ANTICS DANSAIRES

Encara que va ser en 2003 que la Colla de Gitanes i Antics dansaires de Cerdanyola celebrava el seu centenari, de fet aquest any 2007 podríem celebrar el 110 aniversari. Sembla estrany però fins fa molt poc no es podia celebrar el centenari per no disposar de proves escrites, de la data en que es van començar a ballar a la nostra població.

En cap lloc apareixien documents antics en els quals es pogués demostrar la data més antiga del ball a Cerdanyola. Finalment va aparèixer a un diari de 1897 en que es publicava que l'Orquestra Manigula vindria a tocar en les Gitanes de Cerdanyola. Era el document que confirmava una data de més de cent anys, quan es sap que la data és molt anterior.
Així doncs es va celebrar el centenari sis anys més tard de l'degut.

Cerdanyola és una de les poblacions que mai no van deixar de ballar-se des de l'any de la seva fundació, A l'igual de Sentmenat, L'Atmella i Castellar. Un dels principals motius a més a més de l'afecció que movia als integrants de la Colla ho seria el poder comptar amb un mestre, peça fonamental per aconseguir assaigs i exhibicions, en aquest cas Sebastià Garriga. Amb ell i el piano que sempre els acompanyava es podien presentar a qualsevol roda. Malgrat el treball i despesa que comportava traslladar-lo a la població en que eren invitats: autocar per a la colla i camió per al piano. Tot un dispendi.

Altres poblacions es distingeixen per altres conceptes. A L'Ametlla es continua utilitzant el mateix color del vestit en 500 anys. A Castellar s'usen polaines i picarols. A Ulldecona es sap que ja ballaven fa 1000 anys i a Setmenat, 400.
Així doncs, com a mínim en Cerdanyola es ballen les Gitanes, aquell ball que ens van ensenyar uns gitanos búlgars que van visitar les nostres terres des de fa cent deu anys.

El Ball de Gitanes, àdhuc que no és oriünd de Catalunya, ja que fou introduït des de fa algunes centúries per una tribu de gitanos nòmades. Va arrelar profundament entre la gent del poble que el va desenvolupar en tanta intensitat que encara avui perdura, principalment, en contrades vallesanes en l'època de carnaval.
Val a dir que l'any 1828 és quan va començar a formar-se el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès, fins aleshores es composava de masies disperses per tot el terme, sent difícil poder organitzar la colla per sortir a plaça.

La referència escrita més antiga en que consta que es ballava el ball de gitanes a la comarca data de 1767, a Sant Celoni.
Hem de suposar que des dels inicis fins l'any 1936, en que va esclatar la guerra civil, es degué de ballar amb regularitat. Fins i tot dóna la circumstància que durant el període republicà 1931-1936 es feien dues colles de gitanes, la del Sindicat Agrícola de dretes i la de la Cooperativa "La Constància" d'esquerres. En acabar la conflagració í a l'any 1941 es tornen a reemprendre les ballades fins el 1946. A la tardor de 1950 és quan un grup de joves torna a formar la colla demanant ajut a antics balladors i col·laboradors (Sebastià Garriga, director musical; Jaume Garriga i Vicenç Grau "Tató", coreògraf; Jaume Valls i Farell que ensenyar a ballar la catxutxa i tocar les castanyoles).

Any 1967

L'any 1955 s'estrena La Polca de Cerdanyola, composada pel mestre Sebastià Garriga, director musical de la colla i coreografiada per l'Àlvar Francisco, director i coreògraf de la mateixa. Entre els anys 1969 i 1974 hi hagué una gran davallada, tant en el nombre de pobles que organitzaven colles com per l'interès del jovent a participar-hi. Davant d'aquest fet la colla de Cerdanyola decideix l'any 1970 amb el director coreògraf Àlvar Francisco i l'assessorament de Geroni Camí, incorporar el ball de la Tirotitàina. Un simpàtic ball amb esclops que engresca als dansaires i al públic assistent a la ballada. L'èxit d'aquest ball anima a incorporar-ne d'altres. Aleshores es gesta la idea de formar un Esbart, com a una possible solució per la continuïtat de la colla, d'aquesta manera el 8 de juliol de 1970, en una reunió al Bar Grau, es fundà l'Esbart Dansaire Sant Marçal, realitzant la primera actuació en públic a Cerdanyola, el dia 4 d'octubre d'aquell any i la presentació oficial el dia 20 de juny de 1971. L'any 1971 es va formar la colla infantil, amb la col·laboració de Josep Llargues per afermar la continuïtat de la Colla i de l'Esbart. El dia 17 de juny de 1972 i en el decurs d'un festival de dansa a Cerdanyola, ballarien com Esbart infantil els dos primers ballets.

El 27 de febrer de 1972. A Masrampinyo, s'estrena la Polca dels petits i els grans de Cerdanyola, obra pòstuma del mestre Sebastià Garriga, traspassat aquell mateix any. La colla per omplir el buit deixat pel mestre demanar la col·laboració al mestre Pere Miquel de Ripollet per dirigir-la, el qual acceptar per una temporada breu.

                                1965                                                                1964

El els darrers trenta anys paral·lelament a l'Esbart s'han anat formant altres colles per ballar conjunta o autònomament en actes o festes determinades. Algunes colles mantingueren l'activitat durant un temps més o menys efímer.
Així tenim: entre 1974 i 1978, una colla de casats, només homes, que ballaven amb les nenes de la colla infantil i entre ells. Aquesta colla prengué part activa en l'organització de la colla de gitanes. Redactaren uns estatuts (1975) per els que regir la colla durant aquells anys, així com un acte d'homenatge a Àlvar Francisco, per els vint-i-cinc anys com a director i coreògraf de la colla i al seu col·laborador Josep Llargues, el dia 6 de juliol de 1974. A l'acte es convidaren a tots els mestres de colles de la contrada. L'any 1981 l'Àlvar Francisco es retirà de la Colla de Gitanes i de l'Esbart per divergències internes. Del 1981 al 1984 es formar una colla independent denominada "Ex-balladors", sota la direcció de l'Àlvar Francisco i la col·laboració de Santiago Pi. Aquella colla organitzà el dia 8 de novembre un acte d'homenatge a l'Àlvar pels seus trenta anys de dedicació continuada a les gitanes, tenint continuïtat el dia 31 de gener de 1982 amb un aplec de germanor a Montserrat.
De 1985 a 1996 s'organitzen colles de gitanes autònomes per a celebracions determinades, principalment per ballar dins dels actes de la Festa major de Sant Martí.

Santi Borrás

L'any 1997 un grup d'antics dansaires, dirigits per Santiago Borràs i Albert Làzaro, es reuneix per organitzar una colla per retre homenatge pòstum al Mestre Sebastià Garriga, en commemoració del centenari del seu naixement i el vint - i - cinquè del seu traspàs. L'acte va tenir lloc el dia 9 de novembre de 1997, dintre dels actes de la festa Major de Sant Martí.
La Colla, desprès d'aquest acte, decideix continuar i el 1998 Funda la Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola, prenem part en la roda de Ball de Gitanes de cada any i les trobades anuals a Montserrat. Participem a les ballades de les Festes majors i en tots aquells actes dintre i fora de Cerdanyola en que es demana la nostra presència, així com també ballem el ball de la Moixiganga, entre d'altres activitats al llarg de l'any. (Albert Làzaro i Santiago Pi.)

Juny 1967

MOIXIGANGA

Dels orígens de la Moixiganga ja hi ha constància que es feia a l'Alt Camp, terra eminentment castellera, l'any 1861. Però la Moixiganga emprada per nosaltres és originaria de Sitges i representa quadres plàstics, la majoria de sentit religiós, que tracten de figurar escenes de la passió, mort i resurrecció de Jesús.

Els ballaires van descalços i vestits amb una indumentària pròpia dels castellers, llevat del personatge que fa la figura de Jesús, que va vestit íntegrament de blanc. A la població de Sitges, la indumentària emprada pels ballaires és la vestimenta tradicional dels pobles hel·lènics.

El repertori consta de nombrosos quadres, alguns d'ells de molta plasticitat. Temps enrere es feien al so de la gralla i la tonada és verament notable dins d'una preciosa rusticitat. Formen el conjunt una quinzena de ballaires i, com els castellers, la Moixiganga anava a la processó i entrava a l'esglèsia, on feia les seves evolucions al so, estrident i dolç, de les gralles.


Any 1966		Any 1968

Any 1967		Any 1964

Any 1967		Any 1967

DADES GENERALS
Tipus d'associació President Telèfon per informació		Dansa folklorica catalana Santiago Borrás i Viu 93 691 63 17
Inscrita des del 13-3-1998 amb elregistre nº 20.460 e-mail : colladegitanes_cerdanyola@gmail.com