|
Documentat el 914 . Des del
1014 es té constància de la presència de la família d'Enric d'Oris, del
fill d'aquest, Amat Elderic i sobre 1051 del nét Pere Amat a qui
li va ser desposseït el castell per ordre dels comtes de Barcelona en
favor de Guillen Ramón de Montcada.
Es registra el pas pel castell del cognom Queralt si bé més tard
els Montcada tornen a tenir la possessió del castell. No obstant això
eren els Orís els encarregats del control de la seva vigilància.
El llinatge es va iniciar amb Berenguer de Manlleu més tard conegut per
Berenguer I de Oris. Accedeix al castell d'Oris per testament patern
(Ponç de Besora) i al de Manlleu pel costat matern. Berenguer IV d'Orís
hereta la castellanía de Voltregá. Després de Berenguer IV d'Òrís i
Desbrull s'extingeix la baronía en 1698 . Aixecat sobre una forest
rocosa, resten algunes petites mostres del poderós castell,
algunes sales, la cisterna i la planta de la capella romànica de Sant
Pere. La Diputació de Barcelona treballa en el desenrunament i
restabliment del que va anar la distribució dels seus habitacles.
Prèviament de dir-se d'Oris pertanyia a Berenguer I de Manlleu.
Situació Al municipi d'Orís (Osona) – Barcelona.
Accés : Visitat el
30/5/2008 Situació dins
el recinte del castell: N 42º03'30" / E 2º13'21".
Estat :Molt malmès .
|
