Monument a la República. |
Sembla que tot està pràcticament fet perquè
la plaça més antiga de Cerdanyola, la plaça de Sant Ramon,
hagi canviat la seva fisonomia d'aspecte descuidat, molt en
desacord amb el seu historial. Hem vist la plaça amb terra,
asfaltada, enllosada i creiem que finalment amb sorra de
sauló. Tota una plaça transformista que tal com diuen alguns
textos ... si la plaça pogués parlar... la de coses que ens
diria.
Recordem que va ser durant l'any 1828 que davant del temor
d'estar les masies situades en llocs molt distants i amb els
perills que això comportava, s'inicià un reagrupament en
terres de la finca Serraparera, avui conegut per carrer Sant
Ramon o barri de Dalt. Aquí començaria la història de la
Cerdanyola de Dalt.
Tornant a la plaça de la qual s'està procedint al seu
arranjament, caldrà que hagin transcorregut unes setmanes
per donar per acabada la restauració de la plaça i els seus
voltants, tenint en compte que s'intentarà millorar la seva
il·luminació i els accessos a habitatges i aparcaments.
Una obra que s'ha dividit en tres fases, la primera que es
va iniciar el dia 17 de gener, la segona a mitjans d'abril amb el montatge de les pedres, una assignatura
pendent des de l'adquisició de les pedres per l'ajuntament
de Cerdanyola en temps del alcalde Jaume Mimó i Llobet, i
una tercera que finalitzarà tot el conjunt de l'obra durant
el mes de juny de 2011.
Primers contactes amb Josep Viladomat
Hauran passat pràcticament vuitanta anys des de que es va
encomanar a Josep Viladomat la realització d'un monument a
la República.
Tot va començar durant el mandat com a alcalde del primer
ajuntament republicà de Cerdanyola del Vallès, en Jaume Mimo
i Llobet. Per aquelles dates Josep Viladomat i Massanas
estiuejava en aquesta plàcida població juntament amb altres
artistes. Hi havia llogat un habitatge al carrer Monte, una
bella caseta en la qual a més de viure-hi, hi va traslladar
el seu estudi de treball.
La seva presència ja estable a Cerdanyola li permetria
barrejar-se amb els intel·lectuals a través de les tertúlies
que aquests organitzaven regularment, especialment a l'estiu.
Va ser també en aquesta època que va iniciar el monument
dedicat a la República i que actualment es pot observar a la
plaça Llucmajor de Barcelona.
La seva participació a les tertúlies li permet establir
contacte amb Jaume Mimó i Llobet i els propietaris de
l'Uralita, els germans Roviralta amb els quals es va
entaular una cordial amistat. Amistat de la qual es va poder
beneficar amb la realització de l'esmentat monument, ja que
requeria un taller de grans dimensions que tan sols la
Uralita li podia oferir. Aquesta va ser sens dubte la gran
ajuda que va possibilitar la creació de l'obra de Josep
Viladomat. Possiblement el mateix taller que un altre
il.lustre artista que també estiuejava a Cerdanyola, Ismael
Smith, utilitzés per realitzar les al.legories de la Uralita
al 1916.
Per a la realització del monument a la República va fer de
model una cerdanyolenca anomenada Mercè Gallèn.
La seva bona relació amb Jaume Mimó i Llobet en aquell
moment alcalde de Cerdanyola, permet a aquest últim demanar
a Viladomat la creació d'un nou monument a la República,
aquesta vegada per Cerdanyola.
Seria el segon encàrrec d'un monument a la República demanat
a Josep Viladomat, doncs al 1932 va guanyar el concurs
convocat per l'ajuntament de Barcelona per retre homenatge
al president de la Primera República del 1873, Francesc Pi i
Maragall.
Primers passos
Per a la seva realització, Jaume Mimó va fer portar 5 blocs
de pedra d’Olesa de Montserrat, d’unes antigues canteres
dels seus voltants, d'una extraordinària qualitat que van
ser dipositats a la plaça Sant Ramon de Cerdanyola a
l’espera de ser tallats. Allà van estar exposats a l'aire
lliure fins al 1939 en què després de la dissolució de la
República van ser enterrades sota la plaça, diversos metres
per sota del nivell del carrer per tal de protegir la seva
integritat.
Van passar quaranta-dos anys en la foscor del temps i
oblidats per la pràctica totalitat de la població.
Arribada la democràcia, es reobre de nou la idea de
continuar amb el projecte de construcció del monument a la
República. Primer pas, localitzar les pedres soterrades a la
gran plaça.
Aprofitant unes obres d'urbanisme en la mateixa plaça (1983)
i seguint les instruccions d'Albert Làzaro, veí de la plaça,
que va presenciar l'enterrament de les pedres i va poguer
indicar el punt exacte d’on havien de ser rescatades.
A l’ any 2005 se li encomana a l'escultor local Salvador
Mañosa, fill de Roser Jane Diviu i de Domenec Mañosa Torres,
l'encàrrec de modelar la maqueta del monument. Salvador
havia superat una mala època de malaltia i crisi, fet que li permet dedicar-se amb certa llibertat a la tasca.
Rep del regidor Rafael Bellido els suports necessaris de
l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on gestionen i obtenen
l'ajuda necessària per al monument. Són els primers fruits
del projecte que demanéssin anteriorment components de
l'Esquerra Republicana local, encapçalats per Montse Puig,
Josep Sellarès, Josep Maria Mallafré, Albert Lázaro, Jordi
Martí i altres.
Al llarg de l’any 2010 vindrien quatre intensos mesos de
supervisió dels treballs de diseny si bé la col.laboració de
les models Isabel Cortés i Raquel Guirao permeten dur a bon
final els treballs de creació.
La model de la maqueta va ser la Silvia Esquerrè, néta de
Jaume Mimó i de Mercè Gallen així mateix, model de la
República de Josep Viladomat que es pot observar al carrer
Llucmajor de Barcelona. Per a la confecció de la maqueta de
la República de Cerdanyola van participar la Rosa Bueno,
l’Olga Teixidor i la Sara Casabona.
Tota aquesta genial obra s'ha pogut dur a terme gràcies a la
participació de les següents persones i estaments: Xavi Mimó
de Mimó Arquitectes dissenyant les sabates del
monument, Fundició Vila (Valls) realitzadors a mida real de
la figura, l'arquitecta de l'AMB, Blanca Noguera Pujol-Xicoy
també supervisora de tota l'obra, Caldelsa realitzadors de
les sabates, Explotaciones Calcita que han estats els
responsables de carejar les pedres, El Grup Mas Constructors,
SLU, realitzador de les obres de la plaça i la gestió
general a càrrec de la Direcció de Serveis de l'Espai Public
MMAMB.
Des del dia 30 de maig de 2010, el monument a la República
presideix la plaça de Sant Ramon de Cerdanyola del Vallès.
Segons sembla, la inauguració general de la plaça i monument
es realitzarà el proper dijous dia 9 a les 7 del vespre.
|
|