|
Documentat el 905 . En la part alta d'un turó es troben les restes
del que ser el castell del baró de Lluça i també del de Merlès (Lluçanes)
al costat de la seva capella circular bé conservada dedicada a sant
Vicenç. D'aquest llinatge destaca a la fi del segle XI el nom de
Guiseu de Lluça i posteriorment Sunifred II i Berenguer Sunifred (bisbe
de Vic i arquebisbe de Tarragona) de qui la seva filla Guisla va
casar en 1027 amb el comte Berenguer Ramón I. S'extingiria la
sagazaga amb Elisenda de Lluçà a la fi del segle XIII al casar
aquesta amb Bernat de Saportella. Aquest personatge bastant díscol
amb el rei vió com era pres el seu castell per les tropes reals i
demolit l'any 1279. Refet després del 1280 (en resta un mur amb un
finestral gòtic), al segle XIV deixà d'ésser residència dels senyors,
i inicià ben aviat la decadència. Emparentat amb els Fonollet,
aquests últims venen el castell als Pimós. Durant la guerra dels
remençes , el castell és destruït.
Situació : Al terme municipal de Lluçà (Osona) – Barcelona
Accés : Visitat el 30/7/2008. L'accés en aquest cas, ha estat ben
senzill. Procedents de Prats de Lluçanès, i circulant per la
carretera BV-4341, arribem al llogaret de Lluçà, presidit pel
Monestir de Santa Maria de Lluça, que deixem enrere i continuem una
estona més encara per la mateixa carretera. Molt aviat, a mà
esquerre, trobarem un trencall ( N 42º03'09" / E 2º02'25"), amb un
cartell indicant per anar a Sant Vicenç i el castell.
Aquí s'inicia una pista de muntanya en bones condicions, per on
seguirem, i que en un recorregut d'uns 700 metres ens portarà fins
una explanada, on aparcarem (N 42º03'22" / E 2º02'13") còmodament el
vehicle. A l'esquerra hi ha una masia deshabitada, i a la dreta hi
ha un curiós cartell que diu: "Deixeu el cotxe descansar i aneu a
caminar".
I efectivament, així ho fem. Per una altre pista de muntanya,
aquesta sols accessible a vehicles tot terreny, en deu minuts, a peu,
serem dalt del pujol on hi ha les restes del castell.
Situació exacte d'aquesta edificació: N 42º03'16" / E 2º02'25".
A tocar del castell hi trobem la bonica església romànica de Sant
Vicenç del Castell. De tipologia poc corrent, per la seva forma
rodona, està documentada des de l'any 988, havent estat reedificada
durant els segles XI i XII. Es pot accedir a l'interior, doncs no
està tancada.
Estat : Malmès. Poques restes. Lliurament accessible.
Altres : Les vistes des d'aquest lloc, son esplèndides.
Sembla ser que fa poc s'hi han fet treballs de neteja, que han
alliberat de vegetació les restes, permetent als visitant un còmode
recorregut per l'interior.
|
