Per Andreu Salillas

 

Monument a la República.

Sembla que tot està pràcticament fet perquè la plaça més antiga de Cerdanyola, la plaça de Sant Ramon, hagi canviat la seva fisonomia d'aspecte descuidat, molt en desacord amb el seu historial. Hem vist la plaça amb terra, asfaltada, enllosada i creiem que finalment amb sorra de sauló. Tota una plaça transformista que tal com diuen alguns textos ... si la plaça pogués parlar... la de coses que ens diria.

Recordem que va ser durant l'any 1828 que davant del temor d'estar les masies situades en llocs molt distants i amb els perills que això comportava, s'inicià un reagrupament en terres de la finca Serraparera, avui conegut per carrer Sant Ramon o barri de Dalt. Aquí començaria la història de la Cerdanyola de Dalt.

Tornant a la plaça de la qual s'està procedint al seu arranjament, caldrà que hagin transcorregut unes setmanes per donar per acabada la restauració de la plaça i els seus voltants, tenint en compte que s'intentarà millorar la seva il·luminació i els accessos a habitatges i aparcaments.
Una obra que s'ha dividit en tres fases, la primera que es va iniciar el dia 17 de gener, la segona a mitjans d'abril amb el montatge de les pedres, una assignatura pendent des de l'adquisició de les pedres per l'ajuntament de Cerdanyola en temps del alcalde Jaume Mimó i Llobet, i una tercera que finalitzarà tot el conjunt de l'obra durant el mes de juny de 2011.

Primers contactes amb Josep Viladomat

Hauran passat pràcticament vuitanta anys des de que es va encomanar a Josep Viladomat la realització d'un monument a la República.
Tot va començar durant el mandat com a alcalde del primer ajuntament republicà de Cerdanyola del Vallès, en Jaume Mimo i Llobet. Per aquelles dates Josep Viladomat i Massanas estiuejava en aquesta plàcida població juntament amb altres artistes. Hi havia llogat un habitatge al carrer Monte, una bella caseta en la qual a més de viure-hi, hi va traslladar el seu estudi de treball.

La seva presència ja estable a Cerdanyola li permetria barrejar-se amb els intel·lectuals a través de les tertúlies que aquests organitzaven regularment, especialment a l'estiu. Va ser també en aquesta època que va iniciar el monument dedicat a la República i que actualment es pot observar a la plaça Llucmajor de Barcelona.

La seva participació a les tertúlies li permet establir contacte amb Jaume Mimó i Llobet i els propietaris de l'Uralita, els germans Roviralta amb els quals es va entaular una cordial amistat. Amistat de la qual es va poder beneficar amb la realització de l'esmentat monument, ja que requeria un taller de grans dimensions que tan sols la Uralita li podia oferir. Aquesta va ser sens dubte la gran ajuda que va possibilitar la creació de l'obra de Josep Viladomat. Possiblement el mateix taller que un altre il.lustre artista que també estiuejava a Cerdanyola, Ismael Smith, utilitzés per realitzar les al.legories de la Uralita al 1916.

Per a la realització del monument a la República va fer de model una cerdanyolenca anomenada Mercè Gallèn.

La seva bona relació amb Jaume Mimó i Llobet en aquell moment alcalde de Cerdanyola, permet a aquest últim demanar a Viladomat la creació d'un nou monument a la República, aquesta vegada per Cerdanyola.

Seria el segon encàrrec d'un monument a la República demanat a Josep Viladomat, doncs al 1932 va guanyar el concurs convocat per l'ajuntament de Barcelona per retre homenatge al president de la Primera República del 1873, Francesc Pi i Maragall.

Primers passos

Per a la seva realització, Jaume Mimó va fer portar 5 blocs de pedra d’Olesa de Montserrat, d’unes antigues canteres dels seus voltants, d'una extraordinària qualitat que van ser dipositats a la plaça Sant Ramon de Cerdanyola a l’espera de ser tallats. Allà van estar exposats a l'aire lliure fins al 1939 en què després de la dissolució de la República van ser enterrades sota la plaça, diversos metres per sota del nivell del carrer per tal de protegir la seva integritat.

Van passar quaranta-dos anys en la foscor del temps i oblidats per la pràctica totalitat de la població.

Arribada la democràcia, es reobre de nou la idea de continuar amb el projecte de construcció del monument a la República. Primer pas, localitzar les pedres soterrades a la gran plaça.

Aprofitant unes obres d'urbanisme en la mateixa plaça (1983) i seguint les instruccions d'Albert Làzaro, veí de la plaça, que va presenciar l'enterrament de les pedres i va poguer indicar el punt exacte d’on havien de ser rescatades.

A l’ any 2005 se li encomana a l'escultor local Salvador Mañosa, fill de Roser Jane Diviu i de Domenec Mañosa Torres, l'encàrrec de modelar la maqueta del monument. Salvador havia superat una mala època de malaltia i crisi, fet que li permet dedicar-se amb certa llibertat a la tasca. Rep del regidor Rafael Bellido els suports necessaris de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on gestionen i obtenen l'ajuda necessària per al monument. Són els primers fruits del projecte que demanéssin anteriorment components de l'Esquerra Republicana local, encapçalats per Montse Puig, Josep Sellarès, Josep Maria Mallafré, Albert Lázaro, Jordi Martí i altres.

Al llarg de l’any 2010 vindrien quatre intensos mesos de supervisió dels treballs de diseny si bé la col.laboració de les models Isabel Cortés i Raquel Guirao permeten dur a bon final els treballs de creació.
La model de la maqueta va ser la Silvia Esquerrè, néta de Jaume Mimó i de Mercè Gallen així mateix, model de la República de Josep Viladomat que es pot observar al carrer Llucmajor de Barcelona. Per a la confecció de la maqueta de la República de Cerdanyola van participar la Rosa Bueno, l’Olga Teixidor i la Sara Casabona.

Tota aquesta genial obra s'ha pogut dur a terme gràcies a la participació de les següents persones i estaments: Xavi Mimó de Mimó Arquitectes  dissenyant les sabates del monument, Fundició Vila (Valls) realitzadors a mida real de la figura, l'arquitecta de l'AMB, Blanca Noguera Pujol-Xicoy també supervisora de tota l'obra, Caldelsa realitzadors de les sabates, Explotaciones Calcita que han estats els responsables de carejar les pedres, El Grup Mas Constructors, SLU, realitzador de les obres de la plaça i la gestió general a càrrec de la Direcció de Serveis de l'Espai Public MMAMB.

Des del dia 30 de maig de 2010, el monument a la República presideix la plaça de Sant Ramon de Cerdanyola del Vallès.
Segons sembla, la inauguració general de la plaça i monument es realitzarà el proper dijous dia 9 a les 7 del vespre.

 
 

DIVERSES IMATGES DE LA PLAÇA AL LLARG DEL TEMPS.
 


La plaça Sant Ramon al voltant de 1910
 


Imatge de la processó del Corpus envoltant la plaça.

 

Imatge de la plaça sense la font. Abans de 1960 o posterior a 1940.


Font construida a les  acaballes dels anys 40 per Jaume Garriga, constructor i vei d'aquesta plaça. Es va d'enderrocar als anys 60.

 

PROCÉS DE INSTAL.LACIÓ DEL MONUMENT
 

   
   
   
 
 
 

 

 

   

   
   
Maqueta
 
   
    GENER 2010
 
   
   

Un cop modelada la maqueta de la República en fang, es passa a escala definitiva amb porexpan per mitjà del sistema de digitalització.
 
    GENER 2010
 
   


SS’aplica una capa base de cera sobre el porexpan on a sobre es comença a remodelar amb una primera capa de cera de modelatge.

 

    GENER - FEBRER - MARÇ 2010
 
   
 
           
 
           
 


Al llarg dels mesos de gener, febrer i març es du a terme el modelatge de l’escultura de la República.
 

   


Fragmentació de la figura
 

   
   

ABRIL  2010
 

   


Realització del motlle de silicona per tal de tindre una còpia en cera “perduda” i així per mitjà d’aquesta arribar a obtenir la figura en bronze.
 


Motllos silicona
 

   

JUNY   2010
 

   


Moments de la fosa. Motlles que contenen la figura en cera “perduda”, dividida en fragments, dels quals s’obtindran les diferents parts de la República.
La fosa en bronze és un dels moments més delicats del procés escultòric ja que permetrà obtenir la figura en bronze fos a 1.200,0 ºC.
 

   

JUNY   2010
 

   


Refredament del bronze i trencament del motlle que conté ja les parts de la figura en bronze.
 


Prèviament es netegen les parts de la figura de bronze per tal de començar a acoblar i soldar els diferents fragments.
 

   

SETEMBRE  2010
 

   


Detalls de la República amb la soldadura de la branca de llorer feta amb llautó.
 

   

   
 


Aplicació de la pàtina que donarà el to que l’artista considera adient per mitjà d’àcids i de calor.
 

 
   

MARÇ  2011
 

   
   


LUltims retocs
 

   
   


MODELS
 

   
Monument

 
Maqueta
 
Raquel
Isabel
 
  Silvia Olga Rosa
   


REALITZADOR I COL.LABORADORS
 

   

Salvador Mañosa
 
Abdelhakel Houate David Franc Sandra Tito

Xavi
 
Oscar Fede - Antonio - Salvador - Paco - David Miryam

Jaume
 
Antonio Rafa Paco Carlos Fede


Antonio - Oscar - Fede - David - Salvador

 

       

 

           

A la plaça més antiga de Cerdanyola del Vallès el monument a la República
s'inaugura en una gran festa popular.
9-6-2011

Detall de la festa

Coral Edat Daurada de l'Ateneu

Banda de l'Escola Municipal de Música Aulos

Vista general

Parlament Salvador Mañosa Parlament Carmen Carmona alcaldessa de Cerdanyola

L'escultor Salvador Mañosa descobrint la seva escultura : La República

 

                                                                                                                                                      Andreu Salillas 9 juny 2011
                                                                                                                                          Fotos: A.Salillas i Salvador Mañosa