L'esport del futbol està considerat el més popular a Espanya. El primer club va ser creat el 1878, el Rio Tinto Foot-Ball, club creat a Rio Tinto (Huelva), encara que mai va ser inscrit en cap registre.

     Com el primer legalment establert, consta el Huelva Recreation Club, és a dir l'actual Real Club Recreatiu d'Huelva fundat el 23 de desembre de 1892.
  L'11 de novembre de 1900 es va crear la Football Associació de Catalunya, un any desprès que el 29 novembre 1899 Hans Gamper fundés el FC Barcelona. Amb els anys s'anirien creant altres clubs com el CE Jupiter en 1912, el Mollet el 1913 i el Rubi el 1917, entre d'altres.


El futbol, podem dir sense por d'equivocar-nos, ha estat l'esport que més addictes a tingut entre la joventut i els més grandets. Cada barri podia formar un equip amb només proposar-ho en veu alta . Als col·legis d'una manera o altra es muntaven dos bàndols i el partit podia començar.

No ens consta cap data de quan es comença a conèixer el futbol a Cerdanyola, però tenint en compte que sobre l'any 1902, alumnes d'escoles tècniques que comptaven amb professors anglesos, li donaven ja puntades a la pilota a Sabadell, Terrassa i Barcelona; podem admetre que sobre aquestes dates o un lustre després, va ser quan a la nostra població alguns xavals van iniciar aquest esport, encara que de la forma més primària.  Qualsevol terreny una mica ampli i amb escassa pendent era suficient per jugar a futbol. Unes quantes pedres, les peces de roba que es tenien en aquell moment, etc. feien les funcions de porteries.

A Cerdanyola del Vallès es tenen notícies que al voltant de 1930 ja destacava la Penya Iris amb seu a Cal Ramonet.(carretera de Barcelona cantonada Avinguda de la Creu Roja).

Posteriorment sobre els anys 40 l'empresa Uralita va aixecar unes instal·lacions esportives, amb camp de futbol, en una extensa zona al final del carrer d'Adam i Eva (aproximadament per on passa el de Can Pallarès) i a pocs metres de la font (també desapareguda) que portava el mateix nom.

Pels volts de 1946 al "Bar la Vinya " (avui desaparegut, al n º 12 de l'actual Avinguda de Catalunya) es reunien joves entusiastes de l'esport en general. Allà es va gestar la idea capitanejada per Antoni Morral de formar un gran club de futbol. El que seria "Centro de Deportes Sardanyola ".

Com a primer pas es va demanar a Enric Ferrer que acceptés ser el president del club. Un cop acceptat l'oferiment es va procedir a formar la Junta que va quedar així formada : Enric Ferrer, Antoni Comadrán, Antoni Morral, Francisco Arboledas, José Prieto i Vicenç Andurell .

Un cop nomenada la Junta faltava trobar un terreny de joc on poder fer-ho. Prou feina va costar trobar-lo, fins que finalment van arribar a un acord amb el Sr Massot, un veí de Ripollet que disposava d'un terreny al costat del riu Ripoll, on avui s'aixeca el ambulatori CAP 2 . Ara s'havien de construir els vestidors, una cosa imprescindible, però el terreny estava impracticable. Calia unir esforços per poder començar a entrenar .

Fins transcorregut un temps no es va poder escometre una obra necessària però de prou envergadura: la construcció dels vestidors. El president i el seu fill es van encarregar de construir els tres vestidors necessaris : equip local , visitant i àrbitres . Emílio i Antoni Morral es van dedicar a construir un pou per portar l'aigua fins als vestidors.

Més tard la Junta, jugadors i aficionats amb diverses perpalines  farien els forats per col·locar els pals i els passamans per la tanca del terreny de joc . Fins i tot a la banda direcció Cerdanyola del rectangle de joc, es va adequar un espai amb cadires per a les autoritats i convidats dels partits amistoses de festa major. Eren èpoques difícils. Encara els jugadors vius es recordaràn que els partits que es jugaven fora, es feien en un camió amb taulons a manera de seients .

Molts dels jugadors d'aquelles època són a la següent relació per ordre alfabètica
:

Aguilar, Aránega , Ausiró , Jordi Ballester , Jordi Brunet , Carrillo ( porter ) Chacón , Andrés Chico anomenat "el negre"(per ser de pell morena) , els dos germans Comadran , Diego , Jordi Escursell i el seu cosí Jordi Escursell II , Expósito, Felip ( l'argentí ) , Joan Grau, Mazuque , Jordi Morral , Josep Morral , Tomàs Morral (porter), Toni Morral, Parra, José Manuel Salillas,  (porter suplent) , Sant Joan i el defensa Sanuy (després de rebre un funest cop de pilota al cap mentre formava part de la barrera, va començar a trobar-se malament i encara que va ser hospitalitzat la medicina no va poder fer res i despres d'uns dies va morir). I com a encarregat de la farmaciola Antonio Marfá, el popular "Sendo".

Famosos jugadors van ser Juanito Granero que va fitxar amb el Júpiter i que en partits de Festa Major col·laborava amb el Cerdanyola fent pujar la xifra d'espec-tadors. També Chico va ser requerit per equips forans i Aranega va arribar a jugar al Sant Andreu.

Un dels que ja de jove seria un destacat aficionat seria el més gran dels tres germans Ramonet (Emilio, Ramon i Crispin). Emilio més tard, en la dècada dels 50, seria l'entrenador del segon equip del CD Sardanyola. Alguns dels seus deixebles van ser en el camp del Massot, Carlos Palau Condal, Jordi Escorsell II, José Manuel Salillas, Fernando Rubio, Joan Grau, Liria i Adolfo Guillen entre d'altres.

En Sanuy pare, va ser jugador del Sabadell abans de 1940 i entrenador del C.D. Sardanyola sobre 1950.

L'any 1949 José Manuel Salillas , al costat de Carlos Palau Condal i Fernando Rubio van crear la Penya Iberia, un club que mai va estar federat i que es dedicava a jugar pincipalmente partits amistosos amb altres equips de Barcelona, Sabadell, Montcada i Reixac i un altre de Montflorit .El seu uniforme era pantalons i mitges negres i samarreta acolchonada a ratlles blanques i vermelles a l'estil del Atletic de Bilbao .

Els seus jugadors van ser els ja exposats, més Miguel Bonet, Llíria, Guillen l, Adolfo Guillen , Jorde Escorsell ll , Joan Grau i en alguna ocasió Emilio de Cal Ramonet que actuava com a defensa.

També havia vingut a jugar de forma exporadica Antoni Argiles, que després jugaria amb el RCD Espanyol i seria seleccionat per a l'equip B de España. Alguns d'aquests jugadors, passarien més tard al CD Sardanyola.

La Penya Iberia jugava principalment en el Camp del Massot , encara que també ho va fer al Camp de Adam i Eva de la Seccion esportiva de la Uralita .

En alguna ocasió el Sardanyola havia jugat al camp d'Adam i Eva, ho feia concretament quan amb motiu de alguna festivitat venia a jugar un equip de destacats
jugadors que fent el servei militar havien format un equip per disputar encontres amistoses. En el mateix figuraven destacats jugadors de primera i segona divisió.

Recordem  al porter  Almansa i  el defensa  Biosca,  aquest  últim del  FC Barcelona.

Val la pena destacar la importància del Camp de Adam i Eva d'Uralita, ja que l'empresa va invertir prou diners en les seves instalacions. Els vestidors eren magnífics per l'època i el camp de joc de mesures reglamentàries comptava amb una tanca magnífica de fusta que
per a si l'hagués volgut el Sardañola.

En principi es van afiliar a " Educació i Descans " on van militar durant diversos anys, obtenint diverses victòries en vèncer a equips més potents i de valuosa solera.
Anys després, el Club va ingressar a la Federació Catalana de Futbol, en la catego-ria de Segona Regional Grup B, on després de quedar sempre ben situat en els campionats en què va participar, en la temporada 1951-52 es va proclamar campió del Torneig de Primavera, adjudicant-se el trofeu " Federació Catalana ", trofeu que honraria a la vitrina pel valor artístic i moral que representava .

En la temporada 1952-53 es classificava sub-campió del grup .

Després d'Educació i Descans, també el Sardanyola era requerit per jugar en tornejos triangulars com ara un a mitjans dels 50, al Camp del Cortijo a la Diagonal de Barcelona; abans d'arribar al que després seria Piscines i Esports .

A les Festes Majors eren convidats des de les poblacions properes, Sabadell, Montcada Reixac, Santa Maria de Barbarà, Santa Coloma de Gramenet i Ripollet lloc on s'esperaven les trobades amb la Penya Áncora.

La estiuenca Festa Major de Sant Jaume, quan se celebrava a Cerdanyola, va ser també d'interès per a les arques sempre febles del club. Concretament a l'envelat que s'instal·lava en l'era de Can Altimira, l any 1954, el club va organitzar la part lúdica de la mateixa on els beneficis van anar a parar a la institució futbolistica.

Al marge dels actes oficials, Ofici Solemne, audicions de sardanes, concursos de tir al plat, partit d'hoquei, matinal de boxa on no van faltar els germans Sayos i el partit de futbol de festa Major al Camp del Massot entre el C. de D. Sardanyola i el FC Europa; va intervenir la Gran Orquestra Fatxendas, la Melodians i la de Carlos Prunés, procedent de la Masia de Barcelona, ​​amb el seu cantant Linda Vera.

Tot el programa va ser un èxit i també la recaptació. Tot eren idees per mantenir al club que encara comptava amb socis, els ingressos no eren suficients.


Els trofeus aconseguits en campionats, tornejos o festes majors es col·locaven en unes prestatgeries del Bar la Vinya i les que sobraven a l'armari del menjador interior del bar. Alli estaven a més dels llibres i tota la documentació i correspondència o      ficial del club. S'acostumaven a celebrar les reunions després del sopar al fons del menjador del propietari, qui solia regalar els cafès, cosa que feia de bon grat el propietari de La Vinya, en  Climent Pladevall.

L'uniforme del club era pantalons blancs, mitjes negres i camisa blava. Amb el temps les mitjes eren de ratlles blanques i blaves. El segon uniforme, que era el que portava l'equip B, era igual però en verd clar. Els porters solien lluir un jersei amb una o dues ratlles trianguales al pit, estil imposat per Ricardo Zamora, així com jersei de coll alt .

Per a la festa Major era norma anar al camp inclòs senyores i joves d'ambdós sexes , de manera que s'omplia tot el perímetre del camp de joc.També solia anar a presidir-lo, l'alcalde acompanyat d'algunes altres autoritats .

En els dies de competició s'acostumava que personal de la junta i aficionats passaven una saquet o bossa on els espectadors, dipositaven el seu donatiu, que unit a les quotes de socis servia per mantenir econòmicament al club. Com mai havia prou, els presidents i membres de la junta col·laboraven i " daban el sablazo " a amics benestants.

En aquella època com en tots els camps, per a partits importants, tornejos o trobades de Festa Major, es marcava el camp, amb una regadora que contenia calç amb aigua i a ull s'anaven creant les ratlles. El carret era només per a equips benestants.

Presidents d'aquells anys ho van ser Ferrer, Dubá, Marcó i Bayó.

Cap el 1958 el CD Sardanyola es troba sense terreny de joc perquè el propietari rescindí el contracte de lloguer. Com que no hi trobaren cap alternativa, el club posà fi a la seva etapa que no va reemprende fins a l'any 1966 en que el delegat d'esports Magí Sanahuja els cedí els terrenys del carrer Santa Anna (Can Xarau)

Durant la temporada 1961-62 l' futbol a Cerdanyola es trobava en hores baixes . El futbol estava enmig d'una important crisi . Ni teníem clubs ni terrenys on poder jugar, a excepció del d'Uralita . No obstant això un grup de jugadors en part de Cerdanyola de Dalt, creen el Casal Parroquial Cerdanyola i es federen a Regional Catalana.

Inicien la temporada jugant al camp del Uralita fins que a mitjans de la temporada , Uralita trenca el contracte i per poder continuar la temporada van llogar el camp al Ripollet amb les despeses que això comporta .

Aquell equip estava format a la porteria por Jaume Costa, Josép Gabaldón, Joan Garriga, Andréu Sala, Joan Morera, Joan Pont, Pere Alonso, Francesc Cortés, Josep Almirall, Antoni Tamayo i Joan Josep Ugarte

Va ser el final, acabar la temporada 1961-62 i desaparèixer.

Durant l'estiu de l'any de 1966, un grup d'entusiastes esportistes fundava el CF Serraparera.

Sobre la decada dels 80 el CD Sardanyola, va passar a denominar-se
CD Cerdanyola.

El juny de 2006, com a resultat de la fusió dels cinc clubs de futbol existents fins a leshores a la nostra ciutat: Centre d’Esports Cerdanyola, UE Fontetes, EFUD Cerdanyola, CF Baroja i EF Cerdanyolense-Montflorit, es forma el Cerdanyola F.C.

Des de la temporada 2013-2014 està jugant a la Tercera Divisió grup 5.



Escut del C.D.Sardanyola

   


  Antics colors del  C.D.Sardanyola  
   
  Primer
   uniforme 
Segon
   uniforme 
Uniforme
  Penya Iberia 


En el camp del Massot, abans de posar les tanques al terreny de joc.
1-Antoni Marfá "Sendo" (farmaciola de vegades delegat), 3-Granero, 4-Ausiró, 8-Comadrán II, 9-Exposito
Ajupits: 2-Chacón, 3-Comadrán I, 4-Toni Morral (de ca l'Estrella)
En un dels desplaçaments 
Al camp del Massot voltant de 1956. Amb la tanca del terreny de joc instal·lada.
1-JM Salillas, 2-Mazuque
 , 3-Toni Morral, 6-Amadeo, 8-Sanjuan, 9-Josep Morral, Ferrer i 12-Aguilar
En el camp de Can Xarau a mitjan 1960. Homenatge al president  Enric Ferrer
De peu : 1- Felip, 3-Martí Garriga, 4- Jaume Escursell, 5-Granero, 6-Toni Morral, 7- Ferrer (pressident), 8-Marcó (president), 10 Josep Manel Salillas. Ajupits : 1-Narcis Verdaguer, 3-Parra, 4- Josep Morral, 5-Diego, 6-Ferrer (fill), 7-Aguilar, 8-Esteve.

 
Festa Major de Sant Jaume 1948 amb la Copa guanyada
3-Toni Morral, 4-Domingo Comadrán, 8-Diego Exposito. 
Domingo i Antoni Comadrán, Chico i Antoni Morral  
   
Dempeus : Marçal Torras, Sanuy, Josep Pegroles, Borràs,Joan Grau de cal Salla  i Sala. Agenollats : Josep Morral, Jaume Escursell i els germans Toni, Jordi i Tomàs Morral L'equip de l'empresa Uralita al camp d'Adam i Eva.  2- Felip, 4-Toni Morral, 5-Torres.
Ajupits :1-Rifà(?), 2-Joan Casamitjana, 3-el cantant Josép Guardiola,  4-Prieto,
6-Jordi Botella.



 

Durant la temporada 1961-62 l' futbol a Cerdanyola es trobava en hores baixes . El futbol estava enmig d'una important crisi . Ni teníem clubs ni terrenys on poder jugar, a excepció del d'Uralita . No obstant això, un grup de jugadors en part de Cerdanyola de Dalt , creen el Casal Parroquial Cerdanyola i es federen a Regional Catalana Grup 8è de " Educación y Descanso"

Inicien la temporada jugant al camp del Uralita fins que a mitjans de la temporada , Uralita trenca el contracte i per poder continuar la temporada van llogar el camp al Ripollet amb les despeses que això comporta .

Aquell equip estava format a la porteria por Jaume Costa, Josép Gabaldón,
Joan Garriga, Andréu Sala, Joan Morera, Joan Pont, Pere Alonso, Francesc Cortés, Josep Almirall, Antoni Tamayo i Joan Josep Ugarte.

Va ser el final, acabar la temporada 1961-62 i desaparèixer. 

Durant la temporada 1967-68 es forma un nou equip a Serraparera militant en el grup 8è a la Lliga que organitzava "Educación y Descanso".

Juntament amb l'equip del Serraparera la resta d'equips el formaven el Llars Mundet, Unió Andalucia, Ap Vallvidrera, Penya Bilbaina, Benitez, Pearson, Andrade, Sputnik i Alfàbia. El serraparera
va resultar campió.


   

             
   
   
   
   
   
 






     El deporte del fútbol está considerado el más popular en España. El primer club fue creado en 1878, el Rio Tinto Foot-Ball, club creado en Rio Tinto (Huelva), aunque nunca fue inscrito en ningún registro.

     Como el primer legalmente establecido, consta el  el Huelva Recreation Club, o sea el actual Real Club  Recreativo de Huelva fundado el 23 de dicimbre de 1892.
     El 11 de noviembrede 1900 se creó la Football Associació de Cataluña, un año depues de que en  el 29 de noviembre de 1899 Hans Gamper fundara el FC Barcelona. Con los años se irian creando otros clubes como el CE Jupiter en 1912 , el Mollet en 1913 y el Rubi en  1917,entre otros.



El fútbol, podemos decir sin temor a equivocarnos, ha sido el deporte que más adictos a tenido entre la juventud y los más mayores. Cada barrio podía formar un equipo con sólo proponerlo en voz alta. En los colegios de una manera u otra se montaban dos bandos y el partido podía empezar .

No nos consta ninguna fecha de cuando se empieza a conocer el fútbol en Cerdanyola , pero teniendo en cuenta que sobre el año 1902, alumnos de escuelas técnicas que contaban con profesores ingleses , le daban ya patadas a la pelota en Sabadell , Terrassa y Barcelona; podemos admitir que sobre estas fechas o un lustro después, fue cuando en nuestra población algunos chavales iniciaron este deporte, aunque de la forma más primaria. Cualquier terreno un poco amplio y con escasa pendiente era suficiente para jugar al fútbol. Unas cuantas piedras, las prendas que se tenían en ese momento, etc. hacían las funciones de porterías .

En Cerdanyola del Vallés se tienen noticias de que alrededor de 1930 ya destacaba la Peña Iris con sede en Cal Ramonet . (Carretera de Barcelona esquina Avenida de la Cruz Roja ) .

Posteriormente sobre los años 40 la empresa Uralita levantó unas instalaciones deportivas, con campo de fútbol, en una extensa zona al final de la calle de Adán y Eva ( aproximadamente por donde pasa la de Can Pallarès ) y a pocos metros de la fuente ( también desaparecida ) que llevaba el mismo nombre.

Alrededor de 1946 en el " Bar la Viña " (hoy desaparecido, en el n º 12 de la actual Avenida de Cataluña) se reunían jóvenes entusiastas del deporte en general. Allí se gestó la idea capitaneada por Antoni Morral de formar un gran club de fútbol , lo que sería "Centro de Deportes Sardanyola " .

Como primer paso se pidió a Enrique Ferrer que aceptara ser el presidente del club. Una vez aceptado el ofrecimiento se procedió a formar la Junta que quedó así formada : Enrique Ferrer , Antoni Comadrán , Antoni Morral , Francisco Arboledas , José Prieto y Vicente Andurell .

Una vez nombrada la Junta, faltaba encontrar un terreno de juego donde poder hacerlo. Bastante costó encontrarlo, hasta que finalmente llegaron a un acuerdo con el Sr. Massot , un vecino de Ripollet que disponía de un terreno junto al río Ripoll , donde hoy se levanta el ambulatorio CAP 2 . Ahora tenían que construir los vestuarios , algo imprescindible , pero el terreno estaba impracticable. Había que unir esfuerzos para poder empezar a entrenar .

Hasta transcurrido un tiempo no se pudo acometer una obra necesaria pero de suficiente envergadura : la construcción de los vestuarios. El presidente y su hijo se encargaron de construir los tres vestuarios necesarios: equipo local , visitante y árbitros . Emílio y Antoni Morral se dedicaron a construir un pozo para llevar el agua hasta los vestuarios.

Más tarde la Junta, jugadores y aficionados con varias palanqueta harían los agujeros para colocar los postes y los pasamanos de la valla del terreno de juego. Incluso en el lado dirección Cerdanyola del rectángulo de juego, se adecuó un espacio con sillas para las autoridades e invitados en los partidos amistosos de fiesta mayor. Eran épocas difíciles. Todavía los jugadores vivos se recordarán que los partidos que se jugaban fuera, se hacían en un camión con tablones a modo de asientos .

Muchos de los jugadores de aquellas época están en la siguiente relación por orden alfabético :

Aguilar, Aránega , Ausiró , Jordi Ballester , Jordi Brunet , Carrillo ( portero ) Chacón , Andrés Chico llamado "el negro " (por ser de piel morena ), los dos hermanos Comadran , Diego , Jordi Escursell y su primo Jordi Escursell II , Expósito , Felipe ( el argentino ), Joan Grau, Mazuque, Jordi Morral, José Morral, Tomás Morral ( portero) , Toni Morral, Parra, José Manuel Salillas, ( portero suplente ), San Juan y el defensa Sanuy (quien después de recibir un funesto golpe de pelota en la cabeza mientras formaba parte de la barrera, comenzó a encontrarse mal y aunque fue hospitalizado la medicina ya nada pudo hacer y después de unos días falleció ) . Y como encargado del botiquín Antonio Marfá, el popular " Sendo " .

Famosos jugadores fueron Juanito Granero que fichó con el Júpiter y que en partidos de Fiesta Mayor colaboraba con el Cerdanyola haciendo subir la cifra de  espectadores . También Chico fue requerido por equipos foráneos y Aranega llegó a jugar en San Andrés .

Uno de los que ya de joven sería un destacado aficionado sería el mayor de los tres hermanos Ramonet ( Emilio , Ramón y Crispin ) . Emilio más tarde, en la década de los 50, sería el entrenador del segundo equipo del CD Sardanyola. Algunos de sus discípulos fueron en el campo del Massot : Carlos Palau Condal , Jordi Escorsell II , José Manuel Salillas , Fernando Rubio, Joan Grau, Liria y Adolfo Guillen entre otros.

Sanuy padre, fue jugador del Sabadell antes de 1940 y entrenador del CD Sardanyola sobre 1950.

En 1949 José Manuel Salillas, junto a Carlos Palau Condal y Fernando Rubio crearon la Peña Iberia, un club que nunca estuvo federado y que se dedicaba a jugar pincipalmente partidos amistosos con otros equipos de Barcelona, Sabadell , Montcada i Reixac y otro de Montflorit. Su uniforme era pantalón y medias negras y camiseta acolchonada a rayas blancas y rojas al estilo del Atletic de Bilbao .

Sus jugadores fueron los ya expuestos, más Miguel Bonet, Llíria, Guillen el Adolfo Guillen, Jorde Escorsell ll, Joan Grau y en alguna ocasión Emilio de Cal Ramonet que actuaba como defensa .


También había venido a jugar de forma exporadica Antoni Argiles, que luego jugaría con el RCD Espanyol y sería seleccionado para el equipo B de España . Algunos de estos jugadores, pasarían más tarde al CD Sardanyola .

La Peña Iberia jugaba principalmente en el Campo del Massot, aunque también lo hizo en el Campo de Adán y Eva de la Seccion deportiva de Uralita .

En alguna ocasión el Sardanyola había jugado en el campo de Adán y Eva, lo hacía concretamente cuando con motivo de alguna festividad venía a jugar un equipo de destacados jugadores que haciendo el servicio militar habían formado un equipo para disputar encuentros amistosas.

En el mismo figuraban destacados jugadores de primera y segunda división. Recordemos al portero Almansa y el defensa Biosca, este último del FC Barcelona.

Vale la pena destacar la importancia del Campo de Adán y Eva de Uralita , ya que
la empresa invirtió bastante dinero en sus instalaciones. Los vestuarios eran magníficos para la época y el campo de juego de medidas reglamentarias contaba con una valla magnífica de madera que para sí la hubiera querido el Sardañola.

En principio se afiliaron a " Educación y Descanso "  donde militaron durante varios años, obteniendo varias victorias al vencer a equipos más potentes y de valiosa solera .

Años después, el Club ingresó en la Federación Catalana de Fútbol, en la categoría de Segunda Regional Grupo B, donde después de quedar siempre bien situado en los campeonatos en los que participó, en la temporada 1951-52 se proclamó campeón del Torneo de Primavera, adjudicándose el trofeo " Federación Catalana " , trofeo que honraría  la vitrina por el valor artístico y moral que representaba .

En la temporada 1952-53 se clasificaba sub -campeón del grupo.

Después de Educación y Descanso, también el Sardanyola era requerido para jugar en torneos trianguales como uno a mediados de los 50, en el Campo del Cortijo en la Diagonal de Barcelona, antes de llegar a lo que luego sería Piscinas y Deportes.

En las Fiestas Mayores eran invitados desde las poblaciones cercanas , Sabadell , Montcada Reixac, Santa María de Barbará, Santa Coloma y Ripollet lugar donde se esperaban los encuentros con la Peña Áncora .

La veraniega Fiesta Mayor de San Jaime en Cerdanyola, fue también de interés para las arcas siempre débiles del club. Concretamente en la carpa que se instalaba en la era de Can Altimira, el año 1954, el club organizó la parte lúdica de la misma donde los beneficios fueron a parar a la institución futbolística .

Al margen de los actos oficiales, Oficio Solemne, audiciones de sardanas, concursos de tiro al plato, partido de hockey, matinal de boxeo donde no faltaron los hermanos Sayos y el partido de fútbol de fiesta Mayor en el Campo del Massot entre el C. de D. Sardanyola y el FC Europa; intervino la Gran Orquesta Fatxendas, la Melodians y la de Carlos Prunés , procedente de la Masía de Barcelona, con su cantante Linda Vera .

Todo el programa fue un éxito y también la recaudación. Todo eran ideas para mantener al club que aunque contaba con socios, los ingresos no eran suficientes .

Los trofeos conseguidos en campeonatos, torneos o fiestas mayores se colocaban en unas estanterías del Bar la Viña y las que sobraban en el armario del comedor interior del bar. Alli estaban además de los libros y toda la documentación y correspondencia o ficial del club. 

Acostumbraban a celebrar las reuniones después de la cena en el fondo del comedor del propietario, quien solía regalar los cafés , lo que hacía de buen grado el propietario de La Viña , Clemente Pladevall .


El uniforme del club era pantalón blanco, medias negras y camisa azul. Con el tiempo las medias eran de rayas blancas y azules. El segundo uniforme , que era el que llevaba el equipo B, era igual pero en verde claro. Los porteros solían lucir un jersey con una o dos rayas trianguales en el pecho, estilo impuesto por Ricardo Zamora , así como jersey de cuello alto .

Para la fiesta mayor era norma ir al campo incluido señoras y jóvenes de ambos sexos, de manera que llenaba todo el perímetro del campo de juego.También solía ir a presidirlo, el alcalde acompañado de algunas otras autoridades .

En los días de competición se acostumbraba que personal de la junta y aficionados pasaban una saquito o bolsa donde los espectadores, depositaban su donativo , que unido a las cuotas de socios servía para mantener económicamente al club . Como nunca era suficiente, los presidentes y miembros de la junta colaboraban y " daban el sablazo " a amigos acomodados.

En aquella época como en todos los campos, para partidos importantes, torneos o encuentros de Fiesta Mayor, se marcaba el campo, con una regadera que contenía cal con agua y a ojo iban creando las rayas. El carrito era sólo para equipos acomodados

Presidentes de aquellos años lo fueron Ferrer, Dubai, Marcó y Bayó .

Hacia el 1958 el CD Sardanyola se encuentra sin terreno de juego por que el propietario rescindió el contrato de alquiler. Como no encontraron ninguna alternativa , el club puso fin a su etapa que no reemprende hasta 1966 en que el delegado de deportes Magí Sanahuja les cede los terrenos de la calle Santa Ana (Can Xarau)

Durante la temporada 1961-62 el fútbol en Cerdanyola se encontraba en horas bajas. El fútbol estaba sumido en  una importante crisis . Ni teníamos clubes ni terrenos donde poder jugar, a excepción del de Uralita. Sin embargo un grupo de jugadores en parte de Cerdanyola de arriba, crean el Casal Parroquial Cerdanyola y se federan a Regional Catalana .

Inician la temporada jugando en el campo del Uralita hasta que a mediados de la temporada, Uralita rompe el contrato por destruir las instalaciones y para poder continuar la temporada alquilan el campo al Ripollet con los gastos que ello conlleva .

Aquel equipo estaba formado en la portería por Jaume Costa, Josép Gabaldón, Joan Garriga, Andréu Sala, Joan Morera , Juan Puente, Pedro Alonso, Francisco Cortés, José Almirall, Antonio Tamayo y Juan José Ugarte

Fue el final , fue terminar la temporada 1961-62 y desaparecer.

Durante el verano del año 1966, un grupo de entusiastas deportistas fundaba CF Serraparera .

Sobre la década de los 80 el CD Sardanyola , pasó a denominarse CD Cerdanyola .

En junio de 2006, como resultado de la fusión de los cinco clubes de fútbol existentes hasta entonces en nuestra ciudad : Centro de Deportes Cerdanyola , UE Fontetes, EFUD Cerdanyola , CF Baroja y EF Cerdanyolense - Montflorit , se forma el Cerdanyola FC.

Durante la temporada 2013-2014 está jugando en Tercera División grupo 5.




Andreu Salillas, maig 2014