ITINERARI      Per J. Mimó i Llobet

Fonts :


De Les Fontetes
De Can Catà
De Can Lloses

 

       

De l'època grega tenim referències de l'interès i cura que es tenia per les fonts, la mitologia explica que POSEIDON, divinitat de l'aigua, preferia el mar al Olimp, eren de la seva jurisdicció els naixements d’aigua i els rius.
Jupiter va convertir a la ninfa JUVENCIA en font i va donar a les seves aigües la propietat de rejovenir als que s'hi banyaven,

La mitologia romana també va donar una gran importància a les fonts, aquestes divinitats es consideraven com a essències divines, eran adorades als boscs on hi havien fonts. La deessa de les fonts lUTURNA, la inesgotable, va ésser mare de FONTS o FONTUS, el deu concebut com a font.

Entre els cognoms catalans també n'hi ha procedents de la hidrógeologia, com son: Font, Fontana, Fontanilles, Fontanals,Fontclara,Fontcuberta,  Fontrodona, Fontseca, etc.
Hi ha un escriptor contemporani que diu que les fonts han passat de moda, no ho creiem pas així, lo que ha passat es que des de uns anys cap aquí degut a les sèquies per un costat, l'abandó per part dels propietaris de les fonts a les seves finques i el poc respecte per part d'alguns anomenats excursionistes, ha fet que la majoria d'elles, arreu, hagin sigut abandonades.
Dintre tots els itineraris excursionistes, siguin on siguin, te de tenir-se en compte sempre l'element aigua, on hi ha una font el paisatge sempre convida al repòs, amb general el paisatge que l'envolta es bell i agradós.

No creiem que pugui organitzar-se una excursió d'un dia o d'una tarde sense sapiguer on hi ha una font per a preparar el dinar o el berenar. Des d’aquí demanem als propietaris de finques on hi ha fonts, tinguin una cura especial en tenir-les arreglades i als excursionistes els demanem una atenció i respecte a les mateixes, cosa que es en benefici de tots i sobretot del paisatge.
Totes les consideracions anteriors han sigut tingudes en compte al pensar publicar aquesta guia de les fonts del nostra terme.
Per a la sortida dels diversos itineraris em tingut en compte el traçat de la carretera de la població a Sant Cugat o sigui de la plaça de l'estació a tot el llarg dels carrers de Sant Ignasi, Sant Martí, Planes i Casals i de Sant Ramon.

Aquesta guia la dividim amb quatre itineraris per a millor explicació de la seva situació i manera de fer l'excursió o visita a les mateixes.

 

Font de Les Fontetes

Sortint de la plaça de l'estació, per la carretera de Sant Cugat, als cinquanta metres en fer el revol es deixa la carretera, es segueix el camí d'enfront, actualment en projecte, dit el carrer de la Primavera. Es passa a la dreta pel antic mas anomenat Altimira, continuem el camí que fa baixada fins a trobar el riu Sec. A l'altra banda hi ha un alzinar, s'agafa el camí de l'esquerra i per entre les alzines i camps de cultiu ens trobem davant d'un gran pinar. Al entrar'hi al peu mateix del camí hi ha la font, es situada dins d'un clot on s'hi baixa per uns graons.

Al costat mateix hi ha un edifici en el que serveixen tota classe de queviures per a fer un dinar o un berenar, també serveixen i fan uns bons arrossos. Aquest establiment es dirigit per a Jaume Milà,animador i cuidador d'aquest bell racó. Aquesta pineda es única per la seva situació i esplendidesa, ocupa unes tres quarteres de terra,els pins i alzines son ben conservades.
El nom de Fontetes prové de que antigament hi brollaven diferents naixements d'aigua, al arreglar-lo varen fer sortir l'aigua per un sol forat. Es una aigua molt sanitosa.
Fent la sortida per la plaça de l'Ajuntament es pren el camí carretera anomenat de Sant Iscle,
i uns cent-metres més endavant ja s’obrirà la pineda. En arribar al encreuament amb l'Avinguda de la Primavera, al punt anomenat "quatre camins" es segueix el camí d'enfront i passant per entre vinyes i camps arribem a la gran pineda de les Fontetes.

 

Fotografia anys 1940

 

 

Font de Can Catà

Retornant al encreuament anomenat "quatre camins", s'agafa el de l'esquerra, es el camí o avinguda de Sant Iscle. Es passa per l'agrupació de cases anomenades "Urbanització Antolí" fins dalt del collet seguint la carretera avall, amb pendent pronunciada, fins a trobar la riera de Canaletes (riu Major). Es segueix una avinguda d'arbres i passant per sota d'un pont, fins al final de la pujada on a la dreta ni ha el camí que porta al mas Canaletes. A l'esquerra el cami que porta a la capella de Ntra. Sra. de les Feixes i en front hi ha una tanca dintre la qual hi ha un gran dipòsit d'aigües que serveix de piscina (hi ha el projecte de convrtir-lo en un camp d'esports).

Es continua camí amunt vorejant el bosc per la dreta i les vinyes per l'esquerra, fins a uns dos-cents metres en que hi ha un encreuament de camins, dels quals el de la dreta porta al mas Codina.
Seguint el de l'esquerra, entre vinyes, als dos-cents metres,s'arriba al bosc on hi ha un altre encreuament de camins. Es segueix el de la dreta el qual voreja el bosc fins a trobar el pas del riu o torrent dit de Valldaura. A uns dos-cents metres torrent amunt, al fer una corba hi ha una petita font dita "Font de la Llet".
Retornant al camí al cap de poc ens trobem un bosc tancat amb pals de ferro i tela metal-lica i anant per el camí que el voreja, ens presentem davant del mas Catà situat a l'esquerra del camí.
Davant mateix del barri d'entrada del mas Catà,hi ha un camí que entra cap dins del bosc, tancat per un barri de ferro. Aquest camí ben conservat casi tot ell i amb pendent suau, als quatre-cents metres ens porta al pla on hi ha l'anomenada Font de Can Catà. Aquesta font es tota envoltada de pins i alzines i dintre del seu clos i ha una taula de pedra de uns sis metres de llargada amb els seus seients corresponents a cada costat, acompanyats de fogons per a fer foc amb la font al fondo.
Aquest recés es esplandit dons convida al repòs. Avui es descuidada, i es una verdadera llàstima que els propietaris no hi tinguin mes cura en arreglar-la. Per anar'hi a visitar-la es te de demanar permís als propietaris o als masovers que generalment el donen.

Fotografia de Manel Mogas (1965)


 

 

Font de Can Lloses.
 
Tornant a l'encreuament de camins, en sortint del mas Catà tenim al davant el camí que ens ha menat fins aquí, es segueix aquest continuant vorejant els boscs, sempre tancat per pals i fil-ferros fins al final de la finca. Es deixa a l'esquerra una casa anomenada Can Llonc i uns metres mes endavant i tancat per una porta de ferro hi ha també a l'esquerra el camí que porta a l'antiga parròquia de Sant Iscle de les Feixes. Es una petita església romànica molt interessant, al davant de la qual hi ha l’antiga casa rectoral.
Continuant el camí que fa un petit revolt i passant per sobre el petit pont que travessa el torrent de Can Lloses, ens trobem a l'esquerra sobre el mas Fermi.
A la paret de la fatxada paral·lela al camí hi ha un rètol que val la pena reproduïr-lo com a advertiment als excursionistes. Diu: "Vianant, si et cal fer foc no encenguis sota els arbres ni prop de brosses ni fanaleres, no cremis papers que el vent pot transportar a llocs de perill i no deixis tions encesos ni brases ni cendres sense apagar, no vulguis ésser incendiari per negligència".
Es continua el camí amb pujada suau, fent revolts entre boscs a l'esquerra i  uns camps a la dreta i al ésser a uns cinc-cents metres es troba a la dreta un camp i finalment surt un camí que marxa paral·lel al camp, am direcció al torrent el voreja amb direcció amunt, i als cent-metres hi ha un pla on es troba la font dita de can Lloses.
Aquesta font que surt d'entre pedres no es ben presentada. El paisatge es magnífic, tot el replà ombrejat de plàtans, alzines, castanyers i altres arbres.