|
Documentat el 1003 quan el castell i el seu terme
va ser infeudat pel comte d'Urgell a Borrel de Tarabau, tot just
quan la zona fou lliure dela àrabs. Pels volts de 1023 aquest
passa al seu germà Guillem de Meià. A la ratlla de 1091aparèix com
senyor del castell i de la vila el seu fill Guitard Guillem de Meià.
A finals del segle XII, la nissaga dels Meià donan pas als
Cervera, com senyors del castell i de la comarca.
Les ruïnes es troben a l'extrem est de la
muntanya de Meià on sembla que es va traslladar la població, després
d'haver estat destruïda l'any 1395 pel comte Mateu de Foix. Els seus
habitants la van abandonar per baixar a viure a Vilanova de Meià. El
castell va ser centre de la conca de Meià, funció que després va
exercir el priorat de Santa Maria de Meià.
Situació : Al terme municipal
de Vilanova de Meià (La Noguera) – Lleida
Accés : Visitat el 20/11/2008 :
Dins de la població de Meià, partim del km 0 ( N 41º59'41" / E
1º01'25" – veure mapa Google) de la carretera L-913, en sentit Toló.
Entre els PK 3 i 4 d'aquesta carretera trobem un trencall a mà
esquerra (42º00'55" / 1º01'44"), degudament assenyalat per un
cartell verd de senderisme – Ermita de Meià – on s'inicia una pista
de muntanya (*), sense asfaltar, en molt bones condicions, per on
seguirem.
Posteriorment tornarem a trobar un altre trencall a mà esquerra (
42º00'28" / 1º01'20"), també ben identificat, per on continuarem
fins arribar a una planura on a l'esquerra ja es veu una robusta
construcció – la base d'una torre – i les restes del castell. Molt a
la vora trobarem l'ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià,
tancada, a més d'una altra edificació.
Aparquem còmodament, sense problemes. El recorregut des de la
carretera general, fins aquí, ha estat d'uns 3,7 km. aprox.
Situació exacte de les restes del castell: 42º00'09" / 1º01'13".
(*) Nota: La climatologia pot modificar sensiblement les condicions
de circulació per pistes de muntanya. Cal tenir-ho en compte.
EstatMalmès. Lliurament accessible.
Altres : Desconeixem si hi ha bones vistes. El dia de la visita hi
havia una boira tal que en ocasions quasi no ens veiem el nas ..
|
