TORRE DE CALDERS    
(Vallès Oriental)
 

Torre de Calders actualment
Torre de Calders l'any 1913
 

 


Situació : A Montornès del Vallès (Vallès Oriental) -Avinguda de Barcelona, 2   
Coordenades : 41.543138º    2.262812º


La Torre de Calders a Montornès del Vallès per falta d'informació escrita s'havia quedat oblidada en Castells Medievals de Catalunya. Un seguidor del món casteller estudiós de la seva ciutat i que ha investigat la seva història, en Josep Lluis Campos,  m'envia un ampli resum que en breu serà publicat pel Centre d'Estudis Montornès. Copio textualment:

"El mas Calders és una típica construcció de casa benestant de finals del segle XVI. Podem trobar cases semblants similars a les comarca del Maresme, a la comarca d’Osona com el castell de Mont-Rodó, al municipi de Tona, o La Marineta, de mides i formes similars, al municipi veí de Parets del Vallès.
També força semblant era la masia de Can Gaig, ja desapareguda, al districte barcelonès de Nou Barris.
Aquest edifici singular, de volum cúbic i planta quadrangular amb teulada a quatre vessants, té tres plantes d’aproximadament 420m 2 cadascuna i presenta 5 eixos de simetria en sentit vertical a les dues plantes inferiors. Té una alçada de 16 metres fins l’extrem superior de la teulada i una alçada de 12 metres fins la cornisa. La porta forana, de 2 metres d’amplada i 4,5 metres d’alçada, té un arc de punt rodó i està coronada per un escut dividit a quarts. Les finestres de la planta baixa i el primer pis presenten llinda d’arc pla i brancals de pedra, mentre que a la segona planta hi ha un assecador amb un rengle de nou finestres d’arc de punt rodó. Aquesta renglera de petites finestres està situada a la façana principal; possiblement, en temps passats, a la resta de façanes també n’hi devien haver per facilitar la ventilació. Segons opina Joan Curós i Vila, la Torre de Calders és una casa pairal o masia gran. Es tracta d’un edifici d'aspecte senyorial i que a diferència de la majoria de masies que varen anar creixent segons les necessitats del propi mas, aquestes no. Són unes construccions tancades que no van créixer al llarg de la seva història i per tant això confirma que aquesta masia manté el seu origen arquitectònic i no ha sofert alteracions formals. Un exemple n'es la pròpia coberta la qual no permet annexions donant continuïtat a les seves vessants actuals, cosa que si ho permeten les cobertes a dos aigües.
Respecte a la denominació de torre i descartant que abans de construir-se la masia hi hagués una torre de vigia al mateix lloc i que a l'hora de construir la masia aquesta s'enderroqués i en quedés el nom, ja que la seva situació a la plana del riu i envoltada de turons, no es el lloc idoni per la construcció d‘una torre de guaita. L’aspecte que podria ser mes verídic és que en ser un edifici d'un notable aspecte i magnitud se l'anomenés la Torre com a masia singular."

ELS ORÍGENS

"Les primeres notícies que tenim de l’existència de l’heretat de Calders són de finals del segle XVI quan el seu propietari era Miguel Jerònim de Calders i de Gilabert, senyor de Segur des de l’any 1599, i membre d’una nissaga benestant originària de Calders a la comarca de l’Anoia. Aquest prohom estava casat amb Maria Anna Lleu i Gomis, filla de Gaspart Lleu i d’Anna Gomis.
Malgrat no tenir mes informació sobre l’origen de la propietat i del moment en que la família Calders passà a posseir aquesta heretat, creiem que la propietat provenia de la família Gomis, és a dir de la família de l’esposa, ja que part de les terres del Manso Calders havien estat conegudes, en temps reculats, com el Prat d’en Gomis. Aquestes terres estaven situades a la cara de llevant de la riera del Congost, a la zona del Raiguer, majoritàriament al terme de Montmeló, com podem llegir a un lligall de l’Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel·les de l’any 1665.
A la mort de Miquel de Calders l’any 1614, les terres van passar a la seva esposa Maria Anna de Calders i Lleu, i posteriorment al seu fill Ramon-Ferran Calders i Lleu, baró de Pierola, que al morir sense fills va testar a favor de la seva muller Teresa de Marimon i Roger. La família Calders interposà un plet contra la vídua per recuperar l’heretat, però el van perdre a l’any 1662.
Tanmateix, mitjançant un casament s’arribà a un acord familiar i les terres tornaren a passar a mans dels Calders, concretament a Felip Ramon de Calders Ferran, nebot de l’anterior, i que alhora era també senyor de Pierola, carlà de Montmaneu i de Montblanc, entre d’altres".