|
El 1187 l'abat
de Ripoll feia erigir el castell de Tossa a la parròquia de Sant
Vicenç de Tossa, al lloc dit mont Guardí i dictava una sèrie de
disposicions, a modo de carta de poblament, per les quals concedia
als habitants la facultat de construir cases dins i fora del recinte
fortificat.
La donació que féu Jaume II al seu cunyat Ot de Montcada el Velldel
castell de Tossa en franc alou, juntament amb tota una altra colla
d'importants donacions, motivà protestes dels abats ripollesos. Des
de mitjan segle XIV el monestir va concedir la batllia a successives
famílies: primer als Soler (Bernat i el seu fill Arnau) i el 1371
passà als Riera per venda; després passà per matrimoni als Vern
(1659) i aviat, també per matrimoni, als Falguera.
L'emplaçament de la població, apartada de les principals vies de
comunicació, potser explica que Tossa no participés destacadament en
els conflictes bèl·lics que s'esdevingueren a Catalunya. Havia
sofert un atac de la flota francesa de Felip l'Ardit el 1285, en la
croada contra Catalunya, i com tantes altres poblacions costaneres
sofrí els atacs dels pirates turcs i dels corsaris. La vila
fortificada serví de refugi no solament als veïns de Tossa sinó als
d'extramurs i als forasters.
La construcció original es remunta a les acaballes del segle XII o
al començament del XIII, però la seva aparença actual és el resultat
de la reconstrucció realitzada l’any 1387. Se’n conserva la quasi
totalitat del perímetre original, amb murs de paret seca emmerletats,
quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades en la part
alta per matacanes.A partir de la fi del segle XVI la pirateria
minvà i la població primitiva saltà les muralles per anar-se
endinsant vers el pla.
Al segle XVIII, el castell tenia dues bateries i quatre canons per a
la defensa de la costa, però al 1917
fou bastit el far que
destrossà la vella torre principal del castell.
El 1931, el recinte de la Vila Vella fou declarat monument nacional
i se n'inicià la restauració.
|
