Situació : En terrenys del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) – Girona

Accés : Visitat el 29/10/2009 : Tant si procedim de Ripoll, com des d’Olot, accedirem a Vallfogona per la carretera N-260. Entrarem al poble i girarem pel segon carrer a mà esquerra, anomenat carrer Puig Estela. Anirem a parar a la plaça de la Salut (N 42.19736 / E 2.30480), des d’on iniciem l’itinerari.
A l’esquerra veurem un petit cartell informatiu, de color verd: Al castell de Milany 8,7 km. Posem el compta quilòmetres del cotxe a zero.
Seguirem recte, pel carrer anomenat camí del cementiri, deixant a l’esquerra aquesta edificació i a la dreta una pista poliesportiva.
Sortirem del poble per una estreteta carretera asfaltada que al cap de poc es transforma en una pista de muntanya, perfectament transitable.
Sobrepassarem el lloc anomenat la font de la Tosca.
Al cap d’uns 5,9 km. i en una pronunciada corba a la dreta, travessarem de manera evident una ampla torrentera.
Hem deixat el cotxe (un vehicle convencional ) aquí mateix, estacionat al voral de la carretera (42.17461/2.298382), doncs a dia d’avui hi ha màquines treballant, que han convertit el camí en un fangar.
Uns pocs metres més endavant hi ha una desviació (42.17468/2.29387) , amb un cartellet indicant que cal continuar per l’esquerra per anar a Milany. (Per la dreta aniríem a parar a una masia situada molt a la vora, on avui hi ha paletes treballant).
Continuem pujant. Al poc la pista es fa més ample. A estones pensem que no hauria estat gaire còmode el pas per aquesta zona amb un cotxe convencional. Finalment arribarem a un pla (42.16564/2.29040) on el camí es mimetitza amb l’herba verda d’un prat (*). (Fins aquest lloc es podria accedir amb un vehicle TT ...). Ara les restes ja son visibles, dalt del turó, des del bell mig del prat. Cal dirigir-nos cap a la dreta, localitzant de manera intuïtiva un discret corriol, més evident poc després, que s’enfila decididament cap al cim del turó, molt proper. Els darrers metres de la pujada cal grimpar una mica, fins arribar a la planura superior on hi ha les minses restes de la construcció.
Les quatre pedres supervivents comparteixen el lloc amb dues antenes metàl·liques . Hi ha una cartell explicatiu de les vicissituds històriques d’aquesta edificació i dos plafons panoràmics que informen del relleu que ens envolta. També hi ha un vèrtex geodèsic.

Situació exacte d’aquesta construcció: N 42.16554 / E 2.28972.

El castell està edificat dalt de tot d’un estret turó, envoltat d’inexpugnables parets de roca, sent pràcticament accessible sols per un costat.
La duració de la caminada, des del lloc on hem deixat el cotxe, fins arribar al castell, ha estat d’uns 45 minuts, tot xino xano.

Estat : Molt malmès. Poques restes. Lliurament accessible. Panoràmiques sense fi pels quatre costats: Des dels Rasos de Peguera a Coll d’Ares; Montserrat , el Pedraforca, el Canigó, el Cadí...

Altres : Visitar aquesta contrada en aquestes dates és un plaer pels sentits. La tardor en aquest lloc, és una extraordinària simfonia de colors. Els arbres es vesteixen amb fulles de totes les tonalitats. Trepitjar els munts de fullaraca al caminar, produeix unes relaxants sensacions...