CASTELL DE CALONGE
(Baix Empordà)
 

Vista posterior (torre de la Figuera i de l'escapada) 

Vista lateral Vista lateral (torre quadrada)

 

El castell de Calonge, que es troba situat en el centre mateix de la població, apareix documentat en l'any 1019 com una possessió del monestir de Sant Feliu de Guixols.

Des del segle XIII la vila i el castell va pertànyer a la poderosa família dels Cruïlles fins a l'any 1437 que pasa a poder de la corona. Molt deteriorat durant la guerra contra Joan II, al final del conflicte el castell va ser ocupat pels pagesos i saquejada i incendiada, igual que va passar amb el castell de Benedormiens. La baronía de Calonge, creada en 1474 va ser donada en 1488 a la família Requesens, comte de Palamós i posteriorment a la casa del ducat de Sessa i als de Ossorio de Moscoso.

Construït en èpoques molt diverses, s'accedeix des d'una porta que comunica amb la plaça principal a través d'un petit túnel. Les parts més antigues són la torre mestra de l'extrem sud-oest, de planta quadrada (segle XI), i les muralles i torres de la part posterior que són del segle XIII. La façana meridional que dóna a l'antic pati d'armes és del segle XIV-XV s'ha destinat en l'actualitat a plaça pública. S'observen finestres gòtiques. Posteriorment s'han afegit altres cossos a l'edificació.

Adquirit pel misteri d'Educació en els anys cinquanta, va donar inici una restauració en 1989 per la Generalitat de Catalunya, que és l'actual propietària. La sala major ha estat destinada a sala d'exposicions i conferències. Des de 1967 el Patronat de Festivals de Música de Calonge a sabut aprofitar l'excepcional acústica del Pati d'Armis celebrant importants concerts musicals.