Nat a Barcelona el 18-1-1898 i mort també a Barcelona el 28-8-1979
|
|
| Fill de Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919)arquitecte i cap de l'Exposició
Internacional de Barcelona de 1888, i autor del monument a Cristòfor Colom, per la qual
va obtenir la medalla d'or de l'Exposició.Contemporani de Gaudí, Domènech i Montaner,
edificis com el mercat de Sitges, el balneari de Vichy Catalán a Caldes de Malavella i el
Palau Comella de Vic o la restauració del castell de Cerdanyola van fer de Gaietà
Buïgas un arquitecte del tot consolidat a Catalunya. Carles Buïgas va ser un gran inginyer especialitzat en luminotècnia que de ben petir ja volia construir. Per aixó es va matricular a l'Escola d'Inginyeria, i va obtenir el títol a París, a l'Ëcole du Génie Civil. Ja a Barcelona es posar a treballar en el que seria la futura Exposició. S'havia especialitzat en enginyería elèctrica i va entrar a la comissió del ram. Va fer primer de topòfraf, més tard d'ajudant i també d'arquitecte-jardiner. Però l'any 1921 ja era cap de les instal·lacions electromecàniques. Va ser amb aquesta època que va tenir la idea de les fonts lluminoses. El exit de l'Exposició de 1888 havia deixat molt bones espectatives i hi había una
gran il·lusió de tornar-ne a fer una altra, aquesta dedicada a les Indústries
Elèctriques que, en aquell temp, eren la gran novetat.Un altre aspecte que afavoria el
fet de donar-hi una empenta era la tasca de rehabilitar la muntaya de MontjuÏc, que ja
s'habia iniciat. |
|
|
| Gràcies a la bona predisposició i als diners que va aportar el General Primo de
Rivera per tirar endavant el projecte, Carles Buïgas i el seu equip van començar a
treballar día i nit sense parar, modificant constanment els plànols cada dia una mica, a
mesura que el realitzava. El maig de 1929, en plena eufòria ciutadana, es va inaugurar l'Exposició Internacional de Barcelona i l'esclat de llum i aigua que havia dissenyat en Carles Buïgas. L'exposició havia estat el resultat del compromís entre els projectes sectorials realitzats pels arquitectes Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Enric Sagnier i l'enjardinament del recinte concebut com a parc urbá per Rubio i Tudurí i la supervisió de Forestier. De la sorpresa es va passar a l'aplaudiment i a la lloança. Les més de 80 fonts i cascades que treien aigua de tots colors van convertir Barcelona en la ciutat dels somnis. El president de la Diputació Provincial de Barcelona, Exclm. Sr. marquès de Castell_Florite, en el discurs que va fer en l'acte d'entrega de les medalles de la Província l'abril de 1961 (Revista de Sant Jordi, número 43; juliol de 1961), entre altres conceptes, va dir el siguent:" Va ser una Exposició que a l'extranger va començar sent l'Exposició d'Industries Elèctriques va acabar esdevenint l'Exposició de les Fonts de l'Inginyer Buïgas...Aquestes fonts maravellosas i lluminoses de l'Enginyer Buïgas van causarser la sensació al món i van contribuir a enaltir i valorar aquesta Exposició, en què Espanya había posat la seva esperança". Si en l'Exposició de 1888 Barcelona es va descubrir a si mateixa en la de les
Industries Elèctriques, els seus homes van descubrir Montjuic i en la de 1929 el món va
descubrir Buïgas. Les pertenences de Buïgas es van donar al museo Casa de l'Ardiaca.
|
|
|
|
|
| En la làpida del seu nínxol en què reposa, al cementiri de Cerdanyola
del Vallés ha hon ell va viure tans anys es va fer posar aquesta seva frase: "¡Oh
Dios! Haz de mi vida una obra de arte como el equilibrio entre la justicia y la bondad.
¡Oh Dios! y también una existencia plena de creatividad". Carles Buïgas.
|
