|
Carretera de Barcelona. Sembla que la denominació de “La Farigola” la
trobem, en que quan aquests terrenys eren poblats de boscos s’hi criava
molta d’aquesta planta tan olorosa. Un document de l'any 1796 parla de
“La Farigola d’En Biber”. Tenim una altra referenda d’un document de
delimitacions que diu: “terres de Pere Pallares de la frigola...”
(Autor desconegut) (desapareguda) |
|
Sitja ciment junt al Bloc 22. des de la via del ferrocarril. Avui són
habitatges. (Autor desconegut) |
|
Fàbrica Uralita. Fundada el 1903 a Montgat amb el nom
de Manufacturas Roviralta i Cia. S.A. es va traslladar a Cerdanyola el
1907.
El 1909 es transformava en Uralita S.A. Tancava la planta el 1997.
(Autor desconegut) |
|
Carretera de Barcelona 200-212 (abans carrer Sant Josep) Antiga fàbrica
de farina (Autor A.
Salillas) (desaparegut) |
|
Carretera de Barcelona (Autor A. Salillas) |
|
Carretera de Barcelona 172-176. A la casa del centre va viure el que va ser
alcalde Joan Pagès i Riera durant els anys 1935-39-49-50-51.
El local
adjacent ho ocupava el seu negoci "Casa Pagès" dedicat a el
subministrament de materials per a la construcció. (Foto:Salillas) |
|
Carretera de Barcelona (abans carrer Sant Josep) any 1920.
La carretera de Barcelona a Terrassa, es va obrir el 1852
(Autor: JB Barcelona) |
|
Carretera de Barcelona (abans carrer Sant Josep) any 1940.
(Autor desconegut) |
|
Carretera de Barcelona (abans carrer Sant Josep) any 1943.
Preparant els jardinets
(Arxiu Ajuntament) |
|
Carretera de Barcelona (abans carrer Sant Josep) any 1945.
Acabat d'urbanitzar
(Arxiu Ajuntament) |
|
Carretera de Barcelona (abans carrer Sant Josep) any 1945.
Acabat d'urbanitzar
(Arxiu Ajuntament) |
|
Carretera de Barcelona (any 1920-30) nº 126 aprox.
(Autor desconegut) |
|
Ctra. de Barcelona, nº 59 aprox. Darrerament la va ocupar la Fàbrica de
d'Embotits Domar, S.A. (Autor desconegut)
|
|
Carretera de Barcelona. Hostal Cal Ramonet (Autor A.
Salillas) (Arxiu Salillas) |
|
Habitual accident als quatre cantons de la carretera. En el fons de
l'edifici el cinema-teatre Talia, també conegut com a cinema de Cal
Ramonet esperant la seva demolició en 1977. (Autor A. Salillas)
(Arxiu Salillas) |
|
Carrer de l'estació,
1 (ara Av.Catalunya). Any
1935. Matalasseria de Ramón Felip
(ctra.) i Bodega Felip (cantonada)
(Autor desconegut) |
|
. Carrer de l'estació (ara Av
Catalunya). Any 1935. En primer terme el Basar de l'Estacio, un fruiteria,
Ferreteria Maranges i més endavant la Carnisseria Escorsell i d'altres.
En aquest Basar tenia l'Administració la revista de Cerdanyola -
Ripollet "Talaia" en 1931.
(Autor : Probablement Basar Estació)
(Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Avinguda
de Catalunya (abans Carrer de l'estació)
Any 1935 . Aspecte de la gran nevada del 25 desembre 1962
(Autor desconegut) |
|
Començament de
la Avinguda de Catalunya (abans Carrer de l'estació) . Les quatre persones estan esperant a la parada de
l'autobus. A el fons la matalas-seria Felip, el Basar de l'Estacio,
Ferreteria Maranges, oficina i parada Empresa Renom, Bar Jordi, entre
d'altres
(Foto : Autor desconegut) |
|
Passatge Almetllers (1973) (Autor
A.Salillas) |
|
Inauguració lìnea Cerdanyola-Barcelona, de
l'Empresa Renom. Al
1961. és concedida a Antoni Renom l'Explotació de el Servei
d'autobus entre Cerdanyola i Barcelona. Al costat de les seves oficines
(Foto : Autor Ricard Fernández i Valentí) |
|
Avinguda Catalunya
(any 1960) Bar Jordi-taller
sabateria-perruqueria-Cal Escorsell-estanc (Autor A.Salillas) |
|
a Catalunya
(any 1973) Bar Jordi-taller
sabateria-perruqueria-Cal Escorsell-estanc (Autor A.Salillas) |
|
Avinguda Catalunya
(any 1975). El local de la cantonada va ser durant molts anys
un estanc. (Autor A.Salillas) |
|
Actualment avinguda Catalunya, tram des dels
quatre cantons a el pont de l'estació en data desconeguda. Al fons Ca la
Vermella que més tard seria l'Hostal Cal Ramonet (Autor desconegut) |
|
Estació de Cerdanyola-Ripollet fent
l'entrada un tren a vapor direcció Sabadell. Es pot observar que els
trens circulaven per l'esquerra.
Els carruatges preparats per recollir
passatgers. La muntanya de l'Asland es veu sencera.
Foto amb data 30 agost 1911
(Autor A.T.V.)
(Arxiu Col.legi
Montserrat) |
|
Estació de Cerdanyola de Vallès.
Fotografia presa abans de 1928 data en que es va electrificar la línia
entre Montcada Bifurcació i Manresa. Es pot veure el magatzem de
mercaderies i els lavabos públics. L'estructura de l'estació es conserva
gairebé sense canvis en l'actualitat. (Foto : Autor desconegut) (Arxiu Col.legi Montserrat)
|
|
En tots els països i en totes les èpoques,
apareix l'arc com a element constructiu i decoratiu. A la placeta de l'Estació
de Cerdanyola
el pont sota el ferrocarril era d'arc de mig
punt. (Foto : Autor desconegut)
(Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Estació de Cerdanyola. Al
fons de la fotografia s'observa una alta xemeneia que no tinc
identificada.
(Foto : Autor desconegut) |
|
Estació de Cerdanyola.
Interessant imatge en què s'observa que
al davant es pot arribar a
Ripollet cosa impossible avui dia. Al seu costat
un cartell avanç de les pel·lícules de cinema Kursaal i Savoy. A
l'esquerra s'aprecia el nou format de cartells que es va instal·lar
posteriorment. Un tren, de rodalies model UTE 300 recollint viatgers. A
l'altre costat de el pont s'observa una rampa esglaonada.
(Foto : Autor desconegut)
(Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Estació de Cerdanyola. Fotografia presa abans de 1928, ja que
en aquesta data es va electrificar
la línia entre Montcada Bifurcació i
Manresa. Els trens mentrestant circulaven amb locomotores. Els trens van
estar circulant fins
a l'any 1973 per la via esquerra. En 1855 es va construir el traçat
del ferrocarril Barcelona-Saragossa.
(Autor desconegut) (Arxiu
Col.legi Montserrat) |
|
Una altra sortida de l'estació totalment
oberta a el públic. En aquell temps hi havia un revisor a cada tren i
tothom
passava per taquilla.
(Foto : Autor desconegut) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Estacio de Cerdanyola. Fent la seva entrada a l'estació una unitat
436 coneguda per "la suïssa" ja que les primeres unitats es van
construir a Suïssa.
Amb aquestes unitats la xarxa suburbana a Barcelona
va passar de 1500 a 3000 volts. Van funcionar entre 1958 i 1966.
(Autor desconegut) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Estació de Cerdanyola.
Magatzems Renfe any 1990 (Autor J.R.Urbano)
(Arxiu J.R.Urbano) |
|
Estació de Cerdanyola. Molls
ferroviaris per Uralita (Autor J.R.Urbano)
(Arxiu J.R.Urbano) |
|
Estació de Cerdanyola.
Tren carregat de tubs per expedició ferroviari (Autor desconegut) (Arxiu
J.R.Urbano) |
|
Av. Catalunya.
(abans carrer Sant
Ignasi, 1) Any 1960. Bar Salla de
Joan Grau va iniciar el comerç de begudes
i cafès l'any 1920.
Abans el local era de queviures i refrescos
(Foto : Autor desconegut) |
|
Avinguda. Catalunya. (abans
carrer Sant Ignasi,19) Oficines de la gestora Cerdanyola que va iniciar les
seves funcions en 1939.
Actualment es troba davant del seu antic
emplaçament. (Foto : Autor desconegut) |
|
Imatge acolorida de l'Av. Catalunya un festiu
qualsevol d'al voltant de 1960 amb tota la població al carrer.
(Autor: desconegut) (Col.legi Montserrat) |
|
Avinguda Catalunya
(abans carrer Sant Ignasi) Veritablement Cerdanyola el 1911 donava una
imatge de provisionalitat -vista amb els ulls d'ara- però realment
aquestes habitatges eren encara joves. En 1845 encara s'estaven
escripturant les cases de l'actual carretera de Barcelona. El 1910 el
cens d'habitants de Cerdanyola arribava als 1.032 veïns. Es pot observar
que els plataners en aquella data ja estaven crescudets (Autor:
A.T.V.)
(Arxiu Col.legi Montserrat). |
|
Avinguda Catalunya (abans Sant Ignasi)
A l'esquerra la Sala d'Art Buïgas
(Autor: L.Roisin) (Arxiu
Col.legi Montserrat) |
|
Una espectacular torre d'estil noucentista
destacava al carrer Sant Ignasi (Av.Catalunya actualment) habitada per
la família Renom.
Anys més tard 1943 va ser ocupada per la Institución Escolar
Virio, també conegut per "Colegio Sagrado Corazón" i que sota
la batura de professor Albert Sala va aconseguir un gran prestigi.
(Autor desconegut) |
|
Avinguda. Catalunya. (abans
carrer Sant Ignasi - Moto Club Sardanyola (1960) (Autor
desconegut) |
|
Efectius i fundadors de I’Assemblea de la Creu Roja de
Cerdanyola-Ripollet, feta I’any 1921 el dia de la seva fundació davant
de la seva seu . El local social estava situat al carrer de Sant Ignasi
num. 31, domicili del secretari Joan Tabuenca. Aquest edifici ha
allotjat posteriorment des de la consulta medica del Dr. Permanyer fins
al Moto Club Cerdanyola i una caixa d’estalvis. El seu fundador Josep
Albiñana era alcalde de Cerdanyola. (Autor desconegut) |
|
Avinguda Catalunya. Hi va
haver una època en què es podia aparcar damunt de la vorera perquè el
carrer era de doble direcció.
(Autor desconegut)
(Arxiu
Col.legi Montserrat) |
|
Avinguda Catalunya. Agost 1998. Data en què es
van arrencar els llums, voreres i 90 plataners centenaris (Autor
desconegut) |
|
Avinguda Catalunya. (abans
carrer Sant Ignasi) (Autor desconegut) |
|
Avinguda Catalunya. (abans
carrer Sant Ignasi) (Autor desconegut) |
|
Doncs si, això va ser Cerdanyola de Vallès.
I no queda res de res. És com si després d'un agradable somni
descobreixes
a l'despertar-te que va ser simplement un bonic somni. (Autor:Probablement
L.Roisin) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Torre Recolons (Autor desconegut) |
|
Torre Recolons (Autor Manel Morera) |
|
Avinguda Catalunya (abans carrer Sant
Ignasi) Torre Recolons
La historia d'aquesta torre está vinculada
a una familia procedent de Igualada. Es coneix que en 1770 neix
Bartolomé Recolons el cual casa amb Cándida Mimó. L’any 1803 neix Esteve
Recolons Mimó, cotoner d’ofici, qui es casa amb Francisca Puiggrós
(també de família textil). L’any 1832 tenen una bessonada: Bartolomé i
Josep Recolons. En Bartolomé serà el pare de l’avi Esteve, el que va fer
construir aquesta magnífica torre envoltada de grans jardins al carrer
Sant Ignasi de Cerdanyola.
En 1924 moria l’avi Esteve, el creador de la torre Recolons
(Autor desconegut) |
|
Pont sobre el riu Sec. (finals segle XIX).
A la dreta cal Fabregas. (Autor
A.T.V.) (Arxiu Col.legi Montserrat)
|
|
Pont sobre el riu Sec. (finals segle XIX).
Originàriament el pont estava formar per cinc ulls
amb barana d'obra. A començament del segle XX, es va
modificar la barana passant a ser de ferro. Més tard va ser eliminada
l'escala que baixava al riu i un ull, passant a tenir quatre.
Seguint el curs de el riu podem observar les torres d'estiueig, en
primer lloc a l'esquerra la de Can Recolons abans
de la reforma, la
Torre del Pi i la torre Renom.
(Autor . A.T.V. ) (Arxiu
Col.legi Montserrat) |
|
L'Ajuntament de Cerdanyola es obra de Eduard
M. Balcells Buïgas (1920). Era fill de l'advocat tarragoní Eduard Balcells
Guille i de Concepció
Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà
Buïgas. El 1905 obté el títol d'arquitecte i aquest mateix any es
converteix en l'arquitecte municipal
de Cerdanyola. Prolífic autor de
nombrosos encàrrecs a Cerdanyola i altres municipis de Catalunya. Molt
aprop trobem edificis que porten la seva signatura, a més de
l'Ajuntament de Cerdanyola va donar vida a la reforma del Museu d'Art de
Cerdanyola (1912), la Rectoria (1908), la Casa Mañà (1929), la Masia
Sants (1924 ), can Benages (1928), la casa Diviu (1905), el Xalet Dasca
(1932) etc. tot això a Cerdanyola.
(Autor L. Roisin) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Ajuntament i el circ als terrenys del que sería
Col.legi públic Sant Martí (Av. de Sant Iscle) (Autor desconegut) |
|
Carrer Sant Marti. Ajuntament
i Casa Farrés (any 1935) (Autor desconegut) |
|
Carrer
Sant Marti
(abans Av. 14 d'abril de 1933)
A la dreta façana de la Torre Codorniu (Autor
L. Roisin)
(Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Carrer
Sant Ramon (abans Av. 14 d'abril ) Torre Codorniu.
Aquesta elegant torre es trobava situada al carrer Sant Marti
cantonada carrer Santiago.
(Foto : Autor desconegut) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Carrer Sant Ramon. Mobles J.Truyols
(desaparegut) (Autor. A.Salillas) |
|
El tram del carrer Sant Ramon entre la cruilla dels carrers Sant Antoni
i Santiago i Sant Casimir va ser conegut a partir del 1912 amb el nom de
Manuel Planas i Casals, cap del partit Liberal-Conservador a Catalunya i
fill adoptiu de Cerdanyola. Al fons s’observa la torre de I’aigua de Can
Cabot (Autor L. Roisin) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Carrer Sant Ramon
(abans Avinguda 14 d'abril) amb els Mossos d'Esquadra
(Foto : Autor desconegut) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Carrer Sant Ramon
(abans Avinguda 14 d'abril). Any 1933. A la dreta, la
tercera porta abans de la cantonada s'aprecia una estreta porta; durant
molts anys va ser la presó municipal. Al 1860 s'instal.la al primer pis
de la casa nº 57 del carrer Sant Ramon, la casa de la Vila fins a
la construcció de l'actual edifici. (1920) (Foto : Autor
desconegut)
(Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Aquesta deteriorada façana va ser reformada
no fa tot just uns anys, passant a ser una elegant perfumeria. Des que
es va instal·lar el
primer
ajuntament la porta més estreta va acollir la
presó municipal. Entre els carrers Santa Maria i Tort (Autor
A.Salillas) |
|
Carrer Sant Ramon
(abans Avinguda 14 d'abril) Les cases que aqui es veuen es
corresponen amb les primeres cases que es van construir a Cerdanyola a
partir de 1828 a partir que els propietaris de Mas Serraparera comencen
a parcel·lar solars on serien construïdes cases agrupades
fins al carrer
Santa Maria. (Foto : Autor desconegut) (Arxiu Col.legi Montserrat) |
|
Carrer Sant Ramon.
Benzinera Renom. Inaugurada el 7 de febrer de 1970. (Foto Hnos.
Escursell) |
|
|
|
|
|
|
|