Imatges antigues

En l'època de la fotografia, l'actual Avinguda Catalunya es deia “carrer Sant Ignasi”. Destaquen els vells plataners ja desapareguts de manera impopular. Es pot observar una part de la façana de l'actual Sala d'Art Buïgas, obra de l'arquitecte Marcel.li Coquillat en 1905.
Aqui tenim l'artèria principal de l'època: el carrer Sant Ramon. Entre els carrers Anselm Clavé i Tort. Destaca la tranquil·litat i l'espai de terreny encara sense edificar. Es el carrer mes antic del poble, ja que moltes cases van ser construïdes al voltant de l'any 1928.
Detall de l'inici de l'Av. de Catalunya entre la carretera i el pont del ferrocarril, el qual es dibuixa al fons. S'observa l'estretor del pont la qual cosa va motivar en nombroses ocasions l'embús de camions. En els anys quaranta es deia carrer de l'Estació.
Segurament en la data que està presa aquesta foto ja se li coneixia per "els Quatre Cantons." Va ser a mitjan del segle XIX quan el barri de Baix, aixecat sobre terrenys de cultiu de ca n'Altimira, va transformar els camins veïnals que unian Barcelona amb Sabadell i també es derivaven cap a Sant Cugat, en una carretera de categoria nacional. El tram que reflecteix la imatge rebia el nom de carrer de Sant Josep.
L'estació del ferrocarril va significar l'expansió comercial i industrial de Cerdanyola. Construïda la linea entre els anys 1851 i 1856 l'estació es va fer a mitjan segle XIX. La seva proximitat amb Barcelona va animar a molts barcelonins a estiuejar en aquesta població el que va afavorir el seu dinamisme. Ara fa 150 anys de la arribada del tren a Cerdanyola.
El pont d'aquestes imatges es va construir a la fi del segle XIX i pot presumir de ser el més antic dels quals existeixen en Cerdanyola. Aquest pont ha canviat d'aspecte en diverses ocasions: ha perdut un dels ulls, primer va ser mur i després barana i més tard es va afegir il·luminació. Anys més tard es van construir els de Ca n' Xarau (1935) i el de l'avinguda Primavera (1965).
Al juliol de 1885 a Barcelona es declara una horrible epidèmia de còlera creant-se una gran alarma social. L'epidèmia es cobra en la ciutat, en els cinc mesos següents, 1.318 morts, 861 de dones i 457 nens. Nombroses famílies surten de Barcelona aproximant-se a Cerdanyola. Cada dia arriben a la nostra població un gran nombre de persones que deixant aquí a la família es traslladen a Barcelona a treballar. Es reconstruïx l'estació i es dóna una folgada dimensió a les escales d'accés.
En la època de la fotografia -any 1910- aquest carrer es denominava de Sant Ignasi en honor de Ignasi Altimira, amo dels terres per on passava el carrer. Des de molt antic aquesta carrer ha presumit d'albergar nombrosos comerços al llarg de tota ella. Molt prop de l'estació de tren i de la carretera de Barcelona a Sabadell era un continu trajin de les seves gents. Actualment se li denomina avinguda de Catalunya.
Ja desapareguda; la font d'Adan i Eva era concurridísima en certes èpoques de l'any. A l'estiu la qualitat de la seva aigua i l'ombra dels arbres favorecian el descans i la frescor. Després de la venda a l'empresa Uralita pel mas Cordelles va funcionar fins a mitjans dels 60.
Aquest era el Sardanyola Gran Casino inaugurat l'any 1915 per una comunitat d'estiuejants. Constava d'una gran sala amb escenari i un jardi poblat d'arbres a l'exterior com a dependències principals. Eren suficientment conegudes les representacions de teatre, els sopars i les animades sessions de ball amb orquestra. Va ser també el marc immillorable l'àpat de l'Homenatge de la Vellesa que es va començar a celebrar a l'any 1944. Una intensa activitat que va començar a decaure a poc a poc has gairebé detenir-se en 1961. Altre local prenia el relleu: el Casal Parroquial.
Camí de Serragalliners, avui transitada avinguda que comunica amb la Universitat Autònoma. A la dreta s'aprecia la gran extensió de terreny agrícola de ca Planes que posteriorment va passar albergar la Universitat.
Nevada del Nadal de 1962 pinten de blanc el castell de sant Marçal. Aquest castell apareix documentat l'any 1135 encara que sembla que es va construir al voltant del 1111.En primer lloc formava part dels dominis de las família dels Montcada i el 1225 passà a les mans dels Marimon.
Diu una cita d'en Jaume Minó i Llobet al voltant de la Font de les Fontetes:...es travesa el Riu Sec per un pont recentment construit i passant aquest es trova un alzinar. Al entrar-hi, al peu mateix del cami hi ha la font; està situada dins d'un clot i s'hi vaixa per uns graons. Al costat mateix hi ha un edifici en el que servei- xen tot assortiment de que viures i begudes per a poguer-hi fer un bon dinar o un bon berenar. Aquesta pineda és única per la seva situació i esplendor; ocupa unes tres quarteres de terra. El nom de "Fontetes" prové de que antigament hi brollaven diferents manantials d'aigua. A l'arreglar-la varen fer sortir l'aigua per un sol forat. És un aigua molt sanitosa.
Diu una cita d'en Jaume Minó i Llobet al voltant de la Font de can Catà: ...Davant mateix del barri d entrada del Mas Catà hi ha un camí que entra cap a dins del bosc. Aquest camí, ben conservat tot ell i amb pendent suau, ens porta, en un quart d'hora al pla de la Font de Can Catà; aquesta font està en una raconada voltada d'alzines i pins, i dintre del seu clos hi ha una taula de pedra d'uns sis metres de llargada, amb els seus seients corresponents a cada costat. També hi ha fogons per a fer foc i la font al fons, que fa d'aquest esplèndid recés, un convit al repòs.
Heus aquí una de les principals vias de la població que antigament enllaçava els masos de can Xarau i can Banús. L'any 1900, la via fou habilitada com carrer públic i es va començar a omplir-se de cases. El passeig de Cordelles al mitjans del segle XX era un magnífic passeig ple de cases i xalets molt freqüentat sobre tot els estius gràcies a l'augment de estiuejants i a l'èxit del Parc de Cordelles
L'edifici de l'estació ha variat baries vegades. Primerament , a mitjan del segle XIX, es trobava (tal com asenyala la fotografia) situal perpendicularment a les vies. Posteriorment, a principi del segle XX es construí paral.lel a aquestes, disposició que ha mantingut fins a l'actualitat.
Des de qualsevol punt de la població s'albirava la silueta d'aquesta torre pertanyent a l'antiga torre Renom. A partir de 1940 es converteix en el col.legi del Sagrat Cor. Quatre anys mes tard arriba Albert Sala veritable ànima de la institució juntament amb la seva mare Matilde Roxló.
Es el carrer Sant Ramon, cap al 1900. Reb aquest nom en honor de Ramon Tort de can Serraparera, masia a la qual pertanyien les terres que travessava seguint el cami de Sant Cugat de llavors.
A mig camí entre els dos emblematicos barris: de Dalt i de Baix, es va construir la Casa Consistorial obra d'Eduard M. Balcaells Buïgas projectat el 1920. Es pot veure la façana principal amb l'escut local i el lema cerdanyolenc "Facta non verba".
Aquesta és una bonica vista de la torre de l'església des del carrer Sant Francesc molt a la vora del clausurat pas a nivell. Es pot observar al fons del carrer la silueta del Gran Casino lloc de reunió d'estiuejants durant molts anys. El pas del temps i l'desenfrenada creació d'habitatges provocarien la seva desaparició i l'ocultació del campanar des d'aquest punt.