CASTELL DE PUIG-REIG
(Berguedà)
 


Vista general de Puig-reig. Al turó del mig de la fotografia es suposa que hi havia hagut el castell


Restes del castell

Escut Finestra

 

 


Documentat l'any 974 va ser propietat dels templers. Es conserven murs del segle XII sobre la contigua església.
El castell de Puig-reig, documentat des de l'any 907,
va ser ampliat considerablement als segles XII i XIII a construir-se tres nivellsde muralles, que incloïen el castell, l'església i una petita vila. Situat sobre un turó dominava el camí ral de Manresa a Berga, a la dreta del Llobregat.

Les escasses restes del castell, que correspon a l'època del trobador Guillem de Berguedà i el seu pare, estan formades per fragments de muralles i part del centre casteller que als segles XVI i XVII va ser adaptat com a masia.
En 1585 el comanador Ramon de Verí declara que el castell
es trobava en ruïnes i era pràcticament inhabitable.

Situació : Dalt d’un turó que presideix la localitat de Puig-reig (Berguedà)

Estat : Pràcticament desaparegut. Hi ha alguns indicis.

Accés : Visitat el 2/4/2011: Quan hem arribat a Puig-reig ens hem dirigit cap al centre històric de la localitat. Hem seguit les instruccions de fins a tres cartells indicatius de la direcció per anar al castell. Quan finalment hem arribat al lloc on es suposa que hi havia hagut l’antiga edificació, ja no hem vist cap tipus d’informació.

Coordinades de situació del turó on es suposa que hi havia hagut l’antic castell: N 41.97127 / E 1.88220   

Altres : Al cim del turó hi ha evidències de l’existència d’aquesta edificació. Pedres “antigues” situades en diversos llocs. Una placa del nomenclàtor: carrer del castell. Un escut nobiliari, tot i que nou de trinca. Fins i tot un matrimoni d’edat manifesta que la seva llar ha estat coneguda sempre com “el castell”. Però llevat d’aquestes minses “proves” no ens considerem pas autoritzats a fer cap determinació al respecte.

Si que hem localitzat la petita església de Sant Martí, considerada la primitiva església del Castell. L’edifici actual, romànic de mitjans del segle XII, (restaurada al segle XX), va substituir l’antiga, documentada al segle X.

Durant els segles XII i XIV va acollir l’orde militar del Temple.