|
|
CERDANYOLA DEL VALLÈS
( Vallès occidental ) |
|||
Ajuntament |
Adreça : Plaça de Francesc Layret, s/n |
|
||
Ca n'Altimira | Adreça : Avinguda de la Primavera,
2-10 Data construcció : finals segle XIX Estil : Neoclàssic tardà GPS : 41.49218 - 2.14647 Actualment seu de la Biblioteca Municipal. El nom d'Altimira és el cognom la família que posseïa aquest mas des del segle XVI. De l'antic mas no queda gairebé res. Sols es conserva part dels locals destinats a cellers per a l'elaboració i conservació del vi, ja que quasi la totalitat d'aquesta finca estava destinada al cultiu de la vinya. Arquitecte : sense referències |
|
||
Ca n'Ortadó | Adreça : Plaça de Sant Ramon, 22 Data projecte : 1929 Estil : noucentista Propietaris originals : Antoni Ortadó i Rosa Maymó GPS : 41.48867 - 2.13589 Fins l'1 d'octubre de 2010 en què es va inaugurar el Museu de Ca n'Oliver, en aquesta torre hi havia la seu del Museu d'Història de la ciutat, Ca n'Ortadó. En l'actualitat roman tancada mentre no se li doni una nova finalitat. Arquitecte : Joaquim Lloret i Homs. Barcelona, 1890 — Barcelona, 1988. Titulat a Barcelona el 1915. Signà els plans de la Clínica Barraquer (1934-39), un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment. Durant la postguerra construí grans blocs sumptuosos, com l'anomenat El Rancho Grande, i diverses torres a Sarrià. |
|
||
Can Catá | Adreça : Passeig d'Horta s/n Estil : noucentista Aquest mas no conserva, exteriorment, res d'apariència vella, e
interiorment conserva la mateixa disposició característica de les masies
dels segles XV i XVI. |
|||
Can Domènech | Adreça : Carrer de Sant Martí, 88 Data construcció :1894 per Gaietà Buïgas Monravà Data 1a. reforma :1912 per Eduard M. Balcells Data 2a. reforma : 2009 Propietari original : Evarist López GPS : 41.49104 - 2.13905 Va néixer com a Teatre-Casino dels estiuejants (1894), el primer equipament cultural de la població; posterior- ment va ser transformat en la torre ďestiueig d'Evarist López (1905-1912), coneguda popularmfent com la “Casa del Xinet”, finalment va passar a ser la seu del laboratori farmacèutic Domènech (1961). A la dècada de 1990, l'Ajuntament va comprar l'edifici i el 1999 se'n va plantejar l'enderroc. Despres d'una campanya popular, Can Domènech es va incloure al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola. El maig de 2006, es van iniciar les obres de restauració, finalitzades el juliol de 2009. Actualment acull el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC). Destaca el conjunt de vitralls anomenat Les Dames de Cerdanyola obra de Ludwig Dietrich, punt culminant del vitrall modernista català. El museu té un important fons modernista de pintura, escultura, arquitectura, fotografia i arts industrials, amb obres de Casas, Llimona, Balcells, Brú, Escaler, Burguès, Smith, Vilatobà i Togores. |
|
||
Can Llopis | Adreça : Carrer de Sant Ramon, 130 Data construcció : 1872 Data reforma : 1893 Propietari original : Pere Llopis Arquitecte : Gaietà Buïgas (Cerdanyola del Vallès, 1851 - 1919) fou cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc. Era cosí de l'arquitecte modernista Joaquim Raspall. Arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de Masnou, Alella, Barberà del Vallès, Vilassar de Dalt, Cardona, Tortosa i Sitges. Pel seu monument a Colom, fet coincident amb l'Exposició Universal de 1888 va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició. Va tenir una àmplia activitat en la seva maduresa a L'Argentina i l'Uruguai. Durant el 2011 se li va dedicar una exposició retrospectiva a la Biblioteca de Catalunya. Recentment (2021) ha passat a ser propietat del Municipi de Cerdanyola. |
|||
Casa Alfredo Viñas | Adreça : Carrer del Remei, 6 Data construcció : 1930 Propietari original : Alfredo Viñas Arquitecte : Rafael Masó i Valentí (signada per Joaquim Iglesias Abadal) Rafael Masó, (Girona, 1880 - 1935) Arquitecte, poeta i polític catalanista, màxim exponent del modernisme i noucentisme a la ciutat catalana de Girona i la seva província. Recupera la tradició artesana de la ceràmica, la fusta, el vitrall i la forja i marca un estil arquitectònic que dóna caràcter a la ciutat. El 1900 va iniciar els estudis d'Arquitectura a Barcelona obtenint el títol el 1906. |
|
||
Casa Anton Lafont | Adreça : Carrer de Sant Joan, 4 Data construcció : 1932 Estil . noucentista Propietari original : Anton Lafont Arquitecte : Francesc Portillo |
|
||
Casa en Avinguda de Bertomeu | Adreça : Avinguda de Bartomeu, 3
(Bellaterra) Data projecte : 1934 Estil : noucentista Propietari original : Rogèlia Pi i Jaume Joan Arquitecte : Andreu Audet i Puig. (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 1891. Arquitecte municipal de Barcelona. Es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d'espectacles.
|
|||
Casa en Avinguda Catalunya | Adreça : Avinguda Catalunya, 30 Data construcció : Inici segle XX Estil : modernista Arquitecte : sense referències |
|
||
Casa en Avinguda Flor de Maig | Adreça : Avinguda Flor de Maig, 62 Data construcció : 1930 Estil : noucentista Arquitecte : sense referències |
|
||
Casa Bruguera | Adreça : Avinguda de Bertomeu, 1
(Bellaterra) Data projecte : 1934 Estil : racionalista Propietaro original : Francisca Bruguera Arquitecte : Andreu Audet. (1868-Barcelona, 1938) fou un arquitecte modernista titulat el 1891. Arquitecte municipal de Barcelona. Es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d'espectacles. |
|||
Casa Cano | Adreça : Carrer de la Sinia, 8 Data projecte : 1916 Propietari original : Maria Teresa Cano Arquitecte : Ferran Cels (? - Sant Cugat del Vallès, 1925) Ferran Cels era l'arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès entre 1910 i 1925 on a mès va realitzar diverses obres privades molt influenciades per l'estil de Puig i Cadafalch. Era cunyat del también arquitecte modernista Eduard Maria Balcells i Buïgas. |
|
||
Casa Caramés | Adreça : Carrer de les Fontetes, 9 Data construcció : 1910 També coneguda per "el Xalet de les Fontetes" Arquitecte : atribuït a Eduard Maria Balcells, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola. Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells. La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona. Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia. Mostra una gran influència de Puig i Cadafalch amb qui va treballar força temps. |
|
||
Casa Carles Socias | Adreça : Rambla Montserrat, 7 Data construcció : segles XIX-XX Estil : modernisme Arquitecte : Eduard Maria Balcels Buïgas, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola. Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells. La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona. Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia. |
|||
Casa de la Plaça Sant
Ramon
|
Adreça : Plaça
Sant Ramon, 6 Data construcció : segles XIX-XX A l'origen aquesta casa era de planta baixa ampliant-se posteriorment fins a la seva estructura actual Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner, ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases.
|
|||
Casa de la Plaça Sant Ramon | Adreça : Plaça
Sant Ramon, 7 Data construcció : segles XIX-XX També coneguda per Casa Mimó. En aquesta casa va viure el primer alcalde republicà Jaume Mimó i Llobet (Cerdanyola 1893-1964). Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner, ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases.
|
|||
Casa de la Plaça Sant Ramon | Adreça : Plaça
Sant Ramon, 8-9 Data construcció : segles XIX-XX Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner, ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases. |
|||
Casa de la Plaça Sant Ramon | Adreça : Plaça
Sant Ramon, 10 Data construcció : segles XIX-XX Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner, ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases. |
|||
Casa de la Plaça Sant Ramon | Adreça : Plaça
Sant Ramon, 21 Data construcció : segles XIX-XX Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner, ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases. |
|||
Casa de la Plaça Sant
Ramon
|
Adreça : Plaça
Sant Ramon, 30-31 Data construcció : segles XIX-XX Estil : modernisme Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner, ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases. |
|||
Casa de la Plaça Sant Ramon | Adreça : Plaça
Sant Ramon, 32 Data construcció : segles XIX-XX Estil : Eclèctic Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcels (Títol d'arquitecte al 5/1/1905) o Ferran Cels o el mestre d'obres Josep Graner, n ja que entre els tres van construir gran part d'aquestes cases. |
|||
Casa en Carretera de Barcelona | Adreça : Carretera de Barcelona, 164 Data construcció : Segles XIX-XX Edifici de tres plantes destacant una balconada-tribuna amb balustrades a la primera planta i en la rematada final de la tercera. Arquitecte : sense referències |
|||
Casa Dolors Balcells | Adreça : Passeig de Cordelles, 4 També coneguda per : Casa Diviu Estil : modernista Arquitecte : Eduard Maria Balcells, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola. Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells. La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona. Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia. |
|||
Casa Domingo Diaz | Adreça : Carrer de Prat de la Riba, 60 Data construcció : 1910 Estil : modernista Propietari original : Domingo Diaz Palou Arquitecte : Melcior de Palau i Simón. Arquitecte municipal de Mataró. En aquesta població va deixar impremta amb un conjunt d'edificis projectats el 1914 per a ús en principi d'escorxador.
|
|
||
Casa Domingo Vendrell | Adreça : Avinguda
de Sant Iscle, 7 Data construcció : 1928 Propietari original : Domingo Vendrell Arquitecte: Eduard Maria Balcells, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola. Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells. La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona. Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia. |
|||
Casa Josep Boniquet | Adreça : Carrer de Sant Joan, 12 Data construcció : 1930 Estil . noucentista Propietari original : Josep Boniquet Arquitecte : Joan B. Serra |
|
||
Casa Lluis Casanovas | Adreça : Carrer de Sant Joan, 10 Data construcció : 1932 Estil . noucentista Propietari original : Anton Lafont Arquitecte : Nicolau Maria Rubio i Tudurí. El 1920 va ser nomenat secretari de la Ciutat-Jardí, on va col · laborar amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc, i el 1925 va dissenyar el primer jardí de paisatge de Catalunya a la plaça de Francesc Macià, a Barcelona, modalitat en què es va especialitzar . El 1932 la Generalitat de Catalunya li va encarregar un projecte de planificació regional (regional planning); com a resultat va publicar, amb el seu germà Santiago, un Pla de Distribució en Zones del Territori Català. Simultàniament, el 1934 va construir l'edifici de la Metro Goldwyn Mayer a Barcelona. |
|
||
Casa Manuel Baldiz | Adreça : Carrer de Sant Joan, 6 Data construcció : 1931 Estil . noucentista Propietari original : Manuel Baldiz Lanceta Arquitecte : Josep Maria Abades i Blanchart |
|
||
Casa Mañà | Adreça : Carrer de Torre i Bages, 5 Data construcció : 1930 Propietari original : Jaume Mañà i Costa Estil : noucentista GPS : 41.48926 - 2.14048 Arquitecte : Eduard Maria Balcells (si bé el signa el seu cosí Manuel Joaquim Raspall i Mayol). Raspall, arquitecte d'un modernisme tardà, no va arribar a tenir la fama dels seus predecessors i mestres Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch que havien gaudit de l'interès de les grans fortunes i els mecenes entre els seus clients. No obstant això, Raspall va saber adaptar-se a un temps canviant i la seva obra del modernisme noucentisme per acabar en un déco incipient, construint el que tocava en cada moment i evolucionant d'estil i de tipus d'edificació. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. Actualment l'ocupa la Oficina de Treball de la Generalitat de Catalunta. |
|
||
Casa Mercè Balcells | Adreça : Passeig de Cordelles, 86 Data construcció : 1932 Estil : regionalista Propietari original : Mercè Balcells Buïgas Arquitecte : Eduard Maria Balcells, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola. Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells. La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona. Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia. |
|
||
Casa Mercè Garriga
d'Arquer |
Adreça : Avinguda Catalunya, 23 També coneguda per : Ca l'Arquer Estil : modernista-noucentista Acull la Sala d'Art Buïgas Arquitecte : Marcel.lí Coquillat. (1905) reformat : Antoni Puig i Gairalt (1918) Antoni Puig i Gairalt. (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1887 — Barcelona, 1935). Després d'unes reformes de cases que féu a Cerdanyola (1919-20) inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació. El 1928 i el 1933 fou objecte de ressonants homenatges. Fou president del primer Congrés d'Arquitectes de Llengua Catalana (1932). Ha deixat testimoni de les seves obres a Barcelona, Castelldefels, Sabadell, l'Ametlla del Vallès, Sant Salvador (Baix Penedès), Begues, Montevideo, etc. Marcel.li Coquillat i Llofriu. (1869-1924) Altres obres son la capella del mas de Noguera, del 1922, casa Torruella de Barcelona(reforma), el Mercat de Sarria (Barcelona) junt a Arnau Calvet. La torre Vidua Comes (1913) y la "Villa Cristina" (1914), las dos en la calle Francesc Macià de Sant Joan Despí. |
|
||
Casa Mongay | Adreça : Sant Marti, 77 Data construcció : 1905 per Josep Plantada i Artigas Data reforma : 1912 per Eduard Maria Balcells Propietari original : Evarist López Es tracta d'una reforma feta sobre unes tres cases propietat d'Evarist Lopez per a ser llogades. Actualment només en resta aquesta. |
|
||
Casa Parroquial. Rectoria | Adreça : Plaça Joan Pau II (carre Sant
Martí, 80) Data del projecte : 1908 Estil : modernista GPS : 41.49142 2.13967 Arquitecte : Eduard Maria Balcells. - Nascut a Barcelona. Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura d'aquesta ciutat i des de 1905 va ser arquitecte municipal de la ciutat de Cerdanyola del Vallès. Les seves obres més destacades són, la casa Lluch (1906), la casa Mir, la casa Calat, la casa Generalife i la casa Monés o casa Mònaco, totes elles a sant Cugat del Vallès, la casa Gual de Cardedeu (1910), la casa Carles Balcells (1913) i la casa Manuel Balcells (1923), aquestes dues últimes a Cerdanyola i d'un estil gairebé racionalista. |
|
||
Casa Riera | Adreça : Avinguda de la Flor de Maig, 99
(Montflorit) Data del proyecte : 1920 Estil : noucentista Propietari original : Josep Riera Modolell (promotor de la urbanització de Montflorit) Arquitecte : atribuït a Ignasi Mas i Morell. (Barcelona, 1881 - 1953). Arquitecte municipal de Sant Pol de Mar, on va realitzar un gran nombre d'edificis modernistes. Les seves obres poden trobar-se també a Barcelona, Sant Pol de Mar, Sitges i Sant Joan Despí. |
|||
Casa Soms | Adreça : Passeig de Donya Amèlia, 4 (Montflorit) Data projecte : 1933 Estil : noucentista Propietari original : Francesc Soms Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas, va ser l'arquitecte municipal de Cerdanyola. Eduard M. Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965). Era fill del advocat tarragoní Eduard Balcells Guille i de Concepció Buïgas i Monrava, germana de l'arquitecte Gaietà Buïgas. Va ser el quart de nou fills. Era cosí segón de Joaquim Raspall que va néixer el mateix any. De petit anava amb el seu tiet a les visites d'obra del monument a Colom fet que segurament va influir en la vocació professional de Balcells. La seva obra està ubicada al Vallès i a Barcelona. Era cunyat del també arquitecte Ferran Cels. El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès té una sala dedicada a la seva familia. |
|
||
Casa Valenti Castanys | Adreça : Carrer de Sant Joan, 8 Data construcció : 1931 Estil : noucentista Propietari original : Valentí Castanys Arquitecte : Juan Ventura |
|
||
Casa Verges | Adreça : Carrer de Provença, 2 Data projecte : 1930 Estil : noucentista Propietari original : Joan Verges Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas (si bé el signa el seu cosí Manuel Joaquim Raspall i Mayol) |
|
||
Casa Vidal | Adreça : Avinguda de Joan Fàbregas, 2
(Bellaterra) Data projecte : 1934 Estil : racionalista Propietari original : Climent Vidal Arquitecte : Josep Firmat i Serramalera. (Manresa, 1889-1970) va ser un arquitecte manresà d'estil modernista i noucentista. Del periode modernista es conserva a Manresa el quiosc de l'Arpa a la plaça de Sant Domènec i la decoració de la farmàcia Esteve. És una peça de 1917 inspirada en l'estil de Domènech i Montaner. Posteriorment la seva obra és plenament noucentista de entre la que destaca el Teatre Kursaal de Manresa de 1927. |
|||
Casa en Plaça del Greco | Adreça : Plaça del Greco, 16 (Bellaterra) Data projecte : 1931 Propietari original : Florencio Santiago Latorre Arquitecte : Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973). Arquitecte modernista titulat el 1910. Fou fill de Josep Domènech i Estapà. Va ser arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública des de 1917 i professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona. Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on va construir l'ajuntament i l'escorxador (1925). Era fill del arquitecte Domènech i Estepà.
|
|||
Cases del carrer de Prat de la Riba | Adreça : Carrer de Prat de la Riba,
42 i 44 Data construcció : Principis segle XX Estil : modernista Arquitecte : Josep Graner i Prat. (Casserres, Berguedà, 1844-1930) fou un mestre d'obres català, títol que obtingué el 1872. Les seves primeres obres tenen una concepció més clàssica, i posteriorment evolucionà i aplicà als edificis decoracions amb ornaments vegetals que trencaven la rigidesa.[1] Va ser molt actiu a Barcelona, Montcada i Reixac, Sitges i altres poblacions catalanes. A Barcelona és autor de la Casa Fajol, coneguda també com la Casa de la Papallona (1912), situada davant de la plaça de toros de les Arenes, d'estil modernista i coronada amb un trencadís de múltiples colors. |
|
||
Cases del carrer de Prat de la Riba | Adreça : carrer de Prat de la Riba,
54-56-58 Data construcció : Principis segle XX Estil : modernista Romanen en peus les façanes. Els interiors han estat demolits per deixar pas a habitatges de nova construcció. Arquitecte : sense referències |
|
||
Cases del carrer Mare de Deu de Montserrat | Adreça : Carrer de la Mare de Deu de
Montserrat, 35-37 Data construcció : Principis segle XX Estil : modernista Arquitecte : Josep Graner i Prat, (Casserres, Berguedà, 1844-1930) fou un mestre d'obres català, títol que obtingué el 1872. Les seves primeres obres tenen una concepció més clàssica, i posteriorment evolucionà i aplicà als edificis decoracions amb ornaments vegetals que trencaven la rigidesa.[1] Va ser molt actiu a Barcelona, Montcada i Reixac, Sitges i altres poblacions catalanes. A Barcelona és autor de la Casa Fajol, coneguda també com la Casa de la Papallona (1912), situada davant de la plaça de toros de les Arenes, d'estil modernista i coronada amb un trencadís de múltiples colors. |
|||
Cases del carrer Santa Teresa | Adreça : Carrer de Santa Teresa 6 al
12 Estil : eclèctic (Que està compost d'elements, opinions, estils, etc. De caràcter divers) Pràcticament deshabitades GPS : 49211 - 2.14723 Arquitecte : sense referències |
|
||
Cases Juan Aloy | Adreça : Carrer Sant Francesc, 11 al 19 Data construcció : 1916 Estil : modernista Propietari original : Juan Aloy (per llogar) Arquitecte : Mestre d'obres Morral i Pujol |
|||
Cases Uralita | Adreça : la Sinia, 10 i 12 i Adam i Eva, 20
A i 20 B Data de construcció : 1925 Propietari original : Josep M. Roviralta Alemany Arquitecte : sense referències |
|
||
Castell de Sant Marçal | Adreça : Data de construcció : Al voltant de principis del segle XII. Reformat el 1895 per Gaità Buïgas i Monravà. El castell de Sant Marçal o de Cerdanyola del Vallès, té una vida que sembla s'inicia en l'any 1111 fruit de la necessitat de protegir els terrenys pròxims a Barcelona de les tropes enemigues. Podem trobar també obres de Buïgas a Vic dins de la Plaça Major: la casa Cortina (1893) i el Palau Comella (on hi ha el Casino). A Sitges, el Mercat Municipal (1890) i l'Escorxador. Tambè la Vil-la Avelina (1900) en el carrer de l'Illa de Cuba. A El Masnou troben la Casa Benèfica del Masnou (1899). En Vilassar de Mar també va deixar la seva empremta pryectando al Cementiri Municipaldiversos panteons de llenguatge modernista. |
|||
Cooperativa la Constància | Adreça : Carrer de Sant Ramon, 159 Data : 1922 Estil : noucentista Arquitecte : sense referències Construït com a edifici de la Cooperativa la Constància, durant la República va ser la seu de l'Ateneu Cultural Popular. En l'actualitat continua com botiga de queviures : Can Solanet. |
|||
Escoles Públiques | Adreça : Carrer de les
Escoles, 7 Data construcció : 1914 Estil : modernista GPS : 41.48957 - 2.13666 Primea Escola Pública construïda a Cerdanyola. Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas - Neix a Barcelona. Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura d'aquesta ciutat i des de 1905 va ser arquitecte municipal de la ciutat de Cerdanyola del Vallès. Les seves obres més destacades són, la casa Lluch (1906), la casa Mir, la casa Calat, la casa Generalife i la casa Monés o casa Mònaco, totes elles a sant Cugat del Vallès, la casa Gual de Cardedeu (1910), la casa Carles Balcells (1913) i la casa Manuel Balcells (1923), aquestes dues últimes a Cerdanyola i d'un estil gairebé racionalista. Actualment Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia (CDECT) del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. |
|||
Església Parroquial Sant Martí | Adreça : Plaça Joan Pau II (carrer Sant
Martí, 80) Reforma : Eduard Maria Balcells Buïgas (1947) Estil : neomedieval GPS : 41.49144 2.13992 Arquitecte : Claudi Duran Ventosa (1902). Entre les seves obres, cal esmentar la nova església parroquial, començada el 1892 a la vila d'Artés A l'interior del temple es conserven també altres elements modernistes com la reixa del baptisteri, els vitralls i l'estendard de les Filles de Maria realitzat per la casa Esteve i Cia. i els dos mosaics de Lluís Bru que es poden observar a banda i banda de l'altar major. |
|
||
Estació Ferrocarril de Bellaterra | Adreça : Plaça del Pi s/n (Bellaterra) Data construcció : 1930 Estil : noucentista GPS : 41.50061 - 2.0904 Arquitecte : sense referències |
|||
Estació Ferrocarril RENFE | Adreça : Avinguda de la Primavera, s/n Data construcció 1a estació : 1851-1855 Data construcció 2a estació : 1908-1929 Darrera reforma : 1995 GPS : 41.49259 - 2.14747 Arquitecte : sense referències |
|||
Estança Mercè | Adreça : Carrer de Santiago, 15 Data construcció : 1927 Estil : noucentista Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas (si bé el signa el seu cosí Manuel Joaquim Raspall i Mayol). Manuel J. Raspall,
(Barcelona 1877 - La Garriga 1937) Dirigí
la construcció del cementiri, on s'han seguit sempre les seves
directrius emprant la pedra de granit i el ferro forjat. |
|
||
Fàbrica Uralita | Adreça : Carretera de Barcelona,133-135-218.
Carrer Barberà, 81-87 / Carrer Concordia, 2-12. Carrer de Sant Francesc, 22-24-24B-26-35-39 a 45 i 45A. Data construcció : De 1916 a 1943 Estil : noucentista Arquitectes : Santiago Balcells i Gorina, Antoni de Ferrater Bofill, Joan Baptista Serra i d'altres. Antoni Maria de Ferrater Bofill. Se tituló en Arquitectura en el año 1918, y al año siguiente ya se le documentan las primeras obras, en Sitges. En 1922 construyó el gran edificio de la Via Laietana de Barcelona que acoge el Colegio de Ingenieros Industriales de Cataluña. |
|
||
Hostal de Sant Pancraç | Adreça : Plaça del Pi, 2 (Bellaterra) Data construcció : 1930 Data reforma : 1944 GPS : 41.50065 - 2.08956 Arquitecte reforma : Emili Sala Pibernat. A principi dels anys 30 de dedica a construir algunes cases de segona residència a Bellaterra, a la zona de Can Domenech. El projecte oficial d'urbanització de la zona no s'aprovaria fins uns anys després, el 1934. |
|||
Torre Ribas | Adreça : Carrer de la Sínia, 6 Data construcció : 1919 Estil : noucentista Propietari original : Josep Ribas Farrès Arquitecte : sense referències |
|
||
Torre Vermella | Adreça : Carrer de Sant Ramon, 14 Data construcció : 1879 Propietaris originals : Josep Mª Planes i Casals, Manuel Planes i Casals i Marcel Planes i Casals Estil : modernista Propietari Original : Magí Viñals GPS : 41.49077 - 2.13749 Arquitecte : Gaietà Buïgas (Cerdanyola del Vallès, 1851 - 1919) fou cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc. Arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de Masnou, Alella, Barberà del Vallès, Vilassar de Dalt, Cardona, Tortosa i Sitges. Pel seu monument a Colom, fet coincident amb l'Exposició Universal de 1888 va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició. Va tenir una àmplia activitat en la seva maduresa a L'Argentina i l'Uruguai. Durant el 2011 se li va dedicar una exposició retrospectiva a la Biblioteca de Catalunya. |
|||
Torre Vinyals | Adreça : Carrer Sant Enric / Santa Maria Estil : modernista-noucentista Data construcció : 1915 GPS : 41.48947 - 2.13456 També coneguda per : Torre Lloberes Actualment : Escola Municipal de Música Arquitecte : Ramon Puig i Gairalt |
|||
Villa Celina | Adreça : carrer de Jaume Mimó i Llobet, 13 També coneguda per : Torre Fernandez Data construcció : 1930 Propietari original : Ramon Fernàndez Estil : noucentista Arquitecte : Gaietà Buïgas Reformat per : Eduard Maria Balcells Buïgas. Gaietà Buïgas (Cerdanyola del Vallès, 1851 - 1919) fou cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc. Era cosí de l'arquitecte modernista Joaquim Raspall. Arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de Masnou, Alella, Barberà del Vallès, Vilassar de Dalt, Cardona, Tortosa i Sitges. Pel seu monument a Colom, fet coincident amb l'Exposició Universal de 1888 va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició. |
|
||
Vil.la Madrona | Adreça : Passeig de Cordelles, 65 Arquitecte : sense referències Data construcció : 1918 Estil : modernista-noucentista Arquitecte : sense referències Actualment l'ocupa l'Escola Bressol i Llars d’Infants Cordelles) |
|||
Vil.la Sant Jordi | Adreça : Passeig de Donya Amèlia, 3 Data projecte : 1922 Data ampliació : 1924 Estil : noucentista Propietari original : Ramon Capdevila Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas Eduard Mª Balcells també compta entre els seus edificacions diverses sepultures que es poden veure al cementiri de Sant Nicolau de Sabadell. El mausoleu de Joan Carol Prat (1918), el mausoleu de Sallarés Deu (1916), el mausoleu de Joaquim Carol Artigas (1918) i el sepulcre de Pere Gorina Pujol. |
|||
Villa Conxita | Adreça : carrer d'Angel Guimerà, 42 Data legalització projecte : 1930 Estil : noucentista Propietari original : Encarnació Martí Arquitecte : Probablement Eduard Maria Balcells. Les obres van ser legalitzades per el seu cosí Manuel Josep Raspall. Manuel Raspall, a més, dirigí la construcció del cementiri de Cardedeu, on s'han seguit sempre les seves directrius emprant la pedra de granit i el ferro forjat |
|
||
Villa Maria | Adreça : Carrer Lluis Companys,1 Propietari original : Maria Roca Mes tard de Maria Roca pasa a Domingo de Gomar (casat amb Engràcia Fatjó. També coneguda per : Torre Fatjó Data construcció : segles XIX -XX Data reforma : 1944 per Josep Vila Juanico Estil : modernista amb dependència del neogòtic. Actualment : Guarderia Patufet GPS : 41.49128 - 2.14113 Arquitecte : sense referències |
|
||
Villa Montecarlo | Adreça : Passeig de Cordelles, 88 Data construcció : 1933 Propietari original : Antoni Mas Estil : noucentista Arquitecte : Melcior Viñals i Muñoz.(1878-1938) Germanastre del prolífic mestre d’obres i arquitecte barceloní Salvador Viñals i Sabaté. Va obtenir el titol en 1905. Per desavinences amb ell, es trasllada a Terrassa. L’any 1906 és nomenat arquitecte municipal interí de Terrassa, plaça que no aconsegueix definitivament fins al 1917. El 1909 és nomenat professor auxiliar de l’Escola d’Indústries. Fou un arquitecte amb molta producció local, tant d’edificis públics com de particulars, sobretot magatzems fabrils i habitatges. |
|||
Xalet Dasca | Adreça : Carrer Sant Joan, 2 Data construcció : 1932 Arquitecte : Eduard Maria Balcells Buïgas (si bé el signa el seu cosí Manuel Joaquim Raspall i Mayol). Manuel J. Raspall, a més, dirigí la construcció del cementiri, on s'han seguit sempre les seves directrius emprant la pedra de granit i el ferro forjat |
|
||
Xalet Guillem | Adreça : Avinguda de la Flor de Maig, 80 Data construcció : 1928 Estil : noucentista Propietari original : Agustí Bricall Arquitecte : Carles Martínez Sanchez |
|
||
|
||||
Altres obres de
Eduard Maria Balcells Buïgas a
Cerdanyola del Vallès.
|
||||
|