TORRE GORGOT o de Galatea
(Alt Empordà)
 


Aspecte actual de la torre després de la transformació portada a terme per Salvador Dalí (1984)
 

Fotografia de la Torre Gorgot a començaments del segle XX (autor desconegut)
 

Altre vista de la torre
 
Entrada al Museu Dalí


 


Situació : A la ciutat de Figueres – Girona

Accés : Situada a la plaça Gala-Salvador Dalí, 5. Figueres.
Una pàgina de referència: http://www.salvador-dali.org/museus/figueres/index.html
 
Estat : La Torre Galatea, és l’actual seu de la Fundació Gala-Salvador Dalí des del 1983 i de tres sales del museu Dalí.

Localització : N 42 16 05 E 02 57 32.

Informació parcial extreta de la pàgina nº 3 del treball titulat “El fons documental patrimonial Gorgot de la Torre Galatea de Figueres (1245-1966)”, publicat per la Direcció General del Patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya: ARXIUS. BUTLLETÍ DEL SERVEI D'ARXIUS - Número 39. Tardor de 2003.

“La Torre Galatea, actual seu de la Fundació Gala-Salvador Dalí des del 1983 i de tres sales del museu Dalí, és una antiga torre de la muralla de Figueres que cobrà un especial renom des de l’entrada en funcionament, el 1974, del Museu Dalí, situat tot darrere d’aquesta edificació. L’Ajuntament de Figueres, en sessió extraordinària del 10 de novembre de 1983, autoritzà el seu canvi de nom i donà llicència perquè passés a ser l’ampliació del Teatre-Museu Dalí, segons un projecte del mateix Salvador Dalí (1904-1989) que incloïa la col·locació dels pans de crostó, tan peculiars del món dalinià, per tot l’edifici.
Aquesta construcció tan singular del teixit urbà figuerenc havia estat la casa pairal de la família Gorgot durant més de quatre segles, des que, el 1636, els Gorgot s’establiren a Figueres i l’adquiriren, la qual cosa denota que ja estava construïda amb anterioritat. El que sabem del cert és que era una de les setze torres amb què comptava el clos emmurallat modern, encara que només se n’ha pogut identificar vuit amb els noms que apareixen als documents notarials. Les muralles d’aquests segles devien tenir poc valor defensiu i, any rere any, el seu entorn exterior s’anava edificant progressivament. Una hipòtesi defensada pels historiadors és que els costats nord i oest de la torre Galatea coincideixen amb els límits emmurallats del recinte medieval de Figueres en el moment de l’atorgament de la carta de poblament del 1267 pel rei en Jaume I, i de l’eixample del segle XIV. El seu caràcter fortificat ve remarcat per les espitlleres i pel gruix dels murs, encara que, l’any 1931, foren aprimats amb motiu de les obres de reforma de les façanes i de tot l’edifici.

El valor estratègic està justificat per la seva situació en el recinte primitiu, ja que ocupava la part més alta del turó inicial de Figueres. La part exterior de la muralla era un escorranc, on avui és la Pujada del Garrigal, que recollia les aigües pluvials del turó del Garrigal en un rec que hi havia a l’actual carrer de la Muralla. Era, doncs, la tradicional muralla envoltada per un vall natural més o menys profund. Hi ha un testimoni ocular de les restes de les edificacions medievals de Figueres. Jeroni Pujades (1568-1635), autor de la “Corònica universal del principat de Cathalunya” (Barcelona, 1609) i d’ascendència figuerenca, escrigué aquesta obra els primers anys d’estada dels Gorgot a Figueres. Fa referència a les primitives muralles, que ell veia des de casa seva, al carrer de la Jonquera, a una torre al mateix carrer i a una altra de situada a prop de l’església parroquial de Sant Pere. Aquestes notícies demostren que la torre Gorgot ja formava part dels antics murs.”

Pels estudiosos del tema es recomana visitar la pàgina web:
http://cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/hemeroteca/docs/Arxius39.pdf