LA FONT DE LLUM DE SINCROTRÓ ALBA
El laboratori que s'ubicarà a Cerdanyola del Vallès, denominat Alba, serà de tercera generació,
 


Per al proper 22 de març
2010 està prevista la inauguració de les instal.lacions del sincrotró, tot i que no serà fins a principis del 2011 que el laboratori començarà els primers treballs d'investigació. Actualment, a l'interior de l'edifici es treballa en la construcció dels set laboratoris fins on es canalitza la llum de sincrotró.

El Parc de l'Alba és una de les aportacións més relevants de Catalunya al mapa de la innovació europea.
Disfruta de una localització privilegiada en la metròpolis de Barcelona estant dotada d'una excel • lent connectivitat local i internacional i aplega al seu voltant una excepcional concentració de centres de coneixement : Parc Tecnològic del Vallès, Esadecreapolis, Parc de Can Sant Joan, Parc de la Salut, Universitat Autónoma de Barcelona, el Parc de Recerca UAB y agrupan tot ell el Parc de l’Alba.

Reunión ECRI 2010 (European Conference Research Infrastructures)
Durant la conferència de quatre dies (del 22 al 25 de març) tindrà lloc la inauguració del Synchrotron Alba i la presentació del projecte PRAC.

22 de març: Acte satèl.lit - Inauguració del sincrotró Alba.
23 de març: L'estratègia europea per a les Infraestructures de Recerca (RIS). Priorització i presa de decisions polítiques.
24 de març : E-infraestructura per a la Ciència. Gestió i temes financers. La Governança i el futur de les Ris a l'Espai Europeu de Recerca (ERA).
El dia 25 es celebrarà la reunió de delegats de ESFRI (tancada).

 


 

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Situada a l'extrem nord del Parc de l'Alba, aquesta universitat pública té un dels índexs de productivitat científica més alts d'Espanya i reuneix 40.000 estudiants i prop de 600 titulacions de grau i de postgrau.

Alhora, participa activament en el lideratge d'una extensa xarxa de centres d'innovació -formada per departaments universitaris, serveis de recerca i nombrosos centres hospitalaris-, coneguda com a Esfera UAB, que constitueix un pol científic i tecnològic d'escala europea.

PARC DE RECERCA UAB

Acull 4.000 investigadors i més de 30 centres de recerca, alguns dels quals assoleixen nivells d'excel·lència internacional, i està especialitzat en 5 àrees de coneixement: biotecnologia i biomedicina, salut i nutrició, medi ambient, humanitats i ciències experimentals.

Promogut pels governs d'Espanya i de Catalunya i per la Universitat Autònoma de Barcelona, assoleix una producció anual de 60 patents i de 70 M € de benefici, i està sent ampliat amb un nou centre de transferència tecnològica que serà inaugurat el 2010.

PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS

Situat a l'extrem sud-est del Parc de l'Alba, va ser el primer parc tecnològic de Catalunya i actualment concentra 170 empreses nacionals i estrangeres.

Obté una facturació anual superior als 1.200 M € i acull, entre d'altres, la seu operativa de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya, un dels centres tecnològics més actius d'Espanya -la Fundació ASCAMM- i diverses empreses de gran projecció internacional.

 

     

ESADECREAPOLIS

Aquest parc empresarial i universitari, ubicat a 3 km del Parc de l'Alba, està gestionat per una de les escoles de negocis de referència a nivell mundial i té la missió de fomentar l'emprenedoria i la projecció internacional del teixit empresarial.

Les seves instal·lacions reuneixen 1.500 alumnes de màsters universitaris de l'escola de negocis ESADE, un centre de formació d'executius i més de 70 empreses d'àmbit internacional, com ara Xerox, Roca, Esteve, BBVA o ISS.

PARC DE LA SALUT

Aquest parc de recerca mèdica se situarà al complex hospitalari del Parc Taulí, a 10 km del Parc de l'Alba, amb l'objectiu de crear una plataforma de referència a escala europea en recerca experimental i en noves tecnologies aplicades a la medicina i a la cirurgia.

Està sent impulsat conjuntament pel Govern de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Ajuntament de Sabadell, la Corporació Sanitària Parc Taulí i la Fundació Parc Taulí.

PARC DE CAN SANT JOAN

L'entorn del Parc de l'Alba està dotat d'una extensa xarxa de parcs empresarials i industrials, situats a les ciutats de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí, que es caracteritza per tenir un alt índex d'activitats intensives en recerca i reuneix prop de 10.000 empreses.

Entre els centres empresarials d'aquest entorn destaca el Parc de Can Sant Joan, que concentra 130 empreses de serveis i producció avançada, entre les quals es troben Accenture, Hewlett-Packard, Nespresso, Roche o Sharp.

El sincrotró Alba és la infraestructura científica més important del sud-oest d'Europa i constitueix un dels pocs sincrotrons
de darrera generació del continent.  A partir de la seva posada en funcionament, l'any 2011, actuarà com a centre
de serveis de recerca avançada per a comunitats científiques i industrials d'arreu del món.

 

Però que és el sincrotró Alba?
 

"Els sincrotrons són acceleradors de partícules en què aquestes, empaquetades en un estret feix, recorren sempre una mateixa trajectòria, més o menys circular, gràcies a conjunts d'imants de diversos tipus que obliguen al feix a corbar-se i focalitzar. A mesura que augmenta l'energia de les partícules es regulen les intensitats dels camps magnètics, de manera que el radi de curvatura de la trajectòria no variï. 
La intensa lluminositat que emet el Sincrotró pot penetrar la matèria i observar l'estructura i composició de diversos materials i teixits sent molt més intensa que la de les fonts convencionals i, contrari a aquestes, té un espectre continu, des dels raigs infrarojos fins als raigs X.

A Europa totes les fonts de llum de sincrotró (a excepció de l'ESRF) estan per sobre de la línia que va de París a Trieste, Això significava que calia una font que cobrís el sud-est europeu. Per aquesta raó el govern de la Generalitat de Catalunya, en el seu primer Pla de Investigació (1993-1996), va oficialitzar la seva intenció de construir una font de llum de sincrotró."   (*)

Moltes de les seves aplicacions es concentren en el camp de la biotecnologia: disseny de fàrmacs de nova generació, estudi de virus, desenvolupament de angiografies i mamografies, en terrenys de la física i la química de la matèria, així com en aplicacions industrials per a la microelectrònica  o tecnologia espacial, entre moltes altres. Un experiment que haurà de culminar en l'Alba, és el d'obtenir la prova científica de la relació entre les diverses escoles i pintors durant la transició del gòtic al renaixement, moviment en el segle XV. Aquest és un període crític de la història de Catalunya i s'espera que els resultats revelen les influències de l'art i les connexions amb altres regions a Europa. En el cas de la Mineralogia, permetrà entendre millor la gènesi dels minerals, és a dir, com es van formar  i com es desenvolupen.  Resumint, les indústries alimentàries, que volen que els seus productes tinguin
millors propietats; els fabricants de cosmètics,  que s’interessen per l’eficàcia dels seus productes I per a l’eliminació d’efectes secundaris contraproduents; els sectors tèxtils, que volen produir noves fibres sintètiques; les empreses interessades en catalitzadors i en problemes de contaminació, etc.


(*) Ramon Pascual és vicepresident de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i està en possessió de la medalla Narcís Montunriol. En l'actualitat és president de la Fundació Parc Tauli i president de la Comissió Executiva del Consorci de la font espanyola de llum de sincrotró ALBA, projecte del qual ha estat impulsor.

Si bé en un principi es va creure convenient ubicar la instal lació dins del mateix campus universitari, una sèrie de condicionaments va imposar construir l'ALBA (va rebre aquest nom ja que és una paraula que admet diversos idiomes) en uns terrenys més estables i amplis situats a l'altre costat de l'autopista. en un recinte de 6,5 hectàrees.

L'edifici de ALBA havia de complir tres requisits que ho feien notablement complex. D'una banda el terreny debia de ser capaç d'ubicar un edifici molt estable enfront de les vibracions i els moviments del terreny. D'altra banda, el seu sistema de ventilació havia d'oferir una gran estabilitat tèrmica amb un marge de variacions de temperatura no superior a un grau, i finalment, es havia de comptar amb una estabilitat en el subministrament elèctric.
Aquesta última condició s'acaba de superar ja que la nova subestació elèctrica de Codonyers ja està finalitzada i connectada a la xarxa d'alta tensió, i la central d'poligeneración està a punt per iniciar el període de proves.

 

El Parc de l'Alba destina el 65% del seu territori  urbanitzable a la creació d'una conpleta xarxa de zones verdes
i d'espais publics que afavoreix la recuperació de la biodiversitat local i que promou, alhora, el contacte
amb la natura per part dels ciutadans.
 



Alba (any2012)



XARXA DE ZONES VERDES

El Parc de l'Alba està situat al peu del parc natural central de la regió de Barcelona -el Parc de Collserola- i acull ecosistemes de notable valor mediambiental. Per aquest motiu, dedica el 50% del seu territori a la recuperació ecològica i paisatgística de prop de 160 hectàrees d'espais lliures, en els quals crea:

■  Un extens corredor biològic, d'un quilòmetre d'amplada (entre Sant Llorenç del Munt i Collserola), que afavoreix la connectivitat del sistema regional d'espais naturals i que constitueix, alhora, un gran pulmó verd entre el Parc de l'Alba i els nuclis urbans del seu voltant.

■  Un complet sistema de parcs que promou el contacte amb la natura i que permet recórrer les noves àrees productives i residencials exclusivament a través de zones verdes.
 

EL PARC DE L’ALBA TENDRÁ UNA GRAN CONCENTRACIÓN DE OPERADORES DE TELECOMUNICACIONES
Sis operadors han signat un conveni que permetrà a les empreses que s'ubiquen al Parc de l'Alba gaudir d'un ampli ventall de serveis de telecomunicacions terrestres.
Els operadors Telefónica, Ono, British Telecom, Colt, Gas Natural i Orange Catalunya han signat un conveni amb el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola que permetrà al Parc de l'Alba disposar d'una gran capacitat per oferir tot tipus de serveis de telecomunicacions a les empreses i centres de recerca que s'ubiquen en aquest nou espai científic, tecnològic i empresarial d'escala europea que s'està configurant en el centre de la Regió Metropolitana.
La signatura del conveni garanteix a les empreses ubicades al Parc de l'Alba beneficiar-se d'un gran nombre de serveis i proveïdors en condicions de lliure competència. Els primers clients que faran ús d'aquesta xarxa seran el sincrotró Alba i els dos centres de processament de dades que La Caixa està construint al Parc de l'Alba.


 

ESPAIS PÚBLICS DE QUALITAT

El Parc de l'Alba inclou també una xarxa de carrers i de places públiques d'alta qualitat urbana i ambiental:

■ Tots els nous espais públics estaran especialment dissenyats per donar prioritat als vianants, als ciclistes i als transports col·lectius.

■  La major part dels carrers del Parc de l'Alba tindrà una velocitat de circulació especialment restringida, que permetrà assolir un alt grau de seguretat viària i minimitzar la incidència acústica i atmosfèrica del pas dels vehicles.

■ Tots els seus espais lliures inclouran carrils bici i espais generosos per als vianants, que estaran dotats de zones arbrades i de mobiliari urbà de qualitat, amb la finalitat de fomentar la qualitat de vida i les relacions socials.
 

EVOLUCIÓ PROGRESSIVA

La transformació d'aquest territori es durà a terme en diverses etapes: en una primera fase, prevista per a mitjan 2010, es posaran en servei els espais científics i tecnològics més representatius i es concretarà l'ordenació del conjunt de zones verdes. Tot seguit, es durà a terme la construcció de les primeres illes d'habitatges públics i privats.

Aquestes primeres àrees científiques, tecnològiques i residencials s'ampliaran de manera progressiva, al llarg d'un període d'entre 15 i 20 anys.

 

 

El nou pont entre la UAB i el parc de l'Alba, el carril central s'ha deixat per al futur pas del tramvia. (al fons l'UAB)


 ( Clicar per veure el comentari multimèdia )

LLOCS DE TREBALL NOUS RESIDENTS ESPAI PÚBLIC ZONES VERDES SOSTRE TOTAL
40.000 10.000 65% 160 ha 1.900.000 m2
SOSTRE PRODUCTIU SUPERFÍCIE TOTAL PLACES I CARRERS EQUIPAMENTS SOSTRE COMERCIAL
1.320.000 m2 340 ha 55 ha 25 ha 106.000 m2
INSTAL.LACIO CIENTÍFICA GENERACIÓ DE SINCROTRONS D'INVERSIÓ PÚBLICA (1a Fase) INVESTIGADORS/ANY (1a Fase) OPERADORS DE TELECOMUNIC.
1a 3a 200 M€ 1.000 6
LÍNIES DE RECERCA (1a Fase) LÍNIES DE RECERCA (Any 2020) D'INVERSIÓ PÚBLIC. (Any 2020) INVESTIGADORS/ANY (Any 2020) CONNEXIÓ ELÈCT. ALTA TENSIÓ
7 30 420 M€ 4.000 220 kv
HABITATGES EQUIPAMENTS ESPAIS NATURALS PARCS URBANS CARRILS BICI
3.500 25 ha 120 ha 40 ha 17 km


L'accelerador propulsor del sincrotró ALBA, ha realitzat amb èxit en les dues últimes setmanes les seves primeres proves operacionals.
Aquestes proves s'han dut a terme en un període de temps curt i limitat per no interferir excessivament ni amb la instal lació de l'anell d'emmagatzematge, ni amb la de les línies experimentals de llum, ha informat avui ( 2/2/2010 ) el Consorci per a la construcció, equipament i explotació del laboratori de llum de sincrotró, òrgan cofinançat per la Generalitat i l'Estat.
La llum de sincrotró ALBA tindrà una qualitat (brillantor) de primer ordre mundial i es farà servir per a la investigació en un ampli ventall de disciplines científiques.

ALBA està format per tres acceleradors: l'accelerador lineal, el propulsor i l'anell d'emmagatzematge i set línies experimentals de llum.  L'accelerador lineal ja es va posar en funcionament l'any passat en paral lel amb la finalització de l'edifici, on es crea el feix d'electrons que s'injectarà en el segon accelerador, el Propulsor, en el qual l'energia s'incrementa fins als 3 GeV (és dir el 99,999999% de la velocitat de la llum).
Finalment, el feix es injectarà en l'anell d'emmagatzematge, on els electrons són emmagatzemats per a la producció de la llum de sincrotró. El propulsor d'ALBA, que ha estat completament dissenyat, muntat i provat per personal propi, és el primer accelerador d'alta energia construït a Espanya.

Aquest Propulsor té un disseny tal que aconsegueix la mida del feix d'electrons més petit del món dels acceleradors de la seva classe, el que farà que sigui altament eficient. Els responsables del projecte assenyalen que les proves fetes fins ara són motiu de "gran satisfacció" i també una motivació afegida per a complir els següents reptes: l'operació de l'anell d'emmagatzematge, a la tardor, i finalment l'entrada en funcionament de la instal.lació, prevista per a principis del 2011. (www.abc.es)






                    Andreu Salillas (2//2/2010)