TORRES DE TELEGRAFIA ÒPTICA
 


SANTA SUSSANA
Torre Montagut (Maresme)
 
BARCELONA
Torre del castell de Montjuic
COMA-RUGA
Torre del Telègraf (Baix Penedès)

CAMBRILS
Torre de l'esquirol
(Baix Camp)

EL BRUC
Torre de Ferran (coneguda com castell de Ferran)  (l'Anoia)

PONTÓS
Torre del'Angel (Alt Empordà)
Foto: Ricard Ballo (2009)


 


GIRONA
CASTELL DE SANT MIQUEL
 

VALLIRANA
(Baix Llobregat)

COLLBATÓ
(Barcelonès)
Torre de Puiggraciós
FIGUERÓ
(Vallès Oriental)

Torre de Can Casaca
GRANOLLERS
(Vallès Oriental)
 
HOSTALRIC
(Selva)
EL VENDRELL
(Baix Penedès)
MOLINS DE REI
(Baix Llobregat)
 

TARRAGONA
(Tarragonès)
 
Torre de Buscarons
MONTORNES DEL VALLÈS
(Vallès Oriental)

OLOT
(Garrotxa)
 
 

CALELLA
(Maresme)
 
RIUDARENES
(La Selva)
TONA
(Osona)
VILOVI D'ONYAR
(Selva)
       


 
     
LES ÚLTIMES 16 IMATGES HAN ESTAT OBTINGUDES DEL WEB http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-137.htm

 


El telègraf consisteix en un aparell situat a distància visual d'un altre aparell similar. L'operador condueix uns controls que situen els elements del telègraf en una posició recognoscible per la torre següent. Aquesta repeteix el missatge, que és llegit i reproduït per una tercera, i així successivament. Malgrat tot, les freqüències vénen marcades pel material que s'empra en la seva construcció.
El dia 19 de juliol de 1794, es va transmetre el primer telegrama de la història al llarg d'una línia de telegrafia òptica ideada per l'abat Claude Chappe que, mitjançant 22 torres i al llarg de 230 quilòmetres unia Lille i París.

El sistema de transmissió de missatges mitjançant el telègraf óptic, estava format per una sèrie de torres distanciades 2,5 llegues entre si (1 llegua = 5,58 Kms) en les quals, es muntava un suport de fusta, en l'extrem superior del qual es col·locava horitzontalment un travesser (denominat regulador), que podia modificar la seva posició mitjançant cordes i politges. Els senyals variaven segons la posició que presentava una peça mòbil respecte d'una altra part fixa, i això era observat per l'operari de la següent torre i reproduït de la mateixa manera. El missatge es desxifrava en el lloc de destí  mitjançant codis establerts. Així es podien aconseguir un gran nombre de figures geomètriques que des de la torre següent eren visualitzades mitjançant de uns binocles].
En cada torre acostumava a existir dos o tres torrers, algun dels quals es mantenia permanentment alerta.

Després de l'arribada a Espanya de l'èxit francès, en 1799 van començar a arribar-li nombroses  propostes al rei Carles IV de models telegràfics òptics.
Després de diverses propostes de diversos enginyers, finalment, seria Agustín de Betancourt i Molina qui va crear un sistema de telegrafia que superava el sistema de Claude Chappe, tant  en velocitat de transmissió com en precisió.
Després de nombroses modificacions i aprovar-se un llarg recorregut amb més de 60 estacions es construiria només el tram Madrid-Aranjuez que va entrar en funcionament a l'agost de 1800.

A començaments del segle XIX, en 1805, el tinent coronel d'enginyers Francisco Hurtado va crear un sistema telegràfic del tipus semafòric per a usos militars.

El  Reial Decret d'1 de març de 1844, s'encarrega de la Direcció General de Camins establir un telègraf per unir Madrid amb totes les capitals provincials. Del projecte en qüestió, declarat urgent, s'encarrega Manuel Varela i Límia, director de Camins,  Canals  i Ports.
Convocat el concurs per escollir el sistema telegràfic, dels quatre projectes presentats és escollit el del coronell  d'Estat Major, José Maria Mathé Aragua.
El projecte de Mathé contemplava la construcció de gran nombre de línies, tanmateix solament es van arribar a construir tres. La primera anomenada línia de  Castella  va començar a prestar servei el 2 d'octubre de 1846 i unia, mitjançant 52 torres, Madrid amb la frontera francesa a través d'  Irún, passant per Valladolid, Burgos, Vitòria   Sant Sebastià, etc. La segona, la línia Madrid-Cadis, que comptava  amb 59 torres i passant per Toledo, Ciudad Real, Còrdova, Sevilla, Jerez de la Frontera, el Port de Santa Maria, etc., arribava a  Cadis. Finalment, la tercera unia Madrid amb la frontera francesa a través de la Jonquera, passant per Cuenca,  València, Castelló i en el territori català les províncies de Tarragona, Barcelona i Girona.

 

 

Esbossos extrets del web de Luis Enrique Otero Carvajal


Mès informació a : http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/viewFile/48352/51397


 



INICI