El 'pagus' d'Orrit, manat segurament per un
vescomte, tingué gran importància als ss IX i X fins al restabliment
de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera.Situació : Dalt d'un turó situat sobre la població
del Pont d'Orrit, municipi de Tremp (Pallars Jussà) – Lleida.
Accés : Visitat el 10/10/2008. Procedents de la població
aragonesa del Pont de Muntanyana, i circulant per la carretera
N-230, en sentit Val d'Arán, entrem a la localitat del Pont d'Orrit,
pel trencall situat entre els PK 101/102 d'aquesta carretera,
coordinades N 42º15'19" / E 0º44'07".
Creuem el pont i continuem recte per la carretera que s'enfila al
davant. Molt aviat, a mà esquerre, i passades les quatre cases del
llogaret, veurem un lloc amb un cartell verd, de senderisme, on
aparcarem el cotxe, i iniciarem el camí a peu (N 42º15'17" / E
0º44'13").
De seguida el corriol s'enfila, deixant a la nostre esquerra un
pronunciat roquerar. Val a dir que la sendera no és fàcil de seguir,
és un camí confús. Afortunadament unes discretes senyals de color
groc i unes estilitzades fites de pedres, més evidents quan més
endavant estem, ens han permès arribar a bon terme. (¡ No desestimeu
aquesta apreciable ajuda, busqueu aquest senyals ... ¡).
En 20/25 minuts arribarem a la bonica capella romànica de Sant Pere,
malmesa, però accessible interiorment. Encara s'aprecien unes
llampants pintures a les parets.
A partir d'aquí, continuem per la sendera por on hem arribat, i
passarem entre unes quantes construccions abandonades, fins arribar
a un lloc on les restes del castell son perfectament visibles, per
sobre nostre.
Donat que no coneixem si hi ha la possibilitat de que el camí arribi
a aquestes restes, decidim assaltar-les de manera intuïtiva,
directa, muntanya amunt.
Val a dir que ens han calgut ungles i dents per salvar l'apreciable
pendent formada majoritàriament per plaques de roca plana i lliscant,
fins aconseguir fer el cim.
Aconsellem que aquesta part del camí la faci solament gent
acostumada a anar per la muntanya, per la dificultat que comporta
aquest tram. Evidentment, no és recomanable fer-ho amb gent gran ni
amb criatures.
Ara bé, arribar a dalt de tot, en un dia clar com el d'avui, mereix
tots els sacrificis. Ha valgut la pena.
Estat : La torre supervivent manté les parets molt ben conservades.
Lliurament accessible. Estupendes i extenses vistes als voltants.
Altres : Una pàgina de referència:
http://www.ramontremosa.cat/
.
Veure l'escrit : EL CASTELL D'ORRIT, a la secció "El meu poble:
Areny de Noguera".
|
