El castell de Dunnottar s'assenta sobre una roca que s'endinsa sobre un mar transparent. Aquest vell castell va ser intel·ligentment aixecat per obtenir el màxim de defensa. Aquest lloc a estat camp de batalla de nombroses enfrontaments  entre escocesos i anglesos. Guillermo Wallace en 1297 prenia el castell morint tota la guarnició dintre de la capella. Les tropes de Cromwell al segle XVII tampoc van poder fer-se amb les joies de la corona  perquè van ser tretes de contraban a una església pròxima. El castell de Dunnottar ha estat escenari i plató fotogràfic de la pel·lícula "Hamlet".
 

És el castell més gran dels Castells del Loira,  va ser construït per només servir de un pavelló de caça per al Rei Francesc I, El Castell de Chambord de la Regió dels Països del Loira, és un dels castells més reconeguts en el món degut a la seva arquitectura renaixentista francesa molt distintiva que mescla formes tradicionals medievals amb estructures clàssiques italianes. El disseny original del Castell] de Chambord es fet per Domenico da Cortona, encara que a causa de la durada de la seva construcció va ser modificat varies vegades. (1519-1539). Destaquen 6 torres immenses, 440 habitacions, 365 xemeneies, i 84 escales. El castell està envoltat per un bosc de 31 quilòmetres quadrats

El Castell d'Urquhart és un castell situat en el  Llac Ness, a  Escòcia (Gran Bretanya), entre Fort William i Inverness, pròxim  a la vil·la de Drumnadrochit. Sí  s'enregistra  la seva existència a començaments del segle XIII. La zona li havia estat concedida a la família Durward en 1229 i aquests  van se, probablement, els qui van construir el castell que es coneix avui dia. Ara com ara és propietat del Patrimoni Nacional Escocès i constitueix el tercer lloc més visitat d'Escòcia.
 

Castell d'Edimburg. L'edifici més vell del castell és la capella i està dedicada a la memòria de St. Margaret, malgrat que probablement no va ser construïda fins desprès que el seu fill més petit, David I ascendís al tron en 1124. Posseeix torres, presons, palaus de cada època de la història d'Escòcia. Els millors edificis són els del regnat de Jaume IV, com el gran atri i el seu magnífic sostre. Avui el castell està obert  al públic i es celebra cada any una parada  militar. El castell està  situat sobre el nucli d'un volcà extint. Tres dels seus costats es troben protegits per abruptes penya-segats, i l'accés al castell queda limitat a un carrer de pronunciada pendent.

Castell d'Azay Le Rideau, Conegut com "El Diamant de les mil facetes", construït
 en una illa enmig de l'Indre. va ser construït entre 1518 a 1527. És un dels grans  llogres  de l'arquitectura renaixentista. Durant els segles va canviar diverses vegades de mans fins  principi del segle XX, que va ser adquirit pel govern francès. L'interior va ser totalment restaurat, i compte amb una col·lecció de diversos peces de Renaixement. Ara està obert  al públic.

El castell de Glamis és un castell medieval famós i una residència reial des del 1372. És la llar de la infantesa de la reina Elizabeth i del lloc de naixement de la princesa Margaret i escenari magistral del "Macbeth de Shakespeare."  És un dels castells més encantats d'Escòcia. Lady Glamis va ser acusada de bruixa i cremada en la foguera
 

El Castell d'Eilean Donan és una fortalesa situada sobre la petita illa del mateix
nom en l'estany Duich. Està unit a terra per un pont de  pedra i és un dels més fotografiats d'Escòcia. Només és accessible en vaixell  o   mitjançant un estret pont de pedra que comunica l'illa amb la vora del llac, pel que en el seu moment  va ser una poderosa fortalesa molt difícil de prendre. El castell actual va començar a construir-se en 1220 per ordre d'Alexandre II d'Escòcia sobre les runes d'un antic fort usat pels pictos, com a defensa enfront de les incursions víkings.  Avui és un dels llocs més visitats pels turistes que cada estiu  recorren Escòcia i continua sent la residència oficial del Clan McRae.

Castell de Valençay. Suspesa en un vessant, Valençay figura entre "Els Passeigs més  monics de  França". El seu castell del segle XVI, inspirat en el de Chambord, va ser un regal de Napoleó a Talleyrand. Si durant el dia resulta sumptuós, quan el castell emergeix en la nit amb les seves façanes  il·luminades, és captivador. Al so de grans clàssics musicals, milers d'espelmes tracen camins en el jardí a la francesa, el jardí de la Duchesse i el pati d'armes, i recreen l'ambient de les festes principesques de temps passats. A més a més, la visita de l'interior continua a la llum de les  espelmes], amb una àudio guia i actors vestits amb vestits d'època.
 

Castell de Chenonceau. Al sud d'Amboise, aquest castell renaixentista descansa sobre uns arcs que superen el Cber, utilitzant les seves tranquil·les aigües com a mirall de la seva  bellesa. Deuem aquest magnífic castell i els seus jardins a tres dones. Quan en 1513 Thomas Bohier va comprar aquestes terres, la seva dona va fer construir un edifici rectangular, flanquejat en les arestes per torres i torretes que constitueix el cos de l'edifici principal. Diana de Poitiers, la bella amant d'Enric II, va fer dibuixar els primers jardins francesos i va fer afegir un pont que unia el castell amb  la vora meridional del Cher. Catalina de Medici, vídua d'Enric II, va ser la següent propietària del castell. Va fer traçar el parc i edificar sobre el pont l'elegant galeria que confereix al castell el seu característic. Entre les obres exposades    en  la galeria es troben alguns cuadros de Rubens, Nattier i Rigaud.

Castell de Sully sud Loire. Aquesta fortalesa gòtica amb  fossats es va construir fonamentalment durant el segle XIV. La torre de l'homenatge conserva una magnífica carcassa medieval de fusta.  Destaquen els seus dos grans salons, comunicats per l'escalinata i el superior o saló d'honor, on es diu que Voltaire entretenia el seu avorriment amb petites obres de teatre. Però les estances més impressionants són les golfes de l'última planta, amb una estructura voltada en fusta de 35 metres de llarg per 15 d'alt. I per si això fos  poc, fins i tot queda el petit castell que va manar construir Marie de Sully, vídua de Guy VI de la Tremouille i els immensos i  bonics jardins, pels que val la pena perdre's gaudint de la naturalesa | de la natura], dels ocells i dels estanys.

Castell de Loarre (Osca). Va ser construït en el segle XI per ordre del rei Sancho III, per servir com  avançadeta des de la que organitzar els atacs contra Bolea. La construcció inicial va ser posteriorment ampliada. Durant el segle XII la zona deixa d'ésser fronterera  i el castell perd la seva funció inicial d'avançada contra les terres musulmanes. Al  segle XV, la població que vivia als peus del castell es trasllada a l'actual  vil·la de Loarre, tornant a utilitzar materials de la fortalesa. El castell s'assenta sobre un promontori de roca calcària que utilitza com a fonaments. Això suposava un gran avantatge defensiu, ja que així els murs no podien ser minaments. Està considerat com la fortalesa romànica millor conservada d'Europa.

Castell de Haroue en Meurthe-et-Moselle (França)