2016  120 anys ballant Gitanes a Cerdanyola del Vallès  
   60 anys de l'estrena de la Polca 
 

COLLA DE GITANES I ANTICS DANSAIRES DE CERDANYOLA
DEL VALLÈS

 
 
Actuació Aniversari Centenari del Barcelona FC 
 
 


CENT VINT  anys ballant  el tradicional i típic Ball de Gitanes de Cerdanyola  del Vallès.  

Ben segur que el centenari es podria haver celebrat tres o quatre dècades abans, però no tenien documentació, ni gràfica ni escrita que testimoniï aquest  fet.
Sort que finalment vam descobrir a través del Diari de Sabadell que en 1895 es van ballar a Cerdanyola amb la famosa orquestra Lira, avui desapareguda. Així doncs es va celebrar el centenari sis anys més tard de l'degut.

Ara voldríem fer un breu repàs per la seva història i a la colla de gitanes que al llarg d'aquesta centúria l'ha mantinguda viva fins als nostres dies, així com, aquelles colles paral.leles a ella que també han contribuït a la seva continuïtat. Agra'im aquesta tasca a la memòria col.lectiva, que ha aportat els seus records, les pròpies vivències i les dels seus avantpassats que havien transmès les seves remembrances.

Cerdanyola és una de les poblacions que mai no van deixar de ballar-se des de l'any de la seva fundació, A l'igual de Sentmenat, L'Atmella i Castellar. Un dels principals motius a més a més de l'afecció que movia als integrants de  la Colla  ho seria el poder comptar  amb un mestre, peça fonamental per aconseguir assaigs i  exhibicions, en aquest cas Sebastià Garriga. Amb ell i el piano que sempre els acompanyava es podien presentar a qualsevol roda. Malgrat el treball i despesa que comportava traslladar-lo a la població en que eren invitats: autocar per a la colla i camió per al piano. Tot un dispendi.

Altres poblacions  es distingeixen per altres conceptes. A  L'Ametlla es continua utilitzant el mateix color del vestit en 500 anys. A Castellar s'usen polaines i  picarols. A Ulldecona es sap que ja ballaven fa 1000 anys i a Setmenat, 400.
Així doncs, com a mínim en Cerdanyola es ballen les Gitanes, aquell ball  que ens van ensenyar uns gitanos búlgars que van visitar les nostres terres, des de fa cent deu anys.

El Ball de Gitanes, àdhuc que no és oriünd de Catalunya, ja que fou introduït des de fa algunes centúries per una tribu de gitanos nòmades. Va arrelar profundament entre la gent del poble que el va desenvolupar en tanta intensitat que encara avui perdura, principalment, en contrades vallesanes en l'època de carnaval. Val a dir que l'any 1828, és  quan va començar a formar-se el nucli urbà de. Cerdanyola del Vallès, fins aleshores es composava de masies disperses per tot el terme, sent difícil poder organitzar la colla per sortir a plaça. La referència escrita més antiga en que consta que es ballava el ball de gitanes a la comarca data de 1767, a Sant Celoni.

Hem de suposar que des dels inicis fins l'any 1936, en que va esclatar la guerra civil, es degué de ballar amb regularitat. Fins i tot dóna la circumstància que durant el període republicà 1931-1936 es feien dues colles de gitanes, la del Sindicat Agrícola de dretes i la de la Cooperativa "La Constancia" d'esquerres. En acabar la conflagració i a l'any 1941 es tornen a reemprendre les ballades fins el 1946.

A la tardor de 1950 és quan un grup de joves torna a formar la colla demanant ajut a antics balladors i col.laboradors. (Sebastià Garriga, director musical; Jaume Garriga Vicenç Grau "Tató", coreògraf; Jaume Valls i Farell que ensenyar a ballar la catxutxa i tocar les castanyoles).

 



















Any 1967

L'any 1955 s'estrena La Polca de Cerdanyola, composada pel mestre Sebastià Garriga, director musical de la colla i coreografiada per l'Alvar Francisco, director i coreògraf de la mateixa.

Entre els anys 1969 i 1974 hi hagué una gran davallada, tant en el nombre de pobles que organitzaven colles com per l'interès del jovent a participar-hi.

Davant d'aquest fet la colla de Cerdanyola decideix l'any 1970 amb el director coreògraf Àlvar Francisco i l'assessorament de Geroni Camí, incorporar el ball de la Tirotitàina. Un simpàtic ball amb esclops que engresca als dansaires i al públic assistent a la ballada. L'èxit d'aquest ball anima a incorporar-ne d'altres. Aleshores es gesta la idea de formar un Esbart, com a una possible solució per la contínuïtat de la colla, d'aquesta manera el 8 de juliol de 1970, en una reunió al Bar Grau, es fundà l'Esbart Dansaire Sant Marçal, realitzant la primera actuació en públic a Cerdanyola, el dia 4 d'octubre d'aquell any la presentació oficial el dia 20 de juny de 1971. 

L'any 1971 es va formar la colla infantil, amb la col•aboració de Josep Llargués per afermar la continuïtat de la Colla i de l'Esbart. El dia 17 de juny de 1972 i en el decurs d'un festival de dansa a Cerdanyola, ballarien com Esbart infantil els dos primers ballets. 
El 27 de febrer de 1972, a Masrampinyo, s'estrena la Polca dels petits i els grans de Cerdanyola, obra pòstuma del mestre Sebastià Garriga, traspassat aquell mateix any. La colla per omplir el buit deixat pel mestre demanar la col•aboració al mestre Pere Miquel de Ripollet per el qual acceptar per una temporada breu. El els darrers trenta anys paral•lelament a l'Esbart s'han anat formant altres colles per ballar conjunta o autònomament en actes o festes determinades. Algunes colles rnantingueren l'activitat durant un temps més o menys efímer.

 
   
1964  1965 
Així tenim: entre 1974 i 1978, una colla de casats, només homes, que ballaven amb les nenes de la colla infantil ï entre ells. Aquesta colla prengué part activa en l'organització de la colla de gitanes.  Redactaren uns  estatuts (1975) per els que regir la colla durant aquells anys, aixi com un acte d'homenatge a Alvar Francisco, per els vint-i-cinc anys com a director i coreógraf de la colla i al seu col-laborador Josep Llargués, el dia 6 de juliol de 1974. A l'acte es convidaren a tots els mestres de colles de la contrada. L'any 1981 l'Àlvar Francisco es retirà de la Colla de Gitanes i de l'Esbart per divergències internes. Del 1981 al 1984 es formar una colla independent denominada "Ex-balladors", sota la direcció de l'Alvar Francisco i la col•laboració de Santiago Pi. Aquella colla organitzà el dia 8 de novembre un acte d'homenatge a l'Àlvar pels seus trenta anys de dedicació continada a les gitanes, tenint continuitat el dia 31 de gener de 1982 amb un aplec de germanor a Montserrat. 

De 1985 a 1996 s'organitzen colles de gitanes autònomes per a celebracions determinades, principalment per ballar dins dels actes de la Festa major de Sant Martí, L'any 1997 un grup d'antics dansaires, dirigits per Santiago Borràs I Albert Làzaro, es reuneix per organitzar una colla per retre homenatge pòstum al Mestre Sebastià Garriga, en commemoració del centenari del seu naixement i el vint - i - cinquè del seu traspàs. L'acte va tenir lloc el dia 9 de novembre de 1997, dintre dels actes de la festa Major de Sant Martí.  

Santi Borrás


La Colla, desprès acte, decideix continuar i el 1998 funda la Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola, prenem part en la roda de Ball de Gitanes de cada any i les trobades anuals a Montserrat.  Participem a les ballades de les Festes majors ï en tots aquells actes dintre i fora de Cerdanyola en que es demana la nostra presència, així com també ballem el ball de la Moixiganga, entre d'altres activitats al llarg de l'any.

Fins aquí aquest breu i apretat repàs que donaria per moltes pàgines de vivències i anècdotes.  De segur que n'hi ha molta més d'informació, però seria per un treball més extens i acurat. Colla de Gitanes i Antics dansaires de Cerdanyola del Vallès.
(
Treball realitzat per Albert Làzaro ï Santiago Pi).

  

Colla de Gitanes de Cerdanyola anys 1920
 





La Colla a Granollers per les festes de la Ascensió (maig 1976)
 

Any
1967
   
  1967    1964 
   
 1967    1967  
 

Juny
 1967
 
Dels orígens de la Moixiganga ja hi ha constància que es feia a l'Alt Camp, terra eminentment castellera, l'any 1861. Però la Moixiganga emprada per nosaltres és originaria de Sitges i representa quadres plàstics, la majoria de sentit religiós, que tracten de figurar escenes de la passió, mort i resurrecció de Jesús.

Els ballaires van descalços i vestits amb una indumentària pròpia dels castellers, llevat del personatge que fa la figura de Jesús, que va vestit íntegrament de blanc. A la població de Sitges, la indumentària emprada pels ballaires és la vestimenta tradicional dels pobles hel·lènics.

El repertori consta de nombrosos quadres, alguns d'ells de molta plasticitat. Temps enrere es feien al so de la gralla i la tonada és verament notable dins d'una preciosa rusticitat. Formen el conjunt una quinzena de ballaires i, com els castellers, la Moixiganga anava a la processó i entrava a l'esglèsia, on feia les seves evolucions al so, estrident i dolç, de les gralles.

 
 
    
                 

 
 
 
 


La Polca de Cerdanyola, un dels valors més destacats del patrimoni cultural de la ciutat, viurà aquest any un seguit d’homenatges i reconeixements ben merescuts. Entitats i institucions proposen a la ciutadania diverses activitats pensades perquè tothom faci seva una dansa que els distingeix com a col·lectivitat.

La Polca de Cerdanyola fou estrenada l'any 1955. Composada pel mestre Sebastià Garriga, director musical de la colla de gitanes de l’època, fou coreografiada per Àlvar Francisco, director i coreògraf de la mateixa. La nova dansa ben aviat s’incorporà al repertori de danses ballades per entitats de la ciutat.

La polca viu des de l’any passat una revifalla entre la ciutadania, auspiciada per entitats dedicades al manteniment i cura de les danses populars. Es treballa perquè tothom, sigui dansaire o no, faci seva la música i la dansa.


Moment en què el mestre Sebastià
Garriga,dedica la Polca al seu amic
Alvaro, a  l'hora  que li fa el lliurament
de les partitures.
 

Actuacions any 2016

    15 maig. 17:00 hores RODA DE GITANES DEL VALLES a la Pl.Abat Oliba - Amb les colles de Santa Eulalia - Lliça - Polinya - La LLagosta i Colla de Gitanes i Antics Dansaires de Cerdanyola
   29 maig  MONTSERRAT. (Qui vulgui anar en autocar, aquest sortirà a les 8 del mati des del pavelló Poliesportiu de Can Xarau. Es tornarà per la tarda. Preu adults 10 €, nens fins a 12 anys 5 €. Telf. de contacte : Santi Borràs 93 691 63 17
   
   
   
 
 


Imatges actuacións Ballada 15 maig 2016
de Cerdanyola del Vallès


Imatges actuacións Ballada 11 maig 2014
de Cerdanyola del Vallès

  Imatges actuacións Festa Tardó 2012
de Cerdanyola del Vallès

 


DADES GENERALS

 

Tipus d'associació
President
Telèfon per informació
 

 

Dansa folklorica catalana
Santiago Borrás i Viu
93 691 63 17  (Santi)
649 85 87 55  (Yolanda)

  Inscrita des del 13-3-1998 amb el registre nº 20.460
 e-mail : colladegitanes.cerdanyola@gmail.com