El castell apareix documentat des de mitjan segle XI, i la seva història ha estat estudiada per P. Negre a partir dels arxius dels ducs de Medinaceli. Bastit per Gausfred II de Rosselló quan ja s'havien separat els comtats de Rosselló i Empúries, dins un alou que el comte Hug I d'Empúries, oncle seu, li havia confiat, aquest fet fou un dels motius de discòrdia entre els dos comtats. Al llarg del segle XII depengué encara dels comtes de Rosselló, però ja en aquest segle apareix lligat al llinatge dels Rocabertí, que n'adquirí després la jurisdicció i la propietat fins a l'època moderna.

L'aspecte que avui en dia presenta de deu a la reconstrucció portada a terme a la fi del segle XIX pel llavors comte de Peralada, Tomás de Rocabertí-Dametro i finalitzada en 1899 per la seva germana Joana Adelaida.

Des de llavors la propietat ha passat per diverses mans (totes elles bé poc interessades a mantenir la seva bellesa i arrogància). Joana Adelaida el dona al mallorquin Ferran Truyols i Despujg, marquis de la Torre, qui poc temps després es desprèn d'ell i ho ven als germans Pere i Joan Roselló els quals sense arribar a habitar-lo inicien una voraç deforestación dels seus boscos.

Al voltant de 1920 els germans Roselló es venen la muntanya al Duc del Infantado i aquest a la Societat A. Bores el qual al seu torn ho tornen a vendre finalment als industrials Miquel Esteva i Josep Pijuan.

A l'acabar la guerra civil, una companyia de joves destinats a fer guàrdia a la muntanya fronterera amb França ocupa també, el Castell amb qualitat de Caserna, ignorants del valor històric de totes aquelles parets de pedres mil·lenaris i destrueixen els interiors i els meriets de Ies torres. Varen tornar el Castell al seu estat de ruïnes de cent anys enrera. Es amb aquest estat pietós que es troba avui.

Requesens, probablement era una via de comunicació per anar de la plana del Roselló a la plana de l'Empordà passant pels Monts- Alberes a Puig Neulos. Es propietat de Miquel Esteba i Josep Sanllehí.