CASTELL DE VULLPELLAC
(Baix Empordà)
 

 
Visió del conjunt

Detall façana principal amb la esglèsia Finestrals
 Altre façana  Carreró lateral
   Una de les torres (sortida carreró) Escut

 

Documentat el 1269 a través d'un acord entre el bisbe de Girona i el senyor de Vulpellac al voltant del castell que s'estava construint. de sempre a  exercit  més el paper de palau que de fortalesa. D'aquest gran edifici destaca la seva gran torre quadrada de l'homenatge amb merlets del segle XIV.

En 1287 el senyor de Vulpellac era Guillem de Palol qui tenia el feu de Peratallada i durant el segle XV  ho eren els Santsadurní i per matrimoni en 1352 Guillem Sarriera amb Sibil.la de Sant Sadurní.

Durant el segle XVI els Sarriera porten a terme una total reconstrucció del castell afectant la disposició interior i la decoració.
L'hegemonia dels Sarriera arribava també fins els castells de l'Angles, Montsoriu, Cartella i Solterra. És durant el segle XVI en el qual s'inicien importants obres en el castell i  el  decora amb nombroses ceràmiques amb les armes dels Sarriera els qui l'ho ocupaven des de feia dos segles. Existeix una llegenda que ens  compta  que per la proximitat del castell de Vullpellac amb el de Cruïlles existia entre tots dos una cordial amistat fins el punt que eren freqüents les visites d'un i un altre. La gelosia del de Vullpellac amb el de Cruïlles cap a la seva senyora era el producte que atreien mutuament. Així que va decidir de tancar-la  en una cambra  del castell fins que va morir de tristor. Assabentat el seu veí  ho va donar a conèixer i va arribar a oïdes del bisbe el qual el  va excomunicar. Va marxar a Roma a demanar perdó al Papa però en lloc seu va rebre el càstig  de no sortir mai més de casa seva i complir una estricta penitència.

Per aquest motiu va adoptar en el seu escut la llegenda " Ego sum qui pecabit" que va fer  gravar en nombroses rajoles que va repartir per tot el castell. Encara ara es poden observar.

La seva nova propietària seria M. Marquesa  Forest fins que ja en època recent el seu actual propietari Domènec Valls i Taberner l'ha restaurada sota la batuta de l'arquitecte Alexandre Ferrant.  Declarat monument nacional l'any 1931.

Coordenades :  N 41 57 37.05   E 03 03 14.61