A Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà).  GPS : N 41 48 54 E 03 01 50

Els primers documents que fan referència al territori daten de l'època  medieval: Vallis Aracae en l'any 898, Vallis Araze el 968, Vallis Aradi el 1078,  Arada i Aredo en el segle XIV fins a derivar a l'actual Aro, nom adoptat del riu  que travessa la vall, el Ridaura. Notem en tots aquests noms la raiz cèltica  ar, equivalent a aigua. 

El 26 de desembre de 1041, les autoritats religioses, els nobles i cavallers de el  territori, és a dir, la comtessa Ermessenda (vídua del comte Ramón Borrell de  Barcelona, el seu germà Pere Roger de Girona, Gausfred, l'abat Landric d'el  Monestir de Sant Feliu de Guixols i la dona de Gausfred, sembla que com  copropietaris del castell, van acordar lliurar al Monestir de Sant Feliu de  Guixols la custodia del castell amb l'obligació de protegir de les incursions de  els musulmans tot l'extens territori sota la influència que comprenia tot  la Vall d'Aro.  Al seu al voltant es va anar formant el poble mentre que les masies més llunyanes es  fortificaven, edificant fins i tot torres de defensa de tres plantes que permetien una  fàcil defensa a causa de la inaccessibilitat i aïllament de la torre.

En 1099 se li cedeix el castell a Ramón Gausfred i en 1197 l'abat del cenobi de  Sant Feliu de Guixols ho dona a Guerau de Lledó.  L'any 1462 i amb motiu de la guerra dels remences, el castell va ser incendiat i en 1897 una explosió accidental va acabar de destruir la fortalesa de  manera que, actualment queden poques restes de la primitiva edificació. 

Sembla que a partir del segle XII, el castell de Benedormiens passa a dir-se "castri de Aredo" prenent el nom de la població de Vall d'Aro que ja se li denominava en 1068 , pel que es va començar a conèixer com Castell d'Aro. Actualment és propietat municipal, havent rebut a partir de 1970 una  considerable restauració passant a destinar-se a Casal de Cultura.