El telègraf consisteix en un aparell situat a distància
visual d'un altre aparell similar. L'operador condueix uns
controls que situen els elements del telègraf en una posició
recognoscible per la torre següent. Aquesta repeteix el
missatge, que és llegit i reproduït per una tercera, i així
successivament. Malgrat tot, les freqüències vénen marcades
pel material que s'empra en la seva construcció.
El dia 19 de juliol de 1794, es va transmetre el primer
telegrama de la història al llarg d'una línia de telegrafia
òptica ideada per l'abat Claude Chappe que, mitjançant 22
torres i al llarg de 230 quilòmetres unia Lille i París.
El sistema de transmissió de missatges mitjançant el
telègraf óptic, estava format per una sèrie de torres
distanciades 2,5 llegues entre si (1 llegua = 5,58 Kms) en
les quals, es muntava un suport de fusta, en l'extrem
superior del qual es col·locava horitzontalment un travesser
(denominat regulador), que podia modificar la seva posició
mitjançant cordes i politges. Els senyals variaven segons la
posició que presentava una peça mòbil respecte d'una altra
part fixa, i això era observat per l'operari de la següent
torre i reproduït de la mateixa manera. El missatge es
desxifrava en el lloc de destí mitjançant codis
establerts. Així es podien aconseguir un gran nombre de
figures geomètriques que des de la torre següent eren
visualitzades mitjançant de uns binocles].
En cada torre acostumava a existir dos o tres torrers, algun
dels quals es mantenia permanentment alerta.
Després de l'arribada a Espanya de l'èxit francès, en 1799
van començar a arribar-li nombroses propostes al rei
Carles IV de models telegràfics òptics.
Després de diverses propostes de diversos enginyers,
finalment, seria Agustín de Betancourt i Molina qui va crear
un sistema de telegrafia que superava el sistema de Claude
Chappe, tant en velocitat de transmissió com en
precisió.
Després de nombroses modificacions i aprovar-se un llarg
recorregut amb més de 60 estacions es construiria només el
tram Madrid-Aranjuez que va entrar en funcionament a l'agost
de 1800.
A començaments del segle XIX, en 1805, el tinent coronel
d'enginyers Francisco Hurtado va crear un sistema telegràfic
del tipus semafòric per a usos militars.
El Reial Decret d'1 de març de 1844, s'encarrega de la
Direcció General de Camins establir un telègraf per unir
Madrid amb totes les capitals provincials. Del projecte en
qüestió, declarat urgent, s'encarrega Manuel Varela i Límia,
director de Camins, Canals i Ports.
Convocat el concurs per escollir el sistema telegràfic, dels
quatre projectes presentats és escollit el del coronell
d'Estat Major, José Maria Mathé Aragua.
El projecte de Mathé contemplava la construcció de gran
nombre de línies, tanmateix solament es van arribar a
construir tres. La primera anomenada línia de Castella
va començar a prestar servei el 2 d'octubre de 1846 i unia,
mitjançant 52 torres, Madrid amb la frontera francesa a
través d' Irún, passant per Valladolid, Burgos,
Vitòria Sant Sebastià, etc. La segona, la línia
Madrid-Cadis, que comptava amb 59 torres i passant per
Toledo, Ciudad Real, Còrdova, Sevilla, Jerez de la Frontera,
el Port de Santa Maria, etc., arribava a Cadis.
Finalment, la tercera unia Madrid amb la frontera francesa a
través de la Jonquera, passant per Cuenca, València,
Castelló i en el territori català les províncies de
Tarragona, Barcelona i Girona.
