50e. ANIVERSARI DE LES INUNDACIONS DEL VALLÈS

CERDANYOLA DEL VALLÈS
1962-2012
 
  - No es va haver de lamentar la mor o desaparició de cap veí a Cerdanyola del Vallès
  - El nivell del riu va pujar entre quatre i sis metres.
  - Va suposar uns danys materials de 21 milions de pessetes.
  - Els sector més afectats van ser els marges de la riera Major a Montflorit y el clot de Can Xarau.   


 
El pont sobre el riu Ripoll que uneix Cerdanyola amb Ripollet va desaparèixer després del pas de les aigües.


Tot i que han transcorregut 50 anys des de les mortíferes inundacions del 25 de setembre de 1962, encara persones que van viure aquella infernal "Nit Tràgica del Vallès" quan senten caure pluja amb certa intensitat senten pànic. Tenen molt nítida en la seva memòria aquella tràgica inundació que va provocar centenars de morts.

Va ser una catàstrofe rècord en víctimes, 815 morts inclosos els desapareguts i 2650 milions de pèrdues, en menys de dues hores a causa d'una avinguda sobtada dels rius Llobregat i Besòs, i els seus afluents en la seva part baixa. Es van registrar 212 mm en menys de 3 hores, amb una intensitat màxima de 6 mm / min. Aquest episodi va tenir lloc després d'una llarga sequera (feia 4 mesos que no plovia en algunes zones de Catalunya).

La situació meteorològica es va caracteritzar per un anticicló en superfície sobre l'oest d'Europa i el Mediterràni associat situació en altura a causa de la presència simultània d'un marcat solc sobre la Península Ibèrica.

Això unit a una advecció d'aire càlid va permetre l'acumulació de vapor d'aigua i de inestabilitat potencial en les capes baixes de la troposfera. Un altre factor important va ser l'arribada d'aire humit i relativament fred a les capes mitjanes i altes de la troposfera.

Anàlisi Meteorològic

En els dies abans del episodi es va produir un fort escalfament, especialment el dia 24 en què es va arribar a sobrepassar els 30 º C. Sobre l'oest d'Europa hi havia un anticicló associat a una dorsal en altura. L'eix de la dorsal se situava a l'oest de Catalunya fins al dia 25.

L'anticicló afavoria la creació d'una capa de subsidència que permetia, juntament amb el fort escalfament, l'acumulació d'aire humit i d'inestabilitat potencial en les capes baixes de la troposfera.

Dia 25

El dia 25 a les 00 TMG l'anticicló s'havia retirat una mica cap a l'est, mentre que l'eix de la dorsal estava creuant Catalunya deixant després de si vents del SW a 500hPa. Es va situar sobre Mallorca a l'altura de 500hPa aire fred que possiblement va arribar a Catalunya. Un front fred separava una massa d'aire fred i humit a l'oest de la Península Ibèrica, d'una altra càlida i seca a l'est. No obstant això el front no va ser el responsable de la formació de les tempestes que van donar lloc a les avingudes, ja que quan aquestes es van produir, encara no havia arribat a Catalunya. Al llarg d'aquest dia es va produir una advecció molt marcada d'aire càlid i humit del SE sobre Catalunya el que incrementà la inestabilitat en baixos nivells"

Certes inundacions com les de setembre de 1962 tenen una característica comuna, la de ser inundacions-llampec, inundacions, sovint torrencials, en conques hidrogràfiques petites. En aquest tipus d'inundacions, la magnitud de la crescuda o avinguda que porta al desbordament, mesurada en termes de cabal per km2 o de cabal relatiu al medi, és molt superior a la dels rius que drenen les grans conques, de aquí la seva major severitat.

Porten més abundant cabal sòlid (en aquesta ocasió fins i tot arbres que taponaven els ponts fins a la seva ruptura) que agreuja també la seva severitat, i tenen un temps de presentació molt més ràpid després de la pluja, normalment poques hores davant els dies que tarda una avinguda a recórrer el curs d'un gran riu.

Cerdanyola, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell i Terrassa s'han unit per programar conjuntament diferents activitats per rememorar aquell fet, quan les conques dels rius Ripoll i la Riera de les Arenes es van desbordar i van canviar per sempre la vida de milers de persones. Cases, fàbriques, ponts, línies elèctriques, cotxes, cultius i vides van desaparèixer rapidament

El riu Sec al seu pas per Can Xarau

El periodista i comissionat de l'Ajuntament de Terrassa, Jaume Valls, ha mantingut que les inundacions van posar en evidència "el mal fer del franquisme", els mandataris van permetre la construcció d'habitatges sense condicions al costat dels rius, després de l'arribada massiva a Catalunya de immigrants de diferents punts d'Espanya.
Segons la seva opinió, allò va ser "un desastre anunciat", encara que també va suposar la creació de "unes bases de solidaritat ciutadana" que van permetre l'arribada d'ajudes per als més afectats, tant de veïns d'altres poblacions properes com de persones d'altres països com França.
Va ser una pluja breu, però molt intensa. Van caure 225 litres d'aigua en un riu sense canalitzar, amb ponts estrets en els ulls s'anaven acumulant arbres, pedres, pasterades de ferros i cotxes.

Tot el que les aigües del Ripoll trobaven al seu pas. Molts homes i dones van desaparèixer perquè en poblacions com Terrassa o Rubí barris sencers d'immigrants, arribats de tot Espanya durant les dècades de 1940 i 1950, s'havien construït en les mateixes ribes del riu.(1)

Desolació a Rubí

Sense llum ni telèfon, les campanes de les esglésies van servir per alertar de la riuada, encara que algunes van sonar massa tard. El barri de les Arenes de Terrassa, igual que el del Escardívol de Rubí, va ser arrasat per l'aigua. A Sabadell van desaparèixer les fàbriques construïdes al costat del riu. A la Rambla de Terrassa l'espectacle era dantesc: les portes de l'estació van volar, un bar va desaparèixer.

La riuada va sorprendre una parella de nuvis passejant per la Rambla. Ell va poder agafar-se a un arbre.
Ella no va córrer la mateixa sort i va ser arrossegada per la
força de l'aigua, davant la impotent mirada del nuvi.(2)

A Terrassa, està previst que s'inauguri el Parc i l'Arbre de la memòria a Terrassa, en homenatge al moviment veïnal, i un monòlit al locutor Joaquín Soler Serrano, qui va dedicar moltes hores a narrar aquella peripècia vital.

També Terrassa inaugurarà un placa dedicada a les més de 300 víctimes d'aquesta població.
 

Joaquín Soler Serrano

Per la seva banda Rubí (aquell 25 set van desaparèixer 250 rubinencs, que són recordats en els actes preparats per la ciutat) ha inaugurat dues exposicions i Montcada i Reixac dedicarà un monòlit a les víctimes. Després del desastre el pànic es va apoderar de tot el món. Molts veins temien contreure la febre tifoide i es va arribar a administrar 17.000 vacunes. Al seu pas per Rubi el riu Ripoll va créixer entre quatre i sis metres i hi es va portar tot per davant.

Ripollet també participarà descobrint al mes de desembre una placa commemorativa en recordatori de les seves víctimes.
Marcel Isern tenia 21 anys quan estava dormint a casa de Ripollet. El seu pare li va despertar amb l'aigua que li arribava als turmells. 'Moments després', comenta, 'ja va aconseguir la mateixa finestra'. Marcel recorda 'les bobines de 700 quilos de paper del molí flotant pel carrer'. El seu pare i ell van optar per romandre a casa. Encertar en l'elecció. Tota la família va sobreviure. D'altres no van córrer tanta sort. 'Un veí va intentar salvar els seus dos fills agafant de la mà, però al final van cedir i se'ls va endur l'aigua. L'home mai es va recuperar i va morir al cap de tres anys '. Isern insisteix: 'Per molt que ho expliquis, la gent no pot imaginar-s'ho'.

Avinguda de la Creu Roja on vivia el Marcel, l'endemà

Carme Aldana en el llibre Memòries d'un barri de frontera ho explica així:
El riu va començar a crèixer a partir de les dues de la matinada del 25 de setembre, quan el cabal va desbordar la llera i va acabar sortint-se dels límits. Va ser una gran catàstrofe que va acabar amb la vida de dotze persones del poble, la majoria resident a la zona.

Hi va haver cases literalment sepultades per l'aigua i moltes van ser derruïdes per la seva força. La zona on ara es troba l'institut Lluís Companys va quedar totalment negada. La força de les aigües va arrencar màquines de gran pes dels
molins de paper propers al riu i les va arrossegar centenars de metres riu avall. Pel carrer de la Verge de Montserrat es veia passar les bales de paper de set-cents quilos surant per sobre de l”aigua del riu desbordat.

Les cases de la Ferreria es van inundar. Moltes persones van veure com a poc a poc pujava el nivell de l'aigua i com totes les seves pertinences acabaven plenes de llot del riu. Encara hi va haver molta sort de la fabrica de teixits Torner, que va evitar que les aigües envestissin directament els habitatges.
 

Pont provisional a mig fer

L'endemà de la riuada, la gent sortia de casa a poc al poc i començava les tasques de reconstrucció. Però, sobretot, feia recompte, tant de víctimes humanes com de danys materials. D'aquella jornada tràgica, s'expliquen històries esgarrifoses, com la dels Casamitjana-Vila. Aquesta família, que vivia a Can Roqueta -topònim pels qual també se'ls coneixia-, estava composta per tres membres, els pares i el fill. S'explica que aquest, assabentat de la riuada, va tornar corrents de la feina.
Aturat a l'altra banda del pont per la Guàrdia Civil, va voler travessar-lo, malgrat tot, per anar a veure els seus pares. Mai més, però, no es va tenir notícies, ni ďell ni dels pares. El van veure desaparèixer amb la seva moto i entrar a casa seva, però ja no els van veure més.

La familia de Can Roqueta

Els meus primers records del que s'ha esdevingut aquella nit a Cerdanyola comencen al matí següent (jo llavors vivia al carrer Gran Via Prat de la Riva (un carrer de gran pendent en la qual la quantitat d'aigua caiguda discorria amb lleugeresa com en qualsevol altra ocasió) al dirigir-me a l'estació a agafar el primer tren del matí en direcció a Terrassa.

Pel carrer em s'enganxaven les sabates a terra en l'gruix de fang i en arribar a l'estació i no veure usuaris i preguntar-li al factor de circulació em va posar en antecedents: "no hi ha trens, ni vies ni ponts, en gran part del recorregut"
 

Restes d'una fàbrica d'aprestos, un camió enterrat en el fang i el pont del ferrocarril a Terrassa del qual no va quedar res.

 

 El cap de l'Estat, Francisco Franco, observa la destrucció del pont sobre el riu Ripoll a Ripollet per la crescuda dels afluents del Llobregat i el Besòs, després de les fortes pluges de la nit del 25 de setembre, que va deixar més de 440 morts i 350 desapareguts a la comarca, sobretot en el triangle de Terrassa, Sabadell i Rubí. (1)

 

Tasques de recerca de víctimes en el curs del Llobregat i la riera de les Arenes a Terrassa (2)

 

Un ancià plora davant del quadre del seu nét, mort al costat dels seus pares, víctima de la inundació que va arrasar la comarca. (3)

 

El pintor Salvador Dalí acompanyat de la seva dona Gala dóna el seu quadre "El Crist del Vallès" per a una subhasta benèfica a favor dels damnificats per les inundacions de la zona del Vallès, en un acte celebrat a la Diputació Provincial amb la presència del president, Joaquín Buxó, marquès de Castellflorite. (4)

 

El príncep Joan Carles de Borbó (c) i la seva esposa Sofia de Grècia (iz) presenciant les
tasques de desenrunament a les zones
inundades després de les riuades. (5)

 

Al palau municipal d'esports de Barcelona es reben les aportacions de tot Espanya que voluntaris, organitzats per Auxili Social, seleccionen i carreguen en camions per
repartir-los per les zones afectades
pels temporals. (6)

 

Aspecte dels carrers de les poblacions afectades pels temporals que han arrasat la província barcelonina. (7)

 

Més detalls dels carrers de les poblacions afectades pels temporals. (8)

 

Aspecte dels edificis de les poblacions
afectades pels terribles temporals que han arrasat gran part del Vallès. (9)



Andreu Salillas i Garcia

                                                                                                                                                                                                           

                    (1) (2) Diari El Pais
                    (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9)  Agencia EFE