|
El castell de Toló apareix
documentat en el segle XI, com una més de les fortificacions
guanyades per Arnau Mir de Tost. El fet més ressenyable de Toló, és
sens dubte el seu emplaçament.
El turó de Toló es de difícil accés, posseeix una gran explanada en
el seu cim i exerceix un extens control visual des del coll de
Comiols fins a Isona.
Les escases restes arquitectòniques del castell es centren en el
sector meridional i de ponent del recinte. Aquests fets no és
casual, atès que és en aquest sector on hi ha l'accés al castell.
En aquest punt es debia de situar la porta del castell, aquesta era
protegida per una petita torre quadrada de flanqueig de la cual
encara s'endevina la planta. La manca de restes d'estructures
de defensa perimetral en els sectors septentrionals i de llevant del
castell, ens dóna a entendre que l'orografia del terreny exercia de
principal element.
L'antigor del topònim Toló, d'origen pre-romà i la importància
estratègica del lloc, ens permeten su`posar un origen anterior del
lloc. En tot cas, Toló podria respondre al model de lloc refugi
perfectament contrastats en èpoques ibèriques i baix imperials. En
aquests períodes floreixen un tipus d'emplaçaments defensius
coneguts com a oppidums. Aquests, són turons fortalesa, on les
característiques
naturals faciliten la defensa i la superfície hàbil es prou i
suficient per acollir temporalment la població de les valls
circumdants.
En el segle XIV, el castell de Toló passa a mans del vescomtat de
Vilamur fins al segle XIX. El castell restarà en desús i s'enrunarà
en l'edat moderna.
Situació : En terrenys del llogaret de Toló,
entitat del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà) – Lleida
Accés : Visitat el 11/10/2008. Procedents de la població de
Sant salvador de Toló, i circulant per la carretera L-911, en sentit
sud, entre els PK 6 i 5, trobarem un trencall a la dreta (N
42º02'42" / E 1º02'15"), amb una indicació per accedir a Toló.
Continuarem ara circulant uns 800 metres per una pista de muntanya
en bones condicions, fins arribar a un lloc, rodejats de camps de
conreu, on hi ha un trencall a ma dreta, ( N 42º02'57" / E
1º01'42"), on actualment sols hi ha un cartell indicatiu: "Pete i
Lou".
Seguim per aquesta direcció, i tot seguit trobarem, a la dreta, una
petita columna metàl·lica amb informació del castell de Toló.
Continuem per aquesta pista recte, obviant a la dreta un parell de
trencalls, fins arribar a una petita placeta on dalt d'un marge hi
ha una casa vella, gran, que sembla deshabitada. Aquí mateix
aparquem tranquil·lament el vehicle ( N 42º03'23" / E 1º01'52") i
ens disposem a continuar a peu, per la part esquerra del marge, on
es veu un camí que passa pel costat esquerra de l'edificació.
A partir d'ara cal estar molt atents a trobar unes discretes fletxes,
i de vegades també un petit símbol, de color blau, que una ànima
generosa ha anat pintant per indicar el camí, que per altra banda és
un sender confús, inundat de pedres al principi i que sense aquest
senyals seria difícil de precisar en molts moments.
Donat que l'edificació que busquem és dalt d'un turó, rodejat per
quasi tot el seu perímetre per imponents espadats creiem que es
quasi imprescindible localitzar aquest camí. Insistim en que cal
localitzar els senyals. N'hi ha cada 25-50 metres. Si no localitzem
el següent, cal tornar a l'anterior i indagar; segur que descobrirem
la nova direcció.
La pujada ens ha costat uns 20/25 minuts. A la part superior del
turó, hi ha una extensa plana, entapissada per herbes, sense cap
arbre, i unes vistes esplèndides als voltants.
La situació de l'edificació és: N 42º03'28" / E 1º01'53".
Estat : Malmès. Poques restes. Lliurament accessible.
|
