| |
Neix a
Cerdanyola del Vallès el 19 de juliol de 1893. Mor a
Barcelona el 17 de juny de 1970.
El seu
naixement a Cerdanyola del Vallès, encara que casual, no
deixa de ser enormement emotiu. Fill de Josep de Togores
i Muntades, membre de la Lliga, president de
l'Associació de Clubs de Futbol de Barcelona, cofundador
del diari esportiu "El Mundo Deportivo" i realitzador
cinematogràfic des de 1914. Josep de Togores i Llach,
queda sord als tretze anys a causa d'una inoportuna
meningitis. Això desenvolupa la seva afició a la pintura
i a la literatura.
En els seus
inicis comença a rebre lliçons dels pintors Joan
Llaverias, Fernández de la Torre i Fèlix Mestres. Visita
París i Brussel·les. Allí pinta “El boig de Cerdanyola”,
que resulta premiat en l'Exposició Internacional de
Brussel·les i és adquirit pel govern belga. Amb això
dóna pas a una carrera de clara influència
impressionista. Poc després pinta un retrat d'Enric
Granats (Barcelona, col·lecció Carreres-Granats) i
inicia una etapa en la seva carrera de clara influència
impressionista. En 1917 exposa en la sala de "La
Publicitat" de Barcelona integrant-se a l’agrupació
Courbet de Barcelona. Acabada la Primera Guerra Mundial,
Togores torna a París i pren contacte amb Picasso,
Braque, Soutune, Pascin, Modigliani i Max Jacob. Signa
contracte amb el marxant Daniel Kahnweiler, el mateix de
Picasso o Derain. És en aquesta època quan es destaca el
seu període surrealista, corresponent aquest moment amb
el de major proximitat amb l'avantguarda.
En 1921,
comença a exposar els seus quadres en diverses ciutats
europees i a dedicar una especial atenció als nus
femenins, als quals va conferir un clar encant poètic.
La seva etapa més pletòrica correspon als anys vint, la
del realisme màgic i el subsegüent eclecticisme, on
l'artista explora diferents estils, com ara el cubisme o
l’academicisme. Exposa a Berlín el 1924, a la sala Parés
de Barcelona el 1926 i el 1928 a Madrid. Aquest mateix
any iniciant una etapa abstracta, exposa a la Biblioteca
Nacional de Madrid, ciutat en la qual el 1950 fa una
mostra de les seves obres religioses. La II Guerra
Mundial, amb la qual van desaparèixer moltes de les
seves obres en caure en mans de marxants i
col·leccionistes, va suposar la caiguda de popularitat
del pintor català. Togores, va tenir durant la seva vida
diverses crisis de personalitat que van repercutir en la
diversitat d'estils de la seva pintura. Durant aquests
períodes, Togores va passar des de la influència que va
tenir Cézanne en la seva pintura fins al realisme dur,
passant pel classicisme, el cubisme, la recuperació del
classicisme, el surrealisme i la seva volta a la
figuració. Després del seu definitiu retorn a Barcelona,
Togores exposa de nou a la sala Parés, on és visitat pel
seu gran amic, l'escultor Arístides Maillol.
Les diverses
exposicions que s'han celebrat en els últims anys
gràcies al suport d'Antonia Berchthold, vídua de Togores,
estan contribuint a ressuscitar Togores i posar-lo en el
lloc que havia ocupat en la pintura europea durant els
anys vint:
On classic
gropund Londres
(1990)
Palau de la
Moja i a la Sala Parés, 56 obres (1993)
El
surrealismo en España.
Madrid (1994)
Museu
Nacional Centre d’Art Reina Sofia, 87 olis i 33 dibuixos
(1997)
Un accident
de circulació posa fi a la seva vida tres dies després.
Era el 17 de juny de 1970.
El
loco de Cerdanyola (1909)
La fiesta del trigo(cartel).
Les dormeuses (óleo)
Els jugadors de billar (óleo)(1920).
El vailet (1921)
Printania (1922)
El tonquinés (1921)
Els nuvis (1931)
CIM(1930)
Desnudo (óleo).
Aleix de Togores (retrato).
Manolo Hugué (retrato).
El gran retrato de la familia Mestre (1927).
El descando (1921) |
"Desnudos en la playa" (1922)
Oleo sobre lienzo 89,5 x 116 cm
MUSEO NACIONAL REINA SOFIA
El loco de
Cerdanyola (1909)
|
