - Carme Arché
Cinquena Tinent
d’Alcaldia - Glòria Urbano
Sisena Tinent
d’Alcaldia – Eulàlia Mimó
El Cartipàs aprovat el divendres 25 de setembre del 2020 queda
de la següent forma:
Àrea d’Alcaldia i Presidència
◘
L’Alcalde, Carlos Cordón, és el responsable de les Relacions
Institucionals, Planificació Estratègica, Agenda 2030 i Promoció
de la Ciutat
◘
David González, portaveu del Govern, té les atribucions de Bon
Govern i Qualitat Democràtica, Universitat i Ciutat del
Coneixement,
Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada
de Bellaterra, Joventut i Infància
◘
Javier Sánchez, es responsabilitza de Secretaria i Serveis
Jurídics
◘
Carme Arché, és responsable de Gent Gran
◘
Glòria Urbano, assumeix el servei de Femenisme i de LGTBIQ+
Àrea de Cohesió Social i Ciutadania
Pepi Rivera, porta Benestar Social i Habitatge
David González, s’encarrega d’Educació i Joventut
Carme Arché, té les atribucions de Cooperació i Solidaritat,
Gent Gran, Promoció de la Salut i Salut Pública.
Oscar Pons, assumeix Esports, Cultura, Memòria, Patrimoni i
Arxiu Històric
Marian Navarro, es fa càrrec de Centres Cívics i Moviments
Socials
Àrea de Territori i Sostenibilitat
Eulàlia Mimó, és la responsable de Planificació Urbanística,
Activitats i Obres Públiques, Sostenibilitat i Transició
Energètica, Espai Públic, Serveis Urbans i Manteniment de
Proximitat
Àrea d’Economia i Serveis Generals
Javier Sánchez, encapçala Contractació i Compres, Finances i
Serveis Econòmics, Intervenció i Tresoreria
Carme Arché, assumeix Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i
Ocupació
Glòria Urbano, és la responsable de Convivència i Civisme,
Seguretat Ciutadana i Protecció Civil i Mobilitat i Ciutat
Accessible
David González, es fa càrrec de Tecnologies i Sistemes
d’Informació
Pepi Rivera, assumeix Organització i Recursos Humans
|
Les obres del cementiri-tanatori marxen a bon pas
|
|
|
|
 |
|
|
Al meu entendre les obres cada dia que passa es veuen com
avancen. Els nínxols estan molt avançats i els que estaven
ruïnosos han estat enderrocats. L'escalinata que comunicava els
dos nivells de l'cementiri s'ha traslladat i passa a ser una
rampa. Les voreres (ja era hora) estan desapareixent amb la qual
cosa l'espai per a les escales de mà serà molt millor. Era
impossible donar suport a una escala per accedir a un
quart pis.
L'accés d'entrada necessita eliminar la grava ja que hi ha
pujada i possibilitaria algúna que altre relliscada. (25
setembre)
|
Reurbanització de Can Xarau
|
|
 |
El projecte de reforma i millora de la illa de Can Xarau va
començar el 2014 amb un avantprojecte general que va permetre
obrir al públic el gran espai ocupat per l’antic camp de futbol
de Santa Anna, actual parc Xarau. A partir d’aquest
avantprojecte han sorgit diferents projectes executius d’obres
com ara la reurbanització de la plaça central d’accés des del
carrer de les Camèlies, la coberta d’una de les pistes
exteriors, la reforma de la coberta de La Boina, la substitució
de la coberta del pavelló i l’adequació d’un equipament en
edifici de serveis, entre d’altres.
La reurbanització de l'illa d’equipaments de Can Xarau segueix
el seu curs amb la posada en marxa d’una nova fase d’actuació.
Les obres ja han començat i s’allargaran durant 6 mesos amb la
previsió de finalitzar-les durant el primer trimestre del 2021.
|
Remodelació del tram del carrer de les Camèlies entre els
carrers de Santa Anna i la Malesa. Aquesta actuació permetrà
eliminar les barreres arquitectòniques i transformar el carrer
en un espai més amable per als vianants i per a les persones
usuàries de les instal·lacions. També s’aprofitarà per
substituir el clavegueram d’aquest tram de carrer, que es troba
en molt mal estat.
En aquests moments les obres s'han concentrat a l'antiga
escalinata que donava accés a el camp de futbol, aixecament de
l'tram de vorera entre el passeig de la Riera i el carrer de les
Camèlies, i l'enderroc de la planta superior de l'edifici que
fins ara ocupaven els oficines de l'Cerdanyola Club d'Hoquei.
|

|
Remodelació del tram del carrer de les Camèlies entre els
carrers de Santa Anna i la Malesa. Aquesta actuació permetrà
eliminar les barreres arquitectòniques i transformar el carrer
en un espai més amable per als vianants i per a les persones
usuàries de les instal.la-
cions. També s’aprofitarà per substituir el clavegueram d'aquest
tram |
de carrer, que es troba en molt mal estat.
La nova fase ara iniciada s’allargara durant 6 mesos amb la
previsió de finalitzar-les durant el primer trimestre del 2021.
(Font : Ajuntament de Cerdanyola)
|
Los oncólogos reclaman
una ley general de amianto para evitar más muertes
Tiene relación directa
con el cáncer de pulmón, mesotelioma, cáncer de laringe
y de ovario
|
|
La Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) se
suma a la petición de varias organizaciones de desarrollar una
Ley Integral del Amianto. El objetivo es evitar las muertes
derivadas de la exposición a este material cancerígeno. Así,
junto a la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica
(Separ), entre otras sociedades científicas, los oncólogos se
adhieren al Manifiesto publicado recientemente.
En la actualidad alrededor de 125 millones de personas en todo
el mundo se exponen al amianto, según la Organización Mundial de
la Salud (OMS). En general, la exposición se produce en el lugar
de trabajo, lo que provoca que, al año, mueran en el mundo
107.000 personas por cáncer de pulmón, cáncer de pleura o
mesotelioma y asbestosis, y 1.523.000 años de vida ajustados por
discapacidad.
Los oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de muertes a
otras enfermedades relacionadas con el amianto
Los expertos oncólogos recuerdan que pueden atribuirse miles de
muertes a otras enfermedades relacionadas con el amianto.
Además, También se relacionan los fallecimientos con
exposiciones a este material que no están relacionadas con el
lugar de trabajo. Entre estas, la OMS estima unas 400 muertes.
Aunque en España está prohibida desde 2002 la producción del
amianto no existe una regulación sobre este que ya está
instalado a nivel nacional. Hasta ese año fue muy utilizado en
España y aún sigue formando parte de múltiples instalaciones.
“Por desgracia, en España no disponemos de un registro regulado
de enfermedades relacionadas con el amianto y existe por tanto
un infradiagnóstico importante. Además, no hay competencia
nacional reguladora en España para gestionar la prevención de la
exposición. Y todo esto hace necesario una ley integral que
regule todo esto”, asegura el Dr. Álvaro Rodríguez-Lescure,
presidente de SEOM.
Latencia de hasta 40 años
El oncólogo recuerda que este material tiene un periodo de
latencia de hasta 40 años, lo que lo convierte en la actualidad
en “un problema sanitario prevalente de gran impacto en España”.
El Dr. Rodríguez-Lescure advierte de que esto “se mantendrá en
las próximas décadas”.
Dr. Rodíguez-Lescure: “El amianto es un carcinógeno desconocido.
Tiene una relación directa con el cáncer de pulmón, el
mesotelioma, el cáncer de laringe y el de ovario”
Por otra parte, insisten en que no se trata de un enfermedad
asociada que afecte únicamente a los antiguos trabajadores del
amianto. “Nos afecta a todos, como población general expuesta,
sin saberlo, de forma ambiental. Sin embargo, es un carcinógeno
desconocido en este aspecto. Concretamente el amianto tiene una
relación directa con el cáncer de pulmón, el mesotelioma, el
cáncer de laringe y el de ovario”.
Desde SEOM crearon un grupo de trabajo específico sobre este
asunto, centrado en la prevención, la colaboración con Medicina
del Trabajo, las bajas laborales y la identificación de
enfermedades profesionales de naturaleza oncológica.
Con una Ley Integral quedarían reguladas las medidas para la
iden-
|
tificación de población de alto riesgo de enfermedad
atribuible al
amianto.
Los oncólogos también destacan los beneficios para la salud
pública que tendría una Ley Integral del Amianto. Por una parte,
quedarían reguladas las medidas para la identificación de
población de alto riesgo de enfermedad atribuible al amianto.
“Esto permitiría implementar medidas de seguimiento/screening,
teniendo en cuenta el periodo de latencia de enfermedad”,
aseguran desde SEOM.
En segundo lugar, podrían identificarse los casos atribuibles a
este material cancerígeno. Esto se haría a través de un Registro
de Notificación Obligatoria de todos casos atribuibles al
amianto como la asbestosis o el cáncer.
Manejo de pacientes con enfermedades del amianto
Desde oncología también piden fomentar la importancia de la
identificación de estas enfermedades en el registro. En
concreto, entre los especialistas sanitarios que intervienen en
el manejo de pacientes con enfermedades del amianto, incluidos
los oncólogos.
Es importante evitar el infradiagnóstico. Para ello, aconsejan
permitir el acceso al registro a todos los especialistas que
intervienen en el manejo de estos pacientes
Por otro lado es importante evitar el infradiagnóstico. Para
ello, aconsejan permitir el acceso al registro a todos los
especialistas que intervienen en el manejo de estos pacientes.
Desde el médico de atención primaria, neumólogo y oncólogo,
hasta el médico del trabajo, entre otros.
Otro aspecto importante es la identificación de los casos
potencialmente atribuibles al amianto, como aquellos
relacionados con la exposición en población general
ambiental/residencial. Por último, desde SEOM señalan que esta
ley permitiría, a corto plazo, tener una imagen de la situación
en España para gestionar recursos y medidas de
prevención/diagnóstico por áreas de prioridad.
(http://isanidad.com) 20 juliol
|
Durant el confinament,
abastiment agroecològic
de proximitat
|
|
 |
La pagesia de Collserola, i de tot el territori, té un munt de
productes, sans, de qualitat, frescos i ecològics preparats per
servir-te’ls. Aprofita’ls i a més donaràs suport als projectes
que gestionen el nostre territori.
Finca de Can Puig. Font: Arran de Terra
Molts projectes agroramaders i artesanals del territori estan en
una situació molt difícil com a conseqüència del confinament.
Alguns d’ells han perdut els seus canals de comercialització
principals, com menjadors escolars, restauració i mercats a
l’aire lliure; d’altres estan fent un important esforç
addicional per la gran quantitat de comandes, moltes d’elles a
domicili, que estan rebent aquests dies.
L’abastiment alimentari és una prioritat en aquesta etapa de
confinament, i la pagesia i els projectes d’elaboració artesanal
són sectors estratègics que mantenen viu el nostre territori i
generen economia local amb un alt valor afegit.
La pagesia de Collserola no s’escapa d’aquesta situació, tot i
tenir una xarxa de consumidors propera s’han perdut diferents
canals de comercialització molt rellevants per a la seva
viabilitat econòmica, a causa de la situació d’emergència
sanitària.
És doncs moment, també, de donar suport a aquesta pagesia que
realitza un paper tant important de gestió del Parc Natural.
Us deixem un llistat de recursos perquè pugueu consumir ecològic
i de proximitat.
Recursos per a consumir productes de proximitat:
Consulta el Catàleg de la pagesia de Collserola. Hi trobaràs
tots els productors del Parc i la forma de contactar-hi. De les
diferents iniciatives, actualment necessiten suport per a la
venda de productes:
Xai de Collserola. Podeu contactar directament per telèfon amb
el productor al 626 43 16 71
|
Can Puig. Tenen excedents de carxofa morada i faves per la
baixada de venda de productes a la seva agrobotiga del Papiol.
Podeu contactar directament al 689 93 42 41
Can Miano. Estan tenint dificultats per vendre els cargols que
crien a Sant Feliu. Contacteu amb 677 78 17 34
Pere Montes. Ofereix la seva mel, després dels tancaments de
restaurants i altres canals als que abastia abans del
confinament. Contacteu a 646639667
A més també trobaràs molts més productors i productes al web
Abastiment Agroecològic amb un mapa i directori de projectes
agroramaders i artesanals a tota Catalunya.
Si vius a Barcelona, l’Ajuntament ha publicat al seu web un
llistat de productors que serveixen a la ciutat. Els trobaràs a
:
a :
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/productores-amb-servei-a-domicili-a-barcelona_938387
I no t’oblidis dels mercats de proximitat. Han reajustat les
mesures de seguretat i en algun cas el lloc, però molts d’ells
segueixen funcionant.
Consulteu els canals de comunicació del vostre municipi per
conèixer si es desenvolupen o no i en quines condicions.
Trobaràs un llistat dels mercats agroecològics:
Directori dels mercats setmanals a tot el territori:
https://www.mercatsetmanal.cat/
A Barcelona pots consultar els que estan oberts al següent
enllaç:
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria/ca/noticia/els-mercats-de-pages-reobren-aquest-cap-de-setmana-2_939230
(parcnaturalcollserola) |
Mapa de Catalunya
|
|
Cliqueu
sobre la foto

|
Història d'internet

|
Cerdanyola, terra
d'ibers
|
|
 |
Cada segon diumenge de mes el Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver ofereix als visitants la possibilitat de fer una visita
guiada a l'exposició permanent dedicada a la cultura ibèrica de
la tribu dels laietans, en la que es poden veure, distribuïts en
set àmbits temàtics, més de 500 objectes arqueològics procedents
de les excavacions de diferents jaciments de Cerdanyola i
reconstruccions, interactius i audiovisuals.
De la mà de la guia els participants podran descobrir l'origen i
desaparició de la Cultura Ibèrica, l'organització de la
societat, l'urbanisme i les activitats artesanals, la vida
quotidiana de les familiars o les creences i misteris encara
indesxifrables d'aquesta cultura sobre la vida quotidiana dels
ibers.
En aquesta visita, entre d'altres aspectes de la cultura
ibèrica, es podrà veure quines activitats feien les dones i quin
paper tenien dins de la societat ibèrica.
|
La visita es pot complementar amb un recorregut lliure per
restes arqueològiques del poblat i els tres edificis ibèrics
reconstruïts. activitat per a majors de 8 anys.
Visita guiada gratuïta, a les 12 h, a
l’exposició permanent amb l’entrada
Horaris museu:
Dissabte: 11-14.30 i 16.30-20 h
Diumenge: 10.30-14.30 h
Lloc: Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (Carrer de València,
19) |
Preservar el patrimoni històric:
Can Coll com a exemple
|
|
 |
Pel seu important valor patrimonial i etnogràfic la recuperació
dels elements del passat agrícola de la serra és una de les
tasques que es desenvolupa a diferents espais del Parc i,
sobretot, a la finca de Can
Coll, seu del Centre d’Educació Ambiental del Parc.
Un dels trets històrics més destacats del passat agrícola de la
finca de Can Coll són les feixes delimitades per murs de
contenció, de gran desnivell. Aquestes construccions serien avui
dia impensables pel seu elevat cost, per això esdevenen un
element de valor patrimonial i etnogràfic a conservar.
Enguany s’ha fet la recuperació del mur de pedra d’una de les
feixes, pot ser el de més valor, dels tancats de la granja de
Can Coll. La part on s’ha actuat és la meitat del mur quedes de
l’origen ja estava compost per pedra i restes de totxo. A la
resta de mur format per morter de calç i ciment amb pedra de riu
petita, no s’ha actuat.
El mur original és autoportant però amb el pas del temps el
fred, la calor, etc., s’ha anat degradant i fentcavitats, és a
dir, perdent molt material de la secció del mur, fet que
provocava la caiguda de les peces de l'acabament de la part
superior del mur.
|
En els treballs duts a terme, el que s’ha buscat ha estat
sanejar totes les parts més degradades i arribar fins al
material més cohesionat i estable, zones on ja era necessari
sanejar amb maquinària més potent. Aleshores s’ha continuat amb
el mateix pendent del talús original per donar-li estabilitat,
excepte a la zona del revolt, on el grau d’inclinació
éssuperior, per tal de donar encara més estabilitat, reomplint
per darrere amb morter i pedra.
Una part de la pedra utilitzada ha estat recuperada d’altres
murs de pedra seca que han anat caient i dispersant-se amb els
anys pels camps de conreu. La resta, l’hem anat a buscar per la
mateixa finca, la qual cosa ha comportat passar moltes hores
recollint i buscant pedres.
S’han recuperat tots els forats d’escorrentia d’aigües pluvials
existents amb peces recobrades de la masia mateixa, que s’havien
guardat per a aquests casos, i també s'ha refet la part de
l'acabament del revolt, que havia caigut per la degradació i el
pas del temps.
A la base del mur s’ha fet una sabata correguda armada per donar
més estabilitat. Els treballs han durat quatre setmanes.
(parcnaturalcollserola)
|
Els
vitralls de
Les Dames de Cerdanyola,
peces emblemàtiques del Museu d'Art
de Cerdanyola(MAC), han estat proclamats
Bé Cultural d'Interès Nacional
|
|
 |
Comença la construcció
del tanatori municipal
|
|
La primera fase de les obres contempla la reforma de la part
antiga del cementiri i la construcció del tanatori
Mentre durin les obres, les restes dels nínxols afectats es
dipositaran en capses de fusta a l’interior de l’Església Vella
de Sant Martí, dins el mateix recinte del cementiri
|
 |
 |
|
|
Si s'ha
complert el
calendari, aquesta
setmana havien de
donar inici
les obres per a la construcció del tanatori, que inclou quatre
sales de vetlla, una sala polivalent, espai per als serveis
administratius i un aparcament soterrat. Paral·lelament també
s’iniciarà la reforma de la part antiga del cementiri que
contempla l’enderroc d’una part dels nínxols de la zona més
antiga del cementiri. Les famílies dels nínxols afectats ja han
estat notificades i ara s’estan resolent les al·legacions
presentades per algunes de les persones propietàries. Resoltes
aquestes, es procedirà a l'exhumació de les restes que hi ha als
nínxols afectats i es traslladaran a l’interior de l’església
Vella de Sant Martí. Aquesta romandrà tancada fins que les
restes siguin reubicades als nous nínxols.
Fet el trasllat de les restes a l’església, es procedirà a
l’enderroc dels nínxols afectats i una vegada s’hagin fet els
moviments de terra i la construcció del tanatori arribi a la
planta baixa,
|
començarà l’ampliació del cementiri i per tant dels nous nínxols, que
es concreta en un augment d’un 25% passant dels 3.149 actuals
als gairebé 4.000. La durada de les obres serà d’aproximadament
dos anys.
Lápides catalogades
El Cementiri Municipal de Cerdanyola i l’Església Vella de Sant
Martí formen part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni
Arquitectònic i Arqueològic de Catalunya. A la fitxa de
protecció s’estableix el valor patrimonial d’algunes làpides
dels nínxols que s’han d’enderrocar.
Des de l’Ajuntament es vol acordar amb les famílies propietàries
de les làpides catalogades la seva cessió i exposició en el que
serà un racó de memòria dins el mateix recinte del cementiri.
|
Nou Consistori 2019
|
|

|
Les Fonts de Collserola :
Passat, Present i Futur.
|
|
Des de sempre, les fonts han estat llocs de trobada,
d’estada, llocs frescals i agradables que han atret caminants i
excursionistes. Són espais que els seus habitants, al llarg de
la història, han anat cons - truint amb l’objectiu de captar i
canalitzar, per a usos agrícoles, la poca quantitat d’aigua de
què es disposa anualment a la serra, i que juntament amb les
mines, canalitzacions i basses, constitueixen una veritable
xarxa. Totes tenen més o menys valor constructiu, i els
ele-ments inicials no sempre s’han conservat.
La major part d’aquestes estan situades en fondals on viuen
espècies com els plàtans, verns, avellaners, etc., que l’aigua
afavoreix i que difícilment trobem a la resta del Parc. En
alguns d’aquests fondals encara hi podem trobar una vegetació de
ribera una mica desenvolu-pada, que les emmarca. En molts
casos, allà mateix també hi ha alguns arbres singulars plantats
per fer ombra.
Dins d’aquesta relació de beneficiaris, no ens podem oblidar de
la fauna, per a la qual l’aigua és un recurs imprescindible
sobretot dins del context mediterrani, on no és gens abundant.
L’existència de les fonts ha fet possible la presència
d’amfibis, i també d’altres espècies faunístiques. La
supervivència de totes, però, no és gaire compatible amb una
continuada i massiva presència humana.
Tot el que hem comentat ens porta a pensar, què cal fer amb els
punts d’aigua? Cal arranjar-los tots com a fonts amb espais i
cons-truccions per a l’ús dels visitants? La resposta sovint
depèn d’on es posa l’accent. Una bona gestió implica conciliar
en la mesura del possible, totes les funcions.
Les Fonts, espais de Patrimoni construït
Una de les tasques que va fer des del seu inici l’aleshores
Patronat del Parc de Collserola va ser l’arranjament i el
condicionament de les fonts de Collserola. Es va fer un
inventari de totes les fonts existents i del seu estat de
conservació, i es van tirar endavant projectes de més o menys
envergadura com el realitzat a la font de la Budellera –un dels
primers. |
Amb els anys les
actuacions han estat supeditades, sobretot, a la dis-ponibilitat
de recursos econòmics i humans i s'han centrat en la
rea-lització de tasques de recerca, conservació i manteniment.
Per la seva pròpia ubicació en fondals i torrenteres, quan plou
aquests espais es rebleixen sovint de terres i pedres, i això
demana un manteniment continuat. També són indrets que pateixen
tota men-a de vandalisme, fet que demana molts esforços i
recursos econò-mics extres de què les administracions sovint no
disposen.
En tots aquests anys hi ha hagut ajuts de la Diputació de
Barcelona i d’alguns ajuntaments que han permès fer obres de
millora en algu-nes fonts, els seus espais i accessos. Totes
aquestes tasques sem-pre s’han fet en col·laboració amb els
propietaris, els mateixos ajun-taments i moltes entitats del
territori del Parc.
L’any 2018 els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i el Papiol,
dins de diferents contexts, van decidir impulsar l’arranjament
d’un total de 24 fonts. Cadascuna d’aquestes rebrà un tractament
o altre, segons el seu estat i l’ús que es considera que cal que
tingui. Els projectes s’es-tan acabant d’enllestir. A hores
d’ara, les perspectives de futur són positives.
Les Fonts, espais del Patrimoni Natural
L’existència de l’aigua és vital per a la fauna i per a la
viabilitat d’algunes espècies vegetals a Collserola. De fet, els
ambients fonti-nals estan sent objecte d’estudis
multidisciplinaris per tal de remarcar la seva biodiversitat. En
el Parc es farà un estudi sobre l’ecosistema de quatre fonts del
Parc Natural de Collserola.
Els resultats dels primers treballs realitzats han posat de
relleu l’exis-tència d’un important nombre d’espècies lligades a
les fonts. Estudis de caràcter comparatiu han posat de manifest
a més que cadascuna d’aquestes presenta uns valors i unes
característiques força pròpies. |
 |

|
Per aquest motiu, actualment s’està fent una revisió
detallada de cadascun dels projectes de millora de les fonts que
s’estan elaborant, per tal d’incorporar-hi, a més de tots els
elements d’obra i manteniment tots aquells que puguin resultar
rellevants de cara a la biodiversitat.
Algunes fonts com per exemple la del Bacallà, al districte
d’HortaGui-nardó, amb una forta tradició d’us social,
s’arranjarà per a l’ús públic, mentre que d’altres com la font
dels Verns, a Mas Guimbau, rebrà un tractament diferent, perquè
està absolutament naturalitzada i és de difícil accés. En
aquests casos les actuacions se centraran a mantenir-les com a
punts d’aigua, com a ambients fontinals naturals, prioritzant la
conservació dels valors naturals.
A més, ara s’aprofitarà per instal·lar rampes d’accés i de
sortida dels animals en fonts, safarejos i basses.
Espais viscuts i per repensar entre tots
Collserola ha comptat sempre amb la presència de persones, grups
excursionistes, d’amics, etc. que han utilitzat i estimat les
seves fonts, i que com a conseqüència, les han anat arranjant i
mantenint. |
A les feines
realitzades pels tècnics del Consorci, cal sumar-hi les que des
de l’inici del projecte Voluntaris de Collserola, van fer els
seus participants. La catalogació, recuperació i el manteniment
d’aquests espais va ser una de les tasques que més els va
motivar. Des de l’any 1991 fins al 2016 es van catalogar vora un
centenar de fonts.
Cap al 2008 algunes entitats també van començar a demanar de
col·laborar amb el Consorci per fer aquest tipus d’actuacions, i
cal remarcar que fins a l’actualitat més de 80 fonts estan
apadrinades per alguna entitat, centre escolar, fundació o
associació del món de lleure. Això suposa que de forma més o
menys periòdica s’hi fan aquelles tasques que són necessàries a
cada indret. També ha estat realment valuosa l’aportació de tots
ells quant al coneixement dels indrets i l’entusiasme per
recuperar els diferents racons.
La possibilitat de tirar endavant nous projectes d’arranjament
ha fet que s’hagin obert diferents espais de participació en
relació amb aquest tema. La necessitat de tenir informació
gràfica, de saber com eren els espais a arranjar, d’intercanviar
posicions i desitjos d’estudiosos, veïns, tècnics, etc., i
finalment, consensuar els projectes, ha portat a la creació
degrups de treball al voltant de les diferents fonts.
(Parc de Collserola) abril 2019 |
Observa en directe
els ocells de Collserola
|
|
Al llindar del bosc, ben embolcallada per les alzines i a
tocar del centre d’informació, hi ha instal·lada una de les
menjadores del parc. Gràcies a la webcam que hi ha instal·lada,
podeu veure en directe, des d’ara i fins al començament del mes
de març, aquesta instal·lació d’ajuda a la fauna que facilita
l’alimentació hivernal als ocells i, a la vegada, constitueixen
un mitjà excel·lent per poder-los conèixer i observar i
extreure’n una informació privilegiada.
Per tal d’identificar més fàcilment els ocells que veurem
atansar-se a la menjadora, la pàgina web conté una sèrie de
fotografies de les aus que hi acostumen a menjar (gaigs,
picasoques blau, mallerengues, pit-roig…). Al web també hi
trobareu petits vídeos dels ocells que s’apropen al centre
d’informació.
Connecteu-vos i
no us perdeu l’espectacle!
Us convidem també a que vingueu al Centre d’Informació observar
els ocells que visiten la menjadora. El trobareu obert tots els
dies de la setmana, de 9.30 a 15 h. A Can Coll CEA (Cerdanyola
del Vallès) també trobareu oberta, tots els diumenges de 10.30 a
13.30 la Feixa dels Ocells. Ambdues instal·lacions estaran en
funcionament fins a principis de març.
(Parc Collserola)
|
|
|
|

Després de sis mesos tancada, a partir de setembre l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes
tornarà a obrir les seves portes el tercer diumenge de cada mes
de 10 a 14h. |
L'Església vella de
Sant Martí ja ha finalitzat la seva restauració
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El Parc de
la Riera.
Collserola
|
|
 |
El Parc de
la Riera de Sant Cugat
representa
una porta d'entrada al Parc de
Collserola. La riera dón'a el seu nom al
parc i, en el seu pas pel terme
municipal de Cerdanyola del Vallès,
delimita la ciutat amb Collserola, a la
vegada que constitueix un veritable nexe
d'unió, cosa que permet un millor
apropament a la Serra.
El parc es
troba en una situació privilegiada i,
per si mateix, repre-senta un espai
natural i cultural molt important.
|
A més a més de la seva fauna i flora,
destaquen: el poblat ibèric de Ca
n'Olivé i el de Xercavins, la vil.la
romana de Can Canaletes, l'ermita de
Santa Maria de les Feixes, Sant Iscle,
el turó de Ca n'Olivé, la Masia de Can
Canaletes, la masia de Can Codina i
l'aqüeducte que juntament amb el Parc de
Collserola, constitueixen un entorn
immillorable. |
 |
Vista de la Riera de Sant Cugat des de
la passera dels Horts
|
|
La riera de
Sant Cugat
La riera de
Sant. Cugat forma part de la conca del
riu Besòs. Amb 14 km de cur fluvial,
travessa els termes rrunicipals de Sant
Cugat, Cerdanyola i Montcada i Reixac,
tots ells a la comarca del Vallés
Occidéntal.
La riera
recull les aigües de diversos torrents
de Collserola i de Ia serra de
Galliners. Des de l'època medieval
finsal segle XVI va ser coneguda en
català amb el nom de Riu Major.
|
La riera rep el seu nom, aproximadament,
a l'alçada del Parc de la Pollancreda al
municipi de Sant Cugat.
Al seu pas per Cerdanyola, amb 6 km dè
curs fluvial, la riera constitu-eix un
punt d'unió entre el Parc de Collserola
i el nucli urbà.
Per a preservar el parc, es va aprovar
al 1987 el Pla Especial d'Orde-
nacio i de Protecció del Medi Natural
del Parc Collserola. El Consorci del Parc de Collserola, es
l'organisme encarregat de la gestió del
parc.
|
Parc de l'alba.
Dos nous itineraris
pel corredor
Verd
|
|
El 11 de juny de l'any passat
es van inaugurar dos nous itineraris coincidents amb la Setmana
de la Natura, dins el corredor verd del Parc de l'Alba.
La meitat de la superfície del Parc
de l’Alba es destina a la creació del Corredor Verd, afavorint
la continuïtat del sistema d'espais naturals metropolitans,
concretament entre el Parc Natural de Coliserola al sud, i el de
Sant Llorenç del Munt i l'Obac al nord.
El corredor verd es situa
a la plana del Vallès, una zona altament afec- |
tada per elements que fragmenten
el territori. Però té un paper clau en el manteniment de la
connectivitat ecològica de la xarxa d'Espais Naturals Protegits
(ENP).
El projecte d’ordenació del corredor
verd del qual ja s'ha executat la primera fase, preveu entre
d'altres actuacions, l'execució de mesures per restablir i
garantir la connectivitat ecològica entre ambdós espais
naturals: passos de fauna, restauració de sòls ocupats per usos
poc compatibles amb la funció connectora de l'espai, restauració
de lleres i d'altres hàbitats naturals. |
|
Can Coll, Centre
d'Educació Ambiental
|
|
|
Parc Natural de
la serra de Collserola
La serra de Collserola,
declarada Parc Natural
des del 2010, s'alça com
a talaia enmig de l'àrea
metropolitana de
Barcelona. Un magnífic
massís, proper, familiar
i valuós, que esdevé un
privilegi per a la gran
població que viu al seu
voltant. Més de 8.000 ha
d'espai natural
preservat, on predominen
els espais forestals
però amb una varietat de
formacions vegetals que
li confereixen una rica
diversitat biològica.
Collserola també és un
espai de descoberta
d'aprenentat-ge, de
trobada i de lleure.
Això fa que la gestió, a
càrrec del Consorci del
Parc, tingui com a
finalitat última
promoure l'ús respectuós
i sostenible d'aquest
espai, bo i preservant
els seus valors
naturals.
Can Coll, Centre
d'Educació Ambiental
Instal·lat en una antiga
masia del segle XV, el
centre d'educació
ambiental Can Coll
facilita el contacte del
Parc amb les escoles
bressol, d'educació
infantil (3-6 anys),
primària (6-12 anys),
secundària (12-16 anys)
i cicles formatius.
Desenvolupa també
programes dirigits als
estudiants de ciències
de l'educació i als
mestres en actiu. Les
escoles d'educació
especial reben un tracte
preferent, amb programes
dissenyats
específicament.
Les activitats, d’una
jornada de durada, se
centren en el
coneixement de temes
concrets. Així, els
petits poden fer una
activitat sobre l’entorn
natural, la granja o el
bosc, i els grans sobre
vegetació, fauna,
geografia, història o
món rural.
|
Els mestres i professors
han de preparar les
activitats en una reunió
prèvia a Can Coll amb
els educadors. Les
inscripcions comencen el
primer dia laborable de
setembre. Trobareu
detallades les diferents
propostes educatives a
l'apartat el Curs al
Parc.
Els diumenges, el centre
s'obre al públic de 9.30
a 14:30h, (tancat
juliol, agost, de Nadal
a Reis, i Pasqua). Es
pot visitar la masia,
que mostra la manera de
viure de la pagesia dels
segles XVIII i XIX;
veure l'exposició
"L'home i el medi a
Collserola" i els
audiovisuals del Parc; i
fer els itineraris
senyalitzats dels
voltants.
A les 11:15 i a les
12:15h s'ofereixen
visites guiades a la
granja (preu de la
visita a la granja: 1,75
€ per persona, adults i
nens a partir de 3
anys). Es visiten
diferents espais: la
incubadora, el tancat
dels conills i el dels
ànecs i els corrals de
la somera, la truja, la
vaca i l’aviram. Cal
inscriure's el mateix
dia al taulell
d'informació, places
limitades. De 13 a 13:30
h hi ha visita lliure i
gratuita només als
corrals exteriors.
Del primer diumenge de
novembre a l'últim
diumenge d'hivern , de
10:30 a 13:30 h es poden
fer observacions d'aus
hivernants a la Feixa
dels Ocells.
Ubicació: Ctra. de
Cerdanyola a Horta Km.2
Telèfon fix: 93 692 03
96
Telèfon mobil: 638 56 52
77
Fax: 93 580 76 54
Adreça postal: Ctra. de
Cerdanyola a Horta Km.2;
08290 Cerdanyola del
Vallés
E-mail:
activitatscancoll@collserola.cat
Coordenades:
lat.41.473554,
long.2.124503
Google Maps:
Can Coll Centre
d'Educació Ambiental
|
Declarat
bé cultural d'interès
nacional el jaciment ibèric
de Ca n'Oliver,
a
Cerdanyola del Vallès
|
|
|
El Govern ha
aprovat declarar bé
cultural d’interès
nacional, en la
categoria de zona
arqueològica, el
jaciment ibèric de Ca
n’Oliver, a
Cerdanyola del
Vallès.
El poblat ibèric de Ca
n’Oliver està situat al
sud del nucli urbà de
Cerdanyola, a la comarca
del Vallès Occidental,
al turó de Ca n’Oliver,
al barri de Montflorit,
i és per tant dins del
Parc Natural de
Collserola. És un
enclavament rellevant de
l’antic territori de la
Laietània i del món
ibèric català.
La seva ubicació
geogràfica al mig d’un
estratègic nus de
comunica-cions, dominant
un territori agrari i
ramader molt productiu,
i el fet que el poblat
hagués disposat
d’estructures defensives
complexes (un mur de
tanca, torres i fossats
articulats, dues portes
amb poternes laterals i,
en un cas, protegida per
un avantmur), fa pensar
que va constituir un
nucli vertebrador d’un
ampli territori i que va
ser un centre de
captació i redistribució
de la producció.
La presència de
fragments d’escultures
zoomorfes, possiblement
d’algun monument
funerari, denota la
presència d’elits
socials i que podria
haver estat un
assentament
aristocràtic. Els
fragments escultò-rics i
una estela gravada
apunten a l’existència
d’una necròpolis en
algun indret proper
encara per localitzar. |
Les
recerques arqueològiques
que s’hi ha fet han
permès establir que el
jaciment ibèric va viure
diverses fases
cronològiques que van
dels anys 550 aC, en el
període ibèric antic,
fins a l’alta edat
mitjana. És a dir, el
jaciment abasta la
gènesi de l’iberisme i
tota la vigència del món
ibèric fins a la seva
desaparició dins del
procés de la
romanització. El darrer
assentament, que data
dels segles VIII a l’XI,
tanca l’ocupació
d’aquest turó en el
passat.
D’altra banda, el Govern
també ha aprovat
acceptar part del recurs
sobre el termes
establerts en la
declaració de bé
cultural d’interès
nacional, en la
categoria de zona
paleontològica, del Camp
dels Ninots, a Caldes de
Malavella. El recurs
havia estat presentat
per una particular que
demana-va tenir en compte
les activitats agrícoles
preexistents en la finca
Mas Pol, afectada
parcialment per la
declaració de BCIN, i
que, en el cas que
aquestes activitats no
poguessin ser permeses,
se’n fixés una
indemnització.
En aquest sentit , el
Govern ha estimat que,
mentre es mantinguin els
cultius actuals, en no
haver-hi alteració de la
cota de profunditat, no
caldrà cap tipus
d’autorització prèvia
com la que es requeria
en la pro-mulgació de la
declaració de BCIN i,
per això, ha determinat
modificar l’Acord de la
declaració
|
CALENDARI DE PAGAMENT
DE LES
TAXES I IMPOSTOS MUNICIPALS PER AL 2021
|
|
CALENDARI FISCAL
GUIA FISCAL
|
HORARI DE CORREUS
|
|
-Sant
Iscle, 23-25, 08290. Cerdanyola del
Vallès
paqueteria.correos.es
Tfn. 936 91
37 57 |
Dilluns a divendres: 08:30 a
20:30 hores
Dissabtes: 09:30 a 13:00 hores
Diumenges i festius TANCAT
Del 18 de juliol al 16 de setembre l'horari es:
Dilluns a divendres: 08:30 a 14:30 hores
Dissabtes: 09:30 a 13:30 hores |
HORARI CEMENTIRI
|
Dilluns, dijous, divendres i dissabte
de 8:30h a 13:30h i de 14h a 17h.
Dimarts de 8:30h a 13:30h.
Dimecres, tancat
Diumenge de 10h a 14h. |
|
|
TRANSPORT LOCAL
|
|
 |
Línies i horaris |
|
|
SALILLAS.NET ÉS
UNA WEB
PERSONAL
QUE
NO TÉ CAP SUPORT
COMERCIAL, NO ÉS DEMANEN CAP MENA DE DADES COM EMAILS O TELÈFONS, NO CONTÉ RES DE PUBLICITAT
I LES DESPESES SÓN SOSTINGUDES PEL SEU AUTOR. GRÀCIES
a.salillas@gmail.com |
|
|
|
|
|

Plaça d'Enric Granados al voltant de 1900. Totalment
desconeguda |

Passseig de Cordelles al voltant de 1900.
A la vista
de la fotografia
podem
afirmar sense cap
por, que res del que
ensenya existeix |
Modernització i ampliació del pont de l'estació al voltant
dels anys 80-90 |
Vil.la Ignasia en l'espai que avui ocupa la Pl.Abat Oliva.
Es pot veure que el campanar encara no està acabat. Anterior a
1920 |
|
|
|
Passeig Cordelles anys 1920, cantonada plaça Abat Oliba. |
|
FOTOGRAFIES
DE
CERDANYOLA DEL
PASSAT
SEGLE
|
|
Passejant
pels carrers de
Cerdanyola
al llarg
del
segle XX |
|
|
|
Memòria de
l'Ajuntament
de Cerdanyola
anys
1943-1945-1946-1947
|
|
Regidors de 1799 -2019
|
|
El comerç
local
des d'inicis del
segle
XX
|
|
Agenda Política
|
Junta de Govern
Carlos Cordón Núñez - Alcalde
Pepi Rivera Dueñas - 1a. Tinenta d'Alcaldia
David González
Chanca - 2n. Tinent d'Alcaldia
Javier Sánchez Miras -
3è. Tinent d'Alcaldia
Carme Arché Ametller- 4a. Tinenta d'Alcaldia
Glòria Urbano Jiménez - 5a. Tinent d'Alcaldia
Oscar Pons - Regidor delegat
|
|
Properes activitats
|
|
Dijous dia 22 a les 18:30 h.:
Cafè filosòfic -
A la Biblioteca Central de Cerdanyola (Planta 0. Sala
Enric Granados)
(Plaça d'Enric Granados, 1)
Diàleg organitzat amb la finalitat de discutir sobre un tema des
de la perspectiva filosòfica, amb l’objectiu d’intercanviar
punts de vista i inquietuds. No cal tenir coneixements de
filosofia. La conversa és sobre temes d’interès. No cal
inscripció prèvia. Aforament limitat
Coordinadora: Sílvia Staps
Inscripció prèvia: a partir del 14 d’abril (via
web)
Dijous dia 22 a les 12 h. :
Dijous Feminista "Bruixes!"
Cicle dels Dijous Feminista amb tallers i activitats
amb perspectiva de gènere i LGTBIQ+ per tal d'oferir una eina
per a l'apoderament del propi cos i les pròpies accions.
És un joc en línia sobre el fenomen de la bruixeria a Catalunya.
El joc estarà disponible a les xarxes socials de l'Ajuntament a
partir de les 12h i durant tot el dia.
Instagram i Facebook Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Tota
la informació de la campanya “No eren bruixes, eren Dones” la
trobareu al següent enllaç:
https://www.sapiens.cat/noerenbruixes/index.html
Dijous 22 a les 19 h.:
El Contacontes per adults
Tercera edició de la sessió de lectura en veu alta i
teatralització de contes escrits per autors i autores locals,
presentat per Toni Álvaro. L'acte comptarà amb la participació
de Carme Alern, Eva Esther Pérez, Joan Todó, Josep Maria Riera,
Luís Ezquerra, Maite Barceló, Marutxi Beaumont, Bernardí
Martorell, Masha Mor i Miquel Sánchez.
L'activitat es desenvoluparà seguint totes les mesures
sanitàries corresponents.
Al Jardí del Museu de Ca n 'Ortadó (plaça de Sant Ramon, 23-24)
Dijous 22 a les 20 h.:
Akelarre (cinema) (any 2020)
Al Teatre Ateneu (Carrer de la Indústria, 38 - 40)
Gènere: drama. Segle XVII. Bruixeria - Organitza: Xiscnèfils
Sinopsi: "Akelarre" (90')cuenta la historia de una caza de
brujas en el País Vasco Francés del año 1609. Los lugareños se
han hecho a la mar. Ana, de 17 años, participa por primera vez
en una fiesta nocturna en el bosque con otras chicas del pueblo.
Al amanecer, son detenidas. El juez Rosteguy De Lancre,
encargado del Rey para depurar la región, las acusa de brujería.
Seguro de haber encontrado aquí su mejor presa, decide hacer
todo lo posible para que confiesen lo que saben sobre el
akelarre, la ceremonia mágica durante la cual se supone que el
diablo hace acto de aparición para aparearse con ellas.
Premis Goya: Millor música, vestuari, maquillatge, dir.
artística i efectes especials
Preu: Soci: 2 euros; General: 5 euros; abonaments de cinc
entrades no personals: 20 euros; carnet fidelitat (30 € alta i
2€ x pel·lícula)
L'activitat es desenvoluparà seguint totes les mesures
sanitàries corresponents.
Divendres 23 d'abril de 8 a 20 h.:
20a Marató de Lectura
Al canal de Youtube de l'Ajuntament
El dia de Sant Jordi, el 23 d’abril, es farà la XX
Marató de Lectura.
12 h de lectura presencials i virtuals. El Teatre de l'Ateneu
serà l'escenari d'un plató de tv que retransmetrà en streaming
durant 12 h sense pausa lectures presencials i en línia
d'autors/es homenatjats al llarg d'aquests 20 anys, amb la veu
d'alumnes d'escoles de la ciutat, escriptors/es, agents
culturals, ciutadania, entitats, etc. Per participar cal enviar
un correu electrònic a culturalletres@cerdanyola.cat o
trucar al 935 808 888 ext. 3194
Dissabte dia 24 a les 18 h.
: Concert de la Coral de
l'Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès -
a Església de Sant Martí :
La Coral de l'Agrupació Musical de Cerdanyola del
Vallès té data per al seu primer concert després d'un any
allunyada dels escenaris per la pandèmia. Interpretarà música
religiosa i profana de compositors com Mozart, Liszt, Gjeilo i
d'altres que homenatgen la veu en el seu estadi més pur.
L'entrada és gratuïta i solidària, només cal reservar la
localitat al web de l'AMCV per a controlar l'aforament. També hi
haurà una recollida solidària d'aliments i productes d'higiene
personal per a Càrites
Preu: entrada gratuïta que cal reservar a
www.amcv.cat
Diumenge dia 25 a les 10 h,
: Art i Benestar "Passegem per la
natura" -
Els Amics del Museu d'Art de Cerdanyola continuen amb
el programa "ART I BENESTAR" amb l'activitat "Passegem per la
natura"
Cal inscripció prèvia trucant al telèfon 93 591 41 30 o
presencialment al museu.
Activitat gratuïta amb taquilla inversa. - Al Museu d'Art de
Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)
Diumenge dia 25 :
Jugatecambiental : "El gran arbre".
La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i
educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs, tallers
ambientals o itineraris guiats pel Parc del Turonet. Obrirà els
diumenges d'11:30 a 13:30 h, al Parc del Turonet (al parc de
terra al costat del gratacels) i s’adreça fonamentalment a un
públic familiar.
Durant el desenvolupament de la Jugatecambiental hi haurà
instal·lada una carpa del e-bicibox amb bicicletes elèctriques
perquè qui vulgui les pugui provar, per tal de promoure la
mobilitat sostenible.
Horaris:
d'11:30 a 13:30 h (espai de joc)
de 12 a 13 h (activitat)
Al Parc del Turonet (Passeig d'Horta, s/n) - Activitat lliure i
gratuïta.
Concurs fotogràfic de Sant Jordi a
travès d'Instagram
Organitza Afocer i Ajuntament de Cerdanyola
Cada persona participant podrà penjar a Instagram un
màxim de 5 fotografies de mida i format lliure. Caldrà que les
etiqueti amb el hashtag #santjordi21_afocer i esmenti al
comentari o el títol l’@ajuntament_cerdanyola i @afocer. La data
límit per a presentar obres és el 25 d’abril. El concurs,
organitzat per l’AFOCER i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès,
premiarà la foto vencedora amb un llibre electrònic i la segona,
amb l’alta i quota de persona assoviada a l’AFOCER.
Del 30 d'abril al 3 de maig
: Festa Major Roser de maig 2021
Fins al 5 de maig
:
UN LLIBRE PER VIURE
al Espai Elisa Arimany
Aquesta és una exposició col·lectiva i les obres que es
presenten tenen entre elles el llibre com a fil conductor.
En un món cada cop més digital i avesat a la tecnologia, en ple
confinament un element ben tradicional pren una renovada
rellevància : el llibre.
Així, aquesta exposició vol reflexionar al voltant de la
importància del llibre i en extensió, de la cultura – en una
època de crisi sanitària, social i econòmica, i com les pàgines escrites ens ha obert una finestra de
llibertat.
|
|
CINEFÒRUM :
"Sessions de Xiscnèfils amb la projecció de pel·lícules en VO" -
Més info
http://www.xisc.org/ Hora: 21:30 h. Lloc: Teatre Ateneu
Organitza: Xiscnèfils ??????????????
|
|
La Marea Pensionista de Cerdanyola del Vallès,
Cada
dissabte a les 17 h. el col·lectiu
convoca concentracións davant de l'Ajuntament de
Cerdanyola, per reclamar una actualització de les pensions en
funció de l'IPC
amb el lema "El
present i futur de les pensions, es cosa de tots i totes".
|
|
Activitats estables
Algunes activitats poden estar
suspeses a causa de l'Covid-19
|
|
Cada primer diumenge de mes
el Museu de Ca n’Oliver obrirà les seves portes als visitants
perquè puguin visitar l’exposició permanent sobre la Cultura
Ibèrica
Cerdanyola, terra d'Ibers
2n diumenge de mes a les 12
hores
Visita guiada amb l’entrada - Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver
Sant Martí, una església
per a la pagesia
2n diumenge de mes
Església Vella de Sant Martí Obert de 10.30 a 13.30 h
Visita guiada gratuïta a les 12 h. Església Vella de Sant Martí
Activitats a Can Catà
Natura
És obert el 1r i
3r diumenges de cada mes. Excepte els festius i durant el mes
d'agost.
Preu: Adults 3 €, nens 2 €
-Telf: 627 433 462 i 600 259 084
Sant Iscle, una parròquia
medieval
3r diumenge de mes
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Oberta de
10 a 14 h Visita guiada gratuïta a les 12 h Agost tancat
Portes obertes al MAC
Cada primer diumenge de mes,
accés gratuït al Museu d'Art de Cerdanyola de 11 a 14 hores.
1r i 3r diumenges de cada
mes. De 10
a 14
h.
Activitats a Can Catà.
Activitats familiars o per a adults
de descoberta del bosc. Es poden fer dos itineraris a peu:
- Fem el camí de la font nova!
- Anem cap a la font vella!
Possibilitat de fer els itineraris fotogràfics. Mínim 10, màxim
25 perso-nes. És obert el 1r i 3r diumenges de cada mes. Excepte
els festius i durant el mes d'agost.
Telf: 627 433 462 i 600 259 084 - Preu: Adults
3 €, nens 2 €
Can Coll, un mas al bosc.
Tots els diumenges.
Visita lliure a la masia i a l’exposició L’home i el medi a
Collserola Can Coll - CEA Oberta de 9.30 a 14.30 h.
La granja de Can Coll.
Tots els diumenges.
Visita guiada a les 11 i 12 h Can Coll - CEA Inscripcions
el mateix dia Preu per persona: 1,80 euros
|
|
Activitats al
Museu d'Art (MAC)
|
|
Fins al 27 de juny
Exposició : "De l'oblit a la
revolta. Deesses invisibles"
Producció del Museu d'Art que s'emmarca en els actes del Dia
Internacio-nal de les Dones, i compta amb la col·laboració del
Museu de Tossa que produeix una de les obres, i on itinerarà
després a partir de juliol.
Es tracta d'un petit homenantge a 5 dones que van quedar
relegades a un segon terme o símplement que no van poder
dedicar-se a la seva vocació artística, una pagesa, una burgesa,
una obrera de la Uralita, una model o una muntadora de cinema...
i 5 artistes actuals les interpreten amb obres contemporànies.
Les artistes contemporànies es relliguen amb aquests substrats
de creació menystinguda. Xantal Grau, Francesca Llopis, Fiona
Morrison, Ivonne Navarro i Marga Ximenez s’han apropiat del seu
llegat de sentits latents i l’han revitalitzat amb la seva
pròpia pràctica. Elles són les nostres còmplices en aquesta
aventura de rescat de la memòria que té l’ambició de corregir-ne
els oblits.
Horari:
Dimarts a dissabte de 17 a 20 h
Diumenges i festius d'11 a 14 h
Dilluns tancat
Lloc: Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88) |
|
Programes de difusió del
Museu d'Art de Cerdanyola
PROGRAMA D’EXPOSICIONS TEMPORALS:
Sala d'exposicions del MAC i Espai Arc
Sala d'exposicions Elisa Arimany (BCCI
Fins al 31 de març :
Exposició : "El Flamenco y sus formas de expresión"
La Casa de Andalucía presenta l’exposició El Flamenco y sus
formas de expresión. La mostra la formen una selecció de les
obres guardonades a les convocatòries del concurs de pintura
fetes entre el 1990 i el 2017 i es podrà veure durant tot el mes
de març per gaudir del flamenc fet pintura, fet obra d’art. La
Casa de Andalucía de la ciutat ha seleccionat obres premiades en
el concurs de pintura que convocaven des del 1990 i que va
finalitzar la seva primera etapa el 2017.
El color, la plasticitat, la força del flamenc i la seva
translació al llenç, l’abstracció i d’altres tècniques
configuren una exposició que permet a qui la gaudeix immergir-se
en el flamenc i el que representa.
Hora: horari Biblioteca
A la Sala Elisa Arimany de la Biblioteca (plaça d'Enric
Granados, 1)
Organitza: Casa de Andalucía de Cerdanyola
VISITES GUIADES AL MUSEU:
tercer diumenge del mes ales 12 h.
ACTIVITATS I TALLERS FAMILIARS:
segon diumenge del mes.
ACTIVITATS EDUCATIVES:
visites i tallers per a tots els cicles.
ARTS & HEALTH. PROGRAMA DE MUSEUS I SALUT
GRANS ARTISTES: PROGRAMA PER AGENT GRAN.
PROGRAMA D’ART I JOVES:
Festival de curtmetratges [C] Screen Plat Artístic)
NIT LAB MAC Tancats al museu
C. de Sant Martí, 88/ Ptge. del Llorer, 11 08290
Cerdanyola del Vallès Tel. 93 591 41 30
www.cerdanyola.cat/mac
mac@cerdanyola.cat
Horaris:
De dimarts a dissabte de 17 a 20 h
Diumenges i festius d’11 a 14 h
Tots els dilluns tancat, fins i tot els festius
L’accés a les exposicions temporals és gratuït.
A les visites guiades i tallers s’accedeix amb el tiquet
d’entrada al museu.
Tots els primers diumenges de mes l’entrada al museu és
gratuïta.
|
Activitats al Poblat de Ca
n'Oliver
|
|
Primer diumenge de mes
Ca n'Oliver, un poblat iber laietà
Jornada de Portes Obertes al Museu i a les 12 h visita guiada al
jaciment i al taller metal·lúrgic reconstruït.
Segon diumenge de mes a les
12 h.
Cerdanyola, terra d'ibers
Visita guiada a l’exposició permanent i a les dues cases
recons-truïdes del poblat. Activitat gratuïta amb l’entrada per a majors de 10 anys.
|
|
Museu i Poblat
Ibèric de Ca n'Oliver. Carrer de València, 19 Cerdanyola del
Vallès Telèfon. 93 692 33 22 / 93 580 45 00
a/e
museucanoliver@cerdanyola.cat
www.cerdanyola.cat/museucanoliver
Poblat Ibèric de Ca n'Oliver a Cerdanyola del Vallès
Es convenient assegurar-se que no s'ha produït cap canvi en el
programa.
|
Visita guiada al Museu de Ca
n’Oliver
Cada segon diumenge de mes : Visita guiada a l'exposició
permanent Cerdanyola, Terra d’Ibers. Hora : a les 12 h. Preu :
activitat gratuïta, inclosa en el preu de l'entrada.
L’entrada al jaciment és gratuïta i la del Museu és de pagament:
Entrada general: 3 €
Entrada reduïda: 2 € (estudiants menors de 18 anys i jubilats no
empadronats a Cerdanyola).
Entrada gratuïta: menors de 8 anys i jubilats de Cerdanyola.
Famílies: 6 € (2 adults i 3 infants)
Grups: 30 € i 22,50 € la reduïda. Aplicable a grups de 15
persones.
HORARIS
De l'1 d'octubre al 30 de març
Dijous i divendres de 16. 30 a 19.30 h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20 h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h
De l'3 d'Abril al 30 de Setembre:
Dimecres, dijous i divendres de 16:30 a 20h
Dissabtes d'11 a 14.30 i de 16.30 a 20h
Diumenges i festius de 10.30 a 14.30h
Tancat:
1 i 6 de Gener i 1 de Maig i 25 i 26 de Desembre
|
|
El Museu i Poblat Ibèric de Ca
n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per conèixer la
cultura ibèrica. En el Museu s'exposen més de 500 objectes
arqueològics.
Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes recuperades i
tres edificis reproduils. La visita a l'exposició Cerdanyola;
terra d'ibers és un viatge per descobrir qui eren els homes i
les dones d'època ibèrica, com vivien, com s'organitzaven i
perquè va desaparèixer la seva cultura. |
|
|
Activitats al Parc
del Turonet
|
Jugatecambiental - Activitats per apendre i gaudir en familia. Espai de Joc
|
Calendari
activitats
Diumenges d'11:30 a 13:30
h.
|
Diumenge dia 18
d'abril :
Taller de dibuix naturalístic
Diumenge dia 25
d'abril :
El gran arbre
Diumenge dia 2
d'abril :
Construïm un
molinet
Diumenge dia 9
d'abril :
Aire net, mobilitat
sostenible
Diumenge dia 16
maig :
Animals de paper (Activitat emmarcada
dins el 15è cicle d’activitats)
Diumenge dia 23
maig :
Bioblitz Metropolità.
Identificació d'espe-
pècies del parc
Diumenge dia 30 maig
: Cosmètica natural
Diumenge dia 6 juny
: Safari
fotogràfic
|
La Jugatecambiental consisteix en un espai lúdic i
educatiu on es pot gaudir de diverses activitats: jocs,
tallers ambientals o itineraris guiats pel Parc del
Turonet. Obrirà els diumenges d'11:30 a 13:30 h, al Parc
del Turonet (al parc de terra al costat del gratacels) i
s’adreça fonamental-ment a un públic familiar.
Les activitats dirigides de la Jugatecambiental es
desenvoluparan seguint les mesures corresponents de
prevenció de la COVID-19 i en grups reduïts, per això és
necessària la inscripció prèvia a través del mail mediambient@cerdanyola.cat,
indicant el nom, telèfon i número de participants.
|
|
|
Activitats de Bambalina
|
|
|
|
|
EXPOSICIONS A CA N'OLIVER
|
|
Activitats a l'ATENEU
|
|
|
|
https://www.cerdanyola.cat/cultura/escola-darts-de-lateneu |
|
Cerdanyola, cultura, natura
i
patrimoni
|
|
Dia Internacional dels Museus
Activitats estables Tots els
diumenges
De I’ 1 de març al 7 de juny : Jugatecambiental -
Activitats familiars - Parc
del Turonet . Horari: 11.30 a 13.30 h. ???
Tercer diumenge de mes
Sant Iscle, una parròquia medieval -
Visita guiada a les 12 h.
Oberta de 10 a 14 h - Església de Sant Iscle i Santa Victòria de
les Feixes
Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia,
excepte aquelles que s'indica expressament.
La programació del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i de les
exposicions temporals disposen d'un fulletó a part.
Demaneu-nos-els! |
|
Activitats estables
???
Tots els diumenges.
Can
Coll, un mas al bosc. Visita lliure a la masia
museitzada i a l’exposició "L’home i el medi a Collserola". Can
Coll - CEA. - Oberta de
9.3. 0 a 14.30 h
La granja de Can Coll.
Visita guiada a les 11 i 12
h Can Coll - CEA Inscripcions el mateix dia Preu
per persona: 1,85 €
La Feixa dels Ocells.
Activitat d’observació d’aus per a majors de 8
anys Can Coll - CEA
Des del primer diumenge de novembre
Horari de 10.30 a 13.30 h
Jugateca ambiental.
Activitats familiars Parc del Turonet.
Horari: 11.30 a 13.30 h.
Del 15 de setembre al 24 de novembre
Segon diumenge de mes
Sant Martí, una
església per la pagesia
Oberta de 10.30 a13.30 h.
Visita guiada ales 12 h Església Vella de Sant Martí Agost
tancat
Tercer diumenge de mes
Sant Iscle, una parròquia
medieval
Oberta de 10 a 14 h Visita guiada a les 12 h. -
Església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Agost
tancat |
|
|
Activitats a la Biblioteca
Central
|
 |
|

http://www.bibliotecacerdanyola.cat/
|
|
CAFÈ EMB
LLETRES |
Dijous 20 de maig a les 19 h. - Cafè amb lletres :
Núria Esponellà, presenta "Anima de tramuntana".
Premi Prudenci Bertrana
|
EXPOSICIONS
Horaris :
Mati : DIMECRES I DIVENDRES DE 10.00 h.a 14.00 h.
Tarda : DE DILLUNS A DIJOUS DE 15.30 h..a 20.30 h. |
|
|
Activitats a l'Espai Elisa
Arimany
|
|
Horaris
MATI de dimarts a dissabtes de 10:00 a 14:00 h
TARDA de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h
Programació :
http://www.bibliotecacerdanyola.cat/events/
|
Fins al 5 de maig.
Exposició : Un llibre per viure
Aquesta és una exposició
col·lectiva i les obres que es presenten tenen entre elles el
llibre com a fil conductor. En un món cada cop més digital i
avesat a la tecnologia, en ple confinament un element ben
tradicional pren una renovada rellevància: el llibre. Així,
aquesta exposició vol reflexionar al voltant de la importància
del llibre – i en extensió, de la cultura – en una època de
crisi sanitària, social i econòmica, i com les pàgines escrites
ens ha obert una finestra de llibertat.
|
|
Activitats del Parc Natural
Collserola
|
|
|
Podreu visitar l'edifici, les seves exposicions i els seus
entorns (visita autoguiada). (activitat gratuita)
|
Per tal de frenar la
mobilitat en el territori i evitar la transmissió
de la COVID-19 us informem que, fins a nou avis :
- Els caps de setmana restaran tancat els centres d'atenció al
públic.
- S'anul-la l'agenda d'activitats del Parc. Nomes es mantenen
els
programes escolars.
- Alguns serveis de les arees de lleure (aparcaments, lavabos,
taules
de picnic...) no estan operatius.
Mes informació
|
|
|
|
DESCOBERTES EN FAMILIA
Una passejada pels entorns del
Centre d'Informació, acompanyada d’un petit taller o d’un joc
per conèixer millor Collserola. A càrrec dels Guies del Parc.
Menors de 3 anys gratuït.
|
UNA MASIA AMB MÉS DE 500 ANYS D'HISTÒRIA
Passejada guiada per aquesta antiga masia boscana que
abans de 1495 era coneguda com a mas Portell. Podreu
descobrir com ha anat transformant-se amb el pas del
temps, mentre que la planta baixa es conserva tal com
eren els segles XVIII i XIX, a la primera planta
s’aprecia l’aspecte senyorial que va adquirir a
comença-ments del segle XX. La finca destaca pel seu
valor paisatgístic i pel seu paper en el manteniment de
la biodiversitat. En aquests moments, és el centre
d’educació ambiental del Parc de Collserola i, els seus
horts, granja, vinya i camps, són importants espais
educatius.
Horari: 11:15 h i 12:30 h. Preu: Gratuit -
Cal inscriure’s el mateix dia a la recepcio de la masia. Places limitades, màxim 20 persones per
visita. A partir de 8 anys. A càrrec dels guies del
Parc
Can Coll CEA
Ctra. de Cerdanyola a Horta, Km 2. Cerdanyola del Vallés
PASSEJADES AL VOLTANTS DEL CENTRE
D'INFORMACIÓ
|
ESPAI D'INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA
Obert els diumenges de 10:30 a 14 h,
excepte els mesos de gener i desembre i del 16 de juliol
al 15 de setembre. Camí del
pantà, s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació
de Baixador de Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de
l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvi-drera. Es poden
concertar visites guiades a l’equipament, per a grups,
durant tot l’any. Telefon per reserves. 932 803 552. Latitud.
41.4146818, longitu.2.0972868,17 |
|
CONEGUEM LA GRANJA DE CAN COLL
Per als més petits. Una activitat de descoberta del medi
rural a través del contacte directe amb els animals de
la granja. Edat: d'1 a 3 anys. Preu: 107,45 Horari: de
10 a 13 h Durada: per a 2 grups de 20 infants: 1,15 h
per grup en dos toms consecutius. Per 1 grup de 20:
torm únic de 2,15 h.
Visites a la granja de Can Coll
|
|
MATINALS A COLLSEROLA

Recorreguts guiats adreçats a grups
que volen passar un matí passejant i descobrint el valors
socioambientals del Parc. L’itinerari es desenvolupa
principalment pels entorns del Centre d’Informació del Parc o de
Can Coll, tot i que es poden programar per altres àmbits de la
serra segons les necessitats i els interessos.
Durada 3 hores
Horari: de 10:00 a 13:00 h
De dilluns a dissabte. Cal concertar data al teléfon
:
932 803 552 - Màxim 25 persones per grup
Preu per grup
109,10 €.
Al Centre d'informació. Itinerari 1: Des del Centre
d'informació a la font de la Budellera i retorn a Santa
Maria de Vallvidrera.
Itinerari 2: Des del Panta de
Vallvidrera fins al ïuró d'en Cors i el coll de Can
Cuiàs i retorn al Baixador de Vallvidrera.
A Can Coll
Itinerari 1: Des de la masia de Can Coll a la
Font de Sant Pau i retorn.
Itinerari 2: Des de l'àrea de lleure de
Can Coll al Puig de la Guàrdia, torrent de Can Coll i
retorn. |
|
VOLS COL·LABORAR?
Què et semblaria venir al
Parc a col·laborar en la millora d'algun dels seus espais? Si
tens temps i ganes et convidem a participar-hi. Consulteu
horari i forma d'inscripció de cada proposta al web del Parc
Mès de 18 anys. Cal inscripció prèvia. Activitat
gratuïta
Consulteu web del Parc :
www.parcnaturalcollserola.cat
|
|
NITS
D'ASTRONOMIA |
|
|
|
Sessions d'iniciació a l'observació d'estels, constella-cions i
altres cossos celestes.
L’activitat combina explicacions teòriques: què són les
estrelles diferencies amb els planetes, mitologia associada; amb
observacions a l’exterior: identificació de constel·lacions a
ull nu i observació amb telescopi. En cas de mal temps o menys
de 10 inscrits se suspendrà l'activitat.
Aquestes sessions es programen una nit al mes, en divendres
de 21 a 23 h, tot
l’any, excepte a l’agost. Consulteu dates a l’Agenda
d’activitats. Lloc: al Centre d'informació
del Parc.
Cal inscripció prèvia la mateixa setmana de l’activitat, de dilluns a
divendres, al tel 932 803 552. Places limitades.
Preu : 5,40€
Edat recomanada: + de 12 anys.
|
|
D'EXCURSIÓ AMB...

Us proposem descobrir el Parc de la
mà d'alguna de les entitats del territori que se'l coneixen
abastament.
|
|
PASSEJADES TEMÀTIQUES |
|
|
|
Una passejada tranquil·la pels entorns
del Centre d’Informació, per conèixer els valors del Parc de la
mà d’un guia especialit-zat. Els dissabtes no festius, podeu
realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del
Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un
tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor
que donarà peu a parlar del bosc mediterra-ni i us proporcionarà
una visió general d’aquest espai natural.
Horari: De les 11:00 a les 13:30 h.
Inscripcions el mateix dia de la passejada, al taulell del
Centre d’Informació. (No es fan reserves prèvies). Màxim de 20
persones per sortida. Preu: 1,85 € per persona.
|
|
PER A LES ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA.
Truqueu la mateixa setmana de l'activitat -de dilluns a
divendres- al telèfon del Centre d'Informació del Parc
932.803.552.
Horari de 9.30 a 15 hores |
|
|
QUÈ TROBAR ALS CENTRES
CENTRE D’INFORMACIÓ*
Exposició
permanent: Collserola parc natural, pensada per fer pensar.
Itineraris senyalitzats al voltant del Centre. Itinerari de les
fonts, accessible per a persones amb mobilitat reduïda: des de
l’estació fins a la font Nova, i accessible per a persones
cegues, fins al Centre. La menjadora dels ocells tots els dies,
de gener a febrer. Audiovisuals del Parc. Consulta i venda de
publicacions.
CAN COLL, CENTRE
D'EDUCACIÓ AMBIENTAL *
Masia del segle XV i voltants rurals. Exposició permanent:
L’home i el medi a Collserola. Itineraris senyalitzats als
entorns de l’equipament. Audiovisuals del Parc.Consulta i venda
de publicacions.
La Feixa dels ocells, de 10.30 a 13.30 h els diumenges de gener
a febrer. Consulta i venda de publicacions. La granja: els
diumenges, visites guiades de 45 minuts. Es mostren els
diferents espais: la
incubadora, els tancats dels conills i els ànecs, i els corrals.
Cal inscriure’s el mateix dia al Centre. Preu: 1,80 € per
persona. Menors de 3 anys gratuït. Places limitades 25 persones
per visita. Horari: 11 h i 12 h.(*) - (*) De 13 a 13.30 h visita
lliure i gratuïta només als corrals.
ESPAI
D’INTERPRETACIÓ DEL PANTÀ DE VALL-VIDRERA*
Exposició permanent: El pantà i els seus entorns. Visites
comentades. Itineraris senyalitzats als entorns. La passejada
temàtica L'arribada d'aigua a Sarrià al segle xix inclou la
visita a l'equipament.
|
|
CENTRES D'ATENCIÓ ALS
VISITANTS |
|
|
CENTRE D’INFORMACIÓ*
Obert tots els dies de la setmana de 9.30 a 15 h. Excepte el 25
i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener. Carretera de
l’Església, 92 (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7). Tel.
932 803 552.
ci@parccollserola.net
Lat. 41.419696, long. 2.100994. Estació del Baixador de
Vallvidrera dels FGC. Entre setmana, visites i activitats
concertades per a escoles i públic en general. Cafeteria i
serveis adaptats.
CAN COLL, CENTRE D’EDUCACIÓ
AMBIENTAL*
Obert els diumenges de 9.30 a 14.30 h. excepte de Nadal a Reis i
Pasqua i del 24 de juny a l’11 de setembre. Carretera de
Cerdanyola a Horta, km 2. Cerdanyola del Vallès. Tel. 936 920
396
activitatscancoll@parccollserola.net. - Lat. 41.473554,
long. 2.124503 - Entre setmana, activitats educatives
concertades.
ESPAI D’INTERPRETACIÓ DEL
PANTÀ DE VALLVIDRERA*
Obert els diumenges de 10.30 a 14 h. excepte del 16 de juliol al
15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Camí del pantà,
s/n. Vallvidrera. Situat a 5 minuts de l’estació de Baixador de
Vallvidrera dels FGC, i a 5 minuts de l’àrea de lleure de Santa
Maria de Vallvidrera. Es poden concertar visites guiades a
l’equipament, per a grups, durant tot l’any. Tel. per reserves.
932 803 552 - Lat. 41.4146818, long.2.0972868,17
PUNT D’INFORMACIÓ DEL
CASTELL DE TORRE BARÓ
Tancat per obres fins el març de 2020. El diumenges trobareu un
punt d’informació itinerant. Els serveis educatius i el
pro-grama d’activitats per a tothom segueixen actius. Informació
i reserves al correu electrònic
castell_torrebaro@bcn.cat i a
l'adreça www.facebook.com/castelldetorrebaro
Gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.
PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC
DE LA RIERA
Obert diumenges i festius de 10 a 14 h. Excepte el 25 i 26 de
desem-bre, i l’1 i el 6 de gener. Passeig d’Horta –Parc de la
Riera. Cerdanyola del Vallès - Lat. 41.48136703, long.
2.14299510 - Gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola.
PUNT D’INFORMACIÓ MÒBIL DEL
PLA DELS MADUIXERS*
Operatiu tots els diumenges de 10 a 14 h. excepte del 15 de juny
al 15 de setembre i els mesos de gener i desembre. Pla dels
Maduixers (passeig de les Aigües) - Lat. 41.417219, long.
2.128874
* Gestionats pel Consorci
|
|
|
LLOCS D'INTERÈS (amb
Google Maps)
|
|
Cases modernistes als carrers de Sant Ramon i Sant Martí.
41.490398º, 2.136200º
Cases modernistes al carrer de Sant
Francesc
41.494483º, 2.143034º
Castell de Sant Marçal.
41.490684º, 2.114799º
Escultures modernistes i
noucentistes del cementiri mun.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Ermita de Santa Maria de
les Freixes.
41.479020º, 2.142564º
Ermita de Sant Iscle
41º28'03.9",
2º09'02.0"
Església i rectoria de Sant Martí.
41.491344º, 2.139979º
Església vella gòtico-renaixentista
de Sant Martí.
41º29'12.73", 2º07'23.21"
Masia de Can Canaletes i aqüeducte.
41.479157º, 2.142362º
Masia de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Masia de Can Coll i Àrea de Can
Coll
41.28'25.44" , 2º07'28.35"
Masia de Can Fatjó del Molí.
41º.484013º, 2º127144º
Masia de Can Miró.
41.501460º, 2.102093º
Masia de Can Serraparera.
41.496042º, 2.130091º
Paratge de Canaletes.
41.483073º, 2.143356º
Bosc Gran de Can Catà
41.469872º, 2.149952º
Monument a Europa
41.485378º, 2.128094º
Parc Esportiu Guiera
-Avda. de Guiera 6-8
41.483350º, 2.139192º
Parc Tecnològic del Vallès
41.484886º, 2.127711º
Jutjats
41.484005º, 2.143957º
Monument a Francesc Macià. Final Av. Primavera
41.489279º, 2.144290º
FESTA MAJOR
Primer cap de setmana del maig
MUSEUS
Ca N’Olivé
(Montflorit):
Horari: Diumenges d’11 a 14 hores.
41.480617º, 2.134068º
Museu de Ca n’Ortadó:
Plaça
de Sant Ramon, 23-24.
Tel.:93 692 33 22. (actualment tancat)
Accés lliure als jardins.
41.488767º, 2.135999º
Museu i Poblat ibèric
41.480617º,2.134068º
OFERTA CULTURAL:
Festival de Blues (octubre)
VARIS
Ajuntament
-Pl. Francesc
Layret, s/n
41.491027º,2.140686º
Pavelló d'esports
(Compleix Esportiu Municipal Can Xarau)
41.494471º, 2.139991
L'Ateneu.
-Carrer Indústria, 38-40
41.488106º,2.140945º
Biblioteca Central
-Avda de Catalunya
41.492544º, 2.142231º
Pl. Sant Ramon i Monument Republica
41.489107º, 2.136014º
Columnes d'Alfaro (UAB)
41.497103º, 2.110553º
Parc de Cordelles
41.496174º, 2.133794º
Estació Renfe de Cerdanyola (Av de Catalunya)
41.492656º, 2.147392º
Estació Renfe Cerdanyola-Universitat
41.497040º, 2.115583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Bellaterra
41.500968º, 2.090583º
Estació Ferrocarrils de Catalunya Universitat Autònoma
41.502824º, 2.102540º
Zona Esportiva Municipal Les Fontetes. Pg.
d'Horta s/n
41.486486º, 2.144069º
Àrea de Can Coll (restaurant,
àrea de lleure) Montflorit
41.472626º, 2.127352º
Zona Esportiva del Bosc Tancat
-carrer Riu Sec s/n
41.501639º, 2.130923º
|
TELEFONS D'INTERÈS
|
SERVEIS LOCALS
Ajuntament (centraleta): 935 808 888
Oficina Atenció Ciutadana: 935 808 888
010 - Informació Ciutadana: 010
Ateneu: 935 808 888 (ext. 5870) / 935 914 133
Cerdanyola Ràdio: 935 805 358 / 670 484 369
Casal de Joves Altimira: 935 805 869
Deixalleria Municipal: 936 917 442
Parc Tecnològic: 935 820 100
Piscina Municipal: 936 917 704
SAI (Servei d'atenció LGTBIQ): 935 921 647
Servei Informació Juvenil: 935 806 119
Servei Local Català: 935 802 751
Patrimoni Museu Ca n'Ortadó: 936 923 322
UAB: 935 811 000
SERVEIS GENERALS
Aigües Barcelona (At. Client): 900 710 710
Aigües Barcelona (Avaries): 900 700 720
Avaries aigua potable: 933 422 000
Avaries gas natural: 900 394 041/ 900 750 750
Avaries Endesa: 800 760 706
Biblioteca Central: 935 807 602
Correus: 936 913 757
Gas Natural (Avaries): 900 750 750
Subm. butà: 937 256 277 / 901 100 100
Correus: 936 913 757
CIARD (Servei d'Atenció a Dones): 935 921 647
Dones per la Igualtat: 935 801 398
El Safareig: 935 806 151
Funerària Truyols: 935 809 710
Ferrocarrils Generalitat (FGC): 932 051 515
RENFE Rodalies: 936 918 869
Sarbus: 935 806 700 / 937 279 292
Servei Local de Català: 935 802 751
Taxi (Ràdio Taxi): 935 802 727 / 936 924 016
Taxi (Fonotaxi): 933 001 100
URGÈNCIES
Emergències: 112
Ambulàncies: 061
Bombers: 112 (únic telèfon d'emergències)
Mossos d'Esquadra (Comis): 935 924 700
Bombers: 085
Policia Local : 092 / 936 912 000
Policia Nacional (Comis.): 936 911 854 / 936 929 502
Policia Nacional (Urgències): 1091
Policia Nacional (DNI): 935 942 489
Serv. Atenció Dones en Situació de Violència: 900 900 120
SALUT
Alcohòlics Anònims: 933 177 777
Parkinson Catalunya: 935 800 311
Al-Anon (familiars d'alcohòlics): 933 103 953
Ambulàncies (Urgències): 061
As. Esp. contra el Cáncer (AECC): 932 002 099
Sanitat Respon (24 hores): 902 111 444
Planificació familiar: 935 942 199
CAPS
Cita prèvia atenció primària: 937 284 444
CAP Canaletes: 935 910 740
CAP Fontetes: 935 944 470
CAP La Farigola: 936 919 589
CAP Serraparera: 935 806 363
CAP 2 (Urgències): 935 942 216
CAP 2 (Visites): 935 942 111
ASSOCIACIONS DE VEÏNS
AV Banús-Bonasort : 935 807 078
AV Canaletes: 666 38 78 38
AV Ca n'Antolí: 93 691 82 93
AV Can Cerdà: 93 580 05 61
AV i Amics de Montflorit: 93 691 52 62
AV La Farigola: 637 52 62 38
AV Les Fontetes: 93 691 91 51
AV Quatre Cantons: 93 580 46 11
AV Residencial Can Xarau: 93 580 63 27
AV Sant Ramon: 93 692 52 22
AV Sant Martí-Xarau: 691 83 89 29
AV Serragalliners: 627 64 68 07
AV Serraperera 618 27 72 90 / 93 691 89 56
AV Turó La Pionera: 93 692 40 63 / 605 84 85 27
AV Turó de Sant Pau: 93 692 71 73 / 625 60 41 19
Plataforma Cerdanyola 2000: 696 388 289 / 615 280 550
Unió de Veïns Bellaterra : 935 801 594
|
|
Mapa del món
|
|
|
Sobre la Serra de
Collserola
|
|
Patrimoni
construït
— Castells
medievals
Fortificació medieval Penya del Moro
Castellciuró
Castell del Papiol
Castell de Torre Baró
— Ermites
i esglésies
Santa Maria de Valldonzella
Sant Cebrià i Santa Justina
Santa Creu d'Olorda
Santa Maria de Vallvidrera
Santa Maria de les Feixes
La Salut de Sant Feliu de Llobregat
Temple del Tibidabo
La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
Sant Adjutori
Sant Medir
Sant Pere de Romaní
Sant Bartomeu de la Quadra
— Masies
Ca n'Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
Ca n'Albareda (Sant Feliu de Llobregat)
Can Balasc (Barcelona)
Can Baró (Sant Just Desvern)
Can Bell (Sant Cugat del Vallès)
Can Borrell (Sant Cugat del Vallès)
Can Bosquets (Sant Cugat del Vallès)
Can Bova (Sant Cugat del Vallès)
Can Calopa de Dalt (Barcelona)
Can Campmany (Molins de Rei)
Can Candeler (Sant Just Desvern)
Can Carbonell (Sant Just Desvern)
Can Castellví (Barcelona)
Can Catà (Cerdanyola del Vallès)
Coll (Cerdanyola del Vallès)
Can Cortès (Sant Cugat del Vallès)
Can Coscoll (Sant Just Desvern)
Can Fatjó (Sant Just Desvern)
Can Gelabert (Sant Just Desvern)
Can Maimó (El Papiol)
Can Masdeu (Barcelona)
Can Monmany (Sant Cugat del Vallès)
Can Padrosa (Sant Just Desvern)
Can Pahissa (Sant Feliu de Llobregat)
Can Ribes (Molins de Rei)
Can Tintorer (Molins de Rei)
Can Valldaura (Cerdanyola del Vallès)
Can Vila (Sant Just Desvern)
Can Vilagut (Molins de Rei)
Granja Can Llevallol (Barcelona)
Torre del Bisbe (Sant Feliu de Llobregat)
Vil·la Joana (Barcelona)
Torre Negra (Sant Cugat del Vallès)
— Fonts
de Cerdanyola
•
FONTS DE COLLSEROLA
|
|
|
|
|
|
|
|