|
Per a més
d'un, viure a Cerdanyola representa tenir un habitatge
pròxim a Barcelona amb els avantatges i inconvenients
que comporta la seva proximitat. Per a uns altres, pot
significar ni més ni menys que un assentament fortuït, i
per a uns altres representa el lloc que el va veure
néixer, créixer i crear família.
I entre tots
ells, aquells que pel pas dels anys han vist el canvi
lent, però inflexible, de la seva gent i del seu entorn
i han volgut conèixer el seu passat no han tingut més
remei que beure en una de les poques fonts d'informació
que ha tingut la població: els treballs de camp (mai
millor dit) de Jaume Mimó i Llobet. Historiador, polític
i home inquiet que va dedicar una gran part de la seva
vida a recollir els orígens del seu entorn. Jaume Mimó
neix a Cerdanyola del Vallès un 17 de juny de 1893,
fruit del matrimoni entre Agustí Mimó Astort i Maria
Llobet Barcons.
Excavacions a la Bòbila Uñó,
Cerdanyola de Dalt juny de 1.955
Encara que
vivia al carrer Sant Ramon compaginava llargues
temporades en la masia de Canaletes, d'on procedia el
seu pare. Una vegada acabats els seus estudis de
magisteri a Sabadell, imparteix de mestre a Súria i
posteriorment a Mollet el 1913.
Compagina el
seu ofici familiar de mestre d'obres amb el d'escriptor
i publica diversos treballs en revistes com "El clam del
Magisteri”, Mirador" i "La Lluna", entre d’altres. Tenia
40 anys quan es casa amb Isabel Serrablo, per aquelles
dates directora de les Colònies Escolars a la Flor de
Maig, i va tenir tres fills: Maria Teresa, Maria del
Pilar i Jaume.
Jaume Mimó
va arribar a ser el primer alcalde republicà de
Cerdanyola (1931-1934) i va iniciar així una faceta d'home polític
que més tard canviaria per la de jutge municipal,
jutge suplent i jutge titular entre el
1936 i el 1939. El seu costum de caminar diàriament
seguint senderes i camins, prenent bona nota de tot el
que veia, especialment fonts i masies del terme
municipal, el va dur a publicar alguns llibres. El
primer el 1948 sota el títol: "Guia excursionista a les
masies del terme de Cerdanyola", que difonia els
itineraris més amens per visitar les 29 masies del
terme.
Dos anys més
tard publica el segon llibre, "Coses de Cerdanyola",
amb informació del territori, el nom, població i
organització urbana. Encara que escrit el 1956, el
tercer llibre veu la llum pública a través de Manel
Mogas que ho va publicar a la revista "Sardanyola" entre
1965 i 1966, sota el nom de "Les fonts boscanes". Un
altre llibre que devia dur per títol: "Romiatge a les
ermites del terme de Cerdanyola", però va quedar
inacabat. El dissabte 15 de febrer de 1964, moria en la
seva casa de la plaça de Sant Ramon de Cerdanyola.
L'Ajuntament de Cerdanyola va disposar com homenatge
públic imposar el seu nom a un dels carrers de
Cerdanyola, i un any abans del centenari del seu
naixement, l'Institut de Formació Professional, situat a
Serrapera, va passar a denominar-se Institut Jaume Mimó.
|
Jaume
Mimó i Llobet va néixer a Cerdanyola del Vallès
el 17 de febrer de 1893.
Mori el 15 de febrer de 1964
a Cerdanyola del Vallès |
Algunes de
les seves obres :
|