HISTÒRIA GRÀFICA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS   (6)
Diversos racons del berenador (especialment els caps de setmana) de les Fontetes. Era un punt de reunió de persones que acudien a prendre la fresca i passar una estona amena escoltant música amb un tocadiscs que tenia el xiringuito i que pràcticament se sentia des del centre de la població. Una cosa que avui no es podria repetir donada l'escassetat de pins en què han quedat tan emblemàtic racó.  Juliol 1993. La Federació Catalana de Futbol lliura la dedalla d'argent a l'alcalde de Cerdanyola, Celestino Sánchez de mans del vice-president Ricard Campoy per la seva col.laboració en el desenvolupament del futbol a la nostra ciutat.   Maig 1993. El Ràdio Club organitza el I Mercat Ham de Catalunya a Cerdanyola del Vallès amb l'assistència d'uns 600 visitants, que a través de la llei d'oferta i demanda presentaven els seus mate- rials usats de radioaficionats. A la foto Miguel Angel Sáez (president) i Juan Antonio Suárez.   Durant l'any 2003, es construeix un pas subterrani sota el ferrocarril en els terrenys que havien albergat les vies de maniobres de Renfe. Comunicava el pas de vianants de la zona de carretera de Barcelona amb el carrer Sant Joaquim.    L'avinguda de Catalunya en el seu inici passa sota les vies del ferrocarril al costat de l'estació. L'estretor del carrer en què pràcticament no permetia l'encreuament de dos camions i gran trànsit de turismes, va abligar a construir-ne un de nou amb altres dimensions. A la imatge es pot observar els dos tipus d'amplada. Durant vies hores el servei de trens no va funcionar per haver-se hagut de treure les vies. Les obres van durar diversos dies i es va pavimentar tot el tram de carrer.     Dues vistes de l'estació on es veuen els lavabos, la cantina i el magatzem de recepció de mercaderies. També s'observa un dels accessos a les vies i que durant molts anys va ser utilitzat pels viatgers procedents de Sabedell i des de 1973 per als que procedien de Barcelona, provocat pel canvi de sentit dels trens.      Reconstrucció de l'estació de Cerdanyola del Vallès (va entrar en Funcionament l'any 1855). Les obres consistien en dotar d'uns accessos interiors per taquilles i accessos a les vies. Per a això es van eliminar les boniques escalinates que portaven directament a les andanes.	Masia Can Coll. És un dels masos més grans; que ha estat objecte de moltes reformes durant el decurs dels segles, però no ha perdut mai el seu caràcter de casa de camp; tota la seva estructura interior és la mateixa de les altres masies. Té un gran pati tancat, amb edificacions per a totes les necessitats dels temps. Havem de tenir en compte que és la finca de més cabuda del terme; els seus boscos són immensos. Abans del segle XVI tenia per nom el mas Portell; al segle XVII ja es parla de la família Coll, que va posseir aquesta finca molt de temps i de qui conserva encara el seu nom. Sembla que després va passar per altres propietaris. Té una situació magnífica, puix des d’ella s’albira tot el Vallès, des del Besòs, Montseny, Sant Llorenç, Montserrat i Sant Cugat. En l'actualitat la Masia de Can Coll és un centre d’educació ambiental que pertany al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Facilita el contacte del Parc amb les escoles d'educació infantil (3-6 anys), primària (6-12 anys), secundària (12 - 16 anys) i cicles formatius. Telf. 638 56 52 77 i 93 692 03 96. Era Can Mas a principis del sXX Masia de Can Xercavins Era Can Xercavins a principis del sXX. Aquest mas es compon de dues edificacions, l’una més antiga que l’altra: la primera entrant serveix de coberts i quadres per als animals i celler per al vi, i la segona és pròpiament el mas actual. No hi ha senyals d’haver estat aquest mas com pati tancat amb parets; de totes maneres, al davant mateix hi ha una construcció o cobert per als carros, que fa pensar si en algun temps podia ésser lligada amb la casa per una paret. A aquest mas, se li donaven dues denominacions : Xercavins i Castelló; la més antiga es la de Xercavins, per ésser el cognom d’uns antics propietaris del mas: al segle XVIII (1785) es parla de la pubilla Rosa Xercavins. Castelló és la denominació qüe va donar-se a principis del segle XX, per haver-hi hagut uns masovers procedents d’un altre mas que es deien Castelló, del poble de Masrampinyo (Montcada).   Masia Fatjó del Molí    El cognom Fatjó és molt antic, puix als segles XIV i XV ja es parla dels Fatjó. (Jaume Mimó i Llobet es preguntava "si aquell Ramon Faió que va signar l’acta de la consagració de la primera església parroquial a can Bramona, ¿no podria ésser que fos un Fatjó?" Això era l’any 1144. També el mas Fatjó va anomenar-se «Fatjó de les Passadores», per haver-hi hagut un pont o pas al riu Major de propietat d’aquesta família, que anava a Barcelona per can Bramona i Valldaura (suposem que era l’anomenat camí ral en alguns documents). Finalment va denominar-se Fatjó del Molí per haver construït un molí al peu del riu.        Plaça de Enric Granados prop de 1940         Per l’estructura i forma de les edificacions, aquest mas pot dir-se que va estat edificat en etapes; la part central pot considerar-se com la més antiga, per la teulada i la barbacana; després van afegir-hi el cos del costat a més altura, i les quadres i coberts per al bestiar. L’apariència del mas era modesta, però amb tot allò que és necessari per al fi al qual està destinat. Es dintre de tots els masos del terme el més petit dels habitats. Conserva el nom de mas Fermí per haver estat propietari Fermí Vinals, a principis del segle XIX. Més tard passà a mans d’un tal “Avelino”, i al començ del segle XX fou incorporat al mas Lloses per haver-lo comprat B. Bertrand, incloent-hi també el mas dit “Can Magre” (el nom de “Magre" és el d’un antic masover que, de petit, era molt prim i es¬quifit, i van posar-li el sobrenom de “Magre”), del qual en queden encara les parets derruídes.     Record de les espectaculars participacions del poble de Cerdanyola amb l'històric Cerdanyola CH en dates de 24 hores. Durant la primera dotzena d'edicions el poble sencer es bolcava i durant les 24 hores i els carrers a qualsevol hora estaven concorregudes dels visitants que acudien a la pista. A la foto s'aprecia el recorregut de la torxa (que normalment s'encenia en poblacions properes) seguits de la caravana comercial i nombrosos aficionats      Carrer Sant Francesc cantonada Adam i Eva. La primera fotografia està realitzada al voltant del 1920 i la de color va ser realitzada al novembre de 2003. Actualment és una perruqueria.	El dia 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, van ser inaugurades les noves oficines de la "Hermandad Sindical de Labradòres y Ganaderos" en el seu anterior emplaçament, carrer Ample núm. 2, restaurades recentment per iniciativa de l'Iltre. Ajuntament d'aquesta Vila.   A la dècada dels 60 del segle passat, el "Moto Club Sardanyola" era una entitat reconeguda i emprenia brillants concentracions. Anualment celebrava una a Montserrat amb nombrosa participació. Es trobava a l'avinguda de Catalunya a l'alçada del carrer Sant Joaquim. Actualment convertit en comerç.   Treballadores de la fàbrica de mantons de Manila l'any 1939.  La fàbrica es trobava ubicada al solar que avui ocupa l'Ateneu. Franco la va visitar quan en aquest país els mantons de Manila eren R + D (investigació i desenvolupament) Escola Cantorum entre 1940 i 1950 Pavimentació de la plaça de l'església. S'acaba la terra i els bassals Aquest és l'antic camí de Serragalliners abans d'urbanitzar-i convertir-se en l'Avinguda que condueix a la Universitat Autònoma. Febrer de 1971.  Acte el 31 de maig de 1931 en record de l’advocat Francesc Layret. A l’acte van assistir l’alcalde Jaume Mimó Llobet acompanyat de tots els regidors i personalitats com el doctor Dencàs, Eduard Layret, Àngel Pestaña, Lluís Companys i una munió de gent.   Aquesta benzinera era beneïda al final del carrer Sant Ramon el dia 1 de febrer de 1970. Era la nova estació de servei Renom. Aquesta obra culminava la primera fase de desenvolupament de l'empresa Renom que ja estava en actiu, des de més d'un any el servei de taller de les unitats mòbils de la mateixa empresa, així com un immoble format d'una vintena d'habitatges per als seus treballadors.  Actualment desapareguda. S'està construint un centre comercial Aquesta fotografia és un fidel document de com eren les processons a Cerdanyola abans de prohibir-se per problemes de trànsit. Aquesta, correspon a la festivitat de Corpus, al voltant de 1960 que en part del seu recorregut per la població, transcorria per la carretera de Barcelona (en aquella èpocaca rrer de Sant Josep). La banda de cornetes de la Creu Roja davant i les Filles de Maria darrere, passant per davant dels comerços que en aquella època proliferaven en aquest carrer. Els divendres eren el dia de l'Mercat i omplien de compradors les voreres. La primera finca de la dreta era la primera entitat bancària que va tenir Cerdanyola, era de la Caixa de Pensions.     Benedicció de l'estandard de la Coral Els Novells     1  2  3  4 5 6