|
|
|||
|
|
|||
| Darrere aquest
pseudònim masculí, l'escriptora Caterina Albert i Paradís va
projectar una vida de creativitat impressionant i es va afermar com una
dona de personalitat extraordinàriament independent i valuosa.
Sorrudament aïllada del món, va voler dedicar tota la passió a la
producció artística on va aconseguir el nivell més alt. Caterina Albert va néixer a l'Escala (Alt Empordà), l'11 de setembre del 1869. El seu pare era advocat i rentista agrari, i es va distingir molt com a activista federal. La seva mare era filla d'uns armadors navals de procedència italiana. La seva educació acadèmica no va passar d'uns expeditius estudis primaris a l'escola municipal i un any d'internat a Girona. Mes endavant, el seu pare li va contractar un mestre de pintura. Es pot dir dons, que la seva formació literària va ser autènticament autodidacta. Abans va manifestar la seva vocació artística amb la pintura de no iniciarse amb la literatura. La seva obra plàstica és força desconeguda, eclipsada pel gran reconeixement amb la literatura. Però Caterina Albert no va ser una pintura gens menyspreable i va dedicar, durant molts anys alguna part del seu treball a aquest art. El seu nom era totalment desconegut dins dels cenacles literaris de la Barcelona de 1902, data en que es va publicar el seu primer llibre “Drames rurals”. En tenia 14 anys. Drames rurals eren narracions de tal realisme que va causar gran sorpresa i admiració, mes encara al descobrir-se que darrera el pseudònim de Víctor Català s’amagava una dona Això resulta un indici prou fort de la inclinació i l'aptitud natural que l'autora havia tingut sempre per la literatura. Abans sembla, de mes jove, havia publicat alguns textos amb el pseudònim, a "L'Esquella de la Torratxa" i en altres diaris de l'època. Allò que resulta curiós és que, en literatura, difongués sempre la seva obra amagada rere un pseudònim o altre, molt per sobre d’alguns altres, el de Víctor Català, que va sostenir durant tota la seva vida í amb el qual ha passat a la història de la literatura. La tria de pseudònims masculins ha donat lloc a especulacions diverses. La independència a ultrança i la tria de la seva reclusió han contribuït encara més a crear una boira inquietant sobre la personalitat de 1'autora i fins i tot, en la seva implicació en alguns personatges de la seva obra. L’obra poètica de Caterina AIbert, tot i que no és gens escassa, no ha obtingut mai la consideració de la seva producció en prosa. Per contra, personalitats literàries del més alt relleu, com en Joan Maragall o Narcís Orller, 1'havien tinguda en consideració i tot n’havien valorat força positivament alguns aspectes. Ella mateixa mai no es va considerar realment una poetessa; però, en canvi, tampoc no va deixar mai de produir alguns versos. A1 marge del moment fort en què va publicar llibres com ara “Él cant dels mesos" í "El llibre blanc", hi ha encara els títols "Policromia" i "Tríptic", i un inventari potser encara no gaire definit d’obra dispersa o inèdita. 
|
en què va publicar
llibres com ara “Él cant dels mesos" í "El llibre
blanc", hi ha encara els títols "Policromia" i
"Tríptic", i un inventari potser encara no gaire definit
d'obra dispersa o inèdita.
Una altre de les característiques importants és la brevetat d’aquests relats, és a dir, la concisió i la intensitat dramàtica que hi aconsegueix en poques pàgines, que fa que la temàtica hi pesi més que qualsevol dels altres elements literaris: la força tràgica dels arguments i dels seus personatges ho és tot en els “Drames rurals”. "Solitud" és, potser més que res, una al.legoria del procés de presa de consciència d'una dona: la Mila. L'al.legoria s'hi va desplegant a través del ventall de caracteristíques contrastades dels diversos personatges. Tots els personatges són simbòlics: L'Ànima, la força de la naturalesa en brut; el pastor, en canvi, representa 1'espiritualitat;Matias, la manca de la sexualidad; en Baldiret, la sortida a la frustració de la maternitat.
|
||
