CASTELL DE LLUÇA
(Osona)
 

                                                                                                                           Detall

Detall Detall

Vista del castell i de la capella circular

Detall

 


Documentat el 905 . En la part alta d'un turó es troben les restes del que ser el castell del baró de Lluça i també del de Merlès (Lluçanes) al costat de la seva capella circular bé conservada dedicada a sant Vicenç. D'aquest llinatge destaca a la fi del segle XI el nom de Guiseu de Lluça i posteriorment Sunifred II i Berenguer Sunifred (bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona) de qui la seva filla Guisla va casar en 1027 amb el comte Berenguer Ramón I. S'extingiria la sagazaga amb Elisenda de Lluçà a la fi del segle XIII al casar aquesta amb Bernat de Saportella. Aquest personatge bastant díscol amb el rei vió com era pres el seu castell per les tropes reals i demolit l'any 1279. Refet després del 1280 (en resta un mur amb un finestral gòtic), al segle XIV deixà d'ésser residència dels senyors, i inicià ben aviat la decadència. Emparentat amb els Fonollet, aquests últims venen el castell als Pimós. Durant la guerra dels remençes , el castell és destruït.

Situació : Al terme municipal de Lluçà (Osona) – Barcelona

Situació exacte d'aquesta edificació: N 42º03'16" / E 2º02'25".

A tocar del castell hi trobem la bonica església romànica de Sant Vicenç del Castell. De tipologia poc corrent, per la seva forma rodona, està documentada des de l'any 988, havent estat reedificada durant els segles XI i XII. Es pot accedir a l'interior, doncs no està tancada.

Estat : Malmès. Poques restes. Lliurament accessible.

Sembla ser que fa poc s'hi han fet treballs de neteja, que han alliberat de vegetació les restes, permetent als visitant un còmode recorregut per l'interior.