|
COLLA DE GITANES I ANTICS DANSAIRES DE CERDANYOLA DEL VALLÈS |
![]() |
|
|
Actuació Aniversari Centenari del
Barcelona FC
| Encara que va ser en 2003
que la Colla de Gitanes i Antics dansaires de Cerdanyola celebrava
el seu centenari, de fet aquest any 2007 podríem celebrar el 110
aniversari. Sembla estrany però fins fa molt poc no es podia
celebrar el centenari per no disposar de proves escrites, de la data
en que es van començar a ballar a la nostra població. En cap lloc apareixien documents antics en els quals es pogués demostrar la data més antiga del ball a Cerdanyola. Finalment va aparèixer a un diari de 1897 en que es publicava que l'Orquestra Manigula vindria a tocar en les Gitanes de Cerdanyola. Era el document que confirmava una data de més de cent anys, quan es sap que la data és molt anterior. Així doncs es va celebrar el centenari sis anys més tard de l'degut. Cerdanyola és una de les poblacions que mai no van deixar de ballar-se des de l'any de la seva fundació, A l'igual de Sentmenat, L'Atmella i Castellar. Un dels principals motius a més a més de l'afecció que movia als integrants de la Colla ho seria el poder comptar amb un mestre, peça fonamental per aconseguir assaigs i exhibicions, en aquest cas Sebastià Garriga. Amb ell i el piano que sempre els acompanyava es podien presentar a qualsevol roda. Malgrat el treball i despesa que comportava traslladar-lo a la població en que eren invitats: autocar per a la colla i camió per al piano. Tot un dispendi. Altres poblacions es distingeixen per altres conceptes. A L'Ametlla es continua utilitzant el mateix color del vestit en 500 anys. A Castellar s'usen polaines i picarols. A Ulldecona es sap que ja ballaven fa 1000 anys i a Setmenat, 400. Així doncs, com a mínim en Cerdanyola es ballen les Gitanes, aquell ball que ens van ensenyar uns gitanos búlgars que van visitar les nostres terres des de fa cent deu anys. |
|
|
|
L'any 1955 s'estrena La Polca de Cerdanyola,
composada pel mestre Sebastià Garriga, director musical de la colla
i coreografiada per l'Àlvar Francisco, director i coreògraf de la
mateixa. Entre els anys 1969 i 1974 hi hagué una gran davallada,
tant en el nombre de pobles que organitzaven colles com per
l'interès del jovent a participar-hi. Davant d'aquest fet la colla
de Cerdanyola decideix l'any 1970 amb el director coreògraf Àlvar
Francisco i l'assessorament de Geroni Camí, incorporar el ball de la
Tirotitàina. Un simpàtic ball amb esclops que engresca als dansaires
i al públic assistent a la ballada. L'èxit d'aquest ball anima a
incorporar-ne d'altres. Aleshores es gesta la idea de formar un
Esbart, com a una possible solució per la continuïtat de la colla,
d'aquesta manera el 8 de juliol de 1970, en una reunió al Bar Grau,
es fundà l'Esbart Dansaire Sant Marçal, realitzant la primera
actuació en públic a Cerdanyola, el dia 4 d'octubre d'aquell any i
la presentació oficial el dia 20 de juny de 1971. L'any 1971 es va
formar la colla infantil, amb la col·laboració de Josep Llargues per
afermar la continuïtat de la Colla i de l'Esbart. El dia 17 de juny
de 1972 i en el decurs d'un festival de dansa a Cerdanyola,
ballarien com Esbart infantil els dos primers ballets.
|
|
|
|
La Colla a Granollers per les festes de la Ascensió (maig 1976) |

Any 1967
![]() |
![]() |
|
| Any 1966 | Any 1968 | |
![]() |
![]() |
|
| Any 1967 | Any 1964 | |
![]() |
![]() |
|
| Any 1967 | Any 1967 |
|
|
|
Juny 1967 |
|
|
Dels orígens de la Moixiganga ja hi ha constància que es feia a l'Alt Camp, terra eminentment castellera, l'any 1861. Però la Moixiganga emprada per nosaltres és originaria de Sitges i representa quadres plàstics, la majoria de sentit religiós, que tracten de figurar escenes de la passió, mort i resurrecció de Jesús. Els ballaires van descalços i vestits amb una indumentària pròpia dels castellers, llevat del personatge que fa la figura de Jesús, que va vestit íntegrament de blanc. A la població de Sitges, la indumentària emprada pels ballaires és la vestimenta tradicional dels pobles hel·lènics. El repertori consta de nombrosos quadres, alguns d'ells de molta plasticitat. Temps enrere es feien al so de la gralla i la tonada és verament notable dins d'una preciosa rusticitat. Formen el conjunt una quinzena de ballaires i, com els castellers, la Moixiganga anava a la processó i entrava a l'esglèsia, on feia les seves evolucions al so, estrident i dolç, de les gralles. |
|
|
Any 1999 a la Plaça Sant Ramon
|
PRÒXIMES
ACTUACIONS DURANT 2010 |
||||||||||||||||||
|
|
DADES
GENERALS |
||
| Tipus
d'associació President Telèfon per informació |
Dansa folklorica catalana Santiago Borrás i Viu 93 691 63 17 |
|
|
Inscrita
des del 13-3-1998 amb elregistre nº 20.460 |
||