ITINERARI      Per J. Mimó i Llobet

Fonts :


Del Carme
De Bella-terra
 

 

       

 

Font del Carme

Pel carrer de Sant Ramon, cota quilomètrica de 1450 metres de la carretera de Sant Cugat, es trenca a la dreta, que correspon al carrer de Sant Camil, entre cases al acabar-se el carrer fa pujada, a la dreta vinyes i a l'esquerra l'era dita de "dalt"; som a l'antic camí dit de "Galliners". Continuant aquest camí, per entre vinyes, a uns cinc-cents metres, hi ha un entroncament de camins. Es continua endavant i uns cinc-cents metres es deixa el camí de Galliners i es pren el de l'esquerra, dit camí de Can Planes o de Bellaterra. Es passa a l'esquerra per una petita caseta de la Societat General d’Aigües i uns quatre-cents metres endavant  es passa per l'esquerra del mas Planes; davant mateix del porxo d'entrada i sota l'era hi ha la boca de la mina anomenada "mina de Can Planes" que porta l'aigua a una gran bassa.
D'aquesta aigua també s'en pot beure dons es bona.
Continuant per entre camps i vinyes es travessa per un petit pont un torrent, el camí fa una forta pujada amb revolt i en arribar a dalt es passa per l'esquerra de l'era i del mas dit Altayó. Sota mateix de la casa hi ha una gran bassa per recollir l'aigua d'una mina amb assortidor per a poder beure. Es bona, de la mateixa del mas Planes anomenada Fons de Can Altayó. No les anotem aquestes dugues com a fonts per no ésser d'accés públic. Es necessari demanar el permís als masovers dels masos respectius dons no el neguen.
Continuarem per darrere del mas Àltayó, aquest fa una baixada amb corba fins a passar un pont sobre un petit torrent, dit de can Magrans. Segueix el camí amb pujada, vorejat de vinyes i camps, en fer la corba quasi al final hi ha un camí a l'esquerra, el qual seguirem,i per entre vinyes a uns tres-cents metres passarem per davant d'un edifici abandonat nomenat "la Betsuca". Es continua aquest camí i a l'esquerra, fent baixada a uns cent- metres aproximadament, s'arriba al torrent dit "del Castell". Es passa per un petit pont; seguim amunt hi ha uns cinquanta metres , a l'esquerra hi ha un camí que amb baixada porta per entre arbres arribarem al fons del torrent i la dreta rodejada de plàtans i demés arbres trobarem finalment la font dita del Carme. (1)
 

 



Font de Bella-terra

Retornant al camí, carretera de carros, seguim aquest amb forta pujada i per entre vinyes, al fer la segona corba es deixa a ma dreta un camí que mena al mas Magrans. El camí continua amb forta pujada i en arribar dalt d'aquesta veurem ja Bella-terra.
Continuarem el camí amb menys pendent; al ésser casi al pla, trobarem un petit bosc a l'esquerra i un camí a la dreta que mena al mas Miró. Continua el camí amb forta pujada,que ens portarà dalt el pla. A l'esquerra veurem un petit bosc, continuant el camí trobarem un altre petit bosc a l'esquerra i vinyes a la dreta arribant a les primeres tanques de solars (mas Sr. Isidro) de Bella-terra. Es voreja la tanca d'un xalet, als cent-metres i amb baixada s'arriba al pas a nivell del ferrocarril. Ja som a Bella-terra.

A l'estació hi ha una indicació de l'altura sobre el nivell del mar,es de 174 m. la part baixa i de 270 m. les parts altes. Distancies kilomètriques,a Barcelona 21 km. a Sabadell 5 km. Des de la plaça de l'estació o plaça del Pi, es segueix per el carre de Bartomeu Bartomeu (2), a l'esquerra l'hostal de Sant Pancràs,à la dreta el Club Bella-terra, xalets i solars am dós costats. Seguint el carrer o carretera i abans d'una corba molt pronunciada hi ha un camine't a l'esquerra, que amb baixada forta entre pins i alzines ens mena a la plaça de la font dita de la BONAIGUA (3).
Aquesta font es rodejada de plàtans, fou arreglada l'any 1930. Hi ha un plafó de rajoles de Valencià que diu:

"Si de la font veus aigua cada dia, tindràs prosperitat, pau i alegria; els teus fills seran sans,tes filles belles no sofriràs dolor ni malaltia i et moriràs de vell, sense recança, beneint Deu i amb l'esperança de millor vida".

Hi ha cinc raigs d'aigua, es ben arreglada i conservada.  Entrant a Bella-terra per la carretera
general, hi ha uns carrers que també menen a aquesta font.  Retornem a la carretera i als cent metres amunt a la dreta, hi ha al peu mateix una altre font, font dita de la CARRETERA. Surt l'aigua d'una mina per una canonada i cau dins d'una petita piscina, hi ha uns bancs per seurà, un umbracle preparat per fer menjar, es ben conservada.

 



en breu
 

 
 
 

(1) Carme era també el nom de la difunta mare de l'actual propietari (1956)
(2) actualment carretera de Bellaterra
(3) actualment Camí de la Font de la Bonaigua

 

Fins aquí aquesta selecció de fonts que he recopilat dels originals de Jaume Mimó i que no van poder veure la llum en el seu moment.  Unes fonts encara existeixen i d'altres que han desaparegut. De qualsevol manera l'entorn és un altre. Fins a tal punt que penso seria una feliç decisió que qui llegeixi aquestes pàgines torni a intentar resseguir el mateix camí que l'autor va fer el 1956.
Segur que serà un feliç viatge en el temps i un profitós exercici per al cos.
Andreu Salillas