|
Documentat el 914 . Des del 1014 es
té constància de la presència de la família d'Enric d'Oris, del
fill d'aquest, Amat Elderic i sobre 1051 del nét Pere Amat
a qui li va ser desposseït el castell per ordre dels comtes de
Barcelona en favor de Guillen Ramón de Montcada.
Es registra el pas pel castell del cognom Queralt si bé
més tard els Montcada tornen a tenir la possessió del castell.
No obstant això eren els Orís els encarregats del control de la
seva vigilància.
El llinatge es va iniciar amb Berenguer de Manlleu més tard
conegut per Berenguer I de Oris. Accedeix al castell d'Oris per
testament patern (Ponç de Besora) i al de Manlleu pel costat
matern. Berenguer IV d'Orís hereta la castellanía de Voltregá.
Després de Berenguer IV d'Òrís i Desbrull s'extingeix la baronía
en 1698 . Aixecat sobre una forest rocosa, resten algunes
petites mostres del poderós castell, algunes sales, la cisterna
i la planta de la capella romànica de Sant Pere. La Diputació de
Barcelona treballa en el desenrunament i restabliment del que va
anar la distribució dels seus habitacles. Prèviament de dir-se
d'Oris pertanyia a Berenguer I de Manlleu.
Situació Al municipi d'Orís (Osona) – Barcelona.
Accés : Visitat el 30/5/2008: Procedents de Ripoll, circulant
per la carretera C-17 en sentit Vic, trobarem a la dreta una
desviació – que passa per l'interior d'un petit túnel – per
arribar a Orís.
A continuació, prosseguirem per la carretera BV-4611, en
direcció a Sant Genis d'Orís, situat a 2,7 km. des de la
carretera C-17. A l'arribar-hi trobarem una petita planura a
l'esquerra de la carretera, on aparcarem el vehicle. Aquí mateix
hi ha un pannell informatiu de l'edificació que busquem, i
l'inici senyalitzat d'un corriol que ens conduirà en cinc minuts,
a peu, dalt del puig on hi ha el castell.
Situació dins el recinte del castell: N 42º03'30" / E 2º13'21".
Estat :Molt malmès.
Altres : Les ruïnes del castell estàn encotillades per un cercat
metàl·lic, (per cert de molt bona qualitat ...) que impedeix
"tocar" les pedres. Si bé aquest cercat compleix l'objectiu de
evitar danys als materials, també impedeix fer-hi fotografies, a
menys que es disposi d'una càmara amb objectiu de petites
dimensions que es pugui introduir entre el reixat.
Per altra banda aquest mateix cercat impedeix veure amb
comoditat les boniques vistes dels voltants, però al mateix
temps també evita qualsevol accident als visitants, doncs
aquesta construcció, sembla un niu d'àguiles, penjat dalt de tot
del cim, i rodejat d'impressionants espadats.
En fi, tot te els seus avantatges i els seus inconvenients ...
|
