CASTELL CARTOIXA VALLPARADÍS
(Vallès Occidental)
 

 
 


Planta
Imatges de les diverses etapes del castell
Any 1935
Aquesta és l'actual fotografía que pertany a aquest castell-Cartoixa  i que ens envia un irritat terrassenc respecte a la decisió de l'ajuntament local. Es lamenta que han arrencat els arbres i la gespa que envoltava la Cartoixa donant-li una capa de pintura vermella que recorda el sòl dels pàrquings. Suposem que tot es deu a una intenció de restablir la imatge original amb el fossat i l'entrada a l'edificació.

 



 


Al desaparèixer la invasió sarraïna, es van completar les defenses de la vila : el castell de Terrassa i la torre de vigilància que havia al Puig Novell. En l'any 1110, el comte de Barcelona, Ramón Berenguer III, va vendre unes possessions properes al Vallparadís, a un noble dit  Berenguer Sanla, però amb l'obligació d'edificar allí una fortalesa. Aviat va quedar construïda la part principal d'aquella residència fortificada, amb forts murs, fosses i torres de defensa. Aquella família va residir en ella més de dos segles.

L'any 1345, Blanca de Centelles que no tenia descendència, al morir va cedir els seus dominis a l'ordre religiós dels cartoixans. Des d'aleshores i fins el segle XV s'instal.la al castell la comunitat cartoixana de Sant Jaume de Vallparadís.

L'edifici es va reformar i adaptar a les necessitats de la comunitat cartoixana. Es van construir les dependències pròpies d'un monestir  (l'església, la sala capitular, el claustre, les cel.les...). Inicialment, el nou monestir va rebre el nom de sant Jaume de la vall de Terrassa, denominació que provenia de la capella de Sant Jaume. La capella, documentada des del segle XIII, era exterior i va desaparèixer a començament del segle XX.

L'església destinada als cartoixans era a l'interior, i es correspon a la sala on s'ubiquen les exposicions temporals del Museu. La sala capitular de la comunitat es trobava, amb tota probabilitat, a la sala de "Medi natural, prehistòria i mon antic" de l'exposició permanent del Museu.

El claustre de la cartoixa, d'estil gòtic auster, té una galeria inferior i una al pis superior. Les cel.les dels cartoixans podrien ser al pis superior, tot i que no se'n coneix ni la situació ni la distribució exactes.

L'any 1413 els cartoixans van vendre l'edifici a l'Ordre del Carme de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i al mateix any es van traslladar a la nova cartoixa de Santa Maria de Montealegre, a Tiana. L'Ordre del Carme va ocupar el monestir fins al 1432. Aquest mateix any l'edifici va passar a mans de Jofre de Sentmenat.

L'any 1830, el territori de la quadra de Vallparadís es va incorporar a la jurisdicció municipal de Terrassa i s'acabaren els drets jurisdiccionals del senyor del castell. La família Sentmenat va continuar conservant el castell i algunes terres fins al 1852, quan ho va vendre a la família Maurí.

Una masovers treballaven les terres i habitaven una part de l'edifici. A final del segle XIX i principi del XX l'edifici es trobava en un avançat estat de degradació, i bona part d'ell ja havia desaparegut.

El 1944 el castell va ser declarat monument històric, i el 1947 els Maurí el van cedir a la ciutat. Poc després  es van iniciar les obres de restauració i reconstrucció de l'edifici, on es va ubicar el museu, que es va inaugurar, el 1959, com a Museu Municipal de Arte. Actualment, i sota la denominació de Museu de Terrassa, el Castell Cartoixa de Vallparadis és una de les seccions d'aquest museu.
Font : Castell Cartoixa de Vallparadis

Situació : A la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental)    Coordenades :  N 41 33 52      E 02 01 08