De l'època
grega tenim referències de l'interès i cura que es tenia per les
fonts, la mitologia explica que
POSEIDON,
divinitat de l'aigua, preferia el mar al
Olimp,
eren
de la seva jurisdicció els
naixements d’aigua
i els rius.
Jupiter
va convertir a la
ninfa
JUVENCIA
en font i va donar a les seves aigües la propietat de
rejovenir
als que s'hi banyaven,
La mitologia romana també va donar una gran
importància
a les fonts, aquestes divinitats es consideraven com a
essències
divines,
eran
adorades als boscs on hi
havien fonts. La
deessa
de les fonts
lUTURNA,
la
inesgotable, va ésser mare de FONTS o
FONTUS,
el deu concebut com a font.
Entre els cognoms catalans també n'hi ha procedents de la
hidrógeologia,
com son: Font, Fontana,
Fontanilles,
Fontanals,Fontclara,Fontcuberta,
Fontrodona,
Fontseca,
etc.
Hi ha un escriptor contemporani que diu que les fonts han passat de
moda, no ho
creiem pas
així,
lo que ha passat es que des de uns anys cap
aquí
degut a les sèquies per un costat, l'abandó per part dels
propietaris de les fonts a les seves finques i el poc respecte per
part d'alguns anomenats excursionistes, ha fet que la majoria
d'elles, arreu, hagin sigut abandonades.
Dintre tots els itineraris excursionistes, siguin on siguin, te de
tenir-se en compte sempre
l'element
aigua, on hi ha una font el paisatge sempre convida al repòs, amb
general el paisatge que
l'envolta
es bell i agradós.
No creiem
que pugui
organitzar-se una excursió d'un dia o d'una tarde
sense
sapiguer on hi ha una font per a preparar el dinar o
el berenar. Des
d’aquí
demanem als propietaris de finques on hi ha fonts, tinguin una cura
especial en tenir-les arreglades i als excursionistes els demanem
una atenció
i respecte a les mateixes, cosa que es en
benefici
de tots i sobretot del paisatge.
Totes les consideracions anteriors han sigut
tingudes
en compte al pensar publicar aquesta guia de les fonts del nostra
terme.Per a la
sortida dels diversos itineraris em tingut
en compte el
traçat de la carretera de la població a Sant Cugat o sigui de la
plaça de l'estació a tot el llarg dels carrers de Sant Ignasi, Sant
Martí, Planes i Casals i de Sant Ramon.
Aquesta guia la dividim amb quatre itineraris per a millor
explicació de la seva situació i manera de fer l'excursió o visita a
les mateixes.
Font de Les Fontetes
Sortint de la plaça de
l'estació, per la carretera de Sant Cugat, als cinquanta metres en
fer el revol es deixa la carretera, es segueix el
camí
d'enfront, actualment en projecte, dit el carrer de la Primavera. Es
passa a la dreta pel antic mas anomenat Altimira, continuem el
camí
que fa baixada fins a trobar el riu Sec. A l'altra banda hi ha un
alzinar, s'agafa el
camí de l'esquerra i per
entre les alzines i camps de cultiu ens trobem davant d'un gran
pinar. Al
entrar'hi
al peu
mateix del
camí hi ha la font, es
situada dins d'un clot on s'hi baixa per uns graons.
Al costat mateix hi ha un edifici en el que
serveixen
tota classe de queviures per a fer un dinar o un berenar, també
serveixen i fan uns bons arrossos. Aquest establiment es dirigit per
a Jaume Milà,animador i cuidador d'aquest bell
racó.
Aquesta pineda es única per la seva situació i esplendidesa, ocupa
unes tres quarteres de
terra,els
pins i alzines son ben conservades.
El nom de
Fontetes
prové de que antigament hi brollaven diferents
naixements
d'aigua, al arreglar-lo varen fer sortir l'aigua per un sol forat.
Es una aigua molt sanitosa.
Fent la sortida per la plaça de l'Ajuntament es pren el
camí
carretera anomenat de Sant Iscle, i uns cent-metres més
endavant ja
s’obrirà
la pineda. En arribar al encreuament amb l'Avinguda de la Primavera,
al punt anomenat "quatre camins" es segueix el
camí
d'enfront i passant per entre vinyes i camps arribem a la gran
pineda de les
Fontetes.
|
Font de Can Catà
Retornant al encreuament anomenat "quatre camins", s'agafa el de
l'esquerra, es el camí o avinguda de Sant Iscle. Es passa per
l'agrupació de cases anomenades "Urbanització
Antolí"
fins dalt del
collet
seguint la carretera avall, amb pendent pronunciada, fins a trobar
la riera de
Canaletes
(riu Major). Es
segueix una avinguda
d'arbres i passant per sota d'un pont, fins al final de la pujada on
a la dreta ni ha el
camí que porta al mas
Canaletes. A l'esquerra el
cami
que porta a la capella de Ntra.
Sra. de les Feixes i
en front hi ha una tanca
dintre la qual hi ha
un gran dipòsit d'aigües que serveix de piscina (hi ha el projecte
de
convrtir-lo
en un camp d'esports).
Es continua
camí amunt vorejant el
bosc per la dreta i les vinyes per l'esquerra, fins a uns dos-cents
metres
en que hi ha un encreuament de camins, dels quals el de la
dreta
porta al mas Codina.
Seguint el de l'esquerra, entre vinyes, als dos-cents
metres,s'arriba al bosc on hi ha un altre encreuament de camins. Es
segueix el de la dreta el qual voreja el bosc fins a trobar el pas
del riu o torrent dit de Valldaura. A uns dos-cents metres torrent
amunt, al fer una corba hi ha una petita font dita "Font de la
Llet".
Retornant al
camí al cap de poc ens
trobem un bosc tancat amb pals de ferro i tela metal-lica i anant
per el
camí que el voreja, ens
presentem davant del
mas Catà situat a l'esquerra del
camí.
Davant mateix del barri d'entrada del mas
Catà,hi
ha un
camí que entra cap dins del bosc, tancat per un barri
de ferro. Aquest
camí ben conservat
casi tot ell i amb pendent suau, als quatre-cents metres ens porta
al pla on hi ha l'anomenada Font de Can
Catà. Aquesta font es
tota envoltada de pins i alzines i dintre del seu clos i ha una
taula de pedra de uns sis metres de llargada amb els seus seients
corresponents a cada costat, acompanyats de fogons per a fer foc amb
la font al fondo.
Aquest
recés es
esplandit dons convida
al
repòs. Avui es descuidada, i es una verdadera llàstima
que els propietaris no hi tinguin mes cura en arreglar-la. Per
anar'hi
a visitar-la es te de demanar
permís als propietaris
o als masovers que generalment el donen.
Fotografia de Manel Mogas (1965)
|
Font de Can Lloses.
Tornant a l'encreuament de camins, en sortint del mas Catà tenim al
davant el camí que ens ha menat fins aquí, es segueix aquest
continuant vorejant els boscs, sempre tancat per pals i fil-ferros
fins al final de la finca. Es deixa a l'esquerra una casa anomenada
Can Llonc i uns metres mes endavant i tancat per una porta de ferro
hi ha també a l'esquerra el camí que porta a l'antiga parròquia de
Sant Iscle de les Feixes. Es una petita església romànica molt
interessant, al davant de la qual hi ha l’antiga casa rectoral.
Continuant el camí que fa un petit revolt i passant per sobre el
petit pont que travessa el torrent de Can Lloses, ens trobem a
l'esquerra sobre el mas Fermi.
A la paret de la fatxada paral·lela al camí hi ha un rètol que val
la pena reproduïr-lo com a advertiment als excursionistes. Diu: "Vianant,
si et cal fer foc no encenguis sota els arbres ni prop de brosses ni
fanaleres, no cremis papers que el vent pot transportar a llocs de
perill i no deixis tions encesos ni brases ni cendres sense apagar,
no vulguis ésser incendiari per negligència".
Es continua el camí amb pujada suau, fent revolts entre boscs a
l'esquerra i uns camps a la dreta i al ésser a uns cinc-cents
metres es troba a la dreta un camp i finalment surt un camí que
marxa paral·lel al camp, am direcció al torrent el voreja amb
direcció amunt, i als cent-metres hi ha un pla on es troba la font
dita de can Lloses.
Aquesta font que surt d'entre pedres no es ben presentada. El
paisatge es magnífic, tot el replà ombrejat de plàtans, alzines,
castanyers i altres arbres.
|