El castell de Toló apareix documentat en el segle XI, com una més de les fortificacions guanyades per Arnau Mir de Tost. El fet més ressenyable de Toló, és sens dubte el seu emplaçament. El turó de Toló es de difícil accés, posseeix una gran explanada en el seu cim i exerceix un extens control visual des del coll de Comiols fins a Isona.

Les escases restes arquitectòniques del castell es centren en el sector meridional i de ponent del recinte. Aquests fets no és casual, atès que és en aquest sector on hi ha l'accés al castell. En aquest punt es debia de situar la porta del castell, aquesta era protegida per una petita torre quadrada de flanqueig de la cual encara s'endevina la planta. La manca de restes d'estructures
de defensa perimetral en els sectors septentrionals i de llevant del castell, ens dóna a entendre que l'orografia del terreny exercia de principal element.

L'antigor del topònim Toló, d'origen pre-romà i la importància estratègica del lloc, ens permeten su`posar un origen anterior del lloc. En tot cas, Toló podria respondre al model de lloc refugi perfectament contrastats en èpoques ibèriques i baix imperials. En aquests períodes floreixen un tipus d'emplaçaments defensius coneguts com a oppidums. Aquests, són turons fortalesa, on les característiques naturals faciliten la defensa i la superfície hàbil es prou i suficient per acollir temporalment la població de les valls circumdants.
En el segle XIV, el castell de Toló passa a mans del vescomtat de Vilamur fins al segle XIX. El castell restarà en desús i s'enrunarà en l'edat moderna.

Situació : En terrenys del llogaret de Toló, entitat del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà)

Accés : Visitat el 11/10/2008.      La situació de l'edificació és: N 42º03'28" / E 1º01'53".

Estat : Malmès. Poques restes. Lliurament accessible.