Per a més d'un, viure a Cerdanyola representa tenir un habitatge pròxim a Barcelona amb els avantatges i inconvenients que comporta la seva proximitat. Per a uns altres, pot significar ni més ni menys que un assentament fortuït, i per a uns altres representa el lloc que el va veure néixer, créixer i crear família.

I entre tots ells, aquells que pel pas dels anys han vist el canvi lent, però inflexible, de la seva gent i del seu entorn i han volgut conèixer el seu passat no han tingut més remei que beure en una de les poques fonts d'informació que ha tingut la població: els treballs de camp (mai millor dit) de Jaume Mimó i Llobet. Historiador, polític i home inquiet que va dedicar una gran part de la seva vida a recollir els orígens del seu entorn. Jaume Mimó neix a Cerdanyola del Vallès un 17 de juny de 1893, fruit del matrimoni entre Agustí Mimó Astort i Maria Llobet Barcons.
 

Excavacions a la Bòbila Uñó, Cerdanyola de Dalt juny de 1.955


Encara que vivia al carrer Sant Ramon compaginava llargues temporades en la masia de Canaletes, d'on procedia el seu pare. Una vegada acabats els seus estudis de magisteri a Sabadell, imparteix de mestre a Súria i posteriorment a Mollet el 1913.

Compagina el seu ofici familiar de mestre d'obres amb el d'escriptor i publica diversos treballs en revistes com "El clam del Magisteri”, Mirador" i "La Lluna", entre d’altres. Tenia 40 anys quan es casa amb Isabel Serrablo, per aquelles dates directora de les Colònies Escolars a la Flor de Maig, i va tenir tres fills: Maria Teresa, Maria del Pilar i Jaume.

Jaume Mimó va arribar a ser el primer alcalde republicà de Cerdanyola (1931-1934) i va iniciar així una faceta d'home polític que més tard canviaria per la de jutge municipal, jutge suplent i jutge titular entre el 1936 i el 1939. El seu costum de caminar diàriament seguint senderes i camins, prenent bona nota de tot el que veia, especialment fonts i masies del terme municipal, el va dur a publicar alguns llibres. El primer el 1948 sota el títol: "Guia excursionista a les masies del terme de Cerdanyola", que  difonia els itineraris més amens per visitar les 29 masies del terme.

Dos anys més tard publica el segon llibre, "Coses de Cerdanyola", amb informació del territori, el nom, població i organització urbana. Encara que escrit el 1956, el tercer llibre veu la llum pública a través de Manel Mogas que ho va publicar a la revista "Sardanyola" entre 1965 i 1966, sota el nom de  "Les fonts boscanes". Un altre llibre que devia dur per títol: "Romiatge a les ermites del terme de Cerdanyola", però va quedar inacabat. El dissabte 15 de febrer de 1964, moria en la seva casa de la plaça de Sant Ramon de Cerdanyola. L'Ajuntament de Cerdanyola va disposar com homenatge públic imposar el seu nom a un dels carrers de Cerdanyola, i un any abans del centenari del seu naixement, l'Institut de Formació Professional, situat a Serrapera, va passar a denominar-se Institut Jaume Mimó.


 

Jaume Mimó i Llobet va néixer a Cerdanyola del Vallès el 17 de febrer de 1893.
Mori el 15 de febrer de 1964 a Cerdanyola del Vallès

  
Algunes
de les seves obres :
 

 

                                 Free counter and web stats