|
|
|||
|
|
|||
|
Darrere aquest
pseudònim masculí, l'escriptora Caterina Albert i Paradís va
projectar una vida de creativitat impressionant i es va afermar com una
dona de personalitat extraordi-nàriament independent i valuosa.
Sorrudament aïllada del món, va voler dedicar tota la passió a la
producció artística on va aconseguir el nivell més alt.
Caterina Albert va néixer a l'Escala (Alt Empordà), l'11 de setembre del 1869. El seu pare era advocat i rentista agrari, i es va distingir molt com a activista federal. La seva mare era filla d'uns armadors navals de procedència italiana. La seva educació acadèmica no va passar d'uns expeditius estudis primaris a l'escola municipal i un any d'internat a Girona. Mes endavant, el seu pare li va contractar un mestre de pintura. Es pot dir dons, que la seva formació literària va ser autènticament autodidacta. Abans va manifestar la seva vocació artística amb la pintura de no iniciarse amb la literatura. La seva obra plàstica és força desconeguda, eclipsada pel gran reconeixement amb la literatura. Però Caterina Albert no va ser una pintora gens menyspreable i va dedicar, durant molts anys alguna part del seu treball a aquest art. El seu nom era totalment desconegut dins dels cenacles literaris de la Barcelona de 1902, data en que es va publicar el seu primer llibre “Drames rurals”. En tenia 14 anys. Drames rurals eren narracions de tal realisme que va causar gran sorpresa i admiració, mes encara al descobrir-se que darrera el pseudònim de Víctor Català s’amagava una dona Això resulta un indici prou fort de la inclinació i l'aptitud natural que l'autora havia tingut sempre per la literatura. Abans sembla, de mes jove, havia publicat alguns textos amb el pseudònim, a "L'Esquella de la Torratxa" i en altres diaris de l'època. Allò que resulta curiós és que, en literatura, difongués sempre la seva obra amagada rere un pseudònim o altre, molt per sobre d’alguns altres, el de Víctor Català, que va sostenir durant tota la seva vida í amb el qual ha passat a la història de la literatura. La tria de pseudònims masculins ha donat lloc a especulacions diverses. La independència a ultrança i la tria de la seva reclusió han contribuït encara més a crear una boira inquietant sobre la personalitat de l'autora i fins i tot, en la seva implicació en alguns personatges de la seva obra. L’obra poètica de Caterina AIbert, tot i que no és gens escassa, no ha obtingut mai la consideració de la seva producció en prosa. Per contra, personalitats literàries del més alt relleu, com en Joan Maragall o Narcís Orller, l'havien tinguda en consideració i tot n’havien valorat força positivament alguns aspectes. Ella mateixa mai no es va considerar realment una poetessa; però, en canvi, tampoc no va deixar mai de produir alguns versos. Al marge del moment fort en què va publicar llibres com ara “Él cant dels mesos" í "El llibre blanc", hi ha encara els títols "Policromia" i "Tríptic", i un inventari potser encara no gaire definit d’obra dispersa o inèdita.  Caterina Albert |
Una
altre de les característiques importants
és la brevetat d’aquests relats, és a dir, la concisió i la
intensitat dramàtica que hi aconsegueix en poques pàgines, que fa que
la temàtica hi pesi més que qualsevol dels altres elements literaris:
la força tràgica dels arguments i dels seus personatges ho és tot en
els “Drames rurals”.
"Solitud" és, potser més que res, una al.legoria del procés de presa de consciència d'una dona: la Mila. L'al.legoria s'hi va desplegant a través del ventall de caracteristíques contrastades dels diversos personatges. Tots els personatges són simbòlics: L'Ànima, la força de la naturalesa en brut; el pastor, en canvi, representa l'espiritualitat; Matias, la manca de la sexualidad; en Baldiret, la sortida a la frustració de la maternitat.
Cap al final del fort de la seva producció literària, Víctor Català fa un pas important: abandona el ruralisme de sempre i entra a la novel·la urbana. Això passa entre el 1918 i el 1920, amb la publicació de la novel·la de fulletó "Un film". És un text molt llarg i enramat, un text mosaic, on el protagonista s’enfronta amb un problema enrevessat de recerca de la identitat pròpia. El signe de fatalitat de tota l'obra de Víctor Català hi continua present. L’esforç de modernitat hi és sobretot en alguns aspectes formals mes aviat anecdòtics. Per sobre de qualsevol evolució i de qualsevol permanència a tota l'obra de Víctor Català hi ha un puntal doble que la fa clàssica: la riquesa i el gruix de la llengua, i l’estratègia emocional del llenguatge. Deu ser, sens dubte, aquesta columna de forces entrellaçat un dels elements que mantenen la vigència de la prosa de Víctor Català encara els nostres dies, més enllà del pas de les modes i de la transformació de les circumstàncies ambientals i de les sensibilitats morals i sentimentals dels lectors. Sempre tancada en una intimitat gairebé impenetrable consagrada i marginada al mateix temps, Víctor Català, Caterina Albert i Paradís, va passar els darrers anys de la seva vida al llit, a la seva casa de l’Escala, amb una malaltia no gaire determinable. El 27 de gener del 1966, es fonia dins el núvol d’una existència interior i d’una obra tempestejada. Ens deixava com a herència tota la glòria de la seva obra. Insigne escriptora, que va viure temporades al barri cerdanyolense de Montflorit i va anar-hi sovint. Cal destacar que va ser la padrina del barri, atorgant-li el nom, escrivint des de Montflorit i per Montflorit. El 27 de juliol de 2001 va rebre el homenatge de la gent de aquest barri i de la població. Andreu Salillas
|
||
