|
Documentat el
1093. A la fi del segle XII apareix com senyor del lloc Gombau de
Oluja, pasant al segle XIII als Timor, i posteriorment, al
segle XIV, als Boixadors, per casament de Francesca de Timor amb
Berenguer de Boixadors.
Bernat de Boixadors, fill dels anteriors, va comprar al rei el 1380
la jurisdicció del castell juntament amb la de les Piles, Guialmons
i Rubió. Els Boixadors obtenen el 1599 juntament amb Bernat de
Boixadors i de Erill, el títol de comtes de Savallà, que ha perdurat
fins als nostres dies.
Se sap d'aquest gran castell que va ser reedificat entre els segles
XV i XVI i durant el XVIII va iniciar les funcions de Palau després
de fixar la seva residència els comtes de Savalla: la família
Boixadors. Amb el pas dels temps i després de ser abandonat va
iniciar una progressiva ruïna del que queda com bastió uns alts murs
i les torres de la defensa de forma circular. A la fi del segle XIX
per a la restauració del castell de Peralada propietat de la mateixa
família, es van utilitzar nombrosos i importants elements
arquitectònics d'aquest castell.
Bernat de Boixadors va ser comte de Savallà i per matrimoni baró de
Vallmoll. El comte Joan Antoni de Boioxadors i de Pinós heretaria
els títols de vescomte de Rocabertí i comte de Peralada. Va ser el
centre del comtat de Savallà.
|
