|
Es
tracta d'una torre feta amb basament de pedra i murs de tàpia, d'una
alçada de tres pisos. Presenta finestres espitllades dins de la
tàpia i un cup de raig adossat a un dels seus costats.
Està rodejada d'un mur de tanca, també de tàpia, i a prop s'han
localitzat dues sitges gratades a la roca. Una d'aquestes va ser
buidada de forma incontrolada en la dècada dels anys seixanta i hi
ha notícies d'haver donat àmfores i teules romanes. L'edifici tenia
dos trespols de fusta, amb bigues sense revoltons i un teulat a dues
vessants.
La construcció sembla destinada a controlar el pas del torrent del
Mas d'en Vives.
Les seves dimensions, els tres pisos d'alçada, la manca de
revoltons, la manca de cellers i premses fa menystenir la
hipòtesi d'un mas amb funcions agrícoles.
El cup de raig és un element adossat clarament posterior a la torre,
ja que per la seva construcció s'ha emprat fins i tot un material
diferent que és la maçoneria de calç. Els grans murs de tàpia,
espitllats, i la seva orientació vers el torrent fan
pensar en una mena de fortí fuseller, amb funcions de vigilància
d'una línia fortificada.
L'any 1998 s'hi va fer una petita campanya d'excavació. El conjunt
ceràmic extret del Casalot del Viola forma un conjunt relativament
homogeni que hom podria situar a la primera meitat del s. XVII. El
tipus de peces trobades ens mostren plats i escudelles. Amb tot, hi
ha alguna peça que ens mostra una major antiguitat, que es remunta a
la meitat del segle XIV.
Per tot això creiem que cal situar-la a la primera meitat del segle
XVII, en un moment d'abandonament relativament ràpid
dins de la segona meitat del mateix segle. Les ocupacions posteriors
van ser esporàdiques i cal pensar que a prop del lloc
hi ha alguna ocupació baix medieval que desconeixem.
El Casalot del Viola en el context de la Guerra dels Segadors
La construcció de l'edifici del casalot sembla que respon a aquest
conflicte, tant pels arguments cronològics com per la pròpia
tipologia del monument Es podria tractar d'una mena de fortí
fuseller, útil en guerres de moviments de petits escamots, amb cops
de ma freqüents, línies incertes i inseguretat general.
En cas de ser certa la hipòtesi, caldria pensar en quin moment del
conflicte hauria estat útil un edifici com aquest. El saqueig del
Vendrell, protagonitzat per la cavalleria espanyola a la tardor
d’aquell any, deuria causar un fort impacte en els pobles dels
voltants. És lògic pensar que des d'aleshores alguns pobles
pensessin en torres de vigilància i de defensa.
Per altra banda, l'any 1649 e! castell ja va ser enderrocat; per
tant, la torre hauria de ser bastida entre 1643 i 1648. Aquí rau la
necessitat de construir un fortí fuseller; era un refugi de les
forces irregulars de miquelets en cas d'atacs sobtats de la
cavalleria espanyola.
El seu estat de conservació actual és dolent: sense teulat des de
principis d'aquest
Segle (*), els murs de tàpia sofreixen els efectes de l'erosió amb
gran intensitat; per altra banda el Casalot s'ha convertit en
objecte d'atacs per part d'incontrolats que en malmeten els murs, hi
escriuen graffitis i hi llencen deixalles.
Font: Pàgines 19 i 20 del treball “UN PATRIMONI PER AL MIL•LENNI”,
imprès per l’Ajuntament de Calafell, i facilitat en data juny de
2007 per l’Oficina de Turisme d’aquella població.
(*) Donat que aquest treball no porta la data de publicació,
desconeixem si es refereix al segle XX o al XXI.
________________________________________
Visitat el dia 16/06/2007.
Situats dins de Calafell, a la cruïlla de la ctra. de Barcelona amb
la ctra. de Bellvei, trobarem una rotonda. A un costat hi ha dues
edificacions: una de la Creu Roja i l’altre d’una empresa de
jardineria –Jardineria González-. En mig de les dues, arrenca una
petita carretera asfaltada, que circula per un nivell inferior,
paral•lela a la ctra. de Calafell a Bellvei. Al cap de poc, a la
dreta i travessant el torrent es veu una pista de muntanya. A
l’altra banda del torrent hi veiem un cartell que indica “Camí del
Mas d’en Vives”. Hem travessat el torrent - sense dificultat – i per
una pista de muntanya en bones condicions, estreteta – sembla que
dona servei a una petita urbanització -, al cap de poc, a la dreta,
entre la vegetació, ja veurem la torre. De seguida, a la dreta,
veurem una petita pista lateral, on podrem deixar el cotxe, i a peu,
en dos minuts, arribar-nos fins a la torre.
Malmès. Lliurament accessible. |
